Índice - edebe · web viewidentificar la cèl·lula com la unitat bàsica dels éssers vius,...

Ciències de la Naturalesa 1-ESOProgramació d’aula

grup edebé 1


Índex1. Introducció

2. Estructura del llibre i les unitats

3. Objectius de l’assignatura

4. Criteris d’avaluació

5. Programació

Unitat 1. La matèria i el seu estudi

Unitat 2. La naturalesa de la matèria

Unitat 3. Els materials

Unitat 4. La Terra en l’Univers

Unitat 5. La geosfera

Unitat 6. La hidrosfera

Unitat 7. L’atmosfera

Unitat 8. Els éssers vius

Unitat 9. Els fongs. Les plantes sense flor

Unitat 10. Les plantes amb flor

Unitat 11. Els animals invertebrats

Unitat 12. Els animals vertebrats

grup edebé 2


1. Introducció

La programació de la matèria de Ciències de la Naturalesa considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada curs, i els concreta i organitza en unitats didàctiques.

Cadascuna d’aquestes unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d’aprenentatge segons els criteris següents:

– Augmenta de manera progressiva el nivell d’exigència, generant situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte a l’alumne/a, exigint-li cada cop un major grau de coneixements i estratègies.– Inicia els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.– Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts comuns a diverses matèries, de manera que, en abordar-los, se n’obtingui una visió completa.– Desenvolupa els continguts atenent a la seva didàctica específica, vinculant-los amb l’entorn dels alumnes i tractant que en descobreixin la funcionalitat perquè resultin cada cop més significatius.– Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals.– Fomenta formes de raonament adequades al moment evolutiu d’aquests alumnes i introdueix el mètode i el pensament científic.– Privilegia activitats que promoguin la reflexió crítica sobre què aprèn i com ho aprèn.– Convida al treball en equip i a aprendre en equip.– Afavoreix l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i escrit.– Proposa prou activitats de reforç i d’ampliació, per tal d’adaptar-se a la majoria d’alumnes.– Dóna a l’avaluació un caràcter formatiu per a alumne/a i professor/a, i hi incorpora el caràcter orientador propi d’aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de Ciències de la Naturalesa

Edebé entén les competències bàsiques com els aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l’alumne/a ha d’haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per a l’assoliment de la seva realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la seva incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:

— Competències transversals: • Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

• Les competències metodològiques:3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre

• Les competències personals: 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

grup edebé 3


— Competències específiques centrades a conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Per la seva naturalesa mateixa, les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà a partir del treball en les diverses matèries de l’etapa.En el llibre de l’alumne es presenta una llista de les competències bàsiques que es desenvolupen al llarg de tot el curs i una sèrie d’activitats per a la seva avaluació.

grup edebé 4


2. Estructura del llibre i de les unitats

L’estructura del llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne està estructurat en unitats didàctiques que s’agrupen en tres blocs de continguts: la matèria, la terra i la vida.

El bloc de la matèria comprèn les tres primeres unitats. En aquest bloc es presenten les ciències de la naturalesa i els mètodes de treball dels científics. Així mateix, s’inicia l’estudi de la matèria que constitueix l’Univers: les seves propietats, la seva estructura i la mesura de les diferents magnituds que la caracteritzen. S’introdueixen conceptes bàsics per a la comprensió de la naturalesa de la matèria com ara àtom, molècula, element, substància pura o solució. Finalment, s’estudia l’aprofitament que fa l’ésser humà de la matèria, i s’introdueixen conceptes com ara primera matèria i material, tot fent èmfasi en la necessitat del seu ús racional.

El bloc dedicat a la terra comprèn les quatre unitats següents del llibre de l’alumne. Després de conèixer en el primer bloc la matèria que constitueix l’Univers, aquest segon bloc s’inicia amb l’estudi dels components de l’Univers: galàxies, estrelles, Sistema Solar i Terra. A continuació, l’estudi en detall de la Terra comprèn des dels moviments que realitza el nostre planeta fins a la seva estructura interna i les seves capes. Una part considerable d’aquest bloc es dedica al coneixement de les característiques de les tres capes que constitueixen el nostre planeta: la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera. Finalment, també s’inclou en aquest bloc l’estudi de les interaccions entre l’ésser humà i cadascuna d’aquestes capes.

El bloc de la vida comprèn les cinc unitats finals del llibre. En aquest bloc es presenta, enllaçant amb l’anterior, la biosfera com una interfase de la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera en la qual es produeixen les condicions necessàries per a la vida. Després de conèixer les característiques que defineixen els éssers vius, la seva diversitat i la seva classificació, el gruix d’aquest bloc es dedica a descriure les principals característiques dels cinc regnes dels éssers vius. Dins de cada regne es donen a conèixer, al seu torn, els principals grups, alguns mètodes utilitzats per a estudiar-los i algunes claus senzilles per a la seva identificació. El bloc finalitza amb la presentació de les característiques de l’ésser humà com a espècie, dins del grup dels mamífers.

Cadascun d’aquests tres blocs de continguts està presentat per una doble pàgina en què s’introdueixen les unitats que els constitueixen. Els blocs finalitzen amb una nova doble pàgina d’activitats d’avaluació de les competències bàsiques treballades en aquestes unitats.

Al final del llibre de l’alumne trobem un annex d’activitats d’avaluació de les unitats, i un annex gràfic amb imatges i continguts d’aprofundiment sobre àmbits com ara l’Univers, les roques i els minerals, la classificació dels éssers vius i l’ésser humà.

L’estructura de les unitats

La presentació de la unitat es compon d’una doble pàgina en la qual s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i un text motivador. Aquesta doble pàgina també conté unes qüestions breus sobre coneixements previs per abans de començar la unitat, una relació dels apartats i

grup edebé 5


subapartats que la componen, i finalment, una ressenya de les competències bàsiques que es treballen en la unitat.

En el desenvolupament de la unitat, els continguts es presenten estructurats en apartats i subapartats. Mitjançant els textos expositius i les definicions destacades es presenten, de forma clara, concisa i estructurada, els continguts que l’alumne/a haurà d’interioritzar per tal de desenvolupar les capacitats desitjades. Els continguts curriculars estan complementats en uns quadres de text laterals anomenats FIXA-T’HI, que desenvolupen continguts avaluables que, d’aquesta manera, queden destacats. Els quadres de text titulats AMPLIA i RECORDA desenvolupen, respectivament, continguts no avaluables d’aprofundiment i de recordatori de continguts previs. Finalment, en el desenvolupament de la unitat destaquen l’ús d’imatges didàctiques en què el text està integrat en la imatge, i la secció Experimenta en què es proposen pràctiques senzilles per dur a terme, generalment, a la mateixa aula a fi de reforçar la comprensió de determinats continguts.

Les pàgines finals de la unitat s’organitzen de la manera següent:

La pàgina de Síntesi estructura els continguts de la unitat en forma de mapa conceptual i proposa activitats d’organització de la informació, així com de realització d’un glossari al llarg de les diferents unitats.

En l’apartat Amplia i descobreix es presenten d’una manera atractiva temes motivadors i d’ampliació relacionats amb els continguts de la unitat.

La pàgina d’Investiga proposa activitats pràctiques de laboratori, de treball de camp, de treball en equip, etc., per al desenvolupament de procediments i conceptes treballats en la unitat.

Finalment, en les dues pàgines finals de la unitat trobem nombroses activitats agrupades en tres epígrafs: Per comprendre és una relació d’activitats, algunes d’ampliació, ordenades segons la seqüència de continguts de la unitat; Per ampliar és una activitat d’aprofundiment de conceptes i procediments que ja s’han tractat en la unitat d’una manera més superficial; finalment, Per pensar és una activitat de treball i reforç de valors.

grup edebé 6


3. Objectius de la matèria

1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de les ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, com també per a analitzar i valorar les repercussions de desenvolupaments tecnocientífics i les seves aplicacions.

2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.

3. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques elementals, i també comunicar als altres argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.

