MENGEM COM VIVIM Alimentació, salut i estils de vida

Dr. Jesús Contreras Observatori de l’Alimentació

(www.odela.org)

FUNDACIÓ AGRUPACIÓ 28 de maig de 2015

Interrogants

Per quins motius les persones, fins i tot coneixent les conseqüències negatives, es comporten en la seva alimentació de manera arriscada per a la seva salut?

Quines possibilitats d'èxit tenen les mesures orientades a canviar els hàbits alimentaris de la població, tenint en compte que no parteixen d'una caracterització precisa de la naturalesa del comportament alimentari?.

Fins a quin punt les exigències quotidianes dificulten un règim alimentari més saludable perquè, per canviar de dieta, cal, també, canviar de vida?

La importància dels canvis en els estils de vida

Escolaritat precoç i prolongació de la mateixa.

Ruptura de l'aprenentatge culinari.

Tolerància i consentiment amb les preferències individuals.

Els constrenyiments horaris.

Missatges nutricionals contradictoris i/o de difícil compliment.

"Els meus fills, la verdura, ni enganyada"

El paper de les preferències gustatives

individuals en un context d'abundància i la seva incidència en els consums reals.

Els aliments més recomanats des d'un punt de vista nutricional [particularment, verdures, llegums i peix] són, precisament, els que ofereixen percentatges d'acceptació més baixos, sobretot, entre nens i adolescents.

Per al conjunt de la població, el percentatge d'acceptació ("m'agrada") per a les verdures, llegums i hortalisses és de 56,3% 58,6% i 60,9%, respectivament.

Per als grups d'edat compresos entre els 6 i els 16 anys, aquests percentatges encara són més baixos: el 38-45%, 38-51% i 31-55%.

Me gusta - Alimentos genéricos según grupos de edad

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

embu

tidos pan

bolle

ria

cere

ales

frut

as

verd

uras

ques

os

huev

os

carn

es ro

jas

past

a

pesc

ado

azul

pata

tas

frut

os s

ecos

legu

mbr

es

sopa

s

pesc

ado

blan

cos

refr

esco

s y

cola

s

infu

sion

es

hort

aliz

as

mar

isco

dulc

es

vísc

eras

%

6-9 10-13 14-16 17-25 26-50 51-65 >66

Per a alguns aliments en particular, sobretot algunes verdures, els nivells d'acceptació són encara més baixos. Per exemple, la col, només un 35,8% i les bledes i la coliflor, un 40,6%.

La importància dels gustos personals per explicar l'escàs consum de verdures i llegums es reforça, en el cas d'aquests productes, pel fet que les coccions que "menys agraden" són el bullit i el guisat, precisament, les coccions més habituals per verdures i llegums. També són de les que requereixen més temps.

Me gusta (%)

87,5 85,6 85,277,4 74,8

67,759,8

50,441,0 37,9

Alim

ento

s al

horn

o

Alim

ento

sas

ados

Alim

ento

s a

lapl

anch

a

Alim

ento

sfr

itos

Alim

ento

sgu

isad

os

Alim

ento

sal

iñad

os

Alim

ento

she

rvid

os

Alim

ento

s al

mic

roon

das

Alim

ento

scr

udos

Alim

ento

spr

ecoc

inad

os

Una piràmide del gust alimentari?

"És molt fàcil dir que cal educar-los però... quan veus que no mengen..."

Els graus de correspondència entre:

preferències i aversions;

ingestes reals; i

aliments més o menys recomanats des d'un punt de vista nutricional.

Es constaten discrepàncies significatives entre els consums d'aliments que es declaren haver augmentat i disminuït i els consums reals que han estat registrats pel Panell de consum alimentari del Ministeri d'Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

¿AUMENTA O DISMINUYE EL CONSUMO DE... ? ENCUESTADOS M.A.P.A.

