Nou Estatut d’autonomiade les Illes Balears en 4 línies mestres

Nuevo Estatuto de autonomíade las Illes Balears en 4 líneas maestras

Nou Estatut d’autonomiade les Illes Balears en 4 línies mestres

Nuevo Estatuto de autonomíade las Illes Balears en 4 líneas maestras

ÍNDEX1.- MÉS AUTOGOVERN

2.- MÉS PARTICIPACIÓ

3.- MÉS FINANÇAMENT

4.- MÉS IGUALTAT I SOLIDARITAT

DL: PM 893-2007Imprès en paper ecològic

ÍNDICE1.- MÁS AUTOGOBIERNO

2.- MÁS PARTICIPACIÓN

3.- MÁS FINANCIACIÓN

4.- MÁS IGUALDAD Y SOLIDARIDAD

Han pasado más de 25 años desde que el Estatuto de autonomía de las

Illes Balears estableciera en 1983 un sistema de autogobierno para nuestra

comunidad. En todo este tiempo, nuestro archipiélago ha evolucionado,

mientras que el marco institucional español experimentaba una gran

descentralización. Por ello, era necesario adaptar nuestra autonomía a

los nuevos tiempos y a las nuevas necesidades de la ciudadanía isleña.

El nuevo texto del Estatuto es fruto del esfuerzo de consenso de todas las

fuerzas políticas. Se trata, por tanto, de un avance para todos, de una

guía para conseguir que los gobernantes de todas las instituciones de

nuestra comunidad se rijan por el servicio al bien común. Este nuevo

Estatuto representa un gran paso en el desarrollo de una comunidad más

justa y solidaria, más moderna y participativa, más autónoma y eficaz.

Podemos decir que el Estatuto de autonomía impulsa un modelo social

acorde a nuestras necesidades específicas y nos otorga las herramientas

para ser más ágiles y eficientes en la resolución de nuestros problemas.

Por ello, podemos decir que el futuro es nuestro.

M. Hble. Sr. Jaume Matas Palou

Presidente del Gobierno de las Illes Balears

SALUTACIÓ SALUDAHan passat més de 25 anys des que l'Estatut d'autonomia de les Illes

Balears establí el 1983 un sistema d'autogovern per a la comunitat. En

tot aquest temps, el nostre arxipèlag ha evolucionat, alhora que el marc

institucional espanyol experimentava una gran descentralització. Per

això, era necessari adaptar la nostra autonomia als nous temps i a les

noves necessitats de la ciutadania illenca.

El nou text de l'Estatut és fruit de l’esforç de consens de totes les forces

polítiques. Es tracta, per tant, d'un avanç per a tots, d'una guia per

aconseguir que els governants de totes les institucions de la nostra

comunitat es regeixin pel servei al bé comú. Aquest nou Estatut representa

una gran passa en el desenvolupament d'una comunitat més justa i

solidària, més moderna i participativa, més autònoma i eficaç.

Podem dir que l’Estatut d'autonomia impulsa un model social d’acord

amb les nostres necessitats específiques i ens atorga les eines per ser

més àgils i eficients en la resolució dels nostres problemes. Per això,

podem dir que el futur és nostre.

M. Hble. Sr. Jaume Matas Palou

President del Govern de les Illes Balears

Las Illes Balears, mediante el nuevo Estatuto, pretenden continuar en

el proceso colectivo de avanzar hacia el autogobierno en el marco

institucional de nuestro país y de la Unión Europea, de acuerdo con

un sistema democrático que se inspira en la libertad, la justicia, la paz,

la igualdad y la defensa de los derechos humanos.

El Estatuto de autonomía de las Illes Balears marca las directrices sobre

las que se desarrollan las leyes, las instituciones de autogobierno y las

normas de convivencia. El nuevo texto, consensuado a partir de las

aportaciones de todas las fuerzas políticas representadas en nuestro

Parlamento, introduce avances importantes respecto del Estatuto hasta

ahora en vigor.

En esta publicación, encontrará los cambios más destacados que

contiene el texto estatutario, estructurados en cuatro líneas maestras:

- más autogobierno

- más participación

- más financiación

- más igualdad y solidaridad

Le invitamos, pues, a conocer nuestro Estatuto, cuya versión completa

también puede consultar en la web http://nouestatut.caib.es

INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓNLes Illes Balears, mitjançant el nou Estatut, pretenen continuar en el

procés col·lectiu d'avançar cap a l’autogovern en el marc institucional

del nostre país i de la Unió Europea, d'acord amb un sistema democràtic

que s'inspira en la llibertat, la justícia, la pau, la igualtat i la defensa

dels drets humans.

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears marca les directrius sobre

les quals s’han de desenvolupar les lleis, les institucions d'autogovern

i les normes de convivència. El nou text, consensuat a partir de les

aportacions de totes les forces polítiques representades en el nostre

Parlament, introdueix avanços importants respecte de l’Estatut fins

ara en vigor.

En aquesta publicació, trobareu els canvis més destacats que conté el

text estatutari, estructurats en quatre línies mestres:

- més autogovern

- més participació

- més finançament

- més igualtat i solidaritat

Us convidam, doncs, a conèixer el nostre Estatut, la versió completa

del qual també podeu consultar a la web http://nouestatut.caib.es

4

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

MÉS AUTOGOVERN MÁS AUTOGOBIERNO

1.- MÉS AUTOGOVERN 1.- MÁS AUTOGOBIERNO

NACIONALIDAD HISTÓRICA, QUE FORMAN NUESTRAS ISLASArtículo 1. Illes Balears1. La nacionalidad histórica que forman las islas de Mallorca, de Menorca, de Ibiza yde Formentera, como expresión de su voluntad colectiva y en el ejercicio del derechoal autogobierno que la Constitución reconoce a las nacionalidades y a las regiones,se constituye en comunidad autónoma en el marco de la propia Constitución y delpresente Estatuto.2. La denominación de la comunidad autónoma es Illes Balears.

RECONOCIMIENTO AL MEDIO AMBIENTE SEGURO Y SANO Y AL TURISMOCOMO SECTOR ESTRATÉGICO DE LAS ILLES BALEARSArtículo 23. Medio ambiente1. Toda persona tiene derecho a gozar de una vida y un medio ambiente seguro y sano.Las administraciones públicas de las Illes Balears, en el ámbito de sus competencias,protegerán el medio ambiente e impulsarán un modelo de desarrollo equitativo,territorialmente equilibrado y sostenible.2. Los poderes públicos de la comunidad autónoma velarán por la defensa y laprotección de la naturaleza, del territorio, del medio ambiente y del paisaje.Establecerán políticas de gestión, ordenación y mejora de su calidad armonizándolascon las transformaciones que se producen por la evolución social, económica yambiental. Asimismo, la Comunidad Autónoma cooperará con las instanciasnacionales e internacionales en la evaluación y en las iniciativas relacionadas con elmedio ambiente y el clima.3. Las administraciones públicas de las Illes Balears promoverán políticas de equilibrioterritorial entre las zonas costeras y las del interior.

Artículo 24. Actividad turística y sector primario1. Los poderes públicos de la comunidad autónoma reconocerán la actividad turísticacomo elemento económico estratégico de las Illes Balears. El fomento y la ordenaciónde la actividad turística deben llevarse a cabo con el objetivo de hacerla compatible conel respeto al medio ambiente, al patrimonio cultural y al territorio, así como con el

NACIONALITAT HISTÒRICA, QUE FORMEN LES NOSTRES ILLES Article 1. Illes Balears1. La nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa ide Formentera, com expressió de la seva voluntat col·lectiva i l’exercici del dret al’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i a les regions, es constitueixen comunitat autònoma dins el marc de la pròpia Constitució i del present Estatut.2. La denominació de la comunitat autònoma és Illes Balears.

