nún. 6 any 2004
TRANSCRIPT
Nadal 2004Nadal 2004
MemòriaMemòria
PersonatgePersonatge
Tradicions nadalenquesTradicions nadalenques
Ara fa divuit anys Ara fa divuit anys
El BibliolEl Bibliol“Biblioteca i Escola”“Biblioteca i Escola”
DossierDossierPep PasteraPep Pastera“el valencià”“el valencià”
Nún. 6 any 2004
esembre es un mes molt atabalat.
Comença amb un pont que trasbalsa l'ordre a la feina, als col·legis i a casa. I aixònomés és una mostra del que s'acosta. Tenim menys de 20 dies per preparar lesfestes nadalenques amb totes les conseqüències. Això vol dir fer les compres perti-nents, inventar menús sorprenents, pràctics i econòmics, organitzar amb la família elsdies que toca a cada casa (no és una tasca precisament senzilla), preparar la casa perals convidats, decorar-la, netejar a fons, i a vegades fins i tot canviar mobles de llocper a que hi càpiguen tots o afegir llits per als que venen de fora.
Ah! Ens oblidàvem de la roba per a les Festes. La dita diu: "En el dia de Nadal, qui resno estrena, res no val" (qui la va inventar, lògicament, devia tenir una botiga del ram).
I passat el Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Any Nou. I quan ja no ens queda quasi alèi estem esgotats i escurats, tenim la fita més important de totes les festes: els Reis.Hem d'assegurar als nostres petits que la seva carta arribarà i que els seus desitjoses compliran.
Però tot aquest tràfec es veu compensat per l'ambient de tendresa que ens envolta.Ens tornem més bons, solidaris, tolerants i pobres, sobre tot pobres, però noimporta... Ja patirem el gener.
eeddiittoorriiaalll’equip
Coordinació Xavier Colom
Disseny i MaquetacióDarío Toscano
FotografiaMACS
RedaccióNúria Pujol
Cristina PerellóJosep - Lluís Palacios
Col.laboradorsJoan RamirezXavier Otero
Josep - Lluís PalaciosMiquel - Muç Vall
Mercè GarciaCesc Cumelles
Núria del CampoEster Callao
PublicitatRamon Santesmases
93 896 41 72 [email protected]
EditaPinUps Pub l i c i ta tPinUps Pub l i c i ta t
Pl. Catalunya, 493 896 41 72
08810 Sant Pere de [email protected]
Dipòsit LegalB-16522-2004
LL’’aallttaavveeuu
L'Altaveu no es fa responsable del contingut i opinions expressades
pels seus col·laboradors.
DDddee RRiibbeess
LL’’aallttaavveeuuddee RRiibbeess
L’equip de L’Altaveu us desitja de tot cor el millor per l’any 2005.
ssuummaarriiAgenda nadalencaLes tradicions dia a dia pàg. 1CuinaÀnec al forn pàg. 4Osteria a Ribesibai pàg. 5DossierPep Pastera “el valencià” pàg. 9MotorEl sistema de suspensió pàg. 13Ara fa 18 anysAny 1986 pàg. 14PersonatgeEl Bibliol pàg. 17Casa de la vilaNotìcies pàg. 19
1
9
14
1917
4
l e s t rad ic ions d ia a d ial e s t rad ic ions d ia a d iaAA gg ee nn dd aa nn aa dd aa ll ee nn cc aa
6 de desembre, Sant Nicolau
Aquest Sant és molt venerat alspaïsos de centre Europa, els emigrantsd'aquestes contrades que van anarals Estats Units van portar aquestatradició a nord-amèrica, allà amb lainfluència anglesa es va adaptar lafesta però se li va canviar el nom pelde Santa Claus o el Papa Noël i esva transformar en la festa del consu-misme per excel.lència, sent aquestpersonatge l'encarregat de portartots els regals la nit del 24 de desem-bre; abans però tothom ha d'haver fetla carta amb totes les comandes. Segons diu una llegenda, en tempsde Sant Nicolau hi havia un pare moltpobre que per poder subsistir es vaveure obligat a posar en venda a lesseves filles; en saber-ho el Sant, vaanar a la nit davant de la finestra d'a-quella casa, i va posar una bossetad'or a les sabates de cada nena, aixòva permetre de poder tirar endavantaquell pare i les seves filles i així vacomençar la tradició de posar perNadal les sabates o els mitjons a lafinestra i trobar regals i sorpresesl'endemà.
A les contrades de l'Urgell, tal diacom avui la mainada feia una granfesta, es disfressaven amb una menade barret o caputxa i armats ambpals desfilaven com soldats fent unarecapta tot cantant:
Sant Nicolau,bisbe de pau,
panses i figues,nous i olivestantes com vulgueu;
si no me'n doneuescales avall caigueu
Seguidament anaven a la plaça onpúblicament (i d'una manera cruel)es matava un gall, talment com estrenca una olla en un joc de cucanya.Per acabar la festa es coïa el gall i es
menjava juntament amb tot allò quehavien recaptat.Una altra cançó popular d'aquestadiada diu:
Virolet Sant Pere,virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,la caputxa us cau.Caritat senyora,caritat si us plau,
que venim de Romai portem coronade Sant Nicolau.
A Montserrat es tria, entre els escola-nets, un al qui anomenen el Bisbetó ique presideix la festa.
2
escales....), per tot això calia fer unafesta on l'arbre fos el protagonista,una mena de festa de l'arbre, a deter-minats llocs del món s'engalanavenels avets i d'altres mentre se'l crema-va se'l presentava alhora com a fontde joia i alegria, d'on sortien llamina-dures, torrons, begudes dolces... quedesprés, durant els dies de Nadals'anirien consumint.
La festa del "Caga tió" també se latroba a diferents llocs del món ambaltres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom deTroncada, Toza o Tizón de Navidad, ala Provença li diuen Lou Cacho-fio oCachofio, a la Bretanya és el KefNedelek, a la Normandia el Chouque,a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és elChristbrand, a la Vall d'Aran el NadauTidún... . El Tió, Tronca, o Soca deNadal ja es triava el dia de SantaLlúcia, i durant aquests dies se l'abri-gava, se li donava de menjar i devegades se l'adornava, se'l disfressavai pintava.Resulta ser una festa molt familiar icasolana i a cada llar se l'ha personalit-zat i fins i tot es poden trobar diferentscantarelles segons cada contrada. Eracostum, al punt de la mitjanit, de cele-brar la comunitat cristiana la litúrgiade la missa, l'anomenaven la Missadel Gall.
25 de desembre, Diada de Nadal
Aquesta festa té el seu origen en lesfestes paganes dedicades al solsticid'hivern, el cristianisme va transformartotes les festes de l'any i les hi vadonar un caire religiós, així va quedarla festa del solstici d'estiu com laFesta de Sant Joan, el Carnestoltescom un període compensat amb laQuaresma, etc.
Dins del calendari Cristià, la festa deNadal es considera com la mésimportant de l'any. Enaquest dia naixia Jesúsfill de Josep i Maria.
És típic fer un grandinar familiar, amb una"Escudella i Carn d'o-lla", "Pollastre farcit",no falta el cava, elsfruits secs i els torrons,la cançó diu:
Ara ve Nadal,matarem el galli a la tia Pepa
donarem un tall
També es fa un llarg sobretaula on esreciten poemes, es canten nadales iamb un ambient tendre i distès tothomes parla, es retroben les famílies i escomuniquen en torn de l'arbre o delpessebre. Es desitja pau, felicitat i joiaa tot el món. Fins i tot moltes guerreshan fet festa en aquest dia (resultairònic).Per Nadal cada ovella al seucorral Per Nadal qui res no estrenares no val
26 de desembre, Sant Esteve
És una festivitat considerada unamica com la continuació de la Festade Nadal.
Per Nadal i Sant Esteve, cadascú acasa seva
El dia està centrat bàsicament entorndel dinar; es comença una mica méstard del compte i s'aprofiten les restesdel dinar d'ahir, com el rostit, i essolen fer canelons, els convidats ja nosón només els familiars sinó quetambé vénen amics, amigues, com-panys, companyes... com més gentmillor.
Per Santa Caterina ven la gallina;per Sant Esteve, que torni a
ésser teva
En Pau Riba, en una cançó referidaals àpats de Nadal i Sant Esteve deia:El matí de Sant Esteve els galls ja no
cantaran...
