FaI. Bot. Misc., 7: 99-114 Barcelona 1990

NOVES COMUNITATS PRATENSES DELSPIRINEUS CENTRALS'

E. CARRILLa & 1.M. NINO'"

ABSTRACfSome new pasture communities or tbe Central Pyrenees.In some valleys of the Central Ibenan Pyrenees, the high-montane

and the subalpine bells are chiefly deforestated, and pastures are extensiveand varied. Among them, some ones are here described or more com­pletelly defined:- Teucrio-Astragaletum, ass. nova, a very common me$O-xerophilousand calcicolous pasture belonging to the Seslerio-Mesobromenion, with$Orne features of the subalpine Festucion gaucieri cornrnunities,- Euphrasio-PlantaginetUtn gentianelletosum, subass. nova, a mesophil·ous community of the typica1 Mesobromion (Mesobromenion) bearing$Orne calcifugue taxa,- Alchemillo-NardetUtn nardetosUtn, comb. nova, a mesophilous calci­fugue grassland intermediate between the subalpine and the alpine mat­grass communilies (Nardion),- Alchemillo-Nardetum bellardiochloetosum, subass. nova, a mesophil­ous to me$O-xerophilous calcifugue grassland occuring mainly on calcar­eous slates and in windy places,- Alchemillo·Nardetum fesrucetosunl eskiae, subass. nova, a meso·xcro­philous calcifugue grassland settling on some sunny slopes.

Key words: Phytocoenology. sub-alpine vegetation, pastures, Mesobro­mion, Nardion, Central Pyrenees.

Introducció

L'estudi fitocenològic de la vegetació de les valls d'Espol i de Boí(CARRILLO, 1984; NINOT, 1984) porlà els autors a una anàlisi detingudad'algunes comunitats pratenses pròpies dels estatges montà superior i subal­pí. Posterioment, bona part d'aquestes comunitats han estat observades iinventariades també en d'altres valls properes, especialment a les de Barra-

L La realilzació d'aquesl treball s'ha beneficial d'un ajut a la recerca concedil per la CIRIT de laGeneralilat de Catalunya (AR &3.141) i d'un projecte de la CAICYT (742184)

2. Departament de Biologia Vegetal (Bolànica). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Av.Diagonal. 645. 08028 BARCELONA.

100

vés i Castanes3. La franja altitudinal esmentada corresponent a tota aquestaàrea dels Pirineus centrals es troba en l'actualitat majoritàriament desfores­tada, sobretot quan es tracta de substrats calcaris esquistosos. Aquests subs­trats, que condicionen un relleu relativament suau molt adequat per a "activi­t3t ramadera, permeten el desenvolupament d'un conjunt divers de sintàxonspratenses, alguns dels quals, fins ara no descrits o insuficientment definits,s6n exposats en aquest article.

Per a cada comunitat tractada donem una descripció referent a les sevesparticularitats ecològiques, fisiognòmiques i sintaxonòmiques, així com unataula d'inventaris representativa. En la nomenclatura taxonòmica s'ha seguiten general el criteri de Flora Europaea (TUTIN & al., 1964-1980), i mésrarament el de BOLÓS et al. (1990).

Teucrio pyrenaici·AstragaJetum cataJaunici, ass. nova (taula 1; typus: inv. 1)

És una comunitat pratense meso-xeròfila en la qual prenen força impor­tància diversos camèfits (Astragalus sempervirens, Sideritis hyssopifoUa, He­Uanthemum nummularium, etc.), bé que la majoria de les espècies que laformen són hemicriptofítiques. Quasi sempre es tracta d'una comunitat poco molt oberta (85-95 % de recobriment) en la qual s'hi poden fer algunsteròfits o plantes més o menys oportunistes. Hem observat el Teucrio­Astragaletum als vessants secs i en general amb orientacions mes o menyssolelles, a la part superior de l'estatge montà i a la part baixa de l'estatgesubalpí (generalment entre els 1500-1950 ml. És una pastura força estesa ales serres calcosquistoses dels Pirineus centrals que s'inicien a la serraladapròpiament axial i es dirigeixen vers el Sud, formant les parts meridionalsde les valls de Boí, Barravés, Castanesa, etc. En l'aspecte paisatgístic sesilua a més altilud que l'Euphrasio-Plamag;,¡etum O. Bolòs 1954 i a no tantacom el Festucetum scopariae Br.-Bl. 1948; va lligada, doncs, a unes condi­cions ecològiques intermèdies entre les que són pròpies de les pasturestípicament montanes (clima menys contrastat, sòls més estables i més benconstituïts) i les dels prats esglaonats calcícoles subalpins (clima d'alta munta­nya i sòls poc estables). Cobreix zones relativament seques i ventejades al'estiu i poc innivades a l'hivern, sobretot a causa de l'orientació i del pendentacusat dels vessants; a la primavera, l'època vegetativa hi comença aviat,però deuen tenir-hi importància encara les gelades. Els sòls són més aviatprims i irregulars, de maneTa que, en alguns punts, deixen la roca mare aldescobert. A més, contenen un percentatge important de graves i hi tenencerta incidència els moviments de fluxió més o menys generals així coml'erosió superficial.

Aquest conjunt de característiques ecològiques condicionen una compo­sició florística en la qual ens sembla interesant de destacar:

- Un conjunt important de plantes dels Brometalio Br.-BI. 1936, decaràcter meso-xeròfil, que sovint ascendeixen en el sí d'aquesta comunitatfins a altituds que els són poc habituals.

