neu i allaus · 2020. 11. 28. · 2 neu i allaus 3 | abril 2011 sumari 4 episodis de grans allaus a...

1

Episodis de grans allaus a Catalunya: on i quan

La neu i les allaus, un exemple d’aproximació interdisciplinària al coneixement de la natura

Anàlisi de l’accident al Bony del Manyer

Vint-i-cinc anys d’estudi del risc d’allau a Catalunya Entrevista a Joan Manuel Vilaplana

neu i allausRevista de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus | abril 2011 | núm. 3

nieve y aludes | nheu e lauegi | elurra eta elur-jausiak | neige et avalanches

2

neu i allaus 3 | abril 2011

Sumari 4 Episodis de grans allaus a Catalunya: on i quan Carles García Sellés

10 La neu i les allaus, un exemple d’aproximació interdisciplinària al coneixement de la natura Carles Fañanàs Aguilera

14 Anàlisi de l’accident al Bony del Manyer 03.02.2001 Entrevista a Jordi Ballester, testimoni de l’accident Sara Orgué Vila

19 El soroll provoca el desencadenament d’allaus? Pere Oller Figueras

23 Balance de accidentes en la temporada 2009-2010 Glòria Martí i Domènech

26 Vint-i-cinc anys d’estudi del risc d’allau a Catalunya Entrevista a Joan Manuel Vilaplana Fernández Pere Rodés i Muñoz i M. Carmen Miranda Parlon

30 Publicaciones afines a Neu i Allaus Ricard Llorenç Badia

NEU i ALLAUSRevista de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les AllausNúmero 3 | Abril de 2011

Direcció Neu i Allaus: Pere Rodés

Consell editorial: M. Carmen Miranda, Junta directiva ACNA

Disseny gràfic i maquetació: Margarida Oller

Fotografia de portada: Cicatriu d’allau de fons sota el coll de Noucreus. Pere Oller

Redacció: Santa Magdalena, 4, 2n Barcelona 08012 Correu electrònic: [email protected]

Dipòsit legal: B-9113-2009

ISSN: 2013-3227

Subvencionat per:

ASSOCIACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DE LA RIBAGORÇA ROMÀNICA

EDITA Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus ACNA www. acna.cat | Correu electrònic: [email protected]

Junta directiva de l’ACNA

President: Pere Martínez

Vicepresidenta: Glòria Martí

Secretari: Jordi Gavaldà

Tresorer: Pere Oller

Vocalies

Seguretat: Francesc Carola, Enric Nadal, Jordi Gavaldà

Divulgació: Sara Orgué, Carles García, Joan M. Vilaplana, Alberto Mediavilla

Revista: Pere Rodés, Marc Janeras, Aina Margalef, M. Carmen Miranda

Accidents: Glòria Martí, Jordi Gavaldà

Web: Pere Oller, Jordi Armet, Marc Ferrer

Meteorologia: Jordi Pons, Jordi Armet

Formació: Ivan Moner, Sara Orgué, Montse Bacardit, Carles Garcia

Professional i tècnica: Quim Merlos, Carles Fañanás, Pere Martínez

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

http://www.acna.cat/www.aineva.it

3


Editorial

4 10 14

23 2619

Tenimalesmanseltercernúmerodelanostrarevista,larevistadel’ACNA,ielprimerpensamentqueenspotpassarpelcapéselrecorddeltempsquefadesdel’inicidel’Associació,desdelaprimerarevista.Peraunsoperaaltresseràméscurtomésllargperòenelquetotsestaremd’acordésenlagranquantitatdetreballqueentretotss’haaportatal’Associació,encoms’hananatconsolidantlesdiversesactivitatsentotaquesttempso,endefinitiva,coms’haanatfentvisiblelanostraAsso-ciaciótantadinscomaforadelnostrepaís.

Seguiremavançantambil·lusióperarribarcadacopmésllunyenelcomplimentdelesfinalitatsielsob-jectiusquevarenquedarestablertsenelsestatutsdel’Associació.

Estemarribantalfinaldelatemporada2010-2011i,esperemquesegueixiaixí,laxifradevíctimeséssen-siblementinferioraladelatemporadaanteriorialamitjanadelesúltimestemporades.

Jaqueparlemd’accidentsitenintencomptequeperal’ACNAeltemadelaseguretatenl’activitathivernal,tantdelleurecomprofessional,seràsempreunaprioritatenlesnostresactuacions,volemdestacar,perlaimpor-tànciaqueté,l’èxitquehantingutiquetenenquantaparticipacióelscursosdeformacióenaquestesduesúl-timestemporades.Seguintamblaformació,calressaltarelseguimentdelprojecte“Laneualesescoles”,dirigit

anensinenesde6a12anys,enquèenunseguitdejornadespràctiquesiteòriquesesdónaaconèixerquèéslaneuiesfaprendreconsciènciadelaimportànciadelaseguretatalamuntanya.Unaaltraactivitatconsolidadaaquestatemporadaéslaxerrada“Alertaamblesallaus”ilapresentaciódelapel·lículaThe Fine Line,finançadaperlaCanadianAvalancheFoundationisubtituladaencatalàicastellàperlanostraAssociació.

Parlàvemabansdelavisibilitatdel’ACNAivaladirquecomencematenir-ne,permésqueencaraensquediunbontrosdecamíperfer.Lesinvitacionsaparticiparencursossobreneuiallausorganitzatsperaltresen-titatsolescol·laboracionsenJornadesTècniques—talcomvafer-sealaIJornadaTècnicadeMeteorologiadeMuntanyaiAllausambMeteopallarsolacol·laboracióalesIVJornadesTècniquesdeNeuiAllaus-HomenatgeaXavierBoschiMartíorganitzadesperIGC-CGA-SMC—sónunarealitat.

Veiemquepocapocanemconsolidantactivitatsdeformació,dedivulgació,d’intercanvideconeixements,depresènciasocial;tenimunawebambunaltnivelldefuncionamenticontingutsgràciesalgrupdegentquehitreballa;peròalavegada,iseguinttreballantambil·lusióivoluntatcomfinsara,femqueméscompanysicompanyess’afegeixinalesactivitats,adesenvoluparnovesiniciati-ves,alsgrupsdetreball:fementretotsmésACNA.

4

neu i allaus 3 | abril 2011 neu i allaus 3 | abril 2011

1. IntroduccióFinsfapoc,elsestudissobrelescondi-cionsnivometeorològiquesenquèesprodueixenlesallausalsPirineusdeCatalunyahanestatescassos.S’hanestudiatalgunscasosconcretscomeldel’hivern1995-1996,quevaserex-cepcionalperl’altnombred’episodisenunsolhivern.Enaquestestudienscentraremenelsepisodisd’allausinoenelnúmerod’allaus.Perepisodid’allausensreferiremaunperíodedetemps(normalmentundiaopocsdiessensevariacionsenlasituacióatmosfèricaaescalasinòptica)enquè,comamínim,hihahagutunaallaudegransdimensions,ésadir,unaallaudemésde1.000mdere-corregutiquearribaalfonsdevall,

destrossantbosc,infraestructures,oqueésbastantmésgrandelqueésha-bitual.Sitreballéssimnomésambelnombred’allausarribaríemalacon-clusióqueambelpasdelsanyscadacopn’hihamés,jaqueacausadel’augmentdelaxarxad’observadorsqueesdediquenalseguimentdelmantellnivalidel’activitatd’allauselregistred’allausvacreixent.Entreballarambepisodispodemmi-nimitzar aquest efecte enganyósd’increment d’activitat d’allausambelpasdeltemps.D’altrabanda,podemassegurarqueconeixemquasiambtotaseguretatelnombretotald’episodisdegransallausquehihahagutdesdel’hivern1970-1971finsal2008-2009,gràciesalseguimentde

laxarxad’observadorsnivometeoro-lògics(NIVOBS),larecercahistòrica,lesenquestesalapoblacióielsestu-disdendrocronològics,mentrequeresultaimpossibleconèixerelnom-bretotald’allauscaigudesenaquestsdarrers40hiverns.

2. Regions amb activitat de grans allausDesdel’inicidelsbutlletinsdepre-dicciód’allauss’hanestablertunesregionsalPirineualesqualss’as-signaungraudeperilld’allausenlapredicciódiària,jaqueesconsideraquesónunitatsambuncomporta-mentsimilardelmantelliunares-postasimilarenl’activitatd’allaus.Ambl’experiènciadelspredictors,

Episodis de grans allaus a Catalunya: on i quan Carles García Sellés. InstitutGeològicdeCatalunya.

Gran allau a la cara nord del Montarto a l’Aran, poc habitual, de finals de febrer del 2010.


5


dedadesnivometeorològiques(comamínim30anys)nos’hanpogutes-tablirunesregionsambcriteriscien-

tífics.Enaquestestudi,mitjançantl’anàlisiestadísticadeladistribucióespaialitemporaldelesgransallauscaigudesenelsúltims40anys,hempogutrecolzarcientíficamentlaclas-sificacióempíricaquehemutilitzatfinsara.S’hautilitzatunatècnicaestadística anomenada clusteringqueserveixperreagruparunamos-tra,enaquestcas,de30episodisbendatatsdegransallausrepartidespertotelPirineu,iaconseguirgrupsre-lativamenthomogenisenfunciódelescondicionssinòptiquesenquèesdonenallaus.Així,s’hadeterminatquealesregionsdelTer-Freser,Cadí-MoixeróiPrepirineuelmantellnivalrespondelamateixamanerapelquefaaactivitatd’allaus.AquestestresregionslesagrupemcomazonaMe-diterrània.S’haobtingutunsegongrupformatper lesregionsPalla-resaiRibagorçana-Vallfoscaons’hademostratquelarespostaéssimilarenl’activitatd’allausidiferentdeladelazonaMediterrània;ladenomi-nemzonaContinental.Finalment,untercergrupambrespostadiferentiestadísticamentmésdiferenciadaquelesduesanteriorsentresiéslaformadaperl’Aranil’extremnorddelaPallaresa,queanomenemzona

aquestesunitatss’hananatmodifi-cantlleugerament.Elproblemaésqueperlamancadesèriesllargues

RESUMENEn este trabajo se han analizado los episodios de grandes aludes en el Pirineo de Catalunya desde la temporada 1970-1971 hasta la 2008-2009. Se ha optado por estudiar las condiciones de ocurrencia de los episodios o ciclos de aludes independientemente del número de eventos ocurridos en cada uno de los episodios, ya que los eventos van aumen-tando a medida que se densifica la red de observadores. Se ha conside-rado un episodio como un periodo de tiempo (un día o pocos días con actividad de aludes superiores a los 1.000 metros de recorrido en que la situación sinóptica no cambia sustancialmente).En cuanto a los resultados, se ha comprobado estadísticamente que existen tres zonas en cuanto a simultaneidad en la actividad de aludes; es decir que existen tres sectores con características similares en cuanto a la ocurrencia de grandes aludes. Estos sectores son la zona Medite-rránea, formada por las regiones Ter-Freser, Cadí-Moixeró y Prepirineo; una zona Continental, formada por las regiones Ribagorçana-Vallfosca y Pallaresa, y una tercera zona Oceánica, formada por la región Aran-Franja norte de la Pallaresa.La probabilidad de que en un invierno haya un episodio o más de gran-des aludes en el Pirineo de Catalunya es de un 64%. Las situaciones sinópticas (configuraciones a 500 hPa) en las que podemos esperar un episodio de estas características son 6. Las más frecuentes (un 39% de los casos) son las advecciones del noroeste y norte; a continuación (situaciones 2 y 3), un bloqueo anticiclónico sobre el centro y norte de Europa que provoca el paso de una vaguada o formación de una borrasca sobre el sur de la península Ibérica; la cuarta situación es una baja fría sobre Catalunya; la quinta, una advección del sudoeste por una profunda depresión frente a Portugal o Galicia; finalmente, una dorsal anticiclónica sobre el Mediterráneo occidental.Este catálogo de situaciones desencadenantes de grandes aludes supone una ayuda a la predicción regional de peligro de avalanchas.

Figura 1. Nombre d’episodis de grans allaus al Pirineu de Catalunya datats a resolució diària des del 1970-1971 fins al 2008-2009 (barres, valors en l’eix de l’esquerra), mesos de desembre a abril. També es representa l’evolució de l’índex de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), que resumeix el tipus de circulació atmosfèrica predominant durant un hivern (línia, valors en l’eix de la dreta); valors positius indiquen domini de l’anticicló de les Açores amb fluxos de l’oest, valors negatius indiquen afebliment de l’anticicló de les Açores i major nombre de depressions que afecten la península Ibèrica.

