mestall - ddgi.cat · d'animals dissecats i la ben aconseguida repro- ... fotografies, amb la...

SUMARI

PortadaL’associació participaal Recercat

MuseusMuseu de la vida rural

EntrevistaGérard Béaur

EstudisLa pràctica mèdica a laCatalunya rural del XVIII

TrobadesEls mètodes de lahistòria oralCondicions de vida almón rural

L’AssociacióLliurament del TercerPremi MestallResums dels treballsguardonatsSortida: Les celleresdel RossellóProjecte: els masoversde la regió de Girona

LlibresJ. Alvarado, Industrials i tapersE. Saguer (coord.), Elsúltims hereus

Recerques en cursX. Solà, La reformacatòlica a la muntanyacatalana a través deles visites pastorals M. M. Domingo,Vivienda obrera enBilbao y el BajoNervión: las CasasBaratasS. Villalón, Evolució iestructura de lapropietat: el cas delQuart d'Escaldes

Agenda

El passat 21 de maig es va celebrar aEsparreguera (Baix Llobregat) la primera edicióde la Jornada de Cultura i Recerca local delsterritoris de parla catalana (Recercat), organitza-da per l'Institut Ramon Muntaner, en la quall'Associació va instal·lar-hi un estand. La jorna-da, celebrada en el marc de la capitalitat de lacultura catalana, consistí en diferents exposi-cions i taules rodones, entre les quals interessadestacar la dedicada al relleu generacional delsCentres d'Estudis, moderada per Carles Riba,president del Centre d'Estudis Comarcals delBaix Llobregat, i amb la participació, entre altres,d'Antoni Gavaldà (Universitat Rovira i Virgili) iFilippo Melis (Arxiu de Tradicions de l'Alguer,Sardenya). Així mateix, s'ha de remarcar unaconferència oferta pel Conseller de RelacionsInstitucionals de la Generalitat de Catalunya,l'Honorable senyor Joan Saura, en la qual pre-sentà el nou projecte de creació del MemorialDemocràtic de Catalunya, que té com a objectiula recuperació de la memòria històrica del nostrepaís. Amb posterioritat a aquest acte, laGeneralitat ha concedit els primers ajuts per al'excavació de fosses comunes de víctimes delfranquisme. Durant el dinar, on participàrem mésde 150 representants dels centres presents, eslliuraren els premis Recercat, que anaren amans de Ramon Amigó i de l'Associació Culturaldel Matarranya.

Els dos membres de l'Associació que vamassistir-hi vam tenir ocasió d'intercanviar expe-riències amb altres centres de recerca ubicatsarreu dels Països Catalans, així com de donar aconèixer les nostres activitats, passades, pres-ents i futures. La participació en aquestaJornada (hi trobàrem a faltar la presència d'al-tres Centres d'Estudis de les ComarquesGironines) ha de permetre donar a conèixer l'e-

xistència de l'Associació, les seves activitats iels seus objectius una mica més enllà del nostremarc geogràfic natural.

Joaquim Alvarado

1

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any VIInúm. 18

desembre 2005

mestall4rt.premi

2005-2006

l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines

convoca el

4rt. premi Mestallcurs 2005 - 2006

a treballs de recerca de batxillerat realitzatsper estudiants de Batxillerat sobre temes

relacionats amb el món rural en qualsevol delsseus àmbits temàtics, cronològics i geogràfics

(història, paisatge, patrimoni, economia,població, emigracions, històries de vida, etc.).

Dotació: 500 euros per als estudiants i

un lot de llibres per al centre en el qualestudiïn.

Termini de presentació: 30 d’abril de 2006.

Informació i bases a la webwww.udg.edu/ilcc/ahr.html

L'ASSOCIACIÓ PARTICIPA A LA PRIMERA EDICIÓ DEL "RECERCAT"

Fotos: Joan Cuitó, proce-dents del web del museu: www.museuvidarural.com

any VII - núm. 18 - desembre 2005

El museu és propietat de la FundacióLluís Carulla, successora de la FundacióJaume I, creada per l'industrial agroalimentari -propietari de l'empresa Gallina Blanca- LluísCarulla i Canals (l'Espluga de Francolí 1904 -Barcelona 1990) per donar suport a la culturacatalana. El senyor Carulla va ser un d'aquellsempresaris que va fer del mecenatge un delsseus estendards, fins al punt de convertir-seper a l'Espluga en un pater patriae que va cos-tejar gran nombre d'equipaments públics.Recentment el municipi en el centenari del seunaixement i en penyora del seu agraïment varetre un sincer homenatge al seu fill predilecte.

Una de les moltes i diverses iniciativesque va portar a terme va ser l'habilitació de lacasa pairal com un museu que vetllés per laconservació del patrimoni cultural, històric i nat-ural del municipi i de la comarca. El casal no técap valor arquitectònic, però el seu contingut ésde gran interès, i fins i tot ho és la seva pròpiahistòria. En aquesta casa els Carulla van exer-cir d'apotecaris entre principis del s. XVIII i ini-cis del s. XX, i pels lligams professionals esta-blerts amb el monestir de Poblet va ser enaquesta casa on es van refugiar l'abat i dosmonjos més el 1835 arran de la nefastaexclaustració i desamortització imposada pelgovern liberal de l'època. La documentació delfons patrimonial és, doncs, prou rellevant.

El museu no és un simple amuntegamentd'objectes del passat, disposats en una salasense gaire traça. És un centre amb un projec-te i un discurs museístic clar i definit, amb unaimportant vocació pedagògica de gran valor perals docents i amb moltes possibilitats per des-vetllar la sensibilitat de les noves generacions.Un centre que dóna una visió global d'aquellmón rural que ha desaparegut. No és només unmuseu agrícola, sinó que hi són representatsgran nombre d'oficis i tota mena d'aspectes dela vida quotidiana de la societat d'aquell territo-ri. I per fer-ho res millor que un bon context his-tòric per entendre l'evolució de la comarca, uncontext botànic i faunístic per comprendre elseus hàbitats i ecosistemes i com aquests haninfluït en els homes que han habitat la zona.L'excel·lent herbari, les magnífiques fotografiesamb fons il·luminat, una destacable col·lecciód'animals dissecats i la ben aconseguida repro-ducció de bolets constitueixen una base de pri-mer ordre per situar el visitant en la coordena-da de l'espai. Un documentat repàs a l'evolucióhistòrica de la vila i la comarca mitjançant pla-fons explicatius, vitrines amb material arqueolò-gic, la reproducció i el comentari de documentsi algunes maquetes són els materials que ensdonen les coordenades temporals. La història iel medi de l'Espluga i la Conca, els oficis tradi-cionals, la llar i els costums familiars i el mónagrícola són els quatre grans eixos -un per pis-sobre els quals s'articula el centre.

Un dels elements singulars que caracterit-

zen els materials exposats és la seva contex-tualització, ja sigui amb l'acompanyament defotografies, amb la presència de maquetes, comper exemple les magnífiques reproduccions decarros i carruatges, o amb una molt ben acon-seguida reproducció de figures que representengran nombre d'aspectes de la vida quotidiana.La Sala Traité d'etnografia rural catalana exposauna bonica col·lecció de conjunts figuratius enterra cuita de l'artista olotí Josep Traité, quevisualitzen de forma molt clara maneres de viurei de treballar d'un passat no tan llunyà, avui des-aparegudes. No podem deixar de banda els fan-tàstics esgrafiats de les parets de la façana i lesinstructives pintures murals que disposades al'interior de l'edifici permeten visualitzar l'ús, lapràctica o el modus operandi d'estris, feines ioficis. En una sala adjacent al pati podem admi-rar un conjunt de diorames amb motius nada-lencs d'arrelada tradició al nostre país, algunsdels quals destaquen per la seva magnificènciai el seu detallisme.

Tot seguint l'itinerari establert el visitantpot anar veient molts objectes, il·lustracions iplafons, alguns dels quals per als més granspoden evocar records d'infantesa; d'altrespoden despertar-nos la curiositat, per bé queaquells que siguin consumats viatgers elspoden haver vist exposats en algun altre centre,però d'altres sorprendran a gairebé tothom perla seva singularitat o raresa. A tal d'exemplecitarem una aubarda de carter, una cadira per ales parteres, o una calaixera amb un tros depaper enganxat sota un calaix que deixa cons-tància de la seva autoria.

Un museu viu és aquell que constantmentmillora la seva oferta. En aquest sentit, en unmón actual tan imbuït de la cultura de la imatge,caldria començar a pensar -tal com ja s'ha feten altres llocs- en el muntatge d'un treballaudiovisual que permetés recollir vivències,experiències, pràctiques i tècniques en undocumental. Seria un bon complement a lamagnífica col·lecció d'objectes aplegats. Aixímateix, cal fer notar la conveniència d'augmen-tar la col·locació d'etiquetes explicatives al cos-tat de molts objectes que no en tenen, la qualcosa a vegades pot dificultar la comprensió d'al-guna peça. I finalment farem un prec: caldriacorregir un error històric en termes d'espai.Alguns dels diorames tenen com a vistes defons, darrere algunes finestres, imatges de pai-satges alpins que poc s'adiuen a l'aspectemediterrani de la Conca de Barberà. És certa-ment una qüestió d'escassa importància i gaire-bé imperceptible, però seria convenient corre-gir-ho, perquè no s'adiu amb la tònica generaldel museu, caracteritzada per la cura i el rigordel material exposat, els plafons explicatius i elselements contextualitzadors encertadamentincorporats.

David Moré Aguirre

museus

Museu de la Vida Rural

Espluga de Francolí(Conca de Barberà)

Si teniu ocasió de visitar el mag-nífic i conegut monestir de SantaMaria de Poblet, no marxeu de lazona sense apropar-vos a unmenys conegut però no menysinteressant Museu de la VidaRural a la veïna localitat del'Espluga de Francolí.


3

entrevista

Ens pot parlar de la seva formaciócom a historiador i de la seva trajectò-ria professional?

Sí, és clar. D'entrada, vaig ser deixe-ble de Pierre Goubert, amb qui vaig fer elmeu primer treball sobre el mercat de laterra. Aleshores jo feia de mestre en uncol·legi, i durant dos anys vaig estarensenyant a alumnes d'entre deu i quinzeanys. Va ser extremadament instructiu,una experiència molt i molt útil. Tot seguit,vaig abordar un tema d'estudi més amplique el que m'havia proposat en el meu pri-mer treball: vaig començar a estudiar elmercat de la terra a gran escala, amb unaltre historiador francès, Jean-ClaudePerrot. Després, el 1985, vaig entrar alCNRS i hi he continuat fins ara. Durant 8anys vaig estar treballant en el mateix pro-jecte, fent sobretot buidat d'arxius. Tambévaig incorporar-me al Centre deRecherches Historiques (CRH), que reu-neix historiadors del CNRS i de l'Écoledes Hautes Études en Sciences Sociales(EHESS). Va ser gràcies a BernardLepetit, que, segons el meu parer, va serun gran historiador, que hi vaig entrar. Desd'aleshores faig la meva recerca al Centrede Recherches Historiques, on estic molt

a gust. La mort de Bernard Lepetit va dei-xar un gran buit al nostre entorn, perquèveritablement era un pioner i una personamolt emprenedora. Després de la sevamort, em van proposar d'assumir la direc-ció del Centre, de manera que la vaigacceptar, primer amb dos col·legues més,Paul-André Rosenthal i Alain Bourreau, iara amb Bernard Vincent, que coneix moltbé Espanya. Som, doncs, els dos codirec-tors del Centre. Fa tres anys vaig ser ele-git Directeur d'Études de l'École d'HautesÉtudes en Sciences Sociales (EHESS),funció que exerceixo, sense deixar de diri-gir el CRH.

D'on prové el seu interès per lahistòria rural?

No ho sabria explicar massa. Potserperquè quan jo vaig fer els meus estudisels historiadors rurals tenien un enormeprestigi, eren molt actius, i vaig quedarmolt impressionat per la tesi de PierreGoubert sobre el Beauvaisis. Vaig comen-çar per la lectura del seu llibre i vaig pen-sar de fer un treball semblant sobre laBeauce. No era possible, perquè la histo-riografia havia evolucionat, havia canviat,però el punt de partida segurament va ser

El passat mes d'abril l'historiador francès Gérard Béaurva ser a la Universitat de Girona convidat pel Centred'Història Rural, on va impartir tres seminaris: "Cycle devie, cycle d'accumulation et cycles économiques", "Laquestion de l'héritage dans la France du début du19ème siècle. Les leçons de l'enquête de 1810", i "Criseet renouveau de l'histoire économique des campagnesen France à l'époque moderne". En acabar aquest semi-

nari, vàrem tenir l'oportunitat de parlar amb ell sobre laseva trajectòria historiogràfica, el seu treball present iels seus projectes de futur, entre ells, el Program for theStudy of European Rural Societies, Acció COST recent-ment aprovada i finançada per la Unió Europea, que elldirigeix, i en el qual també hi participaran membres delCentre de Recerca d'Història Rural de la UdG.

Gérard Béaurpresent i futur de la

història rural europea


4

el treball de Goubert. Potser també caldriabuscar en els meus orígens familiars, per-què sóc d'origen beauceron: el meu parem'havia parlat molt del camp; seguramentem va "encomanar" aquest interès. Peròaquesta ja és una altra història.

I a Goubert, el va conèixer a laSorbona?

Sí, ell va arribar a la Sorbona justquan jo volia fer la maîtrise, la tesina. Nosabia massa bé què fer i el vaig anar aveure. Ell em va inscriure al doctorat. Eramolt bon ensenyant, una persona bastantcuriosa, que tenia un gran poder d'atracciósobre els estudiants i els transmetia con-fiança. L'arribada de Goubert a la Sorbonava tenir un gran impacte sobre els estu-diants.

Això va ser... a quina època?L'any 1970. Crec que venia de

Rennes o de Nanterre, i va ser ell qui emva contractar.

I el seu interès per l'estudi del mer-cat de la terra, va ser Pierre Goubert quili va suggerir?

En absolut. Ara que, pensant-hi unamica, potser sí. Del seu treball, va interes-sar-me molt l'estructura de la propietat, elrepartiment del sòl, tal com l'havien estu-diat altres historiadors francesos, un temaque ell va treballar molt bé. Va ser alesho-res que vaig proposar-li de fer alguna cosasobre la Beauce. Pel que fa a aquestaregió, el problema era que els arxiusd'Orleans havien estat cremats i destruïts,o sigui que no tenia manera de fer recercasobre els canvis en l'estructura de la pro-pietat a la Beauce. Vaig estar molt preocu-pat. Llavors, allà, vaig conèixer un histo-riador que no era massa conegut, però síuna persona fascinant: Marcel Couturier.Em va dir: "Mira, ja que no pots fer unestudi sobre l'estructura de la propietat,per què no estudies l'evolució de la pro-pietat? Hi ha uns fons magnífics, que sónels arxius del Centième Denier" (1).Aleshores vaig anar a Chartres i vaigcomprovar que, efectivament, hi havia unsfons fabulosos: una sèrie de registres delsquals vaig fer un estudi preliminar. Li vaigmostrar els resultats, que va trobar forçainteressants. Couturier em va animar aservir-me de les eines informàtiques. Aixòsonava rar, en ple any 1970! Vaig ser delsprimers historiadors a utilitzar la informàti-ca per registrar les dades. No va ser gensfàcil, perquè aleshores la informàticaencara era una cosa poc clara, molt expe-rimental...

Amb el sistema de fitxes perfora-des...

Amb les fitxes perforades, quequeien, que es perdien, que no funciona-ven del tot bé... No teníem ordinadors i,per tant, era tota una aventura.

Ens pot parlar una mica del treballque està fent a través dels grups derecerca i de les associacions en quèparticipa o dirigeix?

I tant: el treball de les associacionsd'Història Rural. Quan vaig entrar alCNRS, el meu projecte de recerca va serben valorat, però hi vaig trobar certa hos-tilitat, perquè molts creien que la històriarural estava periclitada i que no caliaincorporar un especialista en historia rural.Això aleshores ja era un problema. Però

entrevista

NOTES

1. Els llibres del CentièmeDenier, entre 1703 i 1804, reco-llien totes les actes notarials rela-tives a les transaccions de la pro-pietat de béns immobles tingutsen règim de tinença o a cens,sotmesos a l'impost del Cen-tième Denier. Comprenen, pertant, compravendes, hipotequesi successions testamentàries.


