memÒria informativa · el climograma presenta el màxim de precipitació a la tardor i el mínim a...

GABINET d’ANÀLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL

C/Alfons el Magnànim, 2 esc A 1B E-07006 Palma .Illes Balears

Tel. 971461 708 – Fax 971468052 [email protected] - www.gaat.es

AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL INSULAR A L’ÀMBIT DELS NUCLIS TRADICIONALS I

EL SÒL RÚSTIC

MEMÒRIA INFORMATIVA

Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT

Maig 2011

AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NS I ADAPTACIÓ AL PTI A L’ÀMBIT DELS NUCLIS TRADICIONALS I EL SÒL RÚSTIC

MEMÒRIA INFORMATIVA / MAIG 2006 1

MEMÒRIA INFORMATIVA

ÍNDEX

1 ANÀLISI DEL TERRITORI 3 1.1 GENERALITAT DEL MUNICIPI DE SANT LLUÍS 3 1.2 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL 4

1.2.1 Medi físic 4 1.2.1.1 Fisiografia 4 1.2.1.2 Climatologia 4 1.2.1.3 Geologia i litologia 6 1.2.1.4 Capacitat agrològica 7 1.2.1.5 Hidrologia superficial i subterrània 7 1.2.1.6 Platges 8 1.2.1.7 Riscos 9

1.2.2 Medi natural 9 1.2.2.1 Vegetació 9 1.2.2.2 Fauna 11 1.2.2.3 Espais Naturals Protegits i punts d’interès natural 14

1.3 SUBSISTEMA: PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL 17 1.3.1 Paisatge 17 1.3.2 Usos del sòl 18

1.4 SUBSISTEMA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ 21 1.4.1 Demografia 21 1.4.2 Habitatge 33 1.4.3 Activitats econòmiques 35

1.5 SUBSISTEMA: EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I VEC-TORS AMBIENTALS 40 1.5.1 Equipaments 40

1.5.1.1 Escolar 40 1.5.1.2 Esportiu 40 1.5.1.3 Sociosanitari 40 1.5.1.4 Cultural 41 1.5.1.5 Zones Verdes 41

1.5.2 Infraestructures i vectors ambientals 42 1.5.2.1 Aigua 42 1.5.2.2 Energia 43 1.5.2.3 Residus 43 1.5.2.4 Xarxa viària i transports 44

1.6 SUBSISTEMA: PATRIMONI 45 1.7 SUBSISTEMA: PLANEJAMENT 47

1.7.1 Evolució històrica i situació urbanística actual 47 1.7.2 Classificació del sòl 48

2 DIAGNOSI TERRITORIAL 50 2.1 DIAGNOSI PER SUBSISTEMES 50

2.1.1 subsistema físico-natural 50 2.1.2 Paisatge i ocupació del sòl 52 2.1.3 Activitats econòmiques i població 52 2.1.4 Infraestructures i equipaments 54 2.1.5 Planejament 56

2.2 GRANS ASSUMPTES URBANÍSTICS DEL MUNICIPI 58 2.3 LES AFECCIONS DEL PTI A SANT LLUÍS 62

3 ANNEX CARTOGRÀFIC 67



ANNEX CARTOGRÀFIC

Mapa 1: Hipsometria E: 1:30.000 Mapa 2: Pendents E: 1:30.000 Mapa 3: Litologia E: 1:30.000 Mapa 4: Hidrologia superficial i risc de contaminació d’aqüífers E: 1:30.000 Mapa 5: Riscos d’esllavissament, erosió i incendi, segons el PTI E: 1:30.000 Mapa 6: Vegetació E: 1:30.000 Mapa 7: Espais Naturals Protegits E: 1:30.000 Mapa 8: Usos del sòl E: 1:30.000 Mapa 9: Infraestructures E: 1:30.000 Mapa 10: Patrimoni E: 1:30.000 Mapa 11: Classificació i qualificació del sòl, segons PTI E: 1:30.000

ABREVIATURES EMPRADES EN AQUEST DOCUMENT

DOT Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

LEFO Llei 8/1988, d’1 de juny, d’edificis i instal.lacions fora d’ordenació. LEN Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial

protecció de les illes Balears. LGT Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears. LRSV Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions. LSR Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic. MUSR Matrius d’Ús del Sòl Rústic (PTI). MOSR Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic (DOT). PGOU Pla General d’Ordenació Urbana. PHIB Pla Hidrològic de les Illes Balears. PTI Pla Territorial Insular.

AUTORIA TÈCNICA

La redacció i producció de la documentació ha estat a càrrec de GaaT SL: Antoni Pons Esteva, geògraf. Núm de col·legiat: 280

José Antonio Manchado Rojas, geògraf. Núm de col·legiat: 929



1 ANÀLISI DEL TERRITORI

1.1 GENERALITAT DEL MUNICIPI DE SANT LLUÍS

El terme municipal de Sant Lluís està situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Menorca i limita amb els municipis des Castell, al nord, i de Maó al nord-oest i oest.

Gràfic 1. Localització del municipi de Sant Lluís a l’illa de Menorca

El municipi de Sant Lluís és un dels de menor dimensió de l’illa de Menorca, només tenen una superfície inferior els municipis de Migjorn i des Castell. Concretament Sant Lluís compte amb 34,9 Km2.

La població del municipi a l’any 2005 era de 5.865 habitants, la qual cosa suposa una densitat de 150 hab/Km2.

Sant Lluís és, a més, un municipi eminentment costaner, està rodejat per l’oest i pel sud de mar, i disposa d’un nombre important d’illes i illots: Illot des Torn, Illa de l’aire, Illots de Binibèquer, Illot de Binissafúller, Illot des sa Barca, Illot d’en Marçal... Tot plegat suposa una línia de costa amb prop de 28 Km de longitud.

Pel que fa als principals nuclis de població, a part de Sant Lluís que es troba a l’interior del municipi, la resta se situen a la costa, són nuclis turístics o de segones residències, dels quals cal destacar els següents: s’Algar, Cala Alcalfar, Punta Prima, Son Ganxo, Biniancolla, Torret de Baix, Binibèquer Vell, Binibèquer Nou, Binissafúller, Cap d’en Font.

Sant Lluís

es Castell

Maó

Alaior

es Mercadal

es Migjorn

Ferreries

Ciutadella

570000

570000

580000

580000

590000

590000

600000

600000

610000

610000

4410

000

4410

000

4420

000

4420

000

4430

000

4430

000



1.2 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL 1.2.1 Medi físic

1.2.1.1 Fisiografia

(Vegeu mapa 1: hipsometria i mapa 2 pendents).

Sant Lluís és un municipi eminentment pla, de fet les úniques zones amb un relleu accidentat es troben als barrancs de la costa, com el barranc de Biniparratx, barranc de Binissafúller, o el barranc des Rafalet. La resta del territori municipal és força Pla, basta dir que el màxim desnivell entre l’altura mínima (0 m.) i la màxima (85 m.) del municipi és de 85 metres.

En línies general es podria afirmar que l’altura mitjana del territori va augmentat des del sud sud-est, és a dir, des de la costa, cap al nord-oest, o sigui l’interior. No es detecten formacions muntanyoses clares, llevat d’una petita serreta a la part posterior de la costa de sa Savineta, Punta Prima i Biniancolla.

Si ens fixam amb el mapa de pendents, es comprova com les zones amb pendents més elevats es corresponen a la costa i als barrancs, la resta de territori municipal presenta percentatges per sota del 5%.

1.2.1.2 Climatologia

La situació geogràfica de Menorca a la Mediterrània occidental condiciona un tipus de clima que es veu afectat per dos tipus dominants de circulació atmosfèrica. Per una banda, la circulació dominada pels vents provinents de ponent, característics de les latituds mitjanes durant els mesos d’hivern, que porten una successió de fronts nuvolosos, i per altra la que prové de la zona subtropical, amb altes pressions i escasses precipitacions i normalment de caràcter convectiu.

Les dades que s’han utilitzat en aquest apartat per a caracteritzar el clima del terme municipal s’han obtingut de l’estació Meteorològica de Sant Lluís. A continuació s’indiquen les coordenades d’aquesta estació:

X Y Sant Lluís 607.600 4.412.200

TAULA I. Estació Meteorològica de Sant Lluís i les seves coordenades UTM

Les dades s’han calculat amb les mesures preses durant el període 1985 -1999. Per tant es tracta d’un període suficientment extens com per procedir a definir el clima mínimament.

Precipitacions. La majoria de les precipitacions es donen en forma de pluja, i només una petita part es dóna en forma de neu o de calabruix. La precipitació mitjana anual per a l’illa de Menorca d’aquest període és de 514,7 mm.

Com es comprova a la taula adjunta i al climograma el repartiment d’aquestes precipitacions queda lluny d’un repartiment uniforme al llarg de l’any. Es comprova que el màxim de precipitacions es dóna a la tardor, mentre que el mínim, molt acusat,



apareix als mesos d’estiu. El màxim s’assoleix al mes d’octubre amb 89 mm, però la principal característica del climograma ve donada per l’etapa de sequera estival, característica molt freqüent del clima mediterrani. El mínim anual es dóna al mes de juliol amb una xifra que amb prou feines arriba als 1,4 mm.

gen feb març abril Maig juny juliol agost set oct nov des anual

mitj 64,3 48,2 35,6 52,1 34,5 15,5 1,4 26,1 46,9 89 86,2 64,2 514,7 max 134,3 136,6 107 98,2 77 117 9,3 159,5 112,8 206,7 159,9 114,6 206,7 min 3,7 4,8 0,9 5,4 2,7 0,8 0 0 2,1 13,1 22,9 23,2 0

TAULA II. Precipitacions totals (Estació de Sant Lluís) Període 1985-1999. Font: Institut Meteorològic de les Illes Balears.

Temperatures. Les temperatures són les pròpies del clima de la mediterrània, temperatures suaus durant els mesos d’hivern on les mitjanes no baixen dels 10 º i altes en els mesos d’estiu, accentuant la sequera provocada per la manca de precipitacions durant aquests mesos.

La temperatura mitjana anual és de 17,1 º. A les següents taules es presenten les temperatures mitjanes de cada mes, les quals oscil·len entre els 10,6 º C de gener i els 25,6 º C d’agost. gen feb març abril maig juny juliol agost set oct nov des anual

mitj 10,6 10,8 12,3 14,0 17,8 21,4 24,4 25,6 22,8 19,2 14,5 11,8 17,1 TAULA III. Temperatura mitjana (Estació de Sant Lluís )

Període 1985-1999. Font: Institut Meteorològic de les Illes Balears.

Per acabar de perfilar el clima del municipi de Sant Lluís Mercadal, es presenta tot seguit un climograma. El climograma presenta el màxim de precipitació a la tardor i el mínim a l’estiu, i unes temperatures molt suaus durant l’hivern i caloroses durant l’estiu. Aquest fet provoca l’existència d’un dèficit hídric important durant els mesos de juny, juliol i agost, característica molt habitual a la regió de clima mediterrani.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

gene

rfeb

rer abril

maig juny

juliol

agost

setem

breoct

ubre

novem

bre

desem

bre

mesos

pre

cip

itac

ion

s m

m

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0te

mp

erat

ure

s C

º

Precipitacions Temperatures

Gràfic 2. Climograma (Estació de Sant Lluís) 1985-1999 Font. Institut Meteorològic de les Illes Balears.



Vents. A Menorca es dóna un marcat predomini del vent del Nord (Tramuntana), a causa de la situació geogràfica i de l'absència de relleus importants. De totes formes, l’estació de l’any i la situació concreta dins de l’illa poden contribuir a variacions en el règim i procedència dels vents. A manera de resum es mostra la rosa dels vents de Maó, que representa les direccions dels vents dominants a l’àrea estudiada.

Gràfic 3. Rosa dels vents de Maó Font. Atles de les Illes Balears. Geogràfic, econòmic, històric.

1.2.1.3 Geologia i litologia

(Vegeu mapa 3: Litologia) Tota l’extensió de municipi se situa a la unitat geològica de Migjorn de l’illa, formada per materials calcaris del terciari. A més es troben alguns dipòsits quaternaris bastant localitzats:

• Els dipòsits quaternaris, no són molt abundants, són els que conformen les dunes i platges. Es tracta de calcarenites més grolleres i poroses que les del Miocè, que es troben més o menys consolidades segons la seva antiguitat. Al sud de l’Illa de l’Aire hi trobam una formació de dunes fixes calcarenites. És el cas d’exemple més important de dunes fòssils al municipi on els materials miocènics constitueixen el basament d’aquests sediments quaternaris que formen la major part de l’extensió de l’illa.

• La resta del terme municipal està format per materials terciaris, pràcticament tots ells considerats miocens. El tipus de roca principal és el marès blanc que correspon a calcarenites bioclàstiques de fàcies litorals, de plataforma marina, amb intercalacions de nivells bioconstruïts per algues i coralls. La matriu sol ser llimosa i el ciment, poc abundant normalment, carbonàtic. Aquests materials proporcionen abundants jaciments paleontològics.

En aquestes unitats apareixen les pedreres de marès, material molt utilitzat en les construccions menorquines tradicionals.

0

5

10

15

20N

NE

E

SE

S

SW

W

NW



1.2.1.4 Capacitat agrològica

Aquest apartat de capacitat agrològica s’ha elaborat a partir de les dades recollides a l’Informe Temàtic núm. 2, sobre el Medi Físic, elaborat per a les Directrius d’Ordenació del Territori. La capacitat agrològica dels sòls s’estableix en base a dos paràmetres fonamentals: la capacitat de producció del sòl i el risc de pèrdua d’aquesta capacitat segons el sistema d’explotació emprat.

En el mapa de Capacitat Agrològica apareixen quatre grans classes:

a) Sòls aptes per al conreu intensiu: són sòls aptes per aplicar sistemes d’explotació intensius.

b) Sòls aptes per al conreu extensiu: són sòls en els quals es poden

aplicar sistemes d’explotació extensiva permanent o qualsevol altre sistema d’intensitat menor.

c) Sòls aptes per al conreu ocasional: són sòls que admeten sistemes

d’explotació que van des del conreu ocasional a la producció forestal.

d) Sòls no aptes per al conreu o improductius: són sòls no apropiats per a l’explotació agrícola però poden ser explotats baix sistemes de pasturatge, producció forestal o reserva natural.

La major part del municipi de Sant Lluís quedaria inclòs en aquesta darrera categoria, tot i això alguns espais es podrien considerar com a sòls aptes per a conreu extensiu, cap al centre del municipi a la vora del nucli de Sant Lluís.

1.2.1.5 Hidrologia superficial i subterrània

(Vegeu mapa 4: Hidrologia superficial i risc de contaminació d’aqüífers)

En aquest apartat s’analitzaran els principals trets definidors de la hidrologia superficial del municipi de Sant Lluís, a l’hora que s’identificaran també les unitats hidrogeològiques afectades. Relacionat amb aquest darrer tema també es farà especial menció al risc de contaminació dels aqüífers. Hidrologia superficial

La disposició dels relleus, orienta l’escorrentia superficial de l’aigua de pluja al municipi de Sant Lluís de la següent manera.

Cap a la costa sud l’escorrentia va en direcció nord-sud, des de l’interior cap a la costa i en el darrer tram és quan es formen els torrents que s’encaixen en els barrancs i desemboquen a les cales. Entre els torrents més destacats d’aquest vessant, destacar els que desemboquen a Cala de Biniparratx, el de Binissafúller, el de Binibèquer i el de Torret de Baix.

Pel que fa als torrents de la costa oriental, la disposició dels relleus orienta la seva escorrentia de oest a est. En aquest cas els cursos més destacats són els que desemboquen a Cala Alcalfar o el des Rafalet.

Al terme de Sant Lluís no hi ha cap zona humida, ni tampoc cap torrent permanent, només porten aigua de manera molt ocasional i a l’hivern quan hi ha pluges. Cal



remarcar el fet que es tracta d’una zona molt permeable per culpa de la litologia cosa que provoca una major infiltració de l’aigua i en conseqüència una menor escorrentia superficial. Hidrologia subterrània

El municipi de Sant Lluís correspon a la zona geològica de Migjorn, que està formada per materials com dèiem permeables per porositat i fissuració del Miocè; per tant es formen aqüífers a tot el subsòl, els quals pertanyen a la unitat hidrogeològica anomenada Migjorn.

Aquest aqüífer ha patit molt pressió per la gran quantitat d’aigua que es consumeix a les urbanitzacions, i es troba salinitzat en alguns punts.

En el Decret 88/2000 de mesures especials per a la gestió de recursos hídrics es defineixen les Unitats Hidrogeològiques classificades, com aquelles que presenten clarament problemes per sobreexplotació o salinització. Entre aquestes unitats no hi és present la que ens ocupa la 19.01 de Migjorn.

Actualment s’estima que l’aqüífer de Migjorn té una capacitat de 50 Hm3 per any, i el de s’Albaida de 4 Hm3. El Pla Hidrològic de les Illes Balears considera que el balanç hídric de l’illa és positiu si no es supera el règim d’explotació de 32 Hm3 per any. El mateix pla no preveu problemes d’abastiment d’aigua per a l’illa de Menorca a mig termini, i estima un augment assumible de la demanda d’aigua a Menorca, passant de 22,8 Hm3 a l’any 1996 a 24,9 Hm3 a l’any 2016.

No obstant això, el Pla Territorial Parcial de Menorca convida a prendre amb prudència les estimacions del Pla Hidrològic i alerta que en els anys d’hidraulicitat escassa es produeix un dèficit en el balanç hídric de l’illa de 16 Hm3. El Pla Territorial constata una tendència a la disminució dels nivells freàtics de l’aqüífer de migjorn, augura creixements de la població estacional superiors als considerats en el Pla Hidrològic i alerta de la intrusió marina en determinades zones costaneres a Ciutadella i a Sant Lluís, i de l’augment de concentració de nitrats en algunes àrees de l’aqüífer de migjorn. Si tenim en compte l’evolució de profunditats del freàtic dels punts de mostreig de Sant Lluís, en els últims 5 anys s’ha observat una disminució aproximada de 0,62 m. Vulnerabilitat dels aqüífers

Ja hem comentat que els tipus de materials del terme municipal són permeables, la qual cosa contribueix a incrementar el risc de contaminació de l’aqüífer. Segons el PTI la major part del municipi es defineix com a de risc moderat de contaminació de l’aqüífer, vegeu el mapa 4.

1.2.1.6 Platges

Amb la finalitat de gestionar correctament les platges i cales de Menorca el consorci de gestió mancomunada del litoral de Menorca va procedir a la seva classificació. Aquest consorci realitzà una planificació litoral mitjançant la classificació qualitativa dels espais a gestionar (Roig, F.X. i Juaneda, J. 2002). Aquesta classificació qualitativa, distingia tres grups d’espais representatius:

Platges A: situades a àrees urbanes o turístiques, amb serveis de platja i accessibilitat rodada a peu de platja.



Platges B: situades a ANEI, amb alts índexs de freqüentació i accessibilitat rodada relativament a prop i sense serveis.

Platges C: situades a ANEI, amb baixos o nuls índexs de freqüentació i amb accessibilitat exclusivament de vianants.

