muntanyes de la - cossetània edicions · 2013-07-23 · del bon soldat svejk, de l’autor txec...

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADAI LES TERRES DE L’EBRE

20 excursions a peu

Col·lecció: Azimut - 121

ANTONI CABRÉ PUIG

121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA 1-3.indd 1 27/5/11 17:40:49

Primera edició: juny del 2011

Edita: Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

© Antoni Cabré Puig© Cossetània Edicions

Fotografia de portada: Badia del Fangar, oceà curull de vida! Les muntanyes, ben a prop.

(© Vicent Pellicer)

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Indugraf Offset

ISBN: 978-84-9791-887-9

Dipòsit legal: T-533-2011

121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA 1-3.indd 2 27/5/11 17:40:49

5

Introducció ......................................................................................6

Itineraris

1. Circuit per Marmellar (Baix Penedès) ............................................12

2. Circuit per l’Albà Vell (Alt Camp) .................................................18

3. Circuit per la solitud de Selma (Alt Camp)....................................23

4. Circuit per Sant Magí de la Brufaganya (Conca de Barberà) ..........29

5. Biure · Sant Miquel de Montclar · puig de Gaigs · Vallespinosa (Conca de Barberà)......................................................................36

6. Circuit des del coll d’Alforja, tot carenejant per la serra del Molló (Baix Camp)................................................................44

7. Marçà · racó de les Campanes · coll d’en Martí · vallde Massanes (Priorat / Baix Camp)..............................................50

8. Capçanes · la Fou · mas de Ramer · Montalt · canal Roig (Priorat / Ribera d’Ebre) ..............................................................55

9. Capçanes · canal del Plom · cim del Montalt · Portadeix (Priorat / Ribera d’Ebre) ..............................................................60

10. Camí dels Caçadors, per la riba del riu Montsant (Priorat) ..........66

11. Circuit des de la Vilella Baixa, passant per Damunt Roca (Priorat) ......................................................................................74

12. Circuit des del Lloar pujant pel grau del Pi fins a DamuntRoca (Priorat)..............................................................................82

13. Circuit des de la Torre de l’Espanyol i ascens a lo Tormo(Ribera d’Ebre)............................................................................88

14. Mas de Genessies · moles d’en Botí i de Genessies · cimde l’Auró (Ribera d’Ebre / Baix Camp)........................................94

15. La Clenxa del Boix (Baix Ebre / Ribera d’Ebre) ...........................99

16. Circuit des de Benifallet pel barranc del Racó del Mas (Baix Ebre) ................................................................................106

17. Circuit per la serra de Cardó i els colls d’Odres i de Calces (Baix Ebre) ................................................................................111

18. Indrets significatius de la Batalla de l’Ebre (Terra Alta) ..............116

19. Circuit des de Prat de Comte pel pas de l’Escalerola i l’Esterrossall (Terra Alta)..........................................................121

20. Circuit per la serralada del Montsià des de Freginals (Montsià)..127

Comiat ...........................................................................................131

Índex

A 4-34.indd 555555121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 44 27/5/11 17:41:1027/5/11 17:47/5/5/5/11 17:41:101:10

6

Introducció

“Una gran època necessita grans homes”. Amb aquestes pa-raules s’inicia un llibre, de lectura molt recomanable: Les aventures del bon soldat Svejk, de l’autor txec Jaroslav Hasek, que ens descriu les diferents aventures d’un antiheroi, d’un home del carrer. Ara bé, d’unhome carregat de raó i de saviesa. Tant de bo tinguéssim al nostrevoltant homes senzills, plens de seny, carregats de la saviesa quedóna el pas dels anys.

Avui dia, tot són presses. Tot és la imatge, i moltes vegades, aldarrere d’aquesta cuidada imatge,no hi ha cap vàlua personal.

Davant de tot plegat, ens caltornar als orígens. Ens cal mirarcap a la natura, i la millor manera de fer-ho és anant d’excursió.

Sovint, ens pregunten per quèanem d’excursió. Us contestaréamb les paraules contingudes al llibre Definició de l’excursionisme,de l’excursionista i escriptor reu-senc Joaquim Santasusagna: “Per-què l’excursionisme és l’amor actiu a la terra, i perquè la muntanya ésla sublimació i la magnificació del país. Únicament això: un homeque se’n va per la seva terra, que la vol conèixer. I que la vol conèixer perquè l’estima.”

Hi ha un ens que duu el nom de Catalunya Camina. Aquesta entitat ens mostra un document:Carta internacional pel caminar(Congrés Walk 21), en el qual po-dem llegir: “Les comunitats tenen el dret que les autoritats els donin suport i salvaguardin la capacitat i

l’elecció de caminar. Cal compro-metre’s a un clar, concís i exhaustiupla d’acció per a caminar. Podemser viatgers, persones que surtena fer un volt, passejadors, turistesvagant..., però tots caminem. Ca-minar és un dret fonamental i uni-versal, independentment de quina sigui la nostra capacitat o motiva-ció, i ho continua essent una majorpart de les nostres vides.” I encara continua així: “Vivim en algunsdels entorns més favorables quemai cap altra espècie ha conegut,i tot i així responem no apreciantla nostra habilitat per a caminar.Com més camina una persona,millor se sent, es relaxa més, seli aguditzen els sentits i acumula menys tensió mental. Caminar ésbo per a tots.” Ho voleu més clar?Crec que tot el que s’hi diu ens ha de fer reflexionar. I una manera de fer-ho és caminant i fent ex-cursions. Les nostres muntanyessón amables. El nostre paisatge ésequilibrat.

Recentment s’ha comparat elpaisatge del Priorat amb el de la Toscana, a Itàlia. Una Toscana tande moda entre els que hi viatgen.Jo no desitjo fer comparacions.Només us recomano conèixer i es-timar la terra que ens envolta. Elpaisatge que forma part de les nos-tres vides. El terreny on vivim.

Una vegada més, us ofereixoun nou llibre amb un seguit d’ex-cursions per fer a peu, caminantper unes muntanyes més o menysllunyanes, però sempre des de l’en-torn del Camp de Tarragona.

66121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA 4-34.indd121-MUNTATANYES DE LLA COSTATA DAURADA 4-34.ind4.indd 6666666666d 6666666dd 6 27/5/11 17:41:1027/7/5/5/11 17:45/11 17:41:101:10

7

INTRODUCCIÓ

Val a dir que un llibre com aquest s’escriu en un període de temps concret i es publica en una data concreta, però el territori des-crit aquí, on hi ha les excursions detallades del llibre, evoluciona constantment. Apareixen noves explotacions agrícoles, noves vi-nyes, noves construccions, noves vies de comunicació, una pedrera que fa desaparèixer una munta-nya, com és el cas del Puigmarí; ho veurem a l’excursió de Puigcer-ver. Per tant, cal entendre que un llibre com aquest no és immutable davant el pas del temps. L’activi-tat humana altera la fesomia delterritori. I també la natura altera la fesomia del paisatge. Un incen-di canvia la fesomia del terreny. I pot fer desaparèixer un camí que ja feia temps que no era freqüen-tat. És el cas del sender que des-cendia des del puig de les Creus (924 metres) directament cap a Rocamora i la masia de les Fonts, a l’entorn de Sant Magí de la Bru-

faganya. Això comporta que ara,a l’excursionista, li calgui fer una llarga marrada per pista per poderassolir el seu punt d’arribada. Pertant, una bona guia excursionista que tingui més de setanta anys,per molt ben escrita que estigui,pot no resultar-nos gens útil ara,després de tants anys i a causa del’acció humana, ja que el terreny va canviant la seva fesomia, les viesde comunicació, etc.

“Les coses canvien. Però lesnostres vides són configurades

pels nostres pensamentsi emocions.”

