CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

https://core.ac.uk/display/39097037?utm_source=pdf&utm_medium=banner&utm_campaign=pdf-decoration-v1

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

82

M Museografia

El nou Museu Marítim de Barcelona,un museu per al tercer mil·lenni

Roger Marcet, director-gerent del Consorci de les Drassanes de Barcelona

INTRODUCCIÓ I ANTECE-DENTS

El Museu Marítim de Barcelona és unequipament cultural que té la funcióde vetllar per la preservació, l’estudi,la gestió i la difusió del patrimoni ma-rítim, un patrimoni que és, sens dub-te, un dels grans indicadors de lanostra cultura. Es troba situat dinsles Drassanes Reials de Barcelona, undels monuments arquitectònics mésnotables del gòtic civil català. En elsegle XIII s’inicia la seva construcció,lligada a la Corona Catalanoaragone-sa, per respondre a les necessitatsde bastir bons i forts vaixells per a laprotecció del comerç marítim. Elcreixement de l’edifici va continuaral llarg dels segles, fins a arribar alsegle XVII amb la construcció de lesúltimes naus. Les Drassanes de Bar-celona són un dels conjunts d’arqui-tectura gòtica civil més ben conser-vats del món, així com un dels únicsexemples d’edificació per a usos in-dustrials de l’època que es conserva.En l’actualitat es troba enel llistat indicatiu de l’Estatespanyol per ser declaratPatrimoni Universal de laHumanitat per la Unesco.

El conjunt arquitectònicté 18.000 metres quadratsde planta, dels quals13.000 es destinen a es-pais d’exposició del MuseuMarítim i a serveis com elCentre de DocumentacióMarítima, el Centre de Re-cursos Educatius del Mar,el Departament de Restau-

ració, les oficines o la cafeteria. Laresta corresponen a la muralla i albaluard.

Avui, el Museu Marítim continua elseu procés de remodelació i millora,endegat l’any 1995, propi d’un dina-misme que el condueix a ser un equi-pament capdavanter en la sevaespecialitat, adequant-lo a les neces-sitats i a les demandes, potenciantels seus recursos, establint un noumodel comunicatiu amb el públic iobrint-lo cada cop més a l’exterior.Els projectes de futur inclouen larestauració total de l’edifici i l’ade-quació a una museografia pròpiadels nous temps.

UNA MICA D’HISTÒRIA

L’antecedent principal del MuseuMarítim de Barcelona el trobem enla creació, l’any 1929, de la Junta dePatronat de l’Institut Nàutic de laMediterrània, la institució que va im-pulsar, a partir del 1931, la creaciód’un Museu Naval i d’una Bibliotecaespecialitzada. El personal adscrit a

aquest projecte i les col·leccions queva aplegar són el nucli original del’actual Museu Marítim de Barcelo-na. Simultàniament, la ciutat de Bar-celona recuperava les DrassanesReials, gràcies a un acord amb elsmilitars que l’ocupaven com a caser-na, que van acabar cedint el recintea la ciutat l’any 1935. La idea d’ubi-car un museu marítim dins les Dras-sanes començava a ser una realitat.

El 23 d’octubre del 1936 es vacrear el Museu Marítim de Catalu-nya, dependent de la Generalitat deCatalunya. Aquest museu passava aocupar una part de l’edifici medie-val. Entre el 1936 i el 1939 es va rea-litzar una valuosa tasca de salva-ment del patrimoni marítim català,en perill a causa de la guerra civil.També es van fer grans obres derestauració de les Drassanes i vanarribar a habilitar-se algunes salesdel que havia de ser l’exposició per-manent, però no es va arribar aobrir al públic. En acabar la guerra,l’equip tècnic va continuar els tre-

balls de restauració d’unapart de l’edifici i d’habili-tació d’espais i, finalment,el 18 de gener del 1941 esva inaugurar el MuseuMarítim de Barcelona, de-pendent de la Diputacióde Barcelona.

En el moment de la inau-guració, el Museu ocupavaescassament uns 4.000metres quadrats, ja queuna part de l’edifici haviaquedat malmesa durant unbombardeig de l’any 1938.

83

L’actual Museu Marítim de Barcelona té poc a veureamb el museu que l’any 1941 obria les portes al pú-blic. Les Drassanes Reials, l’edifici gòtic que l’acull,és el contenidor ideal per rememorar la història ma-rítima.

L’any 1943 es va iniciar la restaura-ció de diferents espais i a partir del1958 el Museu va viure un momentd’expansió, amb l’ocupació de méssuperfície de l’edifici, amb la incor-poració de la rèplica de la nau SantaMaria i amb la construcció de la rè-plica, a escala natural, de la GaleraReial. L’any 1985, el museu ja ocupa-va prop de 10.000 metres quadrats.En aquesta data cal destacar la re-dacció del Pla Director de Reforma iRestauració de les Drassanes, perpart dels arquitectes Esteve i RobertTerradas, que tenia com a objectiuprincipal la creació d’un gran centrecultural de difusió de totes les activi-tats relacionades amb el mar i la na-vegació i la restauració integral delconjunt monumental de les Drassa-nes, la muralla i el baluard.

