memòria d’activitats 2010 - icf.uab.cat · paraules la mida de les quals és proporcional a la...
TRANSCRIPT
Memòria d’activitats
2010
Coberta: Quines paraules clau defineixen l’activitat d’una institució?
Algunes aplicacions informàtiques permeten crear núvols de paraules la mida de les quals és proporcional a la seva presència. Aquest és el núvol de paraules creat mitjançant www.wordle.com sobre el text de la primera pantalla de la pàgina web de la FICF
Memòria d’activitats
2010
2
1
Índex
Objecte de la FICF 2
Pròleg 3
Presentació 4
Suport institucional a la selecció de medicaments 5
Formació mèdica continuada adreçada a atenció primària 7
Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron 8
Consultes terapèutiques 11
Butlletí Groc 13
e-Butlletí Groc (Notícies del Butlletí Groc) 14
SIETES 15
La web de la FICF 16
Suport a la recerca 17
Recerca 18
Farmacovigilància – Targeta groga 22
Docència 24
Cooperació al desenvolupament 25
Projecció nacional i internacional 26
Convenis de col·laboració 28
Publicacions 29
2
Objecte de la FICF
Promoure la prescripció raonada dels
medicaments i la utilització efectiva i eficient dels mitjans terapèutics.
Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:
▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de
selecció de medicaments, participació en comissions
institucionals, informació, formació i investigació.
▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau
d’aquestes matèries.
▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els
medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.
▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i
toxicologia en les seves vessants experimental, clínica,
epidemiològica, sanitària i docent.
▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.
3
Pròleg
La Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) és una entitat
associada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a l’Institut de Recerca d’aquest hospital i a la Universitat Autònoma de
Barcelona. La memòria d’activitats de 2010, que teniu a les
mans, confirma la trajectòria d’independència, rigor i qualitat d’aquesta institució.
La Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF), Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut per a la
Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia, té una sòlida
trajectòria en la promoció de la recerca clínica col·laborativa
independent i en informació i formació continuada sobre medicaments i terapèutica.
La memòria anual d’activitats de la FICF posa en relleu el seu potencial en la gestió del coneixement. Aquest és un camp
d’activitats d’importància creixent en les organitzacions
proveïdores de serveis d’assistència sanitària com l’ICS. La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron han
contribuït de manera significativa a endegar i desenvolupar les
tasques de la Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS.
Juntament amb els altres membres del Patronat, estem
convençuts que la col·laboració de la FICF amb l’ICS contribuirà
a promoure la innovació, el rigor i la gestió del coneixement, en l’interès dels nostres professionals i de la població que atenem.
Enric Argelagués
President del Patronat de la Fundació Institut Català de
Farmacologia
Director gerent de l’Institut Català de la Salut
4
Presentació
Vivim temps de canvis. Dominen “paraules clau” com crisi
econòmica, finançament, sostenibilitat, retallades, privatitzacions... Però per fer front a la crisi hem de desenvolupar i
donar contingut a nous paradigmes: autonomia professional,
gestió basada en la clínica, democràcia i participació, gestió del coneixement, selecció de medicaments, informació i formació
continuada organitzades i desenvolupades pel mateix sistema de
salut, atenció a les persones, avaluació de resultats...
El sistema de salut és una empresa de coneixements: les
decisions que hi prenen milers de professionals estan basades en
coneixements. Però no és possible pensar en una gestió individual del coneixement que sigui autònoma: per terme mig
cada dia es publiquen 80 nous assaigs clínics i 13 revisions
sistemàtiques; les guies de pràctica clínica no sempre ofereixen orientació amb valor pràctic i sovint estan indegudament
influïdes per les companyies farmacèutiques i els seus
interessos.
A la FICF hi fem investigació, ensenyament, formació
d’especialistes, informació i formació continuada. Procurem conèixer les novetats en terapèutica que apareixen al món,
identificar les que són més rellevants per a la pràctica clínica i
difondre la informació corresponent per a professionals de salut.
La web de la FICF és un lloc de referència per trobar-hi notícies,
avaluacions de nous fàrmacs, bases de dades, llibres i altres
documents de consulta i de manera més general informació rigorosa sobre medicaments i terapèutica. La col·laboració amb
institucions i societats científiques, com per exemple la semFYC i
la CAMFIC, és un important estímul per a aquestes tasques.
La FICF té una presència consolidada entre els professionals
sanitaris de Catalunya i Espanya. Col·labora amb les autoritats de salut, amb l’Agència Espanyola de Medicaments i amb
l’Agència Europea de Medicaments (EMA). Forma part de xarxes
europees líders en la recerca en farmacoepidemiologia i farmacovigilància i en formació de postgrau. És Centre
Col·laborador de l’OMS i dóna suport a iniciatives per millorar l’ús
dels fàrmacs a tots els continents, sobretot a Amèrica Llatina.
Els professionals que treballem a la FICF volem fer palès i agrair
el suport del Departament de Salut i de l’ICS a les activitats de
farmacovigilància i informació sobre medicaments i terapèutica.
Joan-Ramon Laporte
Director
5
Suport institucional a la selecció de medicaments
Sovint la prescripció de medicaments és un procés de presa de
decisions complex. La FICF dóna suport als metges del sistema
de salut, mitjançant tasques d’informació, formació continuada i
recerca. A més, fa tasques de selecció dels medicaments que
reuneixin les millors garanties d’efectivitat, seguretat i eficiència,
en els organismes competents del CatSalut.
Institut Català de la Salut – Comissió
Farmacoterapèutica de l’ICS
La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS es va constituir
l’abril de 2008. Els seus objectius són:
▪ Consensuar una guia farmacoterapèutica que inclogui els
medicaments amb un perfil d’eficàcia, seguretat, comoditat i cost més favorables per a cada situació, en cada àmbit
assistencial.
▪ Contribuir a millorar la qualitat de la prescripció, sobre la
base de criteris d’idoneïtat, efectivitat, seguretat i eficiència.
▪ Contribuir a millorar la formació continuada i a desenvolupar
línies d’avaluació i de recerca aplicada en matèria de
terapèutica amb medicaments.
