Objectius i principals tObjectius i principals tèècniques cniques de tractament psicològic.de tractament psicològic.

CaracterCaracteríístiques stiques generals dels generals dels tractaments per a diferentes tractaments per a diferentes

trastorns psicopatològicstrastorns psicopatològics

Prevenció i tractament de trastorns psicopatològics

Prof. Maria Balle i Miquel Tortella-Feliu

UOM, diploma d’especialització en Salut i Qualitat de Vida

2012-2013

OBJECTIUS DELS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS

� Descripició i explicació de la conducta humana i dels mecanismes de canvi, reconeixent que hi ha diferents tipus de causes del comportament.

� Promoure, generalment, l’increment en els recursos generals delssubjectes per tal de dotar-los d’eines per a l’afrontament de situacions conflictives.

� Modificació d’aquelles condicions que es considera que sónnecessàries canviar per aconseguir una resolució duradora de la problemàtica del pacient.

� L’objecte d’intervenció és el problema específic.

� S’ha de promoure la implicació directa del client perquè posi en marxa noves formes de comportar-se, d’exposar-se a noves experiències i al desenvolupament d’estratègies generals de maneig i resolució de les dificultats.

� Dotar d’habilitats al client perquè ell, davant possibles problemes en el futur, tengui les capacitats bàsiques per analitzar correctament la situaciói de forma autònoma pugui posar en pràctica les estratègies mésadequades per manejar-la.

PSICOEDUCACIÓ

� QUÈ ÉS L’ANSIETAT?

Reacció emocional que consisteix en sentiments de tensió, aprensió, nerviosisme i preocupació, acompanyats d’activació del sistema nerviós autònom simpàtic (sudoració, acceleració de la freqüència cardíaca i respiratòria, tremolor, etc.) (Sandín, 1997).

Aquesta ansietat és una resposta normal i adaptativa davant amenaces reals o imaginàries, que prepara l’organisme per reaccionar davant situacions de perill. Si aquesta ansietat es limita a estímuls específics, es parlarà de por.

Els problemes sorgeixen quan aquesta emoció apareix davant perills inexistents, reals o imaginaris, de manera desproporcionada, perllongant-se al llarg del temps.

PSICOEDUCACIÓ

� COM ES MANIFESTA L’ANSIETAT?

PSICOEDUCACIÓ

� PER QUÈ REACCIONAM D’AQUESTA MANERA?

Totes les respostes d’ansietat s’han donatdes de sempre i són normals inecessàries per a sobreviure. Si es donenés per alguna raó, és a dir, tenen unafunció: afrontar la situació (atacar,defensar-se, fugir…). Per exemple, quèfa un moix quan s’espanta? Arquejal’esquena, estira la cua, se li eriça elpèl… Es prepara per atacar o fugir. Lespersones, igual que els animals,reaccionam de manera semblant davantsituacions de perill.

PSICOEDUCACIÓ

� COM ES RELACIONEN LES RESPOSTES D’ANSIETAT?

Activació del cosper defensar-se o fugir

Tensió muscular

Necessitatd’oxigen alsmúsculs(necessitatde més sang)

Augment de la freqüènciacardíaca

Mal de panxa

Tremolor

Mareig

“Agafar” sangd’altresórgans

Excés d’oxigenals músculs

Manca de diòxidde carboni

Augment de la freqüènciarespiratòria

PSICOEDUCACIÓ

� A QUINES ALTRES SITUACIONS ES DONEN RESPOSTES IGUALS A LES DE L’ANSIETAT?

Les mateixes respostes que tenim quan estam ansiosos es donen en altres situacions en les que no hi ha motius per estar nerviós. Però, el fet de no saber per què estan passant en aquell moment

pot fer que ens posem nerviosos.

Així, alguns exemples de sensacions que es donen en situacions en les que no estam nerviosos són:

Sensacions Situacions

o Taquicàrdia...o Mareig…o Mal de panxa, vòmits…o Suar…o Tremolar…

?

EXPOSICIÓ

� COM FER FRONT A LES SITUACIONS QUE ENS CREEN ANSIETAT?

• Habituació• Canvi d’expectatives

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

� QUANT DE TEMPS ESTARÉ MALAMENT?

Si ens exposam a les situacions que ens creen ansietatsentirem malestar, i fins i tot pot ser que intentem fugirper por que ens pugui passar alguna cosa dolenta.Però si ens hi exposam durant una estona, sense evitar-ho,veurem com els símptomes de l’ansietat es vanreduint poc a poc, i no passa res. Així, quantmés temps fem front a les situacions que temem mésdisminuïrà la por. A la llarga, afrontar el queens fa por serà molt més beneficiós que sortir corrent.

EXPOSICIÓ

DEFINICIÓ: Planificació de confrontacions repetides i perllongades a EE evocadors por-ansietat fins assolir remissió,

prevenint conductes fugida- evitació.

VARIANTS:•MODALITAT. En viu, en imaginació, RV, assistida per

ordinador.

•TEMPORALITZACIÓ. En una sola sessió, massiva, sessions

espaiades.

•GRADIENT D’APROXIMACIÓ EE. Inundació - gradual.

•IMPLICACIÓ TERAPEUTA. Modelat participant -

autoexposició

•INCLUSIÓ ESTRATÈGIES ADDICIONALS. Estr. cognitives,

control activació, informació...

EXPOSICIÓ

PROCEDIMENT BÀSIC:

LLISTAT DE SITUACIONS EVITADES o ASSOCIADES A MALESTAR SIGNIFICATIU.

�Descripció precisa situació�Especificitat de la jerarquia: referida a un sol objecte-situació.

ORDENACIÓ SEGONS GRAU DIFICULTAT - MALESTAR QUE PROVOCA LA CONFRONTACIÓ (menor a major).

�Valoració situacions USM (0-10, 0-100).�Jerarquització òptima 10-20 ítems (sovint són menys).�Tendir a equidistància en USM entre ítems

EXPOSICIÓ

CRITERIS DE GRADACIÓ

�Distància física EE temut

�Distància temporal moment

confrontació en viu

�Mida EE temut

�Intensitat EE temut

�Exposició totsol/totasola,

acompanyat/-da

�Dificultat subjectiva exposició

1. Mirar de lluny la imatge d’una aranya (3 metres).

2. Mirar de prop la imatge d’una aranya (1 metre).

3. Mirar una aranya viva a una distància de 3 metres, dins una capsa.

4. Mirar una aranya viva a una distància de 1 metre, dins una capsa.

5. Tocar la capsa on hi ha l’aranya.

6. Posar el dit dins la capsa on hi ha l’aranya.

7. Posar la mà dins la capsa deixant que l’aranya corri damunt la mà.

8. Treure l’aranya de la capsa amb les mans.

9. Agafar amb les mans una aranya de la paret.

Exemple de jerarquia en funció de la distància: