Itinerariurbans

Servei EducatiuMontalegre, 5 08001 BarcelonaT. 933 064 100 / www.cccb.org

Bloc de notes

Descriu la imatge. Què et fa pensar?

Bibliografia disponible al Centrede Documentació del CCCB

AA.VV: La ciutat sostenible. Ed. Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona. Barcelona, 1998.

AA.VV: Barcelona 1979/2004. Desenvolupament a la ciutatde qualitat. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1999

ALEGRE i NADAL, Pau: Atlas del Port de Barcelona.Ed. Port de Barcelona; Lunwerg Editores. Barcelona, 1995.

ALEMANY, Joan: El Plan Delta III. Análisis económico de lasgrandes infraestructuras. Ed. Ajuntament de Barcelona.Barcelona, 1995

ALEMANY, Joan: El Port de Barcelona. Ed. Port de Barcelona;Lunwerg Editores. Barcelona, 1998.

ATLES Comarcal de Catalunya. Baix Llobregat. Ed. ConsellComarcal del Baix Llobregat. Institut Cartogràfic de Catalunya.Barcelona, 1995.

BARÓ, Ezequiel: El Plan Delta II. Evaluación de las repercusionesde la construcción y del funcionamiento. Ed.Ajuntament deBarcelona. Barcelona, 1995.

CAMPO, A. ; RIERA, I.: El Baix Llobregat. Col. Les Comarquesde Catalunya. Ed. Dissenys Culturals. SL. Barcelona, 1993.

DELIBES, Miguel; DELIBES DE CASTRO, Miguel: La tierraherida. ¿Qué mundo heredarán nuestros hijos? Ed. Destino.Barcelona, 2005.

MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS: Guies dels Parcs de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona. Àmbit del Besòs. Àmbit del Llobregat.Ed. Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, 2004.

MIQUEL, David: El Baix Llobregat. La segona transformació.Ed. Els llibres de la factoria. Barcelona, 2002.

MOIX, Anna Maria: El Baix Llobregat. 29 municipis i un riu.Ed. Consell Comarcal del Baix Llobregat. Barcelona, 1995.

PERNAU, Gabriel: "Els últims hortolans del Baix Llobregat".en Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 56, Juliol - Setembre 2001.

RIERA, Ignasi: Off Barcelona. Itinerari iniciàtic fora ciutat.Ed. Barcanova. Barcelona, 1993.

RUEDA, Salvador: Ecologia urbana. Barcelona i la seva regiómetropolitana com a referents. Beta Editorial. Barcelona, 1995.

TRULLEN, Joan: El Plan Delta I. El modelo económico y territorialde Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1995.

Enllaços web

http://www.aiguesdebarcelona.es/home.asp

http://www.depurbaix.com

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca

http://www.unizar.es/fnca/

http://hispagua.cedex.es/

http://www.diba.es/parcagrari

http://www.gencat.net/mediamb/rndelta/

http://www.zal.es

http://urban.cccb.org/archive

Repassem els grans conceptessobre gestió de l’aigua i sequeraL'actual situació de sequera ha motivat un allau de propostes,solucions i reptes que han generat, també, nova terminologia inous conceptes. Aquest breu compendi pretén ser una petitaajuda per moure’s per tot aquest entramat.

Aigua: Compost químic transparent, inodor i insípid, químicamentformat per hidrogen i oxigen (H2O). És present a pràcticamenttots els elements naturals i és indispensable per a la vida:alimentació, agricultura, etc. Actualment, però, s'utilitza tambéamb moltes altres finalitats, com industrials o recreatives, cosaque ha augmentat molt la demanda de l'anomenat 'or blau'. Encaraque les seves reserves al planeta són immenses, sols una petitapart és potable, i d'aquesta, la majoria es troba en llocsinaccessibles, com els pols o dipòsits subterranis.

Pluja: És la principal forma de generació d'aigua potable. En elsclimes mediterranis, la pluja es caracteritza per ser estacional iirregular, pel que es poden alternar els períodes de sequera ambles inundacions.

Sequera: Absència de precipitacions en un determinat territori idurant un considerable període de temps. Donada la cabdalimportància de l'aigua, pot ser extremadament perjudicial, tantpels ecosistemes, com per les activitats humanes. ActualmentCatalunya pateix la pitjor sequera de la darrera dècada i lesprevisions fetes en relació amb el canvi climàtic auguren que podenser encara més persistents en el futur.