El juliol de 2010 la CFT va aprovar la Guia Farmacoterapèutica
de l’ICS.
Professionals del Servei de Farmacologia Clínica/FICF participen
activament en la CFT (Plenari i Comissió Permanent), en el Grup
Coordinador de la Guia Farmacoterapèutica de l’ICS i en el Grup
de Comunicació i Informació.
6
Institut Català de la Salut - Àmbit de Terres de
l’Ebre
Suport tècnic i institucional al Comitè Farmacoterapèutic d’Atenció Primària de Terres de l’Ebre
La FICF dóna suport a les activitats del Comitè
Farmacoterapèutic que canalitza el suport tècnic als metges
d’atenció primària i el desplegament de les polítiques de l’ICS en
matèria de terapèutica amb medicaments a l’Àmbit Terres de
l’Ebre. S’hi desenvolupen tasques de difusió d’informació,
formació continuada i recerca.
Des de l’inici de les activitats, l’any 2007, el nombre de metges
que assoleixen les màximes puntuacions de l’Estàndard de
Qualitat de la Prescripció no ha parat de créixer. A més, a finals
de 2010 s’ha aconseguit un estalvi de 600.730 € (1,20%) en la
despesa en medicaments a tot l’Àmbit d’Atenció Primària de
Terres de l’Ebre respecte a l’any anterior.
Catsalut – Comitè d’Avaluació de Medicaments
d’Ús Hospitalari
En el marc del Programa d’Avaluació, Seguiment i Finançament
dels Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat posat en
marxa pel Catsalut l’any 2009, la FICF participa en les tasques
del Comitè d’Avaluació de Medicaments d’Ús Hospitalari
(CAMUH), constituït el novembre de 2009. El CAMUH avalua els
tractaments d’alta complexitat i elabora recomanacions sobre el
seu lloc en terapèutica.
Catsalut – Comitè Operatiu de Farmàcia de
Barcelona Nord
El Comitè Operatiu de Farmàcia Barcelona Nord té com a
objectiu establir una política farmacèutica comuna entre les línies
assistencials de l'AIS Barcelona Nord i millorar la seguretat i
l’eficiència de la prescripció. S’han elaborat protocols d’utilització
d’estatines i d’inhibidors de la bomba de protons.
7
Formació mèdica continuada i informació adreçada a atenció primària
Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària - Institut Català de la Salut
Jornades d’Actualització en Terapèutica de Catalunya, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
Les Jornades són sessions d’un dia, de revisió de novetats
sobre qüestions d’actualitat en terapèutica i les seves
implicacions en la pràctica diària del metge de família. S’han
fet a Barcelona (juny), Lleida (juny), Tarragona (octubre) i
Girona (novembre), amb un total de 567 metges inscrits.
Servicio de Salud del Principado de Asturias
(SESPAS) – e-Índex-Farmacològic
Introducció i actualització de l’e-índex farmacològic
Es manté actualitzat el contingut de l’e-Índex Farmacològic i es
dóna suport a la fase d’integració a l’estació clínica de treball dels
metges d'atenció primària del SESPAS.
Consorci d’Atenció Primària de Salut de
l’Eixample (CAPSE)
Introducció i utilització de l’e-índex farmacològic
Els metges d’aquests centres han utilitzat l’e-Índex
Farmacològic integrat a la història clínica electrònica.
Sociedad Española de Medicina Familiar
y Comunitaria
S’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la Guía
Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus
continguts i en l’elaboració de la seva 4ª edició.
Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària. Curs de Farmacologia clínica en
Atenció Primària
S’ha desenvolupat aquest curs presencial a la sèu de la CAMFiC
durant el mes de desembre. Hi van assistir 23 metges de família.
Aquest curs s’ha impartit de manera ininterrompuda des de 1987.
8
Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron (HUVH) col·laboren estretament per
dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de
1998, entre la FICF i l’ICS).
El Servei de Farmacologia clínica assessora a la direcció mèdica,
comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans de decisió sobre
qüestions de selecció de medicaments, recerca clínica, mesures
reguladores i qualitat assistencial relacionada amb la terapèutica
farmacològica.
Per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital s’ha fet una
tasca de selecció i avaluació de 33 medicaments per valorar la
seva inclusió a la Guia Farmacoterapèutica (GFT) de l’Hospital.
També s’ha participat en l’avaluació de 159 sol·licituds d’ús de
medicaments en situacions especials (usos compassius,
condicions no aprovades en fitxa tècnica o medicació
estrangera). En les subcomissions s’ha participat en l’elaboració
d’una Guia de pràctica clínica per al diagnòstic i tractament
de la malaltia tromboembòlica venosa per a adults a
l’hospital, així com en la finalització de l’elaboració d’una Guia
de pràctica clínica per al tractament del dolor neuropàtic
en l’adult a l’hospital i a l’atenció primària i en l’elaboració de
materials per a la seva difusió.
CEIC
S’han avaluat 242 nous protocols d’assaigs clínics (86
com a CEIC de referència i 156 com a CEIC implicat),
i 57 d’estudis de postautorització (EPA).
0
50
100
150
200
1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009
9
Suport institucional a la recerca clínica
Dos membres del Servei formen part de la Unitat Central
d’Investigació Clínica en Assaigs Clínics
(UCICAC) i la Unitat de Suport en Metodologia
per a la Recerca Biomèdica (USMIB). S’ha
participat en la difusió de la convocatòria per a la
concessió d’ajuts per al foment de la recerca clínica
independent de la Direcció General de Farmàcia i
Productes Sanitaris (DGFPS) 2010 i de la
convocatòria d’ajuts intramurals del Consorcio de
Apoyo a la Investigación Biomédica en Red (CAIBER). Així
mateix, s’ha assessorat a investigadors de l’hospital en
l’elaboració dels documents i la seva tramitació al CEIC i a
l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris
(AEMPS) dels projectes finançats per aquestes convocatòries.
També s’ha assessorat a investigadors de l’hospital en els
projectes finançats pel Fondo de Investigación Sanitaria (FIS).
