escola i conservator i de grau mi t jà de la d iputac ió de tar ragona a tor tosa

núm. 31 any VI I gener 2006

l’orioll’oriol

Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

Articles i raconsRuben DomingoRicardo FornerElisa HuguetXavier LlorachPaula MartíPeregrí PortolésAlbert TorrentJoan VidalEl banc

Disseny i maquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars

l’equip de l’oriol

Escola i Conservatori de Música de la Diputació deTarragona a TORTOSA

En conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: emu.tortosa@altanet.org

revistaloriol@hotmail.comelbanc@hotmail.com

Les escoles i conservatoris de música de la Diputació de Tarragona, ubicats a Tarragona,

Reus i Tortosa, així com els nostres centres d'ensenyaments artístics i d'educació especial,

tots ells han anat evolucionant al llarg dels anys, adaptant-se a les noves normatives i a la

implantació dels nous estudis, fet que ha provocat l'adequació i remodelació de les seus de

cada centre.

La Diputació de Tarragona, amb un esperit de millora, renovació i adaptació a les necessi-

tats del municipis, ha invertit constantment en aquests centres amb l'objectiu de garantir-ne

la qualitat del servei educatiu alhora que l'equilibri territorial en l'oferta d'ensenyaments musi-

cals .

Així doncs, i després d'una constant evolució des de la creació dels Conservatoris i un cop

consolidats definitivament els estudis de Grau mitjà, la Diputació ha gestionat l'ampliació de

l'oferta de places pel curs 2005-2006, cosa que a hores d'ara és ja una realitat.

Aquesta és una fita important i volguda per tots, ja que permet poder estudiar als conserva-

toris de Reus i Tortosa fins a un màxim de 90 alumnes en el Grau mitjà, amb la possibilitat

de futurs increments, si la demanda real de places així ho justifica.

Agraeixo i animo els claustres de professorat a continuar treballant amb la mateixa il·lusió i

professionalitat que els caracteritza, i desitjo que aquest curs que s'ha encetat sigui també

ple d'activitats culturals que s'ofereixen als ciutadans de les nostres comarques, a través

dels nostres centres d'ensenyament musical.

salutació

Joan Aregio NavarroPresident de la Diputació de Tarragona

Salutació del director de Cultura 3

Sumari 4

L’editorial 5

Santa Cecília 6

Sortides i activitats 9

Finalistes concursos 10

Breus 11

Racó de les imatges 12

Racó del compositor 13

Racó dels nostres alumnes 14

Racó de l’alumne 16

Racó de l’actualitat 18

Racó dels sentits 19

Racó dels instruments 20

Racó dels menuts 21

Racó del conte 22

Racó dels passatemps 24

Racó del coneguem a ... 26

Racó de la música i Internet 27

El banc 28

L’O

RIO

L R

AC

ON

SL

’OR

IOL

in

form

aci

ó

su

ma

ri

l’editorial

Sembla que per costum o per rigor periodístic l'editorial ha de ser un escrit breu que doni

una idea general què és la revista i què contindrà. A la vegada s'ha d'escriure amb un

registre que doni un nivell de formalitat adequat. Un editorial és un article d'opinió sobre

un tema d'actualitat però moltes vegades això no es compleix, si llegiu els editorials de

les vostres revistes preferides ho podreu comprovar.

Voldré recordar que l'equip de redactors de l'Oriol som principalment professors d'a-

questa casa, no professionals de la comunicació escrita, és per aquest motiu que potser

no sempre aconseguim ser uns imitadors o aprenents de periodistes.

Deixem-nos d'aclariments i anem per feina.

En aquest número trobareu les seccions que ja coneixeu, que li donen la seva persona-

litat i que contenen els gèneres periodístics més habituals: la notícia, el reportatge i l'en-

trevista. Des de l'equip de redacció es posa molta cura en que els continguts siguin d'in-

terès per qualsevol lector, és per aquest motiu que hi ha una mica de tot, un ventall

ample perquè alguna cosa de les que surten publicades us interessin. Llegiu-la.

Com sempre, esperem que la revista sigui del vostre grat, tant per als lectors grans, com

per als joves i menuts. Solament desitgem que la llegiu amb la mateixa estimació que

l'escriu tot l'equip.

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Asanta cecília

Diada de Santa CecíliaAudició al Joaquim Bau, gimcana, xocolatada i concert al centre

l ’ o r i o l

Suite: "Preludi, Waltz, Lullaby" R. A. HullViolí: Gador HidalgoPiano: Ariadna Valldeperes

The Nightfall R. Di MarinoFlauta: Cristina EsteveGuitarra: Núria Colomer

Dansa Exòtica J. AvignonSaxòfon: Maurici EstellerPiano: Sílvia Fontanet

Lied L. SpohrSoprano: Jessica GarciaSaxòfon soprà: Ivan BenetPiano: Clara Llop (substituint a Gemma Curto)

A child's on Innocence B. RodríguezViolí: Sarai ÁlvarezClarinet: Teresa NoguerónPiano: Alejandro Domingo

Nothing else matters MetallicaViolí: Ivan PortolésViolí: Gador HidalgoClarinet: Adrià RipollVioloncel: Ferran M. Benaiges

The mountain is out J. MungerFlauta: Anna I. LázaroOboè: Gullem TomàsClarinet: Meritxell SanchoTrompa: Eloi RosetPiano: Josep ChertóBateria: David Salvador

Com és habitual els darrers cursos, el matí del dia de Santa Cecília, uns quants alumnes de Música de Cambra van feruna audició a l’IES Joaquim Bau de Tortosa. Molts dels alumnes que participaren a l'audició estudien a l'institut i van serels mateixos companys de classe els qui assistiren, per la qual cosa ja tenim l'èxit assegurat; el públic es va entregar enamb gran entusiasme en cada una de les peces, i van escoltar amb atenció i silenci (aquest any potser més que mai).

El programa va ser el següent:

l’oriol

C I Ó 0 5 - 0 6

SANTA CECÍLIA AL CENTRE

També com és tradicional, alConservatori es va celebrar aquestafestivitat. Aquest any les activitatspreparades van ser diferents de lesdels passats cursos.

