Món inèdit48

LA GRAN AVENTURA

Namíbia:Texte i fotografies: Romà Hereter

Namíbia:

LA GRAN AVENTURA

entre el desert i el mar

LA GRAN AVENTURA

Namíbia. Sud-Oest de l'Àfrica. Un estat en el qual coincideixen diferents grupsindígenes, una gran riquesa de fauna salvatge i on es troba un dels deserts

més bonics del món: el Namib. Un recorregut amb tren entre les seves duesciutats més importants permet gaudir lentament d'un viatge on els paisatges es

van succeint a través de la finestreta del ferrocarril.

Pàgines anteriors: Unade les espectaculars

dunes del ParcNacional Namib

Naukluft, quan el solaccentua les ombres

tant de la pròpia dunacom les dels arbres de

la seva base.

Món inèdit36

Vaig visitar Namíbia per primera vegada elsetembre de l'any 1991, quan feia relativamentpoc que el país havia assolit la seva independènciai caminava esperançat cap a un horitzó de llibertati benestar. Fa poc mesos he tornat i he pogut cons-tatar una espectacular evolució, tant en el nivellde vida dels seus habitants, en la quantitat de vi-sitants, i en la varietat d'infraestructures turístiques,des d'allotjaments i restaurants per a tots els pres-suposts, fins una infinitat de petites agències recep-tives capaces de mostrar alguns dels múltiplesatractius d'aquest immens país, que ara permetefectuar un recorregut en l'"Exprés del Desert".

La capital Windhoek, que significa literalment"angle ventós", representa el punt de trobada entre

les cultures europees: alemanya, anglesa i holan-desa i les pròpiament indígenes configurades perOwambos, Damaras, Hereros i Nambas, els seusgrups més nombrosos, i Bosquimans i Himbas enmenor mesura. Tanmateix, malgrat la seva varietat,Namíbia, amb una densitat de població d'1,66habitants per quilòmetre quadrat, és un dels païsosmenys poblats de la Terra: 400.000 ànimes perals seus 824.292 quilòmetres quadrats.

Una mica d'història

Les primeres ocupacions humanes registradesa la zona es deuen als nama. Posteriormentdiversos grups procedents del nord de l'Àfrica es

van establir al territori. Els europeus van arribaren nombre considerable durant la segona meitatdel segle XIX, encara que les costes de Namíbiahavien estat explorades pel portuguès BartomeuDias l'any de 1486, però l'aridesa del territori nova estimular la seva colonització en aquell moment.

La història recent de Namíbia comença el generde 1793, quan Walvis Bay és reclamada pelsholandesos. El 1878, amb l'annexió de la colòniadel Cap de Bona Esperança holandesa per partdels anglesos, el port passa a formar part del seuterritori. El 1840 van arribar els alemanys, que vanprendre possessió del territori i el van colonitzaramb el nom de l'Àfrica del Sud-Oest Alemanya,perdent aquesta possessió després de la sevaderrota en la Primera Guerra Mundial. La Societatde Nacions va llegar a Sud-àfrica la seva adminis-tració temporal en la forma d'un mandat, la qualva ocupar Namíbia com una província de facte.Anys més tard, l'Organització de les Nacions Unidesi la Cort Internacional de Justícia van declarar ennombroses ocasions il.legal l'ocupació sud-africana.

Durant l'esmentada ocupació, es va imposar elsistema de segregació racial (apartheid) i es vandur a terme mobilitzacions forçades de persones.Enormes granges van ser assignades a grangersd'ascendència europea, mentre que els nadius

africans van ser relegats als territoris més pobres.En resposta a això, es van crear diverses forcesopositores al règim de l'apartheid, sent la més im-portant el SWAPO que es convertiria a la fi en elrepresentant oficial del poble de Namíbia en l'ONUdurant l'ocupació sud-africana. Sud-àfrica va utilitzarNamíbia per atacar altres països, particularmentAngola, a fi d'impedir que el comunisme s'estenguéspel sud del continent. Després de molts anys deguerra i sota la pressió internacional, Sud-àfrica vaacordar abandonar el territori i supervisar la transicióa la seva independència, que el 1989 va elegir elseu primer president en la persona de Sam Nujoma,líder de SWAPO.

