memòria 2014 - corporació sanitària parc taulí · pdf filecentre...
TRANSCRIPT
Centre de Desenvolupament Infantil i
Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí
Servei de Medicina Pediàtrica
Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant (CADI)
Hospital de Sabadell. Corporació Sanitària Parc Taulí
Memòria 2014
1 El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç Parc Taulí ........................................................ 5
1.1 Missió Visió i Valors del CDIAP Parc Taulí ........................................... 5
1.2 Ubicació i context assistencial .......................................................... 6
1.3 Àrea de cobertura i població de referència del CDIAP .......................... 7
1.4 Model assistencial del CDIAP Parc Taulí ............................................. 7
1.5 Equip de professionals ..................................................................... 9
1.6 Treball interdisciplinari ................................................................... 11
1.7 Coordinació assistencial amb dispositius de l’Àrea de referència
comunitària .................................................................................. 13
1.8 Altres coordinacions i col·laboracions ............................................... 16
1.9 La nova pàgina web ....................................................................... 19
1.10 El CDIAP Parc Taulí en els mitjans de comunicació ............................. 19
2 Activitat Assistencial ................................................. 22
2.1 Evolució del nombre d’infants atesos anualment en el CDIAP .............. 22
2.2 Evolució del nombre de nous ingressos (de l’any 2010 al 2014) ........... 23
2.3 Cobertura de l’àmbit territorial CDIAP Parc Taulí (2014) ..................... 23
2.4 Evolució del percentatge d’infants atesos per municipis (de l’any 2010 al
2014) ........................................................................................... 24
2.5 Població total segons mòdul d’atenció (2014) .................................... 24
2.6 Evolució del percentatge d’infants atesos en mòdul de tractament (de
l’any 2010 al 2014) ........................................................................ 25
2.7 Ingressos segons procedència de la derivació (2014) ......................... 25
2.8 Evolució del percentatge d’ingressos segons derivadors (de l’any 2010 al
2014) ........................................................................................... 26
2.9 Motiu principal de nova consulta segons derivadors (2014) ................. 26
2.10 Total ingressos segons grup d’edat (2014) ........................................ 27
2.11 Evolució del percentatge dels ingressos segons edat (de l’any 2010 al
2014) ........................................................................................... 27
2.12 Ingressos segons edat i sexe (2014) ................................................ 28
2.13 Motiu principal de nova consulta segons edat (2014) ......................... 28
2.14 Diagnòstic principal dels nous ingressos (2014) ................................. 29
2.15 Diagnòstic principal del total d’infants atesos (2014) .......................... 30
2.16 Nombre de baixes segons grup d’edat (2014) ................................... 31
2.17 Temps d’estada dels infants donats de baixa del CDIAP (2014) ........... 31
2.18 Evolució del temps d’estada dels infants donats de baixa (de l’any 2010
al 2014) ....................................................................................... 32
2.19 On s’han derivat els infants donats de baixa del CDIAP (2014) ............ 32
2.20 Motiu de baixa (2014) .................................................................... 33
3 Activitat de docència i recerca .................................. 34
3.1 Docència ...................................................................................... 34
3.2 Recerca ........................................................................................ 36
3.3 Presentacions a Jornades i Congressos ............................................. 38
3.4 Publicacions .................................................................................. 40
4 Anàlisi de l’activitat assistencial i estratègies de
millora ...................................................................... 41
4.1 Noves propostes organitzatives implementades ................................. 42
5 Processos assistencials específics per a patologies
complexes ................................................................. 46
5.1 Unitat Funcional per al diagnòstic i tractament dels Trastorns d’Espectre
Autista ......................................................................................... 47
5.2 Centre Expert en l’atenció a les Malalties minoritàries Cognitiu –
Conductuals .................................................................................. 48
5.3 Unitat de disfàgia orofaringea ......................................................... 50
5.4 Abordatge del maltractament infantil ............................................... 51
5.5 Atenció al “Malalt crònic pediàtric” (UMPAC) ...................................... 51
6 Plans de millora i línies de treball ............................. 52
6.1 Adaptació al Sistema d’Acreditació dels CDIAPs ................................. 52
6.2 Estratègies de millora de la qualitat ................................................. 52
6.3 Estratègies assistencials ................................................................. 52
7 Annexos .................................................................... 55
7.1 Full de càlcul amb les dades assistencials presentades al Departament de
Benestar Social i Família ................................................................. 55
7.2 Pòsters presentats a jornades i congressos ....................................... 55
7.3 Articles publicats a revistes ............................................................. 55
7.4 Carta d’agraïment de la consellera de Benestar Social i Família ........... 55
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 5
1 El Centre de
Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
L’atenció precoç és el conjunt d’intervencions dirigides als infants de 0 a 6 anys, a
les seves famílies i a l’entorn, en els àmbits de la prevenció, la detecció, el
diagnòstic i la intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinari, pel que fa als
trastorns de desenvolupament o amb risc de patir-los.
Aquestes intervencions es realitzen des del moment de la concepció fins, com a
màxim, quan l’infant compleix els sis anys, per tant, inclou les etapes prenatal,
perinatal i postnatal de la primera infància.
La coordinació amb els dispositius sanitaris, educatius, socials i tots aquells que
atenen la primera infància de la zona d’influència del CDIAP constitueix un dels
eixos fonamentals per a poder desenvolupar les tasques de detecció i prevenció així
com la intervenció amb l’infant i la seva família.
1.1 Missió Visió i Valors del CDIAP Parc Taulí
1.1.1 Missió
Oferir al nen amb risc en el seu desenvolupament i a les seves famílies, les
actuacions més adequades per tal d’aconseguir el seu benestar i un òptim
desenvolupament, potenciant al màxim les seves capacitats i adequant l’entorn a
les seves necessitats, en un marc de sostenibilitat, equitat, eficiència i continuïtat
assistencial.
1.1.2 Visió
Ser un servei de referència dintre del sector de l’atenció precoç oferint una atenció
altament especialitzada, multidisciplinària i de qualitat, funcionant en tot moment
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 6
com un equip estructurat i cohesionat dintre d’un context assistencial socio-sanitari
d’atenció global a la infància.
1.1.3 Valors
La sensibilitat, l'orientació a l’infant i a la seva família, la professionalitat, el
compromís amb la innovació i la millora contínua, l’exigència en la consecució
d’objectius de qualitat en base a la investigació, la docència, la formació continuada
dels professionals que l’integren i la col·laboració amb dispositius de l’àrea de
referència comunitària.
1.2 Ubicació i context assistencial
El servei d’atenció precoç és un servei universal i gratuït, que es presta en els
Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). El CDIAP Parc Taulí
es troba ubicat a la ciutat de Sabadell i forma part de la Xarxa de Serveis Públics
Concertats de la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal
(SISPAP) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de
Catalunya.
El CDIAP està integrat en el marc de la Corporació Sanitària i Universitària del Parc
Taulí, i forma part del Servei de Medicina Pediàtrica dintre del Centre d’Atenció a la
Dona i a l’Infant de l’Hospital de Sabadell.
Aquesta privilegiada situació en un context sanitari i universitari ha anat
consolidant un model de comprensió i atenció a les alteracions del
desenvolupament en la primera infància que ha pogut integrar un ampli ventall
d’experiències i coneixements interdisciplinaris que ha fet possible un tipus
d’intervenció clarament diferenciada de la resta de CDIAP.
La consideració del “desenvolupament del nen” com una part important de la
pediatria, el contextualitza en el marc de l’atenció global a la infància i aporta
l’extraordinari valor afegit de fer possible una atenció a la petita infància integrada i
coordinada amb tots els dispositius implicats en el desenvolupament de l’infant des
de la seva concepció. El CDIAP Parc Taulí es troba situat en la intersecció entre els
serveis d’obstetrícia, neonatologia i especialitats pediàtriques (neurologia, genètica,
otorinolaringologia, gastroenterologia, endocrinologia, traumatologia, etc.). I també
des d’aquest context assistencial el CDIAP treballa en coordinació amb el Centre de
Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ).
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 7
La proximitat amb els diferents dispositius assistencials afavoreix la concreció
d’acords entre professionals, la definició de processos clínics integrats, l’elaboració
de guies de pràctica clínica, la definició de rutes i protocols assistencials i la
integració de la informació clínica.
1.3 Àrea de cobertura i població de referència del CDIAP
L'àrea de cobertura del CDIAP Parc Taulí abasta 11 municipis del Vallès Occidental,
i la seva població de referència són els nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i
5 anys 11 mesos d’aquests municipis. Segons informació de l’Institut d’Estadística
de Catalunya 2012, aquesta població de referència és de 26.535 infants.
1.4 Model assistencial del CDIAP Parc Taulí
El nostre model assistencial està vertebrat per una “mirada integral des de la
interdisciplinarietat” amb l’objectiu d’oferir processos assistencials individualitzats
que s’adaptin a les necessitats de cada infant i cada família.
El model assistencial del CDIAP Parc Taulí es basa en l’evidència existent pel que fa
a la interrelació biologia i entorn en el procés de desenvolupament del nen.