Neu: És un altre tipus de precipitació, que té l'avantatge detransformar-se en aigua molt més lentament, això fa que puguipenetrar molt més al sòl i ser aprofitada per omplir les capesfreàtiques amb més eficiència que la pluja. El desavantatge és queel seu aprofitament no és tan immediat ni tan absolut com la pluja,sobretot si aquesta cau a les capçaleres de les conques.

Recursos hídrics: És el conjunt d'aigua útil -sigui dels rius, llacs,subterrània...- amb el que compta un territori o comunitat.

Conca: Àrea drenada per un mateix riu i els seus respectius afluents.A Catalunya es diferencien entre les conques internes -o sigui queneixen i desemboquen al país- i que representen la meitat delterritori. La conca de l'Ebre és l'única que es interterritorial.

Cabal ecològic: És l'aigua circulant mínima d'un riu per almanteniment dels hàbitats naturals, la vegetació i la fauna pròpies.L'augment dels consums i la sequera són factors que provoquenque alguns rius estiguin actualment per sota el seu cabal ecològic.

Aqüífer: Cavitat subterrània amb capacitat d'emmagatzemaraigua, cosa que els converteix en veritables 'llibretes d'estalvi' derecursos hídrics. La sobreexplotació de molts d'ells, però, fa queno tinguin capacitat d'aportar recursos en casos de sequera.

Pou: Infrastructura que permet extreure aigua dels aqüífers.

Embassament: Llac artificial que permet emmagatzemar aiguaper diferents fins. El seu nivell es fa servir com a mesura per calcularles reserves d'aigua amb les que es compten.

Desembassament: És l'acció de buidar l'aigua en un embassamenta un altre situat riu avall. Es fa servir per mantenir una quantitatd'aigua suficient que en garanteixi la seva qualitat.

Abastament: Fet de fer arribar l'aigua a la població i pels diferentsusos que se li doni, pel que sempre és necessari la construcció denombroses infrastructures. A Catalunya correspon a l'ACA si alta(supramunicipal) i als municipis l'abastament als usuaris.

Aigua de boca: És com s'anomena l'aigua d'ús domiciliari.

Restriccions: Reduccions o talls del subministrament d'aigua,diferents segons els sectors i les necessitats.

Depuració (o regeneració): Tractament al qual se sotmet l'aiguaper tal de purificar-la quan ha estat contaminada per l'activitathumana. Hi ha diferents tècniques (físiques i biològiques) per fer-ho, i diferents qualitats de depuració segons els usos que se'nvulgui fer després, encara que fins ara sobretot es retornava almar o rius.

Reutilització: Procés mitjançant el qual es torna a posar encirculació una aigua a la que ja se li ha donat un ús, un cop depurada.

Dessalinització: Procés mitjançant el qual es potabilitza l'aiguadel mar. Té la part positiva en la quasi impossibilitat d'esgotaraquest tipus d'aigua, però la gran intensitat energètica quenecessita el procés fa que sigui una aigua econòmicament cara imediambientalment contaminant.

Transvasament: Canalització artificial entre dues conques quepermet passar aigua d'una a l'altra. Té l'inconvenient de necessitaruna gran infrastructura i de traspassar un recurs cada cop mésescàs d'una regió a una altra, el que pot motivar reticències, tanpels receptors com pels exportadors. Un cop descartat eltransvasament de l'Ebre per abastir Barcelona, algunes veus handemanat, de nou, el transvasament del Roine.

Nova Cultura de l'Aigua: Opció política que opta per resoldre elsproblemes d'abastiment d'aigua posant l'accent en l'ordenació dela demanda, l'estalvi i el respecte dels cicles naturals de l'aigua.Va sorgir com a fonament teòric del moviment que s'oposava altransvasament de l'Ebre.

CANELA, Joan: Publicat a la revista electrònica Sostenible(www.sostenible.es). Revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles capa la sostenibilitat, el 23 de gener de 2008.

(…) Fer una cisterna no té cap secret, Laia. No és que m’hi vegiamb cor, és que ja n’he fet quatre o cinc, la darrera en un hotel dedos-cent llits. Amb l’aigua de pluja que hi recullo, rego el jardí icarrego els dipòsits dels vàters, que són grans consumidorsd’aigua. Més encara: les aigües grises dels lavabos i de les dutxes–és a dir, les aigües brutes no fecals-, també van a parar als dipòsitsdel vàter. Primer les recullo i les tracto sumàriament i, després,les injecto a la xarxa secundària que fa cap als dipòsits dels WC,juntament amb l’aigua de pluja que emmagatzemo a part.