RECONEIXEMENT DEL MEDI AMBIENT SEGUR I SA I DEL TURISME COM ASECTOR ESTRATÈGIC DE LES ILLES BALEARSArticle 23. Medi ambient.1. Tota persona té dret a gaudir d’una vida i un medi ambient segur i sa. Lesadministracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències,protegiran al medi ambient i impulsaran un model de desenvolupament equitatiu,territorialment equilibrat i sostenible.2. Els poders públics de la comunitat autònoma han de vetllar per la defensa i la proteccióde la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge. Han d’establir polítiquesde gestió, ordenació i millora de la seva qualitat harmonitzant-les amb les transformacionsque es produeixen per l’evolució social, econòmica i ambiental. Així mateix, la ComunitatAutònoma ha de cooperar amb les instàncies nacionals i internacionals en l’avaluaciói en les iniciatives relacionades amb el medi ambient i el clima.

6

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

impulso de políticas generales y sectoriales de fomento y ordenación económica quetengan como finalidad favorecer el crecimiento económico a medio y a largo plazo.2. Desde el reconocimiento social y cultural del sector primario de las Illes Balearsy de su importante labor en la actividad productiva, en el mantenimiento del paisaje,del territorio, del medio ambiente, de la cultura, de las tradiciones y costumbresmás definitorias de la identidad balear, las administraciones públicas de las IllesBalears adoptarán las medidas políticas, jurídicas y legislativas que garanticen losderechos de este sector y de sus agricultores y ganaderos en su desarrollo y protección.

MÁS COMPETENCIAS PARA LAS ILLES BALEARSArt. 30. Competencias exclusivas.Art. 31. Competencias de desarrollo legislativo y ejecución.

Art. 32. Competencias ejecutivas.

COGESTIÓN AEROPORTUARIAArtículo 32.15.Puertos y aeropuertos con calificación de interés general,cuando el Estado no se reserve su gestión. La ComunidadAutónoma puede participar en la gestión de estos puertosy aeropuertos de conformidad con lo previsto en las leyesdel Estado.

INMIGRACIÓNArt. 30.50. Integración social y económica del inmigrante.

Art. 32.18. La inmigración en los términos previstos en laConstitución y en la legislación del Estado.

PESCAArt. 30.51. Pesca marítima en las aguas de las Illes Balears.Art. 31.8. Ordenación del sector pesquero

COSTASArt.32.17. La gestión del dominio público marítimo-terrestre,respetando el régimen general del dominio público,especialmente en lo que se ref iere a la concesión de

7

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

3. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran polítiques d’equilibriterritorial entre les zones costaneres i les de l’interior.

Article 24. Activitat turística i sector primari.1. Els poders públics de la comunitat autònoma reconeixeran l’activitat turística coma element econòmic estratègic de les Illes Balears. El foment i l’ordenació de l’activitatturística s’han de dur a terme amb l’objectiu de fer-la compatible amb el respecte almedi ambient, al patrimoni cultural i al territori, així com amb l’impuls de polítiquesgenerals i sectorials de foment i ordenació econòmica que tenguin com a finalitatafavorir el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini.2. Des del reconeixement social i cultural del sector primari de les Illes Balears i de laseva important labor en l’activitat productiva, en el manteniment delpaisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura, de les tradicionsi els costums més definitoris de la identitat balear, les administracionspúbliques de les Illes Balears adoptaran les mesures polítiques,jurídiques i legislatives que garanteixin els drets d’aquest sectori dels seus agricultors i ramaders en el seu desenvolupament iprotecció.

MÉS COMPETÈNCIES PER A LES ILLES BALEARSArt. 30. Competències exclusives.Art. 31. Competències de desenvolupament legislatiu i execució.Art. 32. Competències executives.

COGESTIÓ AEROPORTUÀRIAArticle 32.15.Ports i aeroports amb qualif icació d’interès general, quanl’Estat no se’n reservi la seva gestió. La Comunitat Autònomapot participar en la gestió d’aquests ports i aeroports deconformitat amb el que preveuen les lleis de l’Estat.

IMMIGRACIÓArt. 30.50. Integració social i econòmica de l’immigrant.Art. 32.18. La immigració en els termes prevists a la Constitució i en lalegislació de l’Estat.

autorizaciones; la ejecución de obras y actuaciones en el litoral que no sean deinterés general; la policía administrativa en la zona de dominio público marítimo-terrestre y las concesiones y los amarres. A estos efectos, se entiende por dominiopúblico marítimo-terrestre el comprendido tanto por el ámbito terrestre comopor las aguas interiores y el mar territorial.

POLICÍA AUTONÓMICAArtículo 33. Policía de las Illes Balears.1. Es competencia de las Illes Balears la creación y la organización de un cuerpo depolicía propio en el marco de la legislación estatal.En los mismos términos, corresponde a la Comunidad Autónoma el mando de lapolicía de las Illes Balears que llevará a cabo sus funciones bajo la directa dependenciade las instituciones de las Illes Balears.2. Las funciones de la policía de las Illes Balears se fijan en su ley de creación de acuerdocon la legislación estatal.

NUEVO CONSEJO INSULAR DE FORMENTERAArtículo 61. Los Consejos Insulares.1. Los consejos insulares son las instituciones de gobierno de cada una de las islas yostentan el gobierno, la administración y la representación de las islas de Mallorca,Menorca, Ibiza, Formentera, así como de las islas adyacentes a éstas.

Artículo 63. 2. Órganos.En el caso del Consejo Insular de Formentera, que será integrado por los regidores del

PESCAArt. 30.51. Pesca marítima a les aigües de les Illes Balears.Art. 31.8. Ordenació del sector pesquer.

COSTESArt.32.17. La gestió del domini públic marítimoterrestre, respectant el règimgeneral del domini públic, especialment en allò relatiu a la concessiód’autoritzacions; l’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interèsgeneral; la policia administrativa en la zona de domini públic marítimoterrestre,i les concessions i els ancoratges. A aquests efectes, s’entén per domini públicmarítimoterrestre el comprès tant per l’àmbit terrestre com per les aigüesinteriors i la mar territorial.

POLICIA AUTONÒMICAArticle 33. Policia de les Illes Balears.1. És competència de les Illes Balears la creació i l’organització d’un cos de policiapropi en el marc de la legislació estatal.En els mateixos termes, correspon a la Comunitat Autònoma el comandament de lapolicia de les Illes Balears que durà a terme les seves funcions sota la directa dependènciade les institucions de les Illes Balears.2. Les funcions de la policia de les Illes Balears es fixen a la seva llei de creació d’acordamb la legislació estatal.

NOU CONSELL INSULAR DE FORMENTERAArticle 61. Els Consells Insulars.1. Els consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes iexerceixen el govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca,Menorca, Eivissa, Formentera, així com de les illes que hi són adjacents.

Article 63.2. Òrgans.En el cas del Consell Insular de Formentera, que serà integrat pels regidors del’Ajuntament de Formentera, no serà preceptiva l’existència de consell executiu.La Llei de consells insulars o una llei específica podrà establir, si n’és el cas,singularitats de règim jurídic i d’organització pròpies per al Consell Insular deFormentera.