4. Obtenir informació sobre temes científics, utilitzant diferents fonts, incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació, i utilitzar-la, valorant-ne el contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.

5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o bé en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permetin afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta actualment la humanitat i la necessitat de recerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per tal d’avançar cap a un futur sostenible.

9. Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu de les ciències de la naturalesa, així com les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seves condicions de vida.

grup edebé 7


4. Criteris d’avaluació

1. Interpretar alguns fenòmens naturals mitjançant l’elaboració de models senzills i representacions a escala del Sistema Solar i dels moviments relatius entre la Lluna, la Terra i el Sol.

2. Descriure raonadament algunes de les observacions i els procediments científics que han permès avançar en el coneixement del nostre planeta i del lloc que ocupa en l’Univers.

3. Establir procediments per a descriure les propietats de materials que ens envolten, com ara la massa, el volum, els estats en els quals es presenten i els seus canvis.

4. Relacionar propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies, gràcies a les propietats característiques d’aquestes últimes, i també aplicar algunes tècniques de separació.

5. Conèixer l’existència de l’atmosfera i les propietats de l’aire, arribar a interpretar qualitativament fenòmens atmosfèrics i valorar la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius, tenint en compte les repercussions de l’activitat humana en l’atmosfera.

6. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la natura i la seva importància per als éssers vius, tenint en compte les repercussions de les activitats humanes en relació amb la seva utilització.

7. Conèixer les roques i els minerals més freqüents, en especial els que es troben en l’entorn pròxim, utilitzant claus senzilles, i reconèixer-ne les aplicacions més freqüents.

8. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i que duen a terme funcions vitals que les diferencien de la matèria inert. Identificar i reconèixer les peculiaritats dels grups més importants, utilitzant claus dicotòmiques per a la seva identificació.

grup edebé 8


5. Programació

Unitat 1. La matèria i el seu estudi

Temps aproximat: 9 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Història; Tecnologies, i Educació Visual i Plàstica

1.1. Objectius Reconèixer les diferents ciències de la naturalesa i les diferents fases del mètode científic. Conèixer el concepte de matèria i les magnituds físiques relacionades amb la matèria. Identificar els diferents estats de la matèria i descriure’n les característiques. Distingir els canvis físics i químics que es poden produir en la matèria.

1.2. Competències bàsiques Conèixer els elements que integren un laboratori, com també les normes i mesures de

seguretat per a treballar-hi. Reconèixer i valorar la possible perillositat d’alguns productes químics habituals. Utilitzar un processador de textos per a organitzar informació i redactar documents. Utilitzar els coneixements matemàtics per al càlcul de magnituds relacionades amb les

propietats de la matèria.

1.3. Continguts

Conceptes Les ciències de la naturalesa. El mètode científic. El treball en el laboratori. Material de laboratori, normes d’ús i mesures de seguretat. El treball de camp. Conceptes de matèria, cos i sistema material. Magnituds i la seva mesura. Les unitats del Sistema Internacional, SI. Dimensions dels cossos materials. Propietats de la matèria: massa, volum i densitat. Els tres estats físics de la matèria: sòlid, líquid i gas. Els canvis d’estat. Canvis físics i químics de la matèria. La densitat dels materials i les seves implicacions.

Procediments Aplicació del mètode científic en el plantejament i la realització de pràctiques. Utilització i conservació del material de laboratori i d’instruments bàsics. Expressió oral i escrita de les magnituds i les unitats del Sistema Internacional emprant els

mitjans i la terminologia correctes. Càlcul de dimensions i altres propietats de la matèria. Conversió d’unitats.

grup edebé 9


Distinció entre les propietats extensives (massa i volum) i intensives (densitat…). Mesurament experimental de la massa i el volum. Càlcul de la densitat com a quocient de

la massa i el volum. Distinció entre els tres estats de la matèria i els canvis d’estat. Expressió oral de qüestions científiques (canvis d’estat) emprant els mitjans i la

terminologia adequats. Identificació dels canvis d’estat com a canvi físic i diferenciar els canvis físics dels canvis

químics. Mesurament del volum i el pes d’un sòlid. Càlcul de la densitat d’un sòlid a partir de les seves propietats extensives.

Actituds Interès per l’observació dels fenòmens naturals. Valoració de la investigació científica com a mètode per a obtenir coneixement. Valoració de l’aplicació del mètode científic en l’estudi de la natura. Adquisició d’hàbits d’ordre i higiene del lloc de treball i del material utilitzat.. Adopció de normes que garanteixin la seguretat i l’èxit en els treballs de laboratori. Interès per l’observació de les diferents propietats de la matèria. Adquisició d’hàbits d’ordre i higiene del lloc de treball i del material utilitzat. Interès per l’observació dels canvis d’estat i els canvis produïts en la matèria. Cooperació i responsabilitat en la realització de treballs en equip. Interès per la realització correcta d’experiències, confecció d’informes, representació de

dades, etc.

1.4. Activitats Reconèixer els diferents camps de les ciències de la naturalesa. (reforç) Identificar els estats de la matèria. (reforç)

1. L’estudi de la natura Relacionar l’objecte d’estudi de cada ciència de la naturalesa. (reforç) Identificar i explicar les fases del mètode científic. Reconèixer els materials de laboratori i buscar-ne informació. Conèixer les normes i mesures de seguretat d’un laboratori i corregir les situacions

incorrectes plantejades. Buscar informació sobre els símbols de perillositat. Relacionar el treball de camp amb les fases del mètode científic. Justificar si una estació meteorològica és material d’un treball de camp.

2. La matèria i les seves característiques Identificar quins termes són matèria, quins són cossos materials o sistemes materials. Relacionar les mesures amb la seva magnitud i determinar la unitat de mesura.

Transformar unitats de mesura de diferents magnituds, principalment, massa i volum. Calcular la massa a partir de les taules de densitats i d’un determinat volum. Trobar una

substància a partir de la seva densitat. Distingir entre dues substàncies a partir de les seves propietats generals i específiques.

Calcular la densitat. Explicar a partir de la densitat per què sura el gel. (ampliació)

grup edebé 10


3. Els estats de la matèria Classificar diferents matèries segons el seu estat físic: sòlid, líquid o gas. Distingir les

propietats que els diferencien. Raonar per què els sòlids, al contrari que els líquids i els gasos, no poden fluir. (reforç) Determinar l’estat de diversos materials a partir del seu punt d’ebullició i fusió. (ampliació) Explicar les característiques dels estats i el canvi d’estat que es produeix en els canvis

físics indicats. Reflexionar sobre si els processos mostrats són canvis físics o químics. Reconèixer els canvis d’estat que es produeixen.

Síntesi i glossari Identificar i repassar els continguts principals de la unitat. Analitzar i completar la relació dels continguts de la unitat mitjançant l’esquema que es

presenta. Elaborar un glossari amb els conceptes de la unitat.

Investiga: Densitat d’un sòlid Completar una taula de resultats sobre la massa, el volum i la densitat de diferents

objectes. Raonar les implicacions de les diferents densitats en les característiques dels diferents

cossos. Valorar les dificultats sorgides en la pràctica i les possibles solucions.

Per ampliar i per pensar Relacionar el sistema de mesura anglosaxó amb el SI. (ampliació) Analitzar els laboratoris d’alta seguretat, el seu ús i les seves conseqüències. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Interpretar els fenòmens naturals que succeeixen en la natura i l’objecte d’estudi de les

diferents ciències de la naturalesa. Realitzar correctament experiències o investigacions a partir de la valoració i del coneixement del correcte ús del treball per part dels investigadors tant en el laboratori com a nivell de camp.

Conèixer les magnituds i el Sistema Internacional de mesures i realitzar correctament càlculs senzills de canvis d’unitats que inclouen la utilització de les diferents unitats del Sistema Internacional, SI. Expressar correctament els resultats d’una mesura, indicant la quantitat i la unitat corresponents.

Distingir entre propietats generals i característiques de la matèria. Conèixer les principals propietats que caracteritzen la matèria: dimensions, massa, volum i densitat.