1.4.1 Processos assistencials individualitzats i interdisciplinaris
El model d’organització clínica del CDIAP Parc Taulí garanteix que tots els infants
atesos comptin amb:
Municipis Nº nens
Badia del Vallès 953
Barberà del Vallès 2.537
Castellar del Vallès 1.724
Gallifa 7
Palau-Solità i Plegamans 1.047
Polinyà 878
Sabadell 14.853
Sant Llorenç 130
Sant Quirze del Vallès 1572
Santa Perpètua de Mogoda 2.192
Sentmenat 642
TOTAL ÀREA COBERTURA 26.535
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 8
- Un enfocament diagnòstic especialitzat i interdisciplinari des de l’inici que
permet orientar l’atenció terapèutica en funció de les dificultats detectades i
enfocar el diagnòstic diferencial entre diferents patologies.
- Una atenció terapèutica especialitzada i ajustada a les necessitats de
l’infant.
- Un equip interdisciplinari referent per cada infanti i la seva família
composat per un psicòleg clínic, un neuròleg, els referents terapèutics i en
alguns casos un referent de treball social. Aquesta co-responsabilitat clínica
possibilita un enfocament especialitzat ahora que integral de cada cas.
- Una valoració de l’evolució a través de visites diagnòstiques de seguiment.
Aquest model assistencial afavoreix un accés més equitatiu a l’atenció
especialitzada racionalitzant els recursos en funció del diagnòstic, nivell de gravetat
i curs evolutiu de cada cas i permet donar una resposta terapèutica flexible que es
vagi adaptant a les necessitats extraordinàriament canviants que comporta el
desenvolupament en la primera infància.
Cal afegir, que el context assistencial del CDIAP Parc Taulí aporta a tots els infants
atesos i a les seves famílies una fàcil accessibilitat i intervenció de totes les
especialitats pediàtriques que es considerin indicades en l’atenció diagnòstic-
terapèutica de cada cas: genètica, gastroenterologia, otorinolaringologia,
traumatologia, etc., així com dels serveis de neuroimatge i laboratori.
1.4.2 Orientació centrada en l’infant i en la seva família
El model assistencial del CDIAP es basa en el “valor terapèutic” que suposa una
atenció centrada en la família. Es valora la implicació de la família en tots els
processos diagnòstics i terapèutics, així com el coneixement i propostes
terapèutiques que poden aportar al desenvolupament dels seus fills.
És per aquest motiu, que en el CDIAP Parc Taulí totes les visites diagnòstiques i
sessions d’intervenció terapèutica es fan sempre en presència dels pares.
Totes les famílies ateses en el CDIAP afronten el fet de que un dels seus infants
presenta una alteració en el seu desenvolupament o bé està en situació de risc de
patir-la. Els diferents professionals del CDIAP són conscients d’aquesta realitat i
estableixen una relació terapèutica que pugui donar contenció i estratègies
d’enfrontament i suport que enforteixin la competència parental.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 9
En tots els casos que inicien tractament en el CDIAP, s’ofereix als pares, des de
treball social, un espai específic per ells on puguin expressar totes aquelles
inquietuds que les dificultats del seu fill pot generar en l’entorn familiar. Aquestes
entrevistes tenen per objectiu, també, informar dels ajuts econòmics i socials als
que poden tenir dret i de manera indirecta ja queden vinculades al professional de
treball social aquelles famílies que poden presentar més signes de risc i/o
vulnerabilitat.
En alguns casos, però, la situació a la que la família ha de fer front, ja sigui per la
gravetat, complexitat i brusquedat del diagnòstic, o perquè està en un procés de
dol per la mort d’un fill, és extraordinàriament dolorosa i desestabilitza la dinàmica
familiar requerint d’un suport més específic. El CDIAP treballa de forma
coordinada, en els casos que ho requereixen, amb professionals experts en
“Teràpia familiar sistèmica” especialitzats en processos de dol i d’enfrontament
a malalties greus.
A l’any 2014 s’ha posat en marxa una comissió per a aprofundir en els conceptes i
aplicació de “l’Atenció Centrada en el Pacient”. Es tracta d’un grup de treball
multidisciplinari, l’objectiu del qual és analitzar les necessitats dels pacients i
realitzar propostes de millora en el pacient del Centre d’Atenció de la Dona i l’Infant
(CADI). En el moment actual aquestes millores es porten a terme a través d’un
qüestionari contestat per tots els professionals que integren el CADI. Dos
professionals del CDIAP formen part de la comissió. Es realitzen reunions puntuals
format per membres de diferents àmbits pertanyents al CADI, tals com Pediatres,
Infermers, Psicòlegs i Logopedes, entre d’altres.
Professionals del CDIAP col·laboren en la campanya “Cap nen sense joguines”
organitzada pel Servei de Medicina Pediàtrica en col·laboració amb bombers per tal
que la nit de Reis es pugui fer donació de joguines a aquelles famílies del CDIAP
que ho necessitin.
1.5 Equip de professionals
Els professionals que formen part de l’equip interdisciplinari del CDIAP són experts
en desenvolupament infantil i en els diversos àmbits d’intervenció (infant, família i
entorn).
L’equip interdisciplinari del CDIAP Parc Taulí està composat per professionals
especialitzats en diagnòstic i avaluació psicològica, neurològica i social, i
professionals especialitzats en atenció terapèutica dintre dels camps de la
fisioteràpia, psicopedagogia, psicoteràpia, logopèdia i treball social.
Al llarg de l’any 2014 han format part de l’equip els següents professionals:
Direcció i coordinació
Direcció Clínica CADI Dra. Josefa Rivera Luján
Coordinació CDIAP Montserrat Torras Mañá
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 10
Equip Diagnòstic
Neuropediatres Conxita Escofet Soteras
Conchita Fernández Zurita
Mª Jesús Garcia Catalán
Isabel Lorente Hurtado
Ana Roche
Psicòlogues Clíniques Carme Brun Gasca
Aroa Gómez Morales
Inés González Gimeno
Montserrat Guillamón Valenzuela
Ariadna Ramírez Mallafré
Montserrat Torras Mañá
Sara Vega Ortigosa
Equip Terapèutic d’intervenció
Fisioterapeutes Carmela Alonso González
Àngels Font Capella
Teresa Ganduxé Fenoll
Sofia Garcia Hutesa
Psicoterapeutes Rosa Buxeda Figuerola
Judit Boix Pépez
Anna Fabra Ferrer
Toni Fernández Moreno
Marta Gaixa Jordana
Montserrat Galceran Anguera
Sònia Mesas Romero
Verònica Moreno González
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 11
Beatriu Morente Martínez
Cristina Muñoz Viña
Ruth Sánchez Reina
Elisabet Solórzano Fabrega
Ana Veas Martinez
Sara Vega Ortigosa
Sandra Vives Rodriguez
Logopedes Aida Ahmad Fonollosa
Ruth Font Figuls
Pilar Jané Peralta
Mònica Gallardo López
Noemí Llevadot Piqué
Clara Llano Repiso
Olga Marante Velasco
Raquel Verdugo Quirós
Treball Social
Loli González Vacas
Belén Rodríguez Araujo
Administració
Toñi Martín Gallardo
Núria Mateu Rufas
1.6 Treball interdisciplinari
En relació a la intervenció, el volum de població que s’atén en el CDIAP Parc Taulí
exigeix una estratègia assistencial consensuada per tot l’equip tant pel que fa al
diagnòstic com al tractament i procediment de baixa del Servei, on el rigor en
l’aplicació dels criteris d’actuació i la coordinació interdisciplinària son fonamentals.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 12
En aquest sentit, el treball interdisciplinari està organitzat de forma que pugui tenir
el màxim d’eficàcia i permeti, alhora, espais de reflexió en profunditat sobre
l’enfocament de la tasca que es porta a terme tant des del punt de vista
assistencial, com organitzatiu i de valoració de les línies de treball, coordinació i
recerca de nous coneixements.
Al llarg del 2014 s’han portat a terme sessions clíniques de tot l’equip en les que
s’han presentat els següents temes: Valoració de les alteracions de la deglució; T.
cognitiu-conductuals de base genètica; Reflexions al voltant de l’adopció; Anàlisi de
l’Estadística assistencial; Mètode Hanen; Informació sobre centres externs; Socorro
me ahogo: disfunció cordes vocals; Treball d’habilitats socials en infants amb TEA;
Actualització en la Síndrome de Down.
1.6.1 Organització de les Reunions de l’equip:
Setmana de treball intern
Reunions de tot l’equip
Sessions clíniques interdisciplinàries
Reunions específiques per àrees de coneixement
Fisioteràpia Psicoteràpia
Psicopedagogia
Logopèdia Treball social
Psicologia Clínica Neurologia
Reunió dels responsables de cada àrea amb coordinació del CDIAP
Reunions interdisciplinàries
Reunió de Coordinació del
CDIAP amb Direcció Clínica
del CADI
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 13
Setmana de Treball Intern:
Una vegada a l’any i durant tota una setmana es para l’activitat assistencial del
CDIAP i tot l’equip es reuneix per a valorar les línies de treball que s’han portat a
terme durant l’any i planificar els punts de millora per l’any següent.
Reunions d’Equip:
Una vegada al mes es reuneix tot l’equip per a comentar i decidir sobre temes
organitzatius, assistencials, institucionals i de coordinació externa.
Sessions clíniques interdisciplinàries:
Espai destinat a presentar els casos clínics de major complexitat per tal de
compartir estratègies terapèutiques des de diferents disciplines.
Reunions específiques per àrees de coneixement:
Setmanalment es fan reunions específiques per àrees de coneixement: de
fisioterapeutes, de psicoterapeutes, de logopedes, treballadores socials, psicòlogues
clíniques i de neuròlogues. Aquestes reunions tenen un objectiu tant clínic com
organitzatiu.