Docència i formació
El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió
Nacional de l’especialitat per a la formació d’especialistes en
Farmacologia clínica. Fins ara s’han format 72 nous especialistes.
També s’ha dut a terme el IV Curs d’Introducció a la Selecció
i Prescripció Raonada de Medicaments per a Residents de
Primer any, i el III Curs de Controvèrsies en terapèutica
per a facultatius especialistes.
Farmacovigilància a l’Hospital
S’han recollit 485 sospites de reaccions adverses a fàrmacs a
l’hospital.
▪ 168 (34,6%) han estat motiu d’ingrés,
▪ 90 (18,6%) s’han produït durant l’hospitalització,
▪ 215 (44,4%) es van identificar a consultes externes, i
▪ 12 (2,4%) als serveis d’urgències.
10
A la figura s’hi observa que 385
casos (79,4%) van ser notificats pels
professionals de l’Hospital i 100
(20,6%) van ser identificats a partir
d’un programa de seguiment dels
diagnòstics d’ingrés.
S’han realitzat 19 sessions a
diferents serveis mèdics de l’Hospital
per promoure i donar a conèixer els resultats de la notificació
d’efectes adversos, a fi d’evitar les causes més freqüents de
iatrogènia. Tot seguit se’n detallen les més freqüents:
Reacció adversa (n) Fàrmac o grup farmacològic n
Insuficiència renal i/o hiperpotassèmia IECA o ARA II i/o diürètic i/o AINE 18
Urticària, angioedema Amoxicil·lina+àcid clavulànic 12
Infeccions Immunosupressors 10
Hemorràgia digestiva alta AINE i/o antiagregant i/o anticoagulant oral
9
Hiponatrèmia/SIADH Diürètics i/o ISRS 8
Hepatotoxicitat Immunosupressors 5
Amoxicil·lina+àcid clavulànic 3
Febre i/o tremolor Immunoglobulina G humana 6
Hematoma muscular Anticoagulant i/o antiagregant 6
Hipoglucèmia Hipoglucemiants orals 6
Osteonecrosi mandibular Bifosfonats 6
Bradicàrdia Bloquejadors β-adrenèrgics 5
Intoxicació Digoxina 5
Pancreatitis IECA i/o diürètics 5
Vasodilatació i apnea Fenilefrina i ciclopentolat 5
Trombocitopènia Abciximab 4
Acidosi làctica Metformina 3
Colitis pseudomembranosa Antibiòtics sistèmics 3
Galactorrea ISRS 3
Ginecomàstia Espironolactona 3
Hemorràgia cerebral Anticoagulant i/o antiagregant 3
Taquicàrdia Teofil·lina 3
11
Consultes terapèutiques
Amb el suport de l’Institut Català de la Salut
L’atenció de consultes sobre dubtes en terapèutica és una
aportació de la Farmacologia clínica al complex camp de
l'actualització de la informació mèdica i de la individualització
dels tractaments. Les consultes es responen habitualment per
escrit, amb una recomanació el més concreta possible.
Des de 1984 atenem consultes formulades des de
centres hospitalaris i extrahospitalaris.
El 2010 n’hem rebut 922: 250 de l’HUVH, 125
d’altres hospitals, 380 d’atenció primària (incloent
centres mèdics privats), i 167 d’altres orígens
(oficines de farmàcia, universitats, institucions,
etc.). En 712 casos s’hi sol·licitava una recomanació
sobre actuació en un pacient concret i en un 11,7% (108) en
relació amb un problema terapèutic en una indicació
determinada. En l’11,1% restant (102) la consulta demanava
informació factual sobre fàrmacs.
D’altra banda, s’han registrat gairebé 30.000 accessos a les
consultes terapèutiques del web, i en concret a la secció de
“Preguntas y respuestas en farmacología clínica” de la revista
Medicina Clínica.
Procedència de les consultes terapèutiques
12
Consultes terapèutiques sobre embaràs
Amb el suport de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Les consultes sobre tractaments farmacològics en dones
embarassades es plantegen des de tots els àmbits sanitaris de
Catalunya, tant de la xarxa pública com de la privada. La FICF
atén consultes sobre exposició a fàrmacs i altres agents químics
o físics durant l’embaràs.
El 2010 hem atès 393 consultes. La majoria procedia d’hospitals.
De les 182 d’origen hospitalari, 110 procedien de l’HUVH i 72
d’altres hospitals.
En la majoria dels casos se’ns ha sol·licitat opinió sobre la
situació plantejada, i en un 1,3% s’ha demanat només
documentació. En 384 casos la consulta feia referència a una
pacient concreta, i en 9 ocasions s’ha sol·licitat informació
sobre un fàrmac o sobre el tractament d’una indicació durant
l’embaràs.
Els psicofàrmacs (sobretot benzodiazepines, antidepressius ISRS
i antiepilèptics) i els antiinfecciosos han estat els fàrmacs motiu
de consulta més freqüents. També hem rebut nombroses
preguntes sobre l’efecte de l’exposició als raigs X.
El setembre de 2010 es va celebrar a
Barcelona el 21st Annual ENTIS Meeting,
amb la participació de centres d’informació
sobre teratogènia d’arreu del món.
13
butlletí groc
Des que va deixar de ser el butlletí informatiu del programa de
farmacovigilància de Catalunya, el Butlletí Groc tracta sobre
diversos aspectes de l'ús de medicaments. A més, la secció de
Notícies butlletí groc al web permet oferir un servei més
dinàmic. Hem publicat quatre números del Butlletí Groc:
▪ Farmacovigilància a Europa: una oportunitat per
millorar
A l’entrada de 2010 es va discutir una nova legislació sobre la
farmacovigilància a Europa. Diversos fets, des de la talidomida
als anys seixanta fins al rofecoxib a l’inici de segle, ens recorden
la necessitat d’una farmacovigilància eficaç per protegir la
població dels efectes adversos dels fàrmacs. Cal reforçar el
sistema existent i desenvolupar estratègies més proactives,
realment orientades als pacients.