5

bé, em van escoltar, em van fer confiança,vaig treballar, el projecte va avançar i vatirar endavant. Durant els primers anys dela dècada de 1990 la història rural france-sa no es trobava en una bona situació.Amb Jean-Marc Moriceau, vam discutirmolt sobre l'oportunitat de crear una asso-ciació que agrupés els qui encara ens hidedicàvem. Ell va assumir-ne la presidèn-cia i jo la tresoreria, i ens vam implicar enaquest projecte de l'Association d'Histoiredes Societés Rurales. L'Associació va néi-xer el 1993 i la revista el 1994; i podemparlar d'un cert èxit, perquè tenim un bongrup de seguidors i de socis, molt més delque havíem esperat. Crec que el primerpunt d'inflexió va ser el meu nomenamentcom a director d'études a l'École d'HautesÉtudes en Sciences Sociales, perquè enprincipi em van contractar per ensenyarHistòria Rural. Ara imparteixo un Seminarianomenat "Histoire Économique etSociale des Campagnes" i és en el marcd'aquest seminari que he tingut l'ocasió deconvidar i fer venir gent molt interessant,gent que treballava sobre aquests temes.De manera que, ja d'entrada, aquestaoportunitat ha suposat un gran avenç, per-què hem pogut veure la visió d'altresautors d'arreu d'Europa. Juntament ambels altres col·legues que organitzaven elseminari amb mi -Annie Antoine, NadineVivier, Jean Michel Chevet i Jean Duma-,ens vam començar a interessar per lavisió d'aquest àmbit en altres partsd'Europa i a considerar si no podríemendegar una visió comparativa. Alguns denosaltres hem participat en projectesd'història comparada. Per exemple, jomateix he participat, amb Chevet, en mol-tes reunions del CORN (ComparativeRural History of the North Sea Area), for-mat pel grup de l'Escola Econòmica Ruralde l'Europa nord-occidental, al voltant deFlandes. Ens hi hem implicat molt, hi hemparticipat molt activament, però tambéhem estat extremadament crítics amb lahipòtesi de base del CORN. Els seusmembres deien que hi havia un centre, alvoltant del Mar del Nord, a partir del quales van difondre tots els progressos agrí-coles i econòmics, i que calia estudiaraquesta zona en primer lloc i de maneraprofunda, perquè havia estat la zona pio-nera. Nosaltres vam ser molt crítics ambaquesta postura, perquè, tot i que adme-tem que es tracta d'una zona dinàmica,considerem que aquestes coses no fun-cionen per osmosi. Defensem que hi hadiferents pols europeus i que és possible

trobar arreu d'Europa -a Espanya, a Itàlia,a França, a Alemanya- diferents zones,diferents pols de desenvolupament econò-mic que exercien aquesta funció dinamit-zadora. La nostra idea no era tant discutirl'opinió del CORN com la de mirar mésenllà de l'Europa nord-occidental. Cal fer

un treball més ampli i veure com funciona-va als altres països el sistema agrari i,també, el sistema rural en general. Aixíque vàrem tenir la idea de crear un grupde recerca europeu ajuntant investigadorsfrancesos, italians, espanyols, alemanys,anglesos, etcètera. Vàrem demanar alCNRS que ens ajudés a crear aquestgrup, el Groupe de Recherches surl'Histoire Économique des Campagnes.Alguns d'aquests investigadors, sobretotels alemanys, ens van fer veure la neces-sitat de mirar cap a la Unió Europea. Així,entre tots, hem fet néixer l'acció COST, enla qual hem volgut aplegar el màxim decol·legues europeus, de manera quepuguem tenir una visió suficientmentàmplia dels sistemes agraris i dels siste-mes econòmics en l'àmbit rural europeu.En l'acció hi ha implicada una vintena depaïsos i prop de 150 investigadors. El 28de juny [de 2005] ens reunirem aBrussel·les i veurem de quina manerapodem tirar endavant, durant els propersquatre anys, un programa d'història com-parada de la pagesia i de les economiesrurals europees.

Ens pot parlar una mica sobre elsprojectes en què està treballant actual-ment, a nivell particular?

Els meus projectes ara mateix sónuna mica complicats. Hi ha dos grans pro-jectes, de gran abast i difícils de tirarendavant. Un d'ells continua centrat en laregió de Chartres. Es tracta de l'estudisobre el mercat de la terra a la regió deChartres; el vaig iniciar durant el períodeen què em vaig incorporar al CNRS.Durant vuit anys, vaig recollir actes permilers, al voltant de cent mil; constituïauna base de dades que aleshores eraincapaç de processar, perquè els sistemesinformàtics no eren suficientment fiables.

entrevista

" ... ja no es tracta de continuar fent monografies localso regionals suplementàries. Penso, com Braudel, que el quecompta són els problemes. "

Sobre Gérard Béaur:

Gérard Béaur és codirector delCentre de RecherchesHistoriques (CRH); director derecerca del Centre National deRecherche Scientifique (CNRS) idirector d'estudis de l'Écoled'Hautes Études en SciencesSociales (EHESS), on, a més,imparteix el Seminari "Histoireéconomique et sociale des cam-pagnes (XVIIIe-XXe siècles)".Presideix l'Association françaisedes historiens Èconomistes desde l'any 2001 i participa en ladirecció del grup d'Histoire socia-le et anthropologie historique del'Europe. Dirigeix el Groupe deRecherches sur l'Histoire Écono-mique des Campagnes i formapart del consell de redacció dediverses revistes, com Histoire etMesure, de la qual és redactoren cap, i Histoire and SociétésRurales.A més d'impartir classes al'EHESS, Gérard Béaur és unreconegut historiador que hadestacat pels seus treballs sobreel mercat de la terra i els dretsde propietat a la França del segleXVIII. Darrerament, ha apostatper la història comparada a nivelleuropeu i s'ha reafirmat en el seucompromís per la renovacióconstant de la historiografia.


6

A més d'això, en paral·lel, estic realitzantun estudi més general sobre el mercat dela terra francès. Ho faig a partir d'una mos-tra de seixanta zones de tota França on he

pogut recollir milers de contractes de com-pravenda per al segle XVIII. El problemaés que aquesta és una feina ingent i, desque vaig assumir la direcció del CRH, nodisposo del temps que voldria per a larecerca. He començat pel mercat de laterra al voltant de Chartres, perquè és lapart més fàcil, i he constituït altres fitxersannexos que m'han de permetre creuarles dades del mercat de la terra amb altresdades quantitatives. He recollit milersd'actes: uns quinze mil contractes d'arren-dament; de contractes matrimonials, n'hiha uns quinze mil; de testaments, aproxi-madament uns cinc mil; de contractes decrèdit, uns deu mil; i encara em queda feruna altra cosa, afegir a tota aquesta basede dades informació sobre les actes d'es-tat civil. He estat recollint dades sobre l'es-tat civil: he començat pels contractesmatrimonials, per comparar les dadesobtingudes amb les referents a l'estat civil.Es tracta de fer un treball d'ampli abastsobre el mercat de la terra al segle XVIII,per saber com funcionava, com eren lesrelacions econòmiques, quins eren elsrendiments de la terra, com es negociavenels contractes; i tot això sense desatendrel'aspecte microhistòric: els itineraris delsvenedors, dels compradors... Cal saberquins llaços de parentiu hi havia entre ells,quin rol van jugar sobre aquests contrac-tes. Per conèixer millor aquest tema, cal-drà entrecreuar totes les variables possi-bles. Confio sortir-me'n, tot i que encaraem queda molta feina per fer.

Una pregunta quasi obligada, tot ique difícil de contestar: se sent vincu-lat a alguna escola historiogràfica, omembre d'una determinada generació?

Tens raó: és difícil contestar. La veri-tat és que vaig estar molt influenciat perPierre Goubert, però sens dubte tambéper l'Escola dels Annales. És la formacióque vaig rebre. Pierre Goubert va tenirsempre una relació una mica complicada

amb aquesta escola. Jo he continuat en lalínia d'aquesta escola historiogràfica fran-cesa, però penso que ja no es tracta decontinuar fent monografies locals o regio-nals suplementàries. Penso, com Braudel,que el que compta són els problemes.Braudel representa una línia que no heseguit massa, però va dir coses molt jus-tes, molt profundes i importants. Comaquesta: el que compta són els proble-mes. Per tant, quan encaro el problemadel mercat de la terra, em plantejo la qües-tió de l'acumulació del patrimoni, em pre-gunto per què la gent comença a acumu-lar patrimoni, em plantejo el problema delrelleu generacional... Penso que totesaquestes qüestions tenen un vessant moltcontemporani. Quan em plantejo proble-mes, els poso sempre en relació amb elsproblemes actuals. Jo treballo sobre elsegle XVIII, en part perquè les fonts sónmolt riques. Per tant, reivindico les esco-les historiogràfiques clàssiques, coml'Escola dels Annales, però també crecque cal fer altres coses; cal adaptar-la. Jono advoco per la microhistòria, sinó quesóc molt crític amb ella. Però també crecque se'n poden aprendre moltes coses.

En els seminaris, ens ha parlat dela necessitat d'utilitzar totes les einespossibles, tots els instruments d'anàli-si...

G.B.: Sí, és cert, si el tornavís no fun-ciona, agafo el martell. Cal fer servir leseines adequades i, si una no serveix, sen'ha d'agafar una altra. Tots els instru-ments són bons i s'ha de fer servir totesles eines al nostre abast i que siguinnecessàries per trobar noves pistes. Enhistòria, el que és important és fer-la denou. No sempre és fàcil, però penso queés de vital importància trobar nous plante-jaments, perquè, si no ho fem, la històriaestà abocada a la mort. Cal trobar novesmaneres de fer: nous mètodes, noustemes i, sobretot, el més important, novesmirades. És cabdal trobar nous punts devista, noves maneres de considerar elsproblemes. Jo, per la meva part, he miratde tirar endavant el meu treball ambaquest esperit.

Entrevista a càrrec de Montserrat Pellicer

entrevista

Gérard BéaurBibliografia mínima:

- Le marché foncier à la veille dela Révolution. Les mouvementsde propriété beaucerons dans lesrégions de Maintenon et deJanville de 1761 à 1970, París,EHESS, 1984, 360 pàgs.- Histoire agraire de la France auXVIIIe siècle. Inerties et change-ments dans les campagnes fran-çaises à la fin de l'époquemoderne (jusqu'en 1815), París,SEDES, 2000, 320 pàgs.- Les sociétés rurales enAllemagne et en France (XVIIIe-XIXe siècles), Rennes,Bibliothèque d'Histoire Rurale,2004, 303 pàgs. (Publicat encol·laboració amb ChristopheDuhamelle, Reiner Prass iJürgen Schlumbohm).- Familles, Terre, Marchés.Logiques économiques et straté-gies dans les milieux ruraux(XVIIe-XXe siècles), Rennes,Presses Universitaires deRennes 2004. (Publicat encol·laboració amb ChristianDessureault i Joseph Goy).

" En història, el que és important és fer-la de nou. Caltrobar noves maneres de fer: nous mètodes, nous temes i,sobretot, el més important, noves mirades. "


7

El fet que la salut hagi estat conside-rada al llarg de la història dels homes comun afer fonamental o una qüestió priorità-ria, especialment en determinats momentsdel cicle vital o bé en el moment de per-dre-la o veure-la amenaçada, pot semblaruna obvietat. Això no obstant, la trobadade la població amb el sanador ha estat unfenomen que ha rebut una escassa aten-ció historiogràfica.

Convé situar d'antuvi el context histò-ric de la trobada entre el sanador i lapoblació a la Catalunya del segle XVIII.Aquella, com l'actual, era una societat enla qual predominava el pluralisme mèdic,assistencial i terapèutic; és a dir, l'existèn-cia d'una trama complexa de mitjans a l'a-bast del conjunt de la població, que no esfonamentaven exclusivament en la capa-citat adquisitiva individual o familiar i queabraçaven des de les formes oficials oregulades de la medicina fins a les expres-sions més íntimes, com ara els consellsfamiliars o les recomanacions fetes per lesamistats, tot passant per l'oferta proporcio-nada per homes i dones, dotats o no, pera l'execució de certs guariments. Almenysdes del segle XIV, la medicina escolàsticacreada a les universitats i considerada útilper les autoritats definí uns oficis de lasalut humana, encapçalats per la figuradel metge i seguits per un conjunt d'ex-perts, com ara el cirurgià, l'apotecari o elbarber-sagnador. Aquesta estructura pro-fessional es consolidà al llarg dels segleslligada estretament a les formes polítiquesdels governs locals i desenvolupà unagran varietat de formes assistencials queatenien un arc social format, sense exclu-

sivitats, pel conjunt de la població.Durant molts anys ha predominat la

idea que aquest tipus de medicina, acausa del seu caràcter assistencial -aten-ció individualitzada del galenisme-, social-limitació dels serveis mèdics als patrimo-nis benestants-, urbà -confinament delsmetges a les ciutats- i numèric -escasse-dat persistent del nombre de metges-, res-tava allunyada de la major part de lasocietat. Alhora, però, hom ha observatque la medicina galènica s'estenia al con-junt de la població mitjançant diversos ins-truments, com ara el patronatge -aristo-cràcia i noblesa-, l'assistència domiciliària-burgesia- i l'assistència benèfica i hospi-talària -pobres-. Al costat d'aquesta imatgehistoriogràfica, convé recordar que el sis-tema tradicional d'ajut al pobre creat a laCatalunya dels segles XIII i XIV es desen-volupà de manera paral·lela a la medicinaescolàstica universitària. Aquest fet dificul-ta destriar, en l'entramat institucional creatper les autoritats civils i religioses, l'interèsdesvetllat pel manteniment i preservacióde la salut de la població i per l'assistènciapública als pobres.

Més enllà de la rigidesa de l'esquemainterpretatiu suara esmentat, la configura-ció específica dels municipis medievals vapermetre estendre els objectius del gale-nisme mèdic a un major nombre de perso-nes, mitjançant la contractació o conduc-ció de sanadors per part dels consellsmunicipals. Aquest mecanisme, conegutamb el nom de "conductes de comú", esdesenvolupà des del segle XIV i arribà alsegle XVIII completament consolidat. Lesconductes signades entre els municipis i

estudis

La pràctica mèdica a laCatalunya rural del segle XVIII

Alfons Zarzoso

Il·lustració capçalera:

Quadre de malalties dels ulls.Preparació anatòmica artificiald'una col·lecció de setanta afec-cions oftalmològiques. Fou adqui-rida per a l'ensenyament al ReialCol·legi de Cirurgia de Barcelona,ca 1770-1790. R.3086. Museud'Història de la Medicina deCatalunya


8

els diferents tipus de sanadors permete-ren assegurar la presència de professio-nals de la medicina escolàstica a tot elterritori. Aquest fet qüestiona la interpreta-ció historiogràfica esmentada, ja que elssanadors contractats assumien l'obligacióde tenir cura de la salut de tota la comuni-tat i, a més, estaven forçats a dispensaraquesta atenció de forma gratuïta alspobres malalts que no poguessin contri-buir o pagar la conducta.

