Núm. 16 - Març de 2006

La revista del

EL FARCELL

El joc de l s joves

2

EL

F

AR

CE

LL Us presentem un nou número de la revista El

Farcell, centrat en el joc i els adolescents.És possible la relació joc-adolescent, ente-nent el joc com una eina educativa? Quinstipus de jocs són els que atrauen els jovesd’avui? Després de les últimes notíciessobre el joc violent que alguns joves duena terme durant el seu temps lliure, hemvolgut fer una parada i reflexionar sobreles possibilitats educatives i socials queaporten els jocs en els joves. No es fademagògia quan es reiteren les potenciali-tats educatives que el joc aporta quant aldesenvolupament d’habilitats socials i derelació personal.

En aquest número us presentem reflexionssobre la relació que té o pot tenir el jocamb els adolescents. Una relació quesovint és més tecnològica i destructivaque no pas educativa i social. Una relacióen què l’accés no resulta ni fàcil ni acces-sible. En definitiva, una relació que, massasovint, és el resultat d’un projecte concretmés que no pas d’una cultura en que el jocés present de forma espontània.

Trobareu una experiència concreta duta aterme a l’IES Guillem Catà on els prota-gonistes varen ser el joc i els adolescents.Una experiència que, d’altra banda, desta-ca per la rellevància que pren el joc en lametodologia dins del marc de l’educacióformal. Un expert en jocs ens parla deltipus de jocs que atrauen els joves d’avui iles raons del seu èxit davant d’aquestcol·lectiu. Com és de costum, donaremrecursos útils i pràctics per dur a terme enesplais, escoles, grups d’amics... El clubdel joc ens explica un nou joc. Aquest copés el joc dels homes llop, i ens argumentenles raons per les quals és un joc altamentrecomanat per fer amb grups i colles d’a-dolescents. A més, s’inclouen les seccionshabituals de la revista amb les notícies delCAE, el Racó de l’Esplai i les històries delputu Esplai.

Au! Entreu i... jugueu!

ED

ITO

RIA

L

Núm. 16Edita:El CaePl. Milcentenari, s/n. Manresa

Tel: 93 872 57 89

www. elcae.org - cae@elcae.org

Maquetació:lafactoria@lafactoriadimatges.com

Impressió:Winihard Gràfics, SL

Correcció:Servei Local de Català de Manresa

Dipòsit legal:B.13620-2003

3

El joc i el jugar són elements que sovint vincu-lem a les primeres etapes de la vida, peròaixò no és ben bé així. Les partides, elrepte de guanyar i perdre, les juguesques,l'atzar, la competició, la possibilitat decompartir una estona, les "bones i malesjugades", ens poden acompanyar fins a lasenectut. Trobem el joc inconscient delsinfants als primers anys de vida, enquè experimenten la gravetat, lagrandària, les textures, les formes,els colors... i que mica en mica evo-lucionen i els acompanyen en elseu creixement. Més endavantapareix el joc simbòlic, en quèl'infant imita, imagina, interpreta,en definitiva practica diferentsrols socials a través dels quals potinteractuar amb els altres. Hi haqui defensa que els humans soméssers socials. El joc, en aquestcas, pot ser també un elementclau per establir vincles amb elsaltres, ja siguin familiars, amics,parella, veïns, visitants ocasio-nals o persones acabades deconèixer; el joc dóna cabuda atothom. La tesi d'aquestFarcell s'orienta a reflexionari, en certa mesura, a conèixerquina relació té o pot tenir eljoc amb els adolescents ijoves en l'actualitat.

N'hi ha prou a fer un cop d'ull alspassadissos dels instituts; ales sales polivalents delscasals de joves, a alguns barsdurant les estones lliures; ales terrasses de locals i piscines a l'estiu,etc. L'objectiu és clar, trobar un lloc, unespai, un ambient, en definitiva un grupamb qui fer colla i divertir-se, relacionar-se, riure, oblidar les preocupacions, deses-tressar-se, passar l'estona. Procuren gaudir

al màxim del seu temps lliure i n'aprofitenmúltiples opcions d'oci que la societatactual els ofereix. Avui l'oci que està demoda és l'oci que es compra: anar al cine,viatjar, sortir de festa, anar de compres,anar a concerts... però lluny de tot això, eljoc es pot plantejar com una veritablealternativa a l'oci i al consum compulsiu.