A primera hora de la tarda es vaorganitzar una gimcana adreçada alsalumnes de Bàsic. El joc consistia ensuperar una sèrie de proves queestaven distribuïdes per tot el centrei que els alumnes, organitzats ambpetits grups, havien d'anar portant odonant la resposta a la taula de con-trol situada al la planta baixa.

Varen participar molts alumnes i laveritat és que s'ho van passar moltbé, es van implicar molt i al acabarse'ls va veure a tots molt contents.

Més tard es va fer la xocolatada i enaquest cas podien prendre'n tots elsalumnes que volgueren. Es va portaruna gran olla al pati i es va repartirentre tots juntament amb uns melin-dros per sucar. Va ser molt benacceptat i tots van coincidir que esta-va molt bo.

Finalment a les vuit de la nit es va ferel també tradicional concert de pro-fessors al que va assistir el diputatSr. Joaquim Martí, en representaciódel president de la Diputació. Vaobrir l'acte la nostra directora ClaraLlop amb unes paraules en les que,entre altres coses, va agrair a la

Diputació la consecució de l'amplia-ció de les places de Grau mitjà queha permès donar entrada a tots elsalumnes que van aprovar la provad'accés. També va lliurar el diplomaacreditatiu als alumnes que en lesproves del 2005 van obtenir les tresnotes més altes. Aquests alumnesvan ser: David Ramírez Reverté enl'especialitat de percussió, AnnaEroles Crivillé en l'especialitat deviolí i Pau Prades Curto en l'especia-litat de guitarra

Amb el seu discurs també va fer unreconeixement a l'AMPA, dient-losque estaven fent un bon treball, mos-trant-se molt actius i en ganes d'aju-dar al centre.

El moment més emotiu de l'acte vaser quan se li va fer lliurament aRossend Aymí d'una placa en motiude la seva jubilació al finalitzar elcurs passat. La directora va recordarque Rossend va ser un dels profes-sors que va crear el centre i lesseves paraules van voler reconèixerpúblicament la seva dedicació alllarg de tots aquests anys. Tal comdeia la inscripció de la placa "la tevasaviesa ens acompanyarà sempre". També va assistir al concert EnricCortés, un altre dels professors crea-dors del Conservatori, al qual ladirectora també li va dedicar unesparaules de reconeixement.

Posteriorment el representant de laDiputació va dirigir uns paraules en

les que va recordar que una de lesseves missions més importants és elservei als ciutadans i que, amb elconservatori, participa en el fomentde la cultura i l'ensenyament.

Finalment es va donar pas al concerten el que varem poder escoltar:

Tot el públic assistent va poder gau-dir de les excel·lents interpretacionsdurant les quals es van aconseguirmoments de gran virtuosisme musi-cal que van corroborar una vegadamés l'alt nivell interpretatiu dels pro-fessors. Molt interessant van serl'ampli ventall d'estils i formacionsamb els quals varem poder escoltaruna gama ben diferent de timbres,colors i efectes estètics.Cada una de les peces va ser escol-tada amb molta atenció i el públic hova saber reconèixer i agrair amb elsseus aplaudiments.Molt encertada va ser la decisió d'u-tilitzar la pantalla de vídeo perquè lespersones que no caben al saló d'ac-tes pogués, no només escoltar, sinóveure igualment des de la sala d'es-pera tot el que succeïa a l'escenari,evitant així l’aglomeració a la portad'entrada.

Una diada més en la que, perdamunt de tot, s'ha viscut la música,el bon ambient dels alumnes i saberd'alumnes i professors que amb elsseus instruments han dignificatencara més aquest bon art.

Al finalitzar l'audició el cap d'estudisde l'Institut va tindre paraules d'a-graïment tant per al Conservatoricom per als alumnes que van partici-par i va donar un regal en record deldia a la directora Clara Llop i aPeregrí Portolés, professors de cam-bra. Per acabar la festa del matí

se'ns va convidar a tots, professors ialumnes, a un bon aperitiu al bar del'Institut.

D'aquesta forma vàrem celebrar unany més el dia de Santa Cecília alBau que ja és tradició i que serveix,no només per commemorar la diada

sinó també per portar la nostra músi-ca a l'institut on companys i profes-sors poden apreciar i valorar l'impor-tant treball que alguns alumnes fancompaginant-los els estudis de músi-ca amb els seus estudis generals.

Felicitats a tots.

8 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Al ’ o r i o l

conc

ert

de

prof

esso

rs

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

La ruta dels orguesAlumnes de piano visiten els orgues deMorella i la Sènia

Sortida al LiceuEls alumnes de Mitjà participen en l’activitatdel departament de llenguatge

C I Ó 0 5 - 0 6sortides i activitats

Dimarts 29 de novembre, vam gaudird'una activitat del Departament deLlenguatge musical oberta a tot elGrau mitjà: L'òpera: una emoció. Estractava d'endinsar-se en el fantàsticmón de l'òpera que s'interpreta a unlloc concret i molt singular: tot vacomençar a la sala de concert delGran Teatre del Liceu, on ens vanexplicar l'entorn social en què es tro-bava quan el van construir, perquè tél'estructura que té, la importànciaque ha tingut dins del món operístical llarg de la seva història...fins el diad'avui.Després, passejant pel saló dels

miralls, vam poder veure aquestaestança original que no s'ha hagut dereconstruir mai. Vam veure tambéuna exposició que han muntatrecentment dels vestits que va portarla cantant Victòria dels Àngels en lesseves representacions al Liceu. I,finalment, van veure un audiovisualen tres pantalles enormes on vamdescobrir què s'amaga darrere decada raconet d'una representacióoperística (música, cantants, cor,orquestra, però també atrezzo,perruqueria, moda, tècnics de so,control de llum, canvis d'escena-ris...). Tot plegat molt interessant!

Preguntant als nostres alumnes, enshan explicat què els va agradar més.A Marc Fontanet la història del Liceu,a Cinta Albesa l'espai del teatre...Paula Camacho ha descobert quel'escenari és tan alt que hi cabria l'es-tàtua de Colón. A Andrea Arasa li hasorprès el sostre del Liceu i la músi-ca de la Traviatta. Parlant amb GàdorHidalgo ens comenta que li haguésagradat sentir i veure òpera en direc-te. Doncs, si els ha interessat, tenenganes d'escoltar i anar a veure òperaperquè la senten méspropera...objectiu aconseguit!