El sobretaula s'allarga i la tardas'enfosqueix aviat. La gent amb lapanxa plena, amb tants dies seguitsde festa, amb l'escalfor de la llar i lespoques hores de sol... tot plegat ambl'esgotament fa que aquest dia es vagia dormir d'hora.
Per Sant Esteve creix el dia un pasde llebre
13 de desembre, Santa Llúcia
Era considerada la patrona de lesmodistes, i protectora de la vista. Peraquest motiu hi havia aquestes dites,expressions i frases fetes:
Santa Llúcia!expressat quan algú troba una cosaperduda.
Santa Llúcia et conservi la vista! Per Santa Llúcia un pas de puça
referit a que sembla que el dia es volcomençar a allargar, encara que noho fa fins el dia del solstici d'hivern.En aquest dia començava la Fira deSanta Llúcia, considerada com elpreludi de les festes del Nadal, ésper això que es posen a la venda elsprimers avets i arbres de Nadal, lesfigueres del Pessebre, i tota l'orna-mentació de les festes nadalenques.
21 de desembre, solstici d'hivern
En aquesta jornada i degut a lasituació del sol respecta a la terra, esprodueix el dia més curt de l'any i lanit més llarg; comença l'estació del'hivern. Per aquest motiu el refranydiu:
El sol, a l'hivern emmandrat,es lleva tard i s'acotxa aviat
24 de desembre, Caga tió
Aquesta és una de les nits màgiquesde l'any. Especialment per a la mai-nada. Per entendre aquesta feta calconsiderar que antigament l'arbreera la font i matèria primera per totamena d'eines (mànecs de destrals,de pales, de martells, bigues per ales cases, pals de paller, bastons perajudar a caminar, troncs per fer foc idonar escalfor, taules, cadires, arma-
ris, llits, portes,
3
28 de desembre, Els SantsInnocents
Aquesta festa, segons diuen algunsexperts, és d'origen pagà; semblaque ser que avui començava unesfestes que duraven molts dies iacabaven amb el Carnestoltes.
De Nadal a Carnestoltes, setsetmanes desimboltes
Aquestes festes eren conegudescom la Festa dels Bojos, i es cele-brava a per tot Europa. Cal tenir encompte que durant l'hivern la terraera com adormida, la gent es passavamoltes hores tancada a casa ihavien de fer alguna cosa per entre-tenir-se, passar una bona estona, ferpassar el fred, relacionar-se ambtothom... tot això explicaria el perquèd'unes festes d'aquestes caracterís-tiques.
Actualment s'ha perdut aquest cairetant disbauxat i la festa s'ha centraten la mainada i les diferents entrema-liadures que es fan en aquesta data.Són bromes innocents i divertides, esplantes llufes o ninots de diaris reta-llats i la premsa aprofita per donaralgunes notícies falses i disbauxadesque posen a prova l'enginy i laimaginació.
31 de desembre, l'home delsnassos
Podria ser una altra resta de la Festadels Bojos. Es sol explicar a la maina-da que en aquest dia surt l'Home dels
Mentre passa la cavalcada, la quitxa-lla aprofita per a donar la carta alsReis o als Patges Reials, la carta ésplena d'il·lusions, amb llistes de jogui-nes i regals per a tota la família, ambpetites confessions de dolenteries imalifetes, així com declaracions debones intencions. De vegades elsmés petits fent un cop de bona volun-tat forçats una mica pels pares, avis, ila societat en general, es veuen obli-gats a donat la pipa (pipo o xumet) i asobre dels nervis per la diada passenuna mala nit per la manca d'algunacosa per xuclar i asserenar-se.
Per tal d'indicar on han de collocar elsregals i joguines, es sol posar un platper cada un de la família, també esposen les sabates ben enllustrades, isovint una mica de menjar tant pelsReis i tot el seu seguici com també perel bestiar (camells, cavalls, elefants...
Nit de Reis estrellada, any de vi illocades
6 de gener, Diada de Reis
És el dia de la mainada per excel·lèn-cia, que des de primera hora del matíja són llevats i desperten a tothom pelsnervis i la illusió de descobrir que és elque els han deixat. A la majoria de lescases tot són rialles, somriures ivisques. El mateix matí si fa un diaassolellat es veuen les places i carrersplens de nens i nenes amb joguinesnoves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocsde tota mena. No falta mai la joguinade moda que durant aquest dies enshan bombardejat amb anuncis conti-nus pels mitjans de comunicació pertal de que sigui consumida i demanada.El dinar ja és l'últim d'aquestes diades,i es nota en tothom un cert embafa-ment i amb ganes de tornar a la nor-malitat. És típic el tortell de Reis, dintredel qual hi ha una fava amagada i almig del tortell es troba una corona benretallada i daurada. Aquell qui troba lafava és anomenat el "Rei o Reina de lafava" en representació dels Reisd'Orient i és qui portarà la corona ipresidirà la festa.
Nassos, una persona que té tantsnassos com dies queden per acabarl'any.
Els nens i nenes, que de vegades elscosta entendre el joc de paraules i lasituació d'espai i temps, fa que imagi-nin un personatge estrafolari, potsercuriós i un xic terrorífic que noméspoden veure a primera hora del matí ien aquest únic dia de l'any. Avui es fanels preparatius per rebre l'any nou. Essolen preparar sopars molt sofisticatsi elaborats, s'organitzen balls de festa,es prepara el raïm i es posen elsrellotges a l'hora en punt...
Menjar raïm per Cap d'Any portadiners per tot l'any
Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
En algunes contrades considerenaquesta nit com la festa major de lesbruixes:Per Sant Silvestre, entren lesbruixes per la finestra
1 de gener, diada de Cap d'Any(Ninou)
Ninou vol dir el primer dia de l'any iés una deformació del llatí "AnnumNovum"
Any Nou, vida nova Any comencem la fi veiem
En aquesta diada es sol fer revisióde com ha anat tot l'any i es fan elsplans, intencions i programes de lescoses que es volen fer en aquestany que comença avui. També es faun dinar familiar, sovint a base depollastre farcit o xai al forn.
La gent en trobar-se pel carrer esdesitgen "Bon any" i es sol fer labroma de dir "Mira! Des de l'any pas-sat que no ens vèiem"
5 de gener, cavalcada de Reis
En aquest vespre arriba la Cavalcadadels Reis de l'Orient, la mainadas'aplega pels carrers on ha de passarla comitiva; a molt llocs els nens inenes porten un fanalets que illumi-nen tot el recorregut i es sol cantarla cançó dels Tres Reis, que a cadalloc es fa amb diferentsvariants.
Preparació:
Posem l'ànec en una safata de forn. Afegim el vi, l'aigua, un rajolí d'oli i sal. Ho posem al forn a uns 200 graus, durant50 minuts.
Tallem les pomes a rodanxes gruixudes, les untem amb la mantega i les posem al forn fins que quedin daurades. Lespatates es tallen ben fines, tipus palla. Es fregeixen i es reserven.
El suc que deixi anar l'ànec es desengreixa i es posa en un cassó al foc amb una culleradeta de farina de blat de morodissolta amb aigua, afegint el julivert picat ben fi. Remenarem fins que quedi lligat.
Servirem l'ànec ben calent en el centre d'una safata. El cobrirem amb la salsa i l'adornarem amb les prunes, les pomesal forn, el puré de castanyes i les patates.
4
El bon menjarEl bon menjarEl bon menjarEl bon menjar
Ingredients:
Un ànec4 patates mitjanes2 pomesprunespuré de castanyesolimig got de vi negreun got d'aiguamantegajulivertsal farina de blat de moro.
per Xavier Otero
ÀNEC ALFORNÀNEC ALFORN
DIBUIXOS FETS A LA CANYA PER JOAN MATARÓEntre les innombrables tècniques utilitzades pels dibuixants hi ha la de servir-se de l'estilet de fustade boix i, menys freqüent, la canya com instrument senzill i elemental.El problema resideix en que es disposen de les facilitats que representen servir-se de la ploma odel llapis que permeten canvis de gruix en les línies i matisos de clarobscur.Hom pot assegurar que el dibuix a la tinta xinesa amb un tros de canya de punta afuada és unrepte per l'artista que autolimita la seva tècnica a un sol recurs. Joan Mataró ha esdevingut un mestre autodidacta en aquest sistema de dibuix.Ha escollit força vegades el tema de l'arquitectura de Gaudí, difícil entre els difícils, i ha reeixit enel seu intent com palesa perfectament aquesta exposició. L'aquitectura de Gaudí, esencialmentcromàtica, es reproduida i interpretada per Joan Mataró solament a blanc i negre, la delicadesa il'inspiració de Gaudi, però, no es perd en cap moment i l'espectacle arquitectònic barceloní de
l'obra gaudiniana es veu ara incrementat per la visió fidel i delicadament artística de Joan Mataró.Joan Bassegoda i NonellTitular de la Càtedra Gaudi
1982 VIII Biennal de pintura de VilafrancaMenció Honorifica
1984 IX Biennal de Pintura de VilafrancaMenció Honorifica
1985 ¡ Biennal D'art F.C. Barcelona
Obra catalogada en el "Diccionario Rafols" d'artistes contemporanis de Catalunya i Balears.