8

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

Ayuntamiento de Formentera, no será preceptiva la existencia de consejo ejecutivo. LaLey de consejos insulares o una ley específica podrá establecer, en su caso, singularidadesde régimen jurídico y de organización propias para el Consejo Insular de Formentera.Disposición transitoria octava. Consejo Insular de Formentera.1. Hasta que el Consejo Insular de Formentera no asuma efectivamente las competenciasque le corresponden de acuerdo con este Estatuto, el Consejo Insular de Ibiza continuaráejerciéndolas en relación con la isla de Formentera.2. Se constituirá una comisión mixta, de composición paritaria, integrada por losrepresentantes nombrados por el Gobierno, el Consejo Insular de Ibiza y el Ayuntamiento

de Formentera, con objeto de proceder a la elaboración de lacorrespondiente propuesta de transferencias que deban producirsea partir de la constitución del Consejo Insular de Formentera.La transferencia de las competencias que inicialmente asuma elConsejo Insular de Formentera en su constitución, se llevará a

cabo mediante una ley del Parlamento de las Illes Balears queentrará en vigor al día siguiente de la publicación en el Boletín Oficial

del Estado del presente Estatuto de autonomía de las Illes Balears.3. El Gobierno de las Illes Balears asumirá los gastos ocasionados por

el establecimiento y la efectividad de las competencias transferidasen lo que excedan de la valoración ordinaria de su coste efectivo.4. En caso de renuncia a la asunción de las competencias por partedel Consejo Insular de Formentera, éstas serán ejercidas por elGobierno de las Illes Balears.

LOS CONSEJOS INSULARES COMO INSTITUCIONES DE LACOMUNIDAD AUTÓNOMA. CLASIFICACIÓN DE LASCOMPETENCIAS, MAYOR AGILIDAD Y MENOS BUROCRÁCIA

Artículo 61.3. Los consejos insulares.Los consejos insulares también son instituciones de la comunidadautónoma de las Illes Balears.

Artículo 62. Organización.Los consejos insulares establecerán su organización de acuerdo conla Constitución y con este Estatuto. Una ley del Parlamento regularásu organización.

Disposició transitòria vuitena. Consell Insular de Formentera.1. Fins que el Consell Insular de Formentera no assumeixi efectivament lescompetències que li corresponen d’acord amb aquest Estatut, el Consell d’Eivissacontinuarà exercint-les en relació amb l’illa de Formentera.2. Es constituirà una comissió mixta, de composició paritària, integrada pels representantsnomenats pel Govern, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Formentera, al’objecte de procedir a l’elaboració de la corresponent proposta de transferències quehagin de produir-se a partir de la constitució del Consell Insular de Formentera.La transferència de les competències que inicialment assumeixi el Consell Insularde Formentera a la seva constitució, es durà a terme mitjançant una lleidel Parlament de les Illes Balears que entrarà en vigor l’endemà de lapublicació al Butlletí Oficial de l’Estat del present Estatut d’autonomiade les Illes Balears.3. El Govern de les Illes Balears assumirà les despeses ocasionades perl’establiment i l’efectivitat de les competències transferides en allò queexcedeixin de la valoració ordinària del seu cost efectiu.4. En cas de renúncia a l’assumpció de les competències per part del ConsellInsular de Formentera, aquestes seran exercides pel Govern de les Illes Balears.

ELS CONSELLS INSUL ARS COM A INSTITUCIONS DE L ACOMUNITAT AUTÒNOMA. CLASSIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES,MAJOR AGILITAT I MENYS BUROCRÀCIA61.3. Els consells insulars.Els consells insulars també són institucions de la comunitat autònoma deles Illes Balears.

Article 62. Organització.Els consells insulars establiran la seva organització d’acord amb la Constituciói amb aquest Estatut. Una llei del Parlament en regularà l’organització.

Article 63.1. Òrgans.Els òrgans necessaris dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissasón: el Ple, el president i el Consell Executiu. En els termes fixats per laLlei de consells insulars, cada consell insular podrà crear òrganscomplementaris dels anteriors.

9

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

Artículo 63.1. Órganos.Los órganos necesarios de los consejos insulares de Mallorca, Menorca e Ibiza son: el Pleno,el presidente y el Consejo Ejecutivo. En los términos fijados por la Ley de consejos insulares,cada consejo insular podrá crear órganos complementarios de los anteriores.

Artículo 69. Cláusula de cierre.Las competencias no atribuidas expresamente como propias a los consejos insularesen el presente Estatuto de autonomía corresponden al Gobierno de las Illes Balears,sin que en ningún caso sean susceptibles de transferencia aquellas que por su propianaturaleza tengan un carácter suprainsular, que incidan sobre la ordenación y laplanificación de la actividad económica general en el ámbito autonómico o aquellascompetencias cuyo ejercicio exija la obligación de velar por el equilibrio o la cohesiónterritorial entre las diferentes islas.

Artículo 70. Competencias propias.Son competencias propias de los consejos insulares, además de las que les seanatribuidas por la legislación estatal, las materias siguientes:1. Urbanismo y habitabilidad.2. Régimen local.3. Información turística. Ordenación y promoción turística.4. Servicios sociales y asistencia social. Desarrollo comunitario e integración. Políticade protección y atención a personas dependientes. Complementos de la SeguridadSocial no contributiva. Voluntariado social. Políticas de atención a las personas y alos colectivos en situación de pobreza o necesidad social.5. Inspección técnica de vehículos.6. Patrimonio monumental, cultural, histórico, artístico, arquitectónico, arqueológicoy paisajístico en su ámbito territorial, y depósito legal de libros.7. Actividades clasificadas. Parques acuáticos. Infracciones y sanciones.8. Tutela, acogimiento y adopción de menores.9. Deporte y ocio. Fomento y promoción de las actividades deportivas y de ocio.10. Transportes terrestres.11. Espectáculos públicos y actividades recreativas.12. Agricultura, ganadería y pesca. Calidad, trazabilidad y condiciones de los productosagrícolas y ganaderos y de los productos alimenticios que de ellos se derivan.13. Ordenación del territorio, incluyendo el litoral.

Article 69. Clàusula de tancament.Les competències no atribuïdes expressament com a pròpies als consells insularsen el present Estatut d’autonomia corresponen al Govern de les Illes Balears,sense que en cap cas no siguin susceptibles de transferència aquelles que per laseva pròpia naturalesa tenguin un caràcter suprainsular, que incideixin sobrel’ordenació i la planificació de l’activitat econòmica general en l’àmbit autonòmico aquelles competències l’exercici de les quals exigeixi l’obligació de vetllar perl’equilibri o la cohesió territorial entre les diferents illes.

Article 70. Competències pròpies.Són competències pròpies dels consells insulars, a més de les que els siguinatribuïdes per la legislació estatal, les matèries següents:1. Urbanisme i habitabilitat.2. Règim local.3. Informació turística. Ordenació i promoció turística.4. Serveis socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i integració.Política de protecció i atenció a persones dependents. Complements de laSeguretat Social no contributiva. Voluntariat social. Polítiques d’atenció a lespersones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social.5. Inspecció tècnica de vehicles.6. Patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològici paisatgístic en el seu àmbit territorial, i dipòsit legal de llibres.7. Activitats classificades. Parcs aquàtics. Infraccions i sancions.

10

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

14. Artesanía. Fomento de la competitividad, la capacitación y el desarrollo de las empresasartesanas. Promoción de productos artesanales. Creación de canales de comercialización.15. Carreteras y caminos.16. Juventud. Diseño y aplicación de políticas, planes y programas destinados a lajuventud.17. Caza. Regulación, vigilancia y aprovechamiento de los recursos cinegéticos.18. Cultura. Actividades artísticas y culturales. Fomento y difusión de la creación y laproducción teatral, musical, cinematográfica y audiovisual, literaria, de danza y deartes combinadas. Promoción y animación socio-cultural.19. Museos y archivos y bibliotecas de titularidad autonómica, en su ámbito territorial.Conservatorios de música, servicios de bellas artes, hemerotecas e institucionessimilares, de ámbito insular.20. Políticas de género. Conciliación de la vida familiar y laboral.Mujer. A la entrada en vigor del presente Estatuto de autonomíase transferirán las competencias atribuidas como propias alos consejos insulares, mediante decreto de traspaso acordadoen comisión mixta de transferencias.

