memòria institut català de la salut - ics girona4).pdf · tasca diària com a excel·lents...

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialGirona

Girona 2011 18OCT12.qxp:.- 18/10/12 13:51 Página 1

De ben segur recordarem l’any2011 per la complexitat del contexteconòmic imperant i per l’esforçdut a terme per assolir una reduc-ció del 10% de la despesa i complird’aquesta manera amb el pressu-post aprovat pel Parlament deCatalunya. Durant aquests dotzemesos hem pres decisions difícils.Decisions conjunturals encamina-des a assolir el compliment pressu-postari i decisions estructurals quetenien per objectiu millorar l’efi-ciència i la sostenibilitat de l’orga-nització a llarg termini.

Algunes de les accions d’especialrellevància que es van dur a termel’any passat van ser la reordenacióde l’atenció continuada, la poten-ciació de l’atenció ambulatòriaespecialitzada, la reducció de l’es-tada mitjana dels pacients ingres-sats, un canvi d’estratègia en lacompra d’energia elèctrica i d’al-tres subministraments, la disminu-ció de la despesa de farmàcia, laracionalització de les proves com-plementàries, i els acords amb pro-veïdors per reduir preus en la com-pra de material. La consolidaciód’aquestes mesures de caire estra-tègic ens permet afrontar ambgaranties l’exercici 2012, quetambé serà molt complicat.

Amb la voluntat de ser transpa-rents dins les nostres actuacions i,alhora, deixar palesa la feina duta aterme per tots els treballadors itreballadores de l’ICS que, tot i lesdificultats, desenvolupen la sevatasca diària com a excel·lents pro-fessionals per garantir un sistemasanitari públic de la màxima quali-tat, em plau acompanyar el vostregerent territorial en la presentaciód’aquest recull de tota l’activitatfeta durant el 2011.

Joaquim Casanovas LaxDirector gerent de l’ICS

És per a mi un honor poder presentar la memòria de la Gerència Territorialde l’Institut Català de la Salut a Girona de l’any 2011. Un any que aquestagerència ha obtingut uns bons resultats fruit de la implicació i el compromísde tots els professionals, que tenen com a únic objectiu el benestar delspacients.

Els resultats pel que fa a la tasca assistencial de l’Hospital Universitari deGirona Dr. Josep Trueta han estat satisfactoris. No només hem tancat l’anyamb acompliment pressupostari, sinó que, a més, ho hem aconseguit ambresultats.

L’any 2011 hi va haver un increment del 0,4% de l’activitat quirúrgica (fins a9.326 operacions realitzades, sense tenir en compte la cirurgia menor ambu-latòria), es van reduir les altes hospitalàries (17.279), les urgències assistides(64.927) i l’activitat ambulatòria (210.891 visites realitzades). Cal destacarl’activitat desenvolupada en telemedicina, amb un total de 12.473 actua-cions. Per primera vegada en tota la seva història, el centre ha comptabilit-zat més altes quirúrgiques que no pas mèdiques, ja que el 51% han estat qui-rúrgiques i el 49% mèdiques.

Un altre fet important del 2011 ha estat la consolidació del paper de referèn-cia que ha de complir l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta dinsla nostra regió sanitària. La mostra més clara ha estat l’increment en un anydel 7,5% de la complexitat. Justament aquest terciarisme és el que diferen-cia el nostre centre hospitalari dels altres de la regió, i el nostre deure ésanar potenciant el paper de referència que ens han encomanat. Aquest és elcamí que hem pres de fa temps: en els darrers anys, per exemple, s’ha posaten marxa la cirurgia cardíaca, mentre que la cirurgia oncològica s’ha incre-mentat un 38,6% des del 2004.

En l’àmbit de l’atenció primària els resultats d’activitat i assistencials hanestat molt similars a l’any anterior, amb un total de 3.606.982 visites fetespels nostres professionals. Volem destacar l’increment de l’atenció domici-liària, ja que s’han realitzat 97.385 visites per part dels professionals dels EAP,que representen un 3,5% més que l’any anterior, que cal sumar al 7,5% d’in-crement dels domicilis efectuats en l’àmbit de l’atenció continuada.

Durant el 2011 s’ha dut a terme l’ampliació a nous territoris de la reordena-ció de l’atenció continuada en l’atenció primària. La demarcació de Gironavam començar a implantar aquesta reordenació ja l’any 2005 amb la posadaen marxa del Centre d’Atenció Continuada Güell. Els bons resultats i la satis-facció tant de pacients com de professionals van avalar l’exportació de l’ex-periència a altres territoris i així es va anar fent els anys següents amb elPAC Banyoles i el PAC Figueres. El 2011 s’ha estès al Ripollès, la Garrotxa, laSelva Interior, la Selva Marítima i l’Alt Maresme.

Un dels projectes més importants que s’ha desenvolupat aquest 2011 haestat la creació de la Direcció Clínica de Continuïtat Assistencial, que té coma objectiu millorar la qualitat en l’atenció sanitària de la persona i establiruna comunicació efectiva que asseguri la coordinació entre els diferentsnivells assistencials. Gràcies a aquesta unitat, en els primers mesos de fun-cionament s’han captat proactivament 1.185 pacients.

Tota aquesta tasca s’ha dut a terme per l’esforç dels professionals, el seucompromís i entrega. A tot això cal atorgar-hi valor quan recordem enaquesta memòria la feina i els resultats del 2011. Valors que prenen mésimportància atesa la complexitat del context econòmic i social, i que agraei-xen els pacients dia a dia amb la confiança que ens fan.

Vicenç MartínezGerent territorial


Arbúcies -Sant Hilari

Banyoles

Blanes

Celrà

Girona 1Girona 2Girona 3Girona 4

Salt

Sant Feliude Guíxols

Canetde Mar

Pinedade Mar

Tordera

Santa Colomade Farners

Sarriàde Ter

Sils-Vidreres-

Maçanet-Riudarenes

Bàscara

Camprodon

Besalú

Figueres

La JonqueraLlançà

Olot

RipollRoses

Vilafant

Alt EmpordàRipollès

Garrotxa

Pla del’Estany

Gironès

Maresme

Baix Empordà

Hospital Universitari de GironaDoctor Josep Trueta

La Gerència Territorial de l’Institut Català de la Salut aGirona gestiona 26 equips d’atenció primària (EAP) i l’hos-pital més important de la demarcació i el de referència,l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Aquestcentre, que pertany a la xarxa hospitalària d’utilitzaciópública (XHUP), té la responsabilitat d’oferir assistènciaespecialitzada a la comunitat, una població aproximadade 795.363 persones, segons dades del CatSalut del 2011 i,a més, és el centre de referència per a set ABS (Banyoles,Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 4 i Sarrià deTer), amb una població de 156.235 habitants.

En total, la Gerència Territorial de l’ICS a Girona està for-mada per un equip humà d’uns 3.350 professionals, unhospital de 403 llits (entre els convencionals, els 16 desemicrítics i els 33 de crítics), 11 quiròfans i 103 gabinets iconsultes externes; 36 centres d’atenció primària i 112consultoris locals distribuïts per tot el territori, que con-verteixen l’ICS en la principal empresa proveïdora de ser-veis sanitaris a Girona. A més, forma part de l’Institut d’In-vestigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, que lide-ra la recerca biomèdica a les comarques gironines. L’ICS aGirona disposa de mitjans diagnòstics i terapèutics avan-çats i segueix una política que aposta per la docència i lainvestigació. El seu objectiu és adaptar-se a les necessi-tats canviants de la població per aconseguir una milloracontínua de la qualitat assistencial.

L’ICSa Girona

Població de la Regió Sanitària 795.363

Municipis 215

Població assignada a l’atenció primària 572.309

Professionals 3.348

Pressupost 231.527.643,04 euros

L’activitat d’un diaHospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta

70 altes57 intervencions quirúrgiques

178 urgències854 consultes externes60 sessions d’hospital de dia

Atenció primària

7.099 visites de medicina de família1.459 visites de pediatria

5.480 visites d’infermeria472 visites d’odontologia

93 visites de treball social811 visites d’atenció continuada

Serveis de suport a l’atenció primària

199 visites d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)10 visites del Programa d’atenció domiciliària

i equips de suport (PADES)37 proves de gabinets

■ Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

■ 26 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori territorial

■ 1 servei de diagnòstic per la imatge

■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)

22 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 1 centre d’especialitats extrahospitalàries

■ 1 servei de rehabilitació

■ 1 servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

■ 1 unitat del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport(PADES)

■ 1 servei de salut laboral

ICS · Girona 2011 3


Activitat assistencial

4 ICS · Girona 2011

Pacients ambDespesa en dos o més

Població Despesa farmàcia (euros ingressosCRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents

1. Sans 143.885 36,0% 3.286.333 3,5% 22,84 365 12,1%

2. Malaltia aguda 3.680 0,9% 195.739 0,2% 53,19 47 1,6%

3. Malaltia crònica menor 55.917 14,0% 3.896.297 4,1% 69,68 126 4,2%

4. Múltiples malalties cròniques menors 22.787 5,7% 3.764.640 4,0% 165,21 57 1,9%

5. Malaltia crònica dominant 92.619 23,2% 24.343.052 25,6% 262,83 502 16,7%

6. Dues malalties cròniques dominants 73.722 18,4% 49.788.890 52,3% 675,36 1.372 45,5%

7. Tres malalties cròniques dominants 4.217 1,1% 6.336.549 6,7% 1.502,62 316 10,5%

8. Neoplàsies 2.303 0,6% 2.338.374 2,5% 1.015,36 190 6,3%

9. Malalties catastròfiques 861 0,2% 1.188.740 1,2% 1.380,65 40 1,3%

Total 399.991 100% 95.138.614 100% 3.015 100%

Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) són unsistema de classificació de pacients que permet assignar cadapacient atès a un conjunt de grups homogenis a partir d’in-formació bàsica com l’edat, el sexe, els diagnòstics i els pro-cediments practicats.

Els CRG constitueixen una eina que permet classificar els pa-cients en categories de morbiditat úniques, mútuament ex-cloents, basades en patrons de morbiditat. I fins i tot, fixantla comorbiditat, els CRG determinen diferents nivells de gra-vetat.

Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridors queles categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’intentar

explicar les variacions en la càrrega de morbiditat o de con-sum de recursos (visites o despesa en farmàcia) entredues o més poblacions de pacients.

Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen als ma-lalts crònics, representen el 42,7% de la població assigna-da atesa a l’atenció primària de l’ICS a Girona durant el 2011.Aquest percentatge de població genera el 84,6% de la des-pesa de farmàcia i, en general, és el que fa més ús dels re-cursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla de salut de Ca-talunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICS ha posat espe-cial èmfasi en el seguiment d’aquests pacients.

Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària de la GerènciaTerritorial Girona durant l’any 2011

1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria oinfermeria.

Font: ECAP i CatSalut.