L’EDIFICI: LES DRASSANESREIALS DE BARCELONA

L'inici de la construcció d'aquestconjunt arquitectònic se situa en elperíode que transcorre en-tre els anys 1283 i 1328.Entre el 1328 i el 1390 escompleta l'edificació delnucli central, compost peruna successió de naus gò-tiques sostingudes sobrepilars de pedra i cobertesamb una teulada de ves-sants a dues aigües. Ambposteritat a aquestes da-tes, es realitzen diversesampliacions, adossades alcos original:

El «Porxo Nou» (1390-

1415), edifici de dues plantes ubicat al'angle nord i conegut tradicional-ment amb el nom d’edifici de Pere IV.

Les naus de la Generalitat, adossa-des a la construcció medieval (1612-1618).

La prolongació de les naus gòti-ques cap al costat oposat a la líniade mar (segle XVII), que actualmentreben el nom de sala Marquès de Co-millas.

Durant el segle XVIII es van realit-zar diverses ampliacions consistentsen la construcció de tallers i caser-nes per a l'allotjament de tropes,però cap d'aquestes obres ha arribatals nostres dies. A partir del segleXVIII, es va destinar també a mes-trança d'artilleria i, posteriorment, aparc d'artilleria. Aquests usos mili-tars van perdurar fins a l'any 1935.

El conjunt arquitectònic de lesDrassanes Reials de Barcelona vaser inclòs en el Registre de Patrimo-ni Històric, Artístic i Científic de Ca-talunya l'any 1937, i va ser declaratMonument Històrico-Artístic per de-

cret del Consell de Ministres del Go-vern espanyol el 5 de maig de 1976.

LA GESTIÓ DEL MUSEU: LACREACIÓ D’UN CONSORCI

L’any 1378 el rei Pere IV, el Consellde Cent i la Diputació del Generalvan signar un document de Concòr-dia per tal de dur a terme la cons-trucció de les Drassanes Reials.Aquell esperit de col·laboració entrediferents institucions va permetrel’aixecament d’aquestes DrassanesReials. I aquesta mateixa voluntat vareunir, l’1 de febrer de l’any 1993, enel Consorci de les Drassanes de Bar-celona, tres institucions lligades es-tretament al conjunt arquitectònic ial seu contingut per tal de garantir-ne la conservació per a les genera-cions futures: l’Ajuntament de Bar-celona, propietari de l’edifici des del’any 1935; la Diputació de Barcelo-na, propietària des de l’any 1939 deles col·leccions del Museu Marítim, il’Autoritat Portuària de Barcelona,

organisme que expressa laseva voluntat de col·labo-rar amb la ciutat i de ferparticipar, així, el conjuntdels agents econòmics isocials del món marítim iportuari en la gestió delConsorci.

Des de la creació delConsorci el Museu ha vis-cut uns anys de gran acti-vitat, amb la redacció delPla Museogràfic del MuseuMarítim de Barcelona(1994), la posada en marxa

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

84

M Obrir el museu a l’exterior és un dels objectius de fu-tur, dins unes línies programàtiques amb les quals espretén, entre altres coses, sortir del continent, tantformalment com físicament.

de l’exposició permanent La GranAventura del Mar (1995), la produc-ció de l’exposició temporal Catalu-nya i Ultramar (clausurada el desem-bre del 1996), la inauguració del’exposició De la Barca a la Compa-nyia, l’any 1997, on s’aplicava perprimera vegada el nou Pla Museo-gràfic i també l’obertura d’una salaprovisional dedicada a la propulsiómecànica. El gran projecte de futurés la restauració definitiva del con-junt arquitectònic i la implantaciód’una nova museografia.

EL PÚBLIC I ELS USUARISDEL MUSEU

A partir de la seva remodelació, l’any1995, el Museu ha estabilitzat elnombre de visitants al voltant dels200.000 anuals. El perfil del visitantque dóna l’estudi de públics, realitzatal llarg dels anys 1999, 2000 i 2001,és el següent: persones d’entre 25 i39 anys, amb un nivell d’estudis su-perior, de les quals un 2% té conei-xements específics dels temes quetracta el Museu i un 9% està relacio-nada amb l’ensenyament superior ouniversitari, que fa la visita acom-panyada, preferentment en grups fa-miliars. Un 75% del total dels visi-tants explica que està interessat enels continguts del Museu, i focalitzenaquest interès en la cultura maríti-ma. Els visitants estrangers manifes-ten que han conegut majoritària-ment el Museu per les guies, fet quedóna bona mesura pel que fa a la se-va difusió a través dels mitjans dis-ponibles (vegeu quadres de públics).

85

DADES D’USUARIS 2001

USUARIS TOTALS

NNoomm ddee ll’’eexxtteennssiióó NNoommbbrree dd’’uussuuaarriiss

Exposició permanent del Museu Marítim 194.176Exposicions temporals del Museu Marítim 30.476Extensió a l’aigua del Museu: vaixell Santa Eulàlia 35.092Actes participació ciutadana: Sala Comillas 254.174Serveis i activitats 47.619Total 561.537

VISITANTS DEL MUSEU

NNoomm ddee ll’’eexxtteennssiióó NNoommbbrree ddee vviissiittaannttssIInnddiivviidduuaallss EEnn ggrruuppss EEnn aallttrreess TToottaall

dd’’eessttuuddiiaannttss ggrruuppss

Exposicions permanents i temporals 125.918 55.687 12.571 194.176Extensió a l’aigua (Santa Eulàlia) 35.092 35.092Total 229.268

