mostren l’obra de l’escultor valencià de juliol de 2005 amadeo … · 2005-07-21 · els...

Reportatge El retorn de la foca a la Costa Brava Projecten la reintroducció del bou marí PÀGINES 4 i 5. Entrevista Ma-nel Bayo PÀGINES 8 i 9. Reportatge Construir i reconstruir L’arquitectura de Joan Maria de Ribot i de Balle PÀGINES 6 i 7.

Dom

inic

alDiumenge 24de juliol de 2005

Diari de Girona ReportatgeFerro entre les florsEls jardins de Cap Roigmostren l’obra del’escultor valenciàAmadeo Gabino.PÀGINES 2 i 3

ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

DE PRIMERS D’ABRIL AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS(LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

LA FOU

Gabino sabia combinar el mètode i l’or-dre científic amb les llibertats i recur-sos propis de l’artesà, sabia escollir els

materials i subordinar-los a les idees forçadels seus projectes i disposava d’una càrre-ga expressiva i d’una intencionalitat que ultra-passava el formalisme més pur per intensificarla semanticitat. I això és el que al llarg de lavida li va permetre conjuminar en les sevespeces saviesa formal i tècnica i significaciópoètica». El crític d’art Daniel Giralt-Miracledescriu d’aquesta manera l’obra d’AmadeoGabino (València, 1922 - Madrid, 2004), l’ar-tista al qual la Fundació Caixa de Girona de-dica aquest any la seva habitual exposició

d’estiu als Jardins de Cap Roig de Calella dePalafrugell. En el catàleg de la mostra, Gi-ralt-Miracle explica que l’obra de Gabino, con-siderat un dels artistes més destacats de l’es-cultura espanyola contemporània, és «el re-sultat d’una evolució i d’uns contactes, d’unaprenentage que començà a València, al ta-ller del seu pare, i continuà al costat del mésrepresentatiu de la cultura europea i ameri-cana del segle XX, sense oblidar les hores quepassà treballant al seu taller»

Amadeo Gabino va començar a treballar demolt jove al taller del seu pare, Alfonso Ga-bino, que també era escultor, i a estudiar al’Escola de Belles Arts de València. Diverses

2 DominicalDiumenge 24de juliol de 2005

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (UNA DE LESESCULTURES D’AMADEO GABINO QUE S’EX-POSEN AQUEST ESTIU ALS JARDINS DE CAPROIG, A CALELLA DE PALAFRUGELL)

24 de juliol de 2005

4 i 5 ReportatgeEl retorn de la focaLa Fundació Territori i Paisatgeestà impulsant un projecteper aconseguir la reintroducciódel bou marí a la Costa Brava.

6 i 7 Reportatge Construir i reconstruirEn els més de 60 anys que hatreballat com a arquitecte, JoanMaria de Ribot i de Balle ha fet aGirona edificis molt coneguts.

8 i 9 EntrevistaManel BayoLes instruccions que rebiaa través d’Internet hancondicionat durant un mesla vida de l’artista saltenc.

11 RutesPeralada

14 Col·lecccionismeLa Girona de paper

15 SalutLes varius

SUMARI

Ferroentre les florsL’exposició d’estiu dels Jardins de Cap Roig està dedicada aquest

any a Amadeo Gabino, mort l’any passat i considerat un delscreadors més importants de l’escultura espanyola contemporània.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

beques que va rebre li van permetre viatjarper Itàlia, França, Alemanya i els Estats Units,països on va conèixer alguns dels represen-tants més destacats de les avantguardes artís-tiques, com Carrá, Giacometti, Brancussi, Ernst,Fontana, Calder, Harp... Aquests viatges,aquests contactes amb grans creadors, i unprofund coneixement dels moviments artís-tics del moment –cubisme, futurisme, pintu-ra metafísica...– van servir a Gabino per cre-ar el seu estil propi, que segons els especia-listes va fer importants aportacions al correntconstructivista. Segons Giralt-Miracle, unade les grans obsessions de l’escultor era «re-flexionar sobre l’espai i el temps, l’energia

de la pròpia forma, el buit i el ple, el positiui el negatiu», i es mostrava especialment pre-ocupat per «donar vida als plans i als vo-lums, fer que els cubs, quadrats, cercles, esvo-rancs... tinguessin ritme i no fossin estàticsni freds».

L’exposició organitzada per la FundacióCaixa de Girona, comissariada per AntonioNiebla, reuneix 27 escultures de Gabino, lamajoria de gran format, elaborades amb dife-rents materials metàl·lics: ferro, acer corten,acer inoxidable... Totes les obres van ser cre-ades entre 1990 i 2000 excepte una peça deferro soldat de grans dimensions, datada del’any 1965, i que Giralt-Miracle considera un

bon exemple d’una «accentuada època de tor-res constructivistes». Les escultures –algunesde les quals s’exposen per primera vegada enun espai públic– han estat situades en dife-rents espais del Jardí Botànic de Cap Roig, so-bretot en els camins que conflueixen a la plaçadel Castell i en aquesta mateixa plaça. Així,tal com escriu Arcadi Calzada, president de laFundació Caixa de Girona, «aquesta exposi-ció és una invitació a recórrer dos trajectes.Un d’ells, molt tangible, és el traçat al llargdels distints espais dels jardins de Cap Roigper veure les escultures; l’altre, més sentit,menys evident, és el que ens porta a la con-templació, a la reflexió i a la memòria».

Reportatge



Foca de GroenlàndiaPhoca groenlandica

Foca de RossOmmatophoca rossi

Foca del CaspiPhoca caspica

Cala Galladera

Cala FornellsCala Cativa

Cala Portaló

Cala GaleraCala Talabre

Platja del Sorell

Cala TavalleraCala Serena

Cala Prona

Cala Agulles

Clot de la VellosaCala Francarlos

Cala FredosaCala Jugadora

Cala FredaCala Bona

Platja de Ribes Altes

Cala Seca

Cala Torta

Cova d’es Bou Marí

Platja de Sa Figuera

Cala Canadell

La Piscineta

Cova del TrairéPlatja Llumenera

ROSES

ELS MAS FUMATS

EL PORT DE LA SELVA

CADAQUÉS

PEDRERA

CAP DE CREUS

Foca AnelladaPhoca hispida

Foca de WeddellLeptonychotes weddelli

Leopard MaríHydrurga leptonyx

Foca CranqueraLobodon carcinophagus

Foca de LarghaPhoca largha

Zones habitadesPunts de possibleintroducció de l’espècie

Coves naturals

DIFERENTS CLASSES DE FOQUES

Els membres de la Fundació Territori i Pai-satge estan convençuts que qualsevol gi-roní que vegi la cara d’una foca del Me-

diterrani a la Costa Brava quedarà emocionat.L’objectiu no és fàcil, però ja han començat atreballar per aconseguir que el bou marí tornial litoral gironí. La foca mediterrània és unade les sis espècies més amenaçades del plane-ta. De fet, només en queden uns 400 exemplarsdistribuïts per alguns indrets del Mediterrani ide l’Atlàntic. La voluntat de l’entitat és vetllarperquè aquest mamífer no s’extingeixi a les po-ques zones on ara viu com Grècia, Turquia, elMarroc, Tunísia, Algèria, Madeira i la costa atlàn-tica a Mauritània i Sàhara Occidental, però tam-bé fer que el vell marí torni a la Costa Brava.

La Fundació Territori i Paisatge va iniciar elseu projecte per reintroduir la foca del Medi-terrani analitzant 114 quilòmetres de costa desdel cap de Cervera –frontera marítima ambFrança– fins a Tossa de Mar. Es van escolliruns espais concrets que per les seves caracte-

rístiques es podrien convertir en idonis per aco-llir els exemplars: la Marenda, el cap de Creus,el Montgrí, les Gavarres i Cadiretes. Des de laFundació es va fer un ampli estudi buscant bi-bliografia, recorrent la costa per trobar els in-drets més adequats i entrevistant i enquestantpescadors per determinar l’acceptació d’aquestcol·lectiu al projecte i també per saber la presèn-cia que històricament ha tingut l’espècie al li-toral gironí. En cada tram es van tenir en comp-te les seves característiques geològiques i morfo-lògiques per trobar platges, coves, cales oplataformes rocoses que no tinguessin una pres-sió humana excessiva. Amb la informació re-collida, es va fer una valoració i es va deter-minar que només hi ha una zona de la costacatalana on seria viable la recuperació de lafoca mediterrània: el cap de Creus.

L’entitat considera que el cap de Creus ésl’únic tram de costa prou extens que encara res-ta poc humanitzat i que, a més, té garantida laprotecció en forma de Parc Natural marítimo-

terrestre amb reserves marines incloses. La granquantitat de petites cales que hi ha podrien ser-vir de descans i, fins i tot, de reproducció peral vell marí. La intenció de la Fundació Terri-tori i Paisatge és recuperar els exemplars de for-ma que s’acostumin a la convivència amb elshumans i que les foques acceptin la proximi-tat protectora. Aquest objectiu, però, no és im-mediat, abans caldria aplicar diverses gestionsamb el Parc Natural del Cap de Creus que fes-sin possible la convivència del bou marí ambl’home en un espai humanitzat. Les actuacionsal cap de Creus s’haurien de realitzar durant elspropers anys i inclourien fer un seguiment deles poblacions de peixos i cefalòpodes; vigilarel compliment de les restriccions de les acti-vitats pesqueres; pactar noves àrees de reser-va integral; restringir l’activitat a les cales es-collides per establir l’espècie o iniciar una cam-panya d’informació i conscienciació sobre elprojecte.

NO DESCARTEN ALTRES ZONESLa tria inicial del cap de Creus no fa que la Fun-dació Territori i Paisatge descarti altres zonesper introduir-hi el bou marí, especialment elMontgrí i la Marenda. Amb tot, l’entitat és cons-cient que l’èxit de la reintroducció passa abansperquè en els propers anys es capgiri la situa-cio crítica que viu la foca mediterrània en altreszones, com ara les costes saharianes, les illesgregues o la costa turca. La primera part del seuprojecte passa per vetllar que la foca medi-terrània no s’extingeixi en aquestes zones mit-jançant la cooperació directa amb entitats delterritori. Per després, la intenció de la Funda-ció, que depèn de la Caixa de Catalunya i queté al capdavant l’empordanès Jordi Sargatal,és estar preparats per poder restablir el boumarí a Catalunya i contribuir a la salvaguardad’aquesta espècie emblemàtica del Mediterra-ni mitjançant la introducció d’exemplars d’al-tres zones. Les previsions de la Fundació Ter-ritori i Paisatge s’allunyen fins a l’any 2014.Ara tot just és l’inici.

La darrera observació de bou marí a la cos-ta catalana de què es té constància es va pro-duir l’any 1973 a la Cova d’es Bou Marí, al capde Creus. Amb tot, no se sap amb certesa sirealment es tractava d’una foca del Mediterra-ni. La desaparició va començar ja fa segles itot i les darreres albiracions d’exemplars delsanys 60 i 70, actualment es considera una espè-cie completament extingida a Catalunya. En-cara, però, queden restes que certifiquen lapresència de la foca del Mediterrani a la Cos-ta Brava en molts dels topònims de cales, plat-ges o coves que demostren que en algun mo-ment el litoral va comptar amb la presènciad’aquests animals. Mitjançant les entrevistes ambpescadors de la Costa Brava, els membres dela Fundació Territori i Paisatge també han tin-gut constància de la seva existència. La desit-jada tornada del vell marí al litoral gironí és ho-res d’ara una mica més a prop.

El retorn de la focaa la Costa Brava

La Fundació Territori i Paisatge està impulsant un projecte que pretén que el bou marí torni a viureal litoral de les comarques gironines després que aquesta espècie emblemàtica del Mediterrani s’extingís

ja fa anys i que s’hagi convertit en un dels sis mamífers més amenaçats del planeta.

TEXT: CRISTINA TARTERA GRÀFIC: MARTÍ FERRER

Reportatge


Madeira

Costa deles Foques Mauritània

Marroc Algèria

Grècia

Xipre

Turquia

Sàhara Occidental

Pel que fa als seus sentits, té moltbona vista dins l’aigua i, sobretot,

en l’observació de coses enmoviment. La seva oïda està molt

desenvolupada, tot i que semblaque no és així quan dormen, la qualcosa les fa molt vulnerables en la

superfície. Dormiten diverses horesal dia en superfície sense que lallum ni els sorolls sembli que els

afectin.

No és, en principi, una espècie migratòria, sinó bastant sedentària, però poden recórrer distàncies considerables,allunyant-se fins a 20 milles marines per alimentar-se cada dia. Viuen en colònies, generalment en coves. Deixen unaolor característica al seu lloc de descans, pràctica fonamental per localitzar i seguir els seus hàbitats. Els albiramentsindividuals són poc freqüents i corresponen majoritàriament a individus que busquen aliment.

Els seus moviments a l’aigua són ràpids i elegants, però més maldestres fora,tot i que és capaç de desplaçar-se 15 metres de distància en només 10 o 15segons. Fora de l’aigua es desplacen bàsicament amb moviments abdominalsi no fan servir tant les aletes com ho fan altres espècies de foques.

Diverses observacions mostren que els bous marins no fan immersions gaireprofundes. Mai s’ha constatat que malmetin xarxes situades a 100 metres deprofunditat. Generalment baixen fins a 50 metres (poques vegades a més de70) i durant menys de 10 minuts. Quan està a l’aigua surt a superfície cada3 o 4 minuts a respirar.

Pot assolir els tres metres de longitud del musellfins a la cua i pot pesar fins a 340 quilograms.Elmascle adult i les femelles solen mesurar propde 2,4 metres de longitud de mitjana. Elsmascles adults solen tenir un pesmitjà de 315 quilograms i les

femelles són lleugeramentmés petites amb un pesmitjà de 300 quilograms.

La protecció de la foca mediterrània passa per salvaguardar el seu hàbitat a través de zones de reserva integral als llocs de descans i producció i zones intermèdieson es permeti també la pesca i l’ecoturisme. A criteri de la Fundació Territori i Paisatge, a la Costa Brava, a la zona del Cap de Creus seria viable la recuperació d’aquestaespècie emblemàtica del Mediterrani.

Foca llistadaPhoca fasciata

Foca del CaribMonachus tropicalis

Cap de Creus

S’alimenten durant el dia dediverses varietats de peix,

crustacis i cefalòpodes com aramero, orada, moll, sardines, tonyina, llagostes

o pops. Un adult consumeix cada dia de 12 a 25quilos de peix i pops que abundin a l’àrea on viu.

La cria és de color negre i amb una tacaventral molt clara. Els exemplars petits solenmesurar entre 80 i 100 centímetres delongitud i pesen de 17 a 24 quilograms. Lacria és alletada durant quatre mesos. La capanegra s’acostuma a mudar entre les quatrei les sis setmanes posteriors al naixementde l’exemplar.

CRIA

De cadell, muda el pèl a gris i aprèn, de lamare, a nedar, ingerir aliments i augmentarl’autonomia dins de la colònia. Les maressolen cuidar-los entre 16-17 setmanes.

CADELL

JOVE / SEMIADULT

Els agrada molt jugar amb les seves preses.De jove, inicia la seva vida social i començaa fer excursions allunyant-se de la colònia,cosa que farà que comenci a presentarmarques de baralles i ferides per cops ambles pedres dels penya-segats i l’onatge.

La femella és sexualment activa a partir delcinquè any i té el seu primer part al sisè. Elmascle, en canvi, comença a copular al setèany. La còpula és a l’aigua, com a míniml’única observada, i pot tenir lloc en qualsevolèpoca de l’any. El part, d’una única cria, ésa terra entre 8 i 11 mesos després. La majoriade naixements tenen lloc entre els mesos demaig i novembre.

FEMELLA ADULTA

La coloració del costat superior del cos ésmarró i la superfície inferior és d’un colorblanc groguenc. El nom en castellà, foca«monje» es deriva del fet que la coloraciótotal del cos s’assembla al de la roba delsfranciscans. Té una esperança de vidad’aproximadament quaranta anys.