CRG 1 36%

CRG 2 0,9%

CRG 3 14%CRG 4 5,7%

CRG 5 23,2%

CRG 6 18,4%

CRG 7 1,1%

CRG 8 0,6%

CRG 9 0,2%CRG 1 3,5%

CRG 2 0,2%CRG 3 4,1%

CRG 4 4%

CRG 5 25,6%

CRG 6 52,3%

CRG 7 6,7%

CRG 8 2,5%

CRG 9 1,2%

CRG 1 12,1%

CRG 2 1,6%CRG 3 4,2%

CRG 4 1,9%

CRG 5 16,7%

CRG 6 45,5%

CRG 7 10,5%

CRG 8 6,3%

CRG 9 1,3%

Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més ingressos urgents



Activitat d’atenció primària% variació

Total 2011/2010

Visites EAP 3.606.982 -1,2

Medicina de família 1.753.573 -1,7

Al centre 1.721.901 -1,7

A domicili 31.672 -0,8

Consultes telefòniques1 198.783 -3,0

Pediatria 360.319 0,9

Al centre 360.265 0,9

A domicili 54 0,0


Infermeria 1.353.484 -1,3

Al centre 1.289.218 -1,6

A domicili 64.266 5,8


Odontologia 116.563 0,3

Treball social 23.043 7,1

Al centre 21.680 8,0

A domicili 1.363 -5,4

Consultes telefòniques1 8.775 18,5

% variació Total 2011/2010

Visites atenció continuada i urgent 295.990 -3,8

Al centre 286.833 -4,1

A domicili 9.157 7,5


Visites ASSIR2 49.104 0,3

Primeres visites 6.891 -3,1

Visites successives 42.213 0,9

Consultes telefòniques1 9.971 18,4

Visites PADES 2.497 0,2

Gabinets3 9.210 100,2

Font: SIAP i AIR.

1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.

2. Inclou exclusivament les visites de llevadores i ginecòlegs/òloguesobstetres.

3. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies,electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames,electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries,ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames ielectroretinogrames, entre altres.

Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe

La prevalença de les malalties cròniquesaugmenta amb l’edat i és altament fre-qüent, tant en homes com en dones, enedats avançades. A més, hi ha una eleva-da prevalença de multimorbiditat crònica,és a dir, de persones que tenen més d’u-na malaltia crònica simultàniament.

Com es mostra en el gràfic, més del 80%de la població de 70 anys o més atesa alscentres de l’ICS a Girona pateix alguna ma-laltia crònica important, com ara diabetis,hipertensió, asma, MPOC o insuficiènciacardíaca. En aquesta població és més fre-qüent patir dues o més malalties cròniquessimultàniament que no pas una.

80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100%100%

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 a 89 anys

90 anys o més

Homes

CRG 5. Malaltia crònica dominant

Dones

CRG 6. Dues malalties cròniques dominants

CRG 7. Tres malalties cròniques dominants

Font: ECAP.



Casos resolts % sobre el % variaciócorrectament total de casos 2011/2010

Control de patologies cròniques

Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 79.223 63,35% 6,15%

DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 14.728 63,03% 0,05%

AVC amb tractament antiagregant 6.170 93,60% 8,59%

AVC amb control LDL-colesterol acceptable 2.881 43,70% 8,11%

Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 6.708 63,25% 5,47%

Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 10.009 94,37% 3,41%

Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 5.513 51,98% 4,10%

ACxFA amb adequació del tractament antiagregant/anticoagulant 6.493 83,82% 11,81%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 3.152 74,85% 1,25%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb betablocadors 2.008 47,68% 8,25%

Activitats preventives

Vacunació sistèmica infantil 74.308 85,74% 2,32%

Vacunació antigripal > 59 anys 53.433 50,82% -4,58%

Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 6.468 22,91% 17,94%

Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 1223 27,02% -6,57%

Vacunació antitetànica de l’adult 261.613 64,73% 3,34%

Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 3.660 72,09% -0,60%

Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 181.632 48,36% -5,57%

Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 5.097 7,35% -3,43%

Font: SISAP.

Es presenten els indicadors clínics més representatius dels62 que inclou l’Estàndard de qualitat assistencial (EQA) del’ICS, una eina que s’utilitza per avaluar els resultats de laqualitat de l’atenció als pacients en els equips d’atenció pri-mària de l’organització. La taula inclou la descripció de la pa-

tologia amb el nombre de casos resolts amb èxit, el percen-tatge que representa sobre el total de pacients amb la con-dició clínica descrita, i la diferència respecte a l’any anterioren termes de percentatge de variació de casos resolts cor-rectament.

Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial




Llits 403 -3,1

Altes 17.279 -5,3

Altes convencionals 14.883 -6,0

Altes CMA 2.396 -0,8

Altes totals + urgències de més de 24 hores 17.598 -5,7

Pes mitjà de les altes 2,059 7,5

Ingressos 14.877 -6,1

Ingressos urgents 10.506 -6,1

Ingressos programats 4.371 -5,9

Estades 98.063 -8,1

Cirurgia 14.052 3,1

Intervencions amb ingrés programades 4.118 -4,7

Intervencions amb ingrés urgents 2.882 4,0

Intervencions sense ingrés CMA 2.326 4,6

Cirurgia menor ambulatòria 4.726 9,5

Urgències 64.927 -2,7

Urgències sense hospitalització 54.207 -2,4

Urgències amb hospitalització 10.720 -3,9


Consultes externes 210.891 -3,7

Consultes externes hospitalàries 122.649 -4,5


Visites successives 89.636 -1,5

Consultes externes d’atenció primària 88.242 -2,7


Visites successives 48.132 -2,4

Telemedicina (visites) 12.473 220,0

Sessions hospital de dia 14.696 -4,1

Gabinets1 69.260 5,3

Indicadors % variació Total 2011/2010

Estada mitjana (altes convencionals) (dies) 6,59 -2,28

Índex d’ocupació (%) 90,02 -0,20

Ingressos urgents (%) 70,62 -0,07

Urgències/dia 177,88 -2,67

Índex de reiteració 1,88 5,66

Índex de substitució de CMA 74,9 -3,4

Activitat de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

Font: SAP-BI.

1. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies, electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames, electroencefalogrames, audiometries iimpedanciometries, espirometries, ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames i electroretinogrames, entre altres.



GRD mèdics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

373 Part vaginal sense complicacions 623 0,58372 Part vaginal amb complicacions 471 0,70541 Pneumònia simple i altres trastorns respiratoris excepte bronquitis i asma, amb complicacions majors 398 2,34775 Bronquitis i asma, edat < 18, sense complicacions 244 0,64014 Ictus amb infart 218 1,88544 Insuficiència cardíaca crònica i arítmia amb complicacions majors 139 3,42127 Insuficiència cardíaca i xoc 139 1,42533 Altres trastorns del sistema nerviós excepte AIT, convulsions i cefalea, amb complicacions majors 126 4,43082 Neoplàsies respiratòries 125 1,91122 Trastorns circulatoris amb IAM sense complicacions majors, alta amb vida 113 1,63321 Infeccions de ronyó i tracte urinari, edat > 17, sense complicacions 101 0,68557 Trastorns hepatobiliars i de pàncrees, amb complicacions majors 99 3,77088 Malaltia pulmonar obstructiva crònica 93 1,15810 Hemorràgia intracraneal 89 2,57131 Trastorns vasculars perifèrics, sense complicacions 86 0,89320 Infeccions de ronyó i tracte urinari, edat > 17, amb complicacions 83 1,05316 Insuficiència renal 83 1,39588 Bronquitis i asma, edat > 17, amb complicacions majors 82 1,49243 Problemes mèdics de l’esquena 81 0,79569 Trastorns de ronyó i tracte urinari excepte insuficiència renal, amb complicacions majors 80 1,74

GRD quirúrgics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

116 Altres implantacions de marcapassos cardíac permanent 451 3,59039 Procediments sobre cristal·lí, amb o sense vitrectomia 409 0,92169 Procediments sobre boca sense complicacions 281 0,87266 Empelt de pell i/o desbridament excepte per úlcera cutània, cel·lulitis, sense complicacions 267 1,43808 Procediments cardiovasculars percutanis amb IMA, aturada cardíaca o xoc 199 2,70359 Procediments sobre úter i annexos per carcinoma in situ i procés no maligne, sense complicacions 186 1,10075 Procediments toràcics majors 181 2,94163 Procediments sobre hèrnia, edat < 18 145 0,68371 Cesària, sense complicacions 142 0,87042 Procediments intraoculars excepte retina, iris i cristal·lí 139 1,07381 Avortament, amb dilatació i curetatge, aspiració o histerotomia 126 0,59818 Substitució de maluc excepte per complicacions 119 3,61211 Procediments de maluc i fèmur excepte articulació major, edat >17, sense complicacions 119 2,18167 Apendicectomia sense diagnòstic principal complicat, sense complicacions 119 0,91585 Procediment major d’estómac, esòfag, duodè, intestí prim i gruixut, amb complicacions majors 113 6,03148 Procediments majors d’intestí prim i gruixut amb complicacions 109 3,05550 Altres procediments vasculars amb complicacions majors 105 5,69209 Substitució d’extremitat major excepte maluc i reimplantament del membre inferior,

excepte per complicacions 98 3,28040 Procediments extraoculars excepte òrbita, edat > 17 97 0,82219 Procediments sobre extremitat inferior i húmer, excepte maluc, peu i fèmur, edat > 17, sense complicacions 97 1,36

Font: CMBD-HA.

Casuística

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta és elcentre de referència de la Regió Sanitària de Girona. Actuacom a hospital bàsic per a set àrees bàsiques de salut (Gi-rona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 3, Sarrià, Celrà i Banyoles),i és el centre de referència per als vuit hospitals comarcalsde la regió. Així, l’Hospital Trueta, a diferència de la resta decentres sanitaris de la zona, desenvolupa activitat de cirur-

gia toràcica, neurocirgia i cirurgia cardíaca, i a més dispo-sa de la Unitat de Cures Intensives d’adults i pediàtrica dereferència, a més de la Unitat de Neonatologia. És per aquestmotiu que els GRD més complexos, la seva activitat tercià-ria, estan molt lligats a procediments d’aquestes especiali-tats per a les quals assumeix la referència de la regió sani-tària.



GRD més complexos1

GRD Descripció Altes 2010 Altes 2011 Pes GRD

877 Oxigenació extracorpòria de membrana o traqueostomia amb ventilació mecànica de més de 96 hores 26 47 48,41

606 Nounat, pes en néixer 1.000-1.499 g, amb procediment quirúrgic significatiu, alta amb vida 18 12 34,04

878 Traqueostomia amb ventilació mecànica de més de 96 hores o sense diagnòstic principal de trastorns ORL, sense procediments quirúrgics majors 35 21 29,81

545 Procediment valvular cardíac, amb complicacions majors 14 20 14,13

607 Nounat, pes en néixer 1.000-1.499 g, sense procediment quirúrgic significatiu, alta amb vida 20 24 13,77

622 Nounat, pes en néixer > 2.499 g, amb procediment qurúrgic significatiu, amb múltiples problemes majors 17 15 11,09

530 Craneotomia amb complicacions majors 27 44 11,00

881 Diagnòstic de sistema respiratori amb ventilació mecànica de més de 96 hores 10 22 10,75

793 Procediment per traumatisme múltiple significatiu excepte craneotomia amb complicacions majors no traumàtica 11 17 10,43

549 Procediments cardiovasculars majors, amb complicacions majors 41 28 10,07

879 Craneotomia amb implant de dispositiu o substància antineoplàsica major o diagnòstic principal de sistema nerviós central agut complex 33 15 8,63

555 Procediments de pàncrees, fetge i via biliar, amb complicacions majors 36 53 7,95

531 Procediments del sistema nerviós excepte craneotomia, amb complicacions majors 9 13 7,40

581 Procediments per a infeccions i parasitosis sistèmiques, amb complicacions majors 23 32 6,81

548 Implant o revisió de marcapassos cardíac, amb complicacions majors 25 25 6,65

539 Procediments respiratoris excepte procediments toràcics majors, amb complicacions majors 8 12 6,62

558 Procediment musculosquelètic major, amb complicacions majors 42 35 6,52

567 Procediments de ronyó i tracte urinari, excepte trasplantament renal, amb complicacions majors 28 35 6,30

731 Procediment sobre columna, maluc, fèmur o membres per traumatisme múltiple significatiu 13 14 6,12

585 Procediment major d’estómac, esòfag, duodè, intestí prim i gros, amb complicacions majors 114 113 6,03

Font: CMBD-HA.