RECURSOS

PRESSUPOST I PLANTILLA - ANY 2001

DDeessppeesseess IInnggrreessssoossCap. 1 408.982.227 Propis 294.260.800Cap. 2 275.115.000 Ajuntament 14.350.000Cap. 3 3.972.939 Port 35.000.000Cap. 4 37.408.586 Diputació 458.900.000Cap. 6 64.250.000Cap. 8 1.500.000Cap. 9 11.282.048Total 802.510.800 Total 802.510.800

PLANTILLA I PERSONAL - ANY 2001

CCaatteeggoorriiaa ddeell ppeerrssoonnaall NNoommbbrree ddee ppeerrssoonneessAmb funcions directives 10Amb funcions tècniques 28Amb funcions administratives 10Amb funcions subalternes 29Total 77

EL FUTUR DEL MUSEU

L’equip directiu del Museu Marítim,per indicació del consell general delConsorci de les Drassanes, es vamarcar com a repte de futur, a mitjài a llarg termini, fer d’aquest espaiun centre de referència i capdavan-ter en polítiques de conservació,protecció, recerca i difusió del patri-moni marítim/fluvial i el seu entornmés immediat, amb la voluntat queesdevingui un dels millors museusmarítims. Per tal de fer realitataquest important repte professionalens vam marcar prioritàriament elsobjectius següents:

Adequar el Museu Marítim de Bar-celona a les necessitats i demandesde la societat actual.

Fer del Museu un centre de re-ferència en polítiques de patrimonicultural, i en concret del marítim.

Obrir el Museu a l’exterior, tant al’àmbit més proper com al més llunyà.

Per tal d’assolir aquests objectiuss’han iniciat unes línies d’actuacióconcretes:

Canviar la cultura organitzativa delMuseu.

Fer un Museu més interactiu.Sortir del continent, tant física-

ment com formalment.Adequar el continent.

CANVI DE CULTURA ORGANIT-ZATIVA

Dins la voluntat de donar servei i decrear especialitzacions en les diver-ses àrees del Museu, s'han anatcreant nous departaments i se n’hanreestructurat alguns d’existents, da-

vant el repte d’assolir els objectiusmarcats. L’esperit d’aquests departa-ments ha estat poder donar un serveide qualitat, tant per les necessitatsdel mateix Museu com dels usuaris iles demandes externes. Darrereaquest canvi de cultura hi ha semprepresent la necessitat d’obrir el Museua la societat. Entre aquests canvis calesmentar la reconversió del Departa-ment de Recerca i Col·leccions en elnou Centre de Documentació Maríti-ma (CDM) i el d’Educació en el Centrede Recursos Educatius del Mar(CREM). El Departament de Difusiópassa a ser Departament de Comuni-cació. El taller de restauració és arael Centre de Restauració i Conserva-ció Preventiva, i s’han creat dos nousdepartaments, el de Recerca i Em-barcacions i el d’Activitats.

El Centre de Documentació Marí-tima

El Centre de Documentació Maríti-ma s’ha creat amb la voluntat de serun equipament dedicat a conservar idifondre informació referida a temàti-ques marítimes, en el sentit més amplidel terme, tant els objectes que for-men les col·leccions d’elements mo-bles del Museu com el fons d’imatges.

Dins aquesta voluntat d’unir es-forços, el Centre integra els serveisdocumentals del Museu Marítim deBarcelona, del Centre de Documenta-ció de l'Autoritat Portuària de Barce-lona i dels fons de temàtica marítimade l’Arxiu Històric de la Cambra deComerç, Indústria i Navegació de Bar-celona. En un futur s’anirà ampliantamb altres fons públics o privats.

Actualment disposa dels serveisde biblioteca i arxiu històric (fonsd’empreses, personals, associacions,del Port de Barcelona, de la Cambrade Comerç, d’imatges, cartogràfics,plànols de vaixells, del sistema dedocumentació de col·leccions, etc.).

El Centre de Recursos Educatiusdel Mar (CREM)

Aquest Centre neix amb la volun-tat de fer front a la nova realitateducativa, present a les escoles i aaltres sectors de la societat. Al ma-teix temps, neix amb la voluntat dereflexionar sobre la funció educativadels museus, facilitar el treball delsdocents i de les escoles en temesmarítims i assessorar els docents iimplicar-los en el Museu.

El CREM disposa d’un programapedagògic anual del Museu, d’unprograma d’activitats educatives pera diferents tipus de públic, d’un ser-vei de formació i assessorament pera docents, d’un servei de consulta ipréstec de recursos i caixes didàcti-ques i de publicacions. També coor-dina el programa pedagògic del Portde Barcelona.

El Centre de Restauració i Conser-vació Preventiva

La seva funció principal és restau-rar i conservar els fons del Museu, ité com a objectiu conèixer l’estat deconservació de les col·leccions delMuseu en detall, per poder tenir unprograma de restauració curativa ide conservació preventiva. Enaquests moments s’està treballantperquè pugui donar uns serveis espe-

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

86

M

cialitzats en temes d’objectes marí-tims i de les matèries més freqüentsd’aquestes col·leccions a altres mu-seus o al món privat.

El Departament de Recerca i Em-barcacions

Departament creat amb l’objectiud’impulsar línies de recerca al vol-tant de la cultura marítima i amb lavoluntat d’implicar els diferentscol·lectius i institucions que puguin oestiguin duent a terme treballs simi-lars, com és el cas de les universi-tats, centres d’estudis, etc.