El joc ésdoncs una altra opció per fer colla, enquè, de manera gairebé inconscient,podem enriquir el nostre desenvolupa-ment personal. Entrar en un joc suposa lapràctica d'una sèrie d'habilitats de socialit-

Joc i joves

4

EL

F

AR

CE

LL

zació (entrar en el grup, desenvolupar-hiun rol, acceptar i/o pactar unes normes,debatre, cooperar, competir, conviure,compartir, respectar l'altre, ....). Hi hamilers de tipus de jocs per triar: jocs detaula, jocs de rol, jocs esportius, jocs deconfiança, jocs d'enginy i estratègia, jocsd'habilitat, jocs d'atzar, etc. Elsjocs

també per-meten ampliar el propi bagatge de conei-xements i d'informacions, ja sigui amb elsjocs de preguntes i respostes (tipus Trivial)o bé prestant atenció a aspectes més curio-sos com la procedència del joc, la seva anti-guitat, el significat del seu nom, la temàti-ca on s'ambienta, .... El joc és també un ele-ment de coneixença i de contacte ambaltres cultures. Trobem des de jocs origina-ris d'un lloc concret fins a altres que esjuguen igual en diferents llocs del món.Podem copsar com d'un mateix joc cadacultura hi associa un nom, unes normes,una simbologia similar o variada.

Hi ha qui és taxatiu i defensa que els joves d'a-vui ni juguen ni saben jugar, i que això éscausa o efecte de les constants innova-cions tecnològiques. Però on rau el motiuque fa que en un determinat moment elsnens/es deixen de jugar i "es fan grans"?Algú va dir: "no és que deixem de jugarperquè ens fem grans, sinó que ens femgrans perquè dei-

xem de jugar". La societat téclar que cal donar eines perquè els méspetits puguin jugar (s'habiliten espais comparcs i ludoteques, s'inventen i es regalenjocs i joguines, s'hi dediquen extraesco-lars, forces pares i mares juguen amb elsseus fills, etc.). D'altra banda, és evidentque l'adolescent busca i lluita per la sevaautonomia, que fuig de les figures de con-trol com són els pares, els docents i elsadults en general, i aprèn a buscar el seugrup d'iguals i a triar de quina manera esvol divertir. Què fa la societat avui pervincular-los al joc? Alguns professors elsinclouen dins les seves metodologies, lesentitats de lleure (esplais, mijacs, escol-tes...) en treuen molt suc, i la publicitat es

5

dedica a vendre aparells tecnològics (PC,consoles, mòbils...). Respecte a aquestsúltims, és ja una realitat que, l'ús de lesconsoles i dels jocs d'ordinador es consi-dera un boom entre la població adoles-cent i jove.

Des delpunt de vista educatiu la polèmica està

servida. Els defensors en destaquen queun ús moderat afavoreix aspectes com l'a-gudesa visual, la destresa manual, el refle-xis, la capacitat estratègica, la coordina-ció de moviments, l'orientació espacial,etc. Per contra, els detractors critiquenles temàtiques violentes i amorals en quès'emmarquen els videojocs amb més ràn-quing de venda al mercat. Un ús abusiud'aquests sovint porta els joves a eximirels compromisos personals (assistir a clas-se, col·laborar a casa...). A més, pot portara evitar la comunicació amb els altres i adescuidar la pràctica de les habilitatssocials. És, doncs, recomanable ser pru-dent vers el consum dels jocs multimèdia.A l'hora de comprar-los cal prestar atencióals indicatius de les etiquetes, en quèsovint s'especifica per a quines edats són

més adients. D'altra banda és bo conèixer icuidar les temàtiques que tracten els jocsdels joves, potser fent una lectura compar-tida dels estereotips que se'n desprenen ivalorar si per-

petuen temàtiques constructives(continguts socials, polítics, fets histò-rics...) o bé destructives (massacres, lluita,actes delictius...).

Queda molta feina per fer, però es podriacomençar amb facilitar l'accés als jocs alsjoves (incloent-los al currículum desecundària, en alguns bars, als casals dejoves, dins les entitats i associacions,organitzant partides en festes locals i pri-vades...). Jugar és la barreja d'allò lúdicamb allò educatiu. Cada jove és lliured'incidir en l'aspecte que més li convin-gui, el que no pot fallar és l'accés fàcil alsjocs com a alternativa de lleure. Potser ésdoncs, un compromís social. Què us hijugueu?

6

EL

F

AR

CE

LL

Des de l’any 2002, el CAE ha desenvolupat, endiferents centres escolars de secundàriade Manresa i comarca, el ProgramaTarasca. És un programa que té com afinalitat introduir en els centres escolarsde secundària algunes de les tècniquesque han estat pròpies de l’educació en ellleure per tal d’aconseguir diferentsobjectius. Originàriament es preteniadotar els joves d’una formació i d’unesmínimes experiències en el camp de l’ani-mació infantil, que els permetessin unesoportunitats laborals en aquest camp. Enels darrers anys, però, la finalitat del pro-grama ha estat una altra: a través d’activi-tats com el joc, malabars o determinadestècniques d’expressió s’intenta fer un tre-ball educatiu, de manera que els partici-pants enforteixin les seves relacions ambla resta de membres del grup i siguincapaços d’organitzar i de participar enaccions en que es doni a conèixer el tre-ball fet en el programa. L’objectiu darrerés que els joves participants sentin unamajor motivació de cara a l’assolimentdels seus reptes educatius.