MASCLE ADULT

Ha desaparegut de gran part de laseva àrea de distribució i es calculaque menys de 400 exemplarssobreviuen en indrets recòndits deles costes mediterrànies a Grècia,Turquia, Marroc, Tunísia i Algèria,a l’arxipèlag de Madeira i a la costaatlàntica a Mauritània i el SàharaOccidental. A Catalunya, ladesaparició del vell marí es vacomençar a produir ja fa segles,però les darreres observacionsd’exemplars daten dels anysseixanta i setanta. Actualment, ésconsidera una espèciecompletament extingida.

DIFERENTS NOMSDE LA FOCA MEDITERRÀNIA

Llatí Monachus MonachusCatalà Bou maríBalear Vell MaríValencià Llop maríCastellà Foca monje

Foca fraileAnglès Mediterranean Monk Seal

L’ALIMENTACIÓ DELA FOCA MEDITERRÀNIA

MOVIMENTS DINS I FORA DE L’AIGUAOÏDA I VISTA

PROFUNDITAT

LONGITUD I PESDe 2,4 a 3 metres

Foca NassudaCystophora cristata

Foca de HawaiiMonachus schauinslandi

Foca comunaPhoca vitulina

Foca grisaHalichoerus gryptus

Foca del BaikalPhoca sibirica

UNA ESPÈCIE EN PERILLLA FOCA MEDITERRÀNIA, «MONACHUS MONACHUS», ÉS UNA ESPÈCIE DE MAMÍFER ADAPTADA A LA VIDA AQUÀTICA. ÉS UN DELS SIS MAMÍFERS MÉS AMENAÇATS DELPLANETA I LA INTENCIÓ DE LA FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE ÉS ACONSEGUIR MILLORAR LA SEVA SITUACIÓ CRÍTICA.

DE CRIA A ADULTPAS A PASLA FOCA DEL MEDITERRANI SOL TENIR UNAESPERANÇA DE VIDA DE PROP DE QUARANTAANYS I ACOSTUMA A VIUREEN COLÒNIES I GENERALMENT EN COVES.

DESAPAREGUDA AL MEDITERRANIANTIGAMENT HAVIA OCUPAT LA COSTA MEDITERRÀNIA, LA MAR NEGRA I LA COSTA ATLÀNTICA DEL NORD D’ÀFRICA,PERÒ SEGLES DE PERSECUCIÓ PER PART DE L’HOME HAN CONDUÏT A LA CRÍTICA SITUACIÓ QUE PATEIX.

CARACTERÍSTIQUES I HÀBITSEL GÈNERE «MONACHUS» REPRESENTA EL MÉS ANTIC DE TOTES LES ESPÈCIES DE FÒCILS.

J oan Maria de Ribot és llicenciat en ar-quitectura, llicenciat en Urbanisme i doc-tor arquitecte. Als 86 anys, s’ha retirat de

la professió, no pas per una jubilació, sinóper un problema a la vista que li ha anatentelant els ulls i tornant-li l’entorn un gra-pat d’ombres desorganitzades; un handicapfísic que ha sobrevingut paradoxalment a quien més de 50 anys de professió ha aportattanta llum i tant d’ordre en tot allò que hadissenyat. Fa pocs dies ha estat objecte de re-coneixement i homenatge, conjuntament ambd’altres arquitectes jubilats, a la seu del Col·legid’Arquitectes de Girona. L’any 1998 li fou ator-gada la medalla President Macià i des de 1999és membre de la Reial Academia de BellesArts de Sant Jordi de Catalunya.

En el vessant més creatiu de la seva pro-fessió, és autor del garatge Forné (la Seat) dela carretera Barcelona de Girona, del blocMascort, del garatge de la Hispano Hilarien-se d’Arbúcies, etc... En tasques de restaura-ció ha reixit excel·lentment en edificis tan em-blemàtics com les Torres de Palau, la Fonta-na d’Or o l’església de Sant Nicolau, on féula descoberta del quart absis.

Va néixer, el Sr. de Ribot, a la plaça del Vien el si d’una familia nombrosa i ben cone-guda de Girona. Va fer els estudis primarisals Maristes de la Catedral i el Batxillerat, al’Institut de Segona Ensenyança. Va decidir-se per estudiar Arquitectura en part per labona base de dibuix assolida a les classes delSr. Aguilera, en part per la facilitat que teniaper a les matemàtiques. Entre la Guerra Ci-vil i el Servei Militar posterior va veure miginterromputs els seus estudis sis anys. Va aca-bar la carrera l’any 1947, i des de llavors hatreballat ininterrompudament d’arquitecte du-rant més de seixanta anys.

La seva carrera professional té dues ves-sants fonamentals: la tasca privada desenvo-lupada des del seu despatx (xalets, habitat-ges, escoles, equipaments industrials i comer-cials, arquitectura residencial i interiorisme)i la tasca pública duta a terme en la restau-ració de nombrosos monuments emblemà-tics de les comarques gironines (el Claustrei la Torre de Carlemany de la Catedral deGirona, l’església de Sant Nicolau, el monestirde Sant Pere de Galligants) i la restauració decases senyorials (la Fontana d’Or, les Torresde Palau).

BEN LITERALQuin record té dels Maristes? En tinc unbon record d’ells perquè eren unes personesque educaven bé, tant en l’aspecte científiccom humà. A part dels Maristes vaig anar al’acadèmia de dibuix del mestre Aguilera alcarrer de la Força, un dibuixant estupend,magnífic. Conservo d’ell un dibuix de quan jotenia set anys i retrats dels meus pares a l’oli.Havia fet molts dibuixos de Girona: la portadels Apòstols, la pujada de Sant Martí... di-buixos molt aconseguits. Era un gran dibui-xant al carbó i a la sangina, un artista d’unagran sensibilitat.

Recorda companys i professors d’aques-ta època dels Maristes? Recordo un profes-sor que ens va ajudar molt perquè ens va ferveure la responsabilitat d’estudiar. Ens va ferveure que l’estudiar comportava una obliga-ció moral de treballar. Aquest germà maristaem va commoure tremendament i vaig fer uncanvi adonant-me que era una obligació mo-ral estudiar i posar-hi tot l’esforç. Desgracia-dament, no en recordo el nom.

I els records de l’Institut de Segona En-senyança? Hi havia tingut professors molt

bons. Per exemple, el Sr. Camps, Joan Camps,que era profesor de física i de química, queens va ensenyar extraordinàriament. Si empermet l’anècdota, li explicaré una cosa. Vaigestudiar química amb el Sr. Camps l’any 1936.Després va esclatar la Guerra i vaig passar tresanys de Guerra. En aquella època per ingre-sar a l’escola d’Arquitectura s’havien de ferdos anys de ciències exactes. Una asignaturaera química. No vaig obrir el llibre en totaquest període i vaig obtenir notable. Vaig viu-re de la química de Batxillerat del Sr. Camps!Per tant era un gran professor.

I els companys? Tinc un gran record del Dr.Mor Mur, del Dr. López Alomà, d’en Perpiñá.Vàrem fer grans companys. I també compa-nyes, com la Carme Genover, que era una granamiga...

Quan va esclatar la Guerra vostè tenia 17anys. Quins records en té? La vaig viure unapart a Barcelona, a casa d’uns familiars. Al capd’un any vaig intentar passar la frontera. Emvan detenir i vaig estar en camps de concen-tració rojos a Lleida i a Manresa. Quan va aca-bar la Guerra, vaig estar altra vegada en campsde concentració nacionals a Lleida, fins quees va acabar aquest mal son. I llavors encaravaig haver de fer la mili. Entre una cosa i unaaltra van passar sis anys. La mili la vaig fer partBarcelona, a sanitat, a l’Hospital Militar. Du-rant períodes podia estar a l’hospital i estu-diar la carrera.

Quan va començar els estudis d’arquitec-tura? Vaig començar l’any 1940. La carrera eramolt llarga: dos anys de ciències exactes, l’in-

grés a Arquitectura i sis anys d’arquitectura.La carrera durava un total de 9 anys!

Què el va decidir a fer aquests estudis? Jotenia una certa facilitat per al dibuix. M’agra-dava. Havia après molt a l’acadèmia de dibuixdel Sr. Aguilera. Per altra part, també tenia cer-ta disposició per les matemàtiques. Tot aixòva fer que em decidís per aquesta professió.

Va anar a viure a Barcelona, per tant? Vaiganar a viure-hi. Vivia a casa dels meus ger-mans. En Joaquim actuava d’advocat a Bar-celona i l’Ignasi estudiava als Jesuïtes de Sar-rià. Teníem un pis a la travessera de Gràcia.

Què recorda d’aquells anys a Barcelona(1940-1947)? La cosa especial va ser el con-tacte amb Jujol. Jujol era un arquitecte famósajudant de Gaudí. Moltes coses de Gaudí sónen realitat de Jujol. Aquest professor el vaigtenir a l’Escola d’Arquitectura i em va dema-nar d’anar a treballar a casa seva. Vaig treba-llar a casa seva durant un període. En tinc unrecord molt especial.

Va acabar la carrera l’any 1947? Sí. Són setanys per a una carrera que en durava nou.Vaig ajuntar assignatures en cursos per fer-homés curt.

I llavors? Vaig venir a Girona i vaig començaraquí l’activitat professional. Vaig muntar undespatx. Aquí el fet destacable és l’amistat ambSartoris, que era un arquitecte italià professorde Lausanne. L’amistat comuna amb Sibils emposa en contacte amb ell i amb ell vaig conèi-xer tot el moviment racionalista de l’arquitec-

Construir i reconstruirTEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIA: VALERIA SMUD


Joan Maria de Riboti de Balle va néixera Girona el 24 de fe-brer de 1919.

El seu pare es deiaJosep de Ribot , erafill de Camallera i pro-pietari; la seva marees deia Adela de Ba-lle , era filla de Cas-telló d’Empúries i féude mestressa de ca-sa.

Eren set germans: Jo-sep Maria , que eraadvocat i que fou as-sassinat durant laGuerra Civil; Eduard ,metge, que va morirel 1991; Roser , queva morir el 1934; Jo-aquim , advocat, queva morir fa uns anys;Joan Maria; MariaDolors ; i Ignasi , ad-vocat i alcalde de Gi-rona entre 1972 i1979.

És vidu de Maria Lluï-sa Torrella , amb quies va casar el 1960a Santa Fe del Mont-seny. La seva mullerva morir l’any 1994.

Té tres fills: Oriol , quetreballa de financer alBanc de Santander;Pere, que és artista-pintor; i Rafael , queés periodista. Té nounéts.

Joan Maria de Ribotés arquitecte.

Dadesbiogràfiques

JOAN MARIA de Ribot i de Balle Arquitecte

En més de 60 anys com a arquitecte ha estat l’autor d’alguns edificis molt coneguts de Girona, comel col·legi Maristes, el garatge Forné (la Seat de la carretera de Barcelona) o la fàbrica d’Òptimus itambé de restauracions notables, com la de la Fontana d’Or o la del monestir de Ripoll.

Reportatge


tura, Le Corbusier... Això féu que fes diferentsviatges a Itàlia i Suïssa per conèixer l’arqui-tectura moderna. L’amistat i el contacte ambSartoris m’ha influït molt en la meva vida pro-fessional.

L’any 1960 es va casar... Em vaig casar a San-ta Fe del Montseny. Vaig conèixer la mevasenyora a Barcelona, perquè era germanad’un company d’estudis que va emmaltir. Aixòva fer que em posés en contacte amb la fa-mília. Jo anava veient i visitant el malalt. Quanen Jordi Torrella va morir, en va quedar l’amis-tat amb la família i la coneixença amb la queseria la meva muller.

Com a arquitecte vostè ha realitzat diver-ses tasques de restauració en monumentsben emblemàtics... He estat arquitecte delservei de restauració i conservació de monu-ments de la Diputació de Girona. En realitatel servei el vaig inaugurar jo. Això m’hapermès recórrer totes les nostres comarques,treballant-hi, bàsicament, en monuments ro-mànics. D’aquesta manera he anat coneixenti estimant les nostres comarques. Les he tre-pitjat de nord a sud i de llevant a ponent.

De quina obra de creació està més con-tent? Del garatge Forné. És una obra que vaigfer amb molta il·lusió. Hi ha la solució del mur-pantalla que no s’havia fet mai a Girona. Apart d’aquesta anècdota, tota la construccióva anar molt bé. Vaig tenir molta sort amb elcontractista que era excel·lent i em va per-metre revisar aquesta obra amb satisfacció. Elcontractista era l’Arcadi Pla, oncle de l’arqui-tecte Arcadi Pla. Tanmateix, deixi’m dir que

lamento la porta lateral que s’ha obert a po-nent perquè desdibuixa tota la façana.

En quina línia arquitectònica s’inscriuJoan Maria de Ribot? Vaig estudiar la carre-ra immediatament després de la Guerra. Pas-sat un període de total desconnexió amb laresta d’Europa pel canvi brutalment traumà-tic de la Guerra, la formació que vaig rebreva ser totalment clàssica. Amb professors moltbons com Jujol, Adolf Florensa, Bassegoda...El moviment racionalista que s’havia mostrata Barcelona abans de la Guerra va quedarcompletament interromput. Un companyd’estudis, Joaquim Gili, que era més gran quenosaltres, que havia començat la carrera abansde la Guerra tenia contactes amb l’arquitec-tura racionalista. A través d’ell vaig conèixeredificis interessants d’aquesta època com l’ins-titut antituberculós, la casa del carrer Munta-ner... Això em féu posar en contacte amb elracionalisme europeu. De totes maneres,aquest contacte fou més intens i més profunda través d’Alberto Sartoris. A part de l’amistatprofessional hi havia l’amistat humana que vafer que aquest senyor s’enamorés de Cata-lunya i hi vingués amb molta freqüència.

Vostè ha evolucionat o s’ha mantingut enuna mateixa línia? Crec que he evolucionat.De la formació clàssica que vaig rebre al ga-ratge Forné hi ha tot un pas. Però d’altra ban-da he tingut sempre molt contacte amb l’ar-quitectura tradicional a través de la feina derestauració. Això m’ha permès contactar ambla nostra arquitectura històrica.

Està content Joan Maria de Ribot d’haver

fet d’arquitecte? Sí, n’estic molt satisfet. Ferd’arquitecte m’ha permès conèixer molt lesnostres comarques i el nostre país, i en granpart, els seus homes, perquè jo he estat en re-lació amb els constructors, amb els polítics...Això m’ha produït moltes satisfaccions, tam-bé alguns disgustos, evidentment. Però, en re-sum, el resultat és positiu.

PROJECTES MÉS DESTACATSEntre els edificis més emblemàtiqucs dis-senyats per Joan Maria de Ribot hi ha el garat-ge de La Hispano Hilariense (Arbúcies, 1951);la restauració de la Casa Ferrerpagès (Ca-mallera, 1953); els hotels Sant March (Tossade Mar, 1955), Alga (Calella de Palafrugell,1956), Roger de Flor (Lloret de Mar, 1956) iInter (Lloret de Mar, 1962); el garatge Forné(Girona, 1957); el Bloc Mascort (carrer Noude Girona, 1959); el Bloc Serra (Ronda Fe-rran Puig de Girona, 1963); Indústria Ópti-mus, s.a. (Girona, 1964); l’edifici d’habitatgesa la cantonada dels carrers Emili Grahit iManel Quer (Girona, 1965/70); el Col·legi Ma-ristes (Girona, 1972); la Casa Surroca (Cer-vià de Ter, 1986); i la Reforma d’un Mas a Ba-seia (Siurana d’Empordà, 2000/2002).

Pel que fa a les reformes més significatives,destaquen la de la Fontana d’Orde Girona(1966); les restauracions de Santa Maria deLladó (1970); del monestir de Santa Maria deRipoll (1970); de la Casa de les Vídues de Lla-gostera (1974/82); de l’església de Sant Nico-lau de Girona (1976); de la farmàcia de San-ta Caterina de Girona (1980/82); de Sant Perede Galligants de Girona (1981/87); i la refor-ma de les Torres de Palau de Girona (1984;amb R. Fina).

