mosaics de vida - biodiversidad virtual · 2016-05-04 · humida. la barrera que crea la serra...
TRANSCRIPT
|
Índex
Introducció......................................................................................................................................4
Objectiu general del projecte.........................................................................................................4
Objectius específics........................................................................................................................4
Imatge 3. Visió general de la parcel·la, mostra de mosaic agro-forestal........................................4
Localització de la finca....................................................................................................................5
Característiques de la finca del Castell de Jinquer.........................................................................5
Fotos de la parcel·la....................................................................................................................6
Idea general de gestió de la finca...................................................................................................6
Etapes del procés i actuacions previstes........................................................................................7
Actuació 1 - Implicació i recerca de sinergies amb els actors locals...........................................7
Actuació 2- Transició cap un cultiu ecològic de l’ametler...........................................................7
Actuació 3. Creació de zones de cultius herbacis de secà..........................................................8
Actuació 4. Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel·líferes........................................8
Actuació 5- Creació de bancals forestals ...................................................................................9
Actuació 6. Reforestació de marges amb espècies autòctones de matollar per evitar l’erosió.9
Actuació 7. Activitats divulgatives i formatives paral·leles.......................................................10
7.1. Testings fotogràfics de Biodiversitat..............................................................................10
7.2 Cursos de temàtica ambiental i agroecològica...............................................................11
7.3 Voluntariats agroambientals i activitats amb xiquetes i xiquets....................................11
7.4 Turisme i visites guiades.................................................................................................11
Bibliografia....................................................................................................................................12
Anex 1- Objectius i actuacions per al període 2016-2017 en la finca del Castell de Jinquer.......13
Objectius:..................................................................................................................................13
Objectiu 1: Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies....................................13
Actuació 1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (Pesticides, fertilitzants químics de
síntesi i herbicides) en la finca..............................................................................................14
Actuació 2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”): ................................14
Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les condicions del secà (cirerers, pruneres,
garrofera, entre d’altres).......................................................................................................15
Actuacio 1- Testings fotogràfics de Biodiversitat.................................................................15
Introducció
Els paisatges de la conca Mediterrània han estat modelats per la coevolució entre
l’ésser humà i la natura al llarg de la història (Blondel, 2006). Aquesta interacció va
generar un paisatge tradicional
caracteritzat per l’estructura en mosaic,
en el que hi havia una coexistència de
zones agrícoles, forestals i ramaderes.
Aquesta estructura a més de proveir una
gran quantitat de beneficis per a l’ésser
humà (proporciona menjar, materials de
construcció, medicaments, té un gran valor estètic, cultural i patrimonial), constitueix
una peça clau per a la biodiversitat. La coexistència dels diferents usos del territori és
fonamental per a la regulació de fluxos, dispersió de les espècies silvestres i
manteniment del conjunt de funcions de l’ecosistema (Loinaz, 2004).
Des del començament del període de la industrialització, la intensificació de
l’agricultura i ramaderia, i l’abandonament de la vida rural, van promoure
l'homogeneïtzació de l'estructura dels nostres paisatges i la fragmentació dels hàbitats,
que han tingut greus conseqüències
sobre la biodiversitat, els
ecosistemes i els serveis que
proporcionen (Rescia, et al., 2010). A
més, la intensificació de l’activitat
agrícola i ramadera i el seu
desacoblament de l’entorn està
generant greus problemes de contaminació ambiental al lloc on es desenvolupen.
Per aquests motius, cada vegada es reconeix més que la conservació i manteniment de
la biodiversitat només és possible mitjançant el restabliment d’un paisatge amb
estructura de mosaic (Loinaz, 2004). La integració de l’agricultura i ramaderia ecològica
en aquests paisatges, a més de generar beneficis per a la salut i la reducció de la
contaminació derivada en el lloc on es desenvolupa, s’estableix com una forma de
gestió que permet i promou la biodiversitat (Bengtsson, et al., 2005).
Davant la desaparició d’aquests paisatges tradicionals en les terres Valencianes, el
projecte Mosaics de vida de l’associació Connecta Natura, naix com una experiència
que tracta de mantenir i fomentar el paisatge en mosaic típic de les nostres terres,
mitjançant acords de custòdia del territori amb propietaris i introduint la gestió
ecològica planificada de l'activitat agrícola i ramadera.