L'estudi de la quantificació i distribu-ció dels professionals de la medicina per-met de veure la consolidació de la idea desalut com a bé social, el nivell d'implanta-ció de la medicina universitària als territo-ris, el desenvolupament d'un cert mercatde serveis mèdics mitjançant la tradiciócontractual municipal i les diferències geo-gràfiques fonamentades en les particulari-tats dels diversos contextos històrics.Aquest exercici, però, resulta complicat, detal manera que els estudiosos han fet ser-vir fonts diverses per tal d'obtenir, encaraque de manera aproximada, el nombre depracticants disponibles a cada lloc en perí-odes concrets de l'època Moderna. La his-toriografia espanyola recollí aquest modeld'anàlisi, i els darrers estudis que han uti-litzat cadastres, censos i llistats municipalscom a fonts d'informació del nombre desanadors oficials han demostrat desigual-tat en l'extensió de l'atenció mèdica, peròsobretot una gran diversitat, lligada a fac-tors socioeconòmics i culturals específicsde cada territori. Per al cas català, no dis-posem en aquest moment de registrescomplets que ajudin a determinar el nom-bre absolut de graduats catalans, demanera que els estudis realitzats hanhagut de complementar diversos tipus de

fonts. Les dades de graduats en medicinacatalans disponibles -1.547 individus entreels anys 1720 i 1804- mostren que la facul-tat de medicina de preferència fou Osca -per davant de Cervera- i que les facultatsvalencianes atragueren els estudiants delsud de Catalunya, mentre que l'opció fran-cesa predominà entre els estudiants de loscomarques del nord de Girona. Aquestesdades mostren també un domini aclapara-dor dels batxillers en medicina per damuntdel graus de doctor. Aquest fet, que té una

correlació amb el major predomini delscirurgians romancistes i dels sagnadors,graduats al Reial Col·legi de Cirurgia deBarcelona fundat el 1760, s'explicaria apartir de la demanda creixent als municipisde professionals de la medicina, més enllàd'una formació més sòlida. Pel que fa alsmetges graduats dels quals eren conegutsla naturalesa geogràfica, els llocs on exer-ciren i la professió del pare i el lloc d'exer-cici d'aquest, les dades resultants hanmostrat un grau molt alt d'arrelament geo-gràfic i, també, el fenomen de les nissa-gues mèdiques. Aquests trets també vin-drien mostrats en creuar les dades delsestudiants dels quals coneixem el lloc i elmetge o metges amb què realitzaren lespràctiques prèvies a l'obtenció del grau.Això confirmaria la importància de l'herèn-cia professional a l'hora d'ocupar i mante-nir el lloc d'exercici, així com també la pro-bable existència d'altres fonts d'ingressosparal·leles, com ara la percepció de rendesde la terra, de cases o d'arrendamentsmunicipals.

L'exercici de la medicina a viles peti-tes i a d'altres poblacions rurals va esde-venir la sortida professional per a un grannombre de sanadors. Malgrat les dificultatscaracterístiques d'aquesta opció, la pràcti-ca professional al món rural es va veureconsolidada en aquest període gràcies al'extensió del sistema de conducció o con-tractació municipal, que, com hem assen-yalat, hi garantia la presència i assistènciaregular de metges, cirurgians, apotecaris imenescals, mentre que proporcionava aaquests individus un salari i una estimadaestabilitat socioeconòmica. D'aquestamanera, la pràctica de la medicina reglada,més enllà de l'eficàcia dels recursos tera-pèutics emprats i de les diferents formesde la seva aplicació en funció de la condi-ció social del receptor, no va restar exclu-sivament reservada a les elits de les ciu-tats, sinó que, mitjançant el mecanisme deles conductes, també arribà a la poblacióde l'aleshores predominant món rural. Enambdós casos, a més, com a part del con-junt de recursos disponibles -humans, reli-giosos i màgics- a l'abast de la poblacióper tal de confrontar la malaltia.

Les conductes de servents públicsvan restar al llarg del període modern sotal'esfera jurídica del règim municipal. Elresultat de la guerra de Successió es tra-duí en aquesta matèria en el trasllat de lallei municipal castellana, la qual cosa pale-sà una conflictivitat constant en tresàmbits: els mecanismes de reproducció de

estudis

" La pràctica de la medicina reglada no va restar exclu-sivament reservada a les elits de les ciutats, (...) mitjançant elmecanisme de les coneductes, també va arribar al món rural. "


9

les elits al poder local, la manca de trans-parència en les finances locals i l'apropia-ció fraudulenta en el moment de fer talles orepartiments. La Reial Audiència esdevin-gué la institució de control d'aquesta con-flictivitat, si bé no es pot afirmar queaquesta fos la institució reguladora de lapràctica de la conducció de serventspúblics municipals. Els registres de la ReialAudiència només recullen els casos quegeneraren conflictivitat i que estimularen lapolítica de les autoritats reials, discrecionali gens racionalista, de resolució dels matei-xos. Aquest fet dificulta l'objectiu de quan-tificació i localització de les contractacionsde metges o d'altres sanadors i limita elnombre de notícies trobades a poc més de250 entre els anys 1722 i 1820. Això noobstant, el mapa resultant constitueix unaevidència de l'extensió de les conductesmèdiques de comú a tot el territori català,tot predominant les notícies procedents deviles i llocs amb volums de població d'en-tre 20 i 300 veïns. Es tracta de viles queexperimentaren una significatiu creixementde la població al llarg del segle XVIII i quees feren partícips dels beneficis d'una rela-tiva bonança econòmica que els permetéde consolidar i assegurar la presència delsprofessionals de la medicina mitjançant elmecanisme de la conducció.

La documentació estudiada mostraque la conducció de metges esdevinguéun afer conflictiu en el món rural català:permet palesar les lluites d'interessos amoltes poblacions, tot consolidant unaimatge gens idíl·lica de la vida política d'a-quelles comunitats rurals. Les notíciesobtingudes als registres administratius s'o-riginaren a partir de les peticions o protes-tes efectuades pels diferents agentssocials d'aquelles poblacions. Així, en elsmemorials elevats a l'Audiència per partdels regidors per tal d'obtenir permís perestablir, prorrogar o retirar una conductade metge no hi predominava, sovint, tantuna preocupació per la salut del conjunt dela població com un mitjà per a facilitar unaposició i uns ingressos a individus afins.Tampoc els memorials elevats per determi-nats veïns d'aquelles poblacions traspua-ven sempre bones intencions: les sevesprotestes contra la imposició de conductesde metge de comú i l'exigència de llibertatd'assistència mèdica ens parlen de l'exis-tència de diferències socials i econòmi-ques -en aquest cas ben clares, a partir dela separació que significava poder ser atèsper un metge a títol particular: un distintiusocial basat en la fortuna o la major capa-

citat de poder adquisitiu- i també de l'a-bandó progressiu de certes pràctiques desolidaritat comunitària entre els diversosgrups socials. Els memorials dels metgesens mostren, d'altra banda, l'existènciad'un mercat de treball i d'una clientela

potencial immersos en un procés de crei-xement. Es tracta d'escrits de defensa delsseus drets i interessos en casosd'anul·lació, pròrrogues o cobrament desalari de conductes, d'oposició contra lacreació de conductes i d'exigència del lliu-re exercici mèdic i de la llibertat dels parti-culars de triar assistència mèdica. En qual-sevol cas, la supervivència professionaldels metges a un determinat lloc depeniade factors molt diversos, com ara l'habilitatprofessional -que variava entre l'elogi a l'e-ficàcia pràctica i l'encert en les curacions iles acusacions sobre la mala pràctica, lamanca d'intel·ligència o els defectes físics-, l'experiència professional -fonamentadaen la distinció entre batxillers sense expe-riència i metges, doctorats o no, amb unapràctica molt més dilatada-, la naturalesageogràfica, la pertinença a un determinatpatró familiar professional, l'establimentd'una política matrimonial específica ambmembres de professions afins o de condi-ció social semblant i, de manera destaca-da, la posició del metge en relació amb l'o-ligarquia local. Davant d'aquesta complexasituació, el paper de la Reial Audiènciaconsistí en harmonitzar l'objectiu d'utilitat ibenestar del conjunt de la població -con-cretat en l'accés general a una atenciómèdica, propera i estable, facilitada per lesconductes de comú- i el manteniment del'ordre públic -la cerca de solucions per evi-tar la formació de partits oposats a les vilesi el desenvolupament de la corrupció lliga-da als mecanismes de poder local-. Unatasca difícil de portar a terme: amb fre-qüència es traduí en l'aplicació discrecio-nal d'una legislació sovint oblidada. Encaramés a la vista de la ignorància de les pràc-tiques administratives mostrada pelConsell de Castella en la matèria.

Alfons Zarzosowww.museudelamedicina.org

Museu d'Història de la Medicina de Catalunya

estudis

" ... la conducció de metges esdevingué un afer conflictiuen el món rural català, (...) tot consolidant una imatge gensidíl · lica de la vida política d'aquelles comunitats. "


10

trobades

En el transcurs dels darrers mesos,l'auge creixent de la història oral, fins ales-hores reduït als cercles estrictament cientí-fics, ha transcendit el clos universitari i pro-fessional per esdevenir un motiu de con-versa habitual en amplis sectors socials,sobretot a causa de l'afer Marco. Tan-mateix, la realitat del mètode de recercahistòrica que es basa o, almenys, utilitza enmenor o major mesura les fonts orals,sobrepassa aquest tipus d'episodis que, sibé són greus i preocupants, no deixen deser realment puntuals. Des de l'Associaciód'Història Rural de les Comarques Giro-nines i a redós de l'experiència acumuladaen l'execució del projecte Història oral delpropietaris rurals gironins, 1930-2000,amoïnaven una sèrie de problemes relacio-nats amb la utilització d'aquest mètode derecerca que Enric Saguer, a la presentaciód'Els últims hereus (2005), ja havia anun-ciat: "la història oral planteja un nombrerellevant de problemes metodològics i epis-temològics de certa entitat, des de la selec-tivitat de la memòria i les seves deforma-cions fins als condicionaments ideològics ointeressos d'altra mena que condueixen auna reconstrucció idealitzada -conscient avoltes, però més sovint inconscient- delsfets passats".

Amb aquestes inquietuds latents, lajornada organitzada pretenia centrar l'ob-jecte d'anàlisi i de reflexió "en qüestionsmes concretes, com ara el caràcter de leshistòries de vida, els problemes de con-textualització històrica i d'imprecisió cro-nològica dels relats, la selectivitat de lamemòria, i també el tractament que hande rebre els documents orals des d'unaperspectiva legal i arxivística". Es prete-nia, en definitiva, abordar problemesmetodològics concrets, orientats a clarifi-car conceptes aplicats; i tot plegat amb lamirada posada en una nova aventuracientífica: conèixer de primera mà uncol·lectiu agrícola poc estudiat fins almoment, els masovers.

Joan Prat, catedràtic d'antropologiasocial de la Universitat Rovira i Virgili, obríla jornada amb l'exposició, molt amena ipregnant, de la seva experiència en elcamp de les històries de vida. Desprésd'apuntar els inicis de la seva recerca,orientada a estudiar els moviments secta-ris i la seva legitimitat social, repassà elsorígens acadèmics del gènere de les his-tòries de vida, un corrent de treball antro-pològic que cal cercar en les primeresdècades del segle XX, una vegada closala conquesta de l'Oest americà i presaconsciència del patrimoni humà que s'ha-via deixat enrere. La reconstrucció biogrà-fica dels caps i líders indis o dels xamansnadius esdevé un tema de recerca quevolia, en un esforç per superar les misè-ries de la victòria del món contemporani,recuperar aquells personatges -vistos coma emblemes romàntics- que havien esde-vingut marginals, és a dir, situats fora de lasocietat. S'encetava, així, un biaix en elgènere de les històries de vida tendent afocalitzar l'interès en el que Prat anomenà"les capes de la subalternitat", una desvia-ció que -avancem-ho- no s'està de criticar.Posteriorment, els treballs sociològics del'escola de Chicago biografien els arqueti-pus urbans marginals, com prostitutes,homeless, delinqüents o taxi girls, en unallunyament i desinterès per les vides queencaixaven en els estàndards socialsdominants. Al capdavall, doncs, l'objectiuprimordial era donar veu als oblidats.Tanmateix, des dels estudis de Louis, leshistòries de vida s'han obert a nous grupssocials, a les persones anònimes de vida,sovint, anònima.

Des d'aquest prisma, la recuperacióde la memòria de vida de la gent "normal"(compte! Ningú no va preguntar-li peraquest concepte) presentà alguns delsresultats del Banc de la MemòriaBiogràfica que endegà el departamentd'Antropologia Social de la UniversitatRovira i Virgili. Aquesta experiència escaracteritza per ser totalment oberta: no hiha uns criteris apriorístics en la selecciódels informants, no s'utilitza un qüestiona-ri preestablert, sinó que hom treballa elguió directament a partir de les possibili-tats biogràfiques de l'entrevistat.Especialment útil fou la descripció delsàmbits generals a partir dels quals s'orga-nitza la informació:

a) Pretext: es reporta la negociacióprèvia amb l'entrevistat, el lloc de trobada,qui és l'entrevistador i l'informant. En defi-

Jornada:

ELS MÈTODES DE LA HISTÒRIA ORAL

30 de setembre de 2005. Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Secció

Vicens Vives). Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.


1111

nitiva, tota la interacció entre les parts. b) Context: s'aporten els aspectes

sociològics i antropològics de l'entrevistat:gènere, edat, sexe, classe social, raça,condicionants socials (immigrant…). Elponent remarcà les constants més comu-nes que es desprenen d'aquests condicio-nants, unes reflexions que haurien d'estara la base teòrica per emprendre qualsevolintent de reconstruir històries de vida.

c) Text: la narració biogràfica strictosensu.

Joan Prat acabà la seva intervenciótot remarcant la importància dels patronsculturalment apresos a l'hora d'organitzarla pròpia biografia i insistí en la necessitatde ponderar la incidència dels oblitsinconscients i, també, dels conscients.

Seguidament, Joaquim M. Puigvert iEnric Saguer analitzaren els aspectesmés interessants que podia aportar la his-tòria oral a l'estudi històric de les societatsagràries i, alhora, presentaren els princi-pals problemes que ha d'afrontar un histo-riador davant un document oral. Des delstreballs del canonge Gaietà Barraquer -unbon precedent de l'ús exhaustiu de la fontoral- fins a l'Arxiu d'Etnografia i Folkloreimpulsat per Carreras i Artau d'ençà 1915,s'esbossaren els progressos en aquestàmbit des del segle XIX. Tanmateix, l'ob-jectiu principal de l'exposició se centravaen repassar les aportacions que el mètodede la història oral pot oferir als estudisd'història rural o agrària. En un context detreball en el qual sovint no abunden elstestimonis escrits, l'historiador -necessà-riament pragmàtic- ha acceptat -ha hagutd'acceptar- aquesta nova font informativa.Nihil novum sub sole, d'altra banda: el1935, Marc Bloch ja indicà la necessitatd'utilitzar les fonts orals per completaraquells aspectes de la història rural queels documents escrits no arribaven a infor-mar. Saguer plantejà alguns àmbits en elsquals la recerca històrica no havia avançatprou i que, des del testimoniatge oral, cal-dria investigar més, com ara:

a) La mercantilització de les produc-cions agràries, es a dir, la integració de leseconomies familiars pageses al mercat.

b) Les relacions de classe entrepropietaris rurals i els seus treballadors.

Més enllà, però, de la capacitat de lahistòria oral per donar veu als grupssocials exclosos de molts dels documentsamb els quals s'escriu la Història, sovintveritables protagonistes de processossocials que no són mai explicitats o desituacions de subalternitat que no han

estat mai denunciades, també cal afilar l'u-tillatge d'una metodologia complexa i, avoltes, problemàtica. En aquest sentit,Enric Saguer alertà d'una sèrie de varia-bles que cal tenir present en qualsevolprojecte de recerca basat en les fontsorals i, concretament, les històries de vida:

1) El context en el qual transcorrel'entrevista, el lloc, el perfil de l'entrevista-dor, etcètera.

2) La necessària contrastació de lainformació transmesa per l'informant, laqual cosa sovint no és possible, per lainexistència de documents comprovatoris.

3) La representativitat de la mostra.4) La tensió latent entre relats de vida

rics, però alhora excepcionals, i la normahabitual. Els testimonis més atractius sónsempre els millors?

5) La utilització exclusiva de la fontoral per conèixer el passat enlloc d'usar-laper mesurar com s'interpreta actualmentel passat.

6) La necessitat de ponderar la fia-bilitat de la font. La memòria no és precisani replicativa, sinó més aviat creativa. Calincorporar, en la mesura del possible, latemporalitat al relat de vida.

