MEMÒRIA D'ACTIVITATS I ECONÒMICA

COL·LEGI DE GEÒGRAFS Delegació Territorial de les Illes Balears

ANY 2008

MEMÒRIA D'ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ TERRITORIAL DEL COL·LEGI DE GEÒGRAFS A LES ILLES BALEARS.

ANY 2008

Palma de Mallorca, abril de 2009

Presentació En un any –2009– en què la delegació territorial balear del Col·legi de Geògrafs fa el seu 5è aniversari (la delegació es constituí formalment el 18 de març de 2004), la memoria que es presenta ara, i que correspon a les activitats desenvolupades al llarg de l’any 2008, posa de manifest un augment substancial de la tasca col·legial, paral·lel i consubstancial a l’increment en el nombre dels membres col·legiats. Així, en data de 28 d’abril de 2009, la delegació balear té 126 geògrafs col·legiats i 2 precol·legiats, cosa que suposa un increment de 16 membres en un any (en abril de 2008, la xifra de col·legiats era de 112. L’1 de juliol de 2007 era de 103 col·legiats, i l’1 de gener de 2006, de 85 col·legiats). Aquest augment constant de col·legiacions troba necessàriament una de les seves explicacions en el compliment dels objectius marcats per la delegació balear del Col·legi de Geògrafs, relatius a la defensa dels interessos professionals dels geògrafs, la difusió i consolidació del paper de la Geografia en la societat, la representació i participació institucional del nostre col·lectiu, o la contribució a la inserció laboral dels geògrafs, y en particular dels joves llicenciats. També s’ha fet un esforç de comunicació efectiva amb els col·legiats, a través de l’actualització constant de la web corporativa (http://illesbalears.geografos.org) i l’edició del Butlletí Informatiu Electrònic (BIE), que amb una periodicitat mensual, i precisament des de gener de 2008, informa puntualment de les activitats i accions desenvolupades pel Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears, o aquelles que tenen interès geogràfic dins la societat balear. S’ha de destacar també la important presència mediàtica dels geògrafs en diversos mitjans de comunicació –i del Col·legi en particular–, al llarg de l’any 2008. Això no fa sinó posar de manifest el bon camí que es recorre cap a la plena consolidació i normalització de la presència dels geògrafs en la societat balear, i la seva implantació professional en el marc laboral de l’Administració pública i l’empresa privada. En l’àmbit professional i laboral, la geografia com a disciplina de treball dedicada a l’ordenació i anàlisi de l’espai terrestre, l’avaluació dels impactes de l’activitat humana o dels riscos naturals davant dels anomenats extrems del clima i de la Terra, mai no havia tingut un millor moment. Això s’ha fet especialment palès en les nombroses ofertes de treball que periòdicament arriben al Col·legi de Geògrafs, en les quals es requereix els serveis d’un geògraf: els serveis centrals de l’entitat havien publicat 1.604 ofertes per a geògrafs fins al mes de novembre de 2008 –l’any 2001 foren 473–, algunes de les quals han estat directament tramitades i gestionades per la mateixa delegació balear, a través de la borsa de treball que va ser creada a l’efecte. Certament, part de la societat encasella encara el geògraf en la docència, i té de la Geografia una imatge o idea tòpica i d’algun mode antiquada, però la realitat està

