abr. 16 NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria núm. 16

BARCELONA MATARÓ VILAFRANCA

trivium.cat el butlletí de paper

TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

www.trivium.cat

Edició: TriviumDirecció: Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de focDisseny: Edgar Gonzàlez

Racó científic: Marta ReinosoRacó de la veu: Elisabet Canals

Il·lustracions: Edgar GonzàlezImpressió: Gabinet Trivium S.L.

Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez

el butlletí de paper

núm. 16abril 2016

3

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Editorial

Al butlletí d’abril

El llenguatge desenvolupaon el context és limitant.L’adolescència identifica.

És risc o oportunitat?

L’autoestima és un vaixell.Si bufa vent a baborda port segur arribant.

Si gira el vent a estriborda port nou i seguir remant.

Seguiu-nos a:

Edito

rial

abril

4

Agenda

7 de maig: Jornada de la síndrome 22q11: Desenvolupament cognitiu i social dirigit a

professionals de la salut i l’educació

Organitza: Associació Catalana de la Síndrome 22q117

10 de maig: conferència: “Adopció i adaptació”

Organitza: Col·legi Psicòlegs de Catalunya

26, 27 i 28 de maig: Jornades Internacionals EDAI 2016

Organitza: EDAI26

Agenda

9

25 de maig: conferència: “El rol de la terapeuta en la psicoteràpia de grup amb adoles-cents”Organitza: Col·legi Psicòlegs de Catalunya25

10

maig

9, 23 i 30 de maig i 6 de juny: “Intervenció en trastorns d’aprenentatge. Eines i recursos”

Organitza: Col·legi Psicòlegs de Catalunya

5

Racó científic

Existeix una relació directa i significativa entre el nombre que paraules a les quals un infant està exposat durant els primers anys de vida i el seu posterior nivell intel·lectual i èxit escolar. És a partir d’aquesta evidència que Leffel i Suskind, en un article publicat a la revista Speech and Language, exploren l’efi-càcia dels programes d’intervenció primerenca i d’estimulació del llenguatge en contextos d’alt risc psicosocial.

D’acord amb un apropament constructivista del desenvolupament, del qual parteixen els autors de l’estudi, les estructures lingüístiques emergeixen com a resultat de la contínua interacció entre el nivell actual de funcionament de l’individu i el seu entorn. Ambients desafavorits, canviants i poc estimulants

Per: Marta Reinoso

Racó

cien

tífic

6

poden comprometre el seu progrés evolutiu. Per això, les iniciatives i accions destinades a preservar i enriquir l’entorn quotidià del nounat i de l’infant cobren una especial rellevància.

En l’article, en base a la revisió de la literatura científica i l’experiència clínica, els investigadors presenten els resultats de dos programes d’intervenció per a famílies amb pocs recursos: l’ASPIRE (Achieving Su-perior Parental Involvement for Rehabilitative Excellence), adreçat a nens i nenes amb pèrdues auditives importants, i el Thirty Million, un projecte comunitari de suport a l’escolarització. Ambdós són programes estructurats en els quals un referent especialista −en successives visites al domicili familiar i per mitjà de les noves tecnologies− ensenya els pares/mares a treballar i afavorir el desenvolupament lingüístic del seu/seva fill/a, des de l’entorn natural, i a partir de les activitats de la vida diària.

Els resultats obtinguts aporten evidència de l’important paper que desenvolupen els adults (i princi-palment els pares i les mares) en l’adquisició de les habilitats comunicatives i lingüístiques dels nens i les nenes. En concret, s’observa que els participants en el programa adquireixen un major coneixement dels processos implicats en el desenvolupament del llenguatge infantil i, alhora, prenen una major consciència del crucial paper que tenen les interaccions familiars. D’altra banda, també es demostra que aquelles metodologies que proporcionen una retroalimentació (feedback) immediata i objectiva sobre la conducta (com per exemple les gravacions en vídeo) són fonamentals, ja que contribueixen al canvi en el comportament dels adults i afavoreixen la consolidació d’estils parentals saludables, equilibrats i constructius.

En síntesi, l’estudi contribueix a una major comprensió sobre per què és important la implicació dels pa-res i les mares en la intervenció primerenca i com aquesta ajuda i millora la competència comunicativa dels infants. Els primers anys de vida són clau, i l’evolució del desenvolupament està estretament lligada a la cobertura i la satisfacció de les necessitats bàsiques en el si d’un entorn (lingüístic i no lingüístic) estable, receptiu i estimulant.