L'aula de piano va realitzar el passat26 de novembre la primera activitatdel curs. El dissabte a les 10:00 delmatí sortíem cap a Morella per anara visitar l'orgue que hi ha a la catedrald'aquesta petita ciutat tan acollidora.

Morella ens va rebre amb una tem-peratura de 0 graus . Feia molt defred i encara que no hi havia capnúvol, estava tota la pujada a lesmuralles nevada.

Rossend Aymí, el que durant moltsanys ha estat professor d'orgue i

piano del nostre centre, ens va mos-trar tots els secrets de l'instrument,construït per F. Turull al 1719. El vatocar i ens va mostrar tots els regis-tres diferents amb les seves possi-bles combinacions.

A les seves explicacions es va afegirel Sr. Ricardo Miravet, organista idirector d'orquestra i cors, qui vafinalitzar l'explicació convidant-nos apassar per dintre l'orgue per a poderveure tots els tubs. Va ser molt inte-ressant!

Després d'haver anat a dinar unasopa ben calenteta, vam baixar a laSénia a visitar l'escola municipal il'orgue que hi ha a l'església delpoble. És un orgue molt diferent,més senzill , més modern i nou.Rossend ens va fer un petit concert.Tots els alumnes li estem moltagraïts. Hem pogut conèixer l'instru-ment des d'un punt de vista diferent.Les catedrals i esglésies són elsllocs on s'ha ubicat sempre l'orgue, ivam tenir l'oportunitat de visitar el deMorella, restringit ja a visites delsturistes, i vam ser-hi en primera fila.

10 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aconcursos

Interpretació i composicióLlistat dels finalistes del 6è concurs de composició i interpretació musical

l ’ o r i o l

Categoria "A" modalitat interpretacióJoan Rochet Piñol. Violoncel (1r premi)Cristina Camacho Martínez. Guitarra (2n premi)Aleix Bertomeu Castaño. Violí (menció)Joan Rochet Piñol. Violoncel (premi públic)

Categoria "A" modalitat cambraCarme Pons i Marta Redó. Viola (1r premi)Carme Pons i Marta Redó. Viola (premi públic)

Categoria "B" modalitat interpretacióAnna Eroles. Violí (1r premi)Alba Castelló. Flauta (2n premi)Alba Castelló. Flauta (premi públic)

Categoria "B" modalitat cambraLaura Túnez i Marta Portolés.Violí i flauta (primer premi i premi públic)

6è CONCURS DE COMPOSIC IÓ MUSICAL “Mestre Monclús” JUNY 2005

6è CONCURS D’ INTERPRETACIÓ MUSICAL “Lamote de Grignon” JUNY 2005

Categoria "B" modalitat composicióAlba Castelló. Un dia (primer premi i premi públic)

Categoria "D" modalitat composicióGemma Curto Alonso. A trenc d'alba (1r premi)Gemma Curto Alonso. A trenc d'alba (premi públic)

Categoria "E" modalitat composicióSenent Domingo Pérez. Eires Dod (1er premi i premi públic)

Categoria "D" modalitat interpretacióTeresa Noguerón. Clarinet (1r premi)Ivan Portolés. Guitarra (2n premi)Núria Colomer. Guitarra (menció)Núria Colomer. Piano (premi públic)

Categoria "D" modalitat cambraIvan Portolés i Núria Colomer. Guitarra (1r premi)Ivan Portolés i Núria Colomer. Guitarra (premi públic)

Categoria "E" modalitat interpretacióSenent Domingo Pérez. Trombó (1r premi)Esmeralda Homedes Nadal. Trompeta (2n premi)Esmeralda Homedes Nadal. Trompeta (premi públic)

Categoria "F" modalitat interpretacióIvan Benet Querol. Saxòfon (1r premi)David Franc. Trompeta (2n premi)Ivan Benet Querol. Saxòfon (premi públic)

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

Breus

C I Ó 0 5 - 0 6

MILLORS NOTES DE LAPROVA D'ACCÉS A PRIMERDE GRAU MITJÀ17 de novembre de 2005

David Ramírez Reverté en l'especia-litat de percussióAnna Eroles Crivillé en l'especialitatde violíPau Prades Curto en l'especialitat deguitarra

INSONORITZACIÓ DELSALÓ D’ATES

Com molts de vosaltres sabeu elConservatori disposa d'un estudi degravació i també sabeu que no tení-em cap lloc insonoritzat per gravar.Per millorar aquesta mancança s'hainsonoritzat el saló d'actes, ja que ésel lloc amb millor sonoritat i l'únic quees pot gravar un concert o audició endirecte.

La insonorització ha consistit enposar dobles finestres per dintre,respectant així la façana del palau ien posar una porta que aïlla acústi-cament.

Esperem fer moltes gravacions itambé gaudir als concerts sense elsoroll del carrer.

OBRES A LA SALA DESPUIG

Des d'aquest estiu tenim un terra nou a la sala Despuig, ara japodem fer classes i posar pes si ens convé. Com que les obres esvan fer durant l'agost no vau veure el procés però us l'explicaré moltbreument.

Primer es van arrencar les rajoles i es va treure tot el material quehavia entre les rajoles i les bigues de fusta, per un foradet d'unabiga es veia labiblioteca infantil.Després vanposar un mallat ientremig unrevestiment dematerial nopesant, uns gransd'argila, i per aca-bar a sobre par-quet.

Ara si que tenimuna classe lluïda !!

12 l’orioll racons

racó de les imatges

l ’ o r i o l

sortida de l’aula de piano a Morella i la Sènia

audició, cantades i activitats de nadal al centre

l’orioll racons

racó del compositorper Joan Vidal

escola i conservatori de música de tortosa

A l'assignatura d'ampliació d'harmonia ens tocava fer una composició dodecafònica, basada en l'ordenació delsdotze sons en un ordre determinat i ordenat en sèries. Per escollir la sèrie principal vaig agafar dos noms de cinclletres Jordi i Cinta. Segons el nombre de lletres de separació entre totes les lletres i la última i la primera de cadaun, vaig contar el mateix nombre de semitons i vaig obtenir la sèrie. L'altra sèrie és la retrogradació d'aquesta és adir l'última nota de la primera és la primera de la nova sèrie. Així la peça té la següent estructura: sèrie principal -sèrie retrogradada - s. principal i s. retrogradada.

