monogràfic autocura i empoderament del pacient
TRANSCRIPT
Autocura i Empoderament del pacient
Monogràfic
informació en salut a un clic
cat Família
Cuidem la nostra salut mental
Gent gran
La Meva Salut, contacte directe
L’entrevista
Decisions compartides
Infants
Alcohol i embaràs
Salut
Pacients informats
@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalutNúm. 105 / Maig - Juny 2021
Després de més d’un any de pandèmia, qui més qui
menys, ha p o g u t s e n t i r , pensar o fer mol-tes coses
que mai hauria pogut
imaginar. La cons-ciència d’aquesta situació excepci-onal ens hauria
d’encarar vers una actitud d’acceptació que ens per-metés avançar en una gestió el més saludable possible de les nostres vides. Resis-tir-nos, instal·lar-nos en la queixa i en l’espera tensa de què “la solució” arribi ràpid i des de fora pot empitjorar el nostre malestar.
Aquesta primera reflexió és aplicable també als professi-onals de la salut. La majoria d’elles i ells, des de la seva vocació de servei als altres, han estat formats i educats per treballar orientats a la cura i el guariment dels seus pacients. Han rebut, en can-vi, molt poca formació per ser conscients de la seva
pròpia vulnerabilitat, com a persones i, sobretot, com a professionals amb una fun-ció de molta responsabilitat i exigència.
A la Fundació Galatea, amb més de 23 anys treballant per la salut dels professionals de la salut, sabíem ja abans de la pandèmia i a través de diferents estudis, que la per-cepció de mala salut mental en aquests professionals és superior a la de la població general. És evident que, amb la pandèmia, la salut mental dels professionals ha quedat encara més malmesa. Al ser-vei de Tele Suport Psicològic (900 670 777) que vàrem po-sar en marxa a l’inici de la crisi sanitària, hem atès qua-si 1.400 professionals, amb una mitjana de gairebé 4 intervencions per professio-nal. Malgrat aquestes xifres, som conscients que la de-manda ha estat baixa. Això és preocupant, ja que són molts els estudis que posen de manifest la incidència del patiment emocional en els professionals de la salut. Com hem dit, els professio-nals, mentre senten que són necessaris a la línia assisten-cial, tendeixen a no pensar
en les seves necessitats i a aguantar. La por a l’estigma associat als trastorns men-tals és una altra de les varia-bles a tenir en compte.
Arribats a aquest punt, s’es-cau apostar per incloure la formació en gestió emoci-onal, en l’afrontament de dificultats i en el treball en equip també a les universi-tats, on es forma en ciències de la salut. D’altra banda, el sistema sanitari, que té l’obligació de crear les mi-llors condicions per garantir el dret a la salut de tots els ciutadans i ciutadanes, tam-bé ha de vetllar per la salut dels professionals. Per als professionals de la salut, cui-dar-se no és una opció. És un imperatiu ètic i deontològic.
Sobre la salut dels professionals de la salut en temps de pandèmia
Editorial Antoni CalvoDirector Fundació Galatea
Creada el 2001 pel Con-sell de Col·legis de Metges de Catalunya, la Fundació Galatea vetlla per la salut i benestar de tots els profes-sionals de la salut (medicina, infermeria, veterinària, far-màcia, psicologia, odontolo-gia i treball social) i garantir així una millor qualitat assis-tencial a la població.
www.fgalatea.org
FerSalut és una publicació gratuïta, promoguda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saluda-bles de la població.
EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa
DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez. EAP Vallcar-ca-Sant Gervasi
COORDINACIÓLaura [email protected]
Anna [email protected]
COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera Salut
Montse Navarro. ABS Alt Camp Oest
Olalla Monton. EAP Dreta de l’Eixample
Lourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt Congost
Albert Planchuelo. EAP Poble Sec
Yolanda Caballero. EAP Sardenya
Anna Gaspà. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les Planes
Manel Campíñez. EAP Vallcarca-Sant Gervasi
Mireia Gallés. EAP Vic
Érika Ruiz. EAP Muralles Salut
Gloria Ruiz. Pediatria dels Pirineus
HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMEROAntoni Calvo, Director Fundació Galatea, Montse Moharra, Directora d’AQuAS i responsable del projecte Decisions Compartides i el Consorci Hospitalari de Vic (Anna Urbea i Sònia Reig).