Sir Bertrand Russell, filòsof

Aquest nou llibre us pot sem-blar dispers pel territori que abas-ta. Però jo hi he volgut incloure unes excursions a l’entorn de l’alta conca del riu Gaià, ja que es trac-ta d’una zona poc freqüentada pels excursionistes de Tarragona i de Reus. El riu Gaià té els seus

Excursionistes als Motllats. Un pare caminant amb la seva filla

A 4-34.indd 77777121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 777777777777777 27/5/11 17:41:1127/7/5/5/11 17:45/11 17:41:111:11

8

orígens a l’altiplà de Santa Colo-ma de Queralt, a l’anomenada subcomarca de la Segarra tarrago-nina, avui inclosa a la Conca deBarberà, però que serva uns tretsdiferencials ben definits: geografiadiferent, mercats diferents, tretsclimatològics diferents i conreusdiferents d’allò que configura la ro-dalia de Montblanc, la capital in-discutible de la Conca de Barberà.Fins i tot les agrupacions humanesles veiem diferents. A la rodalia deMontblanc veiem uns pobles benagrupats. Aquí, hi ha molts nuclisde població disseminats i, moltesvegades, de caire unifamiliar.

La delimitació geogràfica ésben clara des del punt hidrogràfic:abasta l’alta conca del riu Gaià. Pel nord limita amb la Segarra estric-ta, i els seus límits són els serrets deMontargull, del Codony i de Tor-landa. O sigui, la partió d’aigüesamb el riu d’Ondara, que és un afluent del riu Segre. Per l’est, la partió d’aigües se situa al castell deQueralt, de 854 metres d’alçada.És un indret històricament lligat a Santa Coloma. Per l’oest, el límités evident: el coll de Deogràcies iel serret de Torlanda. Pel sud, l’ac-tual límit de comarques, que passa per Cal Comadall, per Seguer i perla serra de Brufaganya. Els conreussón gairebé exclusivament de cere-als. Hi podem veure uns ametllersesparsos, però a causa del cru ifred clima, quan hi ha les geladesa l’abril, la flor de l’arbre es crema.Fins i tot el blat s’adapta a aquestsfreds: li costa molt de fer créixer la tija, però quan arriba la calor, en un mes creix, grana i és segat.

Als meus llibres poso interès enrecordar que el clima de les terresdel Camp de Tarragona ve deter-

minat, entre d’altres aspectes, perun vent molt especial, el vent deSerè. Es tracta d’un vent sec, po-tent i fred que procedeix del nord-oest i que baixa seguint la vall del’Ebre. A Rodonyà en diuen vent de dalt i també t escombra del cel. A llTortosa se’n diu vent de dalt, ja quettve de dalt del Mont Caro. Tambése li sol dir vent de cella, fent refe-rència a la imatge que ofereixen elsnúvols empesos pel vent, i que desde Tortosa estant, es veuen situatsjust damunt dels cims dels Ports.Aquests núvols, que hom inter-preta com a signe inequívoc d’ar-ribada del fred, són els anomenatsaltocúmuls lenticulars.

Els pagesos coneixen bé aquestvent sec i potent. I el respecten.Així, tal i com diu el refrany: “Quan bufa el serè, no cremisl’esbarzer”. Però també sabem queaquest vent és sec. I quan bufa, nose sua. Així, diu un refrany: “Quanbufa el serè, la mula treballa bé”.

A l’alt Gaià hi ha un règim devents ben diferent. A l’hivern hibufa la tramuntana, ben gèlida. Sela coneix com a vent del Pirineu.Al vent del sud-est aquí se’l coneix amb el nom de buida-sacs, ja quebufa de l’abril al juny i produeix perjudicis als conreus de cereals, ja que no els deixa granar bé.

Desitjo recordar la coneguda corranda de la Conca de Barberà:

“Al matí, vent de serè.A les deu, la marinada.A migdia, vent de dalt.I a la tarda, garbinada.”

Per tot això, i per raons histò-riques, no ens ha de sorprendreque Santa Coloma de Queralt re-clami des de sempre una comarca pròpia. Per tant, desitgem que pu-

INTRODUCCIÓ

888121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA 4-34.indd121-MUNTATANYES DE LLA COSTATA DAURADA 4-34.ind4.indd 888888d 88d 8888888dd 8 27/5/11 17:41:1127/7/5/5/11 17:45/11 17:41:111:11

9

INTRODUCCIÓ

guem veure nàixer aviat la comarca administrativa de la Baixa Segarra.

