noves tecnologies_bloc ii

Bloc 2:

«Lexicografia i informàtica: l’elaboració i difusió dels diccionaris»

Noves Tecnologies aplicades a la Filologia catalana

Sandra Montserrat [email protected]

mailto:[email protected]

1. Explicar la importància de la informàtica en l’elaboració idistribució de la tasca lexicogràfica

2. Analitzar i saber gestionar bases de dades per al’elaboració de diccionaris electrònics en català, així comtambé les interfícies d’usuari.

3. Descriure els principals diccionaris electrònics del català,en relació amb les característiques de consulta.

Objectius

2.1 El treball del lexicògraf i les noves tecnologies

- Què és la lexicografia?

Recordem amb freqüència Escalígero, que fa quatre segles va dir en bellsversos llatins que els grans criminals no haurien de ser condemnats a mort,ni a treballs forçats, sinó a compilar diccionaris, ja que aquesta tascacomporta tots els treballs possibles. I també el prefaci que Samuel Johnsonva escriure per al seu diccionari: “El trist destí de qui habita en les faenesmés baixes de l’intel·lecte és el de ser espentats més per la por al castic queper l’esperança del premi; el de trobar-se exposats a la censura, sense capesperança de rebre elogis, el de caure en la desgràcia per les seues erradeso ser castigats pels oblits i mai més ser lloats pels èxits i recompensats perla seua diligència. Entre aquests infeliços mortals es troben els autors delsdiccionaris” (Modificat i traduït a partir de Marina, J.A, y López Penas, M.(2000), El diccionario de los sentimientos, Barcelona: Anagrama)

Vocables Escurs(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/72586176426892126449935/index.htm)

Diccionari Escrig (http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=3874&portal=1)

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/72586176426892126449935/index.htm

http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=3874&portal=1


- Què és la lexicografia ara?

Gelpí (2003:309) assenyala dos moments i dos fetsrevolucionaris en la pràctica lexicogràfica:

1. XVIII Incorporació de la fitxa

2. XX Incorporació de la informàtica

DCVB

Pascual (1994). En la fixació de la lexicografia moderna hiha un moment important i ineludible: la celebració delCongrés Internacional de lexicografia celebrat a Exeter(1983). Arran d’aquest Congrés es va fundar EURALEX(European Association for Lexicography).

http://www.euralex.org/



http://www.euralex.org/

Es defineix la tasca d’un lexicògraf

a) Ha de tenir en compte els progressos de la semànticateòrica, però no ha de perdre de vista que ha de ferDICCIONARIS.

- exigències editorials- temps d’edició de l’obra- compromisos contractuals, limitacions d’espai,

rendibilitat de l’obra, resposta del públic, etc.



b) La faena del lexicògraf consisteix bàsicament en tres operacions:

Selecció de materials (MACROESTRUCTURA)Descripció dels materials seleccionats (MICROESTRUCTURA)Presentació de l’obra (edició)



Es defineix la tasca d’un lexicògraf

c) Tanmateix, el lexicògraf, a més, ha de conéixer les eines i lesqüestions informàtiques si aspira a una obra lexicogràfica dequalitat, moderna i àgil (Águila Escobar 2006:4). Apareix elconcepte de BASE DE DADES i de DICCIONARI ELECTRÒNIC

Actualment conviuen els plantejaments metodològics tradicionals –especialment en la forma consolidada durant el segle XIX-, ques’apliquen encara d’una manera bastant generalitzada, amb elspostulats de l’anomenada lexicografia moderna, que s’han anatobrint pas amb una sèrie de realitzacions concretes; elsplantejaments més innovadors són, en bona part, conseqüència delsavenços significatius que la linguística ha fet durant el segleXX. Des d’un altre punt de vista, l’extraordinari desenvolupament deles tècniques informàtiques ha tingut una repercussió notable en larenovació medològica: la utilització dels ordinadors i de lesgrans bases de dades permet el tractament adequat i sistemàticde l’enorme quantitat d’informació que entra en joc a l’horad’elaborar un diccionari (Rafel 2005:11)




- En què consisteix la tasca del lexicògraf ara?