Artículo 71. Función ejecutiva decompetencias.Los consejos insulares, además de lascompetencias que les son propias,podrán asumir en su ámbito territorialla función ejecutiva y la gestión en lassiguientes materias:1. Montes y aprovechamientosforestales, vías pecuarias y pastos.2. Recursos y aprovechamientoshidráulicos, canales y regadíos,régimen general de aguas. Aguasminerales, termales y subterráneas.3. Obras públicas.4. Estadísticas de interés insular.5. Vigilancia y protección de susedificios e instalaciones.

8. Tutela, acolliment i adopció de menors.9. Esport i lleure. Foment i promoció de les activitats esportives i d’oci.10. Transports terrestres.11. Espectacles públics i activitats recreatives.12. Agricultura, ramaderia i pesca. Qualitat, traçabilitat i condicions delsproductes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven.13. Ordenació del territori, incloent-hi el litoral.14. Artesania. Foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupamentde les empreses artesanes. Promoció de productes artesans. Creació de canalsde comercialització.15. Carreteres i camins.16. Joventut. Disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a lajoventut.17. Caça. Regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics.18. Cultura. Activitats artístiques i culturals. Foment i difusió de la creació iproducció teatral, musical, cinematogràfica i audiovisual, literària, de dansa id’arts combinades. Promoció i animació sociocultural.19. Museus i arxius i biblioteques de titularitat autonòmica, en el seu àmbitterritorial. Conservatoris de música, serveis de belles arts, hemeroteques iinstitucions similars, d’àmbit insular.20. Polítiques de gènere. Conciliació de la vida familiar i laboral. Dona. Al’entrada en vigor del present Estatut d’autonomia es transferiran les competènciesatribuïdes com a pròpies als consells insulars, mitjançant decret de traspàsacordat en comissió mixta de transferències.

Article 71. Funció executiva de competències.Els consells insulars, a més de les competències que els són pròpies, podran assumiren el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió en les matèries següents:1. Monts i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures.2. Recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, règim general d’aigües.Aigües minerals, termals i subterrànies.3. Obres públiques.4. Estadístiques d’interès insular.5. Vigilància i protecció dels seus edificis i instal·lacions.6. Fires insulars.

11

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

6. Ferias insulares.7. Sanidad.8. Enseñanza.9. Cooperativas y cámaras.10. Planificación y desarrollo económicos en el territorio de cada una delas Islas, de acuerdo con las bases y con la ordenación general de laeconomía del Estado y de la Comunidad Autónoma.11. Contratos y concesiones administrativas respecto de las materiascuya gestión les corresponda en su territorio.Y, en general, otras cualesquiera que, en el propio ámbito territorial,correspondan a los intereses respectivos, de acuerdo con lastransferencias o delegaciones que se establezcan para tal fin.Una ley del Parlamento establecerá el procedimiento de transferenciao delegación de competencias a los consejos insulares.

Artículo 74. Conferencia de Presidentes.1. La Conferencia de Presidentes, integrada por el presidentede las Illes Balears y por los presidentes de los consejosinsulares de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, seconstituirá, de acuerdo con los principios de cooperación,colaboración y lealtad institucional, como marco generaly permanente de relación, deliberación, participación,formulación de propuestas, toma de acuerdos eintercambio de información entre el Gobierno de las IllesBalears y los consejos insulares de cada una de las islasen las materias de interés común.

DISOLUCIÓN ANTICIPADA DEL PARLAMENTO,COMO FACULTAD DEL PRESIDENTEArtículo 52. Causas de finalización de la legislatura.

La legislatura finaliza por expiración del mandato al cumplirse cuatro años de la fechade las elecciones. Puede finalizar también, anticipadamente, si no tiene lugar lainvestidura del presidente o presidenta de las Illes Balears. Finalizará de maneraanticipada por disolución acordada por el presidente o la presidenta del Gobierno delas Illes Balears.

7. Sanitat.8. Ensenyament.9. Cooperatives i cambres.10. Planificació i desenvolupament econòmics en el territori decadascuna de les illes, d’acord amb les bases i amb l’ordenaciógeneral de l’economia de l’Estat i de la Comunitat Autònoma.Contractes i concessions administratives respecte de les matèriesla gestió de les quals els correspongui dins el seu territori.I, en general, qualssevol altres que, dins l’ambit territorialpropi, corresponguin als interessos respectius, d’acordamb les transferències o delegacions que a tal f is’estableixin.Una llei del Parlament establirà el procedimentde transferència o delegació de competènciesals consells insulars.

Article 74. Conferència de Presidents.1. La Conferència de Presidents, integradapel president de les Illes Balears i pelspresidents dels Consells Insulars de Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera, queda constituïda,d’acord amb els principis de cooperació, col·laboració i lleialtatinstitucional, com a marc general i permanent de relació, deliberació, participació,formulació de propostes, presa d’acords i intercanvi d’informació entre el Governde les Illes Balears i els consells insulars de cadascuna de les illes en les matèriesd’interès comú.

DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DEL PARLAMENT,COM A FACULTAT DEL PRESIDENTArticle 52. Causes d’acabament de la legislatura.La legislatura finalitza per expiració del mandat al complir-se quatre anys de ladata de les eleccions. Pot f inalitzar també, anticipadament, si no té lloc lainvestidura del president o presidenta de les Illes Balears. Finalitzarà de maneraanticipada per dissolució acordada pel president o la presidenta del Govern deles Illes Balears.

12

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

Artículo 55. Disolución del Parlamento.1. El presidente del Gobierno, con deliberación previa del Consejo de Gobierno de lasIlles Balears y bajo su exclusiva responsabilidad, podrá acordar la disolución delParlamento de las Illes Balears con anticipación al plazo natural de la legislatura.

2. La disolución se acordará por decreto, en el que se convocarána su vez elecciones, indicando los requisitos exigidos en la legislación

electoral aplicable.3. El Parlamento de las Illes Balears no podrá disolverse

cuando esté en trámite una moción de censura.4. No procederá ninguna nueva disolución antes de quehaya transcurrido un año desde la anterior, exceptuandolo que se dispone en el artículo 53.5 de este Estatuto.

DECRETOS LEYArtículo 49. Decretos ley.1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, elConsejo de Gobierno podrá dictar medidas legislativasprovisionales en forma de decretos ley que no podrán

afectar a los derechos establecidos en este Estatuto,a las materias objeto de leyes de desarrollo básicodel Estatuto de autonomía, a los presupuestosgenerales de la Comunidad Autónoma, a lareforma del Estatuto, al régimen electoral ni alordenamiento de las instituciones básicas dela comunidad autónoma de las Illes Balears.2. Los decretos ley quedarán derogados si en elplazo improrrogable de treinta días subsiguientesa su promulgación no son convalidadosexpresamente por el Parlamento después de undebate y una votación de totalidad. Durante elplazo establecido en el párrafo anterior, elParlamento podrá acordar la tramitación de los

decretos ley como proyectos de ley por elprocedimiento de urgencia.

Article 55. Dissolució del Parlament.1. El president del Govern, amb deliberació prèvia del Consell de Govern de lesIlles Balears i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà acordar la dissoluciódel Parlament de les Illes Balears amb anticipació al termini natural de lalegislatura. 2. La dissolució s’acordarà per decret, en el qual es convocaran alseu torn eleccions, indicant-ne els requisits exigits a lalegislació electoral aplicable.3. El Parlament de les Illes Balears no es podràdissoldre quan estigui en tràmit una moció de censura.4. No procedirà cap nova dissolució abans que hagitranscorregut un any des de l’anterior, excepte enel que es disposa en l’article 53.5 d’aquest Estatut.