Diferenciar els tres estats de la matèria en funció de les seves propietats generals i reconèixer els canvis de matèria.

Activitats d’AvaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 246).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 39). Explicar i utilitzar les diferents fases del mètode científic. Reconèixer diferents instruments de laboratori i la seva funció.

grup edebé 11


Identificar els diferents símbols de perillositat dels productes químics. Realitzar càlculs senzills per a determinar el valor d’algunes propietats dels materials. Comprendre les característiques dels diferents estats de la matèria i aplicar-les al cas de

l’aigua.

grup edebé 12


Unitat 2. La naturalesa de la matèria


1.1. Objectius Distingir els diferents tipus de matèria que trobem en la natura. Conèixer algunes tècniques de separació de mescles. Explicar la teoria atòmica de la matèria, les molècules i les seves propietats. Reconèixer els principals components de l’Univers, la Terra i els éssers vius, i les seves

propietats.

1.2. Competències bàsiques Comprendre les tècniques de separació de mescles aplicant coneixements bàsics de

tecnologia. Conèixer els canvis que experimenta la matèria en els processos de formació i separació

de mescles. Utilitzar els coneixements matemàtics per al càlcul de magnituds relacionades amb

l’estructura de la matèria i la seva abundància en la natura. Utilitzar un processador de textos per a organitzar informació i redactar documents.

1.3. Continguts

Conceptes Tipus de matèria: heterogènia i homogènia. Matèria heterogènia: suspensions i emulsions. Matèria homogènia: substàncies pures i solucions. Tècniques de separació de mescles heterogènies: filtració, decantació, tamissatge i

imantació. Tècniques de separació de mescles homogènies: destil·lació i cristal·lització. Evolució de la teoria atòmica fins al model actual. El Sistema Periòdic. Elements i compostos: concepte i expressió. Combinació d’àtoms: molècules i xarxes cristal·lines. Característiques atòmiques dels estats de la matèria. Principals elements presents en l’Univers, la Terra i els éssers vius. Les biomolècules. Propietats de l’hidrogen, l’heli i el carboni. Propietats de l’aigua i la seva variació.

Procediments Càlcul i expressió de la concentració d’una solució. Execució experimental d’una filtració. Execució experimental d’una decantació. Interpretació de la informació continguda en la Taula Periòdica. Càlcul de la concentració d’una solució.

grup edebé 13


Anàlisi de la densitat d’una solució.

Actituds Interès per l’observació dels diferents components de la matèria. Valoració de l’evolució del pensament científic al llarg del temps. Reconeixement del fet que tota la matèria està composta per un mateix element, els

àtoms. Interès per explicar científicament els fenòmens de la natura.

1.4. Activitats Reconèixer els components que conformen una substància. (reforç) Identificar els estats de la matèria. (reforç)

1. La classificació de la matèria Identificar quin tipus de matèria són diferents exemples coneguts. Comparar dos tipus de matèries heterogènies. (reforç) Agrupar diferents materials segons la seva composició. (reforç)

2. Tècniques de separació de mescles Explicar les característiques de les mescles homogènies i heterogènies. (reforç) Descriure les diferents tècniques de separació de mescles estudiades i indicar-ne la

funció. (reforç) Analitzar diferents casos de mescles i proposar la tècnica de separació que correspongui

en cada cas. (ampliació)

3. L’estructura de la matèria Descriure la composició de l’àtom. (reforç) Explicar les característiques dels elements. (reforç) Identificar les diferents característiques que apareixen en el Sistema Periòdic. Distingir elements de compostos. Identificar la constitució de substàncies senzilles. Analitzar la composició química de diferents substàncies comunes. (ampliació)

4. Els elements en la natura Conèixer els usos d’elements com l’hidrogen, l’heli i el carboni. Comparar la densitat de dos gasos i les seves conseqüències. (ampliació)



Investiga: Propietats de les solucions Calcular i expressar la concentració d’una solució en unitats del SI. Reconèixer la variació de les propietats de l’aigua en una solució. Valorar l’explicació per part de la ciència dels fenòmens que ens envolten.

grup edebé 14


Per ampliar i per pensar Conèixer l’etimologia dels elements químics. (ampliació) Valorar els centres d’investigació científica internacionals. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Reconèixer la matèria heterogènia i la homogènia a partir del seu aspecte i distingir, dins

d’aquests grups de material, els diferents tipus que en podem trobar. Conèixer les tècniques de separació de mescles heterogènies i homogènies i identificar

per a diferents casos quina tècnica es pot utilitzar per a separar els components d’una mescla.

Descriure l’estructura interna de la matèria, la seva percepció al llarg de la història i la representació de les seves diferents possibilitats en el Sistema Periòdic; reconèixer, a partir d’aquestes, les propietats de les diferents substàncies que trobem en el medi natural.

Establir la importància dels elements més abundants en l’Univers, la Terra i els éssers vius.

Activitats d’AvaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 247).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 53). Distingir la matèria heterogènia de la matèria homogènia i comparar-ne les

característiques. Realitzar càlculs senzills per tal de determinar la concentració d’una solució. Proposar i descriure els mètodes de separació de mescles que cal aplicar en cada cas. Interpretar diferents tipus de matèria i la seva expressió segons el model atòmic.

grup edebé 15


Unitat 3. Els materials


1.1. Objectius Conèixer els diferents tipus de matèries primeres. Interpretar les propietats dels materials, en especial les mecàniques. Explicar les propietats, el procés de fabricació i les implicacions ambientals d’alguns

materials comuns. Identificar els múltiples recursos naturals i la problemàtica de la seva explotació.

1.2. Competències bàsiques Conèixer la relació entre les propietats dels materials i les seves principals aplicacions. Conèixer les repercussions ambientals del consum d’alguns materials i les seves

possibilitats de reciclatge. Valorar l’impacte de l’acció humana sobre la naturalesa i la necessitat de respectar i

conservar el patrimoni natural. Utilitzar Internet per a la recerca d’informació específica.

1.3. Continguts

Conceptes Concepte de material. Matèries primeres: concepte i tipus. Grups de materials. Propietats generals i característiques dels materials. Propietats mecàniques dels materials: resistència, tenacitat, elasticitat i duresa. La fusta: obtenció, propietats i usos. El paper: obtenció, propietats i usos. El vidre: obtenció, propietats i usos. Els metalls: obtenció, propietats i usos. Els plàstics i les fibres sintètiques: obtenció, propietats i usos. Recurs natural: concepte i tipus. Explotació dels recursos naturals: problemàtica i propostes de solució. Estratègia de les tres erres. El reciclatge.

Procediments Reconeixement de l’origen de diferents materials segons la seva classificació. Càlcul de la densitat d’un cos. Obtenció de la pasta de paper. Producció de paper a partir de pasta de paper.

Actituds Valoració de les repercussions ambientals de la producció dels diferents materials.

grup edebé 16


Interès per un consum responsable i sostenible dels recursos naturals del planeta Terra. Valoració de la importància del reciclatge com una solució per a la reducció de l’extracció

de recursos naturals.

1.4. Activitats Identificar els materials que formen alguns objectes. (reforç) Descriure la gestió de residus urbans d’un municipi. (reforç)

1. La matèria i els materials Distingir els diferents tipus de matèries primeres que trobem. (reforç) Indicar els criteris de classificació de la matèria. (ampliació) Identificar els materials que constitueixen alguns productes. Distingir entre matèria primera, material i producte.

2. Les propietats dels materials Distingir les propietats característiques d’un material. (reforç) Comprendre el concepte de propietat característica. Agrupar els diferents tipus de propietats dels materials. (reforç) Relacionar les propietats amb l’ús d’un material. (ampliació)

3. Els materials del nostre entorn Reconèixer els camps d’aplicació de determinats materials a partir de les seves propietats. Identificar les matèries primeres de materials comuns. (reforç) Explicar els processos d’obtenció i fabricació d’alguns materials. (reforç) Distingir els diferents tipus de plàstic. Raonar la necessitat de reducció del consum. (ampliació)

4. Els recursos naturals Identificar les matèries primeres segons que provinguin de recursos renovables o no.

(reforç) Analitzar la necessitat d’alguns productes de consum. (ampliació)

Síntesi i glossari Identificar i repassar els continguts principals de la unitat. Analitzar la relació dels continguts de la unitat mitjançant l’esquema que es presenta. Elaborar un glossari amb els conceptes de la unitat.