Cinta Ollé actualment està fent el 1r curs de Pedagogia per a la formació bàsica i general a l'Escola Superior deMúsica de Catalunya. Aquesta obra va ser la última que va composar el curs passat per a l'assignatura "Ampliaciód'Harmonia, anàlisi i contrapunt"

14

racó dels nostres alumnesper Paula Martí

l ’ o r i o l

sensibilització

iniciació

escola i conservatori de música de tortosa

bàsi

c 1

bàsi

c 2

avan

çat

2

16 l’orioll racons

racó de l’alumneper Joan Vidal

l ’ o r i o l

Els 2 escrits que publiquem aquest número de l'Oriol pertanyen a Gemma Curto i Laura Roig, alumnes de l'as-signatura optativa "Iniciació a la Pedagogia". Són dos reflexions diferents però estretament relacionades. El primerescrit és una crítica al concepte de societat defensat per Rousseau i ha estat motivat per un estudi de la seva filo-sofia de l'educació i el segon reflexiona també sobre l'educació però en funció de la influència que la societat exer-ceix sobre aquesta. Aquest últim escrit és fruit del comentari de la pel·lícula L'infant salvatge de Truffau.

En aquesta pel·lícula es poden diferenciardues facetes de l'home: com a animal i coma ésser més humà, sociable.

L'home com a animal: és instintiu, puramentsalvatge.

L'home com a persona actual: poca determi-nació instintiva. Els instints animals s'handominat, reprimit, però encara perdurenalguns com l'instint de supervivència, la pro-tecció, l'alimentació i l'instint sexual. Esregeix per la raó.

L'home és un ésser més complex. Amb unagran capacitat d'adaptació al medi, d'apre-nentatge, és a dir madura més lentament, l'a-nomenem juvenilització. El que el diferencia-rà clarament de l'animal serà que aquestaadaptació anirà més enllà, és a dir, no s'a-daptarà a ell, sinó que el modificarà per alseu benefici, comoditat.

Per aquest fi, la intel·ligència serà l'arma méspoderosa. Desenvoluparà el llenguatge, querepresentarà la base del pensament. El pen-sament i raó, juntament amb l'experiència elportarà a l'autoconsciència d'individu.

L'home social es sensibilitzarà al seu entorna través de la raó (el propi pensament) i elsestímuls afectius exteriors. Per tant, tota lavida serà una contínua adaptació i recercad'equilibri en la relació amb els altres i ellmateix.

Mirarà la realitat des de sí mateix, de fora, noserà un simple element del paisatge natural.Això es pot apreciar en persones de diferentsorígens o procedències, ja que la seva visióparticular de la realitat depèn de les sevestradicions, com la llengua.

Tots aquests factors ens fan ser com som,remarcant aquí el propi coneixement d'unmateix com a pilar fonamental en les rela-cions socials.En aquest ensinistrament social d' imitació iaccions d'estímul-resposta, l'educador no had'oprimir el nen, de deixar un espai lliure percrear, expressar.

Perquè el nen tingui una personalitat desen-volupada és essencial que comprengui elsvalors i una desenvolupi afinitat vers a ells.Un sentiment del que és bell i del que ésmoralment bo. Ha de ser amo de si mateix,crític en la realitat, qüestionar cada cosa peti-ta.

Si no és així, semblarà un gos ensinistrat,titella del seu entorn.

Els altres pensaran per ell i podran manipu-lar-lo aprofitar-se d'ell.

Cal que aprengui a comprendre les motiva-cions dels éssers humans, les sevesil·lusions i els seus sofriments, per aconse-guir una relació adequada amb el seu proïs-me i la seva comunitat.

El nen salvatge

per Gemma Curto

l’orioll racons

escola i conservatori de música de tortosa

Aquestes dues idees que uneix Rousseau -que l'home és bo per naturalesa i que lasocietat el fa dolent i infeliç- jo començaria perdeslligar-les.

D'una banda, penso que l'ésser humà, pernaturalesa, quan arriba al món, és bo, inca-paç de fer mal. No obstant, si parlem de lanaturalesa humana no podem quedar-nos tantranquils solsament dient que l'home és bo.L'ésser humà també és, per naturalesa, inde-fens. Un nadó sense uns adults que el prote-geixin i li procuren les seves necessitats bàsi-ques moriria. Seria incapaç d'autoalimentar-se i de defensar-se davant la més mínimaagressió. De fet, en la societat actual, no esconsidera que un home o una dona puguenvaldre's per ells mateixos fins que ja portendivuit anys de vida. És per això que l'individu,necessita imprescindiblement relacionar-seamb altres individus, és a dir, necessita viureen societat.

Les societats poden estar formades per unnombre reduït de membres, com ara unafamília formada pel pare, la mare i un fill; ocompostes per un nombre elevat de mem-bres, com el conjunt d'habitants d'un país comara la Xina. Pel que he llegit m'ha donat laimpressió que Rousseau considera la societatuna cosa totalment nefasta que no pot aportarres de bo a l'home. A més, creu que l'únic queel pot fer feliç és tornar-se salvatge, obeintnomés als seus instints; en definitiva, tornar-se animal. Un animal pot ser feliç en unambient salvatge ja que pot aconseguir totallò al qual aspira en la vida: menjar i repro-duir-se. L'home no és tot instint. No nego quel'home no pogués sobreviure una mitjana

d'esperança de vida relativament baixa sem-pre que estigui protegit, almenys durant elsprimers anys de vida, per alguna petita socie-tat humana en un ambient salvatge; però elque potser m'atreviria a negar és que poguésarribar a ser feliç. En tot cas, tindria una felici-tat falsa, perquè seria ignorant i l'home, vetaquí un altre tret de la naturalesa humana,també té necessitat de saber. L'ésser humà téuna raó superior que el fa pensar, preguntar-se sobre tot allò que l'envolta. Per una bandapensa que podrà obtenir més respostes a lesseues inquietuds si les busca en grup, peròde l'altra, quan entra en aquest grup té ganesde ser ell qui doni la primera i la millor res-posta al que tots se pregunten. Això no s'ano-mena malícia, sinó ambició. Si no s'extralimi-ta aquesta ambició no és cap raó per a fer tor-nar l'home un ésser malvat, cosa que podriavindre donada per altres factors molt variats i,crec que de totes formes, l'home semprepodria tornar a ser bo, ja que és un tret que,l'explotem o no, arrela dins nostre com moltsaltres que lluiten per dominar en el nostrecaràcter. L'ambició, si en l'home roman viva labondat, el fa apropar al coneixement, que endefinitiva és un dels variats ingredients de laseva vertadera felicitat.

