1

NEOLOGISMES DARREL GRECOLLATINA

(teoria, praxi i autoavaluaci)

2015

Pau Gilabert Barber (GIDC ELECTRA)

pgilabert@ub.edu

mailto:pgilabert@ub.edu

2

NEOLOGISMES DARREL GRECOLLATINA

(teoria, praxi i autoavaluaci)

Definici de neologisme (Diccionari IEC): Unitat lxica nova, formalment o

semnticament, creada en una llengua per les prpies regles de formaci de

mots o manllevada a una altra llengua.

Exemples:

A

. Accidentgen gena < accidens, -ntis, que sobrev, accident < accido,

succeir, esdevenir + larrel grega < , engendrar, generar > que

s susceptible daugmentar el risc daccident.

. Anticorrossiu < , preposici grega, contra + corrossus, a, um, part. perf.

de corrodo, rosegar > que combat la corrosi.

. Autombil < , , , el mateix ipse llat- + mobilis, e, lleuger, rpid de

moviments, mbil < moveo, moure, bellugar > que s capa de produir la

seva prpia fora motriu per a desplaar-se.

B

. Bipiramidal > bi o bis, prefix llat, indicant dues vegades + , , ,

pirmide > que consisteix en dues pirmides unides per llurs bases o que

presenta dues pirmides situades en les extremitats dun prisma.

. Biomedicina < , , , vida + medicina, -ae, medicina, la professi

mdica < medico, guarir, remeiar > cincia que basa lestudi de la medicina

en els principis de les cincies naturals.

. Bisimetria > bi o bis, prefix llat, indicant dues vegades + , , ,

simetria > doblement simtric, divisible en dues parts simtriques per

cadascun dels dos plans axials perpendiculars entre ells.

3

C

. Ciberaddicte < , , , relatiu al pilot < , dur el

tim + addictus, a, um, part. perf. de < addico, mostrar-se favorable a >

fortament inclinat a tot all relacionat amb la comunicaci mitjanant el

control o govern de les mquines.

. Contraideologia < contra, prefix llat, contra + , , , (o , ),

idea + , , , discurs, tractat > qualsevol oposici a un sistema

didees.

. Calormetre < calor, -oris, calor, escalfor, energia + , , , metre,

mesura > instrument que mesura les quantitats de calor que intervenen en

lescalfament o en el refredament dun cos o en qualsevol dels processos

fsics, per ex. els canvis destat, o qumics, per ex. la combusti, en qu aquest

cos pren part.

D

. Democraticidi < , , , poble + , , , fora, poder +

occido, occir, matar > interrupci o supressi intencionada de la vida

democrtica, del poder del poble.

. Demolingista < , , , poble + lingua, -ae, llengua, parla >

lingista especialitzat en llenges o parles locals.

. Desencriptar < des, prefix llat indicant supressi + , en + ,

ocultar, amagar > desxifrar un llenguatge o missatge crptic.

E

. Ecocertificaci < , , , casa, medi + certificatus, a, um, part. perf.

certificare, certificar, garantir > garantia de compliment que tot all que

exigeix lecologia (ecologia: part de la biologia que estudia les interaccions

dels organismes entre ells i amb el medi on viuen).

4

. Espermaticida > , , , esperma, llavor + occido, occir, matar >

que destrueix els espermatozoides abans que puguin fecundar lvul.

. Espirmetre > spiritus, -us, aire + , , , metre, mesura > aparell

per a mesurar el volum daire que pot expulsar una expiraci mxima desprs

duna inspiraci mxima.

F

. Fibromilgia < fibra, -ae, arrel filiforme, fibra + , , , mscul + la

pseudodesinncia lgia < , sentir dolor, tenir dolor > sndrome

crnica que es caracteritza per sentir dolor a la massa muscular.

. Flexografia < flexio onis, flexi < flectere, flectir, fer blegar-se o corbar-se a

poc a poc + la presudodesinncia grafia < , escriure, gravar >

tcnica tipogrfica per a imprimir damunt paper, plstic o metall.

. Freqencmetre < frequentia, -ae, assidutat, freqncia + , , ,

metre, mesura > aparell per a mesurar freqncies de magnituds

elctriques alternes.