En l'edició actual us presentem l'experiènciaviscuda a IES Guillem Catà de Manresa.Durant el tercer trimestre del curs 2004-2005 va dur-s'hi a terme una activitat for-mativa de 35 hores emmarcada dins el nomd’El crèdit del joc. Els destinataris d'a-quest projecte van ser 9 adolescents deprimer d'ESO que, dins el seu grup classe,presentaven dificultats amb el seguimentacadèmic, desinterès i rebuig vers l'estudi,manca d'espectatives del futur pròxim,baixa autoestima... La idea era utilitzaruna metodologia més innovadora i lúdicaa través de la qual treballar de forma trans-

versal diferents continguts del currículumde secundària. El crèdit preveia tres fases.Una primera, orientada al coneixement decada alumne i a la cohesió del grup; unasegona, centrada en l'aprenentatge dediferents jocs de taula; i una tercera dedi-cada a la construcció de jocs i a la posadaen pràctica de l’expriència en viu d'expli-car jocs a altres persones externes.

A la primera fase calia cuidar molts aspectes,trobar un espai aula agradable, que se'lpoguessin sentir exclussiu, lluny de lamirada diferenciadora i burleta dels altrescompanys. Era molt important trencaramb posicions estandarditzades del mónacadèmic per tal de poder establir unclima d'intercanvi i de confiança mutus.

En segon lloc es van escollir diferents dinàmi-ques, com la discussió en grup, la plujad'idees, l'intercanvi constructiu d'opi-nions... i jocs que fossin innovadors(l'Home llop, el Pulluc, Gomoku Ninuki,Sortilegis, Tancar la caixa, Reial d'Ur,Jungle Speed, el Rellotge...), a través delsquals es va treballar constantment la dinà-mica del grup mitjançant reflexions con-juntes (sobre habilitats posades en pràcti-ca amb cada joc, sobre les sensacions iemocions experimentades, sobre les cul-tures, sobre l'ús del propi oci...).

La tercera part s'estructurava sobre un projectecomú en què cadascú era clau per aconse-guir l'èxit final. Es van fer petits grups quevan triar i construir els diferents jocs tre-ballats. Aquesta fase barrejava el treball dedestresses i habilitats amb la pràctica deconeixements de geometria, física, histò-ria, dibuix, llengua i geografia; a banda decultivar també els aspectes relacionalspropis del treball en equip. Un cop cons-truïts els jocs es van treballar aspectesd'expressió oral per aprendre a explicar

L’ IES Catà entra en jocTarasca

7

cada joc als altres companys. La provafinal va culminar amb l'organització, fetatotalment pels alumnes, per una banda,d'una sessió d'explicació de jocs als alum-nes del CFGS d'animació sociocultural; iper l’altra, de la participació activa delgrup en la festa de l'institut exposant idonant a conèixer els jocs construïts.

Per acabar, volem il·lustrar l'experiència ambl'exemple d'un joc utilitzat i la valoraciódels resultats obtinguts. El joc en qüestióés el conegut amb el nom de l'Home llop.És un joc de rol en què els participantsviuen l'experiència imaginària de pertàn-yer a un poble on cada nit alguns delsseus vilatans són atacats pels llops.Curiosament, afavoreix la concentració iel treball en equip de tots els seus partici-pants; la incertesa de com l'atzar hauràassignat cada personatge i com aquest escomportarà amb discressió al llarg de lapartida són els elements clau generadorsde la dinàmica del grup.

L'experiència a l'IES Guillem Catà ens permetconcloure que amb aquest joc és possibletreballar la cohesió de grup, el respecteals torns de paraula, la fluïdesa verbal, l'ar-gumentació i defensa de les pròpies idees,l'expressió oral i corporal, la concentraciói l'atenció, la cooperació i el compromísde començar i acabar una tasca. Estimulala imaginació, aguditza l'enginy, però,sobretot, el clima de misteri que aporta iel fet que cada persona és imprescindibleen el desenllaç de la partida, creiem quefa d'aquest joc una bona aposta com aeina pedagògica amb els joves.