1. Com a criteri de selecció de terciarisme, s’han inclòs els 20 procediments més complexos amb un pes GRD major i un mínim de 10 altes. Un pes GRD majorindica la necessitat de més recursos assistencials.


Es crea una nova direccióclínica per potenciar la continuïtat assistencialentre el Trueta i la Direcciód’Atenció Primària

Amb la voluntat de potenciar encaramés la continuïtat assistencial entrel’Hospital Trueta i l’atenció primària, alfinal de 2010 es va crear la Direcció Clí-nica de Continuïtat Assistencial. L’ob-jectiu de la nova direcció és millorar laqualitat en l’atenció sanitària de la per-sona i establir una comunicació efecti-va que asseguri la coordinació entreels diferents nivells assistencials. Elmes de juny de 2011 es va crear la Uni-tat de Continuïtat Assistencial (UCA),on es reorganitza i s’incorpora la Uni-tat Funcional Interdisciplinària Socio-sanitària (UFISS), el projecte d’Atenciói Suport a l’Alta (PiSA) de les patolo-gies cròniques –insuficiència cardíacai patologia respiratòria crònica–, laUnitat de Treball Social, la infermeraestomoterapeuta i, finalment, al des-embre es va incorporar a l’Hospital elPrograma d’atenció domiciliària iequips de suport (PADES).

Durant aquest mateix període i pelque fa a l’atenció primària, s’ha desen-volupat el model de gestió de casosamb la instauració de la figura de lainfermera gestora de casos, que pre-tén garantir la continuïtat assistencialdels pacients d’alta complexitat i fragi-litat, facilitant la coordinació entreestaments i nivells d’assistència, quanaquests necessiten serveis sanitaris isocials. D’altra banda, s’ha creat lafigura de la infermera gestora clínica,que desenvolupa funcions d’abordatgede la patologia crònica (gestió de pato-logia) i cures agudes complexes. A lavegada, s’ha iniciat la reordenació delmodel organitzatiu en l’atenció primà-ria amb l’estratificació de la població ila identificació del pacient fràgil. Totplegat s’ha iniciat a l’Àrea Bàsica deSalut Girona 2.

El 2011 690 persones s’han acollit alProgram Prealt, el 33,62% s’han regis-trat en els primers cinc mesos i l’avís

ha estat abans de 24 hores de l’altaen un 58,62% dels casos. En els mesosde funcionament de l’UCA, s’han cap-tat proactivament 1.185 pacients. Enaquest període, es registren 453 pre-alts (66,37%). D’aquests, el 88,44%han estat superiors a 24 hores, el65,72% superiors a 48 hores i el55,68% superiors a 72 hores. L’avísabans de les 24 hores ha descendit is’ha situat en 18,56%.

Reordenació de l’atenciócontinuada a la RegióSanitària Girona

El Departament de Salut ha avançat el2011 en el model d’ordenació de l’aten-ció urgent que s’ofereix des dels cen-tres d’atenció primària. En el cas del dela Regió Sanitària Girona, es vacomençar a implantar el 2005 amb laposada en marxa del Centre d’AtencióContinuada Güell. En tots els centreses manté l’oferta assistencial en l’hora-ri de màxima afluència de dilluns a diu-menge, i els canvis únicament afectenels dispositius que tenen marges demillora en termes d’eficàcia i eficièn-cia, en què es proposen alternativesper a les hores de menys utilització.

La primera actuació en el marc delmodel d’ordenació de l’atenció urgentdel 2011 es va fer a l’Alt Empordà.L’EAP de Bàscara es va afegir al PAC

Figueres, de manera que aquest dis-positiu va passar a oferir l’horari d’a-tenció continuada de les 21 h a les 8 hdel dia següent.

A la Garrotxa, el Servei d’Urgències del’Hospital Sant Jaume d’Olot va con-centrar aquest servei presencial i adomicili, i al Ripollès a partir del 5 desetembre es van ubicar dos metgeslocalitzables, un per cobrir l’EAP deCamprodon i l’altre per a Ripoll iRibes-Campdevànol.

Al setembre es va posar en marxa lareordenació de la Selva Interior. Enaquesta zona, el Punt d’Atenció Conti-nuada es va ubicar a Santa Coloma deFarners, al CAP la Selva, i es va refor-çar l’atenció a la zona de les Guilleries-Montseny amb un equip de guàrdialocalitzable.

Pel que fa a la Selva Marítima i l’AltMaresme a partir del 17 d’octubre esvan concentrar els dispositius d’aten-ció continuada a l’horari nocturn. Finsaleshores l’atenció continuada estavarepartida en sis punts. Amb la reorde-nació, el centre de referència per a l’a-tenció continuada dels habitants delsEAP de Lloret, Blanes i Tordera ésl’Hospital Comarcal de la Selva. Perals EAP Malgrat de Mar i Pineda deMar és el CAP Pineda de Mar, mentreque per als EAP Calella i Canet de Marles urgències s’atenen a l’HospitalSant Jaume de Calella.

Innovació i millores assistencials




L’Hospital Trueta incrementaun 7,5% la seva complexitat

L’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta ha incrementat en unany el 7,5% la seva complexitat. Perprimera vegada en tota la seva histò-ria, el centre ha comptabilitzat mésaltes quirúrgiques que no pas mèdi-ques. De les altes hospitalàries regis-trades, el 51% han estat quirúrgiques iel 49% mèdiques. Normalment aques-ta xifra era del 48% de quirúrgiquesdavant el 52% de mèdiques.

Aquesta xifra posa en relleu la ten-dència de l’Hospital Trueta a consoli-dar-se com a referent a la Regió Sani-tària Girona i assumir la cirurgia demés complexitat.

La UCI del Trueta aconsegueixuns resultats excel·lents en laprevenció de les bacterièmiesassociades al catèter

El Servei de Medicina Intensiva del’Hospital Universitari de Girona Doc-tor Josep Trueta ha assolit resultatsd’excel·lència en la prevenció de lesbacterièmies associades al catèter desdel 2009 fins a l’actualitat, i ha acon-seguit unes taxes per sota de la mitja-na de Catalunya. Així, mentre que lamitjana de bacterièmies a Catalunyase situa en les 2,42 per cada 1.000 dies

de catèter (2,66 a escala estatal), alTrueta aquesta xifra és de 0,51.

Aquests resultats, que han estat reco-neguts pel Consell Assessor de Bacte-rièmia Zero de Catalunya, han estatpossibles gràcies a l’esforç per intro-duir i aplicar eines de millora de laseguretat del pacient. Bàsicament, lesmesures que s’han protocol·litzat demanera estable des que es va iniciar elprojecte per reduir les bacterièmiessón sis: higiene de mans estricta, anti-sèpsia cutània amb clorhexidina, pre-caucions de barrera màxima durant lainserció del catèter, punció subclàvia(i evitar la femoral), revisió diària de lanecessitat de catèter i retirada de viesquan es pot, i maneig higiènic delscatèters.

Desplegament delmonitoratge del tractamentanticoagulant oral a tots els EAP

Durant l’any 2011 ha finalitzat el des-plegament del monitoratge del trac-tament d’anticoagulació oral (TAO) detots els EAP de l’ICS a Girona. El moni-toratge del tractament ha anat pro-gressivament en augment. Dels567.285 usuaris que s’atenen des delscentres d’atenció primària de l’ICS aGirona, a 7.008 se’ls fa la tècnica deTAO capil·lar i dosificació. D’aquests,uns 2.809 s’han controlat tot l’any al’atenció primària i uns 4.199 s’hi hananat incorporant.

El control del TAO des de l’atenció pri-mària respon als objectius següents:

• Afavorir l’accessibilitat del pacientde baix risc a la determinaciócapil·lar i posterior dosificació delTAO.

• Atendre el pacient de manera inte-gral.

• Facilitar l’educació sanitària a la con-sulta d’infermeria.

• Integrar el control del TAO en l’acti-vitat assistencial normal.

• Resoldre el control en una sola visi-ta, afavorir la flexibilitat d’horaris(molt important en el control adomicili), disminuir les determina-cions en el mòdul d’extraccions delcentre i donar resultats immediatssense dependre de l’enviament demostres a l’Hospital.

Prova pilot per disminuir els ingressos evitables en pacients fràgils

El Departament de Salut ha iniciat unaprova pilot als EAP de Girona amb l’ob-jectiu de disminuir els reingressosurgents potencialment evitables. Atèsque els pacients fràgils tenen un perfilrelacionat amb un alt consum derecursos, s’ha apostat per potenciarl’assistència i el control individualitzatd’aquests pacients per part de l’aten-ció primària, per obtenir una resoluciómillor dels seus problemes de salut,reduint el nombre de descompensa-cions i minimitzant les complicacions.Aquest fet es pot traduir en una reduc-ció de la despesa del sistema de salutque, majoritàriament, es dóna per unadisminució dels reingressos hospitala-ris urgents per descompensacions deles patologies i també per la millorgestió de la prescripció de fàrmacsamb receptes mèdiques. Per incenti-var els EAP a aconseguir aquests resul-tats, cadascun d’ells ha estat classificaten funció dels pacients que ha de prio-ritzar, i s’han establert uns indicadorsper tal d’avaluar el compliment de l’ob-jectiu.

S’inicia la implantació de larecepta electrònica en algunsserveis de l’Hospital Trueta

El procés d’implantació de la receptaelectrònica entre els professionals del’Hospital ha començat el 2011 als ser-veis d’Urgències i Cardiologia, percontinuar amb Nefrologia i Neurolo-gia. El procés d’implantació a l’Hospi-tal Trueta continuarà tot el 2012.



Salut 2.0Posada en marxa de la novaintranet territorial

El dia 1 de febrer es va posar en marxala nova intranet de la Gerència Terri-torial de l’ICS a Girona. Aquesta intra-net fusiona en un mateix espai la del’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta i la de la Direcció d’Aten-ció Primària.

A més de tenir una sola intranet per ala primària i l’hospital, també es vavoler modernitzar aquesta eina i orde-nar-ne els continguts d’una maneramés racional i intuïtiva. Una altra deles millores destacades de la novaintranet territorial és que permet queels diferents serveis i unitats s’auto-gestionin l’espai, fet que la converteixen una eina més viva. Aquest fet harequerit haver de formar administra-dors dels diferents serveis, unitats iequips.

Comencen experiències novesen telemedicina al Serveid’Endocrinologia

Durant el 2011 s’han iniciat les consul-tes sense pacient amb facultatiusd’hospital i d’atenció primària a l’espe-

cialitat d’endocrinologia, i de manerapilot amb les ABS de Salt i Sant Feliude Guíxols. Els facultatius dels dosàmbits fan la sessió clínica connectatstelemàticament i amb dues pantalles:en una visualitzen l’historial clínic delpacient a l’Hospital i en l’altra el de pri-mària. Les sessions van començar al

mes de setembre i a cada ABS se’n rea-litzava una al mes. L’objectiu del pro-jecte és gestionar millor el temps delsprofessionals, de manera que s’estal-viïn desplaçaments i es guanyi tempsper dedicar a l’assistència. Amb vista al2012 es vol avaluar el projecte i expor-tar l’experiència a la resta d’ABS.