Article de referènciaLeffel, K. i Suskind, D. (2013). “Parent-directed approaches to enrich the early language environments of children living in poverty”. Speech and Language, 34(4), 267-275.

Racó científic

7

Entrevista als professionals

Aquest mes entrevistem: Anna Camps

Psicòloga de Trivium Gràcia

Formació i trajectòria professional:

Em vaig llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona el 2010. Posteriorment vaig cursar un màster en logopèdia infantil per la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre paral·lelament em vaig vincular amb diversos centres fent pràctiques voluntàries. Finalment, el 2012 vaig començar a treballar a Trivium i alhora a fer col·laboracions amb COADI, on actualment també hi treballo.

Entre

vista

8

Descriu el que representa per a tu Trivium amb tres adjectius.

Trivium per a mi és sinònim d’experiència, és un lloc ple d’oportunitats per aprendre cada dia de cada nen i de cada família, així com de cadascun dels companys, i és un lloc amb visió de futur i modernitat.

Quina és la teva tasca dins de Trivium i com ha evolucionat aquesta a través dels anys?

Jo a Trivium hi desenvolupo una tasca reeducativa, donant suport i acompanyament a tots aquells nens que tenen dificultats d’aprenentatge. Al llarg del temps, el que més ha evolucionat és la meva metodo-logia de treball, a causa del coneixement i experiència que he anat adquirint. Procuro actualitzar-me i formar-me constantment.

Quines metodologies de treball apliques a l’aula? Quins suports utilitzes?

M’agrada molt ser original en les coses que faig. No utilitzo una metodologia concreta, però sí que m’agrada treballar amb una varietat de material: targetes, jocs, ordinador, paper... I adaptar cada ma-nera de treballar a cada nen.

Sabem que ets especialista en alumnes amb TEA. Quines aptituds creus que es necessiten com a professional per ajudar nens amb aquest tipus de dificultats?

Penso que una de les aptituds més importants que s’han de tenir, no només en aquest àmbit sinó en tots els àmbits en què treballes amb persones, és l’empatia. També penso que són feines molt vocacio-nals. T’ha d’encantar gaudir del que fas, tenir ganes de millorar i d’aprendre cada dia de cada nen, ja que tots ells t’ensenyen més coses de les que et podries imaginar. Has d’estar disposat a entendre i a no jutjar.

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries?

La veritat és que tot el món educatiu sempre m’ha cridat l’atenció. Segurament hauria optat per ser mestra d’educació especial, logopeda, psicopedagoga... O, per altra banda, des de ben petita, sempre havia pensat que em dedicaria a la biologia, ja que sóc una apassionada del món animal.

Entrevista

9

Preguntes breus:

Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu?L’extroversió i l’empatia.

Si poguessis aprendre a fer alguna cosa nova, què seria?M’encantaria saber tocar la guitarra o cantar bé.

Quin és el teu passatemps preferit?M’agrada passar temps amb els amics i la família, i si és al voltant d’una taula amb un bon menjar, millor.

On serien les teves vacances ideals?Les meves vacances ideals serien perduda enmig de la naturalesa, amb una mescla de muntanya i platja.

La cançó que més escoltes:No podria dir quina és la cançó que més escolto, però sí que la música és una part indiscutible de la meva vida.

Recomana’ns un llibre:A mi m’encanta la literatura infantil i, atès que treballo amb nens, em ve al cap recomanar reculls de contes com els de Beatrix Potter, Andersen o els mítics i fabulosos Babar.

El teu refrany preferit:“Vísteme despacio, que tengo prisa”.

Entre

vista

10

Reflexió

L’adolescència és l’etapa de la vida en què es fa la recerca de la nova identitat, la recerca d’un jo diferenciat de la família. Es busquen nous referents en altres entorns i contextos. Durant aquest procés poden aparèixer conductes de risc que estan determinades per diferents factors.

Quan es parla de factors de risc es parla d’indicadors, característiques i circumstàncies que faciliten que una persona sigui més susceptible que una altra a desenvolupar conductes de risc. Les conductes de risc són con-ductes que es poden evitar i poden tenir conseqüències negatives per a la salut física i emocional del jove o de la gent del seu voltant.

Els experts (Hawkins i Catalano, 1996) classifiquen els possibles factors de risc durant l’adolescència en aquests paràmetres: factors biològics (herència i genètics), factors familiars, factors socioeducatius (l’escola), factors socio ambientals, la classe social, les amistats, l’atur, els mitjans de comunicació i les drogues.

Per: Edgar Gonzalez

Reflexió

11

Davant d’aquesta classificació, reflexionem sobre com algunes situacions poden influir en les conductes dels adolescents.