Windhoek, la capital

Una de les coses que més crida l'atenció a lacapital és la puresa del seu cel. De nit es podenobservar les estrelles del firmament, que en l'hemis-feri sud assoleix una bellesa sense parell, mentrede dia el vent s'ha encarregat de netejar l'atmosferai apareix el cel de complet color blau només truncaten alguna ocasió per estilitzats núvols de formescapritxoses. Sota elles l'església luterana alemanya,envoltada de jardins magnífics i ben cuidats, s'alçacom el símbol de la ciutat. Els edificis administra-tius i els principals carrers comercials, els modernsestabliments que recorden les zones per als vianants

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 37

de les ciutats alemanyes, configuren el centre deWindhoek, mentre els seus personatges més vis-tosos són les dones hereros, vestides encara ambespectaculars vestits herència de l'època colonial.Però per observar tot l'esplendor dels vestits d'a-questa comunitat ètnica cal traslladar-se a la petitaciutat d'Okahandja, situada a 72 quilòmetres alnord de la capital. És allà on a finals d'agost té llocla trobada anual dels hereros i se succeeixen unasèrie de desfilades, danses i commemoracions re-ligioses entorn de l'església luterana. La festa ésen honor dels seus líders morts en la lluita contraels alemanys durant la colonització. Alguns delslíders hereros descansen als jardins públics de lapetita població. Els hereros destaquen per la sevacorpulència. Els homes vesteixen robes militars iencara que sense armes, desfilen orgullosos ambel singular pas de l'oca i un port ple de marcialitat.Mentre, les dones els observen abillades amb unsvistosos vestits vermells, on destaquen les sevesamples faldilles, un ampli barret vermell del mésespectacular i una jaqueta negra. Aquest és el ves-tit de gala de les dones hereros, que utilitzen enaquesta festa anual, però durant tot l'any se lespot veure amb els seus amples vestits, bé floritso de quadres, i cobertes pels seus aparatososbarrets que els donen un cert aire victorià.

Pàgina esquerra:Màscares del mercatde la capital del país:Windhoek

Viatge en el “Desert Express”

Món inèdit38

LA GRAN AVENTURALA GRAN AVENTURA

Món inèdit 39

de les seves cases presenten les façanes com aBaviera i les tertúlies als seus bars giren entorn deles gerres de cervesa. La comoditat dels seus ho-tels, la qualitat de la seva gastronomia i la calor dela seva gent, representa un respir per als viatgers,procedents del desert. L'església luterana, la torreDamara, la casa Hohenzolen i l'estació del ferrocarrilsón algunes de les construccions que més cridenl'atenció en un passeig per aquesta petita ciutat,que, sens dubte, s'ha de realitzar a peu.

Els edificis notables a la ciutat inclouen la presóAltes Gefaengnis, dissenyada per Heinrich Bauseel 1909. El Woermannhaus, que construït el 1906amb una torre prominent és ara un museu militar.Les atraccions a Swakopmund inclouen el Museude Transport, l'Aquari Marítim Nacional, una galeriade cristall i dunes de sorra espectaculars a propde Langstrand, al sud del riu Swakop.

Swakopmund va ser fundada en 1892, pelcapità Curt von François, a causa del creixent tràficentre Alemanya i la seva colònia, l'Àfrica del Sud-Oest Alemanya, doncs l'únic port existent, WalvisBay, situat 33 quilòmetres més al sud era possessió

El Desert Express vol reflectir els antics viat-ges dels expressos europeus, des d'on es respi-rava una atmosfera de vellut vermell, amb el serveicuidat al mínim detall i un màxim confort, malgratles limitacions que imposen les proporcions d'untren. Certament l'espai és reduït, tant a les cabi-nes dels cotxes llits, com en els serveis comuns,però precisament aquesta limitació queda en bo-na part compensada per la relació que establei-xen els viatgers entre si i amb el personal del tren.