6

5

4

3

2

1

0

3

2

1

0

-1

-2

No

mb

re d

’ep

iso

dis

de

gra

ns

alla

us

Hivern (DGFMA)

índ

ex N

AO

1970

-19

71

1978

-19

79

1974

-19

75

198

2-19

83

199

2-19

93

1972

-19

73

198

0-1

98

1

199

0-1

99

1

1976

-19

77

198

4-1

98

5

199

4-1

99

5

198

6-1

98

7

199

6-1

99

7

197

1-19

72

1979

-19

80

1975

-19

76

198

3-1

98

4

199

3-1

99

4

1973

-19

74

198

1-19

82

199

1-19

92

1977

-19

78

198

5-1

98

6

199

5-1

99

6

198

7-19

88

199

7-19

98

198

8-1

98

9

199

8-1

99

9

198

9-1

99

0

199

9-2

00

0

200

0-2

00

1

200

4-2

00

5

200

2-20

03

200

6-2

00

7

200

1-20

02

200

5-2

00

6

200

3-2

00

4

200

7-20

08

200

8-2

00

9

6


verseslleisdeprobabilitatpròpiesdefenòmensrarsopocfreqüents.Concretamentelmillorajustament,iestadísticamentacceptable,ésaladistribuciódePoisson,ques’utilitza,perexemple,percalcularelnombredediesdepedregadaaCatalunyaopercalcularelnombredediesal’anydenevadaaBarcelona.Segonsaquestallei,hihaun36%deprobabi-litatsquel’hivernvinent(oqualsevolhivern)nohihagicapgranallaui,complementàriament,un64%detenirunomés episodisdegransallaus.Pertant,unaaltraconclusióalaqualarribemésquealPirineudeCatalunyaésmésprobabletenirunhivernambgransallausquenopasunhivernsense.Detotesmaneresnoentindremgaires,d’episodis,al’any,elmésprobableésquenomésentinguemun(37%),jaquelapro-babilitatdetenir-ne2jabaixaaun19%.Unaltretemaéssaberdequèdepènqueunhivernsiguiallavósono,isiespotpreveure.Avancemquedependràdeltipusdecircula-cióatmosfèricaqueprevalguidurantaquellhivern,jaquehemestablertun catàleg de situacions sinòpti-quesfavorablesaquèesprodueixingransallausiaquestesestanmoltbencorrelacionadesambunpatródecirculacióatmosfèricaqueregeixlacirculaciódedepressionsiantici-clonssobreEuropaOccidentalcone-gutcomoscil·laciódel’AtlànticNord

Entre 1 i 5 episodis





Aran-N. Pallaresa

Pallaresa

Perafita-Puigpedrós

Cadí

44%

25%

31%21%

3%

10%

15%

Ribagorçana-Vallfosca

Prepirineu

Ter-Freser

Figura 2. Nombre d’episodis d’allaus enregistrats entre 1970/71 i 2007/08 i percentatge a les diverses regions nivològiques del Pirineu.

Taula 1. La taula indica el nombre d’hiverns observats (segona columna) amb cap episodi d’allaus, amb 1 episodi i així fins a 7 episodis (primera columna) i la freqüència que representen (tercera columna). A les dues últimes columnes s’indica la probabilitat teòrica amb dues lleis de distribució (Poisson i Binomial negativa) que en un hivern es doni cap episodi, 1, 2 o fins a 7 episodis.

Probabilitat teòrica

Núm. d’episodis Hiverns observats Freqüència % Poisson Binomials negativa

0 11 29% 36% 35%

1 19 50% 37% 38%

2 6 16% 19% 19%

3 1 3% 6% 6%

4 0 0 2% 1%

5 1 3%


7


(NAO).ElquiddelaqüestióéssabersiespotpreveureelvalordelaNAOperalproperhivern.L’experiènciademostraquel’encertenlasevapre-visióésdenomésun35%.

Perregions,elsciclesdegransallaussónmésfreqüentsal’Aran-FranjaNorddelaPallaresa,l’únicaregiódeclimaoceànic(44%deprobabilitatdetenirunomésepisodisdegransallausal’any).Lafreqüènciavadisminuintfortamentcapal’est(vegeulafigura

esreparteixensobreelterritoriseguintdeterminatspatronsenfunciódelasituaciósinòpticaqueelsprovoca.Mit-jançantunprocedimentestadísticano-menatAnàlisideComponentsPrinci-pals,s’hanagrupattoteslessituacionssinòptiquesquehanprovocatgransallaus(noméslesques’hanpogutdatararesoluciódiària,untotalde25)entre1970-1971i2006-2007.S’hanobtingut6componentsopatronsdesituacionssinòptiquescausantsdegransallausal

Figura 3. Component 1. Situació de fluxos del nord i nord-oest.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

Figura 4. Component 2. Solc creuant la península Ibèrica amb eix oblicu.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

Figura 6. Component 4. Baixa centrada sobre la Mediterrània occidental.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

Figura 5. Component 3. Baixa centrada al sud de la península Ibèrica.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

55805540

53405300

510056605620

54205380

51805140

57405700

55005460

52605220

58205780

2)finsaunmínimd’entreel10-15%alPerafita-PuigpedrósiCadí-Moixeró.Perònovamenttornaaaugmentarenapropar-nosalaMediterrània,ambun25%alTer-Freser.

4. En quines situacions atmosfèriques es produeixen grans allaus?Normalment,quanhihauncicledegransallausnoenbaixenatoteslesregionsenelmateixperíode,sinóque

8


PirineudeCatalunya,apartirdelessimilitudstrobadesenladistribuciódelsvalorsdel’alçadadelgeopotencialde500hPa,ésadir,enladistribuciódelapressióde500hPa,queestrobacomatermemigpelsvoltsdels5.500md’altitud.S’haescollitaquestcampdepressiójaqueéselquecondicionalaposiciódedorsals,solcsilacircu-laciódedepressionsianticiclonsensuperfície.

Lasituaciósinòpticamésfreqüentqueprovocagransallaus,queano-menemcomponent1,éslaquecom-

portaadveccionsdelnord-oestidelnord(39%delscasos).Normalmentvalligadaanevadesintensesambtem-peraturesbaixesiallausdeneupolsiefecteaerosolaltamentdestructiuconcentradesal’Aran-FranjaNorddelaPallaresairegionsadjacentsenalgunesocasions.Unexempleéslasituaciódel30degenerde2003,enquèvancaurepelsvoltsde150cmen24horesal’Aranquevanprovocarallausderecorregutquilomètric.Enaltressituacionshanafectatlatota-litatdelPirineudeCatalunyajaque

elsfortsventsdelnordhanprovocatgransallausdeplacaensituacionsenquèhihaviaunmantelltransporta-bleprevi,comvaserelcasdel4-5-6defebrerde1996,amballausquevanafectarhabitatgestantalPirineuoc-cidentalcomal’oriental.

Elscomponents2i3sumenun31%de les situacions sinòptiquesallavosesivanassociatsasituacionsdebloqueigambanticiclonscentratsalnordd’Europa, queprovoquenl’afeblimentdel’estructurainternadelmantellper irradiacióennitsserenesoperbaixestemperaturesambientalsjaqueacostumenaseranticiclons tèrmics, degradant-loperaposteriorssobrecàrreguespernevades. Concretament, el segoncomponentvedefinitpelpasd’unsolcambeixoblicuambdisposicióSE-NWquecreualapenínsulaIbè-rica.Elsolcprenaquestaorientacióperlapresènciadel’anticiclósiberiàsobreEuropadelNord,quedesviaelpasdesolcsprocedentsdel’AtlànticNordcapalaMediterràniaocciden-tal.Elpasdelapartdavanteradelsolcprovocanevadesintensesdeneuengeneralhumida,iamés,afavo-reixlaciclogènesidavantlacostadeCatalunyaiintensificalesnevadesal

Figura 8. Component 6. Dorsal sobre la Mediterrània occidental.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

55805540

53405300

510056605620

54205380

51805140

57405700

55005460

52605220

58205780

Figura 7. Component 5. Baixa centrada a l’Atlàntic amb flux del sud-oest.

70

65

60

55

50

45

40

35

30

LA

T [

º]

-30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20

LON [º]

Una altra gran allau al sector de Llessui, davant del poble de Saurí, a causa d’un episodi de pluges a finals de febrer del 2010.


9


subtropicalqueimpulsaunaadvec-ciócàlidaanivellsbaixos(detectablea850hPa,uns1.500m).Coincideixque el mantell és encara fred in-ternament,normalmentalmesdemarç,finalsd’hivern,ilasobrecàr-regadelescapesfeblesinternesperhumitejamentensuperfícieprovocalesallausdefusió.Afectaqualsevolregió.Destacal’allauderaMagdalenaal’Arandeldia26demarçde2006.

Per representar aquestes situa-cionsatmosfèriquesqueprovoquenallausalPirineudeCatalunyahemutilitzatelmateixformatdecolorsqueelsmapessinòpticsdelmodelmeteorològicGFSqueapareixalwebhttp://www.wetterzentrale.de/topkar-ten/fsavneur.html

D’aquestamanerapotscompararelmapaprevistde500hPa(nolesisòba-resrepresentadesperlíniesblanques)peralspropersdiesambelcatàlegdemapesqueaquíetpresentemiveuresicorresponaunadelessituacionspotencialmentallavoses.Noobstantaixò,recordaqueenunepisodidegransallaushifanunpapertantlasituacióatmosfèricacoml’estatprevidelmantellnival.

Pirineuoriental.Eltercercomponentéssimilaral’anteriorjaquetambéhihaunbloqueiganticiclònicalnordd’Europaperòenaquestcaselsolcjas’haestrangulatitrobemunabaixaenalçadaaïlladade la circulaciógeneralentreelsuddelapenínsulaIbèricaielnordd’Àfrica.Ensuperfí-cielespressionssónaltes,superiorsa1.013hPa,iacostumaahaver-hiunfluxmarcatdellevantambneva-desintensesalPirineuoriental.Unexemplevanserlesallausdel2dedesembrede1991,unadelesqualsvaarrasarunvessantboscósdelpicdelBalandraualRipollès.

Elscomponents4,5i6sónpochabitualsientretotsellsexpliquenel24%delesgranssituacionsalla-voses.Elcomponent4ésunafortadepressiócentradaatotselsnivellsdelatroposferasobreCatalunyaambuncormoltfredinferioramenys30°Ca5.500md’altitud.Lesallausesreparteixenpertotelterritori.Unexempleéseldel30-31degenerde1986,enquèaPorté-Puymorensvabaixarunaallauquevamatarduespersonesal’interiord’unxalet.Elcomponent5vedonatperunade-pressióprofundasituadaal’AtlànticentrePortugalielgolfdeCadisqueenviaventshumitsitemperatsdelsud-oest,sobreelPirineuoccidentalpreferentment.Lesnevadessónin-tensesambmolttransportdeneu,especialmentalaRibagorçaialaVallFosca.Unad’aquestessituacionsvaserladel20d’abrilde2008quanaSenetvabaixarunaallaude2.400md’ampladadecicatriuide3quilòme-tresderecorregut.L’últimasituaciódegransallausnovalligadaapreci-pitacionscomlesanteriorssinóaunperíodedefusiócausatperlapresèn-ciad’unadorsalenalçadasobrelaMediterràniaoccidental,ambreflexensuperfíciemitjançantunanticicló

Restes de vegetació arbòria destrossada per una allau a la zona de Margalida a l’Aran, a causa d’una forta pujada de temperatura amb un mantell fred encara format per capes febles (març del 2008)...

Bibliografia

Birkeland, k.W., Mock, c.J., Schinker, J.J.(2001).“Avalancheextremesandatmos-phericcirculationpatterns”.Annals of Glaciology,núm.32,p.135-140.

García, c. Martí, G. oller, P. Moner, i. Ga-valdà, J. Martínez, P. Peña, J.c.(2009).“Majoravalanchesoccurrenceatregionalscaleandrelatedatmosphericcirculationpat-ternsintheEasternPyrenees”.Cold Regions Science and Technology,núm.59,p.106-118.

inStitut GeolòGic de catalunya.Butlletins Nivològics i d’Allaus.http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlletins.html

http://www.wetterzentrale.de/topkarten/fsavneur.htmlhttp://www.wetterzentrale.de/topkarten/fsavneur.htmlhttp://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlletins.htmlhttp://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlletins.html

10


La neu i les allaus, un exemple d’aproximació interdisciplinària al coneixement de la natura Carles Fañanás Aguilera. ÀreadeMediNaturaldeLleida,delDepartamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca,AlimentacióiMediNatural(DAAM)delaGeneralitatdeCatalunya.Membrefundadordel’ACNA.

dicaidiscontínua.Lesvivènciessónintenses,itantperl’ànimderepetir-les,perl’agraïmentaquelcomoalgúquehaintervingutenlanostravida,perprotegiraqualsevolquecomno-saltresespottrobaramblamateixaexperiència,pelplaerdelatensióodelavelocitat...,ensenganxemide-sitgemaprofundirenlaimplicacióeneltema.

