7/25/2019 Modul4 2015 Social

1/43

Influncia, conformitat i obedincia.

Les paradoxes de lindividu social

7/25/2019 Modul4 2015 Social

2/43

Normalitzaci

Procs de creaci de les normes que regulen la conducta,percepci, pensament o desitjos de les persones en una situaciconcreta.

Concepte utilitzat per a explicar la uniformitat present en la societat.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

3/43

Normes socials Principis socials que regulen lacci dels individus a linterior dun

sistema, indicant accions desitjables ( o no) en cada rol i situaciconcreta.

Regles per a la conducta acceptada i esperada.

Lligades a la identitat de les persones. Les sancions o recompensesper la infracci o realitzaci de la norma, fan referncia a la moralitatde lactor.

Obligacions i expectatives que tenen les persones en una situacisobre el comportament dels altres i dunmateix .

7/25/2019 Modul4 2015 Social

4/43

Normes implcites i explcites

No rmes exp lcites :

Les persones snconscients que segueixenuna norma.

Sovint recollides en codis,lleis o reglaments.

No rmes Implcites:

Passen desapercebudes. Poden passar a ser

explcites quan alg la trenca.

Les normes es poden situar en un continu de msa menys explcites.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

5/43

Les normes socials

La normalitat:s normal qui compleixi les normes implcites. Eltrencament duna norma implcita, pot llevar al qestionamentde la identitat del subjecte ( el seu carcter moral).

Lordre social:Les normes socials sn mecanismes de controlsocial que garanteixen el funcionament de la societat.

Les normes ofereixen marges de acci:Si b restringeixenpossibles accions tamb permeten que altres tinguin lloc iofereixen un context relativament flexible.

Expliquen perqu som capaos dadaptar-nosrpidament asituacions no familiars.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

6/43

La creaci de normes

Les normes neixen en situacions concreteshistricament contextualitzades, creixen isexpandeixeni desapareixen quan no es fan servir.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

7/43

Normes de percepci:(llegir pg. 21-24 Experiment de Sherif)

En situacions dambigitat les persones tenimtendncia a ordenar lentorn i a percebre regularitats,fins i tot quan aquestes hi sn inexistents.

En situaci de grup les persones modifiquen el seujudici previ i creen una norma de grup.

La norma de grup es mant en els judicis individuals.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

8/43

Normes de percepci (II):(llegir pg. 21-24 Experiment de Sherif)

Explicaci des de la teoria de la comparaci social:

Les persones necessitarem avaluar les nostres opinionsi habilitats, i si no hi ha elements objectius per a

comprovar-ne la validesa les comparem amb els altres.Les comparacions es solen realitzar amb personessemblants a nosaltres.

La definici de la situaci s un element bsic per a

decidir quines comparacions sn pertinents i quinescategories socials sn les que cal activar.

Negociem amb els altres les normes adequadesmitjanant comparacions socials, basades en categories

socials que hem creat.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

9/43

Normes de responsabilitat

El paper de les normes implcites va per davantde lesnormes explcites: Davant de la norma explcita dajudara qui ho necessita, s imposa la norma de la situaci.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

10/43

Les normes a dins de lindividu?

Postures que consideren que si b les normes sn un producte

social, cal que les persones les interioritzenper tal que afectinla seva conducta.

Laprenentatge i la socialitzaciserien els mecanismes per elsquals les normes entren al subjecte.

La psicologia cognitiva: Plantegen les normes com esquemesde processament dinformaci. Els esquemes sn blocs deconeixements que contenen conceptes, la seva agrupaci encategories i les relacions entre aquestes. Estan basades enlexperinciasocial, per una vegada establertes son resistents

al canvi.

Hi ha esquemes de persones, autoesquemes, per a resoldreproblemes, de grups, i esquemes que sn normes(esquemes de rols i esquemes d'esdeveniments)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

11/43

Les normes a fora de lindividu?

Per als funcionalistes de la sociologia, les normescompleixen la funci de mantenir cohesionada lasocietat.

Marquen els lmits del que es pot fer i el que no.