– Girona: «És unaciutat excepcional. ElCasc Antic és únic.Podem estar molt sa-tisfets i orgullosos detenir la ciutat que te-nim. La Girona Mo-derna ha passat perun període negatiu,però en l’actualitat hiha edificis arquitec-tònics d’autèntica và-lua. Això ha fet que laGirona Moderna tam-bé es revaloritzi i tin-gui un apreci. Però,naturalment, Gironaés el Casc Vell; Gi-rona és bàsicamentla Catedral, un mo-nument únic a Cata-lunya; la catedral gò-tica més ampla delmón, però especial-ment el seu espai in-terior que és realmentextraordinari».– Barcelona: «Té na-turalment el seu es-pai gòtic, realmentextraordinari, una ca-tedral magnífica, i téindubtablement unconjunt d’edificis ar-quitectònicament i ur-banísticament degran valor».– Catalunya: «Heanat veient sobretotla nostra província.És la nostra terra. Apart d’aquest senti-ment d’estimació, ob-jectivament Catalu-nya té grans valorspaisatgístics i cultu-rals».– Espanya: «Indub-tablement, el valor ar-quitectònic de totsels seus monumentsi de totes les sevesciutats és excepcio-nal». – Europa: «No co-nec bé Europa. Co-nec Itàlia, Suïssa, elsud de França i partde Portugal. Natural-ment, Europa és cul-tura, són les sevesarrels cristianes, elsseus monuments ex-cepcionals, que fanque sigui el millor detot l’Univers».

«Cada lloc, cada tu-ró, cada muntanya,cada vall té les sevesesglésies, els seusmonestirs, les sevesermites... cosa quemostra que per sabersi les nostres arrelssón cristianes noméscal obrir els ulls iconstatar-ho».

Indrets

La frase

L’arquitectura de Joan Maria de Ribot. Sobre aquestes línies, alguns dels treballs que ha realitzat en els seus més de seixanta anys com a arquitecte. D’esquerra a dreta i dedalt a baix, l’hotel Alga de Calella de Palafrugell; el garatge Forné de Girona; la Indústria Óptimus, SA de Girona; un bloc d’habitatges a la cantonada dels carrers Emili Grahit iManel Quer de Girona; el col·legi Maristes de Girona; i la reforma d’un mas a Baseia (Siurana d’Empordà) com a estudi de pintor. (Imatges extretes del volum de la sèrie «Inven-taris d’arquitectura» dedicat a Joan Maria de Ribot i de Balle, editat per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el setembre de 2003).

Els calçotets podien ser de tigre, fins i totmulticolors. Els internautes podien dir-liquina samarreta havia de dur, si es dut-

xava o no, com s’havia de pentinar, què haviade menjar, quina música havia d’escoltar, sis’havia de drogar i a qui li havia de tirar elstrastos, entre moltes altres possibilitats. Life inprogress –un projecte fet per Girona Art Con-temporani (Igac.org) dins del seu espai «Con-tainer», comissariat per Gala Pujol i patrocinatper l’Ajuntament i la Diputació de Girona, i laFundació Caixa de Girona– ens mostra un in-dividu convertit en el protagonista d’un jocinteractiu. Manel Bayo (Salt, 1966), professorde l’Aula de Noves Tecnologies del Centre Cul-tural de la Mercè de Girona, ha deixat de pin-tar, per plasmar temes de la societat actual. Du-rant un mes, Bayo ha accedit a adaptar la sevavida quotidiana a les peticions que se li for-mulaven a través d’Internet, i també a demos-trar que ho feia en un weblog que mostravaimatges de la vida diària de l’artista (a la dre-ta, sota la fotografia de Manel Bayo que il·lus-tra aquest reportatge, es poden veure algunesd’aquestes imatges). A més, hi havia la possi-bilitat de seguir-li constantment el rastre, tam-bé a través de la xarxa, gràcies a un sistemaGPS. El projecte es va acabar la setmana pas-sada amb una festa a la Mercè, en la qual l’ar-tista va demanar als assistents que li tallessinels cabells. I ho van fer.

Com se li acut la idea: neix de Gran Her-mano, volia fer crítica social, o «un experi-mento sociológico», com diu la MercedesMilà? No (riu). El «Container», que és la seccióde l’Igac que compra peces d’art digital i quecomissaria Gala Pujol, va proposar un tema: lasocietat digital i les relacions que s’estableixena la xarxa. M’interessa parlar de la credibilitatque ofereix la televisió, els media o Internet. Éspossible la credibilitat a la xarxa? Tot ve perquèel meu nebot estudiava l’evolució i va buscarevolució a la xarxa, i va anar a petar a una pà-gina creativista. I li deia que l’evolució era men-tida! Vam tenir problemes per fer entendre alnano que no totes les coses que hi ha Internetsón veritat. Cal desenvolupar un sentit crític entot el que veiem. Aquesta era una part del joc.

I l’altra? Que els mitjans et puguin controlar, ifins a quin punt el control es porta a terme. Tam-bé hi havia el joc del manipulador manipulat.La gent em manipulava, però jo també tenia uncert control de les manipulacions. Les dades lescontrolava jo, malgrat això, s’explicava una ve-ritat important a través de petits fragments. Comun substrat arqueològic.

Vol dir que es magnifica allò que veiem? Sí,perquè hi hagut un seguiment als mitjans, i elresultat es podia veure a la xarxa.

El qüestionari de la web és un joc interac-tiu. Gairebé era un personatge dels Sims. Elcanvien de roba, etc. Sí, era un Sim! (Riu.) Eraper fer divertit votar, perquè els temes per triareren uns trenta, i votar trenta coses pot ser avor-rit. Tenia aquest posat ingenu i fàcil d’entrar. En-tre la gent connectada, hi ha hagut molts nens,i he hagut d’avisar a companys: escolta, que noserà per a tots els públics!

No tenia vergonya? Sóc tímid, i em fa vergonyasegons què. Fer-me fotos dutxant-me, no em facap vergonya. Hi ha un punt d’exhibicionista.Mira! (Riu.)

Està bé. Quina cosa li ha agradat més i qui-na menys? El que m’ha agradat més és que elprojecte ha deixat de ser meu. I els companysem deien: «farem una bestiesa perquè surti!».Una amiga volia muntar un tapper-sex, és a dir,algú que et ve a ensenyar coses de sexe perquèles compris. El que ha funcionat menys són lesvotacions. La gent es va cansar una mica de con-trolar-me. Tenien més ganes de fer demandesestranyes.

El feien anar sovint amb els calçotets de ti-gre? Els pantalons vermells, horrorosos, me’lshan demanat mil vegades! I els calçotets de ti-gre, també mil vegades! (Riu.) La gent té ganesde fer demandes estranyes, anar a missa...

Sí que és estrany, sí. (Riem.) Que em rapés elscabells. Em volien fer anar a actes culturals con-crets. Un festival de cinema. Era llogar un artis-ta per un dia.

Els últims dies han estat difícils? El tema de

no dutxar-me era insuportable. Amb la calor quefeia, era impossible de dur a terme.

Incomplia algunes de les coses que li de-manaven els internautes? Al final, ho he

acomplert gairebé tot. No m’han demanat quematés a ningú! (Riu.)

Què li feia menjar la gent? Escollien les cosesmés rares: el xinès, el McDonald’s. De fet, la

“Sentir-te capaç de

TEXT: MOISÈS DE PABLO


Sobre aquestes línieses reprodueixen al-gunes de les imatgescreades pel mateixManel Bayo –i que in-corporaven anima-cions– per il·lustrar lespeticions que podienformular-li els inter-nautes a través de lapàgina web de «Lifein progress»: coms’havia de vestir, sihavia de fumar i què,si s’havia de posardesodorant, si s’haviade rentar les dents,quina música haviad’escoltar...

L’artista endibuixosanimats

MANEL Bayo Artista, ha viscut un mes controlat pels internautes

La vida controlada per altres durant un mes: aquest era el projecte «Lifei el 15 de juliol passats. Les vint-i-quatre hores del dia sota els ulls

sensació

pel·lícula del paio que anava a menjar al Mc-Donald’s és un referent.

Repetirà l’experiència a Alemanya? Sí,l’Ajuntament de Girona fa un intercanvi amb

Ragensburg. Hi anem vuit artistes. Hi hauràun epíleg d’una setmaneta.

La vida és un joc que ens fan jugar els al-tres? Sí, i la gent té moltes ganes de jugar. Te-

nim molt de temps lliure. Som una societatprofundament malalta (riu), i en comptes dededicar-nos a coses serioses, som capaçosd’estar un mes pendents de si un senyor esposa uns calçotets o no se’ls posa!

És una teràpia. Sí, arriba l’estiu. Hi ha les car-pes. I de tant en tant, algú dóna una mica lanota, i capgira la monotonia. Sé que hi ha genta la qual els ha incomodat

Per què? Això de sentir-te capaç de manipu-lar algú, crea sempre sensació d’angoixa.

Les drogues per al cap de setmana, és commolt ordenat. Tenia un punt d’ironia! De dir:«ei, que només ho faig el cap de setmana!».Entrava dins el joc. Hi ha moltes votacions quehan estalviat aquest tema.

A quines conclusions arriba, després defer això? Estic en setmana de reflexió! (Riu.)Malgrat que el projecte és a Internet, molts vi-sitants són de Girona ciutat. És gent que m’havist. Per què funcionen tant les telesèries? Perquè tenim necessitat de conèixer i identificarla persona que tenim al costat. La peça pro-dueix certs elements d’identificació. La webensenyava un paio sortint de marxa, ballant.Estic de repòs perquè el meu fetge no hoaguanta més! El més fàcil, en lloc de mirar-ho,seria fer-ho tu mateix.

Una feina de despatx no és molt enveja-ble. Potser no hagués generat aquest senti-ment. Hi ha gent que m’ha parat pel carrer im’ha dit: «que bé que t’ho passes!». Tampocés tan diferent a allò que feia abans. M’handit: «sempre surten els mateixos...» És clar,són els meus amics, no els canviaré! «Quinmorro, per això cobres!» O d’incredulitat: «aixòés art?»

I què respon? Que em diguin què és art i quèno és art, i després ho podré dir. Cada dia tincmés clar que alguns quadres de paisatges del’Empordà no són art.

No hagués estat més interessant sortir enun lloc estrany? Sí. Tinc un projecte d’aga-far avions durant un mes, i documentar la gentque conegui. La idea seria fer una ruta.

Què li sembla que cada vegada ens con-trolin més? Amb l’excusa de la seguretat,cada vegada es limiten més les llibertats indi-viduals. Anem cap a un món on la gent deci-deix cedir part de la llibertat, a canvi de se-guretat. No sé si és bo o dolent. Es difícil quequalsevol cosa que passi una càmera no hogravi. La feina que han tingut els policiesanglesos per requisar càmeres! Tampoc nom’agrada que m’atraquin.

ART CONTEMPORANI A LA XARXA«Amb la voluntat de posar a disposició delsartistes d'art contemporani una eina neces-sària per desenvolupar el seu treball, esta-blir contactes, presentar la seva obra,... uti-litzant els nous mitjans de comunicació i lesnoves maneres de difusió; neix IGAC, un webon cada artista pot tenir un espai on-lineper mostrar, utilitzar, difondre, tot allò quevulgui fer públic, sense cap cost econòmic,gràcies a les ajudes de l'Ajuntament de Gi-rona». D’aquesta manera s’autodefineix Gi-rona Art Contemporani (igac.org) a la sevapàgina a Internet, que facilita «un espai au-togestionable per a cada artista, on pot pu-blicar-hi els seus escrits, els seus currículums,les seves imatges, els seus sons musicals,els seus videotreballs... Tot allò que les no-ves tecnologies li permetin».

Els artistes interessats en el projecte noméshan d’omplir un formulari, que és revisat perun comissari o comissària –canvia cada anyper afavorir la pluralitat i diferents visions ar-tístiques– i un cop donat d’alta té la seva prò-pia adreça web personal per difondre's i que-da inclòs al llistat d'artistes IGAC, la qual cosaamplia les seves possibilitats de difusió.

El mateix comissari o comissària té cura du-rant l’any de l’espai «Container» d’igac.org, «oncada trimestre s'inaugura una exposició denet-art, és a dir, un artista o col·lectiu d'artis-tes creen un treball pensat i realitzat exclusi-vament per la xarxa amb l'ajuda d'un tècnicinformàtic». L’objectiu final és disposar d’unfons d’art digital, a més de «difondre i explo-rar les noves tecnologies des d’una visió ar-tística i contemporània».

manipular algú crea

FOTOGRAFIA: VALERIA SMUD

Entrevista


in Progress», que l’artista Manel Bayo ha realitzat entre el 15 de junyd’un «Gran Germà» que li controlava fins als mínims detalls.

d’angoixa”

Establimentsantics


Fidel Pardo i Martínez, nascut a Ayora(València), es va fer guàrdia civil quanera jove, per evitar anar al servei mili-

tar i a la guerra d’Àfrica. Acabada la seva for-mació acadèmica, el van destinar primer aOlot i després a l’Estartit, on va conèixerCándida Rustey i Felip. Es va llicenciar i esva casar amb ella, i es va traslladar a Torro-ella de Montgrí. Un cop a la localitat empor-danesa, Fidel Pardo hi va muntar un tallerfamiliar, on feia reparacions diverses, comper exemple de rellotges de butxaca o pa-ret, de màquines de cosir, etc. També hihavia força músics de les diferents cobles desardanes de la zona que li portaven els seusinstruments, perquè els arreglés, i els co-mentaris generals eren que Fidel Pardo te-nia una especial habilitat per aconseguirun so excel·lent de flaviols, tenores i tiples.

A partir d’aquí, el germà del compositorVicenç Bou el va convèncer per fabricar ins-truments. Ell li proporcionava la fusta de gin-joler i Pardo feia unes peces excepcionals.La seva fama es va estendre arreu i, com quea la Bisbal hi havia més moviment de mú-sics que a Torroella, s’hi va traslladar, i hiva llogar un local, a la plaça de la Llibertat,l’any 1915. Els divendres, que hi havia mer-cat, recollia els instruments que s’havienespatllat o que s’havien de repassar i els tor-nava com nous el divendres següent.

El mercat de la Bisbal era més interes-sant i productiu que el de Torroella de Mont-grí i Fidel Pardo es va establir definitivamenta la capital del Baix Empordà l’any 1920, iva llogar una casa al carrer de Cavallersper viure-hi i tenir-hi el negoci de joieria, re-llotgeria i taller de reparació d’instrumentsde cobla.

INSTRUMENTS, JOIES I RELLOTGESDurant la Guerra Civil no va tancar mai, peròper poder sobreviure es va dedicar a fabri-car encenedors de gasolina. A la postguer-ra, el seu fill Pere Pardo i Rustey, que jahavia après l’ofici del seu pare, va agafar elrelleu de la casa comercial i va continuaramb la mateixa activitat durant tota l’èpocafranquista. Arreglava maquinària diversa, te-

nores, tiples, flaviols i tamborins. Treballa-va amb el seu germà, Vicenç Pardo i Rus-tey, però es van separar. Aquest es va que-dar amb la botiga del carrer de Cavallers iPere Pardo va obrir, entre els anys 1960 i1962, un nou establiment al número 9 delcarrer Germans Sitjar, on va continuar ambels rellotges, les joies i els instruments mu-sicals, mentre que el seu germà es va dedi-car a la fotografia.

El fill de Pere Pardo, Jordi Pardo iMarquès, va entrar de molt jove a labotiga, com a ajudant del seu pare.Ho feia a les hores lliures després delsestudis. Col·laborava en la reparacióde rellotges, instruments de cobla i enla venda de joieria. Més tard es va que-dar al capdavant del negoci. Durantmolt temps va ser l’única persona deles comarques gironines que repara-va instruments de cobla.

L’any 1980 la va casa va ser ender-rocada i refeta, amb més mesures de segu-retat però respectant sempre un estil clàs-sic que l’ha convertit en un dels establimentsmés emblemàtics de la Bisbal. Jordi Pardoi Marquès i la seva dona, que també aténla botiga, tenen dues filles, Montserrat, queés joiera, i Marta, que és òptica, i que hafet un màster als Estats Units. Totes duesrepresentaran la continuïtat del negoci, en-cara que potser serà per separat.