Un tema específic com aquesttravessa lesdiferentsbranquesdelaciènciaidelatècnica.Ésenelsaspectesinterdisciplinarisonestro-benméspossibilitatsdedesenvolu-pamentambaccionsiintercanvis.Elsparàmetresfísicsquepodenserobjectedemesuramentselectrònicsiquecontribueixenaestimarestabi-litatsodensitatsd’aiguaoaire,els

L’ACNA,AssociacióperalConeixe-mentdelaNeuilesAllauséselnomdel’associacióqueensagrupa.Somgent sensibilitzada, que ens hemagrupatperaprofundirenelseuco-neixement.Somgentdiversai,comatal,diversessónlesdedicacions,formacionsiexperiènciesqueenshanconduïtapreguntar-nossobreels diferents aspectes relacionatsambaquestformatdel’aiguaielsfenòmensderivatsdelmateix.Totshitenimcabuda,enunaassociació,preocupadaperaspectesquotidians,devegadesmitificats.Sóntemesqueensagraden,quehemexperimentatdejoves,queenshancolpitperal-gunaraóihihemvolgutreprendreelcontacte.L’existènciadelaneuilesallausenlanostravidaésperiò-

RESUMENLa nieve y los aludes, objeto de la ssociación ACNA, que tiene por finalidad la mejora de su conocimiento, constituyen un tema complejo, tanto en si mismos, como en la manera de abordarlos. La esencia de la nieve y sus propiedades, las causas y las consecuencias de los aludes, mobilizan a muchas personas de formaciones diver-sas, pero con una sensibilidad especial por la montaña. Nos hemos “dado forma”, al igual que en otros países. No quere-mos excluir a nadie. Queremos recoger y difundir conocimiento y sensibilidades. Os invitamos a adheriros.Zona d’allaus al bosc de Birós d’Ainet de Besan, 116 del CUP de Lleida,

al terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà. Foto: C. Fañanás.

intercanvisenergèticsquegenerencanvismorfològics, lapropagaciódelsoidelesonesenunmitjàdi-fícilmentreproduïbleallaboratori,lapercepciósocialdelsriscosasso-ciats,lesinteraccionsambelsfactorspsicosomàtics del comportamentensituacionsderiscd’allaus...,sónqüestionsquenoespodenplantejaraunsprofessionalsespecífics,sinóqueabordar-lesrequereixunaanàlisiinterdisciplinàriaidosisnotablesdecreativitat.

Laneuilesallausformenpartdelanatura,ilanaturaésal’abastdetot-hom.Bé,notant;lessocietatsquehanconviscutoconviuenenentornsonaquestsfenòmenssónhabituals,hanacumulatexperiències,obser-vacions,hanforjatlasevahistòria


convivintambaquestrisc.L’aigua,aquestelementtancomúiimpres-cindibleperalavida,estransformaenneuigelsotaunescondicionsdeterminades.Téuncomportamentdiferent,complementaridellíquidhabitual;téaplicacionsde lleure,perquèelfregamentésbastantbaix;representaunreservorid’aiguaqueesdistribueixdurantlaprimaveraiincrementalespossibilitatsd’in-filtraciódel’aiguaenelsòlienelterreny.

Algunsesfixenmésenl’elementfísicmaterial: l’aigua líquida i elvapor,ofasegasosa,esdevenengelofasesòlidaenunscristallsmeravello-sosiefímers,fruitd’unartistadivíod’unsequilibrisenergèticscomple-xosifascinants,od’unescondicionsqueesreprodueixenpergenerarneuartificial.PensarenelCreadordelscristallsoenelscapricisdelaNaturaensapropaasentimentsmetafísics.

Elscristallsevolucionen,enlesdiferentscondicionsd’acumulació,compressióodifusió,capaaerosolspotents,capasuperfíciesdellisca-mentiestratsd’acumulació,ocapadensosblocsdeneuhumida.

Elvent,invisible,variableicaò-tic,ordenaelmantell,uniformitzatopografiesicoberturesvegetals.Lavelocitatianarquiadel’aire,laneuensuspensióprocedentdelsòl,quenodelcel(eltorbil·lustralaimatgedelaturbulència),l’acciómodela-doradelvent,moltmésquelasimpleprecipitacióordenada,esconcentraendeterminatsepisodisigeneraacu-mulacionsheterogènies.

Laforçadelagravetatfalaresta,encaraquelatransferènciaenergè-ticaderivadelatemperaturadelescapes.Elmantelldeneus’estructuraprogressivament.Iposatsobreelter-reny,ambelspendents,devegadess’estabilitzaidevegadesesdesprèn,iho fa,comsempre, trencantpelpuntmésfeble,itraslladantlatren-cadacomunaona,enunalongitudmoltvariable.Jatenimlesallausenmarxa!

Enunentornd’aspecteestable,unasobrecàrregaeldesestabilitza.

Quin pes, quina distància, d’onsortirà,comesmourà,onpararà...S’hanfetmoltesobservacionsise’nfanmoltesmés.S’observaelfenomenilessevesconseqüènciesperainfe-rirelfenomeni,entreelles,natural-ment,lapèrduadenombrosesvideshumanesielstraumatismesquehacausat, s’estudiacomhanarribataquellespersonesallí, el territoriafectat,comiquinsdanyshacausat

i,enelcasdelespersones,comleshanpoguttreure,comespodenevi-taromitigarelsdanys...

Hempassatdeldetallques’ob-servaamblalupaalmantellnival,quetédiferentscotessegonslainso-lació,quemodificalareflexiódelaradiaciósolar(l’albedo)ilaradiaciónocturna,ihemacabatenlesallaus,lescauses,lesconseqüènciesilesre-percussionsquetenen.

11

Perspectiva de l’allau amb més gran desnivell registrada a Catalunya, a Bossòst, Vall d’Aran, el poble de l’autor. Foto: C. Fañanás.

Cornises o acumulacions de neu a la divisòria d’aigües, pel transport de la neu pel vent. Foto: C. Fañanás.

12


Novallapenacitarlesdiferentsformacionsuniversitàriesperapro-fundirendiferentsaspectesrelacio-natsamblaneuilesallaus.Toteshitenenpuntsdevinculació.Arabé,dinsdelesciències,lageologiailageo-grafiahangeneratunnombrósgrupdepersones sensibilitzades.Entreelsensenyamentstècnics,elsforestals cobreixenhabitualmentl’àmbitonesprodueixen,peròpla-nificadorsdetottipusiserveisde

carreteresideproteccióciviltenenuncontacteméshabitualambelfe-nomen.Apartird’aquí,tantelectrò-nicscominformàticsquedesenvolu-penelementsdemesura,biòlegsqueanalitzenplantes,insectes,alguesi arbresper identificarmúltiplesadaptacionsvitalsalaneu,metgesiinfermers,queestudienicurenelsefectesquelaneuilesallauspro-voquenenlespersones,psicòlegs,sociòlegsimestresqueavaluenla

percepciódelriscicomreaccionem,ensorganitzemoensadaptemperaconviure-hi.

Larelacióamblaneuilesallausésmoltvariada,ial’AssociacióperalConeixementdelaNeuilesAllausnovolemexcloureningú.

Hihaquiesmouperlamunta-nyadurantl’hivernivolconèixerelfenomenpermillorarlasevasegure-tatoladelsaltres.Hihaquitéunaformacióacadèmica,iquitél’experi-ènciaderelacionar-sehabitualmentamblaneuilesallaus.Hihaquihaaconseguittotesduescoses.Tambéhihaelsprofessionalsqueofereixenserveisrelacionatsamblaneuilesallaus,comlarecollidadedades,l’observació,l’ensenyamentoladi-fusiódelconeixementalarestadelasocietat,aquitambélitocaconviure-hi.Hihaquis’hihaacostatapartirdelacuriositatdeveureelsefectessobrelasalut,lasupervivènciailesintervencionsperamillorar-les,l’or-ganitzaciósocialdavantunrescat,davantlaplanificacióurbanística,l’enginyeriadelsmaterials,odelssensorsdecaracterístiquesdelsma-terials,l’enginyeriaperamillorarlaseguretatdelesinfraestructuresilesviesdecomunicació,osistemesdecontrol,ielsobservadorsdecomlasocietatrespondavantelsdiferentsmissatgesquerep.

Lasocietatengenerals’haespecia-litzataviureenunentornmajorità-riamenturbà,queexcepcionalmentsesituaencotesaltes,ielmónruraltambéfuiggenèricamentdelescon-dicionsmésinhòspites,sinohihainteressosespecíficsperbuscarode-fensar.Peròl’incrementdelamobili-tat,l’expansiódelturismedelaneuilespossibilitatsd’aprofitamentdequalsevolterritorisielmineralolasituacióestratègicahorequereixen,facilitenelcontacteilarelaciódequalsevolamblaneuilesallaus.

Tanmateix, allí on la neu i lesallaussónhabituals,hihasempregentques’hadeixatseduirpelseuatractiu,i/ohapatitlessevescon-seqüències.Ésnormalqueaquestagentacabiorganitzant-seperacom-

Regeneració de pi negre en la zona d’arribada de l’allau d’Ainet de Besan, amb soques, fustes tombades i estat de la vegetació que delimitava la zona d’arribada. Foto: C. Fañanás.

Equip cinèfil. Els ensinistradors de gossos per al rescat i els responsables de la seguretat pública també s’impliquen en la neu i les allaus.Foto cedida per J. M. García.


13


partirconeixements,experiènciesidifondre’nresultats.Aixívammiraraquestmónivanaparèixerl’ANENAaFrança,l’AINEVAaItàlia,l’ISWaSuïssa,l’ISSWaAmèricadelNord...Nosaltrestractemd’omplirelforatrelatiuaCatalunyaiEspanya.

Lesdisciplinesdelconeixementperabordaraquesttemasónmúltiples,variadesicurioses.Quis’hiaproximas’implicaambunsentimentespecialcapalamuntanya.Tampocnosónfreqüentslesuniversitatssituadesenindretsaltsimuntanyosos.

Alnostremón,laneuésunme-teor relativament generalitzat apartirdelstròpicsodedeterminadaalçada.Ésfàcilqueendesplaçar-nosdurantl’hivernhaguemdepassarunportdemuntanya,iquelasevaviabi-litatestiguiafectadaperlapresènciadeneuopelriscd’allaus.Aquestaafeccióalescomunicacions,idespréstambéalestelecomunicacions,querequereixen(demoment)reemissorsterrestres situatsgeneralment enpuntsaltsiestratègics,estraslladaatottipusdemercats.

Inicialmentelsgeògrafs,elspri-mersobservadors, vanserelspri-mersacaracteritzarel fenomen isituar-loalmón.Elshistoriadors,comadisciplinaqueintegraaquestconeixementeneltempsivaloralasevainfluènciaenelconjuntdelasocietat, tambés’hivanfixarbenaviat.Despréselsgeòlegs,enlasevaaproximació genèrica al coneixe-mentdelaterraidelsmaterialsilasevaevolució,vanaprofundirenelseuconeixement.Elsconeixementsdelafísica,oleslleisqueregeixenelfuncionamentdelanatura,quehanevolucionatparal·lelamentamblesmatemàtiques,sónimprescindiblesicomplexosenaquestatemàtica.

Peròmoltesvegadessónelsefectes,lesconseqüències,lesquepotenciemotractemd’evitar.Lespersones,en

elsambientsfredsihumits,patei-xenalgunesmalalties,iespropicienalgunesreaccionsdelcosperfer-hifront.Siesdesencadenenallaus,esgenerenaccidentsiincidents.L’anà-lisidelsmateixos,pels traumatis-mes,asfíxiespermancad’intercanviambl’exteriordel’allau,id’altresconseqüències,acàrrecdemetges,infermersiprofessionalsdelasalut,propicial’adopciódemesurespreven-tives,teixitsitècniquesd’actuació,quehanpermèsguanyarmoltasu-pervivènciaiseguretat.Lapsicologiatambéobservaelnostreconeixementilesnostresactituds.Elfactorhumà,queensmotivaaassumirunrisc,lacomunicació,queenshisensibilitza,oqueensmotivaaassumir-lo,l’or-ganització,quanestractad’ungrup,peraoptimitzarelsrecursosielsmo-viments,enafrontarunrepteounrescat.Enlescondicionsenquèenstrobem,eltemps,elmeteorològicitambéelfísic,s’haobservatqueésunapeçaclauquecalgestionar.