La jornada es clogué amb la interven-ció de Lluís Úbeda, arxiver de l'ArxiuHistòric de Barcelona i un dels principalsespecialistes en el tractament arxivístic deles fonts orals. Des d'una òptica estricta-ment tècnica, però realment necessària, elponent clarificà alguns dels conceptesbàsics que cal tenir presents en l'ús delsdocuments sonors. Després de destacarels perills actuals de banalització dels con-tinguts informatius dels documents orals id'industrialització dels testimonis, Úbedaincidí en la importància d'aplicar polítiquesrigoroses de preservació dels testimonisorals en un context integrat de treball arxi-vístic, actualment un dels cavalls de bata-lla més candents de l'arxivística tècnica.Definí les funcions bàsiques de qualsevolarxiu que treballi amb fonts sonores(adquisició, descripció -es mostrà ferma-ment partidari de la transcripció de lesentrevistes-, accés i conservació -àmbit enel qual assenyalà la importància de digita-litzar els continguts sonors dels documentsen suports analògics-) i aportà algunesreflexions pràctiques interessants en qual-sevol projecte de recerca basat en el testi-moniatge oral: necessitat de filmar lesentrevistes per documentar el llenguatgeno verbal o el context físic de l´entrevista;la consecució d'un consens bàsic entornde la transcripció, a partir d'una valoració

trobades


12

Aquesta trobada científica s'ha con-solidat com una gran reunió d'investiga-dors, d'estudiants i de públic en general,amb la finalitat de comunicar tots els conei-xements derivats de la recerca sobre his-tòria rural. Així, els dies 14, 15 i 16 d'abrilde l'any 2005 va celebrar-se la darrera edi-ció d'aquestes jornades, coordinades perEnric Vicedo, amb la voluntat de debatre ireflexionar entorn de la temàtica"Condicions de vida al món rural".

Enric Tello, professor d'HistòriaEconòmica de la Universitat de Barcelona,va pronunciar la conferència inaugural. Vaestablir una proposta metodològica a tra-vés de L'anàlisi de les condicions de vidaal món rural. Tello pretén apuntar algunesdimensions teòriques entorn dels concep-tes de sostenibilitat i insostenibilitat, almateix temps que donar un ampli ventallepistemològic que afavoreixi l'estudi histò-ric. Per afavorir aquest procés, creu con-venient connectar analíticament lesnocions de metabolisme social i de desen-volupament humà. En la seva recapitulaciófinal va explicar com la seva proposta esbasa en tres hipòtesis interrelacionades: 1)El desenvolupament humà és, i ha estatsempre, una conquesta social; 2) L'arrel dela crisi socioambiental d'avui en dia recau

en l'augment exponencial del consum d'e-nergia fòssil, minerals, aigua i territori pro-vocat pel metabolisme social ocult que hasostingut aquest creixement econòmic; i 3)Les possibilitats de transformar en el futuraquell metabolisme per fer-lo ecològica-ment més sostenible mai no seran unresultat automàtic del creixement com atal, sinó que dependran estretament delgrau de desenvolupament humà quesiguem capaços d'assolir a escala planetà-ria. En això, és clau la democràcia entesacom un procés per a l'elecció social.

A continuació, va dur-se a terme lasessió d'Història Medieval i Moderna. Vainiciar-la Ferran García-Oliver García, pro-fessor d'Història Medieval de la Universitatde València. Va tractar Les condicions devida i nivells de consum del camperolatmedieval. En contrast amb la concepciótradicional que feia de l'edat mitjana l'èpocaobscura i plena de misèria, García-Oliverva reflectir una visió força idíl·lica del perío-de medieval pel que fa a la zona geogràfi-ca valenciana, ja que apuntà que els cam-perols menjaven adequadament, gaudiende força temps d'esbarjo i fins i tot podienadquirir joies i altres productes relacionatsamb el consum suntuari i el luxe. Aquestaintervenció va obrir un llarg, intens i moltinteressant debat en el si de les jornades, jaque van aparèixer algunes veus contràriesa aquesta percepció del passat medieval.

Montserrat Carbonell Esteller, profes-sora d'Història Econòmica de la Universitatde Barcelona, va impartir una conferènciadedicada a L'estudi de les condicions devida en l'edat moderna. Carbonell vaassenyalar, per una banda, el creixement iles desigualtats a Catalunya (i més con-

trobadesacurada dels avantatges que aporta(accés, preservació de la informació en unsuport de llarga conservació, producciód'un document elaborat i revisat, evidènciad'un treball conclòs) i dels inconvenientsque té (temps, costos, modificacions deldiscurs original, etcètera). Finalment, laintervenció de Lluís Úbeda analitzà elsaspectes legals dels documents sonors idiferencià entre la propietat física o delsuport físic (sempre del promotor de l'en-registrament) i la propietat intel·lectual o dela paraula (dret del testimoni). L'evoluciólegislativa en matèria de protecció de laintimitat fa necessària la gestió dels dretsdels informants, motiu pel qual la cessióescrita de drets i l'establiment de les clàu-sules legals que siguin imprescindibles ha

d'assegurar un aprofitament intel·lectualcorrecte d'aquest tipus de font.

La jornada finalitzà amb un interes-sant debat que, en bona mesura, giràentorn dels problemes legals que plante-gen els documents orals: la gestió delsdrets d'accés i la protecció de la privacitatdels informants. En definitiva, Els mètodesde la història oral esdevingué una jornadaque aportà nombrosos elements d'anàlisi ireflexió i que, sobretot, tingué la virtut deconcretar els principals problemes, rabio-sament reals, amb els quals qualsevol his-toriador -qualsevol científic social- s'had'enfrontar en una recerca que tingui enles fonts orals una via més d'investigació.

Josep Ma Barris i Ruset

Cinquenes Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local

CONDICIONS DE VIDA AL MÓN RURALAlguaire (Segrià), Abril 2005

Per cinquena vegada el pobled'Alguaire ha gaudit de les sevesjornades sobre Sistemes agraris,organització social i poder localals Països Catalans. Les darrereshavien tingut lloc durant el mes denovembre de l'any 2002. Comsempre, han estat organitzadespel Patronat Municipal "JosepLladonosa i Pujol" i pel Depar-tament d'Història de la Universitatde Lleida.


13

trobades cretament a la ciutat de Barcelona) i, perl'altra, la pobresa i les estratègies de lapoblació moderna per tal de sobreviure.Durant aquest període es va generar unapauperització i una pèrdua de la identitatlaboral en els sectors més baixos, que vanhaver de recolzar-se principalment en l'e-xistència d'una àmplia organització assis-tencial (cases de misericòrdia potenciadesper l'emergència d'un Estat benefactor);mentre que, paral·lelament, es desenvolu-pava un nucli burgès capaç d'endegar l'ini-ci de la futura industrialització; així es per-petuava la polarització social.

La sessió d'Història contemporània varecaure en el professor de Didàctica de lesCiències Socials Antoni Gavaldà Torrents,qui va realitzar una ponència sobre La vidaal món rural: canvis i continuïtats. Gavaldàva analitzar la irrupció dels moviments sin-dicals en el món rural i com aquests vanvariar gradualment la vida camperola.Centrant el seu estudi en el camp deTarragona, va reflectir com la introducció detot tipus d'associacions rurals (cooperati-ves, mutualitats o cambres) no es va origi-nar fins les darreries del segle XIX, amb uncert retard respecte al sindicalisme indus-trial. Aquesta immersió en el sindicalismerural català va significar la dinamització del'àmbit rural i va obrir les portes a noves for-mes de coordinació agrícoles, fins que laGuerra Civil i la posterior implantació delmodel vertical van finalitzar aquest procés.

Posteriorment va realitzar-se unSeminari d'Arqueologia agrària, Des delsinicis de l'agricultura fins al món medieval.Conreus, alimentació vegetal i agricultura,organitzat per Natàlia Alonso, doctora de laUniversitat de Lleida.

La primera conferència duia per títolUna aportació sobre aspectes d'explotacióagrícola a Catalunya en l'època ibèrica. Elcas de la Cossetània i el camp de sitges delturó de la font de la canya (Avinyonet delPenedès, Alt Penedès) (Asensio, Jornet,López, Morer i Pou): el jaciment del Turó dela Font de la Canya es troba situat dins elterritori conegut com a Cossetània. Es trac-ta d'un nucli d'activitat econòmica del segleIII aC que gaudeix de més de 300 estructu-res tipus sitja. Aquest jaciment és inèdit,tant per l'elevat nombre de sitges excava-des (96) com per la seva riquesa material,que permet analitzar l'evolució diacrònicade l'explotació agrícola. En aquest article,es van presentar les últimes dades relacio-nades amb la capacitat d'emmagatzemat-ge de les sitges i es va formular una apro-ximació a la seva producció i a les perso-

nes necessàries durant el cicle agrari.La segona de les conferències va

referir-se a La gestió i explotació delsrecursos vegetals en època neolítica: l'e-xemple de La Draga (Banyoles, Pla del'Estany) (Ramon Buxó, Museu d'Arque-ologia de Catalunya): les primeres evidèn-cies d'agricultura a la península ibèrica s'i-dentifiquen en establiments humans delneolític antic (mitjans del VI mil·lenni aC). ACatalunya, un dels jaciments neolítics mésimportants és el de La Draga. Les dadesdels estudis arqueobotànics recollides enaquest assentament permeten reproduir elmedi vegetal que existia en la zona i lagestió i explotació dels recursos vegetalsdurant aquest període. El sistema de pro-ducció es caracteritza per la seva varietat,ja que combinen la producció agrícola(conreu del blat nu) amb la recol·lecció deproductes silvestres de tipus local.

La tercera duia per títol Orígens del'organització agrícola a la plana occidentalcatalana durant el II mil·lenni aC (NatàliaAlonso, Grup d'Investigació Prehistòria,Universitat de Lleida): durant el segonmil·lenni aC, a la plana occidental catalana,s'assisteix a un procés històric d'evolucióde poblament: des de l'aparició de granspoblats de patró dispers fins la definició delGrup del Segre-Cinca i la formació socialaldeana amb els seus petits pobles tancats.En aquesta comunicació es van reflectir lesdades conegudes sobre l'agricultura durantaquest període a partir de jaciments comMinferri (Calcolític, Bronze ple, 2700-1650cal. Juneda, Les Garrigues), El Vilot(Alcarràs, Segrià) o Vincament (Fraga, BaixCinca). L'estreta relació entre els sistemade poblament i l'organització agrícola dónala clau per comprendre l'especificitat delGrup del Segre-Cinca.

La quarta exposició va tractarL'explotació dels recursos vegetals en laprehistòria de Gran Canaria (JacobMorales Mateos, Universitat de LasPalmas de Gran Canarias). S'hi vanassenyalar les primeres dades arqueobo-tàniques sobre l'explotació dels recursosvegetals en la prehistòria de Gran Canària.Aquesta via d'anàlisi permet aproximar-sea les activitats agrícoles, a les tasquesrecol·lectores i a les característiques eco-lògiques de les àrees de l'activitat humana.

La cinquena va parlar de L'agriculturai alimentació en època medieval en elcantó Ticino (Suïssa): El jaciment deTremona (Leonor Peña Chocarro,Laboratori d'Arqueobotànica, CSIC;Elisabetta Castiglione i Elena Rettore,


14

Laobratori Archeobiologia, Musei Civici diComo): el jaciment de Tremona es situa alsud dels Alps. Presenta diverses fases d'o-cupació des del neolític fins a l'edat mitja-na. En la seva comunicació, les estudiosesvan presentar els resultats arqueobotànicsprocedents d'estructures domèstiques delperíode medieval (segle XII). Gràcies a larecuperació de 50.000 restes de llavors ifruites carbonitzades van poder estudiarels aspectes de la vida domèstica quotidia-na i l'economia del jaciment.

La sisena conferència va centrar-seen L'organització de l'explotació agrària enèpoca ibèrica al territori d'Edeta (Pérez,Iborra, Mata i Bonet, Universitat deValència): al territori de la ciutat d'Edeta(Llíria) s'han anat desenvolupant des delsfa 60 anys diferents intervencions i pros-peccions arqueològiques. Aquests treballshan permès conèixer com s'organitza ladistribució de la població pel territori al llargde l'època ibèrica. Al mateix temps, l'exca-vació de diferents assentaments ens infor-men de l'organització interna d'aquests i deles activitats que s'hi desenvolupen. Lesdades paleocarpològiques no són abun-dants i bàsicament són de l'època plena.Ens indiquen que es va desenvolupar unsistema agrari basat en l'explotació tant deconreus anuals (cereals i llegums) com deconreus de rendiment ajornat (fruiters) desde l'ibèric antic. Serà posteriorment, a par-tir de la meitat del segle V aC quan es pro-dueix una forta expansió de l'ocupació delterritori, amb la construcció d'una sèried'assentaments rurals des dels quals s'ar-ticula l'explotació agrària del territori.

La darrera conferència va analitzar Laagricultura altomedieval en Vitoria-Gasteiz: La aportación de la arqueobotáni-ca (Lydia Zapata, Universidad del PaísVasco): el conjunt catedralici de Vitòria sesitua a la part més alta del monticle on esva assentar la primitiva població, Gasteiz,que dóna origen a la ciutat. Abans que s'i-niciés la construcció de l'església de SantaMaría, actual catedral, a l'extrem septen-trional del turó va existir-hi un urbanismeantic del qual han aparegut algunes restesen les excavacions practicades als peusde la catedral i a la plaça de Santa María.A partir de l'arqueobotànica es van establirles característiques de l'agricultura altme-dieval de Gasteiz.

L'últim dia va tenir lloc un seminarisobre Europa. Va iniciar-lo MoniqueBourin, professora d'Història Medieval dela Université de Paris 1 (Panthéon-Sorbonne), amb la seva exposició A la

recherche de la croissance dans les cam-pagnes médiévales: habitat et équipementdomestique villageois dans la France méri-dionale. Va explicar les diverses activitatseconòmiques que es portaven a terme enun oppidum de França al llarg dels seglesXII i XIII. Cal ressaltar la gran produccióagrícola d'aquest assentament, la qualpermetia als seus habitants establir unesrelacions mercantils al seu voltant, amb unintercanvi no solament de productes ali-mentaris, sinó també d'experiències, d'uti-llatge i de diversos productes suntuaris.

A continuació, va parlar Javier MorenoLázaro, professor d'Història Econòmica dela Universitat de Valladolid. Titulà la sevaintervenció Las condiciones de vida enCastilla en la etapa final del antiguo régi-men, i va referir-se a les implicacions histo-riogràfiques del debat sobre les condicionsmaterials a Espanya i de la relació del capi-talisme agrari amb els nivells de vida durantels anys finals de l'antic règim. Segui-dament, va explicar l'evolució de la qualitatde vida a partir dels indicadors salarials(salaris reials masculins, treball infantil ifemení i els ingressos familiars), dels nivellsd'expòsits, del indicadors demogràfics (lanatalitat i la mortalitat infantil), els índexs depauperisme i els indicadors antropomètrics.Per últim, va explicar la desigualtat i la dis-tribució de la renda a través d'establir lespautes de la distribució factorial de la renda,de la discriminació salarial femenina, de lasegregació salarial masculina, de la mortali-tat infantil i de la desigualtat social. Pel quefa a les seves reflexions finals, MorenoLázaro va assenyalar que el capitalismeagrari va provocar la desigualtat de la rique-sa: el fracàs de la revolució industrial aEspanya va enfonsar els preus i els salaris,i això provocà l'augment dels pobres; sorti-ren afavorits els rendistes, mentre que elsperjudicats foren els jornalers i les dones(cobraven molt menys que els homes). Dinsel període 1808-1833 van caure els nivellsde vida, com a conseqüència de la davalla-da dels salaris, la baixada de la capacitat decompra i l'estancament del comerç engeneral. Aquesta situació va comportar unaforta segregació social.

Per concloure aquesta part, PierreCornu va intervenir amb la col·laboració deJean-Luc Mayaud, ambdós professorsd'Història Contemporània de l'UniversitéLumière Lyon II. La intervenció duia pertítol Les conditions de vie dans la Francecontemporaine. En aquesta exposició esva ressaltar la utilització de la fotografiacom una eina metodològica molt important

trobades


15

trobades per poder conèixer millor l'àmbit rural del'interior de França (sobretot la roba queportaven, els utillatges que feien servir, lestradicions i els costums que tenien) des definals del segle XIX fins les primeres dèca-des del segle XX. Tot i que aquesta novafont documental serveix per donar unavisió gràfica d'aquest temps, conté diver-sos punts febles, ja que cada imatge no ésespontània, sinó que darrere de tot hi haun muntatge i una preparació que pot dis-torsionar l'anàlisi històrica.