“No cal que arribem a comprendre el món. Només ens cal trobar el nostre propi

camí, en aquest món.”Albert Einstein

En el llibre que teniu a les mans no hi busqueu magnífiques fotos com en d’altres publicacions d’avui dia (només són orientati-ves. Acostumeu-vos a dur la vostra càmera a les excursions; amb el pas dels anys, us agradarà recordar les vostres caminades). Només troba-reu el que toca: uns acurats textos iuns esquemes exactes per facilitar-vos els recorreguts descrits. Això el fa ser un llibre pràctic, pensat i fet amb un format concret perquè el dugueu a la butxaca de la vostra motxilla, fent-lo servir durant l’ex-cursió, com a eina de camp.

En els darrers temps, ha apa-regut molta bibliografia que ens

parla de les nostres muntanyes. Al-guns d’aquests llibres són realmentbons i útils per a la pràctica del’excursionisme. D’altres, nomésserveixen per admirar-hi les boni-ques fotografies que contenen.

Aquest llibre va dirigit al mun-tanyenc de “tot l’any”, però tam-bé va dirigit a aquells que durantl’any no practiquen l’excursionis-me, però que en el seu temps devacances voldrien fer excursions ino les fan perquè no coneixen lesmuntanyes de l’entorn on estiue-gen. Durant les vostres vacances,a l’estiu també podeu mantenir la vostra activitat excursionista. Lesvacances no han de ser només una època d’oci. També podeu fer ac-tivitats esportives. L’oci condueix cap a la malenconia.

Trobareu una àmplia oferta d’excursions, de variada duració ide diferents dificultats. Per això heinclòs un quadre de classificacióde dificultats expressat amb dígits(al peu d’aquesta pàgina).

A 4-34.indd 999999121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 999 27/5/11 17:41:1227/5/11 17:41:127/7/5/5/5/11 17:41:12

12

ciment, veurem que surt cap a la dreta una pista que hi enllaça fentuna Y. És la que seguirem, peròcaminant. Aparcarem el cotxe enaquest entorn, en un eixampla-ment de la pista. Estarem situats a 430 m d’alçada.

Descripció de l’itinerari0 h. Iniciarem la caminada seguintla pista de terra que marxa planera cap a la dreta, cap al SE. Camina-rem enmig d’un bosc de pins. La pista aviat davalla fort, cercant la llera del barranc de Marmellar.8’. Cruïlla de pistes: la de l’esquer-ra, de més bona conservació i mésplanera, és la que seguirem en re-tornar fins aquí. Ara seguirem la pista de la dreta, la que baixa fortcreuant el barranc de Marmellar. A l’altra riba, va pujant sostinguda-ment. Cap al SW. Anirem passantper un bosc mediterrani on gau-direm de la flora pròpia d’aquestbiòtop amb una arbreda de pins,alzines, roures, etc.Més amunt la nostra pista gira i ja segueix la direcció NE. La pujada esdevé fatigosa, però el cansamentens marxarà en albirar l’alt campa-nar de l’església de Sant Miquel, i en assolir aviat l’isolat i ruïnós po-ble de Marmellar.

BAIAA X PX ENEDÈS

Itinerari 1

Circuit per Marmellar

· Nivell de dificultat: 2-2-2-2.· Cartografia recomanada: El Mont-ttmell. Editorial Piolet. Barcelona,ll2010. Escala 1:20.000. Desitjomanifestar que he col·laborat en la confecció d’aquest nou mapa.

AproximacióDes del poble de Sant Jaume delsDomenys podem seguir amuntla carretera TV-2442 fins el puntquilomètric 10, o bé des del poble de la Joncosa del Montmell po-dem seguir la pista asfaltada quepassa pel coll de l’Arca i mena a Aiguaviva. Després, seguirem la carretera TV-2442 fins al puntquilomètric 10.En aquest indret, deixarem la carretera TV-2442 i girarem capal nord-est, baixant fort per una pista asfaltada que mena cap a lesurbanitzacions. Després d’un qui-lòmetre, creuarem la riera de Mar-mellar per una passera de ciment.Trobarem una cruïlla de pistes: la de l’esquerra mena a la urbanit-zació de la Moixeta. Seguirem la de la dreta, paral·lela a la riera deMarmellar. Aquesta pista mena a la urbanització Pinedes Altes. La seguirem durant un quilòmetremés. Després de creuar a gual una riera, mitjançant una passera de

Aquí us proposaré un circuit molt senzill, una llarga passejada per pistes del terme del Montmell. És un circuit apte per recórrer a peu, a cavall o amb BTT. L’engorjada vall de la riera de Marmellar és un indret poc freqüentat pels excursionistes a peui ens ofereix indrets i paisatges de gran amplitud i bellesa.