5
El pasat 11 de desembre es va inagurar al nostre Municipi “ibai una ostería contemporània”.
A la societat moderna on vivim es va creant un teixit cada cop més espès i gruixut, construïtd'uniformització, indiferència, estandardització i pèrdua dels valors humans.A sota totalment ocult per aquest encara hi trobem vives, però moltes vegades disperses iaïllades, formes de viure, de treballar, de fer, de gaudir que molts dirien que són d'un tempsllunyà.A ibai una osteria contemporània hem decidit tirar fort de la manta. En Pere, la Maria, enPep, en Rafel, en Jordi, son aquella i aquells productors "antics"que cuiden amb amor iartesania els seus productes, de la mateixa forma que s'ha fet al llarg de moltes generacions.Aquests productors, la saviesa gastronòmica d'en Jean Luc Figueras i la dedicació de totl'equip fan que cuidem el nostre hort per nodrir la cuina, que us fem el pa cada dia i que usportem a taula una forma diferent d'entendre la gastronomia en aquests temps.ibai, és en definitiva un lloc portat per persones i fet per a les persones: un espai perestimar-vos a vosaltres mateixos i als vostres acompanyants.Una "ostería" d'aquelles d'abans a on l'arribada d'un viatger era una ocasió única perdemostrar el que volia dir la paraula hospitalitat. ibai és, doncs, una osteria contemporàniaja que pensem que aquests valors són els que no estem disposats que passin de moda.
Benvinguts i benvingudes!Iñaki Lz. De Viñaspre
Antropòleg de l'AlimentacióIdeòleg d'ibai
ExposicióJOAN MATARÓ
dibuix a la canyadel 3 al 30 de gener
El passat dissabte 18 de novembre 450 persones,entre les quals dos representants de la Junta del'entitat, van assistir al lliurament dels 31ens PremisFundació Caixa Sabadell, que va tenir lloc a la SeuVella de Lleida sota la presidència del consellerd'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, el M.H. Sr. Antoni Siurana, l'alcalde de Lleida, l'Il·lm. Sr.Àngel Ros, i el president de la Fundació CaixaSabadell i de Caixa Sabadell, Lluís Brunet. 168premiats de 21 comarques van rebre 321.000 eurosamb una dotació de 75.000 euros en l'apartat cultural(vegeu més avall). Així doncs, Montserrat Guardiolai Lluís Milà van fer acte de presència en l'entrega delpremi que la Fundació Caixa Sabadell va atorgar al
6
projecte cultural presentat pel Centre Parroquial.
Durant l'acte, que va comptar amb l'actuació delgrup Musitap, el president de la Fundació CaixaSabadell, Lluís Brunet, va subratllar l'èmfasi que elspremis posen en els programes socials i assisten-cials. "Som sensibles a les demandes de la societati el nombre de sol·licituds que rebem en aquestàmbit ens marca prou bé el camí a seguir", vaexplicar Brunet. El president va subratllar, també, "lanostra intenció és continuar en aquesta línia d'aug-ment" dels ajuts a projectes socials i assistencialsdesenvolupats per la societat civil catalana.
PREMI DE CAIXA SABADELL AL PROJECTE CULTURAL DE L'ENTITAT
El Centre Parroquial ha rebut un premi de 1.400euros dins la modalitat de projectes culturals que laFundació Caixa Sabadell atorga cada any. Aixídoncs, d'un total de més de 300 projectes culturalspresentats, s'han premiat 38 projectes amb unamitjana de 1.900 euros en premis d'un total de75.000 euros. Aquests premis, que estan dotats de350.000 euros, es divideixen en 4 apartats: Beques(pels interessos generats per la contractació d'un
Plaça Marcer, 708810 Sant Pere de [email protected]
RECOLLIDA DEL PREMI A LA SEU VELLA DE LLEIDA
crèdit), Estudis (ciències socials, ciències de la vidai la salut i ciències humanes), Programes culturals(música i teatre, publicacions, difusió cultural iprogrames de formació, amb cursos i jornades) iProgrames Socials (col·lectius afectats per discapa-citats o disminucions físiques o psíquiques, col·lec-tius afectats marginacions, exclusions socials omalalties).
7
Recordem que des del passat 2 d'octubre i fins al 18de juny de 2005, es van iniciar els cursets de sardanesper aprendre a ballar, així com a comptar i repartir lasardana. Les classes es donan els dissabtes a latarda i són impartides pel Joan Ramírez i l'ElisabetMontero:A Sant Pere de Ribes, al Casal d'Avis de 4 a 5 de la
tarda i a les Roquetes,al Centre Cívic l'Espai,de 6 a 7 de la tarda.
Les inscripcions es poden fer des del primer dia decurset i són totalment gratuïtes.
93 893 45 70 679 416 [email protected]
El Tamborí ens ofereix la programació d'activitats de l'any 2005 i ens felicitaper a aquestes Festes Nadalenques.
13 de FebrerHora : 12 migdiaCobla : Ciutat de TerrassaLloc : Plaça LlobregatPatrocina. Comissió de Festes
13 de MarçHora : 12 migdiaCobla : Reus JoveLloc : Plaça Llobregat
30 d'AbrilHora : 2/4 de set tardaCobla : Reus JoveLloc : Plaça Llobregat
23 de MaigHora : 12 migdiaCobla : ContemporàniaLloc : Plaça Llobregat
25 de JunyHora : 2/4 de set tardaCobla : Jovenívola de SabadellLloc : Plaça LlobregatPatrocina: Comissió de Festes
9 de Juliol6ena Tarda d'ObligadesHora : 2/4 de 6 de tardaCobles: Marinada i Sant JordiLloc; Plaça Llobregat( mal temps, al L'Espai )
29 de Juliol5è Aplec de la Sardanaa Sant Pere de RibesHora : 10 de la nit Lloc : Plaça Marcer
10 de SetembreHora : 6 tardaCobla : SabadellLloc . Plaça Llobregat
5 de Novembre12è Aniversari de l'entitatHora : 5 de la tardaCobles : Marinada i Ciutat de CornellàLloc : Plaça Llobregat ( mal temps, a l'Espai )
6 de Novembre12è Aniversari de l'entitatHora : 2/4 d'una migdiaCobla : cobla Orquestra BlanesLloc : Plaça Marcer (mal temps, al Local )
GUIA DE CAMP D’ARBRES, ARBUSTOS I ALTRES PLANTES DEL GARRAF“Juan Carlos Borrego, Pilar Carbó”
Aquesta guia de camp recull 92 plantes del litoral penedesenc amb les seves respectives fitxes i fotogra-fies. Són, a criteri dels autors, les espècies arbòries i arbustives més representatives d'aquestes contra-des. El treball està complementat amb 15 itineraris senderistes de diferent factura i dificultat, amb elsseus corresponents mapes cartogràfics. La idea és crear una eina senzilla i apta per a persones que noestan iniciades en la botànica, però que sí tenen la mínima inquietud per preguntar-se quina planta ésaquella que tenen al davant mentre realitzen una activitat excursionista en qualsevol dels espais prote-gits del nostre territori: parcs de Garraf, Olèrdola, Foix i EIN de Torredembarra.
Juan Carlos Borrego (Vilanova i la Geltrú, 1967), ha publicat treballs d’investigació històrica, relats literarisen diverses revistes comarcals i ha col.laborat en molts mitjans de comunicació de la comarca del Garraf. Enl’apartat excursionista ha publicat una guia de turisme rural amb itineraris i una guia d’excursionisme, ambduesdel Garraf.