LEXICOGRAFIA MODERNA

1. Fase lexicogràfica (Rafel 2005: 73-80)

a) Analitza les novetats teòriquesb) Analitza les novetats pràctiques (corpus)

2. Fase diccionarística (elaboració, base de dades)

LEXEMÀTICA

3. Productes lexicogràfics: el diccionari electrònic

F1. Fase lexicogràfica (Rafel 2005: 73-80)

a) Analitza les novetats teòriquesb) Analitza les novetats pràctiques (corpus)


qualsevol teoria lingüística, comporta una visió particularsobre el lèxic i, per tant, proposa unes tasqueslexicogràfiques determinades (Badia 1994:15)

Lexicografia moderna

Lexicografia tradicional

cognitivisme

estructuralisme

generativisme

a) Analitza les novetats teòriques


abillàr, adornar, aliñar, componer (Diccionario Valenciano-Castellano, Carles Ros, 1764)

apetìr, apetecèr: quando se toma por deseàr una cosa, y gustàr mucho de ella: lo que no

se entiende solo de las cosas corporales, como las viandas, y alimentos (que en essa

significacion, en Valenciano, se dize tambien, abellìr): si que assimesmo se estiende à lo

que el animo desea, como las honras, dignidades. (Diccionario Valenciano-Castellano,

Carles Ros, 1764)

bugàda, colàda: fer bugàda, hazer la colada, ò colar la ropa: ponerla en la canasta de mimbres, ò

en el coladèro, ù tarro de hazer la colada, y echar la lexìa, para que colando, y passando por los

agujeros que forman los mimbres, se limpie, y blanquèe. NOTA XII: en Valencia se haze la colada

en un tarro grande, que nombran cosi, con la o agùda: èste à la parte de abaxo, ù la inferior,

tiene un agujero, con unos como labios, ù hocicos que salen afuera, en forma circular,

nombrado el agujero, en Valenciano, duèll, donde se encàxa un cañòn de caña gruesso, y và por

èl colando la lexìa, à una caldera, que hay à la lumbre, para calentarla: encima del cosi ponen un

colador (ù cernadero) que se nombra cendrèr, que es de càñamo, pero gordo, y burdo, con un

àro, para que no se derràme la lexìa, ni la ceniza, que echan al cendrèr, ò cernadero, ù coladòr.

(Diccionario Valenciano-Castellano, Carles Ros, 1764)


apuntarse. v. r. [...] // Comensar á ferse agre lo vi. Repuntarse, apuntarse [...].

blanquet, a. adj. [...] // m. Plom reduhit per los vapors del vinagre á una substancia

semblant al guix peró blavenca, y mès suau al tacto. Albayalde, cerusa calde plomo. [...]

// Afeyt que usan las donas para semblar blancas. Blanquete [...].

bordo. m. Costat exterior de la nau y també tota ella. Bordo. [...] // Volta de la nau sobre

lo costat pera guanyar lo vent. Bordo. [...] // met. Passeig freqüent. Bordo. [...].

Pere Labèrnia (1839-1840)


Exemple del Diccionari Escolar Valencià, Vox (s.v. pondre)

Estructuralisme

Jordi Ginebra i Anna Montserrat (1999):

Diccionari d’ús dels verbs catalans.