Finalment, cal esmentar les altrescomunicacions que es van presentar peròque no van ser exposades. Pel que fa a l'e-dat mitjana, Teresa Aleixandre Segura vatractar els problemes econòmics del cam-perolat català baixmedieval; Pere Benito iMonclús va explicar les grans caresties ali-mentàries que va patir la societat rural cata-lana al llarg dels segles XI i XII; BenjamínEscriche Rivas ha estudiat la violència quo-tidiana en el món rural baixmedieval, totposant èmfasi en les injúries, les amenacesi les agressions que patiren els sectors mésdèbils. En aquest mateix bloc CarmelFerragud Domingo va presentar un anàlisireferit a la salut i l'assistència mèdica delscamperols i els seus animals al PaísValencià durant la baixa edat mitjana; perúltim, Marta Sancho i Planas, des d'un puntde vista arqueològic, va reflectir els primersresultats del jaciment dels Altimiris per talde constatar els canvis en els patrons d'as-sentament entre l'antiguitat i l'alta edat mit-jana. Pel que fa a l'edat moderna, cal des-tacar l'aportació d'Alexandra CapdevilaMuntadas sobre les condicions de vida dela pagesia catalana al llarg d'aquestaèpoca; de forma paral·lela, Belén MorenoClaverías reflecteix les pautes de consum idiferenciació social de la pagesia catalanadurant el període 1670-1790. Encara en elmateix àmbit d'estudi, Tomàs PerisAlbentosa va reflexionar entorn del sistemaalimentari a la ribera del Xúquer durant l'an-tic règim; d'altra banda, Antoni Picazo iMuntaner va assenyalar el creixement urbàa l'illa de Mallorca; per concloure aquestaetapa, cal fer referència a la comunicacióde Margalida Bernat i Roca i Jaume Serra iBarceló dedicada a l'Art de conró deMontserrat Fontanet. Sobre l'última relacióde comunicacions no exposades, del perí-ode contemporani, ens referirem a la deRamon Arnabat, qui va mostrar les condi-cions de vida i la capacitat de lluita de lapagesia rural del Penedès al primer terç delsegle XX; de la mateixa manera, XuanFernández Bas va reflectir les condicions

materials de vida entorn de l'alimentació al'Astúries rural del segle XIX; Josep Pujol iRoser Nicolau també analitzen les condi-cions de vida, però en aquest cas de l'Olotdels segles XIX i XX; en la mateixa línia,Javier Puche Gil ha analitzat la mida, l'estatnutricional i les condicions de vida de l'hor-ta valenciana, temàtica també examinadaper Antonio David Cámara Hueso, a travésde l'aportació de noves fonts documentals imetodològiques; servint-se també delsestudis antropomètrics, Josep MariaRamon Muñoz examina els nivells de vidabiològics a la comarca de la Segarra (1840-1860). I, encara dins el mateix bloc, GloriaSanz Lafuente, mitjançant la inspecciómunicipal de carns a la segona meitat delsegle XIX fa un estat de la qüestió de laseguretat i higiene alimentàries al mónrural; tema també abordat per Vicent TerolGrau, que estudia una àrea pal·lúdica delPaís Valencià durant el segle XIX; EmeteriFabregat Galcerà va analitzar les conse-qüències de la introducció del conreu del'arròs al delta de l'Ebre, bo i destacant lesenormes dificultats de caire epidèmic origi-nades a partir de la implantació d'aquestnou conreu; tanmateix, Eva CanaletaSafont i Joana Maria Pujades van explicarles conseqüències de les epidèmies decòlera del segle XIX a Mallorca; canviantde terç, Miguel-Héctor Fernández-Carriónva transmetre l'evolució del comerç i lesconductes dels consumidors a Andalusiadurant el segle XIX; sobre els mercats,també han treballat Albert Carreras i LídiaTorra, els quals s'han centrat en la xarxafiral de la Catalunya de mitjan segle XIX, apartir del Diccionario de Pascual Madoz;David Gallar Hernández va referir-se a lasituació de l'agricultura ecològica converti-da en instrument de dominació; JesúsAntonio Madera Pacheco va elaborar untext vinculat amb el món dels pastors i laramaderia a Castril de la Peña; ÁngelPascual Martínez Soto va fer referència almercat del treball, l'associacionisme jorna-ler i les condicions de vida a la vinya mur-ciana; i Javier Puche Gil també ha estudiatles condicions de treball en les tasquesvinícoles, en aquest cas a Yecla.

En finalitzar aquestes CinquenesJornades sobre sistemes agraris, organit-zació social i poder local es va donar a totsels assistents les preactes del congrés,que es poden complementar amb elsresums que hi ha penjats a la pàgina webwww.sistemesagraris.udl.es.

Antoni Sánchez Carcelén

lliurament del

Tercer Premi MestallFacultat de Lletres de la Universitat de Girona

30 de setembre de 2005

MEMÒRIES DE SALVADOR DEVANT Reconstrucció del dietari d'un pagès del segle XVIII)

Eloi Hernandes i MosellaIES Quercus, Sant Joan de Vilatorrada

Salvador Devant va ser un pagèsdel poble de Fonollosa que, a més, erasastre. Empès per un esperit literari,durant la seva vida anava anotant diver-sos esdeveniments de la política, lasocietat i la climatologia de l'època, a partde les vivències estrictament personals.

"És un dietari de primera classe,podríem dir-ne, ja que no té mancancesde cap tipus", va dir Xavier Torres, pro-fessor d'Història Moderna a la

Universitat de Girona, en observar-neels detalls. I és que aquest dietari és unclar exemple dels llibres de família depagès que s'acosten a veritables llibresd'historiador, ja que té les característi-ques d'una memòria o crònica de l'èpo-ca, és a dir, que ressenya els grans con-flictes del període intercalats enmig delsafers familiars i de la vida al poble. Nosón unes simples memòries d'època,perquè Salvador Devant també hi con-

signa les "coses que passen al món",àdhuc més enllà del seu país. I tot aixòamb un to sempre objectiu, per tal de nodanyar la reputació ni comprometre polí-ticament els seus descendents.

Certament, quan aquest diari cai-gué a les meves mans vaig ésser cons-cient que es tractava d'un objecte queha estat orgull de la meva família durantmolts anys ?segurament tots els meusavantpassats l'han fullejat alguna vega-


16

l’Associació

El curs 2004-2005, per tercer anyconsecutiu, l'Associació d'Història Ruralva convocar el Premi Mestall a treballs derecerca de Batxillerat. Segons les basesdel premi, hi podien concórrer treballs rea-litzats per estudiants de Batxillerat, dequalsevol centre d'ensenyament, sempreque tractessin temes relacionats amb elmón rural (història, paisatge, patrimoni,economia, població, migracions, històriesde vida, etc.). S'hi varen presentar catorzetreballs procedents d'arreu Catalunya: deuestaven realitzats per alumnes de lescomarques barcelonines, dos de la Selva,un de l'Alt Empordà i un altre del Segrià.Temàticament, cobrien un ventall moltampli d'aspectes relacionats amb el mónrural i la seva evolució històrica, des de lahistòria d'un mas fins les tecnologies endesús i els oficis artesanals.

El jurat, constituït per Joaquim M.Puigvert Solà, Erika Serna Coba i PereGifre Ribas, es va reunir el 27 de juny de2005 i va valorar molt positivament la qua-litat dels treballs presentats enguany.Després de les deliberacions, va acordar

atorgar el Premi Mestall a treballs derecerca de Batxillerat en la seva terceraedició al treball Memòries de SalvadorDevant. Reconstrucció del dietari d'unpagès del segle XVIII, d'Eloi HernándezMosella, de l'IES Quercus de Sant Joande Vilatorrada (Bages), amb el professortutor Jordi Badia Pujol, pel rigor i tracta-ment científic en el desenvolupament deltema, així com per la idoneïtat de les fontsi la metodologia emprada. També va acor-dar concedir una menció especial a l'estu-di La Torre del Prat. La masia com a patri-moni, de Cristina Fontcuberta Tura, del'IES la Vall del Tenes de Santa Eulàlia deRonçana, amb la professora tutora MariaBassa i Duran.

L'acte de lliurament del Tercer premiMestall a treballs de recerca de Batxilleratva tenir lloc la tarda del divendres 30 desetembre, a la Sala de Graus de laFacultat de Lletres de la Universitat deGirona. A continuació, publiquem elsresums dels treballs premiats, fets pelsseus autors.


17

l’Associació

La Torre del Prat està situada albell mig del rieral de Bigues (VallèsOriental) i està catalogada pel Servei delPatrimoni Arquitectònic de la Generalitatde Catalunya com a element d'interèshistoricoartístic. Hi habità la família Pratdes del segle XII fins al XVI. L'any 1219hi trobem documentat Arnau de Prat,que estava casat amb Juliana, iBerenguer de Prat. El document que horevela és la venda d'una peça de terra afavor de Bernat Plantada. A les darreriesdel segle XVI, a través d'una cessió queJoan de Prat, canonge de Barcelona, vafer a Gregori de Prat a canvi de 500 lliu-res, aquest darrer passà a ser-ne el pro-pietari. Seguidament, es produí l'enllaçmatrimonial de Gregori de Prat ambLuysa Prat. Per a ella, eren ja les sego-nes noces -les primeres havien estatamb Francesch March, amb qui haviatingut un fill, Narcís Ramon de March-.Aquest ho va heretar tot, i la casa passàa ser propietat de la família March, fins

al segle XVII.D'aquesta dinastia, destacaria

Narcís Ramon de March: va ser diputatdel braç militar de la Generalitat deCatalunya. L'any 1626 es negà -comaltres diputats de les Corts Catalanes- auna petició del rei Felip IV en quèaquest demanava una major quantitatde recursos econòmics per gestionar laguerra dels Trenta Anys. Posteriorment,també per matrimoni, la Torre va passara la família Berardo: Narcisa de March,hereva de Narcís Ramon de March, esva casar amb Agustí Berardo. Més tard,els Berardo es van emparentar ambPeguera, Armengol i Pedrolo (barons deRocafort). Cal esmentar Francisco deBerardo Sanjust, que fou un represen-tant austriacista durant la Guerra deSuccessió. A conseqüència d'aquestconflicte es va haver d'exiliar a Viena.

Aquesta nissaga va ser propietàriade la Torre fins al 1859, quan fou venu-da per Maria Manuela de Peguera i de

Pedrolo, l'última descendent. El següentpropietari va ser Jaime Viñallonga, quela comprà l'any 1859. La posseí setanys i la dividí en diferents cases: CanCurt, Can Tàpies, Can Petitó i La Torre.

La Torre fou comprada l'any 1866per Ramon Fontcuberta i Garriga, i enca-ra actualment pertany a la famíliaFontcuberta. Des d'aleshores ençà, pot-ser cal comentar que durant la GuerraCivil Espanyola va establir-s'hi un grupde militars republicans. Aquests, segonsfonts orals, l'anomenaven "l'Estat Major".

Pel que fa a l'arquitectura i a l'ori-gen de la Torre, hi ha una hipòtesi prouversemblant que, però, no compta ambdocuments que la recolzin: que fosantigament una torre de defensa.Aquesta i d'altres són conclusions a lesquals he pogut arribar. I resten, encara,moltes línies d'investigació per obrir iexaminar.

LA TORRE DEL PRAT : La masia com a patrimoniCristina Fontcuberta Tura

IES la Vall del Tenes, Santa Eulàlia de Ronçana

da?. I tot d'una vaig creure que haviad'estudiar-lo, ni que només fos per fer-lomés proper a la meva família.

És per això que en aquest treballvam agafar el dietari com a objecte d'es-tudi. Se'ns va acudir queuna bona manera d'estu-diar-lo era corroborar quela informació anotada enaquelles memòries feiauns 300 anys era certa.Per fer-ho, vam contex-tualitzar la informació desde diversos punts de vistai vam contrastar la infor-mació que ens donava lahistòria amb allò queSalvador Devant haviaescrit.

El treball, percomençar, ofereix la transcripció del die-tari. Aquest apartat, de 14 pàgines, noforma part estrictament de la recerca,sinó que és el text en què es basa totl'estudi. En fer aquesta transcripció, vamvoler mantenir amb la màxima fidelitat lagrafia original, sense quasi "interpretar"ni corregir cap lletra, sense afegir-hi

accents ni signes de puntuació. Això ensha obligat a fer aclariments i, així i tot, lalectura és poc planera. Amb tot, estemsegurs d'haver actuat correctament,atès que l'objecte del nostre estudi era

analitzar el text en estat "pur".Altrament, el text hauria perdut la fres-cor, la genuïnitat i l'autenticitat que tenia.

Seguidament, hi ha l'anàlisi del textamb una breu explicació de la situacióde la llengua catalana en l'època. Elsegon apartat té per objectiu conèixer i

analitzar, de manera visual, els llocsd'on provenien les notícies que ell rebia.El següent punt, el context històric,intenta apropar-nos, amb una breu visió,als antecedents i als fets més significa-

tius del segle XVIII. En laquarta part es fa un pro-cés semblant, però desde la visió antropològica?vida, costums i tradi-cions al camp català?. Aldarrer capítol s'examinala descendència del pro-tagonista i el poble enquè va viure. Finalment,s'expliciten les conclu-sions obtingudes. Alfinal, hi ha un recull d'in-formació annexa.

Feta aquesta feina,crec que m'he apropat a un personatgei a una època que desconeixia. Peròencara em fa sentir més orgullós haverconstruït un pont entre la meva família iaquest llibre, ja que han deixat de veu-re'l com un objecte misteriós.


18

l’Associació

Per al dissabte 11 de juny d'enguany,havíem preparat una sortida diferent de lesanteriors. En lloc de cotxes particulars, unautobús ens va recollir a Girona i aFigueres per dur-nos a l'altra banda de lafrontera: a la plana del Rosselló. L'objectiude la sortida era conèixer les particularitatsde les celleres d'aquesta comarca, és a dir,dels nuclis de poblament creats al voltantde les esglésies i que han originat la majorpart dels pobles actuals. Com a guia,l'Aymat Catafau, professor de la Universitatde Perpinyà, la tesi doctoral del qual, del'any 1998, està dedicada a Les celleres etla naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles).

Thuir va ser la primera aturada de lasortida. Es tracta d'una localitat creada,precisament, al voltant de l'església parro-quial i dels antics cementiris que la volta-

ven; encara avui s'hi conserva el carrer dela Cellera i tot un seguit de petits edificis deplanta i pis que corresponen als anticscellers de l'època medieval. A partir d'a-quest nucli originari, Thuir es va anar des-envolupant, gràcies als privilegis conceditspels monarques catalans i a la instal·laciód'un mercat que, tal com vam comprovar,continua perdurant en l'actualitat.

La segona parada va serBouleternère. Alçada damunt d'un turó del'extrem occidental de la plana rossellone-sa, té una cellera medieval que conservatraces d'una primera fortificació, al voltantde la qual es va desenvolupar un nucli encercles concèntrics, cadascun en un nivellinferior; i, entre els segles XIII i XIV, van sertancats en un nou recinte emmurallat. Tot iel desnivell, fins al segle XIX els habitantsdel lloc van continuar pujant fins als cellersde prop de l'església els productes de lesseves collites.

A Vinçà, l'hora del dinar ja s'acostava.Abans, però, vam poder visitar el nuclimedieval, que va ser modificat notablementen temps moderns quan, en l'ampliació del'església parroquial, es va eliminar uncarrer antic. Això, però, no va alterar el cos-tum dels habitants de Vinçà de dur les colli-tes als seus cellers, bo i travessant, si calia,per l'interior de l'església ampliada -la qualcosa irritava profundament el bisbe d'Elna.

Havent dinat, ens acostàrem aMarquixanes, un poble elevat a l'entrada dela vall del Conflent i tancat dins un recinteemmurallat, a l'interior del qual gairebénomés es conserven antics cellers medie-vals. Alguns d'ells serveixen encara actual-ment de magatzem de les collites ?per talque hi entrin els tractors, han hagut d'am-pliar la porta d'entrada! D'altres cellers,agrupats de dos en dos, han esdevingutpetites vivendes.

Sortida: Les celleres del Rosselló11 de juny de 2005

l’Associacióany VII - núm. 18 - desembre 2005

19

L'últim indret que vam visitar va serEus, un poble que inicialment es trobava ala plana, al voltant de l'església de SantVicenç: en els documents, s'anomenava lavila veylla. Al segle XII, però, els senyorsd'Eus van construir el castell al damunt delpuig, van convertir la capella castral en elnou temple parroquial i van forçar els habi-tants a traslladar-hi les seves vivendes. Elnucli, doncs, esdevingué una "cellera cas-tral", tot i la contradicció existent entreaquests dos termes.