Si parlem de situacions socioambientals, el grup d’iguals es converteix en un model de conductes, en altres formes de fer les coses que condueixen a una exploració per part dels joves d’unes altres maneres de ser un mateix. Durant aquesta recerca, l’acceptació i la pressió del grup poden provocar conductes de risc.

Si posem la mirada en situacions familiars, quan la família no posa límits, els límits els plantegen l’autoritat i les regles de la societat; infringir-les pot ser un intent de demostrar la pròpia independència davant el món. El món ha deixat de ser una zona idealitzada per convertir-se en un lloc on apareixen les decepcions, la sole-dat i les frustracions, que si no s’han experimentat ni treballat des de petits poden desestabilitzar els joves en aquesta recerca de la nova identitat, desencadenant conductes de risc.

La mort és una altra situació amb què els adolescents es poden trobar per primera vegada. La pèrdua d’una persona estimada pot desestabilitzar-los, i la família ha d’estar al seu costat per arribar a un nou equilibri. De vegades els joves no tenen ningú amb qui parlar i explicar com se senten. Això pot provocar altres formes d’evasió de tot el que els preocupa.

El despertar de la identitat sexual i la falta de referents o coneixements en aquesta matèria i la mala gestió de la frustració poden portar a conductes sexuals on només prevalgui el propi interès, i això pot conduir a con-ductes sexuals de risc. També tenir unes preferències sexuals diferents de les del grup pot ocasionar un procés de desaprovació i aïllament.

Factors de risc? Conductes de risc? Sempre ha existit els risc, i sempre n’hi ha. Tots necessitem un punt de risc en les nostres vides. Els reptes ens fan créixer com a persones i ens ajuden a trencar barreres que sense arris-car-nos no seriem capaços de creuar, saltar o fer caure. Els adolescents i joves també s’han d’arriscar, però amb una base i una estructura familiar sòlida i alhora flexible com la plastilina, que els ajudarà a afrontar els reptes d’una etapa clau en el seu desenvolupament.

Refle

xió

12

Segons Abraham Maslow1, tots necessitem una valoració positiva de nosaltres mateixos, amb una base adequada d’autoestima. La satisfacció d’aquesta necessitat d’autoestima ens condueix a sentiments d’autoconfiança, vàlua, força, capacitat i suficiència de ser útils i necessaris al món. Per altra banda, la frustració d’aquesta necessitat ens pot provocar sentiments d’inferioritat, debilitat i/o desemparament.

Podríem dir, per tant, que l’autoestima és un pilar fonamental del benestar emocional que cal potenciar. Aquest és un tema que en els últims anys preocupa la majoria de pares, que entenen que ajudar a cons-truir una autoestima ferma en els seus fills els ajudarà a prevenir molts problemes quan arribin a l’ado-lescència, dotant-los de més resistència davant de les dificultats. Però com es pot potenciar l’autoestima dels nens? Això no és quelcom que s’aprengui d’un dia per l’altre, sinó que la seva construcció dependrà de les relacions personals d’acceptació i confiança que es realitzin a diari. Els nens i adolescents han de

Per: Marta Rosell

La motxilla dels pares

La motxilla dels pares

13

trobar seguretat i afecte en les persones que els envolten sense arribar a la sobreprotecció, que només els debilitaria i els faria més sensibles i vulnerables.

Alguns aspectes pràctics per al dia a dia podrien ser els següents:

Utilitzar el reforç positiu, basant-se més en els fets i no tant en els resultats. A la vegada, cal ajudar-los a admetre els seus errors; han d’aprendre que les coses no sempre surten com a un li agradaria que sortissin.

Reconèixer les qualitats i encoratjar-los a millorar en allò que no se’ls dóna tan bé.

Realitzar activitats on puguin tenir èxit i comprovar que són capaços de portar-les a terme.

Fomentar activitats extraescolars que potenciïn les seves habilitats.

Valorar-los tal com són i no com nosaltres voldríem.

Donar responsabilitats de manera gradual que a la vegada ajudin a la seva autonomia i a confiar més en si mateixos.

No solucionar els seus problemes i buscar solucions amb ell.

No comparar-lo amb amics i/o germans.

Demanar la seva opinió i mantenir una actitud d’escolta en tot moment.

Com tot, treballar l’autoestima requereix dedicar temps. És necessari estar alerta dels moments que ens permetin potenciar-la. El paper dels pares és fonamental, i en pot dependre aconseguir una bona base per després saber afrontar qualsevol situació que es doni amb la resta de l’entorn.