Pilar Carbó (Castelldefels, 1960), viu a la Fassina (Olivella) des del 1978, una masia del parc del Garraf. Éssecretària de l’associació de veïns del parc i ha estat molts anys informadora del Parc del Garraf. Complementala seva passió per la botànica i els aspectes etnogràfics del parc amb el treball a Jafra Natura, una empresa deturisme rural i activitats mediambientals, on fa de guia i de la qual ha estat membre fundador. Aquesta guia decamp amb itineraris, esdevé el seu primer llibre.
8
BàsquetCURS D’ENTRENADORS
Del dia 27de desembre al 4 de gener, el Club.organitza el curs d'entrenadors d'iniciació albàsquet, curs que un cop finalitzat, permet als quel'hagin superat, tramitar la llicencia federativa per
entrenar equips fins a la categoria d'infantil i al'hora, es imprescindible per obtenir els títolsd'entrenador de nivells superiors.
TROFEU CAN TORRETA
Una altre activitat, serà l'organització, per primercop, d'un torneig de Nadal, aquest torneig, portaràel nom d'un dels nostres principals patrocinadors,serà el 1er. Trofeu Can Torreta, i hi ha prevista laparticipació de clubs de poblacions on l'empresa hies present. Sense ser definitius, els partits seran els següents:
Sènior masculí:Bàsquet Ribes Can Torreta - C B CubellesSènior femení:Bàsquet Ribes Air-vent 2000 - Xamba VilafrancaJúnior femení:Bàsquet Ribes Varta - C B Calafell (a confirmar)Aquest partits es celebraran el dia 2 de Gener del2005.
´́
PEP PASTERA,PEP PASTERA,
9
Per Josep-Lluís PalaciosFotos: Jaume Gómez i Puig
vui us vull explicar la història de Josep Agustí Aliaga, més conegut entre nosaltres com a PepPastera, "el valencià". Una vida plena de moments emocionants, a vegades durs, que ens porten desde València a les terres ribetanes, des dels diaris del POUM a la batalla de Terol, des de Solers alsVinyals o al riu Túria, del margalló (o palma) a unes fotografies extraordinàries que va realitzar JaumeGómez i Puig l'any 1952.
del ferrocarril d'aleshores i l' "Abuela" va parlar de seguidaamb el comte Güell i va llogar les costes de Garraf: de laPleta a la Plana Novella i fins Vallcarca. Tot això era cap afinals del segle XIX.
L' "Abuela" i la palma
Tot va començar amb l' "Abuela". Era una dona grand'Olocau de Llíria. Un dia anava en tren de València cap aBarcelona. En arribar al massís del Garraf se'n va adonarque hi havia margalló, la palma que ella treballava al PaísValencià, però de més qualitat. Va baixar immediatament
AA
“EL VALENCIÀ”“EL VALENCIÀ”
10
Josep Agustí i el margalló
Josep Agustí Aliaga, fill de VicentAgustí Roca i Maria Aliaga Sanchís,té ara 88 anys. Va néixer el setembrea Olocau, però el mes de març jaestava aquí perquè els seus pares esdedicaven a tallar la palma (el mar-galló). Venien la temporada del marça l'agost, la del margalló. Als 9 o 10anys ja va deixar l'escola i es vaincorporar en els treballs agrícolesde tota la família. Un dia estavarealitzant feines a Sumidors i es vafer un tall a la cama. El curava cadadia el metge Pere i li portava sempreen Josepet del Recó. Només tenia10 anys, estàvem al 1926.
De petit ja participava en el carrega-ment de margalló. Es feien piles depalma i venien a carregar-les enTabaco del Palou, en Pat o en Paf(en aquest cas, el pare d'en Sadurníi l'Isidre). Anaven en carro cap a
Barcelona a portar el margalló, con-cretament a la carretera de laBordeta número 13, per poder ferescombres. Sempre s'aturaven adormir a Gavà i a l'endemà descarre-gaven ben a prop de plaça Espanya.Serafí Campamà també m'ho haexplicat i recorda com si fos ara comdescarregaven els animals a Gavà.En una ocasió hi van arribar i totestava tancat. Es varen trobar "malmenjats, mal dormits, mal beguts imolt cansats". A l'endemà, llevar-sed'hora, fer la feina i arribar a Ribes encarro a la una de la matinada.
En altres temporades ho feien d'unaaltra manera. Realitzaven tres viatgesa l'estació de Sitges i així, el seu pare,Vicent Agustí, ja podia carregar elvagó.
Tarragona, Ribes i Gavà
Treballaven dur per les nostres muntan-yes. De Tarragona fins a Gavà haviencorregut per collir margalló. En unaocasió el propi Josep Agustí, amb ungrup de 22 homes, van collir 7.000 quin-tars valencians de palma seca. Les vapesar per poder anar a tot arreu. Hemde tenir en compte que un quintar aValència és equivalent a 50 Kg. i aCatalunya a 40 Kg.
El margalló s'acaba a la carreterad'Avinyonet a Gavà tot anant per Olesade Bonesvalls. Més amunt no n'hi ha.
La seva vida a Ribes va ser dura. Vadormir en totes les pallisses de lesmasies. A Mas d'en Giralt, la Torreta,Mas Berenguera, can Marcer de laPenya, can Fontanals, als Vinyals (el
11
infants d'altres continents que ara jatenen els vuitanta i també personesque van instal·lar un ofici nou al nos-tre poble, però al juliol de 1936 tot vacanviar.
La batalla de Terol
El dia 20 de juliol van acabar la feina,mentre estava a Olivella, i marxarencap a València. Allà es va fer volunta-ri de l'exèrcit republicà. Poc mesosdesprès va ingressar al BatallóManuel Azaña. Durant mesos va estara primera línia de combat a Bezas iTerol. Van arribar a conquerir Terol,però van haver de sortir i tornar acreuar el Túria. Concretament varenestar dos mesos, des del 22 de des-embre del 1937 al 22 de febrer, en elsmoments últims de la retirada de laduríssima batalla de Terol en la qualva participar amb la 87 Brigada i 40
1934 hi va portar més de 100 quintarsde carbó d'alzina per a la carboneradel foc), can Zidro, la Masieta, elMontgròs. En algunes dinaven i sopa-ven només, en altres ja formaven partde la família. També feien tempora-des, collien raïms i també segaven. AOlivella també varen estar a moltesmasies com can Milà o can Grau.
El seu taller del carrer Major
L'habitual del seu treball s'ha deconèixer. Realitzaven una primeratallada de margalló, després mitjatallada més perquè s'anaven a fer unasegada de blat durant quinze dies. Totseguit tornaven a recollir i tallar ja quea l'agost se seca més ràpid. El 15d'agost marxaven cap a València i aprincipis de setembre tornaven a collirraïm, però molta més gent i moltsvalencians. Al poble nadiu continua-ven arreplegant garrofes, olives icollint espart. Això era a Olocau deCarraixet, de la Calderona, al Campde Túria. Terra de "músics bons" comrecorda Josep Agustí. Desprès varenvenir a viure definitivament a Ribesl'any 1961. Concretament al carrerMajor, a can Cap de Calç, un nompropi amb tota una trajectòria lligada ala guerra. Aleshores ja feia treballs alcamp, però principalment al treball dela palma. Es va muntar el seu propitaller per fabricar escombres i vendre-lesdirectament a les botigues de Ribes ila comarca.
Gairebé té noranta anys i ha vist arribar
Divisió (i va coincidir en els últimsmoments amb Enrique Líster i "ElCampesino"). També recorda comaquells dies feia un temps que un diamitja trinxera es va omplir de calamar-sa. En un altra ocasió, un 20 de maig!,Alcalá de la Selva, la Móra de Rubiolsamunt, estava nevat. Encara "nosabem els peus que es tallaren enaquelles hores perquè la sang no pas-sava a causa del fred". I recorda comun dia es va presentar el cap degovern Negrín acompanyat de l'altcàrrec polític o militar Hernández.
La banda de música es va posar atocar "Desfilando" i l'exèrcit els vadonar calçat nou el dia abans. Negrínes va acostar a Agustí i li va dir que"parece que comes bien". Van marxarles autoritats i automàticament vancomençar a rebre una pluja de projec-tils del 22.
