memòria del departament de medi ambient i habitatge 2004 · així mateix, no vull deixar...

Memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatge 2004

Mem

òria

del D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bien

t i H

abita

tge 2004

Generalitatde Catalunya

MAH

Memòriadel Departamentde Medi Ambient i Habitatge2004

3

Memòriadel Departamentde Medi Ambient i Habitatge2004

Activitats i realitzacions

4

© Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diagonal, 523-525

08029 Barcelona

Primera edició: novembre 2005

Tiratge: 300 exemplars

Dipòsit legal: B-39.525-2005

Col·lecció:

Memòries

Producció gràfica:

Primer Segona Edicions, S.L.

Paper:

Cyclus offset 250 i 100 gr.

Coberta: Coll de Dental

Fotografia: Arxiu fotogràfic del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Departament de Medi Ambient i Habitatge

5

Índex

Presentació 7

1. Estructura 1.1 Competències i funcions 11

1.2 Organigrama 15

Organigrama general 16

Gabinet del Conseller 17

Secretaria General 18

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 19

Direcció General de Qualitat Ambiental 20

Direcció General del Medi Natural 21

Secretaria d’Habitatge 22

Agència Catalana de l’Aigua 23

Agència de Residus de Catalunya 24

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 25

Centre de la Propietat Forestal 26

Aigües Ter-Llobregat 27

Forestal Catalana, SA 28

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 29

Servei Meteorològic de Catalunya 30

Relació d’adreces del Departament

de Medi Ambient i Habitatge 31

1.3 Pressupost 33

1.4 Personal 37

2. Activitats 2.1 Gabinet del Conseller 41

2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge 45

Assessoria Jurídica 47

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge 52

Direcció de Serveis 65

2.3 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 83

2.4 Direcció General de Qualitat Ambiental 93

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental 95

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire 105

2.5 Direcció General de Medi Natural 111

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat 113

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat 172

Àrea d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental 192

Reserves Nacionals de caça 202

2.6 Agència Catalana de l’Aigua 205

2.7 Agència de Residus de Catalunya 225

Activitats 231

6

2.8 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient 265

Activitats 268

Activitats d’Àmbit Internacional 272

2.9 Centre de la Propietat Forestal 275

Naturalesa del Centre de la Propietat Forestal 276

Activitats 279

2.10 Forestal Catalana 287

Activitats 290

2.11 Aigües Ter-Llobregat 295

Descripció de les Activitats 297

2.12 Servei Meteorològic de Catalunya 305

3. Secretaria d’Habitatge 3.1 Direcció General d’Habitatge 313

3.2 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 339

Presentació 340

Activitats 341

7

Presentació

Dins la trajectòria històrica recent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’any 2004 és especialment significatiu pel canvi de govern que es produeix a finals de l’any 2003. Aquesta circumstància defineix per si mateixa l’exercici 2004 com de transició, d’adaptació i de fonament del que ha de ser, a parer meu, una nova etapa de millora de les polítiques públiques.

Efectivament, l’any 2004 ha constituït un punt de partida per bastir uns principis rectors que orientin tota l’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge a partir d’ara. Amb les noves competències i la integració d’una de les polítiques socials més rellevants com és l’habitatge, considero que s’han assentat les estratègies de treball que ja han fet possible el desplegament d’importants actuacions per conservar i recuperar el potencial ambiental del país sota el principi de reforçar la relació entre protecció del medi ambient, desenvolupament i qualitat de vida.

En definitiva, hi ha una voluntat al darrera de les actuacions que es descriuen al llarg d’aquesta Memòria: abordar els problemes i les situacions –les heretades i les actuals– i donar-los solucions conjuntes amb l’objectiu principal de disminuir la petjada ecològica de l’activitat humana, en un marc en què s’uneixen la preocupació pel manteniment de l’activitat econòmica de qualitat i la millora de la cohesió social.

Però la posada en marxa d’aquesta nova política, més enllà dels plantejaments teòrics, sens dubte imprescindibles per executar una acció coherent amb les problemàtiques reals, ha hagut de continuar sobrevivint amb el bagatge heretat dels governs anteriors, i, de manera especial, convivint amb l’assumpció de compromisos pressupostaris que han condicionat, en aquest primer any, l’aplicació de polítiques genuïnament progressistes. És en aquest marc que a principis de 2004 s’inicia una tasca de racionalització estructural i funcional del Departament amb l’objectiu de crear una organització preparada per posar en pràctica noves actuacions –necessàries i mai iniciades–, reconduir o ampliar l’acció sobre determinats vectors i modificar estratègies per ajustar-les a interessos compartits, partint de la filosofia i els compromisos del Pacte del Tinell i de les línies estratègiques definides en el Pla de Govern 2004-2007.

Voldria significar la creació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat com a instrument central de coordinació de les polítiques ambientals, que assumeix la configuració d’una nova cultura de treball transversal i d’integració de la visió sostenibilista en l’acció de govern, i dissenya eines de concertació, diàleg i consens que han permès d’obtenir acords entre tots els agents implicats –públics i privats– en cada una de les problemàtiques a resoldre. També voldria destacar la creació de la Secretaria d’Habitatge i la Direcció General d’Habitatge com a entitats que han d’assumir el repte de desplegar el Pla per al dret a l’habitatge de Catalunya, en un moment en què els sectors de l’habitatge i del mercat immobiliari no permeten donar solució adequada a les necessitats d’allotjament més imperioses i on ni tan sols l’opció del lloguer pot ser una solució per a aquestes llars. Així mateix, no vull deixar d’esmentar el reforç i l’ampliació de les tasques en protecció del medi natural i de la qualificació ambiental.

La tasca realitzada al llarg de l’any ha estat molta, complexa, engrescadora, necessària. En aquesta memòria –com en tot document d’aquestes característiques– es relacionen les actuacions de cada una de les direccions generals i empreses adscrites al Departament, i se’n detallen dades sobre normativa, contractació, recursos humans, subvencions, acords, pactes i consensos, inversions, plans i programes, etc. Però, més enllà de la fredor de les dades, els lectors hi trobaran també la descripció d’unes voluntats i uns compromisos en política de medi ambient i d’habitatge que tenen l’objectiu d’ajudar a definir un nou model de país,

8

més durable des del punt de vista ambiental i més integrador des del punt de vista social.

Com deia, la feina ha estat molta i així es descriu en el document que teniu a les mans. Us emplaço a analitzar-la i a fer-nos arribar, per mitjà del web del Departament, les vostres opinions, inquietuds i necessitats.

Per acabar, vull deixar constància del meu agraïment a tot l’equip humà del Departament pel seu esforç diari i rigorós que ha permès, en un any molt especial, implantar noves polítiques i expressar noves sensibilitats.

Salvador Milà i SolsonaConseller de Medi Ambient i Habitatge

9

1. Estructura

1.1 Competències i funcions

1.2 Organigrama

1.3 Pressupost

1.4 Personal

1.1 Competències i funcions

12 1. ESTRUCTURA — 1.1. COMPETÈNCIES I FUNCIONS

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsable de planificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi ambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambient s’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva i major assignació de competències. L’experiència assolida en el desenvolupament de les seves tasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a una racionalització estructural mitjançant el Decret 272/1996, de 23 de juliol, estretament vinculada a la promulgació de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental, a mitjan 1999 va caldre una nova reestructuració administrativa que permetés desenvolupar les tasques i funcions que se’n derivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental com a òrgan competent en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i les funcions que tenia atribuïdes. També esqueia potenciar les tasques de programació i educació ambientals i enfortir l’estructura organitzativa de la Direcció General de Planificació Ambiental.

Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van atribuir les funcions a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb la prevenció d’incendis forestals i els Agents Rurals, que es van atribuir, en aquell moment, a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, adscrita pel Decret esmentat al Departament d’Interior.

El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents Rurals al Departament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en matèria de prevenció d’incendis forestals.

Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament les direccions generals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de Prevenció de Riscos del Medi Natural.

Pel que fa a l’any 2003, cal assenyalar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta Llei fixa uns principis que comporten el compromís davant la societat perquè l’actuació del cos d’Agents Rurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat i eficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.

A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Medi Ambient canvia de nom i passa a denominar-se Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren sota una única responsabilitat politicoadministrativa el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiques ambientals i d’habitatge. Aquest Decret assigna al Departament de manera genèrica les competències en matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua, boscos, biodiversitat i protecció del medi natural, activitats cinegètiques i pesca continental, residus, servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió del patrimoni d’habitatge, i impuls de les energies renovables.

A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, el Departament de Medi Ambient s’estructura en les unitats següents:

13 1. ESTRUCTURA — 1.1. COMPETÈNCIES I FUNCIONS

— Secretaria General • Direcció de Serveis— Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat— Direcció General de Qualitat Ambiental— Direcció General del Medi Natural — Secretaria d’Habitatge— Direcció General d’Habitatge

El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismes següents:Entitats de dret públic— Agència Catalana de l’Aigua— Agència de Residus de Catalunya — Centre de la Propietat Forestal— Aigües Ter-Llobregat— Servei Meteorològic de Catalunya

Empreses públiques— Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA— Forestal Catalana, SA — Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

També cal indicar la publicació del Decret 400/2004, de 5 d’octubre, d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aquesta Memòria, per tant, fa referència a les activitats més destacades desenvolupades durant l’any 2004 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les entitats de dret públic i les empreses públiques que té adscrites.

1.2 Organigrama

Organigrama general

Gabinet del Conseller

Secretaria General

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Direcció General de Qualitat Ambiental

Direcció General del Medi Natural

Secretaria d’Habitatge

Direcció General d’Habitatge

Agència Catalana de l’Aigua

Agència de Residus de Catalunya

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient

Centre de la Propietat Forestal

Aigües Ter-Llobregat

Forestal Catalana

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

Servei Meteorològic de Catalunya

16 1. ESTRUCTURA — 1.2. ORGANIGRAMA

Conseller Salvador Milà i Solsona

Organigrama general

Secretaria GeneralGenoveva Català i Bosch

Direcció de Serveis Enric Oltra i Querol

Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatJordi Cañas i Sala

Direcció General de Qualitat AmbientalMaria Comellas i Doñate

Direcció General del Medi NaturalRamon Luque i Porrino

Serveis territorials

Secretaria d’HabitatgeRicard Fernandez i Ontiveros

Direcció General d’HabitatgeCarme Trilla i Bellart

BarcelonaIsabel Rueda i Márquez

GironaGabriel Jover i Avella

LleidaJoan Farré i Viladrich

TarragonaJosep Lluís Pau i Roigé

Terres de l’EbreVíctor Gimeno i Sanz


Cap del Gabinet del ConsellerM. Àngels Espuny Solé

Gabinet del Conseller

Cap de ProtocolRosa Mateu i Escrich

Cap de Comunicació i PremsaXavier Puig i Garcia

Cap de Relacions InstitucionalsConxita Sánchez i Medina

Cap de la Secretaria del ConsellerCarme Ortega i Company


Secretaria GeneralGenoveva Català i Bosch

Assessora en Polítiques de Foment i Concertació en Polítiques d’HabitatgeCatalina Victory i Molné

Advocada en CapCatalina Cerdà i Pons

Direcció de ServeisEnric Oltra i Querol

Advocada de la Generalitat Teresa López i Díaz

Servei JurídicTeresa Español i Realp

Servei NormatiuGerard Martín i Alonso

Subdirecció General de Coordinació AdministrativaMar Molinas i Sans

Subdirecció General d’Estudis i Programació Júlia Montserrat i Codorniu

Servei de PersonalNúria Folch i Viñals

Servei de Gestió EconòmicaMontserrat Isnard i Blanchar

Servei de Contractació, Patrimoni i ExpropiacionsJosep Martí i Pacho

Servei de Règim InteriorCarme Bigorra i Gualba

Servei del Gabinet TècnicCristina Jové Sentelles

Unitat InformàticaCarme Cubero i Ramon

Secretaria General

Secció de Gestió de Personal

Secció de Nòmines

Secció de Control Pressupostari

Secció d’Ajuts

Secció de Contractació

Secció de Patrimoni i Inventari

Secció d’Organització Administrativa

Secció de Suport Idiomàtic

Secció de Documentació

Subunitat de Sistemes d’Informació Geogràfica

Subunitat de Desenvolupament d’Aplicacions

Subunitat de Tècnica de Sistemes i Explotació


Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatJordi Cañas i Sala

Responsable de Desenvolupament SostenibleJosep Garriga i Sala

Servei d’Educació AmbientalJosep M. Planas i Cisternas

Responsable de Programació SectorialXavier Martí Ragué

Responsable d’Informació AmbientalF. Xavier Camps Fernàndez

Coordinador de ProgramesEnric Aragonés i Valls

Assessor en Polítiques Transversals en Matèria de Medi Ambient i Sostenibilitat Rufí Cerdan Heredia

Secció d’Educació Ambiental Cristina Palés i Bartels

Secció de Campanyes Educatives M. Puiggraciós Villaronga Sánchez

Responsable de Difusió Rosa Bonet i Carreras

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat


Direcció General de Qualitat AmbientalMaria Comellas Doñate

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació AmbientalAntoni Choy i Tarrés

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire

Oficina per a la Prevenció de la Contaminació LluminosaMercè Terradellas i Vilaró

Servei de Prevenció i ControlEmili Dragone i Vives

Servei de Qualificació AmbientalSalvador Samitier i Martí

Responsable d’Acreditació d’Entitats Ambientals de ControlDolors Masoliver i Jordana

Responsable de Dades Ambientals d’ActivitatsTeresa Ferrer Escolà

Servei de Vigilància i Control de l’AireIsabel Hernàndez i Cardona

Negociat de Suport AdministratiuNicolàs Alpiste i Garro

Secció de Control i Inspecció d’Activitats F. Xavier Carbonell i Sánchez

Secció d’Avaluació d’ActivitatsCarles Sumpsi i Riera

Secció de Sistemes de Qualificació M. José Sàrrias i Galcerán

Secció de Millores Tècniques Disponibles Albert Avellaneda i Bargués

Secció d’Immissions Xavier Guinart Prime

Secció d’Emissions i Plans Graduals de Descontaminació Meritxell Rodriguez i Viloca

Responsable de Qualitat de l’Aire en l’Àmbit Metropolità Lluís Gustems i Romeu

Responsable d’Avaluació de Sorolls i VibracionsTeresa Majó Torrent

Direcció General de Qualitat Ambiental


Direcció General del Medi NaturalRamon Luque i Porrino

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la BiodiversitatIgnasi Rodríguez i Galindo

Subdirecció General de Protecció de la BiodiversitatIsabel Boncompte i Vilarrasa

Responsable de Planificació i GestióJosep Maria Armengol i Jounou

Resp. Prog. Estratègia Catalana Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv. Carolina Batet i Company

Servei de Gestió de RecursosFrancesc Crespo i Climent

Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de CompanyiaJordi Ruiz Olmo

Servei de ParcsJaume Vicens i Perpinyà

Servei de Gestió ForestalXavier Clopés i Alemany

Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalSalvador Grau i Tort

Servei de Protecció de l’Entorn NaturalAntoni Sorolla i Amat

Servei de Prevenció d’Incendis Forestals Esteve Canyameras Ramoneda

Àrea d’Activitats Cinegètiques Ricard Casanovas i Urgell

Àrea de Pesca ContinentalJosep Escorihuela i Mestre

Unitat Operativa del Cos d’Agents Rurals

Servei de Gestió de RecursosBeatriu Portabella Molist

Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora

Secció de Protecció i Foment d’Animals de Companyia

Secció de Gestió Administrativa

Secció de Suport i Coordinació Tècnica

Secció de Gestió de Boscos Públics

Secció d’Ordenació de la Producció Forestal

Secció de Gestió de Boscos Privats

Secció de Plans d’Actuació Forestal i de Pastures

Secció d’Aforestació

Secció d’Ecologia Aplicada

Secció de Plans i Projectes

Secció d’Espais d’Interès Natural

Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental

Secció de Restauració d’Activitats Extractives

Secció de Prevenció d’Incendis Forestals

Secció d’Inspecció

Inspector d’Agents RuralsAntoni Mur Allué

Direcció General del Medi Natural


Secretaria d’HabitatgeRicard Fernández i Ontiveros

Direcció General d’Habitatge (*)Carme Trilla i Bellart

Subdirecció General d’Habitatge i Gestió de la RehabilitacióJaume Cleries i Blasco

Responsable del Desenv. Normatiu de la Política

Servei de Gestió JurídicaLourdes Costa i Vidal

Servei de Programació i AvaluacióAntoni Teignier i Cot

Servei d’Ordenació de l’EdificacióJose L. Badenas i Pertegaz

Servei Territorial a BarcelonaImma Ribes i Algueró

Servei Territorial a TarragonaJosep L. Jacas i Fleix

Servei Territorial a LleidaRosa Lonca i Ibars

Servei Territorial a GironaJoan Bosch i Molinet

Servei Territorial a les Terres de l’EbreJoan V. Arbeloa i Rigau

Secretaria d’Habitatge

Responsable de Recursos

Secció de Programació

Secció d’Avaluació

Secció de Projectes

Responsable de Projectes 1

Responsable de Projectes 2

Secció d’Ordenació i d’Edificació

Responsable d’Estudis i Projectes

Coordinació Inspecció I

Coordinació Inspecció II

Secció de Rehabilitació

Responsable de Sancions

Secció de Gestió d’Ajuts

Secció d’Habitatge







(*) Organigrama vigent fins la publicació del Decret 400/2004 de 5 d’octubre, d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC 4234, 7.10.2004).


DireccióJaume Solà i Campmany

Assessoria JurídicaOscar Castañon Garcia-Alix

Relacions InstitucionalsBerta Vivé i Ballbé

GerènciaJaume Erruz i Seall

Divisió de Sistemes d’InformacióEva Labarta i Herraiz

Divisió de RecursosIsolda Lechuga i Ferré

Àrea de PlanificacióJordi Cabot i Ple

Àrea d’Inspecció i ControlJosep A. Clariana i Selva

Àrea d’Ordenació del Domini Públic HidràulicDiego Moxó i Güell

Àrea Tributària i d’IngressosMariona Coch i Roura

Àrea TècnicaGuillem Peñuelas i Prieto

Control de GestióFrancesc Camps i Xicart

Agència Catalana de l’Aigua


GerènciaManuel Hernández i Carreras

Divisió de Règim Intern-Recursos HumansRoger Peñalver i Badia

Divisió de Gestió de ResidusJordi Renom i Sotorra

Àrea Econòmica Ferran Chiner i Furquet

Àrea JurídicaTeresa Lahuerta i Gonzalvo

Àrea Industrial Ramon Oliva i Tarre

Àrea MunicipalJosep Simó i Cabré

Àrea d’InformacióJordi Macarro i Canal

Centre Català del ReciclatgePilar Chiva i Rodriguez

Departament d’AdministracióElena Grifoll i Fàbregues

Departament de Gestió Financera

Departament d’Actuació AdministrativaNatàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria i ContractacióMarta Cervantes i Aragón

Departament de Gestió Josep Anton Domènech i Paituví

Departament d’Inspecció i ControlOriol Roselló i Molinari

Departament TècnicEnric Elias i Cao

LaboratoriHelena Sala i Fortuny

Departament de Gestió de Matèria OrgànicaTeresa Guerrero i Bertrán

Departament de Disposició i ControlMartí Madorell i Arbolí

Departament de Recollida Selectiva i EnvasosXavier Bosch i Gros

Departament de ComunicacióAlba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’InformacióCarles Martín i Garriga

Departament d’Atenció CiutadanaBeatriu Sánchez i Rodríguez

Agència de Residus de Catalunya


GerènciaArmand Vilaplana i Masnou

Direcció adjuntaIñaki Gili i Jáuregui

Àrea de Coordinació Administrativa i SistemesConrad Quintana i Balaguer

Àrea d’Estudis Belén Gállego i Peiré

Àrea de Coordinació InternacionalEsther Monfà i Obach

Àrea d’EmpresesAlfred Vara i Blanco

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient


Director gerentXavier Mateu i Llevadot

Àrea TècnicaTeresa Cervera i Zaragoza

Àrea de Gestió d’AjutsMaria Josep de Ribot i Porta

Àrea de ServeisElva Beltrán i Antoñanzas

Responsable de Comunicació Elizabeth Fernández Cabrera

Responsable de Gestió ForestalJoan Lluís Abian i Perruca

Responsable de Planificació ForestalRicard Farriol i Almirall

Responsable de la Unitat Jurídica i AdministrativaJoan Porres i Jurado

Centre de la Propietat Forestal


PresidentJaume Solà i Capmany

GerentAntoni Sala i Pericas

Director de DistribucióJosé Rodríguez i Gil

Director de ProduccióRamon Arbós i Sans

Director de Projectes i ObresRobert Vergés i Fernández

Director de RecursosPablo Gil i Calvet

Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez

Aigües Ter-Llobregat


Director generalJordi Fàbrega i Colomer

Àrea de ProgramacióAntoni Nadal i Amat

Àrea Economicoadministrativa Margarida Gallart i Farràs

Àrea Tècnica Albert Castells i Vilalta

Àrea de PlantersLluís Rovira i Martí

Obres BarcelonaMercè Brusau i Alòs

Obres TarragonaÀlex Curto i Nacher

Obres GironaJosé A. Martín Arranz

Obres LleidaAnna Fernández Barreiro

Forestal Catalana, SA


Conseller delegat Miquel Bonilla i Ruiz

Direcció de Recursos Humans i Ass. JurídicaConxa Díaz i Jordán

Direcció TècnicaLluís Roura i Bonet

Direcció d’Administració i FinancesFrancesc Liceras i Hernández

Direcció de Màrqueting i Projecció ExteriorDavid Companyon i Costa

Servei de Recursos HumansConxa Díaz i Jordán

Servei JurídicNúria Sánchez i Ramos

Servei de Manteniment i Obra NovaJordi Sanuy i Aguilar

Servei de Direcció d’ObresJosep Linares i Salido

Servei de Projectes d’ArquitecturaJoan Estrada i Manaut

Servei de Projectes d’EnginyeriaJosep A. Peña i López

Direcció AdjuntaFelip Gordi i Canalda

Servei FinancerJosé López i Espinosa

Servei EconòmicXavier Roig i Zabaleta

Servei de Gestió ExternaMarc Romeu i Torres

Servei d’Atenció al CiutadàSílvia Grau i Fontanals

Secció de Gestió de Personal

Negociat de Formació

Negociat d’Arxiu

Negociat de Registre

Secció d’Ass. Jurídica

Secció d’Habitatge de Compra i Venda

Secció d’Habitatge de Lloguer

Secció de Contractació

Secció de Compres

Secció de Gestors d’Activitats

Secció d’Actuacions Específiques

Secció d’Informació

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)


Director generalJoan Pallisé i Conflent

Coordinador generalSergi Paricio i Ferreró

Àrea de PrediccióEliseu Vilaclara i Ribas

Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa

Servei Meteorològic de Catalunya


Relació d’adreces del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Departament de Medi Ambient i HabitatgeAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel. 93 444 50 00Fax 93 419 75 47

Direcció General del Medi Natural c/ del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 33 20

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a BarcelonaTravessera de Gràcia, 56, 4t i 6a08006 BarcelonaTel. 93 567 08 15Fax 93 209 04 53

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Gironac/ d’Ultònia, 10-1217002 GironaTel. 972 22 30 35Fax 972 22 72 34

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragonac/ Cardenal Vidal i Barraquer, 12-1443005 TarragonaTel. 977 24 15 14Fax 977 24 15 09

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a LleidaRda. de Sant Martí, 2-625006 LleidaTel. 973 28 39 30Fax 973 28 20 39

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebrec/ Miquel Granell, 243870 AmpostaTel. 977 70 18 07Fax 977 70 17 85

Agència Catalana de l’Aiguac/ de Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80

Direcció General d’HabitatgeAragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 495 82 06

Serveis Territorials d’Habitatge a BarcelonaAragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax. 93 214 70 60

Serveis Territorials d’Habitatge a Gironac/ de Banyoles, 1717004 GironaTel. 972 20 37 78Fax 972 22 24 63

Serveis Territorials d’Habitatge a TarragonaAnselm Clavé, 143004 TarragonaTel. 977 21 65 62Fax 977 23 94 09

Serveis Territorials d’Habitatge a LleidaDr. Fleming, 1525006 LleidaTel. 973 26 21 99Fax 973 27 33 78

Serveis Territorials d’Habitatge a les Terres de l’EbreSant Ildefons, 643500 TortosaTel. 977 44 87 75Fax 977 44 83 84

Forestal Catalana, SAc/ de Sabino de Arana, 4608028 BarcelonaTel. 93 411 09 26Fax 93 411 26 74

Centre per l’Empresa i el Medi Ambient, SAc/ de París, 18408036 BarcelonaTel. 93 415 11 12Fax 93 237 02 86

Agència de Residus de Catalunyac/ del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 33 00Fax 93 567 32 91

Centre de la Propietat Forestal, SAFinca de TorreferrussaCtra. B 140 de Sabadell a Santa Perpètua de la Mogoda, Km. 4,5Apartat de correus, 11908130 Santa Perpètua de la MogodaTel. 93 574 70 39Fax 93 574 38 53


Aigües Ter-Llobregatc/ Sant Martí de l’Erm, 3008970 Sant Joan Despí (Barcelona)Tel. 93 602 96 00Fax 93 373 23 22

Administració, Promoció i Gestió, S.A. (ADIGSA)c/ Diputació, 9208015 BarcelonaTel. 93 228 72 00 Fax 93 388 00 48

Servei Meteorològic de Catalunyac/ Berlín, 38-4808029 BarcelonaTel. 93 567 60 90Fax 93 567 61 02

1.3 Pressupost

34 1. ESTRUCTURA — 1.3. PRESSUPOST

El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2004 va ser aprovat per la Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 234.290.492,07 1, xifra que correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els serveis territorials, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General de Qualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural.

Pel que fa a les entitats públiques adscrites al Departament de Medi Ambient i Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana de

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT(1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. ANY 2004 (EUROS)

CAPÍTOL DEPARTAMENT (1) AGÈNCIA CATALANA AGÈNCIA DE RESIDUS CEMA, SA CENTRE DE LA FORESTAL AIGÜES SERVEI METEOROLÒGIC ADIGSA TRANSFERÈNCIES PRESSUPOST

DE L’AIGUA DE CATALUNYA PROPIETAT FORESTAL CATALANA, SA TER-LLOBREGAT DE CATALUNYA INTERNES CONSOLIDAT(2)

OPERACIONS CORRENTS

Remuneracions del personal 42.769.998,50 26.930.000,00 6.548.167,44 1.017.382,99 1.350.000,00 3.371.452,56 7.856.659,52 2.000.221,13 9.892.701,55 101.736.583,69

Despeses de béns corrents i de serveis 33.709.873,38 162.908.045,00 16.048.855,76 1.691.838,29 249.913,92 10.168.071,28 23.623.564,47 2.307.177,94 5.573.368,89 256.280.708,93

Despeses financeres 0,00 32.690.000,00 427.019,00 5.195,96 3.000,00 102.000,00 3.731.789,42 0,00 1.029.287,45 37.988.291,83

Transferències corrents 42.611.733,93 6.005.000,00 26.107.438,89 0,00 18.000,00 0,00 0,00 120.836,33 1.644.752,00 -34.878.560,59 41.629.200,56

Amortitzacions 0,00 38.700.000,00 0,00 0,00 0,00 339.370,05 23.669.391,96 0,00 0,00 62.708.762,01

Total operacions corrents 119.091.605,81 267.233.045,00 49.131.481,09 2.714.417,24 1.620.913,92 13.980.893,89 58.881.405,37 4.428.235,40 18.140.109,89 -34.878.560,59 500.343.547,02

OPERACIONS DE CAPITAL

Inversions reals 10.139.225,00 96.911.890,00 986.375,47 54.950,00 491.475,32 372.300,00 35.942.017,00 1.324.425,80 33.814.869,31 180.037.527,90

Transferències de capital 102.856.364,14 24.207.930,00 40.040.152,98 0,00 2.140.443,68 0,00 0,00 8.384,00 0,00 -57.662.454,87 111.590.819,93

Total operacions de capital 112.995.589,14 121.119.820,00 41.026.528,45 54.950,00 2.631.919,00 372.300,00 35.942.017,00 1.332.809,80 33.814.869,31 -57.662.454,87 291.628.347,83

OPERACIONS FINANCERES

Actius financers 2.203.297,12 1.400.000,00 0,00 50,00 0,00 1.600.122,77 11.268.322,39 0,00 0,00 -2.191.291,12 14.280.501,16

Passius financers 0,00 62.236.300,00 965.912,31 0,00 0,00 0,00 1.844.967,40 0,00 304.543,00 65.351.722,71

Total operacions financeres 2.203.297,12 63.636.300,00 965.912,31 50,00 0,00 1.600.122,77 13.113.289,79 0,00 304.543,00 -2.191.291,12 79.632.223,87

Total 234.290.492,07 451.989.165,00 91.123.921,85 2.769.417,24 4.252.832,92 15.953.316,66 107.936.712,16 5.761.045,20 52.259.522,20 -94.732.306,58 871.604.118,72

(1) El Departament comprèn les secretaries General i d’Habitatge, les direccions generals i els serveis territorials

(2) En aquesta columna, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge té descomptades les t�

Font: Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2004

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE(1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. RESUM PER DIRECCIONS GENERALS.

ANY 2004 (EUROS)

CRÈDITS INICIALS(2) MODIFICACIONS(3) CRÈDITS FINALS PRESSUPOST GESTIONAT PRESSUPOST EXECUTAT

Secretaria General 125.843.375,04 73.655.357,78 199.498.732,82 196.312.694,35 195.144.507,71

DG Polítiques Ambientals 4.527.997,17 528.529,90 5.056.527,07 4.408.003,43 3.125.527,14

i Sosteniblitat

DG Qualitat Ambiental 10.155.309,57 -33.224,51 10.122.085,06 9.515.418,98 8.771.314,01

DG Medi Natural 40.053.045,96 17.989.885,04 58.042.931,00 55.007.084,31 44.471.132,46

Secretaria d’Habitatge 53.710.764,33 23.959.166,23 77.669.930,56 77.470.443,99 43.935.533,27

Total 234.290.492,07 116.099.714,44 350.390.206,51 342.713.645,06 295.448.014,59


(2) Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat per a 2004

(3) Incorporacions, generacions i ampliacions de crèdit

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Secretaria General. Servei de Gestió Econòmica

35 1. ESTRUCTURA — 1.3. PRESSUPOST

l’Aigua, 451.989.165 1; per a l’Agència de Residus de Catalunya, 91.123.922 1; per al Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, 2.769.417 1; per al Centre de la Propietat Forestal, 4.252.833 1; per a Forestal Catalana, 15.953.317 1; per a Aigües Ter-Llobregat, 107.936.712 1; per al Servei Meteorològic, 5.761.045 1, i, finalment, per a ADIGSA els crèdits inicials van pujar a 52.259.522 1.

Així, el pressupost consolidat de despesa total del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2004 ha estat de 871.604.118 1. Aquesta xifra suposa un decrement global del 5,66% amb relació a l’exercici de l’any 2003.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT(1). EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA. ANY 2004 (EUROS)

CAPÍTOL DEPARTAMENT (1) AGÈNCIA CATALANA AGÈNCIA DE RESIDUS CEMA, SA CENTRE DE LA FORESTAL AIGÜES SERVEI METEOROLÒGIC ADIGSA TRANSFERÈNCIES PRESSUPOST

DE L’AIGUA DE CATALUNYA PROPIETAT FORESTAL CATALANA, SA TER-LLOBREGAT DE CATALUNYA INTERNES CONSOLIDAT(2)

OPERACIONS CORRENTS

Remuneracions del personal 42.769.998,50 26.930.000,00 6.548.167,44 1.017.382,99 1.350.000,00 3.371.452,56 7.856.659,52 2.000.221,13 9.892.701,55 101.736.583,69

Despeses de béns corrents i de serveis 33.709.873,38 162.908.045,00 16.048.855,76 1.691.838,29 249.913,92 10.168.071,28 23.623.564,47 2.307.177,94 5.573.368,89 256.280.708,93

Despeses financeres 0,00 32.690.000,00 427.019,00 5.195,96 3.000,00 102.000,00 3.731.789,42 0,00 1.029.287,45 37.988.291,83

Transferències corrents 42.611.733,93 6.005.000,00 26.107.438,89 0,00 18.000,00 0,00 0,00 120.836,33 1.644.752,00 -34.878.560,59 41.629.200,56

Amortitzacions 0,00 38.700.000,00 0,00 0,00 0,00 339.370,05 23.669.391,96 0,00 0,00 62.708.762,01

Total operacions corrents 119.091.605,81 267.233.045,00 49.131.481,09 2.714.417,24 1.620.913,92 13.980.893,89 58.881.405,37 4.428.235,40 18.140.109,89 -34.878.560,59 500.343.547,02

OPERACIONS DE CAPITAL

Inversions reals 10.139.225,00 96.911.890,00 986.375,47 54.950,00 491.475,32 372.300,00 35.942.017,00 1.324.425,80 33.814.869,31 180.037.527,90

Transferències de capital 102.856.364,14 24.207.930,00 40.040.152,98 0,00 2.140.443,68 0,00 0,00 8.384,00 0,00 -57.662.454,87 111.590.819,93

Total operacions de capital 112.995.589,14 121.119.820,00 41.026.528,45 54.950,00 2.631.919,00 372.300,00 35.942.017,00 1.332.809,80 33.814.869,31 -57.662.454,87 291.628.347,83

OPERACIONS FINANCERES

Actius financers 2.203.297,12 1.400.000,00 0,00 50,00 0,00 1.600.122,77 11.268.322,39 0,00 0,00 -2.191.291,12 14.280.501,16

Passius financers 0,00 62.236.300,00 965.912,31 0,00 0,00 0,00 1.844.967,40 0,00 304.543,00 65.351.722,71

Total operacions financeres 2.203.297,12 63.636.300,00 965.912,31 50,00 0,00 1.600.122,77 13.113.289,79 0,00 304.543,00 -2.191.291,12 79.632.223,87

Total 234.290.492,07 451.989.165,00 91.123.921,85 2.769.417,24 4.252.832,92 15.953.316,66 107.936.712,16 5.761.045,20 52.259.522,20 -94.732.306,58 871.604.118,72


(2) En aquesta columna, el pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge té descomptades les t�

Font: Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2004

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE 2004.

CRÈDITS INICIALS

16,0%DEPARTAMENT

1,8%FORESTAL CATALANA, S.A.

6,0%ADIGSA

51,9%AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

0,7%SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

10,5%AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

0,5%CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

12,4%AIGÜES TER-LLOBREGAT

0,3%CENTRE PER A L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

1.4 Personal

38 1. ESTRUCTURA — 1.4. PERSONAL

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES ABSOLUTES)

DMAH ACA ARC CEMA CPF FORESTAL ATLL ADIGSA SMC TOTAL

Alts càrrecs 8 0 2 1 0 1 1 1 1 15

Personal funcionari 1.151 35 3 0 7 0 0 0 0 1.196

Personal laboral 248 612 154 22 32 112 172 238 49 1.639

Personal eventual 8 0 0 0 0 0 0 0 0 8

Total 1.415 647 159 23 39 113 173 239 50 2.858

DISTRIBUCIÓ DE LES PLACES OCUPADES (XIFRES RELATIVES) %


Alts càrrecs 0,6 0,0 1,3 4,3 0,0 0,9 0,6 0,4 2,0 0,5

Personal funcionari 81,3 5,4 1,9 0,0 17,9 0,0 0,0 0,0 0,0 41,8

Personal laboral 17,5 94,6 96,9 95,7 82,1 99,1 99,4 99,6 98,0 57,3

Personal eventual 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES ABSOLUTES)


Grup A 305 299 94 14 18 13 38 91 39 911

Grup B 160 67 15 0 12 11 27 105 3 400

Grup C 464 208 48 6 6 34 67 40 4 877

Grup D 454 62 0 2 2 24 41 3 3 591

Grup E 32 11 2 1 1 31 0 0 1 79

Total 1.415 647 159 23 39 113 173 239 50 2.858

ADSCRIPCIÓ DEL PERSONAL PER GRUPS (XIFRES RELATIVES) %


Grup A 21,6 46,2 59,1 60,9 46,2 11,5 22,0 38,1 78,0 31,9

Grup B 11,3 10,4 9,4 0,0 30,8 9,7 15,6 43,9 6,0 14,0

Grup C 32,8 32,1 30,2 26,1 15,4 30,1 38,7 16,7 8,0 30,7

Grup D 32,1 9,6 0,0 8,7 5,1 21,2 23,7 1,3 6,0 20,7

Grup E 2,3 1,7 1,3 4,3 2,6 27,4 0,0 0,0 2,0 2,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

2. Activitats

2.1 Gabinet del Conseller

2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge

2.3 Direcció General de Polítiques Ambiental i Sostenibilitat

2.4 Direcció General de Qualitat Ambiental 2.5 Direcció General del Medi Natural

2.6 Agència Catalana de l’Aigua

2.7 Agència de Residus de Catalunya

2.8 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient

2.9 Centre de la Propietat Forestal

2.10 Forestal Catalana

2.11 Aigües Ter-Llobregat

2.12 Servei Meteorològic de Catalunya

2.1 Gabinet del Conseller

42 2. ACTIVITATS — 2.1. GABINET DEL CONSELLER

El Gabinet del Conseller és l’òrgan d’assistència i de suport diari més pròxim al titular del Departament, i exerceix les funcions pròpies de cada una de les diverses oficines en què s’estructura: a) l’Oficina de Protocol, b) l’Oficina de Comunicació i Premsa, c) l’Oficina de Relacions Externes i d) la Secretaria del Conseller.

Les oficines treballen amb autonomia i, alhora, estan coordinades per la cap del Gabinet. La coordinació es fa principalment en reunions setmanals de la cap del Gabinet amb els caps de les diferents oficines.

La cap del Gabinet també col·labora en la gestió de les relacions europees del conseller.

Oficina de ProtocolLes tasques atribuïdes a aquesta Oficina són la coordinació i l’assessorament de les activitats relacionades amb el protocol d’actes públics que organitzin el Departament i les seves empreses, i l’elaboració i organització dels programes dels actes públics en què participi el conseller. L’Oficina, a més, és l’òrgan de relació amb l’Oficina de Protocol i Relacions Externes del Departament de Presidència i amb la resta d’unitats de Protocol dels departaments de la Generalitat de Catalunya.

Durant l’any 2004, l’Oficina de Protocol ha desenvolupat 253 programes d’actes protocol·laris. D’aquests, s’han realitzat: — 236 actes a les diferents comarques de Catalunya— 15 actes a altres comunitats autònomes i— 2 actes fora d’Espanya

Oficina de Comunicació i PremsaL’Oficina de Comunicació i Premsa coordina les relacions amb els mitjans de comunicació, tramet notes de premsa, i prepara entrevistes i rodes de premsa.

Sol·licituds d’informacióL’augment de l’interès que tenen els mitjans de comunicació envers les temàtiques mediambientals es reflecteix amb les més de 3.420 peticions d’informació rebudes durant l’any 2004.

A més, des de l’Oficina de Comunicació i Premsa s’han comptabilitzat 960 entrevistes amb els mitjans de comunicació, ja sigui en el format d’entrevistes breus a la ràdio, o bé qüestionaris, TV, premsa escrita, revistes, etc.

Gestió de la informacióS’han generat, al llarg de l’any 2004, 381 notes de premsa, 253 convocatòries d’actes organitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge o presidits pel conseller o altres càrrecs del Departament, i 28 rodes de premsa de temes que van centrar l’atenció.

Així mateix, durant l’any 2004 s’han dut a terme les campanyes següents:— Campanya “Catalunya estalvia aigua”. Presentació dels resultats de la prova pilot de la campanya a Torredembarra el 18 de març de 2004.— Campanya d’ozó. Estiu de 2004.— Campanya de Prevenció i extinció d’incendis. Presentació de la campanya al Parlament de Catalunya amb la consellera d’Interior, el dia 20 de maig de 2004.— Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de bany interiors de l’estiu 2004. — Campanya del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector farmacèutic (SIGRE). Cuida’t la salut. Cuida el medi ambient


Grup de ComunicacióUna de les novetats de l’any 2004, que ha posat en marxa l’Oficina de Comunicació i Premsa a fi de potenciar els canals d’informació interns, ha estat la creació del Grup de Comunicació, que realitza reunions periòdiques en les quals participa un representant, com a mínim, de cada direcció, empresa o delegació adscrita al Departament. En aquestes reunions es posen de manifest les necessitats comunicatives de cada àrea, i serveixen, a més, per coordinar la planificació comunicativa del Departament.

Oficina de Relacions InstitucionalsLes funcions pròpies de l’Oficina de Relacions Institucionals són:— La preparació i el seguiment de la informació per donar resposta a les qüestions parlamentàries que, en exercici de la funció de control de la Cambra, formulen els diputats dels diferents grups parlamentaris.— El seguiment de l’activitat parlamentària de les Corts Generals.— La coordinació i potenciació de les relacions del Departament amb les principals institucions públiques i privades de Catalunya.— L’assessorament en matèria de relacions institucionals al titular del Departament.

Activitat parlamentària

LleisL’àrea d’assumptes parlamentaris, al llarg de l’any 2004, ha coordinat les actuacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge i dels diferents grups al Parlament de Catalunya en la tramitació dels projectes de llei següents:— Projecte de llei reguladora del sistema d’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient.— Llei 4/2001, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.— Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.— Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives.— Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local.— Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005.— Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures fiscals.

Qüestions parlamentàriesLa funció de control de l’acció de Govern atribuïda al Parlament de Catalunya ha donat lloc a la tramitació de 529 qüestions des del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La seva distribució és la següent:— 5 compareixences del conseller al Parlament— 11 interpel·lacions substanciades en Ple— 21 preguntes orals substanciades en Ple— 1 proposició de llei— 53 proposicions no de llei, que han donat lloc a 17 resolucions aprovades— 3 mocions aprovades— 435 preguntes per escrit


Corts GeneralsL’Oficina de Relacions Institucionals prepara els informes relatius al posicionament del Departament de Medi Ambient i Habitatge en les iniciatives tramitades a les Corts Generals, a més de fer el seguiment general de l’activitat del Congrés dels Diputats i del Senat.

Durant l’any 2004, s’han emès informes relacionats amb diversos projectes de llei tramitats per les Corts, com són: el Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat, 2005; i el Projecte de llei pel qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

Administració localEn l’exercici de la funció de coordinació i potenciació de les relacions institucionals del Departament, l’Oficina de Relacions Institucionals ha donat resposta a 182 requeriments fets des de diversos àmbits, principalment de l’Administració local.

El gràfic següent mostra la distribució per temàtiques.

Secretaria del consellerLes tasques que duu a terme la Secretaria del Conseller són:— planificació i gestió dia a dia de l’agenda del conseller— organització dels trasllats del conseller— gestió de les trucades i de la correspondència interna i externa— manteniment de l’arxiu del conseller— preparació dels dossiers per als diferents actes i entrevistes del conseller— relació amb l’equip humà que acompanya el conseller en els seus trasllats.

Totes aquestes tasques, evidentment, són molt difícils de quantificar amb xifres en aquesta Memòria.

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS TEMÀTICS

AIGUA 36%

RESIDUS 11%

MEDI NATURAL 19%

POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT 6%

HABITATGE 14%

QUALITAT DE L’AIRE 14%

2.2 Secretaria General

46 2. ACTIVITATS — 2.2. SECRETARIA GENERAL

Les funcions i les competències de la Secretaria General es defineixen en la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. A grans trets, les actuacions que duu a terme aquesta unitat presenten un vessant extern i un vessant intern pel que fa a l’activitat del Departament.

La Secretaria General constitueix el principal òrgan de comunicació amb altres administracions i entitats que tinguin relació amb el Departament, així com amb els organismes i les entitats que en depenen.

Les funcions de caràcter intern són les següents:— Dirigir i organitzar els serveis generals del Departament i dels organismes que té adscrits.— Coordinar, sota la direcció del conseller, els programes i les actuacions de les diferents direccions generals i dels organismes adscrits.— Elaborar, conjuntament amb els directors generals, l’avantprojecte del pressupost del Departament per sotmetre’l al conseller i tramitar-ne el dels organismes adscrits.—Dirigir i controlar la gestió del pressupost del Departament.— Vetllar per organitzar, simplificar i racionalitzar l’Administració.— Assegurar el suport tècnic i jurídic general del Departament, tramitar les disposicions generals i, si s’escau, elaborar-les i fer-ne l’estudi i l’informe.


Elaboració de disposicions S’ha participat en l’elaboració i impuls de les disposicions de caràcter general promogudes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i s’han emès els informes jurídics preceptius i coordinat totes les actuacions necessàries per a la seva aprovació fins a la publicació al DOGC. La relació de les disposicions aprovades durant l’any 2004 s’indica a la pàgina següent.

S’ha emès informe i s’han formulat observacions, específicament, respecte dels projectes de disposicions d’altres departaments de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat en els aspectes que podien tenir incidència en l’àmbit d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’ha fet el seguiment de la producció normativa ambiental aprovada per les diferents administracions.

Contractació administrativa i convenis de col·laboracióEn l’àmbit de l’assessorament en la contractació administrativa, s’ha emès informe sobre 137 plecs de clàusules administratives d’expedients de contractació, s’ha assistit a 69 convocatòries de meses de contractació i s’han fet 48 validacions de poders.

Pel que fa als convenis de col·laboració, se n’ha emès informe sobre un total de 105.

Recursos davant el consellerS’han elaborat un total de 550 resolucions corresponents a recursos administratius i resolucions sancionadores de la competència del conseller.

Defensa jurídica de les competències de la Generalitat respecte de l’Estatut d’autonomiaS’ha fet una anàlisi de la doctrina del Tribunal Constitucional, tant pel que fa als aspectes ambientals com a d’altres àmbits d’interès com ara els relatius al dret sancionador, el procediment administratiu o la doctrina en matèria de distribució de competències. S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovades als efectes de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit mediambiental.

Procediments judicialsPel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la tramitació de 272 assumptes, dels quals 217 corresponen a la jurisdicció contenciosa administrativa, i la resta a la jurisdicció penal o laboral.

Altres funcions d’assessoramentS’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments de queixa promoguts per la Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allò que afectava l’àmbit d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

S’han coordinat aspectes relatius a les actuacions davant del Síndic de Greuges i el Defensor del Poble.

S’ha dut a terme l’assessorament jurídic que ha estat sol·licitat per les diverses unitats del Departament, i se n’han emès els informes escaients. S’han preparat i informat els ordres del dia del Consell Tècnic i del Govern (setmanals).

També s’ha emès informe sobre les reclamacions de responsabilitat patrimonial i sobre tots aquells procediments administratius que requereixen un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Els expedients tramitats l’any 2004 han estat 113.

Assessoria jurídica


Relació de disposicions aprovades l’any 2004— Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la LLEI 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. — Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives: modifica la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. — Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres: modifica el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. — Decret 233/2004, de 16 de març, d’assignació de la gestió del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca al Consell Directiu del Parc Natural del Cadí-Moixeró. — Decret 234/2004, de 16 de març, de pròrroga de la vigència de les normes generals per a la conservació de les Àrees Protegides de les Illes Medes. — Decret 259/2004, de 13 d’abril, pel qual es declara espècie en perill d’extinció la gavina corsa i s’aproven els plans de recuperació de diverses espècies.— Decret 268/2004, de 27 d’abril, pel qual es tanca provisionalment l’admissió de sol·licituds relatives a diverses línies d’ajut entre les establertes pel Decret 157/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix el règim dels habitatges amb protecció oficial, es determinen els ajuts públics en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya, i es regula la gestió dels ajuts previstos en el Reial decret 1/2002, d’11 de gener, sobre mesures de finançament d’actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòl. — Decret 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l’espai del Pla d’espais d’interès natural al cap de Santes Creus. — Decret 361/2004, de 24 d’agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. — Decret 364/2004, de 24 d’agost, pel qual es declaren zona d’actuació urgent els terrenys forestals afectats per l’incendi forestal de l’any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l’Anoia.— Decret 390/2004, de 21 de setembre, d’assignació de competències en matèria d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. — Decret 400/2004, de 5 d’octubre, d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge. — Decret 401/2004, de 5 d’octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i els programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. — Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007.— Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.— Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.— Ordre MAH/65/2004, de 9 de març, per la qual s’amplia el termini de la campanya de pesca de l’angula al delta de l’Ebre per a l’any 2004. — Ordre MAH/71/2004, de 9 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al foment de les actuacions de les agrupacions de defensa forestal (ADF) i les seves associacions, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2004 (codi de la convocatòria núm. 04.09.04).— Ordre MAH/122/2004, de 13 d’abril, per la qual s’aproven els models de declaració d’abocament.


— Ordre MAH/158/2004, d’11 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a centres educatius públics i privats que disposin del distintiu d’Escola Verda per al finançament d’actuacions d’ambientalització, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2004 (codi de la convocatòria 02.01.04).— Ordre MAH/160/2004, de 6 de maig, de modificació de l’Ordre de 20 d’octubre de 1997, per la qual s’aprova el Pla de tancament de pistes forestals del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la zona perifèrica de protecció.— Ordre MAH/199/2004, de 8 de juny, per la qual es modifiquen les bases reguladores dels ajuts per fer els assaigs i/o controls per a l’obtenció del Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, i les bases reguladores dels ajuts per a la realització d’avaluacions mediambientals i per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental.— Ordre MAH/226/2004, de 16 de juny, de modificació de l’Ordre de 21 d’abril de 1999, per la qual es fixen les instruccions generals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica.— Ordre MAH/268/2004, de 14 de juliol, per la qual s’anul·la la declaració de refugi de fauna salvatge de la finca de Can Padró, als termes municipals de Sentmenat, Palau de Plegamans i Polinyà.— Ordre MAH/269/2004, de 6 de juliol, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Congost de Fraguerau, al terme municipal d’Ulldemolins.— Ordre MAH/270/2004, de 6 de juliol, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Alt Segre, al terme municipal de Bellver de Cerdanya.— Ordre MAH/316/2004, de 25 d’agost, per la qual es modifica l’Ordre MAH/158/2004, d’11 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a centres educatius públics i privats que disposin del distintiu d’Escola Verda per al finançament d’actuacions d’ambientalització, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2004 (codi de la convocatòria 02.01.04).— Ordre MAH/386/2004, de 14 d’octubre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Bosc de Poblet, al terme municipal de Vimbodí.— Ordre MAH/429/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca anomenada Sot del Fuster, al terme municipal de Vilanova de la Barca.— Ordre MAH/430/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Ter Vell, al terme municipal de Torroella de Montgrí.— Ordre MAH/431/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Mig de Dos Rius, al terme municipal de Sant Pere Pescador.— Ordre MAH/873/2004, de 31 de març, per la qual s’amplien les comarques en què es poden fer cremes controlades a les zones de pasturatge d’alta muntanya i s’allarga el període de cremes. — Resolució MAH/132/2004, de 28 de gener, per la qual s’obre un període extraordinari de caça del porc senglar a diverses comarques de Catalunya. — Resolució MAH/498/2004, d’1 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2004.— Resolució MAH/960/2004, de 18 de març, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per a la realització d’avaluacions mediambientals en activitats de l’annex I de la Llei 3/1998 i per a la implantació de sistemes voluntaris de gestió ambiental, i se’n fa pública la convocatòria per a l’any 2004 (codi de la convocatòria: 03.07.04).— Resolució MAH/961/2004, de 18 de març, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per a la realització dels assaigs i/o controls per a l’obtenció del Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, corresponent a l’any 2004 (codi de la convocatòria 03.08.04).— Resolució MAH/1524/2004, de 21 de maig, de delegació de competències a favor de la persona titular de la Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge.


— Resolució MAH/1841/2004, de 8 de juny, relativa a la senyalització de les aigües continentals de Catalunya sotmeses a l’exercici de la pesca recreativa.— Resolució MAH/2110/2004, de 16 de juliol, per la qual es modifica la dotació pressupostària de la convocatòria d’ajuts per a la realització d’avaluacions mediambientals en activitats de l’annex 1 de la Llei 3/1998 i per a la implantació de sistemes voluntaris de gestió ambiental, feta pública per la Resolució MAH/960/2004, de 18 de març.— Resolució MAH/2225/2004, de 2 d’agost, per la qual s’actualitza el període hàbil per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals. — Resolució MAH/2226/2004, de 2 d’agost, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2004-2005.— Resolució MAH/2464/2004, de 25 d’agost, per la qual es modifica la dotació pressupostària de la convocatòria d’ajuts a institucions sense finalitat de lucre per al finançament d’actuacions d’educació i formació ambiental, feta pública per la Resolució MAH/1542/2004, de 21 de maig.

Acords de Govern — Resolució MAH/1686/2004, de 4 de juny, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 25 de maig de 2004, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. — Resolució MAH/2804/2004, de 8 d’octubre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 5 d’octubre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Arribera deth Garona, capçalera de la Noguera Ribagorçana, Era Artiga de Lin, Eth Portillon, Marimanha, Montanhes de Les e Bossòst i Sant Joan de Toran.— Resolució MAH/2803/2004, de 6 d’octubre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 5 d’octubre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN capçaleres del Ter i del Freser, serra Cavallera, obagues de la vall del Rigard i serra de Montgrony.— Resolució MAH/3158/2004, de 10 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN la Faiada de Malpàs, serra de Sant Gervàs, vall alta de Serradell i Collegats. — Resolució MAH/3159/2004, d’11 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 2 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN l’Alta Garrotxa.— Resolució MAH/3273/2004, de 17 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 16 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serres de Cardó-el Boix, serres de Pàndols-Cavalls i barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera.— Resolució MAH/3274/2004, de 18 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serres de Pradell-l’Argentera, Mare de Déu de la Roca, serra de Llaberia i muntanyes de Tivissa-Vandellòs.— Resolució MAH/3438/2004, de 9 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Gelada i Naut Aran.— Resolució MAH/3439/2004, de 8 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Savassona.— Resolució MAH/3440/2004, de 3 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de


delimitació definitiva dels espais del PEIN serra de Castelltallat, el Miracle, muntanya de Sal de Cardona, riera de Navel i vall del riu Llobregós.— Resolució MAH/3441/2004, de 3 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Montserrat (nucli de Sant Salvador de les Espases) i Roques Blanques.— Resolució MAH/3442/2004, de 3 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004, d’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN Estany de Banyoles.


El Decret 155/1999, d’1 de juny, de modificació de l’estructura del Departament de Medi Ambient, va establir les delegacions territorials d’aquest Departament. Posteriorment, mitjançant el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre. El Decret 181/2002, de 25 de juny, va regular l’estructura i va establir les funcions de les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.

Per la seva part, la disposició addicional primera del Decret 223/2004, de 9 de març, de reestructuració d’òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat, canvia la denominació de les delegacions territorials dels departaments, les quals passen a anomenar-se Serveis Territorials, al front dels quals hi ha un director/a dels serveis territorials.

Gestió administrativaDurant l’any 2004, s’han realitzat 21 requeriments als ajuntaments instant la neteja i el condicionament d’indrets afectats per abocaments de residus, deixalles o runes.

S’han seguit els temes jurídics que comprenen el tràmit de les denúncies i els expedients sancionadors en matèria d’activitats extractives, caça, circulació motoritzada en el medi, espais naturals, forest, intervenció integral, pesca, protecció d’animals, residus, i gossos perillosos, de la manera següent:

Expedients sancionadors incoats, a banda de seguir la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior, 523, desglossats de la manera següent:

EXPEDIENTS SANCIONADORS INCOATS DURANT L’ANY 2004

Activitats extractives 3

Caça 98

Circulació motoritzada 188

Contaminació atmosfèrica 2

Espais naturals 2

Forest 53

Gossos perillosos 75

IIAA 2

Pesca 9

Protecció dels animals 91

Total 523

S’han tramitat 375 denúncies que han comportat l’obertura d’un expedient informatiu o s’han arxivat amb la distribució següent:

DENÚNCIES TRAMITADES QUE HAN COMPORTAT L’OBERTURA

D’EXPEDIENT INFORMATIU


Caça 16



Espais naturals 1

Forest 7

IIAA 36

Pesca 25


Total 194

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona


Pel que fa a les activitats cinegètiques, s’han realitzat un total de 8.148 llicències, que corresponen a 8.033 llicències tipus A de caça amb arma de foc i 115 del tipus B de caça sense arma de foc.

Pel que fa a les activitats de pesca continental, s’han realitzat 8.655 llicències dels diferents tipus R1, R2, R3, R4, E1 i E2.

Patrimoni natural

Recursos forestalsL’elaboració del programa d’aprofitaments per a les forests de la Generalitat de Catalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i les consorciades o conveniades ha suposat l’emissió de 294 llicències d’aprofitaments forestals en total.

APROFITAMENTS EN FORESTS PÚBLIQUES PER COMARQUES

ALT PENEDÈS BAIX LLOBREGAT OSONA

ANOIA CERDANYA V. OCCIDENTAL

BAGES BERGUEDÀ V. ORIENTAL

Pel que fa a les inversions previstes en el Pla de millores, s’intenta donar solucions a petits problemes de les forests d’utilitat pública. En total, afecta a 12 forests amb una inversió total de 127.245,92 1.

Dins el Programa d’inversions directes, el nombre de projectes redactats o en tràmit és de 18, i les propostes d’obres menors són 6 expedients. S’han executat 9 obres, algunes de les quals, com que són plurianuals, no s’han acabat; aquestes obres s’han certificat mensualment. De projectes d’ordenació se n’han redactat 22.

Enguany s’han tramitat un total de 76 expedients de roturació de terrenys forestals. La superfície sol·licitada és d’unes 80,04 ha aproximadament, de les quals s’han denegat 30,11 ha i s’han autoritzat 49,93 ha.

Pel que fa a les mesures d’actuació forestal del Programa de desenvolupament rural de Catalunya, corresponent a la Resolució MAB/3492/2002, de 25 de novembre, per la qual es fa pública la convocatòria de concurs públic per a la concessió d’ajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2003-2004, en la seva tercera convocatòria s’han tramitat 239 expedients de les mesures i2, i3, i5 i i6. A diferència de les convocatòries anteriors, aquesta vegada es va publicar una convocatòria bianual, de manera que durant el 2003 es van realitzar les resolucions d’atorgament dels ajuts, i durant el 2004 s’han realitzat les obres o els treballs, s’han fet les certificacions corresponents i s’ha procedit al pagament dels treballs certificats.

De la mesura i2 (silvicultura), s’han certificat i pagat ajuts per un valor total de 674.497,34 1 en boscos d’ajuntaments, fet que suposa que s’han reforestat 25,45 ha,

140

120

100

80

60

40

20

0 2 2 71

30

134

64 53

3

ALT PENEDÈS

VALLÈS OCCIDENTAL

V. ORIENTALANOIA BAGES BAIX LLOBREGAT

CERDANYA BERGUEDÀ OSONA


s’han realitzat treballs silvícoles en 906,19 ha forestals, i s’ha ordenat una superfície d’11.468,78 ha de boscos públics.

Pel que fa a la mesura i3 de prevenció d’incendis forestals, s’han invertit 468.985,35 1 en la construcció de 34 punts d’aigua, 226.896,85 1 en la construcció i millora de 371,75 km de vials per a la prevenció d’incendis, i 134.414,37 1 en l’establiment de franges tallafocs en una superfície de 167,81 ha. En aquesta província, la inversió total en aquesta línia d’ajuts ha estat de 830.296,57 1.

La mesura i5 de compatibilització de la gestió forestal amb la fauna ha suposat una indemnització de 151.152,28 1 en 2.435,6 ha de bosc, que han protegit els sectors crítics per a la reproducció i hivernada del picot negre, el gall fer, el mussol pirinenc i el trencalòs.

Finalment, la mesura i6 de transformació i comercialització dels productes forestals ha subvencionat les empreses en 328.933,26 1 per fomentar la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes forestals.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)En el desenvolupament de l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, s’han registrat 171 nous expedients d’autorització ambiental de l’annex I i s’han redactat 62 propostes de resolució i 93 resolucions. S’han donat d’alta 661 nous expedients de llicència ambiental de l’annex II.1 i s’han emès 813 informes integrats de llicències ambientals. S’han emès informes sobre 145 actes de control inicial.

S’han realitzat 36 inspeccions, de les quals 11 corresponen a denúncies, 15 a assistències tècniques i 10 en relació amb el Reglament CE 1774/2002, sobre normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.

S’ha informat sobre 7 recursos de reposició, referents a resolucions d’autoritzacions i llicències ambientals.

S’han realitzat 11 informes en relació amb l’annex IV del Reglament 650/91, de 18 de març (DO L72, de 19.03.1991), relatiu a les sol·licituds d’ajuda al FEOGA a favor d’inversions destinades a millorar les condicions de transformació i de comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura.

S’han realitzat 31 informes en relació amb la tramitació de les deduccions per inversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats).

S’han dut a terme sessions de treball en relació amb l’aplicació pràctica de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, amb els tècnics, secretaris i altre personal que intervé en la tramitació de llicències i autoritzacions ambientals dels ajuntaments de les comarques de l’Alt Penedès, el Bages, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Gestió administrativa

EXPEDIENTS INFORMATIUS INICIATS DURANT L’ANY 2004

TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS

Aigües 100

Acampades 21


Atmosfera 2

Caça 145


Espais naturals 70

Forestal 183

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona


TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS


Incendis forestals 53

Pesca 35


Purins 19

Residus 294

Residus municipals 18

Olors 7

Sorolls 12

Vehicles fora d’ús 69

Altres 306

Total 1.718

EXPEDIENTS SANCIONADORS INCOATS DURANT L’ANY 2004

TIPOLOGIA NOMBRE D’EXPEDIENTS SANCIONADORS INCOATS


Caça 112


Espais naturals 32

Forestal 105


Pesca fluvial 30


Arxiu de l’expedient 68

Total 494

A més, la Secció de Gestió Administrativa ha continuat duent a terme les gestions pròpies dels assumptes de personal (llicències, validacions de permisos, baixes, cursos de formació…) i la gestió econòmica i la contractació dels Serveis Territorials. També s’han formalitzat els contractes del Pla d’ocupació de 2004 per al personal de suport dels parcs naturals.

Patrimoni natural

Protecció de l’entorn naturalDurant l’any 2004 s’han realitzat 266 visites a les activitats extractives de les comarques de Girona, totes en el marc del seguiment dels treballs de restauració establerts en els corresponents programes de restauració autoritzats. D’aquestes, 9 corresponen a visites d’avaluació de noves activitats, 10 a visites finals d’entrada en garantia, i per acabament de garantia i retorn de la fiança. Pel que fa a aquest sector, s’han efectuat 17 propostes d’obertura d’expedients sancionadors i s’han realitzat 59 requeriments.

A petició de l’Agència Catalana de l’Aigua, i sobre activitats extractives en zones de domini públic hidràulic, s’han informat 88 expedients, dels quals 32 corresponen a l’extracció d’àrids a les lleres fluvials, i la resta, a altres actuacions a la llera, com les neteges de cursos fluvials.

L’any 2004 s’han emès 21 informes sobre expedients en tràmit pel procediment del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.

També s’han emès 105 informes sobre projectes que, tot i no estar sotmesos al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, es consideraven preceptius per la seva ubicació en terrenys forestals, en espais del PEIN o en zones de policia d’aigües o de domini públic hidràulic, aquests darrers supòsits a sol·licitud de


l’Agència Catalana de l’Aigua, o en zona marítima costanera a sol·licitud del Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient.

D’altra banda, s’han continuat desenvolupant les tasques de seguiment i vigilància de diverses declaracions d’impacte ambiental mitjançant la constitució i participació en diverses sessions de les comissions mixtes de concertació i control amb la DG de Carreteres i GISA: carreteres variants d’Hostalric, Sant Jordi Desvalls, la Vall d’en Bas, Besalú i la Cellera de Ter; millores de les carreteres de Camprodon-Molló, Llers-Albanyà; desdoblament de la carretera C-65; ampliació de l’EDAR de Castelló d’Empúries; ampliació del golf de Caldes de Malavella, el sistema dels Estanys de Sils i el gasoducte Sant Joan les Fonts-Sant Joan de les Abadesses. D’altres obres, com ara la dessalinitzadora de Blanes, la millora de la carretera Tordera-Blanes, l’aparcament de Vallter 2000 i l’ampliació del port esportiu de Roses, també han estat objecte de seguiment del compliment de la declaració d’impacte ambiental durant l’any 2004, tot i que ja s’havien iniciat l’any 2003.

En el marc urbanístic, durant l’any 2004 s’han obert 130 expedients corresponents a peticions d’informes urbanístics preceptius, d’acord amb les competències del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta xifra es refereix a informes sobre planejament urbanístic. Alhora, s’han emès 37 informes sobre actuacions en sòl no urbanitzable. La gestió d’aquests expedients ha generat unes 140 visites sobre el terreny i tant la Ponència Tècnica com la Comissió han participat en les 11 sessions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Al llarg de l’any 2004 s’han dut a terme diverses visites d’inspecció relacionades amb expedients informatius i sancionadors, oberts a partir de denúncies sobre actuacions de les quals es podien derivar afeccions negatives en espais naturals protegits o en el medi natural. Aquestes visites han comportat els informes complementaris i seguiments corresponents per tal de determinar la incidència ambiental de les actuacions.

Poden indicar-se com a significatives les actuacions inspectores que s’han dut a terme en relació amb les activitats extractives de Montperdut (TM de Vilajuïga, a l’Alt Empordà), amb afecció al Parc Natural de Cap de Creus; els Comuns (TM de Tortellà, a la Garrotxa), amb afecció a l’espai del PEIN Alta Garrotxa, així com diverses obres relacionades amb l’execució de la línia d’alta velocitat.

Conservació de la naturaEnguany, s’han tramitat 24 expedients de modificació d’àrees de caça (5 canvis de titular, 4 segregacions, 14 ampliacions i 1 creació). Pel que fa a depredadors, s’han autoritzat 37 actuacions de control i se n’ha denegat 1. S’han fet 138 autoritzacions excepcionals per caçar espècies cinegètiques per danys a l’agricultura, 26 aguaits nocturns de porc senglar, 11 autoritzacions per espantar porcs senglars i 4 autoritzacions de captures de conills en viu.

S’han presentat durant aquest any 221 plans tècnics de gestió cinegètica. S’han expedit 3.741 llicències de caça directament a la Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental. S’han realitzat 447 informes sobre localització d’accidents de trànsit amb porc senglar. S’han autoritzat 274 repoblacions i alliberaments de fauna salvatge cinegètica.

La Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases ha continuat censant espècies cinegètiques i protegides com el gall fer (Tetrao urogallus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la perdiu xerra (Perdix perdix), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i diversos mamífers depredadors. Durant la temporada de caça de l’isard (Rupicapra rupicapra), s’han autoritzat 39 permisos de trofeu i 150 en la modalitat selectiva. En la modalitat de trofeu, s’han obtingut 12 medalles d’or, 16 de plata i 5 de bronze. S’han continuat els treballs de recuperació de cultius agrícoles destinats al consum directe de les espècies cinegètiques. La distribució de blocs de sal per als isards i la repoblació amb 200 perdius xerres han estat altres fites de la reserva.


A Girona hi ha 99 refugis de pesca i 49 zones de pesca controlada. El programa Aigües Vives ha continuat la vigilància i el control dels rius. La secció ha expedit directament 2.410 llicències de pesca recreativa.

Recursos forestalsDins el Programa d’inversions directes, s’han elaborat 20 projectes o propostes d’obres i treballs per un import total d’1.962.116 euros, dels quals s’han aprovat 15 que suposen 1.500.138 euros, i s’han certificat 13 actuacions per un valor d’1.553.768 euros.

La inversió major ha estat en treballs silvícoles i reforestacions (802.681 euros), cosa que suposa un 52% del total, i segueixen les actuacions d’hidrologia (743.330 euros).

L’execució del Programa d’aprofitaments a les forests de la Generalitat de Catalunya i d’entitats locals declarades d’utilitat pública i en règim de consorci o conveni ha suposat l’emissió de 96 llicències d’aprofitament en total, que corresponen a 5 expedients d’aprofitament de fusta amb 6.416 m3, 1 de llenya, 37 de pastures, 38 de caça, 6 de parcel·les per a ús individualitzat, 5 de tòfones, 2 de pinyes i 1 apícola.

La inversió prevista del Programa de millores es constitueix amb el 15% del valor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior en les forests d’entitats locals declarades d’utilitat pública. Enguany ha estat de 254.149 euros i ha afectat 53 forests que pertanyen a 18 ajuntaments.

S’han tramitat 1.429 expedients d’autorització o notificació sobre el control d’aprofitaments de fustes, llenyes i escorces en finques de propietat privada, la qual cosa ha suposat l’aprofitament de 89.873 m3, 30.165 t de llenya i 15.522 kg de suro. A més, s’han tramitat 70 expedients de rompudes de terrenys forestals per a conreu agrícola amb una superfície autoritzada per rompre de 56,03 ha.

Pel que fa als ajuts econòmics a propietaris forestals, ha continuat l’etapa iniciada l’any passat en aquest àmbit amb la promulgació de la Resolució MAB/3492/2002, de 25 de novembre, sobre ajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2003-2004, la qual ha suposat certificar 37 actuacions per un import de 527.897 euros. També, d’acord amb la Resolució MAB/2682/2003, de 10 de setembre, d’ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscos afectats, s’han certificat 39 actuacions per un import de 765.174,54 euros.

S’han resolt 14 expedients de camins i pistes forestals, que han suposat l’obertura de 6.617 m de nous vials, al marge de les pistes de desembosc que s’inclouen en l’expedient d’aprofitament mateix.

Les ocupacions de terrenys forestals han suposat l’inici de la tramitació de 12 expedients. S’han tramitat 13 convenis de primera intervenció en les zones afectades pels incendis d’aquest estiu.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)L’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Girona té encomanada, des de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, la funció d’aplicar al sector productiu i de serveis de les nostres comarques el nou model d’intervenció administrativa instaurat per la referida llei i la normativa concordant. Aquesta tasca es concreta en els aspectes de prevenció, com la tramitació de les sol·licituds de llicència i autorització ambientals i les de control de les activitats sotmeses a aquests règims.

Durant l’any 2004, l’OGAU de Girona ha tramitat 80 sol·licituds d’autorització ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annex I), de les quals 44 són amb declaració d’impacte ambiental, i 266 sol·licituds de llicència ambiental (activitats o establiments inclosos en l’annex II.1). De les sol·licituds d’autorització ambiental, 3 s’han resolt de forma definitiva, 3 estan pendents de resolució i 8 s’han cancel·lat per diversos motius (sol·licitud no idònia, canvi no substancial,


etc.). De les sol·licituds de llicència ambiental, 12 s’han resolt de forma definitiva, 27 estan pendents de resolució, 33 estan pendents de proposta de resolució per part dels ajuntaments i 52 s’han cancel·lat (sol·licituds no idònies, canvis substancials i canvis no substancials). L’OGAU ha emès, per tant, un total de 72 informes integrats corresponents a sol·licituds de llicència ambiental de l’any 2004.

Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2004, ha emès un total de 9 informes d’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 184 informes integrats sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats durant l’any 2004 i anys anteriors.

Així mateix, l’OGAU, durant l’any 2004, ha emès un total de 45 informes sobre les al·legacions presentades a l’informe integrat o a la proposta de resolució, corresponents a les sol·licituds de llicència ambiental.

Pel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquesta OGAU ha emès 48 informes de control inicial d’activitats incloses als annexos I i II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exercici de les quals es va iniciar durant l’any 2004 o en anys anteriors.

En un altre ordre de coses, l’OGAU té encomanada l’emissió d’informe en relació amb les sol·licituds de desgravacions fiscals per inversions mediambientals. Per aquest concepte, durant l’any 2004, s’han emès 21 informes sobre les sol·licituds referides.

Finalment, l’OGAU també té encomanada la gestió i el control dels estudis reglamentaris dels focus emissors a l’atmosfera de què disposen les activitats pendents d’incorporar-se al sistema de control integrat previst per la Llei 3/1998. En aquest sentit, s’han tramitat 26 informes referents als controls reglamentaris en matèria d’emissions a l’atmosfera d’origen industrial.

Planificació ambientalEn l’àmbit de la promoció i el foment de l’educació ambiental, s’ha fet la cessió de tallers i plafons divulgadors de caire ambiental a les entitats i els centres educatius que ho han sol·licitat.

TALLERS/PLAFONS ENTITATS SOL·LICITANTS % D’UTILITZACIÓ ANUAL

Taller del paper reciclat (sobre reciclatge) 3 8,77

Taller l’ecocompra (sobre residus) 3 9,04

Joc de l’Ecodòmino (sobre recollida selectiva) 6 10,41

Hidricus (sobre consum i gestió de l’aigua) 2 8,22

Plafons (sobre reciclatge dels residus) 1 2,19

S’ha continuat desenvolupant el programa Escoles Verdes, iniciat l’any 1998, amb els 29 centres inscrits, dels quals 17 han renovat el distintiu d’Escola Verda, 6 han rebut el distintiu i 6 es troben en el procés de formació.

Patrimoni natural

Protecció de l’entorn naturalCom a activitats principals en la planificació d’aquest any, s’ha fet el seguiment de les activitats extractives en actiu, i també s’ha proporcionat assistència i assessorament tècnic a les empreses extractores. Com a conseqüència de les visites d’inspecció, s’han interposat denúncies davant de diversos organismes de la Generalitat, d’acord amb les seves competències. Finalment, s’han realitzat un seguit de consultes i assistències tècniques a entitats locals i particulars.

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida


Així mateix, s’ha fet el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental mitjançant les comissions mixtes de concentració i control i els informes de planejament urbanístic.

INFORMES, VISITES I EXPEDIENTS TRAMITATS L’ANY 2004

TIPOLOGIA NOMBRE

Seguiment de declaracions d’impacte ambiental 36

Planificació urbanística 187

Actuació d’avaluació, inspecció i control sobre activitats extractives 454

Total 677

Conservació de la naturaEn l’àmbit de la caça, s’han tramitat 450 actuacions de mitja veda, 56 autoritzacions de repoblacions cinegètiques i 150 informes de danys a vehicles ocasionats per fauna cinegètica.

En l’àmbit de la pesca, s’han tramitat 10 autoritzacions de repoblacions piscícoles, 29 actuacions de pesca elèctrica (rescat de fauna, etc.) i 7 inspeccions a piscifactories industrials.

Recursos forestalsPel que fa al Programa d’inversió directa en obres de restauració hidrològica i forestal, prevenció d’incendis, xarxa viària, tractaments silvícoles i reforestacions, s’han executat 14 obres, amb una inversió de 2.499.515,06 euros.

EXPEDIENTS D’APROFITAMENTS FORESTALS EN FORESTS D’UTILITAT

PÚBLICA I PATRIMONIALS TRAMITATS DURANT L’ANY 2004

TIPOLOGIA NOMBRE

Fusta 26

Llenyes 26

Pastures 208

Caça 28

Tòfones 24

Altres 8

Total 287

El programa de millora s’emmarca en els aprofitaments de conreu i sembra en riberes de propietat de la Generalitat de Catalunya, i s’han tramitat 227 expedients d’aprofitament.

Finalment, s’han tramitat 137 expedients de rompuda de terrenys forestals amb 97 resolucions, 39 expedients amb 32 resolucions de construcció de nous vials en terreny forestal, 3 expedients d’ocupació amb declaració de la compatibilitat amb la utilitat pública de forests, 20 de classificació de camins ramaders i 14 d’autorització de competició esportiva.


Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)

EXPEDIENTS TRAMITATS PER L’OGAU EN EL MARC

DE LA LLEI 3/1998 DURANT L’ANY 2004

TIPUS D’EXPEDIENT ENTRATS TRAMITATS

Autorització ambiental 68 66

Llicència ambiental 720 735

Consultes i assistències tècniques 117 117

Expedients d’ajuts 3 3

Manteniment de la base de dades 36 36

d’expedients d’activitats potencialment

contaminadores de l’atmosfera

Total 944 957

EXPEDIENTS DE DENÚNCIES TRAMITATS PER L’OGAU L’ANY 2004

PER INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA SECTORIAL

TIPOLOGIA ENTRATS TRAMITATS

Entrades 59

Requeriments 25

Sancionadors 34

Controls inicials o periòdics (totals) 206 167

Informes sobre planejament urbanístic municipal 87 87

Total 352 313

Gestió administrativa

TRAMITACIÓ DELS EXPEDIENTS D’ASSESSORIA JURÍDICA

TIPOLOGIA EXPEDIENTS INICIATS

IIAA 4


Caça 93



Espais naturals 2

Forestal 34


Pesca 25


Protecció de la fauna salvatge 52

Total 301

Planificació ambientalEn l’àmbit de l’ensenyament, ha continuat l’aplicació del programa Escoles Verdes a onze centres d’ensenyament de les comarques de Tarragona: hi ha 9 centres al Baix Penedès, 1 al Baix Camp i 1 al Tarragonès. Cal destacar que enguany han sol·licitat entrar al programa 10 centres d’educació de l’Alt Camp, els quals ara realitzen el seminari de formació corresponent. Ha continuat el préstec de tallers educatius i exposicions a escoles, entitats i ens locals. S’han tramitat 2 sol·licituds d’inscripció d’entitats al Cens general d’entitats d’educació ambiental. Respecte als

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona


expedients de sol·licituds de subvenció tramitats, s’han tramitat 3 expedients a entitats per un import total de 15.870 euros i les onze escoles verdes han sol·licitat les subvencions corresponents per un import de 7.383 euros.

Patrimoni natural

Protecció de l’entorn naturalEntre altres activitats, durant l’any 2004 s’ha fet el seguiment de les activitats extractives en actiu, s’han assistit i assessorat les empreses en matèria tècnica i s’ha continuat fent el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental mitjançant les comissions mixtes de concertació i el control i els informes sobre planejament urbanístic.

En conjunt, els informes, les visites i els expedients tramitats i les tasques realitzades es distribueixen de la manera següent:

EXPEDIENTS DE LA SECCIÓ DE PROTECCIÓ DE L’ENTORN NATURAL

Informe sobre plans urbanístics 94

Altres informes sobre matèries competència de la secció 28

Expedients de seguiment de declaració d’impacte ambiental 8

Assistència a la ponència tècnica de la Comissió d’Urbanisme 9

Total d’expedients actius d’activitats extractives 118

Expedients d’activitats extractives en garantia 18

Expedients d’activitats extractives subsidiàries 14

Inspeccions a activitats extractives 95

Requeriments a activitats extractives 27

Proposta d’exp. sancionadors a activitats extractives 18

Conservació de la naturaEn l’àmbit de la caça, s’han realitzat 919 actuacions relacionades amb les àrees privades de caça, a les zones de caça controlada i refugis de fauna salvatge. En total, en l’àmbit territorial de la delegació, s’han expedit 16.507 llicències de caça i pesca i 526 permisos per a la captura de fringíl·lids.

En l’àmbit de la pesca, s’han autoritzat 10 repoblacions piscícoles, s’han realitzat 8 actuacions de pesca elèctrica, com a col·laboració amb els Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, al delta de l’Ebre.

Finalment, s’han informat 46 expedients sobre accidents de trànsit per porcs senglars i 6 per abocaments a lleres; s’han realitzat 5 reunions sobre el seguiment de la població de la cabra salvatge i 5 reunions amb societats de caçadors. S’han fet 3 reintroduccions de conills.

Recursos forestalsS’han tramitat 111 expedients de rompudes en terrenys forestals corresponents a 153,45 hectàrees, 31 expedients d’aprofitament de fustes, llenyes i escorces, i 471 expedients per aprofitaments d’ús domèstic.

S’han sol·licitat 85 expedients per a ajuts forestals a la gestió forestal sostenible per un import total informat de 1.367.956,4 euros i un import certificat de 1.155.179,5 euros. Respecte el Pla d’aprofitaments s’han realitzat 1 subhasta de fustes, 6 de pastures, 3 d’apícoles i 4 de caça.


Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Pel que fa als expedients tramitats d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, el nombre total d’expedients d’autorització ambiental donats d’alta al programa de la IIAA de sol·licitud d’autorització ambiental durant l’any 2004 ha estat de 63, i 153 corresponents a llicència ambiental.

Dels 63 expedients tramitats en el règim de sol·licitud d’autorització ambiental (annex I), 3 corresponen al sector de l’energia, 7 al de la mineria, 3 a indústries minerals i de la construcció, 23 a indústries químiques, 3 a indústries del paper, 16 a gestió de residus, 5 a explotacions ramaderes, i 3 a activitats diverses.

Dels 153 expedients tramitats en règim de llicència ambiental (annex II.1), 5 corresponen al sector d’energia, 4 a producció i transformació de metalls, 2 a indústries minerals i de la construcció, 9 a indústries químiques, 1 a indústries tèxtils, pell i cuir, 28 a indústries d’alimentació i tabac, 5 a indústries de paper, 22 a gestió de residus, 59 a explotacions ramaderes i 18 a altres activitats.

Respecte als controls ambientals efectuats en activitats legalitzades segons la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, s’han emès 50 informes sobre controls inicials.

Pel que fa al seguiment, el control i la supervisió de les instal·lacions de la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya) i el seu funcionament en continu (elaboració d’informes d’actuacions, contrastacions de senyals, validació i elaboració de dades, control i seguiment de les incidències en els nivells d’emissió registrats, justificacions i informes, etc.), s’han realitzat 60 visites tècniques de manteniment a les estacions de la XEAC.

S’han realitzat 10 inspeccions a empreses, amb mesura dels nivells d’emissió a l’atmosfera en 12 focus de gasos de combustió, compostos orgànics volàtils i partícules. S’ha realitzat una intercomparació amb EIC (entitats d’inspecció i control) a Guissona i 2 visites d’inspecció.

Durant el 2004 es van atendre 18 sol·licituds i posteriors trameses de dades d’immissió i meteorològiques de la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) a altres entitats públiques, privades, escolars i particulars.

S’ha donat suport tècnic al LGAI (Laboratori General d’Assaigs i Investigacions), respecte a l’estudi que estan realitzant sobre oxidació de diferents materials metàl·lics galvanitzats amb un captador instal·lat al sostre de l’estació de Perafort (barri de Puigdelfí), com el subministrament de les dades enregistrades pels equips d’aquesta estació, concretament de SO2, H2S i meteorològiques de tot el període en suport informàtic.

S’han realitzat els informes corresponents de la valoració de l’estat de la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona (concretament als municipis de Perafort i Constantí) per a les reunions trimestrals entre el DMAH a Tarragona i membres de la Comissió de seguiment de la declaració d’impacte ambiental de PTRES.

S’ha realitzat l’informe (taules de dades i gràfics) de la UME2 (Unitat Mòbil d’Emissions) durant la seva estada al municipi de la Secuita del 4.10.2004 al 2.12.2004.

S’han fet visites al municipi dels Guiamets per poder ubicar l’estació d’ozó troposfèric procedent d’Alcover.

També s’ha realitzat el manteniment dels captadors manuals de partícules totals en suspensió (PST), plom, PM-10 i HCL instal·lats a la XVPCA.

A més, s’han dut a terme mostreigs esporàdics de dioxines mitjançant captadors manuals instal·lats a Constantí, Perafort, Tarragona (DARP) i Bonavista.


Gestió administrativaDurant l’any 2004, es van rebre 410 denúncies per incompliment de la normativa vigent al territori en relació amb les matèries de caça, pesca, espècies protegides, circulació motoritzada, aprofitaments forestals, espais naturals, protecció dels animals, animals perillosos, activitats extractives, etc., i es van iniciar i resoldre 263 expedients.

Educació ambientalS’ha fet el seguiment del programa Escoles Verdes al territori, amb 7 escoles que han rebut el Distintiu d’escola verda durant el 2004, de manera que ja n’hi ha 11. A més, 8 han fet la sol·licitud per adherir-se al programa.

Durant l’any 2004 s’han produït 18 sol·licituds de material educatiu per part de diverses entitats d’educació ambiental, ajuntaments, etc.

Patrimoni natural Durant l’any 2004 s’ha dut a terme el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental de totes les obres del nostre territori. Aquest any n’han estat 9, repartides entre obres de carreteres, transformacions de regadiu i control del dragatge del canal d’entrada i de la dàrsena comercial del port de Sant Carles de la Ràpita.

La Secció de Protecció de la Biodiversitat dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre ha realitzat 100 informes (la majoria sobre planejament urbanístic), i ha inspeccionat unes 45 activitats extractives del nostre territori.

Pel que fa a les reserves nacionals de caça, s’han gestionat 7.200 sol·licituds de caça, s’han tramitat 500 autoritzacions per a caça major en APC i reserva, i s’han tramitat aproximadament 150 informes i documents.

En referència a les àrees privades de caça, s’han emès 119 resolucions de renovació d’APC, 4 revisions de plans tècnics de gestió de caça, 3 resolucions de modificació d’àrees, 720 autoritzacions per danys produïts per fauna i 45 autoritzacions per repoblacions amb espècies cinegètiques, i aproximadament 300 autoritzacions, permisos o informes sobre la resta de temes.

En l’àmbit de la pesca, s’han autoritzat repoblacions piscícoles i 72 precintes de xarxa de pesca al delta de l’Ebre, i s’han tramitat 204 autoritzacions de pesca amb rall.

Pel que fa a la protecció dels animals, durant l’any 2004 s’ha donat atenció i control a 4 associacions protectores, s’han tramitat ajuts a dues de les quatre protectores, i s’ha donat informació a 56 municipis i EMD i als 4 consells comarcals sobre el Registre General d’Animals de Companyia i la seva aplicació informàtica i s’ha donat solució a 65 consultes. A més, s’ha proporcionat assessoria tècnica i s’han inspeccionat 45 denúncies.

S’ha redactat i executat el Pla anual d’aprofitaments en forests públiques que ha comportat la tramitació de 3 expedients d’ocupació de forest pública.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) Les principals actuacions de l’Oficina s’han realitzat en exercici de les seves funcions en l’àmbit de la intervenció ambiental integrada de les activitats productives, atribuïdes en el Decret 136/1999, de 18 de maig, de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (IIAA), i d’adaptació dels seus annexos, en relació amb els respectius procediments d’atorgament de les autoritzacions i llicències ambientals.

Pel que fa a l’annex I, durant el 2004 han tingut entrada a l’OGAU un total de 17 noves sol·licituds d’autorització ambiental, amb la següent distribució per tipologies d’activitat: el 5,88% corresponen a activitats ramaderes, el 23,53% a activitats industrials, el 47,06% a mineries i el 23,53% restant a gestió de residus.

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre


Pel que fa a l’annex II.1, han tingut entrada un total de 103 noves sol·licituds de llicència ambiental, amb la següent distribució per tipologies d’activitat: el 63,11% a activitats ramaderes, el 12,62% a activitats industrials, el 0,97% a mineries, el 13,59% a gestió de residus i el 8,74% a activitats energètiques.

L’avaluació dels controls inicials que duen a terme les entitats ambientals de control ha suposat un total de 20 expedients, que han valorat les actuacions realitzades per aquestes entitats acreditades.


Corresponen a la Direcció de Serveis les funcions següents:— Dirigir els treballs referits a preparar i elaborar les propostes d’avantprojecte de pressupost del Departament, tramitar-ne les modificacions, i fer-ne la gestió econòmica, comptable, patrimonial i contractual— Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals del Departament— Planificar i impulsar les accions encaminades a integrar i optimitzar completament les actuacions de les diferents unitats del Departament— Dirigir les iniciatives i els treballs adreçats a millorar l’avaluació de la gestió en els diferents àmbits del Departament— Coordinar i gestionar els assumptes relatius al personal adscrit als diferents òrgans del Departament— Coordinar i supervisar la informatització i els sistemes d’informació del Departament.

Servei de PersonalEn data 14 de maig, es va signar el conveni específic per a l’any 2004 de l’Acord marc de col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per al desenvolupament per part de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 3 programes:— Treballs en els espais naturals de protecció especial, realitzat entre els mesos de juliol i desembre. Per a aquest Programa es van contractar 49 treballadors. — Treballs de prevenció d’incendis forestals, realitzat durant els mesos de juliol a setembre. Per a aquest Programa es van contractar 32 treballadors.— Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i piscícoles, realitzat entre els mesos de juliol i desembre. Per a aquest Programa es van contractar 8 treballadors.

Convocatòries tramitades

Concursos específics de mèrits i capacitats convocats— Resolució de 5 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/001/04), procés resolt en data 7 de juliol.— Resolució de 19 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm. MA/003/04), procés resolt en data 14 de juliol.— Resolució de 26 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/002/04), procés resolt en data 14 de juliol.— Resolució de 9 de setembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm. MA/006/04), procés resolt en data 1 de desembre.— Resolució de 10 de setembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos llocs de treball (convocatòria de provisió núm. MA/007/04), procés resolt en data 1 de desembre.— Resolució de 21 de setembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos llocs singulars (convocatòria de provisió núm. MA/008/04).— Resolució de 8 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de tres càrrecs de comandament (convocatòria de provisió núm. MA/011/04).

Direcció de Serveis

Subdirecció General de Coordinació Administrativa


Convocatòries de lliure designació— Resolució de 25 d’agost, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm. MA/004/04), procés resolt en data 25 d’octubre.— Resolució de 25 d’agost, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, del lloc de Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat (convocatòria de provisió núm. MA/005/04), procés resolt en data 18 de novembre.— Resolució de 15 d’octubre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de tres llocs singulars (convocatòria de provisió núm. MA/009/04), procés resolt en data 10 de desembre.— Resolució de 21 d’octubre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de dos llocs singulars (convocatòria de provisió núm. MA/010/04), procés resolt en data 10 de desembre.— Resolució d’11 de novembre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm. MA/012/04).

Processos selectius de personal laboralResolució de 26 de juliol per la qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de 20 de juliol, d’aprovació de l’oferta d’ocupació pública per a l’any 2004 de 14 places del grup D1, categoria guarda de reserva de fauna, per al personal laboral fix.

Nòmines i despeses de personalEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’exercici de 2004, va disposar d’un pressupost inicial de 42.769.998,50 1 per fer front a les despeses de personal (nòmines i Seguretat Social).

La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb els capítols I i II de la Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004, i les instruccions rebudes del Departament d’Economia i Finances.

Pel que fa als plans d’ocupació, enguany s’ha disposat d’una dotació de 32 treballadors per al Pla de vigilància i prevenció d’incendis forestals, de 49 treballadors més per al Pla de parcs naturals i fauna salvatge i de 8 treballadors per al Pla d’activitats cinegètiques i piscícoles. Aquests dos plans es van executar entre els mesos de juny a desembre de 2004 amb el cost següent:

Nòmines dels plans d’incendis, cinegètiques i parcs 454.439,74�

Quota patronal a la Seguretat Social 151.863,82�

Total del cost dels plans d’ocupació 2004 606.303,56�

Formació 2004L’activitat formativa del Departament ha estat adreçada a la millora de les capacitats tècniques, l’actualització de coneixements específics, el domini de programaris informàtics i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques i comunicatives aplicades a la feina diària.

Les tasques relacionades amb la formació que duu a terme el Servei de Personal consisteixen a elaborar del Pla de formació del Departament de Medi Ambient i Habitatge segons l’Acord general sobre condicions de treball; col·laborar amb l’Escola d’Administració Pública en l’assistència als cursos de formació que l’EAPC organitza, i tramitar inscripcions a jornades i/o cursos externs al Departament.

El Pla de formació s’elabora a partir de la detecció de necessitats, que menen a organitzar diferents accions formatives. Aquestes accions es financen mitjançant el


pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge en l’Acord per a la formació continuada a les administracions públiques (AFCAP) i la dotació corresponent a formació del pressupost del DMAH.

Durant l’any 2004, s’han dut a terme 73 activitats formatives, a les quals s’ha autoritzat l’assistència de 1.287 treballadors. D’altra banda, s’ha mantingut la formació continuada per als agents rurals, amb 3 edicions de cada mòdul (medi ambient, incendis forestals, fauna i forestal) amb un total de 300 alumnes.

S’ha organitzat el Curs específic per la promoció interna al grup C del cos d’Agents Rurals, de 100 hores lectives, realitzat a Lleida i Torreferrussa amb l’assistència de 102 agents rurals.

A continuació, es detallen les dades dels principals indicadors: hores de formació, i nombre d’assistents i d’activitats formatives; cal diferenciar les activitats del Pla de formació del Departament, les de l’EAPC i les externes.

PLA FORMACIÓ DMAH EAPC EXTERNES TOTALS

Nombre d’assistents 1.287 200 369 1.856

Hores totals de formació 25.740 4.662 6.735 37.137

Nombre d’activitats formatives 73 105 175 353

Servei de Gestió EconòmicaLa Llei 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2004, va aprovar un crèdit inicial per al Departament de Medi Ambient i Habitatge de 234.290.492,07 1.

Durant l’exercici 2004, s’han incorporat crèdits provinents de l’exercici 2003 per un import de 69.094.918,54 1. S’han tramitat diferents expedients de transferència de crèdit entre departaments de la Generalitat que han suposat un increment de 6.468.714,00 1. S’han generat i reintegrat crèdits per un import global de 40.536.081,90 1. Així mateix, s’ha efectuat un reintegrament de crèdit en el capítol II per un import total de 7.286,67 1.

Finalment, un cop comptabilitzades totes les variacions (incloses les incorporacions de l’exercici 2003), el total de crèdits per dur a terme les activitats i inversions del Departament va ser durant l’exercici 2004 de 350.390.206,51 1.

Unió EuropeaProcedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han generat crèdits pels conceptes següents:

DESCRIPCIÓ DEL CONCEPTE IMPORT (EUROS)

Interreg II Espanya-França 94-99 (CREAF) i Departament 191.935,13

LIFE NATURA Conservació visó europeu 26.587,00

Total 218.522,13

Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han generat crèdits pels conceptes següents:


Interreg II Espanya-França 94-99 329.979,92

Participació en el DOCUP Objectiu 2 Catalunya, 2000-2006,corresponent a l’ACA 18.613.209,15

Participació en el Fons de Cohesió 3.251.494,00

Total 22.194.683,07


Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost de l’Agència de Residus de Catalunya, s’han generat crèdits pels conceptes següents:


Interreg II Espanya-França 94-99 97.122,62

Participació en el Fons de Cohesió 10.142.155,00

Total 10.239.277,62

Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Centre de la Propietat Forestal, s’han generat crèdits pel concepte INNOVC@T-SI per un import de 34.649,32 euros.

Pressupost de l’EstatEn el marc del Conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus industrials per a la gestió d’olis usats i del Conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus perillosos, recuperació de sòls contaminats, s’han generat crèdits per un import de 2.211.017,60 euros que provenen del Pressupost de l’Estat i tenen com a destinació l’Agència de Residus de Catalunya.

Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departament de Medi Ambient i Habitatge:


MIMA Subvencions a espais protegits per a protecció i millora del medi natural mesures I i T 2.332.690,00

MAPA Aforestació de terres agrícoles 47.700,00

Total 2.380.390,00

Altres procedències


Procedents del Cànon que liquiden les entitats d’inspecció i control (EIC) concessionàries

de la Generalitat de Catalunya en matèria de controls reglamentaris d’emissions

a l’atmosfera i amb destinació al pressupost del DMAH 285.552,27

Llicències de caça i pesca 2.488.975,66

Fons forestal i sancions 453.550,08

Total 3.228.078,01

Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions

ContractacióEl DMAH ha tramitat durant l’exercici de 2004 un total de 156 expedients de contractació. La despesa que això ha suposat és de 22.941.465,19 1, els quals es distribueixen segons l’objecte contractual de la manera següent: 6.977.134,57 1 d’obres, 8.712.309,47 1 de subministraments, 2.914.049,31 1 de consultoria i assistència i 4.337.971,84 1 de serveis.


Els 156 expedients queden distribuïts de la manera següent, per unitats administratives:

UNITAT ADMINISTRATIVA OBRES SUBMINISTRAMENTS CONSULTORIA SERVEIS ESPECIALS

I ASSISTÈNCIA

Secretaria General 0 11 2 14 0

Direcció General de Polítiques

Ambientals i Sostenibilitat 0 3 8 7 0

Direcció General de Qualitat Ambiental 1 4 4 3

Direcció General del Medi Natural 26 14 16 36 2

Direcció General d’Habitatge 0 0 3 2

Total 27 32 33 62 2

Pel que fa als contractes menors, se n’han tramitat un total de 8.572.605,02 1, dels quals 4.757.562,97 1 pertanyen a la Secretaria General, 560.901,02 1 a la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat, 538.338,79 1 a la Direcció General de Qualitat Ambiental, 2.750.730 1 a la Direcció General del Medi Natural i 415.914,97 1 a la Direcció General d’Habitatge.

Convenis de col·laboracióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitat durant l’any 2004 un total de 88 convenis de col·laboració, dels quals s’han formalitzat 75 amb les diferents unitats administratives; a més, s’han formalitzat 10 pròrrogues de convenis d’exercicis anteriors. Dels 75 convenis formalitzats, 45 van representar una despesa per al Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’import total d’aquesta despesa és de 6.274.805 1 (incloses les pròrrogues dels convenis d’exercicis anteriors). Aproximadament un 27% dels convenis han estat formalitzats amb universitats, un 12% amb consorcis públics, un 34% amb administracions públiques i el 27% restant amb diferents entitats.

Entre unitats administratives, destaquem les entitats col·laboradores següents:— La Secretaria General, concretament la Subdirecció General d’Estudis i Programació, ha promogut convenis amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per regular la prestació dels serveis informàtics que necessita el Departament, i per dur a terme l’estudi, el disseny i l’execució dels treballs necessaris relatius al perfeccionament del sistema gestor de metadades integrat en els sistemes d’informació del DMAH.— La Direcció General de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat ha promogut convenis amb entitats com ara les universitats de Girona i Autònoma de Barcelona, juntament amb el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, tots relatius al desenvolupament de l’Estratègia catalana d’educació ambiental.— La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut convenis amb entitats com el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI) o la Fundació AGBAR per col·laborar en la realització dels mapes de capacitat acústica dels municipis de Catalunya i donar a conèixer els aspectes tècnics de la Llei i els criteris de zonificació; a més, s’ha fet un cicle de seminaris temàtics de qualificació ambiental per a empreses i s’ha elaborat un estudi de la caracterització i composició de les pluges recollides a les estacions


de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).— La Direcció General del Medi Natural ha promogut convenis amb entitats com el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Barcelona, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTF), el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) o la Fundació Lutreola amb objectes que comprenen actuacions com ara elaborar estudis fenològics de diferents espècies emmarcats dins el Programa LIFE Conservació de la gavina corsa; impulsar i portar a terme les activitats presents al Projecte LIFE Co-op sobre actuacions de cooperació per a la conservació del visó europeu; elaborar mòduls de formació per al cos d’Agents Rurals, desenvolupar diverses aplicacions de l’Inventari ecològic i forestal de Catalunya, i d’altres.— La Direcció General d’Habitatge ha promogut convenis amb la Universitat de Barcelona mitjançant la Fundació Bosch i Gimpera i amb diferents entitats locals (ajuntaments, consells comarcals...) amb objectes que comprenen actuacions com elaborar un estudi de l’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatge, elaborar un treball d’investigació sobre el sector immobiliari i regular la col·laboració entre les entitats locals i el DMAH per establir oficines d’assessorament i gestió per a la rehabilitació d’habitatges.

Servei de Règim Interior

Suport idiomàticDurant l’any 2004, s’han dut a terme els cursos següents:

DESCRIPCIÓ DEL CURS INSCRITS APTES HORES COST (EUROS)

Curs de nivell C (*) 19 10 80 3.440

Taller sobre connectors (*) 15 10 16 960

Taller de pràctica de redacció (*) 9 6 30 1.800

Formació en llengua anglesa nivell preintermedi (**) 19 8 50 2.582,5

Formació en llengua anglesa nivell intermedi (**) 19 13 50 2.582,5

Formació en llengua anglesa nivell avançat (**) 24 17 50 2.582,5

Total 105 64 276 13.947,5

(*) Cursos finançats al 50 % DMAH - Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)

(**) Cursos a càrrec del fons AFCAP (Acord per a la formació continuada a les administracions públiques)

Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de les publicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documentació administrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa (3.962 planes); de disseny d’impresos i formularis diversos; de resolució de consultes sobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; i d’atenció sobre les proves de llengua catalana dutes a terme pels organismes competents en el domini lingüístic català. S’han assumit traduccions entre les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa de poca extensió (968 planes de traducció directa, 144 planes d’inversa), i la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte de difusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.

S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traducció automàtica, i sobre el funcionament dels programaris de traducció.

Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’ha encetat, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i el castellà dels continguts del web del DMAH, i la revisió complementària dels continguts en català.


Secció d’Organització AdministrativaLa finalitat de la Secció és posar a l’abast de totes les unitats del DMAH els recursos i mitjans tant de serveis com de subministraments necessaris perquè puguin desenvolupar les seves activitats de la millor manera possible.