101

Taula I - Telluïo pyrellaici-Asrragaletum cara/aulIlci. ass. nova

Número de l'inventari I 2 3 4 5 6 7 8 9Altitud (Dm s. m.) 182 188 192 170 180 188 188 185 182Exposició S SE WsW W sW NNW E W WSWInclinació (") 25 30 30 30 25 20 35 15 30Recobrimenl (%) 100 100 95 90 85 95 95 85Superfície estudiada (ml) 25 20 10 20 20 15 18 20 20

Direrencials de l'associació i de la subaliança (Seslerio·Mesobromenioll)

Asuaga/us sempen'irenssubsp. carolaf/niells 4.3 3.2 1.2 3.3 2.2 1.2 3.2 2.2 2.2

Sideri/is Ityssopifolia 1.2 2.2 + + 2.2 + 2.2 2.2 1.2Tellcrium pyrenaicu.m

var. catolaunicum 2.2 (+) 2.2 1.2 +.2 2.2Festllca gomier; +.2 2.2 1.2 3.2 1.28upleurunI rOllwlculoides

subsp. gramilleum 1.2 1.1 + 1.1OllOIl;S cristata + 2.2 1.2 +G/obularia cordifolia +.2 +.2 +.2 2.2

Característiques de l'aliança, de l'ordre i de la classe(Mesobrom;oll, 8rometalia. Festuca-Brometea)

Thymus pu/egioides 1.2 + 2.2 1.2 +.2 + 1.2 2.2 2.2Euphorbia cyparissias 1.1 + + 1.1 2.1 1.1 + 1.1Eryngium baurgal;; + + 1.1 + 1.1 + +Scabiosa columbaria 1.2 1.1 1.1 + + 1.1 +Heliamhemum mmrmuJarium

subsp. IOmemosum 2.2 2.2 2.2 2.2 1.2 3.2Ave'1II1a praremis subsp. iberica

var. pilosa 1.2 1.2 1.2 + 2.2 2.2Cirsium acaule + + + 2.1 1.2 +.2Plamago media + 1.1 1.2 1.1 + +Carex caryophylfea 1.1 1.2 + + 1.2 +Atrlhyllis vulneraria

5ubsp. fororrdac + + + + 1.1 +Galil/m verum + 1.2 + + 2.2Carlilla acau/is + + + + +Orrorris spillosa + 1.2 +.2 +.2Bromus erectlls 4.4 1.2 3.2Prurrella gratrdiflora

subsp. grarrdif10ra 1.2 2.2 1.2Car/itra acanthifolia

subsp. cyrrara + + +Sallguisorba minor

subsp. minor 1.1 + 1.1RanutrCIl/us bu/bosus + 1.1Trifolium momanllm 1.2 +Achillea odorata 2.2 +.2Brachypodium pinnatum 2.2 +.2Onobrychis supina 2.2Euphrosia Stricto 1.1Pimpinella saxifraga 1.1Sueli montallum 1.2Veronica allStriaca subsp. vahJii +Arabis hirsuta +Carlina vu/garis +

Companyes

Achillea nrillefolium 1.1 1.2 1.1 + 1.1 1.2 + +

102

FfSIIICO gro 01';110 4.3 1.2 2.2 1.2 1.2 3.2Potclltillo neumQllI/iana + + 1.1 1.1 + 1.2Caliu", gr. pUniUf/m 1.1 + + + + +FtSlIlC(J "¡grt'sulls 2.2 4.3 3.2 3.2 3.2P/amago fallua/ara 1.1 + + + 1.1Agrostis capillar;s + 1.2 1.2 +.2 1.2Uo/llodOIl lI¡spidus + + 1.1 + +Cerast;um arvtl/se

5ubsp. stúctllm 1.2 +.2 + + +Lillum CDlllOrt;cum + + + 1.1 +Trifo1ium proft!lISf! 1.2 1.2 2.2 + +Carex ¡llImilis 2.2 1.2 1.2 2.2Kcw/eria l'alfesiatlo 2.2 + +.2 1.2CardUIIS carlilliJolius + + + +Cruciata glabra 1.2 1.2 2.1 1.2Oiam/iliS "yssopi/olius 1.2 1.2 1.2 +.2VillCt!foxicuftl h¡rw,dinoria

subsp. imumt!diunJ + + +.2 +Hiuacium gro pi/astlla

(incl. H. hypeuryum) +.2 + +.2 +.2LOfllS ('amicl/fatus + + 1.2 +.2Sri,o mtdia + + 1.2 1.2Silent! ciliatQ + 1.2 1.2 +.2Tt!ucrium chamot!drys

5ubsp. pimfoti/idum 1.2 + +HipPocTtpis comOS(J + 1.2 +.2Poa alpina 1.2 + 1.2Rhinomlrus mtdi(eTrQlI(!US 1.1 2.1Medicago lli/fruticosa + 2.2COntpaflu/a rotundifolia 1.1 + +Onon;s "m,ix + +Oioll/hus bt!llf!ornem;s 2.2 +.2Vicia pyrt!lIaica 1.2 +Art!tlQr;a grandiflora +.2 +AcillQS alp;,ws + 1.2Alltlryllis momana +.2 +Arenaria serpyllifolia + +Euphrasia alpillo 1.2 +Ge"is/a pilosa + +.2fle1iall1henwm oelandicllm

subsp. ita/icllm var. hirtllm +.2 1.2

Companyes presents en un sol inventari

2) S~dlUn s~dilorm~. Vita!iana primulifiara3) Car~x fiacra (1.2)4) Daphn~ c,,~orum (1.1). G~ntjana l'~rna, Hi~racium pra~cox (1.1), H. colml!iroanum, ltllionl! crispa,

MinI/afta l'una, Viola rup~sfris

6) AnfMnorio dioica, UJvartdula ,mgwfilol/a subsp. pyrenalca"-7) Cuscuta l!pilh)'mum. Euphrasio salisburgl!nsis

8) Eriguofl alpinus. G~ntiofldfa comp~sfris, Hil!rocium lacruul/a (1.1), P/an/ogo monos¡nrmQ9) Armuio QlfiQc~Q subsp. bup/~uroida. ScI~rQnthus p~rl!nnis. Sl!dum album, Sl!m~rv;vum t«rorum,

TQraxQcum gr_ u)'rrhos¡nrmum, Vl!ronicQ Qrv~nsis.

localitats dels inventaris

I) Sobre Eiran (Vall de Bof). CH 102) El Ginebral de cón (Vall de Bof). CHIO3.4) Cap al Villirulo d'Eiran (Vall de Boí). CH 105) Solell de Saraís (Vall de Boí), CH 106) Pic Corona (Vall de Boí). CH 107) Solell de Dcnui (Vall de Castanaa), CH 008,9) Serra de Cardet. cap al Pic de la Mina (Vall de Batravés), CH 10

103

- Un grup menys important numèricament, bé que força significatiu isovint amb recobriments elevats, de tàxons lligats a les pastures calcícolesmeso-xeròfiles subalpines (Festucion scopariae Br.-Bl. 1948), especialmentAstragalus sempervirens subsp. catalaunicus i Sideritis hyssopifolia.