Objectiu general del projecte
Crear una xarxa d’àrees agrícoles-ramaderes ecològiques, mitjançant acords de
custòdia del territori, que permeten gestionar, protegir i afavorir el paisatge en mosaic
(agrícola, forestal i ramader) tradicional de les terres valencianes, per garantir que es
conserven els beneficis que aporta aquest paisatge, tant a l’ésser humà com a la
biodiversitat.
Objectius específics
1- Gestionar o assessorar en la gestió ecològica les finques en custodia o aquells
propietaris/es que es vulguen adherir al projecte.
2- Afavorir el paisatge en mosaic dins de les finques.
3- Fomentar l'ús de varietats autòctones, per tal de valorar i conservar la biodiversitat
cultivada de la zona on es desenvolupe el projecte.
4- Crear zones de vegetacio forestal dins de la finca.
5- Fer un seguiment dels efectes de la gestió en la biodiversitat i sostenibilitat agrícola.
6- Difondre la importància del paisatge en mosaic per a la biodiversitat.
Finca del Castell de Jinquer
Imatge 3. Visió general de la parcel·la, mostra de mosaic agro-forestal
Localització de la finca
El Parc Natural de la Serra d’Espadà, es troba a la província de Castelló i forma part del
Sistema Ibèric. Va ser declarat espai protegit l'any 1998 i comprèn una superfície total
protegida de 31.180 hectàrees.
Es caracteritza pel seu clima mediterrani amb una època de sequera estival i una tardor
humida. La barrera que crea la serra afavoreix la penetració de corrents d’aire humit,
creant d’aquesta manera unes condicions especials per a mantenir uns recursos
botànics de gran valor.
Entre aquests recursos botànics la protagonista és la surera, formant ací una de les
poblacions que més al nord es situen. Junt amb les carrasques i els pins formen una
massa boscosa amb un molt bon estat de conservació. El Parc compta amb una llista de
més de 1000 espècies de plantes, de les quals 72 són endèmiques.
També cal recalcar la presència de 172 espècies de vertebrats, fent especial menció a
les aus rapinyaires i al rat penat mediterrani de ferradura, aquest últim en perill
d’extinció.
Característiques de la finca del Castell de Jinquer
La Finca del Castell de Jinquer està situada en el cor del Parc Natural (Mapa 1), a
escassos quilòmetres de la població d’Alcúdia de Veo, formant part del terme municipal
d’aquesta.
Mapa 1. Localització de la finca del castell de Jinquer dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Es tracta d’una parcel·la situada en un turó, amb orientació de solana. La parcel·la té un
ús agrícola de cultiu d’ametllers en secà. La finca està constituïda per bancals a
diferents altures, sostinguts per murs de pedra, formant el típic paisatge de cultiu
mediterrani. En el cim es troba la ruïna del Castell de Jinquer, monument que li dóna
nom a la finca.
Fotos de la parcel·la
Idea general de gestió de la finca
La idea general de gestió per a aquesta finca es podria resumir en:
1- Gestió ecològica dels ametllers.
2- Introducció de cultius herbacis de secà.
3- Reforestar amb espècies autòctones forestals per dins de la finca.
4- Difondre els beneficis del paisatge en mosaic per a la biodiversitat i per l’ésser
humà.
5- Difondre la gestió agroecològica d’aquest projecte.
Etapes del procés i actuacions previstes
Actuació 1 - Implicació i recerca de sinèrgies amb els actors locals
Reunions amb els agents locals i altres agents externs, per implicar-los en el projecte i
buscar sinèrgies (cooperació):
1. Antic gestor de la finca. Buscar acord d’intercanvi d'ametlles per feines del camp
(poda, desbrossadora, tractor, etc.).
2. Ramader veí. Oferir les terres com a zona de pastura.
3. Ajuntament d’Alcúdia de Veo. Informar sobre el projecte i informar-se sobre les
infraestructures disponibles del poble, possibilitat de realitzar cursos en el poble, etc.
4. Caçadors. Buscar cooperació per a l’establiment de zones de cultius herbacis
extensius.
5. Avinença. Assessorament en la cerca d’ajudes a la custòdia, subvencions, etc.
6. Biodiversidad Virtual. Cooperació per a la monitorització de l'evolució de la
biodiversitat en la finca. Testings fotogràfics (s’especifica posteriorment).