Acabat el crèdit es va concloure que va ser fona-mental l'ús tant de materials com de meto-dologies innovadores i estimuladores del'autoestima. A més de la motivació cons-tant i la cura del compromís de cada alum-ne per, entre tots, aconseguir l'èxit final.

8

EL

F

AR

CE

LL

EL JOC A L’ESOJugar o fer jocs de qualsevol tipus és una activi-

tat que ens remet a tots, d’una formaimmediata, a la nostra infantesa o bé alnostre temps d’oci, al nostre lleure. Detota manera joc i escola també van junts, ino només per les hores d’esbarjo dins l’ho-rari escolar, si no que també, i en tant queel joc és una part importantíssima deldesenvolupament personal i social delsinfants, forma part del currículum educa-tiu, i és per tant un element de treballimprescindible en els programes de l’edu-cació infantil i també en els de l’educacióprimària.

En l’etapa de l’educació secundària, en canvi, eljoc es redueix als jocs esportius o bé sesitua dins del temps d’oci o lleure.Recordem que parlem d’infants i adoles-cents d’entre dotze i setze anys, recordemtambé que vivim a l’era ‘tecnològica’ i queaixò vol dir que molts dels jocs dels nos-tres infants i joves són més ‘virtuals’ quereals, amb la conseqüent pèrdua delsvalors socials i de relació personal queaquest fet comporta.

La nostra descoberta sorgeix quan tornem aajuntar una altra vegada els termes joc iescola, ara dins l’ESO, aquesta etapa edu-cativa que té com a finalitat última formari preparar els joves per a la seva integraciósocial i laboral.

La integració a la nostra societat implica sercompetent en les habilitats socials bàsi-ques: respecte per les normes, cooperació,capacitat d’esforç, capacitat de relació....Capacitats que, bé per determinades situa-cions personals o bé per uns valors socialsdeterminats, a vegades no s’arriben adesenvolupar prou, i així cada vegada ésmés fàcil trobar adolescents que fàcilmentes relacionen amb les màquines, però que

tenen veritables problemes de relació ambels companys i amb el seu entorn, en gene-ral. Aquests problemes acostumen a mani-festar-se amb actituds de rebel·lia i refúspel sistema escolar, amb problemes derelació amb tothom, des dels pares fins alscompanys i professors, i acostumen a aca-bar amb actituds agressives que compor-ten problemes en tots els àmbits i, com aconseqüència final, un fracàs escolaracompanyat d’un fracàs personal, que faabaixar la motivació i l’autoestima. És aixícom acostumem a tenir a les aules alumnesque viuen veritables situacions de desequi-libri personal, i que no troben eines nirecursos per afrontar-les.

El curs passat, a l’IES GUILLEM CATÀ deManresa, amb un grup d’alumnes de tercerd’ESO vam fer el crèdit d’els jocs del món,que forma part d’un taller d’habilitatssocials. De fet es van treballar tots els con-tinguts transversals del currículum, però elmés important del crèdit va ser el bonambient dins l’aula, la descoberta de lacapacitat de treball, i per tant, la pujadad’autoestima del grup, una cosa tant difícild’aconseguir dins l’aula!

Però el que m’agradaria subratllar és el fet quela motivació i l’autoestima en cadascundels alumnes són i fan de valors/motorsque mouen tot l’esquema de relacions per-sonals, i ajuden a una ‘reubicació personal’que permet entomar els reptes personals,tant de formació com de relació, des d’unanova òptica i amb una nova visió, que par-teix de la confiança en un mateix dins delsistema social i educatiu que t’envolta.Això ens torna a situar en una bona posi-ció per tal d’aconseguir aquella finalitatúltima de l’ESO, el fet que un jove de setzeanys acabi la seva formació secundàriaobligatòria amb un bagatge ple d’il·lusionsper al seu futur i amb unes capacitats detreball i de relació que li permetin afrontarels reptes que ell mateix es vulgui marcar,tant a escala social com laboral.

Si això es pot aconseguir incloent el joc al currí-culum de l’ESO, doncs permeteu-me aca-bar amb el títol que començava aquesteslínies EL JOC, QUINA EINA!!!!

El j

oc q

uina

ein

a!Agustina Blanco Professora d’IES Guillem Catà, Manresa

9

Diuen els experts que adolescent deriva delllatí adolescere, que vol dir créixer odesenvolupar-se. I els que usem el joccom a eina educativa actuem com si laformació amb jocs s’acabés cap als deuanys i que, a partir d’aquí, ells ja faran elseu propi camí.

La primera premissa a tenir en compte quan esprogramen jocs per a joves és que conti-nuem educant i donant-los eines perquèpuguin omplir les seves estones de lleure.Amb els petits ho tenim clar, nosaltres noels donem el que ja coneixen, sinó queoferim coses noves, diferents, amb quèpuguin ampliar el seu repertori.