Joieria i òptica PardoLa Bisbald’Empordà

El fundador de la nissaga va començar reparant tota mena demaquinària però es va acabar especialitzant en els instruments de

cobla; amb el temps s’ha ampliat el camp d’actuació del negoci.

Història

Els inicis delnegoci van serpoc abans de1915, quan Fi-del Pardo i Mar-tínez va muntara Torroella de-Montgrí un petittaller on repara-va tot tipus demàquines. Pocdesprés es vatraslladar a laBisbal, on hi ha-via millor mer-cat de repara-ció d’instru-ments de cobla.El seu descen-dent va ampliarel negoci a larellotgeria, joie-ria, òptica i re-paració d’instru-ments de cobla,activitats ques’han mantingutfins a l’actuali-tat.

Origen1915.FundadorFidel Pardoi Martínez.PropietariactualJordi Pardoi Marquès.TreballadorsDos i règim fa-miliar.ActivitatVenda de rellot-ges i joies, òpti-ca i reparaciód’instrumentsde cobla.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

El Festival Internacional de Música de Pe-ralada converteix cada estiu la localitataltempordanesa en un centre d’atracció

cultural de primer ordre. Però no només defestivals viu Peralada, una localitat famosa pelseu castell, pel seu casino, pels seus vins i ca-ves i pel seu camp de golf –també s’hi fa,per les festes de Nadal, un molt interessantpessebre vivent–. Encara que hi ha molts mésaspectes destacats, que han portat el Con-sell comarcal de l’Alt Empordà a incloure-laen un llistat dels deu principals atractius tu-rístics de la comarca. Tal i com s’explica a lapàgina que l’organisme comarcal té a Inter-net, «tot i que probablement els elements mésemblemàtics d'aquesta històrica vila siguin elsvins, el casino i el castell, l'abundància deriqueses històriques i arquitectòniques ha es-tat el motiu que es descrivís Peralada com unpetit trencaclosques en què cadascú hi potcompondre i descobrir una imatge diferent.Això és degut probablement al fet que elsseus orígens es remunten a l'any 500 aC enquè el petit turó que encara ocupa la pobla-ció fou habitat per un grup d'indigets per-tanyents a la cultura ibèrica. Des d'alesho-res, aquest poble, amb nom d'origen romà(Petra lata), ha viscut i participat amb in-tensitat l'apassionant història de l'Alt Empordàincloses disputes comtals i ocupacions es-trangeres com la romana, sarraïnes, carolín-gia o la dels croats francesos comandats pelrei Felip l'Ardit, que ens deixà l'anècdota d'es-tablir el seu campament just on avui es tro-ba el seu camp de golf, considerat idoni pelspracticants d'aquest esport».

VISITES IMPRESCINDIBLESEl Consell comarcal dóna més detalls de Pe-ralada i apunta nous arguments per visitar-la:«Geogràficament, Peralada es troba a pocsquilòmetres al nord de Figueres i amb unapoblació de 1.192 habitants és un dels gre-sols de la famosa cuina de "mar i munta-nya", aportació gastronòmica fonamental tanten els restaurants de l'Alt Empordà com a laresta de la Costa Brava». I també alerta, fentreferència a la riquesa patrimonial de la lo-calitat, que «cal, si ho teniu a l'abast, docu-mentar bé la vostra visita, ja que a bandadel propi nucli i el castell, un nombrós grupd'atractius imprescindibles us han de fer gau-dir d'una experiència inoblidable: la matei-xa biblioteca del castell, amb 80.000 volums(entre ells 220 incunables), el casino, consi-derat per la qualitat de la seva decoració undels millors del món, l'església i el claustredel Carme, el claustre de Sant Domènec, l'es-glésia parroquial, la casa de la vila o els mu-seus del Vidre i del Vi en el mateix palau, sóntots ells motius suficients per justificar per simateixos la visita a Peralada. La majoria d'in-drets poden visitar-se en horari de matí i tar-da i ofereixen la visita guiada».

Entre els principals atractius de Peralada,seguint les explicacions que fan a Internettant el Consell comarcal com l’Ajuntament dela localitat, hi ha:

– Claustre romànic deSant Domènec (s. XII):És l'únic vestigi que restad'un convent d'agustinsfundat a la segona meitatdel segle XI. El gran atrac-tiu del claustre són una sè-rie de capitells decoratsamb escenes bíbliques iprofanes

– Església de SantaEulàlia: Edifici romànicd'estructura basilical. Al'interior destaquen lespintures romàniques quedecoren l'absis.

– Museu del Castell:S’hi pot visitar la biblio-teca, que conté 80.000 vo-lums, el Museu del Vidrei la Ceràmica, el Museudel Vi i l'església Gòticadel Carme.

– Església de Sant Mar-tí: És una construcció delsegle XVIII amb restesromàniques i un campa-nar gòtic. A l'interior hi hael tresor de la Parròquiaamb una creu processio-nal del segle XIV, un cal-ze renaixentista i una ex-posició de pessebres enminiatura dels anys 40.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 24de juliol de 2005

Un petit trencaclosquesFamós pel seu Festival de Música, és un dels atractius turístics destacats pel Consell de l’Alt Empordà.

Peralada

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntament dePeralada, plaçaGran 7.972 53 80 06972 53 88 40(Oficina de Tu-risme)www.perala-da.org

– www.altempor-da.ddgi.es

Peralada. Sobre aquestes lí-nies, una vista aèria de la locali-tat. A l’esquerra, a dalt, un ca-rrer i a baix l’entrada al casinoamb les torres del Castell al da-rrere. Fotos: Jaume Purcallas.

La mosca de GironaDeixa’t portar per les sensacionsGaudeix de la vida amb intensitat

A la venda miraculoses mosques de colors

Een això de la cuina i els vins abunden les guiesmillor o pitjor informades, els guardons més o

menys importants, les puntuacions ben o malamentdiscernides... Hi ha una pila de referències per assa-bentar-se de la qualitat d'un vi o d'un restaurant.Qualitat... segons els que atorguen estrelles, sols opuntuacions. Perquè hi ha guies molt discutibles–en realitat gairebé tot, pel que fa a les guies gas-tronòmiques, és molt discutible– i líders d'opiniódel món del vi igualment mereixedors de ser po-sats en quarantena. Ningú no cregui que estic con-tra les guies, o contra els «gurus» del vi. Em sem-blen necessàries les dues coses i, en alguns casos,molt de fiar, encara que ja se sap que en aquestassumpte abunda la subjectivitat i estem plens deprejudicis adquirits o induïts, que sempre és bod’eliminar. Una altra cosa és l'actitud de cuiners itaverners davant les guies i les qualificacions: espassa de la indiferència o l’hostilitat a presumir delsguardons atorgats pels que fins dos dies abans erentitllats de gairebé «contistes» i «indocumentats».

Ens agradi o no, que a mi no m'agrada massa,hi ha dues referències inexcusables: en cuina, laguia Michelin; en vins, les puntuacions del nord-americà Robert Parker. Hi ha més guies, millors quela Michelin, i hi ha més experts en vins que Par-ker. Però sembla que només compten ells dos.

Cenyim-nos al nostre entorn, és a dir, a Espa-nya. L'ambició de tot cuiner és aconseguir una es-trella Michelin, com la de tot taverner és aconse-guir que Robert Parker puntuï algun dels seus vins–si són més d'un, molt millor– amb noranta o méspunts. Ambicions, normalment, inconfessades...però latents. Quan parlen «en petit comitè», ho re-coneixen, llevat que la Michelin els hagi tret unaestrella o el senyor Parker els hagi situat per sotadels anhelats 90 punts. Entre parèntesis: un no haarribat mai a comprendre quina diferència hi ha en-tre un vi qualificat amb 90 i un altre de 89.

Quan es passa del «petit comitè» a una entrevis-ta per a premsa, ràdio o TV, cuiners i taverners

minimitzen la importància de les estrelles Miche-lin i dels punts Parker: «a mi no em treu la son»,diuen. O «el que m'importa és l'opinió dels meusclients», asseguren. Tot això, repetim, mentre no«cau» l'estrella o el senyor Parker no ha posat la sevamirada sobre aquests vins. En el cas que es tractid'una estrella perduda, o un 90 reduït a vuitanta itants, no és indiferència el que deixen entreveure,sinó que, amb més o menys virulència, malparlende la Michelin i de Parker. Ah, però si la guia ver-mella o l'expert nord-americà els concedeixen elsseus favors... amics meus, com canvien les coses.Un cuiner, en el seu currículum a l'hora de l'en-trevista, no presumeix del seu sol a la guia Camp-sa, ni del seu vuit a la Gourmetour: el primer queens explica és que té una estrella Michelin... i nodiguem res si són dues. Els de tres, a força de cos-tum, acostumen a tenir una altra actitud, gairebémai aclaparadora: saben que en poden perdre una,i es curen en salut. En els vins, el mateix: no ensexplicaran que tenen un 90 en la guia de Peñín: ensdiran, per damunt de tot, que tenen un 90 en lesclassificacions de Robert Parker.

Jo he anunciat moltes vegades un cuiner que lihan donat un sol a la Campsa, o un taverner a quiPeñín li ha donat 90 punts. Es posen contents, ésclar; però sóc jo qui els ho explica. Si es tractad'una estrella Michelin, no hi ha molt marge: esfan públiques totes el mateix dia, i més o menysens n’assabentem tots alhora; però, per si de cas,ens trucaran per dir-nos: «escolta, ja saps que m'handonat una estrella?». En el cas de Parker és mésevident: et truquen, t’envien un correu electrò-nic... Més ben dit, diversos, depenent del grau deconfiança: el seu, el de l'agència que els porta laimatge... El món que no llegeix la revista de Par-ker ha d'assabentar-se de l'èxit com sigui.

Allò dit: tot depèn de com li vagi a cadascú a lafira de les estrelles i els punts: Michelin i Parkerpassen de dimonis a àngels en un moment. O vi-ceversa. I un pensa que... tampoc no és això.

Àngels i dimonisCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Vi d’un atractiu color grocpàl·lid i molt brillant. Aro-

ma floral, intensa, amb recordsdel raïm i notes inteses de fruitstropicals i cítrics que convidena degustar-lo. És lleuger, amb unpas de boca fresc i una acidesarefrescant. Elaborat amb les va-rietats Sauvignon blanc i Mus-cat, de les vinyes de la propie-tat. Presentació en ampolla bor-delesa blanca, amb etiqueta dedisseny del famós dibuixant Ma-riscal. Molt adequat per ser con-sumit en aquesta època d’estiu,molt fred, amb peix i marisc.També com a aperitiu per la sevaacidesa equilibrada.

El celler elaborador: el cellerPla d’en Satlle, viticultors del’Empordà, propietat de la famí-lia Espelt, és un celler indepen-dent situat a Vilajuïga que va ini-ciar la seva activitat l’any 1999,com a continuació d’una explo-tació vitícola d’antiga tradició.Recomanem visitar-lo, ja queestà obert al públic fins i tot elsdiumenges al matí.

MarenyEl vi

2004

Per cuidar els teus fills des d’abans del seu naixement, la Clínica QuirúrgicaOnyar ha inaugurat la nova Unitat de Neonatologia.

Aquest servei permet fer un seguiment acurat dels nadons que estan en si-tuació de risc (pes escàs, problemes pulmonars i hematològics o patologiesmaternes, entre altres) i preveure i tractar qualsevol dificultat que puguinmanifestar, mitjançant:

• El control a partir de 35-36 setmanes de gestació.• L’atenció immediata al part i el seguiment del postpart.• Revisió neonatal precoç.

A més, dintre d’un horari coordinat pel Servei d’Urgències, ofereix atenciópediàtrica durant el cap de setmana.

Perquè tinguis la tranquil·litat que el teu fill està en bones mans des del principi.

La situació d’Hongria és al centre d’Eu-ropa, no a l’est, com solem pensar. Ésun país d’una història agitada, d’ori-

gen nòmada –els magiars, invadits per Tur-quia– i amb una capital doble, Budapest, quebrilla com a cocapital de l’imperi austro-hongarès. La llengua dominant a Hongriaés l’hongarès, situada en el grup finoúgric–amb el finès, el carelià o l’estonià–. És im-portant la minoria gitana, de llengua romí,així com la població d’origen serbi. Però tam-bé minories de llengua hongaresa es trobenfora de les fronteres, particularment a Ro-mania (Transilvània).

Fruit d’aquestes múltiples influències i dela pròpia tradició, simbolitzada per la calderadels antics nòmades i dels pastors, el bogrács,amb la qual s’elaborava el considerat plat na-cional, el gulyás –nom que vol dir pastor–,la cuina hongaresa té elements turcs, germà-nics, serbis, etc..., que s’han integrat en undels sistemes culinaris més importants d’Eu-ropa.

La cuina tradicional s’elabora amb llard, ila cansalada fumada i altres derivats del porcsón insubstituïbles de la cuina hongaresa.Però, a més, el bou i la vedella són fona-mentals i d’una gran qualitat, i constituei-xen la base del famós gulyás (que a Hon-gria és una sopa; quan és un guisat s’ano-mena porkölt). Per si no fos poc, Hongriaés un dels primers productors del món defetge gras i, per tant, oques i ànecs formenpart habitual de la cuina de festa.

TOTA MENA DE PRODUCTESEl peix és de riu, amb la reserva del llac Ba-laton que dóna excel·lents primeres matè-ries, com les apreciades carpes, els silurs aixícom les truites i altres. Les hortalisses méscorrents són les patates, cols, llombardes,pastanagues, tomàquets, cogombres, mon-getes tendres, mongetes seques, llenties i totamena de pebrots, dolços i picants, petits igrossos, allargats o rodons, l’internacionalpaprika. Hi trobem fruites com els albercocs,prunes, pomes, cireres, nous. Els condimentsmés usats són, en primer lloc, l’omnipre-sent paprika –que també es troba en formade pasta–, la crema de llet, anet, julivert, mar-duix, api, comí. La ceba és la base dels so-fregits; fons importants de cuina són la sal-sa blanca i el lecsó, similar a la samfaina.

Hongria ofereix un esplèndid i suggestiuquadre de tota mena de sopes –de pollas-tre, de verdures, de llegums, de gulyás–;sopes fredes –de cireres, de pomes, de comí–;de guarnicions i plats de pasta (tarhonya,lebbencs, csipetke, galuska, sovint d’elabo-ració casolana); de creps salades –palacsin-ta–; d’amanides, entrants i plats de verduresi llegums –pebrots farcits, cols farcides, fu-lles de vinya farcides, pastís de verdures–; deguisats, començant pels pörkölt –conegut in-ternacionalment sota el nom de goulash, gul-yás en hongarès–; de guisats, rostits i farcitsde pollastre, oca, porc; plats de peix de riu–com la carpa empanada de Nadal, els gui-sats de pescadors i molts d’altres–.

La pastisseria hongaresa és una de les mi-llors del món. Degustar-la amb un cafè a Bu-dapest, que compta amb alguns dels mésbells i antics cafès-pastisseria d’Europa, mo-numentals i luxosos, és un plaer iniguala-ble. Hi podeu degustar diversos kálacs–braços–, de nous, de panses i cascall, de ca-

cau; beigels farcits; el Kugler, pastís de xoco-lata; pastís Estérhazy (que caracteritza el fa-mós estalbiment Gerbeadu), krémecs (pastade nata), dobos-torta (xocolata), diós-torta(nous), dlmás pite (pastís de poma)...

«GULAIX» I «PAPRIKA»Gulyás, en hongarès, vol dir vaquer, un per-sonatge que forma part de la mitologia na-cional. És el pastor de la vaca grisa, de llar-gues banyes, de la Puzsta (plana). Dóna noma un dels plats més famosos del món, el gu-laix (trascrit també goulash, goulache, etc...),que és un estofat de vedella, acompanyatamb pasta esmicolada (csipetke). No obstant,la paradoxa és que aquest plat (que tambépot tenir patates) a Hongria s’anomenapörkölt, mentre que si demaneu un gulaix usdonaran una sopa. Aquesta s’elaborava tra-dicionalment a l’aire lliure en una mena de

perol més ample de les vores (bogrács). Ambdós plats, nogensmenys, compartei-

xen un ingredient que caracteritza de formaindeleble la cuina hongaresa: la paprika, pa-raula que en aquesta llengua significa pebrot,i que per tant s’aplica tant al pebre vermellcom al fruit. Els hongaresos fan un enormeconsum d’ambdós productes, de l’esmorzaral sopar, i es fan servir tant per cuinar, ferembotits com per servir a taula. Hi ha di-verses varietats de pebrots i bitxos; una deles més apreciades és idèntica al bitxo dolçde Girona (per amanir i confitar). Els bitxospicants poden ser allargats (com els d’aquí)o rodons i petitets, molt coents. La paprikaes troba en pols (dolça, semi, picant –Cse-megeparika, Édesnemes, Különleges, Rósza–),de picat més o menys fi o en forma de pas-ta (Piros arany), envasada en tubs, excel·lentper cuinar.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 24de juliol de 2005La gastronomia hongaresa té elements turcs, germànics i serbis,

entre d’altres, integrats en un sistema culinari molt destacat.