1 MASLOW, A. (1991). Motivación y personalidad. Madrid: Díaz de Santos.

La m

otxil

la de

ls pa

res

14

Tallers d’estiu

Actualitat

TALLERSd’ESTIU

2016

Saps tot el que fem aquest estiu? Llegeix la nostra oferta per al pròxim mes de juliol.

APRÈN A FER AMICSEs potencien les habilitats socials per ajudar a millorar la capacitat de relacionar-se i comunicar-se amb els altres, facilitar la resolució de conflictes i afavorir el be-nestar personal i social.

Dirigit a: nens, preadolescents i adolescents amb po-ques habilitats socials i amb dificultats per gestionar les emocions.

Lloc: Centre de Gràcia.

LECTURA, EMOCIÓ I ACCIÓEndinsar-se en el món de la lectura de manera activa i creativa. A partir de textos narratius de diferents for-mes i continguts es treballarà l’entonació i l’expressi-vitat lectora, com a eines per a una millor comprensió i comunicació en el grup. Tant ens podrà emocionar el text, com qui l’expressa. Es proporciona un espai de confiança per tal de desenvolupar habilitats de so-cialització, imaginació i creativitat, a través de l’art de llegir i el fet de poder-ho compartir.

Dirigit a: nens i nenes d’Educació Primària.

Lloc: Centre de Gràcia.

RELACIONA’T I EMOCIONA’T

Es proporcionen a cada alumne recursos metodolò-gics personalitzats que parteixen del seu estil d’apre-nentatge i s’ensenyen estretègies per aprendre, rete-nir i evocar millor la informació a partir de tècniques d’estudi que augmenten l’eficàcia i faciliten l’estudi.

Dirigit a: nois i noies del cicle superior de Primària, ESO i Batxillerat.

Lloc: Centre de Gràcia, Vila Olímpica, Maresme i Penedès.

ESTRATÈGIES D’APRENENTATGES

Garantia d’èxit!

15

Talle

rs d’e

stiu

S’ofereix a tots aquells nens que tenen dificultats en el traç de la lletra la possibilitat de canviar-la per tal de fer-la més entenedora i fàcil d’executar. S’ajuda a trobar la lletra més adequada i eficient par-tint de diferents models a escollir. Es treballa la força i la posició de la mà en l’agafar el llapis per, escriure i s’unifica el tamany de les lletres, el lligam i l’espaiat. Paral·lelament, s’incideix en l’organització i la presen-tació de la tasca en el full.

Dirigit a: nens i nenes a partir de 4 rt de Primària

Lloc: Centre de Gràcia.

VOLS MILLORAR LA LLETRA?

Treball específic i personalitzat per millorar la mecà-nica i la comprensió lectora, l’escriptura i l’aritmètica. Adquisició d’estratègies complementàries per poten-ciar l’atenció i la memòria.

Dirigit a: nens i nenes amb dislèxia, discalcúlia, TDAH o que simplement necessiten una estimulació en les àrees dels aprenentatges bàsics.Tant va dirigit als infants que continuen amb el pro-grama que han fet durant el curs com a aquells altres que inicien una reeducació.

Lloc: Centre de Gràcia, Vila Olímpica, Maresme i Penedès.

FEM CRÉIXER L’APRENENTATGE

Curs intensiu per repassar i/o preparar exàmens d’aquelles matèries suspeses o que s’han portat fluixes durant el curs. Es poden treballar totes les as-signatures aplicant recursos metodològics especialit-zats i motivadors i amb un seguiment personalitzat. Organització i control de la feina feta a casa.

Dirigit a: alumnes d’Educació Primària, ESO i Batxi-llerat

Lloc: Centre de Gràcia, Vila Olímpica, Maresme i Penedès.

*Aquest taller també es realitzarà l’última setmana d‘agost.

REPÀS DE MATÈRIES.

Es plantegen activitats intuïtives, manipulatives i vi-suals per aprendre a jugar, pensar, raonar, experimen-tar, reflexionar, deduir i descubrir tots els aspectes bà-sics de les matemàtiques. Es practiquen les habilitats i destreses per solucionar problemes.

Dirigit a: alumnes amb dificultats en les matemàti-ques i que necessiten una nova manera d’aprendre.

Lloc: Centre de Gràcia.

LES MATEMÀTIQUES TAMBÉ SÓN DIVERTIDES

És el millor de l’estiu...

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a

08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a

08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B

08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

www.trivium.cat info@trivium.cat

Un espai, 5 centres