Verduras + -

Frutas + +

Pescado + +

Legumbres + -

Cereales + -

Carnes - -

Precocinados - +

Aguas minerales + +

LES RECOMANACIONS I ELS CONSUMS REALS

"És molt difícil mantenir-se ferms cada dia"

Les qüestions

relatives a la tolerància/disciplina i autonomia alimentària dels nens

Aplicar disciplina als nens i adolescents, encara que l'objectiu sigui que aprenguin a "menjar de tot", és vist amb moltes reserves. Davant la negativa d'un nen a menjar el que li serveixen al plat, un 56,7% dels entrevistats consideren que "cal saber imposar disciplina: el menjar s'ha de menjar tant si agrada com si no".

Si un nen/a, a casa o al menjador escolar, no menja el que li serveix al plat, què creu vostè que s'ha de fer?

0,43,2

10,6

29,1 56,7

Hay que saber imponer disciplina: la comida que sirve se ha de comer tanto si gusta como si no Hay que ser tolerantes y respetar las preferencias individuales Si ya se sabe que tiene dificultad en comer ciertos alimentos lo mejor es darle otros que sí se los coma No es tan importante lo qué coman, sobre todo cuando están en época de crecimiento Ns/Nc

No obstant, davant d'una hipotètica situació en què un nen no menja aquests aliments més saludables, el 35,7% dels entrevistats afirma que procuren adaptar-se perquè "no es pot estar tots els dies de baralla".

Hay niños que comen bien, "comen de todo" y otros a los que no les gusta apenas los alimentos considerados "más sanos" (frutas, verduras, legumbres, pescado...). Frente a una situación en la que un niño no come esos alimentos más saludables, ¿con cuál de las siguientes respuestas se siente Ud. más identificado/a?

Yo procuro adaptame porque no se puede estar todos los días de pelea Que se lleven un bocadillo al colegio y no una pasta me está costando a mí sangre La verdura tengo que disfrazarla con mantequilla o quesitos o crema de leche Es muy fácil decir que hay que educarlos (nutricionalmente) pero cuando ves que no comen... Cuando los niños están solos en casa comen lo que pillan, lo que encuentran Mis hijos, la verdura, ni "engañada", de ninguna de las maneras A los niños les da vergüenza llevar una pieza de fruta al colegio para desyunar Ns/Nc

2,83,63,7

35,7

18,414,6

14,5

6,7

Els adults ja no consideren un deure orientar el gust dels nens, al contrari, reconeixen cedir a les seves pressions, que, cada vegada, s'exerceixen a una edat més primerenca i, quan sí intenten orientar el gust o el consum, reconeixen recórrer al "engany", en "disfressa", al "xantatge" alimentaris ...

“Fuimos hijos en la escasez y somos padres en la abundancia”.

• Manca de concordança entre horaris laborals, escolars i dels menjars;

• Valors i drets socials de vegades contradictoris relatius a la llibertat, la tolerància i la responsabilitat moral, etc.

• Profusió de l'oferta alimentària, accessible per a la gran majoria de la població.

• Històricament, és la primera vegada que tenim l'oportunitat de "triar" entre milers de productes.

Avui, els pares es consideren impotents per "lluitar contra els elements":

"Quan els nens estan sols, mengen el que enxampen"

Els estils de vida relatius a les activitats en el temps lliure: Sedentarisme i oci passiu

La multiplicació d'innovacions tecnològiques (mòbil, vídeo-consoles, ordinador), determinats electrodomèstics (com la televisió), incideixen directament en la desestructuració dels àpats, sobretot, pel que fa als més joves. Així, algunes de les pràctiques alimentàries dels joves consisteixen en menjar amb el mòbil al costat del plat, o bé, menjar de pressa per anar a jugar amb l'ordinador o per anar a mirar la televisió en la seva pròpia cambra.

En su opinión ¿cuáles son las 3 razones que le parecen más decisivas para explicar el empeoramiento de nuestros hábitos alimentarios?