Avançant entre la sabana amb rumb al desertes realitza una parada en una reserva privada percontemplar diversos animals salvatges com el lleó.Els lleons es troben en diversos punts de Namíbia.Tant en el Parc Nacional d'Etosha, com esporàdica-ment en el Skeleton Coast, ja que depèn de lapresència del seu aliment principal: els oryx i lesgaseles, i dels desplaçaments d'aquests. Però tam-bé hi ha alguns rinoceronts. El rinoceront negre,de l'espècie Diceros Bicornis, és relativament abun-dant també en Etosha i malgrat que resulta pràcti-cament impossible que en l'actualitat es desplacientre aquesta zona i la costa, se sap que a la regió

El "Desert Express"

De tant en tant és bo alternar de forma de viat-jar i traslladar-se d'un lloc a un altre mitjançant al-tres mitjans de transport que no siguin l'automòbili l'avió. És per això que cada vegada més, al món,estan proliferant els trens turístics que permetenescapar de les carreteres i contemplar altres pai-satges alternatius als travessats per les rutes del'asfalt. Sobre rails, sense una altra pressa que pararde tant en tant per la saturació del paisatge que esveu a través de la finestreta, per una visita oportunao per gaudir de la bona taula, el tren avançalentament a través de les terres per les quals passa.

Qui ha llegit o vist a través del cel.luloide histò-ries creades per Agatha Cristhie sobre l'OrientExpress o ha sentit parlar del Transiberià en la se-va ruta a través de Rusia, segurament ha deixatvolar la seva imaginació per recrear escenes decrims i episodis policíacs que acompanyen el rít-mic i continuo cantell que produeixen les rodes deltren passant sobre les vies.

de Kunene en sobreviuen un centenar d'exemplars.Tornant al tren és el moment de sopar i comprovarque el tema culinari està especialment cuidat.

De tant en tant la monotonia del paisatge es veualterada per alguna muntanya. Algunes es veuendes de la finestreta del tren quan aquest avançasense pressa. El so monòton acompanya el viatgeri rememora aquells viatges de primera meitat delsegle XX, més lents, però també més humans,més lògics, més autèntics. El recorregut és senzilla-ment impressionant i el viatge està renyit amb lapressa. A poc a poc ens apropem a Swakopmund.

Entre el desert i el mar

Swakopmund és una ciutat moderna, d'aspectecentreuropeu, amb àmplies avingudes i notablesedificis colonials construïts durant la dominacióalemanya. La ciutat està situada entre el desert iel mar, i manté millor que qualsevol altra el caràctercolonial alemany. No ha crescut gaire, no ha pagatel peatge del desenvolupament industrial. La majoria

Imatges exterior i interiordel Desert Express, eltren turístic que permetrealitzar un viatge de dosdies de durada peralguns dels paratgesmés interessants delNamíbia, unint les sevesdues ciutats mésimportants: Windhoek iSwakopmound.

Pàgina esquerra:l'església luteranaalemanya ressalta sobreel cel pur de la capital.

LA GRAN AVENTURA LA GRAN AVENTURA

Món inèdit40 Món inèdit 41

del Regne Unit. Swakopmund va créixer ràpidamenten ser el principal port de tot el territori i va rebrel'estatus de municipi el 1909. Moltes companyiesd'exportació i importació van obrir agències a laciutat. Després de la Primera Guerra Mundial totesles activitats van ser transferides a Walvis Bay, ambel que moltes empreses van tancar i la població vadisminuir ràpidament.

La badia de Walwis

Al sud es troba la badia de Walwis que acull elmajor port de la zona. La badia ha estat tradicio-nalment un refugi per a vaixells a causa del seuport de profunditats naturals, protegit per la llenguade sorra de Punta Pelicà. Sent riques en plànctoni vida marítima, aquestes aigües van apropar ungran nombre de balenes que van atreure vaixellsbaleners i vaixells de pesca. Una successió decolons va explotar la posició i recursos d'aquestestabliment portuari estratègic. El valor del portamb relació a la ruta marítima al voltant del Cap

de Bona Esperança havia cridat l'atenció de lespotències mundials des que va ser descobert. Aixòexplica el complicat estatus polític de la Badia Walvisal llarg dels anys. La ciutat és al final del FerrocarrilTrans-Namib procedent de Windhoek.