Pel municipi de Sant Lluís la classificació de les platges és la següent:

Platges A: s’Algar, Alcalfar, Punta Prima, Biniancolla, Binibèquer i Binissafúller.

Platges C: Cala Rafalet, Cala Roig i Biniparratx.

Platges sense tipologia especificada però considerades com a B: ses Salines, Cala Torret, es Cargol, s’Olla, platges de pedra de Binissafúller, Cap d’en Font, Caló Blanc i Baixada d’es Moll.

La qualitat de l’aigua de bany de les platges del municipi segons les analítiques de la Conselleria de Sanitat és la següent. La totalitat de les platges de Sant Lluís es considera que tenen una excel·lent qualitat de l’aigua, exceptuant la platja de Cala Alcalfar que és considerada només com a apta pel bany.

1.2.1.7 Riscos

(Mapa 5: Riscos d’esllavissament, d’erosió i d’incendi, segons el PTI).

El PTI de Menorca delimita les zones de prevenció de riscos d’esllavissament, d’erosió i d’incendi. Així, a l’àmbit del municipi de Sant Lluís trobam terrenys afectats pels tres tipus de risc:

• Els riscos d’esllavissament són els que menys afecten el territori municipal, només un petit sector situat al nord de s’Algar presenta aquest tipus de risc.

• Els riscos d’incendi ocupen un territori de 37 Ha a la vora Alcalfar.

• Finalment, pel que fa riscos d’erosió, es detecten importants espais repartits per tot el territori municipal amb risc mitjà (menys de 5 T/ha/any). La superfície d’aquests espais és de 220.000 Ha.

1.2.2 Medi natural

A continuació es fa una relació de les principals espècies vegetals i animals presents al municipi de Sant Lluís. Aquesta relació es fa en base a la seva pertinença als distints ecosistemes segons les descripcions contingudes a la bibliografia consultada i treball de camp.

1.2.2.1 Vegetació

(Mapa 6: Vegetació).

Per a l’elaboració de la cartografia de vegetació de Sant Lluís s’ha fet servir, un mapa de vegetació de SILME.

En el mapa adjunt queden reflectides les diferents comunitats vegetals del municipi de Sant Lluís, que tot seguit passarem a detallar una per una. Abans de res però, cal comentar que el fet que es tracti d’un municipi costaner del sud de Menorca, fa que en certa mesura la vegetació estigui condicionada. El fet que la costa tengui una especial rellevància condicionarà el tipus de comunitats presents, moltes d’elles vinculades a



ecosistemes litorals, a més la situació al sud de l’illa i el que això representa des del punt de vista físic (litologia i clima), també condicionarà la vegetació.

La Comunitat halòfila de penyal (Crithmo-Limonion), és la comunitat vegetal que trobem més a prop de la mar, allà on arriben els esquitxos de l’aigua salada. Està dominada pel fonoll marí (Crithmum maritimum) i els ensopegalls (Limonium spp.), alguns d’ells endèmics. La sistemàtica d’aquest grup és encara molt confosa, però segurament hi ha algunes espècies endèmiques. Just darrera, protegides dels esquitxos de la mar dins les escletxes de la roca, creixen diverses herbes petites, fines i delicades, moltes de les quals són endèmiques o tenen una distribució tirrènica. És el cas de la margalida de la mar (Senecio rodriguezii), la margalida tirrènica (Bellium bellidioides) i el tem bord (Micromeria filiformis). Al terme municipal de Sant Lluís formen part d’aquesta comunitat vegetal unes 84 Ha al llarg de la costa.

Comunitat de socarrells (Launaeenion cervicornis) es desenvolupa darrera del Crithmo-Limonion, en sòls més o manco salinitzats i batuts pel vent. Els socarrells són plantes arbustives en forma de coixinets espinosos, exclusives de les Balears però emparentades amb altres plantes del litoral mediterrani. A Menorca hi ha cinc espècies, repartides en dues famílies. La Fameniasia balearica i la Launaea cervicornis pertanyen a la família de les compostes, mentre l’Astragalus balearicus, Dorycnium pentaphyllum fulgurans i Anthyllis hystrix són de la família de les papil·lionàcies. Totes cinc són endèmiques de Menorca o de les Gimnèsies i constitueixen un conjunt de notable interès botànic. Són especialment atractives a la primavera, quan floreixen. En canvi, a l’estiu es tornen d’un color grisenc i semblen morts. La superfície ocupada per aquesta comunitat en el terme municipal és de 2,7 Ha aproximadament, i se situa a la costa i a alguns illots de la zona de Binissafúller.

A l’illa de l’Aire hi trobam a més de la Crithmo-Limonienion, matolls propis d’illots, adaptats a altes concentracions de nitrats provinents dels excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol marí. La comunitat vinculada a aquests matolls és la Salsolo-Peganion harmalae que ocupa una superfície de 12,4 Ha.

A les Dunes hi predominen el borró (Ammophila arenaria), el gran prim (Agropyron junceum) i Sporobolus arenarius. Trobam aquestes espècies a la zona de Punta Prima, a un àmbit de 4 Ha.

L’Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis) ocupa 25,8 Ha al municipi de Sant Lluís. Es tracta d’alzinar madur que s’estén per les zones més muntanyoses de l'interior de l'illa de Menorca i pels barrancs més llargs i profunds. En el cas present aquest alzinar es troba al llarg de zones de barranc a Alcalfar i a es Rafalet, però també a zones de l’interior del municipi.

De forma natural ocuparia totes les àrees de l’illa amb sòls profunds i ben formats, Es tracta d’un bosc dens i ombrívol dominat per l’alzina (Quercus ilex), un arbre de 10 a 15 metres d’alçària adaptat a suportar condicions de moderada sequedat. L’interior del bosc és molt humit i està ocupat per gran nombre d’arbusts, que formen un sotabosc dens.

Una característica de l’alzinar balear és que el sotabosc no és tan espès com el dels alzinars litorals peninsulars. A més, hi manquen determinats arbusts molts característics d’aquell, com el marfull (Viburnum tinus), degut a una forta sequera estiuenca. La presència del sotabosc crea quatre estrats situats a diferents alçades. El superior el formen les capçades de les alzines. L’intermedi té una alçària d’entre 1,5 i 3 metres i està format per l’arbocer (Arbutus unedo), la llampugera (Rhamnus alaternus),



l’aladern (Phyllirea latifolia rodriguezii) i la mata (Pistacea lentiscus). A aquests arbusts s’afegeixen plantes enfiladisses i lianes com l’heura (Hedera helix), la gavarrera (Lonicera implexa), el gat-maimó (Tamus communis) i la vidalba baleàrica Clematis cirrhosa balearica). Per davall hi ha una altre estat de 50 a 100 centímetres d’alçària, format per les cireres de Nadal (Ruscus aculeatus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius) i la falguera (Asplenium onopteris), entre altres plantes. Aquesta superposició de capes fa que arribi molt poca llum al sòl i per tant l’estrat herbaci és molt pobre. Entre les poques herbes que es fan a l’alzinar cal destacar la rapa porquera o patata morenera (Cyclamen balearicum) i Carex hallerana var. bracteosa.

Tradicionalment, l’home ha utilitzat l’alzinar com a lloc de pastura dels porcs i per l’obtenció de carbó vegetal. L’activitat humana ha provocat l’eliminació de part del sotabosc, donat lloc a un procés d’aridificació que ha permès la invasió de l’alzinar per espècies pròpies dels espais molt il·luminats, com el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), els brucs (Erica spp.) o els pins blancs (Pinus halepensis). Es crea així un bosc mixt del que finalment poden acabar desapareixent les alzines. Queda llavors un pinar que a davall hi té una marina de bruc en terrenys silicis o una marina de xipell i romaní en terrenys calcaris. Aquest és actualment el tipus de bosc més estès a Menorca.

L’altra comunitat d’alzinar present al terme municipal és la Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion, que s’estén per una superfície de 204 Ha, distribuïdes preferentment a la segona línia des de la costa i sobretot a la meitat oriental del terme. Es tracta d’alzinar mixt, ullastrar de transició propi de la subzona xerotèrmica de la Mediterrània i de les elevacions més baixes (regions costaneres), s’anomena Oleo-Ceratonion al Mediterrani occidental.

Segons la jerarquia fitosociològica, és una aliança que pertany a la classe Quercetea ilicis. Són boscos baixos, màquies i garrigues que fan la funció de climax a les contrades mediterrànies calentes i poc plujoses. Els elements florístics que caracteritzen aquestes formacions són l’ullastre i el garrover. També cap a l’interior, i a la segona línia des de la costa, podem trobar clapes importants de la comunitat Prasio-Oleetum Silvestris, que és l’ullastrar menorquí (627 Ha). Està formada per plantes molt ben adaptades a la manca d’aigua, amb fulles perennes, dures, petites i fins i tot espinescents. Les espècies dominants són l’ullastre (Olea europaea sylvestris ), la mata (Pistacea lentiscus), l’aladern (Phyllirea media), l’arangí bord (Prasium majus) i la vidalba baleàrica (Clematis cirrhosa balearica). És una comunitat pobra en endemismes, però molt diferent de les màquies que creixen en localitats anàlogues del litoral ibèric, ja que no hi ha garrover (Ceratonia siliquea) ni garric (Quercus coccifera). A més, gairebé no hi ha herbes, mentre que a les màquies ibèriques el llistó (Brachypodium retusum) és molt abundant. L’aspecte d’aquesta comunitat és el mateix al llarg de tot l’any, malgrat que a l’estiu les poques plantes herbàcies que s’hi fan estan seques. Aquesta monotonia estacional és deguda a que les flors dels arbusts dominants són petites i a que només algunes espècies secundàries, con l’argelaga (Calicotome spinosa), perden les fulles a les estacions desfavorables.

1.2.2.2 Fauna

Per a redactar part d’aquest apartat de l’inventari hem fet servir el document tècnic de conservació: Libro Rojo de los Vertebrados de las Baleares, elaborat per la



Conselleria de Medi Ambient. No vol dir que les espècies que s’identificaran en aquest document estiguin presents a la zona concreta, però si que hi ha possibilitats de què així sigui, es tracta de fauna potencial. En aquest document hi són presents aquelles espècies de vertebrats que estan més amenaçades.

Amfibis. A l’àmbit de Menorca hi ha una espècie amfíbia catalogada, es tracta del calàpet (Bufo viridis balearica). Està classificat com a vulnerable. De totes formes, segons es desprèn de la memòria de l’Agenda Local 21, es tracta d’una espècie poc freqüent. Rèptils. Segons la informació disponible les espècies de rèptils que podrien habitar l’àrea de Sant Lluís són: § Tortuga Marina (Caretta caretta). Classificada com a vulnerable. § Tortuga d’aigua (Emys orbicularis) classificada com a de menor risc però quasi

amenaçada. § Tortuga mediterrània. (Testudo hermanni). Classificada com a vulnerable. § Sargantana de les Balears (Podarcis lilfordi). Espècie classificada en perill

d’extinció. Es troben formes endèmiques d’aquesta espècie als illots. Aquest fenomen té una representació exemplar a l’illa de l’Aire, on es troba una forma d’aquesta sargantana amb el dors negre i el ventre blau metàl·lic.

§ Sargantana mora (Lacerta perspicillata). D’aquesta espècie no es disposen dades suficients per fer l’avaluació.

§ Serp de garriga (Macroprotodon cucullatus). D’aquesta espècie tampoc no hi ha dades suficients com per conèixer el seu risc d’extinció.

§ Serp blanca (Elaphe scalaris). No es disposen de dades suficients per valorar el seu perill d’extinció.

Aus. Relació d’aus amenaçades segons la font citada que podrien tenir com hàbitat la nostra zona o espais propers: § Virot (Calonectris diomedea). Espècie classificada com a de menor risc, quasi

amenaçada. § Baldritja de les Balears, Virot (Puffinus mauretanicus). Espècie classificada en

perill, i tot i que el risc no és crític si que és elevat. § Noneta (Hydrobates pelagicus melitensis). Espècie classificada com a

vulnerable. § Corb marí (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). Espècie classificada com a

vulnerable. § Milana (Milvus milvus). Està classificada en perill. El perill no és crític però el

risc d’extinció és molt alt. § Moixeta voltonera, miloca (Neophron percnopterus). Espècie classificada com a

vulnerable. § Esparver, soter (Hieraetus pennatus). Espècie classificada com a de menor

risc, quasi amenaçada. § Falcó (Falco peregrinus). Espècie classificada com a de risc baix d’extinció,

però quasi amenaçada. § Guatlera. (Coturnix coturnix). Les dades insuficients no permeten classificar-la. § Sebel·lí (Burhinus oedicnemus). Espècie classificada com a de baix risc

d’extinció, però quasi amenaçada.



§ Tiroril·lo camanegre (Charadrius alexandrinus). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

§ Gavina de bec vermell (Larus audouinii). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

§ Tórtera (Streptopelia turtur). No es disposen de dades suficients per avaluar el perill d’extinció.

§ Enganapastors (Caprimulgus europaeus). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

§ Abellerol (Merops apiaster). Espècie classificada com a vulnerable. § Boscarla (Acrocephalus scirpaceus ). Espècie classificada com a vulnerable. § Busqueret de garriga (Sylvia cantillans moltonii). Espècie classificada com a de

baix risc d’extinció, però quasi amenaçada. § Corb (Corvus corax ). Espècie classificada com a vulnerable. § Miula (Athene noctua). Espècie classificada com a de menor risc i de

preocupació menor. De totes maneres es tracta d’una espècie rara. § Falzia [pàl·lida] (Apus pallidus). Espècie classificada com a de menor risc i de

preocupació menor. § Busqueret (Sylvia Undata). Classificada com a de menor risc i de preocupació

menor. § Colom salvatge (Columba livia). Classificada com a de risc menor i de

preocupació menor. Mamífers. Relació de mamífers amenaçats segons la font citada que podrien tenir com hàbitat la nostra zona o espais propers: § Rata-pinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum). Espècie

classificada com a vulnerable. § Rata-pinyada de ferradura petita (Rhinolophus hipposideros). Espècie

classificada com a vulnerable. § Rata-pinyada petita de vores clares (Pipistrellus kuhlii). No es disposen dades

suficients per avaluar el seu perill d’extinció. § Rata-pinyada orelluda (Plecotus austriacus). No es disposen de dades

suficients per avaluar el seu perill d’extinció. § Rata-pinyada de muntanya (Pipistrellus savii). No es disposen de dades

suficients per avaluar el seu perill d’extinció. § Rata-pinyada de coa llarga (Tadarida teniotis). No es disposen dades suficients

per avaluar el seu perill d’extinció. § Mart de Menorca (Martes martes minoricensis ). Espècie classificada com a de

baix risc d’extinció, però quasi amenaçada. A continuació es presenta una relació d’altres espècies de vertebrats que es podrien trobar a la zona i voltants i que no estan incloses al llibre vermell, és a dir que són fauna potencial no classificada pel seu perill d’extinció. Amfibis: Al municipi de Sant Lluís es coneixen dues espècies de granotes (Hyla meridionalis i Rana perezi), la primera de les quals és la més abundant i la segona molt rara.



Rèptils: La sargantana més comuna a Menorca és la italiana (Podarcis sicula). A més hi ha la serp d’aigua (Natrix maura) o el dragonet (Hemidactylus turcicus). Aus. Només es tenen en compte les aus nidificants.

Tudó (Columba palumbus) Cucui (Cuculus canorus) Puput (Upupa epops) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Mèrlera, Tord negre (Turdus merula) Rossinyol bord (Cettia cetti) Busqueret de cap negre o d’abatzer (Sylvia melanocephala) Busqueret de capell (Sylvia atricapilla) Menjamosques gris (Muscicapa striata) Reietó cellablanca (Regulus ignicapillus) Ferrerico, Primavera (Parus major) Pinsà (Fringilla coelebs) Verderol (Carduelis chloris) Cadernera (Carduelis Carduelis) Passarell (Carduelis cannabina) Vitrac (Saxicola torquata) Butxac (Cisticola juncidis) Perdiu (Alectoris rufa) Verola, Piula, Tiula (Anthus campestris) Falzia (Apus apus) Terrola (Calandrela brachydactyla) Xoriguer, xoric (Falco tinnunculus) Cucullada, Terrola de puput (Galerida theklae) Oronella (Hirundo rustica) Cap-xerigany (Lanius senator) Sól·lera (Miliaria calandria) Pàssera, tord roquer (Monticola solitarius) Mussol (Otus scops) Teulader, gorrió (Passer domesticus) Òliba (Tyto alba) Gavina (Larus cachinnans) Cabot (Delichon urbica) Mamífers

Eriçó (Atelerix algirus) Rata cellarda (Elyomis quercinus ) Ratolí (Apodemus sylvaticus , Mus musculus, Mus spretus), Musaranya (Crocidura suaveolens balearica) Mostela (Mustela nivalis) Conill (Oryctolagus cuniculus) Rates (Rattus rattus, Ratus norvegicus )

1.2.2.3 Espais Naturals Protegits i punts d’interès natural

(Mapa 7: Espais Naturals Protegits).



Espais naturals protegits

Per la LEN i decret d’alzinars

El terme municipal de Sant Lluís es veu afectat per dues Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). Al nord-est l’ANEI núm. 9 de la Cala de Sant Esteva al Caló d’en Rafalet, amb una superfície aproximada de 57 Ha en el terme municipal. A l’oest del terme i cap a la mar hi ha una petita part de l’ANEI núm. 11 de Biniparratx a Llucalari, només 8,7 Ha d’aquest ANEI afecten el terme municipal.

A l’actualitat, una bona part d’aquestes àrees té qualificacions de major protecció que l’ANEI, per exemple Alzinars Protegits en virtut del decret 130/2001, de 23 de novembre. Precisament segons aquest decret al municipi de Sant Lluís hi ha 188 Ha d’Alzinars Protegits que se consideren ANEI d’Alt Nivell de Protecció (AANP).

També la LEN considerava com a AANP els illots, i a Sant Lluís n’hi ha molts a considerar: illots de s’Espenyador, Illot des Torn, Illa de l’Aire, Illot des Cagaire, Illots de Binibèquer, Illot de sa Barca, Illot de Binissafúller, Illot d’en Marçal.

Per la Directiva europea d’Habitats 92/43/CEE

L’única zona del municipi de Sant Lluís que està afectada per espais definits en aquesta directiva és l’illa de l’Aire. L’illa en qüestió està considerada al mateix temps com a Lloc d’Interès Comunitari i com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus.

Els LIC són espais protegits en virtut de la directiva europea i conjuntament amb les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per les Aus) formen la Xarxa Natura 2000. Espais naturals protegits pel PTI

El Pla Territorial Insular partint dels espais definits fins ara estableix una franja de Sòl Rústic d’Especial Protecció que abasta tots els terrenys de la línia de costa no urbanitzats i la seva part posterior. En aquests espais queden integrades les ANEI i AANP provinents de la resta de legislació.