Reunions interdisciplinàries:
Dels professionals referents de cada cas, en les que es comenta la impressió
diagnòstica inicial, el pla terapèutic, l’evolució del cas, canvis en l’orientació
terapèutica, pla de derivació i baixa del Servei.
Aquestes reunions estan organitzades de forma que es poden fer fins a 4 reunions
de forma simultània, Tot l’equip té la disponibilitat per a aquest tipus de treball en
la mateixa franja horària.
A nivell funcional l’equip diagnòstic - terapèutic del CDIAP està dividit en dues
unitats funcionals, que permet una clara optimització de les hores de coordinació
interna.
Reunions mensuals dels responsables de cada àrea amb la coordinació:
Reunions de caire organitzatiu que permeten una capilarització efectiva de la
informació i permeten una planificació ajustada de l’activitat assistencial i del treball
interdisciplinari.
Reunions de Coordinació del CDIAP amb Direcció Clínica del CADI.
La coordinació amb la Direcció Clínica del CADI traça les principals línies
estratègiques a nivell organitzatiu, assistencial, institucional i de relació externa.
1.7 Coordinació assistencial amb dispositius de l’Àrea de referència comunitària
La tasca assistencial del CDIAP exigeix un alt nivell de coordinació amb altres
dispositius de l’àrea geogràfica de referència que des de diferents àmbits
intervenen en la detecció, atenció i seguiment dels infants amb alteracions del
desenvolupament i les seves famílies i/o que es troben en situació de risc tant
biològic, com de família o d’entorn.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 14
La consolidació de la cobertura que el CDIAP dona a tota la seva àrea d’influència
s’ha anat teixint al llarg dels anys sobre la voluntat i esforç constant de l’equip en el
desenvolupament d’acords de base territorial entre els diferents dispositius
assistencials amb objectius compartits, en l’organització pactada dels processos
assistencials, en l’establiment de vies de relació consolidades i elements de gestió
territorial.
En aquest sentit, l’àmplia cobertura territorial corresponent al CDIAP Parc Taulí
exigeix una dinàmica de coordinació àgil que pugui facilitar els fluxos de derivació i
faci possible canals de comunicació fluïts.
1.7.1 Àmbit educatiu
En l’àmbit educatiu, el CDIAP Parc Taulí coordina la seva tasca assistencial amb 4
Equips d’Assessorament psicopedagògic Escolar (EAP): EAP Sabadell, EAP Castellar,
EAP Barberà i Badia, EAP de Santa Perpetua. És a través de cada un dels EAP que
el CDIAP gestiona la relació amb tots els centres educatius en una coordinació
bidireccional en la s’integra tant la detecció com el seguiment i derivació del casos.
La coordinació amb les diferent escoles bressol s’articula a través de les diferents
Xarxes d’infància 0-3 i comissions d’infància dels Ajuntaments amb les que s’han
treballat conjuntament guies de recursos i canals de derivació i coordinació dels
casos que presenten sospites o diagnòstics de certesa d’alteracions del
desenvolupament i/o estan en situació de risc. Conjuntament amb l’EAP, al final de
l’etapa d’Escola Bressol es coordinen les intervencions educatives relacionades amb
la idoneïtat de que, en alguns casos, s’orienti una retenció a l’escola bressol.
1.7.2 Àmbit de salut
Des de l’àmbit de salut, la integració del CDIAP dintre d’un context hospitalari
permet mantenir el mateix canal derivació de casos que per la resta d’especialitats
pediàtriques, la qual cosa facilita i dona gran agilitat al flux de derivacions que ens
arriben directament des de les diferents Centres d’Atenció Primària (CAP) i Àrees
Bàsiques de Salut (ABS).
CDIAP Parc Taulí
EAP de Sabadell
(Sabadell i Sant Quirze)
EAP de Castellar (Castellar, Sentmenat,
Polinyà, Palau-Solità, Sant Llorenç Savall, Gallifa)
EAP de Badia-Barberà
EAP de Santa Perpètua-Montcada
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 15
Així mateix, la integració del CDIAP dintre del context de la Corporació Sanitària i
Universitària permet una derivació immediata de tots aquells casos que des d’altres
especialitats es detecten i necessiten d’una valoració i seguiment del seu
desenvolupament: Servei de Ginecologia i obstetrícia, Unitat de Neonatologia,
Unitat de Genètica, Unitat de Traumatologia, Unitat de Gastroenterologia, Unitat de
Treball social, Servei d’Urgències, etc., alhora que facilita una dinàmica de treball
coordinat de les diferents especialitats.
També en l’àmbit de salut es manté coordinació amb els Centres de Salut Mental
Infanto-Juvenil de la zona d’influència del CDIAP i s’han establert els criteris i
canals de derivació dels infants amb TDA/H, problemes de conducta, patologia
psiquiàtrica i Trastorns d’Espectre Autista.
1.7.3 Àmbit de serveis socials
Així mateix, es manté coordinació amb els Serveis Socials Municipals i amb els
Equips d’Atenció a la Infància amb la finalitat de realitzar un traspàs mutu
d’informació i coordinar les principals actuacions realitzant, en els casos que així ho
requereixin, un treball en xarxa que permeti actuar en l’entorn de l’infant tenint
present la globalitat de la realitat del menor.
Les Treballadores socials de CDIAP participen en les reunions de la “Taula de la
ciutat del protocol per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i/o
maltractament a la infància i l’adolescència”. La Taula de la ciutat la composen un
grup de professionals de la ciutat de Sabadell que es reuneixen per tal de fer un
seguiment del protocol per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i/o
maltractament a la infància i l’adolescència. Formen part de la Taula d’infància de
Sabadell; Grup d’atenció a la Víctima (Mossos d’Esquadra), Policia Municipal, SSAP,
EAIA, EAP, Hospital Parc Taulí, Pediatria (CAP), EFI8, DGAIA
CDIAP Parc Taulí
CSMIJ de Sabadell
(Sabadell, Castellar, Sentmenat, Palau-Solità,
Sant Llorenç Savall, Gallifa)
CSMIJ de Badia
(Badia)
CSMIJ de Terrassa
(Sant Quirze)
CSMIJ de Mollet
(Santa Perpètua) CSMIJ de Mollet
(Santa Perpètua, Polinyà)
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 16
1.7.4 Dispositius específics
La coordinació amb d’altres dispositius assistencials específics com són el Centre de
Recursos Auditius (CREDA), el Centre Joan Amades de la ONCE i la Unitat de
Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC) dona suport a la tasca del CDIAP
millorant l’atenció especialitzada que requereixen a alguns dels infants atesos que
presenten greus dificultats sensorials i/o de mobilitat.
1.8 Altres coordinacions i col·laboracions
1.8.1 Curs Materno-Infantil de Caritas
Des de fa 21 anys, el CDIAP Parc Taulí manté una estreta col·laboració el “Curs
Materno-Infantil de Caritas”. L’objectiu del curs és donar suport a mares en situació
desfavorida per a fer front a la criança dels seus fills. El perfil de mares que s’atén
en el curs va variant al llarg dels anys, en aquests moments composen el grup
majoritàriament mares d’origen sud-africà i marroquí, mares adolescents amb
dificultats personals i mares amb discapacitat intel·lectual.
http://caritasdtr.org/es/blog/festa-de-final-de-curs-de-caritas-sabadell/
La participació del CDIAP es concreta amb que dues professionals assisteixen
mensualment al curs on es promou donar informació sobre dubtes que plantegen
les pròpies mares, es planifiquen sessions d’observació de la díada mare-nen, se’ls
donen orientacions per tal d’afavorir un millor desenvolupament del seu fill. Aquest
treball es fa en coordinació amb les tutores del curs i, si cal, es donen també pautes
d’actuació.
1.8.2 Xarxa de la Infància de Sabadell
A l'any 2007 l'Ajuntament de Sabadell, la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català
de la Salut i la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí van constituir la Xarxa
de la Infància de Sabadell amb la que es va voler establir un sistema de suport
mutu entre tots els equipaments i les entitats que des de diferents sectors treballen
en l'àmbit de la infància. De manera que es faciliti la coordinació i l'aprofitament
dels recursos de l'entorn, tant professionals com els que aporta la mateixa
ciutadania (entitats, grups ajuda mútua, voluntariat...), amb la finalitat d'oferir un
suport homogeni i ben ampli a les famílies de la ciutat, per tal de contribuir en la
millora dels seus comportaments de criança i educació.
El CDIAP Parc Taulí al llarg del 2014 ha continuat participat en l’elaboració de
diversos documents relacionats amb la criança dels infants de 0 a 3 anys. Aquests
documents es poden trobar a la pàgina web de la “Xarxa de la Infància de
Sabadell”.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 17
Web de la Xarxa de la Infància de Sabadell
http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/p/portada_cat.asp
Criteris d’assistència a l’escola bressol en cas de malalties transmissibles
Maig 2014
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretmalaltieseb/0
Serveis i recursos per a la petita infància a Sabadell
Febrer 2014
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/guia0-3sbd2013
Conceptes bàsics sobre el son
Desembre 2014
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/el_son/0
Reflexions entorn a la criança dels més petits
http://ca.sabadell.cat/Xarxainfancia/d/llibret.pdf
El paper de la família en el desenvolupament
dels infants de 0 a 3 anys.