Règim verbal i canvi i caiguda de

preposicions

Generativisme

Didac. Diccionari de català http://www.dicdidac.cat/

DEFINICIONS EXPERIENCIALS

Cognitivisme

Longman Dictionary of Contemporary English (s.vcatch) http://www.ldoceonline.com/

Cognitivisme

DEFINICIONS EXPERIENCIALS

«Los lingüistas hablan ahora de un lexicón mental,entendiendo por tal la realidad mental que existe en loshablantes y que se plasma en una red de conexionessemánticas, morfológicas, fonológicas y, también,onológicas y culturales, en el seno del cual cada plabratiene un papel único y especial, con sus conexiones ylazos (asociativos, estructurales, colocativos, etc.)peculiares» (Luque Durán 1998: 89)

«s’ha retornat a una idea natural des del punt de vistapsicològic, que el coneixement que els parlants tenim dela llengua és més un coneixement de les seves peceslèxiques que no pas de relacions entre esructuressintàctiques abstractes [...] La lexicografia està cridadaa esdevenir una branca essencial de la lingüística»(Badia 1997: 4)

Cognitivisme i diccionaris

b) Analitza les novetats pràctiques: els diccionaris basats en corpus

Els lexicògrafs sempre han buscat fonts d’informació per aescollir els lemes o definir les entrades d’un diccionari(Pérez 2002, en línia)

a) La intuïciób) Altres diccionarisc) Fonts tradicionals (llibres, cites…)

Estas tres fuentes de información, aunque parcialmente válidas,no se consideran hoy día suficientes para la ardua labor decompilación de diccionarios que quieran dar una visiónactualizada y completa del uso lingüístico (Pérez 2002, en línia)


Los diccionarios basados en córpora son repertorios quemuestran la lengua tal y como se considera que es, ya que sebasan en datos comprobados directamente y no sólo enrepertorios anteriores o conocimientos lexicográficos (Soler, enlínia)

Els diccionaris basats en corpus

Para la mayoría de los lexicógrafos, los córpora se hanconvertido en una herramienta lexicográfica fundamental para elestudio de las diferentes acepciones de una palabra que han deincluirse en las entradas léxicas y para el estudio de lascolocaciones y la fraseología (Pérez 2002, en línia)

Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp


http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp


(COBUILD o Longman)

Longman Dictionary of Contemporary English (s.v angry)

Longman Dictionary of Contemporary English (s.v flask)

PROTOTIPICITAT

Longman Dictionary of Contemporary English (s.v pin)

PROTOTIPICITAT

2.2 Gestió de diccionaris en base de dades

Continguts

F2. Fase diccionarística (elaboració del diccionari)

La base de dades constitueixen un dels grans avençostecnològics de la mà de la informàtica, i s’ha convertit enun element essencial en la lexicografia actual (ÁguilaEscobar 2006: 5):

1. Cal dissenyar-les bé, d’acord amb l’objectiu2. Permeten la revisió ràpida i contínua del que

s’elabora3. Permeten l’estructuració i sistematització

Base de dades del Diccionari escolar Valencià Vox

La aparición de los recursos informáticos en la vida cotidiana de losestudiosos e investigadores dentro del campo de la lingüística (al igual queen otros campos), supone, entre otros aspectos, la apertura de productostradicionales a nuevas dimensiones. En el caso de los diccionarios, lainformática propicia que sean liberados del férreo corsé que en muchossentidos supone el papel. Se discute sobre si la informática anulará al libroimpreso o si convivirán los dos soportes, pero ya nadie duda de laimportancia que puede tener el soporte electrónico. [...] El diccionario enformato electrónico ofrece muchas más posibilidades de las que permite elantiguo soporte. Entre las más importantes cabe mencionar: a) facilidad demanejo, b) accesos múltiples a las informaciones y c) recorridos de lecturadiversos, d) saltos hipertextuales, e) saltos reticulares, f) multidiccionario, g)multimedia y h) interacción y actualización. Algunas de estas posibilidadesaún no se encuentran en los diccionarios accesibles en la Red, pero es desuponer que en un futuro inmediato podremos ya gozar de ellas(Joan Torruella i Casañas, «Los diccionarios en la Red», Seminario deFilología e Informática : http://seneca.uab.es/)