Laneuielgelconserveninforma-ciódelescondicionsenquèvanfor-mar-se,isónunapeçamoltútilperavaluarelcanviclimàticalllargdeperíodesllargs.Elcanviclimàtic,em-marcatenelcanviglobal,comportaladesapariciódelesnostresglacerespirenenques,juntamentambaltrescanvisalspolsdelaterra,iperspec-tivesdemajorfreqüènciad’episodisextraordinaris.

Elconeixementenspermetd’avan-çar-nosaunsprocessosrealsiaunscanvisquepotserjasónirreversibles.Ambelconeixementsomméslliu-resimésresponsablesdelesnostresdecisions.Lacomunicacióentreno-saltresi,engeneral,d’aquestconei-xementquenoéspatrimonid’unsprivilegiats, sinó dels sensibles ipreparats,condicionaranlanostrasupervivènciail’organitzaciódelesnostressocietats.

Els observadors nivometeorològics estudien el mantell nival i recullen dades per conèixer la seva estabilitat.

Aparell de Recerca de Víctimes d’Allau (ARVA). Enginyeria de telecomunicacions al servei dels rescats dins la neu.

14


Anàlisi de l’accident al Bony del Manyer 03.02.2001Entrevista a Jordi Ballester, testimoni de l’accident Sara Orgué Vila.LlicenciadaenBiologiainivòlogadeNivomet,SL.

L’objectiud’aquestarticleésrevi-sarelsesdevenimentsquevanin-volucrar tres grups d’esquiadorsdemuntanyaenunaccidentperallaudeneuienl’autorescatd’unavíctima.Atravésdelacrònicad’undelstestimonis,veuremsilahipo-tèticaaplicaciódel3x3deMunterpodriahaveralteratlacadenad’es-deveniments.Laintenciónoésnimoltmenysjutjaroqüestionarlesdecisionspresespelsimplicatssinóseguirestudianteldifícilicontro-vertitmóndel’avaluacióigestiódelriscenterrenyd’allaus.

El 3x3 de MunterWernerMunter,nascutl’any1941aSuïssa,ésguiademuntanyaiun

Figura 1. Cartografia de l’allau i traçat de l’itinerari. En groc s’indica el recorregut que hauria escollit el segon grup si no hi hagués hagut traça prèvia (font: IGC).

delsconsultorsmésreconegutsdel’InstituteforSnowandAvalancheResearch(SLF).Unadelessevesgransaportacionséselmètode del 3x3,unaeinadegestiódelrisc,utilitzadaal’horadeprepararunasortidahiver-naliportar-laatermeambseguretat.Conscientdelaincapacitatd’elimi-nartotalmentlaincertesapermè-todescientífics,proposaconstruirunaestratègialògicapartintdelainformaciódisponible,encaraquepuguiserparciali,devegades,con-tradictòria.

Aquestaestratègiaesbasaenlava-loraciódetresfactorsclauencadas-cundelstresnivellsdeproximitat.

Moltesvegadeselsaccidentstenenllocdesprésd’acumularunseguit

d’errors.L’objectiud’aquestmètodeésguiarlesnostresvaloracionspasapas,aconseguiranticipar-nosalspro-blemesiprendredecisionsdeformaobjectiva.

Factors

1. Les condicions del temps atmosfèric

i de la neu.

2. El terreny.

3. El factor humà.

Nivells

1. Planificació de l’itinerari des de casa.

2. Valoració sobre el terreny.

3. Decisió davant de punts de dificultat

concrets.

0 m 1.000 m

1.Informacióextretadel’InstitutGeològicdeCatalunya.

Dades de l’accident1

1. Data i localització:03.02.2001,BonydelManyer(2.809

m),alaCerdanya(PirineuOrientaldeCatalunya).

2. Situació nivometeorològica:•Dosdiesabans:nevadesdefins

a20cm.VentdeNWmoderat.Tem-peraturesbaixes(mínimesdefinsa–8°C).

•Eldiadel’accident: intervalsennuvolats,temperaturesenascensmoderativentdeSWfluix.

• Predicció del Butlletí de Perill d’Allausa1dia:PERILLMARCAT(3).PossibilitatdedesencadenamentdeplaquespersobrecàrregafebleenorientacionsSiE.Podenserdemidamitjana.


15


RESUMENEl objetivo de este artículo es revisar los acontecimientos que involucraron tres grupos de esquiadores de montaña en un accidente por alud y en el autorrescate de una víctima. Gracias a la crónica de uno de los testigos, veremos si la hipotética aplicación del 3x3 de Munter podría haber alterado la cadena de sucesos. La intención no es, ni mucho menos, juzgar o cuestionar las decisiones tomadas por los implicados sino seguir estudiando el difícil y controvertido mundo de la evaluación y gestión del riesgo en terreno de aludes.

3. Característiques de l’accident:•Placadevent•Orientació:S•Cicatriu:240md’ampladaide 40a150cmd’alçada•Pendent:25°•Gruixdeldipòsit:4a5m•Recorregut:uns500m

4. Cronologia dels fets: •Aquelldiahihaviatresgrups

depersonesfentl’itineraridelBonydelManyer.Elprimergrupvapujarambunesdueshoresd’avantatgerespectealsaltresdosgrups,queanavenforçajuntsiseguintlatraçadelsprimers.

•QuanelsegonieltercergrupestavenjapassatelclotdeRobancienfrontd’unvessantinclinatd’orien-taciósud,vanveurecomtresperso-nesiungosesdisposavenabaixar-lo.Conscientsdelagranacumulaciódeneuexistentenaquellazona,vanes-perar-seforadelapossiblezonad’in-fluènciadel’allau.

•Elprimeresquiadorvaentraralapalafentunadiagonalivacaureenferelprimergir,perònovapassarres.Al’entradadelsegonesquiador,esvadesencadenarl’allau.

•Elprimeresquiadorvaserar-rossegatienterratielsegonvaque-dar-sesotalacicatriuperòalapart

Imatge de la cicatriu des de lluny. Foto: C. García.

Detall del dipòsit. Foto: C. García.

Detall de la cicatriu. Foto: C. García.

16


altadel’allau.Eltercerencaranohaviaentratalazonaperillosa.

•Elsmuntanyencsdel segon itercergrup,desprésd’assegurar-seque lavíctimaportavaARVA,vanrealitzarelrescatienpocsminutsvanlocalitzarialliberarlavíctima.Aquestavasortir-neil·lesaialcapd’unaestonavacontinuaresquiantcapavallambelsseuscompanys.

•Durantelrescat,vanavisarelsbombersperòdesprésdelocalitzarlavíctimase’lsvacomunicarquenofeiafaltaquehianessin.Totiaixò,alcapde20minutsvanaparèixerambhelicòp-terperferfotosianalitzarl’accident.

•Elsdosgrupsdemuntanyencsquehavienparticipatenelrescatvanquedar-seunabonaestonarepassantelsesdevenimentsirecuperant-sedel’ensurt.Després,totsvancontinuarcapavall.

Entrevista a Jordi Ballester, un dels components del segon grup i líder en l’operació de rescat de la víctimaL’objectiudel’entrevistaésavaluarlasortidad’esquídemuntanyadesdelprincipi,pasapas,isotalesdi-rectriusdelmètodedel3x3.

Com vau escollir l’itinerari i per què?Éremungrupdecincpersonesilanostraintencióeraferunasortidafàcil,d’iniciació.Delscincesquia-dors,dosteníembonnivelld’esquíiexperiènciaambmuntanya,portà-vemARVAipala,iéremelsqueco-neixíemelrecorregut.Lamevacom-panyafeiadosanysquesortiaambesquísperònoportavamaterialdeseguretat.Elsaltresdoss’estrenavenaquelldia,portavenmaterialdello-guerperònomaterialdeseguretat.

Elbutlletímeteorològicdeiaquefariabondiaivamdecidird’anaralBonydelManyer,unitinerariquehavíemfetmoltesvegadesiqueenssemblavaadequat.Sabíemqueforçapartdelrecorregutpassaperdinsdelbosciquenohihapendentsgairepronunciades.Eraunabonazonaperalsques’iniciaven(Figura2).

Localització dels diferents grups d’esquiadors just després de l’accident i altres punts clau. Foto: Carles Godayol.1. Dos membres del primer grup.2. Inici del flanqueig: zona perillosa del traçat.3. Segon grup.4. Víctima i rescatadors.5. Tercer grup.

Rescat de la víctima. Foto: Carles Godayol.

Detall de l’allau. Observeu la tercera persona just damunt de la cicatriu. Foto: Carles Godayol.

1

2

3

45


17


Sí.Hivahaverunmomentquevampujarperunbarranquetforçaincli-natsensevegetació.Enferlavoltamaria,s’obrienesquerdesentreelsesquísiestallavenblocs.Eraorien-tacióSW,forçasemblantaladelaplacadel’accident.Però,laveritatésquenoensvamalarmar.Defet,elprimermomentdedubte,vaserensortirdelbosciveurelaformaconvexad’aquellavessantquere-cordàvem còncava. L’acumulacióeradegransdimensionsideformalenticular.

I què vau fer?La traçavorejava l’acumulaciódeneuperl’esquerraentreelsúltimsarbresdellímitdelbosci,alapartalta,feiaunflanqueigpersotad’unesroques.Elprimertramtranscorriaperterrenyseguriforadelrecorre-gutdel’allaupotencial.Peròl’accésa lacarena,tot iqueestavaobertpelsesquiadorsqueensprecedien,eramésdubtós.Vamdecidirarribar

Vau consultar el Butlletí de Perill d’Allaus?No,noelvamconsultar.Defet,noeremconscientsquejan’hihaguésllavors. Tot i això, vaig comentarlamevadecisióauncompanyquetambéconeixialazona.Ellemvadirquehaviabufatventdelnordaquellsdiesiquelaneudelanevadaestariaacumuladaalsvessantssud.Peraixò,aquelldiahaviadeciditferunaascen-sióràpidaperpistes.Emvasemblarestrany.Peròcomquenosaltresnoteníemgransambicions,vamdeci-dirseguirelplaestablert.Lanostraalternativaerabaixarencasdenoveure-hoclar.

Quan vau ser sobre el terreny, us va cridar l’atenció alguna cosa?No.Feiaundiafantàstic.Hihaviamoltaneuinosemblavahaverventatgaire.Vamcoincidir,justensortir,ambunaltregrupquevaresultarqueconeixíem.Davantnostre,vam

veureunestracesilesvamseguir.Novamfercomprovaciód’ARVA.Delscinc,nomésdosenportàvemi,del’altregrup,queerenset,noméstrespersonesenduien.L’ascensióvase-guirsensecapsorpresafinsquevamsortirdelboscivamveureunapalamoltcarregada.Aquívampararperanalitzarlasituació(Figura3).

Sabent que l’allau va ser de placa de vent, recordes haver percebut indicis de vent durant l’itinerari?Quejorecordi...no.Havíempassat,finsaquellmoment,perdinsdelboscilatraçaeraforçafonda.Teniatotl’aspectedeneupols.

A vegades, quan el bosc és més esclarissat o hi ha alguna clariana, els arbres actuen de paravent. En aquestes zones s’hi sol acumular més neu que en les altres. En recordes alguna?

Figura 2. Detall del mètode del 3x3 durant la planificació de l’itinerari

Condicions (temps i neu) Terreny Factor humà Objectiu

PLANIFICACIÓ -Butlletí d’allaus. -Mapes. -Quants som? Dissenyar la ruta

DE L’ITINERARI -Predicció meteorològica. -Guies d’itineraris. -Condició física i tècnica i les possibles

DES DE CASA -Experiència personal -Experiència personal dels membres del grup. alternatives.

o d’experts locals. o d’experts locals. -Qui és el responsable?

Figura 3. Detall del mètode del 3x3 durant l’avaluació sobre el terreny


-Les condicions del -Control del bon

temps i de la neu són -Observació del terreny funcionament del Escollir en tot moment

VALORACIÓ les esperades? i percepció real del relleu material de seguretat. la trajectòria més

SOBRE EL -Les condicions (terreny rocós, prat, bosc, -Control de l’horari i adequada segons

TERRENY inesperades fan que canals, orientacions, de l’estat físic dels les nostres observacions

hi hagi itineraris més pendents…). components del grup. continuades.

segurs que altres?