demostrant quelcom ben diferent. Per vèncer el tòpic, doncs, la delegació balear del Col·legi de Geògrafs ha dut a terme una constant activitat encaminada a demostrar la capacitació professional i intel·lectual de la disciplina a l’hora d’enfrontar els problemes de l’espai, ja sigui per classificar-lo, ordenar-lo, cartografiar-lo o analitzar-lo per mitjà d’eines tan pròpies i necessàries com la cartografia automàtica i els Sistemes d’Informació Geogràfica. En aquest sentit, els resultats de les accions col·legials són del tot positius, i donen certs fruits d’any rere any. Així, el col·lectiu de geògrafs illencs sembla respondre de forma igualment positiva als nous reptes, incorporant-se formalment, com s’ha dit, mitjançant la seva col·legiació, a l’entitat que els representa, que és el Col·legi de Geògrafs. És precisament a partir de les dades de col·legiacions, i per tal de donar resposta a unes expectatives tan àmplies, que la delegació territorial balear ha intentat apropar i millorar els serveis col·legials als seus membres, tot habilitant una oficina d’atenció presencial en el centre de la ciutat de Palma, o, recentment, posant en funcionament un nou servei gratuït de compulsa de documents. A hores d’ara, i en qüestió de tres mesos, els serveis jurídics de l’entitat estan tramitant un total de 3 recursos de reposició de manera coordinada amb la delegació balear, fruit d’aquest esforç i treball de defensa de la professió: un recurs al plec de condicions per a la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana de Es Mercadal, que exclou els geògrafs en l’equip de redacció; un altre a les bases per al proveïment d’un tècnic per al projecte LIFE BOSCOS, del Consell de Menorca; i un tercer recurs al plec de clàusules que han de regir els treballs per a l’assistència i suport tècnic per al desenvolupament de projectes de medi ambient, de l’Ajuntament de Pollença (Mallorca). La nova oficina del Col·legi de Geògrafs a Palma, compartida amb la Societat Geogràfica i l’Institut d’Estudis Ecològics, compta també amb una petita biblioteca de temàtica geogràfica que es posa a l’abast dels col·legiats (completada i ampliada, a més a més, amb les revistes geogràfiques d’arreu de l’Estat que es reben a través de la SOGIB, com Geographicalia (Universidad de Zaragoza), Papeles de Geografía (Universidad de Murcia), Investigaciones Geográficas (Universidad de Alicante), Anales de Geografía de la Universidad Complutense o Cuadernos de Geografía de la Universitat de València). Així mateix, l’esforç de publicació de l’esmentat Butlletí, més la remodelació parcial de la nostra pàgina web corporativa –amb nous i més clars continguts i apartats–, són aspectes a través dels quals també s’ha intentat donar un millor servei. El mateix que s’ha pretès amb l’organització del curs El paisatge cultural i natural de la Serra de Tramuntana, pel que la Universitat de les Illes Balears ha aprovat la concessió de 3 crèdits de lliure configuració, i amb gran èxit de participació. El Col·legi de Geògrafs ha participat també com a membre integrant convidat en la Comissió per a l’Elaboració i Disseny (CED) del pla d’estudis del que serà el nou títol de graduat en Geografia, en virtut de l’adaptació al nou Espai Europeu d’Educació Superior. Per altra banda, la qüestió àmplia del paisatge ha centrat enguany una part no menys important de l’activitat del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears, amb l’organització, juntament amb el Departament de Territori del Consell de Mallorca, d’una visita geogràfica per l’illa de Mallorca en el marc de la Setmana del Paisatge, i de l’edició i distribució gratuïta del llibre-guia Unitats de paisatge de Mallorca i la seva problemàtica territorial. La premsa local ha publicat aquest mateix any, en apartats preferents, sengles articles d’opinió del Col·legi de Geògrafs: De parcs i corredors verds urbans. El parc de les Vies de Palma (Diario de Mallorca, 11/05/2008) i Les polítiques de paisatge com a pretext i com a oportunitat (Última Hora,

08/09/2008). El Diario de Ibiza (22/01/2008), per la seva part, es feia ressò de les al·legacions presentades pel Col·legi de Geògrafs al Pla de Vivenda, que incorporava mesures per evitar el retrocés de la costa rocallosa de sa Penya i el penya-segat que limita Dalt Vila per la zona de Llevant. Així mateix, l’opinió formal del Col·legi de Geògrafs ha estat reclamada radiofònicament en quatre ocasions, sobre distintes temàtiques territorials o mediambientals de l’actualitat balear. Tot plegat, la delegació balear del Col·legi de Geògrafs ha participat i ha realitzat accions al llarg de l’any 2008, com les que es relacionen, de manera succinta, a continuació, i recollides en part en l’esmentat Butlletí de la nostra corporació:

Activitats de la delegació balear del Col·legi de Geògrafs, per ordre cronològic des de gener de 2008:

• El dia 22 de gener de 2008, el Diario de Ibiza recollia la següent notícia relativa a les recomanacions del Col·legi de Geògrafs (en endavant, COGIB) fetes en les al·legacions al Pla Municipal d’Habitatge del Municipi d’Eivissa i les Observacions sobre rehabilitació integral de sa Penya: "Los geógrafos proponen la construcción de un dique submarino frente a Dalt Vila" (Diario de Ibiza, 22 de gener de 2008). La notícia continuava així: “Hace unos meses, los representantes de este colectivo en Eivissa se reunieron con el concejal de Vivienda y Casco Histórico, Marc Costa, para plantearle una serie de alegaciones al Plan de Vivienda, entre las que incorporaron las medidas para evitar el retroceso de la costa. «La playa de sa Penya ha desaparecido y el litoral continúa su retroceso. El hecho es claramente notable, tanto en la costa rocosa de sa Penya como en el acantilado que limita Dalt Vila por la zona de Levante», explican los geógrafos en el documento entregado al Consistorio. Jordi Salewski, vocal de la junta de gobierno del Colegio de Geógrafos de Balears, admite, además, que el proceso de erosión se ha incrementado notablemente tras la construcción del dique de es Botafoc, que, según dice, ha condicionado «un cambio» en la dinámica litoral del puerto. Ante esta situación, el Colegio de Geógrafos de Balears recomienda la construcción con «urgencia» del dique submarino. Este colectivo sugiere incluso que podría comenzar en el escollo natural que existe entre las islas Daurada y sa Ferradura, al lado de la punta de la Consigna (donde se encuentra la batería de la Torre de Mar), y, a su entender, debería llegar al menos hasta la punta de s´Arany, que limita el acantilado del pie del mirador del Ayuntamiento. «Si no se actúa directamente en el mar, difícilmente se podrá frenar el retroceso del acantilado, con el riesgo que eso supone para las personas y las construcciones», alertan los geógrafos, que agregan: «Precisamente, también hemos observado movimiento en el muro que separa el Ayuntamiento y el convento del acantilado y que ciertos puntos del baluarte de Santa Llúcia han quedado descalzados, así como también el mirador». Salewsky apunta que la situación es «preocupante», dado que la base del acantilado de la plaza de España está cediendo y, como consecuencia, se ha producido una fisura en una de las paredes del edificio antiguo del Ayuntamiento. El geógrafo asegura que la construcción del dique submarino no supondría ningún impacto sobre el medio marino en comparación con el dique de es Botafoc.”