▪ Nous anticossos monoclonals en l’artritis reumatoide i
la psoriasi
En els darrers 10 anys s’han comercialitzat diversos fàrmacs
biològics. Poden produir efectes adversos greus i generen
molta despesa. En aquest número es revisen el tocilizumab
en l’artritis reumatoide i l’ustekinumab en la psoriasi.
▪ Nous fàrmacs per a la diabetis: entre la necessitat i el
mercat
Els nous grups d’hipoglucemiants que actuen sobre les
incretines són objecte de forta promoció. La seva aprovació
s’ha basat en el seu efecte sobre una variable subrogada,
però no se’n coneix l’eficàcia sobre la morbimortalitat.
▪ Antiepilèptics i risc de suïcidi: un problema complex
Estudis recents suggereixen que els antiepilèptics poden
augmentar el risc de suïcidi. Atès l’ús creixent d’aquests
fàrmacs en indicacions diferents de l’epilèpsia, cal una
avaluació acurada de la seva relació benefici-risc en cada
situació i en cada pacient.
14
e-Butlletí Groc (Notícies del Butlletí Groc)
La secció de notícies a la web (e-butlletí groc notícies) es va
iniciar el 2005. L’any 2010 hem publicat 91 notícies (en català i
en castellà). Destaquem:
▪ Bevacizumab en càncer de mama: es revisa
la indicació.
▪ Antihipertensius i risc de càncer.
▪ Metformina i reducció del risc de càncer.
▪ S’anuncia la retirada de la rosiglitazona.
▪ Dubtes sobre la seguretat dels antagonistes de
l’angiotensina II.
▪ Conflictes d’interès, grip i OMS.
▪ Dèficit de vitamina B12 i tractament prolongat amb
metformina.
▪ Ús creixent d’antipsicòtics, malgrat els riscos greus.
▪ Interacció de clopidogrel amb els IBP: un efecte de grup?
▪ Antiepilèptics i risc de suïcidi.
▪ Sobre la interrupció precoç dels assaigs clínics.
▪ Riscos dels estimulants β-adrenèrgics de llarga durada en
l’asma.
▪ L’efecte del tamoxifèn podria estar reduït pels antidepressius ISRS.
▪ Antidepressius: més eficaços en la depressió greu.
La publicació continuada de notícies ha tingut
una bona acollida. Les entrades al web van
augmentar de manera espectacular el 2007
(amb 38.168 entrades) respecte el 2006 (6.137
entrades). El 2009 es van registrar 130.476
visites i el 2010 se n’han registrat 189.164.
15
SIETES
Fa 10 anys els metges tenien problemes per accedir a la
informació. Actualment la dificultat és seleccionar-la. La gran
quantitat d’informació sobre terapèutica que es publica i es difon
per la web planteja la necessitat de disposar d’una eina que
permeti seleccionar les veritables novetats sobre problemes de
salut. SIETES, Sistema d’Informació Essencial en
Terapèutica i Salut, és una base de dades d’informació i
d’avaluació de la informació sobre novetats en terapèutica en
llengua castellana. És desenvolupada des de 1996. És d’accés
lliure a la web www.sietes.org.
L’any 2010 hem incorporat unes 2.000 noves
cites a la base de dades (la qual actualment en
conté gairebé 84.000), un 61% de les quals
amb resum o comentari. Hem qualificat prop de
195 cites com a especialment interessants (amb
dues o tres estrelles).
L’entrada a les xarxes socials ens ha permès
augmentar la difusió dels continguts més
interessants de la base de dades i iniciar un
projecte de col·laboració en xarxa amb altres
professionals de l’àmbit sanitari. El twitter de
SIETES té actualment uns 800 seguidors i més
de 3.700 tweets.
Amb motiu de l’Actualització en Farmacologia de la XV Jornada
d’Actualització en Medicina, que organitza l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (ACMCB), hem
revisat les principals novetats del 2009.
16
La web de la FICF
La FICF ofereix nombrosos materials informatius, bases de dades
i publicacions d’accés lliure a la web, així com materials per a la
docència.
L’any 2010 hem rebut 426.080 visites i s’han descarregat
1.174.525 pàgines. La web és un lloc de referència per trobar-hi
informació independent, acuradament seleccionada i avaluada i
actualitzada, sobre medicaments i terapèutica.
Recordeu que a través de la web:
▪ Podeu notificar sospites d’efectes adversos
al Sistema de Farmacovigilància,
▪ podeu consultar sobre pacients complexos
(consulta terapèutica),
▪ podeu consultar la base de dades SIETES,
▪ podeu accedir al servei de notícies i
consultar altres bases de dades.
17
Suport a la recerca
A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’informàtica de la
FICF juntament amb el personal d’infermeria desenvolupa
quaderns electrònics de recollida de dades per a
estudis clínics i epidemiològics.
Des de 2009 ha preparat quaderns per a alguns dels
estudis de l’àrea de recerca de la FICF (vegeu les
pàgs. 18-21).
El valor d'aquests instruments és el producte de la
col·laboració estreta entre investigadors,
metodòlegs, experts en monitorització clínica i
experts en informàtica, en el marc de la cooperació entre la FICF
i l'Institut de Recerca HU Vall d'Hebron.
Des del 2010 aquest servei s’ofereix a projectes de recerca
externs a la FICF. Més informació a:
https://w3.icf.uab.es/nexus/html/ca
18
Recerca
Objectius
La investigació a la FICF se centra en l’efectivitat dels
medicaments en la pràctica clínica habitual i els efectes
indesitjats derivats de la seva utilització. A tal fi, la FICF promou
el treball i la participació en xarxes col·laboratives. La FICF:
És Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la
Formació en Farmacoepidemiologia.
Forma part de la xarxa ENCePP (European Network of Centres
for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance) de
l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Forma part del projecte PROTECT, coordinat per l’EMA, en el
qual participen 15 centres públics, 11 companyies
farmacèutiques, una associació de pacients i dues PIME.
És un Grup de Recerca consolidat reconegut per la
Generalitat de Catalunya (SGR 2009-2013).
És part de la Fundació Institut de Recerca Hospital
Universitari Vall d’Hebron (FIRHUVH), en la qual
constitueix un grup de recerca transversal.