Figura 4. Detall del mètode del 3x3 a l’hora de prendre decisions davant de dificultats concretes


-Control del tipus de neu, -Com és el relleu que ens

DECISIÓ DAVANT de la quantitat i de envolta (canal, pala, -Mida del grup. Decidir si passem

DE PUNTS DE l’estabilitat convexitats, proximitat a -Cansament, tècnica o no passem per

DIFICULTAT -Dimensionar la placa zones segures, pendents…)? d’esquí, disciplina, un pas concret.

CONCRETS en cas de neu ventada. -En cas d’accident, lideratge...

per on podem escapar?

18


alespedresi,desd’allà,passard’unenun,fentcirculaciódeseguretat.(Figura4).

Si no hi hagués hagut traces, per on hauríeu pujat?Mainohaguéspujatpelmigdelapala,encaraquehihaguéshaguttra-cesprèvies.Aixòsegur!Esveiamoltcarregadadeneu.Sihaguéshagutdetraçarjol’itinerari,m’haguésdecan-tatperresseguirlapalaperladreta,perunllomqueesveiaforçapelat.Peròseguirlestracesensdonavamésconfiançaqueobrirunazonanova.Hihavienpassattrespersonesiungosinohaviapassatres.Tothomvaestard’acordaseguirendavant.

Fins que...Finsquevamveurequeelgrupqueanavadavantnostretreiaelcapperlacarenaiesdisposavaabaixarperlazonadel’acumulació.Vamdecidirparariesperaraveurequèpassava.Inovamhaverd’esperargaireperquèal’entradadelsegonesquiador,vamsentirunsorollmoltsordigreu:BRO-OOM!!!Ensvasemblarquelamunta-nyas’enfonsava.Lapalaqueprimereraconvexa,vaquedarcòncavaielclotdeRobancvadesaparèixersotatonesdeneu.Finsitotvamhaverderecularunesmetresjaquel’allauvapassaraunscincmetresd’onérem.

Com vau reaccionar?Quanl’allauesvaaturar,vamveureduespersones.Latercerahaviadesa-paregutsotalaneu.Ràpidament,ensvancomunicarquetotstresportavenARVA.Aleshores,nosaltresieltercergrupqueensseguiaapocadistàn-cia,vamposarelsARVAenrecepcióiunvatrucaralsbombers.Joiunaltrecompanyvamentraralazonadel’allauivamcomençarlarecerca.Larestaesvanquedarparats,sensereaccionar.

Teníeu experiència en el rescat?Havíemfetalgunapràctica,allòquefasaprincipidetemporada.Real-ment,vamtenirmoltasortperquèvamtrobarlavíctimaforçaràpid,toti

actuard’unaformadesorganitzadaiutilitzantl’ARVAincorrectament.

Creus que la figura del líder és important en aquestes situacions?Sí,sensecapmenadedubte.Desprésdelocalitzarundelsbastonsdel’ac-cidentat,vaarribarmésgent.Decop,ensvamtrobarforadantunaàread’1m3cincpersonesambpalaid’altresexcavantamblesmansielsesquís.Sensepensar-m’hovaigferuncritdientque tothomqueno tinguéspalaquesortísivamorganitzarduesfilessimulantunacintatransporta-dora(deneu,enaquestcas).

En quina posició vau trobar la víctima?Assegut. Tenia els esquís posats.Durantbonapartdelabaixadaesvamanteniralasuperfície,peròfi-nalmentelsesquíselvanretenirilaneulivapassarpersobre.Totiaixí,gràciesqueportavaencaraunacintadelbastóposada,elvamtrobar.

Creus que si no haguéssiu estat allà, els seus companys l’haguessin rescatat?Jocrecquenoo,simésno,elrescathauriaestatmoltméslent.Nomésdosmembresd’aquellgrupdetresperso-nesportavenpalaiuneralamateixavíctima.Quanvanarribar,jafeiaestonaquenosaltrespalejàvem.Vamhaverdeferunforatdemigmetredeprofundi-tatpertrobar-lielcapicontinuarexca-vantfinsa2mperpoder-lotreure.

Com es trobava la víctima?Aixòsíquevasermoltcuriós.Livamtreurelaneudelabocaidelnasiensvadirqueestavabé.Uncopdesen-terrat,teniaunposatmolttranquil,massapelmeuparer.Joestavabenemocionatd’haver-lopoguttreureviuiellesmostravaapàtic.Segura-mentestavaenestatdexoc.

Una víctima il·lesa, sembla que hi va haver sort...S’hadedirquelatraçadepujadaerarelativamentsegura,almenysfinsa

lesroquesoncomençavaelflanqueigexposat.Novullnipensarquèha-guéspassatsielsegonieltercergruphaguéssimpujatpelmigdelapala:dotzepersonesenterradesimésdelameitatdelsesquiadorssenseARVA.Quindesastre!

Com us va influir aquesta experiència?Totselsmembresdelmeugrupvanequipar-seambmaterialdesegure-tat.Alamevacompanyalivacostarforçatempsrecuperarlaconfiançaal’horadeprogressarperlaneu.Feiadosanysqueesquiavaivaagafarpor.Ijoreconechaverreduïtl’excésdeconfiança.Desdellavors,vigilomoltmés.Emfixomoltenelterrenyisiveigunazonaforçaextensadeneuacumulada,se’mdisparal’alarmaencaraquenohihagi indicis devent.Abansm’agradavabaixarelprimer iaraprefereixoquepassialgúaltre.

Què opines de l’eina que proposa Werner Munter?Emsemblaqueésunaeinaforçaen-tenedoraiútilperagrupsambunnivellmitjàialtdeconeixementsen allaus. Peròper a inexperts ogentpocconscientdelqueimplicasortiralamuntanyaal’hivern,potresultarunmètodeunamicaem-bolicat.

Creus que la seva utilització us hauria fet actuar diferent?Segurquesí.Calcanviarelscostums.ConsultarlameteoielButlletí de Perill d’Allaushaderesultarimprescindible.TambéferunparelldepràctiquesanualsderecercaambARVAi,quansurtsambaltragent,assegurar-sequesabenferservircorrectamentelseumaterialdeseguretat.

Bibliografia

Munter, W.(2007).3x3 Avalanchas. La gestión del riesgo en los deportes de invierno.DesnivelEdiciones.

inStitut GeolòGic de catalunya.Reculld’acci-dentsperallaus(Temporada2000/2001).http://www.igc.cat

http://www.igc.cat/


19


El soroll provoca el desencadenament d’allaus? Pere Oller i Figueras. InstitutGeològicdeCatalunya.

El18degenerde2003,esvaproduirunaccidentalPicodelAlmorchón(1.914m),situatalaserradeSegura(Andalusia),onunaplacadeventvaenterrarunnen,quevamorir.Aquestnenformavapartd’ungrup,consti-tuïtpelpareielsdosfills.Esvadonarelcasquejustenelmomentenquèesvaproduireldesencadenamentdel’allau,acabavadepassar,moltproper,unhelicòpter.Esvadeduir,doncs,quel’accidenthaviaestatpro-vocatpelsorolld’aquesthelicòpter.Acausad’aixòhivahaverunjudici,peròdesconecquinvaserelveredic-te.Enassabentar-nosdel’accidentidelespossiblescauses,vambuscaralabibliografiaalguncassimilaroal-gunestudirelacionat.Novamtrobarcapestudiquetractésaquesttema.Desconeixíeml’efectequepodiate-nirelsod’unhelicòpterolesones

RESUMENEl artículo pretende aclarar si el sonido es un factor desen-cadenante de aludes, como popularmente se ha creído, o si por el contrario se trata de una falsa creencia. A partir de los datos aportados por un artículo publicado recientemente, se explican de forma sintética los fundamentos que rigen la física del sonido, su transmisión a tra-vés del aire, su efecto al entrar en contacto con la superficie de la nieve, y cómo interviene en la generación de aludes. Se comparan distintas fuentes de sonido y sus amplitudes de pre-sión típicas en contraste con las mínimas necesarias para iniciar la rotura estructural de la capa débil. Finalmente se demuestra que el sonido emitido por una persona, un avión o un helicóp-tero se encuentra substancial-mente por debajo de este valor. Por lo tanto, el sonido generado por dichas fuentes no puede generar aludes.

quegenerenlessevesaspessobreelmantellnival,totiqueapriorisabí-emqueelsoteniaunaincidènciapràcticamentnul·laeneldesenca-denamentd’allaus.

Popularments’hacregutquelesallaus podien ser provocades pelsoroll.Perexemple,PascualMadoz,políticespanyoldelseglexix,conei-xedordelsPirineus,enelseumag-níficDiccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar,publicatentreel1845iel1850,quanparladelsPirineus, faespecialèmfasienelperillquere-presentenlesallaus.Quanexplicalescausesquelesprovoquenhofadelamanerasegüent:“Una sola piedra des-prendida casualmente; un pajarillo que al posarse en las nieves superiores mueve un copo de ellas; el eco de la voz, en fin en ciertos parajes, basta para causar en

un instante males incalculables”.Ésmés,mésendavant,quanexplicalesterri-blesconseqüènciesquesuposavaelpasdelportdelaBonaiguaal’hivern,descriulatècnicaques’haviad’utilit-zarperpassardeformasegura:“Noso-tros hemos pasado este puerto en el mes de abril; hemos tenido la precaución, que no deben olvidar los militares, de hacer una fuerte descarga en lo más alto, porque allí no pueden alcanzar los desprendimientos (mandando una compañía que haga una descarga, las moles de nieve que no están aseguradas se desprenden, y el paso en-

Allau a la Vall de Moro.Foto: José Castanera Terés.

20


tonces no ofrece grandes riesgos)”.Teniaclar, per tant, que calia provocarunabonadetonacióperdescarregarelsvessantsdetotaneuinestable.Tambéalcinemahitrobemalgunsexemplesd’aquestacreença.El1954esvaestrenarlapel·lículaSeven Bri-des for Seven Brothers(setnúviesperasetgermans);desprésdelraptedelesnoiesesprodueixunapersecucióques’acabaquanelsperseguidorsquedenbloquejatsperunaespec-tacularallau,provocadapelscritsdelesnoies,al’engorjatdel’EchoPass.Actualmentaquestmusicalsesegueixrepresentantalteatre.

Avui dia, això es considera unmite.SegonsBruceTremper,enelseullibreStaying alive in avalanche terrain(2001),lacreençaqueelso-rolldesencadenalesallausésaixò,unmite:noméspassaalespel·lícules.Segonsell,enquasitotselsaccidentsperallaus,l’allauésdesencadenadapelpesdelavíctima,od’algúdelgrupdelavíctimaoproper.

PeròsiavuiescricsobreaquesttemaésperquèalcongrésdelaISSWdeDavos,elsetembrede2009,enBenjaminReuterienJürgSchweizervanpresentarunarticlemoltinteres-santtitulat“Avalanchetriggeringbysound:mythandtruth”.Enaquestarticleexpliquenidemostrenquinésl’efectequeelsotéeneldesen-cadenamentd’allaus.Segonsells,lamajoriadeplaquesdeneusecaesde-sencadenendeformanaturaldurantlesnevadesopocdesprés,acausade

pertorbacionsexterneslentesperòuniformes,comaral’acumulaciódelaneu.Peròtambépodenserdesen-cadenadesperpertorbacionsràpideslocalitzades.Aquestespertorbacionssóncomunamentcausadespelpasdepersones(esquiadors,surfers,etc.)operexplosiusenlapràcticadelde-sencadenamentartificialpreventiu.Ocasionalments’hadocumentatquelesallaushanestatdesencadenadesperterratrèmols,avionsmilitarsquevolenabaixaaltura(boomsònic)ihelicòptersaterrantoenlairant-se.Mentrestant,eldesencadenamentatravésdelso,cridantofentunaltresorollfort,esmencionacomaopciódedesencadenamentenalgunslli-bresisemblaromandrecomamitepopular.Osiguique,mentrequeeldesencadenamentd’allauspersobre-càrregaestàbenestudiatidemostrat,nohaestataixíenelcasdelsdesen-cadenamentsproduïtspelso.

Enl’estudiescomparal’efectedediversesfontsdedesencadenament,enparticularexplosius,boomsòniciso,is’avaluasiéspossibleeldesenca-denamentpelsoopotserdescartatbasant-seenestimacionsd’ordredemagnitud.Concretamentcomparen:

•Elsoemèsperunapersonacri-dantalpeud’unvessant,queresultaenunaonaacústicadepressió.

•L’onadepressióacústicadegudaal’aproximaciód’unhelicòpter.