Quan són petits busquem que tinguin proueines per tal que, quan arribin als ‘difícilsmoments’ de l’adolescència vagin amb lamotxilla plena d’idees per ocupar el tempslliure de forma rica. I quan arriba elmoment, molts cops ens dediquem a anaral seu darrere intentant veure els darrersjocs de consola de joc o a entendre comfunciona això de les cartes de màgic o elsjocs de rol.

La segona premissa, doncs, és molt senzilla: el jocdirigit del jove és el seu joc lliure i, sobretot,el joc que farà quan sigui adult. A molts ensha passat que hem redescobert el plaer dejugar en un sopar amb els amics, en quèhem trobat el joc de riure una bona estona.

Per poder respondre aquests dos objectius,per omplir el seu lleure actual i el dequan siguin grans, cal que ens separemuna mica i intentem buscar una imatgedel conjunt. Quins són els jocs quepodem fer amb joves?

El seu joc no és molt diferent al que fem elsadults. S’ha deixat pel camí el joc simbò-lic, el fet de descobrir a través del joc, i arapassa a ser, sobretot, una forma de gaudir.Si mirem què volem que passi mentre

juguen, veurem que hi ha jocs que servei-xen per riure i prou, d’altres que són perpensar una estona (i alguns per pensar massa i tot!), i uns tercers en què el queens importa és el component relacional, avegades col·leccionista.

Els primers jocs (diguem de la família dels trí-vials, pictionaris i altres per l’estil) sónaquells en què s’han de formar grups, s’hade passar proves o respondre segons elsconeixements. El que ens ha d’interessard’aquests jocs és que fan recuperar l’ale-gria de jugar, sense més preocupacionsque el passar-ho bé. No hi ha gaire bonsjocs d’aquest estil, però quan un gruptroba un joc d’aquests, l’acompanyadurant molt de temps.

Els segons, parlen de pensar, de donar voltes ales coses. Són per a jugadors especials, jaque en alguns casos no priva tant el plaerdel joc sinó el plaer intel·lectual de supe-rar reptes. Per sort hi ha jocs per a tots elsnivells, des dels fàcils fins als que vanacompanyats d’un gruixut manual d’ins-truccions. No són jocs per a tothom,encara que tothom troba en aquesta granfamília el seu joc. Cal buscar quin és el joco els jocs preferits de cada grup.

Per últim, hi ha els jocs que fan col·lecció. Sónde cartes, de rol o d’ordinador. El queimporta en aquest cas és que són nissa-gues, jocs molt llargs i que doten els juga-dors de temes de conversa, creen club iajuden a trobar-se amb altres jugadors.

Fer que els joves juguin és un repte. Jugar éscomunicar-se, establir vincles i enriquir laforma com es mira el món. Cadascú té elseu joc, no sempre és el mateix al llarg detota la vida. La nostra feina és ajudar queels joves descobreixin quin és el seu joc, idonar-los eines perquè no parin mai debuscar-lo. I de passada, qui sap, potsertrobarem el nostre joc.

Els

jocs

del

s jo

ves

Oriol Ripoll, especialista en jocs.

10

No farem cap descobriment si diem que el joc és una magnífica eina quan estem parlant d’informar, sen-

sibilitzar o experimentar vivències en un determinat tema. Així ho han entès, des de fa força temps,

diferents administracions, entitats i ONG. I és que podem un bon nombre de jocs de taula dissen-

yats i creats amb la finalitat de treballar algun tema en concret: ciutadania, participació, coneixe-

ment d’un territori, comerç, solidaritat, cooperació, etc. Tot i que n’hi ha molts, a continuació us en

presentem uns quants.

CIV IC DÉCL ICJoc creat per l’associació Citoyen en Herbe, que al seu torn està formada per diferents entitats, centres

escolars i altres col·lectius de Grenoble. Tal com ells mateixos diuen és un joc per esdevenir un ciu-

tadà actiu al barri, a la ciutat, a la comarca... Un joc per preparar-se per a esdevenir ciutadà europeu

i ciutadà del món.

Hi poden jugar de 2 a 6 jugadors (també poden ser equips de jugadors). El joc es desenvolupa en un tau-

ler en què hi ha el plànol d’una ciutat, amb diferents carrers, transports públics i edificis (hospital,

ajuntament, gimnàs, hotel d’entitats, bombers, etc.). L’objectiu del joc és complir determinades mis-

sions en aquesta ciutat com ara anar-se a apuntar com a bomber voluntari, anar a veure una exposi-

ció, informar-se sobre subvencions a les associacions, etc. Cal anar a l’edifici ressenyat, però pel

camí caldrà anar responent preguntes sobre diferents temes: vida a la ciutat, drets humans, econo-

mia, medi ambient, institucions, salut i prevenció, Europa, etc. Les respostes correctes permeten

d’avançar més ràpidament. Hi ha dues possibilitats de jugar: guanya el primer jugador o equip que

aconsegueix un nombre fixat de missions o el que n’aconsegueix més en un temps de joc establert.