7. Llavors d’ací. Establiment d'acords de custòdia de varietats tradicionals de cultius.
Actuació 2- Transició cap un cultiu ecològic de l’ametller
Es realitzarà la transició cap al cultiu ecològic de l’ametller, seguint els següents passos:
1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (pesticides, fertilitzants químics de síntesi i
herbicides) en la finca.
2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”):
a- Sembra de cultius de cobertura (sègol, ordi, espelta, veça, etc.). Aquesta
actuació es durà a terme a les zones on puga entrar maquinària (s’especifica
posteriorment).
b- Desbrossar mitjançant ramat del veí. Es farà una gestió conjunta amb el ramat
del veí en aquells bancals que es dissenyen per aquest fi.
c- Desbrossadora manual de fil.
3- Aportació de fem als camps (sense sobrepassar la quantitat màxima establerta pel
reglament d’agricultura ecològica- 170 Kg Nitrogen / ha any)
4-Diversificació de la finca d’ametllers. Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les
condicions del secà (cirerers, pruneres, presseguers, garrofera, albercoquers, vinya,
entre d’altres).
Actuació 3. Creació de zones de cultius herbacis de secà.
En aquells bancals on les dimensions permeten el pas d'un tractor es plantaran cultius
herbacis extensius de secà (sègol, ordi, espelta, veça, etc.). A més del control de la flora
arvense, aquests cultius permetran crear l'ecosistema idoni per a gran quantitat
d'animals i plantes que viuen en aquests tipus d'agroecosistemes.
La rotació es planificarà en vista a 4 anys, la sembra es realitzarà a la tardor. Es tractarà
de buscar sinèrgies amb l’associació Llavors d’ací, per tal d’utilitzar varietats
antigues/tradicionals.
Una part dels cultius herbacis extensius es recol·lectaran/trituraran i la resta es deixarà
per a la fauna silvestre de la zona.
Actuació 4. Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel·líferes.
Alguns bancals seleccionats tant per la seua orientació com per la seua amplària, es
destinaran al cultiu de plantes aromàtiques i medicinals, i plantes mel·líferes.
Per a complir el següent propòsit del projecte (fomentar la biodiversitat i fixar i
mantenir la fauna útil i silvestre) hem de fomentar mitjançant sembra i/o
trasplantament una sèrie de plantes herbàcies de les següents característiques: plantes
mel·líferes, aromàtiques i medicinals. Aquestes plantes formaran part de l'estrat més
baix del sotabosc i també en xicotetes illes o franges al llarg de tota la parcel·la en les
zones que presenten les condicions més òptimes per al seu desenvolupament (zones
humides, zones protegides pels murs, etc.…)
Mel·líferes:
Cistus salviifolius, Lavandula latifolia, Lavandula stoechas, Onobrychis viciifolia,
Origanum vulgare, Rosmarinus officinalis, Satureja innota, Thymus vulgaris, Hypericum
perforatum, Melissa officinalis, Salvia lavandulifolia.
Medicinals:
Calendula officinalis, Taraxacum spp., Chamaemelum nobile, Matricaria chamomilla,
Papaver rhoeas.
Donat que l’espai és limitat i la intenció es assegurar els talussos, no es plantaran totes
aquestes espècies citades, sols és una guia. Aquestes es seleccionaran en funció de la
seua presència en la zona i de la disponibilitat de llavor en els corresponents vivers.
Un altre factor a tenir en compte és que cada vegada els hiverns són més calorosos, i
les abelles, per tant, hi romanen actives tot l’any. Per a que no patisquen per falta
d’aliment, serà de vital importància disposar d’un conjunt d’espècies mel·líferes que
florisquen tot l’any (algunes en primavera, d’altres en estiu, i així successivament). Es
donarà més importància a aquelles que puguen florir durant un període més ampli.
Actuació 5- Creació de bancals forestals
Es localitzaran els bancals d’escassa amplària per a les tasques de sembra de cereal.
Aquests es convertiran en zones forestals on els ametllers conviuran amb carrasques,
roures, aurons, etc.
1. Planificació dels bancals seleccionats per a una plantació forestal ordenada,
amb les espècies arbòries seleccionades (Carrasca (Quercus rotundifolia),
Gal·ler (Quercus faginea) i Auró (Acer monspessulanum), principalment).
2. Aclarides i podes de arbres de especies forestals ja presents per afavorir un port
arbori.