- Certes espècies de caràcter més o menys mediterrani muntanyenc osubmediterrani, algunes de les quals s6n comunes tant als Ononidetalia Br.­B1. 1947 com al Feslucion scopariae (i encara a les comunitats calcícoles delXerobromion (Br.-Bl. et Moor) R. Tx. et Oberd. 1958): Carex humilis,Globularia cordifolia, Koeleria vallesiana, ... ; també hi troba un hàbitatforça adequat Teucrium pyrenaicum.

Pel que fa a la sintaxonomia, en resulta una comunitat en certa maneraintermèdia entre les aliances Mesobromion (Br.-Bl. et Moor) Oberd. 1949,Xerobromion i Festucion scopariae. En general, però, solen dominar-hi elselements més o menys mesòfils, molts d'ells lligats als Brometalia i al Meso­bromion. Per això, creiem convenient de proposar aquesta comunitat coma una nova associació (Teucrio-Astragaletum catalaunici) i de classificar-ladins de l'aliança Mesobromion i de la subaliança Seslerio-MesobromenionOberd. 1958. Comparada amb altres associacions pirinenques que hom hainclòs dins la mateixa subaliança (FONT, en premsa: Alchemillo-FestucetumVigo (1979) 1982, Plantagini-Seslerietum Vigo (1979) 1982, ...), la novaassociació és sensiblement més xeròfila, de manera que s'acosta al Seslerio­Xerobromenion Oberd. 1957. D'altra banda, es tracta d'una comunitat relati­vament propera al Teucrio pyrenaici-Festucetum spadiceae Carreras et Vigo1988, no pel que fa a les espècies més dominants i característiques, però síquant a la composició florística general.

Euphrasjo·PJantaginetum mediae O. Bolòs 1954 gentianelJetosum campestris,subass. nova (taula 2; typus: inv. 4)

Aquesta subassociació correspon a prats montans mesòfils intermedisen quasi tots els aspectes entre els més típics de l'aliança Mesobromion iels de la subaliança Genistello-Agrostidenion capillaris Vigo 1982 de certaaltitud (Genistello-Agrostidetum Vigo 1982 gentianetosum acaulis Font etVigo in Font 1989). Són pastures denses, quasi exclusivament hemicriptofíti­ques, dominades per Festuca nigrescens.

L'Euphrasio-Plantaginetum gentianelletosum es fa en qualsevol orienta­ció, bé que abunda més a les de tipus intermedi i a les obagues, i generalmenten pendents moderats. Els sòls solen ser força profunds i estables, i quasisempre s'han format a partir de roques poc o molt carbonatades. Superficial­ment, però, semblen descarbonatats i fins i tot lleument acidificats. Aquestespastures ocupen superfícies importants a la part superior de l'estatge montài a la base de l'estatge subalpí (1450-1800 m) d'algunes valls dels Pirineuscentrals (Espot, Boí, Barravés, Alt Isàvena, ... ), en ambients més aviatfreds i no especialment humits. En l'aspecte fitotopogràfic, l'Euphasio-Plan-

104

Taula 2 - Euphrasio·Plonloginerum mediat! O. Bolòs 1954 getrtiollellelosum campesrris,sobass. nova

Número de l'inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Ahitud (Dm s. m.) 146 152 151 170 155 178 152 153 150 145Exposició N N E SE NE E W N ENEWNWInclinació (.) 5 5 10 5 5 10 10 25 10 10Recobriment (%) 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100Superfície estudiada (m:) 15 25 50 30 35 15 15 30 20 50

Característiques de l'associació i de l'aliança (Mesobromion)

Galium vt!rIIm 2.2 2.1 1.2 l.l 3.2 1.2 2.2 l.l 3.2 l.lPlantogo media 2.1 3.1 + 2.1 2.1 2.1 2.2 + 1.2 2.1Ranunculu.r buJboSU5 l.l + 2.1 2.2 + l.l + l.lPimpinella saxifraga 2.1 + l.l 2.1 l.l l.l l.lCora caryophy/lea 2.1 2.2 l.l 1.2 1.2 +Trifolium mOnlanum + 1.2 + 1.2 1.2 +ETyng;nu", baurgati; 3.3 + + + +Carlina acaufis + + + + +Euphrasia stricto + 2.1 l.l +eifS;"", acaule + + l.lCampanu!o g/amera(Q + +

Diferencials de la subassociació

Agrostis capillaris l.l 2.2 3.3 2.1 3.2 3.2 + 2.2 +Genlianel1a campestris 1.2 + + l.l +Hiuocium /acrucel1a + + + +Viola canina 2.2 + l.l +.2Diatllhus deltoides 1.2 l.l 1.2 l.lHypericum mocu/arum +.2 + +.2 +Hypochoeris radicara l.l l.l +Po/ygala vulgoris + +Veronica officinalis l.l +Nardus stricto +.2 1.2AnthoxatltJlllm odoratu", 1.2 1.2Deschampsia flexl/osa 1.2Vaccillium myrtillus 1.2Cerastium arvellse

subsp. striClllm +LUlula campestris +Armeria a/liacea

subsp. bupleuroides +Campan¡~/a rotundi{olia +.2

Característiques de l'ordre i de la classe (Bromeralia, Feslllco·Bromerea)

Thymus pulegioides +.2 2.2 2.2 2.2 +.2 + +.2 +.2 1.2 l.lEuphorbia cyparissias 2.1 + I.l + l.l 1.2 l.l 1.2Prunella grandif10ra

subsp. grandif10ra + 1.3 3.2 + 1.2Helianthemum nummularium

subsp. tomentosum + + +.2Scabiosa columbaria + 1.2 +.2Carlina acanthi{olia

subsp. cynara 2.1 + +Anthyllis vulneraria

subsp. {orondae + + +Ononis repens 3.2 +Centaurea scabiosa + +Euphrasia alpina +.2 +