Garanteixen leficciade lestructura social.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

12/43

La norma entre els individus? (I)

Pensar les normes com a narracionsque es creen enles converses amb les altres persones. Aquestesnarracions actuen com a marcs de referncia en el

qual situem les accions de les persones i onelaborem el seu significat, situat histricament iculturalment.

Llenguatge:Guia les accions humanes mitjanant la

creaci daixque s possible i aix que no ho s.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

13/43

La norma entre els individus? (II)

Les normes socials estableixen i mantenen undeterminat ordre social mitjanant lorganitzaci i laregulaci de les relacions interpersonals. Manifesten

determinades relacions de poder en el sentit quecreen la normalitat i anormalitat.

Mecanismes de control: explcits (sancions orecompenses) o naturalitzaci de comportament,

desitjos i pensament.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

14/43

Percepci i percepci social

Percepci: Procs mitjanant el qual obteniminformaci del nostre entorn mitjanant els sentits.

Percepci social: Percepci de qualsevol objecte orelaci que tingui un significat social.

(per ampliar lapartatfactorssocials a la percepcillegiu el mdul5 pgs. 31-47. Hi ha molts exemples)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

15/43

Influncia de la Majoria: Conformitat

Asch i la pressi grupal (I):

Realitza un experiment en qu es demana lapreciaci

de la llargada duna lnia i la seva comparaci ambaltres tres lnies.

Davant la resposta correcta evident, es contraposa ungrup de persones que la contradiuen.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

16/43

Influncia de la Majoria: Conformitat Asch i la pressi grupal (II):

Resultats:

Preferim cedir i dir el mateix que diu la majoria o arriben adubtar sincerament de les nostres opinions.

Encara que per una extrema confiana en la seva opini, o percomproms amb l experiment de dir el que realment veien, esmantingus lopinipersonal, sexperimentagran tensi.

Quan tan sols una persona deia la resposta incorrecta, laresposta de la resta de la gent s mantenir lopinicorrecta.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

17/43

Influncia de la Majoria: Conformitat Asch i la pressi grupal (III):

Explicacions dels Resultats (a):

Segons la teoria de la comparaci social: Els altres sn elnostre punt de referncia, en situacions ambiges i clares.

Kurt Lewin: La persona seria vctima de la interacci de dues

forces diferents ( pressi grupal i pressi individual).

7/25/2019 Modul4 2015 Social

18/43

Influncia de la Majoria: Conformitat Asch i la pressi grupal (IV):

Explicacions dels Resultats (b):

Explicaci clssica: la persona es troba davant de dues formesdinfluncia: Informacional: La persona considera que la informaci dels

altres s millor als della. Normativa:Mostrar acord amb la norma del grup per a poder

continuar sent part daquest.

Explicaci construccionista: Conflicte entre la norma de nomostrar-se diferent dels altres en pblic i la norma que consideralobjectivitat com valor. Aquestes sn dues normes culturalshistricament situades en lpocamoderna.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

19/43

Uniformitat:

La uniformitat: s el producte que resulta delseguiment de les normes socials per part dun grup

i que consisteix en el fet que les persones daquestgrup comparteixen creences, percepcions icomportaments.

La normalitzaci i els processos de comparaci

socials sn alguns dels mecanismes pels qualss'arriba a la uniformitat.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

20/43

Conformitat s lacci de conformar-se: El fet que una persona canvi les

seves accions com a resultat de la pressi daltra/es. Tres tipus dinfluncia social o conformitat:

1. Submissi:mostrar acord per por al rebuig o cstig.

2. Identificaci: Mostrar acord per voler sentir-se membre delgrup3. Interioritzaci: Mostrar acord per la creena que els altres

tenen ra.

Independncia del missatge: Les caracterstiques de lasituaci provoquen la conformitat, no els arguments de lainformaci que la majoria maneja.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

21/43

Conformisme

s l actitud de qui accepta passivament les normes. En lasocietat individualista, els processos lligats a la conformitatporten gaireb automticament al conformisme.