El PTI concretament estableix dues noves categories de protecció: per una banda, delimita noves Àrees d’Alt Nivell de Protecció a part de l’Alzinar i els illots, i per altra defineix una nova categoria, les ANIT (Àrees Naturals d’Interès Territorial). Sumant totes les Àrees d’Alt Nivell de Protecció (Alzinars, illots i els definits pel PTI) s’obté una superfície de 270 Ha. Pel que fa les ANIT, al terme de Sant Lluís ocupen una superfície de 869 Ha. Zones d’interès ecològic i paisatgístic

En aquest apartat es farà referència a aquells espais naturals considerats més valuosos del municipi, independentment de la figura de protecció que tenguin. Es classificaran en funció de si són patrimoni terrestre o marí:

Patrimoni terrestre.

• Rafalet / es Sotil / d’Alcalfar a Punta Prima. Aquesta és una àrea extensa disposada de manera paral·lela a la costa de llevant del municipi. Cal destacar el barranc des Rafalet, que és una zona d’interès botànic i paisatgístic que queda inclòs dins l’ANEI 9, ja identificat. Per altra banda, es considera una franja litoral entre Alcalfar i Punta Prima que no està qualificada com ANEI i que amb el PTI ha passat a tenir la categoria d’ANIT o AANP.



• Es Coberxu. Es tracta d’una petita zona de costa entre s’Algar i Alcalfar que és d’interès geològic i paleontològic.

• Illa de l’Aire. És una zona d’interès per a les aus i per als rèptils que queda inclosa a l’ANEI 9.

• Cap d’en Font. Es troba situat al límit oest del municipi i és una zona d’interès paleontològic i paisatgístic.

• Biniparratx. Al fons de la cala de Biniparratx hi ha un barranc ocupat per un interessant ullastrar, amb unes característiques que el fan d’interès paisatgístic, com gairebé qualsevol barranc. A més a la zona també hi ha un jaciment paleontològic.

Patrimoni marí.

• L’illa de l’aire. La zona de l’Illa de l’Aire és d’un evident interès per a les comunitats marines. Això queda demostrat pel fet que va ser proposada com a possible zona on ubicar una reserva marina, que al final per raons administratives es va desistir de declarar. Els fons que envolten l’illot estan en un molt bon estat de conservació, a més la costa sud resulta especialment interessant per la gran quantitat de coves submarines que s’hi troben.

• Cap d’en Font. Hi ha tres coves submarines molt interessants i que estan patint una pressió humana molt forta.

Punts d’interès científic

Les dades per elaborar aquest apartat s’han extret del Document Tècnic de Conservació núm. 17 d’Inventari de Punts d’Interès Científic de les Balears. Menorca 1993, document elaborat per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear. A Sant Lluís hi ha 14 punts d’interès científic que estan localitzats al mapa adjunt i que es relacionen a continuació:

Coordenades X Coordenades Y NOM TIPUS 610800 4406500 Cap de Llevant (Illa de l'Aire) Paleontològic i zoològic 606100 4408100 Cova des Pont Paleontològic 611400 4411200 Costa des Sotil Paleontològic 611400 4410600 es Vermell Paleontològic 603100 4410000 Cala Biniparratx Paleontològic 603400 4409200 Cap d'en Font Paleontològic 609900 4406600 Cap de Llebeig (1) Zoològic 610000 4406600 Cap de Llebeig (2) Zoològic 610500 4406800 Illa de l'Aire Paleontològic i zoològic 611100 4409800 es Coberxu (1) Geològic i Paleontològic 611100 4409900 es Coberxu (2) Geològic i Paleontològic 611100 4410000 es Coberxu (3) Geològic i Paleontològic 611200 4410000 es Coberxu (4) Geològic i Paleontològic 611100 4409300 Morro d'Alcalfar Geològic i Paleontològic

TAULA IV. Punts d’Interès Científic Font: Inventari de Punts d’Interès Científic de les Balears. Menorca 1993.



1.3 SUBSISTEMA: PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL

1.3.1 Paisatge

En el Pla Territorial Insular de Menorca es feia una delimitació d’unitats paisatgístiques pel conjunt de l’illa. El terme municipal de Sant Lluís es troba dins dues d’aquestes unitats, concretament són la número 22 de la Franja Litoral Turística del sud-est i la número 21 del Migjorn Interior del sud-est. Tot seguit els enumeram algunes de les característiques d’aquestes unitats, segons els documents de memòria del PTI, i fent especial èmfasi a les característiques del municipi de Sant Lluís.

Unitat Paisatgística número 21 del Migjorn Interior del sud-est.

En aquesta unitat s’inclou la plataforma interior del municipi de Sant Lluís, centre, nord i nord-oest.

Geoformes i hidrografia. Es tracta del sector sud-oriental interior de la planícia calcoarenítica del Migjorn, que presenta un caràcter arreic (característica hidrològica d'una regió en què no hi ha una xarxa hidrogràfica organitzada a causa de la gran permeabilitat del rocam) a la major part de la seva extensió. Alguns dels curts barrancs que s’han integrat en el paisatge de la façana litoral tenen aquí les seves capçaleres, que resulten poc perceptibles en una topografia plana o molt suaument ondulada.

Coberta vegetal. La vegetació natural d’aquesta unitat se redueix a petits redols i bosquets d’ullastrar o alzinar, que apareixen sobre lleugers abombaments del relleu on aflora el substrat calcari, o també associada en ocasions a les parets de pedra seca, encara que superficialment aquesta vegetació suposa poc i és difícil d’incorporar a la cartografia el seu significat ecològic i sobretot paisatgístic, és molt notable, constituint un element de primer ordre al paisatge rural de la zona. L’abandonament generalitzat i creixent de parcel·les destinades tradicionalment a l’agricultura està suposant també un avanç considerable de l’ullastrar i de la mata, junt a altres espècies ruderals a les terres abandonades, contribuint a moltes zones a crear un paisatge de transició entre l’agrari i el natural.

Concretament al municipi de Sant Lluís s’ha d’apuntar, que les taques de vegetació més extenses se situen a la vora de la franja costanera que constitueix l’altra unitat. Aquestes zones coincideixen amb la capçalera dels barrancs i connecten directament amb la vegetació costanera. En canvi cap a l’interior les taques de vegetació són cada cop més petites. Per altra banda els processos d’abandó de l’activitat agrària són molt presents en aquesta unitat i a tot el municipi de Sant Lluís.

Usos del sòl. Tradicionalment agrícola, sobre la base d’un parcel·lari relativament atomitzat, amb una densíssima xarxa de parets seques de marès. És, sobretot, als voltants de Sant Lluís on aqueixa trama agrícola presenta el seu exponent més clar. La periurbanització que ve caracteritzant a aquest territori, ha afavorit l’avanç de l’abandonament agrícola, que presenta en aquesta unitat els valors més alts de l’illa, fins arribar a caracteritzar el seu paisatge actual.

Assentaments. A un primer nivell es troba el nucli urbà de Sant Lluís, que és el principal nucli del municipi i de la unitat paisatgística. A un segon nivell es troben els nuclis a sòl rústic, associats a petits llogarets, com per exemple s’Ullastrar, Torret, es Consell o es Pou Nou.

Xarxa viària. Xarxa densa de camins i carreteres locals, encaixats entre parets seques i amb una disposició dels seus eixos constitutius gairebé ortogonals, amb eixos de direcció nord-sud i altres transversals de direcció est-oest. La profusió d’edificació



residencial en el rústic de Sant Lluís ha contribuït a l’obertura d’una xarxa de camins molt densa.

Unitat Paisatgística número 22 de la Franja Litoral Turística del Sud-Est.

Geoformes i hidrografia. Façana litoral i de la taula calcoarenítica del sud-est del Migjorn. El relleu pla se rebaixa de forma suaument escalonada cap a la costa, configurant-se una espècie amfiteatre natural d’escassa pendent que mor a una línia de costa de penya-segats mitjans i baixos. Sobre els penya-segats s’obren algunes coves que arriben a constituir elements característics del paisatge litoral.

Hi ha trams que es poden considerar arreics, i altres estan solcats per torrents molt curts que neixen prop de la costa i que en alguns casos excaven curts i encaixats barrancs, com ocorre a Binissafúller, Biniparratx, es Canutells o en Es Rafalet.

Coberta vegetal. La vegetació natural, en un espai intensament urbanitzat com aquest, se situa predominantment a les franges no urbanitzades existents entre els complexos turístics i, sobretot, en el fons dels petits barrancs que tallen la plataforma litoral. Aquí apareixen l’ullastrar i la garriga, relativament rica en espècies, que s'intercalen en el paisatge turístic del litoral. En aquest mateix marc, cobren un valor estratègic rellevant els densos ullastrars amb significativa presència d'alzines que poblen els talussos i fons dels barrancs. Molt interès té, per exemple, l'últim tram del de Binissafúller i el cas singular del petit barranc des Rafalet amb un notable alzinar.

Usos de sòl: Es tracta d’una zona majoritàriament turístico-residencial.

Assentaments. Al costat d'alguns elements d'hàbitat tradicional interessants, l'element paisatgístic més rellevant són les urbanitzacions turístiques que s'estenen, de forma aproximadament paral·lela a la costa, des de s’Algar fins a Cap d’en Font. Aquí, les urbanitzacions es disposen en el suau vessant sobre la línia de costa amb una organització reiterada i monòtona de vials paral·lels al litoral, i carrers transversals que connecten amb vies de circumval·lació, des de les quals al seu torn s'accedeix a la xarxa viària que duu a l'interior de la illa.

1.3.2 Usos del sòl

(Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 8: Usos del sòl).

Les dades d’usos pel municipi de Sant Lluís s’han obtingut a partir de la cartografia elaborada pel Pla Territorial Insular de Menorca. En aquesta cartografia que seria complementaria de la de vegetació es tenen en compte les següents categories o classes:

• Nuclis de població. En aquesta categoria només es té en compte el nucli de Sant Lluís.

• Zones urbanitzades, segones residències i nuclis rurals. Aquí s’inclouen totes les urbanitzacions turístiques del sud i els llogarets tradicionals, tots dos compten amb un tipus d’urbanització un pel més extensiva, per bé que es tracta de nuclis funcionalment molt diferents.

• Ús intensiu (regadiu). • Ús extensiu (camps de conreu, pastures…) • Camps en procés d’abandó. • Camps abandonats. • Pedreres



• Zones improductives • Vegetació natural.

Tot seguit es mostra una relació de les categories enunciades amb la superfície corresponent a cada una d’elles i els percentatges que representen al terme municipal de Sant Lluís.

Superfície (m2) Nuclis de població 245.763

Zones urbanitzades (segones residències i nuclis rurals) 2.740.140

Ús intensiu (regadiu) 950.309

Ús extensiu (camps de conreu, pastures...) 7.258.727

Camps en procés d’abandó 11.159.767

Camps abandonats 2.161.847

Pedreres 18.790

Zones improductives 1.320.007

Vegetació natural 8.761.081

TAULA V. Usos del sòl al municipi de Sant Lluís Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia de SILME.

Gràfic 4. Usos del sòl a l’àmbit de Son Parc Font. Elaboració pròpia.

Fent una anàlisi dels resultats exposats, podem arribar a les següents conclusions. Pel que fa als usos urbans, veim com les zones urbanitzades són més de 10 vegades més extenses que el nucli tradicional de Sant Lluís, i que en conjunt la superfície d’usos urbans al municipi és d’uns 3 Km2.

En relació als usos agraris, predomina l’ús extensiu (camps de conreu i pastures) per sobre de l’ús intensiu de regadiu, que només assoleix un 2,75% del territori municipal. El que més crida l’atenció és que els terrenys amb usos agraris abandonats o amb procés d’abandonament ocupen molt més espai que els usos agraris en funcionament.

Nuclis de població0,71%

Zones urbanitzades

7,92%

Ús extensiu20,97%

Vegetació natural25,31%

Ús intensiu 2,75%

Camps en procés

d’abandó32,24%

Pedreres0,05%

Camps abandonats

6,25%

Zones improductives

3,81%



Finalment, cal dir que les zones de vegetació natural al municipi ocupen un 25,31% del seu territori, de totes formes aquí no es té en compte que els camps abandonats són envaïts per vegetació natural.



1.4 SUBSISTEMA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ

1.4.1 Demografia

Per a realitzar aquest capítol hem fet servir dos tipus de dades: per un costat empram les dades desglossades per municipis provinents del padró d’habitants de l’IBAE, el nivell de desglossament en aquest sentit no permet aprofundir més, i per altre utilitzam dades desglossades per entitats de població del padró segons l’INE. En el primer dels casos tendrem dades desglossades per edats, sexes i demés del municipi de Sant Lluís, en canvi en el segon dels casos només tenim el volum total de població dels nuclis del municipi, però no podem estudiar la seva estructura. Amb la finalitat d’acotar el màxim aquesta variable farem servir les dues fonts esmentades. A més utilitzarem les dades que creguem oportunes del document de memòria de l’Agenda Local 21 i d’altres memòries disponibles al respecte. Evolució de la població

La població del municipi de Sant Lluís a dia 1 de gener de 2005 era de 5.865 habitants, segons dades de l’IBAE.

A la següent taula i gràfic es representa l’evolució de la població del municipi de Sant Lluís des de l’any 1960 i fins a l’actualitat. L’evolució de la població al municipi de Sant Lluís ha seguit una tendència paral·lela que a la resta de l’illa o de les Balears. S’ha anat produint un increment lent que s’ha accelerat a la dècada dels 90.

Any Padró IBAE

1960 2.074 1970 2.272 1981 2.490 1986 2.834 1991 3.087 1996 3.928 1998 4.106 1999 4.257 2000 4.395 2001 4.626 2002 4.918 2003 5.216 2004 5.407 2005 5.865

TAULA VI. Evolució de la població del municipi de Sant Lluís (1960-2005)

Font: dades de l’IBAE. Les taxes de creixement de la població són molt moderades fins a l’any 1991, però a partir d’aquesta data el creixement de la població passa a ser força important, fixeu-vos sinó amb el gràfic 5. En els darrers 10 anys la població s’ha incrementat en prop de 2000 habitants, el doble que en els 30 anys anteriors,



5865

20742272 2490

2834

30873928 4106

42574395

4626 4918

5216 5407

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Gràfic 5: Evolució de la població al municipi de Sant Lluís (1960-2005). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE.

Pel que fa a la població per nuclis s’han utilitzat dades que només es remeten fins a l’any 2000, es tracta per tant d’un període relativament curt. Les dades per elaborar aquest punt provenen del Nomenclàtor de l’Institut Nacional d’Estadística.

2000 2001 2002 2003

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones

Alcalfar 67 34 33 69 34 35 89 45 44 120 51 69

Biniancolla 47 28 19 49 29 20 59 33 26 73 40 33

Binibèquer 154 75 79 172 83 89 187 94 93 201 101 100

Binissafúller 110 50 60 112 51 61 120 57 63 145 171 74

Pou Nou-Consell 240 123 117 233 120 133 236 125 111 263 138 125

Punta Prima 204 97 107 216 102 114 242 120 122 275 133 142

s’Algar 259 132 127 299 156 143 332 167 165 336 163 173

s’Ullastrar 114 61 53 118 63 55 127 69 58 137 73 64

Sant Lluís (nucli) 2092 1038 1054 2160 1067 1093 2263 1116 1147 2325 1150 1175

Sant Lluís (disseminat) 447 236 211 476 243 233 500 257 243 529 272 257

Torret 164 88 76 164 88 76 168 91 77 174 91 83

Binibèquer Nou 240 124 116 268 139 129 280 143 137 284 146 138

Binissafúller Roters 60 29 31 65 31 34 70 32 38 84 39 45

Cap d’en Font 105 53 52 107 54 53 109 51 58 112 55 57

Son Remei – Son Ganxo 92 52 40 118 60 58 136 71 65 158 85 73

TAULA VII. Evolució de la població dels nuclis del municipi de Sant Lluís (2000-2003)

Font: Nomenclàtor de l’INE.



Com es pot comprovar els habitants del municipi estan distribuïts entre 15 nuclis segons el nomenclàtor de l’INE. El nucli més poblat de tots és el de Sant Lluís, que compte gairebé amb el 45% de la població. La resta de nuclis no sobrepassen en cap cas els 300 habitants llevat de la urbanització de s’Algar. Resulta interessant comentar el fet que hi havia al 2003 fins a 529 habitants que vivien a disseminat, cosa que representa el 10% de la població. Índex de pressió humana En els paràgrafs anteriors teníem en compte només la població empadronada en el municipi o al nucli, en aquest apartat intentarem incloure també aquella població que no resideix al municipi però que durant els mesos d’estiu hi és.

Aquest és un dels indicadors municipals i turístics de sostenibilitat elaborat pel CITTIB (Centre de Investigacions en Tecnologies Turístiques de les Illes Balears).

L'indicador de pressió humana és un indicador de la pressió que exerceixen les persones sobre els recursos naturals i sobre la societat. Té per objectiu conèixer quanta gent hi ha en un municipi en un període determinat (dia o mes), independentment de la seva condició (turista, resident,..).

Aquest càlcul és molt complex i al document d’indicadors del CITTIB es realitza mitjançant el consum elèctric o la producció de fems. Es tracta per tant de càlculs indirectes de població per mesos. Així als mesos de juliol i agost del 2000 es calculava una població al municipi de Sant Lluís que estaria entorn als 17.585 o 17.316 habitants, respectivament. Estructura de la població

Comentàvem a l’inici del capítol de població que l’estructura per edats només podrà ser objecte d’estudi per a tot el municipi perquè les dades desagregades per nuclis o entitats de població no tenen cap tipus de desglossament per estructures. Per altra banda l’escàs volum de població de la majoria de nuclis faria poc representatives dades desagregades per edats. A continuació us presentam la piràmide per sexes i edats de la població del municipi per a l’any 2005.



-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

% homes % dones

Gràfic 1 Piràmide de població del municipi de Sant Lluís (2005). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

S’observa la típica forma de les poblacions amb un baix índex de natalitat, amb una base de la piràmide estreta, i un cos central més ampli. Es comprova com els grups de 0 a 19 anys tant als homes com a les dones, són molt reduïts, per bé que es deixa veure una tendència a la recuperació en els dos esglaons més baixos de la piràmide i en especial en el grup de 0 a 4 anys. El grups d’edat més nombrosos són: els compresos entre els 30 i els 44 anys, fet que podem atribuir tant a la conseqüència del baby-boom dels anys 60 i 70 com a la forta a immigració actual en aquests trams d’edat. En els dos grups d’edat s’assoleixen percentatges que superen el 8 %. El grup l de 25 a 29 també assoleix prop del 8%, tot i que queden per sota dels dos anteriors. En aquests grups més nombrosos s’observen els efectes de la immigració masculina ja que presenten un desequilibri exagerat a favor dels homes només explicable per aquest fenòmen. Des dels grups de població adulta jove s’observa una progressiva disminució d’efectius cap al cim de la piràmide, essent més accentuada en els homes que en les dones, com a conseqüència d’uns valors de mortalitat específica superiors en ells a totes les edats.