Qualitat i seguretat clínica del pacient a l’Hospital

El 2011 s’han creat dues comissionsque treballen amb la Comissió deQualitat i Seguretat Clínica de l’Hos-pital Dr. Josep Trueta:

• Des de l’any 2006 la Comissió dePolitraumatismes s’ha anat reunintbimensualment com a grup de tre-ball, i el juny de 2011 s’ha presentatoficialment a la Regió Sanitària deGirona. Aquest any ha treballat enl’elaboració del model d’atenció delpacient politraumatizat a l’Hospital.

• Des de final del 2010, la ComissióHospital Promotor de la Salut pren

un nou camí amb la incorporació dela Comissió Hospital sense Fum.L’Hospital Trueta va ser acreditatcom a Bronze per la Xarxa Catalanad’Hospitals sense Fum, un esglaómés respecte a l’avaluació anterior, ireacreditat com a Hospital Promo-tor de la Salut per l’OMS fins a l’any2015.

A més, el Comitè de Transfusions haassumit les funcions de seguretattransfusional i ha passat a anomenar-se Comitè de Transfusions i SeguretatTransfusional.

D’altra banda, la Comissió de Qualitati Seguretat Clínica ha aprovat un totalde 43 protocols i 7 fulls informatius.

Pel que fa als grups de seguretat clíni-ca, han continuat revisant, actualizanti difonent els seus protocols, i han tre-ballat en l’elaboració de materialinformatiu per a usuaris. També caldestacar:

• Grup d’errors de medicació. Al mesde març l’Hospital va implantar elPrograma de notificació d’errors demedicació (SiNASP). Des de llavorsl’Hospital ha notificat 119 errors demedicació.

• Higiene de mans. El 2010 s’ha actua-litzat el Protocol d’higiene de mans.Al llarg de l’any s’han fet sessionsformatives i informatives a 427 pro-fessionals sanitaris i no sanitaris.

Qualitat



DocènciaFormació de postgrau

Actualment 156 residents (inclososFIR I LLIR) desenvolupen la seva espe-cialització a l’Hospital Trueta en els 24serveis acreditats. D’altra banda, hi ha6 equips d’atenció primària de l’ICSGirona (Can Gibert del Pla, Girona 3,Girona 4, Salt, Sarrià de Ter i Canet deMar) que acullen la formació de post -

grau dels residents, 63 en total actual-ment. Alguns dels metges de medici-na familiar i comunitària realitzen lapart hospitalària de la seva residènciaa l’Hospital Trueta i en altres hospitalsdocents de la Regió Sanitària Girona(l’Hospital de Palamós, l’Hospital SantJaume de Calella, l’Hospital de SantaCaterina i l’Hospital de Figueres).

Per tal d’acollir i organitzar el progra-ma formatiu d’aquests residents tantel Trueta com l’atenció primària tenenuna unitat docent formada per 37 i 48tutors respectivament. Aquests tu -tors, de diferents especialitats, són elsque acompanyen els residents durantla seva etapa formativa al centre sani-tari.

Aquest 2011 també s’ha implantat lanova metodologia d’antisèpsia demans amb solucions alcohòliquesabans d’un procediment invasiu atots els serveis de l’Hospital i per ametges i infermeres, i es van fer lessessions formatives corresponents.

• Bacterièmia zero / pneumònia zero.La Unitat de Cures Intensives del’Hospital ha rebut un premi delConsell Assessor de BacterièmiaZero de Catalunya del Departamentde Salut pels excel·lents resultatsobtinguts. D’altra banda, la Unitatde Cures Intensives ha engegat elnou projecte Pneumònia Zero,impulsat pel Departament de Salut.

• El 2011 s’ha creat un sisè grup de tre-ball: Prevenció de la infecció de loca-lització quirúrgica. El grup està for-mat per 13 membres i és multidisci-plinari. L’objectiu general és millorarl’aplicació de les mesures de preven-ció de la infecció de localització qui-rúrgica (ILQ) consensuant les ac -cions amb els diferents serveis impli-cats.

Una altra de les millores en seguretatclínica ha estat la incorporació d’in-dicadors en el quadre de comanda-ment de qualitat i seguretat clínicade l’Hospital.

Acreditació en qualitat a l’Atenció Primària

Els equips d’atenció primària de l’Ins-titut Català de la Salut a Girona estanimmersos de ple en el procés de pre-paració per a l’acreditació en qualitat

que properament farà el Departa-ment de Salut a tots els EAP de Cata-lunya. Per tal de portar a terme aques-ta acreditació el Departament estàdesenvolupant un model propi(MADS) basat en el reconegut modeld’excel·lència EFQM (European Foun-dation for Quality Management).

El model s’estructura en nou criteris:lideratge, política i estratègia, perso-nes de l’organització, aliances i recur-sos, processos, resultats en la ciutada-nia, resultats en les persones de l’or-ganització, resultats en la societat iresultats en els processos clau.

El model d’excel·lència basa la sevafilosofia en el fet que una organitzacióobtindrà resultats excel·lents, en elsclients, en les persones i en la societaten què actua, mitjançant un lideratgeque dirigeixi i impulsi la política i l’es-tratègia de l’organització, que es faràrealitat a través de les persones, lesaliances i els recursos, i els processos.

Dins les línies de treball engegades,durant el 2011 els centres van identifi-car un referent de qualitat i van des-envolupar un procés d’autoavaluacióutilitzant un model reduït de 100estàndards dissenyat per l’ICS. Elsresultats d’aquesta autoavaluaciódemostren que el grau d’assolimentdels estàndards de qualitat dels EAPde la Direcció d’Atenció Primària deGirona és bo, amb una mitjana d’asso-liment del 70%.

Aquesta autoavaluació també va per-metre l’elaboració per part de cadaEAP d’un pla de qualitat, utilitzant unametodologia de treball amb uns ob -

jectius comuns i mesurables respectea la qualitat dels serveis. L’objectiu éstenir un sistema per identificar i millo-rar les competències, prevenir errorsen lloc de corregir-los, definir indica-dors per a la millora contínua i anardefinint criteris a mesura que es vaavançant cap a l’excel·lència.

Es posa en marxa un aplicatiuper registrar les higienes de mans

El 12 de desembre de 2011 es va posaren funcionament l’aplicatiu de Regis-tre d’Higiene de Mans, programat desdels Serveis Informàtics de la Gerèn-cia Territorial de Girona per tal dedonar resposta a la necessitat delGrup d’Higiene de Mans de tenir unaeina pròpia per introduir i explotardades.

Aquest aplicatiu permet la tramitació,comunicació i informació de les dadesrelatives a les actuacions dels profes-sionals davant les indicacions de fer lahigiene de mans segons la metodolo-gia de l’OMS. El programa consta,entre altres, de les prestacions se -güents: registre i emmagatzematgede les dades generals de les observa-cions, manteniment i modificació dela informació, i explotació i disseny degràfics.

Aquest projecte s’ha presentat als res-ponsables de Seguretat del Pacientdel Departament de Salut, que estu-diarà la idoneïtat d’aplicar-lo a la restad’hospitals de Catalunya.



S’incorporen per primeravegada a la Direcció d’AtencióPrimària de Girona quatreinfermeres residents

El 29 de juny de 2010 es va publicar alBOE el Programa formatiu de l’espe-cialitat d’infermeria familiar i comuni-tària. El setembre de 2010 es va acre-ditar la fins llavors Unitat Docent deMedicina Familiar i Comunitària(UDMFiC) Girona com a UnitatDocent Multiprofessional d’AtencióFamiliar i Comunitària (UDMAFiC)Girona, com a pas previ per desplegarl’especialitat d’infermeria familiar icomunitària. Es van acreditar quatreplaces per a la formació d’infermeresresidents. Les ABS docents per a l’es-pecialitat d’infermeria familiar icomunitària són les ABS Girona 2 iGirona 4, amb 2 places a cada EAP.

Formació de pregrau

El 2011 es va iniciar el quart curs demedicina de la Universitat de Girona,amb la qual cosa ja són dos (3r i 4t)els cursos que acull l’Hospital JosepTrueta, tant per a la docència presen-cial com per a pràctiques, amb untotal de 161 estudiants. Aquests estu-diants també han fet pràctiques alsCAP. Pel que fa al professorat delgrau de medicina, 69 docents prove-nen de centres de l’ICS Girona, a mésde l’Institut Català d’Oncologia il’Institut de Diagnòstic per la Imatge,amb un total de 18 serveis implicats.

Amb el desplegament del 3r curs delgrau d’Infermeria al llarg del 2011,l’Hospital ha assumit el pràcticum degran part dels estudiants de 2n i 3r dela Facultat d’Infermeria de la Universi-tat de Girona. Entre el personal d’in-fermeria de l’Hospital hi ha 11 tutorsclínics i nombrosos tutors assisten-cials.

Els estudiants provenen principal-ment de la Facultat d’Infermeria de laUniversitat de Girona, tot i que l’Hos-pital també col·labora en les pràcti-ques clíniques de la Universitat de Vici Blanquerna.

A més a més, ha participat en les pràc-tiques de diferents pràcticums depost graus i màsters universitaris.

Per la seva banda, les ABS tambéreben estudiants d’infermeria de pre-grau de l’EUI Blanquerna, l’EUI Vic, laUdG i l’EUI de Fisioteràpia de Vic:

• Diplomats en infermeriaPràcticum de pregrau: 170Pràcticum de postgrau: 4Erasmus: 4

• Diplomats en fisioteràpia per l’EUI VicPràcticum de pregrau: 8

Docència de pregrau a l’Hospital Doctor Trueta

Grau de medicinaEstudiants de pregrau 161

Diplomats en infermeriaPràcticum de pregrau 223

Pràcticum de postgraus 43

Pràcticum de màsters 1

Diplomats en dietètica i nutrició humanaPràcticum de pregrau 8

Pràcticum de postgraus 1


Diplomats en fisioteràpiaPràcticum de pregrau 22


Diplomat en treball socialPràcticum de pregrau 1

FarmàciaPràcticum de pregrau 4

LaboratoriPràcticum de pregrau 5

Pràcticum de màster 1

Tècnics superiorsTècnics superiors en anatomia patològica 6

Tècnics superiors en laboratori 11

Tècnics superiors en radiologia 6

Tècnics de grau mitjàTècnic de cures auxiliars d’infermeria (TCAI) 46

Tècnics en farmàcia 3

Formació no regladaFormació no reglada 50

AltresEstades de batxillerat: Programa d’estades de batxillerat (70 h) que es van dur a terme amb nombrosos professionals de l’Hospital: infermeres, metges, farmacèutics, tècnics d’anatomia patològica, de radiologia, TCAI i dietistes 30

Estades formatives de personal d’altres centresInfermera estomaterapeuta (infermeres procedents de l’Hospital de Palamós) 2

Unitats de Pediatria, Neonatologia, Urgències, Cures Intensives, Obstetrícia (infermers/llevadors gambians) 20

Estades formatives per a metges a l’estiu 28



Recerca

Unitat de Suport a la Recercaen Atenció Primària

La Unitat de Suport a la Recerca (USR)en Atenció Primària ha participat el2011 en 21 projectes actius:

• Ha liderat 11 projectes de recercaactius amb finançament competitiu,

dels quals 3 s’han iniciat el 2011 i 2 s’i-niciaran el 2012.