Al mateix temps aquest departa-ment ha d’impulsar la política de larecuperació de patrimoni marítim flo-tant que sigui prou representatiu dela cultura marítima del litoral català.

Departament d’ActivitatsEl Departament d’Activitats és el

que s’encarrega de mantenir una lí-nia en les activitats anuals que for-men part de la programació establedel Museu. Cal destacar les activitatsal voltant del col·loquis mensuals so-bre temes diversos de la cultura ma-rítima, el museu i la peça convidada;la realització de congressos i jorna-des especialitzades i el muntatge deles diferents exposicions temporals,siguin de producció pròpia o aliena.

Departament de ComunicacióAquest departament, a més de les

tasques que li són pròpies de difusiói relació amb els mitjans de comuni-cació, ha estat dissenyat per desen-volupar i mantenir la web del Museui fer el seguiment de la línia de publi-

cacions, tant les de caire científiccom les de divulgació.

FER UN MUSEU MÉS INTERACTIU

El Museu Marítim és un museu inter-disciplinari. No és un museu d’histò-ria, encara que la història hi tinguiun paper important. Tampoc és unmuseu de la tècnica, encara que latècnica hi tingui un protagonisme. Itampoc és un centre mediambiental,tot i que es facin reflexions sobre elsusos dels recursos marítims... És unMuseu que recull múltiples discipli-nes al voltant d’un eix comú.

La multiplicitat de factors que in-tervenen en el Museu Marítim fanque, a vegades, sigui difícil entendrealguns dels objectes d’estudi presen-tats. Cal, doncs, que aquests objec-tes d’estudi es presentin de maneraentenedora. En aquest sentit, el cen-tre ha d’assolir una optimització coma centre instructiu i lúdic.

Aquesta dinàmica o factor didacti-coinstructiu ha de ser un dels ele-ments definidors de la personalitatdel plantejament museogràfic: unmuseu comprensible, un lloc on s’en-tenen les coses. El visitant no noméshi va a mirar, també hi va a pensar, agaudir i a aprendre. Per descomptat,aquesta variable està absolutamentcontraposada a la d’un museu avor-rit, tediós o vulgar.

Projecte d’ideesL’any 1999 es va encarregar al Ta-

ller de projectes Patrimoni/Museolo-gia del Departament de Didàctica deles Ciències Socials de la Universitatde Barcelona la redacció d’un projec-

te d’idees sobre el futur projectemuseogràfic del Museu Marítim deBarcelona. Els objectius i les línies deforça del projecte d’idees són:

Posar les bases d’un discurs museo-gràfic vertebrat per les col·leccionsdel Museu i complementat per recur-sos museogràfics/expositius diversos,a partir d’una museografia compren-siva amb voluntat instructiva i lúdica.

Incorporar els darrers avanços iexperiències en quant a museografiade museus i centres d’interpretaciómarítims.

Proposar una museografia harmò-nica amb l’interior de l’edifici de lesDrassanes, que en tot moment per-meti la visió global de l’espai arqui-tectònic, i desenvolupar una propostamuseogràfica que tingui un impactemínim en l’edifici de les Drassanes.

Esdevenir un referent en el móndels museus marítims i exercir un li-deratge d’aquest tipus de museus enl’àrea mediterrània.

Estudi de públicDins la mateixa línia, el Museu vo-

lia saber què pensava el seu públicsobre l’exposició permanent i elsserveis que oferia. Per aquest motiuva encarregar l’any 1999 la realitza-ció d’un estudi de públics al Departa-ment de Psicologia Bàsica de la Uni-versitat Autònoma de Madrid, que,en diferents fases, s’ha dut a termefins a l’any 2001.

El resultat de l’estudi conforma unmapa de la realitat que ens ajuda aavaluar les activitats, exposicions tem-porals i permanents, i esdevé, alhora,un instrument molt valuós per anar

87

perfilant els futurs dissenys dels nousprojectes que estem duent a terme.

Projecte museogràficL’any 2000 es va encarregar a

una empresa externa, IngenieriaCultural, la redacció del projectemuseogràfic a partir de les líniesforça del projecte d’idees ja redactat.

El projecte museogràfic plantejaun conjunt de preguntes que el Mu-seu ha de poder i saber respondreals usuaris. Preguntes com és ara:com es construeix un vaixell?, comes pot saber de quina manera esfeien els vaixells?, què transporta elvaixell?, d’on venia i on anavaaquest vaixell?, quanta gent fa fun-cionar un vaixell?, com viu aquestagent?, què menja?, quines pors i qui-nes creences té aquesta gent?, comestan organitzats?, com s’orienten isaben que van per bon camí?, comes mouen els vaixells? o quines for-mes tenen els vaixells?

A l’hora de donar resposta a aques-tes qüestions es plantegen diversesdificultats, que s’han resoltamb una proposta amb laqual el visitant pugui viatjartant des del punt de vistacronològic com temàtic. Enrealitat és la creació d’unaretícula conceptual. Aquestsanomenats «viatges» s’hancreat per a quatre èpoques:

Els primers vaixells, segle I.El Mediterrani català, se-

gle X.Cap a Amèrica, segle XVI.De la fusta al ferro, segle

XX.