El goulash (gulyás) és un famós esto-fat de vedella d’origen hongarès, per-fumat amb paprika (pebre vermell). És

popular en la cuina alemanya, txeca i finsi tot es troba al nord d’Itàlia i en la cuinafrancesa. A Hongria aquest estofat rep elnom de porkölt, ja que el golaix –en hon-garès gulyás– és una sopa, normalmentguarnida amb daus de patata i pasta.

ElaboracióPeleu i ratlleu la ceba. Feu-la sofregir enuna cassola amb el llard o l’oli. Quan siguitransparent, afegiu-hi el pebre vermell iremeneu-ho bé. Afegiu-hi la carn. Afegiu-

hi l’all trinxat, sal i, si n’hi poseu, el comí.Feu-li donar uns tombs i afegiu-hi el vi ne-gre, deixant-lo reduir. Tapeu la cassola i dei-

xeu-ho coure a foc baix fins que la carnsigui tendra (uns 45 minuts).– A mitja cocció afegiu-hi el pebrot tallat alàmines i el tomàquet, sense llavors ni pelai fet a trossos. Caldrà afegir-hi una micad’aigua o brou, que just ha de cobrir elguisat.– Abans de servir-ho, torneu-ho a provar desal.

NotesAquest estofat es pot guarnir amb patates(afegides a la cassola o fetes al vapor), pas-ta, etc... Es pot prescindir del pebrot, i po-sar-hi la tomata en puré.

Ingredients

● 800 grams devedella per esto-far, en cubs de2x2 centímetres.● Llard o oli.● 1 ceba.● 1 gra d’all.● 1 pebrot verd.

● 1 cullerada depebre vermell.● 1 tomata.● Carvi o comí deprat.● 1 copa de vi ne-gre (o blanc).● Sal.● Aigua.

GulaixLa recepta

JaumeFàbrega

Hongria

Gastronomia hongaresa. A dalt, una parada de pebrots, base de la «paprika», en un mercat de Budapest; a baix,d’esquerra a dreta, pastís de peix, sopa de maduixes, «gulaix» i «kálac» –un dolç típic, que es pot fer farcit o no–.

Hi ha persones que tenen una gran vo-cació col·leccionista, que són polifacè-tics en aquest univers cultural i d’esbar-

jo, que senten atracció per moltes i diversesvariants, per bé que normalment hi ha unadisciplina en particular per la qual senten unaespecial predilecció, la qual cosa els porta auna especialització en alguns casos força im-portant i reconeguda. Un exemple és LluísMasferrer i Puig, un gironí resident a Quart defa uns anys, que col·lecciona amb devoció totaquell paper imprès relacionat amb Gironaciutat, sobretot llibres i postals. Té, per exem-ple, gairebé tot els llibres i treballs dedicats ala capital, escrits per autors i historiadors comCarles Rahola, Joaquim Botet i Sisó, Josep Pla,Jaume Marquès, Joaquim Pla Cargol, a mésd’altres més actuals, com Josep Clara, NarcísComadira, Josep M. Gavin, o Maruja Arnau.

El seu interès per la ciutat de Girona es re-flecteix també en un llarg inventari d’altres do-cuments i signes impresos, a més de publica-cions com la Revista de Girona i els progra-mes de fires de Sant Narcís. I en el terreny dela targeta postal té la particularitat que noméspara atenció a les de color, a partir del 1908,motiu pel qual els primers exemplars són li-tografies o il·luminats a mà. De les més anti-gues cal destacar les postals de L. Roisin i dela marca Litocrom; mentre que de les moder-nes n’hi ha de Fiter, i Bosch, de Sant Hilari; deCarrera, de Santa Coloma: i de les firmes Per-gamino, Ubach Puig, Massegur, Arribas, Gar-cía Garabela, Triangle, o Escut d’Or.

D’altra banda, Lluís Masferrer és un dels dar-rers vitolfílics reconeguts, en haver aplegatgran quantitat de faixes de cigar antològiques,de les cases Alvaro, Reig, Esmeralda, nomésedicions espanyoles, i amb unes sèries quearrenquen des de les primeres editades per lesmés conegudes fàbriques de l’Estat. Altres ves-sants pels que sent interès són els de les eti-quetes de vins i caves, els punts de llibre, elscupons de l’ONCE –en té des del primer del’any 1984, del tipus petit dels anys 1982 al1985, les numeracions de l’1 al 10.000, i altresvariants–; loteries, lottos, secants de colònia,postals Free, cromos, tasses de marques decafè, segells de correus tema Europa, etc...

AFICIONAT DES DEL COL·LEGIPreguntat-li pels seus inicis, Masferrer expli-ca que «l’afició em ve des de ben petit, quananava al col·legi i començàrem a fer col·lec-cions de cromos de cases de xocolates comla Torras, o l’Ametller. En entrar al món la-boral ho vaig deixar; després va venir el ser-vei militar, el festejar, fins que ara farà unstrenta anys i arran de fer-me membre de laSocietat Filatèlica Gironina, vaig tornar a en-grescar-me, entrant en contacte amb bonscompanys, coneixent gent i participant en ex-posicions. He col·laborat en diferents mos-tres col·lectives com les de Girona i Quart».

Lluís Masferrer és un dels organitzadors del’exitosa Exposició de Quart, celebrada el pas-sat cap de setmana, amb un rècord de parti-cipants, sobre la que diu que «a causa del meucanvi de residència, ja des del primer any emvaig afegir a altres companys per tirar enda-vant aquesta exhibició no competitiva; cadaany s’hi enregistra més gent, actualment hemarribat a la seixantena, i ja estem quasi al límitde les nostres possibilitats, tot i que semprerestem oberts a nous expositors, si són de qua-litat millor que millor, i amb la sort de comp-tar amb la bona predisposició de l’Ajunta-ment». A més, afegeix, «organitzem la trobadad’intercanvi, enguany amb el tema especial deles plaques de cava, amb uns quinze partici-pants amb taula, i un nombrós públic visitanti intercanvista; totes aquestes activitats són gra-

tuïtes i obertes a tothom». Ell mateix va mun-tar la seva paradeta, totalment amateur, a lasala d’intercanvi, oferint molt diferents varie-tats del col·leccionisme popular, per afavorirles transaccions amb altres companys, peròsense baixar en cap moment la guàrdia de l’or-ganització, a càrrec d’un reduït però entusias-ta grup d’aficionats de Quart.

Quan el més corrent és que a casa d’un

col·leccionista no hi hagi ningú més de la fa-mília que senti atracció per aquest món, LluísMasferrer explica orgullós que un seu fill,l’Àlex, ha seguit les seves passes, havent-seespecialitzat en les miniatures de plom, quepinta ell mateix, i amb les que ha obtingut jaimportants premis, com són la medalla d’oren una recent exposició a Marsella; un segonpremi a Girona; i un tercer a Barcelona.

Col.leccionisme


La Girona de paper

XavierRomero

Lluís Masferrer té una completa col·lecció de llibres, publicacions i targetes postals sobre la ciutat.

MA

RC

MA

RTÍ

MA

RC

MA

RTÍ

MA

RC

MA

RTÍ

MA

RC

MA

RTÍ

MA

RC

MA

RTÍ

MA

RC

MA

RTÍ

www.lagenda.info L’agenda de referència de les comarques de Girona

Es calcula que l'any 2010 almenys un terçde la població espanyola tindrà varius,la conseqüència més directa de la insufi-

ciència venosa crònica. Avui, segons les últi-mes enquestes, el 20% dels homes i el 40%de les dones pateixen aquest problema queva molt més enllà de l’estètica. Moltes vega-des produeixen molèsties que alteren la vidanormal. I si no es prenen mesures i progres-sen, les conseqüències poden ser greus ambinflor, coàguls, hemorràgies i en últim extremferides i úlceres de tractament complicat.

Totohom pot patir varius, però hi ha unsfactors de risc clar que incrementen les pos-sibilitats de patir-les. Per exemple: sobrepès;vida sedentària; activitat professional que obli-gui a estar assegut o dret molt temps; llargsviatges diaris; embaràs; exposició a la calor;alguns tractaments mèdics hormonals... En ge-neral, com assenyala el Dr. Rial, cirurgià vas-cular de l'Hospital Clínic de Madrid, es potconsiderar factor de risc tot el que contribueixia dificultar el retorn venós; és a dir, l'ascen-sió de la sang des de les cames fins al cor odebilitar les parets de les venes i fer-les pro-clius a la dilatació. També hi ha predisposi-ció genètica a patir aquest problema i, defet, els antecedents familiars són clau a l'ho-ra de preveure la seva aparició. Però no totsels pacients amb antecedents familiars de-senvolupen varius; i altres en canvi presen-ten varius sense cap antecedent previ.

En tot cas, abans de l'aparició de les va-rius hi ha una sèrie de signes que podrien ser-vir de toc d'atenció. A més dels antecedents,hi ha símptomes d'insuficiència venosa comla pesadesa i el cansament de les cames, do-lor de diferent localització en trajectes veno-sos (tous de la cama), rampes nocturnes, pi-cors, dermatitis, canvi de coloració de la pell,etc... I no s'oblidi que qui pateix insuficièn-cia venosa és candidat a patir l'anomenadasíndrome de la classe turista.

El primer punt per prescriure el tractamentes basa en una avaluació clara de la situa-ció. Hi haurà casos –comenta el Dr. Rial– enels quals amb un tractament conservador ambmedicació i mitges elàstiques s'aconseguiràcontrolar els símptomes i frenar l'evolució;però en d’altres caldrà recórrer a la cirurgiao a tractaments alternatius coadjuvants. Delstractaments no quirúrgics de què es disposaen l'actualitat, la compressió elàstica és la queproporciona més alleugeriment al pacient, iestà comprovat que és una teràpia efectiva.

I per què resulta l'estiu enemic de les va-rius? Simplement perquè les altes temperatu-res tendeixen a dilatar les venes. Sobretotles que ja tenen debilitades les seves parets.Com que, a més, s'alenteix la circulació de re-torn, es produeix un estancament venós ambretenció o edema. Totes aquestes circumstàn-cies propicien l'agreujament de la patologiavenosa i l'aparició de complicacions. Per totaixò, la persona que les pateixi ha d'evitar du-rant aquesta època l'exposició directa al solper la seva acció vasodilatadora; també es-tan contraindicats els banys termals calents,les saunes i la depilació amb cera calenta.

Un dels grans problemes que presentenles varius és que moltes vegades són asimp-tomàtiques; és a dir, molts varicosos no tenendolor, ni pesadesa de cames, ni rampes ni ede-mes. De manera que quan es manifesta la ma-laltia ja són més freqüents les complicacions.

DEU CONSELLSLa revista especialitzada La Vena feia deureflexions per a una bona prevenció:

1.- En l'epidemiologia de la malaltia desta-

ca el paper negatiu que exerceixen les faixes-pantaló, vestits molt cenyits o el que és pit-jor, pantis, malles, o pantalons molt ajustats,protagonistes del que ja s’anomena «síndro-me dels texans».

2.- No convé que la calor incideixi directa-ment a la cama, des d'una estufa, calefacciódel cotxe o sota el terra.

3.- Evitar el sedentarisme, i no abusar delcotxe, autobús, metro, per als desplaçamentsen les grans ciutats.

4.- No portar botes altes, d'ús molt freqüenta l'hivern. Perjudiquen perquè donen moltacalor i impedeixen el retorn venós.

5.- No als talons alts, que no ajuden que labomba fisiològica del retorn situada en el pan-xell actuï. Moltes rampes i contractures pro-duïdes per aquest motiu desapareixen quanes porta la sabata adequada.

6.- Portar a les cames una contenció ade-quada, sobretot les persones de més risc. Per

a la dona hi ha mitges dediferents graus de com-pressió, fins al genoll, cui-xa, cintura, segons el pro-blema clínic. Per a l'homeés suficient un mitjó decompressió fins al genoll.És suficient per impedirel cansament, pesadesa,inflor, dolor de cames iper descomptat evitar eldesenvolupament de va-rius.

7.- El restrenyiment ésun factor que s'ha de te-nir en compte en la for-mació de varius. D'unabanda, perquè es com-primeix la vena ilíaca. Iper l’altre, per l'esforç quees realitza. Per tant, és im-portant una alimentaciórica en fibra per preve-nir el restrenyiment.

8.- L’obesitat i l’excés depes alteren els impulsosi contraccions musculars,fent insuficient la bombavenosa del panxell; és im-portant mantenir-se en elpes ideal estable.

9.- Manteniment delsmúsculs del panxell, elmecanisme més importantde la propulsió venosa.Per aconseguir-ho calexercici físic.

10.- Pel que fa a l’ali-mentació, als països delsud-est asiàtic la poblacióno pateix varius. Semblaque hi ha un factor comúde protecció en molts paï-sos del tercer món i és l'a-limentació rica en vitami-na E, que es troba sobre-tot en molts alimentsintegrals; als països occi-

dentals, en canvi, les dietes contenen alimentsno integrals i olis refinats rics en àcids gras-sos saturats, que disminueixen les taxes de vi-tamina E. Els aliments que se citen a conti-nuació contenen vitamina E i els prenen di-verses vegades a la setmana les personesque viuen als països que desconeixen els pro-blemes venosos: Germen de soja, oli vegetalverge, llegums, cereals complexos, fetge, arròssense espellofar, fruita verda. La vitamina Eexerceix una acció primordial sobre la fibramuscular llisa de la paret venosa i teixit con-juntiu, el que actua favorablement sobre elto venós.

És molt comú que la gent menyspreï aques-tes mesures de prevenció. És un error. Pot-ser la causa d'aquest plantejament fals està enel fet que la relació causa-efecte és molt llu-nyana. A vegades han de passar més de 20-30 anys perquè es desenvolupin a la pell lesseveres complicacions varicoses.

Salut


RamónSánchezOcaña

L’estiu és una època especialment dolenta per a aquest problema,que no és només estètic i que afecta més les dones que els homes.

Les varius

MA

RTI

FE

RR

ER

assistència sanitària

AsisaLa solució que vostè busca

Delegació Girona: Passeig General Mendoza, 1 entl. (Pl. Catalunya) - 17002 GIRONATelèfon 972 20 77 58 - Fax 972 22 44 30 e-mail:[email protected] a Figueres: C/ Col·legi, núm. 5 baixos - FIGUERES

Pot estar segur.

EL NÚM. 1 ETS TU.


LoredanaRoccasalva.

Abed Mahfouz.

AlessandroConsiglio.

AccademiaReale di Modae Costume.

1

23

T E I X I T SS E L E C T E S

Rebaixes a Te ix i t s E loy

C/ Bacià 1 - 17001 GIRONA • Tel. 972 20 32 26

Del 30%...al 50 %...

BUSCA...TRIA...

I TROBARÀS!!

Tendències17 DominicalDiumenge 17de juliol de 2005

Les col·leccions presentades a AltaRoma Altamoda per a latardor-hivern 2005-06 s’han caracteritzat, amb algunesremarcables excepcions, per la manca dels dos ingredientsbàsics a qualsevol passarel·la: espectacularitat i originalitat.

Modèstiaromana

A.E.T.

1Fausto Sarli.2Renato Bales-tra.3Mariotto per aGattinoni.4Abed Mahfouz.5Teresa Litrico.6Eva Minge. 7AlbertaFerretti.8Tony Ward.9Valeria Marini. 10Ettore Bilotta. 11European Insti-tute of Design.