El desert del Namib,la joia del viatge

És hora d'abandonar les ciutats i dirigir-se a larecerca del silenci. Al sud i amb una superfície de49.768 quilòmetres quadrats s'estén el Parc delNambi-Naukluft, format el 1978 fruit de la unió delParc del Desert del Namib i del Parc de les Zebresdel Naukluft. No es tracta només de la major zonadel país per a la tutela de la naturalesa, sinópossiblement de la més extraordinària reserva defauna del món. I no per la quantitat d'animals queen ella habiten, malgrat el seu considerable númeroi varietat, sinó per l'hàbitat en si: el desert. Perquèel Namib, a més de donar nom al nou país, és eldesert més viu del món. Creat a la mercè de lafreda corrent de Benguela vaguen entre les sevesàrides planícies diverses espècies d'antílops, oryxi zebres, per posar alguns exemples.

Però el Namib té altres "rècords": allà creix laplanta prehistòrica més antiga de la Terra, la "Wel-witschia mirabilis", i s'aixequen les dunes més altesdel món, que assoleixen fins a 300 metres en l'àreade Sossusvlei. L'aparent monotonia es veu ràpida-ment truncada per les formes fantasmagòriquesd'una successió d'arbres ressecs i retorçats quetrenquen les ondulacions de l'horitzó amb els seustroncs dirigits cap al cel. La sequera dels últims anysels ha tret la vida, però la seva estètica representaun obsequi per als fotògrafs. De sobte un grup d'oryxapareix tímidament després del turó d'una duna,mentre una bandada de flamencs roses solquen el

cel. De tant en tant és precís detenir-se per observarel paisatge, caminar, escoltar el silenci. Desprésde 60 quilòmetres de pista cal deixar el vehiclellevat que es disposi d'un amb tracció a les quatrerodes. Queden 5 quilòmetres abans d'arribar aSossusvlei, un estany envoltat de les dunes mésaltes del món. La humitat es fa present i al llargcamí abunden els arbusts, el número dels qualsaugmenta a mesura que l'aigua es fa més pròxima.El cansament apareix, però encara queden forcesper remuntar la duna més alta, des d'on s'obté unameravellosa pano-ràmica de tot l'entorn i una vistaaèria sobre l'estany. És el moment per a latranquil.litat, per a l'obser-vació, per al delit. Quancau la tarda, els animals s'apropen a beure, mentrela textura del mar de sorra va canviant a mesuraque el sol descendeix. Un joc de llums i ombres sesucceeix mentre el vent bufa aixecant minúsculsgrans de sorra i el cant dels ocells es fa cada vegadamés fort.

El parc del Namib-Naukluft queda flanquejat enel seu perímetre occidental per l'oceà Atlàntic. Undesert és un tipus de paisatge o regió que rep poquesprecipitacions. Tenen reputació de tenir poca vida,però això depèn de la classe de desert; en moltshi ha vida abundant com el cas del Namib, la vege-tació s'adapta a la poca humitat i la fauna usualments'amaga durant el dia per tal de preservar-la.

El desert del Namib s'estén al llarg de la costade Namíbia, entre el riu Orange, que marca la fron-tera amb la República de Sud-àfrica, al sud, i el riuKunene, que marca la frontera amb Angola, alnord. Té una longitud d'uns 1.600 quilòmetres, unaamplada que varia entre 80 i 200 i una extensiópropera als 80.000 quilòmetres quadrats. El seunom, Namib, significa "enorme" en llengua nama.El Namib està considerat el desert més vell delmón i es té constància que ja existia durant l'Era

Restaurant a la Badiade Walwis.

Terciària, fa 65 milions d'anys, època en què esvan extingir els dinosaures.

La costa està recorreguda de sud en nord pelcorrent de Benguela, d'aigües molt fredes i riquesen nutrients i en plàncton, amb una gran abundànciade peixos i una colònia d'óssos marins nodrida.L'aigua freda del mar i els vents constants cap aterra afavoreixen la presència de boires costaneresalmenys 180 dies a l'any, que fan que les tempe-ratures siguin molt inferiors a la costa que les del'interior del país, que superen amb facilitat els 45graus centígrades a l'estiu.

