més higiene, menys malalties infeccioses?...tant amb suports per anar prop dels ulls, com lupes...

Més higiene, menys

malalties infeccioses?

ANNEXOS ÀMBIT CIENTÍFIC-SANITÀRI

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS

TUTOR/A: SILVIA FLORES GARCIA

ARNAU MURCIA PUJOL

2N DE BATXILLERAT A

CURS 2011-2012

INSTITUT FRANCESC RIBALTA

PRESENTAT EL 28 D’OCTUBRE DE 2011

28-10-20011

Més higiene, menys malalties infeccioses?

Arnau Murcia Pujol

Página 1

ÍNDEX

1- ANNEX 1: CIENTÍFICS IMPORTANTS.........................................................................2

2- ANNEX 2: ARBRE FILOGENÈTIC................................................................................9

3- ANNEX 3: TIPUS DE CÈL·LULES...............................................................................11

4- ANNEX 4: ARTICLE PERIÒDISTIC.............................................................................14

5- ANNEX 5: MICROSCÒPIA..........................................................................................16

6- ANNEX 6: TIPUS DE TINCIONS.................................................................................21

7- ANNEX 7: ENTREVISTA A UNA MICROBIÒLOGA....................................................24

8- ANNEX 8: RECOMPTE DE COLÒNIES......................................................................31

9- ANNEX 9: FOTOGRAFIES DEL PROCEDIMENT......................................................39

10- ANNEX 10: FOTOGRAFIES MICROSCÒPIA ÒPTICA..............................................57

[Escriviu aquí l'abstracte del document. Normalment l'abstracte és un resum breu del contingut del document. Escriviu aquí l'abstracte

del document. Normalment l'abstracte és un resum breu del contingut del document.]


Arnau Murcia Pujol

Página 2

Científics Importants


Arnau Murcia Pujol

Página 3

1.1. Els descobriments de Van

Leeuwenhoek

Antoni va néixer a una població d’Holanda el 1632.

Leeuwenhoek era un home de família humil que tenia dos càrrecs, era per una part

comerciant de teles i per una altra era conserge de l’ajuntament del seu poble. Aquestes dos

feines li aportaven uns beneficis que li van permetre dedicar-se a una de les seves major

aficions, que era la fabricació de lents. Aquesta afició li ve de la seva feina com a comerciant,

ja que tot va començar quan volia observar millor la qualitat de les teles que transportava.

Sense cap formació científica l’Antoni és va

endinsar en aquest camp i poc a poc és va

convertir en un dels científics més importants del

temps.

Com que les lents de moment no augmentaven el

suficient, va decidir fer-ne unes pel seu compte,

amb els seus coneixements sobre la manera de

bufar i de

polir el vidre.

Les lupes

que va crear eren les millors de l’època i les va crear

tant amb suports per anar prop dels ulls, com lupes

semblants a microscopis. Aquestes lupes podien

ampliar fins a tres-centes vegades la imatge real i des

d’aquest precís moment Leeuwenhoek es va endinsar

en el món dels petits éssers com els

microorganismes, fongs, protozous, etc.


Arnau Murcia Pujol

Página 4

Les lents les que col·locava sobre platines de llautó, la mostra del que volia observar la

posava sobre la punta d’una mena d’agulla. Llavors la lupa se l’apropava a l’ull i a través de

la lent podia veure la mostra del davant

unes tres-centes vegades més gran del que

era en realitat. La potència d’aquestes lents

excedia en molt augments les lupes del

moment, i fins i tot, alguns microscopis de

múltiples lents que posteriorment es

fabricarien.

Més endavant, els 1668, va demostrar i

desenvolupar el descobriment de la xarxa

de capil·lars de un científic italià, explicant

com circulaven els glòbuls vermells pels capil·lars. Va descriure amb precisió els glòbuls

vermells un anys més tard.

Des de llavors va observar tot el que va poder que li crides l’atenció . Va veure que en l’aigua

estancada, l’aigua de pluja i en la saliva dels essers humans hi havia una sèrie de animals

molt i molt petits i els anomenà animàlculs. El que va observar són actualment coneguts com

protozous i bacteris. Durant aquells anys també va descobrir els espermatozoides tant

humans com els d’insectes.

Amb els seus experiments també va demostrar que éssers com els corcs que descomponien

la fusta, les puces i els musclos no apareixien per generació espontània com es pensava

sinó sorgien a partir d’ous molt petits.