12
A Terol el van ferir al front. Com eracarrabiner els metges van decidir ques'havia de portar-lo a un hospital i livan comentar que el centre sanitari dela 40 Divisió de carrabiners es troba-va a l'antiga masia dels Maristany(Solers) on tenien l'hospital (on tambées trobaven ciutadans russos). I li vanpreguntar si sabia on era aquell cen-tre. No cal dir quina va ser la seva res-posta, però només va venir d'un dia.El territori republicà es va dividir coma conseqüència de la guerra i va sertraslladat a Cofrents.
"La Batalla" i tornar a viure
Durant els anys de guerra rebienpuntualment a les trinxeres el diari "LaBatalla", editat pel POUM fins el maig
No oblidarà el seu germà
Des dels inicis de la guerra va estar ales ordres de F. Galán (anomenat afec-tuosament Paco Galán), germà del'heroi republicà de Jaca, FermínGalán. Era el seu cap i el considerava"una persona bellíssima": "El quedemanàvem ho teníem". Galán va arri-bar a ser el cap del XI Cos de l'ExèrcitRepublicà (amb tres Divisions).
Agustí era carrabiner i li van passarcoses que no oblidarà mai. Al front esva trobar amb el seu germà Marià. Undia dormiren junts i l'endemà va tenirun accident i ja no s'han vist mai més.Tots els reforços que hi havia a lestrinxeres -menys els que estaven deservei- de la Puebla de Valverde vanbaixar a l'enterrament del seu germà.Sapadors i Enginyers del Quarter deLepant de Barcelona, manats pel capitàFabra -que es va aixecar a Valènciasense un tir, quan era sergent.
Trobar ribetans al front
Quan estava al front de Terol tambéva realitzar treballs de cuina. Allà feiaranxo per a 1.000 soldats i un dia esva trobar amb un noi d'Olivella quanrepartia el menjar. Era en Joan de canMartí d'Olivella. Després ja va buscarels altres ribetans que hi havia aBezas: en Sileta gran del carrer del Pi(Josep Milà Butí), Joan Petit i AntonFerret, tots més grans que ell.
del 1937, i el setmanari satíric valen-cià "La Traca", una publicació que vaarribar a tenir una tirada de centenarsde milers d'exemplars. Són dues cap-çaleres que conservava un jove ribetàal qual mai se li va practicar cap regis-tre a la postguerra (un fet que no vasucceir així entre els pagesos republi-cans).
La guerra va acabar. Pocs dies des-prés Josep Agustí va tornar al serveimilitar (el van enviar tres anys i alMarroc va descobrir "La Gaceta deTánger"). Va tornar i va continuar ambel margalló. Tot era diferent, però.Tornava a les nostres muntanyes perrecuperar-se de tot el que havia vist iviscut. Per viure.
Imatge de la família Agustí del 6 d’abril de 1952 prop del camí que ve d’Olesa i que vacap a Ribes o cap a Olivella. Josep Agustí és l’home de l’esquerra de la imatge (fotos:Jaume Gómez i Puig).
13
AUTOMÒBIL
EL SISTEMA DE SUSPENSIÓ
S'ha de revisar un cop a l'any o bécada 20.000 km. Aquest sistema és elencarregat d'absorbir les irregularitatsdel terreny i evitar que part de l'impac-te que reben les rodes es transmeti alxassís, que proporcioni més estabilitata l'automòbil i augmenti el confort delsseus ocupants.
Els principals elements del sistema desuspensió són:
- Les molles.- Els amortidors- La barra estabilitzadora.
Una manera de comprovar la suspensió
amb el cotxe aturat consisteix enrecolzar-se en cada cantó de lacarrosseria i empènyer dues o tresvegades i deixar anar el pes de cop.Si la suspensió està bé, l'oscil·laciós'amortirà suaument. Si es sentensorolls i si el cantó que hem empèsoscil·la varies vegades o no torna a laseva posició es que el sistema estádeteriorat.
Si la suspensió està massa dura potser per diversos motius: els pneumà-tics tenen una pressió incorrecta o béque els amortidors estan fluixos odeteriorats.
AAnnuunncciiaa--tt ’’hhii 9933 889966 4411 7722
ALLÓ QUE S'ESDEVINGUÉ ALCARNAVAL DE RIBES
Tururí, tururà, el Carnaval va arribar... Amb l'aval de"Carnaval" ("Per Carnaval, tot" -allò que entra dins l'aval-"s'hi val"), vestit d'alegria, disbauxa, xauxa, peixateres,faixes, aus i ous (Pel cap de la canalla el dijous).Amb el preludi del dijous... truites, entrepans i meren-gues, ja quedava tot a punt (sobretot els cabells i elsbudells) per l'arribada (amb faves tendres, el divendres)del Màxim, l'August, el Llaurejat... Carnestoltes,Emperador del Dijous al Dimecres (bon imperi), Cèsarde l'escalfor (pròpia de la "cremà" de Roma i el foc delCarnaval), Cònsul dels poca-soltes (és a dir Senyor del'Europa coneguda), i orgiàstic Neró de Roma (ço és laMediterrània) segons alguns autors).
Després de passejar victoriós (i voltat de la sàtira mésdiversa) pels carrers de la vila tot prement les cordes dela lira, en arribar al Fòrum (la plaça de l'ajuntament)premé les cordes vocals i féu una audició selectad'escollits disbarats que deixaren esverats i encarnava-lats als bocabadats que hi assistiren abrigats (arriscatsa pescar encostipats). Desprès d'aquella harmònica icrítica enumeració versada, havent sopat tingué lloc al'envelat del GER un ball en honor del Carnestoltes.
El dissabte, dia més àlgid del carnaval ribetà (un delsmenys postissos de la comarca), la disbauxa començàper la mainada a la tarda organitzada pels Xulius. A la
EL NOM DE RIBES
En el MONTGRÒS de desembre de 1985 es publicavauna col·laboració de Joan Carbonell i Grau en la qual l'au-tor assenyalava que els únics noms que coneixem elsribetans per a designar el nostre poble són Ribes, siparlem entre nosaltres, o bé Sant Pere de Ribes per ausos oficials. Mai, però, s'havia utilitzat el mot "Sant Pere"per a designar el nostre poble fins que va arribar més gentque ignorant el nom genuí utilitzaren un nom estrany. I finsla mateixa administració ignora el nom de Ribes quan posarètols a les carreteres. Des d'aquestes ratlles manifestem lanostra solidaritat amb el senyor Carbonell i qualifiquemd'inadmissibles els cartells que figuren a les carreteres onsurt "SANT PERE de Ribes" quan en realitat haurien de dirRIBES o Sant Pere de RIBES.
En Joan Carbonell demana als "joves historiadors" que liexpliquin en quin moment es va avantposar el nom delpatró sant Pere al nom original de Ribes. Breument, usdirem que el nom de Ribes té ja a la vora dels mil anys.Concretament apareix en un antic document que ens portaa l'any 990, és a dir, fa nou-cents noranta-sis anys. Des dellavors s'utilitzaren sovint els mots "castell de Ribes","terme de Ribes", "terme del castell de Ribes". Però en ladocumentació oficial d'aquella època trobem a vegadesque es refereixen a la nostra població no com a municipi icom a parròquia alhora, i aleshores tenim "Terme iParròquia de Sant Pere de Ribes" o més curt "Parròquiade Sant Pere de Ribes" que probablement va donar el nomal municipi a partir del segle XVII, malgrat que en docu-ments més moderns segueix apareixent el nom "terme deRibes". No cal dir, però, que el nom popular seguia essentRibes, i esperem que ho sigui per molts anys.
14
Dues darreres observacions: La primera per a aquells que faci poc temps que heu arribat a Ribes. Si feu servir el mot"Sant Pere" oblideu-lo i substituïu-lo pel genuí Ribes.Qualsevol ribetà sap que quan sent a dir "Sant Pere" estàparlant amb un foraster. Per tant, si voleu evitar traves pera integrar-vos a la societat ribetana aprengueu a dir Ribes.La segona observació és per a aquelles persones quetinguin interès en saber més coses del nom de Ribes.Podeu trobar més informació llegint els treballs "Notessobre l'evolució del nom del terme" (aparegut al programade la Festa Major de Sant Pere de 1979) i "La toponímiacorrecta de Sant Pere de Ribes" (ídem de 1974).