ATENCIÓ AL [email protected]
EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es
Dipòsit legal: B-41601-2003Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment sense el consentiment de l’editor.
2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.
Revista impresa en paper reciclat
Parlem sobre Decisions CompartidesEntrevista a la Sra. Montse Moharra, Directora d’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries) i responsable del projecte Decisions Compartides.
L’entrevista
Trobareu l’entrevista al
Canal YouTube Revista FerSalut
La Meva Salut
Eina per facilitar que el pacient pugui accedir a la seva informació de salut, fer consultes als professionals i realitzar tràmits de manera senzilla, segura i confidencial.
Alcohol i embaràs
Cap òrgan de salut reco-mana el consum d’alcohol durant l’embaràs. Però no es tracta de prohibir o no, sinó d’oferir informació perquè les embarassades entenguin els riscos del consum de tòxics i puguin prendre decisions.
Cuidem la nostra salut mental
Quan pensem en “cui-dar-nos” sovint obviem coses que milloren la nostra salut emocional com mantenir horaris i rutines, l’alimentació variada i fer activitat física.
Pacients informats, decisions compartides
El canal web “Decisions Compartides” pretén implicar els pacients en les decisions sobre la seva salut i posa al seu abast informació i eines per corresponsabilitzar-los en la seva elecció.
Gent GranInfants 64
8 12Família Salut
Les revistes científiques exposen la relació amb la teratogenicitat - és a dir, les malformacions en el fetus - i l’alcohol. Però el problema no és prohibir o no, sinó que el debat hauria de ser si les dones i famílies entenen els riscos del con-sum de tòxics. L’important és disposar de la informa-ció, treballar adequada-ment la presa de decisions de les persones i fer arribar de manera clara les reco-manacions en l’embaràs.
L’Institut Nacional per a la salut i Atenció d’Excel·lència (NICE) posa l’accent en evi-tar el consum d’alcohol du-rant els tres primers mesos d’embaràs, perquè està asso-ciat a avortaments esponta-nis. També s’està estudiant la relació del consum d’alco-hol en la fertilitat masculina i la reducció de la fertilitat i qualitat espermàtica.
Els articles publicats con-firmen la teratogenicitat de l’alcohol en l’embaràs i ha estat concloentment mostrada en estudis clí-nics, conductuals i epide-miològics que inclouen la síndrome alcohòlica fetal, el retard mental, anoma-lies del desenvolupament i el comportament, i un pes baix en néixer.
Per tant, si es tracta de po-sar a la balança els riscos (efectes nocius per al nadó) i els beneficis (cap per a la salut de l’embarassada), el consell de consum d’alco-hol en l’embaràs ha de ser CONSUM ZERO.
Una pregunta que es fan sovint les
embarassades és si la cerveseta social de
tarda de primavera està prohibida o no
durant l’embaràs. Alcohol zero? Per una
no passa res?
Alcohol i embaràs
No passa res per una copa?
Alba Pallisé CardellachLlevadora
ABS Alt Camp Oest Facebook: CAP Alcover
Infants
Recomanació: Consum Zero! Cap òrgan de salut
recomana el consum d’alcohol durant l’embaràs. Al contrari, el consell és clarament l’abstenció, i en el cas de consum, evitar-lo i reduir-lo al màxim
Què passa amb les dones que volen fer un consum ocasio-nal, o que fan un consum mo-derat i no volen deixar-ho? És impossible assegurar-li a una dona que beu modera-dament durant l’embaràs que l’alcohol no pot afectar negativament al seu nadó. L’efecte dosis dependent es desconeix i tendeix a variar d’un embaràs a un altre. La influència de les variables no se sap, el perquè en dosis bai-xes en diferents embarassos poden provocar efectes dife-rents en els nadons.