Els mitjans de comunicaci collaboren a generar

conformisme, mitjanant la difusi massiva dunpunt de vista

aparentment consensuat.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

22/43

Influncies

Els processos de conformitatsolen induir a la submissipel quefa a la conducta explcita, per no sol generarcanvis en lescreences i valorsde les persones.

Els estudis sobre la influncia estudiats des del modelfuncionalista:

mfasis en el manteniment de lordre social

Proposta de lestudi de la influncia des del model genric:

mfasis en els processos de canvi . En la manera que laminoria pot provocar canvis en la majoria.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

23/43

Majories

Els valors dominants: La majoria de gent segueix o creu queaquest son els valors correctes.

Les persones pertanyen a diversos grups simultniament, formarpart duna majoria o minoria s relatiu.

Limportantno s la quantitatde persones que pertanyen al grup,sin qui, quan i com es percep que alg altre s minoritari o

majoritari.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

24/43

Minories

Minoria anmica: Les sevescreences saparten de lesde la majoria per nopresenta cap proposta decanvi a la societat. I nosinteressaperqu els seusvalors siguin adoptats perla majoria.

Minoria nmica: posseeixnormes prpies, lesproposa per a produir uncanvi.

Minories ortodoxes:Promouenels valor de la majoria perinterpretats de forma extrema.Sn minories conservadores.

Minories Heterodoxes:Busquen el canvi de lesrelacions socials.Sn minories innovadores

7/25/2019 Modul4 2015 Social

25/43

Influncia de la minoria: Conversi

Conversi:Assumpci del nou punt de vista pels argumentsdel missatge.

(llegir experiment de Moscovici I Personnaz pags.58-59):

La minoria obt una influncia indirecta, sense que elssubjectes siguin conscients que han modificat la sevapercepci (conversi).

Segons Moscovici, la majoria aconsegueix ms influnciadirecta que la minoria, per no aconsegueix una influncia

latent o indirecta i la minoria s.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

26/43

Caracterstiques de la minoria innovadora (I)

Consistncia:1. Diacrnica: Quan la minoria mant els seus postulats amb

coherncia al llarg dunperode temporal.2. Sincrnica ( o unanimitat): quan les persones conformen la minoria

mantenen la mateixa postura de forma coherent.

Demostraci d autonomia: Generar la percepci que lesopinions de la minoria no es deuen a interessos externs almoviment I que aquestes sn opinions a les quals shaarribatmitjanant un procs de reflexi propi.

Generaci de confiana: La capacitat de mantenir posicionsindependent I oposar-se a la majoria, mostrar actuaci no esdeu a interessos personals o privilegis per al grup.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

27/43

Caracterstiques de la minoria innovadora (II)

El conflicte: Provocat pel qestionament del discurs de lamajoria. Aquest conflicte ha de ser visible (en un espai pblic).Elmanteniment del conflicte social provoca conflicte cognitiu entreels membres de la majoria i permet la visibilitat de la minoria.

Estil de negociaci: Mostrar-se flexible en determinatsmoments pot servir per demostrar que les seves posicions nosn dogmtiques i tancades. Per mostrar-se rgida en altrespot servir per demostrar consistncia I mantenir el conflicte.

Efecte bola de neu:Si defensors de la postura de la majoria espassen a la minoria, la influncia que aconsegueix la minoria esmolt elevada. Ats que obliga a la majoria a qestionar la sevaposici i a reflexionar sobre les propostes de la minoria.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

28/43

Resistncies a la influncia de la minoria (I)

Denegaci: Negacide la validesa de lapostura de la minoria,posant-hi mfasi enla seva absurditat,falsedat o

incoherncia)

Censura: Prohibici

de la difusi de lespostures de laminoria.

Accentua la influnciaindirecta de la minoria, perlesfor cognitiu de buscarcontraarguments de lesidees de la minoria.

Genera un alt inters per lainformaci prohibida

EfectesContraproduents

7/25/2019 Modul4 2015 Social

29/43

Psicologitzaci:

s darguments destinats a treure credibilitat a les personesque componen la minoria.

Atribuci de les raons de dissidncia a particularitats mentals deles persones que la defensen.

Principals formes de desqualificaci:Basada en estereotips Icreena que el comportament sorienta per interessos del grup.