3. Plantació d'espècies de matollar als marges dels bancals per afavorir el control
de la erosió y potenciar la biodiversitat forestal i refugi per a la fauna. Es
promouran espècies considerades alimentàries com l’arbocer (Arbutus unedo),
la servera (Sorbus domestica), el marfull (Viburnum tinus), l'arç blanc
(Crataegus monogyna).
Actuació 6. Reforestació de marges amb espècies autòctones dematollar per evitar l’erosió
Un dels principals problemes a què
s’enfronta un cultiu de secà situat en àrees
de gran pendent (encara que estiga
abancalat) és l’erosió. Aquesta produeix
una pèrdua de sòl que repercuteix
negativament i de manera gairebé
permanent a la productivitat del citat
cultiu.
Però, d’aquest problema, se’n poden traure beneficis, sobretot en un projecte com
aquest que vol potenciar el mosaic agro-forestal.
La solució radica en la plantació d’espècies forestals als marges i als talussos, que
ajuden a prevenir l’erosió i a retenir el sòl que es puga perdre. Una bona cobertura de
matollar, tant d’espècies pioneres com d’intermèdies en la successió, és el millor
assegurament per evitar l’erosió del sòl, aconseguir la regeneració natural dels boscos i
millorar l’èxit de les reforestacions, donat que afavoreixen la progressió cap a
comunitats més madures (Regino Zamora et al). Es pot dir que, fins i tot, els matollars
són el nínxol de regeneració d’espècies arbòries llenyoses.
Ara bé, en cada zona s’haurà de triar quin tipus de matollar s’adapta millor a les
circumstàncies existents. En aquest cas, es triaran espècies autòctones, de ràpid
creixement i no piròfiles, que puguen créixer en orientació a la solana. Aquestes poden
ser:
- Coscolla (Quercus coccifera)
- Llentiscle (Pistacia lentiscus)
- Petorrera (Erica multiflora)
- Aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia)
- Alborç (Arbutus unedo)
- Ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus)
- Noguerola o terebint (Pistacia terebinthus, ja present)
- Aladern (Rhamnus alaternus)
- Cirerer de Santa Llúcia (Prunus mahaleb, ja present)
- Amb menor incidència també es podran inserir les espècies mel·líferes
esmentades anteriorment.
Els beneficis seran immediats, amb una ràpida disminució de l’erosió i amb un augment
significatiu de la biodiversitat de la zona. Seran un nínxol ideal per a nombroses
espècies que puguen ajudar al control d’insectes plaga.
Un cop assentades i madures, a la seua ombra es podran plantar espècies forestals. Es
farà a posteriori perquè solen ser més delicades a l’hora de créixer, així que el matollar
els proporcionarà l’ombra i humitat que hi necessiten. A més a més, el matollar creix
molt més ràpid, i per tant la seua acció retentiva es farà notar de seguida.
Actuació 7. Activitats divulgatives i formatives paral·leles
7.1. Testings fotogràfics de Biodiversitat.
Atès que un dels objectius d'aquest projecte
és la recuperació dels paisatges en mosaic
que afavoreixen la biodiversitat, es plantegen
una sèrie d'activitats per al monitoratge de la
biodiversitat que servirà per identificar
l’efecte del projecte a mesura que avança.
Amb la col·laboració de la Plataforma ciutadana Biodiversidad Virtual es pretén
realitzar diferents testings, establint un Punto BV (Punto de Biodiversidad Virtual) on es
registren totes les espècies trobades per a l'avaluació dels índexs de biodiversitat en el
transcurs del projecte.
Aquest mètode és un dels més ben considerats, donat el respecte a la biodiversitat,
seguint un codi ètic fotogràfic i sense manipulació de cap tipus que pugui influir en el
seu correcte desenvolupament. A més, té una infinitat de possibilitats didàctiques, ja
siguin concursos per a adults o nens, exposicions de la biodiversitat local, tallers i
cursos de fotografia de natura o el simple fet de donar a conèixer als participants la
biodiversitat que alberguen els boscos del nostre territori.
7.2 Cursos de temàtica ambiental i agroecològica
Un dels objectius del projecte és la difusió i conscienciació ambiental i agroecològica.
Per aquest motiu es realitzaran diversos cursos al llarg dels anys que incidisquen en
aquestes temàtiques. Els cursos poden modificar-se cada any depenent de l’acollida
que tinguen i la disponibilitat de les persones que el realitzen. Atenent a les
característiques de la finca i del projecte els cursos que es proposen són els següents:
I. Cursos de temàtica ambiental:
• Curs de realització de caixes nius.