UNA TRIA DE RECURSOSE

L

FA

RC

EL

L

11

OBJECT IU G INEBRA

Joc extret d ’ Intermon

Objectiu Ginebra és un joc de taula creat per INTERMON. Hi poden jugar de 3 a 6 jugadors, a partir de 12 anys.

És un joc que reprodueix l’itinerari de la Marxa mundial contra l’explotació laboral de la infància, que es va

dur a terme l’any 1998. Cada jugador organitza i dirigeix una de les tres branques de la Marxa fins a Ginebra.

Ha d’aconseguir que la Marxa sigui un èxit i que la seva branca sigui la que hagi tingut més suport. En aca-

bar la partida, cadascun dels jugadors ha de tenir, com a mínim, 20 punts de sensibilització. Si és així, guan-

yarà el que tingui més punts; si no és així, la Marxa haurà fracassat i no guanyarà ningú.

Joc de rol per a nois i noies a partir dels 12 anys que consisteix

a viure situacions derivades de l’aplicació de la llei d’es-

trangeria per entendre, entre d’altres coses, la flagrant

situació de discriminació a què estan sotmesos la gran

majoria d’immigrants extracomunitaris.

Poden jugar-hi a partir de 24 participants (com més nombrós

és el grup, més ric és el joc). Cal un espai obert amb pos-

sibilitats per posar-hi les proves amagades: pati i voltants

de l’edifici d’una escola, bosc, parc gran... L’objectiu del

joc és que cada família ha d’aconseguir el permís de

residència. Per això hauran de seguir una sèrie de fases,

entre elles passar la frontera, aconseguir el llibre de famí-

lia, el contracte de treball i el permís de residència.

JOC SOBRE LA LLE I D ’ESTRANGERIA

12

EL

F

AR

CE

LL

NOTÍC IES DEL CAE3a setmana de jocs al

carrer passada per aiguaDel 5 al 10 de setembre es va dur a terme la tercera

setmana de jocs al carrer. Com en edicionsanteriors es van programar tot una colla de pro-postes lúdiques basades en el joc a diferentsplaces de Manresa. Jocs tradicionals i de cucan-ya a la plaça Clavé, jocs per als més menuts a laPlana de l’Om, tallers de construcció de jocs ala plaça Europa, jocs dansats a la plaça Icàira ijocs de taula i de destresa a la plaça de SantDomènec. Totes aquestes activitats es van dura terme de 5 a 8 de la tarda. De 10 a 12 de la nit,joves i adults podien gaudir d’una bona propos-ta de jocs de tauler a la plaça de Gispert.

Una de les novetats d’aquesta 3a edició van ser duesbicicletes que es van convertir en punts mòbilsd’activitats i que convidaven a la participacióen diferents indrets de la ciutat. Totes aquestesactivitats es van complementar amb una mostrade jocs tradicionals -vinculada a la campanyaDóna corda al català- que es va fer en col·labo-ració amb el Consorci de NormalitzacióLingüística, i amb una festa de cloenda ambl’actuació de la Maria Navarrete.

El canvi de dates –una setmana després de la festamajor- i la pluja -que va fer acte de presènciados dels sis dies- no van ser motiu per què la 3aedició de la setmana de jocs al carrer acabéssent un èxit de participació.

Trobada de monitors imonitores d’esplai

32 persones procedents de 5 centres diferents de lacomarca van participar en una nova edició de laTrobada de monitors i monitores del Bages quees va fer a Can Clapers els dies 26 i 27 denovembre. La trobada va començar amb unsopar presentació. Tot seguit es va fer un joc denit i un concert de petit format a càrrec delcantautor l’Equilibrista. La nit es va acabar ambuna mica de ballaruga amb música enllaunada.L’endemà al matí es van organitzar dues ses-sions de formació personal: risoteràpia, a càrrecde l’Albert Bové i la Maria Navarrete, i musico-teràpia, a càrrec d’Inés Dalmau.

L’objectiu d’aquestes trobades és el de facilitar unespai de lleure i de coneixença entre els moni-tors de les diferents entitats d’educació en ellleure -esplais, mijacs, agrupaments- de lacomarca.