Investiga: Elaboració de paper reciclat Identificar el tipus d’alteració del material que es produeix en els diferents passos de la

pràctica. Analitzar la dificultat dels diferents procediments de la pràctica. Proposar millores per a l’elaboració d’un paper de més qualitat.

Per ampliar i per pensar Descriure el procés d’extrusió d’un termoplàstic. (ampliació) Analitzar la desforestació de l’Amazònia. (ampliació)

grup edebé 17


1.5. AvaluacióCriteris d’Avaluació

Identificar l’origen dels diferents materials que ens envolten. Conèixer les propietats dels materials i la seva relació amb els usos d’aquests materials. Descriure els processos d’obtenció d’alguns materials comuns, els seus efectes i

implicacions sobre el medi ambient, i també les propietats i els usos d’aquests materials. Distingir els diferents tipus de recursos naturals. Explicar algunes propostes per a l’ús racional dels recursos naturals.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 248).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 67). Identificar alguns materials comuns i matèries primeres i indicar-ne les característiques. Relacionar l’ús dels materials amb les seves propietats. Descriure les propietats més significatives d’alguns materials del nostre entorn. Explicar la producció de paper. Analitzar les conseqüències de l’ús de recursos no renovables i proposar algunes

solucions.

grup edebé 18


Unitat 4. La Terra en l’Univers

Temps aproximat: 9 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Història, i Educació Visual i Plàstica

1.1. Objectius Conèixer l’evolució de la concepció de l’Univers fins al model actual. Interpretar i elaborar esquemes, gràfics i altres models de representació sobre els

moviments i la posició relativa dels astres. Comprendre les conseqüències que tenen els diferents moviments del planeta sobre la vida

a la Terra: dies, nits i estacions de l’any.

1.2. Competències bàsiques Conèixer la naturalesa dels fenòmens relacionats amb els moviments de la Terra i de la

Lluna. Conèixer algunes tècniques bàsiques d’orientació. Utilitzar els coneixements matemàtics per al càlcul de magnituds relacionades amb les

distàncies en l’Univers. Utilitzar sistemes de representació espacial, com ara esquemes o maquetes, per a la

comprensió de fenòmens.

1.3. Continguts

Conceptes Els components de l’Univers: galàxies, estrelles i sistemes planetaris. Els planetes, satèl·lits, cometes, asteroides i meteorits. La posició de la Terra en l’Univers. Models heliocèntric, geocèntric i actual. El Sistema Solar: planetes i satèl·lits. Característiques físiques de la Terra. Les capes de la Terra. El moviment de rotació (el dia i la nit) i el moviment de translació (les estacions). Els moviments i les fases de la Lluna. L’eclipsi de Sol i l’eclipsi de Lluna. L’escalfament desigual de la superfície terrestre a causa de la inclinació de l’eix de rotació.

Procediments Interpretació i elaboració d’esquemes i dibuixos dels moviments d’un planeta. Realització de càlculs senzills d’equivalències entre anys llum i quilòmetres. Interpretació d’esquemes sobre els models històrics i el model actual del Sistema Solar. Interpretació, mitjançant esquemes i dibuixos, de fenòmens naturals relacionats amb els

moviments de la Terra. Simulació del moviment de rotació i de l’escalfament desigual de la superfície terrestre

segons la latitud. Simulació dels moviments de la Lluna i del fenomen de les fases lunars. Observació amb criteris científics de fenòmens naturals i de processos experimentals. Presentació de la informació de manera gràfica (taules de dades).

grup edebé 19


Expressió oral i escrita de qüestions científiques emprant els mitjans i la terminologia adequats.

Actituds Reconeixement de la importància dels avenços científics per al coneixement de l’Univers en

general. Valoració de la importància dels principals científics que van contribuir a explicar els models

de l’Univers. Interès per l’observació i interpretació de fenòmens naturals. Cooperació i responsabilitat en la realització de treballs en equip. Interès per la realització correcta d’experiències, confecció d’informes, representació de

dades, etc.

1.4. Activitats Ordenar els diferents components del Sistema Solar. (reforç) Descriure les diferents fases lunars. (reforç)

1. L’Univers i els seus components Buscar informació sobre dues galàxies determinades, descriure-les i classificar-les segons

la seva forma. (ampliació) Ordenar una sèrie d’estrelles segons el seu color i la seva edat. Descriure i dibuixar els moviments característics d’un planeta. (reforç)

2. El Sistema Solar Comparar la posició relativa del Sol, la Terra i la Lluna en els models heliocèntric,

geocèntric i actual de l’Univers. (reforç) Ordenar de menor a major el període de translació d’una sèrie de planetes. (reforç)

3. La Terra Simular el moviment de rotació de la Terra amb un globus terraqüi i comprovar la successió

del dia i la nit segons la longitud terrestre. Explicar l’evolució del coneixement de la forma i la superfície de la Terra. (reforç) Simular l’escalfament desigual de la superfície terrestre segons la latitud. (ampliació) Relacionar els moviments de rotació i translació de la Terra amb els fenòmens del dia i la nit

i de les estacions. (reforç) Explicar les variacions de temperatura i de radiació solar segons la latitud i segons les

estaciones de l’any.

4. La Lluna Simular la posició relativa de la Terra i la Lluna respecte del Sol en les diferents fases de la

Lluna. (reforç)

grup edebé 20


Explicar els diferents motius pels quals no veiem la Lluna durant la fase de lluna nova i durant un eclipsi de Lluna. (reforç)

Analitzar la magnitud de les marees segons el mar en què es produeixin. (ampliació)



Investiga: Hivern i estiu Completar una taula de resultats sobre les temperatures obtingudes en les dues llambordes

al llarg del temps. Comparar els registres obtinguts en les dues llambordes, interpretar les diferències i

relacionar-les amb les diferències de temperatura segons la latitud terrestre. Valorar les dificultats sorgides en la pràctica i les possibles solucions.

Per ampliar i per pensar Calcular les distàncies de l’Univers utilitzant els anys llum. (ampliació) Reflexionar sobre algunes conseqüències dels avenços tecnològics. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Explicar l’organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i

la Lluna, com també algunes de les concepcions que sobre aquest sistema planetari s’han tingut al llarg de la història.

Explicar que els elements químics més abundants en l’Univers, és a dir, aquells que componen majoritàriament les estrelles, són l’hidrogen i l’heli.

Efectuar correctament càlculs senzills de canvis d’unitat entre anys llum i altres unitats de longitud.

Explicar algunes característiques físiques de la Terra, com la seva forma, els seus moviments, la seva inclinació, la seva temperatura, com també les diverses capes que la constitueixen i que faran possible el desenvolupament i el manteniment de la vida.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 249).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 81). Explicar les característiques dels diferents astres. Conèixer les relacions que s’estableixen entre astres. Representar els elements del Sistema Solar i descriure’n les característiques. Reconèixer les diferents capes de la Terra. Entendre els efectes dels moviments de la Terra i la Lluna.

grup edebé 21


Unitat 5. La geosfera


1.1. Objectius Explicar l’organització interna de la Terra. Comprendre el concepte de mineral i les seves propietats, com també conèixer la

distribució dels minerals més importants del nostre territori. Classificar i descriure els diferents grups de roques, magmàtiques, metamòrfiques i

sedimentàries. Descriure l’estructura del sòl i els seus components..

1.2. Competències bàsiques Conèixer les característiques de l’estructura interna de la geosfera i la seva relació amb

l’origen dels diferents tipus de roques. Conèixer i valorar l’impacte de l’explotació de minerals i roques en la natura. Utilitzar sistemes de representació espacial, com ara esquemes o maquetes, per a la

comprensió de fenòmens.