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretdesenvolupament
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 18
Conceptes bàsics sobre alimentació infantil
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibretalimentaci__
Conceptes bàsics sobre el joc a la infància
http://issuu.com/sbdeducacio/docs/llibrejoc
1.8.3 Altres col·laboracions
1.8.3.1 Generalitat de Catalunya
Al llarg del 2014 professionals del CDIAP han participat en les següents comissions:
- Departament de Benestar Social i Família: Participació en el grup de treball
pel disseny i elaboració del contingut dels estàndards del sistema
d’Acreditació dels CDIAP (Manual d’estàndards d’acreditació, i Manual de
l’avaluador) organitzat pel Departament Benestar Social i Família.
- Pla Director de Salut Mental: Participació en les reunions per a la definició
del “Pacient crònic pediàtric”.
1.8.3.2 Ajuntament de Barberà
Participació en la “Comissió de petita infància” de l’Ajuntament de Barberà del
Vallès.
1.8.3.3 Sociedad Española de Neuropediatría
Participació en la Junta Directiva de la “Sociedad Española de Neuropediatría
(SENEP).
1.8.3.4 Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya.
Participació en el Grup de treball de Treballadors Socials de CDIAP de la Província
de Barcelona. Reunions mensuals de treballadors socials dels CDIAP de Catalunya.
1.8.3.5 Universitat Autònoma de Barcelona
Participació en els seminaris bianuals de “Psicologia Perinatal” organitzats pel
Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB. En aquest seminaris es
proposa una actualització a través de tots els participants en el que s’exposen els
darrers avenços de recerca en aquest camp.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 19
1.9 La nova pàgina web
A través de a pàgina web del CDIAP, posem a disposició de pares i professionals
informació tant organitzativa com de contingut clínic que es valora pot ser útil.
Aquest any 2014, i dintre del context de renovació de la pàgina web de la
Corporació Sanitària Parc Taulí, també s’ha renovat la web del CDIAP.
http://www.tauli.cat/hospital/cdiap
1.10 El CDIAP Parc Taulí en els mitjans de comunicació
1.10.1 Diari de Sabadell - Dissabte dia 22 de febrer de 2014
El Diari de Sabadell es va fer ressò de la visita de la consellera de Benestar Social i
Família, Neus Munté al CDIAP on va poder comprovar els serveis que s’ofereixen als
nens de la ciutat amb dificultats en les seves primeres etapes del
desenvolupament.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 20
1.10.2 Diari de Sabadell - Dimecres 9 d’abril del 2014
El Diari Sabadell publica un reportatge titulat: “Aumento de la atención precoz en la
infancia. El CDIAP Parc Taulí atiende al 8,1 % de los niños de 0 a 5 años”. En
aquest reportatge es fa ressò de l’increment del nombre de nens atesos al llarg dels
darrers anys.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 21
1.10.3 Diari Ara - 16 d’agost de 2014
el Diari Ara va publicar un article de Cristina Serret en el que va col·laborar Clara
Llano, logopeda del CDIAP Parc Taulí:
Un signe que pot dir molt. Comunicar-se amb un nadó a través de signes
pot ser una eina molt útil per saber què necessita el teu fill
http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/signe-que-pot-
Dir_0_1194480545.html
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 22
2 Activitat Assistencial
2.1 Evolució del nombre d’infants atesos anualment en el CDIAP
L'àrea de cobertura del CDIAP Parc Taulí abasta 11 municipis del Vallès Occidental.
La població de referència del són els nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i 5
anys 11 mesos d’aquests municipis.
Segons la darrera informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat 2011),
aquesta població de referència és de 26.535 infants.
A l’any 2014 ha mantingut el creixement progressiu de l’activitat assistencial del
CDIAP en els darrers anys. S’han atès un total de 2.105 infants que suposen un
7’9 % de la nostra població de referència.
El CDIAP Parc Taulí ha acollit un total de 727 nous ingressos al llarg del 2014, 49
més que l’any 2013 (678) i 126 més que a l’any 2012. Aquestes dades posen de
relleu l’increment de la demanda assistencial a la que ha de fer front el CDIAP que
en aquests darrers dos anys ha augmentat en un 21% el nombre de nous
ingressos.
Cal afegir que a 31 de desembre de 2014 es tanca la memòria amb 112 nens amb
visita programada pel 2015 que han fet sol·licitud d’atenció a finals del 2014 i que
no estan comptabilitzats en aquesta estadística assistencial.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 23
2.2 Evolució del nombre de nous ingressos (de l’any
2010 al 2014)
566
632
601
678
727
300
350
400
450
500
550
600
650
700
750
2010 2011 2012 2013 2014
2.3 Cobertura de l’àmbit territorial CDIAP Parc Taulí
(2014)
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 24
2.4 Evolució del percentatge d’infants atesos per municipis (de l’any 2010 al 2014)
0
5
10
15
20
25
2010
2011
2012
2013
2014
2.5 Població total segons mòdul d’atenció (2014)
29%
69%
2%
Total: 2105
Seguiment N=616
Tractament N=1440
En procés diagnòstic N=49
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 25
2.6 Evolució del percentatge d’infants atesos en
mòdul de tractament (de l’any 2010 al 2014)
63%62%
61%
67%
69%
50%
55%
60%
65%
70%
2010 2011 2012 2013 2014
2.7 Ingressos segons procedència de la derivació (2014)
Altres derivadors
N=112%
Educació N=223
31%
Família N=233%
Salut N=46764%
Serveis Socials N=30%
Total: 727
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 26
2.8 Evolució del percentatge d’ingressos segons
derivadors (de l’any 2010 al 2014)
80%78%
71%73%
64%
17%21%
24% 24%
31%
1% 0% 0% 0% 0%
2% 1%5%
3% 3%
0% 0% 0% 0%2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
2010 2011 2012 2013 2014
Salut
Educació
S.Socials
Família
Altres
2.9 Motiu principal de nova consulta segons
derivadors (2014)
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 27
2.10 Total ingressos segons grup d’edat (2014)
2.11 Evolució del percentatge dels ingressos segons edat (de l’any 2010 al 2014)
18%
15%
17%18%
19%
13% 13% 13%14%
10%
28%
24% 24% 24%23%
30%
36%35%
34%35%
10% 10%11%
10%
13%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
2010 2011 2012 2013 2014
0-12 mesos
13-24 mesos
25-36 mesos
37-48 mesos
49-72 mesos
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 28
2.12 Ingressos segons edat i sexe (2014)
11%
8%
6%
4%
18%
5%
25%
11%
9%
3%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Nens Nenes
Per
cen
tatg
es r
esp
ecte
del
to
tal
0-12 mesos
13-24 mesos
25-36 mesos
37-48 mesos
49-72 mesos
2.13 Motiu principal de nova consulta segons edat (2014)
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 29
2.14 Diagnòstic principal dels nous ingressos (2014)
Tr.Desenvolupament
motor 10%
T. D. cognitiu 6%
T. D. del llenguatge
36%
T. d'expressió somàtica
1%
T. afectius -emocionals
2%
T. de la regulació i del comportament
10%
T. de la relació i la comunicació
12%
Altres trastorns 9%
Variant de la normalitat
2%
Factors de risc12%
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 30
2.15 Diagnòstic principal del total d’infants atesos
(2014)
T. del desenvolupament
motor 8%
T. D. cognitiu 8%
T. D. del llenguatge
35%
T. d'expressió somàtica
1%
T. afectius -emocionals
2%
T. de la regulació i del comportament
11%
T. de la relació i la comunicació
14%
Altres trastorns 5%
Variant de la normalitat
2%
Factors de risc14%
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 31
2.16 Nombre de baixes segons grup d’edat (2014)
2.17 Temps d’estada dels infants donats de baixa del CDIAP (2014)
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 32
2.18 Evolució del temps d’estada dels infants donats
de baixa (de l’any 2010 al 2014)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
2010 2011 2012 2013 2014
0-12 mesos
13-24 mesos
25-36 mesos
36-48 mesos
> 48 mesos
2.19 On s’han derivat els infants donats de baixa del
CDIAP (2014)
Alta - Sense derivació N= 262
36%
Centre Educació Especial N= 9
1%CSMIJ N= 53
7%
Escola Ordinària N= 182
25%
CREDA N= 41%
Altres Dispositius Públics N= 127
18%
Altres Dispositius Privats N= 87
12%
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 33
2.20 Motiu de baixa (2014)
Variant de normalitat N=
26; 4%; 3%
Edat Límit N= 409; 56%;
57% Abandó - Fase diagnòstica N=
21; 3%; 3%
Abandó - Fase de Tractament N=
17; 2%; 2%
Abandó - Fase de Seguiment N=
47; 7%; 7%
VoluntariaN=12; 2%; 2%
Derivació altres dispositius esp. N= 40; 6%; 5%
Canvi de domicili N= 21; 3%; 3%
Millora Simptomàtica N=
127; 18%; 18%
Altres N= 4; 0%; 0%
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 34
3 Activitat de docència i recerca
Part del nostres valors com a CDIAP es vertebren en el compromís amb la innovació
i la millora contínua, l’exigència en la consecució d’objectius de qualitat en base a la
investigació, la docència, la formació continuada dels professionals que l’integren i
la col·laboració amb dispositius de l’àrea de referència comunitària.
Al llarg del 2014 professionals del CDIAP Parc Taulí han participat en diverses
activitats vinculades a la docència i a la recerca, en la presentació de comunicacions
a jornades i congressos i en publicacions a revistes.