D'aquesta manera, acabaria amb la següentconclusió: En les característiques innates del'home s'inclou la bondat, però la societat noés el que el pot fer dolent o infeliç, sinó que lidóna els mitjans, l'empenta o l'ambició amb elqual pot satisfer més part de les seuesàmplies necessitats. La felicitat és una cosaque queda en mans de molts altres factors, undels quals podria ser el funcionament de lasocietat, però no el detonant.

L'home és bo per naturalesa i la soc ie ta t e l fa do lent i in fe l iç

per Laura Roig

18 l’orioll racons

racó de l’actualitatper Albert Torrent

l ’ o r i o l

La música clàssica actualment no està gaudint de gaire bona salut. Estudis com els que presenta cada any l'SGAEdemostren no només que són una minoria les persones que van a concerts de música clàssica sinó que, mésgreu encara, evidencien que hi ha una tendència a la baixa. Tot i així, la mal anomenada "música culta", com si laresta de música fos d'inculta, gaudeix d'un gran prestigi social i, en general, les persones que es consideren amantsd'aquesta música desperten admiració i respecte. Aleshores, com pot ser que sigui tan reduït el públic d'aquestsconcerts? Com pot ser que cada vegada sigui un cercle més tancat i la música clàssica tingui tendència a ser patri-moni només d'unes poques persones? Què fa que el públic en general no s'hi senti atret? Probablement, l'exis-tència de molts prejudicis que s'han anat creant al voltant de la música clàssica ha dificultat l'accés a nous públics.Idees com la por a no entendre el significat de la música, de no saber escoltar correctament, la por d'avorrir-se, deno poder gaudir d'un concert si no es tenen coneixements musicals... han acabat fent pensar que el món de la músi-ca clàssica és només per a gent "entesa".

El compositor i director d'orquestra Leonard Bernstein, en un dels seus "concerts per a joves" es preguntava pelsignificat de la música. Bernstein proposava tot un seguit d'exemples ben il·lustratius en què una mateixa músicapodia evocar imatges ben diferents. Cal també tenir present que no hi ha una única manera de sentir la música,cada persona és diferent i això fa que la música li arribi d'una forma i en una intensitat diferent. Quan s'assisteix aun concert, se'ns poden despertar emocions, imatges, pensaments... Un concert ens pot commoure, divertir, entu-siasmar, espantar o produir-nos moltes més sensacions alhora... i a cadascú d'una manera ben personal.

Una altra de les pors abans mencionades, i que possiblement també faci que la gent se senti intimidada en anara un concert, és la por d'avorrir-se. L'assistència a un concert està plena d'estímuls que ens poden predisposar aemocionar-nos. El fet en si de la música és el principal factor i el que amb major força ens afectarà, però no l'únic.No podem obviar que, com en qualsevol cerimònia, hi ha molts factors que ens poden ajudar a emocionar-nos: ves-tir-nos per a l'ocasió, el fet d'entrar a la sala de concerts i veure altra gent que ha vingut a assistir al mateix esde-veniment, la sortida dels músics a l'escenari, els seus instruments, en el cas d'un concert simfònic: el director, elpúblic aplaudint...Tot són estímuls que ens predisposen a gaudir de la música. Si bé és comprensible que en algunmoment del concert la nostra concentració disminueixi, podem recuperar fàcilment el fil del concert submergint-nosen el moviment del director o dels músics, fixant-nos en els sons dels diferents instruments...

Un altre factor que pot allunyar la gent d'assistir a un concert és la por de no saber com s'ha d'actuar. És cert que,com a ritual, un concert té unes normes establertes i uns codis de conducta que s'han anat consolidant al llarg deltemps que poden resultar estranys al nou públic i fer-lo sentir fora de lloc. Normes d'aquestes n'hi ha en qualsevolesdeveniment social: en un casament (tirar arròs ...),en un partit de futbol (xiular l'equip contrari quan surt, fer l'o-nada...),etc. En un concert, hi ha el fet d'aplaudir quan surten els músics i quan surt el director i s'aixeca l'orques-tra, no aplaudir entre moviments dins d'una mateixa peça, restar en silenci per no desconcentrar els músics o laresta de públic, si ha agradat molt el concert, posar-se dret i cridar bravo! (tossir entre moviments, malgrat que hopugui semblar, no està establert com a codi obligat de conducta)... Cal dir que el fet de no aplaudir entre movimentsés relativament recent.

Si es vol obrir la música clàssica a nous públics i fer que més persones puguin gaudir d'aquest art, cal urgentmentque músics, professors, programadors de sales... ens esforcem a trencar tots els prejudicis que s'han anat creanten aquesta música i facilitar molt més l'accés a tothom. S'ha de poder retornar a la gent el patrimoni de la músicaclàssica i no reservar-lo per als erudits. Hem d'aprendre de l'actitud d'un músic que confessa que li encanta sentiraplaudiments entre moviments perquè això vol dir que han vingut persones noves al concert.

la música clàssica

l’orioll racons

racó dels sentits

escola i conservatori de música de tortosa

per Albert Torrent

El perfum

Aquesta vegada m'agradaria recomanar-vos un llibre que indirectament l'ha connectat ambTortosa. Es titula el perfum i és de Patrick Süskind. Aquesta novel·la ens endinsa en un món de sensacions bensorprenent: el de les olors. Com a humans disposem de 5 sentits que ens ajuden a relacionar-nos amb l'entorn.Al conservatori aprenem a desenvolupar el sentit de l'oïda i molts músics han aconseguit una oïda molt bona , altresprofessions fan desenvolupar d'altres sentits, la vista, el gust...Aquest llibre ens parla de la història d'un home que tenia un olfacte prodigiós. Es pot dir que només amb el sentitde l'olfacte ja en tenia prou per a viure. I quina relació té aquest llibre amb la ciutat de Tortosa? Aparentment cap.Ambientada a la França del s XVIII, al protagonista li quedava molt lluny la nostra ciutat. Però, les ironies del destí,el cinema ha fet que el riu Ebre es convertís en el Sena i, durant una setmana, Tortosa ha estat l'escenari del rodat-ge d'una pel·lícula basada en aquest llibre.