• Curs de flora.
• Cursos de fauna.
• Cursos de gestió del paisatge amb una estructura de mosaics.
II. Cursos de temàtica agroecològica:
• Cultiu de l’ametller ecològic.
• Poda de l’ametller.
7.3 Voluntariats agroambientals i activitats amb xiquetes i xiquets
Una de les millors formes de donar a conèixer i al mateix temps posar en funcionament
el Projecte Mosaics de Vida és mitjançant el voluntariat agroambiental.
En aquest tipus de voluntariat, les persones assistents passen uns dies envoltades de
natura i treballen per dur endavant aquest projecte. Encara que d’entrada pot semblar
difícil aconseguir l’atenció d’un públic que “treballa debades”, la realitat és totalment
diferent. És cert que es treballa, però a canvi s’ofereix allotjament, menjar,
experiències, contacte amb la natura, desconnexió dels quefers diaris, contacte amb
noves persones, i a més a més, el voluntariat és una forma barata i directa d’obtenir
nous coneixements i pràctica en temes d’interés, en aquest cas, en tècniques
d’agricultura, del medi forestal i del medi ambient.
Si a açò li sumem l’escassa oferta al País Valencià d’aquest tipus d’activitat, és ben segur
que és una aposta de futur segura, que a més ajuda a crear consciència.
D’altra banda, és ben sabut que el futur del planeta passa per les mans dels i les més
menuts i menudes. Per tant, encara que moltes vegades no poden desenvolupar totes
les tasques d’un voluntariat, sí que en poden realitzar algunes (com la plantació
d’espècies d’interés) i es poden complementar amb altres.
Les activitats relacionades amb el medi ambient per a xiquets i xiquetes estimulen la
seua curiositat i augmenten la seua sensibilitat cap a temàtiques que d’altra banda
quedarien oblidades, és més, fins i tot poden aportar inquietuds als seus pares.
Poden complementar-se amb el voluntariat, de manera que es creen jornades aptes
per a tota la família; també es podrien integrar en les escoles de la zona, ajudant així a
valoritzar un patrimoni que, moltes vegades, pot resultar oblidat encara que es té al
costat de casa.
7.4 Turisme i visites guiades
La Serra d’Espadà és estimada per nombrosos/es senderistes, que gaudeixen cap de
setmana rere cap de setmana de les seues rutes meravelloses, els seus paisatges únics i
la quietud dels seus pobles.
Aprofitar aquest tiró turístic pot ser una aposta de futur per al projecte Mosaics de
Vida.
Es pot tractar de recuperar, o crear de noves, algunes rutes que passen pel projecte i el
done a conèixer als caminants. Donat que venen de tot arreu, la difusió serà ampla,
ràpida i efectiva. La zona té molt de potencial, i es poden fer visites guiades: parlant
dels ametlers i de l’agricultura tradicional, dels aprofitaments forestals de les suredes
que l’envolten, es pot visitar el castell... El despoblat que envolta l’indret li dóna un
punt màgic que també es pot aprofitar.
Fins i tot, es pot plantejar fer un turisme de producció: quan l’ametlla es puga recollir,
es poden organitzar jornades de recol•lecció i preparació manual de l’ametlla, amb el
“premi” de poder dur a casa l’ametlla.
Com es veu, el nombre de possibilitats és molt elevat; simplement cal començar per la
recuperació de camins.
Bibliografia
Bengtsson, J., Ahnström, J. & Weibull, A. C., 2005. The effects of organic agriculture on
biodiversity and abundance: a meta-analysis. Journal of applied ecology, Volumen
42(2), pp. 261-269.
Blondel, J., 2006. The ‘design’of Mediterranean landscapes: a millennial story of
humans and ecological systems during the historic period. Human Ecology, Volumen
34(5), pp. 713-729.
Loinaz, G. R., 2004. Biodiversidad y Paisaje: una estrecha relación. Sustrai: revista
agropesquera, (68), pp. 49-52..
Rescia, A. J., Willaarts, B. A., Schmitz, M. F. & Aguilera, P. A., 2010. Changes in land uses
and management in two Nature Reserves in Spain: Evaluating the social–ecological
resilience of cultural landscapes. Landscape and Urban Planning, Volumen 98(1), pp.
26-35.