En resum, la visita i les explicacionsde l'Aymat Catafau ens van permetre apro-ximar-nos a una part de la història delRosselló que té molt d'interès per als giro-nins, perquè en les terres de l'Empordà, laSelva, el Gironès i la Garrotxa, les celleresmedievals també han originat la majoria

dels pobles actuals. Potser és hora, doncs,que les estudiem amb el mateix detall i pre-cisió que les rosselloneses.

Elvis Mallorquí

Després d'alguna arrencada en fals,per fi s'ha posat en marxa la segona fasedel projecte d'història oral. La primerafase, centrada en la recollida i anàlisi derelats de vida de propietaris rendistes dela regió de Girona, va donar lloc a unamonografia recentment publicada dins lacol·lecció "Temes d'Etnologia deCatalunya" del Departament de Cultura(Els últims hereus. Història oral dels pro-pietaris rurals gironins, 1930-2000). Aravolem aplicar el mateix enfoc metodolò-gic als masovers amb la finalitat dereconstruir la seva evolució i transforma-ció com a grup social.

El passat mes de juliol vàrem pre-sentar el projecte a la convocatòria deprogrames de recerca de l'Inventari dePatrimoni Etnològic de Catalunya convo-cada pel CPCPTC, i se'ns va concedirper segona vegada. Aquesta és una notí-cia excel·lent i que ens permetrà finançarles tasques més feixugues i desagraïdesd'aquest tipus de treballs, en particular latranscripció de les gravacions. Com anovetat, en aquesta ocasió, ens hemposat d'acord amb el Centre Cultural dela Mediterrània, l'àrea de Cultura del'Ajuntament de Torroella de Montgrí i

l'Associació de Masos de la mateixa loca-litat per treballar conjuntament, de mane-ra que s'ha constituït un subequip quefarà una recerca a nivell més local, en l'à-rea del Baix Ter.

Si esteu interessats en conèixer demés a prop el projecte i si voleu seguir elseu desenvolupament, podeu fer-ho através de la pàgina web que hem createxpressament i que té l'adreça següent:http://k.udg.es/hisendat/masovers/index.htm. D'altra banda, si algú vol participar-hi o vol facilitar-nos algun contacte, potadreçar-se a l'Enric Saguer, preferible-ment a través del correu electrònic(enric.saguer@ udg.es).

ELS MASOVERS DE LA REGIÓ DE GIRONA, 1930-2000: UN PROJECTE IPEC PER A L'ASSOCIACIÓ


20

llibres

ALVARADO ICOSTA, JoaquimIndustrials itapers (del segleXVIII al XX)Ajuntament de Cassà de laSelva (Col. Història deCassà. Manuel Tolosà, 1),2005, 183 pàgs.

Cassà ha estat, i és, una de lespoblacions sureres més importants deCatalunya. Tot i amb això -i de manerainexplicable-, fins al mes d'abril d'aquestany 2005 no ha tingut cap publicació queanalitzés aquesta activitat econòmica:l'Ajuntament de Cassà de la Selva ha edi-tat el llibre Industrials i tapers (del segleXVIII al XX), fruit de la recerca de l'investi-gador Joaquim Alvarado.

Com s'explica que ni Cassà, niLlagostera, ni Palafrugell, no tinguessinencara cap recerca generalista sobreaquesta activitat? I que, encara ara, hihagi algunes poblacions sureres emble-màtiques que no en disposin? Sobre això,tinc diferents hipòtesis: 1) Possiblement,perquè era difícil trencar l'àurea nostàlgicai folklòrica amb què s'ha revestit el paperdel taper: romàntic, bohemi, de treballarpoc i viure bé, perquè es parla d'un mónprotoindustrial i industrial, marcat per laduresa dels horaris llargs, pel treball deles dones i els infants, per les vagues, perles condicions insalubres, pel clientalismede les grans fàbriques, etcètera; 2) Lamanca de fons per estudiar que tenien elsinvestigadors fins fa relativament poctemps. Així, mentre hi havia especialistesque treballaven amb documentaciómedieval, dipositada en arxius de ciutatsimportants, o en demografia, a través delsregistres parroquials, no n'hi havia que tre-ballessin la documentació municipal iempresarial. Per què? Doncs senzillamentperquè no podien, perquè els serveis d'ar-xius municipals eren inexistents. Si repas-sem els municipis surers, observaremcom els seus arxius com a serveis obertsal públic amb un horari raonable, ambsales de consulta i instruments de des-cripció a l'abast dels investigadors tenentot just una o dues dècades d'existència.Per tant, un temps molt breu per a l'apari-ció de fornades d'investigadors que veginels fons municipals com a llocs adequatsper a la investigació. I, si repassem elsarxius d'empreses accessibles, el terrenyesdevé encara més àrid. Les reticències al'accés de les dades empresarials per partdels propietaris, la destrucció de fonsantics durant els processos de modernit-zació i de trasllats de les empreses, sónpràctiques reiterades que obren buits enla història econòmica del nostre país. Idifícilment ho podrem omplir amb altresfonts.

Actualment, però, els investigadors japoden treballar com ho ha fet Joaquim

Alvarado; és a dir, traient el suc a la docu-mentació que proporcionen els arxiusmunicipals i els fons d'empreses que lesmateixes institucions van rescatant de lesantigues fàbriques. Alvarado, amb pocsanys de recerca tenaç, s'ha convertit enl'especialista del món del suro, des delsseus orígens fins el primer terç del segleXX, a les comarques de Girona.

Pel que fa a aquest llibre Industrials itapers (del segle XVIII al XX), Alvarado, apartir d'una metodologia de treball enco-miable, ha analitzat matrícules industrials ipadrons d'habitants, i ha revisat la corres-pondència, els llibres d'actes dels plens ialtres documents de diferents procedèn-cies que poguessin contenir indicis sobrel'activitat surera a Cassà de la Selva. Uncop revisada la documentació, Alvaradoha quantificat les persones i les empreses,els ha donat nom i ha ratificat el que jasabíem: que a Cassà de la Selva la indús-tria surera hi jugava un paper importantís-sim. Amb tot, aquest investigador no s'haconformat amb refermar aquest aspectede la història local, sinó que ens ha ofertles claus del perquè i del com i les rela-cions amb el seu entorn, i ha posat sobreel paper fets que havien restat ocults entrela documentació. I ha canviat alguns delsaxiomes del món del suro que semblavenirrefutables. A més, ha tret a la llum la con-flictivitat social existent a Cassà de laSelva durant les primeres dècades delsegle XX -la indústria surera n'era prota-gonista-. I encara ha anat més lluny: haformulat hipòtesis per entendre la diferenttrajectòria històrica entre Cassà de laSelva i Llagostera després que ambdóspobles, separats per pocs quilòmetres, enun moment donat hagin tingut en la indús-tria surotapera el seu motor econòmic,social, urbanístic i demogràfic. El modelindustrial escollit pels dos pobles va serdissemblant, i això els ha fet evolucionarde manera ben diferent: mentre que aCassà de la Selva la indústria sureraencara té un pes importantíssim dins laseva economia, a Llagostera gairebé hadesaparegut.

Lamentablement, el treball sobreCassà de la Selva no compta amb l'anàli-si d'un fons d'empresa important -enquantitat i qualitat-, i no per culpa de l'au-tor, sinó perquè no es coneixia. La difusióde treballs com aquest té de bo, deixantde banda el treball en si, que sempreaporta sorpreses finals. Així, a l'acaba-ment del treball es va conèixer l'existència


21

d'un fons d'empresa molt important, el del'empresa Dausà, desapareguda tot justl'any 2005. Un fons que algun investigadorhaurà d'analitzar en un futur que desitgemque no sigui llunyà.

No puc acabar aquest article senseesmentar la profusió i l'excel·lència de les

imatges amb què la publicació ha estatil·lustrada; imatges en la seva major partinèdites que s'han pogut publicar gràcies ala col·laboració de molts veïns cassa-nencs.

Dolors Grau i Ferrando

El sistema d'herència indivisa haestat considerat durant molt de temps comun dels elements més característics de laCatalunya rural. Les recerques sobre laseva importància han estat diverses, desdels estudis que portaren a terme els juris-tes a finals del XIX i principis del XX o elsestudis dels folkloristes sobre l'arquitectu-ra tradicional de la casa i els masos finsals treballs més recents d'historiadors id'antropòlegs sobre les pautes de trans-missió de la propietat i les estratègieshereditàries. El paper històric de l'herènciaindivisa ha estat sovint magnificat, a partirde nombrosos treballs que han assenyalatl'origen de les institucions hereditàries, elseu paper fonamental en el procés derepoblament medieval, en els conflictesremences, en les relacions de produccióentre amos i masovers o la seva influènciadecisiva durant la industrialització. Nonomés a nivell de recerques: en el sub-conscient col·lectiu, parlar a Catalunya delmón rural és parlar de cases i de masos, ides de fa temps s'ha exalçat el paper delshereus com a determinants en la creaciódel país. És, certament, una visió parcial imés aviat ideològica, donada la diversitatde models d'hàbitat i de poblament exis-tents a Catalunya, però ens demostra laforça ideològica de l'herència com a crea-dora d'identitats i d'elements de referèn-cia: fins ben bé als anys setanta o vuitan-ta marcà ideològicament la historiografiacatalana. Des dels anys vuitanta, en canvi,bona part dels estudis s'han fet prenentcom a referència la noció d'estratègieshereditàries; s'ha assenyalat la diversitatde pràctiques i el paper de la transmissióindivisa en els mecanismes de reproduc-ció social.

En l'abundant bibliografia sobre l'he-rència indivisa, doncs, semblava que benpoca cosa pogués dir-se sense caure enreiteracions, malgrat l'abundant documen-tació inexplorada. L'originalitat de l'obracol·lectiva Els últims hereus prové nonomés d'un tractament metodològic que

parteix fonamentalment de fonts orals,sinó sobretot -al meu entendre- per dosmotius fonamentals: es refereix sobretot ala segona meitat del segle XX, és a dir,quan es suposa que el sistema ja està enuna crisi definitiva; i perquè parteix d'unaidea suggerent com és l'anàlisi de les acti-tuds dels "hisendats gironins" descen-dents de nissagues de propietaris, en elcontext d'un període de liquidació de lamasoveria i de la caiguda de les rendes dela terra. Moltes pàgines del text resultenfascinants, perquè ens permeten "escol-tar", mitjançant nombrosos fragmentsd'entrevistes, les seves visions sobre elsistema d'herència, les seves actitudseconòmiques i polítiques, les seves rela-cions amb la mà d'obra agrària, les sevesactituds ideològiques i religioses i, en defi-nitiva, la seva consciència de classe i elsàmbits de cohesió social. En resulta, detot plegat, una obra que esdevindrà unareferència fonamental en els estudis sobrela família i les pràctiques hereditàries de laCatalunya rural.

Hi ha dos aspectes més que caldestacar de l'obra: 1) És un treball col·lec-tiu (amb capítols signats per diferentsautors que treballen temes diferents ambels mateixos materials) amb una acuradacoordinació. Si bé és impossible que no hihagin diferències en els diferents capítols,la complementarietat entre els diferentsapartats és notable, i l'obra podria perfec-tament estar signada col·lectivament.Sens dubte, això només pot ser fruit d'unaacurada metodologia en el procés de rea-lització de les entrevistes i en el seu trac-tament. 2) Les fonts orals han estat utilit-zades no tant per explicar els fets, sinó perpoder apreciar com aquests han estat per-cebuts pels seus protagonistes. Així, apa-reixen d'altres visions -complementàries ales obtingudes a través de la documenta-ció jurídica i demogràfica utilitzada habi-tualment en els estudis sobre l'herència-sobre les estratègies matrimonials, sobreel pagament de les llegítimes i els proble-

SAGUER I HOM,Enric, coord., Els últimshereus. Històriaoral dels propie-taris rurals giro-nins, 1930-2000Generalitat de Catalunya.Departament de Cultura,Barcelona, 2005, 406 pàgs.

llibres


22

mes que comportaven en l'economia fami-liar, sobre els conflictes familiars a l'entornd'herències mal resoltes, o sobre les ten-sions entre amos i masovers. Darrere laimatge convencional d'una vida familiarharmònica i on l'herència desigual eraacceptada per tots els membres de lacasa per la força del costum, apareix unasocietat molt més diversificada plena depetits conflictes entre els membres fami-liars. A l'obra, en general, aquestes ten-sions s'interpreten com el resultat de lacrisi del sistema d'herència, com a conse-qüència de l'erosió de les bases econòmi-ques que, històricament, havien sostingutels hisendats; però, segons crec, expres-sen molt més que uns fets conjunturals:tot plegat ens proporciona una visió queno apareix en els nombrosos estudis quehan partit exclusivament de les fonts nota-rials o demogràfiques habituals. D'aquí latranscendència del treball que EnricSaguer ha coordinat en el marc del'Inventari del Patrimoni Etnològic deCatalunya: l'obra no és només una excep-cional contribució al coneixement del pas-

sat a partir del present, sinó que qüestio-na i resitua moltes de les afirmacions ques'han fet sobre el sistema d'herència indi-visa i el pairalisme.

Joutard va definir la història oralcom "aquelles veus que ens arriben delpassat", però el llibre que comentem des-menteix aquesta definició: els mateixosautors de l'obra assenyalen que, com ahistoriadors, s'han interessat pel presentdels hisendats per comprendre'n millor elpassat. En realitat, han aconseguit moltmés que això: són veus del present queens parlen de la memòria del passat; i,

sobretot, que ens expliquen i justifiquen elpresent. Com s'afirma al darrer capítol, laimpressió que es capta de les respostesde les persones entrevistades no és tantun especial enyor per l'època en què erenla classe dirigent, sinó que la seves princi-pals preocupacions són la situació de l'a-gricultura en general i el futur de les sevesexplotacions.

Com tot bon treball, l'obra plante-ja nous reptes per a la futura recerca, tantper als propis autors com per a d'altresinvestigadors. N'assenyalaria dos: l'un jaestà en marxa pel mateix grup de treball:donar la paraula als masovers i a les clas-ses subalternes del món rural. Conèixer-los donarà un aire nou a tot allò quesabem de la societat rural. L'altre és méscomplex: caldria conèixer més el presentde la casa rural i dels masos, no com unsistema en descomposició, sinó com unmón en recomposició. Algunes pàgines enl'obra assenyalen la transició vers el sec-tor de serveis (turisme rural, restaurants,hotels, segona residència, etc.), una ter-ciarització que genera noves expectativesi revaloritzacions dels patrimonis, sovinten mans dels mateixos descendents d'a-quests últims hereus. Heus ací el dubtefinal: estem efectivament davant delsdarrers hereus?

Xavier Roigé Ventura

llibres

Escut familiar delsNoguer de Segueró

Els propietaris del mas Ros deRiudellots de la Selva amb elsseus masovers. Fotografia deV. Fargnoli, 1933.


23

recerques en curs L'origen d'aquesta recerca es remunta

a gairebé una dècada enrere. La seva cul-minació tingué lloc l'estiu del 2002 amb lapresentació del treball de recerca de tercercicle i, poc després, el juny de 2003, amb elvolum col·lectiu de les visites pastorals (jun-tament amb Lluís Monjas, Eugeni Perea iJoaquim M. Puigvert). La present tesi doc-toral és la continuació i ampliació de la tesi-na pel que fa a la cronologia i la geografia,deixant de banda alguns aspectes que novolia repetir perquè ja havien estat publi-cats. A l'hora de plantejar una investigacióque estudiés la Reforma Catòlica caliasituar una sèrie de coordenades que per-metessin acotar-la amb exactitud:

En primer lloc, es feia necessari esta-blir la documentació principal, que hanestat els llibres de visites pastorals guar-dats a l'Arxiu Diocesà de Girona i a l'ArxiuEpiscopal de Vic. Una sèrie documental,en ambdós casos, completa, homogènia ien força bon estat de conservació. Al seutorn, s'ha completat amb altra documenta-ció original de naturalesa i procedènciadiversa. Hem pres les consuetes, els lli-bres d'obra, de confraries i sagramentalsde gairebé tots els arxius de les parròquiesestudiades; els protocols notarials de lesnotaries de Rupit, El Mallol, Sant Feliu dePallerols i Amer; el registre de Lletres iLitterarum de l'ADG; els fons de la Mensai Notularum de l'AEV; les visites claustralsi abacials de l'Arxiu de l'Abadia deMontserrat, o bé la documentació patrimo-nial procedent d'alguns masos. Paral·le-lament, hem acudit a la documentacióimpresa coetània: els decrets del concili deTrento, els decrets dels concilis provincialstarraconenses i les compilacions sinodalsgironines i vigatanes, les instruccions deCarlo Borromeo i del bisbe Taverner, amés d'edictes i manaments de visita.