S’ha adquirit i s’ha subministrat mobiliari homologat a les oficines comarcals, i també faxs, fotocopiadores, material d’oficina i impresos i petits electrodomèstics.

També cal destacar el traspàs de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques al DMAH. S’ha subministrat a la nova unitat orgànica material d’oficina i impresos.

S’ha adquirit calçat i vestuari de treball per a personal de parcs, tècnics forestals i tècnics dels Serveis Territorials a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre els llocs de treball del qual presenten risc físic, per la qual cosa ha de disposar de les eines necessàries per dur a terme la seva tasca.

S’han coordinat diverses obres de remodelació per habilitar noves zones de treball amb l’objectiu de reubicar el personal als edificis dels serveis centrals.

S’ha prorrogat el contracte de neteja per a totes les instal·lacions del DMAH.S’han continuat els contractes de serveis com ara seguretat, manteniment

d’instal·lacions, missatgeria i manteniment de maquinària diversa.També s’ha fet el seguiment en el temps dels consums d’electricitat, aigua i

gas, i també del cost del servei de correus.Pel que fa a la telefonia, les tasques d’enguany es divideixen en dos grups ben

diferenciats: telefonia mòbil i telefonia fixa. En el decurs de l’any 2004, s’ha fet la portabilitat de tota la telefonia mòbil. Això va implicar el canvi d’operador de telefonia, que abans era Vodafone, a l’actual Amena. Aquest canvi s’ha fet sobre les 350 línies i aparells repartits entre el personal del DMAH. Pel que fa a la telefonia fixa, s’ha fet el manteniment de les línies telefòniques necessari per garantir les comunicacions de tot el Departament. S’han fet noves ampliacions com ara el Museu de Llessuí del PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Base dels Agents Rurals del Pont de Suert i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. De totes les línies, s’han gestionat les avaries, fet el seguiment dels consums i gestionat el pagament de la despesa.

Arxiu CentralEl fons documental del DMAH es reparteix entre 3 dipòsits, on es custodien unes 22.500 capses: arxiu a l’avinguda Diagonal, 523-525 (11.000 capses), a Dr. Roux, 80 (10.000 capses) i a Sant Feliu de Llobregat (amb 1.500 capses dels expedients de les llicències d’activitats classificades).

Enguany, s’han tractat principalment els fons de la Direcció General del Medi Natural ubicats a l’edifici de Dr. Roux, i s’ha continuat amb el fons de la Secretaria General, la Direcció General de Qualitat Ambiental i la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat, de la qual s’ha actualitzat el quadre de classificació de la documentació que gestiona.

S’ha elaborat una base de dades en entorn MSAccess per a la sèrie de llicències d’aprofitaments forestals en finques públiques i privades: catalogació des de l’any 1967 fins a l’any 1992, i manquen els anys anteriors dipositats a l’arxiu de Dr. Roux.

TIPUS D’ACTUACIÓ DELS ARXIUS DE GESTIÓ DELS ARXIUS DE GESTIÓ

A L’ARXIU CENTRAL AL DIPÒSIT DE DR. ROUX

Transferències de documentació 45 1.046

Capses transferides 15 300


Els cursos s’han centrat en la formació sobre la nova aplicació interdepartamental de registre d’entrada i sortida de documents S@rcat, en què ha pres part l’arxivera del Departament, qui s’ha fet càrrec de la formació dels usuaris del DMAH.

A més, s’ha instal·lat la nova aplicació de registre S@rcat a totes les oficines del DMAH, que ha representat un canvi en els codis d’identificació de les oficines de registre.

Centre de DocumentacióL’objectiu general de consolidar l’accés a la informació s’ha complert mitjançant la revisió i millora dels registres bibliogràfics del catàleg del Centre de Documentació del Departament amb correcció dels errors detectats a fi d’aconseguir una qualitat del catàleg major.

Durant l’any 2004, s’han incorporat al catàleg del Centre de Documentació del DMAH els centres de documentació dels parcs següents: Parc Natural del Montsant, Parc Natural dels Ports, Àrea Protegida de les Illes Medes, Parc Natural de Poblet i Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Per aquest motiu, ha calgut adequar els mitjans tècnics de què disposaven els esmentats centres i se n’ha preparat el personal per realitzar les tasques corresponents

Així mateix, ha continuat el manteniment de les bases de dades especialitzades en cd-rom i s’han incorporat alguns accessos a través d’Internet a bases de dades, principalment de legislació i jurisprudència.

S’ha ampliat la base de dades de sumaris, fins a arribar a 41.500 registres, la qual substitueix el butlletí de sumaris en paper i facilita la tasca de recerca al personal tècnic del Departament.

Al llarg de l’any 2004, s’han deixat en préstec 600 documents a usuaris interns i s’han fet uns 80 préstecs interbibliotecaris; els usuaris externs han estat 5.500; el servei d’obtenció de documents ha satisfet 290 peticions de reproducció d’articles, i s’han atès 530 peticions internes específiques de recerca. Les consultes a la pàgina web del CDMA han estat 62.798.

Servei de Prevenció de Riscos LaboralsEl Servei ha adequat les seves actuacions a les modificacions més importants introduïdes per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals, els objectius de la qual són assolir la integració de la prevenció en el funcionament de les organitzacions i fomentar la cultura preventiva.

Modalitats preventivesEn compliment de l’article 10 del RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, l’organització dels recursos necessaris per a l’acompliment de les activitats preventives en el DMAH es fa d’acord amb les modalitats següents:— Servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les dues especialitats preventives de: • Seguretat en el treball, que té com a objectiu vetllar per la prevenció de

riscos associats a les instal·lacions i als equips de treball • Ergonomia i psicosociologia aplicada, l’objectiu de les quals és adaptar el

treball a les persones pel que fa a màquines i mobiliari i a les interaccions entre el treball (contingut i organització del treball) i les capacitats del treballador (experiències, necessitats...).

— Concert amb serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa a les altres dues especialitats preventives: • Higiene industrial, que té com a objectiu vetllar per la prevenció dels riscos

associats als contaminants químics, físics i biològics en el lloc del treball. El servei de prevenció aliè concertat és ICESE Prevención, SL


• Medicina del treball, la missió de la qual és la vigilància de la salut; se n’encarreguen, per concert: ASEPEYO a Barcelona i Girona; Mutual CYCLOPS a Lleida, i MATT a Tarragona i les Terres de l’Ebre.

— Finalment, també hi ha un treballador designat a cada servei territorial.

Actuacions preventivesDe manera succinta, es poden destacar les actuacions preventives següents dutes a terme pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 2004 per complir la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL), i la Llei 54/2003, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals: — Avaluacions de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte la naturalesa de l’activitat i les característiques dels llocs de treball i dels treballadors que han de dur-los a terme de conformitat amb l’article 16 de la LPRL, modificat per la Llei 54/2003: • Riscos higiènics mitjançant l’estudi d’immissions electromagnètiques

realitzat a tots els centres de transmissions del cos d’Agents Rurals i mesuraments de la qualitat d’aire interior a l’edifici de Serveis Centrals-Diagonal i a les oficines dels Serveis Territorials a Barcelona

• Riscos psicosocials per mitjà de l’inici de quatre estudis específics.— Mesures d’emergència en compliment de l’article 20 de la LPRL per mitjà de simulacres d’evacuació que es van dur a terme a: Serveis Centrals-Diagonal, Serveis Centrals-Dr. Roux i Centre d’Informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

D’altra banda, es van iniciar les actuacions per elaborar els plans d’emergència de les oficines comarcals següents: el Segrià, la Noguera, el Montsià, l’Alt Urgell, la Conca de Barberà, el Gironès i la Garrotxa.— En l’àmbit de la vigilància de la salut i d’acord amb l’article 22 de la LPRL, es van dur a terme 486 reconeixements mèdics: 241 a ASEPEYO a Barcelona i Girona, 150 a Mutual CYCLOPS a Lleida i 95 a MATT a Tarragona i les Terres de l’Ebre. — De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL pel que fa a la informació i formació, es van dur a terme les activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals proposades pel Servei de Prevenció que s’inclouen dins de l’apartat de formació del Departament.

Altres actuacionsTambé en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut del Departament i de la participació en les reunions de responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de Catalunya, es van dur a terme el nombre de reunions següents:

Reunions del Comitè de Seguretat i Salut del DMAH 4

Reunions del Comitè de Seguretat i Salut del CAR 4

Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis 9

Sinistralitat laboralEn referència a les funcions del SPRL pel que fa a la sinistralitat, es van investigar els 33 accidents laborals amb baixa registrats. L’ocupació de les persones accidentades amb baixa es distribueix de la manera següent: administratiu/iva (4), agent rural (15), guarda de reserva (2), enginyer/a tècnic/a forestal (4) i personal de manteniment i neteja (8).


Servei del Gabinet Tècnic Correspon al Servei del Gabinet Tècnic fer el seguiment i la valoració econòmica de les actuacions, els plans i els programes del Departament i avaluar-ne els resultats per mitjà d’informes, estudis i sistemes d’indicadors, sempre en coordinació amb el conjunt d’unitats directives i empreses adscrites al Departament. Impulsa la redacció d’estudis i d’investigacions que poden ser d’interès per al Departament i en promou i coordina la publicació. També recull i sistematitza les dades estadístiques competència del Departament.

Les principals actuacions del Servei del Gabinet Tècnic en el decurs de l’any 2004 es descriuen a continuació:

Àrea d’estudis i programacióAmb les bases de dades disponibles al Servei i els fluxos d’informació existents, s’han preparat els documents sobre les actuacions més destacades dutes a terme pel Departament de Medi Ambient i Habitatge que s’han sol·licitat i que estan destinats a l’equip de Direcció del Departament i altres departaments de la Generalitat.

Durant l’any 2004, s’han donat d’alta els projectes inversors del Departament (capítols pressupostaris 6 i 7) fins a l’anualitat 2007 dins el Programa d’inversions públiques de la Generalitat (PIP). Aquests projectes, que cal revisar periòdicament a fi de reprogramar-se les anualitats, s’estan tractant amb els nous instruments de seguiment d’actuacions.

S’han emès els informes que han sol·licitat la Direcció del Departament o d’altres àmbits de la Generalitat referents a l’activitat inversora del Departament, tant pel que fa als àmbits d’actuació o vectors com als imports o l’impacte territorial, principalment en relació amb l’exercici anterior, i, quan s’ha sol·licitat, en relació amb l’exercici vigent. En aquest sentit, també s’ha preparat la informació, corresponent al Departament, relativa a la distribució territorial de les inversions de la Generalitat de Catalunya, tasca que coordina el Departament d’Economia i Finances.

S’ha coordinat i preparat la documentació que acompanya el Projecte de pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2005, especialment la Memòria d’objectius-Pressupost per programes i la Memòria de subvencions, sempre en col·laboració i amb la participació del conjunt d’unitats del Departament.

S’han elaborat informes periòdics de seguiment pressupostari, per capítols, del conjunt d’organismes públics adscrits al Departament amb la finalitat d’establir una bateria d’indicadors de gestió del pressupost.

S’ha participat en el procés d’elaboració del Pla de Govern 2004-2007, principalment en el vessant pressupostari, amb la quantificació econòmica de les actuacions previstes durant la legislatura, i en la definició dels indicadors de seguiment del grau d’acompliment dels objectius polítics.

Plans comarcals de muntanyaEn el marc dels plans comarcals de muntanya, creats per la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, s’han dut a terme les actuacions de seguiment del grau d’execució de les actuacions programades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2004, i s’ha emès informe sobre les noves actuacions inversores que, tot i no estar programades, també s’han realitzat.

Memòries econòmiques S’han redactat les memòries econòmiques de les disposicions normatives que ha sol·licitat la Subdirecció General d’Assessoria Jurídica, en col·laboració amb les

Subdirecció General d’Estudis i Programació


unitats impulsores. Les memòries econòmiques preparades l’any 2004 són les següents:— Projecte de decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn— Proposta de modificació de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, sobre atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’Etiqueta ecològica de la UE per la Generalitat de Catalunya— Projecte de Decret pel qual s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc.

Àrea d’estadístiques i avaluació ambiental

Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAHS’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat estadística del Departament, a partir de l’actualització de les dades generades per les diferents unitats del Departament que, d’ençà de l’any 1994 i de manera sistemàtica, aplega aquest Servei.

La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als diferents àmbits d’actuació del Departament:— Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació de caràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental— Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals, municipis adherits a la Carta d’Aalborg, etc.— Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre la qualitat de l’aire, les emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris de prevenció i protecció del medi a les empreses, etc.— Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre la planificació dels espais naturals, espais forestals, fauna, etc.— Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobre empreses de tractament de residus i generació i gestió de residus industrials i municipals— Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües residuals i qualitat de les aigües.

Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes i memòries i es presenten actualment en la Intranet del DMAH per a ús intern.

Pla estadístic de CatalunyaEl Pla estadístic de Catalunya (PEC) és l’instrument legal per ordenar i planificar l’activitat estadística oficial i aprofundir en el procés de constitució del sistema estadístic de Catalunya. El PEC vigent va ser aprovat per la Llei 8/2001, de 14 de juny, del Pla estadístic de Catalunya 2001-2004.

La Llei estableix que, cada any, el Govern ha d’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE), elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèvia amb les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya. En aquest àmbit, el Gabinet Tècnic coordina i proposa les operacions del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any 2004, s’ha efectuat el seguiment i balanç del PAAE 2003 i s’han desenvolupat les actuacions previstes corresponents a l’any 2004:— Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals, residus industrials declarats, qualitat de l’aire, índex de contaminació atmosfèrica, estat de les aigües de bany a la temporada d’estiu, qualitat ambiental de les aigües litorals,


qualitat de l’aigua dels rius, declaracions d’impacte ambiental, activitats extractives, superfícies i produccions forestals, espais naturals protegits, climatologia, despesa pública de la Generalitat de Catalunya en medi ambient i dades del medi ambient a Catalunya— Activitats estadístiques experimentals: estadística sobre entitats subministradores d’aigua per al consum humà, tractament d’aigües residuals urbanes, qualitat biològica de l’aigua dels rius, sistemes de gestió ambiental i etiquetatge ecològic, explotació de la gestió de la IIAA, estadística d’espècies amenaçades, llicències de caça i pesca i captures de caça major, i visitants i utilització dels parcs naturals a Catalunya— Activitats estadístiques en projecte: control de les emissions atmosfèriques, estadística del Cànon de l’aigua.

Participació en la xarxa EIONETL’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea d’Informació i Observació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únic organisme l’any 1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació sobre l’estat del medi ambient i el seu instrument és l’EIONET, una xarxa d’organismes que col·laboren en el subministrament de la informació per adoptar les mesures necessàries de protecció del medi ambient.

A Espanya, com en altres països de la UE, la xarxa està formada pel punt focal nacional (Ministeri de Medi Ambient), pels centres nacionals de referència (òrgans temàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, la Secretaria General del DMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missió és fer d’interlocutor amb l’AEMA i subministrar les dades requerides per als informes sobre indicadors i els estats del medi ambient a Europa.

L’any 2004, el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la validació de la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient a l’AEMA, i ha col·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA de Conjunt Bàsic d’Indicadors (Core Set of Indicadors) per a l’avaluació futura de l’estat del medi ambient a Europa. També ha col·laborat a definir i elaborar el Tronco común de indicadores ambientales, desenvolupat per la Direcció General de Qualitat Ambiental del MIMA.

Coordinació, seguiment i gestió de fons europeusDurant l’any 2004, s’ha dut a terme un conjunt de tasques tècniques de preparació, gestió i seguiment de les propostes d’actuacions del Departament que reben o són susceptibles de rebre cofinançament de fons europeus comunitaris, en concret del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i del Fons de Cohesió, en col·laboració amb la Direcció General de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances.

En aquest marc, al llarg de l’any 2004 s’han mantingut els contactes tècnics i amb les diferents direccions generals del Departament implicades a gestionar i executar programes, projectes o iniciatives europees, i també amb l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)L’any 2004 s’han incorporat, d’acord amb les disponibilitats, 41 nous projectes en el marc del darrer bienni de programació 2004-2006 del Document únic de programació (DOCUP), la qual cosa suposa un cost elegible de 61.297.309 euros (50% en concepte de FEDER, és a dir, 30.648.655 euros).

També es va dur a terme la revisió dels valors dels indicadors per adequar-los millor a la realitat dels projectes. El DMAH va fer la proposta de modificació del


valor que es preveu assolir a 31.12.2006 dels indicadors establerts per a les mesures de l’eix 2 dels projectes executats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquest fet comporta una modificació del Complement del programa del DOCUP per a recollir les variacions proposades.

El DMAH és responsable de l’execució de 96 projectes amb una despesa programada de 140.751.741,90 euros (subvenció FEDER del 50% i, per tant, 70.375.870,95 euros). A 31.12.2004, s’han pagat 80.058.069,72 euros, cosa que suposa un grau d’execució del 56,88% (pagaments / despesa elegible).

S’han realitzat les certificacions corresponents a les actuacions FEDER a data 30.06.2004 i a data 31.12.2004. S’ha facilitat, de tots els projectes que gestiona el DMAH, la informació financera i física. La informació financera es refereix, d’una banda, als pagaments efectius realitzats fins a l’últim semestre, i, d’altra banda, als pagaments compromesos no efectivament pagats fins a l’últim semestre.

Amb la informació física es dóna la quantificació dels indicadors de realització, resultat i impacte fins a l’últim semestre, de manera individualitzada per a cada projecte, d’acord amb el Complement de programa.

S’ha participat en les reunions de seguiment convocades per la Direcció General de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances, i també en el Comitè Anual de Seguiment.

Les iniciatives comunitàries INTERREG IIIAl llarg de l’any 2004, el Servei del Gabinet Tècnic ha donat suport i assessorament a les unitats del Departament que gestionen projectes cofinançats amb la iniciativa INTERREG III. Així mateix, ha coordinat la presentació de les diferents certificacions de despeses dels projectes amb participació del DMAH.

LLISTAT DE PROJECTES

TIPUS NOM DEL PROJECTE

III A La vall de la Garona, un territori transfronterer

III A Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix

III A SYLVAPIR 2006

III B MEDOCC VREM. Les vies romanes al Mediterrani

III B MEDOCC ENPLAN. Avaluació mediambiental de plans i programes

III B MEDOCC HYDROPTIMET. Optimització dels instruments de previsió hidrometeorològics

III B SUDOE Ports Nets

III C ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible

de les activitats industrials

El setembre de 2004, es va tancar la III Convocatòria de projectes per a la iniciativa comunitària INTERREG III B MEDOCC. El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals va presentar el projecte GRINFOMED + MEDIFIRE: sistemes i procediments d’avaluació territorial amb la finalitat de la lluita integral contra els incendis forestals. El Servei del Gabinet Tècnic va col·laborar en el disseny i la redacció del projecte, i va establir contactes amb els socis, el Secretariat Tècnic Conjunt i l’Autoritat de Gestió.

Programa INNOVC@T-SI de CatalunyaEl Programa INNOVC@T-SI de Catalunya té com a objectiu experimentar la utilització de les tecnologies de la informació en les petites i mitjanes empreses, especialment en les zones que són en zones rurals i de muntanya, amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament econòmic. La participació del DMAH es concreta en l’elaboració de l’Hipermapa del territori, que permetrà fer anàlisis de predicció


en l’àmbit econòmic, social i de les infraestructures (participació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament d’Universitat, Recerca i Societat de la Informació, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament de Governació i Administracions Públiques i LOCALRET).

Fons de CohesióRespecte al Fons de Cohesió, l’any 2004 s’ha realitzat el seguiment físic i financer dels projectes que es relacionen a continuació:— Depuració de les aigües residuals d’aglomeracions urbanes en les conques intercomunitàries i internes de Catalunya, l’òrgan responsable del qual és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 100,7 milions d’euros i un cofinançament del Fons de Cohesió del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 89%.— Depuració i tractament de llots i reutilització d’aigües residuals urbanes, l’òrgan responsable del qual és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 78,5 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 34%.— Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya, l’òrgan executor del qual és l’Agència de Residus de Catalunya, per un import de 37 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 71%.— Plantes de tractament de residus municipals a les comarques de l’Urgell, el Pallars Jussà i la Conca de Barberà, l’òrgan executor del qual és l’Agència de Residus de Catalunya, per un import total de 10 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 99%.— Creació i millora de la xarxa d’infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya, l’òrgan executor del qual és l’Agència de Residus de Catalunya, per un import total de 19 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 33%.— Adequació de les instal·lacions d’incineració de residus municipals de Catalunya a la Directiva 2000/76/CE (2002), l’òrgan executor del qual és l’Agència de Residus de Catalunya, per un import total de 12 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 29%.— Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià de Besòs, l’òrgan executor del qual és l’Agència de Residus de Catalunya, amb una despesa elegible de 45 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 52%.— Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes de Catalunya, l’òrgan executor del qual és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de 43 milions d’euros, amb un cofinançament del 80%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 0,61%.— Dessalinitzadora del delta de la Tordera, amb una despesa elegible de 27,5 milions d’euros, amb un cofinançament del 85%. A 31 de desembre de 2004, els pagaments efectuats se situaven al voltant del 103%.

Al llarg de l’any 2004, la Comissió Europea va aprovar el projecte següent:— Infraestructures de sanejament de l’Alt Maresme Nord, amb una despesa elegible de 21 milions d’euros, amb un cofinançament del 68%.

Finalment, el Gabinet Tècnic ha participat en les reunions de seguiment convocades per la Direcció General de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances i ha elaborat els informes i la documentació que s’han sol·licitat.


PublicacionsEl Gabinet Tècnic coordina diferents estudis i publicacions en matèria mediambiental. Durant l’any 2004, s’han publicat els treballs següents:— Memòria del Departament 2003; el Servei del Gabinet Tècnic, en col·laboració amb totes les unitats i entitats del Departament, ha elaborat i publicat la Memòria 2003 del Departament.— Dades del Medi Ambient a Catalunya 2004; opuscle estadístic on es recullen les dades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural).— Activitat econòmica i fluxos residuals de la indústria catalana; el Gabinet Tècnic ha coordinat aquesta publicació elaborada d’acord amb un conveni de recerca entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.— Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament; el Gabinet tècnic ha coordinat aquesta publicació resultat d’un encàrrec del Departament al Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF).

Unitat InformàticaCorrespon a la Unitat Informàtica del Departament analitzar, desenvolupar, implantar i efectuar el manteniment de les aplicacions informàtiques departamentals, i també implantar, fer el manteniment i donar suport, si s’escau, a les aplicacions informàtiques interdepartamentals.

Les principals línies d’actuació de l’any 2004 pel que fa als sistemes d’informació del Departament han estat les següents:— Disseny i desenvolupament d’un nou sistema d’informació per a la gestió dels expedients sancionadors del Departament— Implantació del Projecte ‘Imatges satèl·lit’ SatCat— Implantació del registre corporatiu d’entrades i sortides S@rcat— Automatització dels mapes Miramon per als vehicles dels Agents Rurals – BdD Oracle per al Projecte Oracle— Finalització del Projecte MiraParcs— Actualització de les bases de dades SIG: parcs eòlics, PEIN, establiments DMAH, extractives...— Integració DB SIG incendis 2003— Instal·lacions de les xarxes informàtiques dels parcs de Cap de Creus, el Montsant i l’Alt Pirineu— Adequació de les aplicacions de gestió d’expedients d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges i d’altres línies d’ajuts— Substitució de maquinari divers (estacions de treball, impressores, plòters...) en diferents ubicacions del Departament— Migració al sistema operatiu Windows 2000 (migració parcial)— Seguiment del projecte europeu SIG Corine.

Programa de desenvolupament rural (PDR)El Programa de desenvolupament rural de Catalunya és el document de programació de les actuacions amb finançament de la Unió Europea a càrrec del Fons d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), d’acord amb els objectius i les mesures establerts en els reglaments de la Unió Europea.

La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la Política Agrària Comuna (PAC), i es porta a terme mitjançant els programes de desenvolupament rural.

A Catalunya, la política de desenvolupament rural es distribueix en tres programes de desenvolupament rural diferents: dos programes són horitzontals d’àmbit estatal (PDR1 Mesures d’acompanyament i PDR2 Millora de les estructures

Seguiment i control del PDR i d’altres fons europeus


agràries), i l’altre programa és un programa regional específic per a Catalunya (PDR5) que va ser aprovat per la Comissió mitjançant Decisió C(2000) 2658 final, de 14 de setembre de 2000.

El DMAH intervé en el tercer objectiu de l’estratègia de desenvolupament rural, el manteniment i millora del medi ambient i la gestió forestal sostenible dels boscos. Els programes de desenvolupament rural en què participa el DMAH són els següents:

PDR5: Específic de Catalunya— Mesura I: Mesures forestals (silvicultura). Es divideix en les submesures següents: • I1: foment de l’associacionisme. Gestionada pel Centre de la Propietat

Forestal • I2: gestió forestal de boscos privats. Gestionada pel Centre de la Propietat

Forestal • I2: gestió forestal de boscos públics. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal

de la DGMN • I3: prevenció d’incendis forestals. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal

de la DGMN • I4: associacions de Defensa Forestal. Gestionada pel Servei de Prevenció

d’Incendis Forestals de la DGMN • I5: fauna. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de la DGMN • I6: indústries forestals. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de la DGMN.— Mesura T: Protecció del medi ambient: actuacions per a la conservació d’hàbitats en aplicació de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE i per a la restauració i conservació de conques hidrologicoforestals. Gestionada pel Servei de Protecció i Gestió de l’Entorn Natural de la DGMN.

PDR1: Mesures d’acompanyament — Mesura H: Aforestació de terres agràries. Gestionada pel Servei de Gestió Forestal de la DGMN.

Les mesures de foment al desenvolupament rural estan cofinançades per la Generalitat de Catalunya, l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Agricultura i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea (fons FEOGA-Garantia).

L’any 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca es va constituir en Organisme Pagador (OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió dels pagaments en matèria de Política Agrària Comuna.

L’any 1999, es va signar un Protocol entre l’Organisme Pagador i el DMAH mitjançant el qual es deleguen al DMAH una sèrie de funcions de l’Organisme Pagador; l’any 2002, es va complementar amb una Addenda que especifica les mesures i submesures delegades al DMAH. L’any 2002, es va signar un altre Protocol entre l’Organisme Pagador i el CPF per delegar al CPF determinades funcions relatives a submesures del PDR5.

De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal i autonòmica vigent, es deriven les funcions i actuacions que es descriuen a continuació:

Execució del PDR (FEOGA 2004)Durant l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia 2004 (16.10.2003 a 15.10.2004), les quantitats corresponents a execució de les mesures del PDR que gestiona el DMAH van ser les següents:— Mesura I: 16.255.922 1 (127% d’execució)— Mesura T: 1.122.895 1 (89,1% d’execució)— Mesura H: 148.720 1 (71,5% d’execució)


És important resaltar que l’exercici pressupostari FEOGA-Garantia no concideix amb l’any natural.

Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DARPAl llarg de l’any 2004, l’Organisme Pagador/DARP va organitzar reunions mensuals de coordinació de PDR a les quals s’ha assistit en representació del DMAH.

Així mateix, s’han realitzat i coordinat diverses reunions temàtiques entre DMAH i DARP a fi de resoldre temes concrets com la coordinació informàtica, el creuament entre mesures de PDR per assegurar la no-superposició d’ajuts, les validacions dels procediments i plans de controls de les mesures i submesures gestionades pel DMAH, l’anàlisi de riscos per preparar les mostres de l’auditoria, la gestió dels deutors, etc.

També s’han fet reunions interdepartamentals sobre temes generals com la proposta de Circular de deutors, i sobre la proposta de modificació del Protocol existent entre el DMAH i l’OP/DARP.

Es va col·laborar en l’organització d’una Jornada al DARP sobre la gestió del fons FEOGA, a la qual van assistir tècnics del DMAH.

S’ha assistit al Comitè de Seguiment Anual del PDR5, que va tenir lloc el dia 10 de juny de 2004.

Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAHEn l’àmbit intern del nostre Departament, s’han organitzat reunions periòdiques mensuals per informar les diferents unitats que gestionen o intervenen d’alguna manera en el PDR, lliurar-los la documentació necessària, resoldre temes específics i coordinar les actuacions entre unitats.

Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferents unitats a fi de resoldre problemes concrets.

Elaboració de documentsS’han actualitzat 7 processos i 4 plans de controls, en compliment de les recomanacions i observacions realitzades per l’OP en els seus diferents informes.

S’ha col·laborat en l’elaboració de les convocatòries d’ajuts anuals de la mesura T i de la submesura I4, ja que la resta de submesures I tenien una convocatòria bianual (2003-2004).

S’ha realitzat un seguiment periòdic del grau d’execució de les mesures i submesures del PDR; a tal efecte, s’ha fet un seguiment periòdic de les peticions de pagament del DMAH i de les corresponents peticions setmanals de fons de l’Organisme Pagador.

S’han coordinat les previsions mensuals de pagaments FEOGA de les diferents unitats gestores de PDR, per evitar desviacions que puguin originar problemes pressupostaris.

Així mateix, s’ha coordinat l’elaboració de l’informe anual de seguiment de les diferents mesures, així com els indicadors anuals de seguiment.

S’ha coordinat l’elaboració del Pla de control de manteniment de compromisos (visites d’inspecció, actes i informes) dels beneficiaris de les mesures del PDR. La mostra es realitza sobre un 1% dels expedients, cosa que va significar 63 expedients d’ajuts del CPF, 16 expedients d’ajuts del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, 3 expedients d’ajuts i 1 d’inversió de la mesura T que gestiona el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural.

Es va coordinar i supervisar l’informe de reprogramació del PDR entre les diferents unitats del DMAH que gestionen mesures i submesures del PDR.

També es va coordinar la distribució i tramesa dels expedients de les diferents mesures i submesures, i documentació complementària, de les mostres realitzades per la Intervenció Delegada de fons FEOGA del Departament d’Economia per a la


Certificació anual de comptes FEOGA. Durant l’exercici FEOGA 2004, l’auditoria ha demanat 4 expedients del DMAH en la 2a mostra, 27 expedients en la 3a mostra i 21 expedients en la 4a mostra.

S’ha coordinat la recuperació de les subvencions anuals procedents del Ministeri de Medi Ambient, relatives al cofinançament de les actuacions amb càrrec al FEOGA, d’acord amb la Llei general de pressupostos de 2004 i amb el Programa de protecció i millora del medi natural. La quantitat transferida pel Ministeri de Medi Ambient l’any 2004 va ser de 2.558.260 1.

S’han informat puntualment les unitats afectades sobre les diferents normatives que han estat publicades, i sobre la informació i documentació tramesa per l’Organisme Pagador.

S’han analitzat les recomanacions dels informes de validació de processos de l’OP, de l’informe de supervisió de la funció de pagaments realitzat per l’OP, de l’informe d’auditoria interna realitzat per la Subdirecció General d’Inspecció, i de l’informe d’auditoria de Certificació de comptes 2004, a fi d’incorporar les recomanacions i observacions a la tramitació, gestió i execució del PDR del nostre Departament.

D’altra banda, s’ha fet un seguiment de la tramitació de la nova proposta de Reglament de desenvolupament rural (futur FEADER), i de les seves modificacions i aplicacions, en relació amb les mesures que gestiona el DMAH, i s’han informat les unitats del Departament sobre la situació en cada moment. També s’han elaborat diferents informes al respecte.

Altres fons europeusAssistència als comitès anuals de seguiment 2004 dels fons europeus següents:— FEDER Objectiu 2. DOCUP de Catalunya— INTERREG. Comitè de Preprogramació— FSE Objectiu 3— Iniciativa LEADER— PDR de Catalunya, i PRODER.

Així mateix, s’ha col·laborat en les auditories d’actuacions de la Direcció General del Medi Natural amb finançament FEDER; i s’han realitzat visites d’inspecció de les obres i actuacions amb finançament FEDER dels parcs naturals competència de la DGMN.

D’altra banda, s’ha realitzat un seguiment de l’evolució de les perspectives financeres 2007-2013, i també de les noves propostes de reglaments de fons europeus per al pròxim període de programació i de la seva afectació sobre la gestió forestal sostenible, i sobre el finançament de la Xarxa Natura 2000.

2.3 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

84 2. ACTIVITATS — 2.3. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

Correspon a la Direcció General definir l’aplicació de les polítiques ambientals i de sostenibilitat en els plans i programes del Govern de la Generalitat.

Així, en el decurs de l’any 2004, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha treballat sobre la base de diferents principis estratègics bàsics:— Fomentar i impulsar el desenvolupament sostenible i la planificació ambiental en tots els àmbits socials i econòmics.— Impulsar el procés de l’Estratègia catalana per al desenvolupament sostenible: fomentar la incorporació dels objectius i dels criteris internacionals de desenvolupament sostenible a les polítiques sectorials, i desenvolupar instruments per a la seva avaluació.— Impulsar les relacions internacionals del Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i les mesures d’estalvi energètic.— Formular i promoure plans, programes i activitats adreçades a l’educació ambiental. Formular, promoure i coordinar plans i programes d’investigació i formació ambientals. — Promoure la sensibilització i l’educació ambiental en matèria de mobilitat sostenible.— Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambient entre l’Administració i la societat civil i fomentar les activitats adreçades a un coneixement i una protecció millors del medi ambient i la seva difusió.

Estratègia catalana d’educació ambientalL’Estratègia catalana d’educació ambiental (ECEA) és un procés social de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic i per millorar l’estat de l’educació ambiental en vuit sectors socials rellevants per al seu desenvolupament futur (Administració autonòmica, Administració local, Comunicació, Empresa, Ensenyament, Espais naturals, Organitzacions no governamentals i voluntariat i Universitats i recerca).

Amb la celebració del Fòrum, es tanca la primera fase de l’Estratègia i s’entra en la segona: la realització, entre els anys 2004 i 2007, d’un conjunt d’accions que millorin la situació de l’educació ambiental a Catalunya i n’afavoreixin el desenvolupament com a eina per avançar cap a la sostenibilitat mitjançant la participació social.

Durant l’any 2004, s’han dut a terme les accions següents: en el sector Comunicació, una Jornada de Comunicació Ambiental, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana de Comunicació Científica i el Departament; en el sector Ensenyament, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya ha coordinat la redacció del Projecte de programa d’educació per al desenvolupament sostenible a Catalunya i s’ha iniciat L’anàlisi del currículum del sistema educatiu pel que fa a l’educació ambiental; i, en el sector Administració autonòmica, s’ha iniciat el Programa de Bones Pràctiques ambientals a tres departaments (Agricultura, Ramaderia i Pesca, Governació i Administracions Públiques i Medi Ambient i Habitatge).

Educació ambiental en l’àmbit escolar

El Programa Escoles VerdesEl Programa Escoles Verdes és un programa d’ambientalització integral dels centres que compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i de l’Institut Català d’Energia. L’objectiu del Programa és fer centres més sostenibles i capacitar els alumnes perquè puguin incorporar la dimensió ambiental en els seus criteris d’actuació.

Educació Ambiental i Sensibilització


Durant l’any 2004, han participat en el Programa Escoles Verdes 232 centres, dels quals 58 centres són noves incorporacions del curs 2004/2005.

Els 126 centres educatius públics i privats que durant el curs 2003/2004 disposaven del distintiu d’Escola Verda es van poder acollir a l’Ordre d’ajuts per al finançament d’actuacions d’ambientalització del Programa d’acció de cada centre. S’hi van atorgar ajuts per un import total de 80.000 euros.

S’ha organitzat el I Simposi d’Escoles Verdes, on experts en cada àmbit de treball van exposar per al debat propostes metodològiques o possibles línies d’actuació. Es varen donar a conèixer experiències similars que s’estan portant a terme fora de Catalunya.

Es va celebrar la IV Trobada d’Escoles Verdes. En el marc d’aquesta Trobada, es va presentar el Projecte de recerca sobre l’ambientalització curricular de l’ensenyament obligatori que es desenvoluparà durant l’any 2005.

El Centre Català del Reciclatge ha organitzat el seminari Compri reciclat adreçat a les escoles adherides al Programa Escoles Verdes.

S’han organitzat les Jornades d’Intercanvi amb representants dels Quatre motors per a Europa (Baden-Württemberg, Rhône-Alpes, Catalunya i Llombardia) amb l’objectiu de donar a conèixer el Programa Escoles Verdes i el Projecte Rius com a eines de sensibilització i formació envers la sostenibilitat.

Jornades Tècniques de Bones Pràctiques Ambientals als Laboratoris S’han organitzat dues jornades per donar a conèixer al professorat de secundària les Bones Pràctiques ambientals als laboratoris.

Així mateix, es va organitzar una jornada per al professorat de formació dels professionals de química, sanitat i indústria alimentària.

Ambientalització de la universitatHan continuat les actuacions del Programa d’ambientalització universitària, iniciat l’any 1996, amb l’objectiu de sensibilitzar ambientalment el conjunt de titulats universitaris. S’ha dut a terme un estudi d’avaluació de l’ambientalització curricular universitària.

Pel que fa a accions de formació, s’han organitzat les Jornades Tècniques de Bones Pràctiques Ambientals als Laboratoris a partir dels continguts del Manual d’ecogestió núm. 13: Bones Pràctiques ambientals als laboratoris.

El professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona ha redactat un llibre sobre gestió del canvi climàtic i una monografia sobre pràctiques de laboratori ambientalitzades.

Ambientalització sectorial

Programa de Bones Pràctiques ambientalsS’han iniciat actuacions a les dependències dels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Governació i Administracions Públiques, i Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb la Direcció General de Relacions en l’Àmbit de la Funció Pública i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

En col·laboració amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, i amb el suport de la Fundació AGBAR, ha continuat l’organització de nous Seminaris territorials de qualificació ambiental per informar les empreses sobre els avantatges d’aplicar sistemes de gestió ambiental o d’adoptar etiquetes ecològiques a les seves organitzacions. Paral·lelament, es van realitzar dos seminaris amb la finalitat de donar suport a aquelles empreses que ja apliquen sistemes de gestió ambiental. El contingut dels seminaris tractava: un, sobre la implicació dels recursos humans i participació dels treballadors, i, l’altre, sobre responsabilitat social corporativa.

S’ha continuat col·laborant amb la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) en el desenvolupament del Projecte ATLAS, en el qual es fa difusió de les


Bones Pràctiques ambientals a les empreses i es promou la millora de la percepció dels temes ambientals en el món laboral.

S’ha donat suport a Comissions Obreres de Catalunya per a projectes de sensibilització ambiental en l’àmbit de la formació dels treballadors.

Sensibilització ciutadana

Mobilitat sostenibleEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en funcionament un portal web dedicat a la mobilitat sostenible en el marc de la web www.mobilitat.net del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

S’ha dut a terme una nova edició de la campanya europea A ciutat, sense el meu cotxe! Totes les ciutats participants s’havien de comprometre a dur a terme, almenys, una mesura permanent en favor de la mobilitat sostenible. Les mesures permanents més esteses entre els municipis catalans adherits han estat aparcaments i carrils per a bicicletes, mesures de pacificació del trànsit, plans d’accessibilitat, millores en el transport públic (noves línies i/o ampliació de la freqüència), vianalització o zones de trànsit restringit i millores o creació de webs i serveis d’informació.

Dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, amb el tema central Camins Segurs, s’ha organitzat una jornada dedicada a la difusió i valoració dels camins escolars segurs.

Unitat mòbil d’educació ambiental: l’AmbibusA fi de reforçar la campanya de recollida selectiva de la fracció orgànica a escala domiciliària, l’Ambibus ha presentat la seva exposició sobre aquest tema als municipis d’Argentona, Tarragona, Cassà de la Selva, Salt, Santpedor, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Sils, Lloret de Mar, Girona, Sant Fruitós del Bages i Llagostera.

Dia Mundial del Medi AmbientEl Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va escollir el Fòrum Universal de les Cultures per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient. El Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i del Fòrum mateix, es va encarregar de l’organització d’aquest acte, en què es van lliurar els premis Medi Ambient 2004.

Altres accions de sensibilització ciutadana Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, es va organitzar per sisè any consecutiu, i en col·laboració amb la Societat General d’Aigües de Barcelona, la Festa de l’Aigua. Emmarcada en la mateixa commemoració, es va organitzar una taula rodona titulada “L’aigua com a recurs per al desenvolupament. Les accions de cooperació” que va comptar amb experts de diverses entitats.

Amb motiu de la cloenda de la campanya Catalunya estalvia aigua, que es va dur a terme, en col·laboració amb Ecologistes en Acció, a zones de dos districtes de Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris, i a barris dels municipis de Torredembarra i Santa Perpètua de Mogoda, es va organitzar una taula rodona amb el títol “Gestió i estalvi domèstic d’aigua: de la teoria a la pràctica”.

Amb motiu de la pròxima entrada en vigor del Protocol de Kyoto i de la Directiva 2003/87/CE, per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, van tenir lloc les primeres Jornades de Comerç de Drets d’Emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle i altres Mecanismes Flexibles.


Suport a les entitatsMitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrència pública, s’han subvencionat 13 entitats, per un import global de 570,5 milers d’euros. S’ha donat suport a projectes de cooperació al desenvolupament i d’educació ambiental, al disseny de recursos i materials educatius i a jornades i cursos de temàtica ambiental.

En el marc de la convocatòria d’ajuts a entitats sense finalitat de lucre per al finançament d’actuacions d’educació i formació ambiental (Resolució MAH/1542/2004, de 21 de maig), s’han atorgat ajuts per un import total de 546.000 euros a un total de 46 entitats per a la realització d’actuacions relacionades, principalment, amb la mobilitat sostenible i les energies renovables.

S’ha donat suport al Centre Unesco de Catalunya per elaborar un anuari d’entitats ecologistes i ambientalistes de Catalunya que doni a conèixer les activitats i els àmbits on desenvolupen les seves activitats, consultable al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Foment de la participacióEn el marc de la Directiva 2003/35/CE, de 26 de maig, del Parlament i del Consell Europeu, que estableix mesures per a la participació del públic en l’elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, s’ha publicat el Decret 401/2004, de 5 d’octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aquest Decret pretén regular el procediment pel qual aquest tipus d’organitzacions poden rebre informació i participar en la preparació de plans i programes que elabori el Departament.

En aquest sentit, es crea, en el marc del Decret, el Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat per a totes aquelles organitzacions que tinguin interès a mantenir relacions permanents d’informació i participació en les activitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Actuacions de cooperació al desenvolupamentHa continuat la quarta fase del programa Across the Waters; an environmental bridge to link the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per a la Natura (WWFI), amb l’aportació de 120.000 euros.

El Programa es basa principalment en la capacitació de coordinadors d’entitats ambientals de la regió mediterrània i en el suport econòmic a diferents entitats de la Regió.

El Programa ha celebrat el seu desè aniversari, motiu pel qual es va organitzar un acte al MACBA i s’ha editat un opuscle que en recull la trajectòria.

Paral·lelament, s’ha col·laborat amb l’entitat Acció Solidària-Igman, a la qual s’ha atorgat un ajut de 30.000 euros per dur a terme activitats d’abastament i sanejament d’aigües a l’estat de Chiapas, a Mèxic.

Estratègia catalana contra el canvi climàticHan continuat els treballs tècnics per complir el Protocol de Kyoto, tenint en compte les implicacions econòmiques i socials de l’actuació ambiental, d’acord amb l’Estratègia europea del Consell de Lisboa.

S’ha participat activament en la Comissió Permanent del Consell Nacional del Clima, en l’Estratègia espanyola per al compliment del Protocol de Kyoto, i especialment en el Pla nacional d’emissions espanyol.

S’ha participat en grups de treballs transversals amb altres departaments: “Energia-sostenibilitat ambiental: foment de les energies renovables”,

Desenvolupament i planejament sostenible


conjuntament amb la Direcció General d’Energia i Mines i l’Institut Català d’Energia; “L’energia eòlica i solar i la biomassa”; “La bioseguretat i els transgènics”, amb la Comissió Catalana de Bioseguretat del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i diversos plans com el Pla de l’Aeroport de Barcelona i el Pla estratègic del litoral metropolità.

S’ha participat en la Comissió d’Assessorament sobre l’Impacte Ambiental de l’Energia Eòlica, s’han elaborat els mapes de tot Catalunya en format digital per difondre’ls per la web del Departament i s’ha fet el manteniment de les bases cartogràfiques referents a les bases de dades de vulnerabilitat eòlica.

Projectes europeus

Projecte ENPLAN: avaluació ambiental de plans i programesEl Projecte ENPLAN, inclòs al Programa Interreg IIIB-MEDOC, planteja una cooperació transnacional entre diverses regions europees amb la finalitat d’elaborar una metodologia comuna i concertada per a l’aplicació de l’avaluació ambiental estratègica en plans i programes i orientacions per a la transposició a l’ordenament jurídic català de la Directiva 42/2001/CE, relativa als efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

S’ha redactat l’Estratègia per a la gestió integrada de zones costaneres a Catalunya (EGIZC), i la Guia d’avaluació ambiental de plans i programes.

Projecte ECOSIND: ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible de les activitats industrialsEl Projecte ECOSIND, inclòs al Programa Interreg IIIC, té dues grans línies d’actuació: l’estratègica i l’operacional. Dins la línia estratègica, a més de la gestió i coordinació general del Projecte, les actuacions més importants són les encaminades al desenvolupament d’un Sistema d’Informació Geogràfica i Ambiental per a la planificació i gestió ambiental dels sòls industrials a Catalunya, i l’elaboració d’un Pla director d’ambientalització del teixit industrial. D’altra banda, la línia operacional es desenvolupa mitjançant subprojectes presentats per organismes públics, consorcis, associacions i universitats de les regions participants. Els subprojectes es desenvolupen dins les temàtiques següents: gestió ambiental cooperativa del teixit industrial existent, planejament sostenible del desenvolupament industrial, formació i associació interregional per al desenvolupament de l’ecosistema industrial.

Projecte POLICITYEl Projecte POLICITY, inclòs en el Programa Concerto del 6è Programa marc de recerca, desenvolupament tecnològic i demostració 2002-2006 de la Comissió Europea, té com a principal objectiu mostrar innovacions en la producció, el consum i el control d’energia en les comunitats locals. S’utilitza un planejament sostenible dels aprofitaments energètics, tant amb mesures orientades a la demanda (estalvi) com a l’oferta (plantes de producció d’energies netes).

L’estudi i les mesures de millora del Projecte es realitzaran, durant un període de 5 anys, sobre la urbanització o la remodelació de 3 zones situades a Ostfildern (localitat al sud de Sttutgart), Torí i Cerdanyola, concretament sobre la nova zona a urbanitzar coneguda com a Centre Direccional.

Projecte DEDUCE: model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les zones costaneres europeesEl Projecte DEDUCE, inclòs dins el Programa INTERREG IIIC, es basa en la Recomanació europea per la gestió integrada de les zones costaneres adoptada pel Consell i pel Parlament l’any 2002. El seu objectiu principal és poder disposar d’informació ambiental sobre les zones costaneres europees.


El desenvolupament del Projecte s’estructura en 4 accions concretes: càlcul de 27 indicadors sobre l’estat de la costa; utilització del SIG i la web com a eines per a la difusió de les dades; anàlisi del resultat dels indicadors i definició de l’estat de la costa, i creació d’un grup europeu de treball sobre els temes de la costa.

Projecte Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix El Projecte Pirineus mediterranis, inclòs en el Programa INTERREG IIIA, té com a principal objectiu protegir la zona més oriental dels Pirineus fins a la seva arribada al mar Mediterrani, a la vegada que vol incentivar el desenvolupament econòmic de la zona a través d’un turisme respectuós envers el medi natural.

S’ha elaborat una base de dades unificada sobre els recursos ecoturístics catalans i francesos. S’ha encarregat un estudi al CSIC-CEAB (Centre d’Estudis Superiors de Blanes) sobre l’impacte del turisme en els ecosistemes marins. S’ha acordat arranjar una pista forestal transfronterera que permeti la lluita contra els incendis a totes dues bandes de la frontera.

Projecte la Vall de la Garona, un territori transfrontererEl Projecte la Vall de la Garona, un territori transfronterer, inclòs en el Programa INTERREG IIIA, es proposa recollir i unificar els coneixements sobre el riu, elaborar-ne estudis temàtics, adaptar les eines de seguiment dels cabals, millorar l’aprofitament i la gestió dels ecosistemes fluvials i acostar la Garona a la ciutadania.

Projecte Ports NetsEl Projecte Ports Nets, inclòs en el Programa INTERREG IIIB-SUDOE, té com a objectius la reducció de la contaminació marina i fluvial, la cooperació i la gestió concertada i participada entre les organitzacions i els agents competents en l’àmbit portuari, la difusió ràpida i eficaç d’un model de gestió ambiental validat als ports, la sensibilització i formació d’agents i la validació de noves tecnologies marítimes i fluvials per reduir i prevenir la contaminació marina i portuària.

S’han fet sessions de treball del grup interdepartamental d’ambientalització dels ports a Catalunya per avaluar les actuacions que es realitzen i valorar les implicacions de les directives que afecten el sector portuari i nàutic i la seva relació amb les actuacions que es volen desenvolupar per ambientalitzar els ports, i, també, s’han plantejat noves propostes per progressar en les accions ambientals dels ports.

Projecte TRAMA: tècniques de reorganització ambiental agràriaEl Projecte TRAMA, finançat pel programa europeu LIFE Medi Ambient, té com a objectiu dissenyar i validar un model integral de gestió ambiental per a les activitats agrícoles, ramaderes i agroindustrials des d’una visió de sostenibilitat. L’any 2004, el Projecte ha lliurat els resultats del conjunt de treballs realitzats: resultats i proves del treball de camp sobre sistemes de gestió ambiental, formularis per a la implantació de sistemes de gestió ambiental en sistemes agro-ramaders, guies sobre tècniques de gestió ambiental de quatre tipologies de produccions agro-ramaderes i agroindustrials fonamentals a la plana de Lleida, i una Guia transversal sobre el tractament de residus agraris. Les produccions estudiades han estat els cultius extensius de regadiu, la producció porcina, la fabricació de pinso i les centrals hortofructícoles.

Construcció sostenible

Projecte RECONS: reduint l’impacte ambiental de la construcció El Projecte RECONS, inclòs en el programa de finançament comunitari LIFE Medi Ambient, posa en marxa un sistema de gestió ambiental cooperatiu que permetrà


minimitzar l’impacte ambiental del sector de la construcció. El Projecte està molt centrat en la gestió correcta dels residus de la construcció, i es desenvolupa en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Durant l’any 2004, s’ha realitzat una diagnosi ambiental quantitativa profunda del sector de la construcció en l’àmbit del Projecte i s’ha treballat en el disseny del model de sistema de gestió cooperatiu, i també en els materials necessaris per posar-lo en pràctica en les obres.

Projecte SARA: arquitectura sostenible aplicada a edificis d’accés públic replicablesEl Projecte SARA, inclòs en el Programa Concerto del 6è Programa marc de recerca, desenvolupament tecnològic i demostració 2002-2006 de la Comissió Europea, és un projecte de recerca sobre arquitectura sostenible avançada. El Projecte vol demostrar la viabilitat econòmica de la construcció sostenible i de l’aplicabilitat tècnica de la Directiva 2002/91/CE, d’eficiència energètica en edificis.

El Projecte preveu la construcció amb criteris de sostenibilitat de 8 edificis amb accés obert al públic de diferents països d’Europa (Regne Unit, França, Itàlia, Àustria, Polònia, Eslovènia, Uzbekistan i Catalunya). Com a actuació demostrativa, a Catalunya s’ha triat un nou Centre d’Assistència Primària a la ciutat de Barcelona.

Estudi del consum d’aigua per tipologies d’habitatgesEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Fundació AGBAR, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Castellet del Foix van signar un conveni de col·laboració amb la finalitat d’elaborar un estudi sobre l’estat actual del consum d’aigua per a diferents tipologies d’edificacions a la Regió Metropolitana de Barcelona, i un sistema d’informació.

Oficina d’Informació AmbientalL’Oficina d’Informació Ambiental ha garantit l’exercici del dret d’informació dels ciutadans responent 5.377 demandes, una xifra superior a l’any anterior. Quantitativament, s’ha constatat en aquest increment de demandes l’interès en els nous àmbits competencials d’habitatge; qualitativament s’ha constatat, però, una complexitat i especificitat més gran de les sol·licituds.

Cal destacar la formació i l’actualització de les fitxes de resposta utilitzades pels operadors del Call Center corporatiu del servei del 012 de la Generalitat de Catalunya, que amplia l’horari d’atenció al públic en temes ambientals i d’habitatge a les 24 hores del dia, 365 dies l’any.

Altres ens del Departament com ara l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i ADIGSA, també atenen demandes que els adreça la ciutadania en l’àmbit de les seves competències, bé sigui directament o bé mitjançant l’Oficina d’Informació Ambiental mateixa, que hi deriva les peticions.

El web del Departament de Medi Ambient i HabitatgeEl web del Departament ha complert enguany 7 anys des de la seva inauguració l’abril de 1997. S’ha mantingut com un dels més visitats dels webs departamentals de la Generalitat durant tot l’any, i s’ha consolidat com la principal eina en la difusió d’informació ambiental i com a punt de referència en temes de medi ambient per Internet.

Es participa en els grups de treball del Projecte corporatiu Nou gencat.net per millorar el posicionament en els cercadors d’Internet, implementar un nou disseny i millorar-ne la taxonomia.

S’han incorporat els nous continguts competencials del Departament sobre habitatge al web del Departament: Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, normativa, dades bàsiques, impresos i formularis...

Informació i comunicació


Ha continuat la incorporació de bases de dades cartogràfiques com ara el Mapa de recursos eòlics a Catalunya, la cartografia dels hàbitats, i la cartografia de la Xarxa Natura 2000.

S’han implementat la nova web de l’empresa Forestal Catalana i la nova web sobre les millors tècniques disponibles (MTD).

La informació referent al vector aire, dins l’apartat Atmosfera, s’ha actualitzat i adequat al nou format del web del Departament, i també la de l’apartat Canvi climàtic.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan competent per recopilar, gestionar i validar la informació sobre les emissions contaminants dels principals centres productius en territori català mitjançant el registre EPER-CAT. La informació sobre les emissions a l’atmosfera i a l’aigua generades pels complexos individuals inclosos a l’annex 1 de la Directiva IPPC, referent a 50 substàncies contaminants, es detalla en la base de dades disponible a Internet.

S’ha dissenyat un apartat específic com a punt d’informació d’aquells vectors relacionats amb el riu Ebre al seu pas per Flix.

S’ha destinat un apartat als recursos de formació on es recullen diverses bases de dades sobre formació en temàtica de medi ambient, carreres universitàries, màsters i postgraus, doctorats...

2.4 Direcció General de Qualitat Ambiental

94 2. ACTIVITATS — 2.4. DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

Les principals funcions que corresponen a la Direcció General són les següents:— Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials en l’àmbit de les seves competències. — Proposar normes sobre la qualitat de l’aire i sobre els nivells d’emissió a l’atmosfera. — Gestionar els plans i programes sobre protecció de l’ambient atmosfèric.— Desenvolupar programes operatius sobre la prevenció i el control integrats de la contaminació, i vetllar per la correcta aplicació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental.— Gestionar el sistema de gestió i auditoria mediambiental, els sistemes d’Etiqueta ecològica de la Unió Europea i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.— Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació de les millors tècniques disponibles.— Promoure l’adopció de normes a fi de prevenir o evitar la contaminació acústica i lluminosa.— Gestionar el procés d’acreditació i seguiment de les entitats ambientals de control.


Corresponen a la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental les funcions següents:— Formular propostes de programes operatius sobre la prevenció i el control integrats de la contaminació.— Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a la Direcció General en matèria d’intervenció administrativa de les activitats de recerca i de qualificació ambiental.— Elaborar propostes de directrius i criteris del sistema d’avaluació d’impacte ambiental d’activitats.— Elaborar propostes de metodologia i estandardització de les actuacions dels sistemes de prevenció i control d’activitats.— Coordinar les actuacions d’inspecció i control integrats de la contaminació quan hi intervinguin agents de les forces públiques i col·laborar amb la jurisdicció competent, quan s’escaigui. — Assessorar els ens locals i agents socials per implantar i seguir la intervenció d’activitats i col·laborar-hi.— Formular propostes per adequar i actualitzar la legislació en matèria d’intervenció ambiental de les activitats i de qualificació ambiental.— Supervisar el sistema d’avaluació ambiental de plans d’ordenació territorial i urbanística. — Gestionar el procés d’acreditació i seguiment de les entitats ambientals de control.

Les principals actuacions del Servei s’han realitzat en exercici de les seves funcions en aquells camps que formen part de la intervenció ambiental integrada de les activitats productives i com a resultat del desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (IIAA).

Si repassem els eixos sobre els quals s’està portant a terme aquest desenvolupament i aplicació, podem destacar, pel que correspon a aquest any, els punts següents:

Desenvolupament de la IIAA

a) Desenvolupament normatiu • Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats

d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

b) Desenvolupament operatiuEl procés de creació i implantació de les eines necessàries per facilitar l’aplicació de la IIAA, així com la seva difusió, ha continuat al llarg d’aquest any, i s’han dut a terme les actuacions següents:

— Aplicacions informàtiquesEntrada en funcionament de l’aplicació per a la gestió de les actuacions de control integrat dels annexos I i II.1 de la IIAA. Aquest any l’aplicació s’ha començat a utilitzar a les OGAU de Girona, Tarragona i les Terres de l’Ebre.

— Difusió i formacióEls membres del Servei han participat en 36 cursos, jornades i seminaris sobre diferents aspectes de la intervenció ambiental de les activitats, organitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge mateix o bé per altres institucions, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat.

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental

Servei de Prevenció i Control


Aplicació de la IIAA

Sistema de prevencióSobre l’aplicació dels procediments de prevenció de la IIAA en què pren part el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es disposa de les dades següents:

EXPEDIENTS DE SOL·LICITUD D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL

(ANNEX I) I DE LLICÈNCIA AMBIENTAL (ANNEX II.1), EN TRÀMIT A

LES OFICINES DE GESTIÓ AMBIENTAL UNIFICADA (OGAU)

OGAU ANNEX I ANNEX II.1 TOTAL

Barcelona 208 1.740 1.948

Girona 101 623 724

Lleida 130 2.274 2.404

Tarragona 60 341 401

Terres de l’Ebre 25 147 172

Total 524 5.125 5.649

DECLARACIONS D’IMPACTE AMBIENTAL FORMULADES EN ELS

PROCEDIMENTS D’AUTORITZACIÓ I LLICÈNCIA AMBIENTAL

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ANNEX I ANNEX II.1 TOTAL

Industrials 10 - 10

Ramaderes 12 - 12

Energètiques - - -

Gestió de residus 2 1 3

Extractives 11 12 23

Total 35 13 48

Infraestructures 29

Sistema de control de les activitats

ACTUACIONS DE CONTROL INICIAL I PERIÒDIC DE LES ACTIVITATS

DELS ANNEXOS I I II.1 PER TIPOLOGIES ENTRADES A LES OGAU

L’ANY 2004

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ACTUACIONS DE CONTROL

Ramaderes 425

Industrials i energètiques 112

Mineres 6

Gestió de residus 47

Altres -

Total 590


ACTUACIONS DE CONTROL INICIAL I PERIÒDIC DE LES ACTIVITATS

DELS ANNEXOS I I II.1 PER OGAU ENTRADES L’ANY 2004

OGAU ACTUACIONS DE CONTROL

Barcelona 199

Girona 116

Lleida 206

Tarragona 51

Terres de l’Ebre 18

Total 590

EVOLUCIÓ DEL PRONUNCIAMENT DE LES ENTITATS AMBIENTALS DE CONTROL (EAC) EN ELS CONTROLS

REALITZATS RESPECTE AL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS ESTABLERTES EN L’AUTORITZACIÓ

(ANNEX I) O LLICÈNCIA AMBIENTAL (ANNEX II.1) DE L’ESTABLIMENT

2000 2001 2002 2003 2004

Controls amb pronunciament favorable 87% 86% 92% 88% 89%

Controls amb pronunciament desfavorable 13% 14% 8% 12% 11%

CONTROLS INICIALS I PERIÒDICS CORRESPONENTS A

ESTABLIMENTS AMB DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

ENTRATS L’ANY 2004 PER TIPOLOGIES

TIPOLOGIES NOMBRE

Industrials 9

Energètiques 5

Residus 21

Ramaderes 12

Total 47

Inventari d’emissions i fonts contaminants de CatalunyaL’Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya, conegut com EPER-CAT, recopila informació sobre les emissions de 50 contaminants originades pels establiments afectats per l’annex 1 de la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació (IPPC).

Durant el període maig-juliol de 2004 ha tingut lloc la recopilació de dades d’emissions generades l’any 2002.

Dels 1.171 establiments que formen l’Inventari, 898 han declarat les seves emissions. D’aquests, 585 han utilitzat Internet mitjançant l’aplicació informàtica que el DMAH posa a la seva disposició i 313 han enviat el formulari per correu postal.


Activitats que formen part de l’Inventari

SECTOR TOTAL D’ESTABLIMENTS %

Instal·lacions de combustió 13 1,11

Producció i transformació de metalls 30 2,56

Indústries minerals 73 6,23

Indústries químiques 217 18,53

Gestió de residus 70 5,97

Indústries del paper i cartró 35 2,98

Indústria tèxtil 17 1,45

Indústria agroalimentària 58 4,95

Indústria ramadera 649 55,42

Consum de dissolvents orgànics 9 0,76

Total 1.171 100

Convocatòries d’ajuts Durant l’any 2004, s’han atorgat ajuts per dur a terme avaluacions ambientals i per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental (Ordre MAH/960/2004, de 18 de març de 2004), per un import de 370.612 1, que han beneficiat 143 empreses, i ajuts per realitzar els assaigs i/o controls per obtenir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ordre MAB/961/2004, de 18 de març de 2004), per un import de 9.484 1, que han beneficiat 25 empreses.

Accions de col·laboració amb col·lectius empresarials i altres organitzacionsDurant l’any 2004, s’han dut a terme diversos projectes amb organitzacions empresarials, entitats sense ànim de lucre, universitats, ens locals, institucions culturals, centres sanitaris i ports, amb la finalitat de promoure la implantació de sistemes de gestió ambiental ISO 14001 i EMAS. El pressupost destinat a aquests projectes singulars ha estat de prop de 270.000 1.

Destacar també la participació en diferents projectes europeus que compten amb finançament LIFE.

FIGURA 1. DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE LES EMPRESES QUE HAN NOTIFICAT LES SEVES EMISSIONS

AL 2002: 898 EMPRESES (80,7%)

7 %

PRODUCCIÓ I

TRANSFORMACIÓ DE METALLS

7 %

INDÚSTRIES MINERALS

22 %

INDÚSTRIES QUÍMIQUES

53%

INDÚSTRIES

AGROALIMENTÀRIES I

RAMADERES

2%

INDÚSTRIA DEL PAPER I CARTRÓ

6 %

GESTIÓ DE RESIDUS

Servei de Qualificació Ambiental


Projectes finalitzats el 2004— Projecte TRAMA, relatiu a la reducció integral de l’impacte mediambiental en sistemes econòmics agroramaders mitjançant l’aplicació d’un model de gestió ambiental tipus EMAS. Els resultats es poden consultar a la pàgina web http://www.projectetrama.com/.— Projecte VISIT de demostració sobre com els sistemes d’ecoetiquetatge adreçats al sector turístic poden contribuir a la creació d’un turisme més sostenible. Els resultats es poden consultar a la pàgina web http://www.yourvisit.info/.

Projectes en marxa— Projecte REMAS, relatiu a l’avaluació del comportament ambiental de les empreses que tenen implantat un sistema de gestió ambiental respecte de les empreses que no en tenen cap. Atès l’important nombre d’empreses catalanes que han implantat l’EMAS, Catalunya ha estat escollida com una de les regions a estudiar. Podeu consultar la informació a la pàgina web http://remas.ewindows.eu.org/. El projecte és previst que finalitzi l’any 2005.— Projecte RECONS, orientat a establir els fonaments de l’aplicació cooperativa d’un sistema de gestió mediambiental EMAS a les micro, petites i mitjanes empreses del sector de la construcció. El projecte té una durada de 3 anys (2004-2007).— Projecte TOUR-LINK, adreçat específicament a la promoció entre els operadors turístics de les ecoetiquetes i els establiments certificats, perquè aquests agents puguin disposar d’una informació accessible i fàcil sobre els productes turístics que disposen de garanties pel que fa a la seva gestió ambiental. Aquest projecte té una durada de 3 anys (2004-2007).— Projecte COMPASS i projecte LEAP, adreçats als ens locals i que tenen com a objectius la implantació de sistemes de gestió ambiental i d’aplicació de criteris de compra verda respectivament. En ambdós casos la funció del Servei de Qualificació Ambiental ha estat posar en contacte els ens locals que a Catalunya estan implantant sistemes de gestió ambiental amb els responsables dels diferents projectes. Més informació a les pàgines web següents: http://europa.eu.int/comm/environment/emas/pdf/news/compass_intro_221204.pdf i http://www.iclei-europe.org/leap.

Accions de formació i divulgació dels sistemes de gestió ambientalDurant l’any 2004, s’han organitzat tres seminaris temàtics d’ISO 14001 i EMAS adreçats a aquelles organitzacions que estan implantant, o bé ja han implantat, un sistema de gestió ambiental. Els seminaris han tractat sobre la gestió dels recursos humans, la responsabilitat social corporativa i les certificacions ambientals als ens locals.

Per commemorar els 10 anys de la publicació del Decret del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, s’ha celebrat un acte públic en el qual s’ha fet una anàlisi de l’evolució del Distintiu i de les perspectives de futur.

D’altres actes que s’han dut a terme en el marc de la promoció i difusió dels sistemes d’etiquetatge ecològic i els sistemes de gestió ambiental són una jornada sobre l’ecoetiquetatge a Catalunya, la presentació d’una guia de sistemes de gestió ambiental als centres sanitaris i la presentació d’una guia d’indicadors ambientals als laboratoris farmacèutics.

En el marc de les actuacions que ha dut a terme el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en el Dia Mundial del Medi Ambient s’ha fet el lliurament de certificats del Distintiu, l’Etiqueta europea i EMAS a les empreses que han assolit les esmentades certificacions al llarg de l’any 2004.

Finalment, també s’ha arribat a un acord amb el Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya perquè en aquest Registre consti també la


informació relativa a les empreses que disposen d’un sistema de qualificació ambiental (EMAS, Distintiu o Etiqueta ecològica de la UE).

Elaboració de guies sectorials Enguany s’ha coordinat la realització de la Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental als laboratoris farmacèutics i s’ha col·laborat en la realització d’una guia sobre l’ecoetiquetatge amb l’OCUC.

Després de 7 anys de realització de seminaris territorials de qualificació ambiental, enguany s’ha dut a terme el recull de fitxes dels seminaris mitjançant una publicació sobre qualificació ambiental a Catalunya 1998-2004.

Accions del Registre Europeu EMAS a CatalunyaLa Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en el sistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2004, 18 nous centres en el Registre Europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria. Amb aquests, són 146 el nombre de registres de centres EMAS a Catalunya. Pel que fa a l’evolució del registre EMAS des del seu inici a Catalunya, l’any 2004 s’ha atorgat el número de registre 168, i s’han produït 22 cancel·lacions de registres al llarg dels 5 darrers anys. A finals de l’any 2004, el nombre d’EMAS als diferents estats membres de la UE és de 3.084, i Catalunya hi ocupa el cinquè lloc quant al nombre de registres.

Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològicEl Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema d’etiquetatge ecològic creat pel Govern de la Generalitat l’any 1994, que identifica aquells productes i serveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fan més respectuosos envers el medi ambient. Durant l’any 2004, 30 noves empreses han aconseguit el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per als seus productes o serveis i s’han produït 10 cancel·lacions, fet que ha resultat en un total de 132 empreses amb el Distintiu vigent. Actualment, es poden trobar en el mercat més de vuit-centes referències de productes i un total de cent trenta-un establiments de serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE NET D’ATORGAMENTS DEL DISTINTIU EN

EL PERÍODE 1994-2004

Total d’empreses

120

100

80

60

40

20

0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

3 5 8 1624

44

74

112

132


Durant l’any 2004 s’han aprovat els criteris ecològics corresponents a dues noves categories: serveis de tintoreries i productes de cautxú reciclat. Així mateix, s’han revisat i aprovat els criteris de les categories de productes i sistemes d’estalvi d’aigua, d’establiments de turisme rural, productes i transformat de suro, bosses d’escombraries, olis base regenerats i productes que els incorporen, i pantalles acústiques per al trànsit. A més, s’ha iniciat l’estudi per elaborar noves categories d’edificis i de materials de construcció.

En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el DMAH, com a organisme competent a Catalunya, ha atorgat l’Etiqueta a nous productes: 1 atorgament en la categoria de pintures, 1 atorgament de productes de neteja i 1 atorgament de serveis d’allotjament turístic. Així mateix, també s’ha actuat per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient com a organisme competent subsidiari per a dues comunitats autònomes que no tenen organisme competent nomenat: 1 empresa de pintures de Galícia i 1 servei d’allotjament turístic de les Illes Canàries.

En total, el nombre d’atorgaments vigents és de 8 empreses a Catalunya i 3 més en què el DMAH ha actuat com a organisme competent subsidiari.

Millors tècniques disponibles (MTD)Les millors tècniques disponibles fan referència a aquelles activitats incloses a l’annex I de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació. Són la manera ambientalment més respectuosa que es coneix per dur a terme una activitat, tenint en compte que el cost per a les empreses que les han d’utilitzar sigui dins uns límits raonables.

L’existència de les MTD serveix també perquè les administracions les tinguin com a referència a l’hora de fixar els límits d’emissió permesos a les activitats. La Unió Europea determina les millors tècniques disponibles per a cada sector mitjançant l’EIPPCB (European Integrated Pollution Prevention Control Bureau), que les publica en documents que s’anomenen BREF (Best available techniques reference document). Durant l’any 2004 s’han finalitzat els treballs d’elaboració dels BREF relatius al sector de forja i foneria i residus miners, malgrat que aquests no han estat adoptats formalment, encara, per la Comissió de la UE.

A fi de difondre a Catalunya els BREF adoptats, s’han publicat enguany els números 4 i 5 de la col·lecció “Documents de Referència sobre les Millors Tècniques Disponibles Aplicables a la Indústria” corresponents a principis generals de monitoratge d’emissions a l’aire i a l’aigua i al sector de l’acer i ferro, i s’ha preparat l’edició del número 6, corresponent al sector de l’adobament de pell. Igualment, s’han continuat els treballs i gestions necessaris per a la publicació de les guies relatives a la fabricació de pasta i paper, la ramaderia intensiva, els sistemes de refrigeració, els sistemes de depuració de l’aire i l’aigua i els metalls fèrrics.

Així mateix, s’han fet els estudis de base per editar les guies d’aplicació de les millors tècniques disponibles, segons les condicions locals de Catalunya, per al sector de producció de grans volums de productes químics orgànics.

Deduccions fiscals per realitzar inversions amb objectius de millora ambientalDurant l’any 2004, s’han continuat tramitant les sol·licituds de deduccions fiscals per realitzar inversions ambientals amb objectius de millora ambiental.


INVERSIONS REALITZADES PER A LA MILLORA AMBIENTAL

TIPUS D’INVERSIÓ QUANTITAT D’INVERSIÓ (EUROS)

Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica 5.913.625

Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 11.766.706

Millora del tractament i la gestió dels residus industrials 5.938.583

Total 23.618.914

Evolució d’entitats ambientals de control acreditadesLa Unitat d’Acreditació, com a responsable del procés d’acreditació i seguiment de les entitats ambientals de control, va començar a funcionar l’any 2001 en el marc del que estableix el Decret 170/1999.

El gràfic següent mostra l’evolució d’entitats acreditades que s’ha produït des de llavors:

Unitat d’acreditació d’entitats ambientals de control

DISTRIBUCIÓ DE LES DEDUCCIONS PER INVERSIONS MEDIAMBIENTALS SEGONS ELS DIFERENTS SECTORS

1%ADOBADORS

14%ALIMENTARI

13%FUSTA I SURO

11% PAPER

1% QUÍMICA

0%ACABATS DE SUPERFÍCIE

1%ACTIVITATS EXTRACTIVES

0% ACTIVITATS RAMADERES

0 %AGROINDUSTRIAL

0%ARTS GRÀFIQUES

AUTOMOCIÓ

2% CIMENT I CAL

2% COMP. ELÈCTRICS/IÒNICS

1% CONSTRUCCIÓ

2% ENERGIA

1% FARMACÈUTIC

10% GESTOR DE RESIDUS

11%METAL·LÚRGIC

0% PLÀSTIC

21% QUÍMIC

0% SERVEIS

1% TÈXTIL0% TRANSPORT/TURISME

2% VIDRE

3% ALTRES

1%CERÀMICA

25

20

15

10

5

0 2001 2002 2003 2004

5

1216

21


Nombre actual d’entitats ambientals de control acreditadesEl Decret 170/1999, modificat pel Decret 267/2003, estableix que les acreditacions de les 21 entitats s’atorguen per les diferents tipologies d’activitats. Actualment, la seva distribució és la següent:

Nombre actual d’entitats en procés d’acreditacióEl nombre d’entitats actualment en procés d’acreditació per les tipologies que estableix el Decret 170/1999, modificat pel Decret 267/2003, és el següent:

Llegenda: IND: industrials; MIN: mineres; ENE: energètiques; COM: comercials i serveis; REO: recreatives,

espectacles i oci; GRE: Gestió de residus; i RAD: radiocomunicació.

Seguiment de l’acreditació de les entitats ambientals de control acreditadesEl Departament de Medi Ambient i Habitatge realitza el seguiment de les actuacions realitzades per les entitats acreditades mitjançant:— Intervencions tècniques. Durant aquest any s’ha intervingut en una mitjana d’un 3% de les actuacions fetes per les entitats, segons aquesta distribució:

NOMBRE ACTUAL D’ENTITATS AMBIENTALS DE CONTROL ACREDITADES PER TIPOLOGIES

INDUSTRIALS 6

MINERES 5

AGR 11RECREATIVES, ESPECTACLES I OCI 11

COMERCIALS I SERVEIS 12

RADIOCOMUNICACIÓ 5

ENERGÈTIQUES 3

GESTIÓ DE RESIDUS 6

6

5

4

3

2

1

0 IND MIN AGR ENE COM REO GRE RAD

3

1 1 1

5

0

1

2


NOMBRE D’ACTUACIONS REALITZADES PER LES EAC I NOMBRE D’INTERVENCIONS REALITZADES PER

LA UNITAT D’ACREDITACIÓ. ANY 2004

TIPOLOGIA NOMBRE NOMBRE % D’ACTUACIONS

D’ACTUACIONS D’INTERVENCIONS INTERVINGUDES

Industrials 1.095 31 2,8%

Mineres 37 2 5,4%

Agrícoles i ramaderes 1.458 27 1,9%

Energètiques 21 0 0%

Comercials i serveis 843 38 4,5%

Recreatives, espectacles i oci 254 14 5,5%

Gestió de residus 164 9 5,5%

Radiocomunicació 527 18 3,4%

Total 4.399 139 3,2%

— Realització d’un exercici d’intercomparació de presa de mostra i anàlisi d’un residu sòlid, d’un residu líquid, d’aigües residuals i d’aigües subterrànies.— Participació en la realització d’un exercici d’intercomparació d’un mostreig d’aire, conjuntament amb el Servei de Vigilància i Control de l’Aire.

Activitats de formacióLa Unitat d’Acreditació ha organitzat jornades tècniques de formació i/o informació per a EAC i verificadors ambientals sobre els temes següents:— Analitzadors de gasos de combustió.— Incerteses en la mesura.— Criteris tècnics en matèria de prevenció d’incendis.

Així mateix, la Unitat d’Acreditació ha participat en l’organització de cursos de formació adreçats a les entitats. Concretament, en els cursos següents:— Formació en tres nivells de prevenció d’incendis en establiments, conjuntament amb el Departament d’Interior (nivell I, II i III).— Curs sobre la norma europea UNE-EN 45004 Criteris generals per al funcionament dels diversos tipus d’organismes que realitzen inspeccions.— Cursos de contaminació acústica, conjuntament amb La Salle i Applus.— Curs sobre l’Ordenança municipal de la IIAA de l’Ajuntament de Barcelona.

Altres activitats realitzadesA més de les activitats citades en els apartats anterior, durant el 2004 s’han realitzat les tasques següents:— Actualització de diferents models d’avaluació ambiental i de les guies interpretatives corresponents.— Redacció i aplicació de la nova Llei de taxes per a les EAC (Llei 7/2004).— Elaboració de l’Avantprojecte de llei reguladora del sistema d’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat.— Actualització i seguiment del sistema de qualitat propi segons estableix la norma UNE-EN ISO/IEC 17011.— Informació i difusió del sistema d’acreditació mitjançant la pàgina web.— Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de realització d’auditories de seguiment d’entitat i d’intervenció tècnica i de camp de les entitats acreditades.— Organització d’un exercici d’intercomparació d’un establiment ubicat al terme municipal de Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona.


Corresponen a la Subdirecció General de Qualitat de l’Aire les funcions següents— Formular propostes sobre vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica i dispersió de contaminants a l’aire.— Supervisar, coordinar i controlar l’execució de les funcions atribuïdes a la Direcció General en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric i la meteorologia.— Elaborar estudis i propostes per millorar l’eficiència de la gestió de les unitats administratives que en depenen.

El Servei de Vigilància i Control de l’Aire té com a missió dirigir i programar la previsió, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica pel que fa als contaminants químics i la contaminació acústica i lluminosa, així com avaluar la informació recollida respecte al vector aire i les accions correctores sobre les fonts emissores que cal adoptar per evitar l’afectació al medi atmosfèric o millorar-lo, si s’escau.

Avaluació de la qualitat de l’aire

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació AtmosfèricaUna de les eines per avaluar la contaminació atmosfèrica a Catalunya és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i descrita a l’Ordre de 20 de juny de 1986.

L’avaluació de la qualitat de l’aire s’ha fet d’acord amb la normativa europea. El territori s’ha dividit en zones de qualitat de l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerar homogènies des del punt de vista del seu comportament i les seves característiques quant a la contaminació atmosfèrica.

ZQA AGLOMERACIÓ NOMBRE SUPERFÍCIE POBLACIÓ DENSITAT PUNTS DE

DE MUNICIPIS Km2 HABITANTS hab/km2 MESURAMENT

(hab) XVPCA

1 Àrea de Barcelona Sí 19 341 2.653.527 7.782 35

2 Vallès – Baix Llobregat Sí 61 1.177 1.120.235 2.254 35

3 Penedès – Garraf No 70 1.418 332.882 1.871 14

4 Camp de Tarragona No 49 994 331.224 2.670 14

5 Catalunya Central No 85 2.764 236.633 960 11

6 Plana de Vic No 38 806 121.864 3.292 7

7 Maresme No 33 501 412.111 5.296 7

8 Comarques de Girona No 117 3.672 320.992 723 12

9 Empordà No 85 1.346 191.951 1.971 3

10 Alt Llobregat No 51 2.090 60.534 1.270 6

11 Pirineu oriental No 51 2.794 57.552 950 2

12 Pirineu occidental No 33 2.918 22.083 909 1

13 Prepirineu No 26 2.414 20.938 1.099 1

14 Terres de Ponent No 146 4.710 303.660 563 4

15 Terres de l’Ebre No 80 3.951 175.179 672 10

Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de control de les immissionsLes dues unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica de què disposa el Servei de Vigilància i Control de l’Aire han realitzat, durant l’any 2004, campanyes de mesurament i avaluació de la qualitat de l’aire a les poblacions de Badia del Vallès, Cubelles, Llers, Salt, Lliçà de Vall, Tortosa, la Secuita i Parets del Vallès.

Subdirecció General de Qualitat de l’Aire

Servei de Vigilància i Control de l’Aire


Sol·licitud d’informacióEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha respost 403 sol·licituds d’informació relativa a temes de qualitat de l’aire durant l’any 2004. Un 48% d’aquestes sol·licituds prové de consultores, un 19% de la resta d’administracions, un 12% està relacionat amb l’ensenyament, un 10% prové de particulars, i l’11% restant prové d’altres organismes.

Campanya d’ozóLa campanya específica de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya, que inclou un servei de guàrdia de dilluns a diumenge fins a les 21 hores, es va iniciar el mes de maig i va finalitzar el mes d’octubre, coincidint amb el període en què les condicions meteorològiques (alta radiació solar, brisa intensa...) afavoreixen la formació d’aquest contaminant.

Després de l’entrada en vigor del Reial decret 1796/2003, de 9 de setembre de 2003, s’ha fet un esforç important per introduir en la campanya tots els canvis respecte a la normativa anterior i s’ha aprofitat per millorar aquest procés, amb la intenció d’integrar-hi altres entitats i arribar al màxim als municipis, la premsa i la població.

Per això es va redissenyar la campanya amb els canvis següents:— Ampliació de l’horari de guàrdia, comptant amb la col·laboració de personal de la Universitat de Barcelona.— Augment del nombre de punts de mesurament.— Creació d’un llistat de distribució per enviar els avisos per correu electrònic a tothom que ho demani (especialment els municipis i entitats implicats).— Centralització de tota la informació en una pàgina web on es podien trobar tant els llistats de les superacions dels valors legislats com els informes de la darrera superació.— Elaboració diària de diversos pronòstics (basant-se en un model elaborat per la Universitat de Barcelona i amb el suport del Servei de Meteorologia de Catalunya) que l’Oficina de Premsa i Comunicació s’encarregava de difondre.— Creació d’una comissió per dissenyar estratègies a fi d’evitar incidències.

L’any 2004 es va disposar de 42 estacions de mesurament de l’ozó. Pel que fa als resultats dels mesuraments, cal remarcar que es va superar el llindar d’informació a la població establert a la normativa 16 dies, a 10 estacions es van detectar en algun moment superacions, i aquests episodis corresponen a un total de 43 hores. Cal remarcar que no es va superar en cap estació el llindar d’alerta fixat per la normativa.

Campanya de dioxines i furansDurant l’any 2004, el Servei de Vigilància i Control de l’Aire va recollir 31 mostres d’aire ambient corresponents a 20 municipis per a la determinació, la caracterització i l’avaluació de 217 dioxines, 310 furans i 60 bifenils policlorats (PCB), amb l’objectiu de conèixer i avaluar la presència d’aquests contaminants a l’aire ambient de Catalunya.

Aquesta campanya s’ha realitzat en col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i el laboratori mediambiental de l’Institut Químic de Sarrià.

Difusió de la informació sobre qualitat de l’aireDiàriament s’informa respecte als nivells de qualitat de l’aire i es fa una previsió dels nivells d’immissió als mitjans de comunicació següents: El Periódico, l’Avui, 20 minutos, BTV.


Les dades d’immissió en temps real de les estacions automàtiques es poden consultar en l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/online/.

L’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) es calcula amb periodicitat setmanal i es pot consultar a l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/icqa/.

Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric (primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm.

Els anuaris sobre la qualitat de l’aire són consultables a l’adreça d’Internet següent: http://www.gencat.net/mediamb/aire/informes.htm.

Assistència tècnica a ens localsA sol·licitud dels ens locals, s’ha donat assistència tècnica i s’han dut a terme campanyes específiques de mesurament de la qualitat de l’aire mitjançant captadors manuals integrats en la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Aquestes campanyes de determinació i caracterització de material particulat han estat analitzades per l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC i han consistit en:— Caracterització de la matèria particulada recollida als municipis de Sant Adrià de Besòs i Cubelles i diverses zones de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.— Determinació dels nivells i la composició de partícules atmosfèriques en suspensió en una estació de fons regional al Montseny i en una estació de fons urbà a Barcelona.— Inspecció de les cabines de la XVPCA de Barcelona.— Caracterització del material particulat recollit a Premià de Mar.

Altres campanyes han estat dutes a terme a Viladecans, Montmeló, Maçanet de la Selva i el Prat de Llobregat.

Emissions de contaminants

INSPECCIONS DE FOCUS EMISSORS

TIPUS D’INSPECCIONS NOMBRE

Inspeccions d’ofici a instal·lacions industrials 10

Inspeccions a petició del cos de Mossos d’Esquadra 1

Inspeccions a petició dels ajuntaments 6

Inspeccions per denúncia o petició directa del DMAH 11

Total 28

Prevenció en l’abocament de contaminants

Informes per formular declaracions d’impacte ambiental (DIA)Es van avaluar un total de 103 projectes i estudis d’impacte ambiental, amb la conseqüent formulació dels informes vectorials corresponents.

Informes sobre projectes tramitats sense declaració d’impacte ambiental emesos per donar assistència tècnica a les oficines de gestió ambiental unificades (OGAU)Es van avaluar un total de 65 projectes corresponents a l’OGAU de Girona i 109 projectes corresponents a l’OGAU de Lleida, i en cada cas es van formular els informes vectorials corresponents.

Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscalEs va analitzar un total de 50 sol·licituds relacionades amb actuacions destinades a la millora ambiental pel que fa a inversions en matèria de prevenció i/o correcció de la contaminació atmosfèrica procedent d’instal·lacions industrials.


El control de la contaminació atmosfèricaA fi d’efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’atmosfera d’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el Departament ha promogut la connexió a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC) dels focus que presenten emissions a l’atmosfera més significatives. Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de les emissions associades als focus dels establiments. Durant l’any 2004, 21 establiments van facilitar dades de les seves emissions a l’atmosfera, fet que va suposar el control en continu de 37 focus emissors.

Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle L’1 de setembre de 2004 es va publicar al BOE el Reial decret llei 5/2004, de 27 d’agost, pel qual es regula el règim del comerç d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El Decret 390/2004, de 21 de setembre, d’assignació de competències en matèria d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, designa la Direcció General de Qualitat Ambiental per tractar els aspectes que el Reial decret llei 5/2004 indica per a les autoritats autonòmiques. En aquest aspecte s’han tramitat 165 sol·licituds i s’han resolt 152 autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle de les activitats existents a Catalunya afectades pel comerç de drets d’emissió.

Sol·licituds rebudes: SECTOR INSTAL·LACIONS

Acer 1 (0,6%)

Calç 4 (2,4%)

Ceràmica 45 (27,3%)

Ciment 7 (4,2%)

Cogeneració 52 (31,5%)

Fabricació de paper 34 (20,6%)

Refineries 2 (1,2%)

Tèrmiques 10 (6,1%)

Vidre 10 (6,1%)

Contaminació acústicaEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire porta a terme la divulgació de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, amb la participació en seminaris, presentacions i cursos per exposar els seus aspectes més rellevants.

Així mateix, s’han creat grups de treball, i es duen a terme reunions periòdiques per fer aportacions tècniques als documents de base per a la redacció del Reglament de la Llei i es participa en els grups de treball de desenvolupament de la Llei 37/2003, del soroll, d’àmbit estatal, ja que, atès que inclou molts aspectes que són bàsics, caldrà considerar-los en el desenvolupament de la llei catalana.

Pel que fa al control del soroll d’infraestructures, s’ha dut a terme una campanya per determinar el nivell de soroll de referència de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, dins del marc de competències que atribueix la Llei al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La campanya ha consistit en determinar uns escenaris estratègicament representatius de les carreteres de Catalunya, mesurar els nivells de soroll i la intensitat mitjana de vehicles. Els resultats obtinguts han permès obtenir un mapa, consultable al web del Departament, on es representen els nivells de soroll de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.


A petició dels municipis s’ha prestat suport tècnic per explicar i ajudar a definir les zones de sensibilitat acústica d’acord amb les prescripcions de la Llei.

S’han creat i liderat comissions de seguiment de plans de millora acústica de soroll que prové d’activitats que afecten a més d’un municipi.

Contaminació lluminosaEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha creat l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa (OPCL), adscrita a la Direcció General de Qualitat Ambiental el juny de 2004. Al web del DMAH s’indica l’adreça electrònica de l’OPCL per rebre les opinions i la informació que sol·liciti la ciutadania.

L’OPCL ha gestionat l’elaboració del Projecte de decret que desenvolupa la Llei 6/2001, després d’haver estudiat, avaluat i millorat la proposta de Projecte de decret que es va sotmetre a informació pública el maig de 2003, els informes presentats pels departaments de la Generalitat de Catalunya, la valoració de les al·legacions i també els comentaris rebuts. També ha informat i ha mantingut reunions relatives al Projecte de decret amb diverses entitats i persones de diferents sectors: ambiental, luminotècnic, municipal, empresarial, comercial, etc.

El Projecte de decret s’ha presentat a la Comissió de Govern Local de la Generalitat de Catalunya.

2.5. Direcció General del Medi Natural

112 2. ACTIVITATS — 2.5. DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURAL

La Direcció General del Medi Natural es reestructura a partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat. D’acord amb aquest Decret, corresponen a aquesta Direcció, entre d’altres, les funcions següents:— Formular propostes de directrius ambientals relatives a la conservació, la gestió i la millora del patrimoni natural, avaluar el grau de conservació i protecció d’aquest patrimoni, i assumir-ne, quan s’escaigui, la restauració i la millora.— Impulsar accions per a la preservació i la millora del patrimoni natural promogudes per la societat civil i els ens locals.— Formular i, si s’escau, executar plans i programes per a la protecció del paisatge i del sòl contra l’erosió i els previstos a la Llei 12/1985, de 13 de juny.— Promoure projectes d’investigació en matèria de tecnologies i sistemes per a l’avaluació, prevenció, minimització i control dels impactes sobre el medi natural.— Dirigir la revisió i el desplegament del Pla d’espais d’interès natural i de l’Estratègia catalana de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.— Dissenyar i dirigir les polítiques en matèria de protecció i foment dels terrenys forestals, parcs naturals, espais protegits i protecció dels animals, i vetllar per la protecció dels ecosistemes de Catalunya.— Planificar i gestionar els terrenys forestals, els espais naturals protegits, els espais inclosos a la xarxa Natura 2000, les reserves de caça i la resta d’equipaments destinats a la protecció i millora de les espècies animals adscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Coordinar les actuacions de vigilància, control i inspecció del medi natural.— Impulsar accions de prevenció de les infraccions i d’assessorament i conscienciació ciutadana per fomentar conductes respectuoses envers el medi natural.


Parc Natural de la Serra de Montsant

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: La serra de Montsant presenta una llarga història geològica, variada i complexa, reflex de la peculiar disposició geotectònica de la zona. Els cims tornejats destaquen amb barrancs enclotats i cingles prominents. La naturalesa calcària del massís s’evidencia en els elements més característics del seu relleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant sud, destaquen imponents parets rocoses del Cingle Major, compost de conglomerats calcaris de l’oligocè amb contorns arrodonits i sinuosos, que juntament amb els comellars hi donen una aparença ondulada. — Interès faunístic: Acull un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat d’ambients permet que s’hi estableixi una considerable diversitat d’espècies amb un elevat interès endèmic. Hi ha 1.232 tàxons de flora i 183 espècies de vertebrats, amb 24 hàbitats i 8 espècies d’interès comunitari, entre les quals destaquen la llúdriga, el falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada i el duc. La netedat de les aigües permet la reproducció de fauna com la merla d’aigua, els barbs i les truites. — Interès botànic: La vegetació potencial es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrasclar. Hi ha una gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda, entre les quals cal destacar rouredes de roure de fulla petita, roure martinenc, alzinars amb estrats d’arbori dens, marfulls, boixos i corniguers. Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el boix grèvol i el teix.— Interès paisatgístic: Els paisatges presenten valors naturals qualificats; la singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc abrupte en què destaquen fortament les imponents parets rocoses del Cingle Major. També hi ha un extens patrimoni cultural.

AdministracióAjuts directes per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial

AJUTS ATORGATS ALS MUNICIPIS DEL PARC

La Morera de Montsant Àrea de lleure 40.000,00 1

La Vilella Alta Zona d’aparcament i accés al Parc 25.000,00 1

La Vilella Baixa Zona de lleure 25.000,00 1

La Figuera Neteja de l’entorn de l’ermita de Sant Pau 25.006,77 1

Cabacés Arranjament camí zona de lleure 40.000,00 1

La Bisbal de Falset Àrea de lleure entrada al Parc 40.022,11 1

Margalef Àrea de lleure i Sant Salvador 39.838,11 1

Ulldemolins Rehabilitació ermita Sant Antoni 37.755,78 1

Cornudella de Montsant Punt d’Informació del PNMON 40.000,00 1

Total 312.622,77 3

Durant l’any 2004, s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona per un import de 60.000 1 per finançar l’exposició Montsant, descobreix-lo, l’elaboració i edició de material per a educació ambiental, el disseny d’un CD interactiu sobre els valors del Parc, i la realització i digitalització de fotografies de flora i fauna a Montsant.

S’han creat quatre plans d’ocupació durant els mesos d’estiu: 3 persones encarregades dels punts d’informació que hi ha als diferents municipis del parc, i 1 persona contractada per donar suport al personal de la Brigada del Parc.

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat

Servei de Parcs i Espais Naturals


Infraestructures i equipamentsS’ha fet un simulacre d’incendi dins dels límits del Parc a fi de coordinar bombers, ADF, Agents Rurals i el Grup Especialitzat de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF).

La brigada de manteniment ha dut a terme els treballs habituals de manteniment i millora de les fonts, les àrees de lleure, els senders i graus i els llocs emblemàtics:— Desbrossament i condicionament de diferents senders que formen part de la xarxa d’itineraris pedestres del Parc. — Construcció d’un marge i escales d’accés a l’ermita de Sant Salvador i recuperació del sender a l’antiga ermita amb el muntatge d’una barana de fusta.— Reparació del pont del camí de Sant Bartomeu, a causa del seu mal estat. S’han canviat les fustes i tensat el cablejat que subjecta el pont.— Realització de treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossament de vegetació) als marges de pistes forestals i en zones de gran afluència de visitants.— Construcció d’una passera a la Coma Negra.— Neteja del riuet d’Escaladei al seu pas per la Vilella Baixa.

Patrimoni natural, protecció i recerca

ESTUDIS REALITZATS PER AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

ESTUDI AUTOR IMPORT

Estudi de flora Roger Pascual 5.742,30 1

Estudi de patrimoni cultural Salvador Palomar 9.860,00 1

Estudi de rutes pedalables Montsant Natura 6.000,00 1

Estudi d’itineraris pedestres Josep Palet 5.321,09 1

Estudi de lepidòpters nocturns Museu de Zoologia 2.992,80 1

Estudi de la ictiofauna al riu de Montsant Joan Barrull/Montse Mate

Fundació Territori i Paisatge –

Total 29.916,19 3

S’han elaborat estudis d’interès sobre el patrimoni cultural, la flora i la fauna presents al Parc Natural de la Serra de Montsant a fi d’ampliar-ne la informació: estudi sobre patrimoni cultural, estudi de flora, estudi de la ictiofauna al riu Montsant, estudi de papallones, estudi d’itineraris pedestres, i estudi de rutes pedalables.

S’ha realitzat un cens de cabres amb la col·laboració dels Agents Rurals.S’ha realitzat un seguiment de perdius i porcs senglars dins els límits del Parc.S’ha realitzat una proposta de reintroducció del conill autòcton amb la

Societat de Caçadors.El Conveni amb l’Escola d’Horticultura de Reus ha permès dur a terme

mitjançant alumnes en pràctiques un cens de vegetació de ribera.S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per a l’elaboració

d’un treball de fi de carrera sobre la comunitat de teixos a Montsant (Taxus baccata).S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per a l’anàlisi de

les qualitats fisicoquímiques de l’aigua del riu Montsant.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT

NOMBRE DE VISITANTS

Altres centres d’informació (seu del Parc, agrobotigues, cases de pagès) 10.845

Oficina de la Cartoixa d’Escaladei 21.439

Total 32.284


Del mes d’octubre fins al desembre, es va oferir al públic en general un programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu de motivar el coneixement dels valors culturals i naturals i els llocs emblemàtics del Parc, i es duu a terme amb la col·laboració de les diferents empreses de lleure i serveis de guiatge vinculats al Parc.

Al llarg de tot el curs escolar, s’han realitzat sortides de caire cultural i pedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a totes les escoles de la comarca del Priorat.

S’ha col·laborat amb el grup escolta Verge del Cim Mare de Déu de Montsant, mitjançant les estades estiuenques, en la neteja de senders i la construcció de marges de pedra seca al municipi de Cornudella.

S’ha col·laborat amb diferents fires i festes populars de la comarca (Fira del Vi, Diada de la Truita amb Suc).

S’han editat cartells amb fotografies sobre la flora, la fauna i el patrimoni cultural de Montsant.

S’han editat tríptics informatius sobre els valors del medi al Parc: el medi rupícola, els boscos, el medi aquàtic, i les espècies protegides.

S’han editat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicles educatius.Durant els mesos d’estiu, s’han dut a terme xerrades a tots els municipis del

Parc sobre el patrimoni cultural i etnològic de Montsant.Montsant, descobreix-lo és una exposició sobre els valors culturals, el relleu,

la geomorfologia, la hidrografia, el clima, el medi rupícola, els boscos, els matollars, els prats, el riu, el medi antropogènic, l’aprofitament dels recursos naturals, l’ocupació humana i l’activitat econòmica.

S’ha regulat l’escalada mitjançant diverses zones zonificades amb la implicació de tots els agents involucrats.

Els Agents Rurals han vigilat les àrees més freqüentades, han controlat l’accés de motos al Parc i han fet el seguiment de les autoritzacions emeses pel Parc.

Parc Natural dels Ports

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: Geomorfologia determinada per materials mesozoics d’origen sedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa de fòssils. Destaca un sistema de falles profundes que donen lloc a un relleu abrupte i amb formes variades. Les depressions tancades accentuen els fenòmens càrstics dels Ports (avencs, forats i coves), que són els més importants de les comarques de Tarragona, tant en desenvolupament vertical com horitzontal.— Interès botànic: La situació del massís propicia una gran riquesa i diversitat de vegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i d’interès geobotànic, com la fageda, la més meridional de la península Ibèrica; l’orella d’ós; l’Atropa baetica… També hi destaquen les espècies rupícoles.— Interès paisatgístic: Terra de grans contrastos amb cingles, moles, valls encaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats enlairats; des de llocs típics de zones àrides fins als ambients humits i boirosos de les fagedes, més propis de paisatges centreeuropeus. També hi ha espectaculars formacions rocoses, sobretot a la part septentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, moles del Don, etc.

AdministracióDurant l’any 2004, s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona per un import de 90.1511.

La Junta Rectora ha mantingut reunions cada dos mesos aproximadament i ha aprovat, entre altres coses, la regulació d’activitats esportives i la regulació de l’accés motoritzat.

Durant l’any 2004 s’han renovat la Presidència i els membres de la Junta Rectora.


Infraestructures i conservació

ConstruccionsL’obra més important que ha conclòs ha estat el Centre d’Atenció i Informació del Parc Natural dels Ports a Roquetes (actuació plurianual 2003-2004), que ha començat a funcionar a finals d’any.

Han continuat els treballs d’inventari de les construccions rurals del Parc amb el corresponent catàleg del terme municipal de Roquetes, amb un total de 125 construccions, de les quals 89 són masos i casetes rurals; i la resta són coberts, corrals, paridores, etc.

Altres obres destacables pel que fa al manteniment d’infraestructures han estat els arranjaments de manteniment i d’alguns equipaments en les cases forestals del Parc:— Casa de Cova Avellanes. Nova canalització de subministrament d’aigua i canonades interiors de la casa. Reparació de parets dels serveis i de la cuina. Condicionament de la nova fossa sèptica.— Casa forestal de la Vall. Reparacions del paviment i dels tancaments.— Casa forestal del Prat d’en Rubera (Casa del Rei). Millora del sistema de tancament dels porticons i reparacions exteriors. Destaca la nova balconada de la façana principal.— Casetó del Prat d’en Rubera. S’ha recuperat aquesta infraestructura que era objecte d’actes vandàlics i d’altres usos impropis com la pernoctació. S’han condicionat nous tancaments de portes, finestres i reixes de seguretat. S’ha repujat una mica una de les parets i s’ha construït una nova teulada, i s’ha recuperat així una infraestructura perduda per a l’ús de la brigada de treballs forestals del Parc.— Mas de l’Amat. Ha començat la restauració d’aquest mas emblemàtic dels Ports i patrimoni de la Generalitat de Calalunya. S’han repicat parets i rejuntat posteriorment a l’estil tradicional. S’han reconstruït els elements estructurals bàsics i una nova coberta. La recuperació d’aquesta infraestructura es preveu que serveixi per mostrar un mas tradicional i l’estil de vida que s’hi feia.— Casa forestal de la Fou. Reparacions de tancaments i del subministrament d’aigua.