Arnau Murcia Pujol

Página 5

1.2. Els descobriments

de Louis Pasteur

Louis va néixer l’any 1822 i va passar la seva

infància en una petita ciutat de França, Arbois.

Quan tenia 25 anys va obtenir un doctorat en física i

química en la universitat que estudiava. Ja en aquell

any, juntament amb un professor va descobrir els

isòmers, gracies a uns experiments que va realitzar

basant-se amb la rotació de la llum polaritzada en

solucions iguals, però una artificial i l’altra natural.

L’ any 1854 va deixar el seu càrrec i va dirigir-se a la

universitat de Lille, d’on fou nombrat catedràtic de

química i president de la facultat de ciència. Aquesta facultat va ser creada per solucionar

problemes pràctics de la regió, especialment a la fabricació de begudes alcohòliques.

Pasteur va dedicar-se a investigar el procés de la fermentació, demostrant que en aquesta la

producció d’alcohol era un efecte dels llevat i que a causa d’organismes com els bacteris es

produïen substàncies (àcid làctic o acètic) que agrimaven els vins, acció que ningú volia.

Ell aconseguí eliminar aquestes bactèries elevant a temperatures altes les substàncies

inicials per fer el vi. A un procés semblant el van portar els seus estudis sobre la conservació

de la llet, era escalfar la llet a pressió i temperatura elevades abans d’envasar-la. És el

procés que rep el nom de Pasteurització.

Uns anys més tard va intervenir el la generació espontània. Amb la seva experiència, sabent

que hi ha microorganismes a tota la natura, va realitzar un conjunt d’experiments per poder

saber d’on provenien els organismes. Entre aquests hi ha l’experiment més conegut de

Pasteur per demostrar la teoria que d’un brou esterilitzat i sense contacte directe l’aire, no hi

apareixen (Fotografia nº 2). Amb el resultat dels experiments va arribar a la conclusió que els

gèrmens entraven als substrats des de l’entorn.


Arnau Murcia Pujol

Página 6

El mateixa Pasteur ja va començar a fer experiments basant-se en el mètode que actualment

anomenaríem vacunació.

Va demostra que la malaltia de l’àntrax, una malaltia que provocava la mort del bestiar boví,

era causada per un determinat bacil. Va suggerir que podia ser possible administrar una

dèbil quantitat de la malaltia, amb els determinats bacils atenuats, a l’organisme, el que

suposaria la immunització contra aquesta malaltia letal. Aquesta teoria la va demostrar amb

un experiment amb ovelles, els suposades immunitzades van viure i les altres no.

Durant molts anys Louis va investigar les causes de diferents malalties com el còlera, la

diftèria, la tuberculosi i la verola entre altres, i intentava buscar la seva prevenció mitjançant

la vacunació.

Una de les investigacions per la qual és més conegut el científic francès és per la prevenció

de la ràbia o hidrofòbia en els humans. Els seus experiments amb la saliva d’animals afectats

per la malaltia, el van dur a la conclusió que la malaltia residia als centres nerviosos.

El fet més conegut sobre això és que l’any 1885 van arribar al laboratori de Pasteur un nen i

la seva mare. Aquest nen havia estat mossegat greument per un gos amb ràbia i la mare li

va demanar que tractés el petit amb el seu nou mètode. Quan el tractament que durava deu

dies va finalitzar, al nen li inoculaven el virus de la ràbia més potent que es coneixia, però tot

i així es recuperava i es mantenia la seva salut.

Va morir el 28 de setembre l’any 1895, però en aquell temps ja era considerat un heroi

nacional amb moltíssims honors i actualment també continua considerant-se un del científics

més important de la història.


Arnau Murcia Pujol

Página 7

1.3. Els descobriments d'Alexander

Fleming

Alexander va néixer a Escòcia

l’any 1881, en acabar els estudis,

va traslladar-se a Londres. Poc

anys després va entrar a treballar

a la Facultat de Medicina de St.

Mary, una Universitat de Londres,

i va ser allà on van començar les

seves investigacions per la

prevenció de malalties

provocades per bacteris.

En començar la primer guerra mundial, el 1914, Fleming va entrar com a cap del Cos Mèdic

de l’Exèrcit francès. Des d'un bon principi, es va fixar en que les ferides causades per la

ferralla infectada provocaven moltes morts, aquest fet l'hi va quedar molt marcat. Durant el

transcurs de la guerra ell no va abandonar els seus estudis i es va instal•lar a treballar en

substàncies antibacterianes que no fossin tòxiques per als teixits animals.