1.3. Continguts

Conceptes Mètodes d’estudi de la geosfera: directes i indirectes. Les capes de la geosfera: escorça, mantell i nucli. Tipus d’escorça i les seves característiques. Els minerals: concepte i propietats (duresa, color, ratlla, lluïssor, exfoliació i fractura). Concepte de roca i tipus. Origen i formació dels diferents tipus de roques. Roques comunes i els seus usos. Tipus bàsics de jaciments minerals i explotacions mineres. Principals grups de minerals presents a Catalunya. Tipus de terrenys segons les roques que els componen. Concepte de sòl, formació i els seus components. El perfil del sòl, els seus horitzons i composició relativa de cadascun. Formació de roques per solidificació d’un fluid.

Procediments Identificació de les diferents formes del relleu terrestre. Realització de la ratlla d’un mineral. Comparació dels tipus de fractura amb superfícies habituals en el nostre entorn. Classificació de les roques segons la seva formació i els elements que la componen. Interpretació de mapes litològics. Simulació de la cristal·lització d’una roca volcànica. Esbós i dibuix de vidres de mineral.

grup edebé 22


Actituds Reconeixement de la importància dels avenços tècnics per al coneixement dels

components de la geosfera. Valoració de la comprovació de les propietats dels minerals més enllà del que a ull nu es

pugui predir. Anàlisi de les conseqüències de l’extracció minera i promoció d’un consum responsable i

sostenible dels recursos que se’n deriven. Interès per la realització correcta d’experiències seguint el guió i les normes de seguretat

en el laboratori.

1.4. Activitats Definir el concepte de geosfera. (reforç) Esmentar algunes roques i la seva formació. (reforç) Descriure el sòl d’un bosc. (reforç)

1. Característiques de la geosfera Descriure els diferents tipus d’escorça i les seves característiques. (reforç)

2. Els minerals Explicar el concepte de mineral i conèixer-ne alguns exemples. (reforç) Interpretar la duresa de dos minerals i les seves conseqüències en prova de ratlla entre

ells. (ampliació)

3. Les roques Identificar els grups de diferents roques segons el seu origen. Organitzar un esquema amb la classificació dels tipus de roca. (reforç)

4. Explotació de minerals i roques Relacionar els diferents tipus de terrenys amb l’activitat geològica de cada lloc. (ampliació) Identificar algunes formes de relleu amb el tipus de terreny on es produeixen. (ampliació)

5. El sòl Identificar els principals components del sòl. (reforç) Conèixer la distribució relativa dels diferents components al llarg del perfil del sòl.



Investiga: Formació de roques Descriure les formacions de vidres. Analitzar els diferents passos del procediment utilitzat i entendre’n les raons d’alguns

d’aquests passos. Entendre el resultat de realitzar modificacions alternatives al procediment inicial de la

pràctica.grup edebé 23


Comparar el procés d’aquesta pràctica amb els processos naturals de formació de roques.

Per ampliar i per pensar Interpretar un sismograma. (ampliació) Valorar l’impacte d’una explotació minera. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Descriure les diferents capes que constitueixen el planeta Terra i les propietats dels

principals elements que les conformen. Conèixer les propietats dels minerals i les seves manifestacions. Identificar els diferents grups de roques, magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries, a

partir de les seves característiques. Descriure l’estructura i composició del sòl.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre del alumne (pàg. 250).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 95). Distingir les característiques de les diferents capes de la geosfera. Identificar diferents minerals a partir de les seves propietats. Conèixer els processos de formació de cada tipus de roca. Reconèixer els diferents tipus de jaciment, com també els seus components. Descriure els components del terra i la seva disposició en el seu perfil vertical.

grup edebé 24


Unitat 6. La hidrosfera


1.1. Objectius Conèixer les propietats de l’aigua i de les seves solucions més habituals. Descriure les diferents parts del cicle de l’aigua i els processos que s’hi produeixen. Identificar les diferents parts de la hidrosfera en el planeta Terra i reconèixer les del nostre

entorn. Valorar la importància de la hidrosfera com a recurs natural i per a l’ésser humà.

1.2. Competències bàsiques Conèixer les característiques de la hidrosfera, com també la seva composició i alguns

mètodes i aparells necessaris per al seu estudi. Reconèixer la distribució heterogènia de l’aigua en el nostre planeta i la seva importància

per als éssers vius. Conèixer i valorar l’impacte que comporta per a la hidrosfera l’ús de l’aigua com a recurs.

1.3. Continguts

Conceptes L’aigua: la molècula i les seves propietats. Principals soluts de l’aigua i les seves propietats. Propietats de les masses d’aigua: temperatura, pressió hidrostàtica, salinitat i cabal. Eines d’estudi de la hidrosfera. Formació de la hidrosfera de la Terra. El cicle de l’aigua. Acció geològica de l’aigua. Parts de la hidrosfera i les seves característiques: aigua líquida, sòlida, gasosa i en els

éssers vius. L’aigua líquida: els mars i oceans i les aigües continentals (rius i torrents; llacs i llacunes i

aigües subterrànies). L’aigua sòlida: casquets polars i glaceres. El vapor d’aigua: tipus de núvols. Tipus d’usos de l’aigua: domèstic, agrícola, industrial i energètic. Contaminació de l’aigua: fonts i conseqüències. Aportacions i pèrdues d’aigua en el nostre cos. Propietats de l’aigua potable. L’aigua com a solució.

Procediments Comparació de la capacitat calorífica de l’aigua amb la d’altres substàncies. Càlcul del cabal d’aigua. Interpretació d’esquemes d’accidents geogràfics. Depuració industrial de l’aigua.

grup edebé 25


Anàlisi comparativa de la concentració de sals en diferents mostres d’aigua.

Actituds Valoració de l’escassetat relativa de l’aigua dolça superficial disponible en la Terra. Valoració de la disponibilitat d’aigua dolça en el món. Adopció d’actituds responsables adreçades a l’estalvi de l’aigua i a evitar-ne la

contaminació. Valoració de la importància de l’aigua per a la qualitat de vida. Respecte per les normes de seguretat i d’utilització del laboratori i d’equips i instruments.

1.4. Activitats Comparar les característiques de dos tipus d’aigua. (reforç) Distingir els contaminants de l’aigua domèstics. (reforç)

1. Característiques de la hidrosfera Explicar el concepte de capacitat calorífica i reconèixer un exemple en el qual intervingui.

(reforç) Anomenar les principals substàncies dissoltes en el mar i la seva utilitat. (reforç) Relacionar diferents instruments amb les variables de l’aigua que mesuren. (reforç) Explicar les propietats de les masses d’aigua. (ampliació)

2. Les parts de la hidrosfera Descriure el cicle de l’aigua. Conèixer la importància relativa de les diferents parts de la hidrosfera. Analitzar les semblances i diferències entre diferents tipus d’aigua líquida de la hidrosfera.

(ampliació) Explicar els diferents moviments que poden dur a terme les masses d’aigua. (reforç)

3. La hidrosfera i l’ésser humà Reconèixer els diferents usos de l’aigua en l’àmbit domèstic i les seves possibilitats de

contaminació. Descriure les diferents fases del procés de depuració de l’aigua. (reforç) Identificar les propietats que han d’estar presents en l’aigua potable. (reforç) Proposar accions adreçades a reduir el dèficit d’aigua potable als països en vies de

desenvolupament. (ampliació)


presenta. Elaborar un glossari amb els conceptes de la unitat..