Per evitar la psicologitzaci individual la minoriaha de crixer rpidament

Resistncies a la influncia de la minoria (II)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

30/43

Explicacions de la influencia: Modelscognitius (I)

Teoria de la conversi:La majoria provocaria conformitat per qu activa un procs decomparaci social, pel qual les persones deixen de donar importncia ala tasca que han de fer, ja que estan preocupats pel que diran els altres.

En canvi la minoria provoca un procs de validaci, mitjanant el qualels subjectes estudien activament la postura de la minoria,desenvolupen arguments I contraarguments l'entorn de la tasca queselsdemana que facin.

Nementh ( 1987): afirma que la majoria i la minoria provoquen activitat

cognitiva diferent: la minoria provoca pensament divergent (fa que elproblema es consideri des de perspectives diferents, tinguin en comptems elements etc.) I la majoria provoca un pensament convergent(latenci I els processos cognitius que es generen segueixen elsmateixos que el de la majoria, sense considerar altres possibilitats).

7/25/2019 Modul4 2015 Social

31/43

Explicacions de la influncia: Modelscognitius(II)

Teoria de limpacte social: Canvi que provoca en unindividu la presncia daltres.

Model que intenta integrar la conformitat e innovaci enun procs psicolgic sol: Es pot calcular en funci de lafora dels membres de la font dinfluncia (estatus,habilitat percebuda, etc), la proximitat espacial i temporalde la font i el nombre de persones que compon la font

dinfluncia.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

32/43

Explicacions de la influncia:Models sociocognitius (I)

Teoria de lautcategoritzaci:

Una font ( individu o grup) aconseguir influir en la mida en qu siguicategoritzada com a endogrup , lopini reflectida per la font serpercebuda com normativament vlida i llavors ser influent.

Una persona que s ha autocategoritzat com a pertanyent a un grupdeterminat, quan aquesta categoria sigui rellevant per a la situaciconcreta, es deixar influenciar perqu buscar activament quines snles normes que regulen el grup en qesti.

Si la minoria es considerada de lendogrup, pot influenciar, Per tant el

conflicte que proposa la minoria ha de ser moderar, ats que si esexcessivament elevat, s categoritzada com exogrup i si sexcessivament baix, no crida latenci.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

33/43

Explicacions de la influencia:Models sociocognitius (II)

Teoria de lelaboracidel conflicte:

Reconeix que la consecuci didentitat social positiva t unpaper important, per dna importncia a lestudi delsignificat que el conflicte adquireix en cada situaci.

s important el significat que el subjecte atorga a ladivergncia que la minoria introdueix. El significat del conflictes elabora segons el tipus de tasca exigida (si s greuequivocar-se o no, relaci amb la vida quotidiana) I el tipus de

font que introdueix la divergncia (si s majoria, minoria,endogrupal o exogrupal)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

34/43

Explicacions de la influncia:Relacions de Poder (I)

Introdueix el context histric i social:

L innovaci no neix del buit social , sha dentendre dins dunapoca concreta, polmiques , els discursos i valors duna

societat.

Les minories sn una expressi del canvi que ja est en marxa.

La minoria no por forar el canvi, aquest es pot difondre grcies a

la majoria que accepta el canvi. Les minories actives serien un

instrument d un canvi que ja s'est produint per part de lamajoria.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

35/43

Explicacions de la influncia:Relacions de Poder (II)

La minoria s influent en la mida que mostra consistncia Ifermesa en la seva posici.La minoria no expressa tan sols la divergncia, sin que tambinstaura el conflicte, i qestiona el discurs dominant, s per aevitar-lo que es toma en consideraci el punt de vista minoritari.

Aix mateix, hi ha un conflicte entre dos normes socialsmodernes: ser normal per autnom: Ens conformen

pblicament per mantindrem la independncia en privat, I si lapressi exigeix rebutjar la minoria dissident en pblic perestudiarem la proposta en privat.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

36/43

Lobedincia i lautoritat

Experiment de Milgram:

Situaci:Un subjecte ingenu,cmplices de lexperimentador quesuposadament venien a lexperiment, el subjecte ingenu ilexperimentador.