Àrees de lleureLes àrees de lleure han estat objecte de les tasques bàsiques de manteniment:— Àrea de lleure de la Vall— Àrea de lleure de Lloret— Àrea de lleure de Sant Julià— Àrea recreativa de Sant Roc— Àrea recreativa de Cova Avellanes— Àrea recreativa de la Franqueta— Zona d’acampada de la Franqueta (moreres)— Zona de les fonts del Toscar

S’ha condicionat una nova àrea de lleure al terme de la Sénia. El dia 7 de juny de 2004, amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, es va fer la inauguració oficial de l’Àrea de Lleure de la Fou.

El 24 de maig de 2004, coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs, es va visitar la recentment arranjada font de la Pineda i la zona recreativa de la Franqueta, a Horta de Sant Joan.

Fonts Entre els nombrosos punts d’aigua que hi ha als Ports, s’han fet 43 actuacions de restauració o manteniment. Entre les feines de restauració, a més de la neteja del paratge, s’acostumen a condicionar punts d’abeurada de fusta (bassis) o de pedra, fet que resulta vital per a la fauna de l’entorn.


ItinerarisLes àrees en què s’ha treballat més són les de la font Nova a Alfara de Carles i de la Fou a la Sénia. S’han recuperat i condicionat senders al voltant d’aquestes àrees, que compten amb la senyalització corresponent:— Itineraris de les fonts: font Nova, font de Perera i font de la Vall d’Infern— La Moleta— Font de Domingo— Cova la Roja— Racó del Tabac.

Patrimoni naturalS’ha continuat l’estudi de seguiment de l’efecte de la recuperació de camps de cereals sobre les poblacions d’alguns grups florístics (comunitats vegetals de plantes vasculars) i faunístics (ocells i petits mamífers), i també de seguiment de l’àguila calçada.

S’ha incrementat el fons de citacions florístiques i de comunitats vegetals del sistema d’informació de la flora i la vegetació del Parc Natural, i les bases de dades del Catàleg espeleològic.

Han finalitzat els estudis de caracterització general de les poblacions de quiròpters i d’esquirols del Parc Natural.

S’ha fet l’estudi toponomàstic de les valls d’Alfara de Carles i Paüls.S’ha iniciat el cens i la distribució de tres ocells de la Directiva d’aus (79/409/CEE):

l’àguila daurada, el falcó pelegrí i la gralla de bec vermell; el seguiment de flora vascular d’interès (Atropa baetica, Ramonda myconi, Scabiosa crenata, Spiranthes aestivalis) i de fauna amenaçada (Austropotamobius pallipes, Mauremys leprosa, Lutra lutra). També hem començat un estudi experimental per detectar zones de cria i alimentació de pícids (picot garser gros i picot verd), i sobre els efectes de diferents tractaments silvícoles en el canvi de l’estructura i la regeneració del bosc.

En conveni amb la Universitat de Lleida, el Parc ha donat suport a l’estudi de la cartografia dels sòls i l’avaluació de la distribució actual i potencial de Fagus sylvatica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

S’ha continuat treballant en la caracterització de l’estructura i la distribució de les fagedes.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl grup de voluntaris del Parc Natural, que consta de 13 membres, ha portat a terme les accions següents: — Campanya d’informació adreçada a boletaires— Neteja de les zones amb més pressió turística— Suport a diversos estudis de recerca— Col·laboració en el projecte de planificació de millores i usos de la xarxa de senders.

S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usos de la xarxa de senders del Parc Natural, amb la participació de les parts implicades (ajuntaments, entitats locals, FEEC, etc.), que consisteix en la cartografia georeferenciada dels senders del Parc Natural, una memòria explicativa, i un pressupost aproximat dels costos de manteniment i millora. Aquest document estableix una tipologia d’ús i arranjament dels senders, segons els objectius de planificació i gestió del Parc.

A través de les entitats d’educació ambiental, s’ha desenvolupat el programa educatiu del Parc en els 150 centres d’educació primària i secundària de les Terres de l’Ebre. El mateix programa ha inclòs sortides de camp per a escolars i turistes, xerrades a diversos col·lectius locals i un curs de coneixement del món dels bolets. Amb totes aquestes activitats s’ha publicat el primer opuscle d’activitats del Parc, per fer-ne la difusió necessària.


S’estima que han passat pel Parc 78.000 visitants.S’ha produït una maqueta sobre forex a escala 1:25.000 d’un ampli territori

entre el riu Ebre i la Morella, que porta associat un projecte museogràfic sobre la geografia i història de la zona.

El Parc ha participat de manera molt activa en el Congrés EUROPARC 2004, amb l’assistència al Congrés i l’organització del Post Conference Tour de la regió mediterrània.

A la tardor es va fer un viatge tècnic a Astúries, amb diverses visites, entre les quals va destacar la del Parc Nacional dels Pics d’Europa, que va permetre intercanviar coneixements i experiències amb els serveis tècnics del Parc.

El Parc Natural ha organitzat els cursos següents: Curs sobre la determinació de plantes superiors; curs Coneguem el Parc Natural dels Ports, en el marc de la 24a Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre (Pla de formació permanent del Departament d’Ensenyament); Curs d’iniciació al coneixement de la geologia dels Ports; curs Xarxa Natura 2000: la conservació d’hàbitats i espècies en el marc europeu, en el marc de la 20a edició de l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre. Aquests cursos s’han adreçat a la formació de voluntaris, guies, estudiants i col·lectius professionals.

S’ha col·laborat amb la Universitat de Lleida en dos estudis: Restauració de dues activitats extractives abandonades al terme municipal de Tortosa i Planificació recreativa al terme municipal d’Alfara de Carles.

S’ha creat la Comissió per a la regulació dels descensos a barrancs, amb l’objectiu de fer propostes de regulació, coordinació i seguiment de l’activitat.

El Centre de Documentació ha incrementat el seu fons fins a arribar a 308 llibres, 35 revistes, 86 articles, 42 mapes, 11 vídeos, 22 cd-rom, 29 documents inèdits, 4 jocs, 112 fotografies en paper, 114 diapositives CS i 1.700 fotografies i imatges digitals. Les consultes ateses han estat 76 en sala, 23 en préstec, 18 via correu electrònic, 12 per telèfon i 48 peticions de desiderates. S’ha instal·lat un sistema de seguretat antirobatori de tecnologia acusticomagnètica.

Vigilància Hi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, de normal i d’especial a tota l’àrea protegida i a zones específiques. La guarderia de la Reserva Nacional de Caça de Tortosa-Beseit, tot i dedicar-se a qüestions cinegètiques, també duu a terme tasques de vigilància, atès que coincideixen algunes zones.

Durant l’any 2004, els voluntaris han fet tasques de formació, informació i vigilància durant les temporades de més afluència de visitants, com la temporada dels bolets. Durant l’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a la vigilància i primera intervenció d’incendis forestals, amb un camió 4x4 i dues camionetes descobertes.

Amb el cos d’Agents Rurals, se segueix un pla de coordinació conjunta amb la Reserva Nacional de Caça, amb reunions mensuals per establir prioritats d’actuació i coordinar esforços per vigilar l’espai.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Valors que s’han de protegir— Interès faunístic: Hi ha enregistrades més de 355 espècies diferents, aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de les quals hi nidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern, hi ha una mitjana de 175.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies.— Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha enregistrades unes 735 espècies vegetals, el 80% de les quals són considerades autòctones. Pel que fa a la vegetació, s’han identificat 61 associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari (dos dels quals són d’interès prioritari).


— Interès paisatgístic: Salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera, dunes, platges, ullals, arrossars, horts, badies marines i rius constitueixen un mosaic paisatgístic i aquàtic que canvia la seva coloració en una roda anual.

Línies d’ajuts i indemnitzacions Durant l’any 2004, s’ha concedit un total de 39.066 1 per a diverses activitats i projectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial i per al finançament d’inversions en els espais inclosos al Pla d’espais naturals. S’ha aprovat un total de 5.753 1 en concepte d’indemnitzacions a propietaris de finques de cultius d’arròs per danys causats per espècies protegides.

Patrimoni natural

Protecció i recercaS’han fet les actuacions següents: — Censos d’ocells nidificants, gavines i xatracs, garsa de mar, capó reial, perdiu de mar, agró blanc, flamenc i hivernants, i censos quinzenals d’ocells aquàtics a les basses del delta amb el corresponent seguiment de l’evolució anual de les principals espècies cinegètiques— Seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya, i elaboració de censos aeris de les parelles reproductores i dels polls voladors— Seguiment de les caixes niu per a ratapinyades i per a xots (Ottus scops) instal·lades a l’illa de Buda— Seguiment i control de predadors de les colònies de cria d’ocells aquàtics, i recollida de mostres per a l’estudi d’intoxicació per plom i infecció per arbovirus — Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una campanya de cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet i tortuga d’estany— Elaboració d’una cartografia de les comunitats vegetals— Redacció d’un estudi de les papallones diürnes (BMS); treball de camp de l’atles d’ocells nidificants i de l’atles d’amfibis i rèptils; estudi de les poblacions de tortugues aquàtiques al Delta, i estudi sobre la població de ratapinyades a l’illa de Buda— Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits.

Control i restauració d’ecosistemes i recuperació d’espèciesCria en captivitat de la tortuga d’estany (en van néixer 22 exemplars), i també de peixos amenaçats: fartet i samaruc per a manteniment dels estocs i repoblacions.

NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS L’ANY 2003

NOMBRE D’ANIMALS INGRESSATS

Ocells 494

Rèptils 170

Mamífers 12

Total 676

ESTAT DELS ANIMALS DURANT L’INGRÉS

ESTAT NOMBRE D’ANIMALS

Morts 168

Morts en el tractament 127

Alliberats 108

Destinats a projectes de conservació 189

Pendents de resultats 84

Total 676


Anellament científic d’ocellsS’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells passeriformes durant la primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Català d’Anellament. També s’ha fet l’anellament amb anelles de PVC de: — Polls de capó reial (Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda per seguir l’evolució d’aquesta espècie al delta— Polls de gavina corsa (Larus audouinii) i polls de gavina capblanca (Larus genei) de les colònies de cria de la punta de la Banya— Polls de xatrac comú (Sterna hirundo), xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i agró blanc (Egretta garcetta)— Polls de flamenc (Phoenicopterus roseus).

Educació ambiental, divulgació i ús públicA les oficines d’informació del Parc Natural ubicades a Deltebre i a la Casa de Fusta, s’han atès:

NOMBRE DE VISITANTS ATESOS EN LES OFICINES D’INFORMACIÓ DEL PARC DURANT L’ANY 2004

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 50.156 47%

Resta de l’Estat 34.150 32%

Resta d’Europa 21.344 20%

Resta del món 1.067 1%

Total 106.717 100%

Cal sumar a aquesta xifra les dades de les oficines de turisme del conjunt del delta que també donen informació del Parc Natural, cosa que dóna un total de 145.422 persones. Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que visita el parc, amb un total aproximat de 855.500 persones.

El nombre de persones que han entrat a l’Ecomuseu ha estat de 36.750, i, a la Casa de Fusta, de 17.097. Els itineraris no escolars amb guia han acollit un total de 5.975 persones. Els grups sense acompanyants han sumat un total de 12.487 persones.

Així mateix, s’han organitzat diverses activitats: — Dia Europeu dels Parcs— Dia Mundial dels Ocells (1r Concurs d’identificació d’ocells)— Sortides de camp diverses — Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de Deltebre (500 tamarius plantats per 100 escolars al Garxal)— Participació en els salons infantils de la Setmana Santa d’Amposta i d’Ulldecona, i de Nadal de Deltebre.

I també s’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del Parc Natural.L’oferta pedagògica ha consistit en estades de 3 i 5 dies utilitzades per un total

de 3.570 alumnes. Les escoles del Delta hi han participat amb sortides de 328 grups i un total de 6.726 alumnes. Hi ha hagut 149 grups d’itineraris escolars amb un total de 5.892 alumnes. Finalment, s’ha dut a terme un programa escolar als col·legis del Delta relacionat amb els ambients naturals i les activitats humanes al delta.

S’han impartit 5 cursos de formació: Patrimoni cultural al delta, Meteorologia bàsica, Identificació de plantes, Visió multidisciplinària del delta i Iniciació a la fotografia de natura.

Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 240 persones i s’han fet 240 préstecs. S’han donat d’alta 588 publicacions.


Parc dels Aiguamolls de l’Empordà

Valors que s’han de protegir— Interès zoològic: Importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de vertebrats (especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats.— Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones humides, amb presència d’espècies molt rares.— Interès paisatgístic: L’escassetat i raresa de les zones humides a escala mundial donen a aquest indret un gran interès paisatgístic.

AdministracióDurant l’any 2004, es va concedir un ajut directe a un propietari d’una finca del Parc per repoblar sis quilòmetres de marges de closes i camins, per un import de 10.216 1.

Com a actes més destacats es va participar en: — 19 a 22 de maig - Seminari de gestió ambiental— 9 a 12 de juny - Reunió de la Comissió de Preparació d’Europarc— 29 de setembre a 3 d’octubre - Participació en les Jornades d’Europarc.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicVan continuar les actuacions de millora dels sistemes naturals amb els treballs següents:— Controlar les jonqueres a les closes del Mas Blanc— Mantenir la senyalització amb fites de fusta a l’itinerari de la Massona— Continuar el control de la vegetació a les dunes de la platja de Can Comes— Plantar perimetralment 300 arbres a l’est de l’estany Europa.

Programa de gestió de la flora i la vegetació— Seguiment cartogràfic de l’evolució de la vegetació de la Reserva Natural Integral de les Llaunes (segona fase)— Cartografia digital de la vegetació del marge dret de la Gola del Fluvià.

Programa de gestió de la faunaCom en els darrers anys, s’han continuat censant les poblacions d’ocells aquàtics que nien habitualment al Parc (Estació Ornitològica del Parc), i també els ocells aquàtics hivernants. També s’han fet els seguiments ornitològics setmanals a les zones objectes de gestió.

Es van dur a terme els treballs següents:— Estudi de seguiment de les poblacions de papallones— Campanya d’anellament d’ocells Piccole Isole— Campanya d’anellament d’ocells en el marc del Programa Sylvia— Estudi i seguiment de la població de daina (Dama dama)— Estudi i seguiment de la població de senglar (Sus scrofa)— Anàlisi de l’alimentació del senglar (Sus scrofa)— Pla de seguiment, conservació i gestió de les poblacions de quiròpters al Parc— Informe del grup taxonòmic dels odonats— Seguiment de la població de bitó— Estudi de les poblacions d’amfibis— Mapa de les zones d’aiguamoll d’interès per raó dels invertebrats aquàtics— En el centre de fauna, s’han rebut 499 animals, 416 aus, 31 mamífers i 52 rèptils.


Infraestructures i serveisEs van realitzar els projectes següents:— Redactar el projecte de les comportes del rec del Mig i les Robines— Instal·lar comportes a l’estany Europa i construir motes al voltant del camp de Viladamat— Arrencar joncs a la closa del Cortal Blanc (Closa Salabrosa). Fer una tanca perimetral, de fusta, als estanys del Matà— Abonar la taxa de la llicència d’obres per a la comporta del rec del Mig— Obrir una porta al Centre d’Informació del Cortalet vers la Sala de Projeccions— Pavimentar el magatzem del Mas Matà— Delimitar límits al final de la Massona— Traslladar terres al nou emplaçament de l’aparcament del Mas Matà— Condicionar el camí de bicicletes i replè de l’aparcament del Mas Matà amb balastre procedent dels camins antics existents a la zona— Arrencar dues hectàrees de joncs, i desbrossar i apilar la brossa a les closes de l’itinerari de Can Turies— Acabar les obres del projecte de rehabilitació del Mas Matà— Reformar l’observatori Fages de Climent— Muntar un pont amb baranes de fusta tractada a l’autoclau al rec de Cap de Terme i desmuntar i muntar una passera a l’observatori de Can Turies— Tancar la delimitació de l’aparcament Matà— Canviar la caldera del centre d’Informació.


NOMBRE DE VISITANTS ATESOS EN LES OFICINES D’INFORMACIÓ DEL PARC DURANT L’ANY 2003

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS NOMBRE DE VISITANTS PERCENTATGE QUE REPRESENTA

Catalans 36.108 69,7%

Resta de l’Estat 4.280 8,3%

Resta d’Europa 11.123 21,5%

Resta del món 268 0,5%

Total 51.779 100%

En el centre d’informació, s’han continuat aplegant les dades de l’estació meteorològica tres cops al dia i passant les dades als diferents mitjans de comunicació.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: Geomorfologia d’origen glacial sobre roques granítiques, valls en U, circs i agulles. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos de rebliment (zona d’Aigüestortes).— Interès faunístic: Hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la marta, el tritó pirinenc, etc.— Interès botànic: Gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i ben conservats d’avet i de pi negre.— Interès paisatgístic: Impressionant relleu que compta amb més de 200 estanys i paratges tan emblemàtics com els Encantats o el planell d’Aigüestortes.

AdministracióS’han emès 63 informes i s’han repartit 335 targetes de veïns, 98 de servei de transport públic, 5 de propietaris, 49 de vehicles de servei i 6 per a minusvàlids.


S’han donat i fet el seguiment de 6 permisos especials d’obres, 34 d’investigació, 36 de fotografia i 24 d’altres (sobrevol i curses).

Millora ruralPer al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va atorgar 3 ajuts directes a ajuntaments amb un import de 47.415,23 1.

Es van presentar 153 expedients d’ajuts a l’empara de la Resolució de 28 de gener de 2004, de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, per la qual es convoca la concessió de subvencions públiques estatals en les àrees d’influència socioeconòmica dels parcs nacionals per a l’any 2004, que es desglossen en 30 d’entitats locals, 60 d’empreses i empresaris autònoms i 63 de particulars i entitats sense ànim de lucre.

Els pagaments derivats de convocatòries anteriors corresponents a aquesta anualitat han estat els següents:

IMPORTS CONCEDITS AMB CÀRREC A L’EXERCICI 2004

TIPUS DE BENEFICIARIS IMPORT

Entitats locals 947.677,74 1

Empreses i empresaris autònoms 62.660,99 1

Particulars i entitats sense ànim de lucre 121.675,04 1

Total 1.132.013,77�

Patrimoni naturalEs van fer els censos poblacionals de l’espècie isard a l’àmbit del Parc Nacional estricte (excepte la zona de Caldes) amb el mètode de batudes simultànies, per mitjà del qual s’ha obtingut la xifra total de 1.007 observacions, i una densitat resultant de 9,46 exemplars per ha. Les dades han permès concloure que la població és estable dins el territori del Parc Nacional. A la zona perifèrica (excepte la val d’Aran), s’han comptat 922 exemplars.

També es van fer els censos de l’èxit reproductor del gall i es van localitzar 40 femelles amb 29 polls, amb un èxit reproductor de 0,74 polls per femella.

Es va fer el seguiment de l’èxit reproductiu de la perdiu blanca mitjançant el mètode de les batudes en línia amb un resultat de 43 adults amb 10 polls i 0,23 polls per adult. També es van fer de nou censos de l’èxit de reproducció en època de zel en 762 ha i es van escoltar 48-49 mascles.

Ha continuat el seguiment de l’àguila daurada, que és un dels principals depredadors i controladors d’altres espècies dins l’espai natural protegit.

Pel que fa al trencalòs, com cada temporada es va col·laborar amb el Pla de recuperació de l’espècie en l’àmbit de l’Estat espanyol mitjançant el seguiment acurat de tots i cadascun dels territoris vinculats a l’espai i la zona d’influència. Dels 6 territoris controlats van èxit 2, amb 2 polls volats de 5 intents de reproducció.

S’ha contractat el treball d’inventari de papallones diürnes del Parc Nacional que ha constatat la presència d’un total de 100 espècies de lepidòpters diürns i 21 noves espècies respecte a aquest mateix treball.

Han començat els treballs de camp del projecte Estimació de la població de porc senglar al Parc Nacional.

S’ha fet la primera revisió de l’inventari ecologicoforestal del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S’hi han trobat 79 parcel·les; les no trobades han estat per desaparició per accidents naturals (allaus, corriments de terra, despreniments). S’han replantejat les 16 parcel·les no trobades i s’han replantejat 15 de noves a la zona ampliada de Caldes, i la creació d’un banc de dades de fauna.


En l’àmbit de la gestió forestal, s’han fet els controls de la població de processionària, de la qual hi ha hagut un grau més alt d’afectació, i el trampeig i seguiment d’Ips acuminatus Gyli en col·laboració amb el Servei de Protecció de Forests contra Agents Nocius del Ministeri de Medi Ambient. S’ha fet l’ordenació de les forests L-1105 i L-1101.

Quant a seguiments ambientals, s’ha fet el seguiment de la qualitat de l’aigua de les fosses sèptiques dels refugis, i la redacció de l’estudi de viabilitat de creació del banc de llavors del Parc Nacional.

Pel que fa a prevenció d’incendis forestals, s’han fet tractaments silvícoles segons el Pla de prevenció d’incendis, s’han revisat els punts d’aigua i s’han fet treballs d’actuació immediata i vigilància d’incendis.

S’han recollit i enretirat escombraries del Parc i la zona perifèrica de protecció a les àrees de gran freqüentació.

Pel que fa a la restauració de zones degradades, s’han eliminat infraestructures hidroelèctriques a la Vall Fosca i senders de 5è ordre i s’han restaurat dreceres i zones erosionades al Portarró, i l’empresa Endesa Generación ha retirat la línia elèctrica d’Espot a Sant Maurici.

Infraestructures i equipamentsDurant tot l’any 2004, s’ha treballat amb l’empresa Soluziona, adjudicatària dels treballs inicials per a la redacció i implantació de la ISO 14001 als diferents parcs nacionals.

S’ha finalitzat la instal·lació del projecte expositiu de la casa de Boí i s’ha iniciat la instal·lació del museu de pastors de Llessui.

S’ha renovat la teulada del xalet-refugi d’Aigüestortes, i s’han fet manteniments diversos als punts d’informació i garatges del Parc.

S’ha millorat l’enllumenat amb plaques solars de la cabana de pastors de Llessui i s’ha instal·lat un pas canadenc als Clots de la Bassa.

Pel que fa a refugis, s’ha fet el terra amb fusta del menjador del refugi del pla de la Font i s’ha fet el manteniment de les fosses sèptiques.

Pel que fa a la millora de la xarxa viària, s’han reparat 35 km de pistes de la zona perifèrica, i s’ha iniciat la millora de talussos de la pista de serra del Rei.

S’han fet treballs de reforç de l’enjardinament a l’aparcament de la Molina, i de delimitació de places d’aparcament al Gerdar i el pla de la Font.

Quant a infraestructures d’ús públic, s’ha construït un nou mirador a Sant Esperit; s’han millorat les sendes de ruta de l’isard i el camí de la cascada; s’ha millorat el camí dels Enamorats i trams del camí de Llebreta a Aigüestortes, i s’han construït els ponts de Monestero i Cabanes.

S’ha millorat senyalització diversa i s’ha col·locat un nou plafó del Parc a l’estany Gento.

RecercaS’ha fet l’inventari de detall dels recursos arqueològics i s’ha aplicat un SIG per a la descripció de l’evolució de la població de marmota alpina.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEnguany, la xifra total de visitants al Parc Nacional ha estat de:

VISITANTS DEL PARC NACIONAL

XIFRA VISITANTS ANY 2003 XIFRA VISITANTS ANY 2004 % VARIACIÓ 2003-2004

297.009 284.799 -4%

Aquesta disminució de visitants es reparteix entre els dos sectors al llarg de tot l’any, i coincideix amb un descens generalitzat de visitants a les comarques de muntanya de la zona d’influència del Parc.


No obstant això, l’estimació de visitants que entren fora d’horari de control o pels colls i passos de muntanya fa elevar la xifra a 341.800 persones.

Per segon any consecutiu, s’han extret també dades dels comptadors de persones instal·lats en diferents camins i accessos. De moment, les dades obtingudes no s’han introduït dins de les estadístiques de visitants a causa del seu caràcter experimental; malgrat això, és important remarcar que aquestes dades permeten obtenir dades concretes sobre la freqüentació en diferents indrets que, d’altra banda, es poden aplicar a la gestió d’aquest espai natural.

Gràcies a aquest programa experimental, s’ha pogut saber per exemple el nombre de visitants de la vall de Gerber a la zona perifèrica (12.471 de juny a octubre), de la vall de Peguera (7.975 de juny a octubre) o de la vall de Besiberri (8.122 de maig a setembre).

A les cases del Parc de Boí i Espot han estat ateses un total de 63.522 persones. El centre d’informació de l’estany Gento (Pallars Jussà), situat en l’edifici existent al costat de l’estació superior del telefèric, va funcionar a ple rendiment del 15 de juliol fins al 30 de setembre, data en què el telefèric deixa de prestar el servei de transport de viatgers. El nombre total de persones ateses en aquest centre va ser de 6.034, amb un augment absolut de 1.768 persones respecte a l’any passat (40% més).

Els centres d’informació de Llessui i de València d’Àneu, situats al Pallars Sobirà, van obrir del 15 de juny al 15 d’octubre i del 15 de juliol al 5 d’octubre, respectivament. El nombre de visitants a aquests dos centres va ser de 1.207 i 1204, respectivament.

ITINERARIS REALITZATS DURANT L’ANY 2004

SECTOR DE L’ITINERARI NOMBRE D’ITINERARIS NOMBRE DE PERSONES ATESES

Aigüestortes 78 1.526

Sant Maurici 70 1.001

Total 148 2.527

D’aquests, destaquen 24 itineraris monogràfics amb 178 assistents, on es van tractar els temes següents: “Muntanyes verdes”, ”Temps de lluna plena”, “Boscos de colors”, “Altres indrets“, ”A quatre potes”, “Quin cel més estrellat”, “Anem al Portarró” i “Estanys d’alçada”.

Sota el títol genèric de “Caminem sobre la neu” es van efectuar un total de 17 itineraris amb raquetes de neu entre els mesos de desembre i abril, amb 170 persones ateses. L’elevat risc d’allaus durant molts dies de l’hivern va fer suspendre algunes de les sortides programades.

S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals El Parc i les escoles, amb el qual es vol donar a conèixer el Parc als escolars de la zona d’influència; també es va organitzar el Dia Europeu dels Parcs amb visites d’escolars de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà, que van comptar amb la participació de 273 nens i nenes.

Es van fer un total de 15 xerrades a col·lectius diversos, entre els quals destaquen escolars, universitaris i associacions diverses locals i no locals. També es va participar en un total de 20 fires en col·laboració amb patronats de turisme de les comarques de la zona d’influència.

Es van organitzar els cursos Meteorologia per a tothom, a l’observatori meteorològic de Sort en col·laboració amb el Servei de Meteorologia de Catalunya i la Secretaria General de l’Esport; Els estanys del Pirineu, en col·laboració amb el Centre de Capacitació Agrària del Pallars; Els ratpenats del Parc Nacional, conjuntament amb la Institució Catalana d’Història Natural, i Conducció de persones amb disminucions físiques en el medi natural, en col·laboració amb el Centre Nacional d’Educació Ambiental (CENEAM).


A Espot (Pallars Sobirà), va tenir lloc el XII Curs de guies interpretadors del Parc Nacional, dedicat als joves de la zona. Es van dur a terme també dos camps de treball dedicats a la recerca i la col·laboració amb el Parc al sector de Sant Maurici, amb un total de 50 participants.

Ha continuat el Programa de voluntariat de l’Organisme Autònom Parcs Nacionals i SEO Birdlife, amb la presència de 24 participants, que van realitzar seguiments i censos de la fauna del Parc. També va comptar amb la presència de tres voluntàries del Servei Voluntari Europeu de l’1 de maig al 30 d’octubre.

Al llarg de l’any, s’ha dut a terme un total de 10 exposicions en diversos equipaments com ara a les cases del Parc, els centres complementaris d’informació locals socials i els ajuntaments, amb temàtica diversa relacionada amb el Parc, espècies protegides, educació ambiental, etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicions, cal destacar Concurs de fotografia del Parc Nacional, edicions X i XI; Imatges d’Aigüestortes i Sant Maurici; Aigüestortes i Sant Maurici: un paradís per a la fauna; De 0 a 3.000 metres; El Pla rector, una eina de gestió; Un Parc per a descobrir; Fauna amenaçada del Pirineu; Art del Pirineu, i Imatges pirinenques: el llegat de Violant i Simorra.

Un total de 13.426 persones van assistir als passis d’audiovisuals a les cases del Parc de Boí i Espot. Es van editar dos números nous del butlletí del Parc El Portarró, la Guia d’Autoprotecció del Visitant i diversos fulletons d’itineraris.

VigilànciaLes patrulles del cos d’Agents Rurals han dut a terme 1.139 actuacions, d’entre les quals 34 van ser denúncies. Conjuntament amb els grups de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat, han evacuat 44 persones. I el SEPRONA va denunciar un abocament.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: És el conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica, amb més de 30 cons volcànics i llurs colades basàltiques.— Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació, amb presència d’espècies endèmiques i molt rares. Existència de boscos relictuals de roure pènol.— Interès paisatgístic: La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana rica i respectuosa.

AdministracióS’han dut a terme els treballs principals de la revisió del Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa que han donat lloc a un primer document de Bases, objectius i criteris per a la revisió del Pla especial. Sobre aquest document, ha finalitzat la primera fase del procés de revisió amb la presentació del primer esborrany del nou Pla especial. S’ha iniciat paral·lelament el procés de participació pública i institucional.

En l’àmbit del planejament urbanístic, cal destacar el seguiment i la coordinació dels treballs de revisió del Pla especial en relació amb el Pla director territorial de la Garrotxa, també en fase d’elaboració.

El seguiment del procés de planificació del desenvolupament del sector industrial La Plana a Sant Feliu de Pallerols, i el seguiment ambiental de les obres d’urbanització del sector industrial Begudà II a Sant Joan les Fonts, han estat les tasques més destacables pel que fa al desenvolupament del planejament urbanístic.

Pel que a les infraestructures, el PNZVG ha mantingut el seguiment i control ambiental en fase d’explotació de la nova autovia A-26 i del nou gasoducte Castellfollit de la Roca-Sant Joan de les Abadesses per mitjà de la col·laboració del seu equip de gestió amb l’assistència tècnica ambiental de l’obra. Així mateix, el Parc


ha participat activament en el procés de planificació de la futura variant de Sant Feliu de Pallerols i en la comissió de concertació i control del nou eix viari Vic-Olot.

Els dies 14 i 15 de gener de 2004, el PNZVG va superar amb èxit l’auditoria que certifica que el sistema de gestió de la qualitat del Parc compleix tots els requisits de la norma de qualitat ISO 9001:2000. També va superar amb èxit el dia 18 d’agost de 2004 la primera auditoria de seguiment de la certificació Q de qualitat de l’ús públic dels espais naturals protegits de l’Estat espanyol, promoguda pel Ministeri d’Economia.

Pel que fa a la Carta europea de turisme sostenible als espais naturals protegits, ha continuat la seva aplicació al Parc a fi de complir el programa d’actuació presentat amb la candidatura. D’entre les actuacions dutes a terme, destaca la col·laboració amb Turisme Garrotxa per a la realització del Projecte de senderisme de la Garrotxa, que enguany ha suposat la redacció d’un manual de gestió de la xarxa de senders i la creació de la imatge gràfica del Projecte. També s’ha cartografiat la xarxa definitiva i s’han definit les actuacions de millora a la xarxa. Els ajuntaments han iniciat els tràmits per a la seva catalogació com a camins públics. També ha continuat l’acreditació de nous establiments com a punts d’informació del Parc i la formació per als establiments acreditats.

En l’àmbit de les relacions externes, l’equip de gestió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha tingut un paper destacat en els treballs d’organització de la conferència i l’assemblea general de l’any 2004 de la Federació de Parcs Nacionals i Naturals Europeus (Europarc 2004), que va tenir lloc a Roses, del 29 de setembre al 3 d’octubre.

Enguany, s’han atorgat 6 subvencions directes a ens locals que sumen un total de 98.400 1 i 1 subvenció directa a una entitat sense ànim de lucre per un import de 24.040,48 1.

Millora ruralS’han subministrat 3.148 tones de material de subbase al veïnat per mantenir els camins de la xarxa viària rural amb un cost de 24.040,48 1.

S’han pavimentat 1.620 m lineals de camins rurals als municipis de Santa Pau, Sant Joan les Fonts i Sant Feliu de Pallerols, amb un cost total de 84.513,62 1.

Han finalitzat les obres corresponents a l’enderroc de Can Passavent, amb un cost global de 197.274 1.

Han finalitzat les obres corresponents a la millora del sanejament de l’equipament de Can Jordà, amb la instal·lació d’una fossa sèptica compacta i un sistema de depuració terciari, amb un cost global de 8.891,15 1.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicL’any 2004 es va poder comptar, per primera vegada, amb un assessorament tècnic extern pel que fa a la gestió de la geologia en general i del vulcanisme en particular. Aquesta circumstància ha servit, com s’ha demostrat al llarg d’aquest primer any, per potenciar determinats aspectes de la recerca, la gestió i la divulgació del que és, sens dubte, el principal atractiu natural d’aquest espai natural protegit.

També ha estat interessant la col·laboració entre la Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu dels Volcans a l’hora de preparar projectes d’investigació d’interès comú. Així, s’ha treballat en un interessant projecte que relaciona prehistòria i vulcanisme, en què s’encabeix la possibilitat de treballar la geocronologia d’aquesta zona.

Pel que fa a la gestió de les aigües, convé destacar que els aqüífers del Parc Natural de la Zona Volcànica estan més protegits des del passat mes de desembre. El Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en


relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, inclou els aqüífers al·luvials volcànics del Parc i de la seva àrea d’influència hidrològica. Les dades aportades pel Parc Natural a partir del Programa d’estudi i seguiment del sistema hidrogeològic que duu a terme, de manera ininterrompuda, des de 1994 han estat molt importants per assolir aquesta declaració. Aquest Programa, que compta amb la col·laboració de la Unitat d’Hidrogeologia i Geodinàmica Externa de la UAB, el SIGMA, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i l’Agència Catalana de l’Aigua, consisteix, fonamentalment, en l’establiment d’unes xarxes de control de les aigües subterrànies, tant pel que fa a la piezometria com a la qualitat química. La tendència observada posava de manifest un increment de les concentracions mitjanes de nitrats. La declaració de zona vulnerable pot significar un pas molt important per reconduir aquesta tendència negativa i millorar la qualitat de les aigües subterrànies del Parc i de la seva àrea d’influència.

Programa de gestió de la flora i la vegetacióTal com es va fer amb el vulcanisme l’any 1999, enguany s’ha redactat l’Estratègia per a la gestió de la flora i la vegetació del Parc Natural, una eina molt interessant per, a partir d’una anàlisi de l’estat actual de coneixement, definir i prioritzar les futures actuacions relacionades amb la flora i la vegetació. El fet que aquesta eina s’hagi elaborat paral·lelament a la revisió del Pla especial ha permès d’incorporar importants millores en aquest Pla.

Programa de gestió forestalPer desè any consecutiu, s’ha contractat una empresa de treballs forestals per realitzar les tasques de manteniment i millora silvícola dels boscos gestionats directament pel PNZVG, és a dir, s’ha actuat en finques públiques o en conveni.

Amb el suport de dos tècnics especialistes (contractats amb el DMAH mitjançant un Pla d’ocupació), s’ha continuat treballant el Catàleg dels boscos madurs del Parc Natural.

També s’ha continuat treballant l’Inventari forestal en l’àmbit de finques privades a fi de completar l’Inventari forestal general del Parc.

S’han iniciat els contactes amb els diferents sectors implicats en la gestió forestal de la serra de Sant Julià. Es pretén fer una gestió conjunta de petites finques forestals per analitzar-ne les necessitats i fomentar el sector a partir de l’agrupament de propietaris, els quals sumen un total de 1.081 ha de superfície forestal.

Programa de gestió de la faunaDes de fa uns quants anys, la fauna és un dels grups més estudiats en aquest espai natural protegit. Afortunadament, s’han mantingut els diversos seguiments de grups i espècies, tant d’invertebrats com de vertebrats, circumstància que fa que, en més d’un cas, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa representi l’espai de Catalunya que en disposa d’un registre de seguiment més llarg. Es vol apuntar com a significatiu l’estudi de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el cens hivernal de picot garser petit (Dendrocopos minor), una espècie d’interès, i l’inici, com a novetat, del Pla de recuperació del cranc de riu (Austropotamobius pallipes), una espècie amenaçada a tot Catalunya que a la Garrotxa presenta les darreres poblacions relictuals.

Programa de gestió agropecuàriaDesprés d’anys de consolidació, el Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà, que acull diverses varietats tradicionals d’arbres fruiters amenaçades en el conjunt de Catalunya, ha ampliat la seva superfície en 2 hectàrees més de terreny. Això permetrà d’incorporar a aquesta valuosa col·lecció el material recollit en una nova prospecció etnobotànica per la comarca, la qual ha posat de manifest l’extrem grau d’amenaça que pateix aquest patrimoni vegetal domèstic.


En aquest mateix sentit, cal remarcar la col·laboració del Parc Natural en el projecte de millora de la varietat tradicional de la tavella brisa, un fesol propi de la zona de Santa Pau que es vol recuperar. Aquest projecte és un exemple de col·laboració entre el Parc i l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, una entitat local preocupada per la conservació del patrimoni local.

Programa de restauració i millora d’hàbitats naturalsIgual que en anys anteriors, però potser sense cap actuació tan significada com la darrera ampliació dels estanys de Jordà (Santa Pau), s’han mantingut les finques públiques, pròpies o gestionades, amb la finalitat de millorar-ne el grau de conservació i ampliar, allà on sigui possible, aquells hàbitats o comunitats vegetals de presència reduïda en el Parc.

En aquest sentit, cal destacar les actuacions de conservació en els aiguamoixos de la Deu i de l’entorn dels estanys d’en Broc.

Educació ambiental, divulgació i ús públicCom a tasques informatives, s’ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, amb una participació activa de 700 persones que van opinar sobre la necessitat de regular amb una normativa (revisió del Pla especial) les activitats que es duen a terme al Parc Natural amb l’objectiu de conservar-lo. A més, ha continuat el programa informatiu MAGMA amb 38 emissions per Ràdio Olot.

El Programa Visc entre volcans oferia enguany 24 activitats (xerrades i sortides naturalistes i culturals) coorganitzades amb 5 ajuntaments i 13 entitats socioculturals. L’assistència ha estat de 348 participants, amb una mitjana de 3 h/persona.

El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat en les seves quatre línies d’actuació: dissenyar i elaborar 4 materials nous, reconvertir activitats adaptant-les a les necessitats del personal docent, assessorar les Escoles Verdes de la comarca que ho sol·liciten i continuar l’execució dels 14 materials curriculars elaborats anteriorment. Durant aquest any, s’han dut a terme 65 activitats amb 1.870 escolars locals i 17 centres docents de la comarca, amb una mitjana de 15 h/alumne.

S’ha organitzat la 5a edició dels premis de dibuix Una postal per al Parc Natural, per a educació primària, amb un total de 1.027 participants de 13 centres escolars locals.

Per a la població local, també s’han organitzat 2 activitats d’educació ambiental en el lleure (casals) amb un total de 20 assistents i una mitjana de 24 h/alumne.

El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha estat de 62.095, i, d’aquestes, 36.346 visitants han estat informats personalment.

La xarxa de punts d’informació comarcal formada per establiments turístics que s’han acreditat com a Punts d’Informació del Parc Natural, amb l’objectiu de millorar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en la gestió del turisme, ha passat de 23 a 31 equipaments. Aquests establiments participen en aquesta experiència coordinada pel PN i Turisme Garrotxa, i han atès un total de 105.006 persones.

L’oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada per un total de 6.812 persones. Això ha suposat 393 serveis de guiatge, i atendre 144 centres d’ensenyament i grups diversos, amb una mitjana de 6 h/alumne.

El Programa d’educació ambiental Descobreix la Garrotxa, coorganitzat amb Turisme Garrotxa i Verd Volcànic, ha ofert 180 sortides i 30 excursions guiades a 19 indrets diferents per tota la Garrotxa i durant tot l’any; hi han participat 1.148 persones. Aquest programa ha tingut la participació de Verd Volcànic, l’Associació d’Hostaleria de la Garrotxa, l’Associació d’Allotjament Rurals de la Garrotxa, els punts d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i 11 ajuntaments.

S’ha organitzat la 5a edició del Curs de guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb 11 inscrits per obtenir el certificat, i s’han fet 4


sessions formatives i 1 sortida amb els col·lectius d’educació ambiental que treballen en l’àmbit del Parc.

Quant al Centre de Documentació, ha atès un total de 517 consultes (un 52% s’han resolt mitjançant correu electrònic, cosa que representa un 6% d’augment respecte a 2004) i ha inventariat i/o catalogat 497 documents.

També en destaca l’actualització constant de la web del Parc, que ha rebut segons el nou sistema de recompte un total de 168.422 visites, amb la qual cosa és la segona web més consultada dels parcs de la Generalitat, després d’Aigüestortes. L’apartat més consultat és el d’activitats, que acapara un 38,48% de les visites.

La Biblioteca Digital també ha crescut selectivament, tant en l’apartat d’imatges com de textos, en un 5% aproximadament, i ja supera els 200 documents textuals electrònics a text complet i 520 imatges digitals.

Això fa que es pugui parlar d’un Centre de Documentació híbrid, que ofereix els serveis en sala d’una biblioteca convencional combinats amb serveis cada cop més virtuals.

Pel que fa a la difusió, s’ha actuat en diferents nivells: el Centre de Documentació mateix mitjançant consultes, intercanvis, web, etc., la informació sobre el Parc Natural, i, també, més àmpliament, s’ha participat i col·laborat activament en l’actualització de la web del Congrés europeu d’ENP: Europarc 2004 (els continguts de la qual es van presentar en català, castellà i anglès). També en el Bulevard de les Experiències es va aprofitar l’oportunitat històrica que oferia aquest Congrés per difondre els nostres centres de documentació a escala europea.

Com a activitats de dinamització, cal destacar les habituals de suport als projectes del Parc i de coordinació amb els arxius i biblioteques locals, i també amb els centres de documentació del DMAH; però sobretot cal destacar-ne actuacions en l’àmbit català (com la participació en la confecció del fulletó de la Xarxa de CDENP de Catalunya, en col·laboració amb el DMAH i la Diputació de Barcelona) i espanyol (amb la participació en la coordinació del 3r Seminari de CDENPMA, que va tenir lloc al Parc Natural del Señorío de Bertiz, Navarra).

VigilànciaLa patrulla del Servei de Vigilància ha recorregut un total de 34.929 km i ha dedicat un total de 5.856 hores a dur a terme les tasques de vigilància, inspecció, suport, seguiment, reunions, notificacions i formació.

La Cooperativa la Fageda, empresa contractada pel Parc Natural, ha continuat fent tasques de manteniment, retirada de deixalles i petites actuacions d’estassada i dall. El Servei de Manteniment propi ha dut a terme diverses tasques en els espais propis o gestionats directament pel Parc Natural.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: Geomorfologia de gènesi glacial actuant sobre roques cambroordovicianes i devonianes (esquists, granits, llicorelles i roques carbonatades), afloraments quarsítics i roques d’origen volcànic, valls en U, circs glacials, cubetes de sobreexcavació i retroexcavació glacial, dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos de rebliment, entre els quals l’estany glacial més extens de Catalunya (Certascan). Fenòmens càrstics destacables com la cigalera de l’Obaga de Valeran (-320 m).— Interès botànic: Diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana i mediterrània, amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet. Boix grèvol, flor de neu. Representació important de molleres i torberes. 22 hàbitats d’interès comunitari. — Interès faunístic: Hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru, la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu


blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc. Conté la població més nombrosa de gall fer de l’Estat espanyol. Presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi exclusiu del Parc Natural. Abundància d’espècies d’interès cinegètic (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina i senglar). Parcialment, zona d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000.— Interès paisatgístic: Diversitat de paisatges d’alta i mitjana muntanya, amb abundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i bosc, nuclis de bordes...) i 29 estanys glacials. Destaquen llocs emblemàtics com Bonabé, vall d’Àrreu, Noarre, pla de Boavi, pla de Boet, la Pica d’Estats, bosc de Virós, i vall de Santa Magdalena.— Interès cultural: Extens patrimoni cultural, especialment d’art romànic, i presència important de bordes, cabanes i pletes lligades a l’explotació ramadera extensiva de les pastures del Parc.

AdministracióS’ha contractat l’equip de gestió del Parc Natural (dos tècnics superiors, un tècnic mitjà i una auxiliar administrativa) i s’ha muntat l’oficina tècnica provisional en uns locals cedits per l’Ajuntament de Llavorsí. Concretament, s’ha instal·lat el mobiliari, l’equipament informàtic, l’equipament d’ofimàtica i la telefonia, i s’han fet els tràmits per al funcionament del Règim d’Autonomia Econòmica. També s’han adquirit per rènting 1 vehicle furgoneta i 2 vehicles 4x4.

S’ha posat en marxa el Registre Únic mitjançant SARCAT, amb 404 registres d’entrada i 176 de sortida.

Pel que fa als òrgans rectors, s’ha constituït la Junta Rectora, amb l’elecció del president i la celebració de 3 reunions. També s’ha definit la composició de la Comissió Permanent i se n’ha fet la primera reunió. Així mateix, s’ha fet una preselecció i s’ha enviat una carta d’invitació a totes les associacions de l’àmbit del Parc a fi d’avaluar llur interès per formar-ne part del Consell de Cooperació.

Al llarg de l’any, s’han emès 2 informes preceptius, 15 autoritzacions de circulació motoritzada en grup, 3 autoritzacions d’estudis científics i 5 autoritzacions de fotografia o filmació.

També s’han fet visites formatives als parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Cadí-Moixeró.

Millora ruralS’ha fet una contractació exterior d’assessorament arquitectònic per a la redacció de 4 dictàmens i memòries valorades.

Com a tasques principals de la Brigada del Parc Natural, cal destacar les següents:— Adequació de diversos trams de l’itinerari transpirinenc GR-11 (Alins, Vall de Cardós)— Adequació de 8 camins/senders d’ús ramader (2 Alins, 2 Alt Àneu, 1 Esterri de Cardós, 1 Lladorre, 2 Soriguera)— Tanca perimetral de l’aparcament del pla de la Farga (Alins)— Neteja de deixalles i desbrossament de l’entorn de la Mollera de la Torrassa (la Guingueta d’Àneu)— Millora dels tancats de bestiar de Bonabé (Alt Àneu)— Neteja de deixalles de la pista forestal de Bonabé (Alt Àneu)— Adequació del camí d’accés a l’àrea recreativa de Cassos (Alins)— Adequació del camí d’accés a l’àrea recreativa de la Capella del Solé (1a fase) (Sort)— Adequació del camí de la Canerilla (Rialp)— Neteja dels itineraris forestals de la vall de Baiasca (Llavorsí)— Neteja dels itineraris forestals de la vall d’Estaon (Vall de Cardós)— Adequació de 2 senders a Os de Civís (valls de la Valira)— Adequació del sender de Sant Joan de l’Erm nou a Turbiàs (Montferrer i Castellbò)


— Adequació del camí d’accés al Mirador del Cap de la Roca (Esterri de Cardós)— Adequació de les fonts de Montenartró (Llavorsí)— Instal·lació d’un tancat perimetral a la parcel·la experimental de Ginestarre (Esterri de Cardós).

En matèria de gestió forestal, s’ha prestat assessorament tècnic en els ajuts forestals de forests públiques i s’ha efectuat el seguiment de la redacció de set projectes d’ordenació forestal i del Pla anual d’aprofitaments forestals per a l’any 2005.

A l’empara de l’Ordre d’ajuts PDR de la Xarxa Natura 2000 per a l’any 2004, s’han tramitat i concedit subvencions a 10 entitats locals per valor de 270.954,11 1 (ajuntaments d’Alins, Esterri de Cardós, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Tírvia, Vall de Cardós, i EMD d’Àreu, Asnurri, Baiasca, i Isil i Alòs).

Patrimoni natural i culturalS’ha dut a terme la I Trobada de Recerca del Parc Natural (8 i 9 d’octubre), al Centre d’Art i Natura de Farrera, amb l’assistència de més de 40 investigadors que treballen o han treballat en l’àmbit del Parc. Els objectius eren conèixer els estudis existents, i definir les línies prioritàries per a la recerca.

S’han iniciat els treballs necessaris per a la formulació dels contractes de conservació amb els pagesos i ramaders, amb una diagnosi de les parcel·les susceptibles d’acollir-s’hi i amb la seva caracterització tipològica. També s’ha participat en la formulació de les mesures agroambientals que seran d’aplicació en el marc del nou PDR de la Unió Europea, a partir de l’any 2007.

També com a suport a la ramaderia, s’ha redactat el Pla tècnic per crear una granja d’engreix de boví ecològic a la finca de Cassovall (TM de Sort), propietat del DMAH, i s’ha col·laborat amb l’organització de la Fira de Santa Teresa d’Esterri d’Àneu (suport a la difusió i millora dels tancats de bestiar).

S’ha fet una diagnosi de les poblacions de peixos al Parc Natural orientada a millorar la informació sobre l’estat dels rius i la gestió de la pesca.

També s’han dut a terme dos estudis pilot d’inventari del patrimoni cultural. El primer, sobre el patrimoni arquitectònic i etnològic del Parc, elaborat per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i basat en el mostreig de dues zones pilot (Bonabé i Baiasca). I el segon, a càrrec de la UAB, sobre el patrimoni arqueològic.

Per encàrrec del Parc, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha valorat l’interès patrimonial del Paller d’Antonet (Llavorsí), edifici que ha d’allotjar la futura seu administrativa del Parc.

S’ha fet el seguiment ambiental de la primera fase de les obres d’asfaltat de la carretera d’Alins a Tor, a la Vallferrera.

Infraestructures i equipamentsS’ha redactat el projecte bàsic i executiu de les obres de rehabilitació del Paller d’Antonet (Llavorsí) com a seu administrativa del Parc Natural, les obres del qual hauran de començar l’any 2005.

Així mateix, s’ha preparat el Pla d’equipaments del Parc Natural en què s’analitzen totes les propostes existents, es presenta un esquema de configuració de la xarxa d’equipaments, i se’n defineix la prioritat de cadascun i el calendari orientatiu d’execució.

També s’ha redactat el projecte bàsic i executiu de rehabilitació de l’antiga escola d’Arestui (TM de Llavorsí) com a refugi guardat i punt d’informació del Parc.

Finalment, s’ha finançat l’equipament de la Quadra de Casa Carma com a centre d’artesania de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i part de l’equipament del Centre d’Art i Natura de Farrera.

En l’àmbit de les infraestructures ramaderes, s’ha elaborat la primera fase d’un inventari exhaustiu de totes les existents dins del Parc Natural mitjançant la contractació de dos becaris. Així mateix, s’han adquirit i instal·lat mànegues de


maneig de bestiar a Tudela (Esterri de Cardós) i a les comes de Rubió (Soriguera). També s’ha construït un cóm per abeurar el bestiar al Circ de Finestres (Alins), i s’han rehabilitat les cabanes de pastor de Peracalç (Vall de Cardós), Bacello (Àreu) i la Pleta Palomera (Lladorre). Finalment, s’han adquirit 7 portes immobilitzadores i 16 cledes per a mànegues de maneig de bestiar boví en forests públiques.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’ha redactat una proposta de Pla d’ordenació de la circulació rodada del Parc Natural a fi d’establir unes directrius i un marc general per al desenvolupament d’aquesta activitat, i de proposar solucions per als casos conflictius.

També en l’àmbit de la planificació, s’ha elaborat una diagnosi dels senders senyalitzats existents actualment dins del Parc o en el seu entorn immediat, com a pas previ a la redacció d’un pla de senderisme (previst per a 2005).

S’ha impulsat la coordinació amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en temes d’ús públic, i s’ha col·laborat amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà en el projecte Interreg III sobre itineraris transfronterers.

Com a primera fase de la senyalització de l’espai, s’han adquirit 113 senyals indicadors de límits i accessos del Parc. A més, amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, s’han adquirit i col·locat 5 senyals de regulació de la circulació rodada a la Vallferrera (TM d’Alins).

Amb la finalitat de disposar d’un primer material de difusió, s’ha maquetat i editat un fulletó explicatiu sobre el Parc Natural, amb una tirada de 8.000 exemplars.

En col·laboració amb el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu, s’han dissenyat i aplicat activitats d’educació ambiental per donar a conèixer el Parc Natural a 6 escoles locals del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. A més, i a petició de diferents institucions i organismes, s’han efectuat 15 visites de camp guiades directament des del Parc.

Quant a l’assistència a actes diversos, s’ha participat en el curs de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre sobre la Xarxa Natura 2000 (la Sénia, juliol) i en el seminari Per un Turisme Sostenible a les Zones de Muntanya (Espot, novembre de 2004). També s’ha participat en el Congrés d’Europarc a Roses (octubre de 2004), i s’ha organitzat una de les visites de camp del Postconference Tour.

A fi de promocionar l’activitat turística a la Vallferrera, s’ha organitzat la I cursa Cuita el Sol al Monteixo, a iniciativa del Centre Excursionista de Lleida i conjuntament amb l’EMD d’Àreu. Hi han assistit uns 150 corredors.

Vigilància i mantenimentS’ha contractat el servei de manteniment d’infraestructures i ecosistemes del Parc Natural amb Forestal Catalana SA, amb 8 treballadors forestals operatius durant 3 mesos (d’octubre a desembre).

S’han iniciat els contactes per a la coordinació del Parc amb els diferents cossos de vigilància: cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. Aquests cossos han fet diverses intervencions, especialment relacionades amb la circulació motoritzada dins l’espai.

Reserva Marina de les Illes Medes

Valors que s’han de protegirLa Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular dels ecosistemes de la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les reserves marines més extraordinàries del litoral mediterrani amb 1.345 tàxons marins identificats en els grups vegetals i animals estudiats.

La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les diferents profunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca o rocallosa, la seva formació càrstica amb grans cavitats i túnels, la proximitat a la costa i la desembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgànica, i la influència dels vents


i dels corrents del nord que afavoreixen l’entrada d’aigua de fondària i alhora l’enriqueixen amb aportacions orgàniques.

Administració

Consell AssessorEl Consell Assessor integra representants de la Generalitat, representants dels municipis afectats per l’Àrea Protegida, representants dels sectors de la pesca i del sector turístic i experts en ciències marítimes.

Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i normes que afectin la zona, i assessorar el Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre qüestions que afectin les àrees protegides de les illes Medes.

Els principals acords presos en les diferents sessions han estat els següents:— Lliurament del document del Pla rector d’ús i gestió de l’Àrea Protegida de les Illes Medes per al període 2004-2008 i obertura d’un termini d’un mes i mig per rebre les consideracions que els membres del Consell considerin oportunes.— Aprovació inicial del document del Pla rector d’ús i gestió de l’Àrea Protegida de les Illes Medes per al període 2004-2008. — Redacció d’un reglament de règim intern del Consell Assessor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes.— Creació d’una comissió científica de l’Àrea Protegida de les Illes Medes.

Patrimoni natural

Programa de gestió del medi físicA fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les illes Medes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, i d’acord amb allò que preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes, els equips de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona han dut a terme per al Departament el conjunt de les actuacions que es detallen a continuació: — Anàlisi de la freqüentació de la immersió amb escafandre autònom a la zona estrictament protegida de les Illes Medes.— Quant a la fauna ornítica de la zona, s’han fet els estudis següents:

• cens de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans) de les illes Medes • cens de la colònia de martinets de nit (Nycticorax nycticorax) • cens de la colònia d’esplugabous (Bubulcus ibis) • cens de la colònia de martinets blancs (Egretta garzetta) • cens de la població de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis).

— Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta a Catalunya.

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant els mesos d’estiu. S’ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de manera que la presència de gent és continuada a partir del mes d’abril i fins a finals del mes d’octubre.

Durant l’any 2004, un total de 12.817 persones ha participat, sobretot des del mes de juny fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris submarins per observar la flora i la fauna marines a poca fondària. Les activitats s’han realitzat 140 dies, 34 dies menys que l’any 2003.


LLICÈNCIES TRAMITADES DURANT L’ANY 2003 I 2004

TIPUS DE LLICÈNCIA NOMBRE DE NOMBRE DE EVOLUCIÓ LLICÈNCIES

LLICÈNCIES 2003 LLICÈNCIES 2004 ANY 2003-2004

Submarinistes particulars 5.068 2.956 - 2.112

Centres turístics de busseig 56.817 60.636 +3.819

Total 61.885 63.592 +1.707

Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida de les illes Medes ha estat de 7.500 embarcacions durant els mesos de juny a setembre, fet que suposa una aproximació de 25.000 visitants en aquesta modalitat.

S’estima que han passat pel Parc 268.000 visitants.

Activitats de difusió i divulgació— Jornada sobre els herbeis de posidònia oceànica: celebrada durant el mes de març en el marc de les Segones Jornades d’Ecologia Marina, en col·laboració amb la Universitat de Girona i la Diputació de Girona. Van participar en la jornada esmentada un total de 83 persones, el 98,9% de les quals eren estudiants universitaris. Entre la resta de participants, hi havia persones vinculades a la gestió i la protecció de la natura i bussejadors esportius.— Dia Europeu dels Parcs: celebrat el 24 de maig amb una xerrada dedicada als paisatges submarins de l’Àrea Protegida de les Illes Medes, i una altra xerrada sobre llur flora i fauna. Posteriorment, es va fer una sortida en vaixell per admirar els valors naturals d’aquest espai. Hi van participar un total de 80 alumnes de sisè d‘educació primària de les escola de l’Estartit.— Certamen Medes Imatge i Medi Ambient: se celebra la tercera setmana de juny; a banda del concurs de fotografia submarina i les activitats per a la població en general, va incloure les activitats educatives següents per als estudiants de les escoles del municipi:

• Concurs de dibuix Dibuixa les Medes per a alumnes de les escoles locals entre els 6 i els 14 anys.

• Concurs de fotografia en apnea “Click Medes“: destinat a alumnes entre 16 i 18 anys, va comptar amb xerrades sobre la divulgació del nostre patrimoni natural i sobre la fotografia digital, i va finalitzar amb una sortida en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes per prendre les fotografies del Concurs.

— Jornades d’Hivern als Espais Naturals del Baix Empordà: Durant els mesos de gener i febrer, cada divendres va tenir lloc una xerrada divulgativa sobre els valors d’aquest espai de protecció especial. Hi van assistir un total de 134 persones.— Sortides de Primavera de l’Àrea Protegida de les Illes Medes: Durant els mesos d’abril i maig, setmanalment es van organitzar diferents sortides de descoberta del patrimoni natural de la zona.

• Sortida a peu de descoberta dels penya-segats de la costa• Descoberta dels penya-segats des del mar• Sortides a peu pel massís del Montgrí i la duna continental• Sortides en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes• En total, hi van participar 140 persones.

— Activitats de Tardor als Espais Naturals del Baix Empordà: van ser anul·lades atès que el Patronat del Montgrí i l’Arxipèlag de les Medes, juntament amb l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament i l’Estació Nàutica l’Estartit – Illes Medes van organitzar els Caps de Setmana Actius, que van incloure les activitats previstes en les Activitats de Tardor.


Vigilància i mantenimentDurant l’any 2004, es va contractar una empresa de suport al manteniment de les instal·lacions de boies de l’Àrea Protegida de les Illes Medes, la qual va fer intervencions tant en les boies perimetrals que delimiten l’espai com en les instal·lacions destinades a les activitats comercials, turístiques i de lleure.

TASQUES DE VIGILÀNCIA I MANTENIMENT FETES DURANT L’ANY 2004

TIPUS DE TREBALL PERÍODE DE DIES DE TREBALLS

DESENVOLUPAMENT SUBAQUÀTICSInstal·lació de boies per a usos particulars i renovació dels punts d’amarratge dels centres turístics de busseig febrer-abril 12Manteniment i reposició de les boies de delimitació perimetral de l’espai juny i agost 38

Manteniment i reposició de boies destinades a lleure juny i agost 17Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels components de les boies perimetrals octubre i novembre 7

Altres 8

Control d’activitats a l’espai de les illes Medes tot l’any 194

Patronat del Montgrí-les Medes

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa a l’inventari del patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una rellevància especial per les característiques de la costa escarpada amb abundants penya-segats de gairebé 100 m d’alçada, únics representants a Catalunya de costa alta rocosa i calcària, i formacions litorals de molt diversa tipologia: arcades, coves, cales, illots.

D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic amb signes de paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques (dolines, coves, caus, avencs…).— Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats marins i les comunitats de prats secs mediterranis per la seva diversitat d’espècies i per la presència d’espècies protegides i poc abundants al territori català. Cal remarcar la presència de fanerògames marines en diversos punts al llarg de la costa, així com la diversitat i l’estat de conservació de les comunitats algals. — Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre correspon a l’avifauna amb una gran diversitat d’espècies. Dins dels mamífers, cal fer un esment especial als quiròpters, tant per la diversitat d’espècies que acull l’espai com per la importància dels seus refugis de cria.— Interès paisatgístic: és important, tant pel que fa a paisatges terrestres com submarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant per llurs biocenosis com per la diversitat de morfologies que adquireix el fons marí.

AdministracióS’ha continuat treballant la proposta d’ordenació dels espais d’interès natural (EIN) del Baix Empordà: les Illes Medes, el Montgrí i els Aiguamolls del Baix Empordà, amb la finalitat d’obtenir un marc estratègic per a la planificació i l’ordenació conjunta d’aquests espais.

Patrimoni naturalS’ha treballat la detecció de les espècies de quiròpters presents al Montgrí i les illes Medes, i els seus refugis més rellevants, amb les accions següents: localitzar les colònies de quiròpters, inventariar les espècies que les formen, caracteritzar els tipus de refugis utilitzats per establir si són de cria, hivernada o intermedis,


identificar les espècies presents protegides i proposar actuacions per gestionar-les, i també per obtenir material cartogràfic digital útil per fer-ne el seguiment. Continuació de la campanya iniciada l’any 2003.

Cartografia digital dels fons marins de la costa del Montgrí: elaboració de la cartografia batimètrica amb sonar d’escandallatge lateral a rang 75 del litoral del Montgrí i aproximació a la cartografia de les comunitats submarines presents.

Seguiment de les actuacions de millora i de planificació forestal promogudes per les administracions competents en aquest espai i en aquesta matèria.

Seguiment de les actuacions derivades del Projecte d’ordenació forestal de la zona cremada de la forest Muntanya Gran, el juny de 2001.

Infraestructures i equipaments

Restauració de les construccions de pedra seca presents al massísInici d’una proposta conjunta amb l’Ajuntament de Torroella per al manteniment i/o restauració de les construccions de pedra seca més representatives i testimonials de l’activitat ramadera, agrícola i extractiva del massís.

SenyalitzacióDisseny de la senyalització informativa, d’acord amb el manual gràfic del DMAH, corresponent a punts d’accés perimetrals al massís, senyalització de les dues cales més freqüentades, senyalització d’un lloc com a punt de vista panoràmic, senyalització d’un punt de perill per als visitants i senyalització de l’accés a Santa Caterina.


IV convocatòria de la Beca de recerca Joan Torró i CabratosaCoorganització de la IV convocatòria de la Beca de recerca en temàtica de medi ambient i en l’àmbit de l’espai.

II Trobada per a l’Estudi i Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països CatalansCoorganització, juntament amb Can Quintana Centre Cultural de la Mediterrània, d’una trobada amb les principals entitats referents del treball amb aquest tipus de patrimoni en tot l’àmbit dels Països Catalans; amb els objectius principals d’intercanviar coneixement i experiències en els àmbits dels recursos per a la protecció d’aquest patrimoni i en iniciatives de recuperació o restauració. Redacció d’un document marc de treball comú.

Organització d’un cicle de sortides i activitats per a cada estació de l’anyActivitats adreçades principalment al públic adult visitant de cap de setmana i a la població resident. S’han organitzat un conjunt d’activitats, bàsicament sortides guiades d’unes tres hores de durada, amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni natural i històric de l’espai.

Organització d’activitats d’estiu per a joves— Organització d’un camp de treball amb el suport de la SGJ per a joves catalans d’entre 15 i 17 anys durant la primera quinzena del mes de juliol.— Organització d’activitats de descoberta del medi per a joves italians a través de WWF Itàlia, en quatre torns de camps marins.— Organització d’activitats de descoberta del medi per a joves disminuïts físics de l’associació Mifas i col·laboració en les seves estades de natura al Montgrí.

Col·laboració en l’organització de la celebració del Dia Mundial dels Ocells a l’espai Basses d’en CollTallers per a nens i joves a partir de 4 anys sobre pintura de reproduccions d’ocells, construcció de caixes niu i anellament per als més grans.


PublicacionsEdició del fulletó informatiu sobre el Montgrí, revisió de continguts i actualització de l’únic material existent fins al moment de caire municipal.

Publicació del llibre El Montgrí pas a pas, com a proposta d’itineraris pedestres al massís, juntament amb una àmplia explicació dels continguts de caire històric i natural i un recull toponímic de l’espai.

Publicació conjunta amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí d’un nou volum de la revista Papers del Montgrí, monogràfic sobre la trobada per a la preservació del patrimoni de pedra seca. Es tracta d’un volum recopilatori de totes les ponències i comunicacions presentades a la Jornada, i també del manifest final.

Paratge Natural de l’Albera

Valors que s’han de protegir— Interès botànic: Hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb presència d’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i roures en el seu límit oriental peninsular de distribució.— Interès paisatgístic: La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de conservació. — Interès faunístic: Constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortuga mediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. Destaquen també espècies pròpies del Pirineu en el seu límit oriental de distribució.

AdministracióDurant l’any 2004, ha continuat la redacció del Pla especial de protecció del massís de l’Albera.

S’ha fet el seguiment del Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la Jonquera per a la cessió de l’ús de la planta baixa de Can Laporta com a Centre d’informació del Paratge Natural.

S’han atorgat cinc ajuts directes per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial, dos ajuts als ajuntaments d’Espolla i la Jonquera, dos a propietaris i un a entitats sense ànim de lucre, per un import total de 43.987,01 1.

S’ha continuat participant en el projecte INTERREG 3A Pirineu, la muntanya que ens uneix, amb el qual s’han finançat estudis i actuacions diverses.

S’han signat dos nous convenis de col·laboració, un amb l’ATA (Amics de les Tortugues de l’Albera) i l’altre amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per a la instal·lació d’un equip informàtic amb pantalla tàctil amb informació turística del Paratge i de la comarca.

S’ha participat en la constitució de l’Associació Alt Empordà Turisme, que busca la sostenibiltat d’aquesta activitat a la comarca.

Patrimoni naturalS’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera en el Programa de recuperació de la tortuga mediterrània: es manté el Centre de Cria de l’Oficina d’Espolla amb 500 exemplars per a futures repoblacions.

S’han criat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de les Bardes per a repoblació.

Ha continuat el Pla de recuperació del xoriguer petit, que s’executa conjuntament amb el Servei de Protecció de Fauna.

Pel que fa als estudis, s’ha portat a terme el de les poblacions de quiròpters, el Projecte Sylvia (estació d’anellament d’esforç constant) i el seguiment del cranc de riu autòcton.


Pel que fa als rapinyaires nidificants, s’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada.

A les instal·lacions de les Bardes, ha continuat el planter d’arbres autòctons (freixes, aurons i suros).

Infraestructures i equipamentsDurant l’any 2004, s’han dut a terme les accions següents:— Condicionament de les Bardes, i construcció d’un nou planter i terrari per a les tortugues— Col·laboració amb el Taller Ocupacional sobre treballs silvícoles en lleres; s’han netejat diversos trams de la ribera de Sant Genís, l’Orlina i la Reguerada— Manteniment dels camins d’accés al monestir de Sant Quirze de Colera, molt malmesos pels aiguats del mes de maig— Instal·lació d’un pas canadenc al camí d’accés al monestir de Sant Quirze de Colera— Millora de la calefacció de l’edifici de l’Oficina del Paratge Natural a Espolla— Treballs de manteniment i neteja de fonts i dels 17 itineraris del Paratge.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’han mantingut els dos centres d’informació oberts tot l’any. A Espolla hi ha les oficines administratives del Paratge, i a Can Laporta, a la Jonquera, hi ha instal·lada una exposició permanent sobre els valors naturals i culturals de l’Albera. En aquest darrer centre, s’ha instal·lat una pantalla tàctil que proporciona informació turística del Paratge i d’altres indrets de la comarca; dóna servei les 24 hores al dia i els 365 dies de l’any. Des del mes de juliol, que va entrar en funcionament, s’hi han fet 18.750 consultes.

NOMBRE DE VISITANTS DELS CENTRES D’INFORMACIÓ DEL PARATGE NATURAL DE L’ALBERA ANY 2004

NOMBRE DE VISITANTS

Centre d’Informació de la Jonquera 3.429

Centre d’Informació d’Espolla 2.693

Total 6.152

L’estimació dels visitants totals del Paratge és de 44.000.

Altres activitats que s’han portat a terme durant l’any 2004 han estat:— Organització, juntament amb els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i de Cap de Creus, del 3r Curs dels espais protegits de l’Alt Empordà. — Celebració del Dia Europeu dels Parcs (24 de maig) mitjançant una jornada de portes obertes als centres d’informació del Paratge i al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.— Celebració de la Festa de la Tortuga al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella amb l’assistència d’escolars de la Jonquera, Capmany, Sant Climent, Espolla i Garriguella. — Cicle de xerrades sobre el medi natural a l’Albera a Can Laporta durant els mesos d’abril a juny.— Col·laboració en els camps de treball que es porten a terme el juliol i l’agost organitzats per la Secretaria General de Joventut.— Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i tardor. Hi han assistit 321 persones.— Edició del nou fulletó divulgatiu del Paratge Natural.— Redacció i disseny de la Guia pedagògica de l’exposició sobre els valors naturals i culturals de l’Albera instal·lada a Can Laporta, el Centre d’Informació del Paratge a la Jonquera.


Paratge Natural de Poblet

Valors que s’han de protegir— Interès geològic: Geozona 301 de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament de la falla de Poblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos exemples de l’antiga tradició d’activitats extractives en galeria i a cel obert). Predomini de tres substrats ben diferenciats: pissarres, gres quarsífer, sulfurs i conglomerats.— Interès faunístic: Presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de les quals són endèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc senglar i el cabirol (reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranya menuda (isolada de l’àrea de distribució de l’espècie).— Interès botànic: Gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda, entre les quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon estat de conservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc, i l’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) a Catalunya. També hi ha pinedes de pi roig, pi blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre. Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el boix grèvol i el teix. El PNIN de Poblet és un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 (Regió Mediterrània).— Interès paisatgístic: Els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus de vinya) contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destaca per la seva diversitat en comunitats. Hi ha una gran variabilitat cromàtica a causa de les diferents coloracions dels substrats geològics i de la riquesa florística, que canvien segons l’època de l’any.— Interès cultural: El conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

AdministracióL’Àrea Administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la gestió del Parc i a la gestió com a Oficina Comarcal de Medi Ambient (Servei de Boscos), i també la gestió econòmica i el desenvolupament del Règim d’Autonomia Econòmica del PNIN de Poblet.

S’ha tramitat la documentació necessària per executar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, pel qual dos estudiants (1 estudiant de cada universitat) han fet pràctiques en el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) durant els mesos d’estiu.

S’ha tramitat una sol·licitud d’ajut a la Diputació de Tarragona (BOPT núm. 58, de 10 de març de 2004), concedit al PNIN de Poblet per valor de 6.806,00 1 en concepte de suport econòmic al desenvolupament del seu Programa d’educació ambiental.

S’ha tramitat un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració conjunta en el Programa d’educació ambiental.

Infraestructures i equipamentsL’Àrea d’Infraestructures i Equipaments ha dut a terme les actuacions següents:— Tractaments preventius d’incendis dins els Perímetres de Protecció Prioritària Poblet-Muntanyes de Prades, en compliment del Pla de cremes prescrites redactat i executat per la unitat Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) en col·laboració amb el cos de Bombers. Aquest Pla s’ha completat amb l a pastura d’un ramat de cabres a les zones on ja s’han fet les cremes controlades. — Inici de les obres de construcció de la nova àrea de lleure Roca de l’Abella.— Adequació de la zona de la font de la Magnèsia com a punt d’informació mitjançant l’arranjament del terreny (anivellament del terreny i neteja de vegetació) i la col·locació d’una caseta d’informació de fusta.— Arranjament del camí d’accés a la font de la Teula.


La brigada de manteniment ha realitzat els treballs habituals de manteniment i millora de fonts, àrees de lleure, cases forestals i d’altres edificacions pròpies. A més, s’han dut a terme altres actuacions puntuals:— Recuperació de l’espai de lleure anomenat la Parra i condicionament perquè aculli els visitants mitjançant la instal·lació de diferent mobiliari rural fabricat amb mitjans propis— Instal·lació de mobiliari rural fabricat amb mitjans propis en diferents punts d’interès (bancs, tanques)— Recuperació del sender que configura l’itinerari número 3 de la xarxa d’itineraris pedestres del PNIN de Poblet (itinerari per la teixeda i la roureda de roure reboll)— Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació) als marges de pistes forestals i en zones de gran afluència de visitants— Manteniment habitual del planter d’espècies autòctones iniciat l’any 2001 a la casa forestal de la Pena i condicionament d’un petit hivernacle per a experimentació— Manteniment de tota la xarxa viària bàsica del PNIN amb mitjans i maquinaria propis— Arranjament de diferents trams de mur caiguts com a conseqüència de les inclemències meteorològiques— Manteniment periòdic dels diferents punts d’aigua i llurs connexions per a extinció d’incendis forestals.

Patrimoni natural, protecció i recercaEl personal contractat mitjançant el Pla d’ocupació ha fet un assenyalament sobre el terreny i ha generat la cartografia corresponent dels límits de dues forests d’Utilitat Pública dins el PNIN de Poblet a partir de les actes antigues de partionament.

S’ha generat la cartografia digitalitzada de les principals infraestructures i equipaments (itineraris pedestres, senyalització, punts d’aigua, punts de recollida de brossa, etc.).

S’ha redactat l’estudi d’estabilitat de les tarteres del PNIN i establiment de mesures correctores.

S’ha redactat el Projecte de tractaments silvícoles de millora de 75 ha de massa forestal a la forest Plans i Baridana, a executar l’any 2005.

S’han fet els tràmits per a la posterior declaració (novembre de 2004) de la zona del bosc de Poblet com a Refugi de Fauna Salvatge.

S’han iniciat les tasques de col·laboració amb el Servei de Planificació de l’Entorn per generar la cartografia i les modificacions oportunes sobre la descripció dels hàbitats d’interès comunitari que conformen la xarxa Natura 2000.

Dins el PNIN, s’han fet les obres de tractaments silvícoles de millora de la massa forestal a la forest Comellàs, al TM de l’Espluga de Francolí (Servei de Boscos).

Educació ambiental, divulgació i ús públic L’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2004 ha estat de 179.000 visitants.

El mes de gener es va col·laborar amb l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí en la 2a Fira de la Prehistòria.

Des del mes de maig fins al desembre, es va oferir al públic en general un programa d’activitats guiades gratuïtes al PNIN com a campanya de difusió dels seus valors naturals. El servei de guiatge va fer 17 sortides que van aplegar un total de 174 participants. L’oferta d’activitats ha estat inclosa dins la campanya d’activitats de la Ruta del Cister, projecte promogut pels consells comarcals de la zona.

S’han organitzat al llarg de l’any unes jornades tècniques amb empreses (14 de desembre) i una jornada tècnica amb el personal tècnic del DMAH (Boscos) (4 de març de 2004), i s’ha col·laborat en les XXI Jornades Tècniques Silvícoles organitzades pel Consorci Forestal de Catalunya (23 d’abril de 2004).


S’ha participat en el Congrés Europarc 2004, concretament en l’organització el 3 i 4 d’octubre del Post Conference Tour de la zona Mediterrània en què es donaven a conèixer els diferents espais naturals.

S’ha coorganitzat la 2a Trekorientació Bosc de Poblet, celebrada el 18 d’abril de 2004 amb una participació de 167 persones.

En el marc del 20è aniversari de la declaració del PNIN de Poblet, s’han organitzat diferents actes commemoratius: — 1es Jornades sobre el Bosc de Poblet, del Règim Senyorial a la Gestió Pública (12 i 13 de novembre), on es van presentar 9 comunicacions referents al medi natural i 1 ponència i 7 comunicacions sobre el medi social. En les Jornades es van aplegar 77 participants.— 1r concurs de fotografia El Paratge Natural de Poblet, al qual s’han presentat 81 obres.

El Servei d’Educació Ambiental, en el marc del Conveni de col·laboració amb el Camp d’Aprenentatge dels monestirs del Cister (Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), ha treballat amb 36 escoles i ha atès un total de 1.326 alumnes de primària i secundària. També s’han dut a terme activitats amb les escoles locals i xerrades específiques sobre el Parc, i xerrades sobre temàtiques diverses a petició de diferents col·lectius de la zona. El Parc també col·labora en el Programa d’activitats ofert conjuntament pel Patronat de Turisme de l’Espluga de Francolí i l’Alberg de Joventut Jaume I (Turisme Juvenil de Catalunya).

El Centre de Documentació del Parc ha augmentat el seu fons amb l’adquisició de 62 volums i el donatiu que ha fet el Ministeri de Medi Ambient de 18 obres. Durant l’any 2004, s’ha iniciat la catalogació del fons del Centre de Documentació amb un total de fons catalogat de 227 obres. S’ha participat en la X Jornada de Treball de Centres de Documentació d’Espais Naturals Protegits de Catalunya celebrada a Arbúcies el 30 d’abril. S’ha actualitzat trimestralment l’apartat d’activitats de la pàgina web del PNIN de Poblet.

S’han editat 2.000 díptics de difusió de les 1es Jornades del Bosc de Poblet, 10.000 fulletons de difusió del PNIN, 4.000 quaderns d’educació ambiental i 1.000 exemplars del llibre Actes de les 1eres Jornades sobre el Bosc de Poblet, del règim senyorial a la gestió pública.

S’han proveït de senyalització els accessos al PNIN que no disposaven de senyalització i aquells que tenien senyalització diferent a la que estableix el nou Manual tècnic de senyalització dels espais naturals protegits del DMAH (6 unitats). S’han substituït 75 unitats de senyalització perimetral de Paratge Natural d’Interès Nacional i de Reserva Natural. S’han instal·lat 4 senyals a les àrees de lleure que recullen les principals recomanacions d’ús.

VigilànciaA finals d’any, es van iniciar els contactes amb el cos d’Agents Rurals a fi de coordinar les tasques de vigilància dins els límits del PNIN de Poblet i la seva zona d’influència.

Reserva Natural del Delta del Llobregat

Valors que s’han de protegir— Interès faunístic: presència de gavina corsa i baldriga balear a la costa. Poblacions reproductores amb importància internacional de camallargues, martinet menut, corriol camanegre i rasclet, entre d’altres. És una zona d’especial protecció d’acord amb la Directiva 79/409/CEE i té importància mundial per a la reproducció, migració i hivernada de diferents espècies protegides (camallargues, martinet menut, corriol camanegre, rasclet, bitó...).— Interès botànic: acull diferents comunitats vegetals protegides per la Directiva 92/43 d’hàbitats i és l’única localitat catalana (n’hi ha 3 d’ibèriques) on es troba la


rara malvàcia trencadalla (Kosteletzkya pentacarpos), també protegida a escala europea. Una de les zones catalanes amb major diversitat d’orquídies, la maresma de les Filipines, acull més de 18.000 peus de més de 10 espècies diferents.— Interès paisatgístic: únic indret de la costa de Barcelona on es conserva la cadena litoral de vegetació dunar i pineda litoral fixada sobre dunes. És l’únic aiguamoll del nord-est ibèric on la pineda i la vegetació dunar es barregen amb estanys i aiguamolls temporals.

AdministracióContactes amb les administracions locals del Prat de Llobregat i Viladecans sobre el projecte de Consorci de Protecció dels espais naturals del delta del Llobregat. Signatura d’un protocol d’intencions la tardor de 2004.

Organització de dos dies d’activitats el primer cap de setmana d’octubre (XIIè Dia Mundial dels Ocells).

Ha continuat el règim de concessió d’autoritzacions per a activitats (filmacions, sessions de fotografia, estudis, actuacions...) en el marc del Règim d’Autonomia Econòmica.

Infraestructures i conservacióAmpliació de la pantalla visual de fusta amb finestres d’observació en la zona del final de l’itinerari de la maresma.

Manteniment de la xarxa d’itineraris a la Reserva mitjançant desbrossada, condicionament del ferm, aportació de sorres i graves i neteja.

En col·laboració amb l’Ajuntament de Viladecans, construcció i adequació de l’aparcament de la Reserva Natural del Remolar-les Filipines i racionalització dels accessos a la reserva mitjançant l’establiment d’una barrera i tancament a l’entrada.

Patrimoni naturalSeguiment setmanal dels paràmetres ambientals (temperatura, pH, concentració d’oxigen i conductivitat) de l’aigua en diferents punts de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat.

Tractaments de millora de la massa vegetal que consisteixen a desbrossar part de la vegetació de la maresma del Remolar per afavorir la nidificació de les limícoles i àrees d’alimentació d’ardeides.

Campanya de trampeig de tortugues aquàtiques (estiu de 2004).Control diari de les espècies ornítiques amb el corresponent recull

d’observacions del personal propi i públic visitant (un total de 3.388 cites recollides). Seguiment de l’avifauna hivernal mitjançant la realització del cens hivernal de

gener. Censos d’anàtides de tardor els mesos de novembre i desembre per avaluar l’impacte de la posada en funcionament de la tercera pista de l’Aeroport del Prat.

Anotació d’incidències amb ocells quant a la fase operativa de la 3a pista de l’Aeroport del Prat.

Seguiment de procel·lariformes des de la costa i sortides amb vaixell.Cens de les espècies reproductores d’ocells aquàtics més rellevants, sobretot de

la família Ardeidae, Anatidae, Rallidae i de limícoles amenaçades, com el camallarga (Himantopus himantopus) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), i recuperació de la població nidificant de perdiu de mar (Glareola pratincola) després de 20 anys sense niar al delta.

Seguiment de les obres de Cal Tet per conèixer-ne l’afectació a l’avifauna mitjançant un cens setmanal juntament amb un IKA al voltant de la pineda de Ca l’Arana.

Cens setmanal de la gavina corsa Larus audouinii (LIFE02 NAT/E/8612) durant els mesos de març a maig. Control setmanal del camp estanyat de Cal Roc durant els mesos de març a maig, on es va efectuar un cens d’ocells de pas, i control de l’aprofitament de la gavina corsa.


S’han dut a terme 3 campanyes d’anellament científic, 2 de migració per avaluar la importància del fenomen migratori (Projecte Piccole Isole) i una d’hivernada per valorar el paper de la zona com a àrea d’hivernada i avaluar la gestió feta sobre els hàbitats helofítics:— Primavera de 2004 (15.4-15.5): 1.144 ocells anellats — Tardor de 2004 (1.9-29.10): 2.125 ocells anellats— Hivernada (2004-2005): 712 ocells anellats.

S’ha dut a terme una recopilació d’observacions de l’avifauna i un Noticiari Fenològic bimensual disponible a la web a fi d’informar les persones visitants sobre quines són les espècies que es van veient.

Es col·labora amb l’Institut Català d’Ornitologia per realitzar l’Anuari d’Ornitologia de Catalunya.

S’ha fet el seguiment de diversos exemplars de senglar Sus scrofa.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’ha instal·lat un sistema Eco-Pilot per al control de visitants a l’accés del Remolar-les Filipines que ha de començar a ser operatiu l’any 2005.

La Reserva Natural de la Ricarda-Ca l’Arana no s’ha pogut visitar a causa de les obres de l’Aeroport, el desviament del riu i el condicionament d’altres espais, i la major part de l’ús públic s’ha concentrat a la Reserva Natural (RN) del Remolar-les Filipines.

Aquesta reserva ha acollit 20.794 visitants no escolars dins els itineraris de la maresma, amb horari d’accés restringit de 9 a 18 h, i 25.000 més a l’entorn del Remolar-les Filipines. Un total de 16.570 escolars han visitat aquests espais durant l’any natural 2004.

Respecte a l’educació ambiental, les dades fan referència al curs escolar 2003/04 en què ha continuat la tasca de coordinació dels diferents grups, administracions locals i empreses que utilitzen les Reserves Naturals del Delta del Llobregat com a punt fonamental en els seus programes d’educació ambiental. Les Reserves han establert criteris de qualitat i iniciat un procés d’estructuració de l’educació ambiental en el delta.

El nombre de grups escolars que han visitat l’interior de les RN ha estat de 595, cosa que ha suposat 14.000 alumnes i 608 responsables.

Vigilància S’ha fet el seguiment de les obres del Port i de l’Aeroport, i també de l’adequació de diferents espais com la nova llacuna de Cal Tet, la platja i zones d’accés motoritzat restringit.

El guarda de la Reserva ha dut a terme actuacions a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, la zona d’influència i d’altres zones ZEPA del delta del Llobregat. Ha realitzat tasques de vigilància, inspecció, suport, seguiment, reunions i notificacions.

Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia

Secció de Foment i Protecció de la Fauna i la Flora El Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupa plans per protegir espècies de fauna autòctona les poblacions de les quals estan sotmeses a pressions que actuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se centren principalment a mantenir i millorar els seus hàbitats naturals i a fer el seguiment de les seves poblacions. També es porten a terme reintroduccions al medi natural amb el corresponent control, marcatge i seguiment.

Enguany, les espècies més importants que són objecte de protecció i estudi han estat les següents: — Espècies amb què es realitza un maneig important

• Trencalòs


• Xoriguer petit• Esparver cendrós• Àguila cuabarrada• Tortuga mediterrània• Margaritifera auricularia (Projecte LIFE)• Cranc de riu autòcton• Visó europeu (Projecte LIFE)

— Espècies amb un seguiment i/o estudis específics• Ós bru• Turó europeu• Gall fer• Gavina corsa (projectes LIFE)• Sisó• Trenca• Llúdriga• Alosa becuda• Ganga i xurra • Perdiu blanca• Procel·lariformes al litoral• Arpella vulgar.

D’altra banda, ha continuat el control i l’estudi de les poblacions d’ocells migratoris d’acord amb el conveni plurianual signat amb l’Institut Català d’Ornitologia.

S’ha coordinat i realitzat el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya de gener de 2004 amb més de 200 observadors voluntaris i més de 50 localitats censades.

També s’ha realitzat el primer cens de làrids hivernants al litoral català de gener de 2004. És el primer cens que es fa en els darrers vint anys a Catalunya i se’n van publicar els resultats a la plana web. 113 observadors, 44 localitats cobertes i 226.425 exemplars censats de deu espècies de gavines són les dades estadístiques més rellevants.

Centres de recuperació de fauna de Torreferrussa i de Vallcalent

Recuperació clínicaLa finalitat inicial dels centres de recuperació de fauna del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que depenen del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia i són a Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda) i Vallcalent (Lleida), és guarir els exemplars d’animals de fauna salvatge autòctona ferits o desvalguts a fi de recuperar-los clínicament i aconseguir aclimatar-los a la vida lliure i retornar-los a la natura amb prou garanties perquè hi puguin sobreviure.

També s’hi duen a terme altres tasques relacionades amb aquest objectiu, com ara analitzar i identificar les causes d’ingrés dels exemplars per poder actuar sobre aquests problemes i així evitar que es repeteixin (senyalització de línies elèctriques, control en les àrees privades de caça, etc.).

Al marge de la recuperació clínica, es realitzen altres actuacions com són desenvolupar programes de conservació d’espècies animals en perill d’extinció (cria en captivitat i/o suport a les activitats de maneig de fauna, etc.), o educar i sensibilitzar utilitzant les instal·lacions del Centre de Vallcalent, i, de manera més restringida, les de Torreferrussa. Així mateix, s’aprofiten els alliberaments d’exemplars recuperats per conscienciar els escolars i l’opinió pública sobre els problemes mediambientals i la seva repercussió sobre la fauna.

Algunes de les actuacions més destacades de l’any 2004 han estat les següents:


Cria en captivitatEn l’àmbit de la cria en captivitat, actualment es duen a terme 4 projectes:— Xoriguer petit: El Centre de Torreferrussa col·labora en el projecte per reintroduir aquesta espècie arreu de Catalunya. Actualment ja es compta amb quasi 50 parelles que formen el seu estoc de reproductors en captivitat. Durant l’any 2004, es van produir un total de 179 polls, que és la quantitat més elevada que s’hagi aconseguit mai en cap centre. La majoria dels exemplars van ser reintroduïts a dues localitats de Catalunya: Balaguer i al Parc Natural de Cap de Creus, i 11 exemplars van ser enviats a la Rioja. — Esparver cendrós: El Centre de Torreferrussa és l’únic en el món que reprodueix amb èxit aquesta espècie. Durant l’any 2004 se’n van criar 19 polls. Així mateix, les femelles han treballat com a mares adoptives alimentant polls trets del camp. Tots els exemplars han estat alliberats al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. — Òliba: En els centres de Vallcalent i Torreferrussa, es fa cria en captivitat d’aquesta espècie amb finalitats educatives. Els exemplars es donen a les associacions, els col·lectius o els particulars de tot Catalunya que ho hagin sol·licitat. Els destinataris dels exemplars s’encarreguen de fer la caixa-niu en un indret on puguin arribar a criar i vetllen, durant tot el mes que pot durar l’alliberament, perquè rebin els controls i l’alimentació necessària. — Gat fer: En el Centre de Vallcalent s’ha iniciat aquest projecte que fins ara ha estat funcionant de manera experimental.

Educació ambientalEl Centre de Vallcalent també desenvolupa un projecte educatiu per apropar i conèixer la fauna salvatge autòctona mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat i adaptabilitat a l’hàbitat, en un marc més ampli de desenvolupament sostenible del medi. En aquests projectes, desenvolupats per l’associació TRENCA, han passat pel Centre escolars i particulars els caps de setmana que les instal·lacions estan obertes.

Al Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les espècies, no s’han construït instal·lacions exclusivament dissenyades per a l’educació ambiental, i, per tant, les visites queden restringides a col·lectius amb un interès molt específic (estudiants de biologia, cursos de maneig de fauna, etc.). Per aquest motiu, el nombre de visites ha estat de 13 grups amb un total de 213 persones. L’associació MILOCA, vinculada al Centre i encarregada de fer activitats educatives externes al Centre, ha fet 18 xerrades (amb alliberament d’exemplars recuperats) a un total de 1.243 persones. A més, ha participat en diversos actes o fires, com la Fira de la Terra a Barcelona.

El Centre de Fauna del Pont de SuertSituat al Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça (Lleida), el Centre de Fauna es va obrir l’any 1995. Depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i es va construir dins del recinte del Centre Piscícola Ribagorçana, que produeix truita comuna per a la repoblació de rius i llacs de Catalunya.

Actualment, el Centre es dedica a dues espècies de carnívors semiaquàtics, la llúdriga (Lutra lutra) i el visó europeu (Mustela lutreola), i també al cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes). Els objectius del Centre són: (a) llur reproducció en captivitat, (b) la sensibilització ambiental i l’educació sobre les espècies i el medi on viuen (rius i llacs) i (c) la recerca aplicada.

El programa de conservació del cranc de riu autòcton es va iniciar el novembre de 2003 arran d’un salvament efectuat al canal de Gavet. Aquesta iniciativa forma part dels estudis que es porten a terme sobre aquesta espècie des de finals de 2002.

El Centre és obert al públic i es pot visitar gratuïtament durant tot l’any, lliurement o en visites concertades, i, any rere any, el nombre de visitants ha anat creixent, fins a uns 10.000 visitants anuals en l’actualitat.


El Programa d’educació ambiental del centre ofereix una visió global dels ecosistemes fluvials. En un mateix espai estan integrats el centre piscícola per a la repoblació de truita comuna, les instal·lacions de reproducció de llúdrigues i les de visó europeu.

S’organitzen també tallers, xerrades i d’altres activitats per a escoles, casals d’estiu, etc.

Durant l’any 2004, han finalitzat les obres del centre de cria del visó europeu (activitat inclosa dins el Projecte LIFE de conservació de l’espècie). Al mes de novembre es van realitzar les captures dels animals fundadors de l’estoc en captivitat. Un cop finalitzada la quarantena i després de capturar 20 exemplars, el Programa de cria de visons europeus del Pont de Suert compta amb un total de 9 exemplars fundadors: cinc femelles i quatre mascles, procedents de la Rioja (5), Àlaba (2) i Burgos (2). Cal destacar tant la bona adaptació dels animals com l’estreta col·laboració i coordinació entre tots els tècnics responsables de les diferents administracions en aquest projecte comú.

Actualment, és en procés d’adaptació el Centre d’Interpretació de Fauna, amb una superfície de 351 m2, que tindrà un espai fix centrat en els ecosistemes fluvials i la divulgació de l’entorn i un espai polivalent per acollir mostres temporals, reunions, etc.

Projectes LIFE

Gavina corsa - LIFE 02/NAT/E/8612El Projecte LIFE de conservació de la gavina corsa a Catalunya va ser aprovat el juliol de 2002 i té per objectiu la consolidació de la seva població a la Mediterrània occidental. Aquest Projecte es coordina amb la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, cadascuna amb projectes LIFE de l’espècie. Així mateix, es participa en el Grup de Treball de la Gavina d’Audouin, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. La zona principal de treball és el delta de l’Ebre, i secundàriament el delta del Llobregat. La seva durada és dels anys 2003 a 2006.

Durant 2004, s’ha fet un seguiment dels paràmetres biològics de la gavina corsa i del gavià de potes grogues (com a espècie que interactua amb la gavina corsa) tal com es realitza des dels inicis de la instal·lació de la colònia de gavina corsa a la punta de la Banya. Durant 2004, s’hi han instal·lat 9.168 parelles de gavina corsa i s’han anellat 1.549 polls. També ha continuat un seguiment dels depredadors terrestres que hi ha al delta, per poder establir-ne un pla de control.

Paral·lelament, s’han fet censos setmanals a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat; s’han fet lectures d’anelles de PVC, i s’ha determinat l’ús que fa la gavina corsa de la Reserva del Delta del Llobregat.

Ha continuat l’alliberament tutelat (hacking) que es duu a terme des de 2003 a l’illa de Sant Antoni. L’any 2004 s’han alliberat 34 polls, marcats amb anelles de PVC i metàl·liques. Així mateix, s’han col·locat unes quaranta figures de gavina corsa per atreure adults i facilitar-ne la reproducció en aquesta zona.

Finalment, s’ha instal·lat una càmera de vídeo que enregistra els moviments a la colònia, els quals es poden observar en directe des de l’Ecomuseu-Centre d’Informació del Parc Natural i des de la Casa de Fusta de l’Encanyissada.

Programa LIFE Margaritifera auricularia 2000/NAT/7328El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya desenvolupa el Projecte LIFE de conservació de la nàiade amenaçada Margaritifera auricularia al riu Ebre (Catalunya). El pressupost d’aquest LIFE és de 738.844 1, finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i per la Unió Europea. Es va iniciar l’any 2001 i va finalitzar el 31 de desembre de 2004.

L’objectiu del LIFE és la salvaguarda d’aquest mol·lusc bivalve d’aigua dolça que és actualment en una situació crítica; es tracta d’una espècie catalogada com a estrictament protegida i en perill d’extinció.


Els objectius assolits han estat en diferents aspectes:— Consecució de tres temporades de cria en l’obtenció de gloquidis aptes per a la repoblació de l’espècie en condicions naturals— Obtenció en captivitat d’un contingent de Salaria fluviatilis per a la seva posterior infestació amb gloquidis de Margaritifera auricularia. Alliberament al medi i reforçament de les poblacions naturals— Alliberament al riu de juvenils de Margaritifera auricularia infestats ex situ— Censos de Salaria fluviatilis al riu Ebre— Censos de Margaritifera auricularia al riu Ebre— Posada en funcionament del canal experimental, que simula les condicions seminaturals de l’espècie al riu.

Visó europeu - LIFE 02/NAT/E/8604El Projecte LIFE-Natura de conservació del visó europeu (Mustela lutreola) a Catalunya 2002-2005 (LIFE 02/NAT/E/8604) suposa una inversió prevista de 798.000 euros i és finançat per la Comissió Europea (50%), el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (29%) i el Ministeri de Medi Ambient com a soci del projecte (21%).

L’objectiu principal és conservar el visó europeu a Catalunya i a Espanya i afavorir-ne l’expansió natural mitjançant:— Creació d’un estoc d’animals per a la cria en captivitat— Impediment que el visó americà arribi a la zona de distribució del visó europeu— Control de l’actuació de les epizoòties, dels contaminants i del deteriorament genètic— Seguiment periòdic de la població— Educació ambiental.

Totes aquestes accions estan incloses dins el marc d’un Pla d’acció per conservar l’espècie i estan coordinades amb les actuacions desenvolupades als projectes LIFE de conservació del visó europeu impulsats pel Govern de la Rioja, la Junta de Castella i Lleó i la Diputació Foral d’Àlaba amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient.

Dins aquest Projecte, va finalitzar l’any 2004 la construcció del primer centre de cria en captivitat del visó europeu a l’Europa occidental. Durant el mes de novembre, en una actuació coordinada amb les altres CA implicades, es van capturar els primers individus fundadors d’aquest programa, el principal objectiu actual del qual és conservar la diversitat genètica de l’espècie. Després de capturar-ne 20 exemplars, es van seleccionar 9 animals com a fundadors del Programa (animals subadults, en bon estat sanitari....). S’espera l’inici de la reproducció en captivitat durant la primavera de 2005.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge també és beneficiari d’un Projecte LIFE Co-op (LIFE 2003NAT/CP/E/000002) per a la conservació del visó europeu. Aquest Projecte es desenvoluparà durant els anys 2004 i 2005 i té un pressupost total de 100.000 euros, finançats totalment per la Comissió Europea. El Projecte es destina a la realització d’activitats de cooperació per conservar l’espècie i figuren com a socis el Ministeri de Medi Ambient, el Govern de la Rioja, la Diputació Foral d’Àlaba, la Junta de Castella i Lleó i la Fundació Lutreola d’Estònia (tots beneficiaris de projectes LIFE de conservació de l’espècie). A més, estan involucrades en el seu desenvolupament un gran nombre d’institucions relacionades amb la conservació de l’espècie de diferents països (Alemanya, Àustria, República Txeca, Romania, Rússia, Ucraïna i República de Moldàvia).

L’any 2004, es va signar un Acord de Govern que inclou la disponibilitat pressupostària per a la realització de la totalitat d’aquest Projecte. En aquest marc,


es va signar un Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Fundació Lutreola d’Estònia per desenvolupar diferents actuacions del Projecte.

L’any 2004, ha continuat la Campanya d’eradicació i control del visó americà a les comarques de Girona i Barcelona. Compta amb tres persones per coordinar els trampeigs i amb els Agents Rurals i els Guardes de Fauna. S’han capturat més de 80 visons, especialment a les conques del rius Llobregat, Muga i Ter.

A més, han continuat els estudis de dieta, hàbitat, ecologia, ecoetologia i poblacionals de visó americà a la conca del riu Llobregat, en coordinació amb la Universitat de Barcelona.

Secció de Foment i Protecció d’Animals de CompanyiaAquesta Secció duu a terme una sèrie de tasques pròpies molt ben definides com són l’experimentació animal, els nuclis zoològics i els animals de companyia, i d’altres encarregades pel Servei, que es poden resumir en el quadre següent:

ACTUACIONS DURANT L’ANY 2004 NOMBRE

Reunions mensuals de la Comissió d’Experimentació Animal 1

Tramitació de procediments d’experimentació 293

Tramitació de revalidacions de procediments d’experimentació 271

Emissió de certificats acreditatius d’aptitud de personal 432

Inscripció de centres al Registre de Centres Usuaris 6

Planificació de cursos de personal curador i experimentador

Inspeccions a centres usuaris i centres d’experimentació 19

Nuclis zoològics

Coordinació i gestió del control de nuclis zoològics 1.510

Inspeccions a nuclis zoològics conjuntament amb les OPA 24

Inspeccions a nuclis zoològics 21

Animals de companyia

Suport a entitats de protecció i defensa dels animals 89

Visites a diferents refugis d’animals de companyia 21

Tramitació i coordinació d’ajuts per al manteniment i les infraestructures

a entitats de protecció i defensa dels animals, conjuntament amb les OPA 65

Reunions amb les entitats de protecció i defensa dels animals 19

Gestionar la inclusió de noves associacions de protecció i defensa dels animals com

a entitats col·laboradores del Departament de Medi Ambient i Habitatge 4

Recollir, comprovar i rectificar les dades errònies del Registre General d’Animals de Companyia.