A la taula següent es compara la població Sant Lluís, Menorca i Balears, per grans grups d’edat. S’han definit tres grans grups d’edat: joves de 0 a 19 anys, adults de 20 a 64 anys i majors de més de 64 anys. En molts casos el grup de joves s’estableix en edats compreses entre 0 i 15 anys, però les pautes demogràfiques han anat canviant a les darreres dècades de tal forma que la inserció en el món laboral cada vegada es produeix més tard, i aquest fet ens condueix a establir uns grups d’edat mes d’acord a la realitat social. A més la distribució per grups quinquennals d’edat que s’obté de les fonts mencionades, afavoreix més la distribució de 0 a 19 anys. Les diferències entre Sant Lluís, Menorca i Balears són mínimes. El grup d’adults i joves a Sant Lluís presenta uns percentatges superiors en detriment de la població de majors, i això com a conseqüència de l’arribada d’immigrants i de l’increment de natalitat que aquests han causat.

GRUPS D’EDAT

Efectius Sant Lluís

% Sant Lluís

Efectius Balears

% Balears

Efectius Menorca

% Menorca

Joves 1243 21,19 199843 20,33 18065 20,84Adults 3881 66,17 648592 65,97 57086 65,85Majors 741 12,63 134696 13,70 11546 13,32

TAULA I. Població per grans grups d’edat. 2005. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Les dades expressades en aquesta taula precedent referent a Sant Lluís són expressades de manera gràfic en el següent diagrama circular que posa de relleu la importància percentual de cada un dels grups d’edat ja esmentats.

Joves21%

Adults66%

Majors13%

Gràfic 2 Població per grans grups d’edat. Sant Lluís, 2005.

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’INE.



Origen de la població Als següents diagrames circulars s’estableixen les proporcions de població nascuda a Balears, a una altra Comunitat Autònoma de l’Estat Espanyol, i a l’estranger, en data a 1 de gener de 2003, per a les Balears, Menorca i Sant Lluís. El que no es reflecteix en aquesta gràfica, perquè no hi ha dades disponibles a l’IBAE és la població nascuda a l’illa de Menorca, en els casos de Menorca i Sant Lluís.



Gràfic 8. Origen de la població del municipi Sant Lluís (2003) Font: Elaboració pròpia

Altra CA26%

A l'estranger

15%

A Balears59%

Gràfic 9. Origen de la població a Balears Gràfic 10. Origen de la població a Menorca (2003). Font: Elaboració pròpia (2003). Font: Elaboració pròpia Si comparam Sant Lluís amb la resta de Menorca o les Illes Balears, es comprova que la distribució del municipi és molt més semblant a la de la Comunitat Autònoma que no a la de l’illa. Sant Lluís presenta percentatges de població nascuda fora de Balears superiors a la mitjana de Menorca, un 15% front a un 11% de població estrangera i un 27% front a un 24% de població de la resta de l’estat espanyol. A la taula 4 es representen desglossats aquests percentatges segons la Comunitat Autònoma d’origen en el cas de nascuts a altres indrets de l’estat espanyol i segons l’estat en el cas d’estrangers.

Altra CA27%

A l'estranger15%

A Balears58%

Altra CA24%

A Balears65%

A l'estranger11%



TAULA IX: Població del municipi de Sant Lluís, segons CA o país d’origen.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBAE Total Homes Dones Per CA de naixement Andalusia 396 208 188Aragó 35 16 19Astúries 30 17 13Balears 3.031 1.523 1.508Canàries 12 6 6Cantàbria 3 3 -Castella-Lleó 45 23 22Castella-la Manxa 55 32 23Catalunya 507 242 265Comunitat Valenciana 68 41 27Extremadura 53 32 21Galícia 34 21 13Madrid 116 63 53Múrcia 13 8 5Navarra 9 3 6País Basc 34 20 14Rioja - - -Ceuta 3 - 3Melilla 5 4 1Per país de nacionalitat Bèlgica 4 1 3Espanya 4.535 2.297 2.238França 23 9 14Itàlia 39 18 21Països Baixos 14 7 7Regne Unit 365 157 208Alemanya 83 46 37Suïssa 11 5 6Marroc 14 10 4Estats Units 5 2 3Argentina 16 10 6Resta 107 46 61

Per Comunitats Autònomes els catalans són els que tenen un nombre d’efectius superior, superant en molt a la resta de comunitats, excepte Andalusia. En el cas d’estrangers els més nombrosos al municipi de Sant Lluís són els britànics, que representen quasi la meitat d’aquest col·lectiu. Migracions Apartat molt lligat a l’anterior on el que ens interessa és caracteritzar l’evolució del nombre d’immigrants i emigrants dels darrers anys. El que volem conèixer és el balanç migratori per al municipi de Sant Lluís en els darrers anys.



Pel que fa a la composició per edats dels immigrants convé fer menció al fet que els grups quinquennals que proporcionen més immigrants són els que van de 20 a 29 anys i en menor mesura els de 30 a 39.

Aquesta composició dels estocs migratoris afavoreix el rejoveniment de la població i per tant es disminueix la pressió assistència dirigida a la tercera edat.

El balanç migratori ha estat positiu durant els darrers 5 anys, tant pel que fa al balanç immigrants-emigrants, com pel que fa al balanç d’altes i baixes en el qual es tenen en compte els moviments interns de l’illa de Menorca i les migracions.

A les següents gràfiques es mostra l’evolució del nombre d’immigrants i emigrants i també de totes les altes i baixes des de 1998 pel municipi Sant Lluís. En els dos casos es pot comprovar com el balanç s’ha anat incrementant progressivament des de 1999 i fins al 2003. Només entre els anys 2000 i 2001 es produeix un parèntesi en aquest creixement, però d’escassa rellevància.

Gràfic 11. Evolució del nombre d’immigrants i emigrants (1999-2003). Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IBAE

Gràfic 12. Evolució del nombre d’altes i baixes (1999-2003). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE

182

262 275

437

42

89106

395

48

155220

134

186

282289

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1999 2000 2001 2002 2003

Anys

Efe

ctiu

s d

e p

ob

laci

ó

Immigració Emigració Balanç

738

337

463485

645

162

168219

294 357

381

175

295266

351

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1999 2000 2001 2002 2003

Anys

Efe

ctiu

s d

e P

ob

laci

ó

Total Altes Total baixes Balanç total



Projeccions de població

Les dades per a la confecció d’aquest apartat s’han extret d’un estudi elaborat per l’OBSAM (2004) sobre la població de Menorca que du per títol: Estudi sobre la població de Menorca. Anàlisi demogràfic de finals del segle XX.

En aquest apartat s’ha volgut estimar la població que viurà en el municipi de Sant Lluís en els propers anys.

La finalitat de les projeccions demogràfiques és la de constituir-se en una eina que redueixi el grau d'incertesa sobre el futur, triant del ventall de situacions possibles aquella o aquelles que semblen més previsibles, en funció de l'evolució passada dels components demogràfics i de les hipòtesis que es formulen sobre la seva evolució futura. En el cas actual, les projeccions de població realitzades sobre dades demogràfiques serviran per justificar el tipus de planejament a desenvolupar, de manera que el planejament s’adapti el màxim possible a les previsions de futur establertes a la dita projecció.

Les projeccions demogràfiques presenten un marge d'incertesa que depèn de factors diversos: el seu abast temporal, l'àmbit territorial, els grups d'edat considerats i la situació, menys o més clara, en relació als cicles demogràfics de llarga durada. La incertesa de les projeccions creix en funció de l'allargament del seu abast temporal.

Pel cas que ens pertoca s’han fet servir les tres projeccions elaborades en el document abans mencionat, amb hipòtesis diferents per tal d’acotar el màxim possible la població futura. Les projeccions en qüestió assoleixen l’horitzó temporal de 2020. L'horitzó temporal escollit, per tant, és lleugerament superior als 15 anys, en general es considera que amb un horitzó superior als 15 anys la fiabilitat es redueix, ja que no solament els naixements són projectats sinó que també ho han estat les mares. D'altra banda, les projeccions són més fiables com major nombre d'efectius té la població d'origen. En el cas de Sant Lluís la població està al límit, perquè la projecció sigui mínimament significativa per poder realitzar una projecció pel mètode clàssic dels components.

Les tres projeccions s’han realitzat mitjançant el mateix mètode, que consisteix en projectar els diferents fenòmens que afecten al creixement d’una població (mortalitat, fecunditat i migracions) per a integrar-los posteriorment en el sistema de la projecció. L'avantatge d'aquest mètode, a diferència dels basats en l'extrapolació de les taxes de creixement, és que permet especificar el comportament futur de cadascun dels fenòmens demogràfics i considerar la interrelació que es produeix entre ells i els canvis en les estructures poblacionals.

La població de partida de les tres projeccions va ser la població de dret del 2003. Tot seguit es fa una relació de les hipòtesis plantejades per cada un dels components: Projecció de la fecunditat. Als darrers anys la fecunditat ha sofert un lleuger increment a Menorca. Aquesta ha estat una tendència general a nivell estatal. Aquest augment de les taxes de fecunditat ha permès establir la següent previsió de futur:

Es parteix de la taxa global de fecunditat calculada per a Menorca entre 1994-2000, que dóna 1,297 fills per dona. A partir d’aquest valor s’aplica el creixement proporcional calculat per a l’Estat Espanyol, segons l’INE. Per determinar les taxes de fecunditat per grups d’edat s’han tingut en compte els valors obtinguts entre 1994- 2001 a l’illa de Menorca. Es calcula la mitjana per cada grup d’edat durant aquests cinc anys. Els valors estipulats són:



Grup d’edat Taxa de Fecunditat

15-19 2,36 20-24 11,26 25-29 36,87 30-34 34,88 35-39 12,44 40-44 2,06 45-49 0,13

TAULA X: Taxa de fecunditat per grups d’edat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

La projecció de la fecunditat a l’escenari determinat per Menorca serà la següent. Les dades representen la mitjana de fills per dona (ISF= índex sintètic de fecunditat):

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1,310 1,326 1,346 1,355 1,361 1,367 1,374 1,380 1,386 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 1,392 1,398 1,406 1,412 1,418 1,425 1,431 1,438 1,444

TAULA XI: Índex sintètic de fecunditat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

Projecció de la mortalitat. Dels diferents components del creixement de la població, la mortalitat és el que menys incidència té sobre els resultats obtinguts. Una variació de les probabilitats de mort suposa una reduïda variació de les probabilitats de pas. L’evolució de la mortalitat sempre és lenta. La mortalitat a Espanya ha seguit una evolució descendent des dels anys 60 fins a l’actualitat. Tot i que durant els anys 70 ja s’havien assolit valors bastant baixos. Durant els darrers anys s’ha donat un lleuger augment de l’esperança de vida, tant a dones com a homes. Per tant, podríem aplicar la lleugera millora que ha estipulat l’Instituto Nacional de Estadística (INE) per al total estatal. L’INE ha calculat uns coeficients de millora de la mortalitat per edats i sexe, com a quocient entre les diferents taxes dels anys 1995- 96. Les hipòtesis que s’han formulat és la del manteniment de les tendències més recents. A més llarg termini, fins a 2020, s’ha suposat que la mortalitat seguiria millorant, encara que amb un ritme suau.

Per realitzar la projecció de població s’han tingut en compte els valors d’esperança de vida per sexe calculats per l’INE. Els escenaris que s’han formulat són:

Es parteix de l’esperança de vida calculada per Menorca entre 1994-2000, que és de 76,33 anys per als homes i de 81,84 per a les dones. A partir d’aquest valor s’aplica el creixement proporcional calculat per Espanya. És a dir, se suposa que l’esperança de vida creixerà en la mateixa proporció que a la resta de l’Estat, tot i que el valor de partida serà diferent.

A partir d’aquestes dades els valors calculats de l’evolució de l’esperança de vida en néixer segons el sexe seran els següents:



2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 76,52 76,71 76,90 77,09 77,26 77,44 77,61 77,80 77,97 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 78,08 78,20 78,30 78,42 78,53 78,63 78,75 78,85 78,94

TAULA XI: Esperança de vida (homes). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 82,08 82,31 82,54 82,77 82,99 83,22 83,44 83,65 83,86 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 83,96 84,06 84,16 84,26 84,35 84,45 84,55 84,65 84,74

TAULA XI: Esperança de vida (dones). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

Projecció de les migracions. Les dades utilitzades són les oficials de l’Institut Balear d’Estadística (IBAE). Les dades considerades són totes les que fan referència a algun canvi en el lloc de residència. Per tant, es comptabilitzen els canvis de residència dintre de la comunitat autònoma de les Illes Balears, canvis respecte d’altres comunitats autònomes i estrangers que arriben.

El fet de no poder- se calcular riscos d’immigració (independentment de la nacionalitat) i els grans canvis registrats els darrers 3 anys amb una important arribada d’immigrants a Menorca no permet establir hipòtesis de projecció consistents. Per tant, s’hauria de parlar d’escenaris, en el sentit de determinar quin seria el creixement i l’estructura per edats de la població a partir de diferents hipòtesis. Per això, s’ha determinat el volum d’entrades en funció de tres alternatives:

Hipòtesi 1. S’ha calculat la mitjana dels moviments migratoris que hi ha hagut entre 1990- 2000. Aquesta hipòtesi té en compte un període de temps amb cert estancament econòmic, el que es va donar a l’illa a principis dels anys 90. A partir d’aquest càlcul s’ha fet la distribució per sexe i edat aplicant aquesta mitjana calculada. Tendència baixa.

Hipòtesi 2. Es manté la tendència de creixement que es va experimentar entre els anys, entre 1997- 2001. Tendència mitjana de creixement.

Hipòtesi 3. Es manté la tendència de creixement que se va experimentar entre els anys 2000-02. Tendència a l’alça o fort creixement.

Les hipòtesis o escenaris proposats ho són de manera arbitrària. En el primer s’estableix una tendència baixa, el segon és l’escenari mitjà i el darrer és un escenari de fort creixement o a l’alça.

La distribució per edats i sexe dels migrants s’ha establert a partir de la mitjana establerta entre 1993- 2001, segons dades de l’IBAE per a l’illa de Menorca. Els resultats obtinguts són:



Grups d’edat

Homes (%)

Dones (%)

0-4 3,21 4,27 5-9 3,19 4,50

10-14 2,49 3,18 15-19 5,17 5,18 20-24 20,67 22,37 25-29 20,32 20,87 30-34 13,98 10,13 35-39 9,32 6,73 40-44 5,27 6,13 45-49 4,64 4,59 50-54 3,95 4,37 55-59 2,68 3,33 60-64 2,09 1,87

65 i més 3,03 2,48

TAULA XII: Distribució per grups de sexe i edat dels migrants de Menorca. Font: OBSAM (2004)

Resultats. Els resultats de les projeccions per al municipi de Sant Lluís es relacionen a continuació, especificant el volum total de població que s’assolirà a cada un dels següents quatre estadis: 2005, 2010, 2015 i 2020 i també l’estructura per grans grups d’edat. Hipòtesi 1 Hipòtesi 2 Hipòtesi 3 Grups edat 2005 2010 2015 2020 2005 2010 2015 2020 2005 2010 2015 2020 0-15 870 990 1.120 1.220 910 1.120 1.380 1.620 970 1.330 1.780 2.220 16-64 3.730 4.210 4.570 4.920 3.930 4.760 5.490 6.250 4.230 5.540 6.770 8.030

65 i més 700 750 880 1.020 700 770 930 1.110 710 810 1.000 1.230 TOTAL 5.300 5.950 6.570 7.160 5.540 6.650 7.800 8.980 5.910 7.680 9.550 11.480

TAULA XIII: Resultats de les projeccions de població. Sant Lluís. Font: OBSAM (2004)

El volum absolut de població projectat per a l’any 2020 oscil·laria entre els 7.160 habitants, pel cas de la projecció amb menor creixement previst i els 11.480, en el cas de la projecció amb un creixement previst més elevat.

Quant més creixement preveu la projecció major és també la proporció de població jove prevista. Així a la hipòtesi 3 i per a l’any 2020 es preveu una població jove, de menys de 16 anys, de 2.220 habitants, el doble gairebé de la població vella prevista a la mateixa projecció i la mateixa data.

1.4.2 Habitatge

Les dades per elaborar aquest capítol s’han extret de la pàgina web de l’INE, concretament de les dades del cens de 2001 i també de la pàgina web de l’IBAE. El número total d’habitatges segons el cens de 2001 era pel municipi de Sant Lluís de 1982. En el mateix cens es fa una classificació d’aquests habitatges:



Tipus d’habitatge Núm. Habitatges familiars principals convencionals 1266 Habitatges familiars secundaris 677 Habitatges familiars buits 39

TAULA XIV: Tipus d’habitatges Font: Cens 2001

Aquestes xifres demostren, contràriament al que es podia creure, que Sant Lluís no és un municipi de segones residències, a pesar de la gran quantitat d’urbanitzacions de la seva costa. Quasi un 64% dels habitatges del municipi de Sant Lluís es consideren habitatges principals, un 34% són habitatges secundaris i només un 2% són habitatges buits.

Però, tal vegada més interessant que avaluar el parc total d’habitatges és analitzar la seva evolució, i per aquest motiu podem consultar la següent taula:

Abans

de 1900 1900-1920

1921-1940

1941-1950

1951-1960

1960-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

235 139 199 160 104 143 302 354 344

TAULA XV: Evolució dels habitatges al municipi de Sant Lluís Font: Cens 2001

En base a les dades anteriors es pot comprovar com el vertader creixement urbanístic del municipi s’ha produït a les tres darreres dècades, des de 1970, i fins a l’actualitat. En aquestes tres darreres dècades s’han construït més de 300 habitatges a cada una d’elles, més del doble que a les anteriors.

A continuació i amb l’objecte d’aprofundir més en l’evolució dels habitatges en els darrers anys es fa una relació de les llicències d’obra concedides des de 1994, segons les fitxes municipals disponibles a la web de l’IBAE. De totes formes convé aclarir que aquestes dades no només inclouen les llicències per a nova obra, sinó també les de reforma.

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

58 73 63 70 103 108 101 103 55

TAULA XVI: Evolució de llicències d’obra (1994-2002) Font: IBAE

Els anys que van entre 1998 i 2001 són els que varen tenir un nombre major de llicències concedides, quasi el doble que a la resta d’anys de la dècada dels 90. Es tracta segurament d’un dels períodes més desenvolupistes, des del punt de vista constructiu, al municipi de Sant Lluís, que coincideix també a la resta de l’illa i de les Balears.

Un altre aspecte força interessant a comentar del parc d’habitatges del municipi de Sant Lluís és la superfície útil d’aquests, sobretot en el cas d’habitatges principals. Com es pot observar a la gràfica adjunta la majoria dels habitatges principals del municipi es mouen amb unes superfícies que oscil·len entre 76 i 150 m2. Es podria precisar més i dir que la mitjana de superfície dels habitatges principals de Sant Lluís se situaria entorn als 107 m2.