DECRETS LLEIArticle 49. Decrets llei.1. En cas d’extraordinària i urgent necessitat, elConsell de Govern podrà dictar mesures legislativesprovisionals en forma de decrets llei, que no podranafectar als drets establerts en aquest Estatut, lesmatèries objecte de lleis de desenvolupament bàsicde l’Estatut d’autonomia, els pressuposts generalsde la Comunitat Autònoma, la reforma del’Estatut, al règim electoral ni l’ordenament deles institucions bàsiques de la comunitatautònoma de les Illes Balears.2. Els decrets llei, quedaran derogats si en eltermini improrrogable de trenta diessubsegüents a la seva promulgació no sónconvalidats expressament pel Parlament desprésd’un debat i d’una votació de totalitat. Durantel termini establert en el paràgraf anterior, elParlament podrà acordar la tramitació delsdecrets llei com a projectes de llei pel procedimentd’urgència.

13

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

MÉS PARTICIPACIÓMÁS PARTICIPACIÓN

2.- MÁS PARTICIPACIÓN2.- MÉS PARTICIPACIÓ

PARTICIPACIÓN DE LA JUVENTUDArt. 16.3. En todo caso, la actuación de las administraciones públicas de las IllesBalears deberá centrarse primordialmente en los siguientes ámbitos:“[…] la articulación de políticas que garanticen la participación de la juventud en eldesarrollo político, social, económico y cultural […]”

LISTAS SEPARADAS, PERO COMPATIBLES, EN EL PARLAMENTO Y EN LOSCONSEJOS INSULARES

Artículo 64. Composición y régimen electoral.1. Cada uno de los consejos insulares de Mallorca, Menorca e Ibiza estará integradopor los consejeros elegidos en las respectivas circunscripciones, por sufragiouniversal, igual, libre, directo y secreto mediante un sistema de representación

proporcional respetando el régimen electoral general.2. La duración del mandato de los consejeros será de cuatro años.3. El cargo de miembro del consejo insular es incompatible con los cargosde presidente de las Illes Balears, de presidente del Parlamento, de miembrodel Gobierno y de senador de la comunidad autónoma. La incompatibilidadsubsistirá en el caso de cese, por cualquier causa, en el ejercicio de los cargosincompatibles. En el consejo insular que les corresponda, los miembrosincompatibles serán sustituidos por aquellos candidatos que ocupen el lugarsiguiente al del último elegido en las listas electorales correspondientes.4. Una ley del Parlamento regulará el número de miembros que deben integrar

cada consejo insular, así como las causas de inelegibilidad y de incompatibilidadque les afecten.5. Cada uno de los consejos insulares debe constituirse en el plazo máximo de45 días desde que se hayan celebrado las elecciones.Disposición transitoria séptima. Diputados y consejeros.

1. A la entrada en vigor de este Estatuto, los consejos insulares de Mallorca, Menorcae Ibiza continuarán integrados, hasta la finalización de la correspondiente legislatura,por los diputados elegidos para el Parlamento en las islas de Mallorca, Menorca, Ibiza yFormentera.

PARTICIPACIÓ DE LA JOVENTUTArt. 16.3. En tot cas, l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balearss’haurà de centrar primordialment en els àmbits següents: “[…] l’articulació depolítiques que garanteixin la participació de la joventut en el desenvolupament polític,social, econòmic i cultural […]”

LLISTES SEPARADES, PERÒ COMPATIBLES, AL PARLAMENT I ALS CONSELLSINSULARSArticle 64. Composició i règim electoral.1. Cada un dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa serà integrat pels consellerselegits a les respectives circumscripcions, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secretmitjançant un sistema de representació proporcional respectant el règim electoralgeneral.2. La durada del mandat dels consellers serà de quatre anys.3. El càrrec de membre del consell insular és incompatible amb els càrrecs depresident de les Illes Balears, de president del Parlament, de membre del Governi de senador de la comunitat autònoma. La incompatibilitat subsistirà en el casde cessament, per qualsevol causa, en l’exercici dels càrrecs incompatibles. Alconsell insular que els correspongui, els membres incompatibles seran substituïtsper aquells candidats que ocupin el lloc següent al del darrer elegit a les llisteselectorals corresponents.que han d’integrar cada consell insular, així com les causes d’inelegibilitat id’incompatibilitat que els afectin.5. Cadascun dels consells insulars s’ha de constituir en el termini màxim de 45dies des que s’hagin celebrat les eleccions.Disposició transitòria setena. Diputats i consellers.1. A l’entrada en vigor d’aquest Estatut, els consells insulars de Mallorca,Menorca i Eivissa continuaran integrats, fins a l’acabament de la corresponentlegislatura, pels diputats elegits per al Parlament a les illes de Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera.2. Mentre no estigui aprovada la llei del Parlament que, en aplicació

15

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

2. Mientras no esté aprobada la ley del Parlamento que, en aplicación de esteEstatuto, regule la elección de los miembros de los consejos insulares de Mallorca,

Menorca e Ibiza, los consejeros que deban formar parte de cada uno de éstos seelegirán, coincidiendo con la fecha de la elección de los miembros del Parlamento

de las Illes Balears, pero de forma independiente, mediante la aplicación de lospreceptos de la vigente ley electoral de la comunidad autónoma, con las especificidadesque, respetando el régimen electoral general, se expresan a continuación:a) Las circunscripciones electorales son las de Mallorca, Menorca e Ibiza.b) Son electores, en cada isla y respecto del Consejo Insular correspondiente, todos losciudadanos españoles mayores de edad que, gozando del derecho de sufragio activo,

tengan la condición política de ciudadanos de la comunidad autónoma con motivo de tenervecindad en cualquiera de los municipios de las respectivas islas de Mallorca, Menorca e Ibiza.c) Para el ejercicio del derecho de sufragio es indispensable la inclusión en el censo electoralúnico vigente referido al territorio de las Illes Balears en relación con cada una de lasrespectivas islas.d) Son elegibles, en la correspondiente circunscripción, todos los ciudadanos que, teniendo lacondición de electores en su isla respectiva, no estén incursos en alguna de las causas de inelegibilidadprevistas en las disposiciones comunes de la Ley orgánica del régimen electoral general.e) Son inelegibles los incluidos en los supuestos a que hace referencia el artículo 3.2 de la Leyelectoral de la comunidad autónoma y los senadores elegidos en representación de lacomunidad autónoma.f) Ningún electo que esté incurso en una causa de incompatibilidad según lo dispuestoen el artículo 5 de la Ley electoral de la comunidad autónoma de las Illes Balearsadquirirá la condición de consejero insular. La aceptación, por parte de un consejeroelecto, de un cargo, una función o una situación que sean constitutivos de una causade incompatibilidad ocasionará el cese en su condición de consejero insular.g) Las elecciones a los consejos insulares de Mallorca, Menorca e Ibiza se celebraráncon la intervención de la Junta Electoral de las Illes Balears como administraciónelectoral con todas las competencias establecidas en la ley.h) La convocatoria de elecciones a los consejos insulares de Mallorca, Menorca e Ibizase realizará por decreto del presidente de la comunidad autónoma de acuerdo conlas condiciones y los plazos establecidos en el artículo 42.3 de la Ley orgánica delrégimen electoral general, previa solicitud, realizada por los consejos respectivos conla pertinente antelación, mediante acuerdo plenario. El decreto de convocatoria deberápublicarse en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