9

10

54

6 7 8

11

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/ Pare Maria Claret, 14, 2on 2a - 17002 GIRONA

C/ Sant Antoni, 13, 2n B (cantonada c/ Major) - Tel. 972 32 86 86 - 17220 ST. FELIU DE GUÍXOLS

Fa poc més d’un mes celebrava a París,sense estar-se de res, el seu 54 aniver-sari i es mostra convençuda que «cada

vegada» canta «millor». «Ja no tinc la passió il'energia d'una joveneta de 17 anys, peròl'experiència de la vida substitueix tot aixòi et fa cantar millor», assegura. Bonnie Ty-ler presenta un nou àlbum, Wings, per alqual ha gravat tretze cançons inèdites i hatornat a gravar dos dels seus grans èxits,Total eclipse of the heart i It's a heartache.«Són cançons velles –comenta– que mai noem canso de cantar, entre d'altres coses per-què formen part dels que sóc i perquè ésun plaer sentir com vibra el públic amb elles».

Bonnie Tyler va començar a finals dels sei-xanta, cantant a casa seva influenciada «peruna mare enamorada de l'òpera, tres germa-nes i dos germans que escoltaven de tot, desdels Beatles i Elvis a cançons tradicionals»,

i un pare que li «gra-vava el top 40» i ella«escrivia les lletres percantar-les davant delmirall». Després, «percasualitat», un produc-tor que anava a veureun grup es va equivo-car de sala i la va aca-bar fitxant a ella, queformava en aquelltemps part d'una ban-da amb la qual va es-tar-hi set anys. Va co-mençar en solitari el1974 amb el tema My,my honeycomb i dosanys més tard arriba-ria el seu primer granèxit, Lost in France.

El seu àlbum de de-but és de 1976, Theworld starts tonight igràcies al tema It's aheartache va trencar ales llistes americanesi en quaranta païsosdiferents, entre ells Es-panya, arribant a gra-var més de quinze àl-bums, publicar la ma-teixa quantitat derecopilatoris i més de60 singles. «La base del'èxit és que tot això etsegueixi divertint. Jono vaig començar acantar perquè busquésl'èxit, sinó perquè es-timava la música i lasegueixo estimant»,sostè.

La prova és el seunou treball, Wings,que ha vist la llum en18 països diferents a la

vegada. En el disc canta a duo amb LorreinCrosby el tema I'll stand by you, «molt al'estil Meat Loaf» i torna a les seves «arrelsde pop rock més autèntiques». La cantant,que va gravar l'àlbum a París, ha intervin-gut en la composició de les lletres; la músi-ca diu que és «incapaç d'escriure-la». El mo-tiu que hagi tornat a gravar dos dels seusèxits, It's a heartache i Total eclipse of the he-art, no és un altre que «tenien 20 anys». «Emvenia de gust –explica– donar-los un nouenfocament i cantar-los amb un altre sentiti un altre sentiment».

Bonnie Tyler recorda que la veu trenca-da i ronca que la caracteritza és el resultatd'«una operació de nòduls a les cordes vo-cals» a la qual es va haver de sotmetre el1976. «Jo tenia la veu molt més dolça, peròqui m’havia de dir que aquell mal es conver-tiria en el meu senyal d'identitat», conclou.

Música


Cada dia canta

millorParlant del seu nou disc, «Wings», Bonnie Tyler assegura que

l’«experiència de la vida» ha substituït «la passió i l’energia d’unajoveneta de 17 anys», i que això li permet millors interpretacions.

Bandes sonores

Novetats

El coche fantásticoStu PhillipsFSM/Universal

Els editors de larevista nordame-ricana Film ScoreMonthly porten aterme a través delseu segell disco-gràfic un impa-gable treball derescat d’algunesde les bandes so-nores més impor-tants de la histò-

ria del cinema. Publiquen unes acurades edicionsen format CD, sovint amb molt material inèdit. Deforma puntual també recuperen la partitura d’al-guna sèrie de televisió, com és el cas d’aquesta,estrenada el 1982 i que mai no havia disposat decap edició discogràfica oficial. Aquest CD recu-pera la partitura de l’episodi pilot i de quatre delscapítols. Destaca l’inconfusible tema central, es-crit a mitges amb el productor de la série, Gle-enn A. Larson, i que és un dels primers interpre-tats íntegrament amb sintetitzador. Aquest temaapareix en forma de variacions en diferents frag-ments de la partitura, que Phillips va concebre pera una petita formació orquestral. Lluís Poch

María Lavalle: «La pena...»

María Lavalle fusio-na a La pena golfatangos i fados is’acosta als als sonsflamencs, tres gè-neres que, segonsella, «comparteixensentiments» i unesarrels «masclistes»que els han portat amarginar les dones.Nascuda a BuenosAires en una famíliade diplomàtics, als7 anys María Lava-lle va deixar Argen-tina per viure en paï-sos com França, Ho-landa i Portugal, fins que es va instal·lar a Madrid,on ara resideix, encara que el seu cor mestís la por-ti a passar els caps de setmana en un poblet dePortugal i temporades cada any a la seva ciutat na-tal. El 1994 va publicar el seu primer disc, Sabota-je, i el 1999 el segon, Frutos compartidos, que ladefinia com a cantautora. Ara, a La pena golfa, l’ar-tista busca les seves arrels per demostrar que eltango i el fado tenen moltes coses en comú.

Carlos Ann: «Descarado»El músic i productor barceloní Carlos Ann ha pu-blicat el seu tercer disc en solitari, Descarado, untreball que oscil·la entre el pop i la música de ball,amb importància dels textos i en el qual ha col·la-borat Bunbury –al tema Hoy me dejaré–. Incloucançons com Descarado y maleducado, Hada, Elverano se acabó, Chica underground, Anteayer,El sistema te ha timado, La infección, Lúdano o Lavenganza no viaja conmigo, a mig camí entre Pulp,Depeche Mode, Tino Casal o David Bowie.

Arnaldo Antunes: «Saiba» Després de l'èxit internacional de Tribalistas, undisc que unia Carlinhos Brown, Marisa Monte i Ar-naldo Antunes, aquest últim publica Saiba, un àl-bum en el qual demostra que la música brasilera«és fruit de la positiva convivència cultural». Poe-ta, artista plàstic, compositor i cantant, Antunes (SanPaolo, 1960) porta 22 anys de trajectòria musical,en els quals ha publicat set discos en solitari desde la seva separació, el 1992, del grup punk Ti-tas, nom de referència del rock brasiler dels 80.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Zapatillas ElCanto del Loco2 = Fijación oralVol. 1 Shakira3 = Il Divo Il Divo4 ▲ Mi sangreJuanes5 = Punto yaparte Fran Pe-rea

REGNE UNIT

1 = Back to Bed-lam James Blunt2 = X&Y Cold-play3 = ForeverFaithless - Thegreatest hitsFaithless4 = EmploymentKaiser Chiefs5 ▲ Tissues andissues CharlotteChurch

ESTATS UNITS

1 ▲ TP.3 Reloa-ded R. Kelly 2 ▲ The cook-book Missy Elliot3 = X&Y Cold-play4 = The emanci-pation of MimiMariah Carey5 ▼ U.S.A.: Uni-ted State ofAtlanta YingYang Twins

TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: EMILIO NARANJO/EFE

Creep

Director: Christopher Smith.Intèrprets: Franka Potente,Vas Blackwood.Distribuïdora: Filmax.Durada: 95 minuts.Una jove que torna a casadesprés d’una nit de festas’ha d’enfrontar a un éssermonstruós que corre pelmetro de Londres. Així defàcil i així d’efectiu: Creepno enganya ningú i aconse-

gueix mantenir la tensió gràcies al bon treballde la Potente i la creació d’atmosferes. P. P.

Realidad mortal

Director: Rafael Zelinsky.Intèrprets: Vanessa Chris-telle, Natalia Cigliuti. Distribuïdora: Filmax.Durada: 90 minuts.Els participants d’una menade Gran Hermano comen-cen a caure com mosques iels supervivents comencena recelar de tothom. Goresense gaire originalitat –éssospitosament similar a la

britànica My little eye– que només distreu per lapena que fan la majoria d’intèrprets. De consumexclusiu per a amants de la sèrie Z. P. P.

La sombra del miedo

Director: Rich CowanIntèrprets: Matt Davis, Ja-mes Spader, Aidan Quinn.Distribuïdora: Filmax.Durada: 100 minuts.Correcte thriller sobre un in-dividu que atropella un ho-me i fuig. L’únic testimoni del’accident converteix la sevavida en un autèntic malson.El millor és el planter de se-cundaris, que completen el

veterà Peter Coyote i Robin Tunney. Per passarl’estona. P. P.

J a és tota una tradició que s’estrenin duespel·lícules a partir de premisses similars,com si la indústria, ara que viu un crisi

confessa, es pugués permetre aquests lu-xes. Així, en pocs mesos arribaran Fight-plan i Red Eye, thrillers que comparteixenla idea del segrest en ple vol. Els dos títolsdemostren, d’entrada, que Hollywood co-mença a superar, cinematogràficament par-lant, els tabús autoimposats després de l’11-S, fins al punt que s’està preparant una cin-ta sobre el segrest dels avions que van acabarenrunant les Torres Bessones. En qualsevolcas, ambdues cintes també presenten algu-nes notables diferències. Fightplan –de laqual parlarem més endavant– flirteja tími-dament amb el cinema fantàstic i documen-ta el drama d’unamare (una recupe-rada Jodie Foster)a qui li desapareixla filla dins d’unavió; el problemaés que ningú noha vist la nena imentre la protago-nista la busca de-sesperadament, la tripulació comença a dub-tar de la seva existència. Els primers passishan estat força aplaudits, però hi ha qui endestaca les –molestes– semblances amb la re-cent Misteriosa obsesión.

Red Eye, en canvi, aposta obertament pelcinema de terror i és la primera pel·lículade Wes Craven que produeix la Dreamworksde Spielberg, Katzenberg i Geffen. A po-ques setmanes de la seva estrena nord-ame-ricana, els crítics asseguren que el film redi-mirà l’autor de Scream de l’estrepitós i me-rescut fracàs de Cursed (La maldición), a la

vegada que en destaquen les atmosferesclaustrofòbiques i una capacitat per anar algra –el film dura 85 minuts, crèdits inclo-sos– que el cineasta semblava haver perdutdes dels temps de Las colinas tienen ojos.

L’originalitat de Red Eye resideix en el fetque la història està explicada des del puntde vista d’una noia segrestada en ple volper un misteriós psicòpata que té un es-trany interès per un altre dels passatgers.L’home, assegut al seu costat, li diu que, siel delata, el seu pare morirà. És l’inici d’unaangoixant aventura centrada, principalment,en la tasca de la seva parella protagonista,formada per Cillian Murphy (l’Espantaocellsde Batman begins) i Rachel McAdams, unajove promesa –té un aire a Jennifer Garner–

vista a Chicas malas i El diario de Noah. Cra-ven no està tan interessat en els motius o l’es-pectacularitat del captiveri com a aprofitar-lo per a un exercici de suspens que remet ales millors sèries B de Larry Cohen.

El director de Pesadilla en Elm Street hadisposat d’un gran equip tècnic encapçalatpel director de fotografia Robert D. Yeoman–un habitual de la filmografia de Wes An-derson– i el compositor Marco Beltrami, des-cobert pel mateix Craven a la trilogia de Scre-am. Enmig de tant soroll, una cinta de ter-ror basada en l’austeritat serà benvinguda.

El terror viatja

en avióEl director Wes Craven prova de redimir-se del merescut fracàs de «Cursed (La maldición)» amb la cinta de terror «Red Eye», onuna jove és segrestada en ple vol per un misteriós psicòpata.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

BilitisFrancis LaiMelòdic

El compositornascut a Niça vatenir un debuttriomfal en el móndel cinema grà-cies a la bandasonora d’Un hom-bre y una mujer(1966). Aquesttreball li va obrirles portes deHollywood, on

quatre anys més tard va obtenir un gran èxit ambla partitura del drama Love Story. L’score va gua-nyar l’Oscar i va confirmar el músic francès comun dels millors autors de melodies per al cinema.Des de llavors ha seguit una carrera irregular, enla qual sobresurten alguns treballs com la parti-tura d’aquest film. Per al debut cinematogràficdel fotògraf David Hamilton sobre el despertar se-xual d’una adolescent, Lai va compondre una obramolt sensual i elegant, amb un potent tema cen-tral que enganxa des de la primera escolta. Labanda sonora, de la qual se’n van vendre uns setmilions de còpies, va rebre una nominació als pre-mis Cèsar del cinema francès. Lluís Poch

El futur de HollywoodCillian Murphy, l’inquietant Espantaocells de

«Batman begins», i Rachel McAdams, vista a«Chicas malas», protagonitzen aquesta cinta

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Immediatament abans de l’arribada de l’Islam, elsfilarcs gasànids (una tribu de l’oest d’Aràbia), con-

trolaven Aila en nom de Bizanci, i l’any 325 elseu bisbe a Aila depenia directament del Consellde Nicea.

Les excavacions iniciades l’any 1994 per un equipde la Universitat de Carolina del Nord va localit-zar la ciutat nabatea-romana d’Aila, a dos quilò-metres de Tell al-Khalifeh, a l’àrea circular de lamoderna Aqaba. En un dels més emocionants des-cobriments dels últims temps, els arqueòlegs vandesenterrar a Aqaba el que, segons sembla, és l’es-glésia més antiga del món, procedent de finalsdel segle III dC. És una mica més antiga que l’es-glésia del Sant Sepulcre, situada a Jerusalem, i l’es-glésia de la Nativitat de Betlem, ambdues data-des al segle IV dC. L’església va ser trobada enun terreny a l’est del carrer Istiklal.

La ciutat emmurallada d’Aytala va ser construï-da durant els primers anys de l’era islàmica –unrar exemple dels primers projectes urbanístics islà-mics–. La seva planta està assenyalada mitjançantcarrers axials, dirigits a quatre portes, que es creuenal centre, on s’eleva un arc quadrifont (quatre arcscreuats), que recorda el plànol dels camps de leslegions romanes. Desenterrats a mitjan anys 80 perun equip arqueològic, format per americans i jor-dans, les restes d’Aila es van localitzar al llarg dela via principal d’aigua entre el complex Möven-pick i el Reial Club de Navegació. L’Aila islàmicaes va beneficiar del peregrinatge anual a la Mecai va continuar prosperant fins a finals del segle XII,quan la ciutat va ser sacsejada per una sèrie deterribles terratrèmols i pels atacs dels croats i be-duins.

És probable que el fort d’Aqaba s’erigís on unavegada hi havia hagut el castell dels croats, abans

que fos totalment destruït pels ayyubites. Es creuque l’actual fort va ser construït pel penúltim sultàmameluc, Qanswah al-Ghawri (1501-1516), tal icom indica una banda amb una inscripció àrab,escrita en caracters nasjí, que recorre les parets delvestíbul situat darrere la porta. Els otomans vanfer algunes importants reconstruccions l’any 1587i el fort ha estat modificat diverses vegades desd’aleshores. El 1917, l’exèrcit de l’emir Hashemi-ta de la Meca, Sherif Hussein bin Alí, va atacar iderrotar la guarnició turca d’Aqaba. Des d’ales-hores, es pot veure l’escut d’armes Hashemita so-bre la porta del fort.

Posteriorment, l’emir Hussein va viure durantmig any en una casa, contígua al fort, que actual-ment es troba en el mateix complex, amb el mu-seu arqueològic. El fort està obert cada dia. Lesentrades es poden adquirir al museu.

ELS OTOMANS I LAWRENCE D’ARÀBIADes de principis del segle XVI i fins a la GranRevolta Àrab durant la Primera Guerra Munial, Aqa-ba va estar sota la dominació otomana. Durantaquests 400 anys, la ciutat va perdre la seva anti-ga espledor fins a convertir-se en un petit poblepròsper, de poca importància. T. E. Lawrence,populament conegut com a Lawrence d’Aràbia, vaformar part de la campanya de 1917, que final-ment va expulsar els turcs de la ciutat.