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Respuesta múltiple 20,5 15,1 11,2 9,1 8,9 8,6 8,5 7,6 7,0 3,4

Buscamos la comodidad y los platos precocinados porque son fáciles de preparar aunque no siempre sean saludabes Podríamos comer mejor que nunca, pero cada vez tenemos más obligaciones a las que responder y nos queda poco tiempo y ganas para cocin

Somos más sedentarios Los niños/adoslescentes disponen de dinero propio y se lo gastan en lo que les gusta (chuches, snacks, bollería, bebidas gaseosas...) Hacemos menos esfuerzo físico Vemos mucha televisión Los niños, muchas veces, comen solos en casa y sólo comen lo que les gusta, que no siempre es lo más sano Los niños, sobre todo los adolescentes, se pasan muchas horas solos (y hacen actividades sedentarias: escuchar música, chateando ordenador...)

Los niños, en lugar de hacer deporte, se pasan el día en el ordenador o las vídeo-consolas Ns/Nc

"A les 3 he de sortir de casa... tant si han menjat com si no"

Els constrenyiments sociolaborals i la seva incidència per a una major o menor possibilitat de seguir les recomanacions nutricionals.

LA DIMENSIÓ TEMPORAL DELS ÀPATS

LA DIMENSIÓ TEMPORAL DELS ÀPATS

0,1 0,1 0,2 0,2 0,4 0,8 1,1 1,7

20,6

12,011,1

4,9

0,6 0,11,2

8,5

21,9

11,3

1,5 0,8 0,81,40,5 0,2 0,1 0,4 0,4 0,4 0,5 0,8

1,6

7,2

45,8

9,7

3,8

1,80,9

1,9 2,6

5,2 5,3

2,71,1 1,8

3,74,4

1,70,6

3,9

13,8

6,6

2,8

0,61,7 1,7

5,0

14,4

22,1

11,0

2,8

7,2

4,7

2,10,5

1,30,2 0,2 0,3 0,2

1,93,1

5,8

18,6

4,72,9

1,9 1,93,2 3,4

11,113,0

4,1

1,23,2

10,4

6,7

26,7

13,3

33,3

20,0

5 0 , 0 5 0 , 0

3 3 , 1

5 , 9

0 , 7

2 , 2

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Aperitivo Tentempiˇ Tapeo Piscolabis/C—ctel Bocata Otros Poscena

Els constrenyiments horaris tenen diferents manifestacions i repercuteixen de diferents maneres en la qualitat de l'alimentació. El temps dedicat a l'aprovisionament alimentari ia la cuina ha disminuït considerablement, sobretot, en les generacions joves i mitjanes i hi ha un consens generalitzat respecte a que "Es cuina molt poc. Es menja molt ràpid. Tot es compra fet ". Així, el 43,3% de la població s'identifica amb pràctiques que tenen a veure totes amb la "falta de temps": un 18,2% amb "intentar fer la compra en un sol establiment», un 15,1% amb "menjar de pressa" i un 10% amb que els "falta temps per comprar".

¿Con cuál de las siguientes prácticas se identifica Ud. más a menudo?

0,22,32,7

46,9

18,2

15,1

10,0

4,5

Con ninguna Intentar hacer la compra toda en un solo establecimiento Comer deprisa Falta tiempo para comprar Búsqueda de alimentos / platos fáciles de preparar Comer cualquier cosa, en cualquier sitio A veces, tener que saltarse una comida (desayuno, comida y cena) por trabajo, cansancio o falta de tiempo Ns/Nc

"La gent jove no dóna un pal a l'aigua... I la culpa la tenim nosaltres"

La ruptura en la transmissió dels aprenentatges alimentaris i les seves conseqüències

Les tasques domèstiques són poc compartides i molt desvaloritzades. Per això, avui, resulta difícil la transmissió dels coneixements alimentaris i culinaris dins de la llar i amb això augmenten les dificultats per a una alimentació més saludable.

Aquest fet es posa de manifest en el 62.5% de la població que afirma "m'agradaria aprendre més", adquirir més coneixements i habilitats culinàries tenint en compte la creixent pressió que reben les persones responsables de l'alimentació familiar en el sentit que les dietes empitjoren i són inadequats els hàbits alimentaris que es desenvolupen, tant per part dels nens com dels adults.