Josep MiretMONTGRÒS. Núm. 23. Gener 1986
Foto: M.G
plaça Marcer, concentrar-se canalla (hau!) per cercarGran Cap Indi Carnestoltes (hau!). Arribar Carnestoltescavalcant dalt d'un cavall voltat de mainada disfressadai dir: Hau!. Un cop al campament (plaça), proclamarl'alegria i la festa, el show i la gresca (hau!). Nens ballaral ritme de velles danses de Carnaval (hau!) i un copdivertits, xocolata apatxe per tothom i tracatracatraca-carnavalera per cloure la festa de la tarda. Hau!
La nit: Nit, dies, llapis, pirates, màscares, pidolaires,milionaris, dimonis, àngels, prehistòrics, insectes,onírics, romans, grecs, PGC's, autoritats m.Competents, sols, llunes, estels... de tot i més sota lallum dels fanals i el so de la banda, avant i enrera,amunt i avall... i al ball a l'envelat del GER finí la cercavilaa la vila cercada per la festa.
Diumenge de Carnaval: A la tarda, música i soroll, diver-tides i menudes disfresses al ritme de l'alegria en lasegona tarda dedicada als Carnavalaires més petits,que després d'escampar la festa pels carrers encom-parsats, feren cap a l'envelat per gaudir una estonamés amb màscares i vestits, amb la música del grallersEls Vernets.
Per la mainada també, es va celebrar a les escoles.El dimarts de Carnaval, darrer dia (teòric) de diversió,va ser el dia de les comparses amb la bandavant, quepassaren per places i carrers, per desembocar a l'envelaton les parelles acabarien de ballar i gaudir de la festa.
I dimecres...Fred i vent. Foscor per cloure el Carnaval.Dimecres de pols: Fets pols pels dies precedents i ambcares de pomes agres, traslladaven acompassadament(al compàs d'una marxa fúnebre) amb vestits negres itètrica llum d'espelmes, les restes mortals (reciclablesal cap d'un any mercès a tècniques ancestrals) deS.M.(Buaaaa) el (Buaaaa) Carnestoltes, ex emperador,ex cèsar, ex cònsul i ex orgiàstic. El vent començava adifuminar-ne el fum i la pols, mentre la banda (que pergemegar havia rebut) tocava les darreres notes: Tararítururut.
Un ex súbdit (també reciclable)
MONTGRÒS. Núm. 24. Febrer 1986
EN PESOLET
Aquesta petita revista, apare-guda en temps de la segonarepública, fou el resultat de l'ac-tivitat d'un grup de nois de 12 a15 anys, que tirarien endavantuna revista similar en algunsaspectes a "En Patufet", llavorsla millor revista infantil catalana.Aquesta publicació era escrita amà i impresa fent servir el mateixprocediment que utilitzaven elsestudiants per treure còpies delsapunts, amb una tinta grassa iuna pasta especial que de
primer compraren i més tard fabricaren els mateixos. Elsprimers números s'imprimiren a una sola tinta, i mésendavant a dues tintes. Per aquest procediment, "EnPesolet" només podia tirar uns 50 o 60 exemplars.
"En Pesolet" hagué de superar l'inconvenient que suposavaper a aquells xicots el no tenir diners per a tirar endavant larevista. El cost d'impressió era d'unes dues pessetes, però alsanys trenta un noi de 12-15 anys -cas dels col·laboradorsd'"En Pesolet"- o no tenia cap cèntim o en tenia ben pocs. Enaquest sentit, els fou d'un gran ajut que els senyors Riba,Duran i Torrents i Rafael Roig de Pinsos Aviram s'interesses-sin per la revista i els donessin una mòdica quantitat perquè hiposessin un anunci.
Les seccions que comptava aquesta revista eren el "Pòrtic"(una mena d'editorial, escrit generalment per gent gran: Mn.Rossell o Mn. Torrents), la pàgina Catequística, cançonscatalanes, contes i narrativa, història local, curiositats,esports, passatemps, etc. A més, apareixia il·lustrada ambdibuixos de P.Carbonell -originals o calcs- i d'en JaumeFerrer, un pintor barceloní que col·laborà amb alguneshistorietes mudes i acudits.Els dos eixos sobre els quals gravita l'ideari de la revista són,d'una banda, el catolicisme militant, i de l'altra, el catalanisme.Tenim notícia que els mateixos joves van escriure una altrarevista anomenada "Nesqui", que consistia en un exemplarúnic a mà a diverses tintes. Sembla que només en van sortiruns pocs números, ja que poc temps després el substituïa "EnPesolet"
Miquel-Muç Vall, Josep-Lluís Palàcios, Xavier Miret, Josep Miret
MONTGRÒS. Núm. 29 - Juliol-agost 1986
15
Foto: J. C. Mestre
“Premsa ribetana 1910-1983”
PORTADES INTERESSANTS
(Per la qualitat de les seves il.lustracions, per lanotícia periodística o per les seves fotografies larevista mensual Montgròs va treure portades inte-ressants. En aquest cas es tracta d'una fotografia del'escriptor Josep Vicent Foix signant autògrafs alsjoves ribetans que l'escoltaren al Local. Van ser unsJocs Florals organitzats per l'escola i l'institut alsquals es va afegir J.V. Foix tot i que el poeta estavaconvidat aquell Sant Jordi a totes les institucionscatalanes. Però Foix va dir-los que volia estar ambels infants i joves de Ribes perquè ell volia animar iil·lusionar els estudiants i també perquè quan erajove ja venia fent esport des de Sitges a les portes del'església de Ribes. El seu últim Sant Jordi el vàremtenir entre nosaltres. Una portada i una fotografiaper recordar.)
16
"Ribetans!Amics!Avui ens trobem aquí per un motiu ben nostre:
Donar testimoniatge del nostre poble.Unir-nos a tot Catalunya amb un cant a la nostra llenguaamb motiu del II Congrés Internacional de la LlenguaCatalana.
Fa vuitanta anys que tingué lloc el I Congrés que posà elsfonaments per al desenvolupament posterior, establint lesbases ortogràfiques i gramaticals amb què s'ha unificat iperfeccionat la nostra parla literària.
En aquests vuitanta anys els canvis socials han mogut elPaís d'una forma molt adversa per a la nostra parla, sobretoten les dues dictadures la del 23 i la del 39; la immigració,ben acollida però que assenyala un fet atziac, àvol idesafortunat per la parla genuïna del nostre poble; eltecnicisme modern és també el que posa problemes alnostre lèxic i la nostra llengua ha de tenir respostes al nourepte cultural.
El II Congrés de la Llengua Catalana serà una fita històricaque ha d'aportar iniciatives i solucions que reforcin i enfor-teixin la nostra cultura, la d'un poble que té dret a viure i serrespectat en les seves característiques originals, i una deles principals és la seva pròpia llengua.
No és qüestió de recuperar la llengua, sinó de normalitzar-lai que pugui, en tots els àmbits, desenvolupar-se plenamentl'individu i la societat.
Els que hem nascut a Catalunya, els que hi vivim i hi tenimla nova vida, siguem catalans!"
Les informacions i les fotografies d'aquesta secció deL'Altaveu han estat possibles gràcies a la revista Montgròs de Sant Pere de Ribes,
editada durant els anys 80.
Foto: J. C. Mestre
30 D'ABRIL DE 1986. RIBES AMB EL CONGRÉS INTERNACIONALDE LA LLENGUA CATALANAPARLAMENT DE JAUME GÓMEZ I PUIG,
LLEGIT A LA PLAÇA MARCER EL 30 D'ABRIL DE 1986.
17
El projecte de formació d'usuaris de les biblioteques de Sant Pere de Ribes
BB iblioteca iiblioteca i EE scolascola
El curs escolar 2001-2002 les bibliote-ques de Sant Pere de Ribes vanengegar un projecte de formaciód'usuaris sota el títol 'Biblioteca iEscola' per a ensenyar als nens inenes del municipi què és una biblio-teca, què s'hi pot trobar i com s'hand'utilitzar les eines i recursos queaquests equipaments posen al seuabast. Actualment aquest projecte éspossible gràcies a la coordinació ques'ha establert entre les bibliotequespúbliques i les escoles, i es valoramolt positivament, ja que implica que
cada classe participant dedica cincsessions de formació per curs. Des dela seva posada en marxa fins ara elprojecte s'ha anat polint i millorantgràcies a les observacions fetes pelsmestres implicats. El primer curs esva fer pels cursos de tercer i quart, elsegon per tercer i sisè, i a partir delcurs passat la formació està enfocadanomés als cursos de tercer, quancomença el cicle mitjà i els nens inenes comencen a venir sols a labiblioteca a buscar informació pelstreballs escolars.