El CAE és reconegut com aentitat de formació demanipuladors d’ali-ments

El CAE ha obtingut el reconeixement com a entitatde formació de manipuladors d’aliments perpart de la Direcció General de Salut Pública delDepartament de Salut de la Generalitat deCatalunya. Aquest reconeixement permetrà alCAE impartir formació en aquest àmbit, i aixòpot ser molt interessant per als monitors imonitores que treballen als menjadors escolars,i per als que participen o col·laboren com a cui-ners o intendents en les activitats d’estiu delsesplais i agrupaments.

13

El CAE signa un conveniamb la Generalitat deCatalunya

El passat 11 de juliol el CAE va signar un conveniamb la Secretaria General de Joventut de laGeneralitat de Catalunya. Ignasi Muncunill,com a director del CAE va participar en l’acteconjunt de signatura de convenis que es va fer al’auditori del Palau de la Generalitat i que va serpresidit pel conseller primer, Josep Bargalló iper la secretària general de Joventut, MartaRosàs.

Aquests convenis tenen una durada de dos anys(2005 i 2006) i la seva finalitat és donar suporta les activitats i als projectes habituals d’aque-lles entitats que la Secretaria General deJoventut ha considerat com a especialmentrellevants dins del teixit associatiu juvenil deCatalunya. Un total de 46 entitats de totCatalunya han estat les que han signat aquesttipus de conveni.

Aquest conveni permetrà al CAE continuar desen-volupant les activitats que du a terme en l’àm-bit juvenil, com ara els cursos de formació demonitors i de directors, la moguda a l’Agulla i lasetmana de jocs al carrer, entre d’altres.

Sapsk... ja hem obertDes del passat mes de juliol el CAE ha començat a

gestionar el Servei Municipal d’InformacióJuvenil de Manresa. El que fins ara havia estatel punt d’informació juvenil de Bloc ha passat aanomenar-se Sapsk (saps que...). El punt d’in-formació està situat a l’entrada de l’IESLacetània i estarà obert de dilluns a divendres,de 5 a 9 de la tarda i els dimarts i dijous, de 10 a1 del matí. El telèfon de contacte és el 93 877 1360 i també es disposa de l’adreça electrònicasapsk@elcae.org.

En aquests moments s’està treballant en la creaciódel web del servei, l’elaboració d’una propostade treball als instituts i centres de secundària, il’organització d’una campanya de presentació idifusió del servei entre la població juvenil.

Continuen les nits de jocTal com es va fer tot el curs passat, el CAE continua

organitzant les nits de joc. Cada dijous hi ha lapossibilitat de fer partides d’alguns dels jocs detaula de què disposa el CAE: Carcassonne,Bang, Seatlers of Catan, Bohnanza, Alhambra,Pitch Car, Zug um zug, etc. Si no coneixeuaquests jocs, cap problema, sempre hi ha algunmembre del Club del Joc que us el explicarà. Jaho sabeu, tots els dijous, a partir de 2/4 de 10del vespre, al bar dels Carlins.

14

EL

F

AR

CE

LL

EL CLUB DEL JOCEl

s ho

mes

llop

Parlar de jocs que atrapin una majoria de jovesi adults resulta complicat. A vegades,massa estratègia; altres, massa atzar; unsque són curts, altres que són llargs. Si, amés, parlem de grups i colles la dificultatencara és més gran. Uns que volen tran-quil·litat, altres que necessiten moviment.Si hem de triar, però, un joc que impliquide 8 a 24 persones, amb gent poc o moltacostumada a jugar i que tingui una dura-da raonable (depenent del nombre de per-sones pot anar dels 30 minuts a 1 hora)aquest és Els homes llop. A més, la possi-bilitat de triar entre la versió comercialdel joc o una de casolana feta al momentaugmenta l’aplicabilitat d’aquest joc.

Si deixem de banda les seves característiquesd’aplicació (nombre de participants,temps, material...) Els homes llop és unaactivitat plena d’arguments a favor per ala seva potenciació. Sempre hem justificatel joc com a activitat comunicativa i derelació. Doncs bé, aquest és un joc princi-palment de diàleg i comunicació (verbal ino verbal) en què el consens entre els par-ticipants té una dimensió real. Escoltar ideixar escoltar es fa imprescindible si esvol seguir el joc. Saber argumentar, ferhipòtesis creïbles sobre el comportamentpropi o dels altres, controlar emocions,tenir dots de convenciment, saber passara voltes desapercebut... Tots aquestsaspectes necessaris per a treballar les rela-cions grupals i la comunicació interperso-nal apareixen de forma natural. De cop ivolta ens trobem submergits en un treballd’equip d’una manera lúdica i apassio-nant.