Gràfic 13. Superfície útil dels habitatges principals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE

1.4.3 Activitats econòmiques

Per analitzar la base econòmica local, es funcionarà a dues escales com en el cas de la població, a escala municipal, on hi ha la majoria de les dades, i a escala d’entitat o nucli de població, en aquells casos que es disposi d’informació suficientment desagregada. Les dades per elaborar aquest capítol s’han extret del document de memòria de l’Agenda Local 21 de Sant Lluís, de l’Anuari Econòmic de la Caixa del 2004 i de l’IBAE. En primer lloc ens centrarem en els grans índexs pel municipi de Sant Lluís. A l’Anuari econòmic de la Caixa del 2004 es detallen aquests índexs que relacionam a continuació.

TAULA XVII: Dades econòmiques. Font: Anuari econòmic de « La Caixa » 2004 Sant Lluís BALEARS

% Atur sobre població 2003 1,1 2,2

% Atur sobre població 1998 0,9 2,2

Nivell econòmic 2002 8 8

Variació renda disponible 97 - 02 8 8

Oficines bancàries 5 1.080

Activitats industrials 272 24262

Energia i aigua 6 309

Extracció i transf. min. energ i deriv.; ind. Quím 3 598

Indústries transf. De metalls; mec. Precisió 3 1.799

Indústries manufactureres 16 3.746

Construcció 244 17.810

76-90 m222,12%

106-120 m218,88%

31-45 m20,47%

Fins a 30 m20,08%

Més de 180 m25,06%

151-180 m25,53%

121-150 m213,59%

91-105 m225,28%

46-60 m22,21%

61-75 m26,79%



Variació activitats industrials 97-02 (%) 82,6 40,5

Activitats comercials majoristes 10 3.641

Matèries primeres agràries; alim., begudes i tabac 3 1.515

Comerç a l’engròs de art. consum durable 1 566

Altre comerç a l’engròs interindustrial 3 594

Altre comerç a l’engròs no especificat 3 313

Variació activitats comercials majoristes 98-03 (%) 100 6,8

Activitats comercials al detall 115 21.118

Total alimentació 56 5.993

Comerç tradicional 52 5.381

Supermercats 4 612

Total no alimentació 48 13.673

Vestit i calçat 8 3.799

Llar 14 3.631

Resta no alimentació 26 6.243

C. Mixt i altres 11 1.452

Ambulant populars 2 31

Ambulant mercadet 2 651

Altre comerç mixt 7 745

Variació activitats comercials al detall 98-03 (%) -2,5 8,7

Activitats de restauració i bars 62 9.592

Variació activitats de restauració i bars 98-03 (%) 29,2 8,9

Índex industrial 12 1.581

Índex comercial 8 2.234

Índex comercial a l’engròs 7 2.032

Índex comercial al detall 8 2.351

Índex de restauració i bars 11 2.820

Índex turístic 2002 176 14.920

Índex turístic 1997 96 15.962

Índex activitat econòmica 2002 12 2.333

Índex activitat econòmica 1997 8 2.228

La taxa d’atur s’ha incrementat molt lleugerament des de 1998 fins al 2003, situant-se ara amb un 1,1 % sobre la població total, tot i això la xifra queda bastant per sota de la que es té pel conjunt de les Illes Balears, 2,2 %. Cal comentar que aquesta taxa es calcula sobre la població total i això significa que l’estructura per sexe i edats de la població pot distorsionar els valors, seria més adequat calcular la taxa sobre la població activa.

El nivell econòmic ve expressat per la renda familiar disponible. El nivell econòmic del municipi de Sant Lluís és de 8, igual que el de la Comunitat Autònoma. Aquestes xifres suposen una renda familiar per habitant que oscil·la entre 12.300 i 13.000 €.

A més aquesta renda des de 1997 s’ha incrementat entre un 43% i un 48%, igual que el creixement que han experimentat les Illes, el valor 8 que apareix a la taula representa aquest interval de creixement.

Pel que fa a les activitats econòmiques presents al municipi cal destacar la importància que tenen totes aquelles vinculades al món de la construcció. De les 272 activitats considerades industrials, 244 es relacionen directa o indirectament amb la construcció. Amb aquestes dades sembla doncs que la construcció juntament amb el turisme constituirien la base econòmica local, i fins i tot la construcció més que el turisme.



Les activitats comercials i les de restauració, també mostren valors elevats al tractar-se d’un municipi costaner i turístic, però en cap cas el nombre d’activitats considerades s’apropa a les activitats de construcció enunciades.

A la part final de la taula estan detallats tota una sèrie d’índexs que reflecteixen la importància del municipi de Sant Lluís per cada activitat dins el conjunt de l’estat espanyol. Els valors representen la proporció de l’activitat de Sant Lluís sobre una base estatal de 100.000, i aquí si que queda prou clara la rellevància que té l’activitat turística en el municipi, és el valor més alt per a tots els indicadors mostrats, assolint un valor de 176. En els darrers 5 anys aquest indicador ha experimentat un fort increment, cosa que demostra que l’activitat turística en el municipi no està estancada, sinó en constant creixement.

Segons aquestes dades, el municipi de Sant Lluís és el quart per la seva activitat econòmica (12) del conjunt de l’illa de Menorca, només superat per Maó, Ciutadella i Alaior. Tot i això l’índex d’activitat és relativament baix en comparació amb els dos primers i al municipi que més s’assembla és al Mercadal (10). Sectors econòmics

Sector primari. Sector poc desenvolupat al municipi, aquest factor reflecteix el perfil econòmic del context balear on aquest sector es troba en recessió força generalitzada i té una importància econòmica molt secundària.

Sector secundari. Malgrat no constituir un sector preponderant de l’economia local, al igual que en el conjunt de l’illa i la comunitat, és remarcable l’existència d’un cert nivell d’activitat afavorit per l’existència d’un polígon i la proximitat del Port de Maó. Com s’explicava més amunt el subsector més important és el relacionat amb el món de la construcció que acapara pràcticament tota l’activitat d’aquest sector. Aquest subsector si que es pot considerar com un referent important a la base econòmica local.

Sector terciari. Sant Lluís presenta un sector serveis molt desenvolupat i amb un grau d’importància elevat, constituint un sector preponderant de l’economia local, al igual que en el conjunt de l’illa. Més amunt ja s’han indicat les activitats relacionades amb el comerç i la restauració, segons informava l’anuari econòmic de “La Caixa”, ara i per tancar amb aquest sector s’introduiran les dades referents a establiments turístics, segons les fitxes municipals de l’IBAE. El municipi de Sant Lluís comptava al 2002 amb 31 establiments turístics: 5 hotels, 17 apartaments, 1 hotel apartament, 5 hostals, 1 hostal residència, 1 agroturisme, 1 turisme interior. Pel que fa a places turístiques i sense canviar de font, es tenen les següents dades: 2.424 places a hotels i 1.971 a apartaments, en total 4.395 places a tot el municipi. Aquí s’haurien d’afegir les dades corresponents a Habitatges Turístics de Vacances, però no se disposa d’una font d’informació fiable que ens permeti conèixer el nombre de places de què se fa oferta mitjançant aquesta tipologia d’establiment.

Una altra manera d’apropar-nos a la distribució per sectors econòmics a Sant Lluís és a través de la distribució per sectors de la població activa. Les dades per a la confecció d’aquest punt s’han extret també de les fitxes municipals de l’IBAE. Amb aquesta informació i a manera de síntesi es conclourà aquest apartat de sectors econòmics.

Per tal de millorar la comprensió d’aquesta variable s’introduiran 4 gràfiques, dues de Sant Lluís, una pel mes de juliol (temporada alta) i una altra pel mes de desembre



(temporada baixa). Aquestes gràfiques es compararan amb dues de semblants per a l’illa de Menorca.

Els gràfics anteriors susciten dos aspectes a comentar. En primer lloc, cal remarcar el fet que el municipi de Sant Lluís presenta uns percentatges de treballadors al sector serveis inferiors als que es tenen a Menorca. Això és així, tant a la temporada alta com a la baixa. Sorprèn força la situació que es dóna a Sant Lluís a temporada baixa, en què el sector serveis és inferior al 50%. Per altra banda i en contraposició al pes reduït del sector terciari, s’ha de destacar la importància del sector construcció, que està molt més desenvolupat a Sant Lluís que a la resta de l’illa. Precisament el sobredimensionament del sector de la construcció és el que contribueix disminuir els valors relatius del de serveis.

El segon aspecte que s’ha de tractar dels gràfics és la diferència entre els mesos de temporada alta i baixa. Mentre els sectors, agricultura, indústria i construcció,

Agricultura3%

Indústria17%

Serveis48%

Construcció32%

No hi consta0%

Gràfic 14. Afiliats a la seguretat social, segons sector econòmic. Sant Lluís.

desembre de 2002. Font: IBAE

Agricultura2% Indústria

10%

Serveis67%

Construcció21%

No hi consta0%

Gràfic 15. Afiliats a la seguretat social, segons sector econòmic. Sant Lluís.

juliol de 2002. Font: IBAE

Agricultura3%

Indústria17%

Serveis62%

Construcció18%

No hi consta0%

Gràfic 16. Afiliats a la seguretat social, segons sector econòmic. Menorca.

desembre de 2002. Font: IBAE

Agricultura2%

Serveis72%

Indústria13%

Construcció13%

No hi consta0%

Gràfic 17. Afiliats a la seguretat social, segons sector econòmic. Menorca.

juliol de 2002. Font: IBAE



mantenen valors absoluts d’afiliats d’una manera més estable durant tot l’any, en canvi el sector serveis presenta una distribució més irregular, amb un màxim a l’estiu, temporada alta turística, i mínim a l’hivern. Aquest fet provoca les diferències en els valors relatius dels gràfics a dalt exposats.



1.5 SUBSISTEMA: EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I VEC-TORS AMBIENTALS

En aquest apartat de la memòria es procedirà a realitzar una relació dels equipaments dotacionals de què disposa el municipi de Sant Lluís i es detallaran també les infraestructures principals que donen servei al terme.

1.5.1 Equipaments

1.5.1.1 Escolar

El municipi de Sant Lluís disposa d’un centre educatiu, amb un total de 6 grups per educació infantil i 11 grups per educació primària. Es tracta del Col·legi Públic de Sant Lluís, que en el curs 2001-2002 tenia 359 alumnes matriculats, 112 d’infantil i 249 de primària, i uns 25 professors.

No existeix a Sant Lluís cap centre d’Educació Secundària, de Cicles Formatius de Grau Mitjà, de Cicles Formatius de Grau Superior, de Garantia Social ni cap d’Educació Especial, per la qual cosa els alumnes s’han de desplaçar al municipi de Maó.

La superfície total destinada a equipament escolar a les NS de Sant Lluís és de 79.229 m2, dels quals 17.462 pertanyen al nucli de Sant Lluís i 61.767 a les àrees de costa. Aquestes dades són d’ordenació i no significa que estiguin executades totes les zones.

1.5.1.2 Esportiu

Segons les dades exposades a l’Agenda Local 21 de Sant Lluís, el municipi té una ràtio elevada entre superfície esportiva i població de dret, si es compara amb la resta de l’illa. Aquesta proporció baixa molt durant els mesos de temporada alta, si es té en compte la població flotant que resideix al municipi.

Els equipaments esportius de propietat municipal són els que es relacionen a continuació:

Equipament Tipus Gestió CP Sant Lluís Pista Poliesportiva 6 Escola Pública Camp de Futbol Municipal Futbol 3 Entitat no lucrativa Camp de Futbol de Punta Prima Futbol 4 Ajuntament Bar el Escondite Pista de Tennis Privat Turístic Poliesportiu ses Canaletes Pista de Tennis Ajuntament

TAULA XVIII: Equipaments esportius de propietat municipal. Sant Lluís. Font: Cens d’equipaments esportius 2001.

La superfície destinada a equipament esportiu al municipi de Sant Lluís, segons dades de la memòria d’adaptació a les DOT, és de 106.206 m2, dels quals 19.108 es corresponen al nucli tradicional i la resta a les àrees de costa. Com en el cas de l’equipament escolar no tota aquesta superfície s’ha executat, es tracta simplement de superfícies d’ordenació.

1.5.1.3 Sociosanitari

Actualment, la població de Sant Lluís rep assistència sanitària a través d’un consultori local existent en aquest municipi, amb servei de visites diversos dies a la setmana.



Degut a la manca de serveis i dotació de personal, la població de Sant lluís s’ha de desplaçar fins a l’hospital de Maó per tots els serveis d’especialitat i altres serveis sanitaris.

Pel que fa a equipaments socials, inclosos els sanitaris i els culturals que veurem en el proper punt, a Sant Lluís s’han comptabilitzat fins a 78.098 m2 destinats a aquest ús a les NS. Aquestes dades procedeixen de l’Adaptació a les DOT de les NS. De la superfície mencionada 16.992 m2 corresponen al nucli de Sant Lluís i la resta a zones costaneres.

1.5.1.4 Cultural

Els equipaments culturals del municipi de Sant Lluís són els que es relacionen a continuació:

• Museus: Museu etnològic Molí de Dalt • Sales d’exposicions: Sala Cultural de l’Ajuntament • Teatres/auditoris: Teatre l’Oar, Centre Cultural

Si es relaciona Sant Lluís amb la resta de municipis de l’illa, es pot assegurar que es tracta d’un terme municipal suficientment dotat en aquest aspecte.

Nombre de museus Nombre de sales d’exposicions

Nombre de teatres/auditoris

Maó 3 6 4 Sant Lluís 1 1 2 Es Castell 2 1 1 Alaior 1 3 0 Es Mercadal 3 2 0 Es Migjorn Gran 0 1 1 Ferreries 1 1 0 Ciutadella 3 6 4

TAULA XIX: Equipaments culturals per municipis. Font: Agenda Local 21.

1.5.1.5 Zones Verdes

Les xifres referents a espais lliures públics pel municipi de Sant Lluís s’han extret de la modificació de les NS que fa l’adaptació a les DOT. A continuació es fa la relació de totes les superfícies d’EPL per cada nucli.



Nucli Superfície (m2) Sant Lluís i llogarets (urbà) 63.316 Polígon industrial i de serveis (urbà) 51.873 Sector 1. Cap d’en Font, costa (urbà) 15.222 Sector 2. Cap d’en Font-Cala Binissafúller, interior (SAU) 95.408 Sector 3. Cala Binissafúller (urbà) 12.665 Sector 4. Binissafúller (SAU) 61.039 Sector 5. Binibèquer Vell (urbà) 51.352 Sector 6. Binibèquer Nou – Cala Torret (urbà) 253.743 Sector 7. Torret de Baix (SAU) 111.080 Sector 8. Biniacollet (urbà) 59.463 Sector 9. Poblat de Biniancolla (urbà) 29.706 Sector 10. Son Ganxo-Son Remey (urbà) 14.515 Sector 11. Urbanització Biniancolla (SAU) 16.389 Sector 12. Punta Prima (urbà) 156.818 Sector 13. sa Savina de Baix (SAU) 110.124 Sector 14. Alcalfar (urbà) 4.400 Sector 15. s’Algar (urbà) 13.500 Total 1.120.613

TAULA XX: Espais lliures públics. Font: Memòria de la Modificació de les NS de Sant Lluís per a la seva adaptació a les DOT

1.5.2 Infraestructures i vectors ambientals

1.5.2.1 Aigua

Aigua potable

Subministrament

Actualment la xarxa d’abastiment d’aigua potable de Sant Lluís és gestionada per la companyia Aigües de Sant Lluís. A l’any 2001 la xarxa de Sant Lluís donava servei a un total de 4.000 abonats que corresponen a uns 8.000 habitants.

La captació d’aigua de la xarxa es produeix mitjançant 20 pous que es troben distribuïts en el municipi. Les urbanitzacions de s’Algar i Binissafúller es troben sense connexió a xarxa d’aigua potable, amb el seu propi sistema de distribució.

La xarxa pública de abastament d’aigua de consum de Sant Lluís està dotada de 10 pous i 6 dipòsits d’acumulació amb una capacitat de 6.800 m3.

Consums

Segons s’exposa a la Memòria de l’Agenda Local 21, durant l’any 2000 es van subministrar un total de 1,15 Hm3 d’aigua a través de la xarxa, dels quals, un 56% va correspondre al consum d’aigua d’ús domèstic, un 19% al consum hoteler, un 1% al consum de l’administració, i un 3% a consum industrial. El consum domèstic experimenta un gran augment durant l’estiu, passant de 69.000 a 280.000 m3/tri, entre el 1r i el 3r trimestres del 2001.

Aigües residuals (Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 9: Infraestructures).

La xarxa de clavegueram es troba distribuïda per a tot el nucli urbà de Sant Lluís i per la majoria de les urbanitzacions del terme municipal. Només no estan connectades a la



xarxa dues urbanitzacions que no es troben regularitzades per part de l’Ajuntament. D’aquestes urbanitzacions la major part d’habitatges encara funcionen amb fosses sèptiques.

La xarxa de clavegueram, gestionada per Aigües de Sant Lluís es separativa en la seva major part, de forma que es facilita la no saturació del clavegueram amb l’aigua de pluja. El sistema disposa de vàries estacions de bombeig, ja que la xarxa de recollida segueix els cursos naturals dels barrancs i conflueix en un bombeig central, que impulsa cap a la planta de tractament. La xarxa presenta un cert problema de sobresaturació de col·lectors a l’estiu, i es provoquen certs problemes a la unitat de bombeig.

La major part de les aigües residuals produïdes al municipi es tracten a l’estació depuradora, EDAR de Sant Lluís, gestionada per SEARSA. Només la urbanització de Biniancolla disposa d’un sistema de tractament propi.

El cabdal diari màxim tractat a l’EDAR és de 10.000 m3.

1.5.2.2 Energia

D’acord amb les dades presentades a la memòria de l’Agenda Local 21, el consum total final d’energia a Sant Lluís durant l’any 2001 s’ha estimat en 7.163 Tep (tep: tona equivalent de petroli, que equival a 11.600 kWh). El consum per càpita al 2001 és d’1,54 tep/hab/any si es considera la població de dret. Si en canvi es considera la població de fet el consum per càpita es redueix fins un valor de 0,86 tep/hab/any. La mitjana insular per aquest darrer indicador és d’1,18 tep/hab/any, per tant es pot dir que els valors de Sant Lluís queden per sota.

La font energètica amb un major consum correspon als combustibles líquids per el transport terrestre i climatització, amb un 56% (3.989 tep/any) de les necessitats del municipi, seguit de l’electricitat, amb un 39% (2.794 tep/any). La resta de fonts energètiques representen el 4,7% restant, GLP bàsicament 4%. Actualment el grau d’implantació de les energies renovables és molt reduït, 0,7% del total, 24 tep corresponen a biomassa, i 26 tep corresponen a energia solar.

El consum més elevat en el municipi durant l’any 2001 va correspondre al transport, amb un 50% (3.519 tep/any), seguit del sector domèstic, amb un 19% (1.396 tep/any). El tercer sector que més consumeix és el sector terciari (comercial + hostaleria + restauració) amb un 19% més. La indústria consumeix el 10% i l’administració pública l’1,5% restant.

1.5.2.3 Residus

Durant l’any 2001, al municipi de Sant Lluís es varen produir 5.260 tones de residus sòlids urbans, amb una gran concentració de generació als mesos d’estiu, degut principalment a l’afluència de turisme. La generació de residus per càpita per l’any 2001 a Sant Lluís és de 3,12 kg/hab/dia, calculada a partir de la població de dret.