Quatre anys després, quan finalitzà la guerra, va tornar a la Facultat de St. Mary on continuar

treballant en els seus projectes de prevenció de certes malalties i va buscar intensivament

una medicament per tractar les ferides infectades.

El 1921, va descobrir a "teixits i secrecions» una substància important bacteriolítics que va

denominar lisozims

Poc anys va tardar a trobar aquest medicament, tot i ser d'una manera accidental en unes

investigacions per un tractament de la gangrena gasosa, la malaltia que causava les morts

dels ferits de ferralla infectada.


Arnau Murcia Pujol

Página 8

El descobriment va ser després que un pacient amb la malaltia esternudes i les seves

mucositats anessin a parar a una placa de Petri on creixia un cultiu.

Uns dies després, va observar que en el lloc de la

placa on havien caigut les mucositats les bactèries

havien mort. Va assenyalar que la floridura s'havia

desenvolupat accidentalment en la placa de cultiu

d'estafilococs i que el aquesta havia creat un cercle

lliure de bacteris al voltant de si mateixa. Ell es va

inspirar per seguir experimentant i es va trobar que un

cultiu de floridura impedia el creixement dels

estafilococs, fins i tot, quan es dilueix 800 vegades. A

aquesta substància activa la va anomenar penicil•lina.


Arnau Murcia Pujol

Página 9

Arbre

Filogenètic


Arnau Murcia Pujol

Página 10

Arbre de la vida dels tres dominis


Arnau Murcia Pujol

Página 11

Tipus De

Cèl·lules


Arnau Murcia Pujol

Página 12

La Cèl•lula Procariota

La cèl·lula procariota, és la cèl·lula que no té nucli cel·lular diferenciat, per tant no té l’ADN o

ARN dins del nucli com les eucariotes sinó que el té lliure pel citoplasma.

Una altra característica de les procariotes és que no posseeixen membrana nuclear al no

tenir nucli.

En general són mes petites que les cèl·lules eucariotes, són més primitives i no formen teixits

gaire especialitzats.

Només posseeixen cèl·lula procariota,

dos grups de microorganismes: bacteris

i cianobacteris.

Els únics orgànuls que té són els

ribosomes, són més petits que en les

cèl·lules eucariotes, però molt

nombrosos. Els ribosomes són orgànuls

no membranosos que només els

podem veure al microscopi electrònic, i

es troben a totes les cèl•lules vives,

excepte a l’espermatozoide. Tenen la

funció de sintetitzar proteïnes, la informació rebuda que li arriba de l`ADN transcrit en ARN

missatger.

Tenen un únic cromosoma anul·lar o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla.

A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagels (pocs filaments i molt

allargats) que permeten el moviment.

Dins dels bacteris trobem un grup, anomenats Cianobacteris que obtenen l’energia a traves

de la fotosíntesi.


Arnau Murcia Pujol

Página 13

La Cèl·lula Eucariota

La cèl·lula eucariota és la que forma part de tots els animals i dels vegetals. També trobem

cèl·lules eucariotes en alguns microorganismes com els protozous, algues i fongs.

Té una estructura amb membrana, citoplasma i nucli, però es diferencia de la cèl·lula

procariota en que entre el citoplasma i el nucli hi ha una membrana, la membrana nuclear, i

a l’interior del nucli hi ha l’ADN.

L’ADN en les eucariotes és molt més abundant que en les procariotes, i el seu ADN conté

varies molècules lineals que es troben empaquetades a causa de la seva associació amb

proteïnes anomenades histones.

Deixant de banda l'estructura, també es diferencia de la cèl·lula procariota en que conte més

tipus diferents d’orgànuls: ribosomes, aparell de Golgi , mitocondris, vacúols, lisosomes,

reticle endoplasmàtic, cloroplasts, centrosoma.

Aquesta cèl·lula dins el seu nucli conté la cromatina que està descondensada en estat

natural, i si es condensa, forma els cromosomes que contenen el material genètic en el seu

interior.


Arnau Murcia Pujol

Página 14

Article Periodístic

“Crisi del cogombre”


Arnau Murcia Pujol

Página 15


Arnau Murcia Pujol

Página 16

Microscòpia


Arnau Murcia Pujol

Página 17

Microscòpia òptica

La microscòpia òptica és la que utilitza el microscopi òptic.

El microscopi òptic és el primer que es va crear, està format per un conjunt de lents òptiques

a diferent distàncies les unes de les altres per poder obtenir el màxim enfocament en

l’objectiu i poder aprofitar el màxim els augments.