Sembla complicat, però un cop entès és ben senzill i la instal·laciótampoc no és res de l’altre món. L’invent va molt bé en aquesthotel, que està en un lloc preciós, però mal servit de la xarxa. Sil’aigua acaba escassejant arreu, per mor del maleït canvi climàtic,podríem aplicar-lo a molts edificis, tens raó. Només calen unesbones teulades de captació. Plourà menys, ja ho sé, peròprecisament per això valdrà la pena recollir tot el que caigui.

Actualment, ja és legalment permès de reutilitzar les aigüesdepurades, també. És una animalada tractar-les per només llençar-les. Una cosa serien les aigües escaridament depurades, que espoden abocar sense risc sanitari, i una altra les regenerades, quees poden fer servir per regar, rentar cotxes, etc., o fins i tot perbeure, si tan bé fem la regeneració.

Justament acabo de llegir al diari un article que parla d’aquestescoses. Te l’adjunto, perquè segurament t’interessarà. És moltdivertit aixó que diu sobre l’aigua mineral. Té raó: tota l’aigua, oquasi tota, és regenerada. Fa pensar, oi? Per on deu haver passaten èpoques anteriors cada gota de l’aigua que tinc al got?L’excepció seria l’aigua fòssil, o sigui aquests dipòsits que vanquedar retinguts fa milions d’anys en algun estrat geològic i queara extraiem a força de bombar-los, com si fossin petroli. És el casd’alguns aqüífers d’Almeria o de Líbia, que han fet del desert unverger, però que s’acabaran de sobte un mal dia…

A mi totes aquestes coses em fan pensar molt, què vols que etdigui. D’una banda, aquests aqüífers que no es recarreguen i quesón explotats tan alegrement. D’una altra, aquest vis sense fi queés el cicle de l’aigua. En tercer lloc, les enormes possibilitats quese’ns obren, si rescatem i modernitzem velles savieses ancestrals,com les cisternes i els aljubs, o si implementem noves habilitats,com els processos de depuració i regeneració. I, finalment, no empuc estar de pensar-hi sempre, la necessitat de retornar aigua alsrius, un cop depurada: els rius han de dur aigua!

No sé com serà el nostre país, si les pluges futures són encaramés magres que les actuals, Laia. Per contra, sí que sé què hauriemde fer els tecnòlegs davant d’aquesta expectativa: aprofitar elsrecursos al màxim. Una part de l’aigua que capturem ésconsumptiva, o sigui que realment la gastem incorporant-la aprocessos, però una altra és purament vehicular, o sigui que nomésla fem servir de cinta transportadora (refrigeració industrial, rentatde tota mena de coses, etc.) i la tornem a abocar; hauríem derecircular aquesta aigua vehicular vegades i vegades.

En fi, m’has posat els dits a la boca i he mossegat… El canvi climàticens obligarà a fer de la necessitat virtut. Jo, una mica a les palpentes,ja m’hi he posat. A veure si els meus col·legues s’adonen que peraquest costat també poden accedir a l’excel·lència. I potser deforma socialment més útil que fent cases extravagants, per cert(ai, si em senten…)!

Anna.

Llegeix i reflexiona sobre les idees expressades en aquest correuelectrònic i contrasta les teves idees amb els teus companys.

Tema de reflexió i diàlegMés informació Glossari

LlobregatEix de la ciutat metropolitana

Assumpte: Re: Per què llencem l’aigua de pluja?

De: Anna Comas (Badalona)

A: Laia Garcia (Barcelona)

Cc: Oriol Ferrer (Bellaterra)

Imatges per a parlar

LlobregatEix de la ciutatmetropolitana

FOLCH, Ramos, i altres: Suarem! El clima que ens espera.Ed. L’arquer. Barcelona 2008. Pp. 202-203