• El dia 6 de febrer de 2008, la delegació territorial del Col·legi de Geògrafs va ser convocada per l’Ajuntament de Palma a la reunió del Departament de Mobilitat, en la qual participen, a més del mateix Col·legi de Geògrafs, els col·legis oficials d’Arquitectes i d’Enginyers, juntament amb altres entitats convidades (Plataforma Parc de les Vies o ARCA). En la reunió s’informà i es discutiren diferents aspectes urbanístics sobre la futura reforma del carrer Jacint Verdaguer (Palma) i el projecte previst de realització d’un corredor verd entre el Parc de ses Estacions i el barri de sa Indioteria. En una de les primeres d’aquestes reunions sobre el Parc de les Vies -7 de setembre de 2007- el COGIB havia suggerit i proposat, entre d’altres coses, la posada en valor dels distints elements etnogràfics patrimonials d’arquitectura i enginyeria popular, que poguessin trobar-se en l’espai que ocupa el futur corredor.

• El dia 8 de febrer, per iniciativa del Col·legi de Geògrafs, la delegació territorial balear es reuní amb representants de la la Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA) amb la intenció de postular futures col·laboracions entre ambdues entitats. S’acordà establir fórmules de col·laboració continuada i estable per al desenvolupament d’activitats conjuntes i l’establiment d’un sistema que permeti i promogui, entre altres coses, la inserció laboral dels geògrafs com a professionals de l’educació ambiental. En aquest sentit, la SBEA i el COGIB han redactat un Conveni de Col·laboració que doni forma a la recent inaugurada relació entre ambdues entitats.

• El dia 27 de febrer, per iniciativa del COGIB, la delegació territorial es reuní amb la directora general de l’Oficina del Canvi Climàtic, Sra. Magdalena Estrany, en el marc de la ronda de presentacions institucionals del Col·legi de Geògrafs a les illes Balears. En la reunió, el COGIB informà de les activitats que els geògrafs promouen i desenvolupen en matèria d’investigació climatològica, així com de difusió dels coneixements sobre el clima de les illes Balears en els seus distints aspectes, objectes d’estudi i aplicacions (canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, meteorologia, clima urbà-illa de calor, etc.). En aquest sentit, la Unió Geogràfica Internacional (UGI) té establerta, entre d’altres, una comissió específica amb el nom Canvi climàtic i ambients periglaciars. Així mateix, el COGIB donà a conèixer i entregà un exemplar del dossier El medio ambiente: ámbito de trabajo del geògrafo professional, elaborat pels serveis jurídics del Col·legi de Geògrafs, i que és un informe de defensa de la capacitació professional dels geògrafs per a l’exercici profesional tècnic en un variat, extens i heterogeni ventall d’àrees de treball relacionat amb el Medi Ambient. La Direcció General de l’Oficina del Canvi Climàtic i el Col·legi de Geògrafs acordaren establir futures col·laboracions que es podran concretar, entre d’altres, en l’organització conjunta de seminaris, jornades o congressos de temàtica climatològica i geogràfica en general.

• El dia 28 de febrer, la delegació territorial del Col·legi de Geògrafs es reuní amb el Conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, Sr. Miquel Àngel Grimalt, en el marc de la ronda de presentacions a diferents institucions en les que la qüestió territorial o mediambiental hi és present. El COGIB explicà les activitats que duu a terme referents a la utilitat pràctica dels coneixements dels geògrafs en matèria mediambiental, i manifestà la seva voluntat i interès d’arribar a acords de col·laboració, tot expressant la Conselleria la seva disposició al respecte. El COGIB feu entrega també d’un exemplar del dossier El medio ambiente: ámbito de trabajo del geògrafo professional.