Forma part del Parc de Recerca de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Línies de recerca
Farmacovigilància i farmacoepidemiologia
▪ Notificació espontània d’efectes adversos de
medicaments (Targeta groga)
Amb el suport de la Direcció General de Recursos Sanitaris
del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La farmacovigilància basada en la notificació espontània
d’efectes adversos de medicaments permet identificar i
19
caracteritzar efectes indesitjats desconeguts o mal
coneguts. (Vegeu Farmacovigilància a la pàg. 22)
▪ Pharmacoepidemiological Research on Outcome of
Therapeutics by a European ConsorTium (IMI JU
Project 115004 (PROTECT))
Té com a objectiu principal desenvolupar diferents
mètodes en farmacovigilància i farmacoepidemiologia per
tal d’optimitzar l’avaluació de la relació benefici-risc dels
medicaments autoritzats a Europa. La FICF colidera la
Unitat de treball de formació i comunicació, i a més
s’encarrega d’inventariar, validar i analitzar dades de
consum a països europeus.
Hepatitis per medicaments
▪ Estudi exploratori sobre la caracterització de perfils
proteòmics predictius d’hepatotoxicitat associada a
medicaments antituberculosos (2009-2011).
(Finançament: Boehringer-Ingelheim España SA, i FIS)
Discràsies hemàtiques
▪ Estudi de l’agranulocitosi associada a medicaments, en
col·laboració amb 16 serveis d’hematologia de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. Des de 1980 hem
caracteritzat l’epidemiologia d’aquesta malaltia i n’hem
identificat els principals fàrmacs causants. (Finançat per
l’AEMPS i Sanofi-Aventis)
▪ Determinants genètics en l’agranulocitosi associada a l’ús
de medicaments: un estudi de casos i controls.
(Finançament: FIS PI10/02632)
Reaccions adverses renals
▪ Estudi prospectiu multicèntric de la incidència, la
rellevància clínica, els factors de risc i la preventabilitat
de l’ingrés hospitalari per fracàs renal agut associat a l’ús
20
de fàrmacs inhibidors del sistema renina-angiotensina
(2009-11). En col·laboració amb el servei de Nefrologia
de l’HUVH. (Finançament FIS EC08/00244)
▪ Incidència de la insuficiència renal aguda produïda per
fàrmacs en pacients hospitalitzats, factors de risc
associats, morbiditat, mortalitat i cost econòmic (2010-
11). (Finançament AATRM)
Projectes en què col·labora la FICF
Investigadors de la FICF col·laboren i donen suport al
desenvolupament dels següents projectes:
▪ Estudi exploratori multicèntric per comparar l’eficàcia de
la urocinasa amb la videotoracoscòpia en el tractament de
l’empiema parapneumònic complicat en la infantesa
(2008-10). En col·laboració amb el servei de Cirurgia
pediàtrica de l’HUVH. (Finançament: FIS)
▪ Efectivitat de la implementació d’una guia de prescripció
d’hipolipemiants consensuada entre atenció primària i
hospital sobre el control del colesterol LDL en cardiopatia
isquèmica. En col·laboració amb l’Àmbit de Terres de
l’Ebre. (Finançament: AATRM)
▪ Assaig clínic multicèntric, aleatoritzat i controlat amb
placebo per avaluar l’eficàcia de la utilització
perioperatòria de l’àcid tranexàmic en els requeriments
transfusionals i l’hemorràgia quirúrgica en la cirurgia
complexa de la columna. En col·laboració amb el servei
d’Anestesiologia de l’HUVH. (Finançament MSPSyI)
▪ Assaig Clínic en fase II, aleatoritzat i obert, per al
tractament etiològic de la malaltia de Chagas crònica amb
posaconazol i benznidazol. En col·laboració amb la Unitat
21
de malalties tropicals, del servei de Malalties infeccioses
de l’HUVH. (Finançament MSPSyI)
Projectes concedits el 2010 en la convocatòria
para la concesión de ayudas para el fomento de
la Investigación Clínica Independiente del
Ministeri de Sanitat
Investigadors de la FICF col·laboren amb els següents projectes:
▪ Estudi de les condicions d’ús dels nous fàrmacs
antidiabètics i de l’adequació de la seva prescripció a les
recomanacions d’una guia de pràctica clínica a partir de
la informació de la història clínica informatitzada
d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
▪ Estudi sobre la utilització inapropiada de medicaments en
pacients d’edat avançada hospitalitzats en serveis de
medicina interna de diferents hospitals espanyols.
▪ Estudi multicèntric hospitalari de l’ús de medicaments en
situacions especials. Anàlisi de les proves científiques, els
resultats clínics i els costos.
▪ Impacte de l’ús d’insulina en el risc de càncer en pacients
amb diabetis mellitus de tipus 2.
22
Farmacovigilància – Targeta groga
La FICF, fundadora del Sistema Espanyol de Farmacovigilància
l’any 1983, du a terme l’execució del Programa de
Farmacovigilància a Catalunya i és el Centre de
Farmacovigilància de Catalunya.
La Targeta groga, o notificació
espontània de sospites de
reaccions adverses a
medicaments, ha detectat
nombrosos efectes indesitjats que
eren desconeguts i ha estat la
base de nombroses decisions i
actuacions normatives tendents a
millorar la seguretat de l’ús de
medicaments.
Des de 1983 hem rebut més de
33.000 notificacions de reaccions
adverses a medicaments, de les
quals prop de 24.000 han estat
notificacions espontànies. Un 49% provenien d’atenció
extrahospitalària i un 51% d’hospitals. Aquestes notificacions
s’integren a la base de dades del Sistema Espanyol de
Farmacovigilància, que n’ha reunit fins ara més de 170.000.
En el 2010 s’han avaluat 2.398 notificacions de sospites de
reaccions adverses a medicaments, de les quals 1.633 (68,1%)
van ser d’origen hospitalari, en part mercès a la important
contribució dels professionals de l’HUVH i d’altres hospitals de
Barcelona. Un 67% de les notificades des d’hospitals van ser
greus.