El microscopi òptic en general s’utilitza per observar cultius, algunes preparacions, primes

lamines de qualsevol tipus que pugui travessar la claror i també podem observar molts altres

tipus de éssers i substàncies sempre que hi hagi molta llum.


Arnau Murcia Pujol

Página 18

Hi ha diferents tipus de microscopis òptics, i cada un d’ell serveix per observar diferents

mostres i diferents característiques de la mateixa.

Els diferents microscopis òptics són els següents:

Microscopis De camp

clar

De contrast

de fase

De camp

fosc

De

fluorescència

De

Nomarsky

Cèl·lules Mida

Morfolog

ia

Agrupaci

ons

cel•lulars

Estructur

es

cel·lulars

Cèl•lules

“in vivo”

Cèl·lules

vives.

Estructures

internes de

la cèl•lula

Moviment

cel·lular

Cèl•lules

vives

Cèl•lules

brillants

contra d’un

fons fosc.

Estructures

externes de

la cèl•lula.

Moviment

cel·lulars.

Directament

microorgani

smes auto

fluorescents.

Tincions

amb

fluorocroms

o amb

anticossos

fluorescents.

Imatges

tridimensi

onals.

Microorga

nismes de

teixits

animals.

Diagnòstic

Tinció SI NO NO SI NO


Arnau Murcia Pujol

Página 19

Microscòpia electrònica

El microscopi electrònic és el que utilitza electrons per il·luminar la mostra i com a

conseqüència de la il·luminació podem observar

éssers vius o estructures microscòpiques, a

diferència del microscopi òptic que utilitza fotons de

llum per poder il·luminar i veure les mostres.

Una altra diferència entre les dues microscòpies és

que l'electrònica permet arribar a un augment molt

superior a la que arriba la microscòpia òptica, i això

és degut a la curta longitud d'ona dels electrons en

comparació amb la dels fotons. Per entendre aquesta

diferència de longitud d’ona, diré que la longitud

d’ona més curta e la llum es de uns 4000 Å

(àngstrom) i la longitud d’ona dels electrons és d’uns

0,5 Å.

Els microscopis electrònics estan formats per uns

elements bàsics:

El Canó d’electrons: Aparell que emet els electrons que xoquen contra la mostra i

creen d’ella una imatge augmentada.

Lents Magnètiques: S’utilitzen per crear camps que dirigeixin i enfoquin el conjunt

dels electrons. Les lents dels microscopis òptics no funcionen amb electrons.

El Buit: El sistema del buit és importantíssim dins d’aquest tipus de microscopi, ja que

sinó els electrons podrien ser fàcilment desviats de la trajectòria adequada.

Sistema enregistrador: Tots els microscopis electrònics compten amb un sistema que

mostra o enregistra les imatges que produeixen els electrons.


Arnau Murcia Pujol

Página 20

Microscopi Electrònic Augments Visualització

De transmissió (TEM) X 200.000 Virus

Estructures Cel·lulars

(Ultraestructura)

D’escombratge (SEM) X 10.000 Superfície Cel·lular

Partícules Víriques

Permet realitzar

recomptes microbians


Arnau Murcia Pujol

Página 21

Tipus De

Tincions


Arnau Murcia Pujol

Página 22

Tipus de tincions

Hi ha varis tipus de tincions, i cada tipus s’utilitza per distingir un grup de microorganismes

diferents.

Tenim:

Tincions Simples: S’utilitzen els colorants bàsics.

Tincions Diferencials: S’utilitzen per distingir entre grups diferents de

microorganismes.

o Tinció de Gram: Distingir entre microorganismes gram positiu i gram negatiu.

o Tinció de Ziehl-Nieelsen: Distingir els Micobacteris (Mycobacterum) de la resta

de bacteris.

Tincions Específiques: S’utilitzen per incrementar el contrast en les cèl·lules

microbianes i rellevar estructures particulars com endòspores, flagels i càpsules.

o Tinció d’endospores: Es basa en la presencia d’un compost químic propi de

les endòspores bacterianes.

o Tinció de càpsules: Es basa en visualitzar el glicocàlix bacterià que en algunes

espècies està molt estructurat i es denomina càpsula.

També podem diferenciar les tincions basant-nos en si utilitzen un colorant sobre una cèl·lula

tractada a priori o si no necessiten cap tractament anterior. En diferenciem dos tipus:

Tinció Directa: Tractem de tinció directa quan el colorant actua directament sobre la

mostra sense cap tractament previ.