llibre

cd

pel·lícula

Mar i cel. El musical

Mar i cel es pot dir que és un clàssic dins del panorama teatral actual d'aquest país. Basat enl'obra homònima d'Àngel Guimerà, Dagoll Dagom en va fer un musical l'any 1988 que va tenir molt d'èxit i des defa un any l'està reposant al Teatre Victòria de Barcelona aconseguint un èxit de públic impressionant. Com explicala companyia, "Mar i Cel és un espectacle de lluita entre dos móns, dues cultures irreconciliables, i és també unabella història d'amor que la intransigència torna tràgica, és una història d'incomprensió situada al segle XVII queper desgràcia compta amb innombrables paral·lelismes d'intolerància en el món en que vivim". Si no teniu ocasiód'anar-la a veure, no us perdeu les cançons. La música és d'Albert Guinovart i la podeu escoltar al CD Mar i cel,el musical.

El violí vermell Director: François Girard. Canadà / Itàlia / Gran Bretanya

Banda sonora original (BSO) de John Corigliano interpretada pel violinista Joshua Bell que també va compondrealgun fragment.

La pel·lícula explica la història d'un violí i de com ha anat passant de mà en mà, de generació en generació des delsegle XVII fins a l'actualitat. És una història misteriosa, a estones dramàtica, d'altres romàntica...que es va ambien-tant en diferents indrets i èpoques històriques de la humanitat i que no pararà de sorprendre-us.

20

racó dels instrumentsper Peregrí Portolés

l ’ o r i o l

La guitarraLa guitarra pertany als instruments de corda polsada, és a dir, el so es produeix per mitjà dels ditsde la mà dreta que polsen les cordes. L'instrument està format per una caixa de ressonància ambun forat al centre per on surt del so i un mànec on es col loquen els ditsde la mà esquerra per tal de prémer les cordes.Habitualment, la guitarra és un instrument que es toca sol, tot i que tambépot formar part de petites agrupacions de cambra.El seu repertori està format per peces per a guitarra sola, per dues o mésguitarres, guitarra i altres instruments i també concerts per a guitarra iorquestra.Al ser un instrument polifònic, un característica important és que pot inter-pretar melodies i acompanyaments a la vegada que acompanyar a altres instruments o cantants.Això li ha donat la possibilitat, al llarg de la història, de formar part dels grups instrumentalsmés variats, no tant sols dins la música clàssica sinó també de la música popular i/o moderna.

La trompetaLa trompeta és un instrument de vent-metall. La història d'aquest instrument es remunta als orígensde la humanitat; apareixen referències a les sagrades escriptures.Els grecs van construir les seves pròpies trompetes que utilitzaven a les olimpíades. L'instrument esta-va format per tretze elements cilíndrics.Els romans i els germans utilitzaven unes trompetes paregudes amb forma de J i S. Posteriormentels fabricants van descobrir una nova tècnica de construcció: corbar els tubs entre ells. Al barroc

apareix la trompeta natural.És al s. XVII quan la trompeta s'incorpora a la música de concert ambcompositors com Monteverdi, Handel i Haydn, entre d'altres.La invenció del pistó al s. XIX va ser de vital importància en la his-tòria de la trompeta. La facilitat del cromatisme va millorar molt l'instru-ment. A partir d'aquí la trompeta agafa la personalitat que ja manté finsals nostres dies.

l’orioll racons

2l’orioll racons

racó dels menuts

escola i conservatori de música de tortosa

per Paula Martí

Després del pont de Tot Sants ens hem pas-sat per la classe d'iniciació a veure si hihavia algú empatxat de panellets o de cas-tanyes. Els hem vist a tots amb cara rodo-neta d'haver menjat molts panellets de xoco-lata.

Us han agradat els panellets?Sííííííí!!!

Sabeu alguna cançó sobre la castanyada?

Quan ve el temps de menjar castanyes,la castanyera, la castanyera,ven castanyes de la muntanyaa la plaça de la ciutat…

Ens han cantat tres estrofes. Se la sabentota!

Són tots molt simpàtics. Els hem dit queexplicaríem la nostra visita a la revista i enshan regalat aquests dibuixos per a animarl'article. Moltes gràcies, menuts!

22 l’orioll racons

racó del conteper Elisa Huguet

l ’ o r i o l

Les quatre formiguetes protagonistes d'aquest conte vivien en una casa als afores de laciutat. S'havien instal lat en aquesta llar des de feia quatre mesos, i es trobaven demeravella. Al principi, però, van tenir alguns problemes d'adaptació, ja que els propietaris de lacasa eren molt maniàtics amb la pols, i sempre les empaitaven amb el drap i els toca-va córrer darrera el moble. Fins i tot un dia una d'elles es va quedar enganxada almateix drap i va haver de fer un triple salt per arribar a sobre de la televisió i vacomençar a córrer com una boja perquè el senyor no la veiés!

Les quatre menudes descansaven a la nit darrere el quadre que hi havia penjat al pas-sadís del costat de la cuina. Al matí només havien de baixar per la paret, córrer tresrajoles i recollir totes les engrunes de pa torrat que els havia caigut als amos a l'horade l'esmorzar.

Els amos tenien un fill d'onze anys, que era el que sense saber-ho els deixava més men-jar pel terra. De vegades trobaven miques de melmelada o de xocolata. Hummmm….!Treballaven tot el matí emmagatzemant el dinar i el sopar. Després de dinar feien unapetita becaina i sortien d'exploració a conèixer parts de la casa noves.