El Bibliol dóna imatge al projecte Biblioteca i Escola de formació d'usuaris
Durant aquests anys d'experiència, sen'ha fet una valoració conjunta teninten compte l'opinió i l'assessoramentdels mestres, i s'ha adaptat el materialdidàctic que s'utilitza en cada sessióper fer-lo el més àgil i participatiu pos-sible, combinant la teoria i la pràcticaper tal de motivar els nens i nenes enl'ús de les biblioteques com a espaison trobaran informació i lleure a lavegada. En aquest sentit, i gràcies alsuport de les Regidories de Formaciói de Cultura de l'Ajuntament, aquestcurs estrenem uns quaderns de for-mació amb una imatge renovada queels fa més atractius, i que té el Bibliol,la mascota de les biblioteques, comelement identificador. En Bibliol, és uncargol que s'ha passejat entre lesprestatgeries de les biblioteques i s'haconvertit en un expert bibliotecari quemostra tot el que cal saber del funcio-nament de la biblioteca mitjançant elcontingut del quadern de formacióque rep cada alumne. El quadern es
treballa durant aquestes cinc ses-sions: la primera es fa a l'escola, is'explica què és una biblioteca. Lesquatre sessions restants es treballena la biblioteca pública, i es dediquen aaprendre com s'organitza la salainfantil, què s'hi pot trobar, com s'utilit-za el catàleg a l'hora de buscar elsdocuments que conté el fons de labiblioteca, com es poden localitzar alprestatge i com es consulta la infor-mació a les obres de referència. Uncop acabades aquestes cinc ses-sions, els nens i nenes que hi haparticipat tenen una visió global decom fer servir la biblioteca, i això elspermetrà moure-s'hi d'una maneraautònoma com a usuaris actius. El nostre projecte és una adaptaciódel programa 'Exploradors deBiblioteques' de l'Àrea d'Educació i elServei de Biblioteques de la Diputacióde Barcelona, que es treballa a diver-ses poblacions de la província. Desdels inicis hem aconseguit formar desdels nens i nenes que avui fan tercerfins els que en aquests momentsestan fent el segon curs de secundària:tots ells han passat per la biblioteca in'han après uns hàbits i què hi podentrobar. Per a les biblioteques posar enmarxa aquest projecte ha representatun esforç important de dedicació ques'ha vist compensat amb els resultatsobtinguts, dels que se'n destaca
l'entesa i el treball conjunt entre mes-tres i bibliotecaris a l'hora de fixar elcalendari de sessions i la bona acollidadels quaderns per part dels nens inenes, que un cop acabada la formacióreben un diploma acreditant que hanassolit tots els coneixements previs-tos. Posar en marxa aquest projectetambé ha facilitat la dinàmica de tre-ballar coordinadament amb tots elscursos de les escoles: a principi decada curs cada aula rep un sobre ambel carnet de biblioteca per la classe,un reglament de préstec específic queels facilitarà poder endur-se cap al'aula lots de llibres durant amplis ter-minis i s'engega un calendari de visi-tes a la biblioteca, amb les que cadaclasse - especialment des de P3 fins asegon - vindrà a conèixer la salainfantil, escoltaran un conte i recolliranel lot de material sol·licitat. El projecte 'Biblioteca i Escola', i ellligam que s'ha aconseguit establiramb totes les escoles del municipi, ésuna iniciativa molt positiva que aportauns recursos i uns coneixements alsnens i nenes i també als mestres quehi participen, que els seran molt útils:és un aprenentatge de futur. Si avuiformem i presentem aquest equipa-ment cultural des dels primers cursosde l'escola, aconseguirem uns bonsusuaris per a demà.
Sessió de formació d'usuaris al CEIP la Riera de Ribes amb el nou material
Per Ester Callao Mestre i Núria del Campo Balada
18
Biblioteca Manuel de PedroloPl. Poeta M. Mercè Marçal,1 - 08810 St. Pere de Ribes - Tel. 93 896 40 20, e-mail [email protected] de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h. - Dijous de 10:30 a 13:30 h. i de 15:30 a 20:30 h. - Dissabte de 10:00 a 14:00 h.
EXPOSICIÓ
del 7 al 29 de gener "ESPAI D'ART: 10 anys de pintura"
Exposició col.lectiva dels alumnes i ex -alumnes del'escola de Dibuix i Pintura ESPAI D'ART, en
commemoració dels 10 anys de funcionamenta càrrec de Xavier Renau
Inauguració divendres 7 de gener, a les 19:30 hores
EXPOSICIÓ
del 3 al 31 de desembre"20 anys de Pastorets" , del Centre Parroquial de
Sant Pere de RibesInauguració divendres 3 de desembre a les 19:30 hores
Desembre i GenerAgenda
SEPARATA FESTA MAJOR SANT PAU
Divendres 14 de gener, a les 19:30 hores:Presentació de la separata de Festa Major Sant Pau2005, amb el treball Quatre passejades per les masiesde Ribes, a càrrec de Juan Carlos Borrego Pérez.
CONTES INFANTILS
Dissabte 15 de gener, a les 12:00 hores:Contes a la sala infantil amb la Jordina Biosca
Belindo lo monstro (rondalla algueresa)Per a nens i nenes a partir de 3 anys
TARDES LITÈRARIES
Divendres 28 de gener, a les 17:00 hores:Tardes literàries a càrrec d'Antònia SantanaLo raro es vivir, de Carmen Martín Gaite
CONFERÈNCIADivendres 28 de gener, a les 19:30 hores:
Conferència Agressivitat i violència a la infànciaa càrrec de Yolanda Méndez, psicòloga clínica
CONTES
Dissabte 29 de gener, a les 12:00 hores:Contes a la vora del fred amb en Jordi PaletPer a nens i nenes a partir de 3 anys
El passat divendres, dia 26 de novembre, es van lliurar a les Roquetes els premis del V Concurs Literaride Narrativa Curta Els Cinc Pins.
Després de les deliberacions del jurat d'aquesta convocatòria, format pel regidor de Cultura de lesRoquetes, Joan Bau; la directora de la biblioteca de Ribes, Núria del Campo; i la responsable del ServeiLocal de Català, Anna Vidal; es va acorda per unanimitat atorgar el premi de millor treball comarcal, ambuna dotació de 350 �, a Berta Vidal i Martínez per l'obra titulada "Quan en Lluc torna d'escola". Pel quefa a la categoria de millor treball, dotat de 550 �, aquest va ser per a l'obra "És de tots, és cosa de tots...",de Montserrat Gil i Casals.
Segons els responsables del certamen, enguanys'ha notat que el concurs es troba en un bonmoment perquè s'hi ha presentat un elevat nombrede treballs, alguns dels quals són de procedènciallunyana, com per exemple de València.
Per altra banda la Biblioteca Manuel de Pedrolo vadonar a conèixer el resultat de la Mostra Literària"El Camí de Santiago", que ha comptat amb lacol·laboració de la Fundació Caixa Sabadell.D'entre tots els participants en aquesta mostra, elsitgetà Jofre Vilà Soler es va emportar el primerpremi, dotat amb 600 euros. La resta de partici-pants van rebre un objecte artístic amb motius pere-grins creats per l'artista vilanovina Francesca Calaf.
L'acte de lliurament es va dur a terme el passat 10de novembre a la sala d'actes de la biblioteca deRibes, on cop finalitzada la xerrada titulada "El camíde Santiago: crònica laica d'un pelegrinatge" acàrrec de Txema Castiella.
19
Jofre Vilà guanya "El Camí de Santiago" i Berta Vidal i Montserrat Gil "Els Cinc Pins"
No
tíci
es
Casa de la Vi la
HOMENAHOMENATGE TGE AA GAUDÍ EN ELGAUDÍ EN ELRESTRESTAURANT ELAURANT EL TROSTROS
L'actitud d'en Gabriel Güyran com artista no técomparació amb el pinzell.
Però aquest home, coneixedor de la contem-plació, exposa des de fa uns dies a les paretsdel seu restaurant El Tros -amb un peu aSitges i l'altre camí de Sant Pere de Ribes- laseva exquisida col·lecció de quadres de "tren-cadís", un sincer homenatge a Antoni Gaudí.