• Des del dia 1 d’abril de 2008, la delegació balear del Col·legi de Geògrafs obria un nou despatx i oficina d’atenció al públic, que comparteix amb l’Institut d’Estudis Ecològics (INESE) i la Societat Geogràfica de les Illes Balears (SOGIB). La nova seu és al centre de Palma (C. Tous i Maroto, 5A, 07001 Palma), i la nostra entitat millorava així, de manera substancial, la seva infrastructura de treball i atenció als seus col·legiats, tot convidant a visitar la nova seu a tots els geògrafs i persones interessades.

• El dia 19 de març, la delegació territorial del Col·legi de Geògrafs es reuní amb el Director General d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Sr. Bernat Aguiló Siquier, en el marc de la ronda de presentacions a diferents institucions en les que la qüestió territorial o mediambiental hi és present. El COGIB explicà les activitats que duu a terme referents a la utilitat pràctica dels coneixements dels geògrafs en matèria territorial (des de l’ordenació del territori i la planificació urbanística, als aspectes pràctics de cartografia automàtica i Sistemes d’Informació Geogràfica). El Col·legi de Geògrafs manifestà la seva voluntat i interès d’arribar a acords de col·laboració, i la Direcció General expressà la seva disposició al respecte. Ademés, el director general explicà que a l’Administració autonòmica, insular i municipal, es preveu un augment de la demanda de geògrafs formats en tècniques i tecnologies SIG, cartografia automàtica i en gestió territorial, per la qual cosa ha exhortat el Col·legi de Geògrafs a incidir en la preparació dels seus col·legiats.

• Els dies 29 de febrer i 1 de març van tenir lloc a Tenerife (illes Canàries) la reunió general de les distintes delegacions territorials del Col·legi de Geògrafs (Andalusia, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia), i l’Assemblea General ordinària anual del Col·legi de Geògrafs. En ella es discutiren i aprovaren els Estatuts definitius del Col·legi de Geògrafs que han de ser enviats al Ministeri de Foment per a la seva revisió ministerial i, en cas positiu, la seva aprovació definitiva. També s’informà sobre la nova Llei de Societats Professionals, així com de les gestions col·legials sobre la implantació del Títol de Grau en Geografia.

• La Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA) va aprovar en la seva Assemblea General el Conveni de Col·laboració amb el Col·legi de Geògrafs a les illes Balears, que les dues entitats tenen redactat per al desenvolupament d’activitats conjuntes i l’establiment d’un sistema que permeti i promogui la inserció laboral dels geògrafs com a professionals de l’educació ambiental. La signatura oficial d’aquest conveni es feu el dia 25 de febrer de 2009.

• El 17 de març de 2008 es van fer a Santa Maria del Camí (Mallorca) les XXI Jornades d’Antroponímia i Toponímia, organitzades anualment per la Universitat de les Illes Balears, i en les que hi haguè una presència destacada de Geògrafs col·legiats, tant en forma de comunicants com en forma de públic inscrit. Els geògrafs presentaren les comunicacions Toponímia en disseminat a la perifèria de Palma (Antoni Ginard Bujosa), Els noms dels passos a la serra de Tramuntana (Miquel Salamanca Salamanca), Alguns aspectes toponímics d’Ariany (Bartomeu Clar i Montserrat), La distribució geogràfica dels genèrics fitotoponímics referent al medi humà al Llevant de Mallorca (Joan Caldentey Brunet), La toponímia més enllà dels 1.000 metres: els noms dels cimals de Mallorca (Miquel Salamanca Salamanca, Miquel Grimalt Gelabert i Antoni Ordinas Garau), Notes d’Antroponímia de la possessió de Vinromà (Muro) –i alguns toponímics més– (Gabriel Alomar Garau).

• El dia 18 d’abril de 2008 es feia a Palma l’assemblea general anual de la delegació territorial balear del Col·legi de Geògrafs. L’assemblea s’obrí a les 17 h., en segona convocatòria, amb una benvinguda i presentació a càrrec del president de la delegació territorial, que recordà l’important creixement del Col·legi de Geògrafs tant en nombre de membres col·legiats com d’activitats i accions dirigides a la difusió i defensa dels interessos professionals dels geògrafs –i de la Geografia en la societat–. Es recordà la constitució de la delegació balear del Col·legi de Geògrafs fa quatre anys (amb 71 geògrafs col·legiats), i es felicità a tots els implicats pels grans avanços fets. Seguidament es donà pas a la lectura i aprovació per assentiment de l’acta de l’assemblea anterior, i es continuà amb un repàs de les activitats desenvolupades al llarg de l’any 2007. Després, la tresorera de l’entitat presentà l’estat de comptes i la proposta de pressupost per a l’any 2008, i a continuació es feu un balanç de l’estat de les iniciatives i el pla de treball del Col·legi de Geògrafs per aquest any. Se’n destacà l’edició i periodicitat mensual d’aquest Butlletí Informatiu Electrònic, la signatura d’un conveni de col·laboració amb la Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA), les passes encaminades a la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Consell de Mallorca, la propera organització, per aquest any, de cursos de formació dirigits a geògrafs, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, així com la col·laboració que s’ha establert entre el Col·legi Oficial de Geògrafs i la Societat Geogràfica de les Illes Balears.