•Lapressióaplicadaalmantellperlacàrregaestàticad’unesquia-dor.

•Elxocilesonesdepressióacústi-cad’avionsambvelocitatssuperiorsaladelso(uns340m/s,anomenatboomsupersònic).

•Elxocilesonesdepressióacús-ticacausadesperdetonacionspersobredelasuperfíciedelaneu.

Ambl’excepciódelesforcesexer-cidesperunesquiador,enquès’efec-tuaunacàrregaencontacteamblasuperfíciedelmantell,lesaltresfontsestanrelacionadesamblapressiódelesonesdesopropagant-seatravésdel’aire.

Expliquenambdetallelcompor-tamentfísicdelesonesdesopropa-gant-seatravésdel’aire,ienentrarencontacteamblasuperfíciedelaneu.Qualsevolfontdesoprodueixonesdepressióal’aire.Lesonesdesoal’airesónoneslongitudinalsquesorgeixendelacompressióiexpansióalternadadel’aireenladirecciódepropagació(figura1).

Podemdiferenciarlesonesacústi-quesnormalsilesonescausadespervelocitatsdepropagacióproperesalesdelso,oonesdexoc.Perproduironesdexocésnecessàriaunapertor-baciódegranamplitud,comunade-tonació,enunintervaldetempsmoltcurt.Pocdesprésd’originar-sel’onadexoc,aquestapotconsiderar-secomunaonadepressió.L’atenuaciód’unaonadepressióqueviatjaalavelocitatdelsodecreixexponencialmentendistànciesdedesenesdemetres.Encanvi,l’atenuaciódelesonesdexocemesesperunaviósupersònic,entractar-sed’untrend’onesdepressióconsecutivesinod’unaonapuntual,ésmenoriespodenarribararegistrarcentenarsdePa1propdelsòl.Quanl’onadepressiótrobalasuperfíciedelaneuentraencontacteambunmedidiferent,desfavorablealatransmissiódel’onaenergèticaentreelsmedis:aire-neu.Aixòfaqueunapartdelesonespenetridirectamentalmantell,mentrequeunaaltraviatgiatravésdel’aireperlasuperfícieil’afectien

Figura 1. Ona longitudinal. La vibració es produeix en la direcció de propagació.

1.Pascal:unitatdepressiódelSistemaInternacio-nald’Unitats.Esdefineixcomlapressióuniformequeexerceixunaforçad’1newtonsobreunasu-perfícied’1metrequadrat.


21


unadistànciamajor.Uncopl’onahaentratdinsdelmantell,esprodueixunestrèsenl’estructuradelaneuquecausaundesplaçamenti,encon-seqüència,elcol·lapsedelacapaieldesencadenamentdel’allau.

Desd’unpuntdevistaenergètic,l’energiad’unaonadepressió ésdirectamentproporcionalalasevaamplitudifreqüènciai,pertant,al’amplitudi freqüènciade la fontemisora.Ésadir,commésgransiguielsaltdepressióproduïtiméscurtaladuradadelsalt,mésenergèticaseràl’onaproduïdaimésquantitatd’energiaseràtransmesaposterior-mentalmantellnivalquanl’onahipenetri.

Enl’articleesfaunacomparativadequinaéslapressióquepodenexer-cirelssonsconsiderats.Elsresultatsesmostrenalataula1,onl’estrèsaddicionalinduïtpelsohaestatme-suratexperimentalment.

Enelcasdelsexplosius,lesonesdexocs’absorbeixenràpidament,i

Taula 1. Amplituds de pressió (p) causades per diverses fonts (Reuter i Schweizer, 2009).

Font p (Pa)

Crit fort 2

Helicòpter 10

Avió 20

Boom supersònic 200

Esquiador 200-1.200

Detonació (explosius) 1.500

^

^ l’onadepressióéslaquepotafectarl’estructuradelaneu.Peraquestaraó,posatsentre1i2mpersobredelasuperfíciedelmantell,sónmoltméseficients.S’assumeixunestrèsde1.500Pa.Noésgairemésqueelrangsuperiordel’estrèsaddicionalquepotinduirunesquiador—entre200i1.200Pa—,quedepèndelescon-dicionsdelaneuiprofunditatdelacapafeble.Elsorollcausatperunavióques’enlairaésde1.200dBaunadis-tànciade60mdelasevatrajectòria.Aixòcorresponaunasobrepressiódel’airede20Pa.Elsavionsquevolenavelocitatssupersòniquesa900mpersobredeterracausenunsaltdepressióenunintervaldetempscurt.Elsvalorsquegenerensónde200a500Pa.Enaquestcass’handocumen-

Fotografia 1. Allaus provocades a distància per un grup d’esquiadors de muntanya l’11 de febrer de 2007 al Tuc dera Pincèla (Val d’Aran). Les lletres minúscules corresponen a la posició dels excursionistes en el moment de desencadenar la primera placa a distància (color lila) i les majúscules a la posició dels excursionistes en el moment de desencadenar la segona allau accidental. La causa fou el col·lapse d’una capa feble molt inestable per la sobrecàrrega deguda al pes de les mateixes persones.Foto: Rafa Mombiedro.

22


tatdesencadenamentsd’allaus.Pelquefaalshelicòpters,lesvelocitatsdedesplaçamentmesuradesalman-tellnivalcausadesperunaparellqueaterracorresponenaunaamplituddepressióde10Pacomamolt.Latípicapotènciaacústicade laveuhumanaésde10-5Wenconversa.Lamitjanamàximadepotènciaésde2mW,quecorresponaunaamplituddepressióde2Pa.

Finalmentelsautorsesplantegenquinessónlespressions,generadespelso,quepodrienarribaradesencadenarallaus.Segonsells,ladeformaciócau-sadaalaneuésproporcionalal’ampli-tuddepressiódel’onaalasuperfíciedelmantell.Aixícomelsexplosiusiesquiadorssóndesencadenadorsefec-tiusilaresistènciadelacapafebleéssovintd’1kPa,esrequereixenampli-tudsdepressiódecurtaduradad’entre200a500Paperiniciareltrencamentestructuraldelacapafeblequanl’es-tabilitatésbaixa.Enconseqüènciaesrequereixenamplitudsmajorspercon-dicionsmenysinestables.Elsoemèsperunapersonaofinsitotunavióounhelicòpter,estrobasubstancial-mentpersotad’aquestvalor.

Enmomentsd’altainestabilitat,quanlesallausnaturalss’observenambfreqüència,potocórrerlacoin-cidènciadecridariqueesdesenca-deninallaus,perònoseràpossiblejustificarqueeldesencadenamenthagiestatcausatpelcrit.

Laconclusiódel’estudideReuteriSchweizerésqueespotconfirmarquecridarounsoroll fortnopotdesencadenarallaus.Lesamplituds

Fotografia 2. Posició dels esquiadors després de ser arrossegats per la segona allau. Foto: Rafa Mombiedro.

són, almenys, uns dos ordres demagnitudinferiorsalsdispositiusutilitzatsperaldesencadenamentartificiald’allaus.Confirmen,doncs,queeldesencadenamentpelsorollésrealmentunmite.

AgraïmentsAenPereRodéslasevainestimableajudaenladocumentaciódel’acci-dentdelPicodelAlmorchónienlacercadelesreferèncieshistòriquesutilitzades.

AenJordiArmetpelrepàsdelasíntesifísicadelfenomen.

AenJordiGavaldàperlainforma-cióaportadadel’allaudelTucderaPincèla.

Referències

reuter, B; SchWeizer, J(2009).“Avalanchetriggeringbysound:mythandtruth”.International Snow Science Workshop Procee-dings.Davos,330-333.

treMPer, B.(2001).Staying alive in avalanche terrain.Seattle,Washington.TheMountai-neersBooks:284p.


23


Balance de accidentes en la temporada 2009-2010 Glòria Martí i Domènech. ComisióndeaccidentesdeACNA.

Elbalancedeaccidentesregistradosdurantelatemporada2009-2010enelámbitogeográficodePirineosype-nínsulaIbéricasuperaalosdeotrastemporadasanteriores.EntotalsehanrecogidoatravésdelaAssocia-cióperalConeixementdelaNeuilesAllaus(ACNA1),elConselhGeneraudel’Aran(CGA),elInstitutGeològicdeCatalunya(IGC),BombersdelaGeneralitaty con la colaboracióndelRegistroEstataldeAccidentesporAlud,untotalde30accidentesenlosdiferentesmacizosmontañososdelestado.Comoessabido,muchosdelosaccidentesocurridosdurantelatemporadanonosllegan,peroapesardeellorealizaremos,enesteartículo,unbrevebalancedelosquehemospodidorecoger.

Ladistribuciónporáreasgeográfi-caseslasiguiente:12accidentesenel Pirineo de Catalunya, 10 en elPirineodeAragón,6enelPirineofrancés,1enAndorray1enPicosdeEuropa.Asípues, siguiendo latónicadetemporadasanteriores,lamayoríadeaccidentessehandadoprimordialmenteenlavertientesurdelacordillerapirenaica.

Eltotaldevíctimasmortalessu-peraenmucholamediade7muer-tosalaño,yaqueenestatemporadaelnúmerototaldefallecidoshasidode13personas:5enAragón,3enCa-talunya,3enFrancia,1enAndorray1enPicosdeEuropa.

Sinoscentramosenverladistri-bucióndedichosaccidentesdurantelaépocadelañoveremos,atravésde

Fotografía de los distintos aludes que se produjeron en la canal de l’Ordiguer entre el 22 y el 26 de abril de 2010, uno de los cuales causó la muerte de una excursionista. Foto: Glòria Martí.

1.LaACNArecogeaquellosaccidentesocurridosenlavertientenortedelPirineoquehayanoca-sionadoonovíctimasdelestadoespañol.Porloquelosdatosaquíexpuestospuedendiferirdeotrosbalancessobreaccidentesporaluddenievequepudieranpublicarse.

24


Tabla 1. Resumen de los accidentes tratados en este artículo

Fecha Lugar Actividad Afectados/as

16/5/2010 Vía normal grieta Peña Rubia Alpinismo 1 muerto

(Torre Santa de Enol, Picos de Europa)

25/4/2010 Canal de l’Ordiguer (Pirineu de Catalunya) Alpinismo 1 muerta

27/3/2010 Ibones Azules (Pirineo Aragonés) Esquí de montaña 1 herido

20/3/2010 Gra de Fajol (Pirineu de Catalunya) Alpinismo 2 heridos

19/3/2010 Candanchú (Pirineo Aragonés) Alpinismo 1 muerto y 2 heridos

28/2/2010 Candanchú (Pirineo Aragonés) Actividad fuera pista 1 atrapado

21/2/2010 Auvergne (Pirineo Francés) Alpinismo 1 muerto

20/2/2010 Cambre d’Aze (Pirineo Francés) Actividad fuera pista 1 atrapado

18/2/2010 Cerler (Pirineo Aragonés) Esquí fuera pista 1 atrapado

14/2/2010 Ibón de Coronas (Pirineo Aragonés) - 2 heridos

10/2/2010 Coma de Ransol (Andorra) Esquí de montaña 1 muerto

10/2/2010 Midi de Bigorre (Pirineo Francés) Esquí fuera pista 1 muerto

7/2/2010 Peguera (Pirineo de Catalunya) Esquí de montaña 2 arrastrados, 1 semienterrado

3/2/2010 Cavallers (Pirineo de Catalunya) Escalada en hielo 2 muertos

2/2/2010 Portalet (Pirineo Francés) Esquí de montaña 1 muerto

2/2/2010 Formigal (Pirineo Aragonés) Esquí fuera pista 1 atrapado

31/1/2010 Candanchú (Pirineo Aragonés) Surf fuera pista 1 enterrada

31/1/2010 Alta Garona (Pirineo Francés) Esquí de montaña 1 muerto

22/1/2010 Molières (Pirineo de Catalunya) Esquí de montaña 1 parcialmente enterrado,

3 arrastrados

16/1/2010 Ariège (Pirineo Francés) Esquí de montaña 2 heridos, 2 semienterrados

15/1/2010 Masella (Pirineo de Catalunya) Surf fuera pista 1 herido

15/1/2010 Boí-Taüll (Pirineo de Catalunya) Esquí fuera pista 1 semienterrado, 1 arrastrado

15/1/2010 Montpius (Pirineo de Catalunya) Moto de nieve 1 arrastrado

9/1/2010 La Collarada (Pirineo Aragonés) Alpinismo 3 muertos

6/1/2010 Bastiments (Pirineo de Catalunya) Telemark (esquí de montaña) 1 herido

6/1/2010 Ordiguer (Pirineo de Catalunya) Alpinismo 1 herido

27/12/2009 Ordiguer (Pirineo de Catalunya) Alpinismo 2 arrastrados

1/12/2009 Astún (Pirineo Aragonés) Esquí de montaña 2 heridos, 3 arrastrados

losdatosrecogidos,que2sedieronendiciembre,11enenero,11enfe-brero,4enmarzo,1enabrilyfinal-mente1enmayo.Estosuponeunaconcentracióndelaaccidentalidadenlosmesesdeinvierno(diciembre,eneroyfebrero)con24accidentes,mientrasquelos6restantessedieronenprimavera.