13

BAIAA X PX ENEDÈS

Urb

anitz

ació

Pine

des

Alte

s

Urb

anitz

ació

La

Moi

xeta

a la

Jon

cosa

de

Mon

tmel

l

a Vila

-rodo

naTV-2

44

3Aigu

aviv

a

al P

la d

e M

anlle

u

PK 1

0 TV-2

44

2

a S

ant

Jaum

ede

ls D

omen

ys

Rie

ra d

eM

arm

ella

r

Pobl

e de

Mar

mel

lar

(ruï

nes)

Esgl

ésia

de

San

t M

ique

lS

a la

car

rete

raTV

-24

42

Cas

tell

deM

arm

ella

r(3

80

m)

(ruï

nes)

Cad

ena

a la

urb

anitz

ació

La T

alai

a

11311333121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 3311111333333313 27/5/11 17:41:1527/5/11 17:47/5/5/5/11 17:41:151:15

14

48’. Pal indicador situat al da-vant de l’església de Sant Miqueldel poble de Marmellar. Aquesta església ocupa l’indret més alt delturó, a 518 m d’alçada. Als seusfaldars (vessant SW), anem veientles cases buides i ruïnoses del po-

ble de Marmellar. L’indret ens col-peix i captiva per la seva solitud. Mirant enllà, la boscúria de pins ocupa la panoràmica.Des de darrere de l’església, on hiha un alt xiprer que ens dóna la benvinguda al cementiri, podrem

EL POBLE I L’ESGLÉSIA DE MARMELLAR

Segons la documentació estudiada, aquest poble fou abandonat a la dècada de 1950, com d’altres (la Mussara, etc.). A la dècada de 1980 la premsa va publicar que els japonesos havien comprat aquest poble. L’església data del segle XVI i s’hi sobreposen diferents estilsarquitectònics. Disposa d’un campanar de 22 metres d’alçada, l’agu-lla del qual ja gairebé no es manté dreta. Tot roman en l’abandona-ment, i la vegetació ho envaeix tot.

Entrarem dins de l’església: ens adonarem que tot són ruïnes. Hi havia una pica baptismal de temps visigòtics que fou trasllada-da a l’església parroquial de Sant Jaume dels Domenys. Segurament procedia de l’església romànica primitiva de la població. Visitarem els darreres de l’església, on hi ha un alt xiprer que ens dóna la ben-vinguda al cementiri. Des d’aquí, podrem veure muntanyes molt llunyanes: el Matagalls i el turó de l’Home (al Montseny), el massísde Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Moncau, i Montserrat.

Una excursionista arriba a Marmellar. Veiem el poble i l’església de Sant Miquel, avui en ruïnes

BAIAA X PX ENEDÈS

141141144121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA 4-34.indd121-MUNTATANYES DE LLA COSTATA DAURADA 4-3 indd 444111114 444.indd 44.indd 44.indd4.indd 14 27/5/11 17:41:1727/7/5/5/5/11 17:41:17