23
Les reaccions adverses més sovint notificades han estat les
cutànies (13,5%), seguides de trastorns neuropsiquiàtrics
(15,3%), trastorns generals i en el lloc d’administració (11,8%),
gastrointestinals (10,2%) i cardiovasculars (6,8%).
Els grups terapèutics implicats amb més freqüència han estat els
antineoplàstics i immunomoduladors (700; 21,6% del total),
seguits d’antiinfecciosos i vacunes (625; 19,3%), de
medicaments cardiovasculars (408, 12,6%), hematològics (317;
9,8%) i psicofàrmacs (299; 9,2%). Els fàrmacs implicats amb
més freqüència han estat infliximab (107), àcid acetilsalicílic
(90), ibuprofèn (65), adalimumab (55), enalapril (54),
acenocumarol (50), vacuna de la grip A H1N1 (50), clopidogrel
(45), furosemida (42), i amoxicil·lina+àcid clavulànic (40).
En 382 notificacions (16%) els fàrmacs sospitosos eren de recent
comercialització (entre 2005 i 2010). En destaquen 50
notificacions de reaccions adverses a la vacuna de la grip A
H1N1, 24 a pregabalina, 20 a natalizumab, 17 a bevacizumab,
16 a lenalidomida, i 10 a azacitidina, duloxetina i oseltamivir.
24
Docència
Les activitats de docència de pregrau i de postgrau que realitzen
professors de la FICF en el marc de la Universitat Autònoma de
Barcelona, es desenvolupen a la Unitat Docent de la Facultat de
Medicina a l’HU Vall d’Hebron.
Docència de pregrau
L’assignatura de Farmacologia de 3r curs consta de 6 crèdits
teòrics i 4,5 crèdits pràctics que suposen 52 classes teòriques i
13 seminaris. La varen cursar 121 alumnes. L’assignatura de
Farmacologia clínica i Terapèutica de 5è curs consta de 4,5
crèdits teòrics i 6 crèdits pràctics que desenvolupen 48 classes
teòriques i 17 seminaris. La van cursar 115 alumnes.
Projecte de mestratge europeu (Eu2P)
La FICF participa en una proposta docent europea única
aprovada per la Innovative Medicines Initiative Joint Undertaking
(IMI-JU Call, Topic 18) presentada per un consorci
format per universitats, empreses i entitats
reguladores en l’àmbit dels medicaments, i
coordinada per la Université de Bordeaux 2 i la
companyia Roche.
Durant l’any 2010 es va elaborar el material
corresponent a una part del Mòdul 1 de les dues
àrees que pertoquen a la FICF, el Domain 2 i el
Domain 6.
Es va participar en les reunions del Comitè Directiu a París
(gener), Bordeaux (maig) i Brusel·les (setembre). Així mateix, la
FICF va organitzar la reunió de Barcelona (novembre).
25
Cooperació al desenvolupament
Durant l’any 2010 s’han dut a terme activitats de formació i
capacitació de professionals i de suport a autoritats reguladores
de medicaments. S’ha iniciat una col·laboració amb la Fundació
Sida i Societat per tal de millorar l’ús d’antiretrovirals a
Guatemala.
Activitats de suport a autoritats reguladores de
medicaments:
▪ Suport al grup de treball de farmacovigilància d’OPS/OMS
PAHO/WHO en el marc del Panamerican Network for Drug
Regulatory Harmonization.
Activitats de formació i capacitació (farmacoepidemiologia, farmacovigilància i estudis
d’utilització de medicaments):
▪ Curs d’Introducció a la farmacovigilància per a professionals
sanitaris de la República d’Azerbaijan (Bakú, febrer de 2010). Amb el suport del Banc Mundial.
▪ Conferències sobre medicaments biotecnològics al VII
Encuentro de Farmacovigilancia organitzat per INVIMA
(Colòmbia, novembre de 2010).
Col·laboració amb la Fundació Sida i Societat:
▪ Participació en el Projecte Autònoma Solidària sobre ús de
medicaments en malalts amb VIH/sida a Guatemala. Agost de
2010.
▪ Preparació de la proposta conjunta “Sistema integrado de
información clínica, farmacológica y epidemiológica para
personas que viven con VIH/sida en Guatemala – MANGUA”
que va ser subvencionat per l’AECID (Nº Proyecto 10-0692).
26
Projecció nacional i internacional
Altres reunions en les quals la FICF ha estat present durant el
2010 són:
▪ Medicines in Europe: Managing risks.
Expert meeting (Brussel·les, 27 de gener),
celebrat al Parlament Europeu, on el Dr Laporte va parlar sobre Medicines’ adverse
reactions are a public health issue: a
proactive approach is needed.
▪ Pilule d’Or Prescrire 2010 (París, 28 de
gener), organitzat per La Revue Prescrire,
on el Dr JR Laporte va intervenir en la
conferència-debat Effets indésirables des médicaments: ignorance ou connaissance?
▪ Jornada de debate. La evaluación de medicamentos
mediante revisiones sistemáticas (Valencia, 9 de
febrer), organitzada per la Generalitat Valenciana i l’Agència Valenciana de Salut, on el Dr JR Laporte va
intervenir en una taula rodona.
▪ El futuro del sistema nacional de salud (Madrid, 26 de febrer), organitzat per la Fundación por la Europa de los
Ciudadanos i Grupo Parlamentario IU-ICV, on el Dr JR
Laporte va intervenir en una taula de debat Estado
autonómico: modelos de gestión y privatizaciones.
▪ Informal meeting of the Pharmacovigilance Working
Party during Spanish Presidency of the European
Union (Madrid, 25-26 de març), organitzat pel Ministerio de Sanidad y Política Social i la Agencia Española de
Medicamentos y Productos Sanitarios, on el Dr JR Laporte
va parlar sobre Training in Pharmacoepidemiology and
Pharmacovigilance: European perspective.
▪ 15a Jornada d’Actualització en Medicina. Update
2010 (Barcelona, 26 de març), organitzada per
l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, on el Dr Laporte va parlar sobre
Actualització en Farmacologia.