3.1 Docència
3.1.1 Docència Universitària
Professionals del CDIAP col·laboren en activitats de docència amb les següents
universitats: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Fundació Universitària del
Bages (FUB), Escola Universitària Gimbernat, Universitat de Vic, Universitat Ramon
Llull.
3.1.1.1 Docència d’assignatures d’estudis universitaris
S’ha impartit Docència Universitària d’assignatures relacionades amb el
desenvolupament neuropsicològic en la petita infància, com són:
o Bloc de “Neuropediatria” de l’assignatura de Pediatria de 5è curs de
Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
o Pràctiques de l’assignatura de Pediatria de 6è curs de Medicina.
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
o Assignatura de “Discapacitat intel·lectual i altres Trastorns del
desenvolupament” de 4art curs del Grau de Psicologia. Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB).
o Assignatura troncal de tercer curs del Grau de Logopèdia “Trastorns de la
parla i del llenguatge de tipus secundari”. Fundació Universitària del
Bages (FUB).
o Assignatura troncal de tercer curs del Grau de Logopèdia “Nous Recursos
Tecnològics”. Fundació Universitària del Bages (FUB).
o Assignatura de quart curs del Grau de Logopèdia “L'Educació Primerenca
de la criatura afectada per trastorns del llenguatge i de l'audició”.
Fundació Universitària del Bages (FUB).
o Assignatura de “Pediatria” del Grau Fisioteràpia. Escola Universitària
Gimbernat.
o Assignatura de “Psicomotricitat” del Grau de Fisioteràpia. Escola
Universitària Gimbernat.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 35
o Assignatura de “Noves tecnologies i entorns accessibles” del Grau de
Teràpia ocupacional de la Universitat de Vic.
o Postgrado en Pediatría Social: un Enfoque Multidisciplinar. IL3 Universitat
de Barcelona.
3.1.1.2 Col·laboració amb Estudis Universitaris i de Màster Postgrau.
S’ha col·laborat amb la tutorització de docència pràctica d’alumnes de diferents
Universitats:
o Màster de Psicopatologia Clínica Infantil i Juvenil de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
o Màster en Neuropsicologia Clínica Infantil i d'Adults de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
o Postrau de Fisioteràpia Pediàtrica de l’Escola Universitària Gimbernat.
o Practicum del Grau de Fisioteràpia de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
o Practicum de Grau en Logopèdia de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
o Practicum de Grau en Logopèdia de la Universitat Ramon Llull.
o Tutorització pràctiques clíniques del Máster universitario en
neuropsicología y educación. Universidad Internacional de la Rioja
(UNIR).
3.1.1.3 Col·laboració en la formació PIR i MIR.
La ubicació del CDIAP del Parc Taulí en un context hospitalari fa possible que pugui
participar en l’activitat formativa dels professionals en formació tant de MIR (Metge
Intern Resident) de pediatria, com de professionals en formació de MIR de
psiquiatria i PIR (Psicòleg Intern Resident) que fan la seva residència en el CSMIJ.
Els Residents valoren el període formatiu en el CDIAP molt positivament perquè els
permet conèixer i aprofundir en l’especificitat del diagnòstic neuropsicològic en la
petita infància i l’atenció terapèutica de les diferents alteracions del
desenvolupament.
3.1.2 Altres activitats de docència
Participació en el Curs del Pla de Formació de Zona del Servei Educatiu del Vallès
Occidental VII, dirigit a professors de USEE, amb la xerrada:
o Les habilitats socials de nens amb TEA. Seminari d'USEE-TGD interzonal.
Activitat formativa en el Claustre de l’equip docent de l’Escola Pia de Sabadell amb
la conferència:
o Reflexions al voltant de l’adopció.
Cicle Formatiu de Grau Superior d'Educació Infantil dins del contingut curricular del
Mòdul: Desenvolupament cognitiu i motor. Participació amb la xerrada:
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 36
o Atenció primerenca
3.2 Recerca
La recerca és un element fonamental de la tasca assistencial i els professionals del
CDIAP Parc Taulí, amb una clara voluntat de millora de la qualitat i del rigor en la
seva tasca, al llarg del 2014 han participat en els següents projectes de recerca:
3.2.1 Validació de les Escales Bayley-III
El CDIAP Parc Taulí ha portat a terme els estudis de validació de la “Adaptación
Española de la Bayley-III” en població clínica.
La validació de les Bayley-III s’ha portat a terme gràcies a un acord marc de
col·laboració entre Pearson Educación S.A. i la Fundació Parc Taulí. Pearson Clinical
& Talent Assessment” forma part del grup Pearson, líder mundial en la publicació i
distribució d’eines d’avaluació psicològiques.
L’equip de I+D de Pearson Clinical & Talent Assessment, va valorar la llarga
trajectòria dels professionals del CDIAP Parc Taulí en la utilització de les versions
prèvies de les escales Bayley i en nostra pràctica clínica i de recerca.
La publicació de l’Adaptació Espanyola de les Escales Bayley-III està prevista pel
2015.
La Bayley-III valora globalment les àrees evolutives més importants, permetent
determinar de forma simple i precisa el nivell de desenvolupament infantil i obtenir
informació vàlida per a planificar la intervenció.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 37
3.2.2 Estudis de doctorat en marxa
S’estan portant a terme per professionals del CDIAP les següents tesis doctorals:
o "El Benestar Emocional de les Famílies d'Infants amb Discapacitat
Intel·lectual i Trastorn d’Espectre Autista”. Departament Psicologia
Evolutiva i de l'Educació, Facultat Psicologia. Universitat de Barcelona
(Dipòsit de la tesi: novembre 2014 – Lectura: 13 març 2015).
o "Resiliència en adopció: Avaluació i intervenció". Universitat Ramon
Llull. Facultat de Psicologia Blanquerna.
o “Aportació de les Bayley Scales of Infant and Toddler Development,
Third Edition al Diagnòstic Diferencial de les Primeres Sospites
d’Alteracions del Desenvolupament abans dels 3 anys i mig. Estudi
Evolutiu de la Detecció als 5 anys”. Departament de Psicologia Clínica
i de la Salut. Universitat Autònoma de Barcelona.
3.2.3 Altres estudis de recerca
o “Early deteccion of verbal comprehension deficits using of the Bayley-
III”. CDIAP Parc Taulí i Universitat Autònoma de Barcelona.
o “Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development,
in the early diagnosis of language disorder”. CDIAP Parc Taulí i
Universitat Autònoma de Barcelona.
o “Síndrome de X-frágil: ensayo terapéutico con AFQ056”. Corporació
Sanitària i Universitària Parc Taulí.
o "Assessment of cognition and language in the early diagnosis of
autism spectrum disorder: Usefulness of the Bayley scales of infant
and toddler development, third edition”. CDIAP Parc Taulí i
Universitat Autònoma de Barcelona.
o “Comorbilidad en el trastorno de espectro autista en edad pre-
escolar”. Corporació Sanitària Parc Taulí.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 38
3.2.4 Col·laboració en estudis multicentrics
o “Estudi multicèntric sobre l’epidemiologia de la paràlisi cerebral a
Catalunya”. Coordinadora de la Investigació: I. Lorente,
Neuropediatra CDIAP Parc Taulí. Treball subvencionat pel CAT-Salut i
amb el suport de ICASS de la Generalitat de Catalunya.
o “Valor predictivo de la parentalidad en el desarrollo infantil normativo
y con Discapacidad”, que portarà a terme la Facultad de Psicologia de
la Universidad de Barcelona, sota la direcció dels investigadors
principals, la Dra. Rosa María Vilaseca i la Dra. Magdalena Rivero.
3.3 Presentacions a Jornades i Congressos
Al llarg del 2014 s’ha participat en les següents ponències i comunicacions i s’han
presentat els següents pòsters a diferents Jornades i Congressos:
3.3.1 Ponències i comunicacions orals
Títol Ponència / comunicació Jornada - Congrés Ciutat
Ponència Taula rodona: "Intervención temprana en familias"
XVII Congreso AETAPI (Asociación Española de Profesionales del
Autismo)
"Construimos capacidad"
Barcelona
Ponència Taula rodona: "Intervenció precoç en trastorns de conducta"
10ª Reunió Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil.
Barcelona
Comunicació oral: "Socorro me ahogo" Disfunción de Cuerdas Vocales Infantil. Intervención interdisciplinar
en un contexto hospitalario e integrando la familia en el
tratamiento.
XXIX Congrreso Internacional de AELFA
Múrcia
Ponència: “Desarrollo en la infancia” a la Sessió: Aspectos
neuroconductuales y psiquiátricos
Jornada multiprofesional “El
Síndrome de Prader-Willi, experiencia en un centro de
referencia”
Sabadell
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 39
Ponència: “Aided communication development for a preschool child:
from E-tran to an eye gaze communication device”
16th Biennial Conference of the Intenational Society for
Augmentative and Alternative Communication (ISAAC)
Lisboa
3.3.2 Pòsters presentats
Títol Pòster Jornada - Congrés Ciutat
Early deteccion of verbal
comprehension deficits using of the Bayley-III.
Poster presentacion at the 9th Conference of the ITC
9th Conference of the International Test Commission
(ITC) San Sebastián
Comorbilidad en el trastorno de espectro autista en edad pre-escolar.
Poster presentació a IX Congrés Nacional de la Sociedad Española de
Neurologia Pediatrica
IX Congrés Nacional de la
Sociedad Española de Neurologia
Pediatrica
Mallorca
Nunca pensé que jugando con mi hijo podía estar ayudándole.