En canvi, en el tabac sabem que clarament la relació amb les dosis tindrà efectes més greus de repercussions fetals, com avortaments, despreniment prematur de placenta, prematuritat i complicacions respiratòries del nadó en els seus primers mesos.
En les drogues socialitzades i acceptades en el nostre en-torn (tabac i alcohol) sovint tenim tendència de minimit-zar-ne els riscos... “Pel nadó
és millor un traguet o una cigarreta que patir ansietat”. Doncs no. L’important és aprendre a treballar aquesta ansietat per cedir-ne el con-sum, a través d’un acompa-nyament emocional i, quan sigui imprescindible, farma-cològic.
Les dones són autònomes i cap d’elles vol posar en perill la vida del seu nadó, només cal trobar el camí per sen-tir-se acompanyades sense judicis cap a l’abstinència.
Possibles efectes en la gestació
https://drogues.gencat.cat/casecció: Ciutadania-> alcohol i embaràs
www.fersalut.catsecció: Salut-> alcohol
www.fersalut.catsecció: El teu CAP-> adolescents
Enllaços d’interès
canalsalut.gencat.cat
Durant l’embaràs, vetlla per la seva salut i la tevaCap consum d’alcohol i droguesés segur per al teu nadó
Si en consumeixes corres el risc:· de patir un avortament espontani· que el teu fill o filla tingui baix pes en néixer· que neixi abans del previst (nadó prematur) o amb síndrome d’abstinència· que pateixi problemes físics, mentals o de comportament· que tingui problemes d’aprenentatge amb conseqüències al llarg de tota la vida
Demana als que t’estimen que no t'incitin a consumir alcohol i drogues, ni tan sols en petites dosis.
Si, tot i intentar-ho, no pots deixar de consumir-ne, sobretot demana ajuda a l’equip professional que segueix l’evolució del teu embaràs el més aviat possible.
Deixa de consumir-ne des del moment que planifiquis l'embaràs o tan aviat com puguis!
Infantsw
ww
.fersalut.cat
5
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
Si la informació és poder, un pacient apoderat ha de ser un pacient informat: ha de disposar del coneixement
suficient per entendre la malaltia i el tractament. La
col·laboració del pacient permet personalitzar els
tractaments, adaptar-los a les seves condicions de vida i
augmentar-ne la seguretat.
Actualment, existeixen diferents eines per facilitar
que el pacient pugui accedir fàcilment al sistema sanitari
evitant desplaçaments, afavorint l’accés a la seva
història clínica i fent-lo partícip dels seus diagnòstics
i evolució. Una d’elles és La Meva Salut.
La Meva Salut, contacte
directe amb la teva infermera
Mireia Gallés MuntadaInfermera Comunitària
EAP Vic@EAPVIC
Gent Gran
La Meva Salut és un espai virtual que el Departament de Salut posa a disposició de tots els ciutadans majors d’edat de Catalunya amb les dades més rellevants de la seva salut. És un espai personal de salut digital que et permet accedir a la teva informació de salut, fer consultes als professionals i realitzar tràmits de manera senzilla, segura i confiden-cial. També permet accedir a diversos serveis sanitaris i interaccionar amb el sistema de salut.
Accés a les dades proporci-onades pels diferents nivells assistencials, com ara:• Informació i resultats de
proves• Vacunes• Pla de medicació• Agenda de cites amb el
sistema públic de Salut• Diagnòstics
També permet accedir a dife-rents serveis de consultes no presencials, serveis de cites i portals de pacients, entre d’altres.
Funcionalitats
www.fersalut.catsecció: Família -> La Meva Salut
www.fersalut.catsecció: Vallcarca -> La Meva Salut
Enllaços d’interès
Gent Granw
ww
.fersalut.cat
7
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
Ara que les visites no pre-sencials i telefòniques han crescut de manera expo-nencial, pot acabar sent complicat contactar amb els centres per dubtes i/o problemes. Un dels avenços més interessants que ofe-reix La Meva Salut és el fet de poder accedir fàcilment amb els teus professionals sanitaris de referència (metge i infermera) de ma-nera segura, àgil i ràpida.