G

. Glossopetra > , , , llengua + petra, -ae, pedra > dent de peix

fssil que es prenia abans per una llengua de serp petrificada.

. Gravmetre < gravis, e, feixuc, pesat + , , , metre, mesura >

aremetre per a determinar el pes especfic dels slids. Aparell per a

mesurar lacceleraci de la gravetat.

. Geolingstic > , , , terra + lingua, -ae, llengua > relatiu o

pertanyent a la geolingstica. Mtode de recerca dialectal consistent a

cartografiar les respostes a un qestionari, per tal destudiar la distribuci

geogrfica de caracterstiques fniques, lxiques o semntiques dun o ms

dominis lingstics o duna rea dialectal.

5

H

. Homosexual < , , , igual, semblant + sexus, -us, sexe > sexualis, e,

sexual > que sent atracci sexual envers els individus del mateix sexe.

. Hexadecimal < , sis + decimus, a, um, des > dit del sistema de

numeraci de base 16.

. Hidroextracci < , , , aigua + extraho, extreure, arrencar >

extracci mecnica, mitjanant un hidroextractor, duna bona part de laigua

que han absorbit els materials txtils.

I

. Infrapsquic < infra, prefix llat que denota situaci sota la part indicada pel

radical + , , , psquic < , , , nima, ment > dun nivell

psquic baix.

. Inharmonia < in, prefix llat que denota negaci + , , ,

harmonia > harmonia, -ae > manca dharmonia.

. Interplanetari < inter, preposici llatina, entre + , , errant,

vagabund, planeta > planeta, -ae > entre planetes; en la regi dels planetes.

L

. Lactmetre < lac (lact, lacte), -lactis, llet + , , , metre, mesura >

(=lactodensmetre: aparell per a mesurar la densitat de la llet i, per tant, el

seu valor nutritiu.

. Lepidiforme < , , escata, embolcall + forma, -ae, forma, aparena,

aspecte > que se segmenta en trossos en forma descama.

. Linemetre < lnea (linia), -ae, lnia + , , , metre, mesura >

regle graduat amb els diferents cossos de lletra dimpremta, emprat per a

calcular la cabuda de les pgines i lextensi dun llibre.

6

M

. Megaterrorisme < , , , gran + terror, -oris, por, terror +

terminaci genrica isme indicant doctrina, ideologia > utilitzaci a gran

escala lato sensu- de la violncia en la lluita social i poltica.

. Metalingstic < , prefix que indica situaci ms enll + lingua, -ae,

llengua > relatiu o pertanyent al metallenguatge (metallenguatge:

llenguatge artificial (ms enll de...) format per un repertori daxiomes,

postulats i regles, que serveix per a descriure altres llenguatges, artificials o

naturals, anomenats llenguatge-objecte en relaci amb el metallenguatge).

. Multitnic < multus, a, um, molt, nombrs, abundant + , , , tnia,

poble > que abraa ms duna tnia.

N

. Nasofaringe < nasus (nassum), -i, nas + , , , , faringe >

regi posterior de les fosses nasals que connecta amb la faringe.

. Neoimperialisme < , , , nou + imperium, -i, + la terminaci genrica

isme indicant moviment o doctrina > nova o renovada propensi poltica

a lextensi del domini, a la preponderncia duna naci.

. Naturpata =naturista < natura, -ae, natura + , , , patiment,

afecci > , , , exposat o subjecte al patiment < , patir,

sofrir > relatiu o pertanyent al naturisme (naturisme: doctrina que

propugna el retorn a una manera de viure no modificada per la civilitzaci, s

a dir, alimentaci natural, vida a laire lliure, nudisme, etc.).

O

. Oleodinmic < oleum, -i, oli + , , , poders, potent <

, , , fora, potncia > relatiu o pertanyent a loleodinmica:

7

tecnologia de la transmissi desforos a distncia mitjanant circuits pels

quals circula un lquid a baixa pressi.

. Oligoelement < , , , poc, petit, escs + elementum, -i, element,

principi > element qumic que es troba en els ssers vius en proporcions

indiciries per que li s indispensable per a les funcions vitals.