Pòster presentació XXIX Congreso
AELFA 2014.
XXIX Congreso AELFA 2014. Murcia
Una intervención en grupo de habilidades sociales de niños con TEA
paralelo a un grupo de padres.
Poster presentació al XVII Congreso AETAPI (Asociación Española de
Profesionales del Autismo). "Construimos Capacidad. Evidencia,
Innovación, Creatividad"
XVII Congreso AETAPI
(Asociación Española de Profesionales del Autismo)
Barcelona
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 40
3.4 Publicacions
Torras-Mañá, M., Guillamón-Valenzuela, M., Ramírez-Mallafré, A., Brun-Gasca, C.,
& Fornieles-Deu, A. (2014). Usefulness of the Bayley scales of infant and
toddler development, in the early diagnosis of language disorder.
Psicothema, 26(3), 349-356.
Guillamón M. (2014). "Hoy es martes, vamos a ver a Montse y a jugar con los
patos". III Concurso de relato corto Federación Autismo Madrid.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 41
4 Anàlisi de l’activitat
assistencial i estratègies de millora
L’anàlisi de l’activitat assistencial del CDIAP en els darrers 5 anys ens mostra que
tant la població amb alteracions en el desenvolupament en les primeres edats, com
els percentatges de cobertura per municipis i les edats d’ingrés es mantenen
sòlidament estables i amb tendència a augmentar anualment la demanda d’atenció.
El context econòmic en el que ens trobem ha condicionat que no hagi estat possible
plantejar un augment de recursos pel sector de l’Atenció Precoç que hagi ajudat als
CDIAPs a fer front a la pressió assistencial que suposa haver de donar atenció
diagnòstica i terapèutica a tots els infants que els deriven.
Aquesta realitat, afegida al volum, complexitat i especificat de l’atenció assistencial
que es porta a terme en els CDIAP exigeix una revisió y adaptació constant dels
processos assistencials per tal de millorar-ne la seva eficiència i ajust a les
necessitats dels seus usuaris. En aquests moments els reptes que té al davant
l’Atenció Precoç tenen a veure amb la consecució dels següents objectius:
o Avançar en les diferents dimensions de la qualitat assistencial:
efectivitat, eficiència i equitat.
o Donar atenció diagnòstic-terapèutica al major nombre de nens amb
alteracions del desenvolupament i a les seves famílies.
o Oferir una atenció amb la qualitat i intensitat que requereixen els
nens i nenes amb trastorns greus i permanents del
desenvolupament.
o Assumir la complexitat d’algunes patologies que exigeixen comptar
amb processos assistencials d’alta especialització en els que la
coordinació amb altres dispositius és imprescindible.
o Tenir uns criteris clars i ben definits en la gestió de les llistes
d’espera, sobre la base de la definició de perfils diagnòstics i
evolutius estructurats, i alhora compartits pels diferents dispositius
del territori.
o Seguir amb la difusió de l’especificitat del coneixement del
neurodesenvolupament en primera infància a través de l’activitat
docent.
o Potenciar el disseny i realització d’estudis de recerca que permetin
avaluar i establir criteris de millora de l’activitat assistencial.
A l’any 2014 el CDIAP Parc Taulí ha acollit a 727 ingressos, 49 més que a l’any
anterior i s’ha augmentat el percentatge d’infants atesos en mòdul de tractament a
69% (Any 2012 = 61%, any 2013 = 67%).
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 42
Les necessitats de la població atesa plantegen als professionals nous reptes
organitzatius per tal d’adaptar els criteris de gestió assistencial de forma que
sostinguin l’equilibri de fluxos entre els processos d’ingrés i de baixa del CDIAP.
4.1 Noves propostes organitzatives implementades
4.1.1 Diversificació de les modalitats terapèutiques del CDIAP
L’equip de professionals del CDIAP Parc Taulí cada any fa esforços per tal de trobar
noves fórmules organitzatives que permetin incrementar l’eficiència de la resposta
terapèutica que s’ofereix, tant pel que fa a incrementar la quantitat de nens atesos
com pel que fa a augmentar l’especificitat terapèutica i consecució de resultats en
l’infant, la família i l’entorn.
Aquests criteris organitzatius i de planificació creiem que s’han d’ajustar a criteris
clínics especialitzats i interdisciplinaris, han d’estar acordats amb altres dispositius
del territori, han d’estar centrats en el nen, la seva família i entorn i alhora,
ajustats als recursos disponibles.
Fruit de la reflexió sobre els principals processos assistencials del CDIAP (Entrada,
estada, baixa i derivació, detecció i prevenció, i coordinació amb xarxa) i l’anàlisi de
les necessitats detectades, l’equip de professionals ha fet un treball de
conceptualització i consens per tal d’estructurar de forma clara les diferents
propostes terapèutiques, els seus objectius, la seva durada i forma com es
plantejaria a la família i entorn.
* DAD = Diagnòstic Assessorament i Derivació
Pla terapèutic
Seguiment Tractament
Individual Grupal
DAD*
Fisioteràpia
Logopèdia
Psicologia
Pares
Nens
Psicologia
Logopèdia T/R. Llenguatge
T.Espectre Autista
Dèficit d’Atenció Hiperactivitat
Psicomotricitat
Fonoarticulatori
Llenguatge
Habilitats Socials
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 43
En relació al pla d’atenció terapèutica, a més dels formats que ja es portaven a
terme: seguiment i tractament, s’ha posat en marxa una nova modalitat de
“Diagnòstic, Assessorament i Derivació (DAD)” per tal de donar resposta a aquells
casos que arriben al CDIAP amb més de 4 anys i que per les seves característiques,
necessiten d’un diagnòstic, d’un assessorament a pares, de coordinació amb l’EAP i
escola, i en els que cal orientar una derivació específica facilitant el traspàs
d’informació. S’ha establert que aquests objectius s’han d’aconseguir amb un
tractament d’entre 3-4 mesos de durada.
4.1.2 Criteris de priorització del Pla d’atenció terapèutica
Fent una anàlisi de la gestió de les llistes d’espera per a iniciar tractament, s’ha
valorat convenient que els criteris de priorització recollissin millor la complexitat de
cada cas. A partir de 2014 s’ha ampliat el concepte de prioritat de forma que
contempli no solament el diagnòstic de l’infant, sinó que a més, tingui en compte el
nivell de preocupació i angoixa de la família i la situació a l’escola. D’aquesta
manera, una vegada fet el diagnòstic, establert el pla d’atenció terapèutica i feta la
devolució a la família, l’índex de priorització del cas estarà configurat per tres dígits
que definiran la gravetat o complexitat de cada cas, des del punt de vista de
l’infant, de la família i de l’entorn escolar.
4.1.3 Reorganització i planificació dels grups terapèutics
Els grups terapèutics tant d’infants, com de pares, com els grups que es porten a
terme en paral·lel pares-infants, són una estratègia terapèutica molt ben valorada
per l’equip de professionals del CDIAP.
La llarga trajectòria del CDIAP en la realització d’aquests grups ha consolidat un
ventall de propostes terapèutiques amb uns objectius molt ben definits que han
donat molt bons resultats i tenen una molt bona acollida tant per les famílies com
per l’entorn educatiu.
L’atenció en els diferents grups terapèutics està pensada per a aquells nens de més
de 4 anys que ja han fet una període de tractament individual i en els que es valora
que la intervenció en petit grup aporta l’oportunitat de treballar objectius de major
complexitat (de llenguatge, habilitats socials, control de la impulsivitat, gestió de la
conducta, etc.) en un “context pont” entre la relació individual i la dinàmica del
grup classe ordinari.
En anys anteriors els grups terapèutics s’iniciaven a l’octubre i acabaven el mes de
juny. En aquest 2014 s’han planificat els grups amb una durada de 5 mesos (que es
pot allargar en funció de cada cas) i d’inici esglaonat de forma que cada mes
comença un nou grup de cada especialitat. Aquesta nova fórmula organitzativa
afavoreix una major oferta de treball en grup, més ajustada al moment en que es
considera necessari per cada infant, i evita que nens que ja podrien ser donats de
baixa del servei es mantinguin innecessàriament fins a final de curs.
4.1.4 Sessions de formació de pares en estratègies d’intervenció en els retards i/o trastorns de llenguatge
Com s’observa en les gràfiques de l’activitat assistencial d’aquesta memòria, els
retards i/o alteracions del llenguatge constitueixen el 36% dels nous ingressos i el
35% del total d’infants atesos.
Així mateix, observem que els pics d’edat d’ingrés en el CDIAP els trobem entre els
24 i els 48 mesos. És en aquestes edats en les que es detecten majoritàriament les
alteracions de la comunicació, el llenguatge i els problemes de conducta.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 44
Les alteracions de llenguatge, sense ser de les patologies de major gravetat que
s’atenen en el CDIAP, sí que són les que tenen major incidència i suposen un volum
assistencial molt important.
Sabem que els retards i trastorns del llenguatge són alteracions del
neurodesenvolupament (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders
[DSM]-5th edition, American Psychiatric Association [APA], 2013) i el seu diagnòstic
i tractament precoç milloren el seu pronòstic. En edats primerenques la participació
dels pares en el procés terapèutic és molt important pel seu privilegiat paper en la
comunicació amb els seus fills.