Al mateix temps, a part dels viat-ges cronològics, es poden fer viatgesde recorregut clarament tecnològic:són els anomenats «viatges trans-versals».

La visita al Museu es planteja ambuna àrea inicial d’introducció al medianomenada Punt Blau. A banda delsviatges anteriorment descrits esplanteja la creació d’uns espaistemàtics que, per la seva singulari-tat, s’han volgut tractar d’una mane-ra individual: és el cas del Món de laPesca, el Port de Barcelona, els Pira-tes i l’apartat dedicat a l’edifici deles Drassanes.

El tractament formal del sistemade suports respon a unes premissesque es respecten al llarg de tot elprojecte. Els suports han de facilitarla relació entre els visitants i els ob-jectes, no poden modificar l’edificide cap manera i han de permetreunes accions de manteniment i con-servació adequades.

Tenint en compte les característi-ques dels «viatges» i la seva varia-

bilitat, s’utilitza un tipus de suportmolt flexible que permet modificarl’organització dels objectes de ma-nera senzilla.

Comunicativament, s’utilitzen tresllengües per a la informació escrita:català, castellà i una llengua estran-gera. L’escenografia ha de ser méssuggerent que realista i les audio-guies han de servir més com a infor-mació complementària que no pascom a substituts dels escrits.

SORTIR DELS MURS DE LESDRASSANES REIALS

Sortir dels murs de les Drassanes su-posa obrir el Museu portes enfora,portar-lo i transportar-lo més enllàde l’edifici que l’acull i projectar-lofins i tot en el seu propi medi, ambuna extensió flotant a l’aigua. Peròel concepte d’obertura va més enllà isuposa també la relació i cooperaciódel Museu amb institucions que com-parteixen interessos comuns i ambaltres museus d’arreu, així com lacreació d’estructures i xarxes de

col·laboració que permetinuna conservació i difusiómés grans de tot el llegat iel patrimoni marítim.

L’extensió a l’aiguaLa voluntat de comptar

amb una extensió a l’aiguadel Museu Marítim de Barce-lona és una vella aspiracióque s’emmarca dins la políti-ca de preservació del patri-moni marítim a l’àrea medi-terrània. El mes de gener del1997, aquesta voluntat es va

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

88

M El projecte del futur museu incorpora els darrersavanços i experiències quant a museografia i cen-tres d’interpretació marítims.

89

El plantejament museogràfic es pensa sobre unesbases didàctiques que permetin conjugar a la vegadal’aspecte instructiu i l’aspecte lúdic dins un recorre-gut harmònic i alhora interactiu amb el públic.

fer realitat. Després de moltes recer-ques es va trobar un vaixell valuósdes del punt de vista patrimonial. Estracta del vaixell auxiliar Sayremar I,l’antic pailebot Carmen Flores, reba-tejat ara amb el nom de Santa Eulàlia.

El resultat final dels treballs de re-cuperació i reconstrucció ha estat elfet de disposar d’un vaixell antic, re-fet tal com era exactament en elmoment de la seva construcció i, almateix temps, una embarcació pre-parada per a la navegació i per a larealització de tot tipus de programeseducatius i activitats diverses. Enaquests moments el Museu Marítimdisposa d’un magnífic equipamentflotant per desenvolupar-hi progra-mes de caire pedagògic i que ja s’haconstituït com un focus d’atracció alPort Vell de la ciutat.

Posteriorment s’han anat adquirint,via donació, altres embarcacions. Enprimer lloc, un bot dels pràctics deBarcelona, el Póllux, construït alsanys 80 encara seguint l’estil delsbots de principi de segle. En segonlloc, una petita barca d’arrossega-ment construïda a Barcelona l’any1934, a les Drassanes Cardona, i que,batejada amb el nom de República, vaparticipar en la darrera Guerra Civil.Finalment, s’està recuperant una bar-ca d’arrossegament construïda l’any1946 a Cambrils, el Calixto Pijuan.

Relacions amb l’exteriorAl llarg d’aquest últims anys, una

de les prioritats marcades pel Museuha estat mantenir i intensificar la co-operació amb altres institucions afinsa la temàtica marítima. Aquestes lí-

nies de cooperació s’han fet des d’u-na base territorial, temàtica o d’inte-ressos comuns entres les parts.

Pel que fa a la ciutat de Barcelonacreiem que és interessant destacarel programa de difusió sobre el frontmarítim o portuari de Barcelona alqual, sota el lideratge del Museu Ma-rítim, s’han afegit totes aquelles ins-titucions o equipaments que estanen aquesta zona, com és el cas del’Aquàrium, l’Imax, el Museu d’Histò-ria de Catalunya, la Llotja (Cambrade Comerç), el Port de Barcelona(Port Vell) i Las Golondrinas. Aquestprograma anomenat Eix Cultural Ma-rítim o Eix Blau té com a objectiu l’a-profundiment, la consolidació i la di-fusió de la cultura marítima aBarcelona. L’Eix se sustenta mate-rialment en el front marítim sota elnom de Port Vell i la seva zona urba-na adjacent per constituir en aques-ta àrea el nucli fonamental de lahistòria marítima de la ciutat comtal.