Laactividadrealizadaduranteelaccidente,quesehapodidorecogerde todos loscasosaexcepciónde

unodeellos,esprincipalmenteelesquídemontaña (10), alpinismo(9),actividadesenfuerapista,yaseasurfoesquí,(9)ycomonovedadunincidenteconmotodenieve.Conrespectoalaactividadrealizadaenaquellosaccidentesdonde sehandadovíctimasmortalescabedestacarnuevemuertosporaludrealizandoalpinismo y escalada, 3 muertospracticandoesquídemontañayunmuertoesquiandofuerapista.

Elanálisisdelosdatosexpuestosnosdaquépensar:porunaparteelincrementodevíctimasmortalesconrespectoaotrastemporadasysobretodoelincrementodevíctimasmor-talesenalpinismoyescalada,dondeelroldelterrenopuedeserunodelosquiddelacuestión.Lacirculaciónporzonasconfinadas(canales,brechas,corredores,etc.),extensamenteco-mentadascomozonastrampatantoenlabibliografíacomoencursosde


25


formaciónespecializadosenaludes,noshacepensarunavezmásqueelterrenoesdeterminante.Podríamosdecirquealanalizarlaposibilidaddeocurrenciadeunaludnosdebemosbasarencuatropilares:lanieve(porsupuesto), lameteorología (comoafectaéstaalaestabilidaddelmantonivoso),elterrenoy,finalmenteynoporellomenosimportantesinotodolocontrario,latomadedecisiones(factorhumano2).

Analizarlanieve,sabercuándoes estableo inestable,prever conantelaciónlaposibilidaddefractu-racióndelmantonivoso,sabersilameteorologíaestá incrementandolaposibilidaddecaídadealudes,etc., suponeun retono sóloparalosusuariosdelamontañasinoin-clusoparalosprofesionalesquese

2.Martí, G., Montoliu, J.(2010).“Accidentesporaludyfactorhumano”.Neu i Allaus,núm.2,p.30-32.

Foto: Pere Oller i Figueras.

dedicanasuanálisis.Porellounodelospilarespotentesessaberescogerelterreno.Destacoporellolafrase,tomadaprestadadeBruceTremper(véasebibliografía),“Silanieveeselproblema,elterrenoeslasolución”.Escogerunterrenofácil,conpen-dientessuaves,yexentodetrampaspuedeserlasoluciónaundíacom-plicadoencuantoalaestabilidaddelanieve.Finalmente,insistounavezmásenelfactorhumano.Sabercuandoestamostomandodecisionescorrectasocuandonuestramenteseveenturbiadaportrampasdelsub-conscienteesprimordial.Porelloloscursosdeformaciónennivologíayaludesdebencentrarseenesoscua-tropilares,perosobretodoensaberreconocerelterrenoyespecialmenteenlatomadedecisiones.

Bibliografía

treMPer, B.(2008).Staying alive in avalanche terrain.Ed.TheMountaineers.320p.

26


Vint-i-cinc anys d’estudi del risc d’allau a CatalunyaEntrevista a Joan Manuel Vilaplana Fernández Pere Rodés i Muñoz i M. Carmen Miranda Parlon.

Enguanyescommemorael25èani-versaridel“Projected’EstudidelRiscd’AllaualPirineudeCatalunya”,ini-ciatalServeiGeològicdeCatalunyaencol·laboracióamblaUniversitatdeBarcelonal’any1986.Perconèi-xerunamicamés comvaren seraquellsinicisparlaremambunadelespersonesquevaestarpresentenaquellestasques,peròabansrepas-semmoltbreumentl’estatdelques’haviafetfinsaleshoresa l’Estatespanyol.

Al’Estatespanyols’haviaencarre-gataenginyersforestalsdela6ªDi-visiónHidrológicoForestallesobresdeprotecciódelafuturaestacióin-ternacionaldeCanfranc,riuAragónamunt,totcorregintambdicselsdi-versosbarrancsperonbaixavenlesallausicobrintlesvessantsdelavallambmultitudd’arbresprotectors.

RESUMENPróximamente se celebran los 25 primeros años de una iniciativa, que empezó siendo un sueño y que se ha convertido en realidad. Por un lado el inicio y la instau-ración del estudio de la nieve y los aludes en Catalunya, que ha desembocado en la publicación de los mapas de cartografía por alud a través del Institut Cartogràfic de Catalunya y en el boletín de riesgo de alud, que empezó siendo semanal y en la actualidad es diario, durante la época invernal.Por otro la fundación de la As-sociació per al Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA), como hito importante para los que nos dedicamos al estudio de la nieve y los aludes en sus más variadas vertientes.Para conocer cómo fueron aquellos inicios se entrevista a Joan Manuel Vilaplana, que vivió esos inicios desde la Universitat de Barcelona, junto a Xavier Bosch del Servei Geològic de Catalunya y otros muchos, para que nos explique cómo fue todo aquello a finales de los años ochenta del siglo pasado.

Durantunadècada, entremit-jananyssetantafinsamitjananysvuitantadelseglepassat,JerónimoLópezdeMadrid,geòlegialpinista,aprofitantlesfitxesd’accidentsqueomplienelsGrupsdeSocorsdeMun-tanyadelesdiferentsfederacionsdemuntanyaterritorials,vaanarpubli-cantidifonentalgunsbalançosd’ac-cidentsperallaudeneuibàsicamentelsproduïtsenactivitatesportiva.Deuanysméstardesvapublicarunrecullde98accidentsproduïtsperlesallaus,tantenactivitatesportivacomelsqueafectenelspobladorsdelesmuntanyesdel’Estat.

EnelcampdelamedicinaseràelDr.AugustCastellóRoca,assessormèdicdelaFederacióEspanyoladeMuntanya,quipublicaràendiversesrevistesdelaprofessióalgunsarticlesreferentsalaneuilesallaus.

Peròencaraquedavamoltperfer.MésenllàdelsPirineushihaviaensqueesdedicavenaestudiarlaneuiarecollirdadessobrelesallaus,totfent,entrealtrescoses,prevencióiformació.

ACatalunya,ungrupbàsicamentformatpergeòlegsesvaproposaraprofundirenaquestatemàtica.Ens


27


atansemaund’ells,enJoanManuelVilaplana,perquèensfacicinccèn-timsdecomhaestataquestaevolu-cióenl’estudidelaneuilesallausaCatalunya.

JoanManuelVilaplanaFernández,natel1953,ésdoctorenGeologia1desdel1983;professordelDeparta-mentdeGeodinàmicaiGeofísicadelaUniversitatdeBarcelona(UB)desdelcurs1978-1979,coordinadordelGrupdeRiscosNaturalsdelaUBidirectordelprojecteRiscosNaturalsaCatalunya(RISKCAT).

Homedemuntanyadesdels14anys,alsidelaUnióExcursionistadeCatalunyadeGràciaprenconeixençais’introdueixalmóndel’altamun-tanya,l’esquíil’esquídemuntanya.Finsaldiad’avuinohadeixatdefermuntanya.

Neu i Allaus (NA): Com va començar tot plegat?Joan Manuel Vilaplana (JMVF):Aprincipisdel1986,XavierBosch2delServeiGeològicdeCatalunya,geòlegitambémuntanyenciesquiador,emvaproposarunacooperacióentrelaUniversitatil’aleshoresServeiGeo-lògicdeCatalunyasobreeltemadelaneuilesallaus,jaqueenaquelladatanon’hihaviacap,acasanostra,respecteaaquesttemadelaneuilesallaus.AmbenXavieréremamicsidelamateixapromocióalaFacultatdeGeologia.

Laprimeracosaqueesvafervaserunareunióambungrupdeper-sonesinteressadesenaquestatemà-tica.ElgrupinicialestavaformatperPereMartínez,FrancescSabat,JosepAntonMuñoz,AlexAlom,JaumeVer-ges,XavierBoschijo,totsgeòlegsimuntanyencs.

NA: Com vau adquirir els coneixements necessaris per començar a estudiar la neu i les allaus?JMVF:Totvacomençarambunaautoformació. Al gener del 1987vamparlarambl’AssociationNatio-nalpourl’ÉtudedelaNeigeetlesAvalanches(ANENA)francesa,que

juntamentambenJoanBécatensvanposarencontacteambl’HenriPejouandePerpinyà,ambquivàremanaralcolldePuymorensiAndorraivàremaprendrearealitzarelspri-mersperfilsestratigràficsdelmantelldeneu.TambévamvisitardiverseszonesdelsPirineustotfentperfilsiaprofitemperparlar,amblagentdelazona,delqueestàvemfentreferentaltemadel’estudidelmantellnivalilesallaus.

Elmarçdel1987l’ANENAensféuuncurs“alacarta”,al’ÉcoleNatio-nale d’Ski et Alpinisme (ENSA) aChamonix,ambmòdulssobrecar-tografia,predicció,butlletíd’allaus,defensaiseguretat;vaseruncursmoltintensiuid’immersióalate-màticadelaneuilesallaus.

NA: Una vegada formats, més àmpliament, en el tema de la neu i les allaus què es va fer?JMVF:DelgrupinicialquedàremenPereMartínezienXavierBoschdelServeiGeològicijodelaUniversitat.vamdecidirdedicarunabonapartdelanostrafeinaatreballarsobreelriscd’allaus.Siesvoliacontinuarelquehavieniniciat,caliaseriositati

professionalitat.Aixídoncs,afinalsdel1987iinicisdel1988esvasig-narunconveniinstitucionalentreelServeiGeològic,laGeneralitatilaUniversitatdeBarcelonaperportaratermel’EstudidelRiscd’AllausalPirineudeCatalunya.

Perportaratermeaquestestudi,quevadurarunsquantsanys,esvaestablirundobleobjectiu,aprendreafermapesd’allausifer-los(avuisónunarealitatihanestatfetspelServeiGeològicdeCatalunyail’Ins-titutGeològicdeCatalunya(IGC)ipublicatsperl’InstitutCartogràficdeCatalunya)iorganitzarl’opera-tiunecessariperaprendreiferpre-diccióderiscd’allaualPirineudeCatalunya,laqualcosaculminariaambelButlletídiariquearatenimalnostreabast.

Perunabandacaliadonar-nosaconèixerdinselmóncientíficespe-cialitzatenaquesttipusdetemàtica.D’entradavàrempresentarelqueesvoliaferambl’estudidelriscd’allau,lacartografiaielbutlletídepredic-

1.DefensaunatesisobreelglaciarismequaternaridelesaltesvallsdelaRibagorça.

2.XavierBoschvamorirl’octubredel1990.

Xavier Bosch i Martí (1953-1990), pioner i iniciador en l’estudi de la neu i les allaus a Catalunya.Foto cedida per la família Bosch Lienas.

28


cióenuncongréssobrecatàstrofesquevaorganitzar,MAPFREaMadrid,l’any1989.

Afinalsdel1988jahavíemincor-poratlaGlòriaFurdadaal’equipdetreball.El1990vaanaralatrobadadel’ISSW,queaquellanyesféualsEstatsUnitsd’Amèrica,perpresentarelqueesvoliaferaCatalunyaenreferènciaal’estudidelaneuilesallaus.Tambéesvarenanarpresentantdiferentstre-ballsencongressosireunionscientífi-quesqueesfeienal’Estatespanyol.

Es feren un seguit de xerradessobreelqueestàvemfentaquí.Enes-pecialesvaanaraparlaralazonadeSierraNevada(hihaviaunscampio-natsmundialsd’esquíimminents),totproposant-losdeferquelcomdesimilar,peròvaésserunainiciativaquenovareeixir.

S’establirencontactesambelCE-MAGREF(encarregatsaFrançadelacartografiailesobresdeprotecció)ielCentred’ÉtudesdelaNeige(quefanlapredicció)aGrenobleiambl’Institut Federal per l’Estudi delaNeuilesAllaus(IFENA)aDavos(Suïssa),contactesquepermeterenfervisitesquefacilitarenferrecercaenaquestsllocs,iquetempsdesprésculminarenenprojecteseuropeus.