Aquesta funcionalitat ha permès, a més, augmentar el rol autònom del perso-nal d’infermeria. El paci-ent és conscient que té una infermera assignada que li
pot resoldre moltes coses sense haver de passar pel metge. Enrere ha quedat (i ha de quedar) la idea que el personal d’infermeria només cuida i acompanya. Cal remarcar el nostre pa-per de prevenció, gestió i investigació. La formació i la docència també són pi-lars de la nostra activitat. Formem part d’un equip multidisciplinari que, com les potes d’una taula, ha d’anar a l’una i treballar conjuntament per oferir-vos el millor servei de sa-lut. I el col·lectiu d’infer-mers i infermeres esperem posar el nostre granet de sorra perquè així sigui.
Accés ràpid i segur amb els teus professionals sanitaris
La Meva Salut és una eina de molta utilitat perquè evita haver-se de desplaçar als centres d’Atenció Primària únicament per fer gestions burocràtiques
Ens agrada cuidar-nos: tenir cura del nostre cos, estar en forma, veure’ns
bé... Quan ho fem gairebé sempre pensem en la
nostra part orgànica o en el nostre aspecte físic i
moltes vegades no som conscients que, sense
saber-ho, també estem vetllant per la nostra salut
mental, sovint sense donar-hi la importància
que té.
Avui, i tenint molt present els moments viscuts els
darrers mesos, volem parlar de com cuidar la
nostra salut mental.
Cuidem la nostra salut
mental
Família
Anna Urbea CastellsDUI Consorci
Hospitalari de Vic (CHV)
Sònia Reig OrtaDUI Especialista en Salut Mental
CHV
Moltes vegades el primer que ens passa pel cap quan pensem en “cuidar-nos” és prendre medicaments i obviem coses que podem fer dia a dia que ens ajudaran tant o més que molts fàrmacs
Segons l’Organització Mun-dial de la Salut, la salut mental és un estat de com-plet benestar físic, MENTAL i social, i no només l’absèn-cia d’afeccions o malalties.
Tenim molt present cuidar el cos per no tenir infecci-ons, per no trencar-nos cap os, per no trobar-nos mala-ment... En definitiva, per no emmalaltir. Però pensem
en cuidar la nostra salut mental?
Famíliaw
ww
.fersalut.cat
9
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
Horaris i rutinesTenir definits els horaris de son i vigília ens fa entrar en harmonia i tenir l’ener-gia suficient per afrontar les tasques que ens espe-ren quan ens llevem. El cos està programat per dormir de nit i estar despert du-rant el dia per fer activitats.
Cal tenir una rutina a l’hora d’anar a DORMIR i de LLEVAR-SE, intentant evitar grans canvis d’ho-raris.
Quan posem els peus a terra, cal parar un mo-ment i sempre és bo tenir
un pensament positiu, perquè encara que pas-sem per moments com-plicats, de cada dia en podem treure un somriu-re, una bona notícia, una abraçada, complicitat amb companys, solidari-tat, noves oportunitats...
Famíliaw
ww
.fers
alut
.cat
10
Nº
105
|
2021
|
MAI
G -
JU
NY
Sovint, i més actualment, ens podem sentir més ner-viosos o fins i tot angoixats. Gestionar aquestes emo-cions que poden ser des-agradables no és difícil si activem el nostre cos. Fent exercici descarreguem ener-gia i ens carreguem de bones sensacions, posem el nostre organisme actiu i el seu fun-cionament millora.
Quan fem exercici allibe-rem hormones com la se-rotonina, la dopamina o les endorfines; elles són molt importants perquè ens pro-porcionen felicitat, eufòria, i el control de l’ansietat i l’estrès.