▪ Communications about Drug Safety. International
Symposium (Smolenice, 21-22 de maig), organitzat pel Ministeri de Salut de la República d’Eslovàquia, on el Dr
Laporte va parlar sobre The impact of adverse effects of
medicines on the public health.
▪ Jornada de Actualización en Medicina. Update 2010
(Bilbao, 3 de juny), organitzada per l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears,
27
la Academia de Ciencias Médicas de Bilbao i la Fundación
de Estudios Sanitarios, on el Dr Laporte va parlar sobre Actualización en Farmacología.
▪ 14a edició Els Juliols. Innovació farmacèutica, accés
als nous medicaments i sostenibilitat del sistema
sanitari (Barcelona, 19-23 de juliol), organitzat per la Universitat de Barcelona, on el Dr JR Laporte va parlar
sobre Medicina basada en proves?.
▪ X Jornadas de Farmacovigilancia (Valladolid, 30 setembre i 1 d’octubre), on el Dr JR Laporte va parlar
sobre La nueva legislación. Una oportunidad para incluir y
desarrollar otras estrategias.
▪ XV Curso de Actualización en Oncología y Hematología Pediátricas del Hospital Universitario
Vall d’Hebron, y XVII Curso Internacional de
Avances en Oncología y Hematología Pediátricas. Nuevos fármacos, viejos remedios (Barcelona, 1
d’octubre), on el Dr JR Laporte va parlar sobre Innovación
farmacológica: ciencia, regulación y práctica clínica.
▪ Jornada d’Actualització en Medicina. Update 2010 (València, 22 d’octubre), organitzada per l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears,
i la Societat Valenciana de Ciències de la Salut, on el Dr Laporte va parlar sobre Actualització en Farmacologia.
▪ Jornada científica. La adopción de las innovaciones
sanitarias: análisis crítico y recomendaciones
(Madrid, 25 de novembre), organitzada per la Fundación para la Formación de la Organización Médica Colegial
(ffOMC) i la Fundación Kovacs, on el Dr JR Laporte va
parlar sobre Tratamientos farmacológicos.
28
Convenis de col·laboració
Durant el 2010 la FICF ha establert nous convenis de
col·laboració amb les següents institucions:
▪ Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
▪ Institut Català de la Salut
▪ Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut
▪ Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios
▪ Fundació Institut de Recerca HU Vall d’Hebron
▪ Boehringer Ingelheim S.A.
▪ Sanofi Aventis Recherche & Développement
▪ Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
▪ European Comission Innovative Medicines Initiative Joint
Undertaking
▪ AstraZeneca Farmacéutica Spain, S.A.
▪ Ministeri de Salut d’Azerbaijan
I ha mantingut convenis amb altres:
Médicos Sin Fronteras
Universitat Oberta de Catalunya
Fundación AstraZeneca, Madrid
Instituto Nacional de Salud de Perú
Universidad Nacional del Nordeste (Corrientes, Rep. Argentina)
Instituto Nacional de Investigación de Enfermedades Infecciosas
(Santo Domingo, República Dominicana)
Universidad de la República (Uruguay)
Universidade de Mogi Das Cruzes (São Paulo, Brasil)
Centro para el Desarrollo de la Farmacoepidemiología (La Habana)
Ministerio de Salud Pública de la República de Guatemala
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
29
Publicacions
Articles originals d’investigació
▪ Alerany C, Agustí A, Danés I, Martínez J, Fernández J,
Bosch JA. Com adaptar-nos a la nova normativa
d’utilització de medicaments en situacions especials:
un exemple d’iniciativa. e-farmaRSB 2010;12. www10.gencat.net/catsalut
▪ Moyano JR, Figueras A. The medical consumption of
opioids in Colombia, 1997-2007. J Pain Palliat Care Pharmacother 2010;24:367-73.
▪ Vallano A, Pedrós C, Agustí A, Cereza G, Danés I,
Aguilera C, Arnau JM. Educational sessions in
pharmacovigilance: What do the doctors think? BMC Research Notes 2010;3:311.
www.biomedcentral.com/1756-0500/3/311.
▪ Durán M, Pérez E, Abanades S, Vidal X, Saura C, Majem M, Arriola E, Rabanal M, Pastor A, Farré M,
Rams N, Laporte JR, Capellà D. Preliminary efficacy
and safety of an oromucosal standardized cannabis extract in chemotherapy-induced nausea and
vomiting. Br J Clin Pharmacol 2010;70:656-63.
▪ Secoli SR, Figueras A, Lebrão ML, de Lima FD,
Ferreira JL. Risk of potential drug-drug interactions among Brazilian elderly. A population-based, cross-
sectional study. Drugs Aging 2010;27:759-70.
▪ Hereu P, Pérez E, Fuentes I, Vidal X, Suñé P, Arnau JM. Consent in clinical trials: what do patients know?
Contemporary Clinical Trials 2010;31:443-46.
▪ Cereza G, Agustí A, Pedrós C, Vallano A, Aguilera C,
Danés I, Vidal X, Arnau JM. Effect of an intervention on the features of adverse drug reactions
spontaneously reported in a hospital. Eur J Clin
Pharmacol 2010;66:937-45.
▪ Moreira AM, Figueras A. Analysis of the evidence of
efficacy and safety of over-the-counter cough
medications registered in Brazil. Braz J Pharm Sci 2010;46:135-45.
▪ Castells X, Casas M, Pérez-Mañá C, Roncero C, Vidal
X, Capellà D. Efficacy of psychostimulant drugs for
cocaine dependence. Cochrane Database Syst Rev 2010 Feb 17;2:CD007380.
30
▪ Ruiz-Antorán B, Agustí A, Vallano A, Danés I, Riba N,
Mateu S, Costa J, Sánchez MB, Laredo L, Durán JA, Castillo JR, Abad-Santos F, Payares C, Sádaba B,
Gómez E. Use of non-specific intravenous human
immunoglobulins in Spanish hospitals; need for a hospital protocol. Eur J Clin Pharmacol 2010;66:633-
41.
▪ Montané E, Vallano A, Vidal X, Aguilera C, Laporte JR.