D’acord amb la programació feta d’aquesta Assemblea, i d’acord amb la idea de la delegació balear de complementar l’acte amb unes conferències de temàtica geogràfica, es feren dues xerrades, l’una a càrrec de Lluïsa Dubon, consellera executiva de Territori del Consell de Mallorca, i l’altra a càrrec d’Antonio Prieto, president estatal del Col·legi de Geògrafs. Lluïsa Dubon explicà la política de paisatge al Consell de Mallorca, que dividí en dos nivells d’actuació, un teòric i un altre pràctic. El teòric conté l’adhesió al Conveni Europeu del Paisatge o la futura creació de l’Observatori del Paistage, i també es refereix a les accions encaminades a la generació de material de suport i formació de monitors de paisatge, la financiació d’un Màster de Paisatge i la incorporació de criteris paisatgístic en els planejaments urbanístics i territorials. El pràctic fa referència a accions concretes i puntuals de millora del paisatge en aquells llocs en què es necessita una intervenció de millora escènica i estètica. Antonio Prieto explicà en detall l’experiència de la Llei de Paisatge valenciana, i els instruments de paisatge que conté o que s’en deriven (plans d’acció territorial, estudis, catàlegs i programes de paisatge), tots els quals generen ja una important i continuada inserció laboral dels geògrafs especialitzats en anàlisi visual i pasatgístic. Totes dues ponències obriren un interessant i llarg torn de debat i de preguntes, i dels actes de l’assemblea donaren compte diferents mitjans de comunicació traslladats al lloc (televisió i premsa escrita). De tots els actes de l’assemblea se’n feren ressó els mitjans de comunicació

illencs, que publicaren la notícia, amb un especial seguiment de Televisió de Mallorca, que completà el seguiment amb entrevistes televisives als ponents.

• El Col·legi Oficial de Geògrafs, en colaboració amb la SOGIB, organitzà per al dia 4 de maig de 2008 la I Sortida Geogràfica, de caràcter gratuït i oberta a tots els geògrafs i acompanyants interessats. Es tracta d’una excursió a peu de caràcter científic i cultural que va tenir com a objecte de visita geogràfica la cala Engossalba i En Fumat, dins la península de Formentor (Mallorca). Geògrafs i estudiants de Geografia, així com acompanyants, pujaren la muntanyeta que duu a En Fumat (330 m), des d’on es té una vista que abasta les badies d’Alcúdia i Pollença, es Cap Pinar, la península d’Artà, part del Pla de Mallorca, el puig de Massanella i el Puig Major, com també de l’illa de Menorca. Posteriorment es va davallar fins a Cala Engossalba, darrer objectiu de la Sortida.

• El dia 28 d’abril de 2008 es va fer a la Universitat de les Illes Balears (UIB) una Taula Rodona sobre Sortides Professionals de la Geografia, dirigida a estudiants i llicenciats en Geografia. Presentà l’acte Pepi Villoslada (tècnica del DOIP) i el moderà Miquel Grimalt Gelabert. Participaren com a ponents el president de la delegació balear del Col·legi de Geògrafs, Gabriel Alomar Garau, Miquel Salamanca (meteoròleg d’IB3 Televisió i vocal del Col·legi de Geògrafs), Pedro Orfila (cap de servei d'Emergències de la Conselleria d'Interior, Govern de les Illes Balears), i Concepció Camps, professora d’Institut d’Ensenyament Secundari i coordinadora de l’Olimpiada de Geografia.

• El dia 9 de maig es va fer al campus de la Universitat de les Illes Balears una nova edició –la segona– de l’Olimpiada de Geografia, en l'organització de la qual participa el Col·legi de Geògrafs. L’any 2008 foren els inscrits 59 estudiants de segon de batxillerat de Mallorca, 15 de Menorca i 13 d'Eivissa. Com sempre, l'objectiu va ser apropar els estudiants de batxillerat a la Universitat, difondre els estudis de Geografia que s'imparteixen a la UIB, incentivar l'estudi en general i combinar l'aspecte acadèmic i lúdic a l'entorn de la Geografia com a disciplina científica i professional. Altres universitats estatals s’han mostrat interessades en aquesta iniciativa, de la que la Universitat de les Illes Balears n’és, pel que fa als estudis de Geografia, pionera, i s’han iniciat les passes per fer Olimpiades de Geografia a altres centres universitaris de l’Estat. Els guanyadors foren els següents:

Borràs García, Andreu (1r premi). De l’IES Guillem Colom. SÒLLER (7.86) Buades Rotger, Macià (2n premi). IES Ramon Llull. PALMA (7.72) Joy Marroig, Mª Teresa (3r premi): IES Guillem Colom. SÒLLER (7.63) Accèssit EIVISSA: García Monterde, Mario. IES Algarb, Sant Jordi (6.06) Accèssit MENORCA: Taltavull Pons, Diego. IES Mª Àngels Cardona, CIUTADELLA (7.27) Accèssit MALLORCA: Horrach Sánchez, Daniel. C. Sant Josep Obrer, PALMA. (7.27)

• Els dies 16 i 17 de maig es feren a Manacor les V Jornades d’Estudis Locals, en les que geògrafs illencs presentaren comunicacions en la sessió corresponent a Patrimoni Natural: Aproximació a l’estudi del paisatge històric a través de la fitotoponímia. Alguns exemples de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar (Joan Caldentey Brunet i Miquel Grimalt Gelabert), L’observació meteorològica a Manacor (Joan Barceló Trobat), La informació meteorològica. Les revistes de premsa forana al Llevant de Mallorca (Miquel Company Florit), Activitat tempestuosa d’estiu i embat al Llevant de Mallorca (Gabriel Alomar Garau i Miquel Grimalt Gelabert), i Situacions sinòptiques en les jornades amb nevades al Llevant de Mallorca (Miquel Salamanca Salamanca). Dues setmanes abans, les II Jornades d’Estudis Locals d’Esporles eren participades també pels geògrafs col·legiats Miquel Salamanca (vocal del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears), Bartomeu Clar Monserrat i Marc Caldentey, que parlaren sobre el risc d’inundació del Torrent d’Esporles (detall de l’episodi del 17 d’Octubre de 2007).

• El dia 11 de maig de 2008, Diario de Mallorca publicava en la secció d’Opinió (apartat Tribuna) l’article De parcs i corredors verds urbans. El Parc de les Vies de Palma, que signava el president del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears, Gabriel Alomar Garau. L’article es fa ressó del futur Parc de les Vies, i feia aclariments entorn dels conceptes de parc i corredor verd, tot destacant la manera com el projecte de creació d’aquest Parc s’ajusta bé a allò que en urbanística i ordenació territorial s’entén com un model de ciutat sostenible. L'Observatori del Paisatge (www.catpaisatge.net) s’en va fer ressó i donà notícia de l'article.

• Els dies 22 i 23 de maig es van fer a Alacant sengles reunions de gestió territorial del Col·legi de Geògrafs estatal, a les que assistí una representació de la delegació territorial balear. Aquestes reunions –de caràcter anual– s’emmarquen, entre d’altres, en els treballs de coordinació i seguiment de les tasques col·legials de secretaria i tresoreria. En les reunions s’informà, primerament, de l’adequació del funcionament

del Col·legi de Geògrafs a la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD). Així, el COGIB recorda als seus col·legiats que, en virtud d’aquesta Llei, qualsevol canvi o actualització produïda en les dades personals (canvi de domicili o núm. de compte bancari, per exemple) s’ha de comunicar a la delegació per escrit i convenientment signat. Això també inclou, naturalment, les altes i baixes col·legials. Per altra banda, el Col·legi de Geògrafs informà a les delegacions de les millores i nous serveis telemàtiques relatius a la pàgina web corporativa. El Col·legi de Geògrafs disposa a hores d’ara d’un servidor propi al qual s’està migrant la base de dades Access al sistema MySQL, considerat més consistent, segur i ràpid. A part d’oferir un servei d’allotjament web molt més ample a les distintes delegacions territorials, el Col·legi de Geògrafs ha començat a oferir, a partir del mes de juny de 2008, un servei d’allotjament web per a col·legiats, amb distints models de hosting: el model bàsic (2 €/mes) permet disposar de 100 Mb d’espai web i 5 bústies de correu electrònic; el model Premium (10 €/mes) oferirà 1Gb d’espai web, 25 bústies de correu electrònic i ús de tecnologies php i asp. Així mateix, es va anunciar el llançament, dins el mateix mes de juny, d’un Foro de Opinión obert en la web corporativa amb diverses àrees temàtiques com la professió de geògraf, territori, paisatge, medi ambient, desenvolupament local, SIG i cartografia, ensenyament de la Geografia i estudiants universitaris.