• Activitat física: és qualsevol forma de moviment corporal voluntari.
• Exercici físic: és quan planifiquem l’activitat física, l’organitzem i es repeteix amb l’objectiu de millorar. Podem pensar en esports indi-viduals o en grup.
1. Augmenta la sensació de benestar i redueix l’estrès mental.
2. Augmenta l’autoestima.3. Redueix el grau d’agres-
sivitat, d’irritabilitat i angoixa.
4. Redueix el grau d’ansie-tat i depressió.
5. Ajuda a gestionar l’estrès i els estats de tensió.
6. Ajuda a relaxar-nos.7. Ajuda a modificar els
hàbits com el tabac o el consum d’alcohol.
8. Millora el ritme de son.9. Serveix per socialitzar.10. Genera valors i aptituds
positives i ajuda a supe-rar adversitats.
Exercici
Què podem fer:
Què ens aporta:
Famíliaw
ww
.fersalut.cat
11
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
I per finalitzar, no podem oblidar que la salut men-tal també està vinculada a les relacions socials, no cal tenir molts amics, ens cal algú amb qui parlar, amb qui poder expressar allò que sentim, patim, gaudim... allò que ens fa sentir i que quan ho compartim fem que ens sigui més fàcil viure-ho.
Enllaços d’interès
La dieta ha de ser variada i ha d’incloure els diferents grups alimentaris.
Per acompanyar els àpats, cal hidratar-se bé i sempre és millor l’opció de l’aigua que qualsevol beguda gasificada o amb alcohol. L’aigua és necessària per al nostre or-ganisme i facilita les nostres digestions, per trobar-nos bé cal pair correctament.
Per evitar comprar aliments poc recomanats, us aconse-llem fer la llista de la com-pra a casa i així evitarem comprar pels ulls.
Alimentació
Relacions socials GestioEmocional.cat
L’objectiu d’aquesta aplicació web de Salut és donar eines per a l’avaluació i la millora de la salut emocional, i accés a recursos professionals du-rant aquest període difícil de pandèmia. Dirigida a totes les franges d’edat, ara també a joves, adolescents i menors de 16 anys.
https://canalsalut.gencat.cat/casecció: Vida saludable-> Activitat física
www.who.int/topics/mental_health www.fersalut.catsecció: Família-> Alimentació saludable
El canal web “Decisions Compartides” del Departament
de Salut de Catalunya està orientat a ajudar els pacients a prendre decisions sobre la
cura de la seva salut i posa al seu abast tota la informació
i eines necessàries per corresponsabilitzar-los en la
seva elecció.
Aquesta iniciativa, que actualment inclou 10 àmbits d’acció a l’entorn de la salut,
promou un canvi de model en l’atenció sanitària on professionals i pacients
participen activament i de comú acord en el procés de decisió.
Pacients informats,
decisions compartides
Implicar els pacients en les
decisions sobre la seva salut
Salut
Parlem sobre Decisions Compartides
Entrevista a la Sra. Montse Moharra, Directora d’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries) i responsable del projecte Decisions Compartides.
L’entrevista
Trobareu l’entrevista al Canal YouTube - Revista FerSalut
Salutw
ww
.fersalut.cat
13
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
Quan un pacient rep un di-agnòstic d’enfermetat, s’ini-cia un procés que l’obliga a valorar informació i a pren-dre decisions sobre com ges-tionar la seva malaltia. La recollida d’informació és el primer pas, però tots volem que l’atenció sanitària sigui receptiva a les nostres neces-sitats i desitjos. Necessitem obtenir explicacions clares i comprensibles dels professi-onals, valorar conjuntament la selecció de proves, les diferents opcions de tracta-ments… i que en tot aquest procés es tinguin en compte les nostres preferències.