• Ha col·laborat en 6 estudis actiusamb finançament competitiu.

• Ha col·laborat/liderat 4 estudis ambfinançament no competitiu.

Pel que fa a les publicacions, s’han edi-tat 18 articles amb un factor d’impacte

de 87,149. El factor d’impacte acumulatels darrers 5 anys és de 192.

S’ha prestat assessorament i suportmetodològic a 11 projectes de recercaemergent i s’ha donat suport d’assesso-rament, anàlisi i tractament de dades a14 projectes/estudis de la Direcció d’A-tenció Primària (DAP).

Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi) va publicar l’any 2011 163 articles en publicacionsindexades, en totes les seves àrees de recerca. Es van demanar beques per a 21 projectes científics competitius, 12 delsquals la van obtenir.

Activitat de l’IDIBGi

Àrea i grup d’investigació Publicacions FI total FI mitjàCardiovascularGenètica cardiovascular 17 73,284 4,311

Malaltia cardiovascular i factors de risc de CSMS 1 0,000 0,000

REGICOR 13 45,185 3,476

Inflamació i metabolismeBronquiectàsies 2 0,000 0,000

Nutrició, eumetabolisme i salut 14 135,647 9,689

Ontogènia de la síndrome metabòlica 12 42,186 3,516

NeurociènciesPatologia cerebrovascular 9 43,311 4,812

Envelliment i salut 7 8,828 1,261

Neurodegeneració i neuroinflamació 3 10,949 3,650

Epilèpsia 1 1,649 1,649

OncohematologiaBioquímica del càncer 2 5,271 2,636

Cirurgia/oncologia hepatobiliar 7 11,881 1,697

Enginyeria de proteïnes 4 13,400 3,350

Epidemiologia descriptiva, genètica i prevenció del càncer 7 19,741 2,820

Hemopaties malignes 1 1,413 1,413

Investigació biofarmacèutica 1 1,413 1,413

Oncologia molecular 34 134,702 3,903

Grups transversals que investiguen en àrees estratègiquesImatge mèdica 8 14,635 1,829

Visió per computador i robòtica 2 3,020 1,510

Altres grups Estadística, economia i salut 1 2,341 2,341

Anestesiologia 2 0,000 0,000

Medicina interna 5 20,715 4,143

Nefrologia 4 9,181 2,295

Reumatologia 1 0,000 0,000

Pediatria 2 1,988 0,994

Medicina nuclear 1 0,894 0,894

Cirurgia toràcica 1 0,000 0,000

Cirugia general 1 0,000 0,000



Els investigadors de la DAP Gironahan participat en:

• 45 investigadors en projectes finan-çats actius

• 97 investigadors associats a projec-tes finançats de la DAP

• 19 àrees bàsiques del territori involu-crades en algun projecte

La formació d’investigadors i profes-sionals de la DAP ha estat:

• 9 tesis doctorals en marxa

• Realització de 7 cursos de metodolo-gia de la recerca, recerca bibliogràfica

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta és un dels capdavanters en qualitat de recerca

L’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta és un dels capdavantersde l’Estat pel que fa a la qualitat de laseva recerca, segons l’estudi de l’any2011 elaborat per SCImago InstitutionsRankings World Report, una empresaque analitza les 3.042 millors institu-cions i organitzacions a escala mundialrelacionades amb la investigació endiferents camps, entre els quals hi hala salut. Per fer aquest estudi s’analit-zen indicadors com l’impacte científic,l’especialització temàtica, el volum depublicacions o les col·laboracionsinternacionals. Aquest estudi es publi-ca cada quatre anys i analitza institu-cions relacionades amb la salut, l’edu-cació, agències governamentals i cor-poracions, entre altres.

Segons els resultats de l’estudi, que esvan fer públics al novembre, el Truetaés el segon hospital de tot l’Estat–darrere del Carlos III–, pel que fa aexcel·lència investigadora, un ítemque indica el percentatge de publica-cions científiques inclòs dins del 10%d’articles més citats en els respectiuscamps científics. Segons aquest indi-cador, el 25,5% de les 556 publicacionsque va produir el Trueta entre els anys2005 i 2009 formaven part del 10%d’articles mundialment més citats.Dins la classificació general de l’estu-di, el Trueta se situa en el lloc 424 dela classificació (la divuitena a escalaestatal). Ara bé, si es tinguessin en

compte només les institucions rela-cionades amb la salut ocuparia el lloc207, i seria la tretzena de tot l’Estat.

El Trueta acull el primer bancbiològic especialitzat en teixitadipós d’Espanya

El 12 de juliol es va inaugurar el primerbanc biològic especialitzat en teixitadipós d’Espanya, la plataforma tec-nològica denominada Biobanc-Fat-bank, situada a l’Hospital Josep Truetade Girona. Aquest projecte, dissenyatpel Centre d’Investigació Biomèdicaen Xarxa - Fisiopatologia de l’Obesitati la Nutrició (CIBERobn) s’integra en laseva estructura com a unitat tècnicade suport a la investigació traslacionali és coordinat pel membre del ComitèCientífic del CIBERobn i cap de la sec-ció de Diabetis de l’Hospital, Dr. JoséManuel Fernández-Real.

El Fatbank acull una col·lecció de mos-tres biològiques amb les dades clíni-ques corresponents, amb finalitatsd’investigació biomèdica i organitza-da com una unitat tècnica amb criterisd’excel·lència en qualitat, ordre i des-tinació al servei de la societat engeneral i de la comunitat científica enparticular.

Un equip de cardiòlegs del Trueta fa un estudi sobrel’augment de la supervivènciagràcies a l’hemodinàmica

Una investigació realitzada per unequip de cardiòlegs de l’Hospital Uni-versitari de Girona Dr. Josep Trueta ha

posat en relleu que disposar als cen-tres sanitaris d’una sala d’hemodinà-mia pròpia on realitzar cateterismesaugmenta significativament el nom-bre de supervivents al cap de 30 diesd’haver patit un infart de miocardi.Aquest estudi, liderat pels cardiòlegsDaniel Bosch, Rafael Masià i Joan Sala,en col·laboració amb epidemiòlegs del’IMIM de Barcelona, va ser publicat elmes de febrer per la Revista Españolade Cardiología.

Un estudi identifica que la zona del cervellafectada per un ictus pot serclau per deixar de fumar

Un estudi sobre la deshabituaciótabàquica en pacients que han patitun ictus demostra que el lloc on s’haproduït la lesió i la intenció de deixarde fumar que tenia anteriorment l’a-fectat són molt importants a l’horad’aconseguir amb èxit l’abandona-ment del tabac. L’autora principal del’estudi és la Dra. Rosa Suñer, investi-gadora de l’Institut d’Investigació Bio-mèdica de Girona Dr. Josep Trueta i del’Institut de Recerca sobre Qualitat de

Evolució del factor d’impacte de la Unitat de Suport a la Recerca

0

20

40

60

80

100

13,257 12,455

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

18,676 19,354

43,163

29,568

87,149



Vida de la Universitat de Girona, i pro-fessora associada del Departamentd’Infermeria de la Universitat de Giro-na. Aquest estudi va ser publicat elmes d’octubre per la prestigiosa revis-ta científica Stroke.

L’ICS guardona el Dr. JoséManuel Fernández-Real amb el Premi a la TrajectòriaInvestigadora 2011

L’endocrinòleg José Manuel Fernán-dez-Real va rebre al novembre elPremi a la Trajectòria Investigadora del’Institut Català de la Salut per la sevaintensa tasca investigadora en l’àmbitde la resistència a la insulina i, enespecial, en les malalties endocrinolò-giques amb un gran impacte socialactual i futur com són l’obesitat i ladiabetis de tipus 2. Aquests guardonsdestaquen la carrera de professionalsque han contribuït de manera signifi-cativa al desenvolupament de larecerca en ciències de la salut en l’àm-bit de l’atenció hospitalària i primàriade l’ICS i que mantinguin una activitatde nivell científic reconegut. La jorna-da es va organitzar amb l’objectiu deposar en comú els darrers avençoscientífics que s’estan duent a termeen l’organització.

Altres premis i reconeixements

• Primer premi al pòster Prevenció dela mutilació genital femenina: abor-datge interdisciplinari, presentat a la2a Jornada d’Actualització en Multi-culturalitat i Salut a Lleida el dia 16

de març de 2011. Autors del pòster:Imma Martínez, EAP Girona 3; Lore-na Rodríguez, EAP Figueres; Susan-na Pagès, EAP Girona 2; Àngels Tei-xidor, EAP Salt; Moa Alachab, EAPSarrià i Celrà; Noèlia González, EAPGirona 4.

• Segon premi a la comunicació Vali-dación del resultado conocimiento:proceso de la enfermedad por un panelde expertos en la VIII Reunió Anualde la Secció d’Insuficiència Cardíacai Trasplantament de la SocietatEspanyola de Cardiologia. Còrdova,16-18 de juny de 2011. Autors: JesúsAmo, José Luis Serrano, YolandaVélez, Raquel Cruz, Mónica Guardia,Ingrid Rovira, Anna Muñoz (infer-mers de la Unitat de Cardiologia).

• Primer premi al Millor Cas Clínic a lacomunicació Continuidad asistencialen el paciente con insuficiencia cardia-ca avanzada en tratamiento con dobu-tamina, presentada per Ana Muñoz,Carlos Duran, Yolanda Vélez i RaquelCruz (infermers de la planta de car-diologia) al 32 Congrés Nacionald’Infermeria en Cardiologia a laCorunya.

• Reconeixement de la Societat Cata-lana d’Otorinolaringologia i Patolo-gia Cervicofacial al Dr. Manuel LiernCaballero, en homenatge i agraï-ment a la seva tasca docent com aconfundador i propulsor de les ses-sions intrahospitalàries dels serveisd’Otorinolaringologia d’Aragó iCatalunya.

• Premi al Millor Treball de les VIII Jor-nades d’ABS de les Comarques Giro-nines, Figueres, octubre de 2011, peral treball Cal fer cribratge d’hipotiroï-

disme als pacients obesos?, realitzatper professionals de l’ABS d’Olot.L’equip d’aquesta àrea bàsica tambéva guanyar el premi a la MillorComunicació Oral Breu, a la XV Tro-bada Internacional de Recerca iCures, Investen (Madrid, novembrede 2011), pel treball Resolución enfer-mera en la demanda asistencial espon-tánea en atención primaria: estudio deintervención no controlado. Aquestestudi demostra que la formació alsprofessionals i la protocol·lització deprocediments fan incrementar nota-blement la capacitat d’aquestcol·lectiu per resoldre casos i alhoracontribueix a disminuir el nombre deretorns dels pacients pel mateix pro-blema de salut en els dies succes-sius.

• La Dra. Roser Marquet, de l’EAP deCanet, va rebre el premi a l’Excel·lèn-cia Professional del Col·legi de Met-ges de Barcelona, i se li va concediruna beca de recerca per part de laFundació Víctor Grífols pel treballPercepció de confidencialitat en lespersones grans de l’àmbit rural.



ProfessionalsCanvis a l’organigrama

L’any 2011 s’han produït alguns canvisen l’organigrama entre els quals des-taquen:

• La Dra. Sara Rodríguez Requejo vaser nomenada nova gerent territo-rial de l’ICS a Girona, en substituciódel Dr. Rafel Gracia Escoriza.

• A l’Hospital el cirurgià toràcic Fer-nando Sebastián Quetglas va assu-mir el càrrec de director mèdic, ensubstitució del Dr. Rafel Masià Mar-torell, que es va jubilar.