Sel deia a lingenu que sestudiaria els efectes del cstig sobrelaprenentatge. Aplicant (suposadament) xocs elctrics (cada vegadams elevats) al cmplice de lexperimentador.

Les persones tendien a continuar donant (suposats) xocs als

aprenents cada vegada que s'equivocaven.

Llegir ms detalladament les condicions experimentals en les pag,71-75 del mdul 5 i veure elvdeo el poder de las situaciones( el link es troba en l'rea recursos del aula)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

37/43

Explicaci de Milgram (I)

Els subjectes canvien les actituds. Durant lexperimentpassen a lestatagent, pel qual la persona que sincorpora enun sistema dautoritat es veu com un agent al servei delsdesitjos daltre( acceptant la definici de la situaci dictada perlautoritat, se sent responsable no tant de les conseqnciesdels seus actes com del compliment de les ordres).

Antecedents per entrar a lestat agent (socialitzaci enlobedincia)les institucions socials no sols ens porten a obeir,sin tamb considerar l'obedincia una necessitat per a lasupervivncia de la instituci.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

38/43

Explicaci de Milgram (II)

Definici de la situaci:s la interpretaci del significat dunacircumstncia social: hi ha una propensi de les persones aacceptar les definicions de laccique provenen de lautoritatlegtima. En aquest cas lexperimentador seria lautoritat quedefineix la situaci.

Temporalitzaci: Elements molt semblants que succeeix undarrere de laltre justifiquen la continutat de lacci ( haverefectuat un xoc anteriorment justifica continuar endavant).

La responsabilitat de lacci es delega a lautoritat, la

persona se sent responsable de complir les ordres per nodels actes comesos.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

39/43

Extensions de lexplicaci de Milgram

El subjecte obedient s un producte de la societat que hem creat. Elsresultats de lexperiment de Milgram no es poden entendre senseintegrar la situaci en la histria de la societat occidental moderna.

Lorganitzaci s un instrument per eliminar als membres de totaresponsabilitat, ja que traslladem la responsabilitat a alg altre, esprodueix la responsabilitatflotanten la qual ning deu explicacions aning.

En la nostra societat, latomitzacidel treball fa que ning no coneix elproducte final, creant una societat sense responsables.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

40/43

Relacions de poderDos paradigmes per entendre el poder:

Paradigma jurdic:

Entn el poder com a unasubstncia, una cosa que espot tenir.

Qui t poder pot prohibir,determinades accions.

Paradigma estratgic: Entn el poder com una

relaci. No es posseeix, sinque sexerceix.

Mitjanant les nostresprctiques mantenim ( oresistim) als discursosdominants.

El poder produeix saber,mitjanant de la determinacidel que s normal, anormal,real o no, el poder defineix Igestiona les relacionshumanes.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

41/43

La pres de Standford

Es recomana llegir pgs. 84- 88 del mdul 5 i/o veureel vdeo el poder de la situacin( el link es troba enlrearecursos de laula)

7/25/2019 Modul4 2015 Social

42/43

Lindividu en una instituci total(explicaci sobre la pres de Stanford)

Goffman fa referncia a les institucions totals:

Espais que unifiquen lactivitat quotidiana de lespersones (residncia, el treball, I de vegades loci) enuna sola instituci.

Tot es fa en companya dun gran nombre de personesque fan el mateix i reben el mateix tracte.

La seqncia dactivitatssimposades de dalt mitjanantnormes explcites i un grup de vigilants.

Les activitats sintegrenen un sol pla dirigit a lobtenci

dels objectius de la instituci.

Exemples daquestessn presons, manicomis, convents, etc.

7/25/2019 Modul4 2015 Social

43/43

Recordeu

Tant la resistncia com lobedinciasn processos querequereixen que la situaci es defineixi collectivament.

Els diferents valors estructuren la societat: el normal ianormal, el real i lirreal.

Lindividu autnom existeix perqu sen parla I sel

pressuposa collectivament. Per lindividuno existeix,si no hi ha un discurs que linstauri.