. Ondmetre < unda, -ae, ona, onada + , , , metre, mesura >

aparell per a mesurar longituds dona i freqncies dones radioelctriques.

P

. Partitocrtic < partitus, a, um, part. de partiri, partir + , , ,

poder > relatiu o pertanyent al poder dun partit poltic.

. Polivalncia < , , , molt, nombrs + valentia, -ae, fora <

valeo, sser fort, tenir fora, sser bo, sser efica > qualitat de polivalent

(polivalent: que t diversos usos, valors o efectes).

. Predemocrtic < pre, prefix llat indicant anterioritat + , , , poble

+ , , , poder > anterior a un rgim democrtic.

R

. Reflectgraf < reflecto, doblegar, inclinar, corbar cap enrere + ,

escriure, gravar > aparell per a enregistrar la reflectncia (reflectncia:

quocient entre la radiaci reflectida per una superfcie, un cos, etc., i la

radiaci que hi incideix).

. Radioastronomia < radius, -i, raig + , , , astronomia, cincia

dels astres > astronomia, -ae, > branca de lastronomia que estudia les ones

radioelctriques que arriben de lespai exterior.

. Refractmetre < refractus, a, um, part. perf. de refringo, trencar, rompre,

trencar un raig de llum per refracci + , , , metre, mesura >

aparell per a mesurar lndex de refracci dun medi material.

8

S

. Salmetre < sal, -salis, sal + , , , metre, mesura > aparell per a

mesurar la quantitat de sal present en una soluci.

. Sedimentologia < sedimentum, -i, assentament, sedimentaci < sedeo, seure,

estar establert + , , , discurs, tractat > estudi cientfic de la gnesi

i de les caracterstiques dels sediments actuals i antics, dels ambients

sedimentaris i del desenvolupament de les conques, per tal destablir els

models sedimentaris.

. Sexofilia < sexus, -us, sexe + , estimar > inclinaci, predisposici,

vers el sexe o a la sexualitat.

T

. Termogravimetria < , , , calent + gravis, e, feixuc, pesat +

, , , metre, mesura > tcnica analtica consistent en lestudi de

levoluci del pes duna mostra duna substncia determinada amb la

temperatura.

. Teleassistncia < , prefix grec, lluny + assisto, assistir, defensar > ajut

o socors prestat a distncia per algun mitj de telecomunicaci.

U

. Ultraatmic < ultra, prefix llat que indica ms enll, a laltra banda, dell +

, , no tallat, indivisible > , , > dit de la partcula ms

petita que ltom.

. Ultramicroscopi < ultra, prefix llat que indica ms enll, a laltra banda,

dell , , , , mirar, examinar > microscopi per a fer

visibles partcules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi

ptic ordinari, com a punts brillants sobre un fons negre, grcies a un

condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes.

9

V

. Vacumetre < vacuus, a, um, buit + , , , metre, mesura >

aparell per a mesurar la pressi dun recinte quan s inferior a latmosfrica

que lenvolta.

. Vasectomia < vas, -sis, vas, recipient + larrel grega , tallar > ,

tallar, amputar > extirpaci quirrgica, total o parcial, del conducte

excretor del testicle que es fa com a mtode desterilitzaci de lhome.

X

. Xerocpia < , , , sec + copia, -ae, abundncia, provisi > cpia

obtinguda per xerografia > procediment de reproducci per mitjans

fotoelctrics que permet dobtenir en sec i sense contacte cpies de textos, de

plnols, de grfics, etc.).

10

NEOLOGISMES DARREL GRECOLLATINA (Exercici)

Explica la composici dels neologismes grecollatins segents:

A

. Aconfessional <

. Automedicar-se <

. Antidepressiu <

B

. Bicicleta <

. Biocidi <

. Bicromia <

C

. Cosmovisi <

. Centmetre <

. Columbfil <

D

. Desfosforar <

. Disfunci <

. Densmetre <

E

. Ecopacifisme >

. Extrademocrtic <

. Espectroscpia <

11

F

. Fitosanitari <

. Fotoreproducci <

. Ficoide <

G

. Geopotencial <

. Glucocorticoide <

. Gonoducte <

H

. Heterosexual <

. Hiperemotivitat <

. Hipocalric <

I

. Inorgnic <

. Internauta <

. Isolnia <

L

. Linguograma <

. Linotpia <

. Liposucci <

M

. Microbicida <

. Microclima <

12

. Monoaural <

N

. Nasogstric <

. Neocolonialisme <

. Numerologia <

O

. Oleografia <

. Ortonormal <

. Oscilloscopi <

P

. Protollengua <

. Psicoestimulant <

. Pluvimetre <

R

. Radiografia <

. Rectoscpia <

. Reprografia <

S

. Sigillografia <

. Sobredosi <

. Socialdemocrcia <

T

. Telecomunicaci <

13

. Trapeziforme <

U

. Umbrfil <

. Urbfob <

V

. Velocmetre <

. Vexillologia <

14

Comprova ara si has coms errors amb el solucionari segent:

A

. Aconfessional < privativa + confessio, -onis, confessi < confiteor,

confessar > que prescindeix de les confessions religioses; que ns fora.

. Automedicar-se < , , , el mateix, el propi ipse llat- + medico, guarir,

remeiar > medicaci dun mateix.

. Antidepressiu < , preposici grega, contra + depressus, a, um, part perf.

de deprimo, empnyer cap avall, enfonsar > que actua contra la depressi.

B

. Bicicleta < bi o bis, prefix llat, indicant dues vegades + , , ,

cercle > vehicle lleuger de dues rodes, la del davant directora i la del

darrere motora, unides per un quadre, que sacciona amb pedals.

. Biocidi < , , , vida + occido, occir, matar > acci de matar o

malmetre la vida.

. Bicromia > bi o bis, prefix llat, indicant dues vegades + , , ,

color > tcnica de gravat mecnic tramat en qu sutilitzen dos colors

complementaris per a aconseguir una mplia gamma cromtica.

C

. Cosmovisi < , , , mn, univers + visio, -onis, visi < video,

veure > visi universal o global de lexistncia.

. Centmetre < centum, adjectiu llat indeclinable, cent + , , ,

metre, mesura > unitat de longitud equivalent a la centsima part dun

metre.

. Columbfil < columbus (a), -i, colom + , estimar > afeccionat a la

cria de coloms.

15

D

. Desfosforar < des, prefix llat, indicant supressi + , , lluent,

resplendent, que porta llum < , , , llum + larrel grega o

> , portar > eliminar el fsfor (del ferro colat o de lacer) per millorar-

ne les propietats mecniques.

. Disfunci < -, prefix grec, indicant dificultat + functio, -onis,

compliment, execuci > dificultat dadaptaci o dacoblament en el si duna

estructura.

. Densmetre < densus, a, um, esps, dens, compacte + , , , metre,

mesura > aparell per a determinar la densitat duna substncia.

E

. Ecopacifisme > , , , casa, medi + pax, -cis, pau + terminaci

genrica isme indicant moviment, doctrina > moviment que cerca la pau

en la casa global, en el mn.

. Extrademocrtic < extra, prefix llat, fora + , , , poble + ,

, , fora, poder > ali al sistema o funcionament democrtics.

. Espectroscpia < spectrum, -i, espectre simulacre + la pseudodesinncia

scpia < , mirar, examinar > examen dels espectres duna radiaci

electromagntica. Disciplina que t per objecte lanlisi de les propietats

fsiques i qumiques de la matria mitjanant lespectre de les radiacions.

F

. Fitosanitari < , , , vegetal, arbre, planta + sanitas, -atis, salut,

sanitat > dit de la substncia o del producte emprat amb la intenci de

guarir una malura de les plantes.

16

. Fotoreproducci < , , , luz + re, prefix llat indicant

intensificaci + produco, portar endavant, produir, fer nixer > conjunt de

tcniques i processos seguits en la confecci de fotolits.

. Ficoide < ficus, -i (-us), figa + , , , forma, figura > semblant a

una figa.

G

. Geopotencial < , , , terra + potentia, -ae, capacitat, aptitud, fora >

energia potencial gravitatria de la unitat de massa en relaci amb un nivell

de referncia determinat.