“El Llobregat és un riu de règim mediterrani, de 170quilòmetres de recorregut des del seu naixement a Castellar deN’Hug fins a la seva desembocadura al Prat, amb una concavessant de 5.110 Km2; travessa Catalunya de nord a sud, des delsPrepirineus, cap a la depressió central catalana tot retallantMontserrat, fins a eixamplar la vall i donar lloc a la plana del delta.A prop del riu, fins i tot al seu peu, s’hi ha aplegat la gent des detemps immemorial buscant-hi l’aigua, que és l’elementindispensable per viure; de mica en mica, des de l’època romanai molt especialment des dels primers segles medievals, s’ha intentatdominar l’aigua d’aquest riu per fer-ne font d’energia amb laconstrucció de molins.Fou, però, durant el segle XIX que les seves aigües van esdevenirfont d’energia per a fàbriques, i la vall d’aquest riu, des delnaixement fins al delta, es convertí en un dels espais més poblatsdel país. Una vall que també ha estat i és camí, un eix decomunicacions que travessa Catalunya i que comunica els Pirineusamb el litoral i amb Barcelona. Un riu domesticat a la fi, canalitzati desviat del seu curs natural per rescloses i canals de fàbriques iper obres d’enginyeria que al llarg del temps s’han construït ambla finalitat d’aprofitar, encara més, les seves aigües.”

“Avui el riu sembla més lluny que mai de la gent i dels pobles i de la nostra cultura. Sembla que només ens hi relacionemdramàticament quan, seguint el seu cicle natural, torna a sortir demare. Amb tot, hi ha interessants projectes que reivindiquen lespossibilitats d’aquest riu i de la vall que forma, i aposten per acostar-lo de nou a la gent. Tots són projectes engegats des del món culturali que aposten per salvaguardar el patrimoni històric, arquitectònic,urbanístic i natural; en són bons exemples el projecte de ParcFluvial que comprèn el tram de colònies tèxtils que va des de CalRosal (Berga) fins a Navàs; el de la Sèquia de Manresa (tramBalsareny – Manresa) i el del Parc Agrari del Baix Llobregat(Esplugues – El Prat). Per tot això pensem que el Llobregat encaraés pot qualificar com el nervi de Catalunya.”

SERRA, Rosa: Colònies Tèxtils de Catalunya. Ed. Fundació Caixa Manresa.Angle Editorial. Barcelona, 2000. Pp. 79-80/ 84-87

“ A últims de març, primers d’abril, caigueren quatre gotes. Una mica d’aigua, just per als pèsols, les patates, les pastanaguesde color de rosa. A la muntanya es veia un borrall de neu. Però laneu desaparegué ràpidament, perquè els vents del sud la fonguerentot seguit. Aquestes quatre gotes, però, han fet revenir les fonts.Una font que raja, en el nostre país, quina delícia! Les fonts handecaigut i la pobresa d’aigües és general. El progressiuempobriment de les aigües subterrànies és un fenomen que fapena. L’aigua ha esdevingut una idea general. La secada és lamisèria. Arribarà un moment –amb les pluges tan rares- en quèuna ruixat ens semblarà un aiguat, i un dia de pluja, el diluviuniversal. Tot és relatiu, és clar, però cada dia plou menys. L’aiguaque cau no compensa les pèrdues sofertes en els últims anys.Desagradable afer.Les fonts han passat de moda. Anys enrera hi havia personesafeccionades a les seves delícies. Les coneixien i les estimaven.La font formava part de la mitologia de la petita burgesia. Les fontss’han tornat rares. On són les fonts d’algun dia? Moltes s’exhauriren.Algunes desaparegueren. Una font –una font qualsevol- creava alseu voltant un determinat paisatge. Un petit paisatge fresc i idíl·lic.Assecada la font, el paisatge s’extingeix. Havia estat tan granl’entendriment de la gent per les fonts que en moltes d’elles, davantdel raig, hi havia un banc rústec i una taula de pedra. Sovint aquestataula era formada amb una vella roda de molí, un molí que unariuada anterior havia debolit. Cap d’aquestes coses no té objecte.La inclemència del temps i el vandalisme humà ho han destruït.”

PLA, Josep: Obra Completa. Les hores - Articles amb cua.Ediciones Destino. Barcelona, 1992. Pàg. 109.

EcològicComercial Tecnològici científic

Cultural Religiós Urbanísitici arquitectònic

Històric Econòmic Lleure

Educatiu Administratiu Artísitc

TIPUS D’INTERÈS DELS ESPAIS

3. El P

rat d

e Llo

brega

t

1. St.

Joan D

espí

LlobregatEix de la ciutatmetropolitana

Llegeix i comentaaquestes cites literàries.

3.

1.

2.

2. St.

Feliu

de L

lobre

gat