d’aquest Estatut, reguli l’elecció dels membres dels consells insularsde Mallorca, Menorca i Eivissa, els consellers que hagin de formarpart de cadascun d’aquests s’elegiran, coincidint amb la data de l’elecciódels membres del Parlament de les Illes Balears, però de formaindependent, mitjançant l’aplicació dels preceptes de la vigent lleielectoral de la comunitat autònoma, amb les especificitats que,respectant el règim electoral general, s’expressen a continuació:a) Les circumscripcions electorals són les de Mallorca, Menorca i Eivissa.b) Són electors, en cada illa i respecte del Consell Insular corresponent,tots els ciutadans espanyols majors d’edat que, gaudint del dret de sufragiactiu, tenguin la condició política de ciutadans de la comunitat autònomaamb motiu de tenir veïnatge en qualssevol dels municipis de les respectivesilles de Mallorca, Menorca i Eivissa.c) Per a l’exercici del dret de sufragi és indispensable la inclusió en el cens electoral únicvigent referit al territori de les Illes Balears en relació amb cadascuna de les illesrespectives.d) Són elegibles, a la corresponent circumscripció, tots els ciutadans que, tenint la condiciód’electors a la respectiva illa, no es trobin incursos en alguna de les causes d’inelegibilitatprevistes a les disposicions comunes de la Llei orgànica del règim electoral general.e) Són inelegibles els inclosos en els supòsits a què fa referència l’article 3.2 de la Llei electoralde la comunitat autònoma i els senadors elegits en representació de la comunitat autònoma.f) Cap electe que estigui incurs en una causa d’incompatibilitat segons el que disposal’article 5 de la Llei electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears no adquiriràla condició de conseller insular. L’acceptació, per part d’un conseller electe, d’un càrrec,una funció o una situació que siguin constitutius d’una causa d’incompatibilitatocasionarà el cessament en la seva condició de conseller insular.g) Les eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa se celebraran ambla intervenció de la Junta Electoral de les Illes Balears com a administració electoralamb totes les competències establertes a la llei.h) La convocatòria d’eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa esrealitzarà per decret del president de la comunitat autònoma d’acord amb les condicionsi els terminis establerts a l’article 42.3 de la Llei orgànica del règim electoral general, ambsol·licitud prèvia, feta pels consells respectius amb la pertinent antelació, mitjançantacord plenari. El decret de convocatòria s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de les IllesBalear.

16

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

i) El Consejo Insular de Mallorca estará integrado por 33 consejeros, el de Menorca por13 consejeros y el de Ibiza por 13 consejeros. La duración del mandato será de cuatro años.j) A los efectos de la atribución de escaños, no se tendrán en cuenta aquellas candidaturasque no hayan obtenido al menos el 5% de los votos válidos emitidos en la circunscripciónelectoral, y la atribución de los escaños a las candidaturas se realizará de conformidadcon lo que se dispone en las letras b), c), d) y f) del artículo 163.1 de la Ley orgánica delrégimen electoral general, en cada una de las circunscripciones electorales.3. Una vez celebradas, vigente este Estatuto, las correspondientes elecciones locales, en el plazomáximo de 45 días, se constituirá el Consejo Insular de Formentera que será integrado por losconcejales que hayan sido elegidos en las citadas elecciones al Ayuntamiento de Formentera.

CREACIÓN DEL CONSEJO AUDIOVISUALArtículo 77. Consejo Audiovisual de las Illes Balears.El Consejo Audiovisual de las Illes Balears se configura como una entidad públicaindependiente, cuya misión es velar en los medios de comunicación social de titularidadpública por el cumplimiento de los principios rectores del modelo audiovisual,concretamente: promover las condiciones para garantizar la información veraz, objetivay neutral, y promover la sociedad de la información; garantizar el acceso de los grupospolíticos y sociales representativos a los medios de comunicación social; fomentar elpluralismo lingüístico en los medios de comunicación; que se cumplan los principiosque inspiran el modelo lingüístico del Estatuto de autonomía de las Illes Balears; garantizary favorecer el acceso de las personas con discapacidad auditiva o visual a los medios decomunicación social y a las nuevas tecnologías.Los miembros del Consejo Audiovisual son nombrados por el Parlamento de las IllesBalears mediante el voto favorable de las tres quintas partes de sus miembros. Lacomposición y las funciones concretas serán desarrolladas por una ley del Parlamento.

CREACIÓN DEL CONSEJO DE JUSTICIAArtículo 96. El Consejo de Justicia de las Illes Balears.Se crea el Consejo de Justicia de las Illes Balears. Una ley del Parlamento de las Illes Balearsdeterminará su estructura, composición, nombramientos y funciones en el ámbito de lascompetencias de las Illes Balears en materia de administración de justicia en los términosque establece este Estatuto y de acuerdo con lo que dispone la Ley orgánica del poderjudicial. Los miembros del Consejo de Justicia de las Illes Balears que sean elegidos por elParlamento de las Illes Balears lo serán por una mayoría de dos tercios de sus miembros.

i) El Consell Insular de Mallorca serà integrat per 33 consellers, el de Menorca per 13consellers i el d'Eivissa per 13 consellers. La durada del mandat serà de quatre anys.j) Als efectes de l’atribució d’escons, no es tindran en compte aquelles candidaturesque no hagin obtingut almenys el 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripcióelectoral, i l’atribució dels escons a les candidatures es realitzarà de conformitat ambel que es disposa a les lletres b), c), d) i f) de l’article 163.1 de la Llei orgànica del règimelectoral general, a cadascuna de les circumscripcions electorals.3. Un cop s’hagin celebrat, vigent aquest Estatut, les corresponents eleccions locals, enel termini màxim de 45 dies, es constituirà el Consell Insular de Formentera que seràintegrat pels regidors que hagin estat elegits a les esmentades eleccions a l'Ajuntamentde Formentera.

CREACIÓ DEL CONSELL AUDIOVISUALArticle 77. Consell Audiovisual de les Illes Balears.El Consell Audiovisual de les Illes Balears es configura com a una entitat públicaindependent, la missió de la qual és vetllar en els mitjans de comunicació social detitularitat pública pel compliment dels principis rectors del model audiovisual, concretament:promoure les condicions per garantir la informació veraç, objectiva i neutral, i promourela societat de la informació; garantir l’accés dels grups polítics i socials representatiusals mitjans de comunicació social; fomentar el pluralisme lingüístic en els mitjans decomunicació; que es compleixin els principis que inspiren el model lingüístic de l'Estatutd'autonomia de les Illes Balears; garantir i afavorir l’accés de les persones amb discapacitatauditiva o visual als mitjans de comunicació social i a les noves tecnologies.Els membres del Consell Audiovisual són nomenats pel Parlament de les Illes Balearsmitjançant el vot favorable de les tres cinquenes parts dels seus membres. La composiciói les funcions concretes seran desenvolupades per una llei del Parlament.

CREACIÓ DEL CONSELL DE JUSTÍCIAArticle 96. El Consell de Justícia de les Illes Balears.Es crea el Consell de Justícia de les Illes Balears. Una llei del Parlament de les Illes Balearsen determinarà la seva estructura, la composició, els nomenaments i les funcions dinsl’àmbit de les competències de les Illes Balears en matèria d’administració de justícia enels termes que estableix aquest Estatut i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica delpoder judicial. Els membres del Consell de Justícia de les Illes Balears que siguin elegits pelParlament de les Illes Balears ho seran per una majoria de dos terços dels seus membres.