És per aquest motiu que l’equip de professionals del CDIAP i en especial el grup de
logopedes, varen plantejar la conveniència d’organitzar sessions formatives per a
pares d’infants als que s’havia orientat un pla d’atenció terapèutica de tractament
de logopèdia.
D’aquesta manera, previ a l’inici del tractament individual de logopèdia s’ofereix als
pares tres sessions formatives de 45 minuts en grups reduïts en les que se’ls
ensenya pautes i estratègies d’intervenció des d’un context natural i quotidià.
En les sessions la logopeda dóna les pautes i estratègies per a reforçar el
llenguatge des de casa a partir d’exemples pràctics utilitzant els material més
adequats “in situ” i reforçant la formació amb tríptics informatius. Aquestes
sessions es realitzen en un ambient de col·loqui i reflexió en el que els pares poden
expressar-se i compartir els seus dubtes i/o solucions.
L’esquema de les sessions és el següent:
1a sessió:
Informació sobre el funcionament i objectius del tractament logopèdic, estratègies
bàsiques d’estimulació del llenguatge i actuacions que cal evitar. Consideració de la
família com a clau fonamental del desenvolupament dels infants. A més es fa una
reflexió sobre l’adquisició d’hàbits d’autonomia i rutines importants en
l’aprenentatge dels infants.
2ª sessió:
Com explicar els contes (tipus de contes). Per què són importants?, quin tipus de
conte escollir?, quan i com s’han d’explicar?
3a sessió:
Com juguem amb els nens (tipus de jocs i joguines). Per què és important jugar?,
quin tipus de jocs i joguines escollir?, quan i com es pot jugat?
S’ha fet una valoració positiva de la major implicació dels pares en el tractament
posterior després d’haver estat formats en estratègies d’intervenció. Els pares es
senten més satisfets dels progressos dels seus fills i són més conscients de la
importància del seu paper en la millora del llenguatge.
4.1.5 Grups de pares de nens amb torticolis
Des de que, per qüestió de seguretat, s’aconsella posar els nadons cara enlaire i no
boca terrosa, hem observat un augment en la incidència de la torticolis.
La torticolis, sent una alteració lleu i en molts cassos transitòria, requereix d’una
intervenció immediata de fisioteràpia.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 45
Per tal d’agilitzar l’atenció terapèutica dels nadons amb aquesta alteració, s’han
organitzat grups terapèutics per a pares i nens a fi de donar les primeres
orientacions posturals i exercicis que es poden fer des de casa des del primer
moment. Posteriorment i en funció de la gravetat de cada cas es planifica l’inici del
tractament de fisioteràpia individual.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 46
5 Processos assistencials
específics per a patologies complexes
En el context de la gran pressió assistencial a la que ha de fer front el CDIAP, cal
contemplar l’exigència de respostes assistencials més específiques que requereixen
de processos més complexos en el seu sentit més ampli davant de patologies
complexes.
La seva ubicació del CDIAP Parc Taulí dintre d’un context sanitari, ha fet possible la
creació d’unitats específiques d’atenció a diferents tipus de patologies, que per les
seves característiques, exigeixen de major complexitat organitzativa, la
disponibilitat de professionals altament especialitzats i la necessitat d’un abordatge
multidisciplinari amb alts nivells de coordinació.
Al llarg del 2014 s’ha continuat treballant en la consolidació les següents unitats
específiques d’atenció a la complexitat:
UNITATS ESPECÍFIQUES D’ATENCIÓ A LA
COMPLEXITAT
Unitat Funcional per al Diagnòstic i Tractament
dels Trastorns d’Espectre Autista
Unitat d’Alta Especialització en atenció a les
Malalties Minoritàries Cognitiu-conductuals
(S. Angelman, S. Prader Willi, S. X-Fràgil)
Unitat de Disfàgia orofaríngea
Unitat per a l’atenció al Malalt Crònic Pediàtric
UMPAC
Abordatge integral al maltractament infantil
Alta
especialització
Alta
coordinació
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 47
5.1 Unitat Funcional per al diagnòstic i tractament
dels Trastorns d’Espectre Autista
Sabadell és un dels territoris on es desenvolupa la Prova Pilot del Pla Integral
d’atenció a les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) de la Generalitat
de Catalunya.
Tant el CDIAP com el CSMIJ i la Unitat de Neurologia pediàtrica juntament amb
l’EAP, entre d’altres, configuren els dispositius assistencials de la Unitat Funcional
de Sabadell que a partir de gener de 2013 està portant a terme la prova Pilot del
Pla Integral per a l’Atenció a les persones amb TEA.
El CDIAP del Parc Taulí, la Unitat de Neuropediatria i el CSMIJ del Centre de Salut
Mental Parc Taulí ja comptaven amb una trajectòria de treball coordinat. A l’any
2010 es va elaborar conjuntament la “Guia Clínica per al Diagnòstic i Tractament
dels Trastorns de l’espectre Autista (TEA)”, que es pot trobar a la nostra pàgina
web.
http://www.tauli.cat/tauli/CAT/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfPr
of/guies_cliniques/Guia_TEA.pdf
Al llarg del 2014, en el context de la Unitat Funcional TEA s’han portat a terme les
següents actuacions específiques:
- Registre dels nous casos de TEA o sospita de TEA de la ciutat de Sabadell al
portal de @Catalunya on es troba la base de dades unificada de totes les
Unitats de Catalunya que formem el Pla Pilot.
- Reunions mensuals amb tots els integrants de la Unitat Funcional de
Sabadell. Les actes d’aquestes reunions estan penjades també en el portal
del @Catalunya.
- Elaboració d’un Pla d’Atenció Integral (PAI) genèric que contempli tota la
complexitat de l’abordatge diagnòstic i terapèutic dels TEA. Aquest PAI
genèric estarà a l’abast a tots els professionals del territori responsables dels
diferents infants amb TEA i, pretén ser un document que marqui les
directrius a tenir en compte en la coordinació per a l’elaboració d’un PAI
específic. Aquestes directrius ajudaran a la generalització el model
assistencial que s’ha estat elaborant des de Unitat Funcional.
- Participació en el “Grup focal” de valoració de la perspectiva dels
professionals implicats en les Unitats Funcionals.
- Una psicòloga clínica del CDIAP ha participat al llarg del 2014 en reunions
conjuntes amb psicòlegs d’altres CDIAP que també formen part del Pla Pilot
d’ Atenció Integral a les Persones amb TEA, amb l’objectiu de compartir i
intercanviar vivències i experiències adquirides en la pràctica diària en
l’atenció que s’ofereix des dels diferents CDIAP als infants amb autisme i a
les seves famílies.
- Formació dels professionals: Dintre del pla de formació de l’equip de
psicoterapeutes, s’ha fet un esfoç en reforçar els coneixements específics en
TEA participant a un curs introductori i avançat del Programa d’intervenció
SCERTS (Social Comunication, Emotional Regulations, Transactional
Suports), el qual encaixa en l’estil d’intervenció naturalista que ofereix el
CDIAP i aprofundeix en tres pilars bàsics que s’han de treballar amb el nen
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 48
amb TEA: la comunicació social, les habilitats de regulació emocional i l’ús
de suports per estimular i facilitar el seu desenvolupament global.
Dintre de la dinàmica de col·laboració entre els diferents serveis que formen la
Unitat Funcional TEA, en el nostre territori hem establert dos moments de
coordinació dels diferents cassos en els que pensem que és de gran importància fer
un treball conjunt:
- En primer lloc, abans del període de preinscripció, es coordinen tots els
cassos d’infants amb diagnòstic de TEA que han d’iniciar P-3 el curs següent
amb l’EAP i també amb CSMIJ doncs alguns d’ells tindran recurs de USEE.
- En segon lloc, hem establert com a coordinació prioritària el moment en que
els nens del CDIAP són derivats a CSMIJ. Cada dos mesos es fa una reunió
conjunta CDIAP, CSMIJ, EAP en la que es realitza la derivació de cassos fent
una valoració global de les intervencions i evolució que ha fet cada cas,
informant d’altra possible simptomatologia associada, antecedents personals
i familiars, de la situació del diagnòstic etiològic i si hi ha proves pendents
de fer o de resultats, sobre el nivell de coneixement i espectatives que tenen
els pares del diagnòstic, si tenen sol·licitat el Certificat de disminució del
CAD. L’EAP aporta informació dels objectius que s’estan treballant a
l’escola, de quins suports té el nen i alhora ja queden orientades les
següents coordinacions amb els professionals referents de CSMIJ que
donaran continuitat assistencial als infants. Al llarg del 2014 s’han realitzat
6 reunions de derivació de cassos.
5.2 Centre Expert en l’atenció a les Malalties minoritàries Cognitiu – Conductuals
Les “Malalties minoritàries” són un grup d’entitats poc freqüents, es presenten de
manera aïllada en < 5: 10.000 nens, però que en el seu conjunt, al ser moltes les
descrites (més de 7-8.000 en l’actualitat), en conjunt poden afectar a un
percentatge no menyspreable de la població general.
A llarg de l’any 2013 el CatSalut va definir els anomenats “Centres Experts en
l’atenció a les Malalties minoritàries” i va aportar referències relatives a criteris
generals per a una atenció de qualitat d’aquests centres (funcions, requisits
generals requerits pels centres on s’han d’ubicar, elements del model d’avaluació,
de recerca i innovació.