• En reunió de la Junta de Govern de la Societat Geogràfica de les Illes Balears (SOGIB), de divedres 30 de maig de 2008, es va decidir fer exempts de pagament de la seva quota anual (30 €/any) a aquells socis que siguin alhora membres col·legiats del Col·legi de Geògrafs. Això significa que els geògrafs col·legiats passen a formar part també, en qualitat de socis de ple dret, de la Societat Geogràfica de les Illes Balears, sense que això els suposi una duplicació de quotes, i pagant per tant una sola quota normal col·legial (110 €/any, en dos pagaments semestrals). Això també és vàlid per als estudiants precol·legiats (25 €/any) i els membres acabats de llicenciar (55 €/any, en dos pagaments semestrals durant els primers dos anys de col·legiació). La idea és, per tant, evitar que els geògrafs col·legiats paguin dues quotes a dues entitats que comparteixen part dels seus objectius, i incentivar també la col·legiació dels geògrafs illencs. S’ha de recordar també que les dues entitats arribaren a aquest acord per tal de fer efectiu el punt 6 dels acords establerts en el conveni de col·laboració que signaren en el mes de juliol de 2006, d’acord amb el qual “la SOGIB i el COGIB afavoriran la incorporació de socis de la SOGIB al Col·legi de Geògrafs. Per això, la SOGIB establirà una política de quotes que no penalitzi els socis que són també col·legiats, tracte que estendrà als socis que es vagin donant d’alta del Col·legi”.

• El dia 21 de juny es va fer al Centro de Estudios Rurales de Cabezón de la Sal (Cantàbria) una Jornada Tècnica dels representants de les delegacions territorials del Col·legi de Geògrafs en les distintes Comissions d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge. En la reunió es donà a conèixer la realitat de l’ordenació territorial de les diferents comunitats autònomes, i fou organitzada per la delegació territorial

càntabra, juntament amb el grup d’investigació "Espacios y Territorio: Análisis y Ordenación" de la Universidad de Cantabria, que subvencionà la reunió. En la jornada participaren una vintena de geògrafs i especialistes de tot l’Estat, i permeté conèixer la dinàmica i els problemes en Ordenació del Territori i Urbanisme, així com debatre el paper del geògraf en aquestes qüestions i establir un cos comú de pensament. Es destacà la participació dels geògrafs en els processos de planificació territorial, la defensa de la presència dels estudis de paisatge en el planejament, i l’exigència de l’existència d’un model territorial en els plans. Per part de la delegació balear hi assitiren Raül Medina Granados, vocal de la delegació balear, i Gabriel Alomar Garau, president, que feren una exposició de l’estat de la qüestió en matèria d’ordenació territorial i urbanisme per al cas de les Illes Balears. Així, explicaren les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i els plans territorials insulars, es repassaren les lleis ambientals d’àmbit balear, i es donaren a conèixer les idees jurídiques bàsiques de l’urbanisme de cada una de les nostres illes.

• El dia 11 de juny es va fer una nova reunió convocada per l’Àrea d’Infrastructures, Interior i Salut de l’Ajuntament de Palma, per informar i debatre sobre el futur corredor verd del Parc de les Vies, i a la que assistí, com en altres ocasions, un representant de la delegació balear del Col·legi de Geògrafs. El Col·legi de Geògrafs ve participant i col·laborant activament, des de la posada en marxa de la iniciativa, en les reunions convocades a l’efecte. Aquesta reunió en particular tengué molta representació i participació, amb la presencia de representants del mateix Col·legi de Geògrafs, el Col·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginyers, la Plataforma Parc de les Vies, l’organització GOB, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, i representants dels veïns de sa Indioteria. En la reunió s’informà, enre d’altres coses, de la convocatòria del concurs per realitzar la 1a fase del Parc de les Vies, i l’estudi de viabilitat del SFM per a la prolongació del soterrament de les vies del tren.

• El dia 7 de juliol va una nova reunió destinada a informar i debatre sobre el futur corredor verd del Parc de les Vies. En aquesta darrera ocasió la reunió es centrà en la que serà la segona fase d’execució del corredor verd. Així mateix, l’Ajuntament de Palma anunciava els quatre equips seleccionats –d’una vintena de presentats– per a l’execució i disseny de la primera fase. La segona fase, per a la qual hi haurà un altre concurs, és la que contempla la connexió fins a la barriada de sa Indioteria. El Col·legi de Geògrafs exhortà les entitats convocades i al mateix Ajuntament de Palma, entre d’altres opinions i intervencions, perquè el projecte del Parc de les Vies no oblidi el sentit paisatgístic de l’obra, i que s’asseguri la integritat del Parc.

• La Comisión de Evaluación Docente (CED) del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears anunciava el mes de juliol de 2008 l’aprovació de la proposta definitiva del nou Pla d’Estudis conduent a l’obtenció del que serà el nou Títol de Grau en Geografia. La delegació territorial balear del Col·legi de Geografs ha participat en la proposta com a membre convidat. El títol proposat és l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, i el seu interès acadèmic, científic i professional ha estat analitzat en l’anomenat Llibre Blanc sobre el títol de Grau en Geografia, dins del programa de Convergència Europea de la ANECA. D’acord amb la proposta, i a partir d’estudis previs realitzats pel mateix Col·legi de Geògrafs i la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE), els graduats en Geografia estan capacitats per assumir un triple perfil professional (acadèmic, tècnic i social) i treballar en cinc grans àmbits del

mercat laboral: Planificació Territorial i Urbanística, Planificació i Gestió del Medi Ambient, Tecnologia de la Informació Geogràfica, Desenvolupament Socioeconòmic i Territorial i Societat del Coneixement.