La recollida de RSU s’efectua a través de contenidors en vorera per tot el municipi. Existeixen àrees d’aportació, on es troben els contenidors de recollida selectiva més el rebuig. Pel que fa als contenidors de recollida selectiva, a l’any 2001 es comptava amb 78 contenidors: 28 destinats a vidre, 26 al paper, i 24 als envasos lleugers, tots ells del tipus iglú. La recollida de piles es fa a través dels contenidors de plàstics situats al carrer.



1.5.2.4 Xarxa viària i transports

(Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 9: Infraestructures)

La xarxa viària de Menorca s’estructura en dos grups de carreteres, la xarxa viària principal i la xarxa viària secundària. La xarxa viària principal al municipi de Sant Lluís està integrada únicament per la següent carretera.

• La Me-8 de Maó a s’Algar, només fins a l’altura de Sant Lluís. Segons dades de la fase de memòria del Pla Director Sectorial de Carreteres de Menorca, les carretera enunciada presenta la següent intensitat mitjana diària de trànsit a l’any 2003. El punt de control se situa al Km 2,6, entre Maó i Sant Lluís, i la seva intensitat mitjana diària és de 16.167 vehicles. Les carreteres de la xarxa secundària són les següents:

• La Me-6 de Sant Lluís a es Castell.

• La Me-10 de Sant Lluís a Binibèquer, Cap d’en Font i Binidalí.

• La Me-8 de Maó a s’Algar, des de Sant Lluís fins a s’Algar. Pel que fa a les dades de imd d’aquestes vies:

• A la carretera Me-8, en el punt Km 5,5, l’imd era al 2003 de 2.877.

• La Me-6 de Sant Lluís a es Castell, a l’altura del Km 1,5, és a dir, a l’altura de Trebalúger, presentava una imd de 4.449 vehicles.

• La Me-10, de Sant Lluís a Binibèquer, Cap d’en Font i Binidalí, a l’altura del punt quilomètric 0,5, és a dir a la sortida de Sant Lluís, presentava una imd de 4.198 vehicles a l’any 2003.

Aparcaments

Actualment els aparcaments disponibles a Sant Lluís són els existents a la xarxa viària, dos petits aparcaments a la zona sud del poble (un prop de la rotonda de sa Pau i l’altre al poliesportiu) i un, també reduït, a l’extrem nord del carrer. Parc de vehicles

A l’any 2001 i segons dades de l’IBAE al municipi de Sant Lluís hi havia 5.227 vehicles, dels quals 4.184 eren turismes, 455 motos, 586 camions, 1 autobús i 1 tractor. Si es considera que al 2001 hi havia 4.626 habitants empadronats al municipi s’arriba a la conclusió que hi ha una mitjana d’1,24 vehicles a motor per cada habitant empadronat. El que passa és que aquí no es considera la població flotant, que viu o fa les seves vacances al municipi però que no està empadronada, i sí que se suposa que s’inclouen els cotxes de lloguer, amb la qual cosa es produeix una distorsió de les xifres finals.



1.6 SUBSISTEMA: PATRIMONI

(Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 10:Patrimoni)

Relació de Béns d’Interès Cultural del municipi de Sant Lluís:

• Zona Arqueològica Cova de Ses Figueretes. Codi: (A.R.I.) 55 0000262 00000.

• Pujol de ses Mates. Codi (R.I.) 51 0003731.

• Biniarroca. Codi: (R.I.) 51 0003732 00000.

• Binibèquer Nou. Codi: (R.I.) 51 0003733 00000.

• Binibèquer Vell. Codi: (R.I.) 51 0003734 00000.

• Es Barranc. Codi: (R.I.) 51 0003735 00000.

• Sa Cala. Codi: (R.I.) 51 0003736 00000.

• Biniparratx Gran. Codi: (R.I.) 51 0003737 00000.

• Biniparratx Petit. Codi: (R.I.) 51 0003738 00000.

• Biniparratxet. Codi: (R.I.) 51 0003739 00000.

• Biniparrell Gran. Codi: (R.I.) 51 0003740 00000.

• Biniparrell Nou. Codi: (R.I.) 51 0003741 00000.

• Binirrament d’en Cavaller. Codi: (R.I.) 51 0003742 00000.

• Binissafúller Nou. Codi: (R.I.) 51 0003743 00000.

• Binissafullet dets Antigots. Codi: (R.I.) 51 0003744 00000.

• Binissafulet Nou. Codi: (R.I.) 51 0003745 00000.

• Cala d’Alcalfar. Codi (R.I.) 51 0003746 00000.

• Camp Sarc. Codi : (R.I.) 51 0003747 00000.

• Es Rafalet. Codi: (R.I.) 51 0003748 00000.

• Es Rafalet Petit. Codi : (R.I.) 51 0003749 00000.

• Es Rafalet Vell. Codi: (R.I.) 51 0003750 00000.

• So N’Orfila. Codi: (R.I.) 51 0003751 00000.

• Torret de Dalt. Codi: (R.I.) 51 0003752 00000.

• Sa Vinya Vella. Codi: (R.I.) 51 0003753 00000.

• Torre de Vigia de Torret: Codi: (R.I.) 51 0008581 00000.

• Binissafúller de sa Torre. Codi : (R.I.) 51 0008582 00000.

• Alcalfar. Codi: (R.I.) 51 0008583 00000.

• Punta Prima o des Ganxo. Codi: (R.I.) 51 0008584 00000.

• T. De Binifadet. Codi: (R.I.) 51 0008585 00000.



• T. de Torret de s’Atalaia. Codi: (R.I.) 51 0008586 00000.

• T. d’Alcalfar Vell. Codi: (R.I.) 51 0008587 00000.

• T. De Rafalet Petit. Codi : (R.I.) 51 0008588 00000.

• T. De Binibèquer Nou. Codi: (R.I.) 51 0008589 00000.

• Torre de Binibèquer Vell. Codi: (R.I.) 51 0008590 00000.



1.7 SUBSISTEMA: PLANEJAMENT

1.7.1 Evolució històrica i situació urbanística actual

Nucli de Sant Lluís

L’establiment del poble de Sant Lluís l’any 1762 és una fita important a la història de l’urbanisme de Menorca. Per primera vegada s’aplica a l’illa la metodologia de l’urbanisme modern en la creació d’un nou poble (els pobles de Menorca s’havien desenvolupat fins aquell moment sense cap planificació preestablerta).

La nova construcció del poble de Sant Lluís té tres característiques importants a destacar: en primer lloc, el fet de ser un poble prèviament dissenyat, en segon lloc, presenta uns trets urbans ben diferenciats: carrers rectes i amples, i, en últim lloc, el poble creix en base a cases que compleixen unes ordenances, fet que dóna homogeneïtat al conjunt.

El poble de Sant Lluís manté la seva morfologia originària fins a l’època del franquisme, quan es construeix l’avinguda de la Pau, que constitueix un desviament de l’eix d’entrada principal al poble des de Maó. Aquesta avinguda és d’una amplada considerable, uns 20 metres i discorre paral·lela a l’eix nord-sud de la trama de Sant Lluís. La seva aparició constitueix una ruptura forta amb l’estructura urbana originària, es construeixen blocs d’habitatges de planta baixa més tres a un poble on només hi havia planta baixa més ú.

Llogarets

Partint del nucli de Sant Lluís es donen una sèrie de creixements suburbans al voltant de camins rurals (es Pou Nou, s’Ullestrar i Torret). Tots ells han nascut com a casetes amb hortal, que amb el temps han esdevingut habitatges i jardí. Torret i s’Ullestrar són els més antics, amb agrupacions d’habitatges summament interessants per la seva densitat, diversitat de tipologies (casetes aparellades, aïllades, alineades a vial, etc.) i arquitectura autòctona. Es Pou Nou és el més modern, i deriva de conjunt de casetes d’eines que es van anar convertint de manera no regulada en petits habitatges. Actualment el planejament recull totes aquestes zones, que constitueixen sòl urbà.

Nuclis Rurals

En sòl rústic es reconeixen sis nuclis rurals a Sant Lluís: sa Bateria, Camp Sarc, Ca’s Vidals, Camí de Binibecó, Camí de ses Cases Velles i Arribada d’Alcalfar, que totalitzen una superfície de 37 hectàrees. Tots aquests nuclis són relativament moderns, constituïts per habitatges unifamiliars aïllats en parcel·les bastant grans, i procedeixen o bé d’una excessiva permissivitat en la construcció d’habitatges en sòl rústic, o bé d’actuacions il·legals.

Urbanitzacions turístiques

Aquestes urbanitzacions de la costa ocupen a Sant Lluís pràcticament tot el litoral, connectant les unes amb les altres i formant un continu només interromput en el tram entre Alcalfar i Punta Prima. Són les següents d’est a oest: s’Algar, Cala Alcalfar. Sa Savina de Baix, Punta Prima, Biniancolla, Binibèquer Vell, Binissafúller, Son Ganxo, Cala Torret, Binibèquer Nou, Binissafúller Platja, Binissafúller Roters i Cap d’en Font.

Totes elles parteixen a la vorera de la costa i es prolonguen terra endins 0,5 Km i 1 Km aproximadament. La seva configuració és molt semblant en tots els casos: la major part del territori està ocupat per habitatges unifamiliars aïllats en parcel·les d’entre 500



i 1.500 m2 i es troben també apartaments en filera i algun conjunt hoteler. De totes aquestes urbanitzacions, Cala Alcalfar, Punta Prima, Biniancolla i Torret tenen un antic nucli originari de casetes i magatzems de pescadors, que en tots els casos han perdut totalment el seu caràcter, si no és que han desaparegut (Cala Alcalfar podria ser l’única excepció). Totes aquestes urbanitzacions tenen un caràcter marcadament turístic, és a dir, estan bàsicament destinades a la residència i esplai dels visitants que venen a Menorca a l’època estival.

Evolució del Planejament

Les Normes subsidiàries (NS) que entren en vigor el 16 de setembre de 1982, són l’instrument a partir del qual s’ha desenvolupat la política urbanística de Sant Lluís durant les dues darreres dècades. Posteriorment es va aprovar l’adaptació d’aquestes NS al les Directrius d’Ordenació Territorial.

1.7.2 Classificació del sòl

(Vegeu Mapa 11: Classificació del sòl, segons el PTI)

Si hi ha alguna característica remarcable de la classificació del sòl al municipi de Sant Lluís, és el gran consum de territori en forma de sòl urbà. La superfície urbana constitueix quasi el 12% de la superfície del municipi i s’apropa, en la seva quantitat total, a Maó, que té un terme municipal més de cinc vegades més extens que Sant Lluís.

Aquestes xifres s’expliquen perquè bona part d’aquest sòl urbà s’ocupa amb habitatges unifamiliars aïllats, que generen un model que consumeix molt de territori.

Segons les dades exposades a la Memòria de l’Adaptació de les NS a les DOT, les superfícies corresponents a cada classe de sòl són les que s’exposen a continuació, a la següent taula:

Classe de sòl Superfície (Ha) Sòl Urbà 415,43 Sòl Apte per a la Urbanització 171,84 Sòl Rústic 2.928,38

Protegit (AANP) 468,61 AIA 907,67 Resta 1.552,10

Total 3.515,65 TAULA XXI: Classificació del sòl i qualificació a Sòl Rústic.

Font: Memòria de la Modificació de les NS de Sant Lluís per a la seva adaptació a les DOT

Si es pren com a base la cartografia del PTI, que es plasma en el mapa 11 d’aquesta memòria, es pot comprovar que aquestes xifres inicials varien lleugerament:



Classe de sòl Superfície (Ha) Sòl Urbà 424,07 Sòl Apte per a la Urbanització 197,58 Equipaments 67,10 Sòl Rústic 2775,01

ANEI (AANP) 269,66 ANEI 28,34 ANIT 869,35 AIA 764,21 SRG 843,42

Total 3.463,77 TAULA XXII: Classificació del sòl i qualificació a Sòl Rústic.

Font: Cartografia de classificació i qualificació del PTI



2 DIAGNOSI TERRITORIAL En aquest apartat i partint de l’anàlisi eleborat amb anterioritat es realitzarà una diagnosi dels principals problemes i avantatges detectats pel municipi de Sant Lluís. Aquesta diagnosi es durà a terme en primer lloc per cada un dels subsistemes fets servir al capítol d’anàlisi i posteriorment i ja a manera de resum, molt sintètic, s’identificaran els principals assumptes urbanístics del terme que s’hauran de tenir en compte en el procés d’Adaptació del Planejamet.

2.1 DIAGNOSI PER SUBSISTEMES 2.1.1 subsistema físico-natural

Medi físic

• Municipi eminentment Pla, amb poques zones de relleu accidentat que caldrà preservar. El territori del terme municipal de Sant Lluís és eminentment pla, exceptuant alguns barrancs, com Biniparratx, Binissafúller, o Rafalet o algunes serraladetes a la part posterior de la costa com a sa Savineta, Punta Prima i Biniancolla. Aquestes zones, tant pels seus valors paisatgístics, com per a la singularitat que representen dins el terme, haurien de resultar protegits.

• Pocs espais destinats al conreu. No hi ha molts espais aptes pel conreu segons es pot comprovar al mapa 3 de capacitat agrològica, tot i això seria convenient que aquests espais i aquells altres que sempre s’han destinat de manera més clara a l’agricultura, fossin considerats al manco com a AIA.

• Zones amb risc d’inundació. Pel que fa a l’hidrologia superficial, i al llarg dels principals cursos se detecten zones de risc d’inundació, que han de ser incloses per l’adaptació com a sòl rústic protegit, amb la categoria de Àrea de Prevenció de Riscos. Entre d’altres es detecten les següents zones de risc al municipi, que a més queden reflectides a la cartografia adjunta: Binissafúller, Binibèquer, Torret de Baix, Punta Prima, Alcalfar i Cala Alcalfar.

• El balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn a Sant Lluís és deficitari amb observació d’alguns fenòmens d’intrusió marina. El Pla Hidrològic no preveu per a l’aqüífer de Migjorn problemes d’abastiment d’aigua. El Pla estima un augment assumible de la demanda d’aigua, passant de 22,8 Hm3 a l’any 1996 a 24,9 Hm3 al 2016. Tot i això s’ha de considerar com a deficitari el balanç hídric de l’aqüífer en els darrers anys, amb problemes d’intrusió marina en certes zones del litoral del municipi de Sant Lluís. Actualment l’aqüífer de Migjorn es considera que té una capacitat de 50 Hm3 per any, i amb un balanç hídric positiu a nivell de tota l’illa, segons les previsions del Pla Hidrològic. El balanç, però, canvia segons la posició geogràfica, i al municipi de Sant Lluís es considera que és deficitari, amb l’observació d’alguns fenòmens d’intrusió marina en el litoral.

• Els materials litològics del municipi són força permeables cosa que suposa un més elevat risc de contaminació dels aqüífers. La major part del terme municipal està ocupat per materials força permeables de manera que el risc de contaminació dels aqüífers també és més elevat. A les zones amb més risc s’hauran de regular els usos permesos.



• Riscos d’erosió, incendi i esllavissament. A més, tal i com es comentava a l’apartat de riscos, hi ha altres tipus de risc que s’han de tenir en consideració a l’hora de fer l’ordenació. Risc d’esllavissament, gairebé inexistent, risc d’incendi o risc d’erosió. En tots els casos s’hauran d’aplicar les correccions pertinents tal com estableix el PTI.

Medi natural

• Superfície relativament considerable d’àrees naturals en el terme municipal, a una segona franja entorn a la costa. En el municipi existeixen diverses àrees considerades d’interès per a la conservació del patrimoni natural i el paisatge, les quals suposen una porció de territori considerable en el conjunt del terme. Aquestes àrees es troben a la zona costanera i inclouen alguns hàbitats, comunitats i espècies vegetals i animals de gran valor, alguns d’ells molt fràgils. Algunes àrees d’interès gaudeixen actualment de protecció, concretament les que formen part de l’ANEI 9 de la Cala de Sant Esteva al Caló d’en Rafalet (57 Ha en el terme). A l’oest del terme i cap al mar hi ha una petita part de l’ANEI núm 11 de Biniparratx a Llucalari (8,7 Ha en el terme). Els illots del terme municipal també són considerats com Espais Naturals Protegits amb la Categoria d’ANEI d’Alt Nivell de Protecció, la mateixa categoria assignada als Alzinars.

• Pràcticament tots els espais naturals del terme municipal estan protegits per alguna figura de la planificació supramunicipal. Si es comparen els mapes de la memòria referents a vegetació i a classificació es pot observar que només hi ha algunes àrees considerades d’interès per a la conservació del patrimoni natural i el paisatge que no estan protegides per cap figura específica, es tracta bàsicament d’espais ja considerats com a Sòl Urbà o Urbanitzable, que encara no s’han executat. El PTI, en aquest sentit, ha contribuït a millorar aquest aspecte incrementant la protecció dels espais considerats com a valuosos des del punt de vista ecològic. A part de les àrees considerades ANEI, s’han inclòs Àrees d’Alt Nivell de Protecció i Àrees Naturals d’interès territorial que han contribuït de manera decisiva a protegir aquests indrets.

• Manca de consideració del medi marí. D’altra banda, a causa del poc coneixement que es té del medi marí a Menorca es tendeix a excloure aquestes comunitats de les iniciatives de protecció i gestió del medi natural. En el municipi de Sant Lluís, aquesta carència és evident, perquè ni la zona marítima de l’Illa de l’Aire ni la de Cap d’en Font, considerades d’alt interès per a la conservació del medi marí, gaudeixen de protecció. Una de les opcions per corregir aquestes mancances seria considerar l’àmbit de l’illa de l’aire com a Reserva Natural Marítimo-Terrestre, tot i que s’ha de remarcar que aquest és un tema que queda fora de la competència municipal.

• Estrangulament dels corredors biològics. L’extrem sud-est de l’illa (que inclou els municipis de Sant Lluís i es Castell) es connecta amb la resta per dues úniques zones: l’espai que resta entre l’extrem nord de l’aeroport i Maó i l’espai que resta entre l’extrem sud de l’aeroport i la costa. Aquestes connexions estan actualment en perill de tancar-se amb el creixent polígon industrial de Maó i l’ampliació de l’aeroport. Els problemes de connectivitat de



l’àrea mencionada amb la resta del territori es podrien agreujar si a part d’aquest creixement d’infraestructures s’ampliessin certes zones urbanitzades de la costa, tancant així l’únic pas de la fauna.