Investiga: La sal de l’aigua Relacionar l’acció d’un detergent amb la quantitat de als dissoltes en l’aigua. Comparar la concentració de sals dissoltes en diferents tipus d’aigua. Analitzar les raons dels procediments utilitzats en la pràctica.

grup edebé 26


Per ampliar i per pensar Calcular la taxa de renovació de l’aigua en diferents parts de la hidrosfera. (ampliació) Analitzar la situació mundial d’accés a l’aigua. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Identificar les diferents formes que adopta l’aigua en el nostre entorn i els processos

quotidians que transformen l’aigua d’un estat a un altre. Reconèixer l’aigua de mar com una solució i esmentar els components que s’hi troben

dissolts i les seves propietats. Explicar els diferents usos de l’aigua. Anomenar les característiques de l’aigua potable.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 251).Resoldre les activitats propostes en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 109). Indicar les propietats fisicoquímiques de l’aigua i la seva manifestació en el medi natural. Relacionar les diferents parts del cicle de l’aigua amb les seves característiques més

destacades. Reconèixer les característiques que presenten les diferents parts de la hidrosfera. Situar i explicar algunes causes de la contaminació de l’aigua, i també algunes de les

seves solucions.

grup edebé 27


Unitat 7. L’atmosfera


1.1. Objectius Entendre la composició de l’aire, les seves característiques i el seu comportament en les

diferents capes de l’atmosfera terrestre. Explicar els fenòmens atmosfèrics i la seva representació en un mapa meteorològic. Valorar la importància de l’atmosfera com a recurs natural i per a l’ésser humà, així com la

responsabilitat que tenim per mantenir-la lliure de contaminants.

1.2. Competències bàsiques Conèixer les característiques de l’atmosfera, i també la seva composició i alguns mètodes

i aparells necessaris per al seu estudi. Identificar els principals fenòmens atmosfèrics i la seva representació en un mapa. Conèixer i valorar l’impacte de les activitats humanes sobre l’atmosfera.

1.3. Continguts

Conceptes Concepte d’atmosfera i les seves capes. Les característiques de l’aire: temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, velocitat i

direcció. Eines d’estudi de l’atmosfera. Components més destacats de l’atmosfera: abundància i propietats. Diferència entre temps atmosfèric i clima. Factors que determinen el clima. Els fenòmens atmosfèrics: el vent i les precipitacions. Bases i eines per a la predicció meteorològica. Usos de l’aire. Contaminació atmosfèrica. Gasos i partícules emeses. Principals problemes derivats de la contaminació atmosfèrica: escalfament global,

destrucció de la capa d’ozó i pluja àcida. Aspectes positius de l’aire per a l’ésser humà: oxigen i protecció davant les radiacions. Elements nocius que es troben en l’aire: microorganismes, partícules i contaminants. La pressió atmosfèrica i la seva influència sobre el temps atmosfèric.

Procediments Comprovació de la intervenció de l’oxigen atmosfèric en les reaccions de combustió. Interpretació d’un mapa meteorològic. Anàlisi comparativa de la pressió atmosfèrica amb la temperatura i l’estat del cel.

Actituds Interès per les aplicacions de la ciència en la millora de les activitats quotidianes. Adopció d’actituds responsables adreçades a evitar la contaminació atmosfèrica.

grup edebé 28


Valoració de la importància de la qualitat de l’aire per a una vida saludable. Interès per l’observació i interpretació dels fenòmens de la natura.

1.4. Activitats Identificar els gasos majoritaris de l’atmosfera. (reforç) Distingir problemes derivats de la contaminació atmosfèrica. (reforç)

1. Característiques de l’atmosfera Relacionar diferents instruments amb les variables de l’aire que mesuren. (reforç) Explicar la variació de les propietats de l’aire en els diferents punts de la superfície

terrestre. (ampliació) Anomenar les capes de l’atmosfera i les seves principals característiques. (reforç) Conèixer les propietats dels diferents gasos de l’aire. (ampliació)

2. Temps atmosfèric i clima Comprendre l’efecte de les muntanyes sobre el temps atmosfèric. Explicar les principals característiques de la circulació atmosfèrica. (reforç) Relacionar la circulació dels vents amb les precipitacions. (ampliació) Descriure les diferents variables atmosfèriques representades en un mapa meteorològic.

(reforç)

3. L’atmosfera i l’ésser humà Esmentar els diferents contaminants que emetem a l’atmosfera i proposar accions per a

reduir-los. (ampliació) Analitzar els efectes de les emissions dels automòbils. Destacar els efectes beneficiosos de l’aire sobre la salut de l’ésser humà, i conèixer-ne les

variacions. (ampliació) Esmentar els problemes de salut relacionats amb la qualitat de l’aire i reconèixer-ne

l’origen.



Investiga: La meteorologia Descobrir per inducció la relació entre la pressió atmosfèrica i l’estat del cel. Comprovar la hipòtesi de l’experiment amb les dades meteorològiques dels diaris.

Per ampliar i per pensar Calcular la humitat relativa i absoluta d’una massa d’aire. (ampliació) Avaluar els efectes beneficiosos i perjudicials que les accions humanes provoquen sobre

la qualitat de l’aire. (ampliació)

grup edebé 29


1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Conèixer les capes de l’atmosfera i com varien les característiques de l’aire al llarg

d’aquestes capes. Esmentar els principals gasos presents en l’aire i reconèixer la importància relativa de

cadascun. Interpretar els diferents fenòmens atmosfèrics. Explicar els diferents usos de l’aire i les seves conseqüències.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 252).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 123). Descriure la variació de les característiques de l’aire en les diferents capes de l’atmosfera. Interpretar un mapa meteorològic per tal de predir el temps atmosfèric en diferents punts. Relacionar el diòxid de carboni atmosfèric amb els éssers vius i descriure’n la influència

sobre el medi ambient. Explicar la importància de l’aire per als éssers vius.

grup edebé 30


Unitat 8. Els éssers vius

Temps aproximat: 9 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Historia, i Educació Visual i Plàstica

1.1. Objectius Conèixer les característiques principals dels éssers vius, els principals grups i els seus

criteris de classificació. Identificar la cèl·lula com la unitat bàsica dels éssers vius, explicar-ne els components i els

diferents tipus, com també els mètodes d’estudi de la cèl·lula. Explicar les característiques pròpies i la diversitat dels regnes monera i protoctist.

1.2. Competències bàsiques Conèixer la gran biodiversitat del nostre planeta, com també el fet que aquest ha anat

evolucionant al llarg de la història de la Terra. Valorar la importància que té la biodiversitat, i també l’impacte de l’acció humana sobre la

biodiversitat. Identificar les principals característiques dels regnes monera i protoctist. Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius, com ara el microscopi òptic.

1.3. Continguts

Conceptes Condicions que permeten la vida a la Terra. Biodiversitat: concepte, avantatges i problemes actuals. La teoria de l’evolució: proves fòssils. Concepte d’ésser viu. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Tipus de nutrició. Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes, animal i vegetal. Principals components comuns de les cèl·lules i els components característics de cada

tipus de cèl·lula. Antecedents i postulats de la teoria cel·lular. Parts d’un microscopi: disposició i funció. Principals regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, plantes i animals. Concepte d’espècie. La nomenclatura binomial, concepte i implicacions. Principals característiques cel·lulars dels moneres. Tipus de moneres: bacils, cocs, espiril·les i vibrions. Els moneres i l’ésser humà. Principals característiques dels protoctists. Les algues: principals característiques, estructura i tipus. Els protozous: principals característiques, estratègies d’alimentació i moviment. Els virus i els éssers vius. Estructura i funció dels virus.

grup edebé 31


Procediments Visió i enfocament a través d’un microscopi òptic. Càlcul dels augments d’una imatge. Classificació de les espècies en els cinc regnes segons les seves característiques

cel·lulars. Fermentació de la llet. Tinció d’una mostra amb la tècnica del Sudan III. Observació al microscopi d’una mostra de teixit i identificació de les seves

característiques.

Actituds Interpretació de la ciència com un conjunt de coneixements compartits que han

evolucionat al llarg dels anys i la suma de teories. Respecte per les normes de seguretat i d’utilització del laboratori i d’equips i instruments.

1.4. Activitats Reconèixer, en l’ésser humà, les funcions vitals. (reforç) Descriure l’estructura cel·lular bàsica. (reforç)

1. La vida a la Terra Reconèixer els beneficis de conservar la biodiversitat. (reforç) Interpretar l’adaptació dels organismes al seu entorn com una estratègia adaptativa.