Col·laboracions amb entitats i institucions publiques i privades en matèria de protecció dels animals

Fauna autòctona i exòtica

Acollida d’exemplars de fauna exòtica 190

Recollida i acollida d’exemplars de fauna autòctona 93

Inspeccions, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, a nuclis zoològics amb fauna

salvatge perillosa com a membres de la Comissió Tècnica d’Inspecció de Nuclis Zoològics 23

Seguiment de l’expedient d’Aqualeon

Seguiment de l’expedient de Camarles

Assessorament divers en matèria de fauna exòtica

Control i coordinació d’entitats col·laboradores per a la cria en captivitat de la tortuga mediterrània 47

Inspecció i control d’aus rapinyaires per a la falconeria

Àmbit legislatiu

Elaboració de l’Ordre d’ajuts en matèria de protecció dels animals per a 2005

Elaboració de la Resolució de subvencions per a la protecció dels animals

Elaboració de l’esborrany de desplegament de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals

Elaboració de l’ordenança municipal tipus, conjuntament amb la Diputació de Barcelona


ACTUACIONS DURANT L’ANY 2004 NOMBRE

Àmbit institucional

Participació amb un estand a fires 3

Participació com a ponents a congressos 2

Realització de xerrades i conferències 23

Coordinació de la tercera fase de l’estudi sobre l’impacte ambiental de la cotorra

de pit gris a Catalunya, conjuntament amb el Museu de Zoologia

Tasques diverses d’educació ambiental

Respostes a preguntes parlamentàries 6

Altres actuacions

Coordinació de les OPA, i realització d’una reunió mensual amb totes per unificar criteris de gestió i d’actuació

Reunions diverses amb altres administracions

Atenció al públic, visites 135

Coordinació del comís i la retirada d’exemplars de fauna salvatge

Emissió d’informes per al DARP sobre fires de caça i d’altres concentracions amb animals vius 19

Elaboració de convenis amb entitats públiques i privades

Respostes a les diferents consultes i denúncies rebudes per escrit

Servei de Gestió Forestal

Programa de desenvolupament rural específic per a CatalunyaDins el Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR5), el Servei de Gestió Forestal ha dut a terme la gestió de les submesures següents dins la mesura “i” Silvicultura:i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestal (ens locals)

Actuacions: projectes d’ordenació, plans tècnics de gestió i millora forestals, treballs silvícoles, camins

i3. Prevenció dels incendis forestals Actuacions: treballs silvícoles de prevenció d’incendis, camins, punts d’aigua

i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la fauna Actuacions: preservació de sectors crítics

i6. Transformació i comercialització dels productes forestals Actuacions: foment de les activitats industrials.

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR5) inclou una sèrie d’ajuts en l’àmbit del medi natural. Els ajuts es financen d’acord amb el PDR específic de Catalunya, aprovat per la Comissió de la Unió Europea en data 14 de setembre de 2000, per al període 2000-2006 (cofinançat per la Unió Europea, el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya). Els destinataris d’aquests ajuts són associacions forestals, ens locals, persones jurídiques i propietaris de terrenys forestals. La distribució del finançament per organismes és, per a les submesures i2, i3 i i5, un 40% de la Unió Europea, un 30% del Ministeri de Medi Ambient i un 30% del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Pel que fa a la submesura i6, la distribució és d’un 70% de la Unió Europea, un 15% del Ministeri de Medi Ambient i un 15% del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Els objectius específics d’aquestes mesures de foment són els següents:

i2. Ampliació, protecció i millora de la superfície forestal Els ajuts es destinen a les inversions efectuades a les forests per augmentar-ne significativament el valor econòmic, ecològic i social, sempre que incloguin actuacions dins les Bones Pràctiques silvícoles i amb la finalitat de mantenir la superfície forestal arbrada i millorar-ne la qualitat. Les accions que integren aquesta submesura es poden sintetitzar en: — Actuacions de forestació de terres no agràries, que inclouen ajuts a les reforestacions, al seu manteniment i a la regeneració de zones afectades per catàstrofes naturals.— Treballs silvícoles de millora, com estassades, aclarides, selecció de tanys i podes, etc.


— Millora de suredes que integren actuacions com el tractament fitosanitari de les suredes, el ratllat del suro, el despelegrinatge de sureres, la regeneració i millora de suredes o la pela de suro i pelegrí de suredes cremades.— Vials que integren tant la construcció com la millora de camins i pistes forestals.— Redacció i revisió de projectes d’ordenació i de plans tècnics de gestió i millora forestals.

L’any 2003 es van atorgar 105 expedients per un valor de 2.856.639,38 euros.Atès que la convocatòria va ser per al període 2003-2004, de tots els

expedients atorgats l’any 2003 d’aquesta submesura, es van pagar durant l’any 2004 89 expedients per un import de 2.545.920,53 euros.

i3. Prevenir els incendis forestalsLa submesura per prevenir incendis forestals preveu actuacions per construir i millorar vials aptes per a mitjans terrestres d’extinció d’incendis forestals, construir punts de reserva d’aigua i obrir i mantenir línies de defensa contra incendis forestals dins els perímetres de protecció prioritària definits pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’any 2003 es van atorgar 220 expedients per un valor de 4.322.259,22 euros.Atès que la convocatòria va ser per al període 2003-2004, de tots els

expedients atorgats l’any 2003 d’aquesta submesura, es van pagar durant l’any 2004 188 expedients per un import de 3.790.066,27 euros.

i5. Compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la faunaLa línia de compatibilització de les explotacions forestals amb la conservació de la fauna té com a objectiu protegir determinades espècies emblemàtiques de la fauna de Catalunya. Aquests ajuts garanteixen que, a les zones on hi ha presència de sectors crítics d’aquestes espècies, no es farà cap actuació que pugui afectar la fauna existent.

L’any 2003 es van atorgat 75 expedients per un import de 841.716,76 euros.Atès que la convocatòria va ser per al període 2003-2004, de tots els

expedients atorgats, es van pagar durant l’any 2004 les anualitats corresponents d’aquests expedients, més un provinent d’un recurs. L’import pagat en l’anualitat 2004 va ser de 424.123,98 euros.

i6. Transformació i comercialització dels productes forestalsEls ajuts d’aquest capítol pretenen fomentar la comercialització dels productes forestals amb la millora de la maquinària i els equipaments utilitzats en els processos d’obtenció i transformació.

L’any 2003 s’han atorgat 38 expedients per un valor de 810.000 euros.Atès que la convocatòria va ser per al període 2003-2004, de tots els expedients

atorgats l’any 2003, es van pagar durant l’any 2004 5 expedients per un import de 123.024,9 euros.

Accions de desenvolupament i ordenació dels boscosUn dels elements integradors base del desenvolupament rural és l’aforestació de terres agràries, inclosa en un programa horitzontal per a tot Espanya. L’objectiu és incrementar la massa forestal en terrenys amb usos previs no forestals. El beneficiari d’aquesta mesura pot ser qualsevol entitat o persona titular de terrenys agrícoles que vol plantar espècies forestals. Aquesta mesura és cofinançada per la Unió Europea (40%), el Ministeri d’Agricultura (30%) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (30%).

Actualment, únicament es tramiten d’aquest Programa les primes de manteniment i compensatòries ja compromeses d’expedients d’aforestacions d’anys anteriors. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha pagat durant la campanya 2004 un total de 174.485,18 euros, que corresponen a 155 expedients.


Accions de restauració de la coberta vegetalL’any 2003, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar la Resolució MAB/2682/2003, de 10 de setembre, de convocatòria pública per a la concessió d’ajuts extraordinaris per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis de l’estiu de 2003. L’objectiu d’aquestes mesures és afavorir la restauració d’aquestes zones cremades. L’any 2004, el DMAH ha atorgat 174 expedients a l’empara d’aquesta convocatòria, per un import total de 4.753.745,59 euros, distribuït de la manera següent:— Barcelona: s’han atorgat 96 expedients de subvenció per un import total de 4.230.560,46 1— Girona: s’han atorgat 76 expedients de subvenció per un import total de 507.080,47 1— Lleida: s’han atorgat 2 expedients de subvenció per un import total de 10.077,66 1.

D’aquests expedients atorgats, 26 han sol·licitat un préstec a l’Institut Català de Crèdit Agrari fins al 80% de la subvenció atorgada, per un import total de 2.274.880,51; el Departament de Medi Ambient i Habitatge n’assumeix durant 1 any el cost dels interessos si les actuacions subvencionades no superen les 75 ha, i durant 2 anys si les actuacions subvencionades superin les 75 ha. Si és el cas, a més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge subvencionarà les despeses de l’aval que pugui sol·licitar l’Institut Català de Crèdit Agrari.

D’altra banda, dels expedients atorgats en l’anualitat 2004, es van certificar i pagar les actuacions de 59 expedients per un import total de 410.584,62 euros.

Gestió de les forests públiques

Ús i aprofitament forestals

Producció i millora Com en anys anteriors i d’acord amb la Llei forestal catalana, s’ha redactat el Programa anual d’aprofitaments i millores de les forests públiques i s’ha publicat l’oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionades pel DMAH, la qual significa un total de 70.901 m3 de fusta amb escorça, 408 t de llenyes i 4 t de suro, amb un preu total de taxació d’1.415.854,56 1. D’aquestes quantitats, 26.483 m3 de fusta, 340 t de llenyes i 4 t de suro corresponen a les forests propietat de la Generalitat de Catalunya, mentre que 44.418 m3 de fusta i 68 t de llenyes corresponen a forests propietat d’entitats locals.

Paral·lelament, s’ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar l’evolució dels preus del mercat.

APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS DE LA GENERALITAT

COMARCA NRE. PEUS SERRA (m3) PALS (m3) TRITURACIÓ (m3) LLENYES (t) SURO (t)

Alt Empordà 195.075 459 400 23.632 201 4

Conca de Barberà 11.597 1.745 0 0 0 0

Ripollès 759 185 0 62 139 0

Total 207.431 2.389 400 23.694 340 4


APROFITAMENTS INCLOSOS A L’OFERTA PÚBLICA DE FUSTES I LLENYES EN FORESTS D’ENTITATS LOCALS

COMARCA NRE. PEUS SERRA (m3) PALS (m3) TRITURACIÓ (m3) LLENYES (t) SURO (t)

Alt Urgell 13.897 6.850 100 999 0 0

Alta Ribagorça 5.148 1.117 0 258 50 0

Baix Ebre 950 311 0 0 0 0

Baix Empordà 2.278 252 0 168 18 0

Berguedà 17.744 5.776 185 356 0 0

Cerdanya 33.856 9.114 0 3.211 0 0

Pallars Sobirà 13.332 5.890 152 528 0 0

Ripollès 9.632 4.906 72 819 0 0

Solsonès 5.886 1.850 0 217 0 0

Terra Alta 4.575 1.287 0 0 0 0

Total 107.298 37.353 509 6.556 68 0

També, s’han tramitat 6 expedients de sol·licitud d’aprofitaments extraordinaris, dels quals 4 han estat de fustes i 2 de pastures.

Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests d’entitats locals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any 2004 corresponents a l’àmbit de tres comarques de la demarcació territorial de Girona, per un import total pressupostat d’actuacions de 254.148,39 1.

Ocupacions temporals, concessions, constitució de servitudsDurant l’any, s’han tramitat 12 expedients de declaració de compatibilitat amb la utilitat pública de la forest corresponents a sol·licituds d’ocupacions en forests propietat d’entitats locals. En forests de la Generalitat de Catalunya, s’han tramitat 16 expedients d’ocupació temporal, 2 expedients d’autorització de constitució de servitud i 1 de concessió administrativa.

Pel que fa a les ocupacions temporals autoritzades en les forests d’ajuntaments i entitats locals, el 15% de l’import ingressat per aquest concepte es destina al fons de millores de la forest.

Ordenació forestalEls boscos s’han de gestionar de manera sostenible i integrar-ne els aspectes ambientals amb les activitats econòmiques, de manera que sigui possible compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l’augment de la qualitat de vida i el desenvolupament rural.

L’any 2004, s’han realitzat treballs destinats a actualitzar l’estat de les ordenacions dels boscos gestionats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i a redactar nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals. En total, s’han aprovat 35 projectes d’ordenació i plans tècnics. També ha continuat o s’ha iniciat el tràmit d’aprovació de 33 nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals de forests públiques. La major part d’aquests projectes corresponen a la demarcació de Lleida, ja que és al Pirineu on hi ha la major part de la superfície forestal pública del país.

Així doncs, la superfície pública ordenada ja és de 236.025,28 ha, és a dir, el 48,53% de la superfície forestal pública total.

Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la GeneralitatS’ha donat resposta a 67 consultes generades arran de conflictes de propietat o

indefinició de límits. Així mateix, s’ha intervingut, en representació de la Generalitat, en diferents

processos d’expropiació de forests patrimonials afectades per grans infraestructures viàries i de transports i subministraments.

Finalment, s’ha participat en el Grup de Treball sobre el Catàleg de forests d’utilitat pública i altres patrimonis forestals, òrgan mixt entre l’Administració General de l’Estat i les administracions autonòmiques que depèn del Comitè Forestal.


Convenis i consorcis amb finques privadesS’han signat 11 convenis per a l’execució de treballs forestals de primera intervenció per regenerar finques afectades per incendis forestals produïts durant l’estiu de 2003 i 2004, la major part dels quals corresponen a la demarcació territorial de Girona. Així mateix, en el marc del Decret 171/2003, de 8 de juliol, pel qual es declaren zona d’actuació urgent els terrenys afectats per incendi forestal que no s’han regenerat naturalment a les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i Osona, s’han signat, durant l’any, 10 convenis per a l’execució de les actuacions de conservació i restauració de terrenys forestals.

D’altra banda, s’han rescindit 7 consorcis i convenis amb finques privades atesa la sol·licitud dels propietaris de dur a terme directament la gestió de la seva finca, mitjançant un pla tècnic de gestió i millora forestals.

Camins ramadersL’any 2004, s’ha iniciat o continuat la tramitació de la classificació dels camins ramaders de 12 municipis. Així mateix, s’han classificat els camins ramaders de 4 termes municipals de les demarcacions de Lleida i Girona.

D’altra banda, s’ha estudiat i donat resposta a 49 consultes referents, en gran part, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al territori (com són el TGV, les concentracions parcel·làries derivades del canal Segarra-Garrigues, les noves carreteres o les modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobre els camins ramaders classificats.

Finalment, s’han autoritzat 12 ocupacions que afecten terrenys de camins ramaders.

Cases forestalsS’ha elaborat un estudi tècnic sobre l’estat de conservació de 20 cases forestals a fi de disposar d’uns documents de suport a la presa de decisions sobre aquests immobles, especialment pel que fa al seu ús futur i la seva rendibilització, i per establir un pla de manteniment i neteja periòdics.

Certificació forestalS’ha assistit, en representació del Departament de Medi Ambient i Habitatge i com a membre de la Junta Directiva, a les reunions de l’Assemblea General de l’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal PEFC (ENSCAT). Aquesta Associació té com a objectius agrupar els gestors forestals interessats a participar en la certificació a escala regional pel sistema PEFC, obtenir un sistema de certificació a escala regional en el marc del PEFC per a Catalunya i vetllar per al manteniment del sistema de certificació regional.

Mitjançant aquest sistema de certificació forestal, s’han certificat 5 forests propietat de la Generalitat de Catalunya, amb una superfície total de 2.279,42 ha.

Així mateix, s’ha donat suport i assessorament a tots els propietaris de boscos públics interessats a implantar el sistema de certificació forestal a llurs forests.

Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestalEl conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de la Generalitat de Catalunya realitzades per la Secció de Gestió de Boscos Públics puja a un pressupost de 400.937,551, repartit en les actuacions següents:— Execució de l’assenyalament de les forests públiques per a l’any 2005, amb l’objectiu de contractar els serveis necessaris, entre els quals s’inclouen diversos capatassos forestals, per fer l’assenyalament dels aprofitaments en les forests públiques gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a partir del qual s’elaborarà el Programa d’oferta pública de fustes i llenyes per l’any 2005. La inversió total per a l’assenyalament ha estat de 148.091,80 1.— Realització de treballs silvícoles d’ajut a la regeneració natural en la finca del Castell d’Olèrdola, afectada per l’incendi de 13 d’agost de 2003.


— Elaboració d’informes sobre l’estat de conservació de les cases forestals propietat de la Generalitat de Catalunya.— Redacció del Projecte d’ordenació forestal de la muntanya del Bosc CUP L-17, propietat de la Generalitat.— Redacció del Projecte d’ordenació forestal de la muntanya de la Pinetella, propietat de la Generalitat— Redacció del Projecte d’ordenació forestal de les forests Obaga Negra d’Arp i La Bella, propietat de la Generalitat.— Redacció del Projecte d’ordenació forestal de la forest La Faiada de Malpàs, propietat de la Generalitat.— Redacció del Projecte d’ordenació forestal de la forest El Vilar de la Castanya, propietat de la Generalitat.— Redacció del Pla tècnic de gestió i millora forestals de la forest Paratge i Pla de Castell, propietat de la Generalitat.— Redacció del Projecte d’ordenació de la muntanya d’Espot, propietat de la Generalitat.— Realització dels treballs previs per a la posterior fitació dels límits de les forests propietat de la Generalitat de Catalunya a la Garrotxa.— Treballs d’auditoria de forests públiques per adscriure-les al sistema de certificació forestal PEFC.— Projecte d’assaig d’aplicació dels sistemes de certificació forestal a Catalunya.— S’ha continuat treballant amb el CREAF per desenvolupar el mòdul d’informació dels Boscos Públics en el marc del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural. Aquest Projecte preveu el disseny i la implantació de la base de dades de boscos públics pel que fa al Catàleg de forests d’utilitat pública, forests protectores i forests amb conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i també la tramitació de les actuacions i aprofitaments a les quals són sotmeses. El disseny de la base de dades permet emmagatzemar tota la informació referent al Registre de la Propietat.

Propostes normatives— Elaboració d’una instrucció sobre les condicions econòmiques que han de regular els aprofitaments apícoles en forests de la Generalitat de Catalunya.— Modificació de la Llei 15/1997, de preus i taxes, incloent-hi una taxa per a l’ocupació de camins ramaders classificats en virtut de l’atorgament de les concessions o les autoritzacions pertinents.— Publicació del Decret 364/2004, de 24 d’agost, pel qual es declaren zona d’actuació urgent els terrenys forestals afectats per l’incendi forestal de l’any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l’Anoia.

Propostes normatives en tràmit— Elaboració d’un model de conveni amb les entitats locals propietàries de forests declarades d’utilitat pública per encarregar la gestió d’aquests terrenys al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Tramitació d’una ordre per la qual s’estableixen els criteris de valoració per determinar la quantia de la quota de la taxa per l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat adscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— Tramitació de l’expedient de declaració de zona d’actuació urgent del Perímetre de Protecció Prioritària B-2 Sant Llorenç del Munt-Cingles del Bertí, d’acord amb l’article 42 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, i la disposició addicional primera de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. La superfície forestal total inclosa a la ZAU és de 52.505,15 ha.


Altres— Creació d’un Grup de Treball per a la revisió de les instruccions del contingut dels projectes d’ordenació.

Secció de Plans d’Actuació Forestal i de PasturesLes inversions realitzades durant l’any 2004 es presenten en el quadre adjunt (quadre 4) agrupades per comarques i separades per tipus d’actuació, amb les unitats indicadores corresponents:— m3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies— m3 (aigua embassada) per als punts d’aigua— ha (superfície de treball) per a reforestacions i treballs silvícoles— km per a xarxa viària.

Els indicadors es refereixen a la part de projecte executada al llarg de l’any 2004. Conseqüentment, hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat en anys anteriors, s’han certificat en aquest exercici.

Descripció de les actuacionsSi bé totes les actuacions tenen un objectiu comú, en perfecta concordança amb la tasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural, cadascuna té uns objectius propis.

Xarxa viària forestal Les inversions realitzades per a la millora de camins forestals s’adrecen a diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent, obertura de noves pistes necessàries per al desenvolupament i la posada en producció de masses forestals, i adequació d’accés per als vehicles destinats a l’extinció i prevenció d’incendis forestals.

Cal considerar que en altres actuacions també es destina una quantitat important del pressupost a la millora i el condicionament de camins que són necessaris per a l’execució de les obres i treballs forestals. Aquestes obres tenen un caràcter d’obres complementàries.

Destaquen com a obres més significatives:— Construcció de pista forestal a les forests 220 i 217 del CUP— Arranjament i construcció de camí de prevenció d’incendis forestals a la forest 25 CUP, Sant Mamet, al terme municipal d’Alòs de Balaguer— Manteniment de la xarxa viària en forests patrimonials als Ports de Beseit.

Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestalAquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones degradades per efecte de la pèrdua de sòl, com a conseqüència de l’eliminació de la vegetació causada pels incendis forestals.

Per triar les zones a reforestar, s’ha tingut en compte, a més de l’índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la seva capacitat de regeneració natural. La intervenció dins d’aquestes zones, quan afecta terrenys forestals de propietat particular, es fa mitjançant la declaració de Zona d’Actuació Urgent.

Destaquen com a obres més significatives: — Reforestacions i treballs silvícoles mitjançant diversos convenis de la comarca de la Selva— Restauració de la zona cremada l’any 2001 i prevenció d’incendis a les forests de la Duna Continental i Muntanya Gran— Projecte de repoblació hidrologicoforestal a la forest T-17010 Puig de Marc, Serra Bruna i d’altres.


Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, a eliminar matolls per reduir la càrrega de foc (tractaments preventius) i a seleccionar i aclarir les masses forestals a fi de millorar-ne la producció i la qualitat de la fusta, i afavorir la biodiversitat d’espècies.

Destaquen per la seva importància: — Tractaments silvícoles a la comarca de la Cerdanya — Tractaments silvícoles en el consorci del Gomà i l’Escanya (b-3016), i en el conveni de Sobrevia (B-1/7024)— Tractaments silvícoles a la Muntanya de Molló— Tractaments silvícoles a Can Castelló i Mas Mates— Tractaments silvícoles de millora de la forest, selecció de tanys i d’altres al barranc de la Galera, Lloret i Caro, CUP núm. 4, TM de Roquetes-Tortosa.

Lluita contra l’erosió, protecció del sol i defensa contra allausEn les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977) i sobre desertització (Nairobi, 1977), va quedar establerta la necessitat de considerar els recursos d’aigua, sòl i vegetació de manera integrada en el marc de la conca vessant.

La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de conques vagin acompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de conservació de sòls.

Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les masses forestals que ocupen les capçaleres i zones mitjanes de les conques en la conservació dels recursos d’aigua i sòl. Es destinen a aconseguir aquesta finalitat les inversions aplicades a la lluita contra l’erosió.

En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització d’hidrotècnies (dics, esculleres, murs...) per controlar el fenomen torrencial que ocasiona grans pèrdues de sòl, i, d’altra banda, en la millora i conservació dels boscos, que regulen el cicle hidrològic.

Com a actuacions més significatives destaquen: — Correcció hidrologicoforestal a la riera d’Alp al TM de Fontanals de Cerdanya (fase I)— Construcció del dic núm. 2 de consolidació de la llera del riu Mossoll— Correcció hidrologicoforestal i defensa contra allaus a Arties i Garós (fase IV).

Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenció d’incendisEls incendis forestals a tota l’àrea mediterrània constitueixen la causa més important de destrucció de les masses forestals. És per això que la lluita contra aquests incendis és un dels objectius primordials en la conservació dels boscos.

Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendis forestals, l’extinció i la prevenció, aquesta última correspon al DMAH i es concreta en diferents àmbits: treballs silvícoles, millora i manteniment de camins forestals i punts d’aigua. Els treballs es planifiquen d’acord amb el SARPIF, que els complementa amb la vigilància, sensibilització i detecció d’incendis.

En general, les actuacions portades a terme en els PPP s’adrecen principalment a delimitar zones forestals mitjançant franges perimetrals que poden impedir la propagació dels incendis que afecten grans àrees forestals.

Destaquen com a actuacions més significatives:— Àrees de baixa càrrega de combustible al sector Montagut-Can Codolar (PPP G6, Massís de Cadiretes - l’Ardenya)— Establiment d’un tallafoc transitable al límit de les reserves naturals parcials de l’Albera (Rabós-l’Alt Empordà)— Treballs de prevenció d’incendis al PPP dels Ports de Beseit T-4 (2a fase)


— Projecte Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) Priorat-Serra de Montsant (2a fase).

Actuacions de lluita i de defensa contra plagues forestalsEls treballs realitzats dins d’aquesta línia d’actuació tenen com a objectiu primordial regular i controlar el nivell de població de diversos insectes fitopatològics (plagues forestals) a fi de mantenir-ne l’equilibri natural i reduir la gran quantitat de danys que produeixen en les masses forestals.

Com a actuacions més significatives destaquen:— Seguiment i control de plagues forestals, campanya 2003-04— Tractaments fitosanitaris contra plagues forestals a les comarques catalanes 2004.

Resum d’actuacionsEn el quadre següent es presenten les actuacions agrupades per unitats indicadores i tipus d’actuació.

TIPUS D’ACTUACIÓ QUANTITAT UNITAT INDICADORA

Reforestacions 163,78 ha

Tractaments culturals de boscos i

de prevenció d’incendis forestals 2.598 ha

Condicionament i construcció

de camins forestals 370,22 km

Lluita contra l’erosió i protecció del sòl 5.071,66 ha de sòl protegides

Reconstrucció i millora de punts d’aigua 221 m3 d’aigua emmagatzemada

o embassada

Tractaments contra plagues forestals 16.640 ha

Foment i ordenació de la producció forestal

Col·laboració amb el CREAFL’any 2004, el DMAH i el CREAF han establert un conveni que preveia la realització de diferents tasques ben diferenciades, amb una inversió global de 278.031,09 euros:— Elaboració de la segona edició del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC-2). L’any 2004, s’han elaborat els fulls corresponents a la regió III, comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. Tots els fulls del MCSC-2 estan a l’abast de tothom i es podran descarregar des de la Internet.— Manteniment i millora del SIBOSC (Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya). Adaptació del programa MiraBosc en línia per poder consultar via Internet la informació de l’IFN2 i l’IFN3. — Estudi de la biologia de Lasius brunneus, formiga plaga del suro. S’ha estudiat la presència de l’espècie en tota l’àrea de sureres de Catalunya, s’ha ampliat la informació sobre la seva biologia, i s’han realitzat proves de control efectiu al camp en dues finques.

Col·laboració amb el CTFCS’ha signat un conveni de col·laboració entre el DMAH i el CTFC, el GEIE Forespir i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per al cofinançament del Projecte Sylvapir, en el marc de la iniciativa comunitària INTERREG IIIA. Aquest conveni té una durada de tres anys i té com a objectiu dur a terme accions d’interès comú de diferents organismes i entitats a ambdues bandes de Pirineus. El DMAH farà una aportació global per als tres anys de 222.520 euros, i l’any 2004 hi ha aportat 41.416,99 euros.


El conveni de col·laboració entre el DMAH i el CTFC es va signar per als anys 2003-2005 per un import global de 783.564 euros, i recull, entre d’altres, els conceptes següents: valoració de les externalitats forestals i els productes secundaris del bosc; seguiment de xarxes de parcel·les d’arbres inoculats amb bolets comestibles de qualitat i plantes aromàtiques i medicinals, i el Projecte MEDFOREX per a l’estudi de les externalitats forestals. Cal remarcar els projectes engegats dins de Política Forestal, com el Pla general de política forestal i la Setmana Internacional de Política Forestal. En total, l’any 2004 s’han certificat 351.223,91 euros.

D’acord amb el contracte-programa existent amb el CTFC, s’han convocat i assistit a dues reunions de seguiment.

Centre de la Propietat ForestalL’any 2004, s’ha assistit al Centre de la Propietat Forestal un total de 7 ocasions per participar a la Comissió Tècnica Delegada, la qual exerceix tasques de revisió tècnica i proposta dels PTGMF i PSGF en representació del Servei de Gestió Forestal.

Foment del sector forestal. SuroAtès que cal fomentar la importància de la superfície de sureda dins del context global dels boscos catalans per la seva singularitat, proposar-ne l’increment de la superfície, endegar programes de recerca adreçats a obtenir suro de qualitat a fi de potenciar l’aplicació dels productes surers, i donar suport a la transformació industrial d’aquesta matèria, el Departament va considerar interessant col·laborar i participar en l’Institut Català del Suro (ICS), creat l’any 1991; per aquest motiu, el DMAH va fer-hi una aportació l’any 2004 de 100.000 euros.

Prevenció d’incendis

Actuacions sota línies elèctriquesL’any 2004, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat plans triennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica, expedients que han estat presentats per diferents companyies del sector elèctric, d’acord amb el Decret 268/1996, de 23 de juliol.

L’aprovació d’aquests documents comportarà que en els pròxims 3 anys (2004-2007) es realitzin treballs de reducció de la vegetació en uns 8.172 km, els quals es distribueixen aproximadament en 1.180 km sota línies d’alta tensió, 4.200 km sota tensió mitjana i 2.792 km sota baixa tensió per a l’any 2004. En total, l’any 2004 s’han aprovat 4 expedients, 1 de línies d’alta tensió i 3 de tensió mitjana, que representen un total de 112 km.

Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents:— Eliminar la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre la vegetació i el conductor del fluid elèctric.— Reduir el perill d’ignició i la intensitat del foc en el cas d’inici a causa de la reducció quantitativa de matoll i, per tant, de combustible. Qualitativament, s’eliminen les parts aèries mortes de matolls, els arbustos més piròfils i els arbres que hi hagi dins del corredor amb una distància inferior a la reglamentària. — Aplicar una silvicultura de prevenció amb la substitució d’espècies de matoll per d’altres menys piròfiles, alhora que es beneficia el desenvolupament d’arbres que reduiran el matoll a causa de la competència.

La Secció ha emès 51 informes per a jutjats contenciosos administratius relatius a denúncies d’incendis forestals en aplicació del Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis sota línies elèctriques.


Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteresL’any 2004, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat dos plans triennals de neteja i manteniment en les zones d’influència de les vies de comunicació, expedient que ha estat presentat d’acord amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

L’aprovació d’aquests expedients comportarà que durant l’any 2004 es facin treballs en prop de 475 km, amb un total de 2.436,82 km de treball el mateix any tenint en compte els plans triennals aprovats els anys 2002 i 2003.

AltresS’han proposat al subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat 35 resolucions per autoritzar la generació de restes vegetals provinents de treballs forestals en períodes i zones d’alt risc d’incendis.

Conservació de la biodiversitat

TòfonaD’acord amb l’Ordre de 15 de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner, i el capítol VII de la Llei 15/1997, s’han subministrat talonaris de liquidació de taxes de recol·lecció de tòfones per un import total de 2.262 euros.

BoletsUn dels aprofitaments forestals més social és la recollida de bolets, i cada any hi ha més gent que va als boscos per recollir-ne. És sabuda la perillositat d’algunes espècies d’aquests fongs. A fi d’informar la gent sobre aquells fongs més habituals que es poden collir, i per evitar que per manca de coneixement pugui haver-hi casos d’intoxicacions, el DMAH va editar un tríptic que va reeditar l’any 2004 per repartir-lo a la tardor. Les modificacions del tríptic dels bolets i l’edició de 1.400 nous exemplars van suposar una inversió de 2.934,80 euros.

Verd nadalencS’ha elaborat un cub desplegable sobre el verd nadalenc per conscienciar la societat sobre els usos sostenibles dels productes del bosc, ja que cal informar que arbres, molses, vesc, boix grèvol… són productes, alguns d’ells protegits, importants per a la vida dins del bosc. L’import de la despesa ha estat de 6.433,36 euros.

Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis)D’acord amb l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, i d’acord amb l’article 2.2 de l’Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd nadalenc i es protegeix el boix grèvol, s’han proposat i emès informe sobre 5 resolucions de petició de trasplantament, extracció i/o poda d’aquestes espècies.

Promoció i preservació del coneixement sobre l’entorn natural, l’aigua, l’arbre i el bosc, i masses de castanyer (Castanea sativa)El DMAH, amb l’objectiu de potenciar les activitats que promouen la preservació de l’entorn natural, ha atorgat una subvenció de 1.400 euros al Centre d’Educació Santa Maria de Viladrau. Cal remarcar-ne la temàtica del castanyer, espècie explotada durant molts segles i molt present a Catalunya, però que ara pateix una forta regressió per l’abandonament del seu conreu i pel desenvolupament de diverses malures.

Promoció i difusió del sector forestal privatEl dmah, amb l’objectiu de donar suport a la gestió sostenible en l’àmbit del sector forestal català, ha transferit al Consorci Forestal de Catalunya un total de 94.000 euros.


Es pretén, amb aquesta aportació al cfc, participar en l’objectiu d’assolir graus cada vegada més alts d’informació i sensibilització ciutadanes en l’àmbit del medi natural, ja que aquesta organització de propietaris forestals s’emmarca plenament en aquest àmbit mitjançant xerrades, reunions informatives, publicacions, participacions en fires sectorials i col·laboracions amb altres associacions forestals, entre d’altres.

Comitè de Millora i Conservació de Recursos Genètics ForestalsD’acord amb la normativa estatal vigent, s’ha participat en dues ocasions en reunions realitzades a Madrid del Comitè de Millora i Conservació de Recursos Genètics Forestals per establir l’estratègia a seguir sobre els materials forestals de reproducció.

RompudesS’ha intervingut en 6 expedients de recursos d’alçada en les seves diferents fases mitjançant propostes de resolució i informes tècnics.

Organització d’una conferència-debat sobre gestió forestalL’any 2004, s’ha organitzat una Jornada de Treball sobre Economia dels Boscos amb l’objectiu de plantejar la riquesa dels recursos forestals no tangibles. Per aquest motiu, el DMAH va suportar les despeses d’organització de la Jornada per un import total de 10.000 euros.

Altres activitats— S’ha participat com a moderador en jornades tècniques sobre xarxes de calor amb biomassa— S’han recopilat dades per dur a terme l’elaboració estadística dels temes següents: — Aprofitaments forestals de fusta, trituració i llenyes— Aprofitaments de suro— Nombre de llicències de recollida i comercialització de pinya de pi pinyer (Pinus pinea)— Nombre de llicències de recollida i comercialització de tòfona— Rompudes— Taula Sectorial de la Tòfona: es va convocar una reunió en què es van comentar tots els aspectes relacionats amb el sector tofoner— Taula Intersectorial Forestal: es va fer una convocatòria en què es van comentar tots els aspectes relacionats amb el sector forestal i l’ordre d’ajudes.

Secció d’Aforestació

Pla general de política forestalAl llarg de tot l’any, han continuat els treballs d’elaboració del nou Pla general de política forestal (2005-2014) en col·laboració amb el CTFC i el CPF.

A banda de començar a treballar la part normativa del Pla (esborranys del Decret) i en la seva Avaluació Ambiental Estratègica, s’ha continuat elaborant la descripció del sector forestal català, amb diferents estudis específics.

El gruix de la feina efectuada ha estat la preparació de l’esborrany de programes i eines del Pla que va ser presentat públicament pel conseller a Manresa el 10 de desembre.

Per estructurar les propostes d’actuació, s’han establert cinc programes seguint els criteris comunitaris (Hèlsinki), i es van tenir en compte: la diagnosi elaborada pels experts; les actuacions planificades i realitzades en el PGPF anterior; els indicadors de gestió forestal sostenible a escala regional; les declaracions i els manifestos elaborats per diferents institucions; els processos internacionals, i els documents de planificació d’altres països i comunitats autònomes, a més del marc legislatiu i programàtic general.


Sobre una primera base de programació, l’estiu de 2004 es van dur a terme al voltant de 30 entrevistes a tècnics i coneixedors de diferents àmbits que van enriquir la proposta amb les seves aportacions.

El mes d’octubre de 2004, es va tornar a reunir el grup d’experts per treballar sobre el document, el qual, un cop el van validar, es va fer arribar als tècnics de la Direcció General del Medi Natural, dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dels parcs i del Centre de la Propietat Forestal, i també a altres persones relacionades amb la recerca aplicada. Aquest esborrany de programes i eines es va fer arribar a tots els ajuntaments, les associacions, les organitzacions i les entitats relacionades amb el sector forestal, i se’ls va convidar a assistir-ne a la presentació pública i a manifestar llur opinió.

Seguint aquest principi de fomentar la participació ciutadana, el 12 de juny de 2005 es va celebrar a Seva el primer Fòrum del Medi Natural. En aquest Fòrum, al qual van ser convocades prop de 100 entitats, es van debatre diferents aspectes relacionats amb el medi natural.

Regulació de l’accés motoritzat al medi naturalAteses les dificultats d’aplicar l’actual normativa reguladora de l’accés motoritzat al medi natural, s’han mantingut contactes i reunions amb les diferents entitats i agents socials implicats (administracions locals, entitats conservacionistes i d’usuaris del medi natural, federacions i associacions d’automobilisme i motociclisme, propietaris forestals...) per modificar aquesta normativa amb el major consens possible i la complicitat dels sectors afectats.

D’altra banda, s’ha continuat aplicant aquesta normativa tant pel que fa a les normes generals per a la circulació com a les normes específiques per a la circulació motoritzada en grup i les competicions.

També cal dir que s’han certificat les subvencions atorgades a 37 consells comarcals per elaborar els inventaris comarcals de camins (44.000 1).

Servei de Prevenció d’Incendis Forestals Durant l’any 2004, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llarg del territori. Això ha comportat:— Elaborar el Mapa de risc d’incendi forestal. Aquest Mapa s’ha elaborat els 366 dies de l’any— Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del dia següent durant els 62 dies dels mesos de juliol i agost— Elaborar 13 informes de perill sobre situacions potencialment adverses per risc elevat d’incendi forestal.

L’any 2004, s’ha informat sobre la base estadística d’incendis forestals:— Nombre de comunicats d’incendis forestals informatitzats: 560— Nombre de consultes i informes sobre estadística d’incendis emesos: 250.

L’any 2004, s’ha fet la gestió jurídica corresponent en matèria de prevenció d’incendis forestals:— Contestació i informació a les consultes dels ciutadans i d’altres administracions— Seguiment i control dels processos judicials en matèria de prevenció d’incendis forestals: 119 sentències judicials— Nombre d’expedients sancionadors: 521.

Informes pericials de valoració de danys produïts per incendis forestals a instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient:— Nombre d’informes pericials: 10— Nombre d’incendis valorats: 30.


En aplicació de la Llei 5/2003, sobre mesures de prevenció d’incendis en urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana:— Revisió de la cartografia d’urbanitzacions de 51 municipis— Revisió de 127 urbanitzacions de la base de dades— Elaboració de l’Ordre d’ajuts per a l’establiment de franges en urbanitzacions— Elaboració de la Proposta de decret que reglamenta la Llei 5/2003.

Aprovació de plans de prevenció d’incendis forestals:— Nombre de plans aprovats: 8— Nombre de municipis inclosos: 14.

Control de mesures de prevenció d’incendis forestals en activitats que han sol·licitat Llicència ambiental d’acord amb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, i en estudis d’impacte ambiental:— Nombre de projectes revisats: 133— Informes de suficiència emesos: 96— Informes de proposta de resolució: 41— Revisions de controls inicials: 2— Informes per canvi substancial: 3— Informes a al·legacions rebudes: 13— Evacuació prèvia d’impacte: 6— Avaluació d’impacte: 2.

Mesures legislatives:— Ordre d’ajuts a les urbanitzacions: 1— Projecte de mesures de prevenció d’incendis en urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana: 1— Al·legacions rebudes: 70 de 12 entitats— Informes d’al·legacions: 3.


QUADRE 1: AJUTS PDR ESPECÍFIC DE CATALUNYA: CONVOCATÒRIA DE GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE 2003-2004. DISTRIBUCIÓ

TERRITORIAL PER COMARQUES I FINALITATS

Xifres en euros

TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

IMPORT IMPORT IMPORT PAGAT

COMARCA UNITAT DMAH NOM DE SUBMESURA APROVAT ASSUMIT PEL (2004)

L’ACTUACIÓ (2003) DMAH (2004)

Alt camp S. Gestió Forestal Ordenacions i2 1.141,42 - -

Alt camp S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 147.130,45 66.262,76 110.437,93

Alt camp S. Gestió Forestal Camins i2-i3 305.969,55 169.501,39 282.502,32

Alt camp S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 150.251,20 75.727,14 126.211,90

Alt Empordà S. Gestió Forestal Ordenacions i2 69,47 41,68 69,47

Alt Empordà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 16.678,03 9.188,48 15.314,14

Alt Empordà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 34.203,97 13.705,07 22.841,78

Alt Empordà S. Gestió Forestal Indústries i6 38.874,34 567,36 1.891,19

Alt Penedès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 6.130,32 3.678,19 6.130,32

Alt Penedès S. Gestió Forestal Camins i2-i3 16.948,43 10.169,06 16.948,43

Alt Penedès S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 30.050,60 18.030,36 30.050,60

Alt Urgell S. Gestió Forestal Ordenacions i2 368.724,05 217.153,97 361.923,29

Alt Urgell S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 81.910,90 29.556,65 49.261,09

Alt Urgell S. Gestió Forestal Camins i2-i3 4.688,58 2.813,15 4.688,58

Alt Urgell S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 60.101,16 36.060,70 60.101,16

Alt Urgell S. Gestió Forestal Fauna i5 126.666,50 37.999,95 63.333,25

Alt Urgell S. Gestió Forestal Indústries i6 9.493,58 - -

Alta Ribagorça S. Gestió Forestal Ordenacions i2 122.063,57 68.603,46 114.339,10

Alta Ribagorça S. Gestió Forestal Camins i2-i3 12.080,30 - -

Alta Ribagorça S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.152,70 9.091,62 15.152,70

Alta Ribagorça S. Gestió Forestal Fauna i5 86.882,00 26.064,60 43.441,00

Anoia S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 1.702,06 1.021,24 1.702,06

Anoia S. Gestió Forestal Camins i2-i3 65.207,66 29.324,69 48.874,49

Bages S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 37.790,66 6.647,24 11.078,74

Bages S. Gestió Forestal Camins i2-i3 85.383,49 50.292,76 83.821,27

Bages S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 403.881,33 242.328,76 403.881,27

Bages S. Gestió Forestal Indústries i6 39.667,01 6.986,76 23.289,21

Baix Camp S. Gestió Forestal Ordenacions i2 7.933,20 - -

Baix Camp S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 68.370,82 6.944,44 11.574,06

Baix Camp S. Gestió Forestal Camins i2-i3 65.070,63 35.602,28 59.337,14

Baix Camp S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 123.605,50 74.009,23 123.348,71

Baix Ebre S. Gestió Forestal Ordenacions i2 107.723,15 61.179,91 101.966,52

Baix Ebre S. Gestió Forestal Camins i2-i3 14.832,94 8.899,76 14.832,94

Baix Ebre S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 9.015,18 15.025,30

Baix Empordà S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 27.527,41 14.071,54 23.452,56

Baix Empordà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 30.771,37 17.128,50 28.547,50

Baix Empordà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 12.620,00 7.572,00 12.620,00

Baix Empordà S. Gestió Forestal Indústries i6 47.544,85 - -

Baix Llobregat S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 23.858,35 11.632,12 19.386,86

Baix Llobregat S. Gestió Forestal Camins i2-i3 8.054,73 - -

Baix Llobregat S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 9.015,18 15.025,30

Baix Llobregat S. Gestió Forestal Indústries i6 6.634,01 - -

Baix Penedès S. Gestió Forestal Ordenacions i2 961,60 576,96 961,60

Baix Penedès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 24.589,77 11.746,42 19.577,36

Baix Penedès S. Gestió Forestal Camins i2-i3 73.563,62 36.421,20 60.702,00

Baix Penedès S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 30.050,60 18.030,36 30.050,60

Barcelonès S. Gestió Forestal Reforestacions i2 40.581,92 24.349,15 40.581,92

Barcelonès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 2.839,78 1.703,87 2.839,78






Barcelonès S. Gestió Forestal Indústries i6 10.919,60 - -

Berguedà S. Gestió Forestal Ordenacions i2 179.921,39 107.340,86 178.901,43

Berguedà S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 4.381,45 - -

Berguedà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 46.728,51 27.669,29 46.115,48

Berguedà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 191.294,58 114.549,04 190.915,06

Berguedà S. Gestió Forestal Fauna i5 72.030,20 23.628,42 39.380,70

Berguedà S. Gestió Forestal Indústries i6 215.291,45 - -

Cerdanya S. Gestió Forestal Ordenacions i2 117.603,75 67.501,21 112.502,01

Cerdanya S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 365.591,83 207.915,88 346.526,46

Cerdanya S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 9.015,18 15.025,30

Cerdanya S. Gestió Forestal Fauna i5 62.263,68 18.619,10 31.031,84

Conca de Barberà S. Gestió Forestal Ordenacions i2 15.948,65 2.980,80 4.968,00

Conca de Barberà S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 6.102,71 3.661,63 6.102,71

Conca de Barberà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 168.813,46 99.733,82 166.223,03

Conca de Barberà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 103.517,68 53.095,43 88.492,38

Garraf S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 14.220,44 8.532,26 14.220,44

Garrigues S. Gestió Forestal Camins i2-i3 10.697,98 6.418,79 10.697,98

Garrigues S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 43.839,33 18.181,50 30.302,50

Garrotxa S. Gestió Forestal Ordenacions i2 5.220,16 3.132,10 5.220,16

Garrotxa S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 10.412,99 2.569,60 4.282,67

Garrotxa S. Gestió Forestal Camins i2-i3 10.097,00 2.163,64 3.606,06

Garrotxa S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 30.050,60 9.015,18 15.025,30

Gironès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 29.995,00 17.997,00 29.995,00

Gironès S. Gestió Forestal Camins i2-i3 14.304,04 8.582,42 14.304,04

Gironès S. Gestió Forestal Indústries i6 45.454,87 - -

Maresme S. Gestió Forestal Ordenacions i2 281,74 169,04 281,74

Maresme S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 26.306,13 15.783,68 26.306,13

Maresme S. Gestió Forestal Indústries i6 8.086,20 - -

Montsià S. Gestió Forestal Camins i2-i3 4.760,02 - -

Montsià S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 11.075,44 - -

Noguera S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 12.009,27 5.515,26 9.192,10

Noguera S. Gestió Forestal Camins i2-i3 200.989,14 118.533,11 197.555,18

Noguera S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 143.385,69 86.031,41 143.385,69

Noguera S. Gestió Forestal Indústries i6 12.985,31 3.895,59 12.985,31

Osona S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 16.443,58 4.823,45 8.039,08

Osona S. Gestió Forestal Camins i2-i3 4.988,38 2.993,03 4.988,38

Osona S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 184.972,30 102.901,98 171.503,30

Osona S. Gestió Forestal Indústries i6 65.542,49 - -

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Ordenacions i2 317.353,08 99.374,26 165.623,77

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 50.826,68 30.496,01 50.826,68

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 7.356,39 - -

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 45.075,90 27.045,54 45.075,90

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Fauna i5 36.420,60 10.926,18 18.210,30

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Ordenacions i2 464.365,13 242.938,96 404.898,26

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 263.389,98 151.446,95 252.411,59

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Camins i2-i3 17.308,92 10.385,35 17.308,92

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 9.015,18 15.025,30

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Fauna i5 168.270,66 50.481,20 84.135,33

Pallars Sobirà S. Gestió Forestal Indústries i6 117.195,45 23.947,06 79.823,52

Pla de l’Estany S. Gestió Forestal Camins i2-i3 7.813,13 4.687,88 7.813,13






Pla de l’Estany S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 - -

Priorat S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 4.976,40 1.492,92 2.488,20

Priorat S. Gestió Forestal Camins i2-i3 7.272,22 3.281,51 5.469,18

Priorat S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 45.075,90 27.045,54 45.075,90

Ribera d’Ebre S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 34.942,82 20.965,69 34.942,82

Ribera d’Ebre S. Gestió Forestal Camins i2-i3 9.339,72 5.603,83 9.339,72

Ribera d’Ebre S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 15.025,30 9.015,18 15.025,30

Ripollès S. Gestió Forestal Reforestacions i2 41.801,43 21.445,96 35.743,26

Ripollès S. Gestió Forestal Ordenacions i2 25.723,15 15.169,60 25.282,67

Ripollès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 152.980,09 84.372,55 140.620,92

Ripollès S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 45.075,90 27.045,54 45.075,90

Ripollès S. Gestió Forestal Fauna i5 19.671,94 5.901,58 9.835,97

Segarra S. Gestió Forestal Camins i2-i3 59.441,85 28.412,16 47.353,60

Segarra S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 60.092,14 33.764,60 56.274,33

Segrià S. Gestió Forestal Ordenacions i2 4.153,52 964,25 1.607,08

Segrià S. Gestió Forestal Camins i2-i3 5.027,35 3.016,41 5.027,35

Segrià S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 32.265,92 15.530,36 25.883,94

Selva S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 14.308,81 - -

Selva S. Gestió Forestal Camins i2-i3 25.250,79 15.150,47 25.250,79

Selva S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 166.369,19 91.415,42 152.359,03

Selva S. Gestió Forestal Indústries i6 60.558,79 - -

Solsonès S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 13.614,70 8.168,82 13.614,70

Solsonès S. Gestió Forestal Camins i2-i3 27.736,60 16.641,96 27.736,60

Solsonès S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 114.781,23 68.868,74 114.781,23

Solsonès S. Gestió Forestal Fauna i5 9.736,20 2.920,86 4.868,10

Solsonès S. Gestió Forestal Indústries i6 40.953,07 - -

Tarragonès S. Gestió Forestal Camins i2-i3 3.642,12 354,96 591,60

Terra Alta S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 55.768,17 33.460,90 55.768,17

Terra Alta S. Gestió Forestal Camins i2-i3 19.358,55 11.609,96 19.349,94

Terra Alta S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 42.008,30 24.468,70 40.781,17

Urgell S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 30.050,60 9.015,18 15.025,30

Vall d’Aran S. Gestió Forestal Ordenacions i2 51.623,00 30.973,80 51.623,00

Vall d’Aran S. Gestió Forestal Fauna i5 259.774,98 77.932,49 129.887,49

Vall d’Aran S. Gestió Forestal Indústries i6 17.334,79 - -

Vallès

Occiedntal S. Gestió Forestal Ordenacions i2 805,57 483,34 805,57

Vallès

Occiedntal S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 24.460,70 14.676,42 24.460,70

Vallès

Occiedntal S. Gestió Forestal Camins i2-i3 65.572,62 31.837,55 53.062,58

Vallès

Occiedntal S. Gestió Forestal Punts d’aigua i3 86.146,50 42.672,72 71.121,20

Vallès

Occiedntal S. Gestió Forestal Indústries i6 67.622,82 - -

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Treballs silvícoles i2-i3 21.725,89 7.453,51 12.422,52

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Camins i2-i3 19.697,49 7.920,35 13.200,58

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Indústries i6 5.841,37 1.510,70 5.035,67

Total 8.830.615,54 4.092.973,94 6.883.135,68


QUADRE 2: AJUTS PDR PER A LES MESURES D’ACOMPANYAMENT: AFORESTACIÓ DE TERRES AGRÀRIES (2004). DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

PER COMARQUES I FINALITATS

Xifres en euros



ATORGAT ASSUMIT PEL (2004)

COMARCA UNITAT DMAH NOM DE L’ACTUACIÓ MESURA (2003) DMAH (2004)

Alt Camp S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 12.881,23 7.728,74 12.881,23

Alt Empordà S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 11.364,80 6.818,88 11.364,80

Alt Urgell S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 10.764,13 6.458,48 10.764,13

Anoia S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.043,35 626,01 1.043,35

Bages S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 2.527,26 1.516,36 2.527,26

Baix Camp S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 12.924,14 7.754,48 12.924,14

Baix Ebre S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 2.779,69 1.667,81 2.779,69

Baix Empordà S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 251,53 150,92 251,53

Cerdanya S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 192,32 115,39 192,32

Conca de Barberà S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 6.513,59 3.908,15 6.513,59

Garraf S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.480,89 888,53 1.480,89

Garrigues S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 4.234,13 2.540,48 4.234,13

Garrotxa S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.123,90 674,34 1.123,90

Gironès S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 90,15 54,09 90,15

Gironès S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.513,83 908,30 1.513,83

Maresme S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 763,29 457,97 763,29

Montsià S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.424,40 854,64 1.424,40

Noguera S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 40.376,26 24.225,76 40.376,26

Osona S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 4.736,09 2.841,65 4.736,09

Pallars Jussà S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 15.358,01 9.214,81 15.358,01

Pla de l’Estany S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 3.792,94 2.275,76 3.792,94

Priorat S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 22.713,74 13.628,24 22.713,74

Ripollès S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 320,04 192,02 320,04

Segarra S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 480,81 288,49 480,81

Selva S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 11.159,15 6.695,49 11.159,15

Solsonès S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 281,27 168,76 281,27

Terra Alta S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 886,48 531,89 886,48

Urgell S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 1.794,59 1.076,75 1.794,59

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Primes aforestació terres agràries h 713,17 427,90 713,17

Total 174.485,18 104.691,11 174.485,18


QUADRE 3: AJUTS DE LA CONVOCATÒRIA MAB/2682/2003: REGENERACIÓ DE BOSCOS AFECTATS PELS INCENDIS DE L’ESTIU 2003. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL PER COMARQUES I FINALITATS

Xifres en euros


CONVOCATÒRIA IMPORT IMPORT ASSUMIT IMPORT PAGAT

COMARCA UNITAT DMAH NOM DE L’ACTUACIÓ ATORGAT (2004) PEL DMAH (2004) (2004)

Alt Empordà S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 2.149,39 - -

Alt Penedès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 34.795,53 20.515,95 20.515,95

Bages S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 942.065,76 76.872,26 76.872,26

Baix Empordà S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 78.659,73 1.546,16 1.546,16

Gironès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 24.980,97 - -

Maresme S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 27.577,97 23.190,02 23.190,02

Pla de l’Estany S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 5.250,00 5.250,00 5.250,00

Ripollès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 2.835,56 - -

Segarra S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 5.561,66 - -

Segrià S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 4.516,00 - -

Selva S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 393.205,29 152.330,56 152.330,56

Vallès Occidental S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 1.907.969,47 37.977,44 37.977,44

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 1.318.151,73 92.902,23 92.902,23

Total 4.747.719,06 410.584,62 410.584,62

QUADRE 4: INVERSIÓ FORESTAL 2004. LLUITA CONTRA L’EROSIÓ (LLE), REFORESTACIONS (REF), TRACTAMENTS SILVÍCOLES (TS), XARXA VIÀRIA (XV), PUNTS D’AIGUA (PA), MILLORA DE LA RAMADERIA (RAM) I TRACTAMENTS CONTRA PLAGUES (PLA)

Xifres en euros

LLE REF TS XV PA RAM PLA 2004

COMARCA IMPORT m3 IMPORT ha R IMPORT ha T IMPORT km IMPORT m3 A IMPORT ACTUAC. IMPORT ha IMPORT

Alt Camp 138.069,14 96,46 72.599,02 30,39 105.183,27 57,36 4.392,54 1,44 0 0 0 0 479,42 19,06 320.723,39

Alt Empordà 310.777,83 287 161.331,15 67,52 421.149,27 220,12 29.717,50 8,94 0 0 0 0 3.431,96 76,8 926.407,70

Alt Penedès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Alt Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Alta Ribagorça 28.069,96 1.545,60 0 0 0 0 17.003,39 5,6 0 0 0 0 0 0 45.073,35

Anoia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Bages 0 0 0 0 16.844,30 9,1 43.136,35 8,4 0 0 0 0 0 0 59.980,65

Baix Camp 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Baix Ebre 0 0 0 0 32.000,00 13,37 25.309,10 14,34 0 0 0 0 0 0 57.309,10

Baix Empordà 0 0 5.057,57 1,9 149.141,28 66,83 27.299,87 5,65 0 0 0 0 0 0 181.498,72

Baix Llobregat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Baix Penedès 112.965,66 78,92 59.399,20 24,86 86.059,04 46,93 3.593,90 1,17 0 0 3.608,20 1 392,25 15,6 266.018,24

Barcelonès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Berguedà 130.576,82 467 0 0 265.844,10 120,05 69.423,18 3,95 0 0 0 0 0 0 465.844,10

Cerdanya 138.286,06 880,9 41.769,26 0,85 68.119,42 51,49 11.113,37 4,04 0 0 0 0 0 0 259.288,10

C. Barberà 0 0 0 0 297.025,29 110,61 25.151,67 7,35 25.065,43 221 4.821,25 1 0 0 352.063,64

Garraf 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Garrigues 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Garrotxa 24.417,02 34 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 24.417,02

Gironès 0 0 15.716,68 4,28 176.123,36 56,93 56.857,87 16,84 0 0 0 0 0 0 248.697,91

Maresme 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Montsià 0 0 0 0 0 0 20.707,44 11,74 0 0 0 0 0 0 20.707,44

Noguera 0 0 0 0 0 0 34.703,52 2,73 0 0 0 0 0 0 34.703,52

Osona 0 0 0 0 36.074,67 27,05 32.820,06 4,87 0 0 0 0 0 0 68.894,73

Pla de l’Estany 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Pla d’Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Priorat 44.553,60 87,76 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 44.553,60

P. Jussà 0 0 0 0 45.617,50 41,52 116.601,93 24,83 0 0 0 0 0 0 162.219,43

P. Sobirà 20.266,92 244,83 0 0 52.158,18 25,43 97.961,58 21,05 0 0 0 0 0 0 170.386,68

Ribera d’Ebre 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0


QUADRE 3: AJUTS DE LA CONVOCATÒRIA MAB/2682/2003: REGENERACIÓ DE BOSCOS AFECTATS PELS INCENDIS DE L’ESTIU 2003. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL PER COMARQUES I FINALITATS

Xifres en euros


CONVOCATÒRIA IMPORT IMPORT ASSUMIT IMPORT PAGAT

COMARCA UNITAT DMAH NOM DE L’ACTUACIÓ ATORGAT (2004) PEL DMAH (2004) (2004)

Alt Empordà S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 2.149,39 - -

Alt Penedès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 34.795,53 20.515,95 20.515,95

Bages S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 942.065,76 76.872,26 76.872,26

Baix Empordà S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 78.659,73 1.546,16 1.546,16

Gironès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 24.980,97 - -

Maresme S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 27.577,97 23.190,02 23.190,02

Pla de l’Estany S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 5.250,00 5.250,00 5.250,00

Ripollès S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 2.835,56 - -

Segarra S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 5.561,66 - -

Segrià S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 4.516,00 - -

Selva S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 393.205,29 152.330,56 152.330,56

Vallès Occidental S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 1.907.969,47 37.977,44 37.977,44

Vallès Oriental S. Gestió Forestal Recuperació de zones cremades en els incendis de l’estiu de 2003 MAB/2682/2003 1.318.151,73 92.902,23 92.902,23

Total 4.747.719,06 410.584,62 410.584,62

QUADRE 4: INVERSIÓ FORESTAL 2004. LLUITA CONTRA L’EROSIÓ (LLE), REFORESTACIONS (REF), TRACTAMENTS SILVÍCOLES (TS), XARXA VIÀRIA (XV), PUNTS D’AIGUA (PA), MILLORA DE LA RAMADERIA (RAM) I TRACTAMENTS CONTRA PLAGUES (PLA)

Xifres en euros



Alt Camp 138.069,14 96,46 72.599,02 30,39 105.183,27 57,36 4.392,54 1,44 0 0 0 0 479,42 19,06 320.723,39

Alt Empordà 310.777,83 287 161.331,15 67,52 421.149,27 220,12 29.717,50 8,94 0 0 0 0 3.431,96 76,8 926.407,70

Alt Penedès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Alt Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Alta Ribagorça 28.069,96 1.545,60 0 0 0 0 17.003,39 5,6 0 0 0 0 0 0 45.073,35

Anoia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Bages 0 0 0 0 16.844,30 9,1 43.136,35 8,4 0 0 0 0 0 0 59.980,65

Baix Camp 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Baix Ebre 0 0 0 0 32.000,00 13,37 25.309,10 14,34 0 0 0 0 0 0 57.309,10

Baix Empordà 0 0 5.057,57 1,9 149.141,28 66,83 27.299,87 5,65 0 0 0 0 0 0 181.498,72

Baix Llobregat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Baix Penedès 112.965,66 78,92 59.399,20 24,86 86.059,04 46,93 3.593,90 1,17 0 0 3.608,20 1 392,25 15,6 266.018,24

Barcelonès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Berguedà 130.576,82 467 0 0 265.844,10 120,05 69.423,18 3,95 0 0 0 0 0 0 465.844,10

Cerdanya 138.286,06 880,9 41.769,26 0,85 68.119,42 51,49 11.113,37 4,04 0 0 0 0 0 0 259.288,10

C. Barberà 0 0 0 0 297.025,29 110,61 25.151,67 7,35 25.065,43 221 4.821,25 1 0 0 352.063,64

Garraf 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Garrigues 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Garrotxa 24.417,02 34 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 24.417,02

Gironès 0 0 15.716,68 4,28 176.123,36 56,93 56.857,87 16,84 0 0 0 0 0 0 248.697,91

Maresme 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Montsià 0 0 0 0 0 0 20.707,44 11,74 0 0 0 0 0 0 20.707,44

Noguera 0 0 0 0 0 0 34.703,52 2,73 0 0 0 0 0 0 34.703,52

Osona 0 0 0 0 36.074,67 27,05 32.820,06 4,87 0 0 0 0 0 0 68.894,73

Pla de l’Estany 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Pla d’Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Priorat 44.553,60 87,76 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 44.553,60

P. Jussà 0 0 0 0 45.617,50 41,52 116.601,93 24,83 0 0 0 0 0 0 162.219,43

P. Sobirà 20.266,92 244,83 0 0 52.158,18 25,43 97.961,58 21,05 0 0 0 0 0 0 170.386,68

Ribera d’Ebre 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0




Ripollès 53.398,61 186,88 0 0 40.000,00 22,03 0 0 0 0 0 0 0 0 93.398,61

Segarra 6.981,32 116,04 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6.981,32

Segrià 0 0 0 0 1.079.720,11 1.324,89 39.234,32 33,36 0 0 0 0 0 0 1.118.954,43

Selva 5.593,53 26,69 46.555,33 18,27 230.847,15 282,3 47.933,47 39,04 0 0 0 0 29.197,18 199,8 360.126,67

Solsonès 54.634,43 571,6 0 0 155.206,95 104,05 3.399,05 152,48 0 0 0 0 0 0 213.240,43

Tarragonès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Terra Alta 0 0 0 0 34.660,59 17,93 1.339,41 0,88 0 0 0 0 0 0 36.000,00

Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Val d’Aran 56.846,07 447,98 433.663,01 15,72 0 0 66.336,99 1,51 0 0 0 0 0 0 556.846,07

V. Occidental 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

V. Oriental 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Tot Catalunya 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 796.832,22 16.327,79 796.832,22

Total 1.125.436,97 5.071,66 836.091,21 163,78 3.291.774,47 2.598,00 774.036,49 370,22 25.065,43 221 8.429,45 2 830.333,04 16.639,04 6.891.167,07


L’anàlisi ambiental de projectes i instal·lacions constitueix un mecanisme fonamental per a la incorporació del medi ambient en la presa de decisions.

Els inicis de l’avaluació ambiental, els trobem als EEUU l’any 1969 quan es va promulgar la National Environmental Protection Act (coneguda per NEPA). A Europa, la Comissió Europea va començar a treballar aquest tema l’any 1975, cosa que es va materialitzar l’any 1985 amb la Directiva 85/337/CEE. A Catalunya, l’any 1981, davant dels efectes ambientals que generaven pedreres i graveres, es va promulgar una llei pionera a tot l’Estat espanyol de protecció del medi natural: la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives. L’avaluació ambiental d’altres projectes es va legislar mitjançant el Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.

Totes aquestes tasques en les diferents èpoques han estat gestionades per l’òrgan ambiental competent de la Generalitat de Catalunya, que a partir de 1991 és el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i en particular el Servei de Protecció de l’Entorn Natural.

La gestió efectuada per aquest Servei durant l’any 2004 es materialitza mitjançant les tasques que duen a terme les dues seccions que conformen el servei i que es presenten a continuació.

No obstant això, cal aclarir que el Servei fa les diferents tasques de coordinació i d’establiment de directrius per a la inspecció i el seguiment de projectes amb les delegacions territorials, i també participa activament en el seguiment de les obres estatals, molt sovint representant el Departament de Medi Ambient i Habitatge en les comissions de seguiment (aquesta actuació és principalment notòria en les obres del Pla Delta, on es dóna suport tècnic al director ambiental del Pla Delta).

També és significativa la col·laboració del Servei amb altres unitats orgàniques del Departament de Medi Ambient i Habitatge, molt especialment la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar la participació en la Mesa de Planificació Eòlica, on s’aporta l’experiència en la tramitació i avaluació d’aquests projectes que permetrà realitzar una planificació i tramitació coherents per dur a terme una implantació correcta de les energies alternatives.

Finalment, cal assenyalar la tasca duta a terme en la tramitació de Fons de Cohesió dels projectes que preveu el Reial decret llei 2/2004, de 18 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional, d’anàlisi i avaluació de tots els projectes que s’hi relacionen.

Secció de Restauració d’Activitats Extractives

Gestió administrativa de sol·licituds d’explotació i de permisos d’investigacióEl ritme de creixement detectat en els últims anys en el sector de la construcció, l’obra pública i l’edificació ha continuat un any més, i s’ha reflectit en conseqüència també en el nombre de sol·licituds de permisos d’investigació de recursos minerals, d’explotacions noves o d’ampliacions i modificacions de les actuals.

Els fruits de la continuada tasca d’educació ambiental, que es desenvolupa dia a dia en paral·lel a la gestió dels processos restauradors, sobre els titulars dels drets miners i sobre els autors dels estudis d’impacte ambiental i dels programes de restauració, duta a terme per la Secció de Restauració d’Activitats Extractives, ha consolidat definitivament el concepte de restauració integrada, el qual informa la majoria de les restauracions en curs.

La continuació i l’inici de les obres vials fèrries, tant urbanes com interurbanes, i també les de trànsit rodat, les portuàries, etc., es mantenen en nivells una mica superiors als dels anys precedents, la qual cosa fa que les activitats extractives de mitja durada lligades a aquest tipus de demandes d’obres puntuals continuïn restaurant-se en terminis molt curts i se’n possibiliti el retorn de les fiances dipositades, tot reduint les àrees afectades per les explotacions.

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat

Servei de Protecció de l’Entorn Natural


En el mateix sentit, el ja consolidat sistema de restauració integrada de les activitats extractives de llarga durada col·labora també a anar minvant les superfícies afectades per la mineria d’exterior, tot d’acord amb els principis de la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983, que han demostrat la seva eficàcia.

L’increment constant i progressiu de l’índex de consum per càpita de materials minerals naturals, roques industrials i pedres ornamentals, per raó de la demanda dels mercats nacional i estranger, obliga que el nombre de sol·licituds d’obertura o ampliació d’explotacions de pedra natural continuï a un ritme superior al dels anys anteriors, que manté i confirma els increments constatats des de fa anys.

Un cop finalitzat el canvi iniciat en la dècada dels noranta pel que fa al tipus de mineria a Catalunya, es consolida i augmenta el consum de determinats tipus de materials miners associats a indústries diverses i no solament a aquelles relacionades amb l’edificació i la construcció en general, la qual cosa provoca, un any més, un increment en les sol·licituds de permisos d’investigació que continuen abastant un gran nombre de recursos minerals, i, d’altra banda, un augment en les sol·licituds de concessions d’explotació derivades dels permisos d’investigació efectuats en anys precedents, cosa que consolida les indústries extractives de gran magnitud i assentades en àrees concretes del territori amb vocació de permanència i continuïtat.

Novament, es constata que les normes urbanístiques són la principal raó que impedeix i frena la possibilitat d’emetre informes favorables sobre els programes de restauració sol·licitats.

Nogensmenys, i malgrat l’existència consolidada legalment de noves figures de protecció del territori com ara la xarxa Natura 2000, les ZEPA, LIC, etc. que cada vegada més suposen en determinades zones del país un impediment a la implantació de les futures activitats extractives, es continuen aplicant, gràcies a l’experiència en la gestió de les restauracions, diverses estratègies alternatives que són admeses de bon grat pels explotadors, els quals s’obliguen a dur a terme, en aquestes àrees, les explotacions/restauracions de manera més acurada.

En aquest sentit, tal com s’ha dit abans, la normativa urbanística continua cada cop més com la limitació més important a les ampliacions o l’obertura de noves activitats extractives, i resta sense solució l’antic problema detectat d’un sentiment de greu preocupació en el sector miner davant la possibilitat que hi hagi manca de determinats materials, cosa que comportaria la paralització de les obres en curs arreu del país.

Es confirmen, un any més, les estimacions de consum/producció dutes a terme pel Gremi d’Àrids segons les dades facilitades per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial sobre les concessions i autoritzacions d’activitats mineres, actuals i en tramitació. Aquestes dades palesen un cop més el creixement del consum, per la qual cosa s’han consolidat els mecanismes alternatius i complementaris de gestió en les zones naturals sensibles o fràgils a afectar que permeten compatibilitzar les activitats extractives amb el medi alterat, respecten activament l’entorn i garanteixen de manera pràctica la continuïtat dels treballs d’extracció d’una manera sostenible.

Amb els mateixos criteris emprats per establir les condicions de restauració dels runams salins de la mina ROUMANIE de Súria, s’ha començat a redactar l’informe sobre l’estudi dels impactes ambientals i el programa de restauració amb la definició de les condicions de restauració relatives a l’últim expedient de la conca potàssica del Bages, que fa referència als runams externs a l’activitat EMERIKA de Sallent i Balsareny.

Cal esmentar que part de les actuacions restauradores fixades per a l’activitat ROUMANIE ja s’han començat a dur a terme enguany.

Informes sobre programes de restauracióLa gestió administrativa de la normativa restauradora que afecta les activitats extractives ha donat com a resultat l’emissió de 173 informes sobre programes de


restauració, xifra una mica superior a la de l’any passat, cosa que indica un manteniment de les sol·licituds d’explotació o investigació conseqüència del bon estat de què gaudeixen en els darrers anys els sectors de la construcció, l’edificació, l’obra pública, les indústries associades, etc.

En resum, 126 d’aquests informes han estat de caire favorable; 65 corresponen a noves activitats extractives, 30 a ampliacions de les existents, 11 a sol·licituds de permisos d’investigació, i 11 a sol·licituds d’extracció en lleres fluvials, on es continua mantenint el criteri de caire restrictiu envers aquest tipus de sol·licituds. Finalment, hi ha 9 informes favorables de caire complementari relatius a extraccions en funcionament degudament legalitzades.

D’altra banda, s’han emès 47 informes desfavorables. L’any 2004, l’import de les 122 taxes generades per l’emissió d’informes i visites

d’inspecció ha estat de 14.313,5 1. En concepte de fiances per garantir la restauració, s’han fixat, durant 2004, un

total de 8.242.108,18 1, i els titulars que han estat degudament autoritzats a iniciar els treballs han dipositat al llarg de l’any 3.106.482,21 1.

Les condicions i fiances de les autoritzacions ambientals corresponents a aquelles activitats mineres que ho necessiten són comunicades a la Direcció General d’Energia i Mines a fi d’incorporar-les al permís miner d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 114/1988, un cop ha finalitzat el procediment fixat per la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

D’aquesta manera, es manté la coherència i identitat dels requeriments ambientals fixats tant en l’autorització ambiental com en el permís miner.

Execució de les feines de restauracióEls canvis de titularitat dels permisos miners i l’aplicació continuada dels processos de restauració integrada generen canvis i retorns de les fiances de restauració. Aquesta dinàmica permet, principalment, anar tornant gradualment fiances corresponents a àrees correctament restaurades, la qual cosa es fa palesa en el continu retorn de fiances que enguany ha assolit la xifra d’1.481.864,19 1 corresponents a 47 dipòsits, dels quals 28 corresponen a zones restaurades i finalitzades per un valor de 493.018,11 1, i la resta són per canvi d’entitat financera, canvi de titular, substitució d’altres dipòsits, etc.

D’acord amb els criteris de la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983, s’han iniciat els terminis de garantia que estableix la normativa corresponents a un total de 30 restauracions correctament realitzades i que han quedat integrades al seu entorn.

Gestió de les execucions subsidiàries de restauracions Atès que ha pogut continuar un any més la línia de treball dedicada en exclusiva a les actuacions, pioneres en tot l’Estat, que la Secció de Restauració d’Activitats Extractives duu a terme sobre les activitats extractives amb fiança però abandonades pels titulars sense restaurar, s’han pogut recuperar i restaurar durant l’any 2004 les àrees afectades per set activitats en aquesta situació: Gorcs (la Garrotxa), Granistal (la Selva), Matagalls (Osona), Aurora (l’Alt Camp), Pla del Bif (el Baix Ebre), Molins d’en Compte (el Baix Ebre) i Renacimiento (la Terra Alta). Aquestes actuacions continuaran l’any vinent fins a la seva total finalització, atesa la seva complexitat.

En conseqüència, els terrenys corresponents a les sis primeres han quedat integrats ambientalment i paisatgística al seu entorn, tal com preveu la normativa restauradora a Catalunya.

No cal insistir que aquest tipus de restauracions, que també són un referent per a la resta de l’Estat, es fan com una activitat més de la Secció de Restauració d’Activitats Extractives a càrrec de la fiança dipositada, que la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, estableix precisament per garantir la restauració correcta, en qualsevol situació, de l’activitat minera.


Com ja és sabut, aquest procediment administratiu és relativament complex i lent atesos els mitjans de què es disposa, però està ja consolidat completament, s’acredita com una eina molt eficaç dins del sistema integrat de protecció del territori afectat per la mineria i complementa la resta d’actuacions relatives a la restauració i recuperació del patrimoni natural.

Les activitats extractives així restaurades pel procediment d’execució subsidiària són ja un total de 15. Es manté en actiu aquesta línia d’actuació en paral·lel amb la resta de gestions adreçades a la protecció i restauració d’àrees abandonades, i també amb la revisió gradual dels més de 2.800 expedients sobre procés restaurador de les activitats mineres, format en aquest cas per uns 45 expedients que estan en aquesta situació en diferents estadis de tramitació i sotmesos al mateix procediment administratiu restaurador.

Com a conseqüència de l’aplicació d’aquest procediment de control ambiental territorial sobre explotacions regularitzades però que no han dut a terme la restauració i presenten un caire d’abandonament, es produeix, en molts casos, la recuperació per part de les empreses que ignoraven la situació en què es trobava la seva activitat extractiva, les quals inicien immediatament les tasques restauradores necessàries fins a la seva total finalització.

En aquest sentit són ja, també, un total de 15 les explotacions que romanien abandonades temporalment i han estat restaurades correctament pels titulars corresponents, un cop assabentats de llur situació irregular.

Activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigent. SubvencionsDins del Programa d’actuació sobre les àrees afectades per activitats extractives abandonades a Catalunya que recull les principals línies d’actuació a seguir per recuperar les zones afectades per les activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigent, diverses entitats, òrgans de l’Administració i patrocinadors interessats a col·laborar en la recuperació d’aquests espais continuen consultant periòdicament els inventaris duts a terme pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i estudien projectes de caire i utilitat diversos, dins del procés d’endreça territorial en marxa.

A causa de problemes de terminis en l’aprovació dels pressupostos corresponents a les subvencions previstes per restaurar les activitats extractives abandonades anteriors a la normativa, enguany no s’ha pogut concedir cap de les sol·licitades.

Restauració integrada. Projectes d’investigació de substrats edàfics artificialsCom no podia ser altrament, tots els programes de restauració presentats incorporen com a premissa la restauració integrada que impulsa la Secció de Restauració d’Activitats Extractives. Les diferents conferències i jornades de divulgació tècnica ambiental promogudes per la Secció continuen incidint en la necessitat d’aplicar aquest concepte bàsic a les explotacions en actiu.

S’ha preparat el nou conveni de col·laboració amb l’ACA, l’ARC i el CREAF/IQS, relatiu a l’assessorament i control d’aplicacions de fangs de depuradora per a la creació artificial de substrats edàfics a fi que se’n faci una utilització correcta en la restauració d’algunes de les activitats extractives, el qual és a l’espera de la pròxima signatura per part de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Recull els aspectes més actuals de la nova normativa sobre la utilització de diferents tipus de fangs per a aquestes aplicacions.

Un cop s’hagi signat, hi haurà noves aplicacions controlades de fang fresc a les activitats en restauració per generar els substrats edàfics necessaris en terrenys erms que continuaran la tasca pionera iniciada fa més de 15 anys. Fins ara, això ha permès la utilització de més de 50.000 t de fangs frescos.

D’altra banda, s’han constatat l’èxit i els bons resultats obtinguts en l’aplicació pràctica de la línia d’investigació iniciada l’any 1997 relativa als treballs del


tractament de terres estèrils amb purins per aprofitar-los com a complement de substrats minerals inerts i d’altres orgànics, i obtenir, també, una base edàfica que pugui admetre la successió vegetal, tal com ha palesat a escala natural la Mina Adela de la Carbonífera del Ebro (el Segrià).

Aquests treballs continuen amb la supervisió i sota el control de la Universitat de Lleida, que duu a terme els treballs d’investigació fins ara dins del conveni plurianual en curs.

En aquest sentit, continuen en la mateixa explotació les proves iniciades fa anys i encara en curs amb purins sobre parcel·les inclinades amb diverses orientacions. S’usen també fins estèrils de la mina mateixa amb un cert grau de presència de carbó i matèria orgànica en forma de palla, atès que no han aportat encara valors esperançadors de cara a una possible utilització d’aquest sistema en restauració sobre talussos de gran pendent.

Utilització de subproductes i terresEnguany ha finalitzat la primera part de l’aportació de guix secundari com a material de creació de noves morfologies a la mina Las Iglas de la comarca de l’Anoia dins del programa establert de restauració de guixeres amb guix, que ha corroborat els resultats pràctics espectaculars constatats ja en anys anteriors, a banda dels resultats teòrics i pràctics de l’aplicació que asseguren l’ús generalitzat d’aquest material en la restauració de les explotacions de guixeres arreu.

Igualment, continua la creació de noves morfologies amb l’aportació d’escòries inertes autoritzades a la mina Claret, també a la comarca de l’Anoia, amb els resultats esperats.

L’estreta col·laboració amb l’Agència Catalana de Residus permet resoldre problemes ambientals que sovint apareixen durant la gestió de les runes de la construcció i en el cas concret de les terres netes, que poden estar així controlades en qualsevol situació.

Base de dades i cartografiaLa cartografia temàtica comarcal que es genera anualment, d’acord amb les dades de les activitats legalitzades i llur estat de restauració, inclou definitivament totes les dades relatives a les activitats extractives abandonades ara inventariades i llur grau d’autorecuperació en totes les comarques de Catalunya.

Aquestes dades continuen sent molt consultades per explotadors, constructors, empreses consultores, ajuntaments, organismes de l’Administració, etc., i s’utilitzen constantment dins dels processos d’aprofitament dels recursos, ordenació del territori, auditories ambientals, gestió de subproductes, etc. Cal remarcar, tal com es va esmentar l’any passat, la seva utilitat per a la gestió correcta de les terres sobrants d’obra pública, i per a les que procedeixen concretament d’Andorra.

Estudis, col·laboracions i seminarisS’han impartit classes en el Curs de restauració i recuperació d’àrees naturals denudades organitzat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques amb la col·laboració del d’Enginyers Tècnics de Mines, el de Llicenciats en Geologia, el CREAF i la consultora AGA-Q durant el mes de gener, el qual, a la vista de l’interès despertat, tindrà continuació l’any vinent.

S’ha participat en el Fòrum de la Mineria Potàssica durant el mes de març relatiu a la problemàtica que envolta aquesta parcel·la de la mineria del Bages.

Finalment, s’ha signat el Conveni amb el Gremi d’Àrids sobre l’estudi i les repercussions de les extraccions de graves en àrees protegides d’aus estèpiques, que fornirà dades sobre la manera correcta de compaginar les activitats extractives i l’obligada protecció de les aus.

Com a complement a la gestió de les execucions subsidiàries de restauracions, s’ha continuat col·laborant en les feines de revisió de l’inventari dels geòtops de


Catalunya a fi de completar-lo o esmenar-ho puntualment amb les dades trobades durant la gestió dels expedients.

El personal de la Secció ha assistit a diversos seminaris i cursos sobre tecnologies ambientals, informàtica, procediments administratius, passos de fauna, etc., relatius als temes desenvolupats en la gestió dels programes de restauració.

Han continuat les relacions acadèmiques amb alumnes de carreres relacionades amb el medi ambient que fan consultes i estudis corresponents a restauracions representatives com a complement als estudis que realitzen; aquests alumnes fan ús responsable de les dades i fons documentals de la Secció com a base de treballs ambientals dins de llurs estudis.

D’acord amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, està totalment implantat el sistema per avaluar les activitats extractives dins del marc d’aplicació de la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, en el sector miner, modificat atesa la nova normativa comunitària sobre avaluació d’impacte ambiental que afecta directament les activitats extractives.

Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental La Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental, d’acord amb el Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, i el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient, té encomanades les funcions d’evacuar informes en relació amb els estudis d’impacte ambiental el coneixement dels quals correspon a la Direcció General; assessorar i donar suport a la Ponència Ambiental en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental i en el seguiment de les obres, els plans, els programes, les instal·lacions i d’altres actuacions previstes en la normativa d’avaluació d’impacte ambiental; i proposar la implantació de mesures de col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció d’estudis d’impacte ambiental d’obres o instal·lacions que es facin com a conseqüència de l’aplicació del Pla d’espais d’interès natural.

D’aquestes funcions, destaquen l’evacuació d’informes relatius a estudis d’impacte ambiental i el suport en l’avaluació d’impacte ambiental sobre obres i projectes definits per als supòsits que preveuen els apartats 7, 8, 10, 11 i 12 de l’annex del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Aquesta activitat ha constituït la prioritat principal d’aquesta Secció. Cal esmentar que també s’han incorporat a les avaluacions els supòsits inclosos en la Directiva 97/11/CE, transposada a l’ordenament jurídic estatal mitjançant la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, que amplia notòriament el nombre de projectes i instal·lacions susceptibles de sotmetre’s al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Pel que fa al seguiment ambiental de l’execució de projectes amb declaració d’impacte ambiental, els Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge han dut a terme la major part dels realitzats, llevat d’aquells d’àmbit supraprovincial o de característiques i peculiaritats que poden ajudar en futures avaluacions d’impacte ambiental, els quals ha dut a terme aquesta Secció.

ExpedientsL’entrada de documentació relacionada amb les funcions de la Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental ha generat l’obertura de 167 expedients de temàtica variada, dels quals 141 corresponen a projectes de competència de la Generalitat de Catalunya i 26 a projectes executats a Catalunya de competència estatal però amb intervenció de la Generalitat. Dels 167 expedients, 33 corresponen a procediment d’avaluació d’impacte ambiental, 38 corresponen al procediment de decisió d’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i els 96 restants corresponen a obres, instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori dels quals la Secció rep normalment sol·licitud


d’informe. També s’han rebut consultes en relació amb altres projectes en el sentit d’informar sobre si calia sotmetre’ls a avaluació d’impacte ambiental, que no han implicat l’obertura d’expedient ateses les seves característiques.

Evacuació d’informesCom s’ha esmentat al punt anterior, s’ha prioritzat l’evacuació d’informes sobre estudis d’impacte ambiental, tant els que són competència de la Generalitat com de l’Estat.

A conseqüència de l’entrada en vigor de la Directiva 97/11/CE, transposada per la Llei 6/2001, la Secció es pronuncia sobre si determinades actuacions relacionades a l’annex 2 de la Llei s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

D’altra banda, els informes sobre els efectes de projectes i instal·lacions sobre el medi que no s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, els han continuat elaborant, majoritàriament, les delegacions territorials del Departament corresponents. Cal exceptuar-ne els corresponents a aeroports, aeròdroms i heliports, i també els d’actuacions en el medi marí (regeneracions de platges, estabilitzacions, dragatges, emissaris submarins, etc.) i els corresponents a finançament europeu, sobre els quals la Secció ha emès l’informe.

Els diversos informes emesos es podrien classificar segons l’òrgan substantiu que els sol·licita, el moment on s’insereixen dins de les autoritzacions o tràmits corresponents, o la temàtica del projecte. Com a òrgans substantius amb competència sobre l’autorització del projecte, cal destacar la DG de Carreteres i la DG de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; l’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge; la DG d’Energia i Mines del Departament de Treball i Indústria; la DG de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; la DG d’Avaluació i Qualitat Ambiental del Ministeri de Medi Ambient, i el Ministeri de Foment. També cal remarcar les sol·licituds de l’Administració local sobre avaluació d’impacte ambiental o d’emissió d’informe dintre de les seves tramitacions.

Meriten un tractament específic els informes emesos a sol·licitud de la DG de Qualitat Ambiental, dins de la tramitació d’avaluació d’impacte ambiental sobre activitats inserides als procediments regulats per la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Aquests informes abasten el vector representatiu del medi natural pel que fa a l’anàlisi de suficiència i idoneïtat, i també la part representativa del medi natural de l’informe integrat final. En total, s’han emès 32 informes relatius al medi natural, dels quals 23 corresponen a parcs eòlics.

La tipologia dels informes emesos es pot classificar segons l’òrgan substantiu del projecte. Així, dels 201 informes emesos per la Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental, 27 corresponen a infraestructures del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 37 a obres hidràuliques de l’Agència Catalana de l’Aigua, 27 a projectes d’agricultura del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 49 a projectes de l’Estat a Catalunya, 29 a procediments de presa de decisió sobre si esqueia el tràmit en virtut de l’aplicació d’allò que preveu la Llei 6/2001 per als projectes inclosos al seu annex II, i la resta, 32 informes, a projectes avaluats dins de la Llei 3/1998 per la Direcció General de Qualitat Ambiental. La temàtica d’aquests informes és molt diversa. Hi ha dics i canalitzacions, estabilització de platges, carreteres, ferrocarrils, ports, estacions de telefonia, telecadires i teleesquís, pistes forestals, dominis esquiables, golfs, parcs eòlics, regadius, depuradores, gasoductes, àrees recreatives, càmpings, metros i tramvies, embassaments, rompuda de terrenys, línies elèctriques, captació d’aigües, planejaments urbanístics, etc.

A més, en aquest apartat s’han de considerar les 20 propostes de resolució d’exempció d’avaluació d’impacte ambiental en virtut de l’aplicació d’allò que preveu el Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.


Finalment, cal esmentar que la instrucció del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental ha generat l’emissió de 660 escrits i oficis de comunicació amb els diversos promotors i tramitadors dels projectes.

Suport a la Ponència Ambiental

Avaluació d’impacte ambientalEnguany, la Secció ha preparat per a la Ponència Ambiental 33 propostes de declaracions d’impacte ambiental, en aplicació del Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, la Llei 6/2001, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. D’aquestes 33 propostes de declaracions, 13 corresponen a infraestructures viàries, 3 a projectes hidràulics, 3 a ports i obres marítimes, 1 a un regadiu, 2 a circuits de vehicles motoritzats, i 11 a projectes que afecten l’àmbit del PEIN, pistes forestals, i autoritzacions urbanístiques.

Finalment, s’han elaborat les certificacions que requereixen les sol·licituds de Fons de Cohesió de 5 projectes, i també les instal·lacions piscícoles que ha demanat ajuts IFOP, en un nombre de 4.

Seguiment ambiental d’obresCom s’ha esmentat abans, la Secció ha efectuat el seguiment d’aquelles obres d’àmbit supraprovincial i d’aquelles que per les seves característiques poden donar un suport en l’avaluació d’impacte ambiental, mitjançant la participació en les comissions mixtes establertes a les declaracions d’impacte ambiental.

Cal destacar el seguiment ambiental de l’eix Vic-Olot per Bracons, obra que ha continuat la seva execució enguany, la continuació del seguiment del desdoblament de la C-16 (antiga C-1411) com una de les obres més importants que s’estan realitzant tant pel seu cost com per la seva incidència en el medi, i també la participació en el seguiment de les obres del Pla Delta al delta del Llobregat.

Investigació de tecnologies i sistemes per a l’avaluació, la prevenció, la minimització i el control de l’impacteS’ha treballat en l’execució d’un inventari de punts de col·lisió de fauna salvatge amb vehicles a les carreteres de les comarques gironines mitjançant contracte extern. En aquest àmbit, també cal destacar l’organització del Curs de mesures per prevenir l’efecte de barrera de les vies de transport.

També s’ha impulsat la realització d’un estudi sobre la regulació de l’extracció de granulats a les lleres de la vessant catalana de la conca de l’Ebre, i s’ha treballat en un estudi sobre el procés de validació del document programàtic del Pla general de política forestal.

Finalment, cal destacar la col·laboració amb les diferents unitats de la Direcció General del Medi Natural per, segons llurs especialitats en fauna, flora, boscos, espais protegits, activitats cinegètiques i pesca, prevenció d’incendis forestals, etc., aprofundir en la millora dels sistemes d’identificació i avaluació dels impactes.

Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural

Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural per a l’any 2004 han estat els següents:— Continuar desplegant el Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural i els seus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i l’aplicació.— Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya, tant des dels instruments de planificació com dels de gestió.

Les actuacions realitzades per assolir tots dos objectius han estat les següents:


Elaboració d’estratègiesEl document de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica ha estat sotmès a un procés de consultes a diversos nivells.

Sistema d’Informació sobre el Patrimoni NaturalActualment estan en marxa 14 projectes d’inventari, avaluació i seguiment d’elements de la biodiversitat i el patrimoni natural. Alguns d’aquests projectes s’acaben (com ara la Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000) i el sistema, aleshores, preveu la seva actualització; però d’altres, com els d’observació-monitoratge dels sistemes naturals o el Banc de dades de biodiversitat, són projectes permanents.

L’objectiu d’aquest Sistema d’Informació és que Catalunya disposi d’informació suficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitat biològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, llocs d’interès geològic, espais naturals, instruments de protecció…) que pugui ser utilitzada tant en els processos interns de presa de decisions (planificació i gestió d’espais naturals, avaluació d’impacte ambiental, planificació i gestió forestal, etc.) com en aquells altres instruments i processos que incideixen en el territori (planificació territorial i urbanística, plans d’infraestructures, planificació hidrològica…). D’altra banda, aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament l’estat del patrimoni natural i alhora facilitar dades als centres internacionals d’informació.

Alhora, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoni natural de manera coherent, i crear una plataforma digital única per a la seva consulta per la Intranet i Internet, ha continuat la col·laboració mitjançant conveni amb el CREAF per al desenvolupament del Sistema Integrat de Gestió de la Informació sobre el Patrimoni Natural.

Projectes d’inventari

Banc de dades de biodiversitat de CatalunyaEl projecte, que es desenvolupa en el marc d’un conveni amb la Universitat de Barcelona, renovat l’any 2002 durant 4 anys més, ha assolit la xifra total d’1.890.562 registres o citacions totals i 21.947 tàxons o espècies. 170.562 dades hi han estat introduïdes durant l’any 2004.

Del total d’1.890.562 registres, 182.344 corresponen al mòdul de vertebrats, 109.471 al mòdul d’artròpodes, 14.002 al mòdul d’invertebrats no artròpodes (mol·luscs), 57.332 al mòdul de fongs, 26.512 al mòdul de líquens i 1.500.901 al mòdul de flora vascular, corresponents a 810 obres bibliogràfiques. D’aquestes darreres citacions, 394.294 provenen d’inventaris de vegetació, i la resta, 1.106.607, de dades florístiques.

Respecte a la millora o la creació de mètodes d’introducció de les dades, s’han actualitzat els mòduls Quercus i Yucca del paquet VegAna, s’ha millorat el programari ArtroCat i s’han programat els formularis per a l’entrada de dades i citacions per part de col·laboradors externs i usuaris.

Respecte a la consulta de dades, s’han simplificat els menús de consulta de tots els mòduls, i s’han reprogramat totalment els programes clients (els applets de Java). També s’ha creat la possibilitat de fer les cerques, en tots els mòduls, en els diferents nivells taxonòmics segons el tipus d’organisme (gènere, família, ordre, etc.). S’ha millorat el programa de representació cartogràfica, que té un millor disseny i moltes més funcionalitats, entre les quals destaca la representació a partir de trams de rius i no de quadrats UTM en el mòdul vertebrats-peixos. S’han incrementat les possibilitats de cerca mitjançant noms populars (mòdul de fongs i mòdul de vertebrats). S’ha millorat el sistema de cerca d’espècies protegides en els espais del PEIN (mòdul de flora i vegetació), i també s’ha creat l’opció de descarregar-se recursos de la pàgina web (cites de tàxons i mapes de distribució, en format XML, importable als mòduls Fagus i Yucca de VegAna). Respecte a l’anàlisi


de les dades i la consulta dels resultats, s’ha adaptat la programació ja existent d’algoritmes de distribució probabilística d’espècies per fer-los utilitzables des de la consulta web (mòdul de flora i vegetació), i s’ha millorat també la programació de l’apartat de creació de cartografia d’elements corològics de Catalunya (mòdul de flora), on el mapa ja no és una imatge estàtica sinó que és un mapa interactiu que permet accedir al llistat de tàxons d’un element corològic en una UTM concreta.

Pel que fa la informatització i importació de nous registres i d’altra informació als mòduls del Banc de dades, s’han continuat introduint i integrant en el Banc de dades les citacions dels mòduls de flora i vegetació, fongs, vertebrats, artròpodes, líquens i invertebrats (no artròpodes), i també introduint les fitxes biològiques de cada espècie. Pel que fa al mòdul de briòfits, se n’ha elaborat el tesaurus i la bibliografia relacionada.

S’ha coordinat la integració al Banc de dades de biodiversitat de les dades d’altres projectes de bases de dades que el DMAH elabora, en conveni, amb diverses institucions. En concret, l’any 2004 s’han integrat les dades dels programes de seguiment d’ocells (SOCC, SYLVIA, Anuari ornitològic i Programa d’anellament).

Pel que fa a l’àmbit de difusió del projecte, i a fi de millorar-ne la comprensió, difusió i utilització, s’ha editat un tríptic explicatiu sobre el BDBC i també s’ha traduït la pàgina web a l’anglès.

L’any 2004, el nombre de consultes ha continuat creixent, amb un increment significatiu respecte a l’increment moderat de l’any 2003. El Banc de dades ha rebut 138.186 consultes, 42.716 més que l’any 2003.

Cartografia de les espècies d’interès per a la conservació a CatalunyaEn col·laboració amb el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia, s’ha elaborat una cartografia de les espècies de fauna i flora considerades d’interès per a la conservació a Catalunya. Actualment, en formen part totes les espècies de l’annex II de la Directiva 432, d’hàbitats, i la major part de les de l’annex I de la Directiva 409/79, d’aus, però està previst completar-ne el llistat. La cartografia inclou les dades disponibles sobre àrees de distribució i abundàncies de cada una de les espècies amb data de desembre de 2002, i s’ha elaborat amb formats Arc-View i Miramon i en paper, a escala 1:300.000. Així mateix, s’ha elaborat un llibret provisional, en DIN-A3, amb una fitxa per a cada espècie.

Cartografia dels hàbitats a Catalunya a 1:50.000Un cop finalitzada aquesta cartografia l’any 2003, l’any 2004 s’ha elaborat la memòria final del projecte, que conté també informació bàsica per a Catalunya i comarques sobre la distribució dels hàbitats, la caracterització de cada hàbitat segons l’altitud, l’exposició, la inclinació, etc

S’han generat, per a tot Catalunya, totes les cobertures independents de cada unitat de la Llegenda i s’ha editat un mapa mitjançant programació Arcinfo; s’ha millorat la definició dels polígons de la CHC50 definits mitjançant memòries intermèdies (buffers) matemàtiques i s’han actualitzat aquells fulls de la CHC50 corresponents als incendis forestals ocorreguts fins a l’any 1998 (s’han actualitzat els polígons que duen com atribut Zones cremades).

Pel que fa a la difusió, s’ha editat un tríptic divulgatiu sobre el projecte de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (CHC50) i han continuat les tasques de publicació en paper de 4 fulls més.

Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya a 1:50.000Ha continuat la identificació i anàlisi dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) presents en la CHC50.

Cartografia d’hàbitats no cartografiables a escala 1:50.000S’han creat les cobertures de punts i polígons de localització de 12 hàbitats que havien estat cartografiats de manera insuficient a la CHC50 tot i ser presents a la Llegenda, i també s’han cartografiat 15 hàbitats de la llista que no formen part de la Llegenda.


Manual dels hàbitats de CatalunyaEnguany ha finalitzat la redacció de les fitxes descriptives de les unitats de la Llegenda de la cartografia i de la Llista dels hàbitats a Catalunya amb la redacció de les fitxes de 140 hàbitats dels 600 de la Llista. Aquestes fitxes també inclouen la identificació de paràmetres de conservació (amenaça, raresa, distribució geogràfica i grau d’endemicitat, grau de maduresa...) que permetran fer una avaluació de les necessitats de conservació de cada hàbitat.

Inventari de zones humides de Catalunya L’any 2004, com a continuïtat de la feina de l’any 2003, s’ha seguit treballant en la revisió de les fitxes i les dades associades de les zones humides incloses en l’Inventari de zones humides de Catalunya. Paral·lelament, es duu a terme un seguiment de l’estat de conservació de les zones humides inventariades.

Amb la col·laboració de diversos ajuntaments i d’entitats sense ànim de lucre, s’han identificat noves zones humides, de les quals s’ha elaborat la fitxa corresponent a fi de valorar la possibilitat d’incorporar-les a l’Inventari.

Amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’està revisant el règim jurídic de protecció aplicable a les zones humides. Aquesta revisió té a veure amb la necessitat de millorar el marc legal per a la conservació i l’ús racional de les zones humides a Catalunya d’acord amb la Directiva marc de l’aigua. En aquest sentit, s’ha estat treballant conjuntament en l’elaboració d’un llistat de les zones humides que es proposa incloure en els instruments d’aplicació i monitoratge que preveu la Directiva marc de l’aigua.

Enguany, s’ha realitzat un treball d’identificació de les zones humides menors de mitja hectàrea que hi ha descrites en el Pirineu català, a fi de conèixer-ne la localització, extensió i característiques i fomentar una gestió adequada d’aquestes petites masses d’aigua que tenen un elevat interès ecològic, sobretot des del punt de vista de la conservació de la biodiversitat d’organismes aquàtics d’alta muntanya.

Inventari d’espais d’interès geològic de CatalunyaL’any 2004, després de l’elaboració d’aquest Inventari durant els anys 1999 i 2000 en el marc d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha treballat principalment en la inclusió de 4 noves localitats a l’IEIGC, en l’elaboració de les corresponents fitxes, i en l’actualització de les delimitacions (cobertura geogràfica) i de la memòria del Projecte.

D’altra banda, s’han dut a terme alguns estudis específics sobre l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya; com ara una anàlisi de la catalogació per identificar els aspectes que cal desenvolupar i completar, i per marcar els criteris i les directrius per a futures inclusions de nous espais. També s’ha analitzat el grau de cobertura que assoleix el sistema català d’espais protegits en relació amb el patrimoni geològic, identificant aquells elements geològics que, malgrat la seva especial rellevància, en l’actualitat estan mancats d’instruments que en garanteixin la preservació.

Finalment, l’any 2004 s’ha fet un esforç especial per millorar la difusió del projecte d’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya com a un instrument tècnic i alhora divulgador dels valors geològics a conservar. En aquest sentit, cal destacar l’edició d’un tríptic informatiu en diversos idiomes, la publicació a la pàgina web del DMAH de nous textos explicatius sobre el patrimoni geològic a Catalunya, les iniciatives de geoconservació en les diferents escales administratives, i la participació en el Congrés Geològic d’Espanya.

Manteniment de les cobertures de les diferents figures de protecció d’espais naturals (PEIN, espais de protecció especial, plans especials de protecció…)S’ha treballat en el manteniment de les cobertures geogràfiques de les esmentades figures de protecció. Aquest manteniment té a veure amb la creació de nous espais


protegits, o amb la modificació dels existents, amb la redacció de plans especials de protecció que delimiten definitivament els espais del PEIN, etc.

Desenvolupament de dos mòduls de consulta de la informació sobre espais naturals protegits i planejamentEn col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) s’ha dissenyat i començat a implementar una interfície de característiques de pàgina web que permet l’accés a tota la informació disponible (textos, cartografia, fotografies, etc.) sobre els espais naturals protegits i el seu planejament.

Delimitació dels incendis forestalsEn col·laboració amb la Secretaria General, mitjançant un conveni amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), s’ha continuat donant suport a la realització de les bases cartogràfiques digitals anuals dels incendis ocorreguts a Catalunya l’any 2004 amb una superfície superior a 20 ha. Aquesta informació és de gran utilitat, entre d’altres, per actualitzar la Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000.

Projectes d’avaluacióModel d’avaluació de la representació dels hàbitats en els sistemes d’espais naturals protegits: Avaluació de la fragmentació dels hàbitats naturals.

En col·laboració amb el Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha desenvolupat, en el marc del model esmentat, una eina d’anàlisi mitjançant tecnologia SIG (sistemes d’informació geogràfica) que permet avaluar el grau de fragmentació dels hàbitats naturals, i així poder contraposar les mesures de conservació que es creguin necessàries en cada cas. L’elaboració d’aquesta eina hagués estat poc operativa sense l’existència de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000.