Es tracta doncs que pacient i professionals de la salut pu-guin dialogar, valorar i acor-dar com afrontar la malaltia i l’estil de vida més adient tenint en compte tant el di-agnòstic i el coneixement ci-entífic, com les preferències personals que millor s’adap-ten a les necessitats de la persona malalta. Per tant, en el procés de decisions com-partides:
1. El professional sanitari informa de les diferents alternatives amb els seus pros i contres, beneficis i riscos.
2. El pacient exposa les seves vivències, prefe-rències i expectatives.
3. Finalment, tots dos valoren i trien amb cor-responsabilitat, de comú acord.
Aquest procés més col·labo-ratiu ajuda a les persones a sentir-se més tranquil·les i confiades davant l’opció triada i permet als professi-onals de la salut adaptar les opcions de tractament als desitjos del pacient. Alhora el pacient, en prendre part en les decisions, també se sent més implicat i és més probable que segueixi el pla acordat i s’obtinguin millors resultats de salut.
Informa’t, Comparteix i Decideix
El professional de la salut acompanya al pacient a participar en la presa de decisions sobre la seva salut, fet que li permet sen-tir-se ben informat, rebre el tractament adequat a les seves necessitats i tenir més control de la malaltia
Aprovació de la Llei de regulació de l’eutanàsia
El 18 de març de 2021 va ser aprovada la Llei, que entrarà en vigor el mes de juny, que re-coneix el dret a sol·licitar i re-
bre la prestació de l’eutanàsia a aquelles persones que com-pleixen els requisits legalment establerts per rebre aquesta
ajuda per morir dignament. La Llei també recull els drets i deures dels professionals que participin en la prestació.
Salutw
ww
.fers
alut
.cat
14
Nº
105
|
2021
|
MAI
G -
JU
NY
Canal web amb recursos i eines d’ajuda en la presa de decisions sobre: Anticon-cepció, Atenció al final de la vida, Esclerosi múltiple, Dia-betis mellitus tipus 2, Artro-si de genoll, Reconstrucció mamària, Aneurisma d’aor-ta abdominal, Síndrome del canal carpià, Malaltia renal crònica avançada i Càncer de pròstata localitzat.
A continuació us detallem dues de les eines, del canal temàtic “Decisions Compar-tides”, per ajudar els paci-ents a prendre decisions so-bre la seva salut:
• L’elecció d’un mètode anticonceptiu
Eina d’ajuda per conèixer tots els mètodes d’anti-concepció disponibles per poder triar el que millor s’adapti al teu estat de salut, necessitats i preferències personals. Els continguts proporci-onen informació basada en l’evidència científica, actualitzada i escrita en un llenguatge de fàcil comprensió. També in-clou un apartat interactiu que ajuda als usuaris en la selecció d’una opció d’anticoncepció.
• L’atenció al final de la vida
La participació del paci-ent en la presa de decisi-ons adquireix una impor-tància rellevant sobretot en la fase final de vida. Quan una persona pateix una malaltia incurable en fase avançada o terminal, necessita una atenció on les cures pal·liatives esde-
venen prioritàries, amb la finalitat d’alleugerir el patiment i garantir la qualitat de vida i la dignitat de la persona. En aquest procés, el malalt té el dret i el deure d’expres-sar les seves preferències i els seus valors, i acordar amb el seu entorn i els professionals sanitaris quin tipus d’atenció vol rebre.
decisionscompartides.gencat.cat
Salutw
ww
.fersalut.cat
15
Nº 105 | 2021 | M
AIG - JU
NY
Enllaços d’interès
http://decisionscompartides.gencat.cat/ca http://decisionscompartides.gencat.cat/casecció: Decidir sobre-> Anticoncepció
http://decisionscompartides.gencat.cat/casecció: Decidir sobre-> Atenció final vida
ww
w.fe
rsal
ut.c
at
16
Nº
105
|
2021
|
MAI
G-J
UN
Y
L’auxiliar d’infermeria
a l’Atenció Primària del
CAP El Remei de Vic
Des dels inicis del CAP El Remei, sempre s’ha comptat amb la figura
del tècnic de cures auxiliar d’infermeria
(TCAI). El seu rol, dins d’un Centre d’Atenció Primària, és essencial
i variat pel bon funcionament, ja que s’ocupa de diferents
tasques que han anat incrementant al llarg dels
anys.