(ampliació)

2. Les funcions vitals Identificar els diferents tipus de nutrició dels éssers vius. Descriure tres exemples de les funcions vitals d’un ésser viu. (reforç)

3. La cèl·lula Identificar les característiques pròpies d’un tipus de cèl·lula. (reforç) Agrupar els diferents orgànuls amb relació al tipus de cèl·lula en què es troben. (reforç) Calcular els augments d’una imatge a partir de dades de l’ocular i l’objectiu. (reforç) Explicar els requisits d’una mostra per tal de poder-la visualitzar en el microscopi, així com

el procés d’observació. (ampliació)

4. La classificació dels éssers vius Distingir les característiques pròpies de cada regne. Comparar les característiques de diferents regnes entre si. (reforç)

5. Els moneres Comparar les característiques cel·lulars dels moneres amb la resta dels regnes. Identificar els diferents grups i subgrups d’aquest regne. (reforç)

6. Els protoctists Estructurar els diferents grups i subgrups estudiats en aquest regne. (reforç) Identificar les diferències entre algues i protozous. (ampliació)

grup edebé 32


7. Els virus Diferenciar els virus dels éssers vius. (reforç)



Investiga: Les cèl·lules animals Observació i identificació de les característiques cel·lulars del teixit adipós. Anàlisi de l’experiència i la funció de les diferents parts de la cèl·lula. Càlcul dels augments d’un microscopi.

Per ampliar i per pensar Calcular diferents equivalències entre mil·límetres, micres, nanòmetres i àngstroms.

(ampliació) Analitzar l’acció dels antibiòtics i les seves conseqüències. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Identificar les característiques dels éssers vius. Reconèixer les similituds i diferències que existeixen entre els diferents tipus de cèl·lula. Distingir els cinc regnes d’éssers vius i les característiques pròpies de cadascun. Descriure les característiques dels principals grups de moneres i protoctists.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 253).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 137). Reconèixer les característiques dels éssers vius. Identificar els components d’una cèl·lula eucariota i distingir aquells que es troben en totes

les cèl·lules dels específics. Explicar el funcionament i les parts d’un microscopi. Descriure les característiques generals dels moneres.

grup edebé 33


Unitat 9. Els fongs. les plantes sense flor


1.1. Objectius Conèixer les característiques principals dels fongs i els diferents grups que existeixen. Identificar els principals tipus de plantes. Conèixer les característiques principals dels briòfits i els pteridòfits, com també els

diferents subgrups que trobem.

1.2. Competències bàsiques Identificar les principals característiques del regne fongs, així com algunes espècies

significatives per les seves aplicacions per a l’ésser humà. Identificar les principals característiques del regne plantes i, especialment, dels grups dels

briòfits i pteridòfits. Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius com la lupa binocular.

1.3. Continguts

Conceptes Característiques de les cèl·lules dels fongs. Els llevats: característiques i usos. Les floridures: característiques i usos. Els bolets: característiques i parts. Característiques del regne de les plantes. Grans grups de plantes i criteris de classificació. Característiques dels briòfits, estructura i tipus. Les hepàtiques: morfologia i hàbitat. Les molses: morfologia i hàbitat. Característiques dels pteridòfits: estructura, hàbitats i tipus. El corm. Els equisets. Les falgueres. La lupa binocular: propietats i parts. Tipus d’esporangis.

Procediments Classificació de les espècies de plantes en tres grups. Ús i enfocament de una lupa binocular. Observació amb la lupa binocular de diferents mostres d’esporangis.

grup edebé 34


Actituds Respecte envers les normes d’utilització del laboratori i d’equips i instruments, com també

de les normes de seguretat.

1.4. Activitats Explicar la funció de nutrició en fongs i plantes. (reforç) Distingir les característiques cel·lulars entre fongs i plantes. (reforç)

1. Els fongs Conèixer els usos que l’ésser humà ha trobat per als fongs. (ampliació) Comparar les característiques cel·lulars d’un fong amb un animal i un vegetal. Reconèixer les funcions del miceli. (reforç)

2. Les plantes Comparar les característiques dels diferents tipus de plantes. (reforç) Descriure les diferents parts d’un briòfit i un pteridòfit. (reforç) Descriure el funcionament dels vasos conductors en les plantes. (ampliació) Explicar l’intercanvi de substàncies que es produeix a través dels estomes. (ampliació)

3. La lupa binocular Calcular els augments d’una lupa binocular. (reforç) Comparar diferents tipus de lupa. (ampliació)

Síntesi i glossari Identificar i repassar els continguts principals de la unitat. Analitzar la relació dels continguts de la unitat mitjançant l’esquema que es presenta. Elaborar un glossari amb els conceptes de la unitat.

Investiga: Observació d’esporangis Descriure els diferents tipus d’esporangis. Identificar el briòfit i el pteridòfit estudiats, i reconèixer-ne les diferents parts. Analitzar l’experiència, avaluació de la introducció de modificacions en el procés.

Per ampliar i per pensar Interpretar una imatge de microscopia electrònica. (ampliació) Valorar la recolección de trufes i les seves implicacions. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Descriure les característiques dels fongs i identificar-ne els grups més representatius. Distingir entre briòfits, pteridòfits i espermatòfits. Descriure les característiques dels principals grups de briòfits i pteridòfits. Conèixer el funcionament de la lupa binocular.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 253).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 151).

grup edebé 35


Explicar la nutrició i alguns aspectes de la reproducció dels fongs. Identificar els diferents grups de briòfits i pteridòfits. Analitzar i comparar les estructures de tal·lus i corm. Descriure l’intercanvi de gasos en els pteridòfits.

grup edebé 36


Unitat 10. Les plantes amb flor


1.1. Objectius Conèixer les característiques i les parts dels espermatòfits. Identificar plantes amb l’ajut de claus dicotòmiques, fotografies o dibuixos.

1.2. Competències bàsiques Identificar les principals característiques dels espermatòfits. Reconèixer alguns dels grups més significatius d’espermatòfits a causa de la seva

abundància i la seva importància per a l’alimentació humana. Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius com les claus dicotòmiques.

1.3. Continguts

Conceptes Característiques dels espermatòfits. Adaptació dels espermatòfits al medi terrestre. L’arrel: funció, parts i tipus. La tija: funció, parts i tipus. La fulla: funció, parts i tipus. La flor: funció, parts i tipus. Les inflorescències. El fruit: funció, parts i tipus. Les gimnospermes: característiques i diversitat. Les angiospermes: característiques i diversitat. Monocotiledònies i dicotiledònies: característiques i principals grups. Concepte de clau dicotòmica. Parts d’una flor.

Procediments Estudi de la nervadura d’una fulla. Ús de les claus dicotòmiques. Identificació d’una planta a partir de les característiques de la fulla. Observació de l’estructura d’una flor i anàlisi de les seves parts.

Actituds Interès per la realització correcta d’experiències i la manipulació d’estructures fràgils.

1.4. Activitats Comparar les característiques del tal·lus amb el corm. (reforç) Classificar els diferents tipus de plantes. (reforç)

1. Característiques dels espermatòfits Comparar els espermatòfits amb la resta dels grups del regne vegetal. (reforç)

grup edebé 37


Comprendre les limitacions de les adaptacions a medis extrems. (ampliació)

2. El corm Reconèixer la posició i la funció de diferents parts d’un espermatòfit. (reforç) Descriure i comparar els dos tipus de vasos conductors d’un espermatòfit. Explicar la fisiologia d’una fulla. (ampliació)

3. La flor i el fruit Identificar i agrupar segons la seva funció les diferents parts d’una flor i del fruit. (reforç) Explicar els diferents tipus de flor. Relacionar les parts de l’embrió amb les seves característiques cel·lulars. (ampliació) Conèixer el origen de les llavors.