2.1.2 Paisatge i ocupació del sòl

• La unitat paisatgística constituïda per la franja costanera amb usos naturals és la que mereix un tractament més proteccionista. En el municipi de Sant Lluís es distingeixen dues unitats paisatgístiques: la plataforma interior, del centre, nord i nord-oest i la franja litoral i eminentment turística del sud-est. La primera de les dues és una unitat molt plana, amb formacions calcoarenítiques, ocupada per usos agraris molts d’ells en procés d’abandonament i la vegetació natural se redueix a petites taques d’ullastrar o alzinar situades sobre bombaments del relleu. La segona unitat, la de la franja litoral presenta un relleu més heterogeni, el relleu pla se rebaixa de forma suaument escalonada cap a la costa, configurant-se una espècie d’amfiteatre natural d’escassa pendent que mor a una línia de costa de penya-segats mitjans i baixos. La vegetació natural en aquesta segona unitat ocupa tots els espais compresos entre les urbanitzacions, la costa i la plataforma interior, ocupant també l’interior dels barrancs que es formen. Els espais naturals d’aquesta segona unitat presenten una major qualitat i fragilitat paisatgística que la resta de zones del municipi i en conseqüència també mereixen un tractament especial.

• S’està produint un procés continu d’abandonament dels camps de conreu del municipi. La superfície de camps de conreu abandonats o en procés d’abandó i de les zones improductives, supera el 40% de la superfície municipal. Aquests espais són ocupats progressivament per vegetació natural. La superfície ocupada per usos urbans és també elevada si se compara amb la del conjunt de l’illa, al municipi de Sant Lluís el percentatge se situa per sobre del 8%, mentre que al conjunt de Menorca aquest percentatge és d’un 5%.

2.1.3 Activitats econòmiques i població

• Creixement de població accelerat a la darrera dècada. La població de Sant Lluís ha experimentat un creixement accelerat des de 1991, s’ha incrementat en més de 2000 nous habitants en aquests 12 anys. S’ha passat de 3.087 habitants al 1991 a 5.216 al 2003, cosa que representa un creixement absolut del 68,9%, amb un ritme d’un 4,27% anual. La causa d’aquest creixement és sobretot el balanç migratori que també s’ha anat incrementant progressivament des de 1996. Conseqüència de tot plegat és una distribució de la població, segons el seu origen, que mostra uns percentatges de població nascuda fora de Balears molt superiors als de Menorca o Balears. Només un 58% de la població del municipi és nascuda a Balears, front un 59 % de Balears o un 65% de Menorca. Una altra conseqüència és la distribució per edats, els grups d’adults són més nombrosos que a altres indrets per l’arribada constant d’immigrants.

• Importància de la població flotant en els mesos de temporada alta. Als mesos d’estiu es calcula una població pel municipi que podria estar entorn dels 17.585 o 17.316 habitants, segons dades exposades a la memòria. Aquesta



població flotant se concentra bàsicament en els nuclis costaners que és on hi ha les residències secundàries i les places turístiques.

• Les previsions de creixement de població en els propers anys són també força elevades si es mantenen les tendències actuals. Les diferents projeccions de població plantejades en aquest document preveuen una població per al 2010 que pot oscil·lar entre els 5.950 habitants i els 7.680, per al 2015 entre 6.570 i 9.550, i per al 2020 entre 7.160 i 11.480. Aquestes projeccions s’han fet en base a diferents hipòtesis d’evolució de cada un dels components de la població de Sant Lluís, fecunditat, mortalitat i migracions, des dels darrers anys fins als estadis previstos.

• El període 1998-2001 ha estat un dels de major construcció de nous habitatges dels últims 60 anys, tant a Sant Lluís com a la resta de Menorca. La construcció de nous habitatges es va disparar a partir de la dècada dels 70 i s’ha mantingut estable durant les dècades dels 80 i 90. Concretant un poc més, es pot afirmar que el període 1998-2001 és un dels més actius des del punt de constructiu.

• Relativa importància de les segones residències. Al municipi de Sant Lluís hi ha 1982 habitatges dels quals un 63,8% són habitatges familiars principals convencionals, un 34,1% són habitatges secundaris, i només un 1,9% són habitatges buits. La proporció d’habitatges secundaris és bastant moderada sobretot pensant que moltes de les urbanitzacions costaneres són urbanitzacions de residències secundàries.

• Proliferació d’habitatges en Sòl Rústic. La presència d’habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic, tot i que és un tema que no s’ha inclòs a la memòria purament informativa, si que se considera prou rellevant per tractar-lo en aquest apartat, ja que es tracta d’un dels elements que configuren del territori municipal. Els habitatges en sòl rústic s’han de considerar com un dels assumptes urbanístics bàsics en el municipi, i segons estudis previs i diverses aproximacions el terme municipal de Sant Lluís podria tenir uns 600 habitatges unifamiliars aïllats d’aquest tipus, la majoria d’ells probablement residències secundàries. Per fer una idea del que això suposa, s’ha de dir que aquests habitatges representen el 16% dels existents en el sòl rústic a tota l’illa de Menorca. Aquest fet s’explica en bona mesura per l’elevat grau de parcel·lació del sòl rústic de Sant Lluís.

• Renda familiar disponible semblant a la del conjunt de les Illes Balears. Pel que fa a aspectes estrictament econòmics comentar que la renda familiar disponible per habitant és igual que la de les Illes Balears, és a dir que oscil·la amb una forquilla d’entre 12.300 i 13.000 €.

• La base econòmica local està sostinguda fonamentalment per dos sectors, la construcció i el turisme amb els seus serveis. En el terme municipal de Sant Lluís hi ha 4.395 places turístiques. Una característica consubstancial a l’activitat turística és l’estacionalitat que queda reflectida a la distribució per sectors de la població activa, un 48% de població al sector serveis als mesos de temporada baixa i un 67% als de temporada alta. Per altra banda, de les 277 activitats considerades industrials n’hi ha 244 que es relacionen directa o indirectament amb la construcció i a més un 32% de la població activa en els mesos de temporada baixa treballa en aquest sector.



2.1.4 Infraestructures i equipaments

• Amb les previsions de creixement de població quedaran infradimensionats els equipaments docents. Sant Lluís disposa d’una escola d’educació infantil i primària amb una capacitat aproximada d’uns 360 alumnes. Pel que fa a l’ensenyament secundari, depèn dels centres de Maó. Si la població continua creixent al ritme dels darrers anys, en breu l’equipament docent podria quedar petit i seria necessària l’ampliació o construcció d’un nou centre d’educació infantil i primària. De fet el mapa escolar 2000-2004 ja preveia l’ampliació amb noves aules a Sant Lluís de l’equipament destinat a educació infantil. La dotació per educació primària, en canvi, no ha estat objecte d’inclusió a la proposta de Mapa Escolar 2000-2004, tot i que l’Ajuntament ja ha fet petició expressa de la seva ampliació. Pel que fa a educació secundària s’haurien de fer els estudis pertinents per conèixer la viabilitat d’un centre, però segons les previsions fetes pel PTI, si s’hagués de fer un institut d’ensenyament secundari a la zona s’hauria d’ubicar en es Castell. A les urbanitzacions de la costa no hi ha equipaments educatius, per bé que de moment tampoc són estrictament necessaris, perquè es tracta de zones destinades preferentment a segones residències. A mitjà termini però, com apunta la memòria del PTI, es podria superar també el llindar de demanda de les zones costaneres, amb assentaments que tendeixen a superar la fase d’ocupació estacional i esdevenir nuclis de residència permanent.

• La dotació d’equipaments esportius queda curta durant els mesos de temporada alta. Tal com s’exposava a l’apartat de la memòria, el municipi de Sant Lluís presenta una ràtio elevada de superfície esportiva respecte a la població de dret, si es compara amb la resta de l’illa. En canvi, aquesta proporció respecte a la població total a l’agost es redueix dramàticament a nivells molt baixos. Això s’explica per la gran quantitat de població estacional que té Sant Lluís a les urbanitzacions. De totes maneres, podríem assegurar que el nucli de Sant Lluís té una dotació adequada d’equipaments esportius i que el problema resideix més a les urbanitzacions costaneres, moltes de les quals no tenen cap tipus d’equipament, i en canvi si que disposen de sòl qualificat per a tal ús. El PTI no preveu noves instal·lacions específiques per a Sant Lluís, però si que preveu la millora del Camp de Futbol i del poliesportiu.

• A Sant Lluís hi ha un centre de salut, que caldria ampliar tal com preveu també el PTI, en canvi l’atenció hospitalària depèn de Maó. Per altre costat, s’ha d’assenyalar que no hi ha equipaments públics a les urbanitzacions costaneres, i que per tant aquest servei a la temporada alta és més deficient, igual que passava amb l’esportiu. Amb l’objecte de millorar la dotació a les zones turístiques el PTI proposa la creació a Punta Prima d’un consultori temporal als mesos d’estiu. Pel que fa a la resta d’equipaments socials, convé mencionar, tal com fa la diagnosi de l’Agenda Local i el PTI, que seria necessària una petita llar d’avis.

• Des del punt de vista d’equipaments culturals, es pot afirmar que el municipi de Sant Lluís estaria suficientment dotat. El PTI preveu, així i tot, per fases successives, crear a Sant Lluís un espai cultural polivalent, per a teatre, música, conferències...



• Equipaments administratius i cementiri són altres equipaments que necessiten millorar. Altres necessitats dotacionals que s’han de subsanar segons el PTI són la millora i ampliació dels equipaments administratius de l’ajuntament i del cementiri.

• Les reserves d’Espais Lliures Públics fetes en el planejament són suficients per donar servei a la població del municipi. Ara bé, com se diu a la memòria de l’Agenda Local molts d’aquests espais no s’han executat encara de manera adequada, sobretot a les urbanitzacions costaneres.

• L’autonomia del sistema d’abastament d’aigua potable en el municipi és correcte . Existeixen 6 depòsits d’emmagatzematge en el sistema d’abastiment municipal d’aigua potable, amb una capacitat de 6.800 m3. La capacitat d’autonomia que tenen aquests depòsits és de dos dies a l’estiu, és a dir, en el moment de màxim consum. Es tracta per tant d’una autonomia correcte.

• S’Algar i Binissafúller són dues urbanitzacions amb un sistema d’abastiment d’aigua potable propi. Segons s’apunta a la memòria de l’Agenda Local s’està estudiant la possibilitat d’incorporar les dues urbanitzacions al sistema d’abastiment municipal.

• El 100% del nucli urbà de Sant Lluís es troba connectat a la xarxa de clavegueram, en canvi, només el 60% de les urbanitzacions es troben connectades. Algunes d’aquestes zones sense clavegueram disposen de fosses sèptiques. La major part de les aigües residuals produïdes al municipi es tracten a l’estació depuradora, EDAR de Sant Lluís, gestionada per SEARSA. Només la urbanització de Biniancolla disposa d’un sistema de tractament propi. El cabdal màxim diari tractat a la depuradora és de 10.000 m3.

• S’ha produït en els darrers anys un augment continuat del consum energètic, per sobre fins i tot de l’augment demogràfic. El consum si es té en compte la població total assoleix 0,86 tep/hab/any. Com a conseqüència de l’estacionalitat de l’activitat turística a més es produeix un augment considerable del consum energètic en els mesos d’estiu, sobretot energia elèctrica però també combustibles per al transport.

• Augment constant de la producció de residus en els darrers anys. Igual que en el consum de recursos naturals s’ha produït un augment de la producció de residus, amb una forta estacionalitat i concentració als mesos d’estiu. La generació total de residus en el municipi per a l’any 2001 va ser de 5.260 tones, amb una producció per càpita i dia de 3,12 Kg.

• Elevada intensitat mitjana diària de trànsit a la carretera entre Maó i Sant Lluís (Me-8) amb importants retencions de vehicles en alguns moments. Al 2003 l’IMD d’aquesta carretera era de 16.167 vehicles. Aquestes xifres són excessivament elevades en relació a les característiques de la carretera i és en el període estival, quan es produeixen importants retencions en els accessos. A tot això s’ha d’afegir que el polígon industrial de Sant Lluís s’ha ubicat a la mateixa carretera, i ha contribuït amb el volum d’activitats i serveis que conté a incrementar el trànsit.

Lligat a la saturació de les carreteres s’ha de parlar del parc de vehicles que al municipi, i a l’any 2001, era de 5.227, cosa que suposava una ràtio de 1,24 vehicles per habitant.



• Disponibilitat d’una xarxa secundària molt desenvolupada. L’avantatge de Sant Lluís és que disposa d’una xarxa viària força desenvolupada, amb moltes vies secundàries, que en cas que sigui necessari es poden convertir en alternatives de les vies més usades.

• Manca de places d’aparcament al nucli de Sant Lluís. Segons es desprèn de la memòria de l’Agenda Local 21, hi ha una percepció de manca de places d’aparcament a les zones pròximes al centre del nucli principal.

2.1.5 Planejament

• Homogeneïtat de la trama urbana del nucli de Sant Lluís. En el nucli de Sant Lluís s’ha de destacar el fet que la trama urbana i la tipologia de les edificacions són relativament homogènies, es tracta d’un nucli dissenyat amb una planta hipodàmica cap a finals del segle XVIII. Aquesta homogeneïtat es modifica amb la construcció posterior de l’avinguda de la Pau, que amb la seva disposició trenca lleugerament amb l’esquema ortogonal de la trama, a més la nova avinguda també té major amplada que la resta de carrers. Associada a l’obertura de l’esmentada avinguda es produeix també l’aparició d’edificacions amb planta baixa més tres pisos, quan la tipologia tradicional era de planta baixa més un.

• Poca connectivitat del sòls urbans classificats entorn al nucli de Sant Lluís. A les proximitats del nucli de Sant Lluís i seguint els camins rurals hi ha una sèrie de creixements suburbans, són els llogarets de es Pou, s’Ullestrar i es Torret. Aquestes són zones recollides pel planejament com a sòl urbà i presenten una trama molt irregular i poc coherent, amb connexions i buits poc lògics. En línies generals, es podria dir que hi ha una manca de connectivitat del sòl urbà.

• El sòl rústic ha sofert un fort procés de parcel·lació. A certes zones el sòl rústic ha sofert un important procés de parcel·lació i edificació, el PTI com instrument d’ordenació que és, ha incorporat aquestes zones com a Nuclis Rurals, tal com ja es preveia a la Llei del Sòl Rústic de les Illes Balears de 1997. Es preveuen els següents nuclis rurals a qualificar: Cas Vidals, Camí de Binibecó, Camp Sarc, Camí de ses Cases Velles, sa Bateria, Arribada d’Alcalfar. La superfície total d’aquests nuclis és de 37 Ha que se reparteixen de la següent manera:

Nucli Rural Superfície Ha Cas Vidals 0,58 Camí de Binibecó 6,26 Camp Sarc 2,8 Camí de ses Cases Velles 4,41 Sa Bateria 4,27 Arribada d’Alcalfar 18,66

• Les urbanitzacions turístiques ocupen a Sant Lluís pràcticament tot el

litoral, connectant les unes amb les altres i formant un continu només interromput entre Punta Prima i Alcalfar. La configuració d’aquestes



urbanitzacions és molt semblant, es tracta d’urbanitzacions extensives d’habitatges unifamiliars aïllats.

• Elevada densitat d’habitatges unifamiliars aïllats al sòl rústic. El sòl rústic de Sant Lluís presenta característiques pròpies que el diferencien del de la major part de l’illa de Menorca, és el que presenta una major densitat d’habitatges unifamiliars aïllats, només equiparable a la zona sud de Maó o a l’entorn de Ciutadella. Sant Lluís és un municipi on tradicionalment s’ha treballat molt el camp i per aquest motiu hi ha nombrosos camins rurals. Aquesta profusa xarxa viària, conjuntament amb un elevat grau de parcel·lació, ha alimentat un fenomen d’aparició d’habitatges unifamiliars no vinculats a explotacions agrícoles.

• L’aprovació del PTI planteja nous reptes i afeccions pel planejament general de Sant Lluís. Les NS de Sant Lluís tenen més de 20 anys, foren aprovades a l’any 1982, ara bé recentment es varen adaptar a les Directrius d’Ordenació Territorial (2002). El PTI de Menorca se va aprovar en posterioritat a aquesta adaptació, el dia 25 d’abril de 2003, i per tant el planejament municipal no recull encara les seves disposicions i ara pertoca la seva adaptació.

• Consum important de territori municipal en forma de sòl urbà que representa pràcticament el 13% del total. El model d’urbanitzacions extensives per habitatges unifamiliars aïllats que domina a la costa del municipi contribueix a què l’espai ocupat per sòl urbà sigui molt elevat. A tot això s’ha d’afegir que alguns espais ocupats per aquestes urbanitzac ions tenien uns elevats valors ambientals.



2.2 GRANS ASSUMPTES URBANÍSTICS DEL MUNICIPI

A manera de síntesi, es detallen els principals assumptes urbanístics que s’haurien de tenir en consideració en una futura Adaptació del Planejament Municipal al PTI, deixant de banda aquells que se relacionen estrictament amb el què suposaria la mateixa adaptació.

• Bidireccionalitat de les relacions entre Maó i Sant Lluís. La població de Sant Lluís depèn de les dotacions d’equipaments de Maó, i Maó s’aprofita dels serveis turístics o de segona residència de Sant Lluís. Darrerament, a més, el polígon de Sant Lluís, situat entre Maó i el nucli de Sant Lluís ha atret nombroses empreses de la capital. A l’hora de fer la ordenació, i de fet així ho planteja el PTI, s’ha de considerar el sistema Sant Lluís, Maó i es Castell com un conjunt d’àmbit supramunicipal, que funciona com una sola unitat, amb les particularitats pròpies de cada un dels municipis.

• El creixement urbanístic i poblacional del municipi està contribuint a deixar obsolet i insuficient l’equipament docent. Ja es feia referència a aquest fet en el punt corresponent de la diagnosi d’equipaments. Sembla per tant necessària l’ampliació de l’equipament docent destinat a educació primària, per la qual cosa s’haurien de realitzar els estudis corresponents que permetessin conèixer de manera més o menys acurada les necessitats del municipi. Segons dades de la fase d’anàlisi el CP de Sant Lluís té una capacitat aproximada per uns 360 alumnes, mentre que la població calculada en edat escolar, tot i que d’una manera indirecta, perquè no es disposa de dades desglosades per cada edat, estaria per sobre de 500 alumnes. És evident per tant que es fa necessària l’ampliació.