Peraltrabandaesvaanarbuscantlacomplicitatdelagentdelmóndelaneu,delesestacionsd’esquí,peralesqualspodriaserbeneficiosalacol·laboració,ambl’augmentdelaseguretatdelpropientornilacons-cienciaciódelsusuarissobreelperilldel’esquíforapista.

Caliaestructurarlaformacióilessortidesprofessionals.AtravésdelaUBesformenespecialistesperpor-taratermel’estudideriscd’allauaCatalunya.

GlòriaFurdada,ques’haviaespe-cialitzat,començaatreballarel1988eltemadelacartografiad’allausalPi-rineucatalà(PallarsiAran)idefensalasevatesidedoctoratel1996.Éslapri-merapersonaquehatingutunpaperimportanteneltemadelesallaus.Aconseguíqueel1991apareguéselprimerbutlletísobrepredicciódelriscd’allaus,quealeshoreserasetmanal.

JaambformacióespecíficasobreneuiallausdesdelesaulesdelaFacultat de Geologia, MontserratMases realitza la tesinade llicen-ciaturasobrelesallausalaVallFer-rera(1991),ienPereOllersobrelesallausdelaVallFosca(1992).SerancontractatsposteriormentpelServeiGeològicdeCatalunya.

Durantelsanys1988a1991,s’or-ganitzencursosd’observadornivo-meteorològicid’allaus,enprincipiperalpersonald’estacionsd’esquíiguardesderefugisdemuntanyaiposteriormentperaaltragentinte-ressada:bombers,forestals,policia,militars.CursosimpulsatspelServeiGeològicdeCatalunyai impartitsconjuntamentamblaUniversitat.LessessionsteòriquesesportarenatermeenelCentredeRecercad’AltaMuntanyaquelaUniversitatdeBar-celonatéalabocasuddeltúneldeVielha.Perlespràctiquesanàvemalesestacionsd’esquídelsvoltants.

Apartirdelregistre—obtingutalsismògrafdelabocasuddeltúneldeVielha—d’unagranallauqueesproduíalavalldeMulleres,l’hiverndel1989,enXavierBoschamblacol·laboraciódelaCarmeOliveradelaunitatdesismo-logiadelServeiGeològicdeCatalunyavaninstal·larunsismògrafperdetectarallausalavalldeVarradós.

Perdesenvoluparaquestatemà-tica,el1993s’hiincorporal’EmmaSuriñach,geofísicadelaUB,especia-listaensismologia,pertald’enregis-trariinterpretarelssenyalssísmicsqueprodueixlaneuenmovimentdelesallaus.Aquestsestudistenenunadoblevessant,perunabandaconèi-xerelcomportamentiladinàmicainternadelaneuenmoviment,en-registrantlavelocitatielcomporta-mentdelflux,iperl’altraigràciesaaquestssenyalsquedetectenelmo-vimentdelaneu,permetreactivaraltresdispositius,comperexemplesemàforsqueaturineltrànsitd’unacarreteraounacàmeradevídeoperenregistrarunaallau.AquestsestudishandonatllocalestesisdoctoralsdeFrancescGranada(2001),BertaBies-cas(2003)iIgnasiVilajosana(2008).

Programa de la Universitat Europea d’Estiu de Riscos Naturals a Salardú l’any 2000.

Tríptic Estudi del Risc d’Allaus al Pirineu Català.

Portada del llibre de la tesi de doctorat de la Glòria Furdada, publicat el 1996.


29


ElServeiGeològicdeCatalunyavaanarcontractantméspersonalperpotenciarlestasquesdecartografiaipredicció.El1991laGlòriaMartí(geòloga)iel1994enCarlesGarcía(geògraf-climatòleg).

NA: Els contactes amb les esta-cions d’esquí què comportaren?JMVF:Desdelpuntdevistadelarecercaelscontactesamblesesta-cionsd’esquíenspermeterenportaratermetemesderecercaamblasevacol·laboració.

L’estaciód’esquídeLaMolinafa-cilitàunaparcel·laperal’estudideltransportdelaneupelvent(erosió,formaciódecongestesiplaquesdevent)ilainstal·laciódediversosins-trumentsdemesuraperarealitzarestudisirecerques,portadesatermeperMontserratMasesiDominicFontenelmarcdelesrespectivestesisdoc-torals(1997i1999).

LesestacionsdelaValldeNúriaiBoí-Taüllensajudaren,donant-nostottipusdefacilitats,enl’estudidel’enregistramentdesenyalssísmics.

NA: Com una mena de reconeixent europeu a la tasca que s’estava portant a terme a Catalunya, en què va consistir?JMVF: El 1992 vàremparticipar,unsenqualitatdeprofessoratial-trescomaalumnes,enunscursostallerespecialitzatspermillorarelsconeixementssobrelaneuilesallausques’anomenaUniversitatd’EstiusobreRiscosNaturals,queorganitzaelPôleGrenebloisdeRisquesNatu-rels(Grenoble,França)ipatrocinavaelConselld’Europa.Secelebràalapoblacióalpinaperexcel·lènciadeChamonix...

L’any2000se’nsproposàl’orga-nitzacióidirecciód’aquestauniver-sitatd’estiuacasanostraiesportàatermeaSalardú,alaVald’Aran.

NA: Què s’ha fet o s’està fent a la resta de l’Estat espanyol?JMVF: JavierFerrazdeSaragossadelCentroMeteorológicodelEbrovaserelprimerafercursos.

TambéPabloMuñozTrigoel1988vapresentarunatesisobredefensad’allausalPirineuaragonèsdesdel’InstitutoPirenaicodeEcologíadeJaca.

SantiagoRios,del’InstitutoGeo-minerodeEspaña,desdeSaragossa,va impulsarcartografiesdezonesd’allausdelPirineuaragonès.Mésrecentment,investigadorsdelaUni-versidaddeZaragozahanfetdiver-sescartografiesd’allausalPirineud’Osca.

NA: Vas anar a parlar de la problemàtica de les allaus davant dels polítics del Senat de Madrid,3 no? Va servir d’alguna cosa?JMVF:Unanydesprésdelacatàs-trofedelcàmpingdeLasNievesdeBiescasonvarenmorir87persones,esvacrearunacomissióespecialdelSenat,onentrealtressituacionsdeperillperriscosnaturalsesvaparti-cipariexplicarl’estatdelaqüestió,enaquellmoment,sobrelaneuilesallaus,al’Estat,posantèmfasiallàonteníeminformació:aCatalunya.Percert,aquellinformevaservirdebenpoc,inonomésperlesallaus,jaqueperexemplelesinundacions,quetenenunpapermésimportantdinselsriscosnaturals,tampocvanserconsideradespermillorar-nelaprevenció.

NA: Han estat un seguit d’anys, com bé dius quasi 25, d’un treball intens de moltes persones, que ha fet possible passar d’un somni a una realitat. Com voldries acabar aquesta entrevista?JMVF:“Thelast,butnotheleast”delsanglesos, ladarrera,perònomenysimportanthaestatlaconsti-tuciódel’AssociacióperalConeixe-mentdelaNeuilesAllaus(ACNA).L’ACNAéslaculminaciódetotaquesttreballques’haanatportantatermedesd’aleshores...,consolidantlafa-míliaamatentdelaneuilesallaus.Hemtardatmésde20anysaaconse-guirunaideaidesigquejateníem

desd’unbonprincipi.Aracaldonarcabudaamésgentinteressadaenaquestatemàticaapassionant.

Contagiarl’esperitd’emprendreaaltresllocsambneu.M’encantariaqueaquestesperitsorgísdel’ACNA.

Voldriaacabardientqueenaquestllargcamíhihanintervingutmoltespersones,moltíssimesmésdelesquehemcitataquí,peròquetothomtin-guipresentquesensel’entusiasmeilatenacitatd’enXavierBoschenl’impulsinicial,totaixònohaguésestatpossible.

3.El23dejuny1997vapresentardavantlacomis-sióespecialdelSenat:“ElimpactodelosaludesenEspaña.Evaluacióndelriesgoyestrategiasdeprevención”.Font:Diario de sesiones.Comisionesnúm.162,3/12/1998.

Pràctiques de realització de mesures del mantell nival durant un curset de formació d’observa-dors de dades nivometeorològiques i d’allaus (1989). Foto: Joan Manuel Vilaplana.

30


THE AVALANCHE REVIEWLaAmericanAvalancheAssociation(AAA)esunaorga-nizaciónsinfinesdelucroformadaporuncolectivodeprofesionalesdedicadosalestudio,previsión,controlymitigacióndelosaludesdenieve.Laasociaciónincluyeinvestigadorescualificados,expertosenprevisióndealudes,educadores,guías,técnicosdeseguridadenlanieve,guardabosquesypisters-socorristasdeestacionesdeesquí,otrostécnicosyespecialistas.

The Avalanche Reviewesunarevistaprofesionalycientí-ficaalserviciodelosmiembrosdelaAmericanAvalancheAssociation(AAA).LosartículospublicadosenThe Avalanche Reviewintentanmejorarlosconocimientosyhabilidadesdesuslectoresatravésdetemassobrelosavancesenlapredicción,lastécnicasdecontrol,laeducaciónylainvesti-gación.Elcontenidoequilibradoesdisponerdematerialenáreastalescomoperrosderescate,losmétodosdebúsque-da,equipos,procesos,informesdeaccidentes,juntoconotrostemasdeinterésgeneralynoticiasrelacionadasconlaprofesión.

Enlaactualidadpublicancuatronúmerospor tempo-radainvernal,enoctubre,di-ciembre,febreroyfinalizandoenabril.En2011llevanpubli-cados29volúmenes.

Sepuededisponerdemayorinformaciónen:www.america-navalancheassociation.org

NEIGE ET AVALANCHESEditadaporlaAsociationNationalepourl’ÉtudedelaNeigeetlesAvalanches(ANENA)deFrancia.

LasfuncionesactualesdelaANENAestánorientadasprincipalmentehacialapre-venciónporeltratamientoyladifusióndelainforma-ciónydelaformaciónpro-fesional.

Reconocidadeinteréspú-blicodesde1976,laANENAcuentahoyendíaconcercade900miembros,personasfí-sicasoorganismos,públicosoprivados,deloscuales150sonextranjeros.

Neige et Avalancheesunarevistadeperiodicidadtrimes-traleditadaporlaANENAquepermiteelseguimientodelaactualidadenestecampo:estadodelosconocimientos,nuevosmateriales,estudiosencurso.

Neige et Avalanchessedistribuyeprincipalmenteporsus-cripciónytieneunatiradademásde1.600ejemplares.Enoctubrede2010sepublicóelnúmero131.

Escritaconunverdaderodeseodesercomprendidaportodos(profesionalesono),sustemassonmuydiversos(nivología,lacienciaylatecnología,jurídica,informa-ción,prevenciónysocorro,laestimacióndelriesgo,elmedioambienteeninvierno,laevidenciaylasleccionesdelosaccidentes,boletinesbibliográficos)parasatisfacerlasexpectativasdeunpúblicomuydiverso.

Paraunamayorinformaciónver:www.anena.org

NEVE E VALANGHELaAINEVAeslaAsociacióndeRe-gionesyProvinciasAutónomasdelarcoalpinoitaliano,creadaparapermitirlacoordinacióndelasiniciativasdelasorganizacio-nesmiembrosenlaprevenciónylainformaciónenelámbitodelanieveylosaludes.

Losprincipalesobjetivossonelintercambioyladifusióndelainformación,laadopcióndemetodologíascomunesparalarecoleccióndedatos,instrumentosyequiposdeprue-bas,ladifusióndepublicacionessobrelostemasdeestudio,formaciónyactualizacióndelostécnicosdelsector.

Neve e ValangheesunarevistacuatrimestralpublicadaporlaAINEVAy,desde1984,estádirigidaalgranpúblicousuariodelamontañanevada:profesoresdeesquí,escue-lasdeesquí-alpinismo,delegacionesdesocorroalpinoyunidadescinéfilas,técnicosyprofesionalesdeagenciascontemáticarelativaalaprevisiónyprevencióndelpe-ligrodealud,etc.

Neve e Valanghepresentauncontenidoinherentealanivologíayalosaludes,alaglaciología,aspectosdemeteorologíaalpinaytemáticaespecíficaqueabarcalasprincipalescategoríasdeestapublicación.

Publicantresnúmerosalaño,enabril,agostoydiciem-bre.Endiciembrede2010ha

neu i allaus · 2020. 11. 28. · 2 neu i allaus 3 | abril 2011 sumari 4 episodis de grans allaus a...

Documents