105

Car/illa l'ulgaris + +Bramus erec/lIs 2.1Poa compressa 1.2Allium sphaerocephaloll +Koeleria macramha +Sallguisorba millor

subsp. minar +Arabis hirsllta +pl¡Jeum phleoides +

Companyes

Fesruca lJigrescens 2.2 5.4 3.3 5.4 4.2 3.3 2.2 1.2 4.4 5.4Achillea ",flle/oliunJ 1.1 + 1.1 1.I + 1.1 2.2 1.I 2.2 2.1Trifoliul1l prate1lse 4.3 2.2 3.3 2.2 2.1 1.2 + + +.2 +P/amago tallceo/ara 1.I 1.I 1.I 1.1 2.2 1.1 + + 1.I +Loms comiculotlls 3.2 2.2 2.2 2.2 2.2 1.2 + 1.I 2.1Leomodoll hispidu5 + 2.1 1.I 2.1 1.2 + + 1.2 1.1Ceras/ium fomo/lllrll

subsp. rr¡viale + 1.1 + 1.1 1.1 + +Trifoliuttl repens 3.2 1.2 4.3 1.2 2.2 2.2 +VerOl/ica chamaedrys 1.I +.2 +.2 + +Potemilla neummmialla 2.1 + + + +Galium gro pumi/um + + + + + +Rhillomlws medilerralleus 1.1 1.1 1.I 2.2 +Euphrasia hirtella + 2.1 2.1 1.2Vincetoxicum hinmdillor;a

subsp. imermedium + + +.2 +Dae/y/is g/amerara + 1.2 + +Plrlewn pra/ellse

subsp. bertolo,,;; + + 1.2 1.2Trisewm flal'escem' 1.2 +.2 1.2 1.2L¡IIum carharticum 1.2 2.1 1.2Prunella l'u/garis 1.I +Cardl/lIS car/ini/olius + +Cuscuta epirhymllm + 1.2Poa pra/emis 1.2 +.2Cemaurea nigra 1.2 +Echium vu/gare +.2 +Briza media +.2 1.2Diamllus hyssoplfolius + +A/chemilla sp. div. 1.2 +.2 1.2A/chemifla f1abellafQ 2.2 2.2Hieracium gro pilosella 2.2 +.2Fest/lca sp. 1.2 3.3Leucamhetlum vu/gare 1.1 +Primu/a veris subsp. co/umnae 1.1 +Veronica arvensis + +Poa u/pina +.2 +Vicia saliva subsp. lligra + +Origanum vulgare + +Pieris hieracioides + +

Companyes presents en un sol inventari

I) Fragaria. l'esca, Leonlodon all/umnalisPhytellma orbiculare, Sanguisorba2) Alchemil/a colora/a, Heracleum sphondyfillm, Molin;a coerulea,

offidnalis (2.2), Sltl/aria grominea, Vicia cracca4) Clinopoidium vulgare5) Melampyrnm pratense6) Conopodillm majw

106

7) BI/plel/mm falcatwn, Medicago su.ffrwicosa, Rumex a/lgiocarpus, Vicia ollobryc/¡ioides, Si/ene 1'u.lgaris8) Alchemilla alpilla. Allil/m senesu/Is subsp. mOllta/llIm, Oaplme Clleorlllll. Oicra/ll/m scoparium. Gemia/la

l'ema. Hieraciu.m sp. (1.1), JI/Iliperl/s commllllis, Loliul1l perenne, Pil/us ul/cillata (pI. l, PlomaRO mOIlOs­puma-, Vicia p>,relloico

9) TrifoliulII arl'e/lSt10) H)'pericum perforatum, Klloutia dipsoClfolia subsp. cata/al/lliea, Ollollis IIa/rix, O. pusilla. Ru.mex ocelO-

".Localitats dels inventaris

1. 2, 3) Voltants de Superespot (Vall d'Espot), CH 41; esquists i materials morrènics4) Pla de la Cabana, cap a Peguera (Vall d'Espot), CH 41: esquists calcaris5) Entre Espol i Sl. Maurici. CH 41; materials morrènics6) SL Salvador de Barruera (Vall de Boi). CH 11: esquists calcaris7, 8) Vora Sl. Quirc de Durro (Vall de Boí). CH 20: esquists calcaris9) Sobre C61\ (Vall de BoO, CH 10; esquists calcaris10) SI. Salvador d'!rgo (Vall de Boí), eH 10; conglomerats calcaris

taginetum típic es fa a menys altitud que la comunitat que comentem, enindrets més calents i lleugerament més secs, mentre que el Genistello-Agrosti­detum genlianecosum acaulis se situa per sobre, lligat a un topoclima mésfred i humit.

Des del punt de vista sintaxonòmic, la nova comunitat pot fer partencara de l'Euphrasio-Plantaginetum, associació central de l'aliança Meso­bromion als Pirineus, que hom sol prendre amb una notable amplitud ecolò­gica i florística. Se separa de les formes més típiques d'aquesta associacióper la presència d'algunes plantes acidòfiles o calcífugues, en part coïncidentsamb les que diferencien el Genistello-Agrostidetum del Mesobromenion engeneral, bé que a l'Euphasio-Plantaginetum gentianelletosum no assoleixen,ni de molt, tant de protagonisme. A més, respecte de l'Euphasio-Plantagine­lum típic, també cal destacar-hi un descens general de la diversitat florística,tant per la raresa o la manca de diverses espècies de les més claramentcalcícoles o termòfiles (Bromus erectus, Salvia pratensis, Prunella laciniata,Onobrychis supina, .. ,) com pel fet que tendeix a dominar-hi Festuca nigres­cens (fet, aquest darrer, que també es dóna a tot· el Genislello-Agrostidenion,a l'Alchemillo-Festucetum, etc).

Dins del mateix Euphasio-Plantaginetum hom ha descrit ja una subasso­ciació, filipenduletosum vulgaris Molero et Vigo 1981, diferenciada per al­guns tàxons calcífugs o acidòfils, i que en certa manera representa, com laque ara comentem, un trànsit cap al Genistello·Agrostidenion. En esguardde la que aquí es descriu, però, aquesta subassociació és d'àrea prepirinencai de caràcter sensiblement més termòfil i xeròfil, com sembla indicar-ho lapresència important o constant de Sa/via; pratensis, Bromus erectus, Hippo·crepis comosa, Centaurea jacea, ... i, entre les diferencials de la subassocia·ci6, Filipendu/a vulgaris, plantes totalment absents a la nova subassociació.