2.3 La difusió del tasca lexicogràfica: tipus de diccionaris electrònics

Continguts

F3. Productes lexicogràfics

http://seneca.uab.es/gould/CURSOWEB/SESIONES/Ses2_p3b.htm








Un diccionari electrònic és aquell que està fet en suportelectrònic i es consulta mitjançant procedimentsinformàtics (Gelpí 2003:310):

1. Diccionaris màquina: incorporats a sistemes de traducció automàtica

2. Diccionaris digitalitzats: versionselectròniques de diccionaris editats en paper

3. Diccionaris en línia: veritables diccionarisdigitals disponibles en CD-Rom i internet

Continguts

1. Diccionaris màquina


# Declaració de símbols

%symbol <PresInd>; # Present d'indicatiu

%symbol <1p>; # Primera persona

%symbol <sg>; # Singular

%symbol <2p>; # Segona persona

%symbol <pl>; # Plural

# ... etc.

# Definició de paradigmes

[ó] >(ó:<sg>) # noms en

| (ons:<pl>) ; # -ó

[pi1] >(e:<1p><sg>) # present d'indicatiu

| (es:<2p><sg>)

| (a:<3p><sg>)

| (em:<1p><pl>)

| (eu:<2p><pl>)

| (en:<3p><pl>);

[V1C] >(0:<PresInd>)[pi1] # primera conj.

| (av:<ImpInd>)[ii1]

| (àveu:<ImpInd><2p><pl>)

# ... etc.

# Diccionari

%dic

(estim:estimar<verb>)[V1C];

(acci:acció<noun><fem>)[ó] # acció

Continguts

2. Diccionaris digitalitzats


DIEC

Continguts

3. Diccionaris en línia


Diccionari de sinònims de frases fetes

Continguts

Característiques dels diccionaris electrònics(digitalitzats i en línia)


El diccionari digitalitzat no significa solament un canvi desuport, sinó que implica tot un canvi del concepte d’obralexicogràfica. Segons Torruella (en línia) permet:

a) Facilitat de consultab) Accesos múltiples a la informacióc) Recorreguts de lectura diversosd) Salts hipertextualse) Salts reticularsf) Multidiccionarig) Multimèdiah) Interacció i actualització

Continguts


a) Facilitat de consulta

DCVB

Continguts

Gran Diccionari de la llengua catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm


Continguts

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm


b) Accesos múltiples a la informació i c) Recorreguts delectura diversos

Diccionario combinatorio español contemporáneo (CLAVE)http://clave.librosvivos.net/