• A l’Atenció Primària el Dr. EsteveAvellana Revuelta va assumir lesfuncions d’adjunt a la Direcció d’A-tenció Primària, responsable de l’À-rea de Gestió de Coneixement Clí-nic, mentre que el Dr. Francesc Ger-man Rebull va passar a ser adjunt ala Direcció d’Atenció Primària, res-ponsable de l’Àrea de Gestió de Pro-ducció. Per la seva banda, la Sra.Montse Canet Ponsa va assumir elcàrrec de responsable d’Infermeria.

Nova organització de laDirecció de Recursos Humans

Al llarg del 2011 s’ha anat implemen-tant la nova organització de la Direc-ció Territorial de Recursos Humans,que ara s’organitza per processos:gestió de personal, retribucions, for-mació, DPO, carrera professional isel·lecció de personal.

Es posa en marxa una novaaplicació per fer la gestió de permisos en suport digital

El mes de gener de 2011 es va posar enfuncionament en l’entorn hospitalariuna nova aplicació per gestionar elworkflow de la petició de permisos, lli-cències i vacances. Aquesta aplicaciórecull el seguiment de totes lesaccions que es duen a terme, des de lapetició fins a la seva resolució. Al mesde juny es va fer extensiu a l’entorn del’atenció primària, i es va donar cober-tura a tots els treballadors de la

Gerència Territorial. Aquesta aplica-ció ha facilitat l’eliminació del paperen tot el circuit, ja que permet ajuntartota la documentació necessària demanera digital, agilitza la resposta iharmonitza els criteris entre l’Hospi-tal i l’atenció primària.

Implementació de l’einaMoodle per desenvoluparcursos de formació continuadaen línia

El 2011 s’ha iniciat un canvi importanten la realització de cursos, ja que s’ha

anat implantant l’eina informàticaMoodle, que permet crear cursos enlínia no presencials, desenvolupar-los, fer-ne el control i l’avaluació. Elprincipal avantatge és que els adme-sos poden seguir el temari amb lli-bertat d’horari i lloc de realització,alhora que, per la seva banda, elsprofessors poden seguir la progres-sió dels alumnes igualment amb lli-bertat d’horari i lloc de gestió. Ini-cialment els cursos desenvolupats apartir d’aquesta plataforma són de laDirecció d’Atenció Primària (cursSIAP i d’UDMFiC).

Plantilla per categories professionals

Àrea funcional sanitària 2.446

Llicenciats sanitaris 892

Facultatius especialistes 860

Titulats superiors sanitaris 32

Diplomats sanitaris 1.140

Tècnics de grau superior sanitari (tècnics especialistes) 60

Tècnics de grau mitjà sanitari (auxiliars d’Infermeria) 354

Àrea funcional de gestió i serveis 704

Residents 198

Total 3.348

Plantilla equivalent a jornada completa de l’any 2011. Incorpora personal fix, interí i eventual.


Formació continuada

AtencióHospital primària

Activitat formatives 101 110

Alumnes 1.173 1.855

Hores 13.320 25.285

D’entre els cursos realitzats, destacael primer Curs de reanimació cardio-pulmonar avançada pediàtrica i neo-natal, que va organitzar la Direcciód’Infermeria amb el Servei de Pedia-tria del Trueta.

Les activitats formatives que s’hanrealitzat l’any 2011 dins la línia estratè-gica són les que genera el Pla d’auto-protecció i prevenció de riscos, adre-çades a tots els col·lectius Els cursosde prevenció de riscos s’han realitzaton line i s’han adreçat al col·lectiu demetges d’atenció primària, informà-tics, directius i personal de serveiscentrals.

En la línia d’actualització destaquenels cursos de suport vital nivell bàsic iavançat en l’adult. En l’àmbit pediàtricel suport vital neonatal, el suport vitalpediàtric bàsic i el primer curs desuport vital avançat pediàtric i neona-tal.

Alhora, es van realitzar cursos d’as-pectes més tècnics, com ara d’actua-lització en ventilació mecànica invasi-va, pediàtrica i neonatal, maneig delnen greu, cesària emergent, preven-ció d’errors de medicació, maneigd’insulines o interpretació d’ECG.

Els cursos de primers auxilis i mobilit-zació de pacients que s’han realitzats’han adreçat a personal sanitari i nosanitari.

Dins aquesta línia s’han realitzat 5mòduls de recerca incidint en meto-dologia i pràctica, com ara cercabibliogràfica, elaboració d’un projecteFIS i presentació de pòsters.

Pel que fa les activitats d’actualitza-ció s’han organitzat les sessions dePSAP, reciclatge de pràctiques con-cretes realitzades als diferents cen-tres d’atenció primària per formadorsinterns.

Inici de sessions clíniquesd’infermeria a escala territorial

S’hi engloben els professionals queintegren la Unitat de ContinuïtatAssistencial tant en l’àmbit hospitala-ri com en l’atenció primària. Aquestessessions es fan mensualment i sónobertes a tots els professionals.

Consolidat el desenvolupament de les oficines d’atenció als professionals a l’Hospital i als equips d’atenció primària

El desenvolupament de les oficinesd’atenció als professionals tant al’Hospital com als EAP es va veureconsolidat el 2011 amb la implantacióde les oficines en la figura del referentde gestió de cada equip, que fa denexe d’unió entre el professional i elDepartament de Recursos Humans.

Eleccions sindicals

El dia 23 de març es van celebrar leseleccions sindicals per escollir elsrepresentants del personal estatutaride l’ICS. La representació va quedarde la manera següent:

• Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta: 7 membres de CCOO, 5de SATSE, 5 de CATAC, 4 de MMCC i2 d’USAE.

• Direcció d’Atenció Primària: 6 mem-bres de SATSE, 4 d’UGT, 3 de SFIC, 3de CATAC-CTS, 2 de MMCC i 2 deCCOO.

Noves targetes identificativesper al personal del Trueta

El darrer trimestre de l’any 2011 es vanrenovar les targetes identificatives

dels professionals de l’Hospital Uni-versitari de Girona Dr. Josep Trueta idel Centre d’Especialitats Güell perunes de noves que incorporen RFID.Està previst que més endavant incor-porin més utilitats, com ara el controld’accessos i prepagament de diferentsserveis. La creació d’aquesta targetadóna resposta a la petició dels treba-lladors de l’Hospital pel que fa a la pos-sibilitat de canviar l’actual sistema deprepagament amb tiquets de la cafete-ria de personal per un mètode tipustargeta moneder.

La nova targeta s’ha dissenyat pen-sant en la seva implantació també al’atenció primària i tenint en comptela mobilitat dels professionals.

Consulta de deshabituaciótabàquica adreçada alstreballadors de l’Hospital

En el marc de les accions endegadescom a Hospital Lliure de Fum a Cata-lunya, en tant que membres de laXarxa Catalana d’Hospitals Lliures delFum del Tabac, el 7 de juny el Trueta vaposar en marxa una consulta de des-habituació tabàquica per als treballa-dors de l’Hospital Universitari deGirona Dr. Josep Trueta i de l’InstitutCatalà d’Oncologia que vulguin aban-donar el tabac.

A més, la consulta mèdica s’ha conso-lidat també en horari setmanal en llocde quinzenal.

Canvis de gestió amb elsprofessionals d’oncologia

L’Institut Català d’Oncologia i l’InstitutCatalà de la Salut són empreses públi-ques del Departament de Salut. Desde fa deu anys l’ICO i l’ICS de Gironatreballen conjuntament per garantirl’atenció del pacient oncohematològic.Amb la intenció de fer un pas més perfacilitar la gestió clínica i l’especialitza-ció, i millorar l’atenció al pacient hos-pitalitzat, amb el canvi d’any els pro-fessionals d’infermeria i TCAI que tre-ballen a la 8aA van poder optar a for-mar part de la plantilla de l’ICO. Ambaquest canvi els professionals surtenclarament afavorits en aspectes com ladefinició de circuits o la formació, ja




que podran rebre una formació especí-fica per la tasca que desenvolupen diaa dia.

Reorganització de la Direcciód’Atenció Primària

Un dels canvis importants del 2011 haestat la reorganització de l’organi-grama dels serveis d’atenció primària(SAP), dels quals a Girona n’hi haviatres: SAP Girona Nord, SAP GironaSud i SAP Marítim. La reorganitzaciód’aquesta estructura administrativava portar a la implementació d’unnou model de gestió que ha de per-metre a la Gerència Territorial del’ICS a Girona fer front als reptes queofereix el present i el futur de la sani-tat. L’objectiu últim és apropar elpoder de decisió als EAP i que esrelacionin directament amb la Direc-ció d’Atenció Primària (DAP). Es vancrear dins de la DAP dues àrees:

1. L’Àrea de Gestió de la Producció,dirigida pel Dr. Francesc German iRebull, té com a objectius estratè-gics:

• Vetllar per la sostenibilitat econò-mica.

• Vetllar per l’equitat en la distribu-ció dels recursos.

• Facilitar informació als EAP i a laDAP que sigui útil per a la presa dedecisions.

• Facilitar informació al CatSalut(contracte programa).

• Afavorir la comunicació entre usua - ris, professionals i organització.

• Vetllar per la definició i continuïtatdels processos d’atenció a la ciuta-dania.

• Facilitar eines per garantir la des-centralització dels processos deles diferents prestacions d’atencióa la ciutadania.

• Vetllar per l’accés correcte als dife-rents centres, serveis i prestacions.

• Vetllar perquè es doni una bonaimatge d’empresa.

• Vetllar pels drets i deures de la ciu-tadania.

2. L’Àrea de Gestió del ConeixementClínic, dirigida pel Dr. Esteve Avella-na i Revuelta, té els objectiussegüents:

• Millorar la pràctica clínica dels pro-fessionals sanitaris i la identifica-ció de lideratge clínic.

• Afavorir la definició del marc com-petencial dels professionals.

• Homologar la cartera de serveisdels equips d’atenció primària.

• Facilitar el procés de preparacióper a l’acreditació en qualitat queproperament realitzarà el Depar-tament de Salut a tots els EAP deCatalunya.

• Construir indicadors d’avaluacióde pràctica clínica referits a leslínies estratègiques assistencials.

• Afavorir un model assistencialcol·laboratiu.

• Orientar la formació de pregraude medicina i infermeria al conei-xement de l’atenció primària desalut.

• Garantir que la formació dels resi-dents de medicina i infermeriafamiliar i comunitària inclogui elconeixement i l’aprenentatge deles línies estratègiques de l’orga-nització i de la regió sanitària.

• Potenciar la recerca.

Implantació del registrecorporatiu S@rcat a tots els EAP

Durant el 2011 s’han activat 21 codis deregistre nou i s’han establert 37 puntsde registre. Cal tenir present que finsa l’any anterior els registres estavencentralitzats als SAP. Aquesta implan-tació a tots els EAP té per objectiu serun facilitador al professional. Aquestaextensió al territori ha implicat feruna formació individualitzada i unseguiment tutoritzat a 133 usuarisautoritzats.

En els sis mesos d’implantació s’hanfet 12.694 registres (una mitjana de101 registres diaris per als 37 centres),



i s’han detectat i resolt 248 incidèn-cies.

Un cop finalitzat el període d’implan-tació es va administrar un qüestionaride satisfacció als professionals regis-tradors, amb un resultat de 8,4 pelque fa a la formació en si, i de 9 pelque fa a la valoració de la utilitat del’aplicació.