El seu tacte, amb aquesta magnífica tècnicadecorativa que va idear l'arquitecte de Riudoms,també es fa palès a l'hora de elaborar la sevacuina casolana en un ambient familiar, sincer,proper i a l'abast de tothom.
20
L'Àrea de Serveis Territorials es trasllada a la Vinya d'en Petaca
Del dia 1 al 10 de desembre, ambdós inclosos, els departaments d'Urbanisme, Serveis Municipals i MediAmbient van estar fora de servei degut al trasllat de l'Àrea de Serveis Territorials a les noves dependènciesde l'edifici institucional de la Vinya d'en Petaca de les Roquetes.
El motiu d'aquest canvi és, bàsicament, la manca d'espai a les dependències municipals que fins ara hanestat ocupant a Ribes, tant a l'edifici de l'ajuntament com a Can Salvador Miret. El creixement de lapoblació i el volum de gestions i projectes que en aquests moments s'estan duent a terme des d'aquestsdepartaments han propiciat que els serveis tècnics d'aquesta àrea s'ubiquin en un emplaçament molt mésampli i equipat que contribuirà a realitzar les seves tasques d'una manera més còmode i amb unescondicions més idònies. Conseqüentment, aquest canvi repercuteix en els ciutadans i en una millorageneralitzada dels serveis i de l'atenció personal.
Durant aquest període de mudança, els ciutadans que havien de fer alguna gestió relacionada amb algund'aquests departaments es van adreçar a les Oficines d'Atenció Ciutadana de Ribes i les Roquetes, així comper a concertar qualsevol visita amb els seus serveis tècnics.
Està previst que el canvi d'ubicació física de l'Àrea de Serveis Territorials no afecti als serveis que els seusdepartaments donaven fins ara a Ribes, ja que de la mateixa manera que s'estava fent fins ara a lesRoquetes, també es concertaran les visites amb els tècnics a les dependències de la Casa de la Vila. Un cop finalitzat el trasllat, els ciutadans que necessitin posar-se en contacte a través del telèfon ambqualsevol dels departaments afectats ho podran continuar fent trucant al número de sempre, el 93 896 73 00.
Casa de la Vi laN
otície
s
TELÈFONSD’INTERÈS
FECSA (averies) 900 74 74 74FECSA (informació) 900 73 73 73Gas Natural (averies) 900 75 07 50 Gas Natural (informació) 900 76 07 60 Hospital Residència Sant Camil 93 896 00 25IES Can Puig 93 896 23 18Jutjat de Pau 93 896 32 55Monbus 93 893 70 60OALGT Ribes 93 896 33 14Oficina de Turisme 93 896 28 57Parròquia Sant Pere 93 896 01 97Plana 93 814 58 48Ràdio Ribes 93 896 08 26Servei Gratuït Recollida Mobles 902 07 67 60 Servei Local de Català 93 896 48 84TV Ribes (GER) 93 896 12 00Taxis 93 896 15 44
Ajuntament de Sant Pere de Ribes 93 896 73 00Oficina Atenció Ciutadana 902 07 67 60 Policia Local 93 896 73 37Policia Local (urgències) 900 70 00 91 Policia Guardia Civil 93 814 70 50Aigües Sant Pere de Ribes 93 896 47 16Ambulàncies emergència 061Biblioteca Manuel de Pedrolo 93 896 40 20Bombers (Vilanova) 93 815 00 80CAP Ribes 93 896 27 94CEIP El Pi 93 896 02 95CEIP Els Costerets 93 896 10 01CEIP Riera de Ribes 93 896 15 85Centre de Mediació Social 902 07 67 60 CPEF Can Puig 93 896 32 44Escola Municipal d’adults 93 896 15 38Deixalleria 93 893 51 11
COSTUMARI CACOSTUMARI CATTALÀALÀ DE JOAN DE JOAN AMADESAMADES
Els nostres avis associaven la idea del generamb el sentit del principi del món i de totesles coses existents. Una vella creença suposaque la Creació va iniciar-se el primer dia del'any del calendari actual i que la fi del mónes produirà el dia darrera de desembre: Elpoble reflecteix aquest concepte, que hompot dir que gairebé es universal, amb elgraciós refrany que ens diu que:
El gener es l'hereu de l'any, i el desembre l'avi.
Referent al dia de Cap d'Any, trobemrefranys diuen així:Qui no treballa en tot l'any, treballa el diade Cap d'Any.Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'Any.Si no vols passar un mal any no et casis perCap d'Any.Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam.Pluja de Cap d'Any, porta mal averany.Desprès de Cap d'Any, figues seques percompany.
El dia 6 és el dia dels Reis. I així se'n faressò:Els tres Reis de l'Orient, porten coses per atota la gent.Pels Reis ase serà qui no coneixerà.Pels Reis el dia creix i el fred neix.Després dels Reis tothom es bon pagès.Els Reis clars i assolellats, tenim doshiverns assegurats.
Abundant en la gràcia atribuïda al gener, esque es creu que durant el seu curs la llunainflueix damunt de les coses terrenes moltmés que durant la resta de l'any:La lluna del gener, set virtuts té.Pel gener mana la lluna i pel juliol mana el sol.Si vols veure la lluna bé. Mira-la pel gener.La lluna nova d'aquest mes és la més bona pera tallar la fusta destinada a fer carbó i a cre-mar a la llar. Si es talla en lluna vella no té cos:
El mes de gener és el millor per al carboner.Però, es considera la lluna vella com lamillor per a tallar la fusta per a obrar,sobretot el roure. Es creu que dobla la sevaforça i resistència:Talla la fusta el bon fuster, per les minvesdel gener.La fusta per fer ta casa pel gener ha d'éssertallada.
Els refranys reflecteixen que els pobless'han adonat bé dels amors del gats enaquest mes:Gat miolador, gener a la porta.Pel gener, els gats cerquen muller.Pel gener, bodes de gats i marramaus pelsterrats.Gat de gener, ratador i mioler.
Gener és el mes de les gelades i de lesglaçades, fins el punt de creure que:No és bon gener si no es gela l'aigua en elcalder.Glaçades de gener la terra estoven bé.
El mes de gener és el moment per a cavar ipodar la vinya:Cava pel gener i hauràs d'engrandir el celler.
També és el moment més bo per a plantar,empeltar i treballar els arbres fruiters defulla xaruca, especialment l'ametller, laprunera, l'albercoquer i la pomera:Pel gener, poda l'ametller.
La pluja d'aquest mes és d'importànciacabdal per a la vida del camp:Aigua de gener, bona per al sementer.Gener amarat, mig any assegurat.Aigua de gener, cada gota val un diner.L'aigua de gener, porta el blat a graner.Si plou pel gener, l'any sol anar bé.Gener mullat, bo per a la terra i mal peral ramat.
Encara que hi un nombre de refranys quediscrepen del sentit dels anteriors:Poques pluges pel gener, fan ric el graner.El bon gener, eixut i gelader.Per anar bé, secades pel gener.Gener eixut, graner abundant.Si pel gener trona, no esperis anyada bona.Gener eixut, graner ple; gener plujós,graner buit.
El rigor de la temperatura esmorteeix lavida a muntanya. La neu fa que els ramatsno puguin sortir a pasturar. Les tronades, lapluja en general i el vent del gener sóndolents per al bestiar de llana:Tronades de gener, maten l'ovella i el corder.Quan trona pel gener, per al bestiar no va bé.Ventades de gener, maten l'ovella i el pastortambé.
El gener és el temps més bo per a fer elformatge. Els pastors feien a muntanya elstípics formatges de llet d'ovella:El bon formatge vol fred de gener.Qui no faci el formatge pel gener, no el farà bé.
La gent de la costa, del vent de gener endiu així:Llevant per Sant Pau, pesca adéu-siau.Si per sant Pau fa tramuntana, el pescadorpassarà gana.
Pel gener comença la posta de l'aviram:Pel mes de gener dóna la volta al galliner.Lloca de gener, ous en el paller.El pollet de gener, per Sant Joan me'lmenjaré.
I per últim, no podem oblidar-nos de la set-mana del barbuts. El refrany diu: Els qui neixen la setmana dels barbuts, sónmolt peluts.
LL aa pp oo rr ttaa dd aa ppaa ss aa ppaa ss .. .. ..
Agraïment a:Floristeria
Gonflor