17

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

MÉS FINANÇAMENTMÁS FINANCIACIÓN

RECONOCIEMIENTO DE LA INSULARIDAD, RECONOCIMIENTO COMOHECHO DIFERENCIAL DE ESPECIAL PROTECCIÓNArtículo 3. Insularidad.1. El Estatuto ampara la insularidad del territorio de la comunidad autónoma comohecho diferencial y merecedor de protección especial.2. Los poderes públicos, de conformidad con lo que establece la Constitución,garantizan la realización efectiva de todas las medidas necesarias para evitarque del hecho diferencial puedan derivarse desequilibrios económicos o decualquier otro tipo que vulneren el principio de solidaridad entre todas lascomunidades autónomas.

2.500 MILLONES DE EUROS QUE ACOMPAÑAN AL ESTATUTODisposición transitoria novena. Inversiones del Estado.1. Mientras las Cortes Generales, en aplicación de lo que prevé en la disposiciónadicional sexta no aprueben la modificación de la Ley 30/1998, de 29 de julio,del régimen especial de las Illes Balears y, en todo caso, en un plazo no superiora siete años, la inversión del Estado se establecerá atendiendo a la inversiónmedia per cápita realizada en las comunidades autónomas de régimen común,determinada con arreglo a la normativa estatal, homogeneizando las actuacionesinversoras realizadas en dichas comunidades para permitir su comparabilidady teniendo presentes las circunstancias derivadas de los hechos diferenciales yexcepcionales de la comunidad autónoma de las Illes Balears con incidencia enla cuantificación de la inversión pública.2. Para hacer frente a este compromiso inversor, el Gobierno de la comunidadautónoma de las Illes Balears propondrá al Ministerio de Economía y Haciendalos oportunos convenios para la ejecución de los programas y acciones estatalessobre I+D+I, transportes, puertos, medio ambiente, ferrocarriles, carreteras,obras hidráulicas, protección del litoral, costas y playas, parques naturales einfraestructuras turísticas.3. La Comisión Mixta de Economía y Hacienda se encargará del seguimiento de laejecución de los compromisos anteriores.

RECONEIXEMENT DE LA INSULARITAT, RECONEIXEMENT COM A FETDIFERENCIAL D’ESPECIAL PROTECCIÓArticle 3. Insularitat.1. L'Estatut empara la insularitat del territori de la comunitat autònoma com afet diferencial i mereixedor de protecció especial.2. Els poders públics, de conformitat amb el que estableix la Constitució,garanteixen la realització efectiva de totes les mesures necessàries per evitarque del fet diferencial es puguin derivar desequilibris econòmics o de qualsevolaltre tipus que vulnerin el principi de solidaritat entre totes les comunitatsautònomes.

2.500 MILIONS D’EUROS QUE ACOMPANYEN A L’ESTATUTDisposició transitòria novena. Inversions de l'Estat.1. Mentre les Corts Generals, en aplicació del que preveu en la disposicióaddicional sisena, no aprovin la modificació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol,del règim especial de les Illes Balears i, en tot cas, en un termini no superiora set anys, la inversió de l'Estat s’establirà atenent la inversió mitjana percàpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú, determinadad’acord amb la normativa estatal, homogeneïtzant les actuacions inversoresrealitzades en aquestes comunitats per a permetre’n la comparabilitat i tenintpresents les circumstàncies derivades dels fets diferencials i excepcionals dela comunitat autònoma de les Illes Balears amb incidència en la quantificacióde la inversió pública.2. Per fer front a aquest compromís inversor, el Govern de la comunitatautònoma de les Illes Balears proposarà al Ministeri d'Economia i Hisenda elsconvenis oportuns per a l’execució dels programes i les accions estatals sobreR+D+I, transports, ports, medi ambient, ferrocarrils, carreteres, obreshidràuliques, protecció del litoral, costes i platges, parcs naturals i infraestructuresturístiques.3. La Comissió Mixta d'Economia i Hisenda s’encarregarà del seguiment del’execució dels compromisos anteriors.

3.- MÁS FINANCIACIÓN3.- MÉS FINANÇAMENT

19

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

GARANTÍA DE NIVELACIÓN CON EL PROMEDIO DE OTRAS COMUNIDADESAUTÓNOMASArtículo 123.2. Solidaridad y suficiencia financiera.Los recursos financieros de que disponga la Comunidad Autónoma de las Illes Balearspodrán ajustarse para que el sistema estatal de financiación disponga de recursossuficientes para garantizar la nivelación y la solidaridad a las demás comunidadesautónomas, con el fin de que los servicios de educación, sanidad y otros servicios socialesesenciales del Estado del bienestar prestados por los diferentes gobiernos autonómicospuedan alcanzar niveles similares en el conjunto del Estado, siempre y cuando lleven acabo un esfuerzo fiscal también similar. En la misma forma y si procede, la ComunidadAutónoma de Illes Balears recibirá recursos de los mecanismos de nivelación y solidaridad.Estos niveles los fijará el Estado.

RÉGIMEN ESPECIAL DE LAS ILLES BALEARSDisposición adicional sexta. Del régimen especial insular de las Illes Balears.

1. Una ley de Cortes Generales regulará el régimen especial balear que reconoceráel hecho específico y diferencial de su insularidad.2. En el marco de esta ley, y con observancia de las normas y procedimientosestatales y de la Unión Europea que resulten de aplicación, la Administracióngeneral del Estado ajustará su política a la realidad pluriinsular de lacomunidad autónoma de las Illes Balears, especialmente en materia de

transportes, infraestructuras, telecomunicaciones,energía, medio ambiente,turismo y pesca.

3. Para garantizar lo anterior, en esta ley se regulará un instrumento financiero que,con independencia del sistema de financiación de la Comunidad Autónoma, dotelos fondos necesarios para su aplicación.4. La Comisión Mixta de Economía y Hacienda entre el Estado y la Comunidad Autónomade las Illes Balears prevista en el artículo 125, será la encargada de hacer el seguimientode la aplicación de la Ley reguladora del régimen especial de las Illes Balears.Esta Comisión Mixta coordinará las comisiones interadministrativas que se constituyanal amparo de dicha ley.

5. El Estado velará para que cualquier mejora relativa al régimen económico ofiscal de los territorios insulares establecida por la Unión Europea, con excepciónde las que estén motivadas exclusivamente por la ultraperificidad, sea aplicable

a las Illes Balears.

GARANTIA D’ANIVELLACIÓ AMB LA MITJANA D’ALTRES COMUNITATSAUTONÒMESArticle 123.2. Solidaritat i suficiència financera.Els recursos financers de què disposi la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podranajustar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients pergarantir l’anivellació i la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, amb la finalitatque els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestarprestats pels diferents governs autonòmics puguin arribar a nivells similars en el conjuntde l'Estat, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. En la mateixaforma i si és procedent, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebrà recursosdels mecanismes d’anivellació i solidaritat. Aquests nivells els fixarà l'Estat.

RÈGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARSDisposició addicional sisena.Del règim especial de les Illes Balears.1. Una llei de Corts Generals regularà el règim especial balear quereconeixerà el fet específic i diferencial de la seva insularitat.2. En el marc d’aquesta llei, i amb observança a les normes iprocediments estatals i de la Unió Europea que resultin d’aplicació,l'Administració general de l'Estat ajustarà la seva política a larealitat pluriinsular de la comunitat autònoma de les Illes Balears,especialment en matèria de transports, infraestructures,telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca.3. Per garantir el que disposa el punt anterior, en aquesta llei es regularàun instrument financer que, amb independència del sistema de finançamentde la Comunitat Autònoma, doti els fons necessaris per a la seva aplicació.4. La Comissió Mixta d'Economia i Hisenda entre l'Estat i la ComunitatAutònoma de les Illes Balears prevista en l’article 125, serà l’encarregadade fer el seguiment de l’aplicació de la Llei reguladora del règim especialde les Illes Balears.Aquesta Comissió Mixta coordinarà les comissions interadministrativesque es constitueixin a l’empara de la llei esmentada.5. L'Estat vetllarà perquè qualsevol millora relativa al règim econòmic ofiscal dels territoris insulars establerta per la Unió Europea, amb excepcióde les que estiguin motivades exclusivament per la ultraperificitat, siguiaplicable a les Illes Balears.