La promoció de la salut al’atenció primària centra lesconferències de la VIII Jornadad’ABS de Girona

El dia 1 d’octubre el Castell de Figue-res va acollir la VIII Jornada d’ABS deles comarques gironines, organitzadaper l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres.La promoció de la salut a l’atenció pri-mària va ser el tema central de lesconferències i taules rodones, aixícom dels pòsters i presentacions quediferents professionals van presentaral llarg de la jornada científica.

Uns 115 professionals van reflexionarsobre l’efectivitat del Programa delnen sa, el paper que hi té la inferme-ria, la salut bucodental en la infància,la promoció de la salut en la gent grani les persones dependents o la tascacomunitària que es fa des de l’atencióprimària, així com des de les institu-cions públiques. També es va fer ellliurament de premis als pòsters cien-tífics, en total 49 treballs presentats.

La novetat d’aquesta jornada, quecada dos anys se celebra en algunaABS de l’ICS a Girona, és que es vaobrir al públic en general amb l’oferta

d’activitats saludables, a les quals esvan inscriure més d’un centenar depersones.

Una vintena de professionalsd’arreu de l’Estat es formen alTrueta en un curs de sedacióper a endoscòpies

El Servei d’Endoscòpies de l’HospitalDr. Josep Trueta de Girona és un delscinc de l’Estat espanyol acreditat perrealitzar cursos formatius de capacita-ció en sedació profunda. Així, el mesde setembre, una vintena de digestò-legs endoscopistes d’arreu d’Espanyavan participar en un curs teòric i pràc-

tic sobre aquesta tècnica de sedacióque permet que els pacients no sentincap molèstia. El curs aborda tots elsaspectes relacionats amb la sedacióprèvia a la realització de la prova, comara la infraestructura necessària enuna unitat d’endoscòpies, les guies depràctica clínica referents a la sedació,pràctiques reals amb pacients i tambése’ls ofereix un curs de suport vitalbàsic avançat.

L’Hospital Trueta desenvolupala XV Jornada de CirurgiaHepàtica Extrema amb més de 50 participants

L’Hospital Universitari de Girona Doc-tor Josep Trueta va acollir al novembrela XV edició del Workshop Internacio-nal sobre Cirurgia Hepàtica Extrema,en el transcurs del qual es va fer unaintervenció quirúrgica a un pacientamb metàstasis hepàtiques. Es va pre-sentar una nova tècnica per evitar l’a-parició d’insuficiència hepàtica post -hepatectomia –un tipus de patologiaque es presenta en fetges que sónmassa petits i en conseqüència nopoden desenvolupar correctament laseva funció–, atès que prèviaments’ha realitzat una extirpació parcial encasos de tumors.



Les eines per fer front a l’obesitat, matèria del curs d’endocrinologia

Una vuitantena de professionals,entre metges hospitalaris i de l’aten-ció primària, endocrinòlegs i inferme-res, van participar en el Curs d’actua-lització en endocrinologia, que es vacelebrar l’1 de juliol a la sala d’actes del’Hospital Dr. Josep Trueta. Es vanexposar i es va fer el seguiment dediverses patologies, dels recursos dequè disposen els professionals de l’a-tenció primària enfront de l’obesitat, ies van presentar i discutir diversoscasos clínics. El curs va ser acreditatpel Consell Català de Formació Conti-nuada de les Professions Sanitàries.

Una exposició homenatja les infermeres en el seu dia internacional

En el marc del Dia Internacional de laInfermeria l’Hospital Dr. Josep Truetava organitzar una exposició que reco-llia el testimoni de 45 infermeres iinfermers del centre, que explicavenla seva experiència i recordaven elsseus inicis en la professió fent unaaproximació a la seva relació amb elspacients. Acompanyades de fotogra-fies de gran format, les infermeres,procedents d’una gran varietat de ser-veis i unitats, destacaven els seusmillors records i vivències durant elsanys d’exercici, així com els moments

complicats que inevitablement van dela mà del món de la infermeria. Lamostra es va poder veure durant tressetmanes al passadís d’entrada del’Hospital Trueta.

L’ús creixent de la videoconferència

El 2011 s’ha implantat un sistema devideoconferència amb programariOpensource, ateses les necessitatscreixents de sessions de videoconfe-rència. D’aquesta manera els diferentsprofessionals de la Gerència Territo-rial tenen un sistema de videoconfe-rència fàcil d’utilitzar i amb un mínimde recursos (càmera i altaveus enequips no portàtils), tot i que els dos

equips de videoconferència Tandbergcontinuen en ús.

Implementació del DataWarehouse per al seguimentde les despeses defuncionament dels centres

S’ha implamentat una eina informàti-ca de Data Warehouse per al segui-ment de la despesa en els capítols I iII, d’acord amb criteris de gestió hos-pitalària, d’atenció primària i direc-cions clíniques i territorials. Aquestaeina permet als diferents responsa-bles de gestió disposar d’un repositoride dades que pot ser explotat, cosaque facilita l’accés i la disponibilitat deles dades de despesa en un marc con-figurable.

Canvi de la plataforma del correu corporatiu: del PIM a l’eCorreu

A final de novembre es va fer un canvia la plataforma de correu electrònic.Fins aleshores s’utilitzava el correuGencat (conegut com a correu PIM),que es basava en una plataformaMicrosoft Exchange 2003. Al final del2011 va començar el procés de migra-ció cap a una plataforma MicrosoftExchange 2010 (coneguda com a eCo-rreu) més avançada i que ofereixdiverses millores tècniques per a l’u-suari, com ara més capacitat d’emma-gatzematge, entorn web millorat, etc.



L’Hospital Dr. Josep Truetaparticipa en el Dia Mundial sense Fum donant informació i oferint cooximetries als usuaris

Per commemorar el Dia Mundialsense Fum, l’Hospital Dr. Josep Trueta

de Girona va organitzar diverses acti-vitats el dia 31 de maig amb l’objectiude promoure l’abandonament de l’hà-bit de fumar. Així, es van instal·lar dospunts d’informació a l’entrada princi-pal del centre hospitalari, dirigits tanta usuaris com a treballadors, que ofe-rien informació sobre com deixar defumar. També es distribuïa una guia

pràctica amb aquesta finalitat i s’ofe-ria la realització de manera gratuïtade cooximetries, una prova que deter-mina la pèrdua en la capacitat d’oxige-nació a causa de la inhalació de fum.Al passadís d’entrada de l’Hospitaltambé es va instal·lar una exposicióde dibuixos realitzats per alumnesd’escoles i instituts de Girona que van

Conèixer què opina la ciutadaniasobre la nostra tasca és una importanteina de gestió que ens permet priorit-zar les nostres actuacions: identificarels punts de millora i incorporar-loscom a objectius estratègics.

L’any 2011 el CatSalut, dins el seu Plad’enquestes de satisfacció (PLAEN-SA©) va dur a terme estudis de satis-facció centrats en l’atenció urgent il’atenció especialitzada ambulatòria.Els resultats obtinguts a l’HospitalJosep Trueta i al Centre d’EspecialitatsGüell revel·len que comparativamentamb les enquestes anteriors –del2008– s’ha detectat una millora gene-ral de la percepció que tenen els usua-ris dels serveis que ofereix el centre.

Ciutadania

Indicadors de satisfacció en l’atenció especialitzada ambulatòriaHospital Dr. Josep Trueta Centre d’Especialitats Güell

2008 2011 2008 2011

Comoditat (%) 61,8 74,4 74,6 79,7

Continuïtat assistencial (%) 72,0 76,3 76,4 76,1

Fidelitat (%) 93,6 89,0 81,5 78,5

Satisfacció 8,3 8,5 7,3 7,61

Indicadors de satisfacció en l’atenció hospitalària urgentHospital Dr. Josep Trueta

2008 2011

Comoditat (%) 47,3 62,0

Informació (%) 67,0 75,6

Tracte personal (%) 87,2 95,3

Fidelitat (%) 84,5 94,1

Satisfacció 7,5 7,9

Enquestes de satisfacció



participar en el Programa de preven-ció de consum de tabac entre elsjoves.

Aquestes activitats estan impulsadesper la Comissió Hospital Promotorde la Salut i sense Fum de l’HospitalDr. Josep Trueta, formada per profes-sionals de l’àmbit hospitalari, de l’a-tenció primària i universitaris, junta-ment amb la col·laboració de volun-taris de l’Associació Espanyola Con-tra el Càncer i l’Associació Roses con-tra el Càncer.

Es posen en marxa cinc grupsmés dins el Programa PacientExpert

El Programa Pacient Expert InstitutCatalà de la Salut (PPE-ICS) es vaimplantar a Girona l’any 2009 i anyrere any s’ha anat consolidant. Actual-ment funciona amb diversos grups envuit EAP de la Regió, amb un total de100 pacients implicats. El 2011 es van

posar en marxa dos grups més alsequips de Girona 2 i Salt, en ambdóscasos amb pacients que reben tracta-ment anti coagulant oral.

També cal destacar que es va treballarconjuntament amb l’IAS per implantarel programa a Anglès, Breda/Hostalrici Cassà/Llagostera. El projecte vacomençar a l’octubre, quan es va feruna formació conjunta als professio-nals referents del programa. Hi ha dosgrups de TAO i un d’insuficiència car-díaca, amb un total de 19 pacients.

L’Hospital Dr. Josep Truetacelebra la Setmana del Voluntariat

La primera setmana de maig de 2011l’Hospital de Girona Dr. Josep Truetava celebrar la Setmana del Volunta-riat. Els 11 grups de voluntariat quetreballen al centre hospitalari vanexposar els seus projectes i van ferdifusió de la seva tasca en una taula

situada al vestíbul, i una exposicióamb pòsters de gran format on s’expli-cava quin és el seu dia a dia al centre.Els grups de voluntariat que treballena l’Hospital Trueta són: Associació deCardiopaties Congènites, Associacióde Gent Gran Voluntària en Ciència iCultura, Informàtica i Àmbit Social(ASVOL), Catalunya contra el Càncer,Creu Roja Joventut, Fundació Rosescontra el Càncer, Associació Gironinade Prevenció i Ajuda a les Malaltiesdel Cor (GICOR), Associació Catalanade l’Hemofília, Oncolliga, Xarop-Clown Pallassos d’Hospital, FundacióEl Somni dels Nens i Voluntariat deSuport en la Solitud.

Els directius de sis hospitals de París visiten el Trueta

Un grup de directius de sis centreshospitalaris universitaris de París(hospitals G. Clémenceau, Necker,Sainte Périne, Henri Mondor, Béclèrei Ambroise Paré) van visitar l’Hospital



Dr. Josep Trueta de Girona i es vanreunir amb directius i tècnics perconèixer de primera mà alguns delsprocessos que s’han implantat al cen-tre i que estan oferint resultats satis-factoris. És el cas dels processosambulatoris de gestió del pacient, elprograma de cirurgia major ambula-tòria, la gestió de les agendes, lasupressió del paper gràcies a laimplantació del programa SAP assis-tencial i el Programa Pacient ExpertICS. Després de la trobada, els direc-tius van visitar alguns dels serveis del’Hospital.

D’altra banda, un grup de professorsde l’escola d’infermeria de l’HauteÉcole de la Santé La Source (Lausana)van visitar el centre el 28 de gener de2011, amb la voluntat d’establir lligamsper tal que alumnes de l’escola puguinfer pràctiques a l’Hospital Trueta.