Continguts

http://clave.librosvivos.net/

Continguts

Diccionario de colocaciones del español http://www.colocacionesp.com/


Continguts

http://www.colocacionesp.com/

Continguts

d) Salts hipertextuals

DRAE

Continguts

e) Salts reticulars

Diccionario de inglés Oviedo http://tradu.scig.uniovi.es/trad.html

Continguts

http://tradu.scig.uniovi.es/trad.html

Continguts


Multidiccionario e diccion@rios Espasa

f) Multidiccionaris

Continguts

f) Multidiccionaris

Collins http://diccionario.reverso.net/

Continguts

http://diccionario.reverso.net/


g) Multimèdia

Diccionarios Vox http://www.diccionarios.com/

Continguts

http://www.diccionarios.com/

La hiperenciclopèdia http://www.grec.cat/home/hec/fr_pres.htm

g) Multimèdia

Continguts

http://www.grec.cat/home/hec/fr_pres.htm

La aparición de los recursos informáticos en la vida cotidiana de losestudiosos e investigadores dentro del campo de la lingüística (al igual queen otros campos), supone, entre otros aspectos, la apertura de productostradicionales a nuevas dimensiones. En el caso de los diccionarios, lainformática propicia que sean liberados del férreo corsé que en muchossentidos supone el papel. Se discute sobre si la informática anulará al libroimpreso o si convivirán los dos soportes, pero ya nadie duda de laimportancia que puede tener el soporte electrónico. [...] El diccionario enformato electrónico ofrece muchas más posibilidades de las que permite elantiguo soporte. Entre las más importantes cabe mencionar: a) facilidad demanejo, b) accesos múltiples a las informaciones y c) recorridos de lecturadiversos, d) saltos hipertextuales, e) saltos reticulares, f) multidiccionario, g)multimedia y h) interacción y actualización. Algunas de estas posibilidadesaún no se encuentran en los diccionarios accesibles en la Red, pero es desuponer que en un futuro inmediato podremos ya gozar de ellas(Joan Torruella i Casañas, «Los diccionarios en la Red», Seminario deFilología e Informática : http://seneca.uab.es/)


Continguts

F3. Productes lexicogràfics









Un diccionari electrònic és aquell que està fet en suportelectrònic i es consulta mitjançant procedimentsinformàtics (Gelpí 2003:310):

1. Diccionaris màquina: incorporats a sistemes de traducció automàtica

2. Diccionaris digitalitzats: versionselectròniques de diccionaris editats en paper

3. Diccionaris en línia: veritables diccionarisdigitals disponibles en CD-Rom i internet

Continguts

1. Diccionaris màquina


# Declaració de símbols

%symbol <PresInd>; # Present d'indicatiu

%symbol <1p>; # Primera persona

%symbol <sg>; # Singular

%symbol <2p>; # Segona persona

%symbol <pl>; # Plural

# ... etc.

# Definició de paradigmes

[ó] >(ó:<sg>) # noms en

| (ons:<pl>) ; # -ó

[pi1] >(e:<1p><sg>) # present d'indicatiu

| (es:<2p><sg>)

| (a:<3p><sg>)

| (em:<1p><pl>)

| (eu:<2p><pl>)

| (en:<3p><pl>);

[V1C] >(0:<PresInd>)[pi1] # primera conj.

| (av:<ImpInd>)[ii1]

| (àveu:<ImpInd><2p><pl>)

# ... etc.

# Diccionari

%dic

(estim:estimar<verb>)[V1C];

(acci:acció<noun><fem>)[ó] # acció

Continguts

2. Diccionaris digitalitzats


DIEC

Continguts

3. Diccionaris en línia


Diccionari de sinònims de frases fetes

Continguts


Continguts

Característiques dels diccionaris electrònics(digitalitzats i en línia)


El diccionari digitalitzat no significa solament un canvi desuport, sinó que implica tot un canvi del concepte d’obralexicogràfica. Segons Torruella (en línia) permet:

a) Facilitat de consultab) Accesos múltiples a la informacióc) Recorreguts de lectura diversosd) Salts hipertextualse) Salts reticularsf) Multidiccionarig) Multimèdiah) Interacció i actualització

Continguts



DCVB

Continguts

Gran Diccionari de la llengua catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm


Continguts

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm



Diccionario combinatorio español contemporáneo (CLAVE)http://clave.librosvivos.net/

Continguts

http://clave.librosvivos.net/

Continguts

Diccionario de colocaciones del español http://www.colocacionesp.com/


Continguts

http://www.colocacionesp.com/

Continguts

d) Salts hipertextuals

DRAE

Continguts

e) Salts reticulars

Diccionario de inglés Oviedo http://tradu.scig.uniovi.es/trad.html

Continguts

http://tradu.scig.uniovi.es/trad.html

Continguts


Multidiccionario e diccion@rios Espasa

f) Multidiccionaris

Continguts

f) Multidiccionaris

Collins http://diccionario.reverso.net/

Continguts

http://diccionario.reverso.net/


g) Multimèdia

Diccionarios Vox http://www.diccionarios.com/

Continguts

http://www.diccionarios.com/

La hiperenciclopèdia http://www.grec.cat/home/hec/fr_pres.htm

g) Multimèdia

Continguts

http://www.grec.cat/home/hec/fr_pres.htm

noves tecnologies_bloc ii

Education