Reporting randomised clinical trials of analgesics after traumatic or orthopaedic surgery is inadequate: a
systematic review. BMC Clinical Pharmacology
2010;10:2. www.biomedcentral.com/1472-6904/10/2
Altres publicacions
▪ Laporte JR. Medicamentos: otra política es posible. In: G Llamazares Trigo (ed). La izquierda frente a la
privatización de la sanidad. Grupo Parlamentario IU-
ICV. Madrid, 2010:181-98.
▪ Laporte JR. La falsa pandèmia. Educació i
Sostenibilitat 2010;9:40.
▪ Llop R. Tractament de la malaltia d’Alzheimer. Butll
Inf Ter 2010;22:13-18.
▪ Laporte JR. Pour une pharmacovigilance plus
ambitieuse. La Revue Prescrire 2010;319:391-93.
▪ Diogène E. Control de eficacia. La Vanguardia, 9 de
mayo de 2010, pàg. 38.
▪ Cartoafa M, Agustí A. Bloqueadores betaadrenérgicos
en el perioperatorio de la cirugía no cardíaca. Med
Clín (Barc) 2010;134:544-46.
▪ Laporte JR, Llop R, Bosch M. Actualització en
farmacologia. Annals Med (Barc) 2010;93 (supl
3):S10-S19.
▪ Bosch M, Lalueza P. Nuevos anticoagulantes orales en la prevención de la enfermedad tromboembólica
venosa. Med Clín (Barc) 2010;134:279-81.
▪ Laporte JR. Connaissance des effets indésirables des
médicaments: pour une pharmacovigilance plus ambitieuse. Conférence-débat. Pilule d’Or Prescrire
2010: 1-5.
31
www.prescrire.org/docus/ConfPharmacovigPiluleOrPre
scrire.pdf
▪ Figueras A, Laporte JR. Comentario editorial a
Globalización y acceso a medicamentos en países de
escasos recursos. Humanitas, Humanidades Médicas
2010;46. www.fundacionmhm.org/www_humanitas_es_numer
o46/revista.html
▪ Laporte JR. Farmacovigilancia orientada a los pacientes: reflexiones de treinta años de experiencia.
In: Manso G, Hidalgo A, Carvajal A, de Abajo FJ
(eds), Los primeros 25 años del Sistema Español de Farmacovigilancia de Medicamentos de Uso Humano.
Universidad de Oviedo, 2010: 67-80.
Comunicacions a congressos
▪ Sáinz M, Salado I, Ferrándiz-Pulido C, Velasco V,
Martín-Arias LH, Ibáñez L, Asensio P, Miranda A,
Manchado P, Carvajal A. Reacciones dermatológicas
graves producidas por fármacos. Serie de casos del Sistema Español de Farmacovigilancia. X Jornadas del
SEFV. Valladolid, 2010:133.
▪ Salado I, Aguirre C, Figueiras A, Ibáñez L, Durán M, Ramos R, Orbañanos L, Carvajal A. Influencia de
algunos polimorfismos genéticos en la hemorragia
digestiva. X Jornadas del SEFV. Valladolid, 2010:132.
▪ Ibáñez L, Petri H, Solari P, Ballarín E, Sabaté M,
Hasford J, Yeboa S, Goh KL, Laporte JR, Fortuny J,
Schlienger R. Research working groups on drug
utilization across Europe. In: 26th International Conference on Pharmacoepidemiology & Therapeutic
Risk Management. Pharmacoepidemiol Drug Safety
2010;19(suppl 1):S170-71, abstract 402.
▪ Bosch M, Castel JM, Llop R. De la web a las redes
sociales. 1er Congrés Blogosfera Sanitaria. Madrid,
14 de juny 2010.
▪ Diogène E. Iniciativas de apoyo a la selección y a la
prescripción razonada de medicamentos en Cataluña.
Ponencia. XXIII Congreso de la Sociedad Española de
Farmacología Clínica. Madrid, 20-22 octubre 2010: 71-73.
32
▪ Rodriguez Cumplido D, Pepió Vilaurí JM, Carot
Doménech J, Solari Almirón P, Blasco Alveredo J, Diogène Fadini E. Primary care pharmacotherapy
committee: an opportunity for clinical
pharmacologists to support family doctors to improve the quality of prescription. XXIII Congreso de la
Sociedad Española de Farmacología Clínica. Madrid,
20-22 octubre 2010: 80.
▪ Pallavicini V, Cartoafa M, Sabaté M, Agustí A, Diogène E, Rodriguez D, Vidal X. Clopidogrel prescription in
patients discharged from a tertiary hospital. XXIII
Congreso de la Sociedad Española de Farmacología Clínica. Madrid, 20-22 octubre 2010: 111.
▪ Valderrama Rodríguez AB, Iavecchia ML, Garcia
Doladé N, Cereza García G. Drug induced hiccups identified through spontaneous reporting system.
XXIII Congreso de la Sociedad Española de
Farmacología Clínica. Madrid, 20-22 octubre 2010:
121.
▪ Asensio Ostos C, Garcia Doladé N, Barceló Colomer E,
Rodríguez Cumplido D, Cereza García G, Diogène
Fadini E. Pharmacovigilance survey in primary health care. XXIII Congreso de la Sociedad Española de
Farmacología Clínica. Madrid, 20-22 octubre 2010:
122.
▪ Rodriguez Cumplido D, Asensio Ostos C, Vigo Allepuz
JM, Castel Llobet JM, Bosch Ferrer M, Diogène Fadini
E. Pilot phase to analyze an electronic tool to support
prescribing in primary health care. XXIII Congreso de la Sociedad Española de Farmacología Clínica. Madrid,
20-22 octubre 2010: 138.
▪ Vendrell L, Pérez E, Ballarin E, Duran M, Rabanal M, Capellà D, Rams N, Laporte JR. Intervenció
d’infermeria en el seguiment de pacients tractats amb
un extret estandarditzat de cànnabis. III Jornada d’Activitats Científiques d’Infermeria. Recerca. Un pas
endavant. Barcelona, 25 de novembre de 2010.
Primer premi al millor pòster.
www.icf.uab.cat