Projectes de seguiment

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – I ropalòcersCal recordar que l’any 2002 es va signar un conveni amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, que és qui coordina el projecte com a institució, cosa que permet consolidar la seva continuïtat i millorar la seva logística. L’any 2004, s’han dut a terme comptatges de papallones diürnes en 52 estacions, 3 més que l’any 2003, gràcies als nombrosos col·laboradors voluntaris del Projecte.

Respecte al Banc de dades del CBMS, s’han incorporat les dades de les diferents estacions del CBMS al banc de dades general, i s’ha incorporat informació geogràfica i de vegetació i hàbitats de les estacions del CBMS.

Pel que fa a les actuacions de difusió, s’ha fet el manteniment i l’actualització de l’espai de la web sobre el Programa de seguiment de les poblacions de ropalòcers com a bioindicadors de la qualitat ambiental a Catalunya i s’ha editat el número anual (núm. 3) corresponent del Butlletí del Programa de seguiment de les poblacions de ropalòcers com a bioindicadors de la qualitat ambiental a Catalunya: Cynthia.

Finalment, s’ha elaborat un primer informe sobre Les papallones com a bioindicadors de la qualitat dels hàbitats a Catalunya.

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – II ocellsEn el marc del conveni de l’any 2004 amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ha continuat el Programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya (SOCC), que compta amb una metodologia similar al projecte de les papallones diürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar canvis en els sistemes naturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les poblacions d’ocells.

D’altra banda, ha continuat el Programa Sylvia, un programa de seguiment en les estacions d’anellament amb esforç constant.


De tots dos projectes s’han editat els respectius butlletins, que en són l’informe anual de resultats.

Planificació d’Espais Naturals

Planificació de les xarxes d’espais naturals protegits

Definició de les propostes d’espais a la xarxa Natura 2000En col·laboració amb el Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia, han finalitzat els treballs tècnics per definir la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, tant pel que fa a la regió alpina com a la mediterrània, d’acord amb les peticions de la Comissió Europea de millorar la representació de determinats hàbitats i espècies d’interès comunitari.

Un cop finalitzada aquesta tasca, durant la tardor de 2004 s’ha dut a terme un procés d’informació i consulta pública informal, previ a la informació pública formal que s’iniciarà a principis de l’any 2005. Aquest procés de participació ha suposat la rebuda de nombroses aportacions dels sectors implicats i interessats de la societat catalana que han permès introduir canvis i millorar la proposta inicial.

Pla per a la connectivitat ecològica dels espais del PEINL’any 2004 s’ha treballat aquesta temàtica en dos aspectes. D’una banda, s’han proposat les modificacions legislatives necessàries per donar cobertura jurídica al desplegament d’aquest Pla. D’altra banda, s’han iniciat els treballs tècnics (que finalitzaran abans de l’estiu de 2005) per definir els àmbits territorials connectors entre els espais del PEIN que ha de contenir aquest Pla.

Desenvolupament del PEIN

El Gorg de CreixellEl 13 de maig de 2004, es va publicar la Resolució MAH/1284/2004, de 29 d’abril, per la qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge ordena l’inici de la tramitació de l’expedient administratiu per determinar la incorporació del paratge del Gorg de Creixell en el Pla d’espais d’interès natural, i n’ordena l’aplicació preventiva del règim del sòl fixat pels articles 47 i 52.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, al paratge del Gorg de Creixell.

D’acord amb aquesta Resolució, la Direcció General del Medi Natural fa una anàlisi de les característiques del Gorg de Creixell que posa de manifest que aquest espai, tot i que molt degradat, conserva valors naturals propis dels ecosistemes de dunes i maresmes característiques del litoral sorrenc del sistema Mediterrani central, valors naturals pels quals l’espai veí de Platja de Torredembarra va ser incorporat al Pla d’espais d’interès natural.

D’acord amb aquests resultats, es proposa la modificació de l’espai del PEIN de Platja de Torredembarra. Amb aquesta modificació dels límits, s’aconsegueix incorporar al PEIN el Gorg de Creixell, cosa que dóna més coherència ecològica a l’espai del PEIN Platja de Torredembarra i assegura una millor representació i protecció d’un ecosistema relictual de gran valor ecològic a Catalunya.

Intervenció en la planificació territorial i sectorialL’any 2004, ha continuat la col·laboració amb el Programa de planejament territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que consisteix a participar en la fase d’elaboració dels estudis de base (principalment els referents a la definició de les xarxes d’espais naturals de cada comarca), i, posteriorment, en la fase de redacció dels plans territorials parcials en elaboració. L’any 2004 s’ha seguit subministrant tota la nova informació disponible d’interès


per elaborar els esmentats estudis de base, i s’han seguit elaborant criteris per redactar els treballs i elaborar propostes d’espais a protegir. Principalment, s’ha treballat en el Pla director de l’Empordà i en el Pla territorial parcial de les comarques centrals, i també s’ha emès informe preceptiu sobre el Pla director del sistema costaner aprovat inicialment pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Plans d’Ordenació i de Gestió d’Espais Naturals Protegits

Plans d’ordenació i plans de gestióL’any 2004, s’ha treballat en la redacció o tramitació dels plans següents:

Redacció de plans especials de protecció— Pla especial del Massís de l’AlberaEn col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional i els enginyers forestals de la comarca, s’ha seguit treballant en l’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). També s’han completat i actualitzat la memòria i els plànols informatius.— Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha seguit treballat en l’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). També s’han completat i actualitzat la memòria i els plànols informatius.— Pla especial del Parc Natural del Cadí-MoixeróEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha seguit treballat en l’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). També s’han completat i actualitzat la memòria i els plànols informatius.— Pla especial de les Muntanyes de BegurPel que fa a aquest Pla, s’ha dut a terme un procés de consulta informal amb els ajuntaments per facilitar-ne la informació pública que s’iniciarà l’any 2005.— Pla especial de l’Alta GarrotxaEn col·laboració amb l’equip tècnic del Consorci local per a la gestió d’aquest espai, s’han iniciat els treballs de redacció d’aquest Pla.

Tramitacions i aprovacions de plans especials de protecció— Pla especial del Parc Natural de Cap de CreusS’han assessorat els serveis jurídics del DMAH i de DPTOP en relació amb el tractament de la Vall de Santa Creu en el Pla i en el planejament urbanístic del Port de la Selva. Finalment, el Gabinet Jurídic Central ha emès un informe que ha permès resoldre aquest tema en el Pla especial i tramitar-ne l’aprovació provisional que es farà efectiva l’any 2005.— Pla especial de l’espai Castell-Cap RoigHa finalitzat l’estudi de les al·legacions i els informes rebuts després de la seva aprovació inicial, cosa que permetrà la seva aprovació provisional l’any 2005.— Pla especial de l’espai de la Conreria-Sant Mateu-CéllecsL’any 2004, aquest Pla especial ha estat aprovat definitivament.

Tramitació de plans especials de delimitacióPel que fa als plans especials de delimitació, s’han aprovat definitivament un total de 14 plans especials que engloben 40 espais del PEIN. Així, els nous espais que ja disposen de Pla especial són:— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Gelada i Naut Aran.— Pla especial de delimitació definitiva de l’espai Massís de les Cadiretes.


— Pla especial de delimitació definitiva dels espais la Faiada de Malpàs, Serra de Sant Gervàs, Vall Alta de Serradell i Collegats.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt i Savassona.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Serres de Cardó-el Boix, Serres de Pàndols-Cavalls i Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Era Artiga de Lin, Eth Portilhon, Sant Joan de Toran, Marimanha, Montanhes de Les e Bossòst, Arribera deth Garona i Capçalera de la Noguera Ribagorçana.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Capçaleres del Ter i del Freser, Serra Cavallera, Obagues de la Vall del Rigard i Serra de Montgrony.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Serres de Pradell-l’Argentera, Mare de Déu de la Roca, Serra de Llaberia i Muntanyes de Tivissa-Vandellòs.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Serra de Castelltallat, Muntanya de Sal de Cardona, Vall del Riu Llobregós, el Miracle i Riera de Navel.— Pla especial de delimitació definitiva de l’espai el Foix.— Pla especial de delimitació definitiva de l’espai l’Alta Garrotxa.— Pla especial de delimitació definitiva de l’espai Estany de Banyoles.— Pla especial de delimitació definitiva de l’espai Roques Blanques i el sector de Sant Salvador de les Espases de l’espai de Montserrat.— Pla especial de delimitació definitiva dels espais Cap de Santes Creus, la Plana de Sant Jordi i Sèquia Major.

També s’està tramitant l’aprovació definitiva del Pla especial de delimitació definitiva de l’espai les Gavarres.

Declaració d’espais naturals de protecció especial— Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciS’ha treballat en les diverses propostes d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de la seva zona perifèrica de protecció. Aquestes propostes sorgeixen, d’una banda, dels ajuntaments mateixos, i, d’altra banda, de la Direcció General del Medi Natural mateixa, sobretot per incloure al Parc o a la zona perifèrica espais adjacents proposats a la Xarxa Natura 2000. L’any 2004, el Patronat de Parc va donar la conformitat al dossier explicatiu de les ampliacions, però no s’ha pogut iniciar la tramitació d’aquesta ampliació ja que han sorgit noves propostes d’altres ajuntaments que actualment estan en procés d’estudi.— Declaració de Parc Natural del sector Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix EmpordàS’ha iniciat el procés de declaració d’aquest Parc. Com en el cas del darrer parc natural declarat (Alt Pirineu), aquesta feina s’ha iniciat amb un procés de consulta i participació de les administracions i entitats locals, a les quals s’ha explicat en què consisteix la declaració d’un parc natural i se’ls ha demanat l’opinió i propostes al respecte. Enguany s’han anat rebent aquestes aportacions, que seran estudiades amb vistes a elaborar la memòria informativa i justificativa del parc i el seu text legal de declaració. També s’ha treballat (i finalitzat) l’apartat de la memòria de descripció i diagnosi del medi natural i socioeconòmic.— Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de MontserratL’any 2004, s’han elaborat els treballs tècnics (memòria descriptiva i justificativa i text del decret d’ampliació dels límits) a fi de tramitar l’ampliació d’aquest Parc declarat per Llei. La seva tramitació es preveu per a l’any 2005.— Delimitació del Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de RosaL’any 2004, s’han elaborat els treballs tècnics (memòria descriptiva i justificativa i text del decret de delimitació) a fi de tramitar la descripció de la delimitació d’aquest Paratge declarat per Llei. La seva tramitació es preveu per a l’any 2005.


Altres projectes de planificació d’espais naturals

Estudi de mesures addicionals de protecció de la Serra de CollserolaPer mandat del Parlament de Catalunya, s’ha redactat en col·laboració amb l’ICTA de la UAB l’Estudi de mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola. Aquest estudi fa una diagnosi de les problemàtiques actuals de conservació a la serra i planteja 21 propostes concretes de millora de l’ordenació o de la gestió d’aquest espai natural. Les actuacions proposades inclouen des de reclassificacions de sòls com a no urbanitzables a l’increment de la superfície del Parc i la declaració de diverses figures de protecció especial. Així mateix, també planteja la redacció d’un nou Pla especial i tot un seguit de projectes executius de recuperació dels sistemes naturals.

Estudis per a la definició de l’àmbit d’una futura figura de protecció especial en el sector de l’Estany de BanyolesEn col·laboració amb el Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge, s’ha treballat en la definició de requeriment de protecció i gestió de l’espai de Banyoles i el seu entorn comarcal, a fi de decidir més endavant l’àmbit d’una figura de protecció a aplicar en aquest espai.

Protecció dels hàbitats i del patrimoni geològic

Pla de conservació dels prats de dall a CatalunyaL’any 2004, s’ha redactat el primer Pla de conservació d’hàbitats que el Servei vol impulsar com a línia de treball nova. Es tracta del Pla de conservació dels prats de dall a Catalunya, que s’ha plantejat com a prova pilot sobre com cal redactar aquesta nova línia de planificació. Per dur a terme aquest treball, s’ha comptat amb la col·laboració externa d’un especialista qualificat que s’ha encarregat de diagnosticar l’estat actual d’aquests hàbitats i determinar-ne la distribució, la problemàtica i l’estat de conservació que es vol aconseguir. També s’han proposat una normativa, una regulació d’usos i unes actuacions concretes per aconseguir la conservació dels prats de dall a Catalunya.

Estudi d’impactes i amenaces sobre els espais d’interès geològic de Catalunya i recomanacions per a la seva conservació

S’ha elaborat una diagnosi dels impactes i amenaces sobre cada un dels espais d’interès geològic de l’IEIGC, que, a més d’identificar la problemàtica de cada localitat, dóna recomanacions i directrius per la seva conservació i/o recuperació.

Gestió d’espais naturals protegitsLa gestió dels espais inclosos en el PEIN i d’aquells proposats per a la xarxa Natura 2000 s’executa de manera transversal entre diverses unitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Mentre els serveis territorials realitzen principalment tasques de control, assessorament administratiu i seguiment de les actuacions proposades en els espais, i el cos d’Agents Rurals duu a terme treballs de vigilància per al compliment de la normativa que en cada cas és vigent, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural és el responsable de promoure la posada en marxa d’instruments i mecanismes que facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests espais. Aquesta feina és fa principalment mitjançant la convocatòria de línies d’ajuts, l’establiment de convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades, l’execució directa de projectes de conservació, restauració i ordenació de l’ús públic en aquells espais on calgui, i la participació en projectes comunitaris.

En aquest sentit, l’any 2003 ha estat el darrer exercici del Projecte LIFE-Medi ambient Gestió sostenible, a escala local, de l’aqüífer al·luvial del riu Tordera, mitjançant la reutilització d’aigües residuals (LIFE00 ENV/E/00539). El Projecte ha consistit a transportar riu amunt, amb un sistema de bombament solar, una


part del cabal de les aigües depurades de l’estació depuradora Tordera mitjançant un tractament terciari. Un cop remuntades, les aigües passen per infiltració a través d’un sistema nou de llacunatge a retroalimentar l’aqüífer de la conca de la Tordera, en estat molt evident de sobreexplotació. La resta de cabal es canalitza fins a un canal d’irrigació adjacent al sistema terciari de l’EDAR i és utilitzat per regar les zones agrícoles veïnes.

El Projecte té beneficis ambientals i ecològics clars, ja que la recuperació d’aquest aqüífer és indispensable per a l’existència mateixa de dues zones d’aiguamolls adjacents incloses als PEIN (els Estanys i la Roureda de Tordera), i de la desembocadura del riu. La recuperació de l’aqüífer permetrà que aquests espais mantinguin la inundació que els caracteritzava i tota la fauna i flora associades.

També l’any 2004, s’ha avançat en la definició dels treballs preliminars que han de regir les actuacions emmarcades en el protocol de cooperació transfronterera INTERREG III La vall de la Garona, un territori transfronterer.

La línia de col·laboració iniciada amb l’associació Xarxa de Custòdia del Territori s’ha materialitzat en una estreta col·laboració tècnica i en un ajut per a la despesa corrent de l’Oficina Tècnica de la XCT per un import de 60.0001.

La custòdia del territori, com a conjunt d’estratègies i accions per implicar més propietaris i usuaris del territori en la seva conservació, esdevé una realitat emergent que pot complementar les polítiques públiques de gestió del medi natural. En aquest sentit, i amb l’objectiu de desenvolupar un marc legal favorable a les iniciatives de custòdia, s’ha encarregat un estudi en aplicació de la Resolució 1554/VI del Parlament de Catalunya per analitzar les opcions jurídiques, fiscals i d’ajuts per a la custòdia del territori i per a les entitats de custòdia que inclogui propostes d’actuacions futures en tots aquests àmbits, amb l’objectiu de contribuir a l’impuls de la custòdia del territori a Catalunya.

Quant a les actuacions que el Servei ha promogut per millorar els espais naturals protegits, es poden agrupar en quatre grans tipologies:

Actuacions directes sobre els hàbitats i el paisatgeExemples de les diferents actuacions en aquest àmbit són restauracions d’hàbitats de ribera a les comarques de l’Alt Urgell i el Ripollès, o bé l’eliminació de les restes d’una edificació i la recuperació de l’hàbitat natural d’un coleòpter a la Val d’Aran. Totes aquestes actuacions es tramiten a través de l’Ordre d’ajuts dels espais de la regió alpina de la Xarxa Natura 2000.

Paral·lelament, en l’espai natural Ribera de l’Ebre a Flix, i a través d’un ajut directe a l’Ajuntament, s’han realitzat actuacions de manteniment amb la finalitat d’afavorir la conservació dels hàbitats existents.

Actuacions d’ordenació dels usos públicsÉs un tipus d’intervencions necessàries en aquells espais on l’elevada freqüentació provoca un ús molt intens de sectors concrets o de fàcil accés. Aquestes actuacions persegueixen que l’ús dels espais naturals no posi en perill els valors pels quals han estat mereixedors de protecció.

Enguany, la major part d’aquest tipus de mesures s’han portat a terme mitjançant les sol·licituds d’ajuts de la Xarxa Natura 2000, presentades per ens locals de les comarques del Pallars Sobirà, el Ripollès, el Berguedà i la Val d’Aran. S’han portat a terme actuacions de senyalització de rutes i senders, ordenació d’accessos a paratges naturals, condicionament de centres d’acollida de visitants, col·locació d’infraestructures per evitar o regular l’accés a llocs fràgils, etc.

En aquest sentit, el Servei també ha realitzat actuacions directes per mantenir infraestructures existents, com ha estat el cas de les feines fetes en passeres i aguaits de l’espai natural Aiguabarreig Segre-Cinca.

Un altre tipus d’actuacions, a cavall entre l’ordenació dels usos públics i la difusió i sensibilització ambientals són els centres d’informació en edificis, dotats de


personal que informa els usuaris. Per la seva complexitat i pressupost elevat, i per les característiques específiques (horaris d’obertura, etc.), aquest tipus d’actuació es realitza, preferentment, mitjançant convenis o ajuts directes entre la institució que el promou i s’ocupa del manteniment i el DMAH. Enguany, per exemple, s’ha intervingut en l’obertura, entre d’altres, del Centre d’informació de l’Estany de Sils promogut per l’Ajuntament de Sils i ubicat a l’estació de la RENFE, o bé al Casal dels Voltors, al paratge de la Terreta, promogut per l’Ajuntament de Tremp.

Finalment, amb la finalitat de facilitar i prioritzar aquests tipus d’actuacions, enguany s’han dut a terme projectes executius d’equipaments i ordenació de l’ús públic en espais naturals on s’han considerat especialment necessaris. Aquest ha estat el cas de la Serra de Montsià, l’Aiguabarreig Segre–Cinca, la Riera d’Aubi, i la Noguera de Tor.

Actuacions lligades a la difusió i sensibilització ambientalsEn aquest grup d’actuacions té cabuda la instal·lació de grans plafons de tipus informatiu, ja sigui amb descripcions del paisatge o de la geologia, vegetació, flora i fauna, ja sigui amb informació sobre les activitats humanes en el territori, o amb informació útil per als visitants. Es considera que són actuacions de gran interès, ja que contribueixen a la posada en valor del territori i fomenten el respecte envers l’espai natural i els seus valors.

Dins d’aquesta tipologia, s’han realitzat actuacions de senyalització interpretativa al Pallars Sobirà i al Ripollès, a través de l’Ordre d’ajuts als espais de la regió biogeogràfica alpina de la Xarxa Natura 2000. Igualment, s’ha fet una actuació directa a l’espai Ribera de l’Ebre a Flix, a fi de renovar la senyalització indicativa i informativa de l’espai natural.

D’altra banda, aquest grup d’actuacions preveu també editar material divulgatiu, i també qualsevol edició que afavoreixi la conservació del medi natural. En aquest sentit, el Servei ha editat un tríptic de l’espai natural Castell-Cap Roig.

Actuacions de millora de les infraestructures ramaderes per al manteniment de prats i pasturesAquest tipus d’actuacions s’han dut a terme majoritàriament en les comarques del Pallars Sobirà, el Berguedà, la Cerdanya i la Val d’Aran; i puntualment en indrets de l’Alt Urgell, el Ripollès i l’Alta Ribagorça. Les actuacions s’han realitzat mitjançant els ajuts als espais Natura 2000, i han correspost en la seva totalitat a sol·licituds de particulars.

Majoritàriament, han estat actuacions de millores en infraestructures ramaderes situades en indrets allunyats de nuclis poblats i de vies de comunicació, com són: la rehabilitació de diverses cabanes de pastors, la rehabilitació d’una borda com a cabana ramadera, l’arranjament i la creació d’abeuradors, la construcció de passos canadencs, la millora d’accessos per al ramat, i l’arranjament de murs de pedra amb una funcionalitat ramadera. Les altres actuacions realitzades dins d’aquesta tipologia han estat les de restauració de pastures.

Aquestes actuacions són bàsiques per al manteniment de la ramaderia d’alta muntanya i la conservació dels hàbitats vinculats a la pastura, molts dels quals són d’interès comunitari d’acord amb la Directiva d’hàbitats.

La taula següent recull les actuacions de gestió en els espais protegits que, mitjançant diferents instruments de gestió, el Servei ha realitzat, promogut o finançat:


ESPAIS DEL PEIN / MUNICIPI / BENEFICIARI DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORT DEL

NATURA 2000 CERTIFICAT

Alt Pirineu Particular Restauració d’hàbitats de pastura 8.954,29 1

Alt Pirineu Particular Restauració d’hàbitats de pastura 5.969,53 1

Alt Pirineu Particular Millora de cabana de pastors 3.014,08 1

Alt Pirineu Les Valls de la Valira/ EMD Asnurri Restauració de l’hàbitat de ribera del riu Gireni 22.263 1

Alt Pirineu Alins / EMD Àreu Ordenació de l’accés al Paratge Natural de la Pica d’Estats 38.825,56 1

Alt Pirineu Llavorsí / EMD Baiasca Millora del Centre d’Informació del Parc Natural 21.499,54 1

Alt Pirineu Alt Àneu / EMD Alòs i Isil Construcció de passos canadencs per millorar el control ramader 11.789,28 1

Alt Pirineu Alins Senyalització del sender pedestre Torre de les Bruixes 8.206,31 1

Alt Pirineu Esterri de Cardós Millora de la zona de serveis del Centre d’Informació del Parc Natural 56.065,78 1

Alt Pirineu La Guingueta d’Àneu Ordenació de l’ús públic de l’espai de la Torrassa 38.711,16 1

Alt Pirineu Lladorre Senyalització de camins pedestres 28.032,89 1

Alt Pirineu Tírvia Senyalització interpretativa del camí ral de la Vallferrera 4.684,61 1

Alt Pirineu Val de Cardós Millora de l’accés ramader a la vall d’Estaon 26.786 1

Aigüestortes Conselh Generau d’Aran Recuperació de l’hàbitat natural del coleòpter cerambícid 9.746,64 1

Aigüestortes Naut Aran / EMD Tredós Retirada de runes d’una edificació antiga per

corregir-ne l’impacte ambiental 3.360,24 1

Aigüestortes Espot Restauració d’hàbitats de pastura 16.779,37 1

Aigüestortes Naut Aran Reconstrucció de la cabana deth Corrau de Ruda com a cabana ramadera 26.027,04 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Particular Construcció d’abeuradors per millorar infraestructures ramaderes 8.188,32 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Particular Arranjament d’un mur per millorar infraestructures ramaderes 8.954,29 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Particular Millora d’infraestructures ramaderes 8.954,29 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Particular Arranjament d’un mur per millorar infraestructures ramaderes 8.954,29 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Particular Millora de cabana de pastors 8.908,62 1

Serres del

Cadí-el Moixeró La Vansa i Fórnols Condicionament d’abeuradors i construcció de cabana 48.543,10 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Gósol Rehabilitació del molí de Gósol com a centre d’acollida de visitants 55.077,85 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Saldes Millora del Centre d’Interpretació del Pedraforca 6.149,08 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Bellver de Cerdanya Instal·lació de pas canadenc, abeuradors i mànega ramadera 22.225,08 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Montellà i Martinet Condicionament d’abeurador i tanca ramadera 8.903,90 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Montellà i Martinet/ EMD Víllec i Estana Construcció d’abeuradors per millorar infraestructures ramaderes 3.225,61 1

Serres del

Cadí-el Moixeró Riu de Cerdanya Construcció d’abeurador i tanca ramadera 8.906,61 1

Serra de

Montgrony Gombrèn Arranjament i senyalització de camins pedestres 21.310,23 1

Capçaleres del

Ter i del Freser Planoles Adequació del centre d’acollida de visitants Corral Blanc 37.156,37 1

Capçaleres del

Ter i del Freser Planoles Millora dels serveis del centre d’acollida de visitants Corral Blanc 50.788,80 1

Eth Portilhon Es Bòrdes Millora de la borda de Poilaner com a cabana ramadera 15.100,48 1

Sant Joan de Toran Les Adequació d’un centre d’acollida de visitants 26.238,11 1

Marimanha Naut Aran /EMD Unha Reconstrucció de la cabana deth Corrau d’Unha com a cabana ramadera 29.743,11 1

Marimanha EMD Baguergue / Naut Aran Reconstrucció de la cabana deth Horcalh com a cabana ramadera 28.852,42 1

Era Artiga de Lin Vielha e Mijaran Condicionament de la cabana ramadera Montanha Delà de Casau 10.825,21 1

Serra Cavallera Ribes de Freser / EMD Bruguera Construcció d’abeuradors per millorar infraestructures ramaderes 4.430,73 1


ESPAIS DEL PEIN / MUNICIPI / BENEFICIARI DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ IMPORT DEL

NATURA 2000 CERTIFICAT

L’Alta Garrotxa Consorci Alta Garrotxa Millora de l’ús públic de l’espai natural 120.791,05 1

L’Alta Garrotxa Consorci Alta Garrotxa Despeses de funcionament de l’Oficina de Gestió 75.189,71 1

Les Gavarres Consorci les Gavarres Millora de l’ús públic de l’espai natural 120.120,94 1

Les Gavarres Consorci les Gavarres Despeses de funcionament de l’Oficina de Gestió 51.600 1

Serra de

Sant Gervàs Tremp Restauració del Casal dels Voltors 26.000 1

Estany de Sils Sils Construcció d’itineraris pedestres 4.868,77 1

Estany de Sils Sils Adequació de l’estació de ferrocarril com a centre d’interpretació 24.635,40 1

Riu Ter Ripoll Recuperació dels hàbitats de ribera del riu Ter 42.562,84 1

Riu Ter Sant Joan de les Abadesses Senyalització i ampliació del recorregut pedestre del pantà de Cal Gat 4.286,64 1

Aigüestortes Particular Restauració d’hàbitats de pastura 8.805,05 1

Aigüestortes Particular Restauració d’hàbitats de pastura 7.451,96 1


El Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, en el títol 7, capítol 8, article 75, crea dins del Departament de Medi Ambient i Habitatge la Direcció General del Medi Natural i suprimeix la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, l’estructura de la qual s’integra en la nova Direcció General.

La Direcció General del Medi Natural assumeix les competències que eren desenvolupades fins a la data per la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental: 1) Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa cinegètica i piscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els quals s’assignen competències al Departament de Medi Ambient i Habitatge.2) Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes i les institucions implicats en la gestió de les activitats cinegètiques i de la pesca continental.3) Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes, espècies, àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones de caça controlada, refugis i reserves de caça.4) Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica i piscícola5) Coordinar la tramitació de llicències de caça i pesca i gestionar la concessió de permisos de caça major.6) Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les repoblacions, i administrar les granges cinegètiques i les RNC.7) Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de pesca.8) Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça, de refugis de pesca, de les granges cinegètiques i de piscifactories privades.9) Controlar els centres piscícoles i les granges cinegètiques.10) Elaborar una estadística anual de caça i pesca continental.11) Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.12) Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

Àrea d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental

Actuacions La Direcció General ha actuat en cada una de les funcions que li corresponen d’acord amb les seves competències:

Avantprojecte de llei de pesca continentalActualment, la pesca a Catalunya es regula per la Llei estatal que data de l’any 1942. Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Generalitat durant l’actual legislatura 2003-2007 és la redacció i posterior aprovació pel Parlament de Catalunya d’una Llei de pesca recreativa en aigües continentals.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és qui té competències en matèria piscícola. Per això, com a objectiu legislatiu prioritari, la Direcció General ha elaborat durant l’any 2004 l’esborrany de l’Avantprojecte de llei de pesca continental a Catalunya.

Davant la complexitat i dificultat que comporta la redacció d’una llei que regirà la pesca a Catalunya els pròxims anys, i atès que l’actual Llei és de fa molts anys, la Direcció General ha comptat amb la col·laboració d’experts en el sector de la pesca, en matèria piscícola, en gestió dels rius i en ecosistemes aquàtics continentals que han aportat informes i dictàmens tant tècnics com jurídics amb diferents punts de vista. Posteriorment, s’han valorat i analitzat aquestes aportacions i la manera de recollir-les i integrar-les en l’articulat de l’Avantprojecte de llei.

Abans de la redacció definitiva del Projecte de llei, és voluntat del Departament de Medi Ambient i Habitatge donar a conèixer els treballs preparatius realitzats durant l’any 2004 i iniciar un ampli procés de participació amb tots els


agents, les entitats, els usuaris i els sectors afectats a fi de rebre aportacions, propostes, suggeriments i millores al contingut del Projecte de llei. Per això, un cop redactat l’esborrany de l’Avantprojecte de llei, aquest es presentarà a tots els membres dels òrgans consultius i entitats del sector pel conseller de Medi Ambient i Habitatge a principis de 2005.

Convenis de col·laboracióS’han signat convenis de col·laboració amb diferents entitats:— Amb la Federació Catalana de Caça, amb l’objectiu d’establir el marc de col·laboració per al desenvolupament de programes i actuacions adreçades a la millora en l’ordenació, la seguretat i la racionalitat de l’aprofitament cinegètic en les àrees privades de caça de Catalunya, mitjançant la divulgació i formació dels caçadors, el seguiment, la preservació i la conservació de la fauna cinegètica i la millora d’hàbitats. D’altra banda, també s’hi inclou l’encàrrec del Departament d’elaborar estudis per al seguiment, la preservació i la conservació d’ocells migratoris i el processament informàtic de les dades dels sol·licitants de llicències de caça. Aquests estudis fan referència a l’obtenció de dades tècniques sobre la becada (Scopolax rusticola) i sobre túrdids migradors a Catalunya, concretament el tord comú (Turdus philomelus) i el tord ala-roig. Inclou també l’atorgament d’una subvenció per a l’execució dels programes i les activitats propis de la Federació, com ara la divulgació de conceptes de gestió cinegètica, el funcionament de l’Escola Catalana de Caça, la realització de jornades tècniques de formació i divulgació, els projectes de reintroducció i seguiment d’espècies cinegètiques per a la seva conservació i recuperació, i la millora d’hàbitats.— Amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, s’ha signat un conveni per establir els termes de la col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Federació per a la vigilància i la gestió de les zones de pesca controlada i el procediment de cobrament de la taxa del permís de pesca l’any 2004.

Pel que fa a les zones de pesca controlada, el Departament encomana a la Federació la seva vigilància i gestió. La vigilància s’ha mantingut durant tot l’any mitjançant la contractació per part de la Federació del personal corresponent que ha vetllat perquè es pesqués d’acord amb la normativa vigent, ha donat avís de qualsevol incidència observada als rius, ha col·laborat en tasques de repoblació i ha realitzat actuacions en el marc del programa de salvament i rescat de peixos.

— Amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a l’establiment d’un programa de vigilància i seguiment de les malalties dels ungulats salvatges que permet detectar ràpidament variacions en el seu estat de salut i prendre les mesures més adients, ràpidament, a fi d’evitar les repercussions que molts dels processos poden ocasionar.

Espècies cinegètiques objecte d’estudiL’any 2004, han continuat els estudis i censos iniciats els darrers anys pel que fa a les espècies cinegètiques següents:— Perdiu xerra: seguiment de la distribució i abundància— Senglar: seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, i un estudi en concret per al control de la població de senglar a la serra de Collserola — Guatlla: seguiment de la població de guatlla.

Normativa

Normativa cinegètica— Pel que fa a la declaració de zones de seguretat i de refugis de fauna salvatge, durant l’any 2004, s’han declarat els següents:


Zones de seguretatResolució MAH/365/2004, de 5 de febrer, per la qual es declara zona de seguretat part del terme municipal de Granollers a efectes cinegètics.

Resolució MAH/2859/2004, de 23 de setembre, per la qual es declara zona de seguretat la partida de la Comella del Moro, al terme municipal de Tarragona, a efectes cinegètics.

Refugis de fauna salvatge— Ordre MAH/269/2004, de 6 de juliol, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Congost de Fraguerau, al terme municipal d’Ulldemolins. — Ordre MAH/268/2004, de 14 de juliol, per la qual es deixa sense efecte la declaració de refugi de fauna salvatge de la finca Can Padró, en els termes municipals de Sentmenat, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. — Ordre MAH/270/2004, de 6 de juliol, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Alt Segre, al terme municipal de Bellver de Cerdanya. — Ordre MAH/332/2004, de 30 d’agost, per la qual es declaren refugi de fauna salvatge diverses finques amb la denominació Bosc de Vilalta, al terme municipal de Mont-ral. — Ordre MAH/386/2004, de 14 d’octubre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge el Bosc de Poblet, al terme municipal de Vimbodí. — Ordre MAH/405/2004, de 29 d’octubre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca El Solà, al terme municipal de Sant Quirze de Besora. — Ordre MAH/430/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Ter Vell, al terme municipal de Torroella de Montgrí. — Ordre MAH/431/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Mig de Dos Rius, al terme municipal de Sant Pere Pescador. — Ordre MAH/429/2004, de 12 de novembre, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Sot del Fuster, al terme municipal de Vilanova de la Barca.

Altra normativa— Elaboració del Projecte de decret de funcionament de les reserves de caça de Catalunya.— Publicació de la Resolució MAH/2226/2004, de 2 d’agost, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2004/05.— Resolució MAH/2225/2004, de 2 d’agost, per la qual s’actualitza el període hàbil per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals.— Resolució MAH/132/2004, de 28 de gener, per la qual s’obre un període extraordinari de caça del porc senglar a diverses comarques de Catalunya.— Resolució MAH /226/2004, de 16 de juny, de modificació de l’Ordre de 21 d’abril de 1999, per la qual es fixen les instruccions generals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica.

Normativa sobre pesca— Resolució MAH/498/2004, d’1 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2004.— Resolució MAH/1418/2004, d’11 de maig, per la qual s’incorpora un refugi de pesca.— Resolució MAH/498/2004, d’1 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2004.— Resolució MAH/1841/2004, de 8 de juny, relativa a la senyalització de les aigües continentals de Catalunya sotmeses a l’exercici de la pesca recreativa.— Ordre MAH/65/2004, de 9 de març, per la qual s’amplia el termini de la campanya de pesca de l’angula al delta de l’Ebre per a l’any 2004.


Expedició de llicènciesEl nombre de llicències expedides durant l’any 2004 ha estat el següent:

TIPUS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA

Llicència de caça amb armes de foc 34.552 14.266 11.717 11.171

Llicència de caça sense armes de foc 6.764 602 732 640

Matrícula d’embarcacions i aparells flotants per a la pesca 154 84 25 21

Llicència de pesca recreativa 27.096 8.309 8.404 4.165

Captures i repoblacions Les dades relatives a les captures i repoblacions corresponents a la darrera temporada de caça, que formen part de l’estadística anual elaborada per la Direcció General, són les relacionades tot seguit:

CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES EN ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇA

CAÇA MENOR BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TERRES DE L’EBRE CATALUNYA

Conill 36.607 15.305 48.804 29.503 27.611 156.830

Llebre 1.523 1.343 2.711 289 647 6.513

Guineu 1.886 1.075 2.057 808 812 6.638

Perdiu roja 41.938 21.576 49.449 30.069 12.385 155.417

Perdiu xerra 281 153 338

Guatlla 43.673 5.091 33.716 2.108 123 84.711

Faisà 21.374 10.638 2.615 3.270 2.268 40.165

Tudó 40.732 14.833 18.522 11.941 3.875 89.903

Xixella 847 709 1.095 268 183 3.102

Colom 3.127 4.964 9.797 2.128 828 20.844

Tórtora 6.959 7.705 13.988 1.203 2.449 32.304

Cornella 186 145 1.162 33 1.526

Garsa 9.852 1.246 17.921 3.778 1.391 34.188

Gaig 3.585 781 4.366

Becada 5.126 2.797 1.505 867 314 10.609

Estornells 13.096 35.435 22.592 8.291 25.898 105.312

Tords i grives 34.661 60.616 97.109 87.152 249.882 529.420

Colins 495 495

Fotja vulgar 288 8 85 12 1.177 1.570

Gavina vulgar 48 10 58

Gavià argentat 42 42

Becadells 233 871 198 62 2.337 3.701

Fredeluga 69 564 92 139 95 959

Ànec collverd 1.826 3.105 1.549 319 7.420 14.219

Ànec griset 42 19 63 53 132 309

Ànec xiulador 10 14 8 371 403

Ànec cuallarg 295 295

Ànec cullerot 25 28 9 1.249 1.311

Ànec cap-roig 49 4 264 317

Ànec de plomall

Ànec becvermell 9 22 8 262 301

Xarxet comú 53 102 38 939 1.132

Xarrasclet 39 4 22 13 78

Altres 55 584 639

CAÇA MAJOR

Porc senglar 5.935 6.029 4.922 1.184 673 18.743

Isard 110 15 175 300


CAÇA MAJOR BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TERRES DE L’EBRE CATALUNYA

Cabra salvatge 92 92

Mufló 196 196

Cérvol 21 151 101 26 299

Daina 108 2 9 119

Cabirol 25 19 104 148

REPOBLACIONS EN ÀREES PRIVADES / LOCALS DE CAÇA


Conill 19.852 4.946 5.775 9.240 39.813

Llebre 78 121 21 20 240

Guineu

Perdiu roja 39.293 13.400 21.942 37.062 8.380 120.077

Perdiu xerra 185 2.041 2.226

Guatlla 23.300 300 8.484 1.900 33.984

Faisà 21.668 8.175 2.825 4.138 2.575 39.381

Colom 800 800

Colins 645 645

CAÇA MAJOR

Porc senglar

Isard

Cabra salvatge

Mufló

Cérvol

Daina

Cabirol 13 13

CAPTURES D’ESPÈCIES CINEGÈTIQUES EN RNC I ZCC


Conill

Llebre 7 7

Guineu 5 5

Perdiu roja 500 14 514

Perdiu xerra 4 4

Guatlla 215 215

Tudó 6 6

Ànec collverd 2.160 2.160

Ànec griset 109 109

Ànec xiulador 25 25

Ànec cuallarg 109 109

Ànec cullerot 63 63

Ànec de plomall 204 204

Ànec becvermell 182 182

Fotja vulgar 2.332 2.332

Xarxet comú 674 674

CAÇA MAJOR

Porc senglar 24 165 486 428 1.103

Isard 289 237 168 694

Cérvol 82 82

Daina 3 3

Cabirol 66 5 71

Mufló 91 91

Cabra salvatge 227 227


REPOBLACIONS EN RNC I ZCC


Perdiu roja 660 1.100 1.760

Perdiu xerra 80 80

CAÇA MAJOR

Porc senglar

Isard

Cérvol

Daina

Cabirol 6 6

Mufló

Cabra salvatge

Unitats adscrites a la Direcció General

Centres piscícolesLa Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el Pont de Suert i Bagà, ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat de repoblar els rius de Catalunya.

El resultat final del Pla de repoblacions l’any 2004 ha estat el següent:

REPOBLACIONS PISCÍCOLES 2004

PROVÍNCIA NOMBRE TOTAL D’EXEMPLARS REPOBLATS

REPOBLACIONS D’ALEVINS REPOBLACIONS ADULTES

Barcelona 215.000 8.799

Girona 287.800 14.300

Lleida 975.000 87.200

Tarragona 5.000

Total 1.482.800 110.299

Centre Piscícola del Pont de SuertAquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, és a la localitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Hi ha un edifici que té uns 1.100 m2 distribuïts en: sala d’estabulació, sala d’incubació, magatzem, despatx, sala de reunions, laboratori, habitatge i dormitori.

A part de l’edifici principal, hi ha un magatzem i la caseta de bombes. La part de la finca no utilitzada com a centre piscícola s’usa com a centre de reproducció i recuperació de llúdrigues. L’any 2004, s’ha construït dins el marc d’un programa LIFE finançat per la Unió Europea un centre de cria de visó europeu.

Centre Piscícola de BagàÉs al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà.

La superfície aproximada del centre és de 15.000 m2. La superfície útil per a la cria de truites és de 2.000 m2.

Hi ha un edifici que té uns 314 m2 distribuïts en: sala d’incubació superior i inferior, magatzem, garatge, laboratori, despatx, sala de reproducció, depuradores, sala de calefacció i quadre elèctric, habitatge i dormitori.

Granges cinegètiquesLa Direcció gestiona també dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra) per repoblar les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes:

La Granja Cinegètica de TorreferrussaÉs a la finca de Torreferrussa, en el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i es dedica a la cria i producció d’exemplars de perdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus europaeus) amb la finalitat de repoblació.


60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

L’explotació cinegètica de Torreferrussa va ser creada l’any 1972 amb 250 parelles reproductores de perdiu roja i transferida de l’ICONA al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca l’any 1980. D’aleshores ençà, l’explotació ha sofert diverses ampliacions i modificacions.

D’acord amb el conveni vigent signat l’any 1997 entre la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Caça per establir línies de col·laboració en el foment, la conservació i la repoblació d’espècies cinegètiques, el 75% de les perdius roges que es produeixen a l’explotació cinegètica de Torreferrussa són lliurades a les societats de caçadors federades per repoblar les àrees de caça que gestionen. La resta són destinades a repoblar espais naturals gestionats per l’Administració mateixa (parcs naturals, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada) i per reposar reproductors de l’explotació.

L’explotació cinegètica disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seu funcionament. Entre aquests, destaquen els següents:— Cambra de conservació dels ous— Aparell de desinfecció d’ous— Incubadora amb capacitat per a 15.000 ous— Naixedora— Sistema de calefacció i ventilació de les naus de cria— Material per a la neteja i desinfecció (hidronetejadora, motxilla de desinfecció...)— Gàbies de reproductores (aproximadament per a 1.200 parelles reproductores) i corrals de les naus de cria.

L’any 2004, s’han produït 38.264 exemplars de perdiu roja; la mitjana de producció dels sis anys anteriors ha estat de 37.167 exemplars.

Les principals dades relatives a la producció de perdius roges i llebres de l’any 2004 són:

Perdiu roja (Alectoris rufa)

GCT 2004: DADES DE PRODUCCIÓ

(%

)

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ REPOSICIÓ CESAC MORTALITAT

57.615 56.795

50.776 47.048

38.264 36.382

1.882

45

8.739

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

% DE PRODUCCIÓ SOBRE POSTA

(%

)

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ REPOSICIÓ CESAC

100 % 98,58 %

89,40 %

81,66 %

66,41 % 63,15 %

3,27 %

0,08 %


RESULTATS DE POSTA, INCUBACIÓ I CRIA

TOTALS

POSTA

Nre. d’ous incubats 56.795

ECLOSIÓ

Nre. de perdigons nascuts 47.219

Nre. de perdigons viables 47.048

Nre. de perdigons nascuts / parella 35,62

FERTILITAT

Nre. d’ous fèrtils 50.776

Nre. d’ous clars 6.019

% fertilitat reproductors 90,71%

% eclosió sobre ou fèrtil 93,66%

% eclosió sobre ou incubat 85,52

CRIA

Nre. de perdigons d’1 dia 47.048

Nre. de perdigons de 7-12 setmanes 38.264

Nre. de baixes 8.739

REPOBLACIÓ

Destinats a repoblació 36.382

Reservats per a reposició de parelles 1.344

Total de la repoblació 37.728

L’evolució de la producció de la Granja Cinegètica de Torreferrussa des de 1997 fins a 2004 ha estat:

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

REPOBLACIÓ REPOSICIÓ POSTA

PRODUCCIÓ DE LA GRANJA CINEGÈTICA TORREFERRUSSA 1997-2004

(N

re. d

e p

erd

ius

/ ou

s)

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Llebre europea (Lepus europaeus)En l’actualitat, hi ha sis parelles reproductores que durant la temporada 2004 han criat un total de 63 llebretons, dels quals 32 han estat destinats a repoblació i 4 estan preparats per reproduir.

La Granja Cinegètica d’Esterri d’ÀneuEl Departament de Medi Ambient i Habitatge té un Centre de Fauna Salvatge d’Alta Muntanya ubicat al terme municipal d’Esterri d’Àneu (el Pallars Sobirà), on es crien i produeixen exemplars de perdiu xerra (Perdix perdix) per a finalitats de repoblació.

Inicialment, des de l’any 1980 fins a l’any 1997, el Centre de Fauna Salvatge d’Esterri d’Àneu criava i produïa exemplars de gall fer (Tetrao urogallus). L’any


1997, s’hi va afegir la producció de perdiu xerra provinent de la Granja Cinegètica de Conques (el Pallars Jussà), que va ser clausurada l’any 1996.

A partir de 1998, el Centre de Fauna Salvatge s’ha dedicat exclusivament a la cria i producció d’exemplars de perdiu xerra amb finalitats de repoblació.

El Centre disposa del material i dels mitjans tècnics necessaris per al seu funcionament. En destaquen els següents:— Sala de conservació d’ous— Sala d’incubació i naixement, equipada amb quatre incubadores i quatre naixedores— 10 instal·lacions per a la cria de perdiu xerra, amb volador i una part coberta.— Magatzem amb material i estris per a la gestió del Centre— 50 gàbies de reproductores.

Les principals dades relatives a la producció de perdius xerres corresponent a l’any 2004 són:

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

GRANJA CINEGÈTICA D’ESTERRI D’ÀNEU: DADES DE PRODUCCIÓ 2004

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ REPOSICIÓ ESTUDI NUTRICIONAL

MORTALITAT

3.308 3.308

2.033

1.538 1.260

910 323

27278

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

GRANJA CINEGÈTICA D’ESTERRI D’ÀNEU: DADES DE PRODUCCIÓ 2004. VALORS EN % SOBRE POSTA

POSTA INCUBATS FÈRTILS PERDIGONS PRODUCCIÓ REPOBLACIÓ REPOSICIÓ ESTUDI NUTRICIONAL

MORTALITAT

100 % 100 %

61,46 %

46,49 %

38,09 %

27,51 %

9,76 %0,82 %

8,40 %

(%

)


Ous incubats 3.308

Perdigons nascuts 1.696

Perdigons viables per a cria 1.538

Perdigons nascuts/parella 9,61

Ous fèrtils 2.033

Ous clars 1.275

Nre. de perdigons 1 dia 1.538

Nre. de perdigons 7-9 setmanes 1.260

Nre. de baixes 278

Destinats a repoblació 910

Reservats a reposició de parelles 323

Destinats a estudi sobre alimentació 27

Repoblació total 1.071

L’evolució de la producció de la Granja Cinegètica d’Esterri d’Àneu des de 1997 fins a 2004 ha estat:

GRANJA CINEGÈTICA D’ESTERRI D’ÀNEU. DADES DE PRODUCCIÓ 1997-2004

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

2.500

2.000

1.500

1.000

500

01996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

(N

re. d

e p

erd

ius)

PRODUCCIÓ MÀXIMA P. MÍNIMA P. MITJANA P. ANUAL

212353

620 756

1.234

955

2.343

1.260

2.343

925

212


Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarats per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Les reserves estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com a espècies protegides en el nostre territori; entre les primeres, destaquen la cabra salvatge, l’isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s’han mantingut condicions d’hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc reserves van ser creades l’any 1966 i la darrera l’any 1991, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicament però ben conservades, i la seva declaració ha actuat de conscienciació de la població sobre la necessitat de conservar i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar la protecció de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i econòmic de les zones on són.

A més, hi ha una setena reserva de caça que no gaudeix de la mateixa qualificació, però la gestió de la qual, amb caràcter general, és similar. Es tracta de la reserva de caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada per a la caça d’ocells aquàtics. La seva superfície és de 1.156 ha.

Aquestes reserves són: — Alt Pallars-Aran — Cerdanya-Alt Urgell — Cadí — Freser-Setcases — Ports de Tortosa i Beseit — Boumort — l’Encanyissada.

La fauna de les nostres contrades és un dels recursos naturals que estem obligats a conservar. Mitjançant una gestió adequada i un aprofitament cinegètic ordenat, conservar comporta indirectament una riquesa econòmica i social per a les comarques de muntanya, i genera uns beneficis per als municipis on es practica la caça o la fotografia.

Les reserves van ser creades principalment per preservar les espècies d’isard i cabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic. Actualment, aquestes espècies i d’altres de reintroduïdes com el cérvol, el cabirol o la daina estan en franca recuperació. Per a l’aprofitament ordenat i racional, anualment s’elabora i aprova un Pla tècnic específic per a cada reserva per a diferents espècies.

A fi de garantir el funcionament correcte de les instal·lacions i els terrenys que conformen les reserves nacionals de caça, cada any es duen a terme, entre d’altres, un seguit d’actuacions de manteniment: gestió dels recursos cinegètics, d’acord amb els plans tècnics de gestió cinegètica; control de les activitats que els puguin afectar, a fi d’evitar-hi les actuacions negatives; i proposta de correccions, amb la finalitat principal de conservar i fomentar la fauna existent i l’hàbitat al qual pertanyen.

A fi de dur a terme correctament aquestes tasques, es desenvolupen una sèrie d’actuacions: adequació de camins, senders i pistes d’accés, tancament de vials en desús, manteniment d’instal·lacions, tractaments silvícoles, recuperació de prats i pastures, recuperació de fonts, construcció d’abeuradors, i manteniment de senyals i indicadors reglamentaris obligatoris, entre d’altres.

Com a exemple d’actuacions realitzades a les RNC, detallem tot seguit les de la RNC de Boumort:

Reserves Nacionals de caça


— Arranjament de senders i pistes forestals en terrenys propietat de la Generalitat; aquests vials permeten millorar l’accés a zones on es caça normalment, alhora que permeten incrementar la vigilància antifurtivisme que duen a terme guardes de la RNC.— Contractació d’un servei de guies informadors durant l’època de la brama com a suport a la guarderia, a causa de la gran afluència de visitants en aquesta època. S’ha situat un guia informador a les cinc entrades principals de la RNC de primera hora del matí fins a última de la tarda els divendres a la tarda, els dissabtes i els diumenges durant cinc caps de setmana.— Construcció de tres fonts amb arranjament de captació i construcció de cóms, amb la finalitat de dotar la reserva de punts d’aigua per facilitar que la fauna present a la reserva no hagi de fer llargs desplaçaments per beure, i per concentrar els animals dins els límits de la reserva.— Recuperació de pastures en una zona que amb el pas dels anys s’ha anat degradant, amb la finalitat de millorar la productivitat de l’hàbitat disponible per al cérvol.— Adequació de les quatre entrades principals de la RNC: adequació del terreny, anivellament, enjardinament de la zona, i col·locació de baranes, taules i bancs de fusta.— Edició d’una guia informativa de la reserva i millores en la senyalització informativa.

D’altra banda, s’ha dotat els guardes de reserves de fauna del material i utillatge necessaris i específics per desenvolupar les seves tasques amb seguretat, òptimes condicions i precisió: vestuari d’uniforme, etc.

2.6 Agència Catalana de l’Aigua

206 2. ACTIVITATS — 2.6. AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

La Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, va crear l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com a entitat de dret públic adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la finalitat de constituir-se en l’Administració hidràulica única de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2004 es va posar en marxa el nou model de gestió de les aigües a Catalunya resultant de l’aplicació de les directrius de la nova política de l’aigua. Aquesta nova política és una prioritat essencial del Govern de la Generalitat i es fonamenta en l’aplicació immediata dels criteris i la filosofia de la Directiva marc de l’aigua, amb les particularitats i circumstàncies pròpies de Catalunya.

Es tracta de definir un model de gestió de l’aigua al Principat, i introduir les bases fonamentals per a la redacció del Pla nacional de gestió de l’aigua de Catalunya, que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009.

Es pretén satisfer els consums de la població (domèstic, industrial i agrícola), sense malmetre els ecosistemes aquàtics, d’acord amb la Directiva i amb les directrius bàsiques de l’Agència Catalana de l’Aigua, responsable de la garantia, disponibilitat, qualitat de l’aigua i preservació dels ecosistemes aquàtics.

En compliment del compromís que suposa tot l’esmentat anteriorment, les actuacions de l’Agència aniran encaminades a ordenar els comportaments, gestionar recursos i demandes, i seleccionar les inversions més eficients en infraestructures de subministrament d’aigua o de millora de la seva qualitat, a través dels programes següents:— Programa d’estalvi d’aigua— Pla d’abastament— Programa de reutilització d’aigua a Catalunya— Pla de previsió de sequeres— Pla de protecció i recuperació dels aqüífers— Pla de substitució del rec agrícola tradicional— Pla sectorial de cabals de manteniment dels rius de Catalunya— Planificació dels espais fluvials de Catalunya.

Les activitats principals de l’Agència Catalana de l’Aigua durant l’any 2004 s’han desenvolupat en els àmbits següents:

Administració, control i protecció del domini públic hidràulic català. Aquestes activitats inclouen el registre d’aigües públiques i privades; l’assessorament a les oficines de gestió ambiental unificada; la policia de lleres; l’anàlisi i el control de la hidrologia superficial, subterrània, de les platges i de les aigües del litoral; la tramitació d’expedients d’autorització i concessió de recursos i abocaments al medi hídric; i la gestió dels embassaments de les conques internes de Catalunya.

Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si mateixa o en col·laboració amb altres entitats o administracions: obres d’infraestructura d’interès general, de millora de recursos superficials o subterranis, de proveïment d’aigua en alta, d’endegament de lleres en els llocs totalment consolidats, aplicació de criteris de bioenginyeria en la defensa de marges i de mesures de gestió de reserva de terrenys encara no consolidats, i definició d’actuacions ambientals destinades a garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com són la recuperació, regeneració o restauració de zones humides i de la vegetació de ribera.

Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya, amb el manteniment i l’explotació de les infraestructures de sanejament existents i amb la construcció de les noves instal·lacions.

Recaptació i gestió d’ingressos, a través del cànon de regulació, de les taxes i els ingressos per sancions i del Cànon de l’aigua, com a impost ecològic que


substitueix el cànon d’infraestructures hidràuliques i el de sanejament, que resta afectat a l’assoliment dels objectius de la nova planificació fixats a la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, tributació i gestió de l’aigua, i el seu desenvolupament reglamentari mitjançant el Decret 103/2000, de 6 de març.

Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de l’aigua que fa de la protecció dels recursos el seu objectiu central, a través de la planificació dels usos de l’aigua i del medi físic, amb l’objecte d’arribar a disposar d’un model de gestió integrada dels recursos respectuós amb la preservació dels ecosistemes aquàtics i de la vegetació de ribera.

L’Agència està organitzada en àrees (que s’estructuren en departaments i unitats) i divisions.

Àrees: Planificació, Inspecció i Control, Ordenació del Domini Públic Hidràulic, Tributària i d’Ingressos, i Tècnica.

Divisions: Assessoria Jurídica, Sistemes d’Informació, i Recursos.

D’altra banda, els òrgans de govern, gestió i assessorament de l’Agència són el Consell de Direcció, el Consell d’Administració, el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, el director o directora i el/la gerent.

El Consell de Direcció l’integren un màxim de sis representants dels departaments amb competències en la matèria, designats pels titulars d’aquests departaments. N’és president el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i actua com a vicepresident o vicepresidenta, el director o la directora de l’Agència.

El Consell d’Administració és l’òrgan de govern, en règim de participació de l’Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l’Administració general de l’Estat que exerceixen competències en matèria d’aigües o obres hidràuliques al territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l’aigua. El president o la presidenta del Consell d’Administració és el director o la directora de l’Agència.

El Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua és l’òrgan deliberant i d’assessorament de l’Agència en règim de participació de la representació dels diferents interessos vinculats al cicle hidrològic. Integren el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua un nombre de vocals no superior a cinquanta, que són representants de les entitats locals, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d’abastament i proveïment d’aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, i dels usos agraris i ramaders de l’aigua, escollits d’entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria. Les seves funcions són: assessorar i formular propostes d’actuació en matèria hídrica, informar sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions, informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’àmbit hidrològic, i altres funcions que li atorgui l’Estatut de l’Agència.

Les actuacions més importants de les àrees de l’ACA amb incidència directa sobre el territori durant l’exercici de 2004 han estat les següents.

Departament de Gestió de Recursos de les ConquesEl Departament de Gestió de Recursos de les Conques recull les dades de pluviometria, dels cabals mesurats a les estacions d’aforament i del nivell dels embassaments, i gestiona també la planta dessalinitzadora de la Tordera.

PluviometriaL’any 2004 es va caracteritzar per dos comportaments oposats quant a la precipitació acumulada al territori de les conques internes de Catalunya. En primer

Àrea d’inspecció i control


lloc, un hivern i una primavera plujoses, superiors a la mitjana històrica; en segon lloc, un estiu amb valors usuals; i, finalment, una tardor clarament seca, inferior a la mitjana històrica i que, tot i que és un període normalment plujós, porta a un tancament d’any en situació de sequera meteorològica.

PRECIPITACIONS MENSUALS ACUMULADES (mm), PERÍODE 1996-2004

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

1996 164 194 239 319 380 447 478 539 606 692 824 974

1997 116 120 125 165 187 303 345 413 462 486 554 645

1998 59 79 84 142 201 231 246 319 379 420 430 521

1999 66 68 92 136 210 243 279 310 432 517 596 609

2000 16 19 55 101 157 236 256 278 338 404 438 546

2001 60 83 118 148 199 209 270 290 352 407 483 498

2002 23 42 85 221 336 391 419 515 575 671 729 779

2003 30 151 189 217 280 300 316 357 439 612 664 739

2004 10 93 170 294 367 401 413 455 504 537 546 608

Mitjana

de 1996 a 2004 60 94 129 193 257 307 336 386 454 527 585 658

EmbassamentsRespecte a l’any 2003, els embassaments han experimentat un increment en les seves reserves de 139,53 hm3, i han finalitzat l’any a un 61% de la capacitat total del conjunt d’embassaments gestionats per l’ACA.

PRECIPITACIÓ MENSUAL

(m

m)

140

120

100

80

60

40

20

0GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES


SITUACIÓ DELS EMBASSAMENTS A CATALUNYA

EMBASSAMENT VOLUM EMBASSAT VOLUM EMBASSAT INCREMENT

01.01.2004 01.01.2005 (hm3)

Boadella 49,02 33,59 -15,43

Sau 117,73 94,14 -23,59

Susqueda (*) 203,26 151,44 -51,82

Sistema Ter 320,99 245,58 -75,41

La Baells 102,11 63,89 -38,22

La Llosa del Cavall 69,14 43,86 -25,28

Sant Ponç 15,61 19,90 4,29

Sistema Llobregat 186,86 127,65 -59,21

Sistema Ter-Llobregat 507,85 373,23 -134,62

Foix 3,76 3,74 -0,02

Siurana 11,80 10,04 -1,76

Riudecanyes (*) 5,29 2,16 -3,13

(*) Embassaments de titularitat privada.

Els volums regulats des dels diferents embassaments són els que presenta la taula següent:

EMBASSAMENT VOLUM DESEMBASSAT ANY 2004

Boadella 86,536

Sau 479,866

Susqueda (*) 587,442

Sistema Ter (**) 587,442

La Baells 151,890

La Llosa del Cavall 89,236

Sant Ponç 89,025

Sistema Llobregat (***) 240,915

Sistema Ter-Llobregat 828,357

Foix 35,156

Siurana 10,406

Riudecanyes (*) 10,740

(*) Embassaments de titularitat privada.

(**) Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda.

(***) Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells.

La dessalinitzadora de la TorderaAquesta instal·lació va iniciar oficialment el subministrament d’aigua potable a les plantes potabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la Costa Brava i del Consell Comarcal del Maresme, a partir del dia 1 de febrer de 2003.

Anteriorment, des del mes de juliol de 2002, la planta havia subministrat aigua encara que sense prou garanties de continuïtat, ja que funcionava en període de proves.

El volum total subministrat l’any 2004 va ser de 9,88 hm3, amb una distribució mensual que es recull al quadre següent:


VOLUMS D’AIGUA SUBMINISTRATS DES DE LA DESSALINITZADORA DE LA TORDERA DURANT L’ANY 2004

BLANES PALAFOLLS TOSSA-LLORET TOTAL

Gener 185.493 525.133 160.535 0

Febrer 129.652 380.071 120.758 630.481

Març 120.079 325.896 119.869 565.844

Abril 157.436 448.327 236.082 841.845

Maig 159.559 439.373 270.862 869.794

Juny 157.019 445.090 237.238 839.347

Juliol 177.348 473.210 215.039 865.597

Agost 184.679 487.057 223.777 895.513

Setembre 167.266 456.143 231.280 854.689

Octubre 176.280 452.250 260.681 889.211

Novembre 186.486 482.730 199.546 868.762

Desembre 195.247 495.789 195.956 886.992

Total 1.996.544 5.411.069 2.471.623 9.879.236

L’Agència Catalana de l’Aigua ha realitzat un esforç notable per assegurar la qualitat de l’aigua subministrada. S’han realitzat 341 preses de mostres (vegeu la taula adjunta), tant a la sortida de planta com a les captacions i a les xarxes de distribució, amb les anàlisis corresponents dels paràmetres de qualitat.

LOCALITZACIÓ I NOMBRE DE MOSTRES PRESES L’ANY 2004 PER

A L’AUTOCONTROL DE LA QUALITAT DE L’AIGUA PRODUÏDA

PER LA DESSALINITZADORA

LOCALITZACIÓ NRE. DE MOSTRES

Municipis 180

Pous 107

ITAM 27

Osmosi 27

Total 637

Val a dir que, com a resultat d’aquest seguiment, es pot concloure que l’aigua produïda per la dessalinitzadora de la Tordera ha estat d’excel·lent qualitat, i compleix els paràmetres exigits per la normativa vigent.

VALORS MITJANS OBTINGUTS AL LLARG DE L’ANY 2004 DE

L’AIGUA PRODUÏDA PER LA DESSALINITZADORA

PARÀMETRE VALOR UNITAT

Bicarbonats 77,9 mg/l HCO3

Calci 28,6 mg/l Ca

Clor residual total 0,19 mg/l HClO

Clorurs 62,5 mg/l Cl

Conductivitat 20º C 302 µS/cm

Coliforms fecals <1 UFC/100 ml

Coliforms totals <1 UFC/100 ml

Ferro total <0,02 mg/l Fe

Manganès total <0,005 mg/l Mn

Silici 0,4 mg/l SiO2

Sodi 30,6 mg/l Na

Sulfats 2,6 mg/l SO4

Terbolesa < 1 NTU


Al quadre següent s’adjunten altres dades d’interès:

AIGUA

Aigua subministrada l’any 2004 9,88 hm3

Aigua captada dels pous marins 22,22 hm3

Aigua produïda/Aigua captada 44,45%

CERTIFICACIONS

Import d’amortització (sense IVA) 27.331.341,82 1

Import d’explotació (sense IVA) 3.601.031,70 1

Total (sense IVA) 30.932.373.52 3

ENERGIA

Rendiment energètic 3,86 kWh/m3

Cost energètic 2.541.048.86 1

Cost energètic/Cost d’explotació 70,56%

Departament d’InspeccióEl Departament d’Inspecció s’encarrega d’efectuar la supervisió dels abocaments, de les actuacions relacionades amb les afeccions al domini públic hidràulic, de la collita de mostres destinades a l’anàlisi en laboratori, i de portar a terme el seguiment i control de les emergències i el control de les aigües superficials, subterrànies i marines.

Inspeccions a establiments industrialsEl major nombre d’actuacions d’inspecció s’ha centrat en els establiments industrials i assimilables i en les estacions depuradores d’aigües residuals públiques, les quals representen gairebé el 35% del total d’aquestes actuacions d’inspecció. En relació amb les estacions depuradores d’aigües residuals públiques, l’Agència exerceix l’alta inspecció, de manera que els abocaments respectius s’ajustin a la legislació sectorial vigent.

Per altra banda, també s’han inclòs dintre d’aquest apartat les inspeccions a granges, centrals hidroelèctriques, càmpings i camps de golf. L’objectiu d’aquestes inspeccions se centra en l’avaluació del compliment de la normativa autonòmica, estatal o comunitària.

Del conjunt d’aquestes actuacions d’inspecció s’han pres més de 10.000 mostres i s’han analitzat més de 140.000 paràmetres.

NOMBRE D’INSPECCIONS A ESTABLIMENTS PER CADA DEMARCACIÓ DURANT L’ANY 2004

LLOBREGAT-FOIX TORDERA-BESÒS GIRONA TARRAGONA LLEIDA TERRES DE L’EBRE TOTAL

3.725 5.262 2.285 1.080 1.057 764 14.173

Inspeccions i actuacions relacionades amb el domini públic hidràulicActuacions d’inspecció d’activitats o fets susceptibles d’afectar el domini públic hidràulic (exclosos els establiments industrials o assimilables). S’hi inclouen totes aquelles actuacions relacionades amb obres que incideixen en el domini públic hidràulic o la seva zona d’influència, captacions d’aigua tant superficial com subterrània, abocaments de materials, runes o terres a la llera, ocupacions del domini públic hidràulic, extracció d’àrids, neteja de lleres, tales d’arbres i la vigilància del medi.


Resum del nombre d’actuacions realitzades a cada demarcació, sense tenir present les actuacions de vigilància del medi, que, si bé ocupa bona part de la dedicació dels inspectors de l’Agència, no és quantificable:

ACTUACIONS RELACIONADES AMB EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC DURANT L’ANY 2004


904 864 1.025 902 777 634 5.106

S’ha actuat en els episodis de mortaldat de peixos que es produeixen per cabals circulants insuficients i que donen lloc a una disminució de la qualitat de l’aigua en el tram de riu afectat.

Actuacions de suport al Departament de Control de QualitatMostreig dels punts de la xarxa de qualitat de les aigües superficials, lectura de les cotes del riu i dels canals de regadiu, ocasionalment control piezomètric, canvi de les fulles dels limnígrafs, etc. Pel que fa al control piezomètric, des de l’any 2002 les unitats d’inspecció ja no realitzen el control piezomètric de manera sistemàtica i periòdica.

ACTUACIONS DE SUPORT AL DEPARTAMENT DE CONTROL DURANT L’ANY 2004


291 312 737 236 720 332 2.628

ACTUACIONS D’INSPECCIÓ DURANT L’ANY 2004


4.920 6.438 4.047 2.218 2.554 1.730 21.907

Actuacions de la Unitat de Guàrdies i EmergènciesLa Unitat de Guàrdies i Emergències ha atès i ha resolt durant l’any 2004 un total de 516 avisos d’incidències. Aquestes incidències han estat notificades en un 43% dels casos, aproximadament, pels sistemes de sanejament, un 22% pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, un 20% per Protecció Civil (CECAT) i la resta d’avisos han arribat per altres vies: Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, ajuntaments...

Del total de les incidències que han entrat a la Unitat de Guàrdies i Emergències ha calgut presència al territori en un 30% dels casos i, d’aquests, en un 40% de les ocasions s’han pres mostres d’aigües per analitzar-les i derivar-ne les responsabilitats conseqüents.

Per tipologia d’incidències, les més reincidents són les afeccions a EDAR (fallades elèctriques, entrada d’abocaments, reparacions programades...), seguides de les afeccions a les aigües continentals, amb un 20% del total d’incidències (alteracions de la qualitat per color, escumes, olis, olors...), alertes de manca de qualitat a les aigües litorals, accidents de transport que ocasionen vessament de la càrrega o del dipòsit de gasoil, accidents en establiments industrials, abocaments de purins...

Aquest any 2004 la incidència més important, que ha comportat l’activació en fase d’emergència de la Unitat de Guàrdies i Emergències durant 17 dies, ha estat un vessament de fuel al riu Fluvià. Aquesta emergència va comportar l’actuació conjunta de diversos organismes del Departament de Medi Ambient i Habitatge,


així com altres organismes de la Generalitat de Catalunya (cos de Bombers, Mossos d’Esquadra) i alguns ajuntaments.

Control de la qualitat de les aigües continentals superficialsEn el context de les aigües superficials continentals, s’han realitzat controls de qualitat sistemàtics tant d’aigua com de sediments i peixos, d’acord amb el que prescriu la legislació vigent.

XARXA DE QUALITAT DE LES AIGÜES CONTINENTALS 2004

XARXA DE CONTROL PUNTS DE CONTROL

Vigilància (freqüència mensual) 76

Control operatiu (freqüència trimestral) 42

Petits abastaments (freqüència trimestral) 15

Peixos (freqüència anual) 39

Sediments (freqüència anual) 29

Xarxa automàtica (XACQA) 33

Total 234

Qualitat de les aigües subterràniesL’any 2004 es disposa d’un conjunt de xarxes de control de qualitat de les aigües subterrànies que integren 1.554 punts de control.

XARXES DE QUALITAT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES 2004

PUNTS DE CONTROL

Bàsica 503

Salinitat 193

Episodis 187

Plaguicides 65

Nitrats 606

Total 1.554

Control piezomètric 380

Control de qualitat de les aigües marines de banyDurant la temporada de bany de 2004, la xarxa de vigilància ha inclòs 211 platges del litoral català, amb 241 punts de control i inspecció, actius de l’1 de juny al 24 de setembre.

Durant la campanya de control, s’han realitzat un total de 15.996 inspeccions i s’han recollit un total de 4.606 mostres d’aigua de bany. Setmanalment, s’han efectuat de mitjana 941 inspeccions i 300 controls analítics.

Els resultats globals de la campanya d’estiu de 2004 mostren que les platges controlades compleixen el 100% de la directiva vigent d’aigües de bany (76/160/CEE), i el 90,5% obtenen la categoria de qualitat sanitària molt bona.

Dins de la temporada de bany s’ha dut a terme igualment el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals, d’acord amb el qual s’inspecciona diàriament la costa amb mitjans aeris i es disposa d’embarcacions (52) de recollida de sòlids flotants i de prevenció de la contaminació.

Programa de vigilància i control de la qualitat de les aigües litoralsL’any 2004, la xarxa de vigilància ha controlat un total de 116 estacions distribuïdes al llarg de la costa catalana. Del total d’estacions, 89 eren situades en el camp pròxim i 27 en els camps mitjà i llunyà.


Igualment, es realitzen programes ambientals de control que tenen com a objecte determinar l’estat ecològic i l’estat químic de les aigües litorals dins del que estableix la nova Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE).

Departament d’Anàlisi i AssessoramentAquest Departament s’encarrega d’efectuar les anàlisis de les mostres preses en qualsevol àmbit (superficial, subterrani o marí) pel Departament d’Inspecció.

L’any 2004 s’han analitzat un total de 5.684 mostres. D’aquestes, un 95% ha estat analitzat per l’Àrea d’Inspecció i Control, un 4% per l’Àrea de Planificació i un 1% externament.

MOSTRES ANALITZADES PER CLIENTS

ÀREA DEPARTAMENT UNITAT 2004

Inspecció i Control 5.381

Control de Qualitat 4.058

Aigües superficials 1.558

Aigües subterrànies 2.486

Marines 14

Gestió de Recursos 849

Embassaments 322

Hidrologia subterrània 527

Inspecció 474

Inspecció 68

Besòs-Tordera 148

Llobregat-Foix 28

Girona 10

Tarragona 18

Terres de l’Ebre 48

Guàrdies 154

Planificació 203

Usos de l’Aigua 203

DMAH 39

Intercomparació EAC 39

Curs d’hidrologia subterrània 36

Altres 25

Total 5.684

Les determinacions analítiques durant l’any 2004 a càrrec d’unitats funcionals del Departament d’Anàlisi i Assessorament han tingut l’evolució següent. (Es pot observar un increment de determinacions analítiques de l’any 2004 respecte als anys anteriors).

UNITAT DETERMINACIONS PER A L’ANY 2004

Unitat de Biologia 6.934

Unitat de Química Inorgànica 69.197

Unitat de Química Orgànica 3.918

Total 80.049


Els departaments de Concessions, Autoritzacions i Sancions tramiten respectivament els expedients relacionats amb els seus àmbits respectius.

TRAMITACIÓ D’EXPEDIENTS A L’ÀREA D’ORDENACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC. ANY 2004

Concessions d’aigües Expedients de concessions 215

Expedients de transmissions 73

Expedients de modificacions de característiques 35

Inscripcions de disposicions transitòries de la Llei d’aigües 658

Requeriments 102

Autoritzacions d’abocament Expedients tramitats per la Llei d’intervenció integral

de l’Administració ambiental 2.259

Autoritzacions d’abocament a EDAR 35

Autoritzacions d’abocament a llera 111

Activitat sancionadora Denúncies trameses 423

Requeriments tramesos 52

Expedients sancionadors resolts 152

El Departament de Coordinació Territorial s’encarrega de tramitar els expedients corresponents al planejament urbanístic i els d’autorització d’obres en zona de policia, que es coordinen des de les unitats territorials de l’Agència.

EXPEDIENTS DEL DEPARTAMENT DE COORDINACIÓ TERRITORIAL

INFORMACIÓ AUTORITZACIONS

PLANEJAMENT URBANÍSTIC D’OBRES

Girona 104 669

Tordera-Besòs 120 473

Llobregat-Foix 100 486

Tarragona 135 325

Terres de l’Ebre 37 101

Lleida 41 139

Total 547 2.193

Departament de Planificació del Medi Físic

Planificació dels espais fluvialsS’han dut a terme treballs de detall de diverses conques de Catalunya mitjançant l’anàlisi dels processos naturals i de les actuacions antròpiques que regeixen el comportament de cada conca i que estan en total sintonia amb el contingut i la filosofia de la Directiva marc de l’aigua, de manera que es treballa amb grups multidisciplinaris per garantir una visió integral i de conjunt dels fenòmens hidrològics, hidràulics, morfodinàmics i ambientals de l’espai fluvial.

Durant l’any 2004 s’han executat els treballs relatius a les conques del Baix Ter, Baix Llobregat, Anoia i Rubí, i s’han adjudicat els treballs relatius a la conca del Francolí.

Estudis d’inundabilitat de la GaronaDins d’un projecte Interreg, en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran i el SMEAG per la part francesa, s’han dut a terme estudis de detall de les zones inundables de la Garona aranesa des de Naut Aran fins a la frontera.

Àrea d’ordenació del domini públic hidràulic

Àrea de planificació


Pla director d’aigües pluvials en l’àmbit de l’EMSHTRConjuntament amb l’EMSHTR s’ha redactat el Pla director d’aigües pluvials, que té com a finalitat principal l’estudi de les rieres i els torrents de l’àmbit metropolità, així com la xarxa bàsica de col·lectors, amb l’objectiu de conèixer el sistema actual de drenatge, determinar els punts o trams crítics i proposar les actuacions correctores pertinents.

Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de CatalunyaS’ha redactat el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, i s’ha començat la tramitació per a la seva aprovació. El Pla estableix els règims de cabals de manteniment considerats adients en més de 300 punts representatius de la xarxa fluvial de les conques internes, tot tenint en compte la variabilitat intraanual segons la hidroregió a la qual pertanyen, a fi d’adaptar-los als diferents règims hidrològics tipus que es donen de forma natural.

També s’estableixen trams d’especial restricció en funció dels seus valors ambientals o la seva singularitat i es fan diverses consideracions, com ara els anomenats cabals generadors en trams aigües avall d’infraestructures de regulació, situacions de sequera i altres aspectes generals sobre la seva progressiva implantació.

Delimitació i caracterització d’aqüífers i masses d’aigua subterràniaDins dels treballs d’implantació de la Directiva marc de l’aigua s’ha dut a terme un treball de delimitació i caracterització de les masses d’aigua subterrània associades a les conques internes de Catalunya, prèvia identificació i delimitació dels aqüífers amb una informació estructurada en un SIG.

Les bases de dades associades inclouen informació geològica, hidrogeològica, d’aprofitament, hidroquímica i de vulnerabilitat intrínseca. S’identifiquen els riscos derivats de l’activitat humana i s’acoten els nivells de referència dels components majoritaris. En últim terme, s’estableix l’estat quantitatiu i químic de cada una de les masses d’aigua designades. També es determinen aquelles masses d’aigua subterrànies la recuperació de l’estat químic de les quals exigeix períodes de temps o costos econòmics desproporcionats.

Finalment, es proposa la inclusió en el registre de masses d’aigua subterrània protegides d’aquelles que es destinen a abastament públic, les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari i aquelles que tenen relació amb el manteniment d’ecosistemes aquàtics.

Programes de gestió d’aqüífersEn aqüífers considerats estratègics s’han establert les bases tècniques per al desenvolupament de programes de gestió a partir d’una actualització hidrogeològica, la definició d’un model conceptual propi, l’anàlisi de vulnerabilitat i risc, i la utilització d’un model matemàtic que permeti formular un programa d’ordenació d’extraccions, millorar la xarxa de control i proposar mesures concretes, ja siguin estructurals o de gestió.

Aquests treballs s’han desenvolupat, a més dels primers que van ser els de la Tordera i el Carme-Capellades, en els aqüífers de la Vall Baixa i el delta del Llobregat, Montseny-Guilleries, la cubeta d’Abrera, la riera d’Arbúcies i la riera de Santa Coloma i l’Alt Maresme.

Treballs d’implantació de la Directiva marc de l’aiguaS’han elaborat i finalitzat diferents treballs sobre la caracterització i tipificació de les masses d’aigua a Catalunya en conveni amb centres de recerca especialitzats en el tema. Alhora, també s’han dissenyat els protocols d’anàlisi de l’estat ecològic, i el potencial ecològic per a cada una de les diferents categories de masses d’aigua,


adaptats a les diferents tipologies. En concret, s’ha treballat en la caracterització i el disseny de protocols d’anàlisi de l’estat ecològic en llacs (conveni amb el CEAB-CSIC), zones humides (conveni amb la UdG), embassaments (conveni amb la UB i la UdG), i rius (convenis amb la UB i la UdG).

Per a l’anàlisi de l’estat ecològic en rius s’han finalitzat els estudis per definir un índex de qualitat biològica mitjançant l’ús d’algues diatomees i macròfits (conveni amb la UB i la UdG), i mitjançant l’ús de peixos (índex IBICAT) (conveni amb la UB).

En compliment de les exigències de la Directiva marc de l’aigua, s’ha finalitzat el document que analitza les pressions i els impactes que reben les diferents masses d’aigua en les conques internes de Catalunya. S’han analitzat les pressions a partir de l’activitat humana a la conca i de la contaminació potencial i els impactes puntuals i difosos, així com la qualitat fisicoquímica, biològica i hidromorfològica a partir de l’ús de diversos indicadors. A partir de l’anàlisi de pressions i impactes, s’han catalogat les masses d’aigua en funció del risc de no complir els objectius fixats per la Directiva marc de l’aigua, com el d’assolir el bon estat de les masses d’aigua a finals de 2015.

En el mateix sentit, s’han definit aquelles masses d’aigua candidates a ser considerades com a fortament modificades atès l’elevat grau d’alteració hidromorfològica que pateixen. Per a aquestes masses d’aigua s’ha definit el potencial ecològic que hauran d’assolir abans de finals de 2015.

Departament d’AvaluacionsRedacció del Decret pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Redacció, edició i tramesa als ajuntaments de l’estudi Pla de l’espai fluvial de la conca del barranc de la Galera.

Dins del programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zones vulnerables afectades de contaminació per nitrats (Decret 167/2000, de 2 de maig), s’han realitzat les actuacions següents: prospecció hidrogeològica per millorar l’abastament a Saus-Camallera i Vilaür; estudi hidrogeològic per a la recerca de noves alternatives d’abastament a Vilademuls, Crespià, Sant Miquel de Campmajor, Bordils, Sant Jordi Desvalls, la Vall d’en Bas, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Perafita, Castellet i la Gornal, Albinyana, Llorac, Savallà del Comtat, Pallerols i Sant Pere dels Arquells; establiment d’un perímetre de protecció a les captacions d’abastament municipal a Biure i d’una àrea de protecció a la Bisbal d’Empordà.

Reconeixement geològic del terreny per valorar la idoneïtat de la ubicació de les bases de recàrrega a l’aqüífer de la Vall Baixa i el delta del Llobregat.

Redacció i edició dels estudis tècnics justificatius de l’ordenació dels usos recreatius als embassaments de la zona nord (Boadella, Susqueda, el Pasteral), de la zona centre (Llosa del Cavall, Sant Ponç, Santa Fe i Vallforners) i de la zona sud (Foix, el Catllar, Riudecanyes i Siurana).

Definició de l’estudi entorn de l’ordenació i regulació dels usos recreatius i la protecció del medi físic en la part deltaica del riu Fluvià (Sant Pere Pescador).

Proposta d’actuacions de tractament d’aigües subterrànies contaminades per nitrats.

Protocol per a l’avaluació d’afeccions a sistemes aquàtics epicontinentals.Balanços EDAR per a la millora en la gestió dels sistemes de sanejament.Redacció i execució del primer projecte d’escales piscícoles amb garantia de

connectivitat fluvial i passos de fauna al riu Ter a Camprodon.Col·laboració estreta en la redacció de la guia tècnica Directrius de planificació

i gestió de l’espai fluvial.Estudi d’alternatives a l’impacte dels runams salins del Bages en la qualitat

de la conca del riu Llobregat.


Departament de Planificació d’Usos de l’Aigua • Seguiment del PSARU • Sistema Expert Límits d’Abocament PSARI • Sistema Expert PMARU

Elaboració dels protocols d’explotació ad hoc per als sistemes de sanejament del PSARU 2002. • Propostes d’actuació en l’àmbit de Catalunya pel format de la nova cultura

de l’aigua amb l’objecte d’assolir una gestió hídrica independent dels transvasaments, especialment el de l’Ebre.

• Anàlisi de la recuperació de les diferents actuacions substitutòries del transvasament de l’Ebre, en la gestió dels recursos a les conques internes de Catalunya.

• Modelització dels sistemes de gestió.

Seguint amb les simulacions de detall pel que fa al model de gestió configurat els anys anteriors, alguns d’aquests nous escenaris o esquemes modelitzats van ser:— Anàlisi detallada per a la proposta d’una nova “corba de reserva” per a l’explotació de l’embassament de Boadella.— Valoració de la connexió directa del Consorci Costa Brava Nord a Boadella.— Valoració del recreixement de Boadella.— Anàlisi dels efectes d’una major regulació a l’àmbit del baix Fluvià-baixa Muga (mitjançant la construcció d’un nou embassament a Esponellà).— Valoració de l’arribada d’un transvasament de recurs extern a l’àmbit del baix Fluvià-baixa Muga.— Valoració dels diferents esquemes de gestió que es plantegen a la Tordera, amb la complementarietat en l’ús dels recursos subterranis, de la ITAM (i la seva ampliació òptima) i la probable expansió i arribada d’ATLL al Maresme Nord, a la zona de Santa Coloma (des de Pasteral) o a la de Sant Celoni (des de Cardedeu).— Estimació de les necessitats futures al sistema CAT.— Aprofundiment en l’estudi del sistema Ter-Llobregat-Besòs, plantejant actuacions possibles que tendeixin a reduir els dèficits estimats per als períodes de sequera mitjançant, bàsicament, la reutilització de recursos i la realització de dessalinitzadores. Es van analitzar amb major detall els efectes sobre els recursos i les garanties aportats per les reutilitzacions del Prat o la possible construcció d’ITAM a Barcelona (30+30 hm3) o Mataró (10+10 hm3).— Creació d’un nou model “simplificat” del sistema Ter-Llobregat, amb el qual s’ha aprofundit, gràcies a la seva flexibilitat, en l’estudi dels cabals de manteniment (validació de valors i proposta d’escenaris d’estalvi), en l’avaluació de consignes d’explotació a les reserves del sistema d’embassaments o en l’anàlisi dels efectes d’un major aprofitament temporal dels recursos propis en els subàmbits del sistema.— Avaluació del les dades de recursos i de la seva actualització anual.— Estimació de recursos.

Dintre del tancament de l’Estudi d’avaluació de recursos iniciat en anys anteriors, s’han desenvolupat “subtasques” com les següents:— Anàlisi i correccions més detallades, de caràcter local, d’algunes estimacions prèvies de l’estudi general, com ara una avaluació més acurada de les aportacions del Gaià al Catllar, de la distribució dels recursos a la capçalera del Llobregat o del funcionament hidrològic de la conca del Brugent fins a la Riba.— Confecció del document tècnic núm. 2 Recull de dades. Els recursos hídrics en règim natural a les conques internes de Catalunya (1940-2000), que acompanya la publicació d’eines de consulta (SIG i aplicació de tractament de dades).


• Estudis previs del Pla d’abastament en alta a Catalunya (PABCAT) en l’àmbit municipal. Fase de diagnosi.

• Preparació de la informació tècnica per a la redacció del Programa de reutilització (PRAC) conjuntament amb el Departament d’Avaluacions.

• Finalització dels convenis de Catalunya Estalvia Aigua amb la Federació i l’Associació de municipis de Catalunya.

L’Agència executa la inversió directament amb processos de licitació, contractació i promoció, i indirectament amb l’atorgament de fons per a l’execució per part de les diferents administracions actuants.

Actuacions directesActuacions en execució • Captació d’aigües superficials de la riera Lluçanesa per a la millora de

l’abastament d’Alpens. • Modificat del subministrament al Baix Penedès, 1a. fase. Canonada

principal: tram Calafell-Baronia del Mar, ramal Pla de Cranc i EB-19. • Millora de l’abastament, les captacions i la potabilització del municipi de

Vielha-Mijaran. • Endegament de la riera de les Arenes, tram A-18 Riera de Palau. Terme

municipal (TM) de Terrassa. • Canalització del barranc dels Caputxins. Tram límit casc urbà-encreuament

canal de l’esquerre de l’Ebre. TM de Tortosa. • Modificat de l’endegament de la riera de Rubí al seu pas pel casc urbà de

Rubí. Fases 2 i 3 (PK 1+850 a PK 0+725 i PK 0+725 a PK 0+000). • Interceptor de les conques centrals de Castelldefels i sobreeixidor de la bassa

de la Universitat. TM de Castelldefels. • Col·lector interceptor de la conca de Ca n’Aymerich a Castelldefels. • Estació depuradora d’aigües residuals d’Arbeca. Alternativa del camí de

la Font de la Juliana. • Estació depuradora d’aigües residuals de Castellar de n’Hug. • Estació depuradora d’aigües residuals de Vallbona d’Anoia. • Modificat dels col·lectors en alta del sistema de la Pobla de Claramunt,

la Torre de Claramunt, Capellades i Vallbona d’Anoia. • Col·lector en alta del sector Mas Aliu d’Aiguaviva al sistema Girona. • Estació depuradora d’aigües residuals de Mont-Roig del Camp (Àrea

costanera). • Construcció del desdoblament del col·lector en alta de Palafolls-Malgrat. • Modificat de l’estació depuradora d’aigües residuals i dels col·lectors en alta

a Riudecols. • Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta de Sant Martí de

Tous. • Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta d’Albesa. • EDAR i col·lectors en alta del sistema de sanejament de Barbens, Seana i

Ivars d’Urgell. TM de Barbens, Bellpuig i Ivars d’Urgell. • Estació depuradora d’aigües residuals de Cànoves i Samalús. • Col·lectors en alta del sistema de Cànoves. TM de Cànoves i Samalús. • Construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals i els col·lectors en alta

de Peralada. TM de Peralada. • Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta del Pinell de Brai. • Estació depuradora d’aigües residuals de Riells i Viabrea. • Col·lectors en alta de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor (vessant

de Vallserena). • Estació depuradora d’aigües residuals de Sant Antoni de Vilamajor.

Àrea tècnica


• Col·lectors en alta del sector Can Ponç, a Berga. • Col·lectors en alta per al sanejament de Banyeres del Penedès. • Modificat de la nova impulsió i l’estació de bombament núm. 1 del sistema

de Mataró. • Ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals d’Empuriabrava. TM de

Castelló d’Empúries. • Modificat de l’ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals del

sistema Girona. • Regeneració i abastament per a reg de l’afluent de l’EDAR de Terrassa-les

Fonts, col·lector de salmorres, des de l’EDAR fins al col·lector del Llobregat.

S’ha iniciat l’execució de les actuacions següents: • Millora de l’abastament d’aigua a les urbanitzacions de Calbet i Can Servitge,

als TM de Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. • Millores de l’abastament d’aigua al TM de Sant Salvador de Guardiola. • Millora d’abastament. Fase 4: Nou dipòsit de Pau. • Millores de l’abastament d’aigua a la urbanització Canet de Fals. TM de

Fonollosa. • Millores d’abastament. Fase 5: Conducció de Vilajuïga a Palau-saverdera. • Millora de l’abastament als nuclis de Llobera, Alinyà i les Sorts. TM de Fígols

i Alinyà. • Millora de la planta potabilitzadora de Montfullà. TM de Bescanó. • Millora de l’abastament d’aigua potable en alta al municipi d’Ullà. Obra

d’emergència. Decret de nitrats 167/2000. • Obres de drenatge de les conques vessants a la riera d’Arenys de Mar.

Desglossat del carrer Andreu Guri. • Canalització de la riera Salvet en el tram urbà entre el carrer Murillo i la

capçalera. TM de Vilassar de Dalt. • Estació depuradora d’aigües residuals de l’Hospitalet de l’Infant. • Pont sobre el riu Anoia per accedir a l’estació depuradora d’aigües residuals

de Vilanova del Camí. • Col·lector en alta del municipi de Palol de Revardit, als TM de Palol de

Revardit i Cornellà de Terri. • Millores de l’estació depuradora d’aigües residuals d’Igualada, Òdena, Santa

Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. • Xarxa de sanejament en alta de les Brucardes. TM de Sant Fruitós de Bages.

S’ha iniciat la licitació de les actuacions següents: • Embassament de la Riera de Castellcir. • Millora de la riera de Sant Bartomeu al seu pas pel TM de Molins de Rei.

Millora de la capacitat hidràulica de la canalització existent sota el Pla parcial riera nova. TM de Molins de Rei.

• Ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals de Bagà-Guardiola de Berguedà.

• Actuacions de millora de la riera de Castellet al seu pas pel barri de la Farinera. Tram: entre la carretera Vella i la desembocadura al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. Desglossat núm. 1.

S’ha iniciat la contractació de les actuacions següents: • Abastament d’aigua potable a Castell de Mur, als nuclis de Vilamolat i

Collmorter. • Desglossat del projecte de portada d’aigües a Salo. TM de Sant Mateu de

Bages. • Portada d’aigües a Castellfollit del Boix.


• Conducció general d’abastament a l’Arboç. • Portada d’aigües a Sant Mateu de Bages. • Millores d’abastament. Fase 3: Canonada d’impulsió de DN 250 mm de fosa

per a la portada d’aigües des de la captació de Peralada fins al dipòsit de Malaveïna.

• Instal·lació de nova canonada en alta de Súria a Callús i abastament a la Colònia d’Antius, el Cortès i Can Cavaller.

• Complementari de ramals de derivació del sistema d’abastament d’Osona sud, 2a. etapa. TM de Santa Maria de Corcó, Tavèrnoles, Malla, Seva, Balenyà, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i el Brull.

• Millora de l’abastament a Ulldecona, 2a. fase. • Dipòsit d’aigua potable a Miravet. • Captació, emmagatzematge i proveïment d’aigua a Vilallonga de Ter. • Nou abastament als nuclis de Beniure, l’Alzina, Moror i Estorm des del pou

de Sant Esteve de la Sarga. • Abastament en alta a Tordera i les seves urbanitzacions des de la futura

planta potabilitzadora situada al marge esquerre de la Tordera. • Complementari núm. 1 de l’endegament de la riera Reimeres a Cala Montgó.

TM de l’Escala. • Cobriment del torrent de l’Ase. TM del Masnou. • Desviament del torrent de Sant Jaume. TM de Vic. • Endegament i cobriment del torrent Roig. TM de Cabrils. • Canalització de les aigües pluvials i residuals de Montalt Parc. TM de Sant

Vicenç de Montalt. • Construcció d’una presa a la riera Lluçanesa. TM d’Alpens. • Complementari núm. 1 del desviament de serveis afectats de la canalització

dels trams urbans de les rieres de Sant Domènec, la Gavarra i Buscarons i el torrent de Can Figuerol. TM de Canet de Mar.

• Col·lector en alta del sector Can Turu del municipi de Viladecavalls. Sistema Est.

• Depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta dels Límits. TM de la Jonquera.

• Sanejament en alta de Pineda de Bages. TM de Sant Fruitós de Bages. • Col·lectors en alta de sanejament des del casc urbà fins als barris de Can

Cortès i Can Cavallers. TM de Callús. • Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta del municipi d’Ascó. • Desdoblament del col·lector en alta d’aigües residuals al col·lector de

Cabrera de Mar. • Obres d’emergència de la remodelació de l’emissari de l’EDAR de Cunit-Cubelles. • Complementari núm. 1 de les obres de remodelacions a l’EDAR de Martorell.

Així mateix, s’han finalitzat les actuacions plurianuals següents: • Bassa de reserva d’aigua potable i conducció a dipòsits existents a Agramunt,

Mafet i la Donzell. • Col·lectors en alta i depuradora d’Agullana. • Renovació i millora de la xarxa de col·lectors del municipi d’Aiguafreda,

desglossat núm. 1. • Obres del projecte modificat dels col·lectors en alta d’Aitona i Seròs. • Projecte complementari al constructiu dels col·lectors en alta per a l’antiga

CN-340 d’Alcanar platja, i abastament d’aigua potable i projecte constructiu dels col·lectors en alta de l’antiga CN-340 d’Alcanar platja.

• Complementari de l’estació depuradora d’aigües residuals d’Anglès. • Millora de les obres hidràuliques de pas sota la carretera N-II i ferrocarril de

la riera d’Arenys de Mar.


• Complementari 1 del projecte de millora de les obres hidràuliques de pas sota la carretera N-II i el ferrocarril de la riera d’Arenys. TM d’Arenys de Mar.

• Modificat 1 del projecte de millora de les obres hidràuliques de pas sota la ctra. N-II i el ferrocarril de la riera d’Arenys. TM d’Arenys de Mar.

• Col·lectors en alta a la nova EDAR d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar, retorn a l’emissari i remodelació de l’estació de bombament.

• Modificat dels col·lectors en alta a la nova EDAR d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar, retorn a l’emissari i remodelació de l’estació de bombament.

• Modificat de l’estació depuradora d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar (origen: riera de la Vall de Maria).

• Obres d’emergència a l’estació de bombament del sistema d’Arenys de Mar al marge esquerre de la riera.

• Remodelació i millores de l’estació de bombament del sistema d’Arenys, al marge esquerre de la riera.

• Construcció de l’EDAR d’Artesa de Segre. • Millores de les instal·lacions d’assecatge a l’EDAR de Banyoles. • Depuradora i col·lectors de la Baronia de Rialb. • Depuradora i col·lectors en alta de Bescanó. • Obres d’emergència per adaptar el procés de l’EDAR de la Bisbal d’Empordà

a l’eliminació de nutrients. • Modificat de la captació C-52 i nova canonada DN 500 mm d’abastament

a Blanes. • Cobriment de la riera de Blanes, tram Mercat-carrer Riera Alta. • Recolzament del dipòsit reactor biològic de l’EDAR de Blanes. • Abastament al TM de Borrassà. • Desglossat de soterrament del tram final de la riera de Caldetes. TM de

Caldes d’Estrac. • Modificat núm. 1 del desglossat de soterrament del tram final de la riera

de Caldetes. TM de Caldes d’Estrac. • Desviament de serveis afectats de la canalització dels trams urbans de les

rieres de Sant Domènec, la Gavarra i Buscarons i del torrent de Can Figuerola.

• Captació per a l’abastament a Castellar de n’Hug. • Instal·lació en rasa de la canonada entre l’estació de bombament del pla de

la Bruguera i l’EDAR de Castellar del Vallès. • Estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta de Castellnou de

Bages. • Modificat núm. 1 de la estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en

alta de Castellnou de Bages. • Depuradora verda a la Múnia. TM de Castellví de la Marca. • Complementari del projecte constructiu d’una depuradora verda a la Múnia.

TM de Castellví de la Marca. • Modificat del projecte constructiu d’una depuradora verda a la Múnia. TM

de Castellví de la Marca. • Abastament a coll de Nargó. Tram PK 2+902 a dipòsit de trencament de

càrrega. • Estació depuradora d’aigües residuals de Corbins. • Canalització del torrent d’en Pedro. TM de Cunit i Cubelles. • Col·lector d’aigües pluvials del carrer Amílcar Barca al TM de Cunit. • Complementari del col·lector d’aigües pluvials del carrer Amílcar Barca

al TM de Cunit. • Modificat del col·lector d’aigües pluvials del carrer Amílcar Barca al TM

de Cunit.


• Desplaçament de la canonada d’abastament d’aigua potable al Far d’Empordà i Vilamalla.

• Nou abastament en alta a la comarca de l’Anoia, 2a. fase. Tram: Piera-la Pobla de Claramunt.

• Modificat núm. 1 del nou abastament en alta a la comarca de l’Anoia, 2a. fase. Tram: Piera-la Pobla de Claramunt.

• Abastament d’aigua potable en alta als municipis de Foixà, Rupià, Parlavà i Ultramort.

• Modificat de l’ampliació de la canonada general de transport de la xarxa d’abastament d’aigua en alta del Maresme Nord.

• Canalització del torrent Malet. TM de Premià de Dalt i Premià de Mar. • Modificat de l’ampliació de l’EDAR de l’Escala, Albons i Bellcaire d’Empordà

i col·lectors en alta. • Modificat de l’abastament d’aigua en alta del municipi d’Esponellà. • Remodelació i ampliació dels edificis de control i serveis de l’EDAR del

sistema Girona. • Abastament en alta al nucli urbà del municipi de Granera. • Encanonament del barranc de la Vall Rotja a la Granja d’Escarp. • Condicionament de la llera del riu Anoia al seu pas per l’EDAR dels

Adobadors d’Igualada, 1a. fase. • Desviament del col·lector en alta d’Igualada, 3a. fase. • Desviament del col·lector en alta d’Igualada, 1a. fase. • Obres de connexió i sobreeixidors als col·lectors del sistema de Juneda-

Torregrossa. • Connexió a la xarxa de mitja tensió de les estacions de bombament 1 i 2 dels

col·lectors del sistema de Juneda-Torregrossa. • 1a. fase de la canalització de la riera Palafolls entre el pont del carrer Carme

(PK 0+964) i la sortida a mar (PK 1+428) al TM de Malgrat de Mar. • Reconstrucció del col·lector de la font del Roure i connexió del clavegueram

del carrer del Sol. TM de Masquefa. • Digestió anaeròbia de l’estació depuradora d’aigües residuals de Mataró • Ampliació de la xarxa de drenatge de l’EDAR de Mataró. • Rehabilitació de l’emissari de Mataró. • Instal·lacions de desodorització de l’assecatge tèrmic de Mataró. • Col·lector en alta d’aigües residuals de Montblanc. • Estació depuradora d’aigües residuals de Montblanc. • Millores a les instal·lacions d’assecatge de fangs a Montornès del Vallès. • Modificat dels col·lectors en alta de Naut Aran. • Xarxa de sanejament en alta del sistema de Pineda de Mar. Desglossat núm. 1. • Projecte actualitzat de terminació de l’endegament del riu Anoia al seu pas

pel casc urbà de la Pobla de Claramunt. • EDAR de Vilallonga del Camp, el Morell i la Pobla de Mafumet. • Col·lectors d’aigües residuals en alta de Vilallonga del Camp, el Morell i la

Pobla de Mafumet. • Urbanització del torrent de la Fontsana a Premià de Dalt. • Complementari de perllongació dels col·lectors en alta de Puig-reig. • Perllongació dels col·lectors en alta de Puig-reig. • Estació depuradora d’aigües residuals de Puig-reig. • Modificat de l’estació depuradora d’aigües residuals de Puig-reig. • Complementari d’adequació de l’EDAR de Rubí. • Reparació d’un tram del mur de contenció del marge esquerre del riu

Llobregat al seu pas per Sallent. • Col·lector d’aigües salobres de la conca del riu Besòs. 1a. fase: Impulsió riu

Besòs-EDAR del Besòs. Tram Parc Nord-Est. TM de Sant Adrià de Besòs.


• Modificat per a la construcció de la urbanització i la cobertura de la riera de la Tueda, entre la plaça de l’Empordà i la carretera de Palamós.

• Abastament a la Vall de Sió. Ramal: Montfalcó-Murallat, Vergós-Guerrejat, Montpalau i Sant Guim de Freixenet.