A/chemillo naheJJatae·Nardetum strictae Gruber 1975

Les pastures subalpines meso-xeròfï"Jes dominades per Nardus strictadel sector central dels Pirineus ibèrics fan part majoritàriament de l'Alchemi-

107

lIo-Nardelum slrictae (GRUBER, 1975; /ecrotyplls: inv. 6, tabl. 4). En la des­cripció d'aquesta comunitat, l'autor hi con~idera inclòs el Tnfolio-PJzleetumnardecosum Br.-BI. 1948. La comparació de la taula original d'aquesta subas­sociació amb la taula corresponent a l'Alchemillo-Nardelllm fonamenta real­ment la reunió d'ambdós sintàxons en la mateixa associació, però evidenciatambé unes diferències suficients per a mantenir-los separats a nivell desubassociació (tot conservant com a associació diferenciada el Trifolio-Phle­elum típic). D'altra banda, ¡'estudi de diversos inventaris de prats acidòfilsi meso-xeròfils ens porta a la descripció de dues subassociacions més del'Alchemillo-Nardelllm.

AlchemiJJo~Nardetumnardetosum strictae (Br.·BI.) comb. noval (= Trifolio­Ph/eelum narderosum Br.-BI. 1948; taula 3)

Agrupem en aquest sintàxon les pastures dominades per Nardus strictapròpies de la part alta de l'estatge subalpí que BRAUN-BLANQUET (1948;lecwrypus: inv. 4, tabl. 26) va descriure com una subassociació especial delTrifoUo-Phleetum gerardi, i que fan el trànsit entre ¡'Alchemillo-Nardetumi el Trifolio-Ph/eelum típic. Dins de l'A/chemillo-Nardelum, la subassociaciónardewsum comparteix amb la típica diverses plantes relativament termòfi­les, que sovint representen irradiacions dels BromateUa vers l'alta muntanya(Ga1ium verum, Carex caryophyllea, Ranunculus bulbosllS• ...). I, en canvi.se'n separa per la possessió d'alguns tàxons propis dels rasos alpins (Ranun­culus pyrenaeus, Gentiana alpina, ... ), per la dominància més gran de Trifo­Uum alpinum i de Nardus stricta i per un empobriment florístic general.

Aquesta comunitat ocupa extensions notables als Pirineus centrals iorientals, tal com ja indica BRAUN-BLANQUET (1948), allà on la intensa desfo­restació i la sobrepastura continuada han afavorit el predomini de Nardusslricla. Es fa a la part superior de l'estatge subalpí i a la base de l'estatgealpí (1850-2350 ml. sobre roques molt diverses (granodiorites, calcosquists,esquists, ...).

La taula adjunta recull inventaris procedents del Pallars Sobirà i del'Alta Ribagorça que completen la descripció de la comunitat.

AlchemiDo.Nardetum bellardjochJoetosum yariegatae, subass. noval (taula4; typus: inv. 8)

És una comunitat amb aspecte de gespa densa i força alta en la qualsolen dominar diverses gramínies. entre les quals destaquen Bellardiochloavariegata, Festuca nigrescens, Deschampsiaflexuosa i Nardus stricta, aquesta

1. Aquest sintàxon fou incorrectament combinat com Alchemil/o-NardelUm ranunCulelO$um pyrenaei(8r.-81.) Carrillo et Ninot (Nuo/m, lQgR).

2. Una referència a aquesta subassociació ha aparegut ja a NINOT (1988). amb un inventari que repetima la taula 4.

108

Taula 3 - Alchemil/o·Narderum Gruber 1975 nordetosum striclae (Br.-BI.) comb. nova

Número de l'inventari I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 li Br.-AJtitud (Dm s. m.) 210 210 232 185 207 210 220 210 230 232 217 8l.Exposició E SW E NW NE W NE WNW N ENE W 1948Inclinació (e) 5 10 25 10 20 15 15 10 30 25Recobriment (%) 100 95 100 100 100 100 100 100 100 90 90Superfície estudiada (m:) 25 50 50 6 15 40 15 15 10 25 20

Característiques de l'associació i de l'aliança (Nardian)

Nardus stricto 5.4 4.3 5.4 5.5 5.5 3.2 1.2 5.5 4.4 2.2 6Trifolium alpium 5.4 2.3 2.3 2.3 4.3 3.3 3.2 1.2 2.2 6Hieracium /acluu/la l.l +.2 l.l + + l.l l.l 5Cerastium arvense

subsp. slnaum + l.l +.2 1.2 +Ph/eum alp;num + + l.l l.lSeUnum pyrenaeum 2.1 + + +Meum orhamanticum + + 3Antennaria dioica + 5Dianthus deltoides + 2Amica montano 1.2 1Potemilla pyrena;ca l.l80rrychium funaria +Nigritello nEgra +Geum mOntanum +LàTex macToslylaBelJardiochfoa variegotQ

Diferencials de la subassociació

Rammculus pyrenaeus + + 2.1 2.2 2.1 3P/amago alpina 1.2 + 1.2 + +.2Gem;ana olpina 2.2 1.2 1.2 1.2 + 4Leomadan pyrenaicus + l.l + + 3

Característiques de l'ordre i de la classe (eadu/alia cllrvl/lae. ¡uf/cetea /rifidi)

Festuca eskia 2.3 +.2 +.2 +.2 + +.2 +.2 2PllYleuma hemisphaericllm l.l 1.1 1.1 + +.2 5Agrostis mpestris 2.2 + 3.2 1.2 + 5LlIlUlu spicQ/a + + + + 4¡usione crispa l.l +Androsace earnea

subsp. laggeri + + + 3Euphrasia minima l.l + 4

Companyes

Feswea nigreseens 4.4 3.2 2.2 1.2 +.2 4.3 3.2 3.2 6Poa alpina 1.2 2.2 1.2 +.2 1.2 + + 3Achilfea millefolium + + + + + + 2Cara ear)'ophyl/ea 2.2 l.l + 1.2 6Galium t'erum 1.1 + + 1.1 2Lotus eornicularus + 1.1 + 1.2 + 4Plantogo monosperma l.l 1.1 + l.l IGalium marellandii + + + + 3Th)'mus nervosus 1.2 + + ITrifolium prarense 1.1 1.1 + + 2Alchemilfa flabel/ala + + +Festuca gr. Oll;na + +Minllartia verna l.l + +