En segon lloc, calia definir un espaigeogràfic concret: les parròquies de lesconques dels rius Brugent i Fluvià (a lescomarques de la Garrotxa i La Selva) i lesde l'altiplà del Collsacabra (a Osona). Lesprimeres pertanyien al bisbat de Girona iles segones al bisbat de Vic. En total, dis-posàvem de més trenta esglésies parro-quials, una vintena d'esglésies sufragà-nies, un monestir, quatre santuaris, unparell de priorats i una quarantena decapelles, capelles de mas, esglesioles iermites susceptibles de ser visitades. Enaquest espai, més enllà de les divisionsadministratives, els lligams entre les dife-rents comunitats prenien forma de devo-cions, relacions econòmiques, comercials

i familiars. La proximitat geogràfica ha per-mès establir analogies i comparances degran interès. La situació d'aquestes parrò-quies dins el Pre-Pirineu, en plena mun-tanya catalana (tal com s'anomena a ladocumentació moderna i contemporània),ha permès titular la tesi d'aquesta manera.Ens hi referim no només com a espai geo-gràfic, sinó també com a exemple d'aïlla-ment, marginació o "Índias y montañas deignorancia", segons Felipe de Meneses.

En tercer lloc, calia tenir en compteuna cronologia prou àmplia que permetésaprofundir en l'arrencada, implantació iarrelament a llarg termini de la ReformaCatòlica, tot insistint en la lentitud i dificultatdel procés, que comença amb gran forçaimmediatament després del Concili deTrento i continua insistentment -es prolon-ga al llarg dels segles XVII i XVIII, i projec-ta una ombra que arriba fins al segle XIX-.La data inicial comença amb els mandatsdels bisbes reformistes Jaume Caçador -aGirona- i Pedro Jaime -a Vic- a l'entorn de1587-88, i s'allarga fins als bisbes il·lustratsTomàs de Lorenzana -a Girona- i Franciscode Veyán -a Vic- a finals del segle XVIII.Les dates escollides no han estat triades al'atzar, sinó que obeeixen a raons pràcti-ques: era la part de la sèrie documentalmillor conservada, sense llacunes ni gransbuits, i presentava coincidències i similitudsentre bisbats i bisbes. Les del segle XVImarquen l'entrada de bisbes "moderns"pròpiament dits i l'inici i el canvi del vell con-cepte de tipologia de visita medieval a lamoderna, sobretot amb la separació de lavisitatio hominum i la rerum. Enfocaven elsseus interessos cap a temes econòmics deles obreries, confraries i administracions, oel compliment de les obligacions dels bene-ficiats i les transformacions dels beneficis.

Paral·lelament, s'ha considerat fona-mental la recerca fotogràfica, que hadimensionat considerablement el treballdocumental i ha permès el contrast i lacomparació entre textos i fotos. Per unabanda, ha estat molt profitosa la recercad'antigues imatges (d'abans del 1936) endiferents arxius i biblioteques, com perexemple la Biblioteca de Catalunya, elCentre Excursionista de Catalunya, l'ArxiuMas de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectesde Girona, el Museu d'Arqueologia deCatalunya, l'Arxiu Municipal de Girona o eldel mas La Fàbrega de Sant Feliu dePallerols, entre molts altres. Per altrabanda, hem fet recerca a molts museus(Museu d'Art de Girona, Museu Episcopalde Vic, Museu Comarcal de la Garrotxa,

Tesi doctoral

SOLÀ COLOMER,Xavier

La reforma catòlicaa la muntanyacatalana a travésde les visitespastorals: elsbisbats de Girona iVic (1587-1800)

Tesi doctoral, director:Joaquim M. Puigvert Solà,

Universitat de Girona,setembre 2005


24

(Museu d'Art de Girona, Museu Episcopalde Vic, Museu Comarcal de la Garrotxa,Cau Ferrat de Sitges i col·leccions particu-lars) per documentar les peces que s'hanmuseïficat o que ja han estat publicades iressenyades a la Catalunya Romànica.

Així mateix, hem cregut convenientrecórrer a qüestionaris elaborats pels rec-tors en motiu de les destrosses ocasiona-des per la Guerra Civil Espanyola. Tambéha estat de gran importància el treball decamp, és a dir, la visita in situ a les esglé-sies i parròquies, per buscar i recercaraquells elements i vestigis arqueològics,artístics o arquitectònics de què parlen lesvisites. Aquesta recerca ha estat prou pro-fitosa i útil. També hem inclòs les opinionsdels folkloristes, excursionistes, historia-dors i clergues dels segles XIX i XX quevisitaren les esglésies i opinaren sobrel'art, especialment sobre el barroc.

Per tal d'orientar la investigació hanestat indispensables una sèrie de lectures:a nivell metodològic, destacaré els treballsdels italians Umberto Mazzone i AngeloTorre. En relació amb el continent europeu,només citaré els treballs modèlics de CarlaRusso, Cecilia Nubola, Sergi Brunet, AnneBonzon o Philipe Goujard. Pel que fa aEspanya, esmento Tomás Mantecón,Pegerto Saavedra, Maria Luisa Candau,Avelina Benítez o Pablo A. Solé. I, respec-te a Catalunya, indicaré les publicacions deJosep Gudiol, Joan Bada, Henry Kamen,Eugeni Perea i Joaquim M. Puigvert.

L'objectiu principal ha quedat justifi-cat: estudiar a llarg termini la implantacióde la Reforma Catòlica durant l'èpocamoderna en una sèrie de parròquies ruralsdels bisbats de Girona i Vic -i, per extensió,a Catalunya- a partir de la visió esbiaixadade les visites pastorals. He deconstruït lavisita pastoral en totes les cares del seuprisma: el significat i valor històric, l'evolu-ció en el temps, les limitacions i mancan-ces i, també, les expectatives i disponibili-tats. La font ha proporcionat, en la majoriade casos, l'esquema de treball, tot i que hihe mantingut distància per evitar els apas-sionaments i les filtracions subjectives delsescrivents, notaris, bisbes i visitadors.

La tesi està dividida en dos volums: elprimer correspon al cos teòric, mentre queel segon a l'apèndix cartogràfic, fotogràfic idocumental. El text està dividit en tresgrans parts i un epíleg, a més d'una intro-ducció i d'unes conclusions. El primer blocanalitza el concepte de visita pastoral a l'è-poca moderna donat pel Concili de Trentoi n'estudia la seva organització i funció.

Apareix com una institució plenament con-solidada i desenvolupada en una etapad'esplendor i auge, interrompuda nomésper conjuntures extraordinàries. No hi hacap bisbe en aquest període que deixi depracticar-la en un o altre moment de laseva vida, personalment o per delegació.Les visites significaren la mobilització iimplicació activa de tot un aparat i personaladministratiu de gran envergadura. Aixòdemostra que les visites pastorals són unmecanisme extremadament eficaç i útil perla "confessionalització" del territori, unmecanisme de vigilància i control de lapoblació. És per això que apareix encap-çalada amb un ampli títol com "generalinquisició o solemne visita o escrutini de lavida y costums de tots los súbdits".

El segon bloc de la tesi es fixa en l'es-tat material de les parròquies -sobretot pelque fa als seus espais i edificis eclesiàstics-i tot allò que contenen. Intenta seguir l'itine-rari dels bisbes en la visita pastoral: elscementiris i fossars, els interiors del temple(amb tota la seva casuística: fonts baptis-mals, altars, sagraris, confessionaris,orgues, paviments, il·luminació, etc.), elsretaules i les imatges (amb un repàs a lesobres i artistes més destacats), el tresorparroquial (l'orfebreria i la plata), les sagris-ties, les vestimentes sacerdotals, els arxiusi la documentació parroquial i les rectories.Finalment, veiem quins són els efectes deles guerres en la destrucció i saqueig d'es-glésies i capelles. Al treball, és clar, tambés'hi destaca l'evolució arquitectònica delsedificis medievals, que són àmpliamentmodificats i transformats durant l'èpocamoderna, segons les necessitats, modes igustos dels rectors, els obrers o els bisbes.També hi ha exemples de noves edifica-cions i de la febre constructora i reparado-ra del segle XVIII.

La tercera part està centrada en lespersones que habiten les parròquies, elseclesiàstics i els laics. El clergat apareix enun ampli ventall de registres, en funció delsingressos i dels càrrecs, sovint preocupatper qüestions banals i mundanes, més prò-ximes al poble que no pas a les altes jerar-quies eclesiàstiques -deixen de banda laidea tridentina de ser "llum y spill de sosparroquians"-. En les visites de final desegle XVI es constata la pèrdua d'interèsper les qüestions individuals dels feligresosi feligreses (sobretot de caràcter sexual),per centrar-se en els aspectes col·lectius,de sociabilitat i de cohesió de la parròquia.La societat canvia i evoluciona: és dinàmi-ca, capaç d'organitzar-se en obreries, con-

recerques en curs

Església de Les Preses i capelladel Roser, a Vilanova de Sau


25

recerques en curs

Tesi doctoral

DOMINGOHERNÁNDEZ, María del Mar

Vivienda obrera enBilbao y el BajoNervión: las CasasBaratas, una nuevaforma de alojamiento(1911-1936)

Tesi doctoral, Universitat deGirona, abril 2005

és prou dòcil i mal·leable. Les visites pasto-rals demostren el xoc -sovint frontal- entrela cultura oficial i elitista dels bisbes i la cul-tura "popular" dels parroquians -per exem-ple, en l'apropiació d'algunes imatges iobjectes religiosos o la tergiversació d'algu-nes festes o processons-. Una societatque, amb notables diferències internes

entre els seus membres, està plena deconflictes i baralles ancestrals: tensions perla disposició de bancs dins l'església, l'im-pagament de rendes o l'apropiació indegu-da de terres comunals.

Xavier Solà Colomer

Sota l'epígraf "Vivienda obrera enBilbao y el Bajo Nervión: las CasasBaratas una nueva forma de alojamiento(1911-1936)" vaig defensar, a la Universitatde Girona, l'abril de 2005, una tesi doctoralque analitza com va afrontar la societat deBiscaia l'escassetat d'allotjaments obrers.Aquesta problemàtica va plantejar-se enaquest espai geogràfic a partir del primerterç del segle XX com a conseqüència d'unintens procés d'industrialització el punt departida del qual havien estat les duesdècades del segle anterior.

Els forts corrents migratoris que tin-gueren com a destí final Bilbao i la concabaixa del Nervión van possibilitar la posadaen funcionament de la indústria siderome-tal·lúrgica de la comarca. Amb tot, tambéposaren en entredit la capacitat de reacciódel sistema capitalista per generar noushabitatges, tant en quantitat com en qualitat.El problema no era nou: altres ciutats euro-pees amb un major grau d'industrialitzaciópatien des de feia temps els seus efectes, ija havien començat a posar-hi remei.

En aquest sentit, cal interpretar lesLeyes de Casas Baratas (1911, 1921 y1924) -i també la seva aplicació a la clas-se mitjana (1925), al funcionariat (1927 ials militars (1928)- en un àmbit d'aplicacióestatal. Influït pels aires de "ReformismeSocial" que hi havia a l'Europa d'alesho-res, aquest corpus legislatiu fou presentatcom la solució a la manca d'allotjamentsmodestos. De totes maneres, les preten-sions finals eren molt majors: s'hi afegia,especialment, un tàcit interès per imposarals futurs inquilins tot un codi de valors(propietat, moral, higiene, previsió, estalvi,ordre social, etcètera).

Això no obstant, els resultats no forenels esperats, per causa, sobretot, de lainsuficiència de projectes executats i de lapoca força amb què s'imposà. Els immo-bles resultants mai arribaren a esdevenir"Casas para Obreros", sinó "CasasBaratas" o "Casas Económicas". Es produíaquest gir terminològic; i, a més, es donàentrada a la classe mitjana, de manera que

en quedaren fora els obrers més modestos,que restaren sota l'auspici de la inseguretateconòmica i laboral. D'aquesta manera, les"Casas Baratas" varen ser ocupades, enrealitat, per l'"aristocràcia obrera" (E.Hobsbawn), que garantí el pagament a ter-minis del seu valor d'execució.

Biscaia va sobresortir -juntament ambaltres províncies, com Madrid, Barcelona iValència- per la bona acollida del text legali pel nombre de realitzacions pràctiques,gairebé 3.000 nous habitatges. Una pro-mulgació com aquesta va permetre quealtres sectors socials s'involucressin en elprocés constructiu i, també, que fossinreconegudes oficialment les mancances enaquesta matèria. No en va, des de les esfe-res de poder provincial, polítiques (laDiputació de Biscaia) i econòmiques (lesentitats financeres locals), es perfilarenencara més les pautes constructives i s'am-plià el recolzament econòmic vers les"Casas Baratas". Es tractava d'immoblesque es feren realitat gràcies a la insistènciad'un despert moviment cooperativistaassessorat per l'advocat José de Posse.

D'aquesta manera, la pràctica méshabitual fou la següent: que un grup de tre-balladors d'un mateix entorn laboral s'asso-ciés formant una cooperativa constructora is'iniciés el projecte. En aquest procésvaren ser inestimables les ajudes econòmi-ques estatals i provincials, així com elspréstecs concedits per les caixes d'estalvilocals, anteriors, fins i tot, a qualsevol altraajuda oficial. També foren decisives lesaportacions dels ajuntaments (cessions deterrenys, instal·lacions gratuïtes d'infraes-tructures, concessions de subvencions,etcètera) i els arquitectes encarregats dedirigir els diversos projectes. Aquests, defet, exerciren una important tasca multifun-cional, ja que s'encarregaren no només deqüestions tècniques, sinó també de la coor-dinació general de tota la proposta.

Altres sectors socials, en canvi, ambprou feines s'involucraren amb aquestprojecte. L'Església gairebé no hi intervin-gué directament, malgrat que instà alguns


26

agents socials a intervenir-hi. Només unade les més de cinquanta barriades cons-truïdes fou erigida sota la seva tutela.Tampoc les societats edificadores de"Casas Baratas", de caràcter nacional olocal, no hi jugaren un paper important; nitampoc les associacions d'inquilins ni depropietaris: aquells centraren les sevesqueixes en la lluita contra els desnona-ments i la millora de l'oferta immobiliàriaexistent, mentre que aquests varen veureles "Leyes de Casas Baratas" com un atacfrontal als seus interessos.

Els empresaris biscaïns i les associa-cions mutualistes de treballadors se situa-ren en un terreny intermedi: malgrat l'apatiageneral d'ambdós sectors, varen ser desta-cades les iniciatives constructives de certesempreses amb un pes rellevant dins l'eco-nomia biscaïna (Altos Hornos de Vizcaya,Jabonera Tapia y Sobrino, Santa Bárbara).Així mateix, foren lloables els esforços dutsa terme per l'Asoc. Gral. de Empleados deVizcaya, l'Asoc. Gral. de Empleados yObreros de los FF.CC. de España i laFederación Libre de Obreros de la PapeleraEspañola per tal que els seus associatspoguessin disposar d'una "Casa Barata".

Es poden establir tres fases de crea-ció de "Casas Baratas":

1) La primera, que s'inicià amb la pro-mulgació de la Primera Llei, l'any 1911,

durà fins 1918, i coincidí amb una etapade conscienciació. Varen ser uns anys enquè es posà en marxa la maquinària buro-cràtica; els resultats van ser molt limitats,condicionats per la insuficiència legislati-va. Només la capital biscaïna va respon-dre ben positivament: s'hi concentraren lamajoria de propostes constructives.