• Millores a la xarxa en alta de l’abastament a Sant Pere de Riudebitlles. • Dipòsit de 1.000 m3 a Sant Quirze de Besora. • Ampliacions de les instal·lacions de tractament i elevació d’aigua potable de

Santpedor, fase 2. • Modificat núm. 1 de l’abastament d’aigua potable a la Seu d’Urgell des del

riu Bescaran. TM de la Seu d’Urgell, Estamariu i Alàs, 2a. fase. • Tractament terciari de l’EDAR de Sils per a la recuperació de l’estany de Sils. • Condicionament de la llera de la Noguera Pallaresa a Sort. • Canalització de les aigües residuals provinents de la Canonja i Bonavista pel

barranc de la Boella, al tram de la ctra. N-340 a la línia de ferrocarrils de Lleida-Tarragona. TM de Tarragona.

• Modificat núm. 1 de les obres de canalització de les aigües residuals provinents de la Canonja i Bonavista pel barranc de la Boella, al tram de la ctra. N-340 a la línia de ferrocarrils de Lleida-Tarragona. TM de Tarragona.

• Reutilització de l’efluent de l’EDAR de Tordera i creació de noves zones humides i rec del Molí.

• Portada d’aigües des d’Abrera als municipis de Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i el Pla del Penedès.

• Modificat núm. 2 de la portada d’aigües des d’Abrera als municipis de Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i el Pla del Penedès.

• EDAR i col·lectors en alta de Torres de Segre i Soses. • Tractament terciari de l’EDAR de Torroella de Montgrí, 1a. fase. • Pou de captació per a l’abastament d’aigua potable en alta al municipi

d’Ullà. Obra d’emergència. Decret de nitrats 167/2000. • Condicionament del col·lector de pluvials de la carretera de Valls i el

ferrocarril al torrent del Lluc en el Vendrell. • Construcció d’un tram dels murs del marge esquerre del riu Mèder a Vic. • Desglossat núm. 1 de les obres per a la construcció de la planta de

tractament tèrmic eficient de fangs a l’estació depuradora d’aigües residuals de Vic.

• Captació per a la millora de l’abastament d’aigua a Viladasens. • Obres complementàries d’escomesa i subministrament elèctric a l’estació

depuradora d’aigües residuals de Viladecavalls (oest). • Subministrament elèctric a l’estació de bombament dels col·lectors en alta

de Vilamalla. • Millores a la planta de tractament d’aigua al pantà de Sau. • Digestió anaeròbia a Vilanova del Camí. • Ampliació de l’EDAR de Vilanova i la Geltrú.

Altrament, es troben en fase de redacció de projecte i execució, mitjançant un contracte de concessió d’obra pública, les actuacions de les conques de la Tordera, el Baix Ebre i el Llobregat Nord, així com el sistema de sanejament de l’Alt Maresme Nord, l’estació depuradora de la Roca del Vallès i la millora de capacitat hidràulica de les instal·lacions del col·lector de salmorres a la conca del Llobregat.

Actuacions indirectesPer altra banda, s’han realitzat inversions indirectes per un valor de 32,6 M1 mitjançant atorgaments de fons a les diferents administracions actuants.

2.7 Agència de Residus de Catalunya

226 2. ACTIVITATS — 2.7. AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’Agència de Residus de Catalunya, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, té com a objectiu general millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit de la prevenció i la gestió dels residus.

Totes les actuacions que s’han dut a terme durant l’any 2004 s’emmarquen dins l’eix-valor de desenvolupament sostenible i segueixen les directrius que marquen els diferents programes de gestió de residus.

Aquest marc general comporta el desplegament d’actuacions en matèria de planificació, normatives de foment i acords de col·laboració, així com mesures d’intervenció i control. La prevenció i la reducció dels residus, així com la seva valorització, són els eixos bàsics de la política de la Generalitat, que segueix en tot moment les directrius marcades per la Unió Europea.

Al gener de 2004 i arran de la publicació de la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la Junta de Residus passa a denominar-se Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Objectius — Abordar la revisió dels programes de residus municipals, industrials i de la construcció, basada en l’actualització dels objectius a les noves realitats sorgides durant el període d’aplicació i en la implantació de mesures derivades de les noves polítiques en relació amb la prevenció, la recollida selectiva, la valorització, i la informació i participació.— Desenvolupar un nou model de gestió de residus municipals fonamentat en impulsar la prevenció de la generació de residus i el consum sostenible, així com la recollida selectiva de residus, especialment pel que fa a la fracció orgànica. També té especial rellevància el tractament de la fracció resta i la planificació territorial de les infraestructures.— Plantejar un pla territorial sectorial de residus municipals que estudiï la situació actual de la gestió d’aquests residus i que, des d’una perspectiva d’equilibri territorial i de proximitat i autosuficiència en la gestió, ha de determinar la necessitat d’infraestructures i els seus àmbits de treball. — Aplicar la nova normativa i, en especial, les lleis 15/2003 i 16/2003, vigents a partir de gener de 2004. En aquest sentit, ha estat particularment important la posada en marxa del mecanisme relatiu a l’aplicació del cànon sobre la deposició de residus municipals i del sistema de retorn que porta associat.— Implantar un mecanisme que permeti la participació dels agents conservacionistes, científics, socials, empresarials i polítics en la presa de decisions i en la determinació de les prioritats d’acció. En aquest sentit, l’articulació d’un consell per a la prevenció i la gestió de residus permetrà agrupar els diferents agents i contribuir a la participació i, per tant, facilitar el consens pel que fa a aquestes actuacions.— Fomentar la prevenció i la valorització dels residus en la indústria, i donar un impuls decidit al mercat de productes reciclats i a l’ecodisseny, així com afavorir la implantació de models de gestió per a determinades categories de residus. També ha estat rellevant l’impuls a l’establiment de les vies de reciclatge i valorització en l’àmbit de la construcció.— Impulsar les actuacions iniciades en l’àmbit del suport tècnic i econòmic pel que fa a la gestió dels residus de les dejeccions ramaderes a fi d’avançar en la sostenibilitat del sector i de contribuir a la solució dels problemes de contaminació per nitrats.


Òrgans de govern i assessorament

Consell de DireccióL’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix la representació, i el gerent, que en dirigeix el funcionament i és nomenat pel president.

La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius generals d’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actuació i el programa d’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, així com l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’Agència de Residus de Catalunya, la concertació de crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria, l’aprovació de convenis de cooperació i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, i la constitució de consorcis. També li correspon proposar al Govern la constitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborar la planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos als projectes aprovats tècnicament.

Composició

President Sr. Salvador Milà i Solsona Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Vicepresidenta Sra. M. Genoveva Català i Bosch Secretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Representants de la Generalitat nomenats pel Govern

Sr. Enric Aloy i Bosch Responsable d’organització de Consum Departament de Comerç, Turisme i Consum

Sr. Joan Canongia i Gerona Fins al CD núm. 71, 09/02/2004 Director general d’Emergències i Seguretat Civil Departament d’Interior

Sr. Antoni Plasència i Taradach Director general de Salut Pública Fins al CD núm. 71, 09/02/2004 Direcció General de Salut Pública

Sr. Lluís Salleras i Sanmartí Departament de Salut

Sr. Salvador Puig i Rodríguez Director general de Producció, Innovació i Indústries

Agroalimentàries Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Eduard Rosell i Mir Subdirector general de Planejament Departament de Política Territorial i Obres Públiques


Sr. Josep Maria Vegara i Carrió Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya Fins al CD núm. 71, 09/02/2004 Director general de Defensa de la Competència

Sr. Joan Carles Costas i Terrones Departament d’Economia i Finances

Sr. Albert Pereira Director general d’Administració Local Fins al CD núm. 71, 09/02/2004 Director general d’Organització de l’Administració

Sr. Albert Martín Departament de Governació i Administracions Públiques

Sr. Josep Maria Vilalta i Verdú Subdirector general de Recerca Departament d’Universitats, Recerca i Societat

de la Informació

Sr. Josep Isern Sitjà Fins al CD núm. 71, 09/02/2004 Director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial Departament de Treball i Indústria

Representants dels ens locals

Sr. Josep Pujadas i Maspons Fins al CD núm. 72, 19/04/2004 Ajuntament de Granollers

Sr. Josep Manel López Gifreu Fins al CD núm. 72, 19/04/2004 Ajuntament de Colomers

Sr. Joan Casares i Roca Fins al CD núm. 72, 19/04/2004 Ajuntament d’Igualada

Sr. Salvador Illa Alcalde de la Roca del Vallès

Sr. Ivan Arcas Alcalde de Molins de Rei

Sr. Víctor Puntas Ajuntament de Molins de Rei

Sr. Josep M. Sala Alcalde de Cardona

Sr. Pere Ribera i Guals Alcalde de Sant Mateu de Bages

Sr. Joan Gaya i Fuertes Federació de Municipis de Catalunya


Sra. Mar Iglesias i Delgado Fins al CD núm. 75, 05/11/2004

Sr. Raimon Gusi Amigo Associació Catalana de Municipis

Gerent de l’Agència de Residus de Catalunya

Sr. Manuel Hernández i Carreras Fins al CD núm. 71, 09/02/2004

Sr. Ramon Tella i Ribes Gerent de l’Agència de Residus de Catalunya

Membres designats pel conseller

Sr. Francesc Giralt i Prat Expert en matèria de residus Servei de Tecnologia Química de la Universitat

Rovira i Virgili

Sr. Jordi Cañas i Sala Director general de Planificació Ambiental Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Jaume Erruz Seall Gerent Fins al CD núm. 71, 09/02/2004

Sra. Marta Lacambra i Puig Agència Catalana de l’Aigua

Representants sindicals

Sra. Carme Simarro i López Unió General de Treballadors

Sr. José Manuel Jurado Villena Fins al CD núm. 74, 06/10/2004 Llorenç Serrano i Giménez Fins al CD núm. 72, 19/04/2004

Sr. Antonio Oller Comissions Obreres

Representants empresarials

Sr. Josep Lluís Cabestany i Illana Foment del Treball Nacional

Sr. Juan Pedro García i Martinez PIMEC-SEFES

Representant del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya

Sr. Jordi Santasusana i Codina Consell de Cambres de Comerç de Catalunya


Representant d’Entitats Ecologistes nomenada pel conseller

Sra. Mercè Girona i Ribas Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius

Representants d’altres interessos afectats per l’aplicació dels programes de residus nomenats pel conseller

Sra. Maria Comellas i Doñate Directora general de Qualitat Ambiental Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sra. Imma Mayol i Beltran Entitat Metropolitana del Servei Hidràulic i

del Tractament de Residus

Sra. Anna Tardà i Lletget Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya

Sr. Josep Puigpelat i Pallarès Unió de Pagesos

Sr. Oriol Anson i Fradera Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Secretària Sra. Teresa Lahuerta i Gonzalvo Agència de Residus de Catalunya


Activitats

El Centre Català del Reciclatge

El Centre Català del Reciclatge coordina les activitats que són competència de l’Agència de Residus de Catalunya referents a la valorització i prevenció de residus, amb l’objectiu principal de fomentar els processos de valorització i reciclatge dels residus generats a Catalunya.

Les activitats més destacades del Centre Català del Reciclatge durant l’any 2004 han estat les següents:

Conveni de prevenció de residus municipalsEn compliment dels compromisos adquirits en el Conveni de prevenció de residus municipals, l’Agència de Residus de Catalunya ha elaborat un CD-ROM amb elements de comunicació que posa a disposició d’entitats públiques i privades que treballen per aconseguir aplicar els criteris de sostenibilitat en la societat mitjançant la prevenció de residus. Aquest CD-ROM és una eina versàtil i multimèdia per facilitar les accions de promoció, divulgació, formació i comunicació quant a la prevenció de residus municipals. Els elements tipus que s’han reunit en aquest únic CD-ROM són personalitzables amb el logotip de cada entitat i poden ser editats de manera senzilla. Els 24 elements que el configuren es troben agrupats segons els diferents receptors a qui van dirigits: ciutadania en general, comerços, centres d’ensenyament, gestió municipal i oficines.

Adhesió de la UPC al Conveni de prevenció de residus municipalsDurant l’any 2004, la Comissió de Seguiment del Conveni de prevenció de residus municipals va aprovar l’adhesió del Projecte de prevenció de residus municipals a la UPC. Campanya de sensibilització ‘Més amb menys’. Aquest projecte proposa un seguit d’objectius complementaris per implicar, informar i sensibilitzar la comunitat universitària en la prevenció de residus a fi d’impulsar un canvi d’hàbits per a un consum més racional dels recursos i una prevenció dels residus, i introduir criteris ambientals en la política de compres. Té una durada de 12 mesos i un pressupost de 20.778 1.

2a. Jornada de Prevenció de Residus MunicipalsEl dia 13 de juliol es va celebrar a Barcelona la 2a. Jornada de Prevenció de Residus Municipals organitzada pel Centre Català del Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La Jornada va tenir un programa estructurat en tres blocs. En el primer bloc es va abordar el tema de l’Administració com a impulsora de la prevenció. Partint de la creació de polítiques, estratègies i programes, es va presentar l’evolució de l’estratègia sobre prevenció i reciclatge de residus de la Unió Europea i les darreres actuacions que s’impulsen des de l’Agència de Residus per promoure la prevenció de residus a Catalunya. En el segon bloc es va donar una visió integrada de la prevenció amb diferents experiències, europees i catalanes, de prevenció de residus desenvolupades des de l’àmbit institucional i municipal i des del sector de la distribució. Finalment, el tercer bloc va consistir en una taula rodona sobre la prevenció com una responsabilitat compartida sota tres eixos: el consens, el compromís i la participació conjunta.

Com a principals conclusions cal destacar, d’una banda, la necessitat d’establir, com més aviat millor, un marc normatiu en matèria de prevenció de residus que marqui objectius, mesures concretes per assolir un model de producció i consum més sostenible, i indicadors operatius de mesura i seguiment de la prevenció de residus. Tanmateix, es va destacar que la prevenció és una responsabilitat compartida, en la qual la implantació de mesures concretes passa necessàriament per arribar a un consens, un compromís i una participació conjunta de tots els agents, socials i econòmics, implicats en la prevenció dels residus.


Paral·lelament a la Jornada, es van exposar els pòsters i materials editats per les entitats adherides al Conveni de prevenció de residus municipals, així com el material elaborat pel Centre Català del Reciclatge amb motiu de la campanya de comunicació “- és +”. Igualment, i coincidint amb aquesta Jornada, es va celebrar el desè aniversari de l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge (ACRR)

Convocatòria d’ajuts per a projectes de prevenció de residus municipalsEl 3 d’agost de 2004 es va publicar al DOGC la Resolució MAH/2160/2004, de 27 de juliol, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per a projectes de prevenció de residus municipals. Aquesta convocatòria està dirigida a ens locals, universitats i entitats sense ànim de lucre de Catalunya. El pressupost total de la convocatòria és d’1.000.000 1, i fins al 75% del pressupost del projecte és subvencionat. S’han presentat un total de 96 sol·licituds, 15 de les quals corresponen a entitats sense ànim de lucre. L’import total de les sol·licituds ascendeix a 3.730.515,62 1. Mitjançant la Resolució d’atorgament i denegació d’ajut per a projectes de prevenció de residus municipals del 31 de desembre de 2004 s’han subvencionat 40 projectes: 34 d’ens locals i 6 d’entitats sense ànim de lucre.

Premis Disseny per al Reciclatge: producte reciclat/reciclableDurant el mes de maig es van fer públiques les bases i els formularis per participar en la 3a. edició d’aquest premi. Aquesta edició va comptar novament amb la col·laboració de l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives (ADI-FAD), Barcelona Centre de Disseny (BCD) i el Saló de l’Energia i del Medi Ambient ECOMED POLLUTEC.

El 30 de novembre va finalitzar el termini d’admissió de candidatures. S’han presentat un total de 81 candidatures, 7 de les quals han estat desestimades perquè no s’ajustaven a les bases de la convocatòria. La distribució de candidatures per categories és la següent: — 23 per a la categoria de productes comercialitzats, fabricats o distribuïts a Catalunya. — 44 per a la categoria de projectes de productes.— 7 per a la categoria d’estratègies.

Seminari Compri reciclatDurant el mes de maig es va dur a terme el seminari Compri reciclat, adreçat a les escoles verdes. L’objectiu d’aquest seminari és facilitar la compra de productes reciclats i reciclables a les escoles verdes.

L’assistència al seminari va ser de 108 representants d’escoles verdes de tot Catalunya, 13 ponents i unes 20 empreses expositores representants de diferents productes, com ara material d’oficina i d’ofimàtica, mobiliari, biocombustible, productes de neteja i higiene, i pintures, entre d’altres.

Asfalt amb material reciclatDurant el darrer trimestre del 2004 es va realitzar una prova de pavimentació amb un asfalt especial que conté un 10% de material reciclat. El tram escollit, que es troba a Montjuïc, té 40 m de llargada per 3 m d’amplada. El gruix que s’ha aplicat és de 3,5 cm de material composat de cendres d’incineradores de RSU (2%) i pneumàtic triturat (8%).

Vehicles fora d’ús (VFU)El 12 de febrer de 2004, el BOE va publicar l’Ordre INT/249/2004, de 5 de febrer, per la qual es regula la baixa definitiva dels vehicles descontaminats al final de la seva vida útil. D’acord amb el que estableix el Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre la gestió de vehicles al final de la seva vida útil, el lliurament d’un vehicle fora d’ús a un centre autoritzat de tractament per ser descontaminat s’ha


de documentar mitjançant un certificat de destrucció. Aquest certificat és imprescindible per obtenir la baixa definitiva del vehicle. Si el lliurament del vehicle es fa a una instal·lació de recepció (taller, concessionari, etc.), aquest ha de facilitar un certificat de lliurament, i ha de comprometre’s a portar el vehicle a un centre autoritzat de tractament abans de 30 dies.

Amb la intenció de fer difusió, en el sector de desballestament de VFU, dels aspectes administratius i ambientals que deriven d’aquest nou procediment, el 30 de març de 2004 es va organitzar, juntament amb la Direcció General de Trànsit, el Gremi de Recuperació de Catalunya i el Centre Català del Reciclatge, una Jornada d’Informació sobre la Nova Gestió de Vehicles Fora d’Ús a la seu de la Direcció General de Trànsit, en la qual van participar 126 assistents.

El Centre Català del Reciclatge va participar-hi amb una ponència sobre els aspectes ambientals de la gestió dels vehicles fora d’ús i va prendre part també en el debat posterior.

Tanmateix, com a conseqüència del nou procediment, durant l’any 2004 s’han recepcionat i controlat més de 105.000 certificats de destrucció emesos pels centres autoritzats de tractament.

Gestió de residus com a subproductesDurant l’any 2004 s’han rebut 61 sol·licituds d’autorització, de les quals 49 han estat resoltes favorablement.

Exposició de la Mostra Itinerant de ProductesDurant l’any 2004 s’ha organitzat la cessió de les 2 exposicions disponibles a un total de 34 ens locals i altres entitats.

Tractament i gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)Durant l’any 2004 s’ha dut a terme el seguiment i la supervisió del Conveni signat amb ELECTRORECYCLING el 6 d’octubre de 2003 per a la recollida i el tractament dels RAEE d’origen domèstic de les deixalleries.

També s’ha fet el seguiment del Conveni de col·laboració signat el 31 de maig de 2004 entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d’Espanya (AETIC), per realitzar una prova pilot de recollida de RAEE a través dels centres de distribució i venda d’aquests productes. Amb aquesta prova es pretén establir un nou canal de recollida d’aquests residus que complementa l’actual a través de deixalleries.

S’ha fet el seguiment de les activitats portades a terme per les fundacions ECOLEC, ECOTIC, SIGCLIMA, i d’altres associacions per fer front a les obligacions futures relacionades amb la gestió dels RAEE, d’acord amb la legislació vigent i en preparació.

S’ha col·laborat amb la fundació SISOSCAT per fomentar l’accés de sectors desfavorits a les noves tecnologies mitjançant la reutilització.

Finalment, s’ha participat en els grups de treball organitzats pel Ministeri de Medi Ambient, per a la transposició de la Directiva 2002/96/CE, sobre RAEE.

Actuacions en l’àmbit del Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya (2001-2006)

L’11 de maig de 2001, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya va aprovar el Programa de gestió dels residus industrials de Catalunya 2001-2006 (PROGRIC).

Els objectius generals del Programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus.

L’aplicació de les mesures previstes ha de permetre al sector industrial i a l’Administració ambiental progressar conjuntament en l’àmbit dels residus cap a un desenvolupament industrial més sostenible.


Les inversions s’assoleixen essencialment a través de la iniciativa privada, i la inversió pública es destina, especialment, al suport d’aquestes iniciatives, així com a la promoció de les actuacions públiques programades. La inversió total prevista en el Programa de gestió dels residus industrials per al període 2001-2006 és de 692,92 M1.

Els objectius previstos s’han d’assolir mitjançant l’aplicació d’una sèrie d’actuacions que s’han agrupat en set grans eixos:— Minimització— Valorització— Disposició del rebuig— Sòls contaminats— Directrius i criteris per a la gestió dels envasos comercials i industrials— Col·laboració, flexibilitat, informació i comunicació— Tecnologia i recerca

Instal·lacions autoritzades en servei o pendent de posada en marxa a Catalunya per a la gestió de residus industrials (a 31 de desembre de 2004)Actualment hi ha 591 instal·lacions de tractament de residus industrials en funcionament al nostre país.

Els serveis públics Cal assenyalar que la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declara servei públic el tractament de diversos tipus de residus. L’Agència de Residus de Catalunya promou les instal·lacions corresponents per al tractament d’aquests residus:

Planta de tractament i regeneració d’olis usats – Alcover(Explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA)Durant l’any 2004 han entrat a la planta 28.648 t d’oli usat procedent de tallers d’automòbils i d’indústries. Com a conseqüència del seu tractament, s’han obtingut i comercialitzat prop de 31.201 t d’olis base regenerats.

A l’octubre de 2004 es van inaugurar les millores a la planta de tractament i regeneració d’olis usats. Aquestes millores consisteixen en: — La nova estació depuradora d’aigües residuals que consta de sistemes de separació d’olis, d’evaporació, de reactor biològic i d’ultrafiltració. — La instal·lació d’una nova torre de refrigeració que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües. — L’aplicació de millores per reduir l’impacte visual i, d’aquesta manera, integrar la instal·lació en l’entorn. — L’aplicació de millores per optimitzar aspectes de condicions laborals i aspectes tècnics.

La inversió en millores ascendeix a més de 2 milions d’euros, dels quals un milió i mig correspon a la nova depuradora d’aigües residuals.

Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents – El Pont de Vilomara i Rocafort(Explotador: PILAGEST, SL)Durant l’any 2004 han entrat a planta 576 t, xifra lleugerament inferior a l’any anterior. Pel que fa als fluorescents, se n’han tractat 662 t, fet que suposa un increment del 3,7% respecte a l’any anterior.

La major part de les piles rebudes al centre, aproximadament un 85%, són d’origen domèstic, mentre que l’origen majoritari dels fluorescents, aproximadament el 65%, és industrial.


INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI O PENDENT DE POSADA EN MARXA A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS

A 31 DE DESEMBRE DE 2004

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


Centre de tractament i reciclatge de frigorífics – El Pont de Vilomara i Rocafort(Explotador: Técnicas de Protección Ambiental, SA)Al centre, es tracten els frigorífics usats, se separen els CFC que contenen, que es porten a tractament, i es comercialitzen la resta de les matèries recuperades.

Durant l’any 2004, es van tractar 80.236 unitats, la qual cosa representa un 27,6% d’increment respecte a l’any 2003.

Servei públic de gestió de residus especials incinerables (Explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT))L’activitat desenvolupada pel centre d’expedició ubicat a Barberà del Vallès consisteix a recollir, classificar, analitzar i expedir residus especials incinerables.

Durant l’any 2004, han estat gestionades 60.793 tones de residus especials incinerables, de les quals un 60,3% (36.634 tones) ha estat tractat a la planta d’incineració de Constantí.

Avaluació tècnica de projectes

Autoritzacions de gestors (Registre General de Gestors de Residus de Catalunya)Durant l’any 2004 s’ha informat la pròrroga d’autorització a 27 empreses, un cop finalitzat el primer (14) o segon (13) període de validesa de les seves autoritzacions.

1.000

800

600

400

200

0

TOTALS INDUSTRIALS

EVOLUCIÓ 1993-2004 DEL NOMBRE D’EMPRESES INSCRITES EN EL REGISTRE GENERAL DE GESTORS DE RESIDUS DE CATALUNYA

(N

omb

re d

e g

esto

rs a

utor

itza

ts)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

132

320

441 528

621 665 660 682 683 694

Avaluació tècnica dels projectes d’acord amb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

L’Agència de Residus de Catalunya participa en l’avaluació tècnica i la posterior tramitació d’aquests projectes des del vector residus. Durant l’any 2004 s’ha informat la suficiència de 918 projectes, dels quals 168 corresponen a gestors de residus, i s’han avaluat 1.707 projectes, 200 dels quals són gestors de residus.

Els gràfics següents indiquen el nombre de projectes informats i avaluats corresponents a cada activitat.

97

231

412

302393

440 469

522 566 585


1.200

1.000

800

600

400

200

0

ENERGIA MINERIA IND. IND. IND. IND. PELL IND. IND. IND. GESTOR GRANJA ALTRES

METALLS MINERALS QUÍMICA TÈXTIL ALIMENTÀRIA FUSTA PAPER DE RESIDUS

SUFICIÈNCIA AVALUACIÓ

INFORMES IIAA, ANY 2004, DISTRIBUCIÓ PER ACTIVITATS

(N

omb

re d

’info

rmes

)

10 22 30 44 62 69 16 17

110 145 25 19

98 116

3 3 7 10

168 200

971

91 91

800

700

600

500

400

300

200

100

0

BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TERRES DE L’EBRE

SUFICIÈNCIA AVALUACIÓ

INFORMES IIAA, ANY 2004, DISTRIBUCIÓ PER PROVÍNCIES

(N

omb

re d

’info

rmes

)

205

585

730

134

53

Emmagatzematge de residus especialsL’article 15.3 del Reial decret 833/1988 regula el temps d’emmagatzematge dels residus perillosos, que fixa en un termini màxim de sis mesos.

Durant l’any 2004 s’han realitzat 72 informes tècnics favorables en resposta a la sol·licitud d’empreses per ampliar aquest termini i un informe desfavorable.

EPER-CAT 2004Participació en l’elaboració de l’Inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya segons estableix l’article 15 de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació.

Certificats i convenis per desgravacions fiscalsEl Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, regula la deducció per inversions destinades a la protecció del medi ambient que realitzen les empreses.

464

136

191

100

27

298


Aquest Decret preveu que l’administració competent emeti els certificats que corresponen per tal que les empreses puguin aplicar-se les desgravacions corresponents.

Durant l’any 2004, s’han rebut 149 sol·licituds de certificació, de les quals s’han informat favorablement 41, i desfavorablement 3; se n’han tramès 3 a altres organismes, se n’han denegat 28 i resten pendents de finalitzar tràmits 74 sol·licituds.

Seguiment i control dels productors, gestors i transportistes de residus

Sistema documental de residus Des de la implantació d’aquest sistema s’han donat d’alta uns 23.900 usuaris aproximadament. Aquests usuaris tenen diferents perfils: — Productors inscrits al Registre de Productors de Residus Industrials.— Gestors inscrits al Registre General de Gestors.— Transportistes de residus.

D’aquests usuaris una part tenen doble o triple perfil (de productor, gestor, transportista).

Durant l’any 2004 s’ha tramitat la següent documentació per Internet, via SDR: — 5.000 declaracions de residus presentades per aquesta via.— 800 fitxes d’acceptació i 35 fulls de seguiment tramitats per aquesta via.— Autoliquidació i gestió del retorn del cànon de residus municipals (182 ens registrats).

Declaració de residus industrialsEl nombre de declaracions demanades de residus industrials de Catalunya de l’any 2003 ha estat de 22.757, la qual cosa representa un increment de 2,75% respecte a l’any anterior. El total de residus declarats el 2003 ha estat de 5.865.126 tones, amb una disminució d’un 1,13% respecte al 2002. Cal destacar que d’aquests residus el 66,89% ha estat gestionat a través de vies de valorització. L’any 2004 les empreses amb obligatorietat de presentar la declaració han estat 22.521, cosa que representa un increment del 0,70% respecte a l’any anterior.

Altres controls documentalsPer altra banda, i en aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les dades de l’Inventari de PCB de Catalunya a partir de les respostes rebudes a les circulars trameses l’any 2003. Com a resultat, durant l’any 2004 s’han donat de baixa 65 de les 987 empreses posseïdores.

A més, 22 noves empreses han notificat ser propietàries d’equips d’aquest tipus i, per tant, han estat donades d’alta a l’Inventari.

Tenint en compte aquestes dues consideracions, consten 944 empreses posseïdores d’equips amb PCB actives a la base de dades.

Pel que fa als equips, figuren 3.873 unitats actives d’un total de 4.319 aparells inventariats.

També durant l’any 2004 s’han supervisat 4.593 fitxes d’acceptació de residus industrials, uns 350.000 fulls de seguiment i uns 50.000 fulls de seguiment itinerant, aproximadament.

Minimització de residus industrialsD’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residus tòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per a la minimització d’aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial decret.

De conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productores de residus especials hauran de tornar a presentar l’estudi en el termini de quatre anys,


amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el primer estudi. Fins ara s’han presentat 1.877 estudis. La informació continguda en aquests estudis s’està tractant de manera que es pugui arribar a conclusions estadístiques.

Convocatòria d’ajuts per a la minimització de residus industrialsEl 16 de desembre de 2004 es va resoldre la convocatòria de l’any 2004 de subvencions per a l’execució de projectes de minimització de residus, per a projectes de recerca i desenvolupament tecnològic en el camp de la minimització i per a la formació i promoció en termes orientats a la minimització.

Es van atorgar subvencions a 72 projectes, per un import total de 1.906.338,89 1.Així mateix, durant l’any 2004 s’han resolt 4 recursos de reposició contra

resolucions que denegaven les subvencions, que han superat l’atorgament de la subvenció per un import de 90.482.451.

Autorització de transport transfronterer de residusEl transport transfronterer de residus (importació/exportació de residus entre diversos països) està regulat pel Reglament CEE 259/1993 del Consell, d’1 de febrer de 1993.

L’Agència de Residus de Catalunya és l’autoritat competent d’importació/exportació de residus entre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea.

S’han autoritzat: 68 expedients transfronterers de residus d’exportació a diferents països comunitaris (Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia i Holanda) i 10 expedients transfronterers de residus d’importació de Portugal i Itàlia. En el marc de l’encomanda de gestió feta a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’han autoritzat 21 expedients.

Autorització de transport de residus entre comunitats autònomesDurant l’any 2004 s’han rebut 4.916 notificacions, de les quals es van denegar 19, i 115 es van anul·lar perquè la informació que van proporcionar els demandats no era correcta. Per tant, l’Agència de Residus de Catalunya en va autoritzar 4.782.

Atenció de denúncies i visites d’inspeccióS’han instruït un total de 1.114 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han realitzat 3.915 visites d’inspecció i control, i s’han derivat 620 requeriments. A les activitats de gestió de residus s’han realitzat 3.367 visites, de les quals 361 han estat inspeccions realitzades pels inspectors de l’Agència de Residus de Catalunya i 3.006 han estat controls d’empreses externes especialitzades. En el control de la gestió dels residus s’ha donat prioritat a aquelles activitats que realitzen operacions de disposició del rebuig o bé tracten residus especials.

S’han atès 455 denúncies i s’han fet 141 visites i 347 requeriments, i s’han inspeccionat d’ofici 377 activitats productores de residus.

Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossos d’Esquadra, s’han efectuat durant 8 dies controls de transport de residus a 14 punts repartits per les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. S’han aturat i inspeccionat 91 vehicles, dels quals s’han derivat 26 advertiments i 4 expedients sancionadors.

Programa d’emergències Així mateix, d’acord amb el Conveni que es va signar el 1993 amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), l’ARC ha continuat la col·laboració amb aquest organisme a fi de donar una resposta ràpida en aquells casos en què es produeixi una situació de risc deguda als residus.

El programa dóna servei les 24 hores del dia, 365 dies de l’any. Durant l’any 2004 s’han rebut 70 avisos que han donat lloc a 26 actuacions d’inspecció del personal tècnic de guàrdia.


Activitat analíticaDurant l’any 2004 el laboratori ha continuat donant servei analític als diferents departaments de l’Agència de Residus de Catalunya. D’altra banda, s’ha rebut de clients externs de l’Agència de Residus de Catalunya la sol·licitud d’emissió de setze ofertes per a la realització d’anàlisis de residus.

Les anàlisis realitzades durant el 2004 han estat les següents:— Mostres entrades .................................................................652— Determinacions analítiques estimades .............24.450

Com en els anys anteriors, durant el 2004 el laboratori ha seguit participant en diversos exercicis d’intercomparació amb altres laboratoris.

Acreditació ISO 17025El Laboratori de l’Agència de Residus va obtenir l’acreditació ENAC per a l’anàlisi fisicoquímica de residus l’any 1999, sota els criteris de la norma ISO 17025.

Els dies 29 i 30 de novembre de 2004, el Laboratori va passar satisfactòriament l’auditoria de reavaluació. En aquests moments està pendent de rebre el nou certificat d’acreditació i l’actualització de l’annex tècnic acreditat.

Seguiment dels laboratoris acreditatsDurant el 2004, el Laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya, amb la col·laboració del laboratori MAT CONTROL de la Universitat de Barcelona, ha organitzat un conjunt d’exercicis d’intercomparació per a l’anàlisi de residus industrials.

Hi han participat obligatòriament tots els laboratoris acreditats per l’Agència de Residus de Catalunya i voluntàriament altres laboratoris del mateix sector de la resta de l’Estat espanyol. El Laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya també ha participat com un laboratori més.

Sòls contaminats

Avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació d’emplaçaments contaminats L’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació de sòls contaminats és necessària per comprovar que les actuacions realitzades pels responsables de la contaminació han estat, en cada cas, les correctes per solucionar els problemes detectats. Aquesta tasca es duu a terme mitjançant entitats acreditades que realitzen els corresponents informes d’avaluació, valoració i validació d’estudis i projectes, i al llarg del 2004 s’han elaborat un total de 121 informes.

A més, pel que fa referència a l’avaluació de projectes tècnics, es realitza el seguiment de l’apartat de sòls contaminats en aquells projectes presentats en el marc de la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, que ho requereixen. Al llarg del 2004 s’han realitzat un total de 22 informes.

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminatsL’ARC duu a terme les actuacions subsidiàries en aquells emplaçaments

contaminats on es detecta un risc ambiental inacceptable que afecta tercers i on, un cop esgotada la via administrativa, ni el causant ni el propietari realitzen les mesures que els són requerides. Els costos de les actuacions subsidiàries són reclamats per part de l’ARC.

Durant l’any 2004 s’han dut a terme actuacions subsidiàries en 4 emplaçaments contaminats.


Seguiment i control d’obres d’infraestructura afectades per problemes de contaminació del sòlEl seguiment i control d’obres d’infraestructura té l’objectiu de garantir el compliment dels aspectes referents a la contaminació del sòl inclosos en les corresponents declaracions d’impacte ambiental d’aquestes obres.

Al llarg de l’any 2004, s’han informat 13 actuacions de recuperació i se n’ha realitzat el seguiment.

Estudis tècnics i guies metodològiquesEl desenvolupament d’estudis tècnics i guies metodològiques té l’objectiu de disposar d’instruments per a la presa de decisions, així com de protocols de treball homogenis que permetin avançar de manera ordenada en la gestió dels sòls contaminats.

En concret, l’any 2004 aquests estudis s’han centrat en:— L’establiment dels valors de fons i de referència per a metalls d’origen geogènic existents al nostre territori. — L’establiment dels nivells genèrics de referència per a metalls, segons diferents usos del sòl i tenint en compte la protecció de la salut humana.

Aquests estudis permeten disposar d’una base cientificotècnica per refermar els valors i nivells genèrics de referència per a metalls que hagin de ser aplicables a Catalunya.

Actuacions en l’àmbit del Programa de gestió dels residus municipals de Catalunya (2001-2006)

Durant l’any 2004 i dins del marc de referència del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2001-2006, l’Agència de Residus de Catalunya ha portat a terme diferents actuacions en l’àmbit de la gestió dels residus municipals.

Les actuacions previstes s’engloben dins dels apartats següents:— Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipals (emmarcades dins de les actuacions previstes amb finançament del fons de cohesió).— Impuls de la recollida selectiva de residus municipals.— Actuacions d’ambientalització a dipòsits controlats.

Adequació i noves infraestructures de gestió de residus municipalsAquest any s’han construït noves infraestructures de tractament de residus municipals i s’han adequat les infraestructures existents als nous requeriments, en el marc dels convenis per a la realització de les obres d’adequació i noves infraestructures.

Algunes obres han estat contractades i finançades per l’Agència de Residus de Catalunya, mentre que d’altres han estat contractades pels diferents ens locals, amb finançament parcial o total de l’Agència de Residus de Catalunya.

En el cas de la incineradora de residus municipals de Montcada, s’ha procedit al seu tancament per la impossibilitat d’adequar la instal·lació a la normativa actual.

Obres contractades per l’Agència de Residus de CatalunyaAquestes obres es troben emmarcades en l’àmbit dels convenis signats amb els ens locals per a l’adequació i la construcció de noves infraestructures de gestió de residus municipals, amb finançament del Fons de Cohesió de la Unió Europea en un 80%, i de fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya en un 20%.

Dipòsits controlats de residus municipals i plantes de transferènciaDurant aquest any 2004 s’han contractat les obres de deixalleria i planta de transferència de residus municipals de l’Aldea (Baix Ebre).

S’han iniciat les obres següents: planta de transferència de residus municipals a l’Alta Ribagorça, clausura i adequació dels dipòsits de Benabarre (TM de la Seu d’Urgell-Montferrer) i d’Oliana, clausura del dipòsit de Serrallarga (Lleida),


ambientalització del centre de tractament de residus municipals de Bufalvent, a Manresa (Bages).

D’altra banda, han continuat les obres d’ampliació del dipòsit controlat i plantes de tractament de lixiviats i de gasos a Pedret i Marzà (Alt Empordà), i d’ampliació del dipòsit controlat i tractament de gasos a Bellver de Cerdanya.

Durant el 2004 s’han finalitzat les obres següents: nou dipòsit controlat i planta de tractament de lixiviats i de gasos a l’Espluga de Francolí, ampliació del dipòsit controlat i plantes de tractament de lixiviats i de gasos a Tremp (Pallars Jussà), ampliació del dipòsit controlat i tractament de gasos a les Borges Blanques (Garrigues), Cervera (Segarra) i Balaguer (Noguera), i clausura del dipòsit i restauració paisatgística de Vila-seca (Tarragonès).

Plantes de compostatgeDurant el 2004 s’han finalitzat les obres de la planta de compostatge de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), la planta de compostatge de Tremp (Pallars Jussà), la planta de compostatge d’Olot (Garrotxa), l’ampliació de la planta de compostatge de Santa Coloma de Farners (Selva), i l’ampliació de la planta de compostatge de Jorba (Anoia).

Obres contractades per ens locals

Valorització energètica L’objectiu principal dels convenis signats amb els ens locals titulars de les instal·lacions d’incineració i valorització energètica de residus municipals és l’adequació de les instal·lacions existents a la Directiva europea 2000/76/CE, d’incineració de residus, i a les determinacions de la Llei 11/2000 i el seu reglament.

Durant l’any 2004 s’han iniciat les obres d’adequació de les instal·lacions d’incineració de Mataró (Maresme), adequació de les instal·lacions d’incineració de Tarragona (Tarragonès), adequació de les instal·lacions d’incineració de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), i adequació de les instal·lacions d’incineració de Girona (Gironès).

Les obres disposen de finançament del Fons de Cohesió de la Unió Europea en un 80%, i de fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya en un 20%.

Metanització-compostatge. ECOPARC 2S’ha fet el seguiment del Protocol de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient, l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Les obres disposen de finançament parcial del Fons de Cohesió de la Unió Europea (trams estatal i local), i una part de fons propis de l’Entitat Metropolitana i de l’Agència de Residus de Catalunya.

En aquest àmbit, s’ha completat la certificació de la part subvencionada per l’Agència de Residus de Catalunya a partir de l’esmentat Protocol.

Una altra obra finalitzada ha estat el complex metropolità de gestió de residus municipals de Montcada i Reixac-ECOPARC 2. La posada en marxa d’aquesta instal·lació va començar l’any 2004 i finalitzarà el 2005.

Planta de metanització de TerrassaS’ha fet el seguiment del Conveni signat amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Les obres disposen de finançament del Fons de Cohesió de la Unió Europea (tram local) en un 80%, i fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya en el 20% restant. Actualment s’estan realitzant les obres de la planta de metanització de residus municipals de Terrassa (Vallès Occidental).

Triatge-metanització. ECOPARC 3S’ha fet el seguiment del Conveni de col·laboració signat entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’EMSHTR, per fixar el finançament de la instal·lació per al


pretractament, la metanització i l’optimització del sistema de valorització energètica de la planta de Sant Adrià de Besòs, així com l’adequació a la normativa comunitària de la instal·lació de tractament de gasos de la planta de valorització de Sant Adrià de Besòs.

Les obres disposen de finançament del Fons de Cohesió de la Unió Europea en un 80% i de fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya en el 20% restant. S’han continuat les obres de la planta de triatge i metanització de residus municipals de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)-ECOPARC 3.

Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlatsDurant l’any 2004 s’han tractat 10.233 m3 de lixiviats a les instal·lacions de dipòsits controlats de residus segons la taula següent:

DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS VOLUM DE LIXIVIAT TRACTAT

Sta. Coloma de Farners (Selva) 1.400 m3

Puigpallter (Pla de l’Estany) 1.502 m3

Bellver (Cerdanya) 1.002 m3

Tivissa (Ribera d’Ebre) 2.599 m3

Sta. Coloma (Selva) 1.918 m3

Bellver (Cerdanya) 1.812 m3

Energies alternatives en dipòsits controlats:Durant l’any 2004 l’ARC ha instal·lat els següents motors per a l’aprofitament elèctric del biogàs captat dels dipòsits controlats:— 1 motor de potència màxima de 626 kW en el dipòsit controlat de Pedret i Marzà (Alt Empordà).— 2 motors de 250 kW de potència en el dipòsit controlat de Serrallarga (Lleida).

A banda dels indicats, en els dipòsits controlats de Catalunya hi ha instal·lats els següents motors per a la generació d’energia elèctrica a partir de biogàs:— En el dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW. — En el dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW.

Durant l’any 2004, la generació total d’energia elèctrica a partir de l’ús d’energies alternatives (biogàs, eòlica i fotovoltaica) en dipòsits controlats ha estat de 81.168.662 kWh.

Altres instal·lacions de gestió de residus municipals

DeixalleriesDurant l’any 2004 han entrat en funcionament 11 noves deixalleries: Begues (EMSHTR), Cervelló (Baix Llobregat), Canyelles (Garraf), Blanes (Selva), Bossòst i Gessa (Val d’Aran), el Pla de Santa Maria (Alt Camp), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), St. Joan de Vilatorrada (Bages), Vilassar de Mar (Maresme) i una minideixalleria a Barcelona.

Paral·lelament, mitjançant l’Ordre de subvenció de l’any 2004 d’ajuts per a la implantació de deixalleries al territori català s’ha continuat incidint en els conceptes i les directrius establerts en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (2001-2006). Entre els conceptes subvencionables hi havia la implantació de minideixalleries de barri per a grans centres urbans, la implantació de deixalleries en municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants, i millores, ampliacions i equipaments auxiliars per a deixalleries que ja estan en servei i deixalleries mòbils.


Gràcies a la cooperació econòmica en el desenvolupament del programa de deixalleries, l’any 2004 s’han atorgat subvencions per un total de 3.316.000 1

corresponents a peticions de 43 ens locals amb la distribució següent:— 22 deixalleries de nova implantació: Ajuntament d’Alcarràs, Ajuntament d’Alguaire, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Calafell, Ajuntament de Cambrils, Ajuntament de Cardona, Ajuntament de Fortià, Ajuntament de Lloret de Mar, Ajuntament de Palau- saverdera, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Riudoms, Ajuntament de Santa Oliva, Ajuntament de St. Pol de Mar, Ajuntament de Torrefarrera, Ajuntament del Vendrell, Ajuntament de Vilajuïga, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consorci del Montsià (2 deixalleries), Mancomunitat Intermunicipal de l’Alt Urgell Meridional i Mancomunitat dels Municipis de Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.— 15 actuacions de complement d’obres i equipaments: Ajuntament d’Avinyó, Ajuntament de Calonge, Ajuntament d’Esterri d’Àneu, Ajuntament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Molins de Rei, Ajuntament de Pallejà, Ajuntament de la Selva del Camp, Ajuntament de St. Pol de Mar, Ajuntament de Subirats, Ajuntament de Vilassar de Mar, Consell Comarcal d’Osona, Consell Comarcal del Priorat, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Consorci de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, i Mancomunitat la Plana.— 9 deixalleries mòbils: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Ajuntament de Girona, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Terrassa, Consell Comarcal d’Osona, Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Consell Comarcal de la Noguera. 3 Durant l’any 2004 es van lliurar 3 unitats de deixalleries mòbils al Consell Comarcal del Priorat, el Consell Comarcal del Baix Ebre i el Consorci de la Segarra.

L’estat actual d’implantació de deixalleries a finals de l’any 2004 és el següent:

ESTAT NÚM. DE DEIXALLERIES

En funcionament 267

En construcció 9

En tràmit 43

Total 319

Plantes de triatge d’envasos lleugers Durant l’any 2004 ha entrat en funcionament una nova planta de triatge d’envasos lleugers als Hostalets de Pierola, i ha deixat d’estar operativa la planta de Mollet del Vallès. A més, s’han ampliat i millorat amb sistemes automàtics les instal·lacions de les plantes de triatge d’envasos de Constantí i Santa Maria de Palautordera.

El 2004 hi ha 15 instal·lacions de triatge de residus municipals en servei a Catalunya (5 plantes de triatge i 10 plantes de triatge d’envasos lleugers).

Pel que fa a l’activitat a les 10 plantes de triatge d’envasos lleugers, s’han tractat en total més de 49.200 tones procedents de la recollida selectiva municipal.

Instal·lacions de tractament biològic de la matèria orgànicaLa situació de les infraestructures de valorització de la matèria orgànica a finals de l’any 2004 és la següent:

ESTAT PLANTES DE COMPOSTATGE PLANTES DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA

En funcionament 18 2

En construcció 2 2


Així, a finals del 2004, la relació d’instal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) i de la matèria orgànica en la fracció resta és la següent:

FORM FORM/RESTA RESTA

Planta de Compostatge de Torrelles de Llobregat x

Planta de Compostatge de Botarell x

Planta de Compostatge de Castelldefels x

Planta de Compostatge de Santa Coloma de Farners x

Planta de Compostatge de Jorba x

Planta de Compostatge de Granollers x

Planta de Compostatge de Montoliu de Lleida x

Planta de Compostatge de Sant Cugat del Vallès x

Planta de Compostatge de Sant Pere de Ribes x

Planta de Compostatge de la Seu d’Urgell x

Planta de Compostatge de Mas de Barberans x

Planta de Compostatge de Manresa x

Planta de Compostatge i Digestió Anaeròbia Ecoparc I (Barcelona) x

Planta de Compostatge i Digestió Anaeròbia de Terrassa x

Planta de Compostatge de Tàrrega x

Planta de Compostatge de l’Espluga de Francolí x

Planta de Compostatge i Digestió Anaeròbia Ecoparc II (Montcada i Reixac) x

Planta de Compostatge de Tremp x

Planta de Compostatge d’Olot x

Digestió Anaeròbia Ecoparc III (Sant Adrià de Besòs) x

Planta de Compostatge de Llagostera x

Impuls de la recollida selectiva de residus municipalsL’aplicació del Programa de gestió dels residus municipals a Catalunya 2001-2006 estableix l’objectiu d’estendre la recollida selectiva a tota la població de Catalunya per augmentar el nivell de valorització dels residus amb la participació de tots els agents implicats. Cada àmbit territorial ha de definir els seus propis objectius de valorització als seus respectius programes comarcals.

Recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugersLes recollides selectives desenvolupades en l’àmbit dels convenis de col·laboració amb els sistemes integrats de gestió a Catalunya (ECOEMBES i ECOVIDRIO) han augmentat un any més de manera considerable. Així, la recollida de vidre en l’àmbit dels convenis ha arribat a les 93.139 tones el 2004, cosa que representa un increment respecte al 2003 de l’11%. De paper i cartró, se’n van recollir 140.352 tones, és a dir, un 9% més que l’any anterior. Finalment, la recollida d’envasos lleugers va ser de 40.321 tones el 2004, un 9% menys respecte a l’any anterior. (Les dades de paper i cartró, així com les d’envasos, estan influenciades a la baixa pel fet que el nou conveni amb ECOEMBES no s’ha signat fins al mes de novembre de 2004 i els ens locals no han facturat encara les recollides del darrer trimestre de l’any.)

Recollida selectiva de matèria orgànicaA data 31 de desembre de 2004, hi ha un total de 197 municipis que han iniciat i implantat parcialment o en la seva totalitat la recollida selectiva de la FORM. S’estima que el nombre d’habitants als quals actualment es dóna aquest servei de recollida selectiva de la FORM a Catalunya és d’uns 2.200.000 habitants.


Les tones de FORM recollides en conjunt a Catalunya, allà on està implantada aquest tipus de recollida, van ser un total de 176.785 tones. Aquest nombre representa un increment del 18% respecte a l’any anterior, en què es van recollir 149.600 tones. Aquestes tones generades de FORM s’han gestionat a 18 plantes de compostatge autoritzades.

Millora i foment de la qualitat i la quantitat de la FORML’entrada en vigor, l’1 de gener de 2004, de la Llei 16/2003, de finançament de les infraestructures i del cànon sobre deposició de residus, ha donat un fort impuls a la recollida selectiva de residus municipals i, especialment, a la recollida selectiva de la FORM. Aquesta Llei grava cada tona de residus municipals destinada a dipòsit amb un cànon de 10 1/t. D’altra banda, el 50% dels fons recaptats són retornats als ens locals sol·licitants en concepte de valorització de la matèria orgànica, i l’altre 50%, en concepte de recollida selectiva de matèria orgànica i d’altres residus municipals. Aquest fet ha provocat que molts ens locals hagin dut a terme actuacions de millora i foment de la qualitat i la quantitat de FORM que es destina a plantes de compostatge, i de reducció de les tones de rebuig dipositades en dipòsit controlat.

Seguiment de la qualitat de la FORM recollida selectivamentDurant el darrer trimestre del 2004, l’Agència de Residus de Catalunya ha estat fent un seguiment específic de la qualitat de la FORM recollida selectivament a tots els municipis de Catalunya que en el moment d’iniciar la contractació de l’estudi de caracterització havien iniciat la recollida.

En aquest estudi s’han caracteritzat la qualitat i el nivell d’impropis de la FORM a 187 municipis de Catalunya. Aquesta caracterització s’ha realitzat a les 18 instal·lacions receptores de la FORM (plantes de compostatge i ecoparcs) de Catalunya. S’han elaborat 428 caracteritzacions, amb una mitjana de tres caracteritzacions per municipi.

LOTS ÀMBITS DE CONTRACTACIÓ NÚM. DE CARACTERITZACIONS

Lot 1 Àmbit de la província de Barcelona 139

Lot 2 Àmbit EMSHTR 152

Lot 3 Àmbit Lleida, Tarragona, Girona i Terres de l’Ebre 137

Total de caracteritzacions 428

L’import de la contractació d’aquest treball de caracterització i seguiment de qualitat de la FORM ha estat de 175.000 1.

Dades incloses en el butlletí de caracterització de la FORM:

FRACCIÓ COMPOSTABLE FORM i FV (Residus vegetals)

IMPURESES EN LA FORM Vidre, Paper i cartró, Plàstic i mixtos, Bosses de plàstic i film, Metall fèrric, Metall

no fèrric, Tèxtil, Tèxtil-sanitari, Residus especials, Residus voluminosos i Altres (la resta)

El Protocol de caracterització va ser aprovat per la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus.

En el cas dels municipis que realitzaven la recollida selectiva de manera mancomunada, els resultats de la caracterització han estat conjunts i s’han imputat a tots ells. En els municipis que disposaven de diversos circuits de recollida, com és el cas de Barcelona, o que fan circuits diferenciats de la recollida de la FORM d’origen domiciliari i comercial, s’han caracteritzat els circuits per separat.


D’altra banda, els municipis podran utilitzar, si així ho desitgen, els resultats d’aquestes caracteritzacions que els facilita l’Agència de Residus a efectes del retorn del cànon.

Estudis que determinen la qualitat del compostD’acord amb el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC), l’ARC ha formalitzat l’any 2004 un Conveni de col·laboració amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), objecte del qual ha estat la realització d’un estudi sobre els factors que intervenen en la determinació de la qualitat del compost procedent de la matèria orgànica dels residus municipals i dels residus ramaders i els seus efectes sobre el mercat de venda del producte.

Durant l’any 2004 s’ha contractat a la Universitat Politècnica de Catalunya perquè amb els resultats de les caracteritzacions efectuades faci un tractament estadístic de les dades, i es pugui observar si existeixen interaccions entre els models de recollida selectiva implantats i la tipologia de municipi (urbà, semiurbà o rural) i els nivells de qualitat o d’impropis de la FORM.

Col·laboració i elaboració del Pla d’implantació de RS de la FORM de Masquefa i EsparregueraL’Agència de Residus ha col·laborat en l’elaboració d’un Pla d’implantació de la recollida selectiva de la FORM en els municipis d’Esparreguera i Masquefa. Aquest Pla d’implantació ha analitzat la situació actual de la gestió de residus municipals i, a partir de la tipologia i les característiques dels municipis (dades urbanístiques, tipus habitatges...), ha estudiat una sèrie d’alternatives de gestió de la implantació de la FORM i dels altres residus municipals.

Suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de la FORML’Agència de Residus de Catalunya, dins la seva política d’assessorament i suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de la FORM, va publicar al DOGC, de 19 de maig de 2004, mitjançant la Resolució MAB/1529/2004, la convocatòria d’ajuts per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals. En l’objecte de la subvenció es poden incloure els conceptes següents: els cubells i les bosses compostables per a les llars, els contenidors de recollida selectiva de la FORM, la realització de les campanyes de comunicació, i altres conceptes estrictament relacionats amb el foment de la recollida selectiva de la FORM (actuacions per al compostatge domèstic, elements per a la transferència de la FORM...).

En data 30 de desembre de 2004, l’Agència va dictar la Resolució d’atorgament dels ajuts per al foment de la recollida selectiva de la FORM, per un import total de 5.300.000 1. Els beneficiaris van ser 81 ens locals, dels quals 22 eren supramunicipals (consells comarcals, mancomunitats, consorcis), que suposen més de 250 municipis del Catalunya.

Municipis de Catalunya que han iniciat la recollida selectiva de la FORMTaula dels municipis que han iniciat (parcialment o totalment) la recollida selectiva de la FORM a finals del 2004, per comarques i demarcacions:

BARCELONA

Alt Penedès

Castellví de la Marca Santa Margarida i els Monjos

Sant Pere de Riudebitlles Vilafranca del Penedès

Sant Sadurní d’Anoia

Anoia

Igualada Vilanova del Camí

Santa Margarida de Montbui


Bages

Manresa Navàs

Monistrol de Montserrat Santpedor

Baix llobregat

Begues Sant Andreu de la Barca

Castelldefels Sant Boi de Llobregat

Cornellà de Llobregat Sant Feliu de Llobregat

Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí

Gavà Sant Just Desvern

Martorell Sant Vicenç dels Horts

Molins de Rei Santa Coloma de Cervelló

Pallejà Torrelles de Llobregat

El Papiol Viladecans

El Prat del Llobregat

Barcelonès

Badalona Sant Adrià de Besòs

Barcelona Santa Coloma de Gramenet

L’Hospitalet de Llobregat

Berguedà

Berga

Garraf

Cubelles Sitges

Sant Pere de Ribes Vilanova i la Geltrú

Maresme

Arenys de Mar Premià de Mar

Arenys de Munt Sant Andreu de Llavaneres

Argentona Teià

Cabrils Tiana

Calella Tordera

Mataró Vilassar de Dalt

Pineda de Mar Vilassar de Mar

Premià de Dalt

Osona

Calldetenes Tona

Folgueroles Torelló

Els Hostalets de Balenyà (Balenyà) Vic

Taradell Viladrau

Vallès Occidental

Badia del Vallès Rubí

Barberà del Vallès Sabadell

Castellar del Vallès Sant Cugat del Vallès

Castellbisbal Santa Perpètua de Mogoda

Cerdanyola del Vallès Terrassa

Montcada i Reixac Ullastrell

Polinyà Viladecavalls

Ripollet

Vallès Oriental

Bigues i Riells Mollet del Vallès

Caldes de Montbui Montmeló

Canovelles Montornès del Vallès

Cardedeu Parets del Vallès

La Garriga La Roca del Vallès

Granollers Sant Celoni

La Llagosta Sant Feliu de Codines

Lliçà de Vall Sant Fost de Campsentelles

Llinars del Vallès


GIRONA

Alt Empordà

Castelló d’Empúries

Baix Empordà

Calonge Sant Feliu de Guíxols

Castell-Platja d’Aro

Cerdanya

Puigcerdà

Garrotxa

Olot

Gironès

Campllong Llagostera

Cassà de la Selva Salt

Girona

Ripollès

Ripoll

Selva

Anglès Sant Hilari Sacalm

Arbúcies Santa Coloma de Farners

Blanes Tossa de Mar

Caldes de Malavella Vilobí d’Onyar

Lloret de Mar

LLEIDA

Alt Urgell

Alàs i Cercs El Pont de Bar

Arsèguel Ribera d’Urgellet

Cava-Ansovell La Seu d’Urgell

Estamariu Les Valls de Valira

Montferrer i Castellbó

Segarra

Cervera Sant Guim de Freixenet

Guissona Torà

Segrià

Lleida Montoliu de Lleida

Urgell

Tàrrega

TARRAGONA

Alt Camp

Alcover Valls

Baix Camp

Aleixar Reus

Alforja Riudecanyes

Almoster Riudecols

Les Borges del Camp Riudoms

Botarell La Selva del Camp

Cambrils Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Castellvell del Camp Vilaplana

Maspujols Vinyols i els Arcs

Montbrió del Camp

Mont-roig del Camp

Baix Penedès

El Vendrell Calafell

Conca de Barberà

Barberà de la Conca Rocafort de Queralt

Blancafort Santa Coloma de Queralt


Conesa Sarral

L’Espluga de Francolí Savalla del Comtat

Forès Senan

Llorac Solivella

Montblanc Vallclara

Passanant Vallfogona de Riucorb

Les Piles Vilanova de Prades

Pira Vilaverd

Pontils Vimbodí

Priorat

Falset El Masroig

Tarragonès

Constantí Tarragona

Salou Vila-seca

TERRES DE L’EBRE

Baix Ebre

L’Ametlla de Mar Roquetes

Deltebre Tortosa

Montsià

Alcanar La Sénia

Amposta Ulldecona

Sant Carles de la Ràpita

Ribera d’Ebre

Flix Miravet

Garcia Rasquera

Terra Alta

Fatarella

Recollida selectiva de pilesEl 2004 s’han recollit un total de 489,42 tones de piles de format gran i botó, en un total de 20.942 punts de recollida a l’àmbit municipal. El nombre d’ajuntaments col·laboradors ha passat de 926 a 941.

Recollida selectiva de medicamentsLa recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent a través del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector farmacèutic (SIGRE), la qual es va iniciar l’any 2001.

A finals del 2004 hi havia 2.943 farmàcies adherides al SIGRE, de les quals 2.158 corresponen a Barcelona, 292 a Girona, 187 a Lleida i 306 a Tarragona.

En total, es van recollir unes 377 tones de medicaments i envasos de medicaments, de les quals un 20,6% prové de centres d’atenció primària i el 79,4% restant prové de farmàcies.

Tot i que la recollida de medicaments en farmàcies està molt consolidada, s’ha experimentat un augment significatiu respecte a l’any anterior fruit de la campanya de comunicació adreçada a la revisió de farmacioles amb el lema “Cuida la teva salut. Cuida la natura”.

Finalment, cal tenir present que aproximadament el 40% de tots els medicaments recollits es reciclen, bàsicament les fraccions de paper i cartró, vidre, plàstic, i metall.

Foment d’experiències singulars de recollida selectivaHa continuat el foment de la recollida selectiva de paper i cartró a les oficines i dependències d’empreses, escoles i altres entitats amb el lliurament de 4.280 papereres de cartró.


Durant l’any 2004 es va iniciar el projecte, juntament amb el Departament de Justí cia, per establir un conveni de col·laboració que permeti en un futur ambientalitzar els centres penitenciaris de Catalunya. Inicialment, i com a prova pilot, es preveu treballar en la implantació de la recollida selectiva al Centre Penitenciari de Girona.

Durant el 2004, i per quart any consecutiu, s’ha col·laborat amb la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) en l’ambientalització dels seus actes principals. Aquesta col·laboració s’ha vehiculat a través d’un conveni, i ha cobert el Dia d’Andalusia, la Feria de Abril i el Rocío. L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat el foment de la recollida selectiva, que s’ha adaptat a les necessitats de cadascun dels esdeveniments. El foment de la recollida selectiva s’ha reforçat amb actuacions de comunicació i sensibilització ambiental.

Recollida selectiva de la Feria de AbrilDurant els 10 dies de la Feria de Abril, s’ha recollit de manera selectiva el 50% dels residus originats en aquest esdeveniment. Dels 132.450 kg de residus generats, s’han assolit les xifres de recollida fraccionada de residus següents:

Fracció orgànica 18.560 kg

Vidre 25.340 kg

Envasos 6.084 kg

Paper i cartró 8.860 kg

Oli 7.735 litres

Recollida selectiva al Rocío 2004 Els resultats de la recollida selectiva a la Romería del Rocío, celebrada del 28 al 31 de maig a la zona de Mas Duran, han estat d’unes 25 t aproximadament entre fracció orgànica i altres residus reciclables.

Recollida selectiva d’envasos fitosanitarisLa recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosanitaris, realitzada mitjançant un sistema integrat de gestió (SIGFITO), va continuar el seu creixement. Així doncs, durant l’any 2004 es van recollir un total de 148.259 kg, que representen un increment respecte a l’any anterior del 34%.

També han continuat el desplegament i l’estandardització dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris, amb un total de 152 punts a Catalunya, mitjançant principalment les cooperatives agràries i els punts de venda de productes fitosanitaris.

Recollida selectiva del paper a les oficines de la Generalitat. El Conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la societat FEMAREC, SCCL, que dóna servei a la recollida selectiva de paper a les oficines de la Generalitat, ha estat prorrogat per dos anys més.

Durant el 2004 es va fer un total de 5.035 recollides, que van representar 1.230 t de paper recollit selectivament que va ser destinat a la seva valorització.

Gestió dels residus d’envasos

Convenis amb els sistemes integrats de gestió ECOEMBES i ECOVIDRIOL’any 2004 ha estat l’any de la renovació dels convenis de sistemes integrats de gestió d’envasos a Catalunya amb ECOEMBES i ECOVIDRIO.

Conveni amb ECOEMBESEl Conveni amb ECOEMBES es va signar el 4 de novembre de 2004. Les noves condicions econòmiques que incorpora el Conveni presenten les novetats següents:


El Conveni reconeix tots els sistemes de recollida i recuperació d’envasos, i preveu aportacions específiques per als sistemes de recollida porta a porta.

Les fórmules econòmiques per al pagament del paper i cartró i dels envasos lleugers representen una millora respecte a l’anterior conveni. Amb aquestes noves fórmules s’aconsegueix:— Consolidar un pagament fix que redueixi el risc econòmic per als ens locals.— Incorporar de manera diferenciada el pagament de les despeses indirectes o de gestió que han de suportar els ens locals.— Preveure el pagament d’imports diferents per a cada sistema de recollida (iglú, càrrega lateral i posterior).— Incorporar el concepte de transferència d’envasos lleugers per a aquells ens locals que realitzin aquesta operació. — Rebaixar la distància mínima a partir de la qual es pot rebre compensació per transport d’envasos lleugers, dels 50 km als 40 km.

Pel que fa a altres conceptes, les condicions econòmiques es mantenen de forma similar.

Conveni amb ECOVIDRIOEl nou Conveni d’ECOVIDRIO, signat el passat 5 de març de 2004, també incorpora algunes millores, sobretot de tipus econòmic.

Es mantenen les condicions econòmiques de l’any 2003 per a tota la vigència del Conveni, tant pel que fa a la recollida com al transport.

També es possibilita que l’ens local adherit i ECOVIDRIO acordin que sigui el sistema integrat de gestió l’encarregat de realitzar directament la recollida selectiva de vidre amb unes aportacions econòmiques en concepte de despeses de gestió i optimització del servei.

Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per a l’execució de la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos han d’elaborar un pla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar la generació d’aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i d’envàs, ja sigui industrial, comercial o domèstic.

Durant el 2004 es van presentar a l’Agència de Residus de Catalunya 30 plans empresarials de prevenció individuals corresponents al període 2004-2006, dels quals 18 han estat aprovats. Moltes d’aquestes empreses han rebut l’assessorament tècnic de l’Agència de Residus de Catalunya per a la implantació de mesures de reducció, ja siguin quantitatives com qualitatives, i per a la minimització de l’impacte ambiental dels residus d’envasos generats pels productes posats al mercat.

A més, també s’ha informat sobre la renovació de plans empresarials de prevenció que el 2004 havien finalitzat la seva vigència. En concret, s’han presentat 24 segons plans, dels quals s’han aprovat 15 per al període 2004-2006.

Implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasosLes empreses que comercialitzin els seus productes mitjançant envasos reutilitzables i vulguin acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

Durant l’any 2004 s’ha continuat promovent la implantació dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) en l’àmbit de les empreses que


INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA A 31 DE DESEMBRE

DE 2004

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


reutilitzen els seus envasos. Durant l’any 2004, 14 empreses han comunicat a l’Agència de Residus de Catalunya la implantació voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 37 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn que afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquest tipus d’envasos.

Visites d’inspecció a les empreses no adherides a un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) o a un sistema integrat de gestió (SIG)Els envasadors o bé els responsables de la posada al mercat de productes de consum domèstic han d’assumir la responsabilitat de la gestió correcta dels residus d’envasos que generaran aquests productes. La gestió s’ha de realitzar mitjançant els dos sistemes previstos per la Llei 11/1997: el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) o bé el sistema integrat de gestió (SIG).

Durant l’any 2004 l’Agència de Residus de Catalunya va requerir a les empreses que presumptament no complien la normativa que s’hi adaptessin. Com a conseqüència d’aquests requeriments, es van realitzar un total de 31 visites d’inspecció.

Gestió del retorn del cànon sobre deposició de residus als ens locals En data 1 de gener de 2004 va entrar en vigor la Llei 16/2003, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició dels residus.

La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus va determinar, en la sessió núm. 5 celebrada el 19 d’abril de 2004, la destinació que havien de rebre els fons econòmics provinents del cànon. En qualsevol cas, com a mínim un 50% s’havia de destinar a la valorització de la fracció orgànica, i la resta, a la recollida selectiva de la matèria orgànica, la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat, i també a promoure campanyes d’educació ambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos provinents de la recaptació del cànon són els ens locals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per a la prestació de serveis i per inversions resultants de la gestió de residus municipals. Aquests ens locals s’han de donar d’alta en un registre que actualment consta de 182 beneficiaris.

La distribució del retorn del cànon per al 2004, mitjançant el Fons de Gestió, es realitza directament als ens locals que així ho justifiquen pels següents conceptes i imports:— Tractament de la fracció orgànica de residus municipals recollida selectivament: 32,50 1/t.— Recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals: 11,20 1/t— Recollida de paper i cartró en àrees d’aportació i deixalleries: 27 1/t.— Recollida selectiva de residus en deixalleria: 0,50 1/habitant servit.— Tractaments de reducció de la quantitat o millora de la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat: 1,60 1/t.

Els imports indicats es poden veure modificats per uns coeficients de correcció en funció de la qualitat de la fracció orgànica i de la tipologia de població.

El termini per presentar la justificació de retorn del cànon corresponent a un trimestre computa com a màxim al llarg del trimestre següent, i l’Agència de Residus abona el retorn corresponent al trimestre justificat en els 30 dies naturals després que hagi transcorregut el termini de justificació. Així, per al 2004 s’han fet efectius els pagaments següents, desglossats per conceptes i trimestres:


TAULA RESUM DE PAGAMENTS DEL RETORN DEL CÀNON*

TRIMESTRE TRACT. FORM (1) RECOLLIDA DE PAPER / CARTRÓ (1) DEIXALLERIA (1) REDUCCIÓ DEL TOTAL (1)

LA FORM (1) REBUIG (1)

Primer 1.250.805,76 479.293,60 1.115.032,27 901.743,22 93.289,17 3.840.164,02

Segon 1.418.380,67 547.957,94 1.138.775,79 843.935,38 58.475,08 4.007.524,86

Tercer 1.436.672,58 563.345,48 1.296.030,52 909.822,29 47.524,13 4.253.395,00

Quart Tancament en tràmit

Total 4.105.859,01 1.590.597,02 3.549.838,58 2.655.500,89 199.288,38 12.101.083,88

* Dades provisionals de tancament de l’any 2004, que poden ser modificables a l’alça en funció de les sol·licituds complementàries realitzades pels ens locals.

Actuacions en l’àmbit del Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (2001-2006)

El 28 de juny de 2001, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya va aprovar el Programa de gestió dels residus de la construcció a Catalunya 2001-2006 (PROGROC), que és l’instrument de planificació i ordenació territorial, econòmica i mediambiental de les infraestructures i de les activitats dedicades a la gestió dels residus de la construcció.

Els objectius generals del Programa tendeixen a assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, internalitzant en el projecte els costos de la construcció, l’enderroc i la rehabilitació de manera sostenible.

Les inversions s’assoleixen essencialment a través de la iniciativa privada, i la inversió pública es destina especialment a l’assoliment dels objectius i a donar servei a tot el territori. La inversió total prevista en el Programa per al període 2001-2006 és de 25,42 M1.

Aquests objectius s’han d’assolir mitjançant una sèrie d’actuacions que s’han agrupat en sis grans eixos:— Prevenció— Valorització— Disposició del rebuig en dipòsits controlats— Desplegament del model de gestió— Criteris per al desplegament de les infraestructures— Activitats de divulgació i formació

D’altra banda, durant l’any 2004 l’Agència de Residus de Catalunya ha iniciat la revisió del Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya per al període 2004-2006.

Instal·lacions de gestió de residus de la construccióDurant l’any 2004 l’Agència de Residus de Catalunya ha informat favorablement els següents dipòsits controlats: Jorba (Anoia), Albons (Baix Empordà) i Gandesa (Terra Alta).

Quant a les plantes de reciclatge de runes, s’han informat favorablement les plantes de: Manresa (Bages), el Far d’Empordà (Alt Empordà), Artesa de Segre (Noguera) i Ulldecona (Montsià).

Pel que fa a plantes de triatge i transferència de runes, s’han informat favorablement les següents: Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) i Tarragona (Tarragonès).

A més, durant l’any 2004 han estat inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya els dipòsits controlats de runes de Seva (Osona) i Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la correcta gestió dels residus de la construcció és el següent:


ESTAT DIPÒSITS CONTROLATS PLANTES DE TRANSVASAMENT PLANTES DE RECICLATGE

En funcionament 42 7 9

D’altra banda, durant l’any 2004 els dipòsits controlats de terres i runes del Papiol (Baix Llobregat), Albatàrrec (Segrià) i Reus (Baix Camp) han assolit la seva capacitat màxima de disposició autoritzada, per la qual cosa s’ha procedit a clausurar-los.

El total de tones gestionades durant l’any 2004 va ser de 6.671.139 tones.

Clausura d’antics abocadors municipals fora d’ús i d’abocadors municipals de residus de la construcció fora d’úsL’any 2004 s’ha actuat en 13 municipis clausurant i netejant 27 punts incontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocament incontrolat). Aquestes actuacions s’han realitzat mitjançant una subvenció total atorgada de 587.116,26 1, import subvencionat íntegrament per l’Agència de Residus de Catalunya.

Els abocadors clausurats són els següents: el Pla de Santa Maria i Vila-rodona (Alt Camp); Cadaqués (Alt Empordà); Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Palamós i Torroella de Montgrí (Baix Empordà); Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà); Llagostera (Gironès); Muntanyola (Osona); Cornudella de Montsant i Falset (Priorat); Flix i Móra la Nova (Ribera d’Ebre); Castellar del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental).

Pel que fa a subvencions de naturalesa monetària, durant l’any 2004 s’ha informat favorablement el pagament de les obres de clausura realitzades al dipòsit del Garraf (EMSHTR), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Rubí (Vallès Occidental), Bellvei (Baix Penedès), la Selva del Camp (Baix Camp), Santa Coloma de Farners (Selva) i Roses (Alt Empordà). L’import total de la despesa assumida per l’Agència de Residus és de 1.648.205,73 1.

Redacció de projectes i contractació d’obresDurant l’any 2004 s’han redactat els projectes de clausura dels abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús subvencionats en la segona resolució de la convocatòria de 2003. Els abocadors en qüestió són els de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Montoliu de Segarra (Segarra), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Sant Pere Sallavinera (Anoia) i Fortià (Alt Empordà).

S’ha procedit a la licitació de les obres de clausura dels abocadors subvencionats en la convocatòria de 2003 per un import total de 391.321,75 1.

Els abocadors que es clausuraran són: Avinyó (Bages), Camprodon (Ripollès), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Masquefa (Anoia), CC la Noguera, Manlleu (Osona), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Montoliu de Segarra (Segarra), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Sant Pere Sallavinera (Anoia) i Fortià (Alt Empordà).

Convocatòria de subvencions 2004 per a clausuresDurant l’any 2004 s’han atorgat 2.800.000 1 per a la clausura d’abocadors municipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús corresponents als municipis de Subirats (Alt Penedès), Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), CC Garrigues, Masquefa (Anoia), Talamanca (Bages), Roda de Ter (Osona), Sabadell (Vallès Occidental), CC Baix Llobregat, Arbúcies (Selva), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Calonge (Baix Empordà), el Vilosell (Garrigues), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Cardedeu (Vallès Oriental),


INSTAL·LACIONS AUTORITZADES EN SERVEI A CATALUNYA PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A 31 DE DESEMBRE DE 2004

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


el Pla de Santa Maria (Alt Camp), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Cassà de la Selva (Gironès), la Roca del Vallès (Vallès Oriental), Vilafant (Alt Empordà), Riudaura (Garrotxa), Vilajuïga (Alt Empordà), Alguaire (Segrià), Cercs (Berguedà), CC Tarragonès, Torrelles de Foix (Alt Penedès), CC Alt Empordà, CC Pallars Jussà, Sudanell (Segrià), Benissanet (Ribera d’Ebre), Xerta (Baix Ebre), Ascó (Ribera d’Ebre), Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), Torrefarrera (Segrià), Tàrrega (Urgell), Albesa (Noguera), CGRM del Montsià, Almacelles (Segrià), CC Baix Camp, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), Prat de Comte (Terra Alta), Vilanova i la Geltrú (Garraf), CC Osona i Puiggròs (Garrigues).

Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden realitzar durant els anys 2004, 2005 i 2006.

Seguiment de les inspeccions a dipòsits controlats de runesDurant l’any 2004 l’Agència de Residus de Catalunya ha continuat les inspeccions als dipòsits controlats de runes.

Aquesta tasca ha suposat més de 50 visites mensuals i el mostreig i l’analítica anual de les arquetes de control en les quals s’ha trobat líquid.

Actuacions en l’àmbit de les dejeccions ramaderes

L’Agència de Residus de Catalunya ha continuat desenvolupant, durant l’any 2004, una sèrie d’actuacions iniciades en anys anteriors adreçades a establir un model de gestió sostenible del sector ramader. Per dur a terme aquestes actuacions s’han signat 4 convenis de col·laboració:— Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal de la Garrotxa per a la cooperació i l’encomanda de gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus susceptibles d’aplicar-se al sòl en profit de l’agricultura.— Conveni de col·laboració entre l’ARC i el Consell Comarcal d’Osona per a la cooperació i l’encomanda de gestió d’actuacions d’inspecció d’activitats productores i gestores de residus susceptibles d’aplicar-se al sòl en profit de l’agricultura.— Conveni de col·laboració entre l’ARC i la Universitat de Vic per a l’ampliació de l’Estudi sobre tecnologies de tractament de les dejeccions ramaderes aplicables a Catalunya l’any 2004.— Conveni de col·laboració entre l’ARC i la Unió de Pagesos de Catalunya per a l’actuació del Mapa base de capacitat de recepció de matèria orgànica secundària per part del sector agrari a Catalunya i la realització del balanç.

Nou model de gestió de la fertilització orgànica i mineral, en una agricultura i ramaderia sosteniblesA l’abril de 2004, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i el de Medi Ambient i Habitatge han elaborat una proposta conjunta en referència a un nou model de gestió de la fertilització orgànica i mineral en una agricultura sostenible, com a instrument de coordinació de l’acció duta a terme pels diferents departaments implicats amb l’objectiu de donar suport a l’adaptació del sector ramader de Catalunya a un model viable de desenvolupament sostenible.

En relació amb el Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, la Secció d’Avaluació de Recursos Agraris del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca ha tramès a l’ARC al voltant de 340 plans de gestió de les dejeccions ramaderes durant l’any 2004, 260 plans dels quals s’han analitzat, avaluat i efectuat els corresponents informes tècnics dins del mateix any 2004.

En el decurs del 2004 s’ha elaborat, confeccionat i finalitzat el document didàctic Guia de tractaments de les dejeccions ramaderes i rendiments experimentals. Aquest document s’ha publicat a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya.


INSTAL·LACIONS PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS RAMADERS EN FUNCIONAMENT I EN CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA A 31 DE DESEMBRE DE 2004

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


Convocatòria d’ajuts per a l’elaboració de plans de gestió de dejeccions ramaderes Tant en la convocatòria d’ajuts per a l’elaboració de plans de gestió de dejeccions ramaderes de l’any 2002 com en la del 2003, el Departament de Gestió de Matèria Orgànica ha efectuat durant tot el 2004 la corresponent avaluació de la documentació presentada pels beneficiaris d’aquest ajut, i ha efectuat al voltant de 1.100 informes favorables per fer efectius els pagaments corresponents atorgats.

Convocatòria d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccions Seguint la línia d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes de l’any 2003, dins de l’any 2004 s’han realitzat un total d’11 visites i els informes corresponents de pagament.

Durant el mes d’abril de 2004 es va publicar al DOGC la Resolució MAH/1874/2004, de 14 de juny, per la qual es fan públiques les bases sobre la línia d’ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de dejeccions.

En data 29 de desembre de 2004, l’ARC va emetre la resolució d’atorgament dels ajuts per al finançament de les infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, amb un atorgament total de 144 sol·licituds, 50 de les quals corresponen a sol·licituds de la convocatòria de l’any 2003 que han concorregut a la convocatòria de l’any 2004. Tal com preveia l’Ordre d’ajuts, alguns dels sol·licitants han actuat en nom i representació d‘altres, fet que ha suposat que les 144 sol·licituds corresponguin a 163 beneficiaris amb un import total atorgat de 1.420.430,441.

Instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderesA finals de l’any 2004 el desplegament de la implantació d’instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderes, pel que fa referència a basses col·lectives i plantes de tractament, és el següent:

TIPUS D’INSTAL·LACIÓ ESTAT NOMBRE

Basses de purins col·lectives En funcionament 11

Plantes de compostatge per als fems En funcionament 13

Plantes de tractament de purins En funcionament 5

Total 29

Actuacions en l’àmbit de l’assessorament jurídic

L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una Assessoria Jurídica que realitza una important tasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a petició d’empreses i de la ciutadania en general.

Té encomanada la tasca de tramitar expedients sancionadors per infraccions de la normativa vigent en matèria de residus i realitzar els requeriments que siguin pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus. Així mateix, tramita els expedients d’autorització de transportistes de residus, els expedients de declaració de subproducte, els expedients de subvencions directes, l’acreditació de laboratoris i l’anul·lació de fitxes d’acceptació.

L’Assessoria Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya intervé activament en l’elaboració dels convenis signats per l’Agència mateixa i en l’àmbit de la contractació administrativa.


El suport i l’assessorament jurídic que presta l’Agència de Residus de Catalunya abasta també l’elaboració d’esborranys de normativa en matèria de residus.

Autoritzacions de transportistes de residusDurant l’any 2004 s’han tramitat 728 resolucions d’autorització, 27 resolucions de caducitat i 324 resolucions de modificació.

Convenis de col·laboracióUna part molt important de l’activitat de l’Agència de Residus de Catalunya són els convenis de col·laboració amb diversos agents públics i privats. Durant l’any 2004 s’han signat 28 convenis.

Subvencions

Subvencions directesDurant l’any 2004 s’han atorgat mitjançant resolució 15 subvencions directes.

Altres subvencionsDurant aquest període s’han adjudicat subvencions per a ajuts de diferents tipus: d’implantació de deixalleries, foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica, ajuts per a projectes de minimització de residus, per a assessorament tècnic pel que fa a les dejeccions ramaderes, per a la construcció d’infraestructures per gestionar correctament les dejeccions ramaderes, clausura d’abocadors i també per a entitats sense ànim de lucre domiciliades a Catalunya que treballin per a la inserció sociolaboral.

Autorització de gestorsRespecte als gestors de residus de Catalunya autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb el règim jurídic anterior a l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, durant l’any 2004 s’han anat resolent les sol·licituds de pròrroga.

Durant l’any 2004 s’ha emès informe sobre la pròrroga d’autorització a 27 empreses.

Totes les activitats de gestors autoritzades d’acord amb el règim jurídic establert a la Llei 3/1998 s’inscriuen al Registre de Gestors de Residus de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Decret 115/1994, de 6 d’abril.

Expedients sancionadorsDurant l’any 2004 s’han iniciat un total de 277 expedients sancionadors per una incorrecta gestió dels residus, i se n’han resolt un total de 243.

Autoritzacions d’emmagatzematge de residus perillosos superior a 6 mesosS’han autoritzat un total de 60 resolucions.

Actuacions en l’àmbit de la informació

Sol·licitud d’informació Durant l’any 2004 s’han atès un total de 23.239 sol·licituds d’informació per via telefònica, més de 2.919 consultes escrites (entre el correu electrònic i el convencional) i 408 visites relacionades amb els procediments administratius, i la gestió i el tractament tant de residus industrials com municipals.

També cal destacar les visites al web de l’Agència de Residus de Catalunya, que han estat durant l’any 2004 de 281.862. Això representa una mitjana de 963 visites diàries.

ComunicacióDurant l’any 2004 s’han continuat fomentant actuacions i campanyes de sensibilització per a la correcta gestió dels residus de Catalunya.


A través de la campanya publicitària adreçada a tot el territori català El teu petit gest pot canviar el món, ha continuat la línia de reforçar la conscienciació ciutadana sobre la importància que té la col·laboració en la recollida selectiva. La campanya ha estat present, a principis d’any, a la televisió, la premsa i la ràdio.

S’han continuat impulsant i assessorant campanyes locals de recollida selectiva d’envasos entre els ens locals adherits als convenis d’ECOEMBES i ECOVIDRIO.

Pel que fa a les campanyes d’implantació, ampliació i reforç de la recollida selectiva de les deixalles orgàniques, l’Agència de Residus de Catalunya ha continuat finançant i assessorant els ens locals. L’any 2004 s’ha atorgat una subvenció en concepte de campanyes de comunicació per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica a un total de 88 ens locals per un import de 2.025.974 1. Tanmateix, s’ha atorgat una subvenció a 15 entitats per a iniciatives en matèria de residus a entitats sense ànim de lucre que treballin per a la inserció social, per un import de 300.000 1.

El 26 d’octubre es va presentar en una roda de premsa la nova campanya per al foment de la recollida selectiva dels medicaments i dels seus envasos amb l’eslògan “Cuida’t la salut. Cuida la natura”. L’acte va ser organitzat pel Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector farmacèutic (SIGRE) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

S’ha repetit un any més l’atorgament de premis de Recollida Selectiva i Reducció de Residus 2003 per donar reconeixement als ens locals, els establiments comercials de distribució i de serveis i també a les entitats de servei públic i les entitats cíviques que s’han distingit en la correcta gestió dels residus i, en especial, a les actuacions de valorització i minimització d’aquests. S’han atorgat premis als municipis que recuperen més residus per habitant, que apliquen la recollida selectiva de la brossa orgànica a tot el municipi, i als millors percentatges de recollida selectiva de la brossa orgànica per habitant. Als establiments comercials de distribució i de servei se’ls ha premiat pels resultats de recuperació de residus propis, així com per les actuacions que han contribuït a la reducció, i també l’han promoguda, dels residus i la comercialització de productes de consum més respectuosos amb el medi ambient.

L’any 2004 l’Agència de Residus de Catalunya ha promogut noves exposicions i materials de divulgació per cedir en préstec als ens locals. Durant aquest any l’Inflable ha realitzat més de 100 sortides per participar a diferents esdeveniments del territori català.

Durant aquest any l’exposició de lletres gegants Orgànica ha participat en diferents trobades i activitats de caràcter local emmarcades en les campanyes d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica, així com en altres tipus d’espais amb una elevada afluència de públic, com és l’aeroport de Barcelona.

També s’ha fet una nova adjudicació d’una exposició itinerant sobre la prevenció de residus i els models de gestió de la recollida selectiva.

S’ha seguit participant i exposant en fires entre les quals cal destacar: la Fira Mediterrània a Tarragona, la Fira Multisectorial a Constantí, la Fira Ecoviure de Manresa, la Fira d’Olot, la Festa del Club Super3 de Televisió de Catalunya, l’Aeroport de Barcelona, el Port de Barcelona, el Saló de la Infància i la Joventut, i la Fira Biocultura a Barcelona.

Altres actuacions realitzades han estat la tramesa del joc educatiu Entorn-net a totes les escoles i entitats educatives de Catalunya i la continuïtat del programa de visites als serveis públics de tractament de residus adreçat també als escolars.

Mitjançant convenis de col·laboració, s’ha treballat amb l’associació AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), la FECAC (Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) en l’ambientalització de la Feria de Abril, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya en l’àmbit de la divulgació de normativa específica sobre residus.


Dins del marc de l’educació ambiental a Catalunya, s’ha iniciat, a través de l’empresa de serveis ambientals LA VOLA, un estudi per definir les activitats educatives en temàtica de residus.

Durant el 2004 s’han rebut visites de delegacions estrangeres, el Japó i el Marroc, per compartir experiències en matèria de gestió de residus.

Sistemes d’informacióPel que fa als sistemes d’informació de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), durant l’any 2004 es poden destacar les actuacions següents:— Amb la finalitat de millorar l’eficiència en les tasques de desenvolupament, les proves i el testatge dels diferents projectes que es realitzen a l’ARC, s’ha substituït el servidor de desenvolupament per un de prestacions més elevades. — S’ha procedit a la renovació tecnològica de tot el parc microinformàtic, i s’ha actualitzat el paquet d’ofimàtica Office 2003, així com el sistema operatiu (Windows XP Professional).— S’ha elaborat el Pla director del Departament de Sistemes d’Informació de l’ARC 2005-2007 a partir de la missió i de les línies estratègiques definits en el context de les necessitats i els requeriments de l’ARC. En aquest Pla director, i per a aquests tres anys, s’identifiquen i es prioritzen els diferents projectes operatius en funció de les línies estratègiques d’actuació. — S’ha posat en producció la primera versió de la Intranet de l’ARC, enfocada en l’entorn de Recursos Humans. — Respecte als serveis web, cal destacar la implantació de la Guia dels tractaments de les dejeccions ramaderes en tecnologia Flash, així com la realització d’un concurs públic per a l’adequació del web de l’ARC a un sistema de presentació multilingüe (català/castellà/anglès). — Pel que fa al sistema de telecomunicacions, s’ha millorat la qualitat del servei, en especial pel que fa a la connectivitat en l’accés a les aplicacions corporatives des de les delegacions territorials i el laboratori de l’ARC, amb la implantació de la tecnologia CITRIX. — S’ha creat una nova aplicació per al Registre d’entrades i sortides, de manera que s’ha integrat amb el Sistema de Registre Corporatiu de la Generalitat (s@rcat).— S’ha consolidat el sistema documental de residus (SDR), una extranet implantada per optimitzar els procediments entre els diferents agents involucrats en la gestió de residus, mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies. Dins d’aquest entorn, per a l’any 2004 cal destacar les actuacions següents:

• La creació d’una infraestructura tecnològica per a la generació de forma dinàmica de documents en format d’impressió PDF (documents, certificats, correspondència), que millora la flexibilitat, la facilitat de manteniment, el rendiment i la seguretat (encriptació) d’aquest sistema.

• La implantació dels mòduls de gestió de l’autoliquidació i del retorn del cànon sobre la deposició de residus.

— S’ha elaborat la vuitena versió del Programa d’ajuda per a la realització de la Declaració anual de residus industrials (PADRI’04). — En l’apartat d’aplicacions corporatives de l’Agència, es poden destacar les actuacions següents:

• S’ha consolidat el Sistema de Gestió Administrativa (SGA). Dins d’aquest entorn s’ha implantat un manual d’usuari, s’han desenvolupat nous reports i llistats (llibre d’IVA, llistats de tancament...) i s’han reestructurat els mòduls de Gestió Pressupostària i de la Gestió de Tancament i Obertura comptable d’exercici.

• S’han millorat l’abast i les funcionalitats del sistema de gestió del cicle d’ingressos (SGCI) integrant-lo amb el SDR.

• Dins de l’aplicatiu de gestió de residus municipals s’ha reestructurat el sistema de presentació telemàtica dels resums anuals de les instal·lacions.


• S’han ampliat les funcionalitats de l’aplicatiu de tramitació de les autoritzacions i llicències ambientals per al vector residus (gestió d’estats, integració amb d’altres programes, informes automatitzats, consulta de documents digitals...).

• Mitjançant la realització d’una consultoria externa s’ha definit i planificat l’estratègia de gestió documental que cal implantar a l’ARC. Amb la definició d’aquesta estratègia es proporcionen les directrius d’acció tecnològiques i funcionals en l’àmbit de la gestió documental i de continguts empresarials que permetran la millora de la qualitat del servei i de la productivitat a l’empresa.

2.8 Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient

266 2. ACTIVITATS — 2.8. CENTRE PER A L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT

El Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA) és l’eina del Departament de Medi Ambient i Habitatge que promou l’adopció de pràctiques i tecnologies que condueixen a la reducció en origen dels residus i emissions contaminants que puguin generar les indústries catalanes en els seus processos productius.

Va iniciar les seves activitats l’1 de juliol de 1994, integrat en la Junta de Residus i sota la denominació de Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta (CIPN); la seva creació va ser conseqüència de les accions previstes dins el Programa de gestió de residus especials a Catalunya (1994-2000).

Per Acord de Govern de la Generalitat de 30 de juliol de 1998, es va constituir com a societat anònima denominada Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta, SA, per impulsar els avantatges de la Producció Neta, que permet integrar el medi ambient en la gestió global de l’empresa i garanteix una competitivitat empresarial en un marc de sostenibilitat mediambiental.

Finalment, es va considerar oportú canviar la seva denominació per l’actual. A partir de l’Acord de Govern de la Generalitat de 26 de juny de 2000 passa a anomenar-se Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMA), ja que, en l’actualitat, els serveis que ofereix no només estan lligats a l’impuls de la Producció més Neta, sinó també adreçats a actuar com a interfície en les relacions entre els diferents sectors empresarials i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Objecte social — Atendre i vehicular les consultes i les consideracions de les empreses i dels sectors empresarials respecte de les polítiques de millora de la protecció del medi ambient.— Assessorar i donar suport a les empreses, especialment:

a) En l’elaboració d’estratègies integrades de prevenció de la contaminació als processos i productes i en l’adopció de pràctiques, tècniques i tecnologies que permetin una reducció efectiva de les seves emissions contaminants, mitjançant diagnòstics, projectes, participació en grups de treball, projectes-demostració i desenvolupament de recerca aplicada, i la promoció de la subscripció de convenis i acords voluntaris en l’àmbit de la millora ambiental.

b) En la introducció de millores destinades a l’ecoeficiència, la implantació de normes de certificació ambiental i l’obtenció de distintius de qualitat ambiental.

c) En la formació i capacitació de personal en coneixements de gestió ambiental, sobretot en les Bones Pràctiques.

— Promoure el desenvolupament del sector de béns i serveis ambientals.— Atendre encàrrecs d’institucions i establir acords amb aquestes i amb organismes internacionals o institucions de països tercers, en l’àmbit de les finalitats pròpies de la societat.— Organitzar activitats de formació i difusió com ara conferències, jornades i congressos relatius a la gestió ambiental de les empreses, i també elaborar informes i estudis, i participar en grups de treball i reunions d’experts per a l’estudi de temes relacionats amb les finalitats pròpies de la societat.

Òrgans de govern La Junta General de socis del CEMA, societat anònima unipersonal, es compon d’un únic soci, la Generalitat de Catalunya, representada per la Sra. Immaculada Turu i Santigosa, directora general de Patrimoni del Departament d’Economia i Finances.

El Consell d’Administració del CEMA està format pels membres següents:

Presidenta Sra. Genoveva Català i Bosch Secretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge


Vicepresident Sr. Jordi Cañas i Sala Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Vocals Sra. Immaculada Turu i Santigosa Directora general de Patrimoni del Departament d’Economia i Finances

Sr. Manuel Hernández i Carreras Gerent de l’Agència de Residus de Catalunya Sra. Isolda Lechuga i Ferrer Cap de la Divisió de Recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua

Sra. Maria Comellas i Doñate Directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Josep Isern i Sitjà Director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament de Treball i Indústria

Sr. Joan Roca i Acín Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del Departament de Presidència

Sr. Armand Vilaplana i Masnou Conseller delegat i gerent del Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA

Secretària no vocal Sra. Catalina Cerdà i Pons Advocada en cap del Departament de Medi Ambient

i Habitatge


Activitats

Difusió Amb l’objectiu d’impulsar i difondre el concepte d’ecoeficiència, la integració de la variable ambiental en la gestió empresarial i les eines que es posen a l’abast de les empreses en aquest sentit, el CEMA va organitzar, durant l’any 2004, 17 cursos i seminaris adreçats principalment a empreses i professionals i va col·laborar en 10 cursos o seminaris organitzats per altres institucions i organismes.

Ha continuat la Col·lecció sobre Prevenció de la Contaminació al llarg de l’any 2004, que pretén facilitar la tasca de les empreses interessades a millorar la seva gestió ambiental agrupant publicacions de diferents unitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge en un únic document. En concret, al llarg del 2004 s’ha fet una reedició del manual núm. 18: Prevenció de la contaminació a la indústria càrnia, i s’ha publicat el núm. 21 de la col·lecció: Manual d’aspectes econòmics del pas de la PIME a la PIME sostenible.

Eines per a les empreses

Diagnosi ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM)Una DAOM és l’avaluació d’una activitat industrial per detectar possibles oportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació, i per proporcionar a l’empresa les dades suficients perquè pugui orientar la seva estratègia empresarial cap a pràctiques i tecnologies més ecoeficients que siguin tècnicament i econòmicament viables.

Durant el 2004 s’han dut a terme 19 DAOM en diferents sectors empresarials, principalment industrials.

Si s’agrupen per sectors, s’obté el següent:

Grup de TreballEl Grup de Treball és una eina destinada a l’estudi de les alternatives de prevenció i reducció en origen de la contaminació per aplicar a un sector industrial o a una àrea geogràfica. Es basa en la mateixa metodologia que la DAOM i consta de les etapes següents:— La realització d’una DAOM individual a cada una de les empreses participants.— La celebració de reunions periòdiques monogràfiques sobre temes específics de prevenció i reducció en origen de la contaminació, que siguin d’interès per al sector o l’àrea geogràfica objecte del Grup de Treball.— L’elaboració d’un informe final que reculli les conclusions de les reunions monogràfiques i de les alternatives de reducció de la contaminació identificades.

DAOM REALITZATS PER SECTORS

27 %QUÍMIC

5 %ARTS GRÀFIQUES

21 %ALIMENTARI

16 %AUXILIAR DE L’AUTOMÒBIL

5 %PLÀSTIC

16 %METAL·LÚRGIC

5 %ALTRES5 %

TRACTAMENT DE SUPERFÍCIES


El Grup de Treball és format per:— Diferents empreses d’un mateix sector o subsector industrial o una àrea geogràfica concreta.— Un/a expert/a que elabora les DAOM, coordina les reunions de treball i redacta l’informe final.— Una associació empresarial, gremi o agrupació local que dóna suport logístic al projecte i a la qual estan lligades les empreses participants.

Diagnosi ambiental de polígons industrialsDurant l’any 2004 s’ha iniciat la realització d’una prova pilot de diagnosi ambiental de polígons industrials a la comarca d’Osona. La diagnosi ambiental de polígons industrials és una nova eina que té com a objectiu la identificació d’oportunitats de millora ambiental dels polígons industrials, sobre la base de la informació aportada per les empreses industrials del polígon.

Aquestes oportunitats de millora i les alternatives que se’n deriven s’analitzen des d’un punt de vista ambiental, tècnic i econòmic, per tal de definir aquelles propostes més interessants per a la seva implantació. Les alternatives han de prioritzar la prevenció i reducció en origen de la contaminació, però poden abastar, igualment, altres formes de gestió ambiental que tinguin com a objectiu una millora del comportament ambiental de l’empresa.

Suport econòmic a l’empresa

Sol·licituds de subvenció de minimització de residus industrialsDins la línia d’ajuts de l’Agència de Residus de Catalunya, definida a la Resolució de 20 de febrer de 2001 (DOGC núm. 3.364, de 6.4.2001), i en coordinació amb aquesta, s’ha realitzat durant l’any 2004 la revisió tècnica de 101 sol·licituds.

Sol·licituds de deducció fiscal per a inversions destinades a la protecció del medi ambientEl CEMA col·labora amb la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’àmbit de l’aplicació del Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, pel qual es regula la deducció d’inversions destinades a la protecció del medi ambient.

Al llarg de l’any 2004, el CEMA ha emès informe tècnic sobre 3 sol·licituds de conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge a fi d’establir si les actuacions són susceptibles d’acollir-se a aquestes deduccions, i ha emès dictamen tècnic sobre 103 sol·licituds de certificat de convalidació d’inversions destinades a la protecció del medi ambient. Igualment, ha emès un informe tècnic previ a la sol·licitud de l’esmentat certificat sobre 3 sol·licituds presentades. Finalment, s’han elaborat informes tècnics sobre recursos d’alçada interposats per 3 empreses. Els dictàmens emesos pel CEMA corresponen a actuacions que són susceptibles de tenir com a objectiu la prevenció en origen de la contaminació.

Altres activitats Programa de Bones Pràctiques Ambientals (PBPA)El CEMA ha col·laborat amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat en la continuació del programa, en diverses actuacions:— Finalització de la prova pilot del Programa dissenyat per a l’àrea d’administració i oficines.— Participació a la Jornada sobre Bones Pràctiques Ambientals als laboratoris adreçada a empreses i universitats.— Participació a una jornada formativa adreçada als empresaris i organitzada per l’Ajuntament de Polinyà.— Edició d’un CD amb maquetes de material de sensibilització sobre Bones Pràctiques ambientals a les empreses.

EstudisS’han elaborat els estudis següents:


— Prevenció de la contaminació en l’ús de dissolvents a la indústria.— Actualització i adaptació al format web d’una base de tecnologies, per als sectors de tractament de superfícies i metal·lúrgic.— Revisió tècnica d’estudis de minimització, segons el Reial decret 952/1997.— Pòster amb recomanacions de prevenció de la contaminació als tallers de vehicles.— Estudi sobre la recollida selectiva d’olis domèstics per transformar-los en subproductes industrials.— Guies catalanes sobre les millors tècniques disponibles, preparació de documents de base: adobament de la pell.

EcodissenyAmb la finalitat de poder oferir una nova eina a les empreses catalanes, el CEMA ha iniciat un projecte pilot sobre la metodologia de l’ecodisseny en col·laboració amb la CECOT i amb la participació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’ecodisseny consisteix a integrar els aspectes ambientals i a dissenyar els productes, considerant els impactes associats a tot el cicle de vida del producte, és a dir, des de la fabricació de les matèries primeres fins a l’eliminació del producte ja fora d’ús com a residu, passant pel procés de fabricació del producte, distribució i ús.