109

Arabis corymbif1ora + +P/amago media + 1.1Primulo eJarior

subsp. ill/ficalo + +Rammcufus hu/boslls + 1.1Si/~lIe acouJis + +Thymus proecox

subsp. poly,richus + +.2Trifolium repelis + +Vaccinium uliginosum

subsp. microphyllum + +

Companyes i caraCterfsliques de la classe presents en un sol inventari

J) Cara semperv¡rms subsp. pselldardstis (1.2). Gemio/lt!llo Campeslr;s, Silem' d/io/O (1.2)2) COllopodium moius. Murb«kiella pinnolijido, Omalo/heca sykoticQ (1.2). PorotlJchio polygonifofia3) Agrostis capifloris. Arenaria cif;ala, Campanll/a {tcarioides (1.1). Carlina ocolllis (2.2), Croms ,'¡"mus,

Cruciata glabra, Erigeron alpinus (2.2), Hi«ocium h)'pt!uT)'um, Lwmodon hispidus. MedicQgosu{fruri­roso (LI). Myosolis Qlp~tris. Pol)'gu!a a/patris, PotentiUo "el/manniat/a, Thlmus pu/~gioid~s (1.2).Vicia pyr~naica. Viola rup~stris .

4) Alch~milla suxarilis5) Campanula ro/ulldifolia6) Car~X o~alis

7) An~mo"e lIarcisiflora, H~'ieto/rie/,o" sed~n~IIs~, )¡mcus tri{ldus (1.2). PII{sa/i/fa l'emolis, ROll/meU/lis¡f, mOn/amIS, Soldall~l/a alpina (1.1). T1lalictrllm alpinuIII (1.1). Thesiwn alpilll/m

9) Car~x umbrosa subsp. Iluerialla (2.2), Oreoc1Jfoa distie/,a subsp. blallka11) Daphne cneorum (1.1). Fes/uca airoid~s (1.1). Mimlortia s~doides (+.2). POI~millaerotm.ii. Sibbo!dio

procumb~lIs

Localitats dels inventaris

1) Coll de Fogueruix (Vall d·Espot). CH 41: esquists calcaris2) Vora el Coll de la Gelada (Vall de Barravés), CH 1I3) Mil POlrOS (Vall d'Espot), CH 31; esquists calcaris4) Pleta del Riu Mala (Vall de Boí). eH 21: granodiorites5) Port de la Gelada (Vall de Baf), CH 11: esquists calcaris6) Barranc del Port de Rus (Vall de Boí). CH 207) Sota la Pala d'Ereixe (Vall d'Espot). CH 41: esquists calcaris8) Riuet de Molleres de TaülJ (Vall de Boí). CH 20: esquists9) Cap al Munlany6 de LLacs (Vall de Baf), CH 2110) Estanyols de Delluí (Vall de Boí). CH 31: granodioriles11) Barranc del Ginebrell de Durm (Vall de Boí). CH 20: esquists12) Resum de la taula n, 26de BRAUN-BLANQUET. 1948; els números corresponen al nombre d'inventaris

en què apareix cada espècie, sobre un lota1 de 6 inventaris

darrera no sempre present. Al seu costat són freqüents un bon nombre deplantes característiques de l'aliança Nardion i dels }uncetea trifidi: Trifoliuma/pinum (sovint molt abundant). Hieracium /actucella, Agrostis rupestris•...D'altra banda, s'hi fan algunes espècies relativament termòfiles, en bonapart lligades aJs Brometa/ia, com és ara Carex caryophyllea, Galium verumo Carlina acau/is. Per la seva composició florística, aquesta comunitat s'acos­ta a l'A/ehemillo-Nardetum típic. però la presència constant de Bellardio­eh/oa variegata i de Desehampsia flexuosa, la primera generalment amb valorsde recobriment notables, en fan una forma força particular, diferenciablea nivell de subassociació (bellardioch/oetosum variegatae). Aquest prat s'ins­tal,la sobre roques més o menys riques en carbonats, generalment calcos­quists, però en sòls relativament profunds que deuen ser descarbonatats simés no en els horitzonts superiors. Defuig els indrets clarament solelJs. i

110

Taula 4 - A/c1ll!mil1o·Nardetllm Gruber 1975 bellardioch/oetosum variegatae, subass. nova

Número de Iïnvemari I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11Ahitud (Dm s. m.) 189 118 197 117 215 200 200 203 210 220 224Exposició NNW NE W NE NW W ENE WSWWSW NEInclinació (M) 5 15 15 25 10 30 35 O 10 15 20Recobrimenl (%) 100 100 100 100 100 100 100 100 98 100 90Superfície eslUdiada (m~) 20 25 20 15 30 20 30 30 25 25

Característiques de l'associació i de l'aliança (Nardian)

Trifolill"! a/pinum 2.3 4.3 +.2 4.3 2.2 1.2 2.2 3.3 2.2Hiuocium faeluee/la l.l 2.2 1.1 + + 1.2 + +Nordus stricto 3.3 3.2 3.3 3.3 3.2 4.2 2.2Cerastium D'l'eliSI!

subsp. sIrictum 1.2 + + l.l 1.2Amenl/aria dioica l.l + + +.2 +Sdillu", pyrenaeum + + l.l + +GentioflQ acoulis + + +Borrychium !tmaria +

Diferencials de la subassociació

Bel1ardiochloa variego/Q 4.3 2.2 3.2 2.2 2.2 2.2 4.4 4.2 2.2 3.2 3.2Deschampsia flallosa 1.2 1.2 l.l 2.2 2.2 1.2 2.2 2.2 3.2 +

Característiques de l'ordre i de la classe (Caricelo!ia curvu/at, ]¡mutea trifidl)

Agrostis Tupes/ris 2.2 1.2 +.2 1.2 l.l + 1.2Festuca eskia + 1.2 1.2 2.3 2.3}osiorle crispa 2.2 + 1.2Campollu!a gro sclrl!uchzeri + 1.1Gent;orlQ a/pilla + +Lu:zula sp;cata l.l +Carex semperviretls

subsp. pseudotristis 2.21flllcus trifidus +.2MillllOr(i(l Jet/aides +.2Leoll/odoll pyrenaiCIIs +PU/Jati/la vemalis +