Tinció Indirecta: Alguns colorants per poder tenyir la cèl·lula adequadament, aquesta

ha d’haver estat tractada amb alguna substància química. Aquesta substància

s’anomena mordent, que l’explicarem més endavant.


Arnau Murcia Pujol

Página 23

En totes questes tincions es poden utilitzar diferents colorant:

Colorants bàsics: (càrrega positiva) s’ uneixen a les estructures àcides de la cèl·lula.

Colorants àcids: (càrrega negativa) s’ uneixen a les estructures bàsiques de la

cèl·lula.

Mordents: no són considerats colorants, sinó que habitualment són àcid tànnic. EL

mordent altera alguns de les característiques de la cèl·lula i això fa que posteriorment

el colorant tingui més eficàcia.


Arnau Murcia Pujol

Página 24

Entrevista

A una Microbiòloga


Arnau Murcia Pujol

Página 25

ENTREVISTA

Hola em dic Arnau Murcia i estic finalitzant el primer curs de batxillerat, actualment realitzo el

treball de recerca, que en bona part tracta sobre els microorganismes i la microbiologia, i

crec que em serà útil xerrar amb tu per saber algunes coses més sobre la microbiologia, per

preguntar-te algunes qüestions que tinc i també perquè m’ajudis a saber com és, que s`hi fa,

i com es treballa en un laboratori de microbiologia.

Hola Arnau,

M’alegra saber que hagis escollit “els microorganismes” per a realizar el teu treball de

recerca, és un camp molt interessant i apassionant, que t’he de dir jo, que m’hi

dedico..

M’has fet preguntes molt interessants, amb les meves respostes espero haver-te

aclarit els teus dubtes, pensa que és un tema força complex i que moltes vegades el

fet de tenir més informació fa que et sorgeixen encara més preguntes..no dubtis

preguntar-me el que vulguis..

Molta sort i bon estiu!

Elisabeth Sancho

Les preguntes són les següents:

* És molt laboriós poder classificar certs microorganismes tot i tenir unes bones

instal·lacions?

La identificació microbiana es basa en la determinació de característiques morfològiques,

fisiològiques i bioquímiques del microorganisme, entre d’altres. Si tenim sospites del tipus de

microorganisme que volem identificar, el que hem de fer és treballar sota condicions

favorables pel microorganisme i utilitzar els medis de cultiu que ens permetran posar de

manifest les seves característiques. Per exemple, si sospitem que una mostra de pinso

destinat a la alimentació animal pot estar contaminada amb Salmonel·la, al nostre laboratori

de control de qualitat hauríem d’utilitzar una tècnica que ens permeti crear unes condicions


Arnau Murcia Pujol

Página 26

òptimes pel creixement d’aquest bacteri, és a dir, cultivar-la en medis que afavoreixin el seu

creixement i que, per tant, ens permetin detectar la seva presència i que, alhora, inhibeixin el

creixement d’altres microorganismes que posen estar també a la nostra mostra, d’això se’n

diu flora acompanyant.

Pel que fa a les instal·lacions, s’ha de processar la mostra en condicions estèrils per evitar

contaminacions creuades (contaminacions que vinguin d’altres matrius analitzades al

laboratori o de l’ambient). Això vol dir, utilitzar material estèril i guants i treballar sota cabina

de seguretat.

* Per crear antibiòtics quines característiques dels microorganismes que volem

eliminar es busquen?

Els antibiòtics tenen diferents dianes per combatre un o altre microorganisme. Pot actuar

sobre la síntesi de l’envoltura cel·lular, la membrana citoplasmàtica o la paret cel·lular del

microorganisme. També poden actuar sobre processos com la replicació del DNA,

transcripció o la síntesi proteica.

Per exemple, el mecanisme d’acció de la penicil·lina (antibiòtic β-lactàmic) és inhibir la síntesi

de la paret bacteriana. Això comporta que el bacteri quedi exposada al medi extern i no

sobrevisqui.

* En els darrers anys els avenços de la tecnologia han suposat alhora el progrés de la

microbiologia? En quins àmbits?

Per suposat que si, ciència i tecnologia van lligats. Al camp alimentari, els avenços

tecnològics han tingut un important desenvolupament per tal d’identificar patògens en els

aliments.

Un clar exemple serien els analitzadors del DNA; un grup d’ investigadors de la Universitat

Autònoma de Barcelona han desenvolupat uns nous sensors miniaturitzats per l’anàlisi del

DNA reduint el temps d’identificació de les cadenes de DNA especifiques per a un determinat

microorganisme en només unes hores.