Recursos WEB
http://www.citma.gva.es/ca/web/medio-natural/el-territorio-forestal-de-la-comunitat-
valenciana
http://www.ugr.es/~rnm220/ingles/PDF/CamGlBosque13.pdf
Anex 1- Objectius i actuacions per al període 2016-2017 en lafinca del Castell de Jinquer.
Objectius:
1- Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies.
2- Començar la transició del cultiu del ametller a una gestió agroecològica.
3- Començar amb la reforestació d’espècies forestals autòctones.
4- Començar la diversificació de la finca d’ametllers.
5- Difusió de la biodiversitat de la finca.
6- Voluntariat agro-ambiental
7- Anàlisis de la situació de partida de la finca (biodiversitat i sostenibilitat de la
producció agrària).
Actuacions per a cada objectiu
Objectiu 1: Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies.
Actuació 1 - Implicació i recerca de sinergies amb els actors locals
Reunions amb els agents locals i altres agents externs, per implicar-los en el projecte i buscar
sinergies (cooperació):
1. Antic gestor de la finca. Buscar acord d’intercanvi d'ametles per feines del camp (poda,
desbrossadora, tractor, etc.).
2. Ramader veí. Oferir les terres com a zona de pastura.
3. Ajuntament d’Alcúdia de Veo. Informar sobre el projecte i informar-se sobre les
infraestructures disponibles del poble, possibilitat de realitzar cursos en el poble, etc.
4. Caçadors. Buscar cooperació per a l’establiment de zones de cultius herbacis extensius.
5. Avinença. Assessorament en la cerca d’ajudes a la custòdia, subvencions, etc.
6. Biodiversitat Virtual. Cooperació per a la monitoratge de l'evolució de la biodiversitat en la
finca. Testings fotogràfics (s’especifica posteriorment).
Objectiu 2: Començar la transició del cultiu del atmeller a una gestió
agroecològica.
Actuació 1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (Pesticides, fertilitzants químics
de síntesi i herbicides) en la finca.
Actuació 2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”):
a- Desbrossar mitjançant ramat del veí. Es farà una gestió conjunta amb el ramat del veí
en aquells bancals que es dissenyen per aquest fi.
c- Desbrossadora manual de fil.
Actuació 3- Poda dels ametller mitjançant curs de poda.
Objectiu 3: Començar amb la reforestació d’espècies forestals autóctones.
Actuació 1- Plantació de Espècies forestals d’alt valor ecològic (carrasques, aurons o
roures) en els bancals que no siguin òptims per al cultiu del atmeller (bancals
estrets).
Actuació 2- Reforestació de marges amb espècies autòctones de matollar i arbres
forestals per evitar l’erosió.
Objectiu 4: Començar la diversificació de la finca d’atmetllers.
Actuació 1- Diversificació de la finca d’ametlers amb altres arbres fruiters.
Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les condicions del secà (cirerers, pruneres,
garrofera, entre d’altres).
Actuació 2- Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel•líferes
Objectiu 5: Difusió de la biodiversitat de la finca.
Actuacio 1- Testings fotogràfics de Biodiversitat.
Amb la col·laboració de la Plataforma ciutadana Biodiversitat Virtual es pretén realitzar
diferents testings, establint un punt BV (punt de Biodiversitat) on es registren totes les espècies
trobades per a l'avaluació dels índexs de biodiversitat al transcurs del projecte.
Aquest mètode és un dels més ben considerats, donat el respecte a la biodiversitat, seguint un
codi ètic fotogràfic i sense manipulació de cap tipus que pugui influir en el seu correcte
desenvolupament. A més, té una infinitat de possibilitats didàctiques, ja siguin concursos per a
adults o nens, exposicions de la biodiversitat local, tallers i cursos de fotografia de natura o el
simple fet de donar a conèixer als participants la biodiversitat que alberguen els boscos del
nostre territori .
Objectiu 6: Voluntariat agro-ambiental
Actuacio 1-Voluntaritat agro-ambiental.
Es realitzarà un voluntariat agro-ambiental per a avançar en les activitats propostes per a la
gestió de la finca.
Objectiu 7: Anàlisis de la situació de partida de la finca.
Actuacio 1- Estudi de la flora de la finca.
Actuació 2- Estudi de l’avifauna de la finca.
Actuació 3- Anàlisi de la sostenibilitat de les pràctiques agrícoles utilitzades fins al
moment.