Però, com s’hi juga? Bé, necessitem un narra-dor que ens anirà pautant els momentsdel joc. Primer de tot caldrà donar unacarta o paperet a cada participant. A lacarta hi figurarà el tipus de personatgeque s’haurà de desenvolupar durant el joc.Hi ha vilatans, és a dir, persones normalsdel poble i hi ha homes llop, aquells quecada nit es mengen un vilatà. Segons elnombre de jugadors hi haurà més o menyshomes llop. Per exemple, amb 8-11 juga-

dors hi haurà 2 homes llop; amb 12-14jugadors hi haurà 3 homes llop; amb 18-24jugadors, 4 homes llop. També hi podemafegir cartes especials de personatges enquè cada grup pot decidir quins vol oinventar-se’n. Per exemple, la nena ques’aixeca a la nit a fer pipí i espia, la videntque pot tenir informació extra sobrealgun dels participants, etc...

Comença el joc i el narrador explica que s’hafet de nit al poble, i tothom tanca els ulls.Després demana que els llops, i només elsllops, obrin el ulls, es reconeguin entreells i mitjançant símbols o senyals esposin d’acord per decidir quin vilatà esmengen aquella nit. Un cop posats d’a-cord, el narrador els demana que s’ador-min i, acte seguit, es fa de dia anunciantquina és la víctima d’aquella nit. Els vila-tans, a continuació, inicien un debat perdecidir qui pot ser el culpable. L’escollitserà immediatament penjat, metafòrica-ment. El narrador mirarà la carta delpobre nominat i ens dirà si l’hem encertat(és a dir, hem matat un llop) o l’hem cag...(és a dir, si hem matat un vilatà). Els eli-minats giraran la seva cadira i podran con-tinuar contemplant el desenvolupamentde la partida sense dir res (estaran morts,és clar).I així van succeint-se les nits finsque, o bé els vilatans eliminen tots elshomes llop, o bé hi ha tants homes llopcom vilatans i, llavors, els homes llop s’ai-xequen i se’ls mengen (és a dir, guanyen).

Bé, només cal dir bona sort, i que no us mengio pengi ningú.

15

Ja fa molts anys que un grup de joves de laparròquia van iniciar unes activitats d’es-tiu per a la quitxalla del poble. La sevaformació com a monitors i les ganes d’e-ducar tot jugant amb els infants van ferque entressin en el moviment del MIJAC.Anteriorment ja realitzaven activitats decap de setmana, i sempre ha estat unmoviment molt participatiu en el poble.Durant tots aquests 20 anys s’han realit-zat moltíssimes activitats, jocs..., i hi hanpassat molts infants i monitors, i tots ellshan dipositat el seu esforç i temps pertirar endavant l’esplai del poble.

L’equip actual de monitors va decidir fa untemps deixar de formar part del MIJACper la falta de convicció, i passar a formarpart de la federació. Internament no ha fetcanviar la forma d’actuar (fins i tot seguimsituats als mateixos locals de la parròquia,gràcies al rector i al consell parroquial), ipotser ens ha fet créixer i madurar desprésd’una decisió complicada.

Agraïm des d’aquí a la FCE i als esplais pròximsa nosaltres, l’ajuda que ens han donat, aixícom també als pares i mares de l’esplai iantics monitors/es i esperem que elsinfants del nostre poble, Artés, puguin gau-dir durant molt de temps d’aquestes activi-tats de lleure del nostre esplai, el Cep.

Espl

ai E

l cep

d’A

rtés

Centre:El Cep d’Artés

Adreça:Casal Artesenc:

Crta. de Sallent s/n

Població:08271 Artés

Any de creació:

1985 com a Mijac.

El 2005 passa a ser inde-

pendent dins la FCE

Activitats:- De novembre a maig,

activitats de 4 a 6

de la tarda (tallers, jocs

de poble, gincames,

carnestoltes, castanyada...)

- Participació en la festa

de Sant Joan amb la portada

de la flama i jocs

- Campaments d’estiu:

segona quinzena de juliol.

- Colònies de Setmana Santa

- Altres col·laboracions amb

entitats del poble.

Horari:Dissabtes de 4 a 6

Nombre monitors:

18 (10 monitores

i 8 monitors)

Nombre d’infants i joves:

60 aprox.

Més informació:

elcep@esplai.org

696936655 – Ernest

EL RACÓ DE L’ESPLAI

Pl. Milcentenari, s/n08240 Manresa

tel. 93 872 57 89fax. 93 876 83 78www. elcae.orgcae@elcae.org

L’equip de publicacions del CAE agraeix a tots els col·laboradors la seva aportació, gràcies a la qual hem pogut elaboraraquest nou exemplar de la revista El Farcell. Gràcies.

Qui

m M

oya