Ja havien recorregut tota la cuina, la sala d'estar, la terrassa i l'habitació de matri-moni. Faltava l'habitació del nen. Avui era el dia perfecte. Som-hi, es van dir…! Ambmolta cautela van baixar per la paret i van recórrer vint-i-tres rajoles fins arribar a

Les formigues van d'excursió

2l’orioll racons

escola i conservatori de música de tortosa

l'habitació. Van pujar pel primer moble que vantrobar i es van enfilar per sobre una superfíciemolt llisa, de color daurat. De tan llisa que era,una de les formiguetes lliscava i no podiapujar…Quin riure!…De tant riure les altres trestambé van lliscar i van caure sobre l'altra.Quin embolic de formigues! Tornem-m'hi…

A la fi van poder enfilar-s'hi. On estaven?Van trobar un primer forat quasi tapat per unarodona molt llisa, un altre, després hi havia unacurva…on estaven? Més forats, cada vegada méspetits i a sobre una mena de varetes metàl liques. Una va cridar: _Pugeu per sobre lavareta, que es pot passejar millor!!

Quan es va acabar la vareta i van saltar un altre cop a la superfície, van trobar unaltre foradet, aquest més petitet, i es van dir: entrem? Ho van fer les quatre de cop. Vanlliscar en una mena de pou que es doblegava al final i van sortir disparades per unaespècie de campana! Uau, quin trampolí!! Quina passada…! Quan es van incorporarsobre el moble van tornar a mirar l'objecte i ho van veure: Era un saxo!!

Havien estat passejant per sobre un saxo i havien lliscat per l'interior. Uf, quina expe-riència….Clar, llavors van lligar caps; per això cada vespre sentien una musiqueta quesortia de l'habitació del nen…

La Marta, la Laura, l'Anna i l'Àlex, (que era així com es deien aquestes quatres for-miguetes), van tornar al seu racó a descansar…Per avui ja havien fet prou! Però hi tor-narien, ben segur. Aquell trampolí els havia encantat. Quin fart de riure…"!

24 l’orioll racons

racó dels passatempsper Ricardo Forner i Albert Torrent

l ’ o r i o l

Es tracta que en cada un dels 9 quadrats 3x3, en cada fila i en cada columna poseu totes les notes musicals mésles alteracions ( do, re, mi, fa, sol, la, si, do, #, b) sense repetir-ne cap. Només trobareu una solució possible. Si noteniu experiència amb el SUDOKU, us caldrà molta paciència, però no us desanimeu, la constància farà que arri-beu a la solució. Ànims!

Sudoku musical

SUDO

KU

2l’orioll racons

escola i conservatori de música de tortosa

per als alumnes de la casa a partir de 12 anys.

"Fotografia el teu conservatori" ( "fotografia la música") (sobre la música)

Si vols participar en el nostre concurs ja estàs agafant una càmera de fer fotos i fotografiant totes les coses queet cridin més l'atenció del teu conservatori. Tria la que més t'agradi, posa-la dins d'un sobre amb el teu nom, edati curs i presenta-la al concurs (només en pots presentar una). Pensa que es valorarà que sigui artística, imagi-nativa, simpàtica, etc ... El sobre, cal que l'entreguis a secretaria o consergeria abans del 28 de febrer.Amb una mica de sort, seràs tu el premiat!

Una persona truca a una casa per fer una enquesta i l'atén una dona.

- Quants fills té?- 3 - li respon la dóna.- I quants anys tenen?- El producte de les edats dels meus fills és 36 i la suma és igual al número de l'adreça de la casa- li contesta ladona.

L'home se'n va pensatiu i, no ens enganyem, bastant desorientat... Al cap d'una estona retorna a la casa i li diu queencara no té clar les edats dels seus fills.- És veritat, li respon la dona, és que m'he oblidat de dir una dada molt important, i és que la més gran estu-dia piano.

Sabries dir quina edat tenen els seus fills?

per als alumnes de la casa fins a 12 anys.

"Dibuixa el teu conservatori"

Si tens menys de 12 anys i estudies al centre, pensa el que més t'agrada del conservatori, agafa un full i comen-ça a dibuixar. Quan l'hagis acabat, agafa un sobre ben gran i posa'l dintre, posa el teu nom, l'edat i el curs quefas de música i entrega'l a consergeria o secretaria. Tens temps fins el 28 de febrer.Vinga, no t'entretinguis i, a dibuixar! A veure si pots ser un dels premiats.

Endevinalles

Concursos

26

racó del coneguem a ...per Clara Llop

l ’ o r i o l

PLATS PREFERITSM'és difícil elegir-ne un. Em consi-dero un amant de la bona cuina ifins i tot una mica sibarita enaquest aspecte. Com em diriaalgú: sóc de paladar fi. Ara bé, sihe de triar, tant m'agrada un entre-cot al roquefort com dos ousferrats; per a mi una delícia.

AFECCIONSSense dubte la meva afecció principal és el futbol. Des de ben petit vaig tenir la sort de poder combinar l'esportamb la música. Actualment encara jugo a futbol amb un equip de les Terres de l'Ebre, el Jesús i Maria. D'altra bandam'agrada molt utilitzar el temps lliure per fer petar la xerrada amb els amics. No renunciaria mai a una partida deRisk amb ells.

LLIBRES QUE T'AGRADINM'agrada molt els llibres de suspens i intriga. De fet m'he llegit els tres llibres del Dan Brown, entre ells El Codi daVinci. M'agrada també llegir llibres o articles relacionats amb el món de la pedagogia o qualsevol matèria que puguiaplicar a les classes amb els alumnes. Si hagués de recomanar-vos un llibre aquest seria Los bufones de Dios deMorris West.

MÚSICA QUE ESCOLTESSóc molt divers pel que fa els meus gustos musicals. Tanmateix puc escoltar una peça de guitarra d'estil clàssiccom l'últim CD dels Smashing Pumpkins del gènere Punk-Rock. Qui m'agrada molt és Ismael Serrano, un can-taautor espanyol, tant per la seva música, les seves lletres, la manera d'acompanyar amb la guitarra i la filosofiade vida que transmet.