Arnau Murcia Pujol

Página 27

* Es degut a les mutacions que alguns microorganismes es tornen resistents als

antibiòtics o a altres tractaments? Hi pot haver alguna altra causa?

Els microorganismes esdevenen resistents als antibiòtics per mutació espontània a partir del

material genètic existent o a partir de l’adquisició de material genètic nou. Aquesta última

causa es pot donar quan un bacteriòfag (virus que infecta exclusivament bacteris) transfereix

DNA entre dos bacteris estretament relacionades.

Hi ha bacteris que poden destruir els antibiòtics amb enzims i d’altres que mouen “el blanc”

dels antibiòtics, és a dir, canvien les molècules que apunten els antibiòtics i d’aquesta

manera no poden unir-se.

* Podria ser que la higiene excessiva dels éssers vius provoques el debilitament

dàlguna part de lòrganisme i alhora facilites lèntrada de microorganismes que

causen malalties?

En efecte. La nostra pell es troba colonitzada per flora natural que li atorga funció de barrera i

protecció en front el medi extern. Una higiene excessiva pot fer que la pell perdi hidratació i

greixos i això comportaria una alteració de la seva funció i amb això altres microorganismes

oportunistes, normalment existents a la pell però controlats per la resta que no són patògens,

proliferarien produint afeccions importants. Un exemple seria la candidiasi, una infecció

superficial produïda pel fong Candida albicans.

* Quins mètodes utilitzeu per fer els mostrejos en els laboratoris per només recollir els

microorganismes que voleu i esterilitzar-los durant el trajecte perquè no se ni

adhereixin altres de làmbient?

És impossible mostrejar i només recollir els microorganismes d’interès, quan es mostreja el

que s’ha de fer agafar un volum que sigui representatiu i transportar-lo en un recipient

asèptic, és a dir, que estigui net i lliure de microorganismes. La teva mostra contindrà una

barreja de microorganismes, entre els quals hi haurà el que tu estaràs buscant. El que volem

és que la nostra mostra sigui representativa de la realitat d’on prové.


Arnau Murcia Pujol

Página 28

Pots utilitzar material estèril per la teva presa de mostra però no esterilitzar la teva mostra!

No et confonguis, el procés d’esterilització el que aconsegueix és eliminar tota forma de vida,

estaries alterant la teva mostra…

* Dels mètodes de sembra, el ziga-zaga o lèscocès, se`n utilitza un més que làltre, o

sùtilitzen depenent dels microorganismes que tinguem i dels que vulguem fer

després?

El mètode de triple estria o en escocès permet aïllar les colònies per a, posteriorment, fer

proves de confirmació. Si el que volem es fer recompte de colònies podem sembrar en

superfície amb la nansa de Digralsky o per inclusió o sembra en massa.

La sembra en superfície amb la nansa de Digralsky consisteix en inocular una petit volum de

mostra (0,1 ml) sobre un medi agar i amb l’ajuda de la nansa escampar-lo per tota la

superfície.

La sembra en massa o per inclusió permet sembrar volums més grans (de l’ordre de 1 ml)

inoculant en una placa de petri buida i abocant posteriorment uns 20 ml de medi agar

temperat. Es barreja bé inòcul i medi i es deixa solidificar. Les colònies creixeran a l’interior

del medi.

* Quines són les tècniques més utilitzades per cultivar en els laboratoris de

microbiologia?

Per a poder cultivar microorganismes els hi hem d’atorgar les condicions físiques, químiques

i nutritives per a que puguin multiplicar-se. En general, podem diferenciar cultius en medi

líquid i en medi sòlid.

Hi ha diferents tipus de medis. Els medis diferencials, per exemple, en la seva formulació

contenen un ingredient que permet identificar un tipus concret de colònies. Un medi selectiu,

afavoreix el creixement d’un determinat tipus de microorganisme i inhibeix la resta.


Arnau Murcia Pujol

Página 29

* En el laboratori per eliminar alguns microorganismes que creixen en les plaques

també utilitzeu antibiòtics o utilitzeu uns productes especials o inhibidors

característics?

Suposo que et refereixes als medis selectius que t’acabo de comentar..

* En un laboratori de microbiologia considero molt important la esterilització de les

instal·lacions i dels personal. Em podries dir les coses que feu al respecte i com les

feu?

S’ha de portar una neteja diària de superfícies i equips al laboratori. Normalment s’utilitza

alcohol al 70% per a netejar.