15

veure muntanyes molt llunyanes: el Matagalls i el turó de l’Home(al Montseny), el massís de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Moncau, i Montserrat.Actualment, el camí ral que surt des del turó de l’església de SantMiquel de Marmellar i que baixa cap a la riera de Marmellar es tro-ba impracticable i ple de botges. Per tant, no us aconsello seguir-lo. Jo ho he fet i me’n penedeixo.49’. Sortirem del poble de Mar-mellar seguint la pista planera capal sud. Aviat trobarem un pal in-dicador en una cruïlla que ens in-forma de la direcció que cal seguir per anar a visitar el castell de Mar-mellar, que es troba a 2 quilòme-tres. Aquí, doncs, abandonarem la pista que seguíem i girarem cap a l’est, caminant per un camí ample,que davalla amb un fort pendent, molt emprat per motos i BTT. Al capdavall entrarem en un tàl-veg d’un barranc estret, cosa que confereix a l’indret una interessant flora mediterrània d’obaga.1 h 15’. Creuarem a gual la riera de Marmellar. A l’altra banda, a l’esquerra hidrogràfica, enllaçarem amb una pista planera que segueix el traçat de la riera de Marmellar. Si caminéssim riera amunt, arriba-ríem al nostre cotxe, ja que és per on retornarem després. Pal indica-dor. Seguirem la pista cap avall.1 h 16’. Cruïlla de pistes. Abando-narem la que seguíem, que fineix un xic més avall. Seguirem la pista cap a la dreta. La veurem tancada amb un cable. Creuarem de nou la riera de Marmellar i ara la pista s’enfila amb un fort pendent que ens farà suar la cansalada.1 h 35’. Tanca amb un cable idèn-tic a l’anterior. El creuarem. Hem

assolit una mena de collet on tro-bem una cruïlla de pistes. Deixa-rem la de la nostra dreta, conegu-da com la ruta de Birmània perquèté molts revolts i un fort pendent,com la carretera oberta a Birmània pels soldats americans durant la Segona Guerra Mundial per enlla-çar amb el Yunnan xinès. Aquesta pista continua pujant fins a enlla-çar amb la urbanització La Talaia.Nosaltres seguirem la de la nostra esquerra que baixa cap a la riera deMarmellar en direcció NE.1 h 49’. Final de la baixada. Cruï-lla de pistes: se’ns ajunta per la esquerra una nova pista, recent-ment bastida; es tracta de la pista de servitud d’una línia elèctrica deconstrucció recent.1 h 54’. Anem caminant per la pista, molt planera, sempre seguintparal·lels a la riera de Marmellar.A mà esquerra, veurem un curióspanell: “Carretera Panoràmica”.Seguim avall per la pista.2 h 4’. Al davant nostre, veureml’esperó rocallós calcari, de tonsdaurats si hi toca el sol, on s’alça l’encinglerat castell de Marmellar.Encara ens caldrà recórrer un llarg meandre de la riera. A mà esquerra hi ha les ruïnes d’una antiga pis-cina de la urbanització Castell deMarmellar.2 h 9’. Cruïlla. Pal indicador queinforma que el castell de Marme-llar es troba a 200 m. Abandonemla pista que seguíem i girem cap a la dreta, per una pista estreta amb unfort pendent. Més amunt fineix la pista. Aquí hi trobarem un detallatpanell explicatiu del castell que ara visitarem. Ara ja caminarem perl’antic sender tradicional que ensfarà arribar a l’accés del recinte delcastell de Marmellar.

BAIAA X PX ENEDÈS

11511555121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 111115555515 27/5/11 17:41:1727/5/11 17:47/5/5/5/11 17:41:171:17

16

Mentre caminem per aquest coste-rut sender, gaudirem de la visió del’absis romànic de la capella de SantMiquel Arcàngel, paret que forma part de la muralla del castell.2 h 18’. Pla del Castell de Marme-llar. Estarem al cim d’un turó situat a 410 m d’alçada. Aquest castell eltrobem documentat des de l’any 1023 amb motiu de la venda re-alitzada pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castell VellExtremer (Castellví de la Marca).Es pot llegir: “In ipsum terminumde Marmellare”. Fotografiarem lesrestes del mur del castell. Aquest mur serva els merlets i les espitlle-res. Mirant cap a l’W hi ha el cin-

gle. Molt llunyà, veurem el poblede Marmellar dalt d’un turó envol-tat de pinedes. Comprovarem queaquest castell està construït en unindret estratègic: guarda i defensa el congost de la riera de Marmellarperquè està situat en un lloc privi-legiat per a la defensa d’aquest pasnatural cap al Penedès. És un cas-tell més dels de la Marca, o siguidels que anem trobant en els límitsdel que fou la Marca Hispànica. Elsterritoris que ocupaven els alarbseren ben pròxims: fixem-nos en la població ben propera de la Ràpita:el seu significat en alarb és ‘la fron-tera’. A la rodalia, aquestes runessón conegudes com els Castellots.