La vida al desert del Namib està associada adiversos factors. Entre ells, les boires, que afavorei-xen l'existència de determinades plantes i animalsadaptats a aquesta aportació extra d'humitat. Al-tres factors que afavoreixen l'existència de vidasón l'estretor del desert, que permet la incursió desde zones on hi ha herbassars dels animals de granmida, i la presència de gorges i valls, que encaraque al sud no travessen les dunes, donen lloc abassals on es pot trobar aigua. Al nord, aquestesvalls arriben fins al mar i es converteixen en corre-

Les cases deSwakopmound recordenen la seva arquitectura

les de Baviera

Grup de flamencsbanyant-se a l'Atlàntic,a última hora de la tarda.

LA GRAN AVENTURA

dors de vegetació de fàcil accés. Aquests factorspermeten la presència en el Namib d'animals coma oryx, antílops, estruços, xacals, hienes i cavallssalvatges al sud, i a més d'aquests, al nord estroben elefants, zebres, lleons, i girafes.

L'area desèrtica està formada majoritàriamentper dunes que poden arribar fins a 300 metres d'al-tura. Les més properes al mar formen alineacionsparal.leles a la costa a causa dels vents dominantsde l'oest. El seu origen és a les sorres arrossegadespel riu Orange de l'interior del Kalahari, que sóndipositades al mar i són portades després cap alnord pel corrent de Benguela.

En el centre geomètric de Naukluft es troba unade les zones més interessants de la regió, l'àreade Sossusvlei, a la qual s'accedeix des de la zonad'acampada de Sesriem, a l'entrada del parc.Sossusvlei rep aquest nom pels llacs (vlei) que esformen en aquesta zona quan plou. Molts d'ellsestan secs des de fa cents d'anys i en aquest casreben el nom de Deathvlei, de gran bellesa pel seufons blanc i pla envoltat de dunes de color courede tres-cents metres d'altura, adornades a mésamb els esquelets de les acàcies mortes queapareixen disseminades pel seu interior.

És fàcil trobar a Sossusvlei llacs vius desprésd'un episodi de pluges i veure en ells alguna de les180 espècies d'aus que s'han trobat en el Namib. ASossusvlei s'accedeix seguint l'àmplia vall del Tsau-chab, envoltada de dunes de color coure. Allà estroba la famosa duna 45, on ascendeixen els visitantsa trenc d'alba per veure la sortida del sol. Els seus300 metres no poden competir, no obstant això, ambla duna 7, la més alta del món, de 380 metres d'altura.Les dunes més properes al mar i paral.leles a la cos-ta estan numerades com si fossin carrers, però lesdunes interiors, en forma d'estrella, tenen númerosparticulars. La duna 45 rep aquest nom perquè estroba a 45 quilòmetres de Sesriem. El color de lesdunes és a causa de les sorres del Kalahari, quetenen un alt contingut en ferro, i que donen nom alriu Orange també, que és qui les di-posita a la costaperquè després el vent les porti fins a l'interior delNamib. Les dunes estan formades bàsicament dequars, però n'hi ha prou amb apropar un imant a lasorra per separar les llimadures de ferro que abundencom molts altres minerals en aquesta regió.

Rumb cap al nord

Extasiats per la bellesa del Namib, és momentde seguir cap al nord, per carretera, per arribar finsa la Costa dels Esquelets. Una carretera paral.lelaa la costa condueix fins a Cape Cross, el punt onel 1485 el navegant portuguès Diego Cáo va des-cobrir aquestes terres en nom del rei Joan II, comho testifica una creu que allà s'aixeca. Era la prime-ra vegada que mariners europeus s'aventuraventan al sud. Però no és la creu el que justifica laparada a Cape Cros, sinó la magnífica i nombrosa

Món inèdit42

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 43

Món inèdit44

LA GRAN AVENTURA

colònia d'otaris que habiten en el seu perímetre.Un número que oscil.la entre els vuitanta i cent

mil individus que s'amunteguen en un reduït espai.Els mascles, que poden pesar entre 150 i 350 qui-los, apareixen envoltats pels diferents "harems" defemelles que poden arribar fins a 25 i el pes migde les quals és de 75 quilos. Més al nord s'es-tén,com una franja vorejant la costa, el Parc de laCosta dels Esquelets (Skletton Coast Park). El seunom prové de les restes de persones, animals inaus que han mort sucumbint a les perilloses aigüesdel corrent freda de Benguela procedent de l'An-tàrtida que fuetegen la costa. Encara és possibleobservar els cascs rovellats d'alguns vaixells em-barrancats a la sorra i que serveixen de refugi atot tipus d'aus. El Skeletton Coast Park presentauna rara bellesa.