El material que s’utilitza en cada una de les tècniques ha de ser estèril per assegurar unes

bones pràctiques al laboratori.

El personal ha d’utilitzar roba de laboratori i utilitzar-la exclusivament per a aquest fi. Ha de

portar una bona higiene, ungles netes, res de maquillatge ni arracades, usar guants, ulleres

de seguretat i còfia per a recollir els cabells.

* En un laboratori com el vostre quanta gent hi pot estar treballant a la vegada? I tots

treballen en el mateix projecte o cadascú porta el seu propi projecte o treball?

El nostre laboratori consta de tres departaments, el departament físic-químic, el microbiològic

i el de I+D (investigació i desenvolupament).

Els departaments físic-químic i microbiològic estan separats físicament i es a on es duu a

terme el control de qualitat d’aliments, medicaments i additius majoritàriament per a clients

externs. Entre ambdós departaments hi ha unes 10 persones.

Al departament d’I+D, normalment cada persona porta el seu projecte i treballem per a la

pròpia empresa o per a clients externs. Al departament I+D de físic-químic treballen 7

persones i al de microbiologia hi treballo només jo.


Arnau Murcia Pujol

Página 30

* En els treballs o projectes que realitzeu en el laboratori normalment són per

experimentar, o per trobar alguna característica, efecte, etc, dels microorganismes que

analitzeu? Em podries comentar la realització d`algun projecte en el que hagis treballat

recentment?

Tal i com t’he comentat, és només al departament d’I+D on portem a terme aquesta tasca.

Podem treballar en diferents estudis en paral·lel. Actualment, estic treballant amb uns

productes els quals el que es vol saber és si tenen eficàcia bactericida front a uns

determinats patògens per tal de dosificar-los al pinso i prevenir futures malalties als animals.

Aquesta tècnica consta en enfrontar una concentració coneguda de microorganisme amb

una concentració també coneguda de producte. Si el microorganisme no creix això voldrà dir

que el nostre producte és eficaç front aquest microorganisme, és a dir, que té eficàcia

bactericida. El que es fa és determinar la CMI (concentració mínima inhibitòria). Això no és

més que la concentració més petita de producte que ha inhibit el creixement del

microorganisme.


Arnau Murcia Pujol

Página 31

Recompte De

Colònies


Arnau Murcia Pujol

Página 32

Recompte del nº de colònies a les 24 hores

Pauta per descriure les colònies

o El Color

o La Superfície de la colònia

1. Brillant

2. Mucoide

3. Rugosa

4. Plegada

5. Seca

6. Pulverulenta

o La Forma

1. Puntiforme

2. Circular

3. Rizoide

4. Irregular

5. Filamentosa

o La Vora

1. Sencera

2. Ondulada

3. Lobular

4. Filamentosa


Arnau Murcia Pujol

Página 33

o L’Elevació

1. Plana

2. Elevada

3. Convexa

Resultats del recompte i descripció

Terra: 78 colònies

Tipus de colònies:

1. Taronja fort, brillant, circular, sencera i plana

2. Taronja clar, brillant,

circular, sencera i plana

3. Groga, brillant, circular,

sencera i plana

4. Blanc-Beix, rugosa,


5. Blanca, pulverulenta,

filamentosa, filaments i

elevada

6. Groc-Blanc, rugosa,

irregular, lobular i plana

7. Beix, rugosa, irregular, lobular i plana

8. Blanca amb un punt negre central, seca, filamentosa, filaments i plana


Arnau Murcia Pujol

Página 34

Taula: 52 colònies

Tipus de colònies:


sencera, plana

2. Blanca punt negre central,

pulverulenta, filamentosa,

filaments, plana

(estrellada globular)

3. Beix , plegada, irregular,

ondulada, elevada

4. Beix, seca, circular,

sencera, convexa

5. Groc-beix, brillant, circular,

ondulat, plana

6. Beix, rugosa, irregular,

lobular, plana

7. Blanc, brillant, circular,

sencera, plana

Pell: 6 colònies

Tipus de colònies:

1. Blanca (gran), seca, circular,

sencera, plana

2. Blanca (petita), brillant, circular, sencera, plana

3. Groga (petita), rugosa, circular, sencera, elevada


Arnau Murcia Pujol

Página 35

Bitllets: 24 colònies

Tipus de colònies:

1. Blanca (petita), seca,


2. Beix, rugosa, irregular,

lobulat i plana

3. Blanca amb punt negre

central, pulverulenta,


elevada

4. Beix amb punts marrons,

pulverulenta,

filamentosa, filaments i plana

5. Groga, brillant, circular, sencera i plana

Mòbil: 9 colònies

Tipus de colònies:


sencera i plana

2. Blanca, seca, circular,

sencera i plana

3. Blanc amb un punt beix,

rugosa, irregular, lobulat i

plana


Arnau Murcia Pujol

Página 36

Encenedor: 8 colònies

Tipus de colònies:


sencera i plana

2. Blanca, brillant,

circular, sencera i

plana

3. Beix, rugosa, circular,

ondulat i elevada

Pany: 4 colònies

Tipus de colònies:

1. Blanca, brillant, circular,

sencera i plana

2. Groga, rugosa, circular,

ondulat i elevada

Boca: 2 colònies

Tipus de colònies:


sencera i plana


sencera i plana


Arnau Murcia Pujol

Página 37

Moneda: 2 colònies

Tipus de colònies:


sencera i plana


(gran), pulverulenta,


elevada

Bolígraf: 4 colònies

Tipus de colònies:

1. Beix (petita), seca,



central (gran),

pulverulenta, filamentosa,

filaments i elevada

3. Aquesta placa contenia un

gran creixement en forma

de punts petits difícils de

comptabilitzar i descriure


Arnau Murcia Pujol

Página 38

Control: 0 colònies


Arnau Murcia Pujol

Página 39

Fotografies Del

Procediment


Arnau Murcia Pujol

Página 40


Arnau Murcia Pujol

Página 41


Arnau Murcia Pujol

Página 42


Arnau Murcia Pujol

Página 43


Arnau Murcia Pujol

Página 44


Arnau Murcia Pujol

Página 45


Arnau Murcia Pujol

Página 46


Arnau Murcia Pujol

Página 47


Arnau Murcia Pujol

Página 48


Arnau Murcia Pujol

Página 49


Arnau Murcia Pujol

Página 50


Arnau Murcia Pujol

Página 51


Arnau Murcia Pujol

Página 52


Arnau Murcia Pujol

Página 53


Arnau Murcia Pujol

Página 54


Arnau Murcia Pujol

Página 55


Arnau Murcia Pujol

Página 56


Arnau Murcia Pujol

Página 57

Fotografies Amb

Microscopi Òptic


Arnau Murcia Pujol

Página 58


Arnau Murcia Pujol

Página 59


Arnau Murcia Pujol

Página 60


Arnau Murcia Pujol

Página 61


Arnau Murcia Pujol

Página 62


Arnau Murcia Pujol

Página 63


Arnau Murcia Pujol

Página 64


Arnau Murcia Pujol

Página 65


Arnau Murcia Pujol

Página 66


Arnau Murcia Pujol

Página 67


Arnau Murcia Pujol

Página 68


Arnau Murcia Pujol

Página 69


Arnau Murcia Pujol

Página 70


Arnau Murcia Pujol

Página 71


Arnau Murcia Pujol

Página 72


Arnau Murcia Pujol

Página 73


Arnau Murcia Pujol

Página 74


Arnau Murcia Pujol

Página 75


Arnau Murcia Pujol

Página 76


Arnau Murcia Pujol

Página 77


Arnau Murcia Pujol

Página 78


Arnau Murcia Pujol

Página 79


Arnau Murcia Pujol

Página 80


Arnau Murcia Pujol

Página 81


Arnau Murcia Pujol

Página 82


Arnau Murcia Pujol

Página 83


Arnau Murcia Pujol

Página 84


Arnau Murcia Pujol

Página 85


Arnau Murcia Pujol

Página 86


Arnau Murcia Pujol

Página 87


Arnau Murcia Pujol

Página 88


Arnau Murcia Pujol

Página 89


Arnau Murcia Pujol

Página 90


Arnau Murcia Pujol

Página 91


Arnau Murcia Pujol

Página 92


Arnau Murcia Pujol

Página 93


Arnau Murcia Pujol

Página 94


Arnau Murcia Pujol

Página 95


Arnau Murcia Pujol

Página 96


Arnau Murcia Pujol

Página 97


Arnau Murcia Pujol

Página 98


Arnau Murcia Pujol

Página 99


Arnau Murcia Pujol

Página 100


Arnau Murcia Pujol

Página 101


Arnau Murcia Pujol

Página 102


Arnau Murcia Pujol

Página 103

més higiene, menys malalties infeccioses?...tant amb suports per anar prop dels ulls, com lupes...

Documents