"La teoria la sabem tots, però ..."

Un entorn socioeconòmic i cultural que dificulta l'aplicació de les recomanacions nutricionals

Una bona part de la població considera que, encara que coneix les recomanacions nutricionals el seu seguiment no és fàcil per diverses raons.

Una d'elles té a veure amb el contingut de les pròpies recomanacions. Les recomanacions nutricionals més fàcils de seguir són aquelles que fan referència als tipus d'aliments (verdures i fruites, per exemple), de peces o de quantitats que cal consumir, ja que són fàcils de retenir o recordar,

S'han de menjar verdures, sobretot en amanides, i fruita fresca, almenys 2 o 3 peces al dia "(64,8%).

"Menjar de tot però en quantitats moderades, com a mínim 3 o 4 vegades al dia i prenent el temps necessari" (57,2%).

Les recomanacions nutricionals considerades més difícils de complir són aquelles que requereixen de l’ajut de la “báscula” y “calculadora”:

El 60% considera una recomanació difícil de complir “establir una correcta distribució dels àpats, és a dir: 25% de las calories en el desdejuni, 30% en el dinar i 30% en el sopar; i el 15% restant, a mig matí o com berenar”.

El 62,2% considera una mesura de difícil compliment “menjar equilibradament, és a dir: un 12–15% de proteïnes, un 55–60% de hidrats de carboni i un 30–35% de greixos”.

La importància condicionadora dels estils de vida

"El ritme de vida que portem ens porta de vegades a recórrer a

coses que som conscients que no són correctes".

"El meu fill menja molt malament però treu molt bones notes".

"Quan arribo a casa i no tinc temps em resulta més còmode agafar una mica de la nevera que posar-me a cuinar".

"Es menja poc a casa i cada un a la seva hora i, així, és difícil seguir unes normes".

"Cal comprar, cal netejar, cal col·locar, cal cuinar ... després que els agradi, que no li agradi, o sigui que no et protestin".

"Les presses, la comoditat ... Tires potser de coses ja fetes o vas a la rapidesa"

REFLEXIONS FINALS

Millorar els hàbits alimentaris no és una tasca fàcil tot l'obstinació i dels mitjans que puguin les administracions i les persones o institucions responsables. Fins avui, s'ha posat l'èmfasi, gairebé exclusivament, en l'educació nutricional. Però, la certesa científica no és una raó suficient per assegurar l'èxit de les recomanacions dels experts ja que les pràctiques de consum alimentari posen de manifest que la salut no és l'única motivació per alimentar-se ni per fer-ho d'una manera determinada i que és funcional de maneres diferents segons cadascuna de les seves circumstàncies o contextos.

En el menjar, a més de la nutricional, hi ha altres funcions importants i que tenen a veure amb les necessitats més immediates i quotidianes i les fórmules més pràctiques, o simplement les possibles, per resoldre-les: sociabilitat, hedonisme, responsabilitats morals o cuidadores, tipus i graus de conveniència, identitat, etc.

A més, l'alimentació ordinària o quotidiana alterna amb esdeveniments més o menys extraordinaris (dies festius, vacances, celebracions diverses) en què els criteris que determinen el que es menja pertanyen a un ordre molt diferent del de la nutrició.

REFLEXIONS FINALS

En definitiva, en l’alimentació intervenen nombrosos factors i d’ordres molt diversos: preferències individuals, hàbits adquirits, condicionaments horaris derivats dels ritmes i horaris de les activitats laborals o d'estudi i dels horaris d'oci, els horaris dels àpats, pressupost domèstic, més o menys importància concedida a satisfer les apetències o requeriments dels diferents integrants de la llar, etc., etc.

Categories com ara aliments bons / dolents o adequats / inadequats, menjar bé o menjar sa poden tenir significats no només molt diferents sinó, fins i tot, contradictoris, si el que està en joc és la salut, l'hospitalitat o diferents tipus de pragmatisme. Ignorar aquestes especificitats és, gairebé amb seguretat, condemnar al fracàs qualsevol campanya educativa de caràcter nutricional.