Companyes

Festllca "igrescells 2.2 3.2 1.2 3.2 2.2 3.4 2.2 3.2 1.2 4.2 3.2Carex caryophyllea l.l 2.2 2.2 l.l 2.2 2.2 1.1 1.2 2.2 l.lDapll11e c"eortlm + 1.2 + 1.2 + 1.2 + + +Calium vertlm 2.2 1.1 1.2 + 1.2 1.2 +Plamago monosperma + l.l + + + + +Thymus pu/egioides +.2 +.2 1.2 + 1.2 +Tri/olium prarense + 1.2 1.2 + + +Car/illa acau/is + + + + +Achi/lea mille/olium + 1.1 + 1.2 +Campanu/a rotllndi/olia + l.l + + +Agrostis capillans + 1.2 1.2 +P/a11tago media + + l.l +A11thoxa11thum odoratllm +.2 + +Ranuncu/us bll/boslls + + 2.1A/chemilla flabel1ata 2.2 + +Lotus a/pinus + + 1.1Silene ci1iata +.2 + 1.2Pote11tilla neumanniana + + +Thymus nervosus + 2.2 1.2

II I

Galium marclrol1lli; + 1.2 +Gel/tionella campes/ris + + +Poa a/pilla 2.2 1.1Euphorbia cyparissias 2.1 +Erigerol1 a/pilllls 1.1 +LUZlIla mllllif10ra + 1.1Alc"emilla trOllsiCIlS + +CardI/lIS carlillifolills + +Myosoris u/pestris + +Viola rO/zil/a + +

Companyes presents en un sol inventari

2) AJc-hemilla cofofa/a, Merelldera pyrelloica, Pott>lIfilla erecta (1.1 I. Rallllllcllflls amp/exicolI/i.f3) Diol/lfms hyssopifolius. Hieraciltl1l hypellrywn, Leoll/odo" !I¡spidus (1.1). Lollls comieu/alllS (1.2).

Ph/el/m pra/ellSl! subsp. bertolOIlU4) Alchemilla saxtJlilis, Anthyllis l'II/neraria subsp.forondoe. Cal/l/lla l'lllgaris. Lillum calhar/icu",. Poremillo

crantzii, Tri/afillm repelIS (1.1). Vicia pyrenoica. Viola rupes/ris5) Erysiml.lm pyrel/oicum. GemimlO l'ema, Festuca gr. 0\1;110, Mil/llonja l'Ulla, Oxytropis gr. campestris.

Sideritis hyssopifo/ia, Trifo/iIl/1l /1IO/lfanU11I6) Verollica offtciila/is7) Eup1lrasia afpina, ElIp1lrasia gro stricra. Fes/llca gallfieri, Vuccinillln IIIigilloSll11l subsp, microph.l'f1l1m9) MlIrbeckiel/a pinnatiftda11) RammcufllS gr. ",omatlUS

Localitats dels inventaris

l} Obaga del Turbó (Alia Ribagorça). BH 90: calcAries2) Sota el Coll de Baciver (Vall de Caslanesa), CH OL esquists calcaris3) Sobre Fontjanina (Vall de Castanesa). CH 00: esquisls calcaris4) Barranc del Freixe de Durro (Vall de Boi). CH 205) Plana dels Aires (Vall d·Espot). CH 41; esquists calcaris6. 10) Serra de Carranca (Vall de Boí). CH 20: esquists calcaris7) P.ic de la Gelada (Vall de Baf). CH 21: esquists calcaris8) Barranc del Ginebrell de Durro (Va]] de Baf), CH 209) Pic de la Gelada (Vall de Barravés). CH 1111) Pic de la Sarronal (Vall de Barravés). eH 00

ocupa sovint zones ben exposades al vent, com ara les proximitats de lescarenes, el vessants de les collades, etc. Cobreix superfícies extenses al'estatge subalpí (1700-2250 m) de les vall, de Boí, Barravés i Castanesa, isembla més rar al Pallars Sobirà.

L'Alchemillo-Nardetum bellardiochloetosum podria correspondre al'''associació de Nardus stricta i Poa violacea" o Nardion típic subalpí deBRAUN-BLANQUET (1948), comunitat a la qual posteriorment es refereixendiversos autors (FOLCH & FARRÀS, 1979, sub Nardion strictae p.p.; FOLCH

& FRANQUESA, 1984, sub Poo-NardelLlm Br.-BI. 1948), encara que sensedescriure-la ni validar-la. D'altra banda, la subassociació que es proposapodria semblar propera al Bellardiochloo-Fesrucerum Vigo 1984, descrit dela Vall de Ribes. Però, bé que totes dues comunitats són prats acidòfils ambBellardiochloa variegata més o menys dominant, aquesta darrera és mésrica florísticament, amb plantes força més termòfiles, i s'acosta més alsNardetalia que no pas als Caricetalia curvulae.

112

AJchemillo·Nardetum festucetosum eskiae, subass. nova (taula 5; typus:inv. I)

En alguns vessants solells subalpins apareixen pastures que fan el trànsitentre les de l'Alchemillo-Narderum típic i els prats xeròfils alpins dominatsper Festuca eskia (Campanulo-FeslUcerum eskiae Br.-Bl. 1948 em. nom.Rivas Martínez 1974 i Carici-Festucelum eskiae Rivas Martínez 1974). Enesguard de l'Alchemillo-Nardetum típic, aquestes pastures mostren una fi·siognomia particular. sobretot per la presència de Festuca eskia, i se'n dife­rencien també per "aparició de Campanulaficarioides, Anthoxanthum oda­ralum, Hiernciu.m hypeuryum, ... i per un empobriment relatiu en espèciesd'òptim montà. La posició sintaxomàtica d'aquesta comunitat resulta inter­mèdia entre el Nardion Br.-Bl. 1926 i el Feslucion eskiae Br.-Bl. 1948, peròsembla més propera de la primera aliança, tant per la composició florísticageneral com per l'ambient que ocupa (altitud relativament baixa, sòls sensesolifluxió, etc). Proposem per a aquest sintàxon la categoria de subassociació(feslucerosum eskiae), dins de l'Alchemil/o-Nardelum.

Hem observat aquesta comunitat, no gaire estesa, a les valls de Boí ide Barravés, i, segons G. MONTSERRAT (1987), es fa també en àrees mésoccidentals de la serralada pirinenca. Segons NÈGRE (com. pers.) es tractad'una comunitat, freqüent en altres àrees pirinenques. que de forma naturaltendiria cap al Nardion, però que es manté en un equilibri dinàmic a causade la pastura.