• Congelació del sostre de creixement. Un dels grans assumptes urbanístics

que planteja el PTI per cada municipi, és que estableixi el creixement màxim possible. Pel cas de Sant Lluís de 696 places, de les quals 279 han de ser en règim de protecció i 417 en règim lliure. Aquest creixement no significa però que s’hagi d’assolir absolutament per cada municipi, es tracta només d’un màxim que no es pot superar. A la vista dels resultats de l’apartat d’anàlisi, que denoten que en alguns aspectes s’estaria a punt d’arribar al límit de la capacitat de càrrega, se creu que el més oportú seria que de moment no s’esgotassin aquestes places. Fins i tot, s’hauria de considerar la possibilitat de no créixer cap plaça més, de moment. Aquesta congelació del creixement es justifica en base als següents criteris:

o Criteri territorial. Sant Lluís és un municipi que està molt urbanitzat i edificat. El sòl urbà representa un 12% del territori municipal i junts el sòl urbà i apte per urbanitzar representen un 17%. Es tracta d’un dels municipis més urbanitzats de Menorca i convindria conservar en la mesura del possible el territori no urbanitzat, amb l’objecte de mantenir el model territorial existent.

o Criteri paisatgístic. El paisatge de Sant Lluís s’ha vist alterat a les darreres dècades per l’execució d’urbanitzacions que han canviat la fisonomia de la façana marítima del municipi. També cap a l’interior, el municipi s’ha vist modificat paisatgísticament per la proliferació de parcel·lacions en sòl rústic i l’abandonament progressiu dels camps de



conreu fruit de la funcionalització residencial d’aquests espais. Amb l’objecte de mantenir per tant intacte el paisatge actual s’aconsella no desenvolupar noves urbanitzacions.

o Criteri ecològic. Els recursos naturals, tal com s’ha vingut comentant a la memòria informativa, estan essent explotats i consumits a un ritme que ens acosta a la sobresaturació del sistema. Tant l’aigua, com l’energia i de retruc la producció de residus mostren unes corbes de consum cada vegada més elevades que es disparen als mesos de temporada alta, quan la població flotant també és més elevada.

o Criteri social. El nucli de Sant Lluís i la resta de nuclis tradicionals han anat perdent amb tot aquest procés urbanitzador part de la seva idiosincràcia com a nuclis tradicionals. Si es vol mantenir aquesta identitat s’hauran de seguir polítiques d’ordenació que propugnin la contenció del creixement urbanístic.

o Criteri econòmic. La constant pressió que sobre el territori exerceix l’increment de població o el creixement urbanístic pot provocar la degradació medi ambiental de les zones turístiques en particular i de tot el territori municipal, en general. Aquesta degradació pot provocar una pèrdua de qualitat de la destinació turística i com a conseqüència els turistes buscar altres destinacions més descongestionades.

• Les carreteres que surten de Sant Lluís en direcció a es Castell i a Maó són les que presenten una major intensitat de trànsit especialment la primera. La Me-8 de Maó a s’Algar fins a l’altura de Sant Lluís té una intensitat mitjana diària de trànsit que és d’uns 16.000 vehicles, mentre que la Me-6 de Sant Lluís a es Castell, a l’altura del Km 1,5, és a dir a l’altura de Trebalúger, té una “imd” aproximada de 4.449 vehicles. Aquestes elevades densitats de trànsit s’han incrementat encara més amb la presència del nou polígon industrial de Sant Lluís que casualment té accés a les dues vies mencionades. En aquests moments si es pretén accedir de la Me-8 a la Me-6 o viceversa no hi ha més opció que passar per les vies urbanes de Sant Lluís o del polígon, cosa que provoca un excés de trànsit a l’interior dels esmentats nuclis urbans, per tant, s’ha cercat una solució a aquest problema, que és l’obertura d’un nou vial al sud del polígon que uneixi les dues carreteres, es tracta d’un vial ja projectat.

• Elevada densitat de trànsit a l’interior dels nuclis de població, especialment a Sant Lluís. El fet que dues de les carreteres més saturades de Menorca, la Me-8 i la Me-6 passin per l’interior del nucli de Sant Lluís ha contribuït a una major congestió de les seves vies urbanes. Per l’interior del nucli passen aquells vehicles que procedents de Maó i es Castell es dirigeixen a totes les urbanitzacions de la costa del municipi des de Cap d’en Font fins a s’Algar, passant per la resta d’urbanitzacions: Binissafúller, Binibèquer, Punta Prima etc. S’haurien de plantejar les solucions adients per alleugerir el trànsit intern i afavorir polítiques que apostin per una mobilitat més sostenible i menys agressiva. Tal volta l’opció més factible seria la de preveure una variant pel nucli de Sant Lluís, que desviés el trànsit per fora del casc urbà.

Un altre problema relacionat amb l’anterior radica en la excessiva preponderància del trànsit motoritzat sobre l’espai viari. És necessari calmar les



velocitats del vehicles als carrers i, paral·lelament invertir la jerarquia d’ús, en el sentit de donar preferència amb caràcter general al trànsit peatonal. L’alt nivell de motorització de la societat menorquina ha omplit literalment de cotxes els carrers. Ni el teixit urbà ni la parcel·lació, ni la edificació estan preparats per aquests alts índexs de motorització. Un altre aspecte a afegir a l’anterior és que els carrers no estan preparats per a servir d’aparcament públic per l’escassa amplada que tenen.

Es per això que tant per als residents com per als visitants cal reservar espai d’aparcament que permeti un adequat ús del nucli, preponderant la bicicleta i el vianant per sobre del vehicle motoritzat. És el que es podria conèixer com a creació d’una xarxa d’aparcaments dissuassoris, per tal de dissuadir de la utilització del vehicle privat als usuaris habituals a l’interior del nucli, aquesta mesura hauria d’anar acompanyada d’altres que eliminin aparcaments de la xarxa viària i fomentin l’ús dels vianants, amb voravies més amples, bandes sonores per calmat de trànsit... En qualsevol cas, s’haurien d’adoptar plenament els criteris inclosos a la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques.

• Disposició d’una xarxa viaria secundària prou desenvolupada que pot

servir de base per a polítiques de foment de formes de mobilitat més sostenible com la bicicleta. Existeixen moltes carreteres secundàries que en aquest moment són patrimoni dels vehicles motoritzats i que amb una mica d’actuació podrien esdevenir aptes per a l’ús de bicicletes. Igual que en els casos anteriors l’objecte final seria apostar per una mobilitat sostenible.

• Els recursos naturals i la seva preservació. El sòl rústic s’ha vist sotmès, amb massa freqüència, a demandes d’ús no compatibles amb la seva naturalesa i destí, essent de totes formes, en previsió de possibles problemes, precís mantenir una política activa de protecció front a les potencials demandes de dits usos.

Com a criteris per aconseguir l’adequat ús d’aquests sòls, es preveu que en la seva ordenació es tindran en compte les característiques dels cultius i espècies vegetals que els cobreixen, les seves característiques edafològiques, pendents, naturalesa del subsòl, etc., de cara a evitar riscos d’erosió, d’alteració i contaminació d’aqüífers, d’inundacions, d’alteració del paisatge, flora i fauna, i de pèrdua de sòls potencialment adequats per a finalitats agrícoles i forestals.

El PTI ha contribuït a ordenar correctament el Sòl Rústic i per tant es fa necessària una adaptació a aquest Pla per tal de preservar tots els recursos naturals, rurals i paisatgístics.

La protecció del medi físic pels seus valors (culturals, ambientals, històrics, etc.), ha de condicionar el model de desenvolupament del territori municipal, i ha d’ordenar el seu ús. La cura del medi ambient des d’un plantejament de reforma, recuperació i millora d’àrees ja urbanitzades, compatibilitzant el desenvolupament econòmic amb la protecció i posada en valor del paisatge i territori municipals, ha de marcar el rumb quant a les previsions d’ordenació del territori.

• A qualsevol planejament municipal és bastant habitual que el seu

funcionament de dia a dia deixi al descobert gran quantitat de petits



errors i aspectes que necessiten millorar. Si es realitza una adaptació al PTI es podria aprofitar l’avinentesa per resoldre aquests problemes. De manera molt general se citen alguns exemples a continuació.

o Se podria cercar solució per a les unitats d’execució o urbanitzacions que no s’han executat o que s’han executat parcialment.

o S’hauria d’intentar millorar la connectivitat de la xarxa viària, en aquells punts en què s’han detectat mancances.

o Es podrien revisar també aspectes com alineacions, altures, o d’altres paràmetres, en aquelles zones on s’han detectat problemes en l’aplicació de les normes...



2.3 LES AFECCIONS DEL PTI A SANT LLUÍS

L’aprovació del Pla Territorial Insular de Menorca és una oportunitat per superar les fronteres municipals en el planejament urbanístic i per entendre Menorca com un conjunt que ha de ser ordenat seguint els principis de la sostenibilitat. El PTI brinda a Sant Lluís (i també a tots els altres municipis) una ocasió única per engegar polítiques territorials que superin els límits de terme als que es veuen constrets els planejaments municipals, per exemple creant nous equipaments d’escala supramunicipal, fent concordant la gestió del sòl no urbanitzable, etc.

El 25 d’abril de 2003 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) que defineix el model territorial per a tota l’illa i el seu objectiu és el d’establir l’ordenació sostenible del territori de l’illa de Menorca, entesa aquesta sostenibilitat en la seva triple vessant (ambiental, social i econòmica). A més, a la disposició final primera s’obliga als Ajuntaments a adaptar-se al PTI en un termini de quatre anys.

La Adaptació del Planejament de Sant Lluís hauria preveure entre d’altres els següents aspectes:

De caràcter general

- Establiment del sostre de població. Segons el PTI a Sant Lluís el creixement residencial i turístic permès per al període 2003-2013 és de 696 places , de les quals 279 són en règim de protecció i 417 en règim lliure. Aquest tema ja s’havia tractat en punts anteriors, i es recomanava no aprofitar aquesta quota de creixement. En aquest mateix sentit el PTI obliga als planejaments municipals a avaluar la capacitat de càrrega dels sòls destinats a acollir nous creixements o afectats per operacions de transformació o intensificació dels usos originaris.

- Foment i ordenació de la construcció d’habitatges de protecció oficial .

El PTI en els seu article 11, apartat 6.4 estableix com objectiu: “preveure sòl idoni i suficient per acollir la demanda endògena d’habitatge protegit a fi de garantir l’accés de la població resident a un habitatge assequible”. A l’article 28 es defineix quins han de ser els objectius estratègics pel planejament municipal, i entre ells emplaça als ajuntaments a “promoure l’accés a l’habitatge i la integració social, assegurant en tot cas la provisió necessària de sòl per acollir les necessitats d’habitatge social.” El costant increment dels preus dels immobles ha anat dificultant, cada vegada més, l’accés dels joves i de les persones amb recursos més limitats a un habitatge digne, per tant es fan necessàries polítiques que permetin garantir habitatges a preus més raonables.

- Establiment de criteris de sostenibilitat ambiental d’acord amb l’Agenda Local 21. En aquest mateix sentit l’article 30 del PTI conté els criteris de sostenibilitat que han de servir a l’hora d’elaborar qualsevol document de planejament municipal.

o Al punt 2 s’explicita que en efectuar la classificació del sòl urbà i del sòl urbanitzable, l'ordenació urbanística ha de considerar el microclima local, la possibilitat d’instal.lació d’equips de captació d’energia solar als edificis, les condicions d'exposició solar adequades, els factors de contaminació acústica local i la



prevenció dels riscos naturals i tecnològics, especialment els d’inundació.

o El punt 3 tracta de la xarxa viària local. S’han d’evitar els cul-de-sac i prioritzar la circulació de vianants i ciclistes (per plataforma separada) i l’integració del transport públic.

o El punt 4 tracta del disseny de zones verdes públiques. Es fa especial incidència en mantenir la vegetació natural existent, la compatibilitat amb la vegetació autòctona i la maximització de la superfície permeable. El punt 5 tracta del disseny de zones verdes privades.

o Altres disposicions afecten a les xarxes de serveis (reducció de pèrdues en el transport, integració de serveis en el mateix registre), sistemes de sanejament separadors (aprofitament d’aigua de pluja), xarxes de regatge amb sistemes d’estalvi d’aigua, recollida selectiva de residus, enllumenat públic (estalvi energètic i evitament de la contaminació lumínica), foment de les energies alternatives, ús de materials reciclables...

En el sòl urbà.

- Determinar com a nucli tradicional el casc urbà de Sant Lluís (art 45 del PTI) i també es consideraran com a tals amb un règim específic els nuclis de Torret, s’Ullastrar, Consell i es Pou Nou. Aquests nuclis tenen Àrees de Transició, al seu voltant i rodejant el polígon industrial. Serà en aquestes zones on es podran localitzar els nous desenvolupaments urbans en forma de classificació de nous urbanitzables, si escau. S’ordenarà també l’ús residencial i turístic als nuclis tradicionals (art 46 del PTI).

- Determinar com a zones turístiques (art 47 del PTI) les següents:

o Zona 1.3. Sant Lluís Sud (Sant Lluís), que inclou els següents nuclis: sa Sivina de Baix, Punta Prima, Biniacolla, Binibèquer Vell, Binissafúller, Son Ganxo, Cala Torret, Binibèquer nou, Binissafúller platja i Cap d’en Font.

o Zona 1.4. s’Algar-Alcalfar (Sant Lluís), que inclou els nuclis de s’Algar i Cala Alcalfar.

Regular els usos turístics i residencials (art 48 del PTI).

- Determinar com Àrees de Reconversió Territorial de reordenació (art 49 del PTI) les següents i aplicar les directrius generals i específiques per cada una d’elles:

o Biniacollet (sector 8) o Binibèquer Nou, o Binibèquer Nou Barranc o Son Ganxo

- L’article 36 del PTI tracta de l’ordenació pel planejament municipal dels

terrenys classificats com a sòl urbà i estableix que s’ha d’avaluar la capacitat



de càrrega dels àmbits de sòl urbà objecte d'operacions de transformació o intensificació d'ús tenint en compte els factors següents:

a) Capacitat de les xarxes de serveis i dotacions per absorbir l'increment de demanda derivat del canvi o la intensificació d'ús. b) Incidència i efectes de l'increment de demanda de viatges i formes de desplaçament generat per la nova implantació d'usos sobre les infraestructures de transport existents i sobre les necessitats d'aparcament. c) Impacte del canvi o de la intensificació d'ús sobre les estratègies de rehabilitació dels centres urbans. d) Impacte de les tipologies d’edificació associades al canvi o a la intensificació d'usos sobre el patrimoni urbà i arquitectònic objecte de protecció.

- Preveure la possibilitat d’afegir sòl per equipaments públics inexistents o que són insuficients. El PTI en el seu article 28 emplaça als Ajuntaments a través del seu planejament municipal a “assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats d’equipament de la població existent i prevista”.

En el sòl urbanitzable.

- L’article 34 del PTI tracta de l’ordenació pel planejament municipal dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable i estableix que s’ha d’avaluar la capacitat de càrrega tenint en compte els factors següents:

a) Les característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques dels terrenys. b) La presència de processos de pressió sobre els recursos i de deteriorament ambiental. c) L'impacte de la urbanització projectada sobre els recursos renovables i el paisatge. d) Les demandes d'equipaments i serveis generades per la densitat d'ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents al municipi. e) La disponibilitat d'una varietat de mitjans d'accessibilitat sostenible. f) L'impacte de les noves infraestructures necessàries sobre els recursos no renovables i el paisatge.

En el mateix article s’estableixen les condicions de localització, de densitat (mínima de 20 habitatges / Ha i màxima de 30 habitatges / Ha), d’altura màxima (planta baixa + 2). A l’article 35 s’estableixen les reserves mínimes per a habitatge subjecte a règim de protecció.

En el sòl rústic

- Es delimitaran i ordenaran les distines categories de sòl rústic derivades de les DOT i del PTI. Es distingeix entre sòl rústic comú i sòl rústic d’especial protecció.



1) El sòl rústic comú estarà constituït per: El sòl rústic de règim general (RG), les àrees d'interès agrari (AIA), les àrees de transició (AT) i els Nuclis Rurals. Els Nuclis Rurals de Sant Lluís són:

2. sa Bateria 3. es Camp Sarg 4. Cas Vidals 5. Camí de Binibecó 6. Camí de ses Cases Velles 7. s’Arribada d’Alcalfar

L’ordenació urbanística detallada i les previsions d’urbanització han de quedar remeses a un específic Pla Especial d’Ordenació del nucli rural, l’execució del qual correspondrà als propietaris de terrenys inclosos en la delimitació ddel nucli rural.

Únicament es poden permetre dins la delimitació del nucli rural, els usos següents: agrícola-ramader, residencial unifamiliar i equipaments destinats al servei intern del nucli o d’utilitat pública. 2) El sòl rústic d’especial protecció estarà constituït per:

a) Les àrees naturals d'especial interès (ANEI). Al terme hi ha dos ANEI’s:

ANEI Me-9 de la Cala de Sant Esteva, al Caló d’en Rafalet. ANEI Me-11 De Biniparratx a Llucalari.

b) Les àrees d'alt nivell de protecció (AANP) incloses dintre d’ANEI que es corresponen amb:

- la franja de 100 metres de línia de costa - sistemes dunars - illots - zones humides - cims - barrancs - penya-segats - alzinars - sivinars - ullastrars - marines d’aladern - vegetació sobre penyal litoral

El PTI també delimita àrees d'alt nivell de protecció (AANP) situades fora d’ANEI (Article 57.3).

c) Les àrees naturals d'interès territorial (ANIT) d) Les àrees d'interès paisatgístic (AIP) e) Les àrees de prevenció de riscos (APR) f) Les àrees de protecció territorial (APT)



El règim urbanístic aplicable a les distintes qualificacions del sòl rústic es deriva de les matrius d'usos corresponents que figuren en l'annex I del PTI i de la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic de les DOT.

- S’haurien de tenir en compte també les regles de l’article 62 del PTI sobre

protecció del patrimoni paisatgístic i en concret les següents:

o Minimitzar l'impacte paisatgístic i la integració dels equipaments i les infraestructures, amb especial èmfasi en fites i talaies, entorn de nuclis i conques visuals de carreteres.

o Donar suport a la producció d'energies alternatives (eòlica, solar) a petita escala i limitar les grans implantacions.

o Establir, amb caràcter general, el soterrament de les infraestructures lineals en xarxa.

o Regular qualsevol altres activitats, infraestructures i equipaments d'incidència paisatgística, a fi d'evitar apantallaments i contaminació visual.

o Establir mesures específiques d'ordenació dels fronts urbans i dels seus entorns. Donar un tractament paisatgístic al teixit periurbà dels nuclis.

o Establir mesures específiques d'ordenació per a les edificacions aïllades en el medi rural i per a la conservació de les ja existents segons criteris d'integració paisatgística i manteniment de la tipologia constructiva tradicional.

o Conservar i valorar els elements del paisatge rural tradicional (parets seques, tancaments d’ullastre, infraestructures tradicionals de drenatge, pous, aljubs, etc.).

o Integrar les iniciatives de recuperació de la xarxa de camins rurals en el disseny d'itineraris d'interès paisatgístic.



3 ANNEX CARTOGRÀFIC

Ajuntament de Sant LluísInformación de documento electrónico___________________________________________________________________________________________________Versión NTI:http://administracionelectronica.gob.es/ENI/XSD/V1.0/documento-e

Identificador documento:ES-07052-2015-F9A2D1BB-F851-467B-A38F-6BDF6376211A

Órgano:Ajuntament de Sant Lluís

Fecha y hora:10/06/2015 19:00:49

Identificador :ES-07052-2015-F9A2D1BB-F851-467B-A38F-6BDF6376211A

Identificador (Pdf417):ES-07052-2015-F9A2D1BB-F851-467B-A38F-6BDF6376211A

Código QR:ES-07052-2015-F9A2D1BB-F851-467B-A38F-6BDF6376211A

Puede validar el documento en: https://www.carpetaciutadana.org/santlluis/validardoc.aspx

memÒria informativa · el climograma presenta el màxim de precipitació a la tardor i el mínim a...

Documents