2) La segona etapa, molt més pròs-pera pel que fa al desenvolupament d'a-quest tipus d'allotjaments socials, va ser lamés curta en el temps, però la més inten-sa: només dos anys, 1925 i 1926. Enaquest període varen ser decisius els can-

vis en la política de l'habitatge estatal i pro-vincial: s'incrementaren els recursos finan-cers destinats a aquesta tasca, es refor-mularen les ajudes -es passà de les sub-vencions als préstecs de baix interès i a lesprimes de construcció a fons perdut-. Vaser, sens dubte, l'època daurada del coo-perativisme a Biscaia; es va estendre perBilbao i per la resta de la província, espe-cialment al marge esquerre del Nervión.

3) L'any 1927 marcà el principi de la fide les "Casas Baratas", amb la retraccióde les ajudes oficials, i l'inici d'una terceraetapa que es prolongà fins 1939.Aleshores es produí la derogació d'aquestcorpus normatiu. Foren uns anys condicio-nats per la crisi econòmica mundial -a par-tir de 1929-, l'aparició del descontentamentcooperativista i l'esclat de la Guerra Civil.

Tipològicament parlant, les "CasasBaratas" s'associaren fonamentalmentamb habitatges unifamiliars de plantabaixa, pis superior i jardí. Amb tot, tambés'executaren blocs multifamiliars de diver-ses alçades. Pel que fa a la distribucióinterior, els arquitectes optaren per unatransposició de la llar burgesa; no arriba-ren a desenvolupar esquemes construc-tius específicament obrers, tal com sí s'es-devingué en altres països europeus: eslimitaren a establir una clara distinció entreles estances diürnes i les nocturnes,aquestes amb una triple separació. Peruna banda els pares; i els fills separats persexes. Cuina i lavabo varen prendre unaimportància vertaderament destacada. I eljardí esdevingué un reducte de pau sociald'estalvi familiar; això sí, amb un hortet.

Les "Casas Baratas" no influïren gai-rebé gens en la distribució del teixit urbà:s'originaren tan sols suburbis-jardí depend-ents només dels nuclis urbans propers.Amb el pretext de la necessitat de llocs netsi airejats, les noves barriades s'establiren al'extraradi, precisament on el preu del sòlfos més barat -però amb unes infraestruc-tures urbanes gairebé inexistents-.

A guisa d'epíleg, cal subratllar que les"Casas Baratas" acabaren essent un pal·lia-tiu tardà, insuficient i incomplet en relacióamb el problema de l'habitatge obrer durantel primer terç del segle XX. Biscaia reafir-mà, així, el mateix que s'havia esdevingut ala resta de ciutats espanyoles, on aquesttipus d'allotjaments socials tampoc no acon-seguiren mitigar el desajust entre la deman-da i l'oferta d'habitatge modest.

María del Mar Domingo HernándezTraducció de Daniel Ferrer Isern

recerques en curs


27

Evolució i estructura de la propietat: elcas del Quart d'Escaldes (1850-1914) és unestudi centrat en l'avenç i consolidació del'individualisme agrari a Andorra, precisa-ment quan aquest fenomen sembla accen-tuar-se més, paral·lelament a la crisi econò-mica i política que patien aquestes valls apartir de la segona meitat del segle XIX. Lamanca, en el moment de començar la nos-tra investigació, d'una vertadera anàlisiminuciosa d'aquest fenomen i els seusefectes sobre les estructures socials i eco-nòmiques preexistents, va ser tot un estímulper treballar sobre aquesta problemàtica enaquesta àrea tan particular dels Pirineus.

La tesi doctoral d'Olivier Codina, De feret de laine. Economie et societé des valléesandorranes de 1575 à 1875, apuntava jacom les boïgues i les judicacions, dos meca-nismes d'accés a la terra comunal, podienhaver proporcionat en el Principat, a partirdels anys 60 del segle XIX, noves sortides ala crisi econòmica de la protoindústria fargai-re i del "sistema assistencial" comunal, a tra-vés de dos sectors tradicionals com eren l'a-gricultura i ramaderia. Ho haurien fet ambmatisos diferents respecte de temps ante-riors: la ramaderia, en aquells moments,començava a allunyar-se del model tradicio-nal de transhumància ovina per passar acentrar-se en la ramaderia bovina producto-ra de llet, i l'agricultura donava entrada a unaincipient comercialització (majoritàriamentil·legal) del tabac; així, es distanciava de l'a-gricultura de subsistència pròpia d'una zonad'alta muntanya com la pirinenca.

Efectivament, l'anàlisi de les judica-cions, vendes de terres comunals, les boï-gues, cessions de terres comunals a canvide ser treballades, i diferents mecanismesde tancaments de terres, com els defens,estudiats en el Quart d'Escaldes-Engordany,confirmen bàsicament la hipòtesi formuladaper Codina. Tanmateix, cal explicar, desprésdels resultats obtinguts, que les boïgues i lesjudicacions eren dos sistemes d'accés a laterra comunals ben diferents: les primereseren una explotació de la terra de caràctertemporal i principalment de tipus conjuntural;les segones permetien accedir a una terrano tan marginal i ampliar la superfície útil del'explotació familiar mitjançant la compra.Ambdues, però, tenien com a denominadorcomú la capacitat d'adaptar-se a diferentscicles i conjuntures econòmiques -ja erenpresents a Andorra en època medieval-.Bona prova de les diferències esmentadesés l'evolució cronològica que experimentendurant el període estudiat, ja que, si bé lesboïgues predominen en les conjuntures més

crítiques, les judicacions evolucionen de lamà d'uns factors més estructurals lligats ales transformacions agràries i ramaderesque experimentava el país, de forma íntima-ment relacionada, en molts casos, amb elstancaments de terres mitjançant el defens.

Probablement no hauríem pogut arri-bar a aquestes conclusions sense haverrealitzat un estudi previ de l'estructura de lapropietat a partir del cadastre andorrà, quedata de principis de segle XX. Aquesta fontens ha permès caracteritzar les zones ons'efectuaren les vendes o cessions deterres comunals i els tancaments de terres,així com els tipus de cases protagonistesd'aquest fenomen i la importància del feno-men, quantitativament parlant, que va teniren el conjunt del Comú estudiat. Altres fontscomplementàries, summament importantsper al nostre estudi, han estat els padrons irecomptes fiscals de bestiar, inventarispatrimonials, les actes fundacionals deTabacalera Andorrana o bé tota la literaturaproduïda pels viatgers o personatges impor-tants de l'Andorra del moment. La conjuga-ció de tota aquesta documentació ens haproporcionat la imatge d'una societat hete-rogènia, on les diferències socials erencada vegada més accentuades, amb unescases grans que començaven a orientar lesexplotacions agropecuàries cap a la rama-deria bovina, gràcies en part als tancamentsi la compra de terres comunals a la mitjamuntanya, molt a prop d'on posseïen elscortals; mentre que les altres, que tambéparticipaven de la compra i tancaments deterres -en menor mesura- i que havien estatles protagonistes de la demanda de boï-gues en certs anys de carestia, ho feien enunes zones molt diferents i amb unes finali-tats lligades a la producció de subsistència(com la de la patata) o bé a la del tabac.

Aquestes han estat les principals con-clusions del nostre treball de recerca. Noobstant això, queden molts interrogantsoberts: l'avenç de l'individualisme agraridetectat, va tenir algun lligam amb les con-vulsions polítiques de l'època? També seriainteressant estirar el fil de la ramaderiabovina -de gran importància al segle XX,com s'ha demostrat en altres països-, o béendinsar-se en el món del tabac, tant espe-cífic d'Andorra. Ara que la Vall del Madriu,objecte particular del nostre estudi, esdeclararà pròximament patrimoni de lahumanitat per la UNESCO, és un bonmoment per promoure els estudis quepuguin aclarir aquests interrogants.

Sebastià Villalón

Treball de recerca de doctorat

VILLALÓN, Sebastià

Evolució i estructurade la propietat: el cas del Quartd'Escaldes (1850-1914)

Treball de recerca de doctorat,director: Olivier Codina,Universitat de Girona, 2004.

recerques en curs


28

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

Seminaris d'Història Rural, organit-zats pel Centre de Recerca d'HistòriaRural (CRHR) de la UdG, entre elgener i el maig de 2006. Consulteu laprogramació definitiva a l'agenda de laweb del CRHR: www.udg.edu/ilcc/CRHR.html

Sixth European Social ScienceHistory Conference (Esshc).Amsterdam, 22-25 de març de 2006.S'accepten comunicacions sobre qual-sevol tema i període històric. Organit-za: International Institute of SocialHistory (IISH). Idioma oficial: anglès.Més informació: www.iisg.nl/ esshc/

III Simposio Latinoamericano yCaribeño de Historia Ambiental / IIIEncuentro Español de HistoriaAmbiental "La Historia Ambiental,un instrumento para la sustentabili-dad". Carmona (Sevilla), 6,7 y 8 deabril de 2006. Contacte: Tel. 954 349099; 954 349 514. A/e: [email protected]; https://aramis.upo.es/sim-posiohistoriambiental.

Actes del XXV aniversari de la crea-ció de l'Arxiu Nacional de Catalunya.Novembre 2005 - novembre 2006.S'han programat, entre altres actes:- Abril 2006: II Simposi d'Arxius al'ANC: "Sistemes arxivístics a l'Estatespanyol".

- Setembre-Novembre 2006. Cicle deconferències "Els arxius i la memòriahistòrica".Més informació: Arxiu Nacional deCatalunya. http://cultura.gencat.net/anc/ Tel. 935 897 788. A/e. [email protected]

XIII Col·loqui internacional del'AEIHM. Barcelona, 19-21 Octubre2006. Més informació: AsociaciónEspañola de Investigación de Historiade las Mujeres (AEIHM) www.aeihm.org. A/e: [email protected]

BEQUES I PREMIS

II Premio de Historia Agraria, convo-cat per la Sociedad Española deHistoria Agraria (SEHA, www.histo-riaagraria.net). Té per objectiu estimu-lar els treballs realitzats per jovesinvestigadors de qualsevol universitato centre de recerca, espanyol o no,referents a la història agrària, l'econo-mia i la societat rurals, des d'unaperspectiva interdisciplinària. Edatlímit: 35 anys (o menys) el 31 de des-embre de 2005. Extensió màxima:12.000 paraules. El treball premiatserà publicat a la revista HistoriaAgraria. Termini de presentació: 31 demaig de 2006, a la Secretaria de laSEHA (Centre de Recerca d'HistòriaRural, Universitat de Girona, Facultatde Lletres, Plaça Ferrater Mora, 1,17071 Girona, incloent còpia del DNI).Dotació: 600 euros.

XVIII Premi Pere Lloberas, convoca-da per Ajuntament de la Bisbal d'Em-pordà, a un projecte de treball d'inves-tigació sobre qualsevol tema relacio-nat amb la Bisbal d'Empordà o amb lacomarca del Baix Empordà. Quedaexclosa la possibilitat de participaciód'investigadors professionals. Terminide presentació: 15 de setembre de2006, a la Secretaria de la Beca -Àrea de Cultura, Edifici El Mundial, LaBisbal. Dotació: 6.000 euros.

mestallredacció:Rosa Congost, Lídia Donat, Ricard Garcia, David Moré,Joaquim M. PuigvertAssessor lingüístic: Daniel FerrerPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural de les Comarques GironinesPl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: [email protected]: semestral.Dipòsit legal: GI-731-1999

agenda

PROGRAMA

Divendres, 16 de desembre

9.30 h -10.00 h: Presentació a càrrecde Rosa Congost

Treball, explotacions familiars icanvi tècnic

10.00 h -10.45 h: L'impacte de lestransformacions agràries del segleXVIII en el món del treball. L'exemplede la Catalunya central, LlorençFerrer (Universitat de Barcelona).

10.45 h -11.30 h: L'organització deltreball agrari a mitjan segle XIX: elBaix Empordà, Enric Saguer (Centrede Recerca d'Història Rural de laUniversitat de Girona).

11.30 h - 12.00 h: Pausa

12.00 h - 12.45 h: Travail et motorisa-tion dans la France rurale du 20e siè-cle, Jean-Luc Mayaud (Laboratoired'Études Rurales - SEREC, Lió,França).

12.45 h - 14.00 h: Debat

Mercats de treball i altres formesde contractació del treball agrari

16.00 h -16.45 h: Il mercato del lavo-ro nell'area della mezzadria inToscana nel XX secolo: dalla massi-ma diffusione del contratto alla suadissoluzione, Giuliana Biagioli(Universitat de Pisa).

16.45 h - 17.30 h: El trabajo agrarioen la campiña de Córdoba (s. XVIII-

XX): formas de contratación y jorna-les en una comarca latifundista,Antonio López Estudillo (Centre deRecerca d'Història Rural de laUniversitat de Girona).

17.30 h - 18.00 h: Pausa

18.00 h - 18.45 h: Mossos, criades ipastors en les masies dels seglesXVII-XIX, Pere Roca (Centred'Estudis Històrics de Terrassa).

18.45 h -20.00 h: Debat

Dissabte, 17 de desembre

Mobilitat i canvi social

10.00 h - 10.45 h: De mas a mas.Sobre la mobilitat dels masovers a laregió de Girona (s. XVII-XIX), MònicaBosch (Associació d'Història Rural

de les Comarques Gironines) .

10.45 h -11.30 h: Campesinos en laciudad: de inmigrantes rurales a líde-res del movimiento obrero, AntonioMíguez (Universitat de Santiago deCompostel·la).

11.30 h - 12.00 h: Pausa

12.00 h - 12.45 h: Migraciones, mer-cado de trabajo y mundo rural,Fernando Mikelarena (Universitat deSaragossa).

12.45 h -14.00 h: Debat

XVIII SEMINARI D'HISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIAL

Treball, món rural i canvi agrari a l'Europa contemporània. Noves perspectives d'anàlisi històrica

Girona, 16 i 17 de desembre de 2005

Organitza: Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona. Lloc de realització: Sala de Graus dela Facultat de Lletres de la UdG, pl. Ferrater Mora, 1, Girona. Preu de la matrícula: 30 € (gratuït per als estu-diants de la Universitat de Girona i els socis de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines).

Les radicals transformacions del món rural de les darre-res dècades han coincidit amb una renovació importantde la historiografia social i econòmica sobre el treballpagès en el passat. L'aplicació de nocions com pluriactivi-tat i cicles de vida a l'estudi del treball agrari va revelarmolt aviat la necessitat de seguir explorant la dinàmicasocial de les explotacions familiars pageses, durant moltde temps desateses de la mirada dels historiadors inte-ressats en el creixement econòmic. Les noves perspecti-

ves d'anàlisi històrica aconsellen superar els tòpics d'u-nes societats rurals estàtiques i immòbils i obliguen arevisar el paper de les explotacions familiars pageses enel desenvolupament històric europeu dels segles XVIII alXX. Aquest seminari, seguint la tradició d'història compa-rada de les edicions anteriors, reuneix un conjunt d'inves-tigadors, experts en diferents realitats socials europees,per tal d'oferir als assistents la possibilitat de conèixer deprimera mà l'estat actual de la recerca sobre el tema.

II Seminari d'Història Medieval,organitzat pel Centre de Recercad'Història Rural de la UdG i laInstitució Milà i Fontanals delCSIC. De novembre de 2005 amaig de 2006, d'11h a 13h, al'Aula de Música de la Facultat deLletres de la UdG.

- 4 de novembre: RamonPuchades (Arxiu de la Coronad'Aragó): Comerç, navegació irepresentació de l'espai en la baixaEdat Mitjana: la revolució de la car-tografia náutica

- 18 de novembre: José MªMínguez (Universidad deSalamanca): La historiografía delas últimas décadas sobre los orí-genes de la sociedad leonesa.

- 16 de desembre: ManuelSánchez Martínez (Institució Milà iFontanals, CSIC, Barcelona):Fiscalidad real, Cortes y ciudadesen la Cataluña del siglo XIV.

- 24 de febrer: Eduardo Manzano(Instituto de Historia, CSIC,Madrid): La formación de al-Andalus (siglos VIII-X): problemasy perspectivas.

Per als seminaris de març a maig,consulteu l'agenda de la web delCentre de Recerca d'Història Rural:www.udg.edu/ilcc/CRHR.html.

mestall - ddgi.cat · d'animals dissecats i la ben aconseguida repro- ... fotografies, amb la...

Documents