TCAI EAP Vic
@EAPVIC
Fins a l’inici de la pandèmia per Covid-19, l’equip de TCAI es-tava format per 2 persones, la Núria i en Ferran, i entre els dos realitzàvem totes les tasques.
• Tasques de suport pel bon funcionament del centre: fer les compres de material i de medicació mitjançant un programa informàtic per tenir controlat l’estoc i ca-
ducitats, a banda de la rea-lització de les comandes, la seva recepció i la pertinent col·locació.
• Diàriament es fa un con-trol i organització de tot el material i medicació que hi ha d’haver a les consultes i, mensualment, fem una revi-sió general de les seves ca-ducitats.
Tasques de l’equip TCAI
Núria Jordà Ferran Mora
• Control i revisió mensual acurada de l’estat del maletí d’urgències, del carro d’atu-rades cardíaques i el codi IAM, que consisteix en la re-visió, reposició i/o substitu-ció de la medicació i material sanitari (sigui perquè s’ha utilitzat o hi ha medicació caducada).
• Un cop al mes ens des-placem als consultoris de Santa Eulàlia de Riuprimer i
de Sentfores-La Guixa, que depenen funcionalment de l’EAP Vic, per fer el control de la medicació i material ne-cessaris.
• Periòdicament ens ocupem de fer el control de funcio-nament del desfibril·lador i també de l’aparell de glicada, que serveix per poder mirar al moment el control de la diabetis només amb una pe-tita mostra de sang del dit.
• Cada dia al matí fem la centrifugació dels tubs d’analítiques i les entreguem al trans-portista del laboratori concertat.
• Gestionem el préstec de crosses, nebulitza-dors i tensiòmetres.
• Desinfecció i esterilit-zació de l’instrumental que s’utilitza.
Les tasques i funcions a nivell
general d’un TCAI són: gestió de
comandes, reposició de material per
les consultes, esterilització de
l’instrumental, PCR/Test Antigen
Ràpid (TAR), i tècniques i proves complementàries
ww
w.fe
rsal
ut.c
at
18
Nº
105
|
2021
|
MAI
G-J
UN
Y
Vessant assistencial del TCAI• Col·laborem amb el
personal sanitari en la realització d’una vari-etat de funcions i pro-ves complementàries: e lectrocardiograma, espirometries, audio-metries, Holter cardíac, Holter de Tensió Arteri-al, Dopplers, nebulit-zacions. I també en la realització de cirurgies de mínima incisió. Tota aquesta varietat de pro-ves queda registrada en una agenda, generada segons la demanda.
• Des de fa anys, el CAP El Remei col·labora en el programa d’intercanvi de xeringues (PIX). Els TCAI som els responsa-bles d’aquest programa.
Degut a la pandèmia de la Covid-19, per reforçar les tasques esmentades més la realització de PCR i Test Ràpids d’Antígens (TAR), així com donar suport al
gestor COVID per fer pro-ves a centres concertats (residències, escoles, etc.), s’ha contractat a més per-sonal TCAI: la Sandra i en Germán.
ww
w.fersalut.cat
19
Nº 105 | 2021 | M
AIG-JU
NY
Menció especialEsment a una persona molt im-portant, la Maria Pujol, auxiliar de clínica durant 24 anys al cen-tre i que el darrer mes de juliol es va jubilar. Una gran persona i una gran professional que ens ha transmès tota una experièn-cia i els valors de la nostra feina.
www.eapvic.org www.fersalut.catSecció -> EAP Vic Sud
Enllaços d’interès
@revistafersalut
Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)
a un clicinformació
en salut
cat
ABS DE PERALADAALBERA SALUT
Llegeix la revista digital
Tots els articles a www.fersalut.cat
Entrevistes al canal de FerSalut
Informa't on i com tu vulguis. Connecta amb la teva salut!