Taula S - Alchemillo·Nardetum Gruber 1975 festucetosum eskiae, subass. nova

Número de l'inventari t 2 3Altitud (Dm s. m.) 215 184 220Exposició NNW W SInclinació (") 10 20 20Recobrimenl (%) ll10 85 90Superfície estudiada (ml) 20 20 30

Característiques de l'associació i de "aliança (Nardiotl)

Nardus stricta 3.2 3.3 1.2Hieracillm lactuce/la 1.2 1.2 1.2Cerasrillm arvense subsp. strictum + +.2Phleum alpinllm +DiantJrIlS deltoides +Trifo/illm alpi1fum 3.3

Diferencials de la subassociació

Festuca eskia 4.4 4.3 4.2Campanula ficarioides 1.2 1.2 + (cf.)Hieracium hypellryllm 2.3

Companyes

Amho:camhllm odoralum 2.2 1.2 t.lFeswca nigrescefls 1.2 2.2 +

Lollls comiCl/famsAchillea millefoliumC(1rex c(1ryophylleaDaplme cl/eorumDeschampsia flexuosaDiallthllS llyssopifoli/lsCalium venIm7"Y"'lIs pulegioides

113

+ 1.1 ++ 1.1 3.31.2 +

1.2 +1.2 2.2+.2 ++- 1.21.2 1.2

Companyes presents en un sol inventari

I) Cal/lIl1a l'II/garis, Ft's/lIca )'\lesii (1.1). Poa cI/aixii (1.2)2) Car/illu aculIlis, C)'fisllS ba/ansae subsp, europaells, Ellphra.fitl .f/riera, Pn/pmilln IIl'lUllm",j(ma, Sife/le

rupeslris. Vincetoxicwn IIirlllldinariu subsp. imt'rmt'dillm, Viofa callilla3) Agrostis capi/{aris (1.2). Arabis cor)'lIIbiflora, Cardlll/s carlilllfolilu, Cruciara glabra. FeSfllca gr. rubro

(1.2). Plull/ago monosperma, Poa alpill, Po/ygula a/pes/ris, RalllUlcllllls ampfexicalllis. RIII1lf.'x acelOse/fasubsp. (l1Igiocarplls, Thymlls praecox subsp. poly/riclws (1.2). Vi/oliana primll/iflora

Localitats dels invenlaris

1. 2) Comamarxa de Taüll (Vall de Boí), eH 20: esquists3) Coll de les Salines (Vall de Barravés), eH 01: esquists

Bibliografia

BOLÒS, O. DE, VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 1990 - Flora manual delsPaÏSos Catalans. Pòrtic. Barcelona.

CARRERAS, J. & VIGO, J. 1988 - Sobre los prados de Festuca pal/iculata subsp. spadicea.Lazaroa, 9: 307-314. Madrid.

CARRILLO, E. 1984 - La flora i la vegetació de l'alta muntanya de les valls d'Espot i deBo( (Pirineus Caralalls). Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

FONT, X. 1989 - EstruclUra, tipologia i ecologia de les pastures mamones de la Cerdanya.Inst. Est. CaL, Arx. Sec. Ciènc., 88. 200 pp. Barcelona.

FONT, X. (en premsa) - L'aliança Mesobromion erecti (Br.-BI. et Moor 1938) Knapp1942 ex Oberd. (1950) 1957 al vessant meridional dels Pirineus centrals i orientals.Ac/es del Simposi de Botànica Pius Fom i Quer. Lleida.

GRUBER, M. 1975 - Les associations du Nardion Sr.-BI. 1926 des Pyrénées ariègeoiseset catalanes. Bull. Soc. Bot. Fr., 122 (9): 401·416. Paris.

MOLERO, J. & VIGO, J. 1981 - Apor/ació al coneixement flor(stic i geobotànic de laSerra d'Aubenç. Treb. Inst. Bot. Bare., 6. 82 pp. Barcelona.

MONTSERRAT, G. 1987 - Flora y vegetacióll del macil.O de Cotiella y la Sierra de CMa(Pirit/eo aragoflés). Tesi doctoral microfitxada. Universitat de Barcelona.

NÈGRE, R. 1970 - La végétation du bassin de l'One (Pyr. Centr.). deuxième note: lespelouses. Portug. Acta Biol., 10: 1-135. Lishoa.

NÈGRE, R. 1974 - Nouvelle contribution a l'étude des gispetières pyrénéenes. Bol. Soc.Broteriana, 48 (2ème serie): 209-251. Coimbra.

NINOT, J.M. 1984 - La flora i la vegetació de l'estatge montà de les valls d'Espol i deBof. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

NINOT, J .M. 1988 - Els prats supraforestals del Massís del Turbó (Prepirineu aragonès).MOflogr. Cemro Pirenaico Ecologra, 4: 677·685. Jaca.

PEETERS, A. & VANDEN BERGHEN, C. 1981 - Les nardaies subalpines de la Principautéd'Andorre (Pyrénées orientales). Bull. Soc. Roy. Bot. Belgique, 114: 61-75. Brus­sel·les.

RIVAS MARTíNEZ, S. 1974 - Los pastizales del Feswcion supillae y Festuci01I eskiae(Juncetea trifidi) en el Pirineo central. Collec!. BUI., 9: 5·23. Barcelona.

ROYER, J.M. 1987 - Les pelollses des Festuco·Brometea. D'l/n exemple regional a une

114

vision eurosiber;elllle. Érude phywsociologique el phYlOgéographiqlle. Thèse. Univer­sité de Franche-Comté.

TUTIN & al. (ediL) 1964·80 - Flora Europaea. Vols. /-V, Cambridge University Press.VIGO. J. 1979 - NoIes fitocenològiques III (Els prats calcícoles montans a la Vall de

Ribes i zones properes). Caf/eet, BOl., ll: 329-385. Barcelona.VIGO. J. 1982 - Les pastures acidòfiles montanes (Chamaesparrio-Agrosrideniofl nova

subaliança) de les comarques humides de Catalunya. Acta Geol. Hispan., 14: 534­538. Barcelona.

VIGO. J. 1984 - NoIes filocenològiques IV. Caf/ecl. BOl., 15: 459-485. Barcelona.

Reblll: gener de 1990