Celebració dels actes de Nadal

Un any més, la Gerència Territorial del’ICS a Girona va organitzar diferentsactivitats, tant dirigides als professio-nals com als usuaris, per celebrar lesfestes de Nadal. Els actes van comen-çar amb el tradicional concurs de pes-sebres i ornaments i es van allargarfins al 6 de gener, amb la visita dels

Reis Mags de la ciutat de Girona. Laprincipal novetat d’aquest any haestat la participació dels alumnes dedues escoles de Girona –l’Escola

Carme Auguet i el Col·legi Bell-Llochdel Pla– que van amenitzar les dife-rents plantes d’hospitalització ambles seves nadales.



El personal fumador del Truetaha disminuït un 4% des del 2004

El 2011, l’Hospital Universitari de Giro-na Dr. Josep Trueta ha repetit l’en-questa sobre el consum de tabacentre els treballadors que va fer fa setanys. Aquesta enquesta es va admi-nistrar els mesos de març i abril del2011 sobre una mostra de 302 treballa-dors, dels quals el 24,5% fumava.Aquest percentatge és un 4% inferiorals resultats obtinguts en la darreraenquesta de prevalença tabàquicafeta al centre l’any 2004. A més, és 5punts inferior a la mitjana entre lapoblació adulta de Catalunya, segonsl’enquesta realitzada pel Departa-ment de Salut l’any 2010, que situa elconsum de tabac en el 29,6%.

L’Hospital s’adequa a la normativa de la nova Llei antitabac

El 2 de gener de 2011 va entrar envigor la normativa sobre el tabac queprohibia fumar en tots els espaispúblics tancats. S’evita, així, l’exposi-ció de les persones a l’aire contaminatpel fum de tabac. La Llei 42/2010 pro-hibeix fumar en els recintes dels cen-

tres sanitaris, incloent els espais a l’ai-re lliure o coberts.

I és per aquest motiu que des de ladirecció del centre es van pintar se -nyals al terra dels límits del recinte apartir dels quals no es permet fumar.A més, s’han retirat tots els cendrers is’ha reconvertit el porxo de la plaça enun aparcament per a bicicletes, queserveix per promocionar l’ús d’aquesttransport.

Al novembre de 2011, l’Hospital haestat reacreditat com a membre Bron-

ze per la Xarxa Catalana d’Hospitalssense Fum.

Professionals sanitarisgambians participen en un programa de formacióde sis mesos a Salt i Girona

Vint professionals sanitaris de laRepública de Gàmbia van participaren un programa de formació sanitàriaa Salt i Girona durant sis mesos del’any 2011. Aquests professionals vanfer una estada formativa a l’HospitalUniversitari de Girona Dr. Josep True-ta per veure i aprendre com es treba-lla, sobretot a l’àrea maternoinfantil.L’objectiu principal era posar en pràc-tica els coneixements adquirits al seupaís d’origen. En la iniciativa tambévan participar els EAP de Girona 2 iSalt a més de l’Hospital Santa Cateri-na de Salt.

Tant des de la perspectiva dels profes-sionals catalans que han col·laboraten la formació com des de la dels par-ticipants gambians, l’experiència haestat molt positiva i enriquidora. Lainiciativa també és una bona mostrade l’esforç que es du a terme en elcamp de la cooperació internacionaldes del sistema sanitari.

Responsabilitat social corporativa


Inversions i nous equipamentsCompra d’un neuronavegadorper intervenir el cervell i lacolumna minimitzant riscos

L’adquisició d’un neuronavegador, unaparell d’alta tecnologia, ha permès al’Hospital Universitari de Girona Dr.Jo sep Trueta començar a practicar ci -rur gia assistida per ordinador que per-met avaluar el cervell o la columnavertebral sense afectar-ne el funcio-nament. Aquest aparellatge està indi-cat sobretot en tumors i biòpsies alcervell i en la col·locació d’instrumen-tació a la columna amb la màxima pre-cisió. L’objectiu del Servei de Neuroci-rurgia és practicar unes 40 interven-cions d’aquest tipus cada any.

El neuronavegador, a més, ha permèsposar en marxa la tècnica del mapat-ge cerebral, una tècnica que permetque el pacient estigui despert durantel procediment. La intervenció ser-veix per extreure un tumor ubicat ales zones del cervell amb funcionsvitals (llenguatge, mobilitat, visió,memòria, etc.) de manera que s’evitadanyar-les i es mínimitza el risc deseqüeles. Es tracta d’un pas més cap auna cirurgia més segura, que comptaamb la col·laboració del mateixpacient i minimitza el risc de possi-bles seqüeles.

Es comença a construir el nouedifici de consultes externesde l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta

A l’estiu es va donar el tret de sortidaa les obres de construcció del nou edi-fici, que ha d’acollir les consultesexternes i els gabinets mèdics delTrueta i l’ICO. L’edifici es construeixamb un sistema de mòduls industria-litzats que permetrà reutilitzar-losposteriorment com a centre d’atencióprimària, un cop deixin de ser neces-saris a l’Hospital Trueta.

El nou edifici s’aixeca en dues plantesi té una superfície total de 3.202 m2,que acolliran 89 consultoris, 15 delsquals seran per a assistència oncològi-

ca. Els mòduls que conformaran l’es-tructura resolen tant la part dels con-sultoris com els corredors d’accés i lessales d’espera, i també tota la restad’espais comuns.

Aquest projecte respon a la necessitatd’incrementar la superfície destinadaa consultes externes atès el creixe-ment continu que ha experimentatl’atenció ambulatòria en els darrersanys. Així, en vuit anys les visites aconsultes al Trueta han augmentatmés d’un 16%, mentre que els tracta-ments en hospital de dia s’han multi-plicat per tres. Les oncològiques hanaugmentat un 16% del 2007 al 2010.

Nous consultoris locals a Mieres i Vilablareix i ampliació del de Porqueres

El 2011 l’Institut Català de la Salut haposat en marxa dos consultoris localsnous: un a Mieres, inaugurat el 20 demarç, i l’altre a Vilablareix, que vaentrar en funcionament al juliol. Amés, s’ha ampliat notablement elConsultori Local de Porqueres, que vapassar a ser gestionat per l’ICS en llocde l’Ajuntament, com fins aleshores.

El nou Consultori Local de Mieres,situat al carrer Can Calço, 56, consta detres consultes, una sala d’espera, doslavabos adaptats i un magatzem en unasuperfície de 168 m2, tots en planta

baixa. El nou consultori atén la poblacióde Mieres i també els habitants delsnuclis del Torn i de Sant Miquel deCampmajor. Comptant l’adquisició delterreny, les noves instal·lacions han cos-tat uns 360.000 euros, coberts ambrecursos de l’Ajuntament, la Diputació,la Generalitat i l’Estat.

El Consultori Local de Vilablareix s’u-bica dins la zona d’equipament públicdel sector el Perelló, en una parcel·lade 600 m2. Es tracta d’un edifici aïllatd’una sola planta amb una superfícieconstruïda de 296 m2. Disposa de 4consultes, una sala de tractaments,arxiu i magatzem. El cost de l’obra vaser de prop de 619.000 euros.

En el cas de Porqueres s’ha tractatd’una ampliació. El projecte ha anat acàrrec de l’Ajuntament però amb unaaportació directa del Departament deSalut que cobreix els 776.000 eurosd’inversió. S’han remodelat i ampliatles instal·lacions. La superfície totaldel centre després dels treballs és de320 m2. L’ampliació ha consistit en lacreació d’una ala nova, on s’han situatles dues consultes de pediatria, lesdues consultes de medicina general,la sala de tractaments i una zona deserveis amb el magatzem, la zonabruta, el local de residus, l’espai deneteja, les instal·lacions i un officeamb vestidor per al personal.



Resumen Abstract

Generalitat de Catalunya

Departament de Salut

© Institut Català de la Salut

Gerència Territorial Girona

Av. França, s/n17007 GironaTel. 972 94 02 [email protected]

Coordinació: Gabinet de Comunicació de la Gerència Territorial Girona

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser i Arxiu de la Gerència Territorial

L’any 2011 ha estat un any en què elcontext econòmic ha tenyit tots elssectors, incloent-hi el de la sanitat, fetque ha comportat una contenció en elpressupost. Justament per aquestmotiu, cal destacar especialment l’es-forç, la implicació i el compromís perpart de tots els treballadors en la ges-

tió eficient dels recursos públics pertal de garantir la sostenibilitat econò-

mica i l’activitat assistencial, i compliramb el pressupost assignat.

La Gerencia Territorial del Instituto Catalán de la Salud enGirona gestiona 26 equipos de atención primaria (EAP) yel hospital más importante de la demarcación y dereferencia, el Hospital Universitario de Girona Dr. JosepTrueta. Este centro, que pertenece a la red hospitalaria deutilización pública (XHUP), tiene la responsabilidad deofrecer asistencia especializada a la comunidad, unapoblación aproximada de 795.363 personas según datosdel CatSalut de 2011, y es asimismo el centro de referenciapara siete ABS (Banyoles, Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona3, Girona 4 y Sarrià de Ter), con una población de 156.235habitantes.

En total, la Gerencia Territorial del ICS en Gerona estáformada por un equipo humano de unos 3.350profesionales, un hospital de 402 camas (entre lasconvencionales, las 16 de semicríticos y las 33 de críticos),11 quirófanos, 103 gabinetes y consultas externas, 36centros de atención primaria y 112 consultorios localesdistribuidos por todo el territorio, que convierten al ICS enla principal empresa proveedora de servicios sanitarios deGirona. Además, forma parte del Instituto deInvestigación Biomédica de Girona Dr. Josep Trueta, quelidera la investigación biomédica en las comarcasgerundenses. En Girona, el ICS cuenta con mediosdiagnósticos y terapéuticos avanzados y sigue una políticaque apuesta por la docencia y la investigación cuyoobjetivo es adaptarse a las necesidades cambiantes de lapoblación para conseguir una mejora continua de lacalidad asistencial.

The Catalan Health Institute’s Regional Management inGirona Province manages 26 primary healthcare teams(EAP), as well as Dr. Josep Trueta University Hospital, theregion’s largest hospital and its referral hospital. Thehospital belongs to the Public Hospital Network ofCatalonia (XHUP) and is responsible for providingspecialized care to a community of 795,363 people,according to 2011 CatSalut data. It is also the referralhospital for seven basic health areas (ABS): Banyoles,Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 4 and Sarrià deTer, which have a combined population of 156,235.

The ICS’s Regional Management in Girona is made up of astaff of 3350 professionals; a hospital with 402 beds(including standard beds, 16 beds in semi-intensive careand 33 beds in intensive care); 11 operating theatres; 103doctors’ offices and ambulatory service rooms; 36 primaryhealthcare centres; and 112 local consulting roomsdistributed throughout the region. These facilities makethe ICS the leading provider of healthcare services inGirona Province. Girona Regional Management also formspart of the Dr. Josep Trueta Biomedical Research Institute,the leading biomedical research centre in the province.Girona Regional Management has state-of-the-artdiagnostic and therapeutic facilities and implements apolicy based on education and research. Its aim is to adaptto the changing needs of the population to achievecontinuous improvement in healthcare quality.

Execució del pressupost

Atenció Primària Girona 102.682.377,15 euros

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta 128.848.495,58 euros

Total Gerència Territorial Girona 231.530.872,73 euros

Font: Direcció Econòmica i d’Organització de l’ICS.

Gestió econòmica


gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialGirona


memòria institut català de la salut - ics girona4).pdf · tasca diària com a excel·lents...

Documents