Estructures de cooperacióParal·lelament s’han creat diverses

estructures permanents de coopera-ció amb altres museus marítims enfunció del seu abast territorial.Aquest és el cas de:

L’Associació de Museus Marítimsde la Costa Catalana, La Mar de Mu-seus. Aquesta estructura de co-operació té per objectiu promoure ladifusió, protecció i sensibilitzaciódel patrimoni marítim. Per assoliraquests objectius desenvolupa unconjunt de programes d’actuació i lapromoció de les activitats organitza-des dels seus membres. En formen

part, sota la coordinació del MuseuMarítim de Barcelona, el Museu de laPesca de Palamós, el Museu d’Histò-ria de Sant Feliu de Guíxols, el Museude Mataró, el Museu de la Marina deVilassar de Mar, el Museu Municipalde Nàutica del Masnou, el Consorci ElFar de Barcelona, el Museu del Portde Tarragona, el Museu Comarcal delMontsià i l’Ajuntament de Vilanova.

L’Associació de Museus Marítimsde la Mediterrània (AMMM). Similar al’anterior, té els mateixos objectiusperò un àmbit territorial diferent. Enformen part, entre altres, amb la co-ordinació i presidència per part delMuseu Marítim de Barcelona, el Mu-seu Nacional de la Marina de França,el Museu del Mar de Palerm, l’HellenicMaritime Museum del Pireu, el MuseoNaval de Madrid, el Pomorski Muzejde Piran (Eslovènia) o el Dubrovnik.

Recentment, s’ha signat un conve-ni amb el Museu Nacional de la Mari-na de França (París), el Museu Marí-tim d’Amsterdam, el Museu MarítimNacional de Londres i el Museu Marí-tim de Barcelona per tirar endavantpolítiques de cooperació i intercanvide coneixements, així com de profes-sionals amb trobades tècniques ambels responsables dels departamentsde cada museu.

Programes europeusLa voluntat decidida de treballar

conjuntament amb altres museusha portat a poder disposar d’ajutsen projectes guanyadors en progra-mes de la Unió Europea. Aquest ésel cas de:

Rendoc 98, La revalorització i res-

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

90

M

tauració de Drassanes. Projecte queformava part del programa Raphaelde la Unió Europea. L’objectiu ha es-tat trobar fórmules per promocionaraquests equipaments a nivell turístici cultural i estudiar com aquesta pro-moció pot afectar en la revaloritza-ció econòmica local. En formavenpart el Museu Marítim de Karlskrona(Suècia), el Museu Marítim de Barce-lona, KentTEC, la ciutat de Roches-ter, English Partnerships i el BritishUrban Regeneration Association.

Waterfronts Heritage, Cap a unaxarxa de ciutats europees amb dras-sanes històriques. Aquest projecte haestat una acció experimental del Pro-grama Marc Cultura 2000 de la UnióEuropea i el seu objectiu ha estat rea-litzar una base de dades de drassaneshistòriques, mitjançant una xarxa desocis europeus. En van formar part, amés del Museu Marítim de Barcelona,l’Institut Luigi Sturzo de Roma, el Mu-seu Nacional de la Marina de França iel Museu Marítim de Copenhaguen.

Mediterrània, El patrimoni marítimcom a vehicle de comunica-ció entre les cultures. Técom a objectiu la promocióde la diversitat cultural dela Mediterrània. És lideratpel Museu Marítim de Bar-celona i s’inscriu en el marcdel programa Cultura 2000de la Unió Europea. Aquestprojecte de tres anys comp-ta amb la participació delMuseu Nacional de la Mari-na de França, el Museu Ma-rítim de Grècia, l’Ajunta-ment de Venècia, el Museu

del Mar de Palerm, el Museu de Gi-braltar i la Unesco. A més, comptaamb altres col·laboradors, com elsAjuntaments de Vilanova i la Geltrú ide Lloret de Mar, el Port de Barcelo-na, els museus de Croàcia, Eslovèniai Malta, etc.

La Navegació del saber, Xarxa deDrassanes de la Mediterrània. Projec-te integrat dins el programa MedaHeritage II de la Unió Europea, ambuna durada de tres anys. El seu ob-jectiu és promoure una xarxa dedrassanes històriques de la Medi-terrània i al mateix temps crear unssubprojectes formats per equips detreball amb la finalitat d’elaborar unaxarxa de pols multimèdia de trans-missió marítima, la formació d’opera-dors per al desenvolupament turístic,la creació d’itineraris culturals de lesdrassanes històriques, la realitzaciód’una fira itinerant de patrimoni cul-tural marítim, la creació d’una xarxade formació de construcció naval tra-dicional i la formació de tècnics enarqueologia submarina. En formen

part museus, universitats i institutsde les ciutats de Villefrance-Sur-Mer(França), Pisa i Venècia (Itàlia), Car-tago (Tunísia), Alger (Algèria), Valet-ta (Malta) i Barcelona, amb el MuseuMarítim de Barcelona i la Unesco.

REMODELACIÓ DE L’EDIFICI

L’any 2000 es va aprovar el Pla Di-rector per a la restauració del conjuntarquitectònic de les Drassanes Reials,i al llarg del primer quadrimestre del’any 2001, el Projecte Executiu, quecom tota obra d’aquesta envergaduraestà dividit en diverses fases.

La restauració d’aquest conjuntpermetrà no tan sols uns millors ser-veis per als visitants del Museu Marí-tim, sinó la posada en valor d’un delsedificis més espectaculars i caracte-rístics de Barcelona i el millor exem-ple del gòtic civil del món.