. Glucocorticoide < , , , dol + cortex, -corticis, escora, pell,

pellofa + , , , aspecte, forma > qualsevol de les hormones

esteroides produdes per les cpsules suprarenals per influncia de les

corticotropines.

Gonoducte < larrel grega , < , generar + duco, dur, conduir,

guiar > conducte pel qual es desplacen les cllules reproductores.

H

. Heterosexual < , , , latre + sexus, -us, sexe > sexualis, e, sexual>

que sent atracci sexual envers els individus de laltre sexe.

. Hiperemotivitat < , sobre, per damunt de + emotus, a, um < emoueo, fer

fora, regirar, remoure, trastornar > sensibilitat superior a la normal, amb

reaccions emotives exagerades als estmuls afectius.

. Hipocalric < , sota, per sota + calor, -oris, calor, escalfor > baix en

calories.

17

I

. Inorgnic < in, prefix llat que denota negaci + , , , orgnic,

relatiu o pertanyent a un rgan o a un sistema drgans < , , ,

instrument, rgan > no orgnic; mancat dorganitzaci.

. Internauta < inter, preposici llatina, entre + , , , mariner >

nauta, -ae, > que navega per internet.

. Isolnia < , , , igual + lnea (linia), -ae, lnia > qualsevol de les

lnies que uneixen en un mapa els punts on el valor dun element determinat

s el mateix.

L

. Linguograma < lingua, -ae, llengua + , , , signe escrit, lletra

> representaci grfica de les zones de la llengua que entren en contacte amb

el paladar durant la pronunciaci dun so.

. Linotpia < lnea (linia), -ae, lnia + , , , cop, marca del cop, senyal

< , pegar, colpejar > art de compondre amb linotip. Taller amb

linotip (linotip: mquina de composici tipogrfica que fon el metall en una

sola pea que cont els carcters duna mateixa ratlla).

. Liposucci < , , , greix + suctus, a, um, part. perf. de sugere,

xuclar > intervenci quirrgica consistent a introduir sota la pell una

cnula connectada a una bomba de buit i aspirar el greix subcutani.

M

. Microbicida < , , , petit + , , , vida + occido, matar,

occir > que destrueix els microbis o bacteris.

. Microclima < , , , petit + clima, -atis, clima> conjunt de

condicions climtiques dun espai homogeni, redut i allat del seu medi

18

envoltant, definides o b per factors naturals o b per la combinaci

daquests amb el resultat de la intervenci de lhome en aquest espai.

. Monoaural < , , , sol, nic + auris, -is, orella > dit de laudici

que t lloc mitjanant una sola orella.

N

. Nasogstric < nasus (nassum), -i, nas + , , , estmac >

relatiu o pertanyent al nas i a lestmac.

. Neocolonialisme < , , ,, nou + colonia, -ae, colnia + la terminaci

genrica isme indicant moviment o doctrina > prctica imperialista dels

pasos industrialitzats sobre les antigues colnies i sobre els pasos

subdesenvolupats en general.

. Numerologia < numerus, -i, nombre, quantitat + , , , discurs,

tractat > pseudocincia que tracta dexplicar misteris i defectuar

prediccions del futur mitjanant smbols i propietats numriques.

O

. Oleografia < oleum, -i, oli + , , , metre, mesura + la

pseudodesinncia grafia < , escriure, gravar, pintar >

cromolitografia que imita la pintura a loli.

. Ortonormal < , , , recte + normalis, e, que sajusta a la norma <

norma, -ae, norma > dit dun subconjunt de vectors que sn ortogonals dos

a dos i que la norma de cada un dells s la unitat.

. Oscilloscopi < oscillatio, -onis, gronxament, oscillaci + , observar,

examinar > aparell per a observar i enregistrar, generalment sobre la

pantalla dun tub de raigs catdics, fenmens fsics variables amb el temps

que poden ser transformats en una magnitud elctrica variable.

19

P

. Protollengua < , , , el primer, el principal + lingua, -ae, llengua

> estat primitiu duna llengua parlada en un rea i en una poca

determinades i que ha donat lloc a diverses llenges o varietats dialectals.

. Psicoestimulant < , , , nima, ment > , , , psquic +

stimulans, -antis, estimulant < stimulo, agullonar, esperonar, estimular > dit

de la substncia que excita lactivitat de les funcions mentals.