Detall de l’absis de l’església romànica del castell de Marmellar

BAIAA X PX ENEDÈS


17

2 h 19’. Recularem uns metres i descendirem per tal de visitar l’església romànica de Sant Mi-quel Arcàngel, datada del segleXI. L’historiador Antoni Pladevall ens refereix l’església romànica de Santa Maria de Marmellar, datada del 1149, que fou cedida pel bisbede Barcelona Guillem de Torroja a la comunitat de canonges de Sant Agustí, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, perquè hifundessin un monestir.Passarem una porta de reixa i vi-sitarem el seu interior. A l’absis hi havia un fresc romànic datat dels segles XI-XII. Fou restaurat itraslladat a Barcelona, i es conser-va al MNAC. Aquesta ermita fourestaurada per la Generalitat l’any 1985, ja que amenaçava ruïna.Retornem per l’itinerari d’accés.2 h 28’. Cruïlla de pistes. Som a nivell de la riera de Marmellar. Ara retornarem amunt seguint la ma-teixa pista planera per la qual hemarribat fins aquí.2 h 47’. Cruïlla de pistes. El més raonable és repetir exactament el mateix itinerari d’anada pujantper la pista situada a la nostra es-querra. Ara bé, si no hi ha hagutpluges, podem caminar cap a la dreta seguint una nova pista d’ar-gila vermella recentment construï-da per al manteniment d’una línia elèctrica de construcció recent. Ens caldrà creuar dues vegades la riera de Marmellar.3 h 2’. Fineix la pista. Som al peu d’una torre elèctrica. Aquí ens cal-drà enllaçar amb la següent torre elèctrica que veurem encimbella-da damunt d’un esperó rocallós a l’altra riba de la riera de Marme-llar. Per tant, creuarem la riera deMarmellar i seguirem un costerut

sender, prohibit en cas de plugesrecents perquè esdevé molt peri-llós per les esllavissades.3 h 12’. Torre elèctrica. Ara segui-rem de nou el camí de servei deles torres de la línia elèctrica. Bai-xarem a creuar de nou la riera deMarmellar i la pista ja esdevindrà planera.3 h 22’. Cruïlla de pistes. Hi ha un panell de perill on se’ns indi-ca “bestiar”. A mà esquerra arriba la pista que prové de l’altra banda de la riera i que aquí està tancada mitjançant un cable. És la pista que hem seguit per anar cap alcastell de Marmellar.3 h 23’. Seguirem amunt, sempreparal·lels a la riera de Marmellar,caminant per aquesta excel·lentpista planera.3 h 32’. Després d’una pujada,trobarem una cruïlla de pistes.Seguirem la de la nostra esquerra,que baixarà a trobar de nou la riera de Marmellar.3 h 37’. Cruïlla de pistes: segui-rem la de la nostra esquerra i bai-xarem a creuar la riera de Marme-llar. Després d’un ampli meandrede la riera, la pista tornarà a creuarla riera de Marmellar.3 h 51’. Cruïlla de pistes: per la nostra esquerra ens arriba la pista d’anada de la nostra excursió d’avui.Seguim cap al NW caminant per la pista, que va pujant fort.3 h 59’. Aparcament del nostrecotxe. Retorn cap a la carretera TV-2442 i cap a casa nostra.Caldrà afegir-hi els temps empratsen visitar les esglésies, el poble i elcastell de Marmellar.Podrem dinar entaulats en algunrestaurant. I no oblideu que sou a la zona de DO Penedès: cal adqui-rir un bon vi del Penedès!

BAIAA X PX ENEDÈS

1171177121-MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA121-MUNTATANYES DE LLA COSTA DAURCOSTATA DAURADAADA 1111177777777717 27/5/11 17:41:2127/5/11 17:41:27/7/5/5/5/11 17:41:211

muntanyes de la - cossetània edicions · 2013-07-23 · del bon soldat svejk, de l’autor txec...

Documents