Dunes delineades pel vent, muntanyes llam-purnejades, canons, cursos d'aigua improvisats ialguns animals resistents al desert. La solitud, l'en-torn i un escruixidor silenci provoquen la sensacióde trobar-se en un altre món. Les distàncies es faneternes i el que amb prou feines semblen unsquilòmetres al mapa es converteix en uns centenars.Sortir del parc en direcció cap a Khorixas, la ciutatmés important del territori dels damaras, no re-

Págines anteriors: Unade les particularitats deldesert del Namib és quees tracta del més viu del

món, amb plantesprehistòriques i una gran

quantitat d'antílops.

presenta un gran canvi al paisatge. Simplementpassar el control i segellar el permís de sortidadesprés d'apuntar nom i dades del vehicle al llibredesignat a tal efecte. Però les grans extensionsdel no res, les "welwitscias" semienterrades a lasorra, i els escassos arbres "okerboom" continuenacompanyant el viatger.

Les pintures rupestres són abundants peraquesta zona i es complementen per l'existènciad'un bosc petrificat amb arbres fòssils de més de200 milions d'anys d'antiguitat. Cap al nord s'esténel territori de Kaokoland, habitat pels himbas, unade les ètnies més peculiars de Namíbia. Amb proufeines arriben els 700 membres i representen elgrup minoritari que més ha resistit a les influènciesdel mode de vida occidental. Són nòmades i vaguenamb els seus ramats per la part nord-oest del país,buscant les pastures per alimentar els animals.Construeixen cabanyes de fang i fems anomenades"kraals" i unten els seus cossos amb greix animalbarrejat amb una pols vermella extreta d'un mineralferri. De religió animista vaguen de cap a cap dels50.000 quilòmetres quadrats del territori situat alsud d'Angola. La carn, la llet i el blat de moro cons-titueixen la dieta principal dels himbas encara quede vegades se'ls pugui veure comprant altresproductes en alguna botiga d'Opuwo, l'aglomeracióurbana més important de la zona i on es pot arribarper via aèria. Els himbas em recorden als turkanas,la tribu keniata que habita a prop del llac del mateixnom de prop d'Uganda, el Sudan i Etiòpia. Lesnues i lluents esquenes de les dones, la forma derecollir-se el cabell, els ornaments que s'apliquen,l'entorn on habiten i el mode de vida, tenen moltessimilituds.

El que no té similitud amb les reserves deKenya és el Parc Nacional d'Etosha, el més ric delpaís creat entorn de l'Etosha Pan, un immens llacsec format possiblement quan el riu Okawango vacanviar el seu curs fa milions d'anys. Completamentpla, la seva extensa blancor només es veu trencadaen ocasions per un grup de nyus que el travesseno per les siluetes d'una parella d'oryx, l'animal quesimbolitza el país.

Al voltant del vell llac, una sèrie de bassals dis-persos concentren a la majoria d'animals que apa-guen la seva set i refresquen les seves pells. Aques-ta és una de les particularitats del parc, on ésfreqüent veure diferents espècies barrejades enun espai molt reduït. Girafes, zebres, nyus, gaselesi oryx comparteixen l'entorn. Quan apareixen elselefants, tots s'aparten a l'hora.

Després del segon viatge em reafirmo en el fetque la puresa blavosa del cel, les diferents tonalitatsd'ocres del desert, les formes capritxoses dels ar-bres ressecs, l'harmonia animal del Parc d'Etosha,el roig intens dels vestits dels hereros o les negresi brillants esquenes de les dones himbas, són algu-nes de les coses que més criden l'atenció a Namí-bia, un bonic país situat a cavall del desert i el mar.

Els vehicles 4 x 4 sónideals per moure's pel

país i acampar al peu deles dunes del desert. Devegades resulta fàcil que

s'apropi alguna girafa.