Envoltada d’escarpades muntanyes violàcies, Aqa-ba gaudeix d’un formidable clima durant tot l’any.A l’hivern, mentre Amman enregistra temperaturesde només 5 graus, la temperatura es manté al vol-tant dels 20 graus i encara que la primavera i la tar-dor són les millors èpoques per visitar Aqaba, la fres-ca brisa procedent del mar suavitza les temperatu-res de l’estiu, que poden arribar als 40 graus.

Primer havien estat només ru-mors sense fonament que

costaven de creure. Després,els que els explicaven ja do-naven més detalls. Finalment esva convertir en notícia certa ipublicada als papers oficials. Elministre Mendizábal tirava en-davant la desamortització. Justara que els faltava l’abat, unhome que havia arribat quanencara no havia començataquest segle tan convuls, quehavia hagut de fer front a lapresència dels soldats de Na-poleó, que havia lluitat perquèl’abadia recuperés l’esplendord’abans de la guerra, que haviavist com tornava el rei FerranVII i com es començava a par-lar del carlisme, un home quehavia viscut tant, i encara noera suficient... Ell, que ara jeiaenterrat sota aquelles lloses,s’havia convertit en l’últim abatde Besalú.

Melcior de Rocabruna Taver-ner va néixer a Barcelona l’any1763, en el si d’una de les fa-mílies nobles que habitaven ala capital catalana al segle XVIII.Als clans més poderosos de lasocietat d’aquells anys semprehi havia un fill que havia de se-guir la carrera eclesiàstica. Vaser el cas de Melcior de Roca-bruna Taverner, ordenat sacer-dot el 1788. A partir d’aquellmoment, va exercir de confes-sor, de predicador i de vicari.Finalment, deu anys desprésd’haver fet els vots, el 1798, igràcies als contactes familiars,se li va concedir el càrrec d’abatde Sant Pere de Besalú. Enaquella època s’accedia als llocsde responsabilitat adquirint-losper una suma de diners o perinfluències amb la jerarquiaeclesiàstica. Una cosa similarpassava amb els càrrecs de lesadministracions públiques.

Melcior de Rocabruna Taver-ner va ser abat de Sant Perede Besalú durant gairebé 40anys, fins el moment de la sevamort. Al llarg del seu mandat,per exemple, va haver de ferfront als desperfectes causatsper la guerra napoleònica i esva veure obligat a reconstruirpart del monestir.

Melcior de Rocabruna Taver-ner va morir el 1835, quan te-nia 72 anys. En aquells mo-ments, l’administració espa-nyola havia de fer front a unagreu situació econòmica. El mi-nistre d’Hisenda d’aleshores,anomenat Mendizábal, va de-cidir expropiar els béns de lesordes eclesiàstiques que hi ha-via arreu del territori per sub-hastar-los i així aconseguir re-dreçar els comptes públics. L’a-badia de Sant Pere de Besalúva ser un dels immobles afec-tats pel que es va conéixer comla desamortització de Mendi-zábal. Així doncs, Melcior deRocabruna Taverner, que haviaestat enterrat sota el cor de l’es-glésia abacial, s’havia conver-tit en l’últim abat de Besalú.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

A Jordània (II)Melcior deRocabrunaTavernerXAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep Ma. [email protected]

Seguint amb les lectures de la tradició orientalque vàrem encetar en l’últim article d’ara fa

quinze dies amb la presentació i comentari delDhammapada, text fonamental del budisme, i pen-sant que el temps de vacances és un bon momentper endinsar-se en els textos fonamentals d’altrescultures i tradicions espirituals, avui parlaré delsUpanishads, que formen part de la literatura sa-grada de l’Índia.

Contràriament a altres tradicions religioses i es-pirituals, no hi ha un fundador de l’hinduisme. Laseva filosofia prové dels ensenyaments dels an-tics savis, anomenats rishis. D’ells provenen els Ve-des, mot sànscrit que vol dir saviesa i que és la mésantiga literatura religiosa de l’Índia. Segons la tra-dició, la divinitat revelà oralment als rishis el con-junt dels escrits vèdics. La seva lectura ens revelaque foren escrits per savis i poetes altament rea-litzats des del punt de vista literari i espiritual. Undels més coneguts, el Rig Veda, probablement fouescrit entre el 2000 i el 1500 aC. Altres ho forenposteriorment, entre els 800 i els 400 aC.

Més tard altres rishis varen enriquir els Vedes ambels seus propis comentaris, fruit de llurs medita-cions i realització espiritual. Son aquests comen-taris que porten el nom d’Upanishads, i donadala seva importància han assolit la categoria d’obrapròpia, de forma semblant a com el Bhagavad Gita,que forma part de la monumental obra Mahaba-rata, el poema èpic-espiritual més extens de la hu-manitat, és conegut i publicat com a obra inde-pendent.

Tant és així que en els Upanishads hom hi tro-ba el nucli de la filosofia vedanta. Tracten sobreel significat i la naturalesa de l’univers i presentenla divinitat com una realitat absoluta o principi còs-mic anomenat Brahman (l’absolut). Exploren enles més diverses direccions el contingut metafísicde la revelació vedanta. En general son textos breusescrits en prosa, per bé que alguns intercalen tam-bé alguns versos.

Els Upanishads foren coneguts a Europa i a Oc-cident a través d’una primera traducció al llatí fetaper Anqueil Duperron el 1802, que fou publicadaa París. Aquests «Himalaies de l’ànima», com tam-bé se’ls ha qualificat, feren exclamar al filòsof ale-

many Schopenhauer: «Llegir-los ha estat el consolde la meva vida i ho serà de la meva mort».

Els poetes i savis que escriviren els Upanishadsens mostren que només una elevació del pensa-ment i de l’emoció, i després una experiència in-terior que ens porti més enllà de la ment i delmón sensorial, de l’irreal maia, ens pot fer conèi-xer la Realitat última, Brahma, a través de la unióamb ell. Quan ens elevem al millor de nosaltresmateixos, quan ens submergim en la nostre essèn-cia, és quan esdevenim un amb Brahman, i tot co-neixement ens és revelat, car som aquest conei-xement. Per això el savi de l’Upanishad que ha dis-solt tots els vels de l’ego i ha realitzat la consciènciade la unitat diu simplement: «Jo sóc Ell». o encaramés: «Qui coneix Déu esdevé Déu», com diu elMundaka Upanishad.

Aquesta no-dualitat que és el testimoni últim detot el Vedanta i dels Upanishads en particular que-da reflectit en aquests versos del MahanarayanaUpanishad: «Transcendint tots els mons, tots els és-sers, ultrapassant l’espai i els límits del cel, Sen-yor de tot el que és, el primogènit de la veritat, através de si mateix, en si mateix, ha arribat a simateix». O també en aquestes paraules de l’IshaUpanishad: «En aquell que ha reconegut l’universen el centre mateix del seu jo, i a si mateix en elcor de l’univers... en aquest espai del cor, idènticals espais eterns...».

Igual que després trobarem en d’altres tradicionsespirituals, com ara els sufís, el savi dels Upanis-hads que ha atès la realitat última, el misteri delqual «les paraules se’n tornen perquè no podenarribar-hi», ens insisteix una vegada i una altraque Brahman, la realitat que tot ho trascendeix,cal buscar-la en el cor: «Tan immens com l’espaide fora, ho és aquest espai interior al cor: allà estroben tots els mons, el cel i la terra, el foc i el vent,el sol, les estrelles, la lluna i els llamps, tot...». Itambé en aquest testimoni, definitiu i corprenedor,igualment del Chandogya Upanishad, que es con-verteix en una crida sublim per a tot sincer bus-cador: «Sí, aquesta llum que ultrapassa el firma-ment, que brilla trascendint-ho tot, més enllà delsmons més llunyans, sí, aquesta llum és la mateixaque brilla en el cor de l’home».

Els «Upanishads»JOSEP M. LLAUGER

En una societat en què la secularitzacióés explícita en els valors referencials dela persona, les emissores de televisió

continuen apostant per la presència de ca-pellans. Si bé les públiques tenen espais d’in-formació religiosa, les privades opten per in-cloure capellans, de manera més o menyscontinuada, en tertúlies i debats de progra-mes d’entreteniment en què la mecànica in-trínseca és convèncer els adversaris i no sem-pre exempta de polèmica. No és una repre-sentació directa de la institució eclesial, peròser partícips de l’Església els marca en elrol de tertulians. La participació de capellansmediàtics fa que tinguin espectadors a fa-vor i en contra. La seva presència és utilitza-da com una punt d’exotisme en un intercanvid’idees sobre temes sovint banals –o trac-tats com a tals– a fi d’atraure espectadors. Endiferents espais, Tele 5 és ara la cadena quemés en fa ús amb Carlos Fuentes –dóna unavisió progre– i el pare Apel·les –posiciódogmàtica–, i les aparicions esporàdiques deJesús Infiesta –un dels periodistes d’infor-mació religiosa amb trajectòria professionalmés llarga a l’Estat– com a expert en temescatòlics, en aquest cas, darrerament, al TNTde Jordi González.

La presència de capellans en programesd’entreteniment té com a primer referentVicente Mundina, de la congregació dels Fillsde la Sagrada Família. El «padre Mundina»,a més d’ajudar nois i noies pobres de Valèn-cia i Madrid, es va fer molt popular per di-vulgar l’art floral a diversos programes de rà-dio i televisió. Amb explicacions senzilles i,alhora, expressades amb exquisit tracte capals elements naturals, la tasca li va valdreser conegut com el «capellà de les plantes».Guía de plantas y jardines (1996) i El granlibro de las jardinería (2002) són dels da-rrers llibre que ha publicat.

Televisió de Catalunya també ha tingut elseu capellà mediàtic. Josep Maria Ballarín,que en la seva condició d’escriptor haviaestat col·laborador a diferents programes pro-digant-se en intervencions. Explicitava unavisió del capellà català resignat –però no con-trari–, humil i modest davant l’evolució econò-mica, social i tecnològica que, sovint, obli-da detalls i costums que han marcat la vidaquotidiana dels nostres avantpassats. Balla-rín, amb les intervencions, també va assumirel rol d’ambaixador de la comarca del Ber-guedà –va promocionar el santuari de Que-ralt, del qual va ser capellà custodi durantgairebé 35 anys–, que queda quasi fora del’arc de la Catalunya pròspera que mira Eu-ropa. Ballarín també va participar a la sèrie

Un personatge, un paisatge, de La 2, divul-gant valors geogràfics i històrics de la co-marca. El vessant literari del capellà, queara resideix gairebé retirat a Gósol, està de-terminada per la publicació del llibre MossènTronxo, al 1991. Les darreres intervencionsde Ballarín a la cadena catalana han estaten el programa d’in-formació religiosa Sig-nes dels Temps, fent co-mentaris sobre l’Evan-geli.

El perfil de capellàamb presència conti-nuada en algun pro-grama televisiu d’in-formació no religiosava ser sacsejat amb la irrupció de JosepApel·les Santolaria –el «padre Apel·les»– a Mo-ros y cristianos de Tele 5. Nascut a Barcelo-na i sense sort en intentar ordenar-se al Se-minari Major de Tortosa –ho va aconseguirel 1993 en un institut sacerdotal ultracon-servador amb seu a Florència–, representa elprototipus de capellà retrògrad però em-bolcallat en una extraordinària retòrica fruitd’una sòlida formació acadèmica idònia perdebatre temes polèmics. L’ús de l’hàbit in-crementa la conflictivitat del personatge. L’ac-

tual contrapès d’Apel·les a Tele 5 és CarlosFuentes –els dos voregen els 40 anys–, unfranciscà conegut a Sabadell per la seva tas-ca docent, participació a la ràdio i televisiólocal i impulsor de festivals benèfics –ini-cialment d’imitacions– en els quals actuenartistes que ha conegut pel seu pas pels pla-

tós. Fuentes s’ha convertit en el capellà d’ar-tistes espanyols i les seves famílies. El fran-ciscà, que també ha treballat a programes deTVE, Antena 3 i autonòmiques, és amic d’Ale-jandro Sanz i la família Bosé. Al plató d’Atu lado –fins ara amb els concursants de GranHermano i, ara, els d’Operación Triunfo–,Fuentes fa de mitjancer entre els conflictesoriginats, reivindicant valors com la solida-ritat o l’esforç per un objectiu. L’ajuda un certaire de jove agnòstic que treballa de pro-fessor d’institut.

Els capellans també són

mediàticsEls actuals casos de Carlos Fuentes i el pare Apel·les a la cadena privada Tele 5 demostren quedeterminats espais d’entreteniment televisius continuen apostant per la presència de religosos.

Televisió


Els precursorsVicente Mundina es va fer molt popular

divulgant l’art floral, mentre que Josep MariaBallarín s’havia prodigat força a TV3

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS

Dilluns 25 de juliol22 DominicalDiumenge 24de juliol de 2005

Els més vistos(del 13 al 19de juliol)

Catalunya

Hospital CentralDimarts 19 de juliol,Tele 5. 850.000 es-pectadors (36,6%).

Operación TriunfoDijous 14 de juliol,Tele 5. 723.000 es-pectadors (36,2%).

7 VidasDiumenge 17 de ju-liol, Tele 5. 718.000espectadors(30,6%).

Medical InvestigationDilluns 18 de juliol,Tele 5. 611.000 es-pectadors (26,4%).

Mira quién bailaDilluns 18 de juliol,TVE-1. 601.000 es-pectadors (25,9%).

Aquí no hay quienvivaDimecres 13 de ju-liol, Antena 3.587.000 especta-dors (25,9%).

Espanya

Hospital CentralDimarts 19 de juliol,Tele 5. 4.550.000espectadors(33,2%).

Operación TriunfoDijous 14 de juliol,Tele 5. 4.321.000espectadors(36,2%).

Mira quién bailaDilluns 18 de juliol,TVE-1. 4.128.000 es-pectadors (30,7%)

Aquí no hay quienvivaDimecres 13 de ju-liol, Antena 3.3.673.000 especta-dors (28%).

7 VidasDiumenge 17 de ju-liol, Tele 5.3.619.000 especta-dors (29,8%).

Los SimpsonDimarts 19 de juliol,Antena 3. 3.219.000espectadors(29,7%).

10.00

10.00

TV3Astèrix, el galUn dels intents de traslladar a la pantallales aventures dels personatges del popularcòmic, adaptat amb gran fidelitat. Ideal peral públic infantil.

TVE-1Le llamaban TrinidadTrinidad, famós per la seva punteria, arribaa una petita ciutat on descobreix que el xè-rif és el seu germà. Un film discret protago-nitzat per la parella Terence Hill i Bud Spen-cert. Va tenir un gran èxit, que va originar unaonada d’imitacions basant-se en baralles in-cruentes i humor barroer.

TV3Dos cavalquen juntsMagnífica variant temàtica i conceptual dela més prestigiosa però menys coherent Cen-taures del desert, que va anar replantejant-se i corregint-se segons avançava el rodat-ge, donat el poc apreci que sentia John Fordpel guió. L’inimitable feeling ètic i formal delrealitzador compensa les deficiències es-tructurals i els altibaixos rítmics, a més d’acon-seguir diverses seqüències antològiques iunes interpretacions admirables de JamesStewart i Richard Widmark.

TVE-1El amor tiene dos carasUn dels tants remakes nord-americans decomèdies franceses (en aquest cas, de Lemiroir à deux faces, d’André Cayatte). Con-té alguns elements interessants, centratsen la qüestió de la bellesa interior i les rela-cions entre atracció intel·lectual i passió fí-sica), però l’egocentrisme de l’autora (Bar-bra Streisand) arruïna el conjunt.

Antena 3¿Quién quiere ser millonario?Torna Carlos Sobera i la seva aixecada decella amb un concurs que va tenir una bonaacollida fa uns anys a la cadena rival, Tele5. L’estructura és senzilla: el concursant quecontesti correctament les quinze pregun-tes plantejades per Sobera aconsegueixun més que sucós premi en metàl·lic.

Antena 3Una rubia muy legalAdaptació del llibre humorístic d’AmandaBrown, que protagonitza una jove rossa i l’en-cadenat de circumstàncies que viu i d’em-bolics que resol des que la deixa el seu am-biciós xicot. Encara que incorpora pinzella-des crítiques i autocrítiques, no conté massares d’interessant. Raquel Welch hi fa unacol·laboració.