20

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

MÉS IGUALTAT I SOLIDARITATMÁS IGUALDAD Y SOLIDARIDAD

4.- MÁS IGUALDADY SOLIDARIDAD

4.- MÉS IGUALTATI SOLIDARITAT

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES, NO DISCRIMINACIÓNPOR CUESTIONES DE SEXOArt. 16.3. in fine En todo caso, la actuación de las administraciones públicas de lasIlles Balears deberá centrarse primordialmente en los siguientes ámbitos: “[…] la igualdad de derechos de hombres y mujeres en todos los ámbitos, en particularen materia de empleo y trabajo […]”

Artículo 17. No discriminación por razón de sexo.1. Todas las mujeres y hombres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidady capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía.2. Las administraciones públicas, según la Carta de Derechos Sociales, velarán entodo caso para que las mujeres y los hombres puedan participar plenamente en lavida laboral, social, familiar y política sin discriminaciones de ningún tipo y garantizaránque lo hagan en igualdad de condiciones. A estos efectos se garantizará la conciliaciónde la vida familiar y laboral.3. Todas las personas tienen derecho a no ser discriminadas por razón de su orientaciónsexual.

CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNEROArt.16.3 in fine En todo caso, la actuación de las administraciones públicas de lasIlles Balears deberá centrarse primordialmente en los siguientes ámbitos: “[…] la protección social contra la violencia, especialmente la violencia de género; […]”

DERECHOS DE LAS PERSONAS DEPENDIENTESArtículo 19. Derechos en relación con las personas dependientes.1. Las administraciones públicas de las Illes Balears, según la Carta de DerechosSociales, garantizarán en todo caso a toda persona dependiente el derecho a lasprestaciones públicas necesarias para asegurar su autonomía personal, su integraciónsocio-profesional y su participación en la vida social de la comunidad.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS, NO DISCRIMINACIÓPER QÜESTIÓ DE SEXEArt. 16.3. in fine En tot cas, l’actuació de les administracions públiques de les IllesBalears s’haurà de centrar primordialment en els àmbits següents:

“[…] la igualtat de drets d’homes i dones en tots els àmbits, en particularen matèria d’ocupació i treball, […]”

Artícle 17. No-discriminació per raó de sexe.1. Totes les dones i homes tenen el dret al lliure desenvolupament

de la seva personalitat i capacitat personal, i a viureamb dignitat, seguretat i autonomia.2. Les administracions públiques, segons la Carta deDrets Socials, vetllaran en tot cas perquè les dones i

els homes puguin participar plenament en la vida laboral,social, familiar i política sense discriminacions de cap tipus i

garantiran que ho facin en igualtat de condicions. A aquests efecteses garantirà la conciliació de la vida familiar i laboral.3. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raó dela seva orientació sexual.

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNEREArt.16.3 in fine En tot cas, l’actuació de les administracionspúbliques de les Illes Balears s’haurà de centrar primordialmenten els següents àmbits:

“[…] la protecció social contra la violència, especialment la violènciade gènere; […]”

DRETS DE LES PERSONES DEPENDENTSArticle 19. Drets en relació amb les persones depenents.

22

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

2. Las administraciones públicas de las Illes Balears procurarán a las personasdependientes su integración mediante una política de igualdad de oportunidades,desarrollando medidas de acción positiva, y garantizarán la accesibilidad espacial delas instalaciones, los edificios y los servicios públicos.3. Las administraciones públicas de las Illes Balears garantizarán el uso de la lenguade signos propia de las personas sordas, que deberá ser objeto de enseñanza, proteccióny respeto.

ASISTENCIA SOCIAL A LA MARGINACIÓNArtículo 21. Pobreza e inserción social.A fin de combatir la pobreza y facilitar la inserción social, los poderes de las IllesBalears garantizan el derecho de los ciudadanos de las Illes Balears en estado denecesidad a la solidaridad y a una renta mínima de inserción en los términosprevistos en la ley.

DERECHO A UNA VIVIENDADIGNAArtículo 22. Derecho de accesoa una vivienda digna.Las administraciones públicasde las Illes Balears garanti-

zarán el derecho de accesoa una vivienda digna de losciudadanos de las IllesBalears. Por ley se regu-larán las ayudas parapromover este derecho,especialmente a favor delos jóvenes, de las perso-nas sin medios, de lasmujeres maltratadas, delas personas dependientesy de aquellas otras en cuyocaso estén justificadas lasayudas.

administracions públiques de les Illes Balears, segons la Carta de Drets Socials,garantiran en tot cas a tota persona depenent el dret a les prestacions públiquesnecessàries per a assegurar la seva autonomia personal, la seva integraciósocioprofessional i la seva participació en la vida social de la comunitat.2. Les administracions públiques de les Illes Balears procuraran a les personesdependents la seva integració mitjançant una política d’igualtat d’oportunitats,desenvolupant mesures d’acció positiva, i garantiran l’accessibilitat espacial de lesinstal·lacions, els edificis i els serveis públics.3. Les administracions públiques de les Illes Balears garantiran l’ús de la llengua de signespròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.

ASSISTÈNCIA SOCIAL A LA MARGINACIÓArticle 21. Pobresa i inserció social.A fi de combatre la pobresa i facilitar la inserciósocial, els poders de les Illes Balearsgaranteixen el dret dels ciutadans de les IllesBalears en estat de necessitat a la solidaritati a una renda mínima d’inserció en elstermes previstos en la llei.

DRET A UN HABITATGE DIGNEArticle 22. Dret d’accés a unhabitatge digne.Les administracions públiquesde les Illes Balears garantiran eldret d’accés a un habitatge dignedels ciutadans de les Illes Balears.Per llei es regularan les ajudesper promoure aquest dret,especialment en favor dels joves,de les persones sense mitjans,de les dones maltractades, deles persones dependents id’aquelles altres en el qual casestiguin justificades les ajudes.

23

nou

Esta

tut d

’aut

onom

ia d

e les

Ille

s Bal

ears

Conocer el texto del nuevo Estatuto nos ayuda a entender mejor nuestra comunidady la forma en la que caminaremos juntos a partir de ahora. Por eso, le invitamos aleer este folleto y a dejarlo en un lugar visible de su pueblo o ciudad para que otraspersonas puedan encontrarlo y leerlo.

Puede dejar constancia de su lectura apuntando sus datos en esta contraportada.

POR FAVOR, NO TIRE ESTE FOLLETO AL SUELO

EL FUTUR ÉS NOSTREhttp://nou statut.caib.es

nou estatutd’autonomiade les Illes Balears

Conèixer el text del nou Estatut ens ajuda a entendre millorla nostra comunitat i la forma en la qual caminarem junts

a partir d'ara. Per això, li convidem a llegir aquest fullet i a deixar-lo en un lloc visibledel seu poble o ciutat perquè altres persones puguin trobar-lo i llegir-lo.

Pot deixar constància de la seva lectura apuntant les seves dades en aquestacontraportada.

PER FAVOR, NO LLENCI AQUEST FULLET EN TERRA

Conselleria de Relacions Institucionals

Adreça: Passeig de Sagrera, núm. 207012 PalmaTel. 971 176565 / 971 176464