El Consorci de les Drassanes deBarcelona s’ha plantejat actualitzar elPla d’Actuació i Ordenació de lesDrassanes Reials de Barcelona, apro-vat el 30 de maig del 1986 pel Ple de

la Diputació de Barcelona.Aquest Pla, que formavapart d’un conjunt de plansencarregats per aquestainstitució a principis delsanys vuitanta, és una figuraintermèdia entre les tècni-ques habituals de planeja-ment especial. El Pla d’Ac-tuació i Ordenació de lesDrassanes Reials de Barce-lona, redactat pels arquitec-tes Robert i Esteve Terra-das, establia com a criterisd’actuació els següents:

91

La funció educativa del museu és una part importantde les seves línies mestres. La reflexió sobre progra-mes pedagògics per facilitar la interacció amb les es-coles es materialitza amb un conjunt d’activitatsdidàctiques.

canviar l’accés del museu, revalorit-zar la totalitat de l’espai de les nausper destinar-lo a Museu Marítim, re-cuperar el baluard i els jardins, cons-truir un nou edifici de magatzem i ta-ller de restauració i ampliar lesdependències destinades a adminis-tració i canviar les instal·lacions bàsi-ques (aigua, electricitat, etc.), les co-bertes, els terres i paviments delconjunt. D’aquest Pla s’ha executatfins ara la restauració de la sala Mar-quès de Comillas, la meitat de l’edificide Pere IV, l’adequació de l’espai derecepció i sala d’actes, la sala Cap-many, la Llotja de Sant Cristòfol i elsporxos de Sant Llorenç, així com eljardí del Rei.

El Consorci de les Drassanes deBarcelona, constituït l’any 1993, i queté entre les seves funcions la conser-vació i remodelació de l’edifici, vaencomanar l’actualització del Pla Di-rector, d’acord amb el programa fun-cional i amb l’objectiu que les Drassa-nes de Barcelona i el Museu Marítimde Barcelona esdevinguin un centred’exhibició, estudi, investigació i difu-sió de tots els elements de la història,la cultura i la tècnica marítimes. Enaquesta actualització, feta l’any 1999,es proposa que es completi la restau-ració de l’edifici de Pere IV i la torrede l’Est, per destinar-lo a usos d’ad-ministració, bibliotecacentre de docu-mentació i a espai per a exposicionstemporals, que es restauri el conjuntde les grans naus, que han d’acollir eldesenvolupament del programa mu-seístic del MMB i que també es res-tauri la zona de la muralla i el ba-luard, per ubicar-hi els tallers de

manteniment de les col·leccions i elsserveis tècnics, així com la ubicació ala segona planta de l’edifici de la Casadel Governador i a la terrassa un es-pai restaurant. Al mateix temps espretenia restaurar l’edifici de l’antigaconsergeria per destinar-lo a aules iserveis i prendre l’opció d’ubicar eltaller de restauració i el magatzemdel museu en un espai exterior.

Tal com s’assenyala a la memòriadel Pla Director (1999) redactat pelsarquitectes Robert i Esteve Terra-das, l’actuació proposada es basa en:a) Restauració de les grans naus.

Es pretén actuar sobre tot el con-junt –restauració dels arcs de pedra,neteja i eliminació de les humitats,substitució de les bigues de fusta, aï-llament de coberta i substitució detota la teulada–, col·locació de pavi-ment de pedra artificial a tota la sa-la, instal·lació d’aire condicionat, ins-tal·lació de torretes d’electricitat atots els pilars de la sala i enderrocde l’antic taller de restauració i cons-trucció de quatre noves sales a l’es-pai dels antics tallers de restauració.b) Restauració de l’edifici de Pere IV.

En aquesta intervenció es preténcondicionar la meitat de la planta bai-xa com a sala d’exposicions tempo-rals, estendre el paviment de travertí irestaurar la torre de l’Est. A la plantaprimera, s’hi ubicaran l’administració ila bibliotecacentre de documentació ies col·locarà un paviment flotant a to-ta la planta amb la finalitat d’unificar iracionalitzar el pas d’instal·lacions decables i de telefonia. L’actuació escompletarà amb la rehabilitació de lacoberta i els arcs de pedra.

c) Restauració de la Casa del Gover-nador.

La nova restauració constarà detres plantes. A la planta baixa tin-drem els accessos als tallers i alrestaurant; a la planta primera se si-tuaran els vestidors, laboratoris iserveis i a la planta segona hi hauràel vestíbul d’entrada i els serveis delrestaurant, que també s’emplaçaràsobre la nova coberta de l’edificidels tallers.d) Restauració de la muralla i el ba-luard.

Es pretén restaurar la muralla i elbaluard, així com els locals que s’hitroben i alhora es vol construir unnou edifici per a tallers de manteni-ment, manteniment de col·leccions iserveis tècnics a l’espai situat entreles grans naus, la muralla i l’edificide la Casa del Governador.e) Rehabilitació de la zona de l’anti-ga consergeria.