Dimarts 26 de juliol

10.00

17.45

22.00

22.40

00.55

15.40

17.45

20.15

21.45

18.00

TV3La balada dels DaltonEls Dalton, uns bandits dolentíssims, s’hanconvertit en els hereus del seu oncle, que hamort penjat per la justícia. Abans de tocarl’herència, els Dalton han d’eliminar els mem-bres del jurat i el jutge que van condemnara mort el seu parent. Però Lucky Luke s’en-carregarà d’evitar-ho.

K3Els nadons de la naturaAquesta sèrie ofereix una visió tendra i di-vertida dels inicis de la vida de grans felins,mamífers ungulats, marsupials i primats. Hanestat necessàries moltes hores de gravacióper aconseguir imatges tan sorprenents comles que ofereix aquesta sèrie, que s’estrenaamb les cries d’elefants, girafes i nyus.

TV3El rebel orgullósLa història d’un home que busca ajuda mè-dica per al seu fill, que és mut. Un film moltrecomanable, un dels millors de l’última eta-pa de Michael Curtiz, que s’havia caracte-ritzat per la seva vulgaritat. Destaquen les in-terpretacions d’Alan Ladd i Olivia de Havi-lland.

Tele 5Los SerranoLa privada ha optat per traslladar les repo-sicions dels capítols de la sèrie als dimarts,on no ha de competir amb Aquí no hay quienviva. S’haurà d’enfrontar a l’humor gruixut deMis adorables vecinos i a la intel·ligència imala llet de Mujeres desesperadas... Esta-ria bé que, un cop acabada la temporadad’Hospital Central, els espectadors fessinzàping i donessin una oportunitat a la sèriede TVE-1.

La 2Dos hombres en la ciudadL’avantpenúltima pel·lícula del mític Jean Ga-bin, i el seu darrer treball amb Alain Delon.Els dos divos estan perfectes en el món gè-lid i viril que els dibuixa José Giovanni, ex-novel·lista i guionista. Papers secundaris pera Bernard Giraudeau i Gérard Depardieu.La pel·lícula és una variant d’Els miserables.

TV3Funerària independentDos espavilats munten un negoci funeraritruculent. Es tracta de recollir el mort i dei-xar-lo a qualsevol lloc, una vegada s’ha co-brat el servei. Un accident, un policia de mo-ral dubtosa i un maletí ple de diners d’un ma-fiós confeccionen un còctel a base de sang,sol i sobrassada.

Dimecres 27 de juliol

10.00

11.00

TV3Els viatges de GulliverEl mariner Lemuel Gulliver naufraga i arribaa la cosa del regne de Lilliput, un país on lagent no aixeca més d’un pam de terra. Elslil·liputencs lliguen Gulliver mentre dorm ala platja, perquè el veuen com un gegant iels fa molta por. Però quan es desperta, elnàufrag demostrarà la seva bondat i s’aca-barà fent amic de tots.

33L’Amèrica del Sud salvatgeDes de la dura lluita per l’existència als cimsgelats dels Andes fins a l’abundància de laconca de l’Amazones, el documental in-vestiga com i per què hi ha tanta varietatde vida salvatge en un continent. Un estudifascinant d’espècies úniques i comporta-ments estranys filmats en escenaris sor-prenents, en un món ple de contrastos.

K3Secrets del reialme del marLa supervivència d’una espècie depèn deles seves habilitats per reproduir-se i evitarser devorada. Aquest episodi examina elscomportaments complexos d’animals ma-rins que posen en pràctica diferents tàcti-ques per escapar dels depredadors. Algunses camuflen, altres es refugien al mig delsboscos d’algues i altres fan servir les sevesarmes per defensar-se.

TV3Febre de venjançaUn home persegueix els bandits que han se-grestat la seva xicota, i neix en ell un ter-rible desig de venjança. Un western menordirigit per Raoul Walsh, que no tindria res deremarcable si no fos per algunes bones es-cenes i grandiosos exteriors. Els protago-nistes són Rock Hudson i Donna Reed.

33ThalassaA partir de la dècada dels anys 50, la Cos-ta Brava va ser durant un temps un excel·lentplató cinematogràfic. El reportatge reviu l’èpo-ca daurada del cinema a la costa gironina.El programa es completa amb un altre re-portatge, centrat en l’estret de Malacca, undels indrets més perillosos pels atacs delspirates.

17.55

20.50

16.35

LA FUSTA I REVESTIMENTS SENSE MANTENIMENTCENTRAL: WERZALIT IBÈRICA. Plaça Major, 3 - 17184 SALITJA (Girona) - Tel. 972 47 31 19 - Fax 972 47 42 00DISTRIBUÏDOR EXCLUSIU DE GIRONA: TRADECAT INNOVA. C/ Caldes de Montbui, 110 - 17003 GIRONA - Tel. 872 08 15 50 - Fax 972 48 55 32 - [email protected] - www.tradecatinnova.com

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIU DE GIRONA Tradecat Innova

Guia TV


Recomanem

Las vírgenessuicidas

Dimecres 27La 222.40 h

Opera prima deSofia Coppola(abans poc nota-ble actriu), co-produïda pel seupare, el totpode-rós Francis. Apartir de la no-vel·la de JeffreyEugenides, abo-ca una miradacrítica sobrel’Amèrica delsanys 70, cen-trant-se en unafamília de classemitjana i religiócatòlica. Tot ique hi ha errorsde construcció iversemblança, téexcel·lents inter-pretacions iconstitueix unaaportació apre-ciable a la filmo-grafia autocríticadels Estats Units.

Any1999.PaísEstats Units.DirectorSofia Coppola.IntèrpretsJames Woods,Kathleen Turner,Kirsten Dunst,Michael Paré,Scott Glenn.

Divendres 29 de juliol

10.00

16.55

17.45

21.20

22.40

22.40

TV3El púding màgicUn film d’aventures que manté la intriga finsal final. La història gira al voltant de quatrepersonatges que s’embarquen en una mis-sió molt especial. Bunyip és un coala joveque sempre ha cregut que era orfe. Un diadescobreix que els seus pares poden estarvius i decideix anar-los a buscar. Comptaràamb l’ajuda del mariner Bill, el pingüí Sam iel seu amic Albert.

La 2Hanan. De Galicia a MarruecosHanan ha nascut a Galícia. Els seus paressón berbers del sud de Marroc, i ella sesent gallega i marroquina. Per això és comsi tingués dues vides per explicar i dues vi-des per viure. Hanan significa «tendresa».

TV3Foguera d’odisCom que els apatxes prefereixen la guerraa la pau, caldrà prendre mesures dràstiques.Western del piló, distingit només per la bonaambientació texana i el gran repartiment dequè va disposar.

33El documentalLong one és un viatge que acompanya elsvagabunds que travessen l’oest americà. AlsEstats Units hi ha molta gent que viu al mar-ge de la societat, amb els seus costums, llen-gua i moralitat. Són vagabunds –o tramps,com ells volen que se’ls anomeni– i tenen unestil de vida nòmada, sense lligams, ambllibertat. El documental segueix durant qua-tre anys les històries de sis tramps que viuende tren de càrrega en tren de càrrega.

La 2Hasta aquí hemos llegadoComèdia coproduïda pel seu protagonista,Carlos Sobera, que encarna un executiu iel seu germà bessó, en una trama d’embo-lics amb tocs policíacs i sentimentals. En-tretinguda i totalment prescindible.

TV3MatrixSuperproducció cyberpunk ambientada alsegle XXIII i escrita i dirigida pels germansAndy i Larry Wachowski. Estètica de disseny,efectes especials espectaculars i molta ac-ció en una pel·lícula de culte per a milionsde persones arreu del món en què els pro-tagonistes intenten recuperar la Terra, en po-der dels ordinadors, que han creat una si-mulació virtual del món.

Dijous 28 de juliol

17.40

15.35

14.00Antena 3Los SimpsonHomer construeix una pista de tennis a lapart del darrere de casa seva, i tots els veïnsde Springfield hi van a jugar. Però Margedescobreix que els seus conciutadans esburlen de l’estil dels Simpson jugant, i les co-ses es compliquen... En el següent capítol,l’Actor Secundari Bob decideix venjar-se deKrusty, i ho farà hipnotizant Bart.

TV3Jet LagTorna la comèdia protagonitzada per T deTeatre, que posa humor a la vida quotidia-na de cinc dones que ronden la trentena.Elles són Sílvia, Carla, Esther, Diana i Ma-riona. Les tres primeres són hostesses enuna companyia d’aviació, la Diana és la veï-na i la Mariona és la germana de l’Esther.

TV3Pengem-los ben amuntEl triomfal retorn de Clint Eastwood a la in-dústria cinematogràfica americana, desprésdel seu espectacular èxit europeu. Un filmdescaradament inspirat en els de Leone, unhíbrid entre el western nord-americà i l’eu-ropeu: oportunista, sí, però curiosíssim tam-bé. Bons actors secundaris: Ben Johnson,L.Q. Jones, Bruce Dern...

TV3La classe del BarçaEl francès Ludovic Giuly ha triomfat en el seuprimer any al Barça. La seva velocitat i pro-funditat el converteixen en un jugador in-dispensable per obrir camp. Giuly explicacom s’ha de jugar enganxat a banda, i qui-nes són les principals combinacions en atac.I ho farà acompanyat pel jove davanter ar-gentí Maxi López.

La 2Un crimen en el paraísoComèdia àcida en la qual un matrimoni malavingut (ella és una bruixa, ell un babau) arri-ben a intentar matar-se l’un a l’altre. Al final,tot el poble es posa al costat del dèbil ma-rit. Becker perd l’oportunitat de fer una bonacomèdia coral i se centra quasi exclusiva-ment en el matrimoni.

33Enric VEl famós drama històric de Shakespeare ésdonat a conéixer en una dramatització ques’inicia a l’escenari del Teatre del Globus lon-dinenc al 1603 però que, a poc a poc, estransforma en alguna cosa més realista, quetrenca amb les quatre parets, i finalment aca-ba amb elles i un increïble travelling aeris’allunya del teatre. Inoblidable la batallad’Agyncourt.

Dissabte 30 de juliol

16.00

22.00

02.15

02.30

23.50

TVE-1Babe, el cerdito en la ciudadSeqüela de Babe, el cerdito valiente, ambl’heroic animaló sobrevivint a tota classed’aventures en una gran ciutat. No mancad’encerts, però sí de l’encant del film ante-rior, a causa del seu desesperat intent d’apor-tar nous ingredients. Atenció a un ancià Mic-key Rooney en un paper secundari.

TV3EraserEl retorn de Schwarzenegger al cine d’ac-ció, després d’un breu parentèsi falsamentautoparòdic. Tot i comptar amb un guió unamica més acurat del que és habitual en el ci-nema del seu protagonista, els elementsde la història i les imatges (amb els consa-buts efectes especials) ofereixen el mateixde sempre. Ell és un agent secret que hade protegir una noia guapa dels dolents.

Antena 3Expediente X: la películaLa versió cinematogràfica d’una de les sè-ries televisives més exitoses de la dècadadels noranta, amb la mateixa parella prota-gonista. El resultat no té cap interès, llevatper als incondicionals: sembla un episodimés de la sèrie, però més aparatós, amb unamica d’humor i artificiosament allargat. Totplegat accentua els seus defectes, co-mençant per la mediocritat dels actors.

Antena 3El hombre de la pistola de oroEl segon episodi de la sèrie Bond/Moore (moltdiferent de l’encarnada per Sean Connery)i un dels més aconseguits. Tot i que argu-mentalment és el de sempre, compta ambun dels dolents més suculents de la saga,el luxós assassí a sou Scaramanga (genialinterpretació de Christopher Lee), que viu enuna illa paradisíaca que comparteix ambun nan pèrfid i una model destinada a sa-tisfer la seva inacabable energia sexual (con-seqüència de tenir un mugró de més).

La 2Como en un espejoUn dels títols més reputats de Bergman,sobre una noia embogida que es pensa queveu Déu en les seves al·lucinacions. L’ac-ció transcorre en un termini de 24 hores, enuna illa del golf de Finlàndia, on la protago-nista passa les vacances acompanyada pelseu pare –un escriptor frustrat–, el seu ma-rit –un metge timorat i insatisfet sexualment–,i un germà adolescent que desperta a la sen-sibilitat eròtica. Obra mestra, del tot inobli-dable.

22.00

22.45

00.25

DdeG, Girona-Què són les ones de xoc?Són uns impulsos acústics gene-rats pneumàticament, mitjançantuna ona balística accionada peraire comprimit. El tractament s’a-plica amb l’ajut d’un aparell quetransforma l’energia cinètica enmecànica.-Quins efectes porodueixen al cosles ones de xoc?Estimulen el metabolisme en laregió del dolor, intensifiquen lacirculació sanguínia, bloquegenels estímuls dolorosos i activen lacapacitat de curació espontània.-Per a quin tipus de patologiesestà indicat aquest tractament?Per a tendinitis cròniques: tendi-nitis d’Aquiles, epicondilitis (col-ze de tennista), supraespinós, ro-tulià...També està indicat per acalcificacions: espero-calcani,tendinosis calcària d’espatlla,fascitis plantar...Un altre apartatés el de dolors miofascials: con-tractures fibrótiques i punts ga-tell. Altres patologies en les quetambé funciona el tractament sónentesitis, bursitis, periostitis,es-patlla dolorosa...-Quins són els avantatges d’a-quest tractament?Només cal fer de 4 a 5 sessionsd’un quart d’hora cadascuna. Ésun tractament ràpid, segur i efi-caç per a moltes patologies crò-niques i pot arribar a estalviar lesinfiltracions i fins i tot l’operació.-Per què han escollit aquest no-vedós tractament?

El principi actiu d’aquestes onesés completament diferent al dequalsevol teràpia física d’un cen-tre de rehabilitació. Les ones dexoc permeten tractar unes pato-

logies que costen molt de solu-cionar amb les teràpies conven-cionals. És una aposta de futurdel centre ja que volíem oferir no-ves teràpies als nostres pacients.

-Quins tractaments més feu a Fi-siomèdic Girona?Oferim serveis de fisioteràpia i os-teopatia en general. Fem tracta-ments de patologia traumàtica,

esportiva (vinculats al F.C. Giro-na), laboral, accidents de trànsit,postoperatori...Estem molt espe-cialitzats en tractar dolències iproblemes de l’esquena.

Les ones de xoc, una teràpia pioneraFisiomèdic Girona ofereix un novedós tractament ràpid, segur i eficaç per a curar diverses patologiesFisiomèdic Girona ésun centre de rehabi-litació que es vainaugurar fa dosanys. El centre, queestà dirigit per l’e-quip de fisioterapeu-tes i osteòpates for-mat per Eduard Ven-tura i Frederic Pijo-an, es caracteritzaper ser pioner en l’a-plicació de la teràpiaper ones de xoc. Elsdos especialistes ex-pliquen en què con-sisteix aquest tracta-ment i en quins ca-sos és adequat.

PUBLIREPORTATGE REHABILITACIÓ

FISIOTERAPEUTES I OSTEÒPATES. D’esquerra a dreta Fredric Pijoan i Eduard Ventura.MARC MARTÍ

RECEPCIÓ I SALA. Del centre gironí.MARC MARTÍ

SALA. Amb diversos aparells.MARC MARTÍ

C/ Barcelona, 47 - entresol A

Tel. 972 21 47 4117002 GIRONA

e/e: [email protected] TRACTAMENT DE L’ESPATLLA

TRACTAMENT DEL COLZE

APARELL D’ONES DE XOC ACÚSTIQUES

FISIOMÈDIC GIRONAFISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

ONES DE XOCTRACTAMENT PIONER A GIRONA

- Tendinitis cròniques, exsupraespinós, colze de tennista…)- Calcificacions (ex. esperó calcani, tendinitis calcàrea

de l’espatlla…)- Dolor miofascial (ex. contractures, punts gatell…)

mostren l’obra de l’escultor valencià de juliol de 2005 amadeo … · 2005-07-21 · els...

Documents