4. Classificació dels espermatòfits Classificar els diferents grups d’espermatòfits. (reforç) Comparar dos espermatòfits de grups diferents. (ampliació)

5. Les claus dicotòmiques Identificar una planta mitjançant una clau dicotòmica. Reconèixer les característiques pròpies d’una espècie.



Investiga: La flor Anàlisi de les dimensions de les parts d’una flor. Descripció d’una flor i els seus components. Deducció del procés de polinització d’un lliri blanc.

Per ampliar i per pensar Descriure les característiques dels fruits. (ampliació) Qüestionar la recol·lecció d’espermatòfits per a la realització d’herbaris. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Reconèixer les principals característiques dels espermatòfits. Descriure les diferents parts de l’espermatòfit i la seva variabilitat. Explicar els principals grups d’espermatòfits i les seves característiques. Classificar diferents espermatòfits amb l’ajut d’una clau dicotòmica.

Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 254).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 165).

grup edebé 38


Explicar i descriure les diferents estructures morfològiques que tenen tots els espermatòfits.

Comparar els diferents grups d’espermatòfits.

grup edebé 39


Unitat 11. Els animals invertebrats


1.1. Objectius Conèixer les principals característiques dels animals. Distingir els principals grups d’animals i els seus criteris d’identificació. Conèixer les característiques principals dels porífers, cnidaris, anèl·lids, mol·luscs,

artròpodes i equinoderms, com també els diferents subgrups que trobem.

1.2. Competències bàsiques Identificar les principals característiques del regne dels animals i, especialment, dels

diferents grups d’invertebrats. Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi de l’anatomia dels éssers vius, com ara les

disseccions.

1.3. Continguts

Conceptes Característiques dels animals. La columna vertebral com a criteri de classificació. Els porífers: estructura, hàbitat i diversitat. Els cnidaris: estructura, hàbitat i diversitat. Els anèl·lids: estructura, hàbitat i diversitat. Els mol·luscs: estructura, hàbitat i diversitat. Principals característiques dels artròpodes. Diversitat dels artròpodes, crustacis, miriàpodes, aràcnids i insectes; estructura, hàbitat i

variabilitat. Els equinoderms: estructura, hàbitat i diversitat. Estructura interna d’un musclo.

Procediments Anàlisi de l’interior d’una esponja. Estudi de la morfologia externa i interna d’un musclo.

Actituds Interès per la realització correcta d’experiències i la manipulació d’estructures fràgils.

1.4. Activitats Distingir vertebrats d’invertebrats. (reforç) Enumerar els diferents grups d’invertebrats. (reforç)

1. El regne dels animals Explicar el concepte de vertebrat. (reforç) Distingir un organisme invertebrat.

grup edebé 40


2. Els porífers Explicar l’alimentació dels porífers. (reforç) Explicar les cèl·lules flagel·lades dels porífers. (ampliació)

3. Els cnidaris Descriure els dos principals tipus de cnidaris. (reforç) Entendre la picadura de les meduses. (ampliació)

4. Els anèl·lids Descriure les principals característiques morfològiques dels anèl·lids. (reforç) Comprendre el desplaçament d’aquests éssers vius.

5. Els mol·luscs Descriure les parts d’un mol·lusc. (reforç) Reconèixer les diferents funcions que pot desenvolupar el peu. Relacionar l’etologia d’un mol·lusc amb les seves estructures. (ampliació)

6. Els artròpodes Entendre el creixement discontinu d’aquests organismes. (ampliació) Identificar algunes característiques específiques de determinats grups d’artròpodes.

(reforç) Classificar els diferents grups i subgrups d’artròpodes. (reforç)

7. Els equinoderms Explicar el sistema ambulacral. (reforç) Comparar les característiques d’un equinoderm amb les dels vertebrats. (ampliació)



Investiga: Dissecció de un bivalve Representació de la morfologia externa i interna d’un bivalve. Anàlisi de les gònades d’un bivalve. Enumeració dels diferents cultius de musclos que es troben en el Mediterrani.

Per ampliar i per pensar Interpretar la distribució vertical d’eriçons. (ampliació) Analitzar la importància del corall i els efectes del turisme sobre aquest animal. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Descriure les semblances i diferències entre els vertebrats i els invertebrats. Explicar els principals grups d’invertebrats i les seves característiques. Classificar diferents animals a partir de les característiques pròpies de cada grup.

grup edebé 41


Activitats d’AvaluacióEfectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 254).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 179). Identificar diferents característiques morfològiques de els diferents grups de vertebrats. Reconèixer el grup de diferents organismes a partir de l’observació de la seva morfologia.

grup edebé 42


Unitat 12. Els animals vertebrats


1.1. Objectius Conèixer les principals característiques dels vertebrats. Distingir els principals grups de vertebrats i els seus criteris d’identificació. Conèixer les característiques principals dels peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers, i

també els diferents subgrups que hi trobem.

1.2. Competències bàsiques Identificar les principals característiques dels animals vertebrats. Conèixer la classificació de l’espècie humana en el grup dels vertebrats, i també les

característiques morfològiques que ens diferencien de la resta dels animals.

1.3. Continguts

Conceptes Característiques dels vertebrats. Principals característiques dels peixos. Els condrictis: característiques i hàbitat. Los osteïctis: característiques i hàbitat. Principals característiques dels amfibis. La metamorfosi dels amfibis. La diversitat dels amfibis, anurs, urodels i àpodes: característiques i hàbitats. Principals característiques dels rèptils. La diversitat dels amfibis, quelonis, sauris, ofidis i crocodrilians: morfologia i hàbitats. Principals característiques de les aus. El vol en les aus: les plomes i els sacs aeris. Principals característiques dels mamífers. La diversitat en els mamífers: monotremes, marsupials i placentaris. L’ésser humà i la seva classificació. Característiques específiques de l’ésser humà. Els animals en perill d’extinció.

Procediments Anàlisi de la funció de l’esquelet intern. Anàlisi de la situació d’una espècie animal.

Actituds Presa de consciència de la pertinença de l’ésser humà al conjunt d’éssers vius del planeta

com una espècie més. Actitud de respecte i conservació envers les diferents espècies de vertebrats.

1.4. Activitats

grup edebé 43


Reconèixer la característica definitòria dels vertebrats. (reforç) Identificar els diferents grups de vertebrats. (reforç)

1. Característiques dels vertebrats Reconèixer les propietats que té l’esquelet intern. (reforç) Conèixer el concepte d’homeotèrmia.

2. Els peixos Descriure les diferents tècniques de desplaçament dels peixos. (ampliació) Comparar els dos grans grups de peixos. (reforç)

3. Els amfibis Reconèixer la diversitat morfològica dels amfibis. (reforç) Explicar el desenvolupament d’un anur. (ampliació)

4. Els rèptils Comparar els rèptils i els amfibis. Identificar les característiques morfològiques dels diferents grups de rèptils.

5. Les aus Conèixer les funcions de les plomes. (reforç) Distingir les estructures que participen de l’homeotèrmia.

6. Els mamífers Reconèixer les característiques específiques dels mamífers. (reforç) Comparar l’ésser humà amb la resta dels primats. (ampliació)



Investiga: Animals en perill d’extinció. Redacció d’un informe científic.

Per ampliar i per pensar Interpretar un text científic. (ampliació) Valorar la diversitat de l’ésser humà. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Explicar els principals grups de vertebrats i les seves característiques. Identificar les semblances i diferències entre els diferents grups de vertebrats. Reconèixer l’ésser humà com una espècie dins dels mamífers.

Activitats d’Avaluació

grup edebé 44


Efectuar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 255).Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 195). Identificació de les diferents estratègies de control de la temperatura interna i les seves

adaptacions morfològiques. Descripció de les principals característiques morfològiques dels grups de vertebrats i

explicació de la seva funció. Classificació dels animals vertebrats a partir de les seves característiques morfològiques. Determinació de les principals característiques compartides per l’espècie humana i la

resta dels mamífers i primats.

grup edebé 45

Índice - edebe · web viewidentificar la cèl·lula com la unitat bàsica dels éssers vius,...

Documents