PEL·LÍCULES PREFERIDESReconec que m'agrada molt anar al cinema i, a l'hivern, agafar pel·lícules del videoclub. De fet els meus amics maiem volen acompanyar a agafar-ne alguna ja que pràcticament les he vist totes. M'ho passo bé amb les pel·lículesd'acció, amb les de dibuixos animats, i fins i tot acabo plorant en les pel·lícules romàntiques. M'agrada molt qual-sevol pel·lícula de la trilogia del Senyor dels Anells. Ara bé, no em cansaria mai de tornar a veure Alguna cosa pera recordar amb Tom Hanks i Meg Ryan.

PER QUÈ LA MÚSICA?Des de ben petit m'agradava molt tocar la guitarra i la ideade ser mestre. Quan vaig descobrir que podria compaginarles dues coses vaig pensar que seria ideal. Em sento moltafortunat de poder treballar en allò que realment m'agrada.

LLOCS DE VACANCESDes de petit, la meva família i jo, hem tingut la sort de dis-posar d'una petita caseta perduda en un poblet del PirineuGironí, Vallfogona de Ripollès. La tranquil·litat i pau que allàes respira, de ben segur, seria la font d'inspiració de qualse-vol autor.

Sàndal Campàs i Homs

Lloc i data de naixement: Amposta, 11 de febrer de 1975Lloc de residència: Amposta

l’orioll racons

2l’orioll racons

escola i conservatori de música de tortosa

racó de la música i internetper Xavier Llorach

La idea de música generada a partir de mitjans "nonaturals", d'aparells electrònics, és en molts sectorsencara un misteri, una entitat que costa de compren-dre. Tot el que es forma a partir de bucles, mostres, rit-mes i síntesis de sons segueix essent un món llunyà.S'ha assimilat el rock, s'ha superat el Jazz, s'ha accep-tat el pop, etc... però per a alguns, la música clàssicasegueix essent" l ' a u t è n t i c amúsica".

Resulta contra-dictori que unasocietat mundial- globalitzada,curiosa, que havist arribar l'ho-me a la lluna, laseva llar dirigidaper rudimentarisrobots, ordina-dors personals,la seva vidafacilitada per la targeta de crèdit, les comunicacionsvia satèl·lit i d'altres particularitats del xip- es regeixisovint, en l'aspecte musical, per criteris tan conserva-dors.

La música electrònica és una de les músiques del pre-sent. No pas del futur; no pot ser la música del futuruna disciplina que està a un pas de complir el seu pri-mer segle de vida (amb els primers experiments el1910 per part de l'italià Luigi Russolo i els seus into-narumori), i amb un recorregut molt més llarg que tan-tes d'altres que ostenten un estat cultural menys enentredit.

La música electrònica forma part del nostre temps.Associada en un principi a l'academicisme de lesavantguardes clàssiques i més tard impregnant d'al-tres tendències, va aconseguir independitzar-se i for-mar el seu propi llenguatge.

En la música electrònica, el procésde construcció resulta més importantque la interpretació; els timbres i lestextures prenen especial relleu, elpigment és més important que el traç.

Avui, qui vol estar actualitzat, utilitzales màquines i les incrusta en dife-rents contexts. Qui no ho fa pot ser

titllat de retrògrada. I qui ho fa amb intel·ligència escriuel camí de la història.

Finalment, com sempre, parlem de música, i no demàquines; senzillament, d'éssers humans que utilitzennous instruments, els del segle XX i XXI.

Reflexions electròniques. Tendències del futur?

el b

anc(tarda del 22 de novembre de 2005 al pati del Conservatori)

...i amunt i avall, ...i entrant i sortint, ara uns quants ara molts, uns i altres...

Jo no entenie res i allò es complicave. Tot eren xiquets menuts i pareixie que jugaven, o algunacosa pareguda..., això sí, tenien pressa i corrien, i no els deien res no, els animaven!Ah!, i no t’ho pergues, després la xocolatada! Un munt de xiquets amb un munt de gots plens dexocolata (quina temor!) i melindros per sucar... Això sí, pareixie que estave molt bo perquè totere: "mm... que boooo!", "que puc repetir?", "quants ens toquen a cadascú?", "tranquils que n’hiha de sobra", responien els cambrers.

Però què passe avui açí? (me preguntave jo). Això no és normal, no pot ser que d'ara endavantfacen això cada dia. Me puc tornar boig!No pot ser..., no ho entenc..., hi ha alguna cosa que no sé...,no és normal una festa en dies de classe...,o sí si és que hi ha una celebració...,però quina?, a quin sant?...

Aaaah!, ja està: SANTA CECÍLIA!

Ara caic, avui celebrem la festa de Santa Cecília, la patrona dels músics; i es clar, en un centreon es fa música és normal esta celebració. És això.

Però este curs ha sigut diferent, pels jocs, per la xocolatada.., (uf! si he patit perquè no em tirenla xocolata a sobre!). I pel que jo recorde segurament ha sigut l'any que més alumnes han par-ticipat, almenys és el que jo més n'he vist pel pati.I ha estat bé, sí, m'ha agradat! Clar, perquè ja que este dia celebrem la festa dels músics estàbé que ho fem açí al centre amb aquells que més apreciem: els alumnes, els petits músics!.I pel que m'ha semblat s'ho han passat molt bé, així que per l'any que vé ja ens podem prepa-rar perquè segur que vindran els mateixos i tots els que no han vingut este any. Així que ja hosabeu!

Ara, la festa no va acabar açí. Més tard es va sentir una música que venia del pis de dalt, delsaló d'actes. Uns quants professors van fer el tradicional concert de Santa Cecília i, per la gentque va baixar després, jo dirie que els saló estave ple a vessar. Esta vegada el públic no ere tanjovenet, els alumnes eren més grans, encara que no en vaig vore molts 9, algun exalumne :,pares i exprofessors.

I així va passar este dia, el dia dels músics. Espere que el recordeu no només per les activitatsque es van fer i perquè no hi va haver classe, sinó perquè, com a músics que sou, vos sentiuimportants, reconeguts i orgullosos, i que vos agrade que hi haja un dia en el que la gent s'en-recorde dels músics, aquells que omplen els moments de bones sensacions.I això em fa recordar una frase que diu: "el bon músic segur que és bona persona, perquè algúque quan interprete em fa sentir el que senc només pot ser una bona persona".

Tan de bo sigueu bones persones!

Fins aviat