. Pluvimetre < pluuia, -ae, pluja > pluuius, a, um de pluja + , , ,

metre, mesura > aparell per a mesurar la quantitat de pluja que cau en un

lloc en un temps donat.

R

. Radiografia < radius, -i, raig + , escriure, gravar > tcnica

consistent a sotmetre un cos que es vol examinar a lacci de raigs X (o a

qualsevol radiaci altra que la llum), a fi dobtenir-ne una imatge sobre una

superfcie sensible, com ara una placa fotogrfica.

. Rectoscpia < rectus, a, um, dret, recte + , observar, examinar >

exploraci per endoscpia del recte, per mitj del rectoscopi.

. Reprografia < re, prefix llat que indica duplicaci o repetici + produco,

produir, fer nixer + , escriure, gravar > conjunt de procediments,

com la fotografia, el microfilm, la fotocpia, etc., per a la reproducci

doriginals, amb lexclusi expressa de les tcniques dimpressi.

S

. Sigillografia < sigillum, -i, segell + , escriure, gravar > estudi dels

segells.

20

. Sobredosi < super, preposici llatina, sobre, per damunt de + , , ,

do, acci de donar, dosi < larrel > , donar > dosi excessiva dun

medicament, duna droga, etc.

. Socialdemocrcia < socialis, e, social + , , , poble + , ,

, poder > tendncia dins el moviment socialista internacional

caracteritzada per la renncia a les teories marxistes i per una prctica poltica

de tipus moderat i reformista.

T

. Telecomunicaci < , prefix grec, lluny + communico, comunicar, fer

saber > transmissi, emissi o recepci dinformacions de qualsevol natura

per sistemes electromagntics.

. Trapeziforme < trapezium, -i, trapezi < , , , taula + forma, -ae,

aparena, aspecte, forma > de figura de trapezi.

U

. Umbrfil < umbra, -ae, ombra + , estimar > dit de la planta que

requereix lombra per al seu desenvolupament normal.

. Urbfob < urbs, -urbis, ciutat + , tmer > dit de la persona que

defuig la ciutat.

V

. Velocmetre < velox, -ocis, velo, rpid + , , , metre, mesura >

aparell per a indicar la velocitat a qu circula un vehicle.

. Vexillologia < vexilum, -i, estendard, ensenya + , , discurs, tractat >

disciplina que estudia les banderes.

21

Bibliografia

. Bruguera i Talleda, J. (1996, rpr. 2006). Diccionari Etimolgic. Barcelona:

Enciclopdia Catalana.

. Capell, M. (1998). Arrels clssiques del lxic cientfic, tcnic i humanstic.

Barcelona: Teide.

. Coromines, J. (1981). Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua

Catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa de Pensions La Caixa.

. Coromines, J. (1954). Diccionario Crtico Etimolgico. Madrid: Gredos.

. Institut dEstudis Catalans (IEC) (1995). Diccionari de la Llengua Catalana.

Barcelona, Palma, Valncia: Editorial Moll; Enciclopdia Catalana; Publicacions

de lAbadia de Montserrat.

. Mart, M. A. (1998). Diccionario de neologismos de la lengua espaola. Barcelona:

Larousse Editorial.

. Mateos Muoz, A. (1949, 18ed.: 1988). Etimologas Griegas del Espaol. Mxico.

Editorial Esfinge.

. Mateos Muoz, A. (1945, 14ed.:1974). Etimologas Latinas del Espaol. Mxico.

Editorial Esfinge.

. Mateos Muoz, A. (1968, 13ed.: 1977). Etimologas Grecolatinas del Espaol.

Mxico. Editorial Esfinge.

. Navas, M. & Castells, R. (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions

62.

........................................................

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.php#

https://201213latin4.wikispaces.com/NEOLOGISMOS+DE+ORIGEN+GRECOL

ATINO

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc432ca6.phphttps://201213latin4.wikispaces.com/NEOLOGISMOS+DE+ORIGEN+GRECOLATINOhttps://201213latin4.wikispaces.com/NEOLOGISMOS+DE+ORIGEN+GRECOLATINO