La prova pilot que finalitzarà el 2005 inclou:— L’ecodisseny de 6 envasos de les 6 empreses participants, en concret, l’anàlisi ambiental i les propostes de millores ambientals integrades en un nou disseny de l’envàs. — La formació del personal tècnic de les empreses per tal que puguin continuar aplicant aquesta metodologia en les seves pràctiques habituals de disseny de nous productes o d’innovació dels existents.— La difusió dels resultats obtinguts a la resta d’empreses de l’associació.— El cofinançament per part del CEMA de les despeses derivades de la col·laboració de l’equip d’experts.

Fitxes de Producció + NetaDurant l’any 2004 s’ha ampliat el ventall d’actuacions que poden publicar-se a través de la col·lecció de fitxes de Producció + Neta, ja que s’ha vist necessari incloure altres actuacions exemplars que estan duent a terme empreses catalanes i que fins ara no trobaven cabuda en la col·lecció. D’aquesta manera, s’han incorporat la valorització de materials, la valorització energètica, l’ecodisseny, la química verda, etc.

S’ha publicat, durant el 2004, un total de 12 fitxes de Producció + Neta.

AssessoramentEl CEMA desenvolupa tasques de suport a les altres unitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge pel que fa a la prevenció i reducció en origen de la contaminació, especialment a la introducció de conceptes d’ecoeficiència en les empreses. Aquest assessorament es fa extensiu a les empreses, de les quals durant l’any 2003 s’han atès unes 600 consultes, unes 350 de les quals han estat telefòniques i unes 250 mitjançant Internet.

ConvenisEl CEMA, en el desenvolupament del seu objecte social, ha col·laborat amb diversos centres d’innovació i desenvolupament tecnològic. Així, va participar juntament amb l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia en l’organització de la Sisena Conferència de Química Verda; i està portant a terme, en col·laboració amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB, un projecte d’ecodisseny al sector d’envasos.


Per tal de promoure el desenvolupament del sector de béns i serveis mediambientals, el CEMA ha col·laborat amb la Fundació Fòrum Ambiental en l’elaboració de l’Estudi directori de les empreses del sector mediambiental a Catalunya, 2004.

Ha col·laborat també en l’àmbit regional, i, sota la presidència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, va signar un conveni de col·laboració per a la millora ambiental i l’intercanvi de millors pràctiques amb la societat pública de gestió ambiental IHOBE, SA, del Govern Basc.

D’altra banda, amb ànim d’afavorir la implicació dels agents socials de Catalunya en l’adopció de mesures adreçades al desenvolupament sostenible, el CEMA ha signat un conveni de col·laboració amb la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

Per últim, el CEMA, actuant com a unitat transversal del Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha col·laborat amb el Servei Meteorològic de Catalunya en la creació, el desenvolupament i la presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya.


Activitats d’Àmbit Internacional

El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el Ministeri de Medi Ambient espanyol (MIMAM) tenen subscrit des de l’any 1995 un conveni de col·laboració per a la promoció de la prevenció de la contaminació entre les empreses espanyoles i mediterrànies mitjançant el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA).

Arran d’aquest Conveni, el CEMA va ser designat per les parts contractants del Conveni de Barcelona de 1996 com a Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN), i des d’aleshores és un dels sis centres d’Activitat Regional (CAR) del Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM), del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Objectius Al territori espanyol:— Donar suport tècnic al Ministeri de Medi Ambient espanyol i a les comunitats autònomes (CA) en la promoció dels instruments de prevenció de la contaminació i els convenis internacionals.A la Mediterrània, com a CAR/PN: — Participar en les activitats organitzades en el marc del PAM i col·laborar amb la Comissió Mediterrània de Desenvolupament Sostenible.— Coordinar una xarxa de punts focals nacionals (PFN) designats per cadascun dels països que formen part del PAM (20 països + UE).— Assessorar en temes de Producció més Neta i prevenció de la contaminació, i facilitar la transferència de tècniques i tecnologies en la Regió.— Promoure l’intercanvi de personal expert, l’establiment de projectes i les activitats de capacitació.— Difondre i publicar casos pràctics i exemples reals de prevenció de la contaminació duts a terme per les indústries mediterrànies.— Dur a terme i publicar estudis sobre temes i sectors d’interès per a la Regió relacionats amb la prevenció de la contaminació.

Activitats DifusióDins de les activitats de difusió de l’any 2004, el CAR/PN ha realitzat:— CPNews, núm. 16, 17 i 18 del butlletí amb notícies i informació sobre activitats de Producció + Neta desenvolupades en la regió Mediterrània.— MedClean: 12 nous exemplars, amb exemples pràctics de l’aplicació de la Producció + Neta a Catalunya, Egipte i Croàcia.— Quart exemplar del RAC/CP Annual Technical Publication - Mediterranean Entreprises and Sustainability.— Fulletó d’Aplicació de les Millors Tècniques Disponibles (MTD) a les indústries del Mediterrani.— Fulletó de Prevenció de la contaminació al sector dels serveis logístics. — Manual de Bones Pràctiques ambientals al sector dels serveis logístics.— Base de dades d’experts mediterranis.— Base de dades de tecnologies: sector de tractament de superfícies.— Pàgina web: actualització i manteniment.— Distribució dels materials i publicacions del CAR/PN.

ReunionsEl CAR/PN organitza, periòdicament, reunions i seminaris de formació, ja sigui amb els seus PFN o amb experts de la regió.

L’any 2004, el CAR/PN va organitzar 8 reunions i sessions de formació; cal destacar-ne el seminari avançat sobre la prevenció de la contaminació al sector de l’adobament de la pell (en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament), el Curs sobre la prevenció de la contaminació al sector d’escorxadors (realitzat a Sarajevo), el Seminari regional sobre la metodologia per aplicar millors tècniques disponibles, o els seminaris de formació sobre la metodologia de la diagnosi


ambiental d’oportunitats de minimització (DAOM) realitzats en diferents comunitats autònomes.

Estudis, guies i plansD’entre els estudis, cal destacar:— Adaptació del Mòdul d’introducció de la prevenció de la contaminació al currículum universitari. — Estratègies per implantar el concepte de sostenibilitat.— Alternatives de prevenció de la contaminació al sector metal·lúrgic a la regió mediterrània.— Alternatives de prevenció de la contaminació a la indústria del paper a la regió mediterrània.

D’entre els estudis realitzats com a unitat tècnica de recolzament al MIMAM, cal destacar:— Guia sobre les millors tècniques disponibles (MTD) a Espanya dels sectors:

• PVC• Química fina• Plats preparats• Tractament de superfícies per mètodes electroquímics.

— Traducció al castellà, maquetació i edició dels documents de referència (BREF) sobre les millors tècniques disponibles a:

• Indústria de paper i cartró• Escorxadors• Tractament d’aigües i gasos de la indústria química.

— Informe bianual sobre l’aplicació a Espanya del Conveni de Barcelona i dels seus protocols. — Estudi per a l’elaboració del pressupost de base (baseline budget) d’Espanya del Programa d’acció estratègic. — Informe de situació a Espanya dels inventaris de compostos orgànics persistents (COP). — Informe sobre l’ús de materials, processos i productes substituts dels que generen o alliberen compostos orgànics persistents (COP). — Informe sobre les MTD per a la reducció i/o eliminació dels compostos orgànics persistents (COP). — Estudi sobre Hot Spots/punts calents industrials i àrees sensibles en el Mediterrani. — Difusió i promoció de les activitats del CAR/PN.

Projectes— Capacitació en Producció + Neta a Bòsnia i Hercegovina. Projecte en el marc del programa europeu LIFE-Third countries, que té l’objectiu de crear un centre de Producció + Neta en el país i la capacitació de professionals mitjançant la transferència de coneixements, la informació i la formació. El CAR/PN hi participa com a centre expert donant suport i assistència tècnica.

2.9 Centre de la Propietat Forestal

276 2. ACTIVITATS — 2.9. CENTRE DE PROPIETAT FORESTAL

El Centre de la Propietat Forestal ha finalitzat el seu cinquè any de funcionament, des que es va aprovar la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal.

De les funcions que té encomanades el Centre de la Propietat Forestal, destaquen les següents:—Participar en l’elaboració de la planificació forestal, especialment en les superfícies forestals de titularitat privada.— Donar suport tècnic i econòmic per elaborar els instruments d’ordenació forestal, i vetllar perquè s’executin.— Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal en terrenys de titularitat privada.— Divulgar mètodes de silvicultura sostenible per produir i conservar els terrenys forestals i assessorar en l’aplicació pràctica dels coneixements tècnics forestals i en la redacció dels instruments d’ordenació forestals.— Aplicar els instruments de foment forestal, acordar l’atorgament dels ajuts i els incentius corresponents i fiscalitzar la destinació efectiva d’acord amb la finalitat prevista.— Administrar el Fons forestal dels boscos privats de Catalunya. — Informar i ésser escoltat en relació amb l’aprovació de qualsevol normativa i instrument de planejament o projecte que afecti superfícies forestals de titularitat privada.

El Centre de la Propietat Forestal és l’Administració competent en l’ordenació, el foment i el seguiment de la gestió dels terrenys forestals privats, en el marc del que disposa la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal. Per complir les funcions que té encomanades i assumir progressivament les seves competències, ha formulat per a l’any 2004 els objectius següents:— Ampliar el seguiment de l’aplicació dels PTGMF/PSGF a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.— Consolidar la figura del PSGF com a instrument d’ordenació forestal en finques forestals.— Redactar i difondre un glossari de termes vinculats a la gestió forestal. — Impulsar la generalització de la planificació forestal a tot el territori.— Donar suport a les activitats de gestió de biomassa per a la seva valorització energètica.— Implantar el Pla d’innovació i transferència de tecnologia.— Publicar unes instruccions relatives a la incorporació de criteris forestals en els plans d’ordenació urbanística municipal pel que fa a finques privades.— Aprovar el conveni col·lectiu del personal laboral del CPF.— Desplegar normativament la Llei del CPF.— Dotar el Fons Forestal dels Boscos Privats de Catalunya.— Ajuntar la informació de les bases de dades de cada àrea a fi de crear-ne una de sola consultable per tothom.— Reforçar el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) del CPF.

El Centre de la Propietat Forestal està governat per un Consell Rector, que n’és l’òrgan de direcció i control. La Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, preveu que el Consell Rector estigui format per 15 persones, de les quals 7 pertanyin a l’Administració de la Generalitat i 8 siguin representants del sector forestal privat, escollides entre propietaris forestals que disposin de PTGMF aprovats.

Actualment, i segons prescriu la disposició transitòria quarta de la Llei 7/1999, el Centre de la Propietat Forestal, fins que el Govern no convoqui eleccions, es

Naturalesa del Centre de la Propietat Forestal

Objectius per a l’any 2004

Òrgan de Govern: el Consell Rector

277 2. ACTIVITATS — 2.9. CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

governa per un Consell Rector provisional, la composició del qual, durant l’any 2004, ha estat la següent:

President Sr. Josep Maria de Ribot i Mundet

Vicepresident Sr. Josep Maria Casas i Clotet

Vocal Sr. Joan Botey i Serra

Sr. Miquel Corominas i Viñas

Sr. Joan Garolera i de Prades

Sra. Isabel Molina i de Ferrer

Representant del Departament d’Economia i Finances

Sra. Glòria Riera i Alemany (fins al 28 de juliol de 2004)

Sra. Immaculada Turu i Santigosa (a partir de 29 de juliol de 2004)

Representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Sr. Ignasi Rodríguez i Galindo

Secretari Sr. Xavier Mateu i Llevadot

Durant l’any 2004, el Consell Rector s’ha reunit 11 vegades i ha aprovat 308 PTGMF i 17 PSGF.

Per analitzar i debatre els temes tècnics que tracta el Consell Rector, aquest disposa d’una Comissió Tècnica Delegada. Les principals tasques que desenvolupa aquesta Comissió són:— Dur a terme la revisió tècnica i proposta de condicionants dels PTGMF/PSGF a aprovar, i de les modificacions associades als PTGMF i PSGF aprovats— Preparar propostes tècniques per abordar temes específics dins l’espai forestal privat (rompudes, incendis, camins, activitats extractives, etc.)— Avaluar i interpretar els diferents informes preceptius tramesos per altres administracions i que poden condicionar l’execució dels PTGMF i PSGF— Avaluar els informes tècnics dels plans especials dels EIN— Altres tasques que li pugui encomanar el Consell Rector.

La Comissió Tècnica Delegada es reuneix amb una periodicitat mensual, i els acords que es prenen es traslladen al Consell Rector del CPF per a la seva ratificació i aprovació, si escau.

L’Ordre de 28 de setembre de 1998, per la qual es fixen les instruccions generals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió i millora forestal, prescriu, en el capítol 3, que la Comissió Tècnica Delegada estigui integrada per 4 representants del Consell d’Administració, un representant de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, el director gerent i un secretari.


La Comissió Tècnica Delegada està composta per:

President del CPF Sr. Josep M. de Ribot i Mundet

Membre de la Comissió del CPF

Sr. Ramon Casamada i Faus

Vocal del Consell Rector del CPF

Sr. Joan Garolera i de Prades

Sra. Isabel Molinas i de Ferrer

Cap de Secció d’Ordenació de Producció Forestal del DMAH

Sr. Joaquim Rodríguez Medina Cap de l’Àrea Tècnica del CPF

Sra. Teresa Cervera Zaragoza

Secretari de la Comissió i responsable de Planificació Forestal del CPF

Sr. Ricard Farriol i Almirall

Membre de la Comissió i responsable de Gestió Forestal del CPF

Sr. Juan Luis Abián Perruca

En el decurs del darrer exercici, aquesta Comissió s’ha reunit 11 vegades i ha proposat d’aprovar 308 PTGMF i 17 PSGF nous, i de modificar 304 PTGMF ja aprovats.


Segons el Programa d’actuació per a l’any 2004 aprovat pel Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal, les activitats del CPF durant l’any 2004 s’estructuren en set línies d’actuació.

El Centre de la Propietat Forestal, des de l’any 2000, ha passat a tenir un pressupost que li ha permès funcionar com a empresa pública i complir les finalitats que li encomana la Llei de creació, i ha seguit encarregant anualment una auditoria.

En el decurs de l’any 2004, el cens de propietaris forestals s’ha incrementat en 263 noves altes i amb 20.172 noves ha forestals. S’ha depurat la base de membres, amb la qual cosa el nombre de propietaris inscrits al cens a 31 de desembre de 2004 és de 3.078, amb 411.736 ha forestals. El 31 de desembre de 2003 era de 2.887 propietaris, amb 391.564 ha forestals.

S’ha posat en pràctica el Pla d’innovació i transferència de tecnologia del Centre de la Propietat Forestal per acostar la recerca al sector forestal, analitzar i recollir les inquietuds i la problemàtica de la propietat, potenciar la investigació aplicada i difondre’n els resultats.

S’ha signat el I Conveni col·lectiu del personal laboral del CPF i s’ha iniciat la seva aplicació.

Amb la modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, es va crear el Pla simple de gestió i millora forestals com a nou instrument per a l’ordenació dels terrenys forestals amb una superfície inferior a 25 hectàrees.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut, l’aprovació, la revisió i el seguiment dels PTGMF i PSGF. S’han aprovat, també, les instruccions per aplicar aquesta normativa.

S’ha desenvolupat la versió 2.0 del programari Metabosc. Aquesta nova versió permet la redacció tant de PTGMF com de PSGF, i incorpora la possibilitat d’efectuar la gestió de finques, duplicar unitats d’actuació, personalitzar l’escriptura, guardar el document en format .pdf i introduir més d’una corba ideal per espècie, i també d’adaptar-lo a les noves versions del programari Miramon.

La digitalització dels PTGMF/PSGF, la realitzava el personal del CPF amb la finalitat d’obtenir a partir d’un SIG les dades necessàries per a l’anàlisi d’indicadors d’ordenació i gestió forestal, amb la delimitació de cada una de les finques forestals, després de la seva aprovació.

L’elevat nombre de plans tècnics de gestió i millora forestals (PTGMF) aprovats i en revisió, la recent aprovació del nou instrument d’ordenació, el pla simple de gestió forestal (PSGF), i la necessitat de delimitar, juntament amb els límits de les finques, les unitats d’actuació, els usos del sòl, els camins, els punts d’aigua i les transformacions d’acord amb un protocol de digitalització establert fan necessari externalitzar aquestes tasques.

Durant l’exercici, s’han aprovat 308 nous plans tècnics de gestió i millora forestals, que suposen 43.658 noves ha ordenades. L’any 2003 van ser 356 plans i 50.788 ha.

S’han aprovat 17 nous plans simples de gestió forestal, que suposen 250 noves ha ordenades.

D’ençà de l’any 1991 fins al 31 de desembre de 2004, s’ha aprovat un total de 2.268 PTGMF amb un total de 343.959 ha ordenades, i un total de 17 PSGF amb un total de 250 ha ordenades, el 22,8% de la superfície forestal privada de Catalunya.

Activitats

Serveis generals

Desplegament d’instruments normatius

Sistemes d’informació

Ordenació forestal


EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PTGMF APROVATS, I DE LA SUPERFÍCIE QUE ORDENEN (1991-2004)

ANY NOMBRE DE PTGMF PTGMF VIGENTS SUPERFÍCIE ORDENADA SUPERFÍCIE ORDENADA

(ha) (ha) VIGENT

1991 3 3 215,4 215,4

1992 8 11 1.061,2 1.276,6

1993 18 29 2.021,1 3.297,7

1994 39 68 4.592,5 7.890,2

1995 84 152 11.291,6 19.181,8

1996 165 317 23.969,6 43.151,4

1997 149 466 21.962,2 65.113,6

1998 258 724 42.035,9 107.149,5

1999 156 880 30.224,9 137.374,4

2000 169 1.049 28.541,1 165.915,5

2001 261 1.310 41.237,8 207.153,3

2002 371 1.681 54.782,2 261.720,1

2003 356 2.037 50.787,8 312.508,0

2004 308 2.268 43.658,5 343.959,0

S’ha donat suport tècnic i administratiu a l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal (ACCF) i a l’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT), que han aconseguit la certificació de 25.000 ha forestals sota els criteris PEFC en la seva modalitat regional.

SUPERFÍCIE FORESTAL PRIVADA ORDENADA A 31.12.2004

COMARCA SUPERFÍCIE PTGMF SUPERFÍCE PSGF SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE

FORESTAL APROVATS FORESTAL APROVATS FORESTAL FORESTAL

PRIVADA (ha) (NOMBRE) PRIVADA (NOMBRE) PRIVADA PRIVADA

ORDENADA (ha) ORDENADA ORDENADA

AMB PTGMF (ha) AMB PSGF (%)

Alt Camp 23.405 30 3.153 0 0 13,5

Alt Empordà 77.457 130 26.781 2 39 34,6

Alt Penedès 22.928 19 2.145 0 0 9,4

Alt Urgell 89.747 38 12.452 0 0 13,9

Alta Ribagorça 23.213 0 0 0 0 0,0

Anoia 45.542 67 6.954 0 0 15,3

Bages 87.774 249 38.895 0 0 44,3

Baix Camp 28.165 19 2.237 1 23 8,0

Baix Ebre 25.276 2 1.343 0 0 5,3

Baix Empordà 32.076 50 5.857 0 0 18,3

Baix Llobregat 19.722 22 2.713 1 8 13,8

Baix Penedès 9.752 3 102 0 0 1,1

Barcelonès 593 0 0 0 0 0,0

Berguedà 82.033 283 47.939 2 35 58,5

Cerdanya 21.885 4 1.186 0 0 5,4

Conca de Barberà 27.125 13 963 0 0 3,5

Garraf 12.117 0 0 0 0 0,0

Garrigues 30.617 4 289 0 0 0,9

Garrotxa 57.604 114 21.811 1 15 37,9

Gironès 32.491 58 6.867 0 0 21,1

Maresme 20.739 50 4.513 0 0 21,8

Montsià 15.023 2 966 0 0 6,4

Noguera 68.963 30 4.421 0 0 6,4


COMARCA SUPERFÍCIE PTGMF SUPERFÍCE PSGF SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE

FORESTAL APROVATS FORESTAL APROVATS FORESTAL FORESTAL

PRIVADA (ha) (NOMBRE) PRIVADA (NOMBRE) PRIVADA PRIVADA

ORDENADA (ha) ORDENADA ORDENADA

AMB PTGMF (ha) AMB PSGF (%)

Osona 86.143 273 39.444 2 20 45,8

Pallars Jussà 51.965 5 2.081 0 0 4,0

Pallars Sobirà 42.175 5 4.999 0 0 11,9

Pla de l’Estany 14.118 28 3.047 0 0 21,6

Pla d’Urgell 1.084 0 0 0 0 0,0

Priorat 28.205 10 1.267 0 0 4,5

Ribera d’Ebre 35.868 3 363 0 0 1,0

Ripollès 67.258 110 20.077 1 9 29,9

Segarra 23.196 29 3.141 0 0 13,5

Segrià 22.653 0 0 1 20 0,1

Selva 77.552 228 29.561 1 2 38,1

Solsonès 74.099 192 26.236 1 14 35,4

Tarragonès 10.269 3 241 0 0 2,3

Terra Alta 26.327 2 650 0 0 2,5

Urgell 7.315 0 0 0 0 0,0

Val d’Aran 3.003 0 0 0 0 0,0

Vallès Occidental 31.708 36 5.875 0 0 18,5

Vallès Oriental 55.573 157 15.389 4 65 27,8

Total 1.512.758 2.268 343.959 17 250 22,8

S’ha continuat aplicant el Programa de seguiment dels plans tècnics a les comarques del Berguedà, el Bages, Osona i la Selva, i s’ha ampliat a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. El Programa compta amb la total col·laboració de propietaris, agents rurals i tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge per assessorar els silvicultors i fer-ne un seguiment de proximitat de la realització dels treballs forestals previstos en els PTGMF o PSGF, a fi d’assolir la sostenibilitat en la gestió forestal.

Els serveis del CPF han tramitat la modificació de 304 PTGMF a efectes d’actualitzar-los i adaptar-los a les necessitats de gestió que no s’havien pogut preveure en el moment d‘aprovar-los. L’any 2003 es va tramitar la modificació de 485 PTGMF.

Gestió Forestal

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

PTGMF SUPERFÍCIE ORDENADA

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PLANS APROVATS I DE LA SUPERFÍCIE ORDENADA (ha)

Nom

bre

de

pla

ns

(vig

ents

)

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Sup

erfí

cie

ord

enad

a (h

a) (

vig

ent)

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0


També s’ha emès informe sobre 989 avisos de gestió dins de finques ordenades amb PTGMF, que comporten 2.679 actuacions forestals. L’any 2003 es van tramitar 1.195 avisos.

Durant els mesos d’estiu, s’han tramitat 78 expedients d’autorització especial per treballar en zones i èpoques d’alt risc d’incendis, cosa que comporta l’establiment de mesures rigoroses de seguretat contra incendis forestals. L’any 2003 es van tramitar 102 expedients.

S’han tramitat 93 avisos d’actuació corresponents a rompudes en terrenys forestals, que afecten un total de 257 ha. L’any 2003 es van tramitar un total de 98 avisos d’actuació de rompudes.

Ajuts per a inversions forestals: ajuts a la gestió forestal sostenibleEl Centre de la Propietat Forestal ha gestionat les submesures i1 (associacionisme de propietaris forestals) i i2 (ampliació, protecció i millora de la superfície forestal) per a finques de titularitat privada, corresponents a la mesura i (silvicultura) del Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR5).

S’han emès 881 certificacions corresponents a sol·licituds d’ajut a la gestió forestal sostenible, convocatòria 2003-2004 (Ordre de 14 de desembre de 2001, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts en l’àmbit del medi natural; Resolució MAB/3492/2002, per la qual es fa pública la convocatòria de concurs públic per a la concessió d’ajuts a la gestió forestal sostenible durant el període 2003-2004; Resolució MAB/1463/2003, d’ampliació de la dotació pressupostària corresponent a la convocatòria 2003-2004). Aquestes certificacions han comportat un pagament total de 7.811.527,25 1.

Ajuts a la redacció dels plans simples de gestió forestalS’han tramitat 192 sol·licituds l, acollides a la Resolució MAH/1835/2004, de 29 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions per a la redacció dels plans simples de gestió forestal (convocatòria de 2004). La dotació de la convocatòria ha estat de 120.000 1.

Ajuts a la redacció i revisió dels plans tècnics de gestió i millora forestalsS’ha publicat la Resolució MAH/3124/2004, de 15 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions per a la redacció i revisió dels plans tècnics de gestió i millora forestals (convocatòria 2004). S’han presentat 710 sol·licituds d’ajut, acollides a aquesta convocatòria.

Camins forestalsS’han tramitat 6 sol·licituds de préstec per al foment d‘infraestructures forestals.

Formació internaPel que fa a formació del personal, durant l’exercici de 2004, el personal tècnic del CPF ha assistit o participat en els cursos i les jornades tècniques següents:— Curs d’especialització en restauració i recuperació d’àrees naturals denudades— Curs de MSAccess; curs sobre patologies (plagues i malalties) de coníferes— Curs avançat de Miramon; curs d’introducció a la gestió de pressupost i el programari logic win de Logic Control— Curs de conducció; curs de prevenció d’accidents en el treball— Curs sobre avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya: balanç i perspectives de futur— Curs de programari s@rcat per a usuaris registradors— Curs de Microsoft SQL server 2000 database.

Ajuts Forestals

Formació, recerca, comunicació, difusió i extensió forestal


Recerca i experimentacióPel que fa a recerca i experimentació, s’ha posat en pràctica el Pla d’innovació i transferència de tecnologia del Centre de la Propietat Forestal per acostar la recerca al sector forestal, analitzar i recollir les inquietuds i la problemàtica de la propietat, potenciar la investigació aplicada i difondre’n els resultats.

Per aquest motiu, el CPF ha promogut la col·laboració per a la gestió forestal i té convenis signats amb els col·legis d’enginyers de forests i d’enginyers tècnics forestals, amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal (ACCF), amb l’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Forestal (ENSCAT), amb l’associació de propietaris forestals Berguedà Verd i amb la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), entre d’altres.

Divulgació i extensió forestals S’han dut a terme les activitats de divulgació i d’extensió forestals següents:— S’ha organitzat una Jornada Tècnica sobre Sistemes de Gestió de Biomassa per a Aprofitament Energètic a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Aquesta Jornada està motivada per l’interès i la necessitat creixent d’implantar les energies renovables, com és el cas concret de l’aprofitament dels residus forestals com a biomassa llenyosa per a la generació de calor i electricitat.— S’ha organitzat la Jornada de Primavera amb la visita a les finques Can Budó i Mas Ros, a l’Alt Empordà, ordenades amb el PTGMF núm. 585 i núm. 1.369, respectivament, a fi d’explicar la gestió de la sureda: tractaments silvícoles i danys biòtics. — En la Jornada de Sant Francesc d’Assís, s’ha visitat la finca Gresolet, ordenada amb el PTGMF núm. 2.192, i propietat de la comunitat Capmasats de Saldes i Maçaners. Hi ha hagut l’explicació de la gestió de la finca dins el Parc Natural del Cadí Moixeró, la multifuncionalitat del bosc i el foment de la gestió forestal sostenible. — Curs de redacció dels instruments d’ordenació forestal en finques de titularitat privada: PTGMF i PSGF. La raó és difondre les principals eines, documents normatius, instruccions i programes informàtics per a la redacció dels instruments d’ordenació forestal (IOF), plans tècnics de gestió i millora forestals (PTGMF) i plans simples de gestió forestal (PSGF), d’acord amb l’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, per la qual es regula el contingut, l’aprovació, la revisió i el seguiment de PTGMF i de PSGF.

Visites, representació i participació en actes de tercersEl CPF ha continuat assistint i participant, durant l’any 2004, a diferents jornades: — Participació al projecte europeu ATEAM sobre els efectes del canvi climàtic als ecosistemes forestals a Postsdam (Berlín).— Conferència-debat “Cap a una nova economia dels boscos. L’economia ambiental, una eina essencial per a la gestió i conservació del medi natural”; organitzada pel Consorci Forestal de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge. — Suport i participació en les XXI Jornades Tècniques Silvícoles, organitzades pel Consorci Forestal de Catalunya i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Desembosc amb cable aeri sobre alzinar. — III edició de Forestàlia, saló forestal, fusta i medi natural.— Participació a la Jornada sobre l’ecoetiquetatge de productes i serveis a Catalunya, organitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC).— I Jornada de l’Administració Forestal, Orientació i Identificació al Bosc d’Utilitat Pública Queralt i Emprius, i taula rodona amb el tema Administració forestal: present i futur, a Berga.


— Participació en l’exposició “La línia roja, com obtenir fusta sense malmetre el bosc” de Cosmocaixa, el nou museu de la ciència de Barcelona.— Col·laboració i participació a l’acte de lliurament de certificats de gestió forestal sostenible organitzat per l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal. Centre de Convencions Internacional del Fòrum Barcelona 2004.— Congrés Internacional sobre Silvopastoralisme i Gestió Sostenible, organitzat pel Departament de Producció Vegetal de la Universitat de Santiago de Compostel·la en col·laboració amb la UE, la FAO, la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF) i l’Institut Forestal Europeu (EFI), a Lugo. — Assistència a la presentació dels projectes de final de carrera de Ciències Ambientals corresponents a la Diagnosi ambiental del Parc del Montnegre i el Corredor. Projecte Anàlisi i gestió dels recursos forestals al PMC.— Taula rodona sobre la producció de suro a les Gavarres. Situació actual i perspectives de futur. Organitzada pels ajuntaments de Cassà de la Selva i Llagostera i el Consorci de les Gavarres. — Jornada sobre la Integració del Risc d’Incendis en la Planificació Forestal a Catalunya. Presentació d’alguns dels últims treballs/resultats del projecte MEDFOREX en aquest àmbit. Difusió dels treballs i les opinions d’altres investigadors i professionals interessats en el tema. Coordinada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

S’ha publicat el llibre Desembosc amb cable aeri i el Manual de redacció de plans tècnics de gestió i millora forestals (PTGMF) i plans simples de gestió forestal (PSGF). Instruccions de redacció i l’Inventari forestal.

S’ha publicat la Memòria d’activitats del CPF de l’any 2003, editada, com l’any anterior, en dos formats: un format tríptic, amb un tiratge d’11.000 exemplars, que recull el més representatiu de l’any; i un format llibre, amb un tiratge de 50 exemplars, en què es recullen totes les actuacions dutes a terme pel CPF durant l’any 2003.

S’han publicat 4 números de la revista Silvicultura. El contingut dels quatre números publicats l’any 2004 és el següent:— Número 42. Articles: • «El compromís del Departament de Medi Ambient i Habitatge en la

valorització energètica de la biomassa forestal» • «Alternatives i sistemes per a la valorització energètica de la biomassa

forestal» • «La regulació econòmica de la gestió de la biomassa forestal» • «Experiència pilot, a les Gavarres, de gestió de biomassa forestal» • «Producció de biomassa forestal a Catalunya que pot ser aprofitada

energèticament» • «Anàlisi de la gestió forestal del Parc del Montnegre i el Corredor. Una

aportació de les ciències ambientals» • «Enquesta: Quines condicions s’han de donar perquè sigui viable a

Catalunya l’aprofitament de la biomassa forestal per a l’ús energètic?»

— Número 43. Articles: • «Catalunya ha assolit l’objectiu de disposar d’un sistema de certificació

forestal en la modalitat regional» • «107 finques forestals catalanes reben per primera vegada la Certificació

de gestió forestal sostenible» • «Models de producció per a les masses de pi pinyer (Pinus pinea L.) a

Catalunya: Orientacions per a la gestió i aprofitament sostenible de fusta i pinya»

• «La gestió de la sureda: tractaments silvícoles i danys biòtics»

Publicacions


• «Silvopastoralisme i gestió sostenible» • «Avenços en la definició dels Indicadors de Gestió Forestal Sostenible» • «Cartes al director» • «Enquesta: Quins són els punts de conflicte entre protecció de la

biodiversitat i la gestió forestal que es fa a Catalunya?»

— Número 44. Articles: • «La línia roja» • «La línia roja. Com fer fusta sense malmetre el bosc. L’exposició del nou

Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”» • «Conceptes i continguts de l’exposició “La línia roja”» • «Reflexió sobre les formes de pensar i comportar-se envers el bosc» • «Gestió forestal i percepció social sobre el paper dels boscos com a eina

per al desenvolupament rural» • «Efectes de l’estructura i la gestió del bosc sobre la biodiversitat. Els ocells

com a bioindicadors» • «Enquesta: Creus que quan, a Catalunya, s’autoritza a tallar arbres per fer

llenya, mobles, cases o altres productes es fa malbé el bosc? Per què?»

— Número 45. Articles: • «Per què un congrés internacional del suro a Catalunya?» • «Congrés Internacional Suredes, Fàbriques i Comerciants. Passat, present

i futur del negoci surer» • «Estat actual i possibilitats de producció de les suredes a Catalunya» • «Valoració de la recuperació de la sureda a Catalunya» • «Evolució del mercat d’aplicacions del suro i la indústria» • «Recerca en la vitalitat de les suredes i qualitat dels seus productes» • «Noves eines al bosc: els sensors LVDT (i II)» • «Principals actuacions del Centre de la Propietat Forestal durant l’any 2004» • «Una empresa catalana ha desenvolupat una màquina per a la lleva de suro» • «Enquesta: Quins són els principals reptes a superar per garantir la

continuïtat del sector del suro a Catalunya?»

2.10 Forestal Catalana

288 2. ACTIVITATS — 2.10. FORESTAL CATALANA

L’empresa pública Forestal Catalana, SA, de la qual n’és accionista única la Generalitat de Catalunya, desenvolupa el seu objecte social en l’àmbit del medi natural. Per aquest motiu les relacions amb la Generalitat de Catalunya es canalitzen mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, al qual resta adscrita orgànicament segons l’Acord de 6 de març de 2000 del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Segons l’article 2 dels Estatuts de la societat, l’objecte social és el que s’especifica a continuació:— La producció i la comercialització de plantes i llavors destinades principalment a la repoblació forestal i a la restauració del medi natural, procurant l’òptima qualitat del producte i l’obtenció d’espècies en varietat i quantitat adequada a les necessitats públiques de reforestació i als requeriments de la iniciativa privada en aquesta matèria.— La col·laboració amb l’Administració pública en les tasques de repoblació forestal i treballs afins, treballs silvícoles, millora de pastures, treballs de prevenció d’incendis forestals i lluita contra l’erosió. La col·laboració en les tasques de seguiment i promoció de la fauna que porta a terme l’Administració de la Generalitat de Catalunya.— La construcció i el manteniment d’infraestructures i edificis destinats a la promoció o protecció d’espais naturals o al seguiment de la fauna.— Altres accions de millora, cura i aprofitament a les forests.— El manteniment d’infraestructures d’espais naturals de protecció especial gestionades per l’Administració i el seguiment de la fauna.— El tractament fitosanitari, així com obres i actuacions de condicionament i millora del medi natural.— Redacció d’estudis i projectes en relació amb els punts indicats anteriorment.

Consell d’AdministracióEl Consell d’Administració té la composició següent:

Presidenta Sra. Maria Genoveva Català i Bosch Secretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Secretari Sr. Antoni Nadal i Amat (fins al 22 de desembre) Sr. Albert Castells i Vilalta (a partir del 22 de desembre)

Conseller delegat Sr. Jordi Fàbrega i Colomer

Vocals Sr. Ramon Luque i Porrino Director general del Medi Natural

Sr. Josep Presseguer i Gené Responsable de Relacions Institucionals del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Sr. Joan Jou i Sarri Representant del Departament de Governació i Administracions Públiques, a partir del 16 de desembre. En els mesos anteriors aquesta vocalia va restar vacant

Objecte social

Òrgans de Govern


Sr. Joan Delort i Menal Secretari de Seguretat Pública, representant del Departament d’Interior, a partir del 17 de novembre. En els mesos anteriors aquesta vocalia va restar vacant

El Consell d’Administració podrà delegar amb caràcter permanent en el conseller delegat les facultats que estimi convenients, excepte aquelles que l’article 141 de la Llei de societats anònimes estableix com a indelegables.


Les activitats principals que duu a terme Forestal Catalana, SA, es despleguen en els àmbits següents: treballs forestals, producció i comercialització de planta de reforestació, i activitats en matèria d’investigació i desenvolupament.

ObresDurant l’any 2004, Forestal Catalana, SA, ha realitzat un total de 75 encàrrecs d’obra amb un pressupost total de 10.077.385 euros.

NOMBRE D’OBRES I PRESSUPOST D’ENCÀRRECS PER COMARQUES

COMARCA NÚM. D’OBRES PRESSUPOST (EURO) COMARCA NÚM. D’OBRES PRESSUPOST (EURO)

Alt Empordà 5 272.179 Osona 2 292.539

Alt Penedès 1 24.921 Pallars Jussà 5 313.442

Alt Urgell 1 41.164 Pallars Sobirà 1 100.000

Alta Ribagorça 5 363.122 Priorat 2 267.000

Bages 2 59.981 Ripollès 1 121.646

Baix Ebre 5 266.744 Segarra 1 6.981

Baix Empordà 6 1.066.480 Segrià 2 1.147.374

Barcelonès 1 35.554 Selva 4 263.402

Berguedà 3 51.826 Solsonès 1 220.362

Cerdanya 3 561.589 Terra Alta 2 261.775

Conca de Barberà 3 208.096 Val d’Aran 1 1.590.624

Garrotxa 4 142.308 Vallès Occidental 2 176.557

Montsià 2 625.764 No territorialitzable 9 1.509.196

Noguera 1 86.759 Total 75 10.077.385

Les obres realitzades per Forestal Catalana, SA, consisteixen bàsicament en tractaments silvícoles per al manteniment i la regeneració de masses forestals, reforestacions de terrenys, arranjament i construcció de camins forestals, correccions hidrològiques per lluitar contra l’erosió, restauracions paisatgístiques, tractaments fitosanitaris, construcció d’infraestructures de prevenció i extinció d’incendis forestals, manteniment de parcs naturals i d’àrees recreatives, aprofitaments forestals, manteniment de reserves naturals de fauna i actuacions envers la protecció d’espècies de fauna en perill d’extinció.

Els tractaments silvícoles tenen l’objectiu de millorar les masses forestals de Catalunya i els tractaments fitosanitaris realitzats sobre els boscos han estat dirigits contra la plaga de la processionària del pi. D’altra banda, les repoblacions forestals es realitzen per restaurar les forests que no presenten una bona regeneració natural. Dels treballs de repoblació i tractaments silvícoles realitzats durant l’any 2004, cal destacar els efectuats a les forests de diversos municipis de la Selva, del Baix Empordà i del Segrià, afectats pels incendis forestals.

Els treballs d’hidrologia forestal executats consisteixen en la correcció i estabilització de torrents mitjançant obres de canalització i consolidació, com són dics, esculleres, espigons, etc. Aquestes obres tenen l’objectiu de restaurar i millorar els hàbitats naturals de les riberes per evitar l’erosió i degradació dels sòls. Dins el camp de la hidrologia forestal també han continuat els treballs de defensa contra allaus iniciats l’any 2001 a la Vall d’Aran, que consisteixen en la construcció de dics de dissipació d’avingudes i allaus.

L’any 2004 s’han iniciat noves obres de prevenció d’incendis forestals en el perímetre de protecció prioritària (PPP) del Massís de Cadiretes-l’Ardenya i han continuat els treballs als PPP dels Ports-Serra de Pandols i Cavalls, del Priorat-Muntanya de Poblet, i del Massís de les Gavarres. Aquests treballs consisteixen

Activitats

Treballs forestals


en la creació i el manteniment d’àrees de baixa densitat de vegetació, arranjament de camins, treballs de senyalització, arranjament i construcció de punts d’aigua, etc.

Durant l’any 2004 s’ha iniciat la col·laboració amb el Departament d’Interior per a l’avaluació de l’estat dels punts de guaita fixes, que són les torres i casetes de vigilància d’incendis forestals, així com el desmantellament i enderrocament de velles torres i la construcció de noves.

Forestal Catalana, SA, també ha col·laborat amb l’Agència Catalana de l’Aigua en el programa de neteja de lleres públiques i en les tasques de neteja del riu Fluvià pels danys causats per vessaments nocius.

Centres de producció vegetalLa gestió dels centres de producció vegetal de Forestal Catalana, SA, es realitza amb l’objectiu principal de situar-se a l’inici de la cadena com a productor en origen i actuar com a banc d’espècies vegetals amb garantia de selecció i procedència, en quantitat i qualitat suficient per atendre les necessitats dels treballs de repoblació forestal que sorgeixin.

Per dur a terme aquest objectiu, l’any 2004 s’ha aprovat un Pla d’actuació 2004-2005 que adopta les línies d’actuació següents:— Producció del material forestal necessari per a l’execució de la política de reforestació planificada pel DMAH i, si s’escau, per a altres necessitats del país.— Disponibilitat de planta adulta de diferents mides i edats, pròpia dels nostres ecosistemes, per cobrir les necessitats de restauració i ornamentació del DMAH i, si s’escau, d’altres administracions o particulars.— Disponibilitat per als centres de recerca i millora i conservació dels recursos genètics vegetals.— Disposar de la capacitat de producció i actuació adequades per garantir la intervenció efectiva en la preservació de les espècies vegetals i dels diferents ecosistemes del nostre país.— Donar suport necessari al sector privat de producció vegetal per optimitzar la seva posició en el mercat.— Producció complementària de material forestal de producció i de planta al·lòctona d’ornamentació com a recurs econòmic.

Girona - planter centralA la província de Girona (Sant Feliu de Buixalleu) s’ubica el planter central, que té una superfície d’11 ha. El planter disposa d’una cambra frigorífica per emmagatzemar el material forestal de reproducció (MFR) i de tres naus amb trens mòbils d’alta uniformitat de reg.

Tarragona - planters de Sant Ramon i de la PenaA la província de Tarragona s’ubiquen els planters de Sant Ramon (Constantí), amb una superfície de 6,17 ha, i el de la Pena (Vimbodí), amb una superfície de 0,45 ha. La seva especialització més important és el pi blanc (Pinus halepensis).

Lleida - planters de la Conca, de Gerri i d’EscósA la província de Lleida s’ubica el planter de la Conca (Tremp), amb una superfície de 4 ha, el de Gerri (Gerri de la Sal), amb 0,5 ha, i el d’Escós (Soriguera), amb 0,74 ha. La seva producció s’especialitza en pinassa (Pinus nigra) i pinsap (Abies pinsapo).

Barcelona - planters de Torreferrussa i del LlobregatA la província de Barcelona s’ubica el planter de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda), amb una superfície de 4,17 ha. S’especialitza en el cultiu d’espècies forestals de més de 2 sabes destinades a la restauració o minimització de l’impacte

Producció i comercialització de planta de reforestació


ambiental. Disposa d’instal·lacions que li permeten cultivar la planta fora del sòl en contenidors de diferents mides i espècies.

En el planter del Llobregat (la Pobla de Lillet), amb una superfície de 2,10 ha, es cultiven espècies forestals de muntanya. A més, disposa d’un umbracle per a la sembra.

ProduccióLa producció de la planta de reforestació va ser de 866.000 unitats, repartides en 21 espècies arbòries diferents: 7 són de tipus resinós, 13 corresponen a planifolis, i 1 espècie arbustiva.

La plantació de l’any 2004 inclou la plantació de primavera, feta amb criteris anteriors al Pla d’actuació, i la de tardor, que s’emmarca dins la nova línia d’actuacions dels centres de producció vegetal definits a partir del Pla d’actuació 2004-2005.

PRODUCCIÓ DE LA PLANTA DE REFORESTACIÓ

UNITAT UNITAT

ARBRAT D’ESPÈCIES RESINOSES ARBRAT D’ESPÈCIES DE PLANIFOLIS

Pinus halepensis 265.000 Betula pendula 10.000

Pinus insignis 25.000 Betula pubescens 20.000

Pinus pinaster 37.000 Celtis australis 20.000

Pinus pinea 75.000 Fraxinus angustifolia 5.000

Pinus nigra 40.000 Fraxinus excelsior 3.500

Pinus sylvestris 17.500 Quercus faginea 10.000

Pinus uncinata 43.000 Quercus ilex ballota 130.000

Quercus ilex ilex 25.000

502.500 Quercus petraea 10.000

Quercus pubescens 10.000

Quercus rubra 25.000

ESPÈCIES ARBUSTIVES Quercus suber 50.000

Cycas revoluta 20.000 Quercus toza 25.000

20.000 343.500

Programes de preservació de la biodiversitat vegetal i de millora dels recursos genèticsUna de les línies d’actuació que vertebra la nova proposta dels centres de producció vegetal de Forestal Catalana, per remarcar nítidament el seu caràcter de servei públic, és la vocació d’intervenir, en col·laboració amb d’altres institucions i sectors implicats, en les actuacions de preservació i millora de les espècies vegetals i els ecosistemes del nostre país, així com posar la disponibilitat productiva pròpia al servei dels projectes de recerca duts a terme pels diferents organismes del país.

En aquesta línia, durant la tardor del 2004 s’han iniciat les actuacions següents:— Carta d’oferta de mitjans als parcs naturals.— Intervenció a instàncies del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per pal·liar els efectes de la grafiosi de l’om.— Proposta de conveni amb la Fundació Territori i Paisatge per produir planta per a la millora dels seus ecosistemes forestals i d’ús de la fauna.— Proposta de producció de d’Ilex aquifolium per a la reserva de caça de Boumort.— Participació en el projecte de preservació i multiplicació de varietats tradicionals de fruiters iniciat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.— Condicionament amb vegetació de ribera d’espais de reproducció del visó europeu.


— Conveni de col·laboració signat entre Forestal Catalana, SA, i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb l’objectiu d’establir un marc de cooperació per dur conjuntament projectes i treballs orientats a la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica per a la producció vegetal destinada a aplicacions mediambientals en el camp de l’arboricultura mediterrània, l’arboricultura d’espècies de ràpid creixement, la genètica vegetal, la tecnologia hortícola i la producció dels vegetals.

D’acord amb els nous preceptes d’estalvi d’aigua, durant l’any 2004 s’ha iniciat l’esforç necessari per adaptar els centres de producció a la nova cultura de l’aigua. Així, s’ha eliminat el rec a l’estesa de gran consum d’aigua i s’ha implantat el rec a goteig en tot el conreu nou.

A finals de l’any 2004 es va signar un Conveni marc de col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), ja que les línies de cooperació són d’interès conjunt: arboricultura mediterrània i espècies de ràpid creixement, protecció vegetal, tecnologia hortícola, producció en planter, genètica vegetal i d’altres.

Per altra banda, s’ha continuat amb els convenis de pràctiques per a diferents alumnes d’escoles universitàries (Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat de Nancy a França) i escoles de formació professional (ENGREF, Escola de Capacitació Agrària Mas Bové, IES Horticultura i Jardineria de Reus, Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, Escola Quintanas). Durant l’any 2004, 44 alumnes van realitzar pràctiques en les diferents activitats de l’empresa.

A mitjans de l’any 2004 es va signar un conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Enginyers de Monts / Forestals i l’empresa Forestal Catalana, SA, els objectius del qual són els següents:— El visat col·legiat dels projectes de direcció d’obra que duguin a terme els enginyers de monts / forestals titulats adscrits a Forestal Catalana, SA.— Obtenció d’informes del Col·legi d’Enginyer de Monts sobre temes o actuacions vinculades al sector forestal i que siguin d’interès per a l’empresa.— Desenvolupament a càrrec de Forestal Catalana, SA, d’actuacions formatives, bàsicament pràctiques, per als enginyers de monts / forestals.

Investigació

Estalvi d’aigua

2.11 Aigües Ter-Llobregat

296 2. ACTIVITATS — 2.11. AIGÜES TER-LLOBREGAT

Aigües Ter-Llobregat és l’empresa pública, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, creada per a la gestió directa del servei públic d’abastament d’aigua en alta a poblacions de l’àrea de Barcelona. En conseqüència, i dins de cada exercici, els objectius empresarials s’articulen necessàriament a l’entorn d’aquesta gestió.

El Consell d’Administració d’Aigües Ter-Llobregat exerceix de forma col·legiada l’autoritat superior de l’empresa.

Els seus 21 membres representen l’Administració de la Generalitat i les entitats locals destinatàries del servei públic que presta l’empresa, com a titulars respectius de les competències concurrents en matèria d’abastament d’aigua a poblacions en l’àmbit territorial a què es refereix la Llei 4/1990, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona.

De conformitat amb els acords parlamentaris que van precedir l’establiment i l’organització d’aquest servei públic singular, a través d’aquesta representació i del règim d’adopció dels acords establert en els Estatuts de l’empresa, les entitats locals participen de forma directa i efectiva en totes les decisions que els afecten sobre la prestació del mateix servei.

La representació de la Generalitat està integrada per onze membres: quatre designats a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, cinc més proposats respectivament pels departaments de Governació i Administracions Públiques, Salut, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Consum, i Agricultura, Ramaderia i Pesca, el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i el president d’ATLL.

La representació de les administracions locals està integrada per cinc representants de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i cinc més, un per cada una de les entitats locals municipals o supramunicipals que representen els municipis subministrats.


Descripció de les Activitats

Informe d’explotació El volum total subministrat per la xarxa regional ha estat de 345 hm3, la mateixa xifra que l’any passat, dels quals ATLL n’ha subministrat 225 hm3. En relació amb l’any 2003, s’ha produït un descens en el volum d’aigua subministrada per la xarxa d’ATLL, que ha passat de 247 hm3 a 225 hm3.

Per zones d’abastament, els consums han estat els següents: — El Vallès Oriental ..............................................................................21 hm3

— El Vallès Occidental ......................................................................27 hm3

— El Maresme .................................................................................................22 hm3

— El Baix Llobregat i l’Anoia ...................................................... 9 hm3

— L’Alt Penedès i el Garraf ............................................................13 hm3

— EMSHTR ......................................................................................................133 hm3

A continuació es detallen els cabals subministrats als diferents municipis de la xarxa regional d’ATLL.

CABALS SUBMINISTRATS PER ATLL DURANT L’ANY 2004

MUNICIPI / COMARCA m3/any

EL VALLÈS ORIENTAL

Canovelles 1.125.674

Cardedeu 1.307.099

Granollers 5.439.907

L’Ametlla del Vallès 693.828

La Garriga 866.849

La Llagosta 154.321

La Roca del Vallès 735.755

Les Franqueses del Vallès 1.269.466

Lliçà d’Amunt 1.030.198

Lliçà de Vall 385.788

Llinars 921

Martorelles 596.382

Mollet del Vallès 3.115.521

Montmeló 795.920

Montornès del Vallès 1.088.140

Parets del Vallès 1.208.438

Sant Antoni de Vilamajor 220.180

Sant Fost de Campsentelles 694.394

Santa Maria de Martorelles 55.053

Vilanova del Vallès 154.751

Vallromanes 115.249

Total del Vallès Oriental 21.053.834

EL VALLÈS OCCIDENTAL

Les Fonts de Terrassa 302.282

Caldes de Montbui 258.448

Palau-solità i Plegamans 1.792.714

Polinyà 571.552

Rubí 4.004.732

Sabadell 13.556.240

Sant Quirze del Vallès 1.958.199

Santa Perpètua de Mogoda 2.670.330

Sentmenat 46.965

Terrassa 1.608.644

Total del Vallès Occidental 26.770.106


EL MARESME

Alella 887.027

Argentona 1.258.670

Cabrera de Mar 216.701

Cabrils 622.780

Caldes d’Estrac 305.644

Dosrius (aqüeducte) 1.331.894

Dosrius (poble) 691.825

El Masnou 2.130.591

Mataró 7.841.903

Òrrius 48.048

Premià de Dalt 462.594

Premià de Mar 1.355.628

Sant Andreu de Llavaneres 1.175.684

Sant Vicenç de Montalt 810.367

Teià 657.656

Vilassar de Dalt 750.073

Vilassar de Mar 1.452.232

Total del Maresme 21.999.317

ENS METROPOLITÀ SERVEIS HIDRÀULICS

Barberà del Vallès 2.561.311

Barcelona 97.751.151

Barcelona Fontsanta 9.899.022

Castellbisbal 2.906.749

Corbera de Llobregat 1.252.017

Molins de Rei 586.529

Pallejà 855.141

El Papiol 440.589

El Prat de Llobregat 1.444.790

Ripollet 2.557.185

Sant Cugat del Vallès 10.758.623

Tiana 607.502

Sant Vicenç dels Horts 1.372.690

Total EMSHTR 132.993.299



EL BAIX LLOBREGAT I L’ANOIA

Abrera 262.610

Cervelló 830.780

Collbató 378.075

Esparreguera 679.248

Els Hostalets de Pierola 183.528

La Palma de Cervelló 250.536

Martorell 942.999

Masquefa 809.009

Piera 676.635

Sant Esteve Sesrovires 1.365.988

Sant Andreu de la Barca 2.610.473

Total del Baix Llobregat i l’Anoia 8.989.881

L’ALT PENEDÈS-GARRAF

Avinyonet 104.346

Canyelles 502.022

El Pla del Penedès 37.966

La Granada del Penedès 104.778


Olèrdola 309.978

Puigdàlver 44.400

Sant Cugat Sesgarrigues 93.578

Sant Llorenç d’Hortons 117.366

Sant Pere de Ribes 2.019.201

Sant Sadurní d’Anoia 184.697

Santa Fe del Penedès 22.604

Sitges 2.076.298

Vilafranca del Penedès 2.753.610

Vilanova i la Geltrú 4.376.553

Total de l’Alt Penedès i el Garraf 12.747.397

Breda 341.250

Sant Pere de Vilamajor 267.130

Total de Breda i Sant Pere de Vilamajor 608.380

Total ATLL 225.162.214

Obres i inversions Durant l’any 2004 ATLL ha continuat els treballs de renovació i millora de la seva xarxa, ha projectat i construït noves infraestructures, ha dut a terme la reposició de les instal·lacions que necessitaven actualitzar-se i ha modernitzat les xarxes i les estacions de tractament d’aigua potable.

Les obres més rellevants acabades durant aquest any 2004 han estat les següents

Tram IV de l’abastament al Maresme

DescripcióAquesta obra forma part del conjunt d’actuacions de millora de la xarxa de distribució d’aigua a la comarca del Maresme. Inclou una artèria principal entre Premià de Dalt i el dipòsit de Vilassar de Mar i els ramals de Vilassar de Mar (Can Tosca), de Vilassar de Dalt-Cabrils, de Premià de Mar, fins al nou dipòsit de Premià de Dalt i del Masnou. La longitud de les canonades és de 6.800 metres de diferents diàmetres: 200, 250, 300, 350 i 400, 500 i 800 mm.

L’import de liquidació de l’obra és de 2.799.721,35 1.

Substitució de la derivació B

DescripcióAquestes obres de substitució de la derivació B, des de l’aqüeducte existent que uneix l’ETAP del Ter amb l’estació distribuïdora de la Trinitat, serviran per incrementar el subministrament de la nova estació de bombament de Granollers.

L’import d’execució de l’obra és de 2.343.429,95 1.

Canonada d’aspiració de l’artèria Cardedeu-Granollers

DescripcióAquesta canonada va des de la derivació de l’artèria Ter-Trinitat fins a la nova estació de bombament de Granollers. La canonada és de formigó armat amb camisa de xapa de 1.000 mm de diàmetre.

L’import de liquidació de l’obra és d’1.007.970,36 1.


Nou abastament a les Franqueses del Vallès

DescripcióObres de millora de l’abastament en alta a les Franqueses del Vallès, consistents en la construcció d’una estació de bombament i un nou dipòsit de 2.000 m3 a la urbanització de Santa Digna.

L’import de liquidació de l’obra principal és d’1.129.795,92 1. Durant el 2002 es va realitzar un tram avançat.

Substitució de les comportes dels sifons de l’aqüeducte Pasteral-ETAP Ter

DescripcióAtesa l’obsolescència de les comportes dels sifons d’Osor, Arbúcies, Santa Coloma de Farners i Gualba, es va redactar un projecte per tal de substituir-les. L’aqüeducte de diàmetre de 3 metres que condueix l’aigua des del Pasteral a l’ETAP del Ter ha de salvar quatre de les rieres que davallen del Montseny mitjançant sifons.

L’import de liquidació és de 844.795,09 1.

Abastament a Sant Antoni de Vilamajor

DescripcióSant Antoni de Vilamajor és un dels municipis integrants del Conveni de cooperació de millora del sistema Ter-Llobregat als municipis del Mogent i Baix Montseny. Atesa la important manca de dotació d’aigua que pateix aquest municipi, es va decidir avançar l’obra de construcció d’un bombament provisional annex al dipòsit de Llinars (existent), i la col·locació d’una canonada de diàmetre de 400 mm que unirà aquest darrer dipòsit amb un d’existent a la urbanització Sant Julià d’Alfou.

L’import de l’obra és de 739.643,89 1.

Substitució del sifó que creua el riu Llobregat a Martorell

DescripcióProjecte i obra per a la substitució de la canonada existent de 1.000 mm de diàmetre, la qual presenta una fuita molt important d’aigua, per una canonada de 700 mm de diàmetre de polietilè mitjançant el mètode de clava dirigida.

L’import de liquidació és de 1.337.471,78 1.

Substitució de la canonada entre Sant Cugat del Vallès i Rubí

DescripcióModificació del traçat de la canonada de Sant Cugat-Rubí, tram entre el Pk 0+578 i el Pk 1+198. Es va realitzar un estudi geotècnic que ha posat de manifest que el talús és estable, en contra del que hi havia en el projecte. Per aquest motiu s’ha refet el projecte seguint les indicacions de l’estudi geotècnic. Al costat de la canonada per la banda del riu s’ha construït un dren longitudinal que evita que se saturi la capa superficial de material d’aportació. També s’ha fet una cuneta per recollir l’escorrentiu superficial que evita també el risc que se saturi la capa superficial. Atès que les dues canonades de polietilè tenien molt poc recobriment, s’han protegit amb formigó en massa, amb la qual cosa queden perfectament localitzades i protegides davant de possibles actuacions de tercers.

L’import de liquidació és de 222.970,30 1.


Les obres més rellevants en execució durant aquest any 2004 han estat les següents

Planta de tractament de fangs a l’ETAP del Ter

DescripcióLa redacció del projecte i execució de l’obra obeeixen a la necessitat de recuperar l’aigua de purga dels decantadors i del rentat de filtres de l’ETAP del Ter. Amb aquesta actuació s’elimina l’abocament de fangs al riu Mogent.

L’import d’execució es preveu que sigui de 5.306.455,51 1.

Artèria ETAP Ter–Estació distribuïdora de la Trinitat. Fase 1, tram 1

DescripcióAquesta conducció serà la nova artèria de connexió entre l’ETAP del Ter i l’estació de distribució de la Trinitat. Servirà per donar alternativa a l’aqüeducte actual de DN 3.000 mm i poder-lo reparar, atès que després de 37 anys no s’ha pogut fer una reparació a fons. Alhora servirà per apropar la canonada principal als punts de consum i recuperar pressions a les branques de connexió als dipòsits de capçalera municipals i, finalment, per augmentar la capacitat de transport de cabals cap a la zona del Llobregat i assegurar-li el subministrament.

L’import del tram 1, fase 1, amb les modificacions pertinents serà de 10.243.756,56 1.

Estació de bombament a Granollers

DescripcióAquesta estació servirà per impulsar aigua fins als dipòsits de Granollers, al dipòsit de la Torreta i al nou dipòsit de 40 Pins. Les instal·lacions hidràuliques inclouen els col·lectors d’aspiració i impulsió, les bombes (2+1), proteccions antiariet, caldereria, vàlvules, xemeneia d’equilibri, etc. A més, també s’inclouen les instal·lacions elèctriques, el telecomandament i el control.

L’import d’execució es preveu que sigui de 4.875.246,92 1.

Abastament a Vilanova del Vallès

DescripcióPer millorar l’abastament a aquesta població, es realitzarà una nova connexió des de la derivació C del Ter i una canonada de 600 m de longitud i 200 mm de diàmetre. Per la seva banda, l’Ajuntament ha construït un dipòsit de 1.000 m3 de capacitat, adjacent a l’actual.

L’import d’execució de la nova conducció és de 157.001,78 1.

Obres ocasionades per les obres de l’AVE

DescripcióObres provocades pel pas de l’AVE que afecten les instal·lacions d’ATLL. La majoria de les obres són de gran envergadura i criticitat:— Reposició del sifó a Sant Vicenç dels Horts.— Variant de la connexió d’emergència de Pallejà.— Substitució i protecció de la conducció de 1.000 mm de diàmetre del Penedès-Garraf.— Reposició del sifó de Cervelló.— Reposició de les connexions del Papiol.— Variant de la connexió de Pallejà.


— Variant de la connexió de Castellbisbal.— Estructura de protecció de la conducció 2,40 a la sortida del túnel de l’AVE a Castellbisbal.— Afeccions a l’ETAP del Ter.

L’import aproximat de les diferents actuacions és de 3.600.000 1.

Substitució de la canonada dels Bellots a Terrassa

DescripcióCanonada de 600 mm de diàmetre amb les seves corresponents arquetes de purga, desguàs, seccionament i connexions a l’actual conducció, per una zona totalment urbana del municipi de Terrassa. Aquestes obres estan coordinades amb les obres d’endegament de la riera de les Arenes que està duent a terme l’Agència Catalana de l’Aigua.

El pressupost d’execució de l’obra és d’1.660.725,65 1.

Abastament a Caldes de Montbui, Sentmenat, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells

DescripcióObres destinades a l’ampliació de la xarxa regional d’abastament, amb les quals s’integren al sistema Ter-Llobregat les poblacions citades en l’encapçalament. L’abast de les obres inclou: el ramal comú des de l’actual artèria que abasta Palau-Solità i Plegamans fins a l’estació de bombament, d’una longitud de 2.800 m i 500 mm de diàmetre; estació de bombament; ramal de Sentmenat, de 5.386 m de longitud i 350 mm de diàmetre; ramal de Caldes de Montbui, de 3.496 m de longitud i 350 mm de diàmetre, a més d’un dipòsit de 3.000 m3 de capacitat; ramal comú de Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells, de 7.208 m i 350 mm de diàmetre, i nou dipòsit de 5.000 m3, compartit entre Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells.

Aquestes obres s’han adjudicat per un import de 7.168.812,78 1.

Abastament a Mollet del Vallès de la riera de Caldes

DescripcióConsisteix en una conducció de 500 mm de diàmetre des de l’arqueta situada a la vora de la riera davant de l’encreuament del carrer de la Torre i el carrer dels Horts, a l’interior del CIM Vallès (TM de Santa Perpètua de Mogoda), fins als dipòsits existents a l’indret dels Pinetons del TM de Mollet del Vallès.

L’import d’adjudicació és de 701.885,88 1.

Artèria ETAP Ter–Estació distribuïdora de la Trinitat. Fase 1, tram 2

DescripcióTram de 3.272 m, continuació de la fase 1, tram 1, fins a l’artèria que subministra aigua als dipòsits de Granollers. S’ha redimensionat l’obra, i la canonada que s’executarà tindrà 2,2 m de diàmetre.

L’import adjudicat és de 25.605.782,54 1.

Rehabilitacions dels dipòsits de Can Vilalba (Abrera) i de Sant Esteve Sesrovires

DescripcióS’han realitzat actuacions de rehabilitació en diferents dipòsits de la xarxa regional, amb un import total de 886.046 euros.


Dipòsit de 5.000 m3 per a Cabrils i Vilassar de Dalt (TM de Vilassar de Dalt)

DescripcióAquesta actuació forma part del conveni que es va signar entre ATLL, els ajuntaments implicats i el Consell Comarcal del Maresme, en data 11.05.1999. Consisteix en un nou dipòsit.

L’import de l’actuació és de 429.813,94 1.

Millora de l’abastament a l’Ametlla del Vallès

DescripcióCanonada de 1.670 m de longitud, de polietilè, entre la futura estació de bombament contigua al dipòsit d’ATLL, a cota 330 m, i el dipòsit municipal existent, de la Violona, situat a cota 330 m.

L’import de l’obra és d’aproximadament 212.603,32 1.

Artèria ETAP Ter–Estació distribuïdora de la Trinitat. Tram 3

DescripcióAquest tram de conducció forma part de la nova artèria de connexió entre l’ETAP del Ter i l’estació de distribució de la Trinitat. Aquest tram de 4.980 metres discorre pel marge esquerre del riu Besòs, i té el seu origen en el punt on conflueixen el Mogent i el Congost i el seu final a l’alçada de la riera de Caldes, on connecta amb el tram d’artèria existent.

El diàmetre de la canonada és de 2,2 m. Aquesta artèria servirà per donar alternativa a l’aqüeducte actual de DN 3.000 mm i poder-lo reparar.

El pressupost del tram és de 10.316.710,80 1.

Ramal de Vallromanes

DescripcióPer adequar el subministrament en alta d’aigua a les demandes de Vallromanes, s’està a punt de signar un conveni de cooperació entre ATLL, l’Ajuntament de Vallromanes i l’Agència Catalana de l’Aigua. El conveni preveu que es realitzin les obres consistents en una nova connexió de la derivació C del Ter, a l’alçada de Vilanova del Vallès, una canonada d’aspiració de 1.370 m de longitud i 250 mm de diàmetre, una estació de bombament i una canonada d’impulsió de 3.400 m de longitud, i 200 mm de diàmetre.

El pressupost total de les obres s’estima en 1.341.423 1.

Canonada d’impulsió des de la nova estació de bombament de l’artèria Cardedeu-Granollers

DescripcióProjecte redactat. Canonada que impulsarà l’aigua des de la nova EB de Granollers-la Roca fins als dipòsits de Granollers.

Aproximadament 1.625.000 1.

Dipòsit al turó de les Tres Creus i connexió amb la toma C (TM de Montmeló i Montornès del Vallès)

DescripcióConnexió amb la toma C, estació de bombament, canonada d’impulsió i nou dipòsit de 6.000 m3.

El pressupost de l’obra és d’1.020.000 1.


Els projectes redactats durant el 2004 van ser els següents

Projecte d’abastament a Montornès del Vallès i Martorelles

DescripcióAbastament als municipis de Montornès i de Martorelles des de l’artèria Planta del Ter-Trinitat. Inclou canonades i un dipòsit per a cada municipi.

L’import previst és de 4.024.000 1.

Projecte de ramal i dipòsit de Dosrius

DescripcióAquesta actuació forma part del conveni que es va signar entre ATLL, els ajuntaments implicats i el Consell Comarcal del Maresme, en data 11.05.1999. Consisteix en un ramal de 2,4 km de longitud i 315 mm de diàmetre i un nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat.

L’import de l’actuació és de 878.000 1.

Projecte de millora de l’abastament a Tiana

DescripcióPer a la millora de les instal·lacions de la xarxa bàsica i l’abastament en alta a la població de Tiana, es preveu l’execució del Projecte de creació del nou pis intermedi a cota 153 per a l’abastament a Tiana, que consta bàsicament de: a) substitució de la canonada actual de 250 mm de diàmetre, per una de 500 mm des de l’aqüeducte de 3.000 mm de diàmetre; b) trasllat del bombament i dels equips de mesura actuals a un edifici de nova construcció; c) canonada d’impulsió de 300 mm de diàmetre i longitud aproximada de 1.245 m entre el bombament i el nou dipòsit; i d) construcció d’un nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat a cota 153.

L’import aproximat de les obres és d’1.260.000 1.

Projecte de nous dipòsits a Rubí

DescripcióInclou dues obres: a) construcció d’un dipòsit de capçalera de 3.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de 1.250 mm de diàmetre; i b) construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 12.000 m3, tram de connexió amb la conducció general de 1.250 mm de diàmetre.

L’import previst per al dipòsit és de 715.638 1 i el previst per al dipòsit b és de 2.124.439 1.

Projecte de ramal i dipòsit a Santa Perpètua de Mogoda

DescripcióProjecte redactat. Consisteix en un ramal des de l’artèria Sant Quirze-Riera de Caldes i en un dipòsit de 6.000 m3 a la zona de PROVASA. L’Ajuntament ha avançat l’execució d’un tram del ramal.

L’import es preveu que sigui de 720.000 1.

Projecte d’abastament a Castellar del Vallès

DescripcióConducció d’una canonada d’uns 9.000 m entre el dipòsit existent de Can Llong del TM de Sabadell i un nou dipòsit que s’ubicarà prop de Castellar del Vallès. Construcció de l’esmentat dipòsit, amb capacitat aproximada de 4.000 m3 i una estació de bombament.

L’import previst és de 3.556.971 1.


Projecte de ramal i dipòsit als 40 Pins (la Roca del Vallès)

DescripcióAquest projecte permet abastir nous creixements de la Roca del Vallès. El ramal té el seu origen en la canonada descrita en el punt anterior.

L’import aproximat és d’1.431.000 1.

Projecte de ramal de Can Xec (TM de Montornès del Vallès)

DescripcióConsisteix en un ramal que uneix la derivació C amb el dipòsit existent de Can Xec de Montornès del Vallès.

El pressupost de l’obra és de 459.445 1.

Projecte d’abastament al Bruc i els Hostalets de Pierola

DescripcióEstació de bombament per a un cabal aproximat de 20 l/s. Canonada d’impulsió de 200 mm de diàmetre i 2.400 m de longitud i nou dipòsit de capçalera de 1.000 m3 de capacitat.

El pressupost de l’obra és de 916.000 1.

Convenis Durant l’exercici 2004 s’han signat els convenis següents: — 6.2.2004: Conveni entre l’Ajuntament d’Òrrius i Aigües Ter-Llobregat per establir les condicions generals del servei. — 20.02.2004: Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Aigües Ter-Llobregat per al finançament i execució de les obres de millora de la xarxa regional d’abastament d’aigua.— 19.7.2004: Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Aigües Ter-Llobregat per al finançament de les obres de millora de la xarxa regional d’abastament d’aigua. — 1.12.2004: Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i Aigües Ter-Llobregat per a la millora de les infraestructures existents.— 2.12.2004: Conveni amb els ajuntaments de Montornès del Vallès i Montmeló per al finançament de noves infraestructures. — 22.12.2004: Conveni amb els ajuntaments de Cànoves i Samalús, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra per al finançament de noves infraestructures.

2.12 Servei Meteorològic de Catalunya

306 2. ACTIVITATS — 2.12. SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va crear el Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La finalitat d’aquesta Llei és assegurar la prestació d’un servei públic de qualitat en matèria de meteorologia que satisfaci les necessitats d’informació meteorològica i climàtica de la societat, com a element bàsic de suport, assessorament i informació en aquesta matèria en l’àmbit de la Generalitat.

En aquest sentit, el servei d’informació i assessorament meteorològic es considera un servei públic.

La Llei de meteorologia queda desplegada pel Decret 172/2002, d’11 de juny, d’aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, a fi i efecte d’assolir els objectius fixats en la Llei; i pel Decret 255/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aprova el traspàs de les instal·lacions meteorològiques vinculades a la funció de predicció d’allaus al Servei Meteorològic de Catalunya.

Funcions D’acord amb l’article 2 del Decret 172/2002, d’11 de juny, d’aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, l’esmentat Servei porta a terme les funcions següents:— Assistir les administracions i les institucions que necessiten informació meteorològica i climàtica i col·laborar-hi.— Establir col·laboracions, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat i amb la resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees i internacionals que compleixin funcions meteorològiques.— Gestionar i mantenir la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC).— Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics.— Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia del Departament de Medi Ambient.— Mantenir la base de dades meteorològiques de Catalunya.— Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.— Programar, implantar i gestionar un sistema de prediccions i seguiment de fenòmens meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbit territorial de Catalunya.— Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).— Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc, assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucions competents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquests casos, si s’escau, amb l’autoritat meteorològica de l’Estat.— Promoure activitats d’investigació en matèria de meteorologia i climatologia.— Realitzar estudis per millorar el coneixement del clima i de la meteorologia de Catalunya.— Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionats amb l’estudi del clima i del canvi climàtic.— Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi en matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminació atmosfèrica.— Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunya amb relació a l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població.— Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya, i participar i col·laborar en les recerques sobre aquesta matèria que duen a terme diversos grups a Catalunya.


Objectius Els objectius del Servei Meteorològic de Catalunya per a l’any 2004 han estat els següents:

Traspassos INMAl mes de juny es va portar a terme una reunió de la Comissió Mixta per tal de tornar a impulsar els treballs necessaris per avançar en la materialització del conveni de col·laboració signat en data 23 de març de 2002.

El mes de setembre, a petició de la Comissió Mixta, es va fer la primera reunió dels grups de treball creats per analitzar, des d’una vessant tècnica, els termes de la col·laboració.

El mes de novembre es va mantenir una reunió a Saragossa on es va acordar un intercanvi d’informació fluid en matèria de meteorologia de muntanya a partir de la temporada d’hivern 2004-2005, que inclou el traspàs de dades manuals i automàtiques al Centre Territorial de l’INM a Catalunya i a Météo France, i la rebuda, a través de l’INM, de la sortida de models francesos de predicció de l’estabilitat del mantell nival.

Mitjans de comunicacióEs mantenen reunions amb tots els mitjans de comunicació amb qui el SMC col·labora a facilitar la predicció meteorològica de forma gratuïta a fi de modificar la relació amb aquests i signar contractes amb contraprestació econòmica. A finals d’any es comencen a signar els primers.

Xarxa de Radars Meteorològics de CatalunyaAl llarg del 2004 ha entrat en funció plenament operativa el radar de Creu del Vent, ubicat al municipi de Montmaneu.

L’inici de la construcció del quart radar de la Xarxa, que haurà de donar cobertura a les comarques del sud de Catalunya, s’ha ajornat fins a la primavera de 2005 per qüestions tècniques i pressupostàries.

Racionalització de la Xarxa d’Estacions MeteorològiquesDins del projecte de racionalització que el SMC va endegar l’any 2001, coincidint, d’una banda, amb la signatura del Protocol entre el DARP i el DMA, segons el qual la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) passava a dependre del DMA, i, de l’altra, amb l’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, segons la qual es va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, durant l’any 2004 s’han dut a terme les actuacions següents:— S’ha procedit al desmantellament de dues estacions meteorològiques automàtiques (d’ara en endavant, EMA), atès que la seva ubicació no era prou representativa de la zona climàtica a la qual pertany o bé perquè presentava mancances importants per la presència d’obstacles pròxims. Aquestes EMA són Viladrau, al Vallès Oriental, i Santa Coloma de Farners, a la Selva.— El SMC ha deixat de gestionar una EMA que està situada a la província d’Osca, la gestió de la qual ha passat al Govern d’Aragó. Aquesta EMA s’anomena Monte Julia, i està ubicada al municipi de Bellver.— A més, s’han adequat algunes EMA a les normatives referents a la seva instal·lació, dotant-les de nous equipaments. D’una banda, l’EMA de Lleida ubicada a la finca de Raïmat, a la comarca del Segrià, i, de l’altra, l’EMA de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.— S’ha instal·lat una nova EMA en zona d’alta muntanya, prop del pic de Salòria, al municipi d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, a una altitud de 2.445 m.

Com a resultat de totes aquestes actuacions, en l’actualitat el SMC gestiona un total de 153 EMA.


Projectes de l’àmbit de recerca— Campanya de llançaments d’un radiosondatge diari a Lleida per al càlcul de la probabilitat de calamarsa (abril-octubre de 2004): S’ha desenvolupat una metodologia per calcular la probabilitat de calamarsa a partir de les imatges de radar i de les previsions dels models meteorològics. Per validar aquesta metodologia, durant el període entre els mesos d’abril i octubre es va fer un llançament d’un radiosondatge cada dia (a les 12 h) des de la ciutat de Lleida, zona força sensible a aquest fenomen meteorològic i que disposa, a més, d’una xarxa de mesura de la calamarsa.— Elaboració del mapa de recursos eòlics de Catalunya: La complicada orografia de Catalunya i la necessitat de disposar d’informació en alta resolució són dos factors determinants en la decisió d’elaborar un mapa dels recursos eòlics de Catalunya a partir de la simulació numèrica del vector vent mitjançant l’ús de models meteorològics de mesoescala i de microescala. El resultat és el coneixement del vector vent a Catalunya amb una resolució de 200 metres i a diferents altures respecte al terra (30 m, 60 m i 80 m).— Participació en el projecte MEDEX (Mediterranean Experiment on Cyclones that produce high impact weather in the Mediterranean).— Finalització del projecte de millora dels models numèrics de predicció del temps mesoescalars a curt termini (nowcasting), amb la UB.

Publicacions — S’ha continuat amb la sèrie de publicacions en forma de col·lecció que, amb el nom Publicacions breus del Servei Meteorològic de Catalunya, dóna difusió als diferents treballs que es porten a terme al SMC. El desembre de 2004 es va publicar el segon volum de la sèrie amb el títol Els Llamps.— S’ha publicat l’Anuari de Dades Meteorològiques de l’any 2003.— Butlletí semestral de la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM): S’han fet dues publicacions semestrals de dades oceanogràfiques que, per primer cop, han inclòs dades de les boies de Tarragona, Barcelona, Palamós i Begur, propietat de Ports de l’Estat.

Inversions S’ha comprat i posat en funcionament operatiu un receptor de la nova generació de satèl·lits Meteosat MSG (Meteosat de segona generació).

S’ha dut a terme un treball amb la UPC de Terrassa a fi de validar i verificar els primers resultats obtinguts amb la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques.

S’ha implantat un model operatiu de predicció de l’onatge a l’interior del Port de Tarragona, fruit d’un conveni que s’havia iniciat l’any 2003.

CONVENIS I ACORDS DE COL·LABORACIÓ

DATA DE SIGNATURA DESCRIPCIÓ IMPORT (1)

22/03/2004 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de

Catalunya per crear una presentació multimèdia

per a la valorització de la Xarxa de Radars de Catalunya. 28.315

20/04/2005 Acord marc de col·laboració acadèmica, científica i

cultural entre el SMC i la Universitat Politècnica de

Catalunya en l’àmbit dels llamps i de l’electricitat atmosfèrica. 0

01/02/2005 Conveni entre el SMC i el Centre Internacional d’Investigació

dels Recursos Costaners per al manteniment i desenvolupament

de la predicció d’onatge a Catalunya. Apropament costaner i portuari. 47.000

23/03/2005 Conveni entre el SMC i la Universitat de Barcelona per a l’obtenció integral

i el posterior estudi de les dades obtingudes pels equips de radiosondatge

atmosfèric i de mesura de la radiació solar espectral propietat del SMC 13.900


DATA DE SIGNATURA DESCRIPCIÓ IMPORT (1)

21/04/2005 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de Catalunya per a

l’obtenció del programari necessari per a un contestador automàtic

telefònic que funciona a través del reconeixement de la parla i que ofereix

un ventall d’informacions meteorològiques que elabora el SMC a través

d’un telèfon de pagament 18.000

01/04/2004 Conveni entre el SMC i el Fòrum Barcelona 2004 per a la preparació

d’informació meteorològica. 12.145

01/07/2004 Conveni entre el SMC, la Universitat Politècnica de Catalunya i Dena

Desarrollos, SL, per a la realització d’una campanya de seguiment de tempestes 15.000

02/11/2004 Conveni entre el SMC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per a la

realització de l’estudi de les allaus a la comarca de la Val d’Aran 16.248

01/10/2004 Conveni entre el SMC i la Universitat Politècnica de Catalunya per a

la millora de l’eina hidrometeorològica integrada 61.016

09/12/2004 Conveni entre el Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient i el SMC

per a la creació, el desenvolupament i la presentació del Mapa de

recursos eòlics de Catalunya 100.000

01/12/2004 Conveni entre el SMC i Endesa Servicios, SL, per al subministrament

de dades de qualitat de l’aire i de meteorologia a l’entorn de totes

les centrals tèrmiques 150.823

02/11/2004 Conveni entre el SMC i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per a la

col·laboració en les tasques que corresponen a cada organisme i

l’intercanvi d’informació en el camp de la nivologia i les allaus 0

27/12/2004 Conveni entre el SMC i l’empresa Nestlé Waters España per a la

integració a la xarxa climàtica i a la XEMEC d’una estació meteorològica

automàtica al municipi de Viladrau 0

01/03/2004 Conveni entre el SMC i la UPC per al manteniment de la Xarxa d’Instruments

Oceanogràfics al litoral català 67.818

21/06/2004 Conveni entre el SMC i la DG d’Energia per al subministrament

d’informació meteorològica i l’elaboració del mapa de zonificació

de caiguda de llamps 15.000

Jornades i congressos — Jornada Tècnica sobre la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM), celebrada l’1 d’abril al World Trade Center del Port de Barcelona. — Presentació del Pronòstic comarcal el dia 7 de maig al Departament de Medi Ambient i Habitatge.— 1a Jornada Tècnica de Neu i Allaus, celebrada a l’Institut Cartogràfic de Catalunya el dia 16 de juny.— Finalment, a les revistes nacionals i internacionals o a les publicacions de congressos editades durant l’any 2004, una (o més d’una) persona del SMC apareix com a signant en 18 articles.

3. Secretaria d’Habitatge

3.1 Direcció General d’Habitatge

3.2 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

312 3. SECRETARIA D’HABITATGE

L’Acord del Tinell de 14 de desembre de 2003, de formació del nou Govern de la Generalitat, Decret 296/2003, va reestructurar els diferents departaments de la Generalitat. Aquesta reestructuració va fer necessària la definició dels marcs competencials i l’organització dels diferents departaments afectats, entre els quals el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que va integrar en la seva estructura la Secretaria d’Habitatge.

El Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i reestructuració de l’Administració de la Generalitat, crea, dins del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Secretaria d’Habitatge i, depenent d’aquesta, la Direcció General d’Habitatge, que assumeix les competències en matèria d’habitatge de l’antiga Direcció General d’Arquitectura i Habitatge.

3.1 Direcció General d’Habitatge

314 3. SECRETARIA D’HABITATGE — 3.1. DIRECCIÓ GENERAL D’HABITATGE

La Direcció General d’Habitatge, durant l’any 2004, ha estat reestructurada a través del Decret 400/2004, de 10 d’octubre, d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 4234, de 07.10.2004).

L’actuació de la Direcció General d’Habitatge durant l’any 2004 ha estat condicionada pel seu procés d’integració en el nou Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aquest nou marc institucional comporta un nou organigrama de la Direcció General, amb noves funcions i competències per donar resposta a la nova orientació en la política d’habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La Direcció General d’Habitatge queda estructurada en tres grans àrees temàtiques que donen lloc a tres subdireccions:— La Subdirecció General de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge— La Subdirecció General de Promoció de l’Habitatge Protegit— La Subdirecció General de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació.

I, a més, quatre serveis territorials: Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, mentre que el Servei Territorial a Barcelona queda integrat en les diferents subdireccions de la DGH.

La Subdirecció General de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge està dedicada a gestionar i fer el seguiment dels programes d’ajuts per a la promoció d’habitatges protegits, de foment de l’accés a l’habitatge i de la rehabilitació; a coordinar les relacions externes amb el sector privat, i l’atenció al ciutadà; a impulsar els convenis amb altres administracions en matèria d’habitatge; i també a coordinar els quatre serveis territorials.

La Subdirecció General de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge s’estructura en tres serveis: • El Servei de Gestió de Recursos elabora els pressupostos de la DGH i en

gestiona l’execució; coordina el personal propi i les relacions de la DGH amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’encarrega de la gestió, la tramitació i el seguiment dels expedients de pagament de les subvencions en matèria d’habitatge; i inicia el procés dels expedients de contractació administrativa i gestiona els contractes menors de la Direcció General.

• El Servei Jurídic, de Qualitat dels Processos i d’Atenció Ciutadana és responsable d’elaborar els projectes de llei i d’establir criteris jurídics en tots els temes que elabori la DGH, a més de coordinar i gestionar l’atenció al públic en tots els temes relacionats amb els ajuts públics a l’habitatge i el control de qualitat, i de coordinar també les actuacions de prevenció de l’assetjament immobiliari.

• El Servei de Coordinació de Programes està dedicat al manteniment dels indicadors de seguiment de les actuacions de la Direcció General i al disseny de les estadístiques sectorials. Elabora i encarrega estudis i informes sobre el sector de l’habitatge, realitza el seguiment estadístic dels programes existents d’ajut a l’habitatge i de qualitat de l’edificació, i coordina la difusió de la informació i les publicacions que edita la DGH; i també és responsable de la coordinació amb el DMAH del sistema informàtic que sosté tots els serveis relacionats amb l’habitatge.

La Subdirecció General de Promoció de l’Habitatge Protegit té com a funcions desenvolupar totes les actuacions que duu a terme la DGH relacionades amb els ajuts a l’habitatge, tant a la promoció d’habitatge públic de nova construcció com


a l’adquisició. Gestiona els ajuts a l’adquisició del sòl, el programa de remodelació de barris, els ajuts a la promoció d’habitatges amb protecció oficial i la conservació del patrimoni d’habitatge públic existent. I coordina, conjuntament amb els ajuntaments, la creació d’un patrimoni de sòl per a la creació d’habitatge protegit mitjançant convenis de col·laboració.

Aquesta Subdirecció s’organitza en dos serveis:— El Servei de Promoció d’Habitatge Públic, del qual depenen l’elaboració dels programes de foment d’habitatges de promoció pública, la tutela dels programes desenvolupats per altres administracions i organitzacions sense ànim de lucre, i la gestió del programa de remodelació de barris, que comprèn el desenvolupament de noves promocions d’habitatges per substituir els habitatges en males condicions dels barris degradats tutelats per l’Administració.— El Servei d’Habitatge Protegit Privat, del qual depenen el foment de la promoció d’habitatge de protecció pública de totes les tipologies (HPO, habitatge concertat i habitatge en lloguer) per part dels promotors privats, la gestió dels programes de foment de l’accés a l’habitatge, i la supervisió tècnica dels expedients de qualificació d’habitatges de protecció pública. Aquest Servei tramita tots els ajuts a la promoció i adquisició d’habitatges establerts en els plans d’habitatge en vigor.

La Subdirecció General de Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació elabora la normativa tècnica de l’edificació destinada a habitatge i el seu compliment, estableix els mínims tècnics i de qualitat que han de complir tots els habitatges, tant de nova construcció com el parc ja existent, i també gestiona els programes de foment de la rehabilitació i els ajuts destinats a aquest foment.

Aquesta Subdirecció s’organitza en tres serveis diferents:— El Servei d’Ordenació i Qualitat de l’Edificació Residencial es dedica a aplicar la normativa tècnica en matèria d’edificació residencial, qualitat i adequació dels habitatges. Impulsa la innovació tecnològica dels edificis d’habitatge amb la finalitat de potenciar la construcció amb criteris de sostenibilitat i participa en la redacció del Codi tècnic de l’edificació que desenvolupa la LOE (Llei d’ordenació de l’edificació estatal).— El Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat s’encarrega de garantir l’aplicació, el desenvolupament i el compliment de totes les actuacions relatives a l’habitabilitat dels habitatges i del parc desocupat. Tramita i resol els expedients de cèdules d’habitabilitat de la demarcació territorial de Barcelona. Elabora informes i es coordina amb altres departaments, administracions i ens en matèries relacionades amb l’habitabilitat dels habitatges no protegits i el parc desocupat. Supervisa, avalua i coordina les tramitacions i actuacions dels consells comarcals i dels ajuntaments amb conveni amb la Direcció General en expedients relatius a cèdules d’habitabilitat; i assumeix la gestió dels serveis territorials d’habitatge en matèria d’habitabilitat i del parc desocupat.— El Servei de Rehabilitació gestiona els programes de foment de la rehabilitació i els expedients de sol·licitud dels ajuts corresponents a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges. S’encarrega de coordinar les actuacions dels consells comarcals i dels ajuntaments i de fer el seguiment de la gestió dels serveis territorials en matèria de rehabilitació d’habitatges.

A més de les funcions de cada una de les subdireccions, que depenen directament de la Direcció, es va determinar la creació de l’Àrea de Polítiques Socials d’Habitatge, la qual gestiona el nou Programa d’ajuts al pagament de lloguer, previst en el Decret 154/2004, i també coordina la Xarxa de Mediació de


l’Habitatge Social. S’ha previst la creació d’un responsable de Mediació i Ajuts Personals que dependrà també d’aquesta àrea.

Els serveis territorials, de manera descentralitzada, desenvolupen les mateixes activitats i ofereixen els mateixos serveis a la ciutadania que la DGH en el territori.

El cicle expansiu de l’economia que ha viscut el país durant els darrers anys ha permès que el mercat de l’habitatge hagi donat cobertura a àmplies capes de la població, malgrat les fortes i continuades pujades de preus. Però, paral·lelament, a mesura que avançava el cicle, ha anat creixent una demanda d’habitatge no atesa pel mercat, incapaç d’assolir els preus proposats per aquest mercat –tant si es tracta de compra, com de lloguer–, que genera una problemàtica social de difícil resolució i que abasta cada vegada un percentatge més ample de la població catalana.

La complicada situació que suposa recuperar un volum d’oferta assequible i suficient per atendre les necessitats de la població amb ingressos mitjans i baixos s’ha d’abordar amb totes les eines de què disposa la política d’habitatge. Amb aquesta finalitat, el Govern de la Generalitat va aprovar, el mes de maig de 2004, les línies mestres del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, el qual preveu un ventall ampli de mesures per intentar donar resposta a les necessitats d’habitatge que el mercat lliure no cobreix.

Un pla d’actuació en matèria d’habitatge que inclou mesures que van des d’ajuts als promotors d’habitatge protegit per incrementar-ne l’oferta –especialment de lloguer–, fins a ajuts per pagar el cost de l’habitatge a les famílies amb ingressos més baixos, per fer obres de rehabilitació, o per ampliar les reserves de sòl destinades a la producció d’habitatge protegit.

Aquest Pla ha començat a concretar-se amb tres normes: la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004, de 24 de desembre), i els decrets 454/2004 i 455/2004, aprovats el 17 de desembre, i acabarà de completar-se amb la Llei de l’habitatge de Catalunya que es preveu per al primer semestre de 2005.

La nova Llei d’urbanisme, en els apartats que fan referència a l’habitatge, amplia les exigències actuals del 20% per a habitatges amb protecció oficial amb un 10% addicional per a habitatges amb algun tipus de protecció, i fa aquestes reserves exigibles en qualsevol planejament urbanístic derivat a desenvolupar pels municipis de més de 10.000 habitants i les capitals de comarca.

El Decret 454/2004, de desplegament del Pla, té com a objectiu establir un conjunt de mesures de reforç i de foment de les diverses figures d’habitatge assequible a Catalunya, protegit i concertat, de prevenció de l’exclusió social residencial, de mediació en el mercat del lloguer social, de mobilització del parc desocupat, i de rendibilització del parc de lloguer existent, a fi d’incrementar l’oferta de lloguer.

El Decret 455/2004, regulador del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, regula els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges, i introdueix l’obligatorietat d’elaborar un dictamen tècnic dels edificis (TEDI) com a requisit previ a l’obtenció de qualsevol ajut de rehabilitació. Aquest dictamen permetrà avançar cap a disposar d’una base de dades de l’estat de conservació del parc d’edificis de Catalunya, i també d’un instrument objectiu de selecció de les actuacions subvencionables.

L’any 2004, ha estat un any de transició en què han coexistit les línies d’ajuts plantejades en el Pla 2002-2005 i les noves polítiques dissenyades en els nous decrets abans presentats, els resultats de les quals es podran valorar a partir de l’any 2005.

El Programa 2004 preveia d’inici la construcció de 6.050 habitatges en tots els règims de promoció; l’adquisició de 1.300 habitatges existents, i ajuts per a la rehabilitació de 5.465 habitatges.

El grau de compliment ha estat diferent segons les diferents tipologies d’ajuts a la promoció o rehabilitació d’habitatges públics. En aquest sentit, s’han assolit

Les noves línies de la política d’habitatge


graus de compliment per damunt de les previsions en els habitatges de nova promoció destinats al lloguer, un 243%, i la rehabilitació d’edificis i habitatges, un 342,5%. El grau de compliment ha estat inferior al previst en els casos següents: els habitatges protegits de nova construcció per a la venda, 81,6%, i l’adquisició d’habitatges existents, 29,5%.

Promoció d’habitatges amb protecció oficialEl nou Decret 454/2004 ha establert un conjunt de noves mesures per desenvolupar la promoció d’habitatges amb protecció oficial:— ha previst incrementar els ajuts a la promoció d’habitatges protegits amb unes subvencions addicionals que facin viable i competitiva la inversió en habitatge protegit als promotors privats, especialment per a la promoció de lloguer;— ha establert una nova modalitat d’habitatge protegit, l’Habitatge de Preu Concertat, caracteritzat per un preu màxim fixat per la Generalitat, intermedi entre el preu lliure i el preu màxim de la protecció oficial; i— ha introduït ajuts a l’adquisició de sòl amb la finalitat de crear patrimonis de sòl destinats a la promoció d’habitatges amb protecció oficial.

Pel que fa a la construcció d’habitatges protegits, durant l’any 2004, s’han iniciat 6.390 habitatges amb protecció oficial, un resultat un 26% superior a l’assolit l’any 2003. D’aquests 6.390 habitatges iniciats, 3.744 són habitatges de protecció oficial en règim general, 123 habitatges de protecció oficial en règim especial, 353 habitatges de promoció pública corresponents al programa de remodelació de barris i 2.170 habitatges per a ser cedits en lloguer.

Segons el tipus de promotor, cal destacar que l’INCASÒL ha promogut directament 1.501 d’aquests habitatges, cosa que significa el 23,5% del total; la resta de promotors públics i d’altres promotors sense ànim de lucre han iniciat 3.053 habitatges, cosa que significa que el 71,3% de l’habitatge protegit iniciat ha estat promogut per promotors sense ànim de lucre; i només 1.836 habitatges protegits, el 28,7%, van ser iniciats pels promotors privats.

D’altra banda, si analitzem la distribució territorial d’aquests habitatges, observem com la demarcació de Barcelona representa el 68,7% del total d’habitatges acollits a la modalitat de protecció pública de tot Catalunya, sense comptar la remodelació de barris. I l’Àmbit Metropolità de Barcelona és l’àmbit territorial on s’han promogut més habitatges d’aquest tipus, amb 3.150 habitatges iniciats, el 52,2% del conjunt. Dins d’aquesta àrea, el Barcelonès i el Vallès Occidental són les comarques que presenten un nombre més elevat d’habitatges de protecció pública.

Pel que fa als acabaments d’obres, s’han concedit qualificacions definitives a un total de 5.462 habitatges de protecció pública. Novament, les comarques de l’Àmbit Metropolità són les que hi tenen més pes, i representen més del 70% del total dels habitatges acabats amb protecció oficial.

D’altra banda, el Pla de l’habitatge 2002-2005 preveu la concessió de subvencions als promotors d’habitatges de protecció oficial en règim especial i lloguer i a aquelles promocions que reuneixin determinats criteris de sostenibilitat. Durant l’any 2004, les subvencions per aquest concepte, que corresponen als habitatges amb qualificació provisional, van representar un total de 27.144,5 milers d’euros.

Promoció de sòl i habitatge públicsDurant l’any 2004, la DGH ha signat 36 convenis per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial en totes les seves tipologies amb 30 ajuntaments de 17 comarques diferents. Aquests convenis preveuen construir 1.468 habitatges, entre els quals 671 de lloguer per a joves, 178 HPO de lloguer, 269 destinats a la gent gran, 259 d’HPO destinats a la venda i la resta encara per determinar.


Cal afegir a aquesta xifra els gairebé 5.000 habitatges que l’Institut Català del Sòl té pendents d’inici d’obres amb convenis signats anteriorment o en projectes sobre sòl propi, i els més de 6.100 habitatges que la Direcció General d’Habitatge té en fase d’estudi.

En un nivell de concreció més avançat, la Direcció General realitza periòdicament concursos d’assistència tècnica mitjançant els quals s’adjudica l’execució dels projectes d’obres d’habitatges protegits que promou directament l’Institut Català del Sòl. Durant l’any 2004, es van realitzar tres concursos en què es van aprovar 46 promocions amb un total de 1.896 habitatges a 34 municipis de Catalunya.

A finals de l’any 2004, l’INCASÒL ja tenia en construcció 3.372 habitatges, 1.441 dels quals s’havien iniciat abans de l’any 2004 i 887 es van iniciar enguany. I, finalment, l’INCASÒL va acabar durant aquest any 1.044 habitatges.

D’entre aquests habitatges protegits gestionats per l’INCASÒL, un percentatge important està adscrit al Programa de remodelació de barris. D’aquest Programa, s’han iniciat 353 habitatges a quatre municipis de Catalunya: al barri de Torreforta de Tarragona, a la Mina de Sant Adrià de Besòs, al barri del Governador de Barcelona i a Sant Roc de Badalona. Aquesta última operació ha estat la més important, en promoure 209 habitatges en tres blocs diferenciats.

A més, hi havia en construcció 507 habitatges a tres municipis de Catalunya: 56 al barri de Sant Roc de Badalona; 319 a quatre localitzacions diferents de la ciutat de Barcelona: Sud-oest del Besòs, Trinitat Nova, Turó de la Peira i Via Trajana; i 132 a Arraona de Sabadell.

I s’han acabat 425 habitatges en tres municipis de Catalunya: 96 al barri de Sant Roc de Badalona; 260 en tres operacions diferents a la ciutat de Barcelona: Via Trajana, el Polvorí i Sud-oest del Besòs; i 69 al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

Habitatges socials, ajuts a l’adquisició i ajuts als llogatersPel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, dins del Pla de l’habitatge 2002-2005, l’any 2004 s’han concedit ajuts per la compra de 363 habitatges de segona mà i s’han visat 3.429 contractes de compravenda d’habitatges amb protecció oficial. D’aquest conjunt d’adquirents d’habitatge, gairebé el 72,8% són joves menors de 35 anys.

Així mateix, han assolit un total de 29.019,5 milers d’euros les subvencions als compradors per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial i de segona mà, tant els ajuts directes a l’entrada com les subvencions especials que es destinen a col·lectius específics.

En aquest àmbit, el Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, incorpora una nova línia d’ajuts a l’accés a l’habitatge en preveure la concessió de subvencions al pagament del lloguer als arrendataris amb ingressos inferiors a dues vegades l’IPREM. Uns ajuts que estan orientats a quatre grans grups de població:— Els majors de 65 anys amb contractes amb pròrroga forçosa; — Els llogaters del parc públic gestionat per ADIGSA, administracions o empreses locals i entitats sense ànim de lucre;— Els col·lectius en condicions especials amb risc d’exclusió social residencial de la Xarxa de Mediació Social; i— Els joves fins a 35 anys que tramitin els contractes de lloguer a través de la Xarxa abans esmentada o les borses d’Habitatges Joves.

El Decret també preveu un ajut a la Xarxa de Mediació Social i les borses d’Habitatge de Lloguer Social de 450 euros per habitatge llogat, sempre que es


compleixen els requisits establerts, amb la finalitat de donar suport al seu esforç de captació d’habitatge social.

Rehabilitació d’habitatgesEl sistema d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges formulat en els últims plans d’habitatge posava molt poques restriccions en els tipus d’obres a protegir. En molts casos, l’única restricció era el nivell d’ingressos de la persona sol·licitant, cosa que comportava una gestió administrativa complexa. Aquesta situació va afavorir que, en els últims anys, augmentessin molt significativament les sol·licituds d’ajuts per a la rehabilitació, i que en els serveis corresponents s’acumulessin un gran nombre d’expedients amb retards significatius de tramitació.

A començaments de l’any 2004, es va valorar aquesta situació i es va estimar que hi havia més de 80.000 expedients amb alguna fase de la tramitació administrativa pendent. D’aquests, es va estimar que hi havia uns 20.000 expedients sol·licitats dels quals no s’havia iniciat cap tràmit. Això representava un volum de despesa en subvenció d’uns 68 milions d’euros pendents.

Davant d’aquesta situació, la Direcció General d’Habitatge es va plantejar aturar l’entrada de sol·licituds amb la finalitat de poder netejar tot el volum d’expedients acumulats i plantejar un nou sistema d’ajuts basat en criteris de tipologies d’obres que racionalitzés el procediment del tràmit. Així, el mes d’abril de 2004 es va publicar el Decret 268/2004, de 27 d’abril, que determinava el tancament provisional de l’admissió de sol·licituds d’ajuts per a la rehabilitació.

Paral·lelament, es va treballar en l’elaboració del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest Pla determina que qualsevol edifici o habitatge que sol·liciti ajuts per a la rehabilitació ha de tenir un informe tècnic previ que valori l’estat de l’edifici i l’habitatge. Aquests informes tècnics, Test de l’edifici (TEDI) en el cas d’edificis i Informe intern d’idoneïtat (III) en el cas d’habitatges, a més de valorar la viabilitat i la coherència tècnica de les obres que es volen dur a terme, són eines que permeten conèixer l’estat de conservació del parc d’habitatges de Catalunya. Els TEDI, els elaboren tècnics dels col·legis d’Arquitectes o dels col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya finançats per la Direcció General, i els III, els elaboren els tècnics de la Direcció General d’Habitatge.