• En el mes de setembre de 2008, el Col·legi de Geògrafs anunciava l’organització del curs El Paisatge Cultural i Natural de la Serra de Tramuntana, a fer entre l’octubre de 2008 i el maig de 2009. Amb aquest curs es donava una continuïtat formal a la primera sortida geogràfica del dia 4 de maig, i s’ampliaven els continguts d’aquesta mena de sortides, amb la programació de 6 sortides geogràfiques de caràcter científic. El conjunt de les sortides pretèn complementar la formació acadèmica dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en particular els de Geografia, per bé que el curs és obert a totes les persones interessades en conèixer les principals característiques paisatgístiques i geogràfiques de la serra de Tramuntana i, per extensió, de l’illa de Mallorca, així com adquirir coneixements sobre la ciencia del Paisatge. La comissió acadèmica de la Universitat de les Illes Balears, a petició del Col·legi de Geògrafs, aprovà la concessió de 3 crèdits de lliure configuración per la realització del curs. L’èxit d’aquest curs ve avalat pel nombre d’inscrits, 40 en total, superant les expectatives creades. Les dues primeres sortides geogràfiques es feren els dies 8 i 22 de novembre de 2008, i conduïren a Sa Calobra i Cala Tuent, i a Alcúdia i la Península de La Victòria.

• El dissabte dia 25 d’octubre de 2008 es va fer una visita de camp als paisatges de Mallorca, que organitzà el Col·legi Oficial de Geògrafs juntament amb el Departament de Territori del Consell de Mallorca, en el marc de la Setmana del Paisatge, i que finalitzà amb aquesta activitat de cloenda. La sortida permeté observar, interpretar i entendre els paisatges representatius de l'illa de Mallorca, i comptà amb la presència, entre molts d'altres, de la consellera executiva de Territori, la geògrafa Ma. Lluïsa Dubon, i el director de la RECEP-ENELC (Xarxa Europea del Paisatge), Ricardo Priore. Tots ells pogueren conèixer de primera mà, sota el guiatge del geògraf i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Miquel Grimalt Gelabert, i de Gabriel Alomar Garau, president de la delegació i també professor de la UIB, els paisatges de l'illa i la seva problemàtica territorial. El mateix president connectà en directe amb la ràdio ONA MALLORCA per explicar, entre altres coses, l’objecte de la visita i els criteris de selecció dels paisatges observats. Com a complement de la sortida de camp, el Col·legi de Geògrafs, juntament amb el Departament de Territori, ha elaborat i editat un Llibre-Guia que va ser entregat als assistents. Aquest quadern de camp (de 85 pàgines) es va posar a disposició, de franc, dels geògrafs col·legiats.

• El dissabte 8 de novembre el diari Última Hora publicà un nou article sortit del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears, signat pel seu president, intitulat Les polítiques de paisatge com a pretext i com a oportunitat. En ell, es feia un resum de la idea i concepte de paisatge com un element recurrent dins la disciplina geogràfica i,

modernament, dins les polítiques territorials i mediambientals per part dels organismes de l’administració pública, tot recomanant, amb arguments i exemples, “seny i bona fe”, a més d’uns objectius de qualitat, en les futures lleis insulars o autonòmica de Paisatge.

• Els dies 7 i 8 de novembre de 2008 es va reunir a Saragossa la Junta General de Govern del Col·legi de Geògrafs, amb la presència de tots els seus membres i dels presidents de les delegacions territorials, entre ells el de les Illes Balears. El mateix divendres dia 7 es va fer una taula redona sota el títol "Perfil competencial, formación, ocupación y estrategia profesional del colectivo de geógrafos en Aragón", en la qual varen intervenir Fernando López, Cap de Secció d’Educació Ambiental del Govern d’Aragó i delegat territorial el Col·legi en aquesta comunitat; M. Luisa Frutos, Directora del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa; José María Sahún, gerent d’Adocrin; Antonio Prieto, President estatal del Col·legi de Geògrafs, i José A. Báguena, assessor en planificación territorial. L’acte comptà amb una nombrosa assistència, i es va posar de manifest l’interès renovat i la projecció de futur de la disciplina geogràfica i la professió de geògraf.

• El Diario de Mallorca de dia 18 de novembre de 2008 publicà sengles entrevistes sobre Cartografia, al degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, Pere Brunet, i al president de la delegació territorial balear del Col·legi de Geògrafs, Gabriel Alomar Garau, que opinà sobre les noves tecnologies i tècniques cartogràfiques, la seva utilitat com a eina d’anàlisi territorial i la històrica tradició cartogràfica existent a Mallorca.