La intenció de l’actuació és cons-truir l’anomenada torre del Mar,que completarà les quatre torresexistents, completar la forma rec-tangular de l’edifici i situar a l’anti-ga consergeria espais per a serveisi aules.f) Restauració dels contraforts del’avinguda de les Drassanes.g) Restauració de la sala Campmany.El mes de maig de l’any 2001, elConsell General aprovà el ProjecteExecutiu de les Drassanes Reials deBarcelona per un import, conjunta-ment amb el pla museogràfic, de23.936.340, dividit en set fases d’e-xecució. Per al període 2001/2003es decidí iniciar la primera i segona

Museografia

El nou Museu Marítim

de Barcelona

92

M

fase per un import de 4.585.176.L’objecte concret del projecte en lesdues primeres fases és el següent:

Edifici de Pere IV. Aquest edificiconstruït en el segle XIV és l’únic delconjunt de les Drassanes que té duesplantes. En aquesta zona és on esconcentrarà a la planta baixa l’espaid’acollida del Museu, la zona de ser-veis i sala d’actes. A la primera plan-ta s’hi ubicarà la zona destinada a ladirecció, gestió i administració delMuseu i el nou Centre de Documen-tació Marítima. Concretament la re-forma de la part est de l’edifici PereIV contempla:a) Substitució de la teulada amb unaïllament tèrmic de la coberta i subs-titució de les bigues de fusta malme-ses per altres de noves. Il·luminaciócentral mitjançant una petita esclet-xa paral·lela als arcs. Restauració dela pedra malmesa. Substitució del’antic forjat de la planta i la forma-ció d’un terra tècnic en la planta su-perior, per tal de poder disposar detotes les instal·lacions necessàriesde la zona administrativa i centre dedocumentació.b) La planta baixa es projecta amb elsmateixos criteris i materials amb elsquals s’ha treballat actualment. Escompletarà l’espai amb una zona des-tinada a taquilles, guarda-roba i unslavabos per al públic que complemen-ten els que hi ha actualment a la partja reformada, i que són insuficients.

Les naus del segle XVIII, conegudescom a naus de la Generalitat o salaCapmany. Les tres naus bastides al’est del conjunt de les Drassanes es-tan dividides transversalment en

dues parts: la part a l’est és la salaCapmany, i la part a l’oest, la lògia deSant Cristòfol. Les naus de la salaCapmany limiten amb les Grans Nausmitjançant una nau llarga i estreta dedues plantes (antic dipòsit d’eines omaterial) anomenat camí de ronda.

La intervenció a la sala Capmany ia la lògia de Sant Cristòfol pretén lavisió completa i lliure de les naus totseguint els criteris de la restauració ireforma de les Drassanes. Per tal defer realitat aquesta transparènciaentre la sala i la lògia, el projectecontempla la substitució del mur d’o-bra existent per una vidriera situadaa l’interior de les arcades, tant a lapart a interior de les naus com laque dóna a la part exterior. A la su-perfície guanyada es col·locarà unadrassana per a la restauració d’em-barcacions reials que formen partdels fons patrimonials del museu. Lasala Capmany es destinarà a espaiper a grans exposicions temporalsde durada superior al mig any.

El programa d’aquestes naus, apart de les exposicions temporals,botiga, barcafeteria i serveis, escomplementa amb una part del cen-tre de documentació del Museu. Elcentre de documentació es preveudisposat en un altell construït ambestructura metàl·lica, que ocuparàl’espai d’una nau de la sala Capmany.L’altell del centre de documentacióes disposa a la mateixa alçada que elcamí de ronda per tal de donar conti-nuïtat a aquest espai, el programadel qual és per a despatxos i magat-zems del centre de documentació.

Finalment s’instal·larà una llibreria

com a complement de l’actual botigaen lloc de la lògia de Sant Cristòfol,en un nou altell disposat sobre elsactuals banys públics i la cuina delbarcafeteria.

Els porxos del carrer de Josep Car-ner. En aquesta fase d’execució deles obres a les Drassanes es recupe-ra el porxo del passeig de Josep Car-ner com a continuació de les gransnaus: es tracta d’un espai exteriorque no s’utilitza i presenta un aspec-te de deixadesa, tant pel que fa al’estat de conservació com per a l’úsque se’n fa des del passeig. La recu-peració del porticat és important pertal de posar en valor la façana i l’es-pai interior utilitzant-lo com un apa-rador de les activitats del Museu: ésl’oportunitat que des de l’exterior espugui contemplar la rèplica de la Ga-lera Reial i embarcacions a mida na-tural, com serà el cas de la rèplica del’Ictineu I, la barca de pesca Repúbli-ca, un pati de vela, etc. Això significala substitució de l’actual vidriera, si-tuada en la segona crugia, mig opa-ca i que presenta problemes d’estan-quitat i de pont tèrmic, per una detransparent de dalt a baix amb un altcoeficient d’aïllament, i amb la possi-bilitat d’obertura.

El març del 2002 es van iniciar lesobres de la primera i segona fase deremodelació i restauració de l’edificide les Drassanes Reials de Barcelo-na. La previsió és poder acabaraquestes obres el mes de febrer del2003 i poder finalitzar les tasquesd’adequació de l’espai i conseqüen-ment la seva obertura al públic elmes de març del 2003.

93

/ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 150 /GrayImageDepth 8 /GrayImageDownsampleThreshold 1.16000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /FlateEncode /AutoFilterGrayImages false /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages false /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 1200 /MonoImageDepth -1 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects false /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile (None) /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName (http://www.color.org) /PDFXTrapped /Unknown

/Description >>> setdistillerparams> setpagedevice