Un cop obtinguts els informes tècnics, es poden sol·licitar els ajuts. El Pla de rehabilitació planteja quatre programes d’ajuts en cas d’obres en edificis i quatre programes d’ajuts en cas d’obres en habitatges, per als quals es poden obtenir subvencions a fons perdut segons el tipus d’obra a realitzar i préstecs per finançar les obres, que es poden fer servir de bestreta fins que no es cobrin les subvencions anteriors.

En el cas d’obres en edificis, es poden obtenir subvencions dins dels programes següents:1. Programa de rehabilitació d’edificis amb patologies estructurals: patologies estructurals, deficiències constructives i elements puntuals en situació de risc2. Programa d’accessibilitat: instal·lació d’ascensors amb creació d’itineraris practicables, instal·lació d’ascensors i supressió de barreres arquitectòniques3. Programa de grans instal·lacions: adequació d’instal·lacions de sanejament, la xarxa general d’aigua i la xarxa elèctrica4. Programa de millora de la sostenibilitat i eficiència energètica: instal·lació d’aïllament tèrmic i acústic, i sostenibilitat energètica en l’aigua calenta sanitària i la instal·lació elèctrica.

En el cas d’obres en habitatges:1. Programa d’habitabilitat, obtenció de mínims2. Programa de millora d’instal·lacions per adequar-les a la normativa vigent


3. Programa d’adaptació dels habitatges a persones amb problemes de mobilitat, adaptació interior de l’habitatge4. Programa de sostenibilitat i eficiència energètica d’habitatges; instal·lacions d’aïllament tèrmic i acústic en els habitatges.

Malgrat les dificultats en la gestió, durant l’any 2004 van entrar 20.713 sol·licituds, es van emetre informes jurídics favorables sobre 25.081 habitatges, i es van concedir 21.666 qualificacions definitives a les quals els correspondria una subvenció potencial d’11.539,7 milers d’euros.

La gestió del pagament de les subvencions no es va poder iniciar fins al mes de novembre. Malgrat tot, es van pagar subvencions per a la rehabilitació d’habitatges, amb càrrec al pressupost de 2004, per un valor d’11.539,7 milers d’euros, dels quals 6.896,1 corresponien a aportacions de fons de l’Estat i 4.643,5 a línies de subvenció pròpies de la Generalitat.

A més, el Decret 454/2004, amb la finalitat de mobilitzar el parc d’habitatges desocupats, també preveu subvencions als propietaris per a la realització d’obres de rehabilitació i posada al dia dels habitatges amb la condició que els incorporin al parc d’habitatge de lloguer social que gestionarà la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

Control de qualitat i sostenibilitat de l’edificacióPel que fa al control de la qualitat i la sostenibilitat en la construcció residencial, es van concedir distintius de qualitat Marca AENOR a diferents productes de materials aïllants i tèrmics, fins al mes de juny. A petició de l’Asociación Técnica de Pouliretano Aplicado i amb els fabricants de sistemes de PUR de Catalunya, s’ha elaborat un esborrany de Projecte de decret de regulació de la qualitat dels poliuretans produïts in situ emprats com a aïllament tèrmic en el parc d’habitatges a Catalunya.

Durant l’any 2004, també s’ha treballat en l’elaboració de l’Avantprojecte del decret d’ecoeficiència en els edificis, que té com a finalitat la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera i l’estalvi energètic en el sector de la construcció. Aquest decret fixarà uns criteris de sostenibilitat d’obligat compliment en quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus.

Cèdules d’habitabilitatDurant l’any 2004, a tot Catalunya es van presentar un total de 16.010 sol·licituds d’expedients de cèdules de primera ocupació, amb un total de 59.550 habitatges, de les quals es van concedir 55.625. La seva distribució territorial, en funció d’on van ser tramitades, és: 28.346 cèdules concedides a Barcelona, el 51% del total; 8.759 a Girona, el 15,7%; 4.555 a Lleida, el 8,2%; 11.754 a Tarragona, el 21,1%; 2.115, un 3,8%, gestionades per les oficines comarcals; i el 0,2% restant es van tramitar per Internet, una via inaugurada enguany.

Aquestes dades suposen un increment del 4,38% de cèdules sol·licitades respecte a l’any 2003. Aquesta variació no té una distribució territorial homogènia, ja que l’increment més elevat va ser a Lleida, amb +18,5%, mentre que a Barcelona la variació va ser de +0,4% i es va registrar una variació negativa de les cèdules sol·licitades en les oficines comarcals.

Durant el mateix període, també es van presentar un total de 33.501 sol·licituds de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació a tot Catalunya, corresponents a 35.587 habitatges, i se’n van concedir 30.592. La seva distribució territorial respon a les dades següents: 20.319 cèdules concedides a Barcelona, el 66,4%; 2.920 a Girona, el 9,5%; 1.484 a Lleida, el 4,9%; 3.421 a Tarragona, l’11,2%; 2.392 a comarques, el 7,8; i el 0,2% restant mitjançant Internet.

En el cas de les cèdules de segona ocupació, l’increment l’any 2004 de


l’activitat per al conjunt de Catalunya respecte a l’any 2003 va ser del +15,2%. Un increment que, malgrat ser generalitzat, no va ser de la mateixa intensitat arreu del territori. En aquest sentit, l’increment major va ser a Tarragona, amb +36%, seguit de Girona, amb +31,6%, i també van ser importants els increments de comarques, amb +22,5%, i de Lleida, amb +21,1%; només Barcelona va tenir una variació més lleugera, amb +9,4%.

D’altra banda, durant l’any 2004 el procés de concessió de cèdules d’habitabilitat va ser sotmès a dues auditories, una d’interna, a càrrec dels analistes de la DGOIA, i una altra d’externa, a càrrec d’Applus.

Durant l’any 2004, es van atendre 103.115 consultes presencials a la seu de la DGH a Barcelona. D’aquestes, el 58,2% estaven relacionades amb l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 34,5% amb la seva tramitació i el 23,7% amb la seva recollida; l’adquisició i venda d’habitatges i la desqualificació d’habitatges de protecció van ocupar el 24,6% de les consultes, i, finalment, les consultes sobre rehabilitació van representar el 17,2% restant.

Paral·lelament, l’atenció telefònica mitjançant el telèfon 012 d’informació de la Generalitat de Catalunya va atendre un total de 98.843 consultes referents a habitatge del total de les 116.787 consultes que va atendre el Departament, cosa que significa un 77,1%.

D’aquest total de consultes rebudes per via telefònica sobre habitatge, el 33,4% van correspondre a temes generals, el 23,1% van ser sobre rehabilitació, el 20,6% sobre l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 13,5% sobre l’adquisició d’habitatge, el 9,3% sobre com obtenir la desqualificació d’habitatges protegits i el 32% restant són consultes produïdes durant el mes de desembre a partir de la comunicació del Decret sobre els ajuts de lloguer.

També es van atendre directament 126 consultes arribades mitjançant la bústia de correu electrònic.

D’altra banda, la DGH ha tramitat la revisió i renovació de 9.649 préstecs a tot Catalunya i de 3.215 sol·licituds de desqualificació d’habitatges, i ha emès 975 autoritzacions per a la venda de la meitat indivisa d’habitatges amb protecció oficial.

A més, durant l’any 2004 es van tramitar 649 denúncies administratives, 560 sobre habitatges lliures i les 89 restants sobre habitatges de promoció pública; la majoria van ser motivades per defectes constructius.

S’han elaborat estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet un esforç de difusió d’aquesta informació perquè arribi a aquelles institucions i persones interessades en l’àmbit de l’habitatge.

La DGH ha editat les publicacions estadístiques següents amb dades referents a l’any 2004:— Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 2004— Estadístiques de la construcció d’habitatges a Catalunya, números 82, 83 i 84— Estadístiques sobre el mercat d’habitatges de lloguer a Catalunya, número 6— Mercat immobiliari a Catalunya. Evolució i perspectives, números 26 i 27— Habitatges iniciats i acabats als municipis i a les comarques de Catalunya, 2004— Obres d’edificació no residencial als municipis i comarques de Catalunya, 2004— Informe sobre el mercat de lloguers a la ciutat de Barcelona. Editat conjuntament amb la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona— Informació estadística d’habitatges editada a la pàgina web del Departament.

També s’han elaborat, mitjançant contractes externs, els estudis sobre el sector següents:

El servei d’atenció i informació al públic

Reclamacions, recursos i denúncies administratives

Estudis i publicacions


— Estudi sobre l’oferta de nova construcció en les principals poblacions de Catalunya, 2004— Estudi sobre els preus de l’habitatge de segona mà a Catalunya, 2004— Estudi sobre els preus de l’habitatge de segona mà a Barcelona, 2004— Explotació dels visats d’obra residencial a Catalunya, 2004— Explotació dels visats de l’edificació no residencial, a partir dels col·legis d’Aparelladors de Catalunya, 2004— Informe de conjuntura immobiliària, 2004— Informe sobre el lloguer d’habitatges a Catalunya, 2004— Informe sobre el mobbing immobiliari a Catalunya— Avaluació de l’eficiència energètica dels edificis— Estudi sobre els elements estructuradors que han d’integrar l’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatge i les característiques de la normativa que ha de presentar el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit.

La Direcció General ha participat en diferents plans interdepartamentals de la Generalitat pel que fa a habitatge:— Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut — Comissió Interdepartemental per a la Immigració— Pla d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental— Pla interdepartamental del Poble Gitano— Pla interdepartamental de suport a la família— Pla nacional d’acció per a la inclusió social.

A més, la Direcció General ha participat en l’organització i l’assistència a nombroses jornades i seminaris relacionats amb l’habitatge.

També s’han rebut grups professionals i de les administracions públiques d’habitatge de diversos països per explicar la política d’habitatge a Catalunya i realitzar recorreguts per les promocions públiques seleccionades.

S’ha fet el seguiment d’alguns casos d’assetjament immobiliari, els quals, sense solució jurídica, han requerit d’intervencions per trobar-hi solucions individualitzades.

Altres activitats de la Direcció General d’Habitatge


QUADRE 1. GRAU DE COMPLIMENT DEL PLA DE L’HABITATGE 2002-2005. PROGRAMA 2004

HABITATGES QUALIFICACIONS HABITATGES GRAU DE

PREVISTOS PROVISIONALS(1) FINANÇATS(2) COMPLIMENT %

(a) (b) (b)/(a)

HABITATGES PROTEGITS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 6.050 6.631 5.708 109,6%

Per a la venda 5.000 4.079 4.031 81,6%

HPO 4.800 3.865 3.850 80,5%

HPO especial 200 214 181 107,0%

Per al lloguer 1.050 2.552 1.677 243,0%

A 10 anys 205 1.011 285 493,2%

A 25 anys 845 1.541 1.392 182,4%

ADQUISICIÓ D’ALTRES HABITATGES EXISTENTS 1.300 384 350 29,5%

REHABILITACIÓ

Edificis (en nombre d’habitatges) i habitatges 5.465 18.717 10.540 342,5%

Amb subvenció 4.635 16.326 9.628 352,2%

Resta 830 2.391 912 288,1%

Total d’habitatges 12.815 25.732 16.598 200,8%

(1) Qualificacions provisionals a finançar dins el Programa 2004 del Pla 2002-2005, qualificats des del 01.02.2004

fins al 15.04.2005

(2) Dades d’habitatges finançats a 31 de març de 2005

QUADRE 2. EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS RÈGIM DE PROTECCIÓ.

PLA D’HABITATGE 2002-2005

TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS(1) 2002(2) % 2003 % 2004 % 02-04 ANUAL %

Promoció pública(3) 588 8,3 411 8,1 353 5,5 1.352 451 7,3

Protecció oficial de règim especial 240 3,4 334 6,6 123 1,9 697 232 3,8

Habitatges en lloguer 2.093 29,7 1.361 26,8 2.170 34,0 5.624 1.875 30,4

Total habitatge social 2.921 41 2.106 42 2.646 41 7.673 2.558 41

Protecció oficial de règim general 4.127 58,6 2.967 58,5 3.744 58,6 10.838 3.613 58,5

Total habitatges protegits 7.048 100 5.073 100 6.390 100 18.511 6.170 100

(1) Qualificacions provisionals

(2) Inclou habitatges del Pla 1998-2001

(3) Habitatges del Programa de remodelació de barris, construïts directament per l’INCASÒL i no inclosos

en el Pla d’habitatge

Font: DGH

QUADRE 3. EVOLUCIÓ DE LA PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT, SEGONS TIPUS DE PROMOTOR.

2002-2004. PLA D’HABITATGE 2002-2005

2002(2) 2003 2004 TOTAL MITJANA

HABITATGES INICIATS(1) HAB. % HAB. % HAB. % 02-04 ANUAL %

INCASÒL 1.432 20,3 1.268 25,0 1.501 23,5 4.201 1.400 22,7

Altres promotors públics 1.653 23,5 1.771 34,9 1.788 28,0 5.212 1.737 28,2

Cooperatives i altres promotors

sense ànim de lucre 1.507 21,4 566 11,2 1.265 19,8 3.338 1.113 18,0

Total sense ànim lucre 4.592 65,2 3.605 71,1 4.554 71,3 12.751 4.250 68,9

Promotors privats 2.456 34,8 1.468 28,9 1.836 28,7 5.760 1.920 31,1

Total d’habitatges protegits 7.048 100 5.073 100 6.390 100 18.511 6.170 100

(1) Qualificacions provisionals

(2) Inclou habitatges del Pla 1998-2001

(3) Habitatges del Programa de remodelació de barris, construïts directament per l’INCASÒL i no inclosos en el Pla

d’habitatge

Font: DGH


QUADRE 4. QUALIFICACIÓ DELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL PER SERVEIS TERRITORIALS. 2004(1)

SOL·LICITUDS SOL·LICITUDS

SERVEI QUALIFICACIONS QUALIFICACIONS QUALIFICACIONS QUALIFICACIONS

TERRITORIAL PROVISIONALS PROVISIONALS DEFINITIVES DEFINITIVES

Barcelona 3.077 4.149 4.007 3.966

Girona 199 329 340 325

Lleida 337 736 465 467

Tarragona 711 823 698 704

Total 4.324 6.037 5.510 5.462

(1) No inclou els habitatges del Programa de remodelació de barris construïts per l’INCASÒL

Font: DGH

COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 5 46 20

Alt Empordà 65 63 1

Alt Penedès 91 62 172

Alt Urgell 19 21 33

Alta Ribagorça 0 0 0

Anoia 108 101 114

Bages 170 216 604

Baix Camp 42 186 243

Baix Ebre 123 81 178

Baix Empordà 171 82 165

Baix Llobregat 737 176 494

Baix Penedès 0 150 49

Barcelonès 1.528 1.551 1.249

Berguedà 12 0 0

Cerdanya 24 0 0

Conca de Barberà 0 51 0

Garraf 99 47 86

Garrigues 0 1 0

Garrotxa 84 62 21

Gironès 190 70 95

Maresme 201 57 155

Montsià 224 260 231

Noguera 27 41 42

Osona 64 172 281

Pallars Jussà 0 18 48

Pallars Sobirà 0 0 8

Pla d’Urgell 14 42 46

Pla de l’Estany 12 0 21

COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 0 0 0

Ribera d’Ebre 0 8 16

Ripollès 26 12 26

Segarra 54 36 281

Segrià 296 86 200

Selva 45 28 0

Solsonès 37 21 2

Tarragonès 299 158 86

Terra Alta 4 0 0

Urgell 16 37 46

Val d’Aran 0 1 30

Vallès Occidental 1.649 638 922

Vallès Oriental 24 81 72

Catalunya 6.460 4.662 6.037

Alt Pirineu i Aran 43 40 119

Àmbit de Ponent 407 243 615

Àmbit metropolità 4.329 2.612 3.150

Camp de Tarragona 346 591 398

Comarques centrals 391 510 1.001

Comarques gironines 593 317 329


Barcelona 4.683 3.093 4.149

Girona 593 325 329

Lleida 487 304 736


QUADRE 5. HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL INICIATS. 2002-2004(1)


Dades segons qualificacions provisionals

Font: DGH


COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 30 37 0



Alt Urgell 46 0 13


Anoia 28 122 57

Bages 48 140 6

Baix Camp 151 207 24

Baix Ebre 133 59 163




Barcelonès 1.011 833 1.886

Berguedà 0 0 0

Cerdanya 10 24 0


Garraf 51 80 111

Garrigues 0 0 0

Garrotxa 57 163 65

Gironès 209 243 48

Maresme 40 104 189

Montsià 204 148 217

Noguera 99 58 25

Osona 83 86 68





QUADRE 6. HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL ACABATS. 2002-2004(1)

COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 0 0 0


Ripollès 0 6 20

Segarra 26 70 128

Segrià 352 193 147

Selva 115 26 15

Solsonès 4 0 45


Terra Alta 0 5 0

Urgell 21 33 31

Val d’Aran 13 18 0

Vallès Occidental 504 788 1.110


Catalunya 4.543 4.586 5.462



Àmbit metropolità 2.305 2.657 3.835


Comarques centrals 163 348 176



Barcelona 2.464 3.005 3.966

Girona 517 515 325

Lleida 591 403 467



Dades segons les qualificacions definitives

Font: DGH


COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 40,9 33,4 150,8

Alt Empordà 66,8 0,0 0,0

Alt Penedès 832,4 281,0 1.154,0

Alt Urgell 138,5 0,0 71,4

Alta Ribagorça 0,0 0,0 0,0

Anoia 0,0 850,0 1.199,4

Bages 482,6 401,5 3.954,7

Baix Camp 244,0 0,0 608,0

Baix Ebre 0,0 0,0 310,0

Baix Empordà 0,0 308,9 291,6

Baix Llobregat 3.628,7 0,0 1.521,3

Baix Penedès 0,0 118,8 343,3

Barcelonès 7.852,3 8.468,2 4.847,3

Berguedà 0,0 0,0 0,0

Cerdanya 0,0 0,0 0,0

Conca de Barberà 0,0 161,7 0,0

Garraf 257,0 319,0 610,2

Garrigues 0,0 0,0 0,0

Garrotxa 0,0 141,9 0,0

Gironès 499,8 671,5 242,3

Maresme 747,6 313,1 1.358,1

Montsià 506,7 0,0 0,0

Noguera 0,0 132,8 83,9

Osona 366,9 148,6 1.201,8

Pallars Jussà 0,0 0,0 596,4

Pallars Sobirà 0,0 0,0 0,0

Pla d’Urgell 0,0 23,1 207,7

Pla de l’Estany 0,0 0,0 182,8

QUADRE 7. IMPORT DE LES SUBVENCIONS POTENCIALS PER A LA PROMOCIÓ D’HABITATGES. 2002-2004(1) (en milers d’euros)

COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 0,0 0,0 0,0

Ribera d’Ebre 0,0 0,0 118,8

Ripollès 168,8 0,0 35,9

Segarra 0,0 43,1 3.627,6

Segrià 122,9 40,6 273,3

Selva 0,0 232,9 0,0

Solsonès 527,2 118,4 0,0

Tarragonès 252,0 0,0 431,8

Terra Alta 40,3 0,0 0,0

Urgell 187,2 371,3 483,4

Val d’Aran 0,0 0,0 182,2

Vallès Occidental 3.456,9 2.051,9 3.056,6

Vallès Oriental 0,0 115,5 0,0

Catalunya 20.419,5 15.347,2 27.144,5

Alt Pirineu i Aran 138,5 0,0 850,1

Àmbit de Ponent 310,1 610,9 4.676,0

Àmbit metropolità 16.775,0 11.548,6 12.547,5

Camp de Tarragona 536,9 313,9 1.533,9

Comarques centrals 1.376,8 1.518,6 6.355,8

Comarques gironines 735,3 1.355,2 752,5

Terres de l’Ebre 547,0 0,0 428,8

Barcelona 17.624,5 12.948,8 18.903,4

Girona 735,3 1.355,2 752,5

Lleida 975,9 729,3 5.526,0

Tarragona 1.083,9 313,9 1.962,7

(1) Subvencions potencials que corresponen a les qualificacions provisionals dels habitatges de protecció oficial, en règim especial, de lloguer i per criteris de

sostenibilitat.

QUADRE 8. HABITATGES PROMOGUTS PER LA GENERALITAT. 2004

HABITATGES

HABITATGES DE L’INCASÒL EN CONSTRUCCIÓ 2.328

Iniciats l’any 2004 887

Iniciats abans de 2004 1.441

HABITATGES DE L’INCASÒL, PENDENTS D’INICIAR OBRES (a) 4.988

Convinguts amb ajuntaments 2004 1.468

Convinguts abans de 2004 2.693*

En projecte sobre sòl propi 827

HABITATGES EN ESTUDI DE LA DGH (b) 6.139

Total d’habitatges potencials (a + b) 11.127

* D’aquests, 1.170 corresponen a projectes de remodelació de barris

Font: Elaboració de la DGH, amb dades de l’INCASÒL


QUADRE 9. CONVENIS SIGNATS PER L’INCASÒL AMB AJUNTAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

D’HABITATGES PROTEGITS. 2004

PROMOCIÓ COMARCA HAB. SÒL

Alguaire - Carrer Merlí Segrià 15 Ajuntament

Altafulla - La Fassina Tarragonès 18 Ajuntament

Altafulla - Sector l’Hort d’en Pau I Tarragonès 24 Ajuntament

Altafulla - Sector l’Hort d’en Pau II Tarragonès 39 Ajuntament

Badia del Vallès - Carrer Porto-Av. Eivissa Vallès Occidental 72 Ajuntament

Begues - Carrer Sant Pere Baix Llobregat 18 Ajuntament

Callús - PP la Serreta Bages 40 Ajuntament

Callús - Carrer Anselm Clavé Bages 16 Ajuntament

Campdevànol - Sector Casino Ripollès 15 INCASÒL

Les Franqueses del Vallès - Sector J Vallès Occidental 48 Ajuntament

Gelida - La Fanga Alt Penedès 20 Ajuntament

Horta de Sant Joan - Carrer Bernat Alguaire Terra Alta 18 Ajuntament

L’Hospitalet de Llobregat - 10HJ Barcelonès 330 Ajuntament

Igualada - Carrer Bèlgica Anoia 30 INCASÒL

Llançà - Les Esplanes Alt Empordà 46 INCASÒL

Lleida - Pardinyes Segrià 44 Mixt

Mataró - Pla d’en Boet Maresme 98 INCASÒL

Molins de Rei - Antic escorxador Baix Llobregat 36 Ajuntament

Palafrugell - Carrer Fitor - Zona Carrilet Baix Empordà 54 Ajuntament

Palafrugell - Piverd - Carrilet Baix Empordà 50 Ajuntament

Premià de Mar - Can Boter Maresme 23 Ajuntament

Sant Hilari Sacalm - Can Culí Selva 20 INCASÒL

Sant Pere de Torelló - Sector les Monges Osona 23 Ajuntament

Santa Eugènia de Berga - PP El Català Osona 20 Ajuntament

Santa Perpètua de Mogoda - Av. Girona Vallès Occidental 60 Ajuntament

Santa Perpètua de Mogoda - Av. Jacint Verdaguer Vallès Occidental 60 Ajuntament

Sort - Carrer del Raval Pallars Sobirà 14 INCASÒL

Tordera - Carrer Sant Jaume Maresme 23 INCASÒL

Tordera - Sector Sant Jaume II fase Maresme 66 INCASÒL

Vic - Sector el Nadal Osona 68 Ajuntament

Vic - Sector el Nadal Osona 60 Ajuntament

Total HPO 1.468

Font: DGH


QUADRE 10. CONCURSOS D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA APROVATS PER A LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

PROTEGITS. 2004

PROMOCIÓ COMARCA HAB. TIPOLOGIA SÒL CAT

Barcelona - c. Pare Claret Barcelonès 70 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Barcelona - c. Encarnació Barcelonès 50 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Barcelona - Via Favència Barcelonès 70 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Barcelona - c. Carles Riba Barcelonès 20 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Barcelona - El Polvorí, V fase Barcelonès 34 Remodelació de barris INCASÒL 1r

Calaf - c. Sant Antoni (nucli antic) Anoia 12 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Campdevànol - Casino Ripollès 14 Lloguer INCASÒL 1r

Gelida - c. Enric Prat de la Riba Alt Penedès 20 Lloguer Ajuntament 1r

L’Hospitalet - Creu Roja/Vallparda 2a fase Barcelonès 44 Remodelació de barris INCASÒL 1r

Montblanc - El Sòl de l’Horta Conca de Barberà 32 Lloguer INCASÒL 1r

Puigcerdà - c. Sant Agustí Cerdanya 24 Lloguer Ajuntament 1r

Sant Gregori - Can Mavila Nou Gironès 16 Lloguer per a joves INCASÒL 1r

Sant Joan les Fonts - Caserna Guàrdia Civil Garrotxa 30 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

+ gent gran

Santpedor - c. Ample (casc antic) Bages 15 Lloguer per a joves Ajuntament 1r

Vic - El Nadal Osona 68 Lloguer Ajuntament 1r

Badia - c. Eivissa Vallès Occidental 42 HPO 60 m2 Ajuntament 2n

Badia - c. Porto Vallès Occidental 36 HPO 60 m2 Ajuntament 2n

Begues - c. Sant Pere Baix Llobregat 18 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

Horta de Sant Joan - c. Bernat d’Alguaira Terra Alta 18 HPO lloguer Ajuntament 2n

L’Hospitalet - c. Enric Prat de la Riba Barcelonès 52 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

L’Hospitalet - c. Alhambra Barcelonès 60 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

L’Hospitalet - av. Catalunya Barcelonès 112 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

L’Hospitalet - c. Santa Anna Barcelonès 36 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

Mataró - Pla de Boet Maresme 100 Hab. públics d’acollida INCASÒL 2n

Molins de Rei - antic escorxador Baix Llobregat 37 Lloguer per a gent gran Ajuntament 2n

Palafrugell - Carrilet Baix Empordà 44 Mixta Ajuntament 2n

Premià de Mar - Can Boter Maresme 23 Lloguer per a joves Ajuntament 2n

Sabadell - Arrahona V fase Vallès Occidental 71 Remodelació de barris INCASÒL 2n

Sant Pere de Torelló - c. Bellmunt Osona 23 Lloguer per a gent gran Ajuntament 2n

Tordera - Sector Sant Jaume II Maresme 42 HPO 60 m2 INCASÒL 2n

Abrera - Can Morral I Baix Llobregat 74 HPO 60 m2 INCASÒL 3r

Alguaire - c. Merlí Segrià 14 Lloguer Ajuntament 3r

Altafulla - l’Hort d’en Pau I Tarragonès 24 Lloguer per a gent gran Ajuntament 3r

Altafulla - l’Hort d’en Pau II Tarragonès 39 Compravenda Ajuntament 3r

Balaguer - La Reguereta Noguera 22 Renovació urbana INCASÒL 3r

Els Prats del Rei - pg. Josep Maria Llobet Anoia 14 Compravenda INCASÒL 3r

Les Franqueses del Vallès - Sector J Vallès Oriental 48 Lloguer per a joves Ajuntament 3r

Lleida - Pardinyes 2 Segrià 44 HPO 60 m2 INCASÒL 3r

Palafrugell - Pi Verd II Baix Empordà 49 Lloguer per a gent gran Ajuntament 3r

El Pont de Vilomara i Rocafort - c. Sant Jaume Bages 45 HPO INCASÒL 3r

Sant Adrià de Besòs - Via Trajana última fase Barcelonès 140 Compravenda / Lloguer INCASÒL 3r

Sant Hilari Sacalm - Can Culí Selva 20 Lloguer INCASÒL 3r

Santa Eugenia Berga - El Català Osona 18 Compravenda Ajuntament 3r

Sort - c. Raval nucli antic Pallars Sobirà 14 Sense determinar INCASÒL 3r

Vilanova i la Geltrú - Sant Jordi I (ronda Ibèrica) Garraf 64 Lloguer Ajuntament 3r

Vilanova i la Geltrú - Sant Jordi II (ronda Ibèrica) Garraf 34 Lloguer Ajuntament 3r

Total d’habitatges amb projecte CAT 2004 1.896

Font: DGH


QUADRE 11. HABITATGES INICIATS PER L’INCASÒL PER MUNICIPIS I TIPUS DE PROMOCIÓ 2004(1)

PROMOCIÓ COMARCA HAB. RÈGIM

REMODELACIÓ DE BARRIS

Badalona - Barri Sant Roc bloc H Barcelonès 51 Promoció pública

Badalona - Barri Sant Roc bloc I Barcelonès 68 Promoció pública

Badalona - Barri Sant Roc bloc J Barcelonès 90 Promoció pública

Barcelona - Governador bloc A2 Barcelonès 24 Promoció pública

Sant Adrià de Besòs - La Mina edifici Guàrdia Civil Barcelonès 40 Promoció pública

Tarragona - Torreforta 4a fase Tarragonès 80 Promoció pública

Total remodelació de barris 353

PROMOCIONS DE LLOGUER PER A JOVES

Arenys de Mar - Pla dels Frares Maresme 42 HPO lloguer per a joves

Banyoles - Cal General Pla de l’Estany 21 HPO lloguer per a joves

Bellpuig - Carrer de la Vall Urgell 15 HPO lloguer per a joves

Cambrils - Carrer Cristòfol Colom Baix Camp 20 HPO lloguer per a joves

Castellfollit de la Roca - Pl. de les Filadores Garrotxa 24 HPO lloguer per a joves

Figueres - Horta de l’Hospital III Alt Empordà 48 HPO lloguer per a joves

Manresa - La Parada I Bages 40 HPO lloguer per a joves

Piera - Carrer de la Plaça Anoia 22 HPO lloguer per a joves

Sant Quirze de Besora - Carrer Pont Osona 14 HPO lloguer per a joves

Torrelles de Llobregat - Pla Parcial Can Balasch Baix Llobregat 9 HPO lloguer per a joves

Torrelles de Llobregat - Pla Parcial Raval Roig Baix Llobregat 11 HPO lloguer per a joves

Tortosa - El Parc de Remolins Baix Ebre 17 HPO lloguer per a joves

Vila-seca - Carrer Valentí Almirall Tarragonès 30 HPO lloguer per a joves

Total d’habitatges de lloguer per a joves 313

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN VENDA O LLOGUER

Arenys de Mar - Pla dels Frares Maresme 26 HPO lloguer

Cabacés - Carrer Pontarrer Priorat 7 HPO venda

Lleida - Pardinyes Segrià 60 HPO lloguer

Palafrugell - El Pi Verd Baix Empordà 16 HPO venda

Puigcerdà - La Closa de l’Àngel Cerdanya 18 HPO lloguer

Sant Sadurní d’Anoia - La Triola 2 Anoia 56 HPO lloguer

Terrassa - El Pla de les Fonts Vallès Occidental 38 HPO lloguer

Total HPO 221

Total habitatges iniciats 887

(1) Habitatges iniciats per l’INCASÒL l’any 2004 que no coincideixen amb les qualificacions provisionals del mateix

any, ja que les qualificacions corresponen a habitatges iniciats els anys 2002, 2003 i 2004

Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades de l’INCASÒL


QUADRE 12. HABITATGES DE L’INCASÒL EN CONSTRUCCIÓ INICIATS ABANS DE 2004



Badalona - Sant Roc / bloc E (1a fase) Barcelonès 56 Promoció pública

Barcelona - Sud-oest del Besòs 6B Barcelonès 60 Promoció pública

Barcelona - Trinitat Nova 1a fase-c/ Aiguablava Barcelonès 189 Promoció pública

Barcelona - Turó de la Peira Illa D Barcelonès 42 Promoció pública

Barcelona - Via Trajana bloc B3 Barcelonès 28 Promoció pública

Sabadell - c/ Arrahona Vallès Occidental 132 Promoció pública



Alcover - c/ Major / av. Reus Alt Camp 8 HPO lloguer per a joves

L’Ampolla - Cap Roig 1a fase Baix Ebre 24 HPO lloguer per a joves

Avinyó - c/ Major Bages 12 HPO lloguer per a joves

La Bisbal d’Empordà - la Guardiola-3 Baix Empordà 27 HPO lloguer per a joves

Cardona - c/ de Sant Miquel Bages 21 HPO lloguer per a joves

Cervera - c/ Major Segarra 24 HPO lloguer per a joves

La Granada - sector la Torre Alt Penedès 12 HPO lloguer per a joves

Igualada - les Comes 2a fase Anoia 40 HPO lloguer per a joves

Monistrol de Montserrat - c/ Julià Fuch Bages 6 HPO lloguer per a joves

Monistrol de Montserrat - c/ Manresa Bages 21 HPO lloguer per a joves

Móra d’Ebre - pl. de la Verge Ribera d’Ebre 14 HPO lloguer per a joves

Navarcles - c/ Ample Bages 14 HPO lloguer per a joves

Reus - pl. Baluard Baix Camp 12 HPO lloguer per a joves

Sabadell - Can Llong II Vallès Occidental 28 HPO lloguer per a joves

Sant Boi de Llobregat - sector Torre la Vila Baix Llobregat 9 HPO lloguer per a joves

Sant Sadurní d’Anoia - la Triola-1 Alt Penedès 34 HPO lloguer per a joves

Taradell - sector de la Coma del Reig Osona 21 HPO lloguer per a joves

El Vendrell - sector el Pèlag Baix Penedès 33 HPO lloguer per a joves

Vilafranca del Penedès - c/ dels Ferrers Alt Penedès 8 HPO lloguer per a joves



Avinyó - c/ Major Bages 12 HPO venda

La Bisbal d’Empordà - la Guardiola-2 Baix Empordà 32 HPO venda

Cambrils - sector 1 Baix Camp 48 HPO venda

La Granada - sector la Torre Alt Penedès 38 HPO venda

Igualada - les Comes 2a fase Anoia 16 HPO lloguer

Llavorsí - c/ de la Farga, 2a fase Pallars Sobirà 8 HPO venda

Manlleu - plaça Llevant-Mas Roca Osona 30 HPO lloguer

Manresa - la Parada-2 Bages 80 HPO lloguer

Mollet del Vallès - sector sud Gallecs / c/ Ferrocarril Vallès Oriental 20 HPO venda

Portbou - c/ de la Muntanya Alt Empordà 11 HPO venda

Reus - sector Mas Iglesias Baix Camp 102 HPO venda

Sabadell - Can Llong II Vallès Occidental 41 HPO lloguer

Sant Joan les Fonts - c/ Santa Magdalena 9-11 Garrotxa 6 HPO venda

Sant Vicenç de Torelló - sector la Torre Osona 18 HPO venda

La Seu d’Urgell - c/ Montorull Alt Urgell 24 HPO venda

Súria - Sal i Pota-4 (2a fase) Bages 80 HPO venda

Total HPO 566

Total d’habitatges en construcció iniciats abans de 2004 1.441

Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades de l’INCASÒL


QUADRE 13. HABITATGES ACABATS PER L’INCASÒL PER MUNICIPIS I TIPUS DE PROMOCIÓ 2004



Badalona - barri Sant Roc blocs M i N Barcelonès 96 Promoció pública

Barcelona - Via Trajana blocs A2 i A3 Barcelonès 84 Promoció pública

Barcelona - El Polvorí 3a fase Barcelonès 111 Promoció pública

Barcelona - Sud-oest del Besòs 3b Barcelonès 65 Promoció pública

El Prat de Llobregat - Sant Cosme, illa 10 2a fase Baix Llobregat 69 Promoció pública



Castellar del Vallès - El Pla de la Bruguera 2a fase Vallès Occidental 38 HPO lloguer per a joves

Centelles - Carrer Nou, 11 Osona 12 HPO lloguer per a joves

L’Hospitalet - l’Aprestadora Barcelonès 24 HPO lloguer per a joves

Lleida - Carrer Alsamora Segrià 23 HPO lloguer per a joves

Ripollet - Carrer Federico García Lorca Vallès Occidental 21 HPO lloguer per a joves

Sant Pere de Ribes - Sector Can Puig Garraf 47 HPO lloguer per a joves

Sant Sadurní d’Anoia - Carrer Montserrat Alt Penedès 8 HPO lloguer per a joves

Sant Vicenç de Castellet - Carrer Enric Granados Bages 18 HPO lloguer per a joves

La Seu d’Urgell - Carrer Capdevila Alt Urgell 6 HPO lloguer per a joves

La Seu d’Urgell - Plaça del Carme Alt Urgell 7 HPO lloguer per a joves

Teià - Fàbrica Bassols Maresme 15 HPO lloguer per a joves

Vic - Sant Llàtzer Osona 18 HPO lloguer per a joves

Vielha e Mijaran - Eth Solan Val d’Aran 20 HPO lloguer per a joves



Anglès - Pla parcial del Cuc Selva 15 HPO lloguer

Balsareny - La plaça de la Mel, 2 Bages 32 HPO venda

Cornellà de Llobregat - Carrer Alps Baix Llobregat 76 HPO lloguer

Les - Sector la Guà Val d’Aran 10 HPO venda

Sabadell - Can Llong I Vallès Occidental 82 HPO lloguer

Sallent - Les Culleres, 1a fase Bages 40 HPO venda

Santa Cristina d’Aro - El Suro de la Creu Baix Empordà 24 HPO venda

La Seu d’Urgell - Sector Gallinaire Alt Urgell 21 HPO venda

Tremp - Barranc del Juncar Pallars Jussà 18 HPO venda

Vic - Sant Llàtzer Osona 36 HPO venda

Vidrà - Can Bartolí Osona 8 HPO venda

Total HPO 362

Total d’habitatges acabats 1.044

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de l’INCASÒL


COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 2 4 2



Alt Urgell 0 2 0


Anoia 5 11 7

Bages 25 58 18

Baix Camp 10 30 8

Baix Ebre 2 13 8



Baix Penedès 1 7 2

Barcelonès 138 143 43

Berguedà 9 6 7

Cerdanya 0 0 0


Garraf 2 3 1

Garrigues 3 0 1

Garrotxa 4 6 2

Gironès 33 65 35

Maresme 34 22 5

Montsià 11 18 6

Noguera 9 15 9

Osona 9 22 13





QUADRE 14. ADQUISICIÓ D’HABITATGES DE SEGONA MÀ. 2002-2004 (nombre d’habitatges)

COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 2 1 0


Ripollès 2 4 0

Segarra 5 8 3

Segrià 32 46 32

Selva 15 18 7

Solsonès 1 2 0


Terra Alta 1 2 1

Urgell 0 6 9

Val d’Aran 0 0 0

Vallès Occidental 156 131 70


Catalunya 672 840 363



Àmbit metropolità 418 396 154





Barcelona 466 493 199

Girona 84 127 54

Lleida 66 89 63

Tarragona 56 131 47


COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 42 17 0



Alt Urgell 36 0 0


Anoia 59 104 55

Bages 67 77 33

Baix Camp 99 76 75

Baix Ebre 83 84 143




Barcelonès 692 474 679

Berguedà 6 3 13

Cerdanya 10 22 2


Garraf 7 43 63

Garrigues 1 1 0

Garrotxa 71 91 58

Gironès 100 189 21

Maresme 43 32 167

Montsià 157 200 232

Noguera 53 35 27

Osona 66 62 119





COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 0 0 0


Ripollès 1 0 9

Segarra 24 21 47

Segrià 213 165 136

Selva 111 12 3

Solsonès 2 1 19


Terra Alta 2 0 1

Urgell 15 11 1

Val d’Aran 3 0 18

Vallès Occidental 444 905 632


Catalunya 3.317 3.377 3.429


Àmbit de Ponent 318 1.016 749

Àmbit metropolità 1.700 277 216

Camp de Tarragona 354 3.539 3.540



Terres de l’Ebre 253 1.478 1.430

Barcelona 1.899 2.134 2.128

Girona 437 366 259

Lleida 374 264 314


QUADRE 15. ADQUISICIÓ D’HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL. 2002-2004(1)

(1) Visats de contracte de compravenda

Font: DGH


COMARQUES 2002 2003 2004

Alt Camp 3,0 124,4 17,2

Alt Empordà 145,2 175,6 313,7

Alt Penedès 17,3 156,6 174,8

Alt Urgell 0,0 16,8 0,0

Alta Ribagorça 9,8 10,3 10,2

Anoia 195,6 944,2 505,3

Bages 97,5 807,9 354,3

Baix Camp 14,0 323,7 639,2

Baix Ebre 2,8 321,3 1.120,8

Baix Empordà 28,8 200,9 878,0

Baix Llobregat 321,9 3.421,6 2.917,0

Baix Penedès 0,0 188,2 453,1

Barcelonès 1.732,9 4.826,0 5.443,9

Berguedà 31,4 39,8 98,8

Cerdanya 0,0 92,2 11,3

Conca de Barberà 0,0 0,0 0,0

Garraf 9,5 412,6 519,7

Garrigues 19,6 6,5 8,9

Garrotxa 117,0 449,8 393,5

Gironès 296,3 1.779,3 581,0

Maresme 314,1 293,9 1.788,9

Montsià 371,7 1.140,1 1.907,3

Noguera 91,6 280,0 282,6

Osona 224,4 584,5 1.112,3

Pallars Jussà 27,3 6,0 27,4

Pallars Sobirà 0,0 10,0 0,0

Pla d’Urgell 61,1 82,3 543,5

Pla de l’Estany 42,7 107,6 8,5

QUADRE 17. QUALIFICACIONS DE REHABILITACIÓ D’HABITATGES. 2000-2004

ACTUACIONS INICIADES(1) 2000 2001 2002 2003 2004

Barcelona 47.685 46.033 21.429 30.334 22.608

Girona 912 1.080 547 714 905

Lleida 1.910 1.510 940 308 486

Tarragona 1.465 1.614 1.153 807 1.082

Catalunya 51.972 50.237 24.069 32.163 25.081

ACTUACIONS ACABADES(2) 2000 2001 2002 2003 2004

Barcelona 35.474 51.307 35.361 29.307 19.963

Girona 908 899 919 541 632

Lleida 1.184 1.681 1.066 676 130

Tarragona 1.287 1.409 1.695 850 941

Catalunya 38.853 55.296 39.041 31.374 21.666

(1) Informes jurídics i tècnics favorables

(2) Qualificacions definitives

Les dades inclouen qualsevol actuació que hagi rebut ajut oficial de la Generalitat o de l’Estat. Hi ha incloses les

actuacions de reparació de patologies i edificis en situació de risc

Font: DGH

COMARQUES 2002 2003 2004

Priorat 7,6 7,6 0,0

Ribera d’Ebre 19,7 22,3 6,0

Ripollès 12,4 32,7 73,6

Segarra 15,6 225,6 417,1

Segrià 680,5 1.372,7 1.450,9

Selva 214,0 188,1 43,7

Solsonès 11,2 13,5 153,9

Tarragonès 74,3 1.445,5 1.712,8

Terra Alta 9,5 14,3 3,0

Urgell 27,6 112,7 78,4

Val d’Aran 0,0 0,0 0,0

Vallès Occidental 1.167,5 6.410,9 4.875,9

Vallès Oriental 127,7 391,6 89,9

Catalunya 6.543,1 27.039,4 29.016,8

Alt Pirineu i Aran 37,1 135,2 49,0

Àmbit de Ponent 895,9 2.079,8 2.781,5

Àmbit metropolità 3.691,0 15.913,1 15.810,2

Camp de Tarragona 99,0 2.089,4 2.822,2

Comarques centrals 560,1 2.389,9 2.224,6

Comarques gironines 856,4 2.934,0 2.292,1

Terres de l’Ebre 403,6 1.498,0 3.037,1

Barcelona 4.239,9 18.289,5 17.881,0

Girona 856,4 2.934,0 2.292,1

Lleida 944,2 2.228,4 2.984,3

Tarragona 502,6 3.587,4 5.859,4

QUADRE 16. IMPORT DE LES SUBVENCIONS POTENCIALS PER A L’ADQUISICIÓ D’HABITATGES. 2002-2004(1) (en milers d’euros)

(1) Import de les subvencions que corresponen a les qualificacions provisionals per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial i de segona mà

(ajut directe a l’entrada i ajuts especials)

Font: DGH


QUADRE 18. QUALIFICACIONS DELS HABITATGES DE REHABILITACIÓ PER COMARQUES. 2004

HABITATGES HABITATGES IMPORT SUBVENCIONS POTENCIALS(2) QUALIFI-

AMB AJUT(1) AMB (MILERS D’EUROS) CACIONS

SUBVENCIÓ DEFINITIVES

ESTAT GENERALITAT TOTAL

Alt Camp 41 38 64,4 7,9 72,2 43

Alt Empordà 119 116 115,3 6,5 121,8 53

Alt Penedès 82 78 112,5 13,7 126,2 50

Alt Urgell 4 4 10,0 7,1 17,2 1

Alta Ribagorça 20 17 20,6 33,1 53,7 0

Anoia 135 135 148,6 16,2 164,8 131

Bages 274 268 668,8 127,9 796,8 178

Baix Camp 204 203 186,7 16,0 202,7 159

Baix Ebre 72 70 131,8 11,9 143,7 77

Baix Empordà 95 84 141,9 4,0 145,9 81

Baix Llobregat 3.672 3.597 2.922,9 396,0 3.319,0 2.921

Baix Penedès 10 10 14,0 0,0 14,0 12

Barcelonès 14.203 13.804 12.544,7 1.580,1 14.124,7 13.240

Berguedà 72 67 123,7 87,7 211,5 53

Cerdanya 1 1 2,5 1,4 3,9 0

Conca de Barberà 99 99 198,3 72,5 270,8 92

Garraf 164 158 134,0 4,7 138,7 173

Garrigues 33 33 75,0 3,4 78,4 0

Garrotxa 166 164 282,0 246,2 528,3 144

Gironès 249 236 260,9 72,1 333,0 216

Maresme 571 560 459,9 90,1 550,0 644

Montsià 49 49 57,4 0,0 57,4 54

Noguera 38 37 88,4 10,2 98,6 1

Osona 146 115 197,1 102,4 299,5 172

Pallars Jussà 67 56 114,0 79,8 193,8 3

Pallars Sobirà 9 9 22,7 20,2 42,9 10

Pla d’Urgell 17 17 25,4 0,0 25,4 3

Pla de l’Estany 40 40 98,1 0,0 98,1 7

Priorat 117 117 227,0 36,1 263,1 102

Ribera d’Ebre 33 32 78,5 0,5 78,9 41

Ripollès 135 134 213,7 144,5 358,1 41

Segarra 8 8 21,6 6,5 28,0 3

Segrià 224 220 399,0 28,6 427,6 109

Selva 121 112 127,8 45,7 173,5 90

Solsonès 8 8 22,6 14,0 36,7 0

Tarragonès 396 389 259,3 13,8 273,0 304

Terra Alta 64 63 145,8 27,7 173,4 57

Urgell 30 30 59,1 0,0 59,1 0

Val d’Aran 5 5 16,4 29,1 45,5 0

Vallès Occidental 2.224 2.185 1.616,0 276,6 1.892,6 1.687

Vallès Oriental 1.064 1.007 869,3 111,3 980,7 714

Catalunya 25.081 24.375 23.277,5 3.745,5 27.023,0 21.666

Alt Pirineu i Aran 106 92 186,2 170,8 356,9 14

Àmbit de Ponent 350 345 668,4 48,6 717,0 116

Àmbit metropolità 21.980 21.389 18.659,4 2.472,5 21.131,9 19.429

Camp de Tarragona 867 856 949,5 146,3 1.095,8 712

Comarques centrals 635 593 1.160,9 348,3 1.509,1 534

Comarques gironines 925 886 1.239,7 519,0 1.758,7 632


Terres de l’Ebre 218 214 413,4 40,0 453,4 229

Barcelona 22.608 21.972 19.791,9 2.802,5 22.594,4 19.963

Girona 905 866 1.175,2 524,7 1.699,8 632

Lleida 486 467 947,5 232,2 1.179,6 130

Tarragona 1.082 1.070 1.362,9 186,3 1.549,2 941

(1) Habitatges amb préstec protegit i/o subvenció amb informe jurídic favorable

(2) Subvencions potencials que correspondrien als habitatges amb subvenció amb informe jurídic favorable

QUADRE 19. CÈDULES D’HABITABILITAT DE PRIMERA OCUPACIÓ. ANY 2004

BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA COM. INTERNET TOTAL

Expedients entrats 7.754 2.929 1.168 3.017 1.128 14 16.010

Cèdules sol·licitades 30.078 9.679 4.719 12.581 2.376 117 59.550

Cèdules concedides 28.346 8.759 4.555 11.754 2.115 96 55.625

Expedients amb requeriments 2.319 887 328 527 382 10 4.453

Cèdules amb requeriments 7.449 4.832 1.165 2.300 886 79 16.711

Cèdules denegades 5 0 0 32 1 0 38

Cèdules arxivades 30 3 0 50 14 1 98

Expedients amb requeriments pendents 401 85 44 78 63 2 673

Cèdules pendents de pagament 70 35 28 30 10 0 173

Font: DGH

QUADRE 20. CÈDULES D’HABITABILITAT DE PRIMERA OCUPACIÓ. EVOLUCIÓ 2002-2004


EXPEDIENTS ENTRATS

2002 7.964 2.767 925 3.006 1.007 15.669

2003 7.700 2.918 982 3.101 994 15.695

2004 7.754 2.929 1.168 3.017 1.128 14 16.010

Variació 03-02 -3,3% 5,5% 6,2% 3,2% -1,3% 0,2%

Variació 04-03 0,7% 0,4% 18,9% -2,7% 13,5% 100,0% 2,0%

CÈDULES SOL·LICITADES

2002 34.114 9.320 3.689 11.782 2.607 61.512

2003 29.949 9.450 3.981 11.061 2.501 56.942

2004 30.078 9.679 4.719 12.581 2.376 117 59.550

Variació 03-02 -12,2% 1,4% 7,9% -6,1% -4,1% -7,4%

Variació 04-03 0,4% 2,4% 18,5% 13,7% -5,0% 100,0% 4,6%

Font: DGH

QUADRE 21. CÈDULES D’HABITABILITAT DE SEGONA OCUPACIÓ. ANY 2004


Expedients entrats 23.224 2.754 1.343 3.359 2.719 102 33.501

Cèdules sol·licitades 24.379 3.112 1.552 3.723 2.719 102 35.587

Cèdules concedides 20.319 2.920 1.484 3.421 2.392 56 30.592

Expedients amb requeriments 4.814 93 109 163 213 34 5.426

Cèdules amb requeriments 5.184 137 142 197 213 34 5.907

Cèdules denegades 180 7 0 0 4 0 191

Cèdules arxivades 39 4 7 20 79 12 161

Expedients amb requeriments pendents 1.989 19 25 50 83 15 2.181

Cèdules pendents de pagament 207 64 25 74 4 1 375

Font: DGH

HABITATGES HABITATGES IMPORT SUBVENCIONS POTENCIALS(2) QUALIFI-

AMB AJUT(1) AMB (MILERS D’EUROS) CACIONS

SUBVENCIÓ DEFINITIVES

ESTAT GENERALITAT TOTAL


QUADRE 22. CÈDULES D’HABITABILITAT DE SEGONA OCUPACIÓ. EVOLUCIÓ 2002-2004


EXPEDIENTS ENTRATS

2002 17.561 1.593 803 2.188 2.006 24.151

2003 20.842 2.087 1.072 2.570 2.066 28.637

2004 23.224 2.754 1.343 3.359 2.719 102 33.501

Variació 03-02 18,7% 31,0% 33,5% 17,5% 3,0% 15,7

Variació 04-03 11,4% 32,0% 25,3% 30,7% 31,6% 100,0% 14,5

CÈDULES SOL·LICITADES

2002 18.629 1.808 898 2.458 2.212 26.005

2003 22.279 2.364 1.282 2.737 2.219 30.881

2004 24.379 3.112 1.552 3.723 2.719 102 35.587

Variació 03-02 19,6% 30,8% 42,8% 11,4% 0,3% 18,8%

Variació 04-03 9,4% 31,6% 21,1% 36,0% 22,5% 100,0% 15,2%

Font: DGH

QUADRE 23. ATENCIÓ AL PÚBLIC. 2004

ATENCIÓ PERSONAL(1) CONSULTES %

Adquisició, venda, desqualificació i protecció oficial 25.363 24,60

Cèdules 60.003 58,19

Tramitació 35.608 34,53

Recollida 24.395 23,66

Rehabilitació i dictàmens 17.749 17,21

Total de consultes ateses 103.115

ATENCIÓ TELEFÒNICA(2) NOMBRE %

Informació general i dossiers 33.021 33,41

Adquisició 13.371 13,53

Desqualificacions 9.228 9,34

Cèdules d’habitabilitat 20.376 20,61

Rehabilitació 22.815 23,08

Lloguer 32 0,03

Total DGH 98.843 100,00

Total del Departament Medi Ambient i Habitatge 116.787 77,08%(3)

(1) Només es comptabilitzen les consultes realitzades a la delegació de Barcelona

(2) Consultes ateses pel 012

(3) El percentatge sobre el total del DMAH està calculat per al període de temps febrer-desembre 2004

QUADRE 24. UNITAT TÈCNICA. RESUM DE L’ACTIVITAT A BARCELONA. 2004

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

Informes sobre expedients de qualificació provisional 123

Informes sobre expedients de modificació de la QP 59

Visites d’inspecció de qualificació definitiva 86

Informes sobre expedientes de qualificació definitiva 103

EXPEDIENTS DE DENÚNCIA

Visites d’inspecció 310

Informes 349

Font: DGH


QUADRE 25. DENÚNCIES ADMINISTRATIVES, REVISIONS D’EXPEDIENTS I RECURSOS TRAMITATS, PER SERVEIS TERRITORIALS. 2004

BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA TOTAL

DENÚNCIES ADMINISTRATIVES 349 193 50 57 649

Denúncies sobre habitatges lliures 299 181 42 38 560

Denúncies sobre habitatges de protecció oficial 50 12 8 19 89

MOTIU DE LA DENÚNCIA

Defectes constructius 307 184 50 40 581

Manca de documentació 8 9 0 17 34

(llibre de l’edifici, cèdula...)

Mixtos (obres i documentació) 28 0 0 0 28

Ús indegut 6 0 0 0 6

REVISIONS DELS EXPEDIENTS DE SUBVENCIONS

Revisions de préstecs 5.218 1.619 652 2.160 9.649

Autoritzacions de venda de la meitat indivisa 724 59 32 160 975

Sol·licitud de desqualificacions 1.944 550 165 556 3.215

EXPEDIENTS EN RECURS TRAMITATS, PER TIPUS

Ajuts a l’adquisició 127 0 2 1 130

Rehabilitació 113 1 7 7 128

Protecció oficial 16 1 5 1 23

Desqualificació 15 0 0 14 29

Cèdules d’habitabilitat 15 1 0 1 17

Sancionador 87 21 7 4 119

Visat del contracte 18 0 0 0 18

Total expedients en recurs 391 24 21 28 464

3.2 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

340 3. SECRETARIA D’HABITATGE — 3.2. ADMINISTRACIÓ, PROMOCIÓ I GESTIÓ, SA (ADIGSA)

Presentació

Adigsa és una empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La seva missió és donar resposta al dret a l’habitatge dels ciutadans de Catalunya d’acord amb el principi d’equitat i a través de l’administració i gestió de l’habitatge social.

L’atenció al ciutadà es realitza des de la seu central d’Adigsa a Barcelona; l es tres delegacions territorials (Tarragona, Lleida i Girona); les oficines dels barris d’Arraona, Sant Cosme i Sant Roc, i mitjançant la pàgina www.adigsa.org. A més, compta amb els Tècnics de Gestió de Zona (TGZ), els quals, distribuïts geogràficament, donen suport tècnic i administratiu al veïnat dels barris.

Adigsa administra els habitatges públics de la Generalitat de Catalunya que corresponen als habitatges traspassats per l’Estat l’any 1985 i els construïts per l’Incasòl. Una de les principals activitats d’Adigsa és la rehabilitació i el manteniment amb l’objectiu de millorar la qualitat estructural dels edificis d’habitatge social. Dins de l’exercici de l’any 2004, s’han licitat tres concursos amb un import de 15.812.997,77 1 i un total de 49 obres.

En l’àmbit de la transformació dels barris, Adigsa col·labora en els processos de remodelació a diferents zones de Catalunya: Sant Roc (Badalona), Sant Cosme (el Prat del Llobregat), la Trinitat Vella (Barcelona), Salipota (Súria), Barri de l’Estació (Sallent) i Arraona (Sabadell).

En el primer any d’aplicació del Pla per al dret a l’habitatge, que va entrar en vigor el 16 de gener de 2004, ha augmentat en un 26% la construcció d’habitatges de protecció oficial respecte a l’any 2003. És a dir, s’han iniciat 6.390 habitatges, dels quals 2.170 s’han destinat a lloguer, cosa que representa un 59% més respecte a l’any anterior.

Aquest Pla també estableix la creació de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social a fi de mobilitzar el parc d’habitatges desocupats. Aquesta Xarxa està formada per les diferents Borses Municipals o Comarcals, la coordina Adigsa i neix amb el repte d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats. Es nodrirà, principalment, d’habitatges buits de nova construcció o els ja existents en el mercat lliure.

La gestió respecte a l’administració del patrimoni se centra en l’àmbit jurídic i econòmic: l’amortització, la contractació, l’escripturació i el lliurament de les noves promocions, i també en les actuacions pròpies de l’administració de finques en relació amb els titulars dels habitatges. Durant l’any 2004, s’han lliurat un total de 866 habitatges repartits en 26 promocions.

En l’àmbit de la responsabilitat social, Adigsa incorpora en els plecs dels concursos d’obres i manteniment una clàusula social de reserva de llocs de treball per a persones amb risc d’exclusió social. Així mateix, col·labora en nombrosos projectes socials impulsats per entitats socials, cíviques i veïnals.


Activitats

L’accés a un habitatge digne és el servei primordial que Adigsa, empresa pública, presta a la ciutadania de Catalunya. La nostra missió ha de ser donar solució adequada a les necessitats d’allotjament de la població que resideix o vol residir en un habitatge protegit al nostre país.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, al qual estem adscrits, ens ha encarregat desenvolupar la nova política d’habitatge que vol desenvolupar a Catalunya, a fi de donar resposta a les necessitats de la població i de prestar un servei de qualitat als ciutadans i les ciutadanes que s’adrecen a la nostra organització.

En aquest sentit, el Servei d’Atenció a la Ciutadania ha de donar resposta a tots els sectors de la societat, i, perquè aquest servei sigui eficaç, ha de complir dues premisses: que la informació arribi a tothom i que la gestió que se’n faci sigui eficient i àgil. Per això, Adigsa ha desplegat un equip de professionals que està treballant en aquestes dues vessants, bé des de les seus de les oficines, bé des del territori a través dels gestors i gestores d’activitats. A més, amb la voluntat de dur els avanços tecnològics cap a una administració oberta i virtual, també es dóna resposta i s’informa a través d’Internet o correu electrònic. El que es vol és que aquest servei estigui a l’abast de tothom, i creiem que, amb l’equip humà i els mitjans de què disposem, serà molt més fàcil comunicar-nos i ser més propers.

El Servei d’Atenció a la Ciutadania és el punt de contacte entre Adigsa i la societat catalana, i la seva missió és resoldre les problemàtiques que se li plantegin en una primera instància, o bé canalitzar-les cap als altres serveis de l’empresa, a d’altres departaments o, fins i tot, als ajuntaments. No es vol deixar cap dubte per resoldre ni cap pregunta per contestar.

L’exercici 2004 ha suposat per a Adigsa la implantació de noves polítiques d’actuació de diferents programes relacionats tots amb l’habitatge protegit, i també donar cobertura a les problemàtiques específiques d’aquelles capes de la població amb rendes mitjanes o baixes, mitjançant l’aplicació del Decret 454/2004 i el desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007. A partir del pròxim exercici, mitjançant aquest Decret, es podran beneficiar aquells llogaters d’habitatges públics que no poden fer front al pagament del lloguer. Una altra línia d’actuació, sorgida del Decret, és la mobilització del parc d’habitatges buits ajudant el propietari perquè pugui llogar l’habitatge amb garanties d’obres i econòmiques, i, com a resultat, oferir aquests habitatges a les persones que necessitin un habitatge de preu assequible.

Finalment, Adigsa, coneixedora de la problemàtica de l’accés a l’habitatge, vol impulsar, implantar i fer arribar a la societat del nostre país unes polítiques clares i transparents d’accés a l’habitatge. Per això, treballa amb l’objectiu de fer realitat el Registre Unificat d’Habitatges de Catalunya, perquè els ciutadans i les ciutadanes del nostre país tinguin un coneixement real i immediat d’on s’està construint i què s’està gestionant en matèria d’habitatge, i una manera directa d’accedir-hi.

TASQUES ORDINÀRIES

VISITES TRUCADES CORREUS ELECTRÒNICS EXPEDIENTS

Barcelona Barcelona

17.584 35.212 271 1.317

Àmbit d’atenció a la ciutadania


EXPEDIENTS INICIATS I TRAMITATS

GENER FEB. MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. TOTAL

Subrogacions 06 5 7 4 4 2 6 3 2 6 3 8 1 51

Canvis de nom 07 12 21 12 13 9 15 10 2 12 9 14 12 141

P. d’absència 030 4 2 0 1 0 2 0 1 0 2 1 1 14

P. de venda 033 74 92 113 78 86 105 93 13 66 72 85 85 962

Renúncia 034-035 1 1 2 2 0 4 1 1 0 0 2 2 16

Ratificació 201 8 14 12 11 12 10 12 4 13 13 17 7 133

Total 104 137 143 109 109 142 119 23 97 99 127 108 1.317

Oficina de Sant Cosme 10 7 12 2 5 1 7 2 1 0 8 11 66

Total 10 7 12 2 5 1 7 2 1 0 8 11 66

Total Secció 114 144 155 111 114 143 126 25 98 99 135 119 1.383

Habitatges assignats no qualificats: 15Control dels habitatges sense adjudicar: en data 10 de juny, es va elaborar

un cens de tots els habitatges sense adjudicar a Catalunya, amb un balanç de 1.001 habitatges pendents d’adjudicació.

L’evolució dels habitatges pendents d’adjudicar és la següent:

JUNY JULIOL SET. OCT. NOV. DES.

Buits 832 782 706 736 813 817

Altres 42 82 157 176 158 158

Il·legals 46 56 62 63 93 93

Precaris 81 111 120 120 83 83

Totals 1.001 1.031 1.045 1.095 1.147 1.151

HABITATGES SENSE ADJUDICAR A DESEMBRE DE 2004

8 %93

IL·LEGALS

7 % 83

PRECARIS

71 % 817BUITS

14 %158

ALTRES


HABITATGES BUITS PER DEMARCACIONS DESEMBRE DE 2004

21 %247

TARRAGONA

11 %131GIRONA

56 %631

BARCELONA

12 %142LLEIDA

Durant l’any 2004, els gestors d’activitats han dut a terme les gestions següents: — Expedients: enguany, hi ha hagut 1.142 expedients jurídics, dels quals 679 eren informacions de venda.— Inspeccions i sol·licitud de gestions: s’han dut a terme 1.106 inspeccions i sol·licituds de gestions.— Permanències: s’han realitzat 1.866 hores de permanències.— Manteniment: s’han tramitat 6.262 butlletes de manteniment.

Atenció a les comunitats de propietarisS’han fet 1.296 actuacions en les comunitats de propietaris durant l’any 2004, distribuïdes en les cinc línies d’actuació d’aquesta secció:1. Reunions amb associacions de veïns2. Constitució de comunitats en les promocions transferides3. Constitucions de comunitats en les promocions promogudes per l’Institut

Català del Sòl: seguiment i assessorament, des dels lliuraments de nous habitatges fins a la constitució de les noves comunitats de propietaris

4. Pagament de quotes comunitàries: el total de pagaments efectuat durant l’any 2004 ha representat, com a mitjana mensual, 42.890 euros distribuïts en 1.775 unitats

5. Procés de traspàs a les comunitats de propietaris del pagament de serveis comuns (vegeu quadre adjunt).

PROMOCIÓ NRE. TGZ GESTOR INICI FINAL AV PRESIDENTS NRE. NRE. CP

HAB. COMUNITATS ESCALES CP ASSIS. legals

Can Maurici 100 Carles Miquel Estrada Desembre 31 març Notificació directa 15 - 15

El Verdum 1.465 Carles Miquel Estrada Desembre 31 març 9.12.2004 13, 14.12.2004 134 83 119

Les Santes 60 Carles Miquel Estrada Desembre 31 març 11.01.2005 6 6 6

1.625

Baldomer Solà 128 David Martín Estrada Desembre 31 març Notificació directa 16 16

El Bruc 418 David Martín Estrada Desembre 31 març 9.12.2004 21, 23.12.2004 48 23 48

El Pomar 2.048 David Martín Estrada Desembre 31 març 9.12.2004 10, 11, 12, 13.01.2005 251 82 194

Sant Roc 2.495 David Martín Estrada Febrer 30 abril 22, 23, 24 i 28.02.2005 100 48 79

5.089

1r de Maig 562 Marta Serrano Estrada Febrer 30 abril 23.02.2005 10.03.2005 17 17 17

La Guineueta 1.588 Marta Serrano Estrada Desembre 31 març 15.12.2004 20, 21.12.2004 128 70 118

Pla del Remei 405 Marta Serrano Estrada Febrer 30 abril 9.12.2004 48 46

2.555

9.269

Camps Blancs 1.633 A. Machio Miranda Desembre 31 març 21.12.2004 13.01.2005 184 51 129


PROMOCIÓ NRE. TGZ GESTOR INICI FINAL AV PRESIDENTS NRE. NRE. CP

HAB. COMUNITATS ESCALES CP ASSIS. legals

Sta. Teresa 90 A. Machio Miranda Desembre 31 març 20.12.2004 20.12.2004 9 9 9

1.723

Arq. Armanyà 350 David Garcia Miranda Desembre 31 març Notificació directa 27 - 27

350

Buenos Aires 1.282 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març 20.12.2004 42 21 42

F. del Vidal 105 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març 22.12.2004 13 10 13

J.m. Marimon 24 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març Notificació directa 3 3

Nostra Seny.

Montserrat (I) 632 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març 10.01.2005 46 29 46

Sant Bernat 275 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març 21.12.2004 18 16 18

V. del Carme 200 Mercè Pont Miranda Desembre 31 març 9.12.2004 13.01.2005 14 13 14

2.518

La Florida 816 Rafel Galvan Miranda Desembre 31 març 09.12.2004 12, 13.01.2005 30 21 30

816

La Pau 2.559 Elena Mata Miranda Desembre 31 març 13, 14, 15.12.2004 103 79 103

Santa Eulàlia 456 Elena Mata Miranda Desembre 31 març 10.2004 Notificació directa 16 - 15

V. Fusimanya 206 Elena Mata Miranda Desembre 31 març 13.12.2004 25.01.2005 24 24 19

3.221

7.462

El Xup 516 Isidre Pascual Montse Roca Febrer 30 abril 15.02.2005 28.2.2002 i 2.03.2005 47 46 47

Trinitat 2.345 Isidre Pascual Montse Roca Desembre 31 març 14.12.2004 10, 11, 12.01.2005 118 126 106

3.166

N.S.

Montserrat (T) 555 P. LL. Montalban Montse Roca Desembre 31 març 30.11.2004 42 39 25

Sant Llorenç 1.797 P. LL. Montalban Montse Roca Desembre 31 març 2.12.2004 17, 18 i 19.01.2005 131 131 131

2.352

Arraona 1.517 Pili López Montse Roca Desembre 31 març 24 i 27.01.2005 78 73 61

Espronceda 1.527 Pili López Montse Roca Desembre 31 març 11.2004 18,19 i 20.01.2005 89 86 78

3.044

8.562

Àmbit Tècnic i Contractació

Dins de l’exercici de l’any 2004, s’han licitat 49 obres, corresponents a les fases del PDR 1, PDR 2 i PDR 3 del Pla director d’obres revisat, amb una inversió de 13.838.020,03 1.

L’import de la inversió objecte de licitació, IVA inclòs, corresponent al PDR1 va ser de 4.142.199,82 euros; en va resultar, un cop efectuada la licitació i aplicant-hi la baixa, una inversió, IVA inclòs, de 3.686.286,27 euros. Pel que fa a la licitació del PDR2, va ser de 5.467.351,22 euros, IVA inclòs, i l’import de la inversió, un cop efectuada la licitació i aplicant-hi la baixa, IVA inclòs, va ser de 4.785.640,53 euros; la licitació del PDR3 va ser de 6.061.030,10 euros, IVA inclòs, i l’import de la inversió, un cop efectuada la licitació i aplicant-hi la baixa, IVA inclòs, va ser de 5.163.648,91 euros.

En el gràfic següent es constaten les diferències entre l’import de la inversió licitada i l’adjudicada:


6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

LICITAT IVA ADJUDICAT LICITAT IVA ADJUDICAT LICITAT IVA ADJUDICAT

IVA IVA IVA

PDR1 PDR2 PDR3

DIFERÈNCIA PRESSUPOST LICITAT I ADJUDICAT PDR1-PDR2-PDR3

4.142

3.686

5.467

4.785

5.4674.785

De la diferència de l’import licitat i l’import adjudicat, en resulta una baixa mitjana, oferta per les empreses adjudicatàries, de l’11,136% per als concursos PDR1-PDR2, i una baixa del 12,963% per al concurs PDR3.

LICITACIONS ANY 2004

OBRA POBLACIÓ POLÍGON LICITAT TERMINI ADJUDICAT

IVA INCLÒS IVA INCLÒS (1)

Reforçament dels sostres de les cambres sanitàries dels blocs

tipus H-5, fase 9, blocs 144, 145 i 146 Badalona SANT ROC 261.701,36 5 220.966,44

Aïllament façanes i impermeabilització de cobertes, fase 14,

Via Favència, 139, 141, 143 i 145, c. d’Almagro, 39 i 41 Barcelona VERDUM 413.514,64 6,5 360.314,24

Reparació de murs i sostres de la planta soterrània i planta baixa,

fase 23-A, c. de Menorca, 8-10 D Barcelona J.A. PARERA 256.172,47 7 232.763,61

Reparació d’esquerdes de les façanes, fase 1, blocs 3, 4, 5 i 6 El Prat de Ll. SANT COSME-F.1 283.533,84 5 248.608,32

Mesures de prevenció d’incendis, fase 10,

av. de Carmen Amaya, 26 i 28 L’Hospitalet de Ll. EL GORNAL 163.443,10 4 144.421,70

Arranjament de patologies en plantes cobertes, f.4, c. de P. Muntades, Igualada VERGE DE

75, 77 i 79, P. Montseny, 1, 2, 3, 4 i 5, c. de N. Tous, 23 i 25 MONTSERRAT 264.334,93 4 245.658,54

Reparacions generals, fase 14, blocs 13 i 14 Lleida JOAN CARLES 123.169,51 4 115.609,46

Sortides de fums, bafs i cuines i cantells de balcó, fase 5,

bloc C-4, núm. 11, 12 i 15 Manresa F. CAPELLANS 849.158,86 4 780.054,90

Impermeabilització de cobertes i aïllament de muntants d’aigua, Olesa de

fase única, blocs 6A-6B, 7A-7B, 8A-8B, 9A-9-B Montserrat SANTA OLIVA II 107.030,74 2 94.149,13

Aïllament de façanes, cobertes, ventilacions i altres, fase 39,

blocs 118, 119 i 120 Sabadell ARRAONA 807.539,12 9 697.589,28

Arranjament de finestres, fase 5 i última, blocs 162 al 184 Sant Boi de Ll. CAMPS BLANCS 99.680,38 4 90.073,25

Rehabilitació d’escales, fase 18, blocs 112, 113 i 114 Terrassa SANT LLORENÇ 217.021,88 2,75 186.296,08

Repàs de pintura de façanes i diversos, fase 3,

av. de Joan Carles I, 13, 15, 17, 19, 21 i 23 Torres de Segre GERMANS ABIZANDA 71.625,06 3 65.653,01

Reparació de cantells de forjat (balcons), fase 4 i última,

c. del Dr. Trueta, 1, c. de Recasens, 4, i c. de Pompeu Fabra, 3 Martorell BUENOS AIRES 154.001,28 9 140.698,75

Pavimentació de plaça Tarragona SANT MAGÍ- 70.272,66 2 63.429,56

SANTA TECLA

Reparació de cobertes, fase 15, i cantells de balcó, fase 14,

bloc T-14, núm. 29 Badalona SANT ROC 274.782,13 5,5 238.303,64

Reconstrucció d’escales de comunicació blocs tipus H-5, fase 12,

blocs 122, 133 i 134 Badalona SANT ROC 462.737,43 9 418.139,12

Reparacions diverses, fase 9, av. del Cantàbric, 21, 23, 25, 27, 29 i 31 Badia BADIA 563.010,47 7 497.825,50

Impermeabilització de cobertes, fase 5, 22 blocs Barcelona TRINITAT 188.114,17 4 160.716,43


OBRA POBLACIÓ POLÍGON LICITAT TERMINI ADJUDICAT

IVA INCLÒS IVA INCLÒS (1)

Aïllament de façanes, fase 18, c. de la Guineueta, 6, 8, 10 i 12,

pg. de Valldaura, 143, c. de Gasela, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 Barcelona LA GUINEUETA 685.027,89 8 591.415,94

Reparació de murs i sostres de la planta soterrània i planta baixa,

fase 23-B, c. de Fluvià, 282 D Barcelona J.A. PARERA 244.282,36 7 221.960,01

Reparació de les caixes d’escala, fase 4 i 5 escales centrals i 7 de cantonada Constantí CENTCELLES 495.431,50 7,5 416.469,97

Aïllament de façanes, repassos a cobertes i substitució de canals,

fase 10, blocs 21, 22, 23, 24 i 25 Granollers PRIMER DE MAIG 448.912,23 7 378.711,65

Arranjament de patologies en plantes cobertes, f.5, c. de Igualada VERGE DE 147.735,53 3 132.274,38

P. Muntades, 70, 72, 74, 76 i 78 MONTSERRAT

Aïllament de façanes, rep. coberta inclinada i adeq. instal. elèctrica

comunitària, f. 5, pl. de Sant Jordi, 2, av. de G. Martí, 17 Martorell VERGE DEL CARME 249.524,16 5 217.970,78

Aïllament de façanes, cobertes, ventilacions i altres, fase 40,

blocs 121, 122 i 123 Sabadell ARRAONA 897.765,21 8 795.707,88

Reparació de cobertes i pintat de façanes, fase 2, bloc C Tàrrega LA PLANA 59.452,16 3 55.150,55

Rehabilitació d’escales, fase 19, blocs 115, 116 i 117 Terrassa SANT LLORENÇ 217.021,88 2 199.360,79

Sanejament de les plantes baixes, fase 5 i última, c. de Girona, 4 i 5, Vilanova i la

c. d’Aragó, 6, 7 i 8, pl. de les Acàcies, 10, 11 i 13, c. de Menorca, 17 Geltrú ARQUEBISBE A. 171.644,02 7 146.518,89

Arranjament de l’aïllament de façanes i col·locació d’escopidors

de finestres, fase 6, blocs 16 al 24 Manresa EL XUP 279.785,54 6 238.753,82

Condicionament de la xarxa de clavegueram, fase 2, blocs 5, 7, 9, 11 i 13 Manresa LA BALCONADA-120 82.124,64 5 76.361,19

Aïllament de façanes, repassos de cobertes i substitució de canals i

baixants pluvials, fase 6, blocs 15 al 18 Badalona EL BRUC 406.252,99 7 354.189,96

Reparació de cobertes, f. 16, cantells de balcó, f. 15, bloc 79,

i protecció dels muntants d’aigua, blocs 80 al 86 Badalona SANT ROC 309.543,84 5 269.100,64

Reparacions diverses, fase 10, av. del Cantàbric, 33 al 41,

i c. d’Oviedo, 1 i 3 Badia del Vallès BADIA 496.614,62 7 425.410,36

Aïllament de façanes, fase 19, pg. de Valldaura, 133, c. de Gasela,

1, 3 i 5, i c. de la Guineueta, 13, 15 i 17 Barcelona LA GUINEUETA 490.639,39 7 421.138,26

Rep. murs i sostres planta soterrània i planta baixa, fases 24 a 27,

c. de la Selva de Mar, 275-E i 273-E, c. d’Huelva, 61 D,

c. del Dr. Zamenhof, 25 E Barcelona J.A. PARERA 972.670,67 8 840.018,52

Reparació de caixes d’escala, fase 5, 4 escales centrals i 7 de cantonada Constantí CENTCELLES 440.312,12 6,5 372.557,19

Mesures de prevenció d’incendis, fase 11, av. de Carmen Amaya, 22-24 L’Hospitalet de Ll. EL GORNAL 163.443,10 4 142.787,27

Millora de ventilació de baixants i repàs de cobertes i canals,

fase única, blocs L-5 Martorell BUENOS AIRES 124.690,53 2 111.051,97

Substitució de plaques de fibrociment en baranes, balcons i galeries,

i tancaments d’escales, fase 3, blocs 17 al 29 Sant Boi de Ll. CAMPS BLANCS 226.803,10 4 203.430,08

Pintura general de façanes, fase 2, blocs 9 al 13 Tarragona C. CLAR-FRANCOLÍ 269.841,58 3,5 231.151,88

Pintura general de façanes, fase 2 i última, blocs 11 al 21 Tarragona C. CLAR-V. BARRAQUER 365.301,30 7 311.280,80

Reparació de balcons, fase 12, blocs 3 i 4 Terrassa CAN JOFRESA 120.909,44 4 108.240,63

Substitució d’instal·lació d’aigua comunitària, fase 3, blocs 1, 2, 3 i 4 Terrassa PLA DE BONAIRE 259.074,57 4 227.628,28

Arranjament de l’aïllament de façanes, fase 3, bloc 3 L’Hospitalet de Ll. LA FLORIDA 111.827,95 6 94.309,63

Reparació de façanes dels blocs tipus Q2-5, fase 4, bloc 8 Manresa LA BALCONADA 167.780,87 5 140.826,16

Adequació de la caserna de la guàrdia civil a 9 habitatges,

fase única, c. Font de la Serra, s/n Planoles PLANOLES 270.334,25 5 248.334,64

Reparacions diverses (substitució d’escomeses d’aigua), fase 2,

a tot el grup Sabadell ESPRONCEDA 79.239,40 3,5 69.144,24

Recalçament dels fonaments, fase 2, c. de l’Arquitecte Gaudí, 3,

i c. de Privilegis, 5 Santpedor SANTPEDOR-75 687.575,87 6 593.048,41

Reparació de cantells de balcó, fase única, a tot el grup Gavà LES FARRERES 240.591,04 5 202.444,32


Durant l’any 2004, també s’han executat obres de 2003 i 2004, reflectides en el quadre següent:

OBRES EXECUCIÓ ACABADES

Patrimoni antic 48 24

Noves promocions 3 3

Total 51 27

OBRES AMB REFORMAT DEFINITIU OBRES IMPORT

Patrimoni antic 39 1.766.805,19

Noves promocions 4 276.070,53

Total 43 2.042.875,72

OBRES AMB LIQUIDACIÓ NEGATIVA OBRES IMPORT

Patrimoni antic 6 80.812,11

Noves promocions 1 125.855,57

Total 7 206.667,68

El total de projectes redactats enguany ha estat de 49, dels quals 42, amb un import de 10.397.492,61 euros, han estat redactats pel Servei de Projectes d’Arquitectura, i 7 per facultatius externs, amb la qual cosa representa que el 86% dels projectes d’obres han estat redactats pel personal d’Adigsa.

Pel que fa als traspassos de les urbanitzacions, es continua col·laborant, conjuntament amb altres serveis d’Adigsa, en els tràmits amb els ajuntaments de Sant Boi (Camps Blancs), Terrassa (Montserrat), Sabadell (Espronceda) i les Borges Blanques (la Creueta); aquesta darrera en fase molt avançada.

El desglossament del volum de despesa de manteniment i noves promocions en aquests contractes ha estat de 5.054.694,17 euros:

Manteniment corrector de patrimoni antic 1.062.078,39

Manteniment corrector de noves promocions 1.004.282,79

Segones adjudicacions de patrimoni antic 1.464.669,36

Segones adjudicacions de noves promocions 1.241.559,13

Tapiaments patrimoni antic 76.964,01

Tapiaments noves promocions 33.672,52

Habitatges minusvàlids 12.899,25

Divisió immobiliària 158.568,72

Pel que fa als manteniments preventius i preceptius (jardineria, desratització, grups de pressió, etc.), el nivell ha augmentat lleugerament a conseqüència de les revisions de peces i a la incorporació de nous elements. S’inclou la revisió de preus.


5.500.000

5.000.000

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0

Dotació 1r semestre per pròrroga pressupostària

TOTALS CONTRACTES DEL MANTENIMENT ZONES TOT CATALUNYA

1999 2000 2001 2002 2003 2004

1.974.324,77

1.887.643,28

2.187.252,53

2.253.871,37

1.502.530,26

2.219.806,85

1.652.957,21

3.146.850,15

1.652.967,22

4.743.331,25

778.548,62

5.054.694,17

Durant l’any 2004, s’han dut a terme inspeccions, conjuntament amb els adjudicataris, de 32 promocions, cosa que representa un total de 962 habitatges.

Altres licitacions

Licitació i adjudicació del concurs d’arranjament d’habitatges del mercat secundari1. Licitació i adjudicació de les obres d’arranjament i adequació d’habitatges del mercat secundari a diferents zones de Catalunya; MSB4, Barcelona; MST4, Tarragona; MST4, Lleida, i MSG4, Girona.2. Licitació i adjudicació del concurs del contracte d’execució d’ajudes a la inspecció i de reparacions de patologies derivades del ciment aluminós (contracte que es desenvoluparà en col·laboració amb l’Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya, ITEC).3. Licitació i adjudicació del contracte de reparacions menors, conservació i manteniment, adequació d’habitatges per a noves adjudicacions, tapiatge i destapiatge, adequació de patrimoni propi i adequació d’habitatges per a minusvàlids dels polígons i habitatges de promoció pública a les zones de Barcelona (B1, B2, B3, B4), Tarragona, Lleida i Girona, per a l’any 2005.

Altes i baixes de les pòlisses d’assegurança dels habitatges de noves promocionsDurant l’any 2004, s’han donat d’alta 32 noves promocions d’obra nova i se n’han prorrogat 92 amb la companyia FIATC (mitjançant la corredoria Grupo Galilea Puig, SA), amb la conseqüent comprovació de les pòlisses, capital assegurat, prima neta, venciment, etc.

D’altra banda, s’han donat d’alta 283 habitatges amb la companyia FIATC. La procedència d’aquests habitatges no integrats en comunitats era: obra nova, obra vella, l’anomenat “mercat secundari”, divisió immobiliària i promoció privada.

Cancel·lació d’avalsDurant l’any 2004, s’han tramitat diversos expedients de contractació per a la cancel·lació d’avals, i s’ha procedit al seu tancament.— S’han cancel·lat dels expedients d’obres ......................................................................151 avals— S’han cancel·lat dels expedients de serveis ...............................................................21 avals— S’ha tornat la retenció ...........................................................................................................................10 expedients

Tramitació d’expedients de procediment negociatA part de les licitacions que es tramiten pel sistema de concurs, pel que fa al procediment negociat, i a l’àmbit de contractació d’obres, durant aquest període


s’han tramitat un total de 56 expedients, dels quals 37 són d’obra vella, 16 d’obra nova i 3 del mercat secundari, amb un import total invertit d’1.795.133,94 euros.

SinistresDurant l’any 2004, s’han produït 144 sinistres, dels quals 68 corresponen a habitatges de patrimoni transferit, 66 a obra nova, 6 a divisió immobiliària i 3 al mercat secundari.

AjuntamentsDurant l’any 2004, s’ha tramitat la sol·licitud de llicència de les obres licitades als respectius ajuntaments en un total de 49 obres dels PDR1, PDR2 i PDR3. D’obres d’anteriors PDO, i a requeriment dels respectius ajuntaments, s’ha ordenat diferent documentació, la qual cosa ha suposat, a part dels tràmits de les 49 obres, una feina addicional consistent en la incorporació de documentació, esmenes, recursos, etc.

Autoritzacions d’obresEn aquest període, s’han presentat 40 sol·licituds d’autoritzacions d’obres als diferents habitatges administrats per Adigsa, i s’han tramitat totes. Se n’han autoritzat 31; una ha estat denegada; en dues, no esqueia la tramitació, atès que eren competència, en un cas, de l’INCASÒL, i, en l’altre, de la Comunitat de Propietaris mateixa; finalment, 4 estan en tràmit i pendents de resposta.

Projectes innovadors

Accessibilitat. Normalització

Comitè AENOR CTN-41. Construcció Subcomitè 7. Accessibilitat en l’edificació i l’urbanismeReunions a Madrid per redactar normes UNE. Les normes en fase de redacció tracten sobre “Accesibilidad en la edificación. Reglas generales de diseño de los espacios y elementos que forman el edificio. Dotación y reserva”, i, en concret, sobre “Criterios específicos de relación y conexión para estaciones de transporte”, “Criterios de dotación para centros culturales y de ocio” i “Criterios de dotación para centros docentes”.

Comitè ISO TC59. Construcció Subcomitè 16. WG 1. Accessibilitat i usabilitat en l’edificació i el seu entornReunions a Barcelona i Copenhaguen per redactar normes ISO. Les normes en fase de redacció tracten sobre l’Accessibilitat i usabilitat en l’edificació i el seu entorn. En aquests moments, s’ha elaborat el document base i s’estan recollint totes les consideracions que fan els membres del comitè, i també tots aquells organismes, entitats, col·lectius i professionals relacionats amb aquest camp i que hi tinguin interès, a fi d’estimar o desestimar les seves opinions en el si d’una pròxima reunió.

Rehabilitació. Normalització

Comitè AENOR CTN-41. Construcció. Subcomitè 8. Conservació, restauració i rehabilitació d’edificisReunions a Madrid per redactar normes UNE. Les normes en fase de redacció tracten sobre: GT1 Diagnòstic, GT2 Materials i tècniques d’intervenció, GT3 Manteniment, i GT4 Terminologia. La nostra col·laboració és en els grups 2 i 3.

La situació actual és que el document inicial encara és en fase de redacció, i es recopilen sistemes de reparació i dades a fi de disposar del text que servirà per poder discutir i anar completant.


Convenis amb ajuntamentsA causa d’actuacions de rehabilitació en els barris com a conseqüència de l’aplicació del PDO i PDR, de vegades es fan obres que impliquen l’actuació de tercers, normalment empreses de serveis vinculades a les corporacions locals. En aquest sentit, s’ha participat en el redactat de convenis amb l’Ajuntament de Berga, a fi de millorar la xarxa d’abastament d’aigües, i amb la Companyia Elèctrica Municipal de Torres de Segre, per millorar la xarxa de distribució elèctrica. Així mateix, es farà el seguiment de l’acompliment dels convenis.

Convenis amb companyies de serveisS’ha tractat amb la companyia AUNA la instal·lació del cablejat als barris de Can Serra i el Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, el Bruc de Badalona i Montserrat de Terrassa.

S’ha visitat el barri de Sant Pedor per instal·lar calefacció de gas en els habitatges que no la tenen, mitjançant caldera mixta.

S’ha parlat amb ENDESA per reduir les despeses que ens facturen per substituir els cables nus per cable trenat en la façana dels edificis de Ramiro Ledesma de Lleida i de la Plana de Cervera.

S’ha parlat amb la companyia Telefònica per continuar la reordenació del cablejat de les façanes dels barris de la Guineueta de Barcelona i el Bruc de Badalona.

AccessibilitatS’han dut a terme 5 reunions per estudiar accessos a: plaça d’Europa de Ripoll, la Pau de Lleida, la Solana de Sort, Calella-39 de Calella de la Costa i Font–15 de la Seu d’Urgell.

També s’han dut a terme reunions amb els veïns del barri de la Trinitat de Barcelona i GIS o GISA perquè les obres del Metro han afectat l’entrada dels edificis on estava prevista la implantació dels ascensors al carrer de Platja d’Aro, 18 a 22.

Ascensors i barreres arquitectòniquesContactes amb comunitats de propietaris per a la col·locació d’ascensors:— Barris visitats. Comunitats interessades a col·locar ascensor ...........................................50— Actualització de pressupostos (anualitats i canvis d’empresa) .........................................34— Pressupostos lliurats (per tipologia) .....................................................................................................................45— Pressupostos acceptats (signats) 11— Reunions mantingudes amb AV, comunitats i ajuntaments .............................................13

Tramitació d’expedients per rebre les subvencions d’ajuts per a la col·locació d’ascensors:— Expedients tramitats a la Direcció General d’Habitatge ......................................................... 47— Ascensors inspeccionats per la Fundació ONCE ............................................................................. 11— Expedients que han rebut subvenció de la Fundació ONCE ...................................... 67 *— Expedients que han rebut subvenció D’ADIGSA ........................................................................... 29* Inclosos expedients provinents de l’any 2003

Programes europeusRecerca de programes europeus on participar. S’han fet diverses reunions amb diferents entitats, que tot seguit es relacionen, per conèixer futures col·laboracions.— Trama Tecno Ambiental— Ca n’Ensenya— ECOFICH— Departament de Relacions Internacionals del COAC.


Criteris de sostenibilitat mediambiental en les accions d’Adigsa i l’Àrea de Gestió Tècnica

Noves tecnologiesEstudi de la viabilitat de l’energia fotovoltaica: la part tècnica es va encarregar a AIGUASOL per al càlcul del rendiment de les FV segons zona climàtica, graus i inclinació. Pel que fa a la part economicofinancera, s’ha contactat amb BCN Ecoinstal, ICAEN i ISTEM.

Seguiment de l’obra d’energies solars tèrmica i FV al grup Pomar de Badalona (Alella, núm. 2, 4 i 6).

S’estan fent les gestions per integrar la tecnologia de les FV a les cobertes, en les obres de remodelació d’habitatges dels blocs H i J del grup Sant Roc de Badalona.

Quant a l’antiga caserna de Lles, es prenen dades del bloc per ampliar-ne el nombre d’habitatges.

Sostenibilitat mediambientalEstabliment d’un procediment per a una millor recollida selectiva dels residus generals a l’edifici d’ADIGSA.

Introducció d’indicadors mediambientals en els projectes de rehabilitació de façanes i cobertes de l’Àrea de Gestió Tècnica.

Recerca de materials de baix impacte ambiental en diferents institucions (ITEC, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Societat Orgànica i altres).

Àmbit Juridicoeconòmic

Àmbit jurídicL’àmbit jurídic d’ADIGSA organitza la seva gestió segons el tipus patrimonial i el règim d’ús dels habitatges:1. La gestió dels habitatges que pertanyen al patrimoni transferit a l’Institut Català del Sòl (patrimoni antic) i els habitatges que pertanyen al patrimoni de promoció pública de l’Institut Català del Sòl.2. La gestió dels habitatges que pertanyen a noves promocions de l’Institut Català del Sòl (incloses les promocions de promoció pública en l’àmbit de remodelació).

Els dos blocs de gestió intervenen i gestionen qualsevol expedient en les diferents modalitats que integren l’activitat del servei jurídic: expedients d’escripturació, jurídics i judicials.

TANCATS DURANT 2004

Expedients d’escripturació 2.593

Expedients jurídics 1.382

Expedients judicials 181

Intervenció específica de tempteig i retracte 30

Total 4.186

INGRESSOS PROCEDENTS DE LA GESTIÓ D’EXPEDIENTS JUDICIALS

MOROSITAT RECUPERADA DESPESES JUDICIALS

Promoció pública 191.935,63 12.068,96

Noves promocions 58.268,91 4.053,11

Total 204.004,59 16.122,07

Lliurament de noves promocionsDurant l’any 2004, es van lliurar un total de 26 promocions amb un total de 866 habitatges.


PROMOCIÓ POBLACIÓ ADJUDICATS

Proa-18 Olot 18

Víctor Pradera-24 Cornellà 23

Marquès Tamarit-24 Altafulla 23

Lancaster-28 Barcelona 12

Castellciutat-6 La Seu d’Urgell 5

Ronda Arraona-30 Sabadell 30

Batea-4 Batea 4

Ronda Tolosa-20 Castellar 20

Valparaiso-48 Cunit 48

Colomina-5 Tàrrega 3

Monestir-8 Ripoll 8

Montserrat-8 Sant Sadurní 8

Plaça del Carme 7 La Seu d’Urgell 7

Capdevila-la Palma La Seu d’Urgell 6

Av. Alps-76 Cornellà de Llobregat 75

La Tela-15 Granollers 15

Castell-Platja Aro-22 Castell-platja d’Aro 20

Can Puig Sant Pere de Ribes 43

Can Bassols Teià 15

Nou Centcelles 12

Can Llong Sabadell 80

Sant Roc K Badalona 88

Via Trajana-42 Sant Adrià de Besòs 42

Polvorí-111 Barcelona 100

Besòs-65 Barcelona 65

Sant Roc bloc MN Badalona 96

Àmbit econòmicEl servei econòmic ha d’aconseguir tots els recursos exigibles als clients mitjançant la facturació dels rebuts mensuals, les revisions i les actualitzacions de la renda, les repercussions dels serveis que Adigsa satisfà directament a les companyes subministradores i els tributs, a més de la quota d’administració en els grups d’accés diferit, les amortitzacions avançades i la recuperació de la morositat.

El lliurament de noves promocions, tant en règim d’arrendament com en règim de compravenda, fa que el volum de facturació durant l’any 2004 hagi augmentat d’un 42,6%.

També, durant l’any 2004, s’ha fet una actuació adreçada a repercutir en els rebuts mensuals tots els serveis que Adigsa pagava, cosa que representa una actualització molt important envers el que s’estava facturant anteriorment. Aquesta actualització representa establir les bases reals per iniciar durant l’any 2005 un procés de canvi de titularitat de tots els serveis comuns que satisfà Adigsa per compte de les comunitats de propietaris, i així facilitar que les comunitats siguin les titulars d’aquests contractes de serveis.

Altres recursos s’obtenen amb l’emissió d’amortitzacions avançades, tot i que cada any en són menys a causa de la disminució gradual de la cartera d’habitatges; l’import enguany ha estat de 8,14 milions d’euros.

Programes d’Habitatge i Responsabilitat Social

Xarxa de MediacióEl Decret 454/2004, de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, que va entrar en vigor el 16 de gener de 2004, estableix el sistema per a la constitució de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social i per a la mobilització del parc desocupat.

Els objectius més destacables són: a) racionalitzar els processos de connexió entre demanda i oferta social per atendre les necessitats bàsiques de l’accés a un


habitatge digne, b) impulsar a Catalunya la mediació social en el mercat de lloguer i c) ampliar a tot el territori de Catalunya les borses d’habitatge de lloguer, base de funcionament de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

ADIGSA, mitjançant convenis amb les borses de mediació al territori, coordina la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social; fa el seguiment de la qualitat de la gestió; impulsa una metodologia de treball en xarxa basada en la col·laboració entre les borses i l’intercanvi de Bones Pràctiques; ofereix recursos i suport a la gestió per a la implantació i l’impuls de les borses de mediació, com ara cursos de mediació en el lloguer social, suport tècnic i assessorament; i, finalment, promou la creació i aplicació d’un programari dissenyat a mida per a la Xarxa de Mediació del Lloguer Social.

La Xarxa de Mediació per al Lloguer Social s’adreça a persones que, malgrat que tenen ingressos, aquests ingressos no els permeten d’accedir a l’habitatge de mercat perquè els ho impedeixen els preus i les condicions per accedir-hi: garanties, avals, diversos mesos de dipòsit...

Clàusula social Posa’t a puntEl programa Posa’t a punt representa la inclusió de la clàusula social a les obres que licita ADIGSA. L’any 2004 ha significat l’establiment de la clàusula social de manera obligatòria a les obres que Adigsa licita, de manera que tots els licitadors coneixen el nombre de treballadors i perfils professionals que es pretén inserir en el mercat de treball mitjançant la reserva de llocs per a persones en risc d’exclusió.

Això ha estat possible gràcies a l’acord amb la Cambra de Contractistes, la qual agrupa bona part de les 28 empreses de la construcció que col·laboren amb Adigsa en el Posa’t a punt. Així mateix, un total de 12 empreses d’inserció i d’associacions sense finalitat de lucre han fet el seguiment dels itineraris d’inserció individuals.

Dins el programa europeu Catch, el Posa’t a punt va ser triat com a exemple de les Bones Pràctiques per a la lluita contra l’exclusió social a través de la inserció laboral, i per aquest motiu al mes de juny es varen realitzar unes jornades amb la intervenció de diferents organitzacions catalanes que treballen en la lluita a favor dels sense sostre, i també dels socis europeus mateixos.

Les jornades van resultar molt productives per a ambdues parts. A més, van fer reeixir el programa, el qual, atesa la davallada que havia viscut, necessitava noves perspectives i, per què no dir-ho, ganes i il·lusió.

Com a continuació del Programa Catch, el mes d’octubre vam col·laborar en les jornades de Bologna, on s’emfasitzava la temàtica dels sense sostre i les malalties mentals. Les terceres jornades, a Viena, tractaran sobre els sense sostre i les dones.

Barris d’acció social prioritàriaEntre els anys 1960-1980, es van construir diversos barris de promoció pública que presentaven múltiples deficiències socials, urbanístiques i econòmiques en la seva concepció mateixa, i configuraven territoris molt vulnerables i exclosos, fins i tot dels seus municipis.

A partir dels anys 80, s’han produït processos de millora substancial de les condicions de vida en aquests polígons, però encara hi ha a la majoria de les capitals de província barris/zones molt concretes on s’han continuat acumulant situacions d’abandonament i exclusió.

Des d’aquesta línia de treball, proposem: 1) Implicar-se activament en els processos d’intervenció integrals, en barris molt concrets (Font de la Pólvora, Camp Clar, Sant Roc, Sant Cosme, la Mariola i la Trinitat Nova). 2) Promoure i vetllar per una relació correcta entre les administracions implicades, amb dos criteris bàsics:


a) El lideratge dels municipis com a administració més propera a la ciutadania, i evitar així la competència i duplicitat amb l’administració local.b) Afavorir, on calgui, la implicació i la coordinació de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya en el treball d’aquests barris.

Projecte europeu RevitasudL’objectiu principal del Projecte Revitasud recull l’anàlisi dels problemes comuns d’un tipus de barris específics com són els construïts després de la Segona Guerra Mundial fins als inicis dels anys 60, amb la finalitat de la integració plena d’aquests barris en l’entorn urbà propi amb criteris de sostenibilitat ambiental i participació social.

El mes de juny va començar l’elaboració d’un estudi/diagnòstic i el mes de novembre es va presentar l’estudi finalitzat. La consulta d’aquest treball està disponible a l’empresa.

Altres informacions d’interès

PremsaActuacions que es duen a terme relacionades amb els mitjans de premsa.

GENER FEB. MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. TOTAL

PREMSA

Consultes de mitjans 3 2 3 7 0 6 13 4 7 17 10 1 73

Convocatòries de premsa 2 2 2 4 4 8 3 3 3 31

Notes de premsa 1 10 1 1 3 2 19 12 49

Dossiers de premsa 1 1 3 2 7

Rodes de premsa 2 2

Reportatges 1 1 2

Web 1 4 5 1 3 7 16 15 52

Intranet 2 3 4 2 4 2 10 27

Subvencions Enguany, la convocatòria de subvencions ha estat destinada a les entitats veïnals dels barris d’habitatges de promoció pública i de protecció oficial administrats per Adigsa, per dur a terme programes i activitats, i per a infraestructures i equipament propis de les entitats.

Partides pressupostàries destinades:— Activitats cíviques i socials a càrrec de la partida 48 d’Adigsa, per un màxim de 586.215 euros.Saldo final liquidat: 529.712 euros— Infraestructures i inversions en equipament a càrrec de la partida 201.67.01 d’Adigsa, per un màxim de 323.537 euros.Saldo final liquidat: 88.917,34 euros

ACTIVITATS (1) INFRAESTRUCTURES (1)

PRESSUPOST

Partida inicial 586.215,00 323.537,00

Saldo disponible 56.503,00 234.619,66

Saldo liquidat 529.712,00 88.917,34


Tramitació d’expedients de subvencions durant 2004:

ACTIVITATS INFRAESTRUCTURES CONVENIS TOTAL

TRAMITACIÓ D’EXPEDIENTS

Entrada sol·licituds 107 50 157

Atorgades 102 42 3 147

Denegades 5 5 10

Revocada 1 1

Pendents resoldre 0 0 0

Justificades 102 42 3

Pendent justificar 0 0 0 0

Total 102 42 3 147

Convenis

ENTITAT MUNICIPI ACTIVITATS

FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya) Barcelona 6.000 1

FAVIBC (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya) Barcelona

Memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatge 2004

Mem

òria

del D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bien

t i H

abita

tge 2004

Generalitatde Catalunya

MAH