El concepte d’alta especialització engloba bàsicament un conjunt de serveis que
tenen com a trets comuns:
o Expertesa: en base a tenir suficient massa crítica i competències i
habilitats necessàries mitjançant l’experiència acumulada.
o Treball multidisciplinari intern i extern.
o Treball en xarxa: Interrelació entre professionals
(comunitat/territori).
o Cultura interna del centre orientada a l’atenció, la docència, la
recerca i la innovació.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 49
El CatSalut ha proposat a la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí com a
Centre Expert en l’atenció a les malalties minoritàries cognitivoconductuals de
Síndrome d’Angelman, Síndrome Prader-Willi i Síndrome X-Fràgil, entre d’altres.
Concretament, aquests Trastorns Cognitiu Conductuals de Base Genètica es
manifesten en edats primerenques i amb diferents graus d’afectació, però tots ells
tenen uns trets comuns que els defineixen:
o Dèficits cognitius (afectació intel·lectual).
o Alteracions de la conducta o patrons de conducta reconeguts.
o Afectació neurològica de molts tipus i intensitats, alguna molt
característica.
o Afectació d’òrgans “diana”.
o Trets malformatius o dismòrfics en la gran majoria de casos, però de
vegades difícils de reconèixer sobre tot en edats precoces.
o Acompanyat tot això d’anomalies cromosòmiques que s’escapen, per
la seva complexitat i especificitat al que ens pot proporcionar un
simple cariotip, havent de fer servir tècniques de citogenètica i
biologia molecular més avançades.
Aquests infants requereixen ser reconeguts (pediatre de capçalera, neonatòleg,
pares, mestres, logopedes, etc.) i diagnosticats molt precoçment per un Equip
multidisciplinari d’especialistes que bàsicament són: genetista, neuròleg,
especialistes en neurodesenvolupament, junt amb nombrosos especialistes
(endocrinòlegs, cardiòlegs, traumatòlegs, digestòlegs, etc.) que, treballant “en
xarxa” amb el metge i la infermera d’atenció primària, amb centres d’estimulació
neurosensorial, treballadores socials, etc., amb l’objectiu de poder oferir un
diagnòstic més ràpid, un consell genètic apropiat i unes orientacions a mode de
“calendari terapèutic” molt precís de manera que aquests nens tinguin l’oportunitat
de fer el millor desenvolupament possible.
El CDIAP Parc Taulí com a part integrant del Centre Expert en l’atenció als
Sindromes d’Angelman, Prader-Willi i X-Fràgil, entre d’altres, participa en la
valoració neuropsicològica del nens i nenes d’edats inferiors a 6 anys que han estat
derivats al Centre.
En la majoria de cassos cal fer una valoració, seguiment i assessorament per part
d’una logopeda que s’ocuparà tant dels aspectes relacionats amb l’alimentació
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 50
(logopeda especialista amb disfàgia) con dels aspectes relacionats amb el suport a
la comunicació comunicació i el llenguatge.
La tasca de la logopeda és la d’observar una sessió terapèutica i/o fer una valoració
de la deglució, posteriorment realitzar una reunió amb la família per tal de poder
donar pautes i estratègies per afavorir una deglució segura i eficaç i la comunicació
i/o el llenguatge del nen, així com poder resoldre dubtes o angoixes que els pares
tenen.
Dintre del context del Centre Expert en l’atenció a les Malaties minòritàries, els
professionals especialistes del CDIAP participen en les reunions mensuals de
neurogenètica que es realitzen en l’àmbit de Medicina Pediàtrica de l’Hospital de
Sabadell. Aquestes reunions tenen per objectiu compartir coneixements des de
diferents disciplines, coordinació de cassos, organització de jornades, planificació de
recerca, etc.
El 25 d’octubre del 2014 professionals del CDIAP Parc Taulí, com a integrants de
l’equip d’edat infanto-juvenil, han participat a la Jornada “El Síndrome de Prader-
Willi, experiencia en un centro de referencia”, organitzada per la Corporació
Sanitària Parc Taulí i l’Associació Prader-Willi Catalunya.
5.3 Unitat de disfàgia orofaringea
La Unitat multiprofessional d’atenció als nens amb disfàgia la composen
especialistes en nutrició, fisioterapeutes, logopedes, psicòlogues i neuropediatres
que treballen de forma coordinada en la valoració i tractament dels trastorns de la
deglució en edat pediàtrica.
La Unitat de Disfàgia es va crear l’any 2010 per atendre aquells infants de 0 a 6
anys amb trastorns de deglució. La Unitat està formada per un grup
interdisciplinari d’especialistes que té per objectiu diagnosticar i tractar els
problemes de deglució per tal d’aconseguir una alimentació segura i eficaç que eviti
malnutrició i complicacions pulmonars. Pretén oferir seguiment i assessorament a
les famílies i a l’entorn d’aquests infants.
Dins del CDIAP formen part d’aquesta unitat dues terapeutes de l’àrea de logopèdia
i el grup de fisioterapeutes.
Alguns dels nens atesos en el CDIAP presenten, per diversos motius, trastorns de
deglució o de conducta alimentària (paràlisi cerebral infantil, trastorns
neuromusculars, malformacions tipus fissura palatina, discapacitat intel·lectual,
trastorns de conducta, etc.).
El trastorn de la deglució (disfàgia) és un trastorn motriu que es beneficia del
treball específic de logopèdia i que pot tenir conseqüències respiratòries, quan la
deglució no és segura, i nutricionals si no es garanteix una alimentació equilibrada.
La valoració i tractament de la disfàgia requereix d’experiència i formació
específica. Dues logopedes del CDIAP Parc Taulí s’han especialitzat en aquest
treball i han realitzat estades formatives en el Servei de Gastroenterologia de
l’Hospital Sant Joan de Déu compartint visites de consulta externa amb la logopeda
del servei i les valoracions amb videofluoroscòpia que es realitzen a aquests
pacients.
El tractament específic dels nens/es amb trastorn de la deglució requereix d’un
treball coordinat amb l’especialista en nutrició que es ja es va iniciar durant l’any
2011 i que s’ha anat consolidant al llarg del 2014. Es disposa d’un “Protocol de
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 51
valoració i seguiment” que es comparteix amb els serveis de Grastroentorologia,
Neurologia i el CDIAP.
En alguns casos s’ha hagut de fer valoracions de la deglució de nens que reben
tractament en altres CDIAPs on no es senten segurs per a realitzar-les.
5.4 Abordatge del maltractament infantil
Des del CDIAP es realitza un treball coordinat amb obstetrícia en els casos que
s’observen dificultats socials durant l’embaràs. No cal esperar a abordar-les durant
l’ingrés posterior al part i es pot gaudir així d’un temps excepcional amb la dona,
parella o família per tal de poder tractar la situació de dificultat i/o facilitar els
suports necessaris.
L’objectiu d’aquesta coordinació és tenir cura de les famílies que presenten signes
de fragilitat i vulnerabilitat per tal que no esdevinguin en risc per l’infant.
5.5 Atenció al “Malalt crònic pediàtric” (UMPAC)
El perfil del pacient crònic pediàtric es pot definir com aquell que pateix un “trastorn
orgànic funcional que obliga a una modificació de la seva forma de vida i que és
probable que persisteixi durant un període llarg de temps”
Alguns dels nens atesos en el CDIAP presenten un problema de salut greu que
implica canvis en l’estructura i el funcionament familiar i genera moltes preguntes i
angoixes (no disposar de la informació suficient, el possible sentiment de culpa, el
no poder preveure l’evolució del fill, les càrregues econòmiques, la permanent
presència professional, el sentiment de soledat, la necessitat de recolzament
extrafamiliar, l’angoixa pel futur, la por a la mort...).
El CDIAP participa en la “Unitat Multidisciplinar del pacient crònic pediàtric –
UMPAC” que té per objectiu la creació d’un espai per a poder tractar la situació
clínica, personal i social de cada cas per tal de compartir la informació i
l’experiència entre els professionals implicats, i alhora, fomentar la gestió d’accions
comunes garantint d’aquesta manera una informació integrada i coherent a la
família i, disminuint el nivell d’estrés dels professionals.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 52
6 Plans de millora i línies de
treball
La complexitat dels processos assistencials del CDIAP i la forma de gestionar-los
per part dels seus professionals i institucions responsables, configuren un sistema
dinàmic en evolució constant. La reflexió sobre la trajectòria de l’activitat
assistencial en el darrer any ens serveix per a la identificació de noves necessitats i
l’establiment de punts de millora per posar en marxa noves línies de treball. En
aquests moments, es visualitza de cara el 2015 la necessitat de seguir treballant en
els següents projectes:
6.1 Adaptació al Sistema d’Acreditació dels CDIAPs
Conjuntament amb el Departament de Benestar Social i Família, i altres CDIAP
representants de diferents àmbits institucionals, el CDIAP Parc Taulí col·labora en la
definició dels estàndards de qualitat en quant a lideratge, persones i processos per
al nou Sistema d’Acreditació dels Centres d’Atenció Precoç.
En el context d’adaptació a aquest nou Sistema d’Acreditació, el CDIAP Parc Taulí
ha d’avançar en la consolidació dels següents aspectes:
6.1.1 Anàlisi de resultats
La percepció de les famílies, professionals i entorn comunitari és important per a
una correcta planificació de les estratègies de funcionament del CDIAP. Tot i que
en tot moment es tenen en compte les aportacions dels diferents agents, no s’ha
fet una anàlisi d’aquets resultats.
Ens proposem de cara el 2015 dissenyar i elaborar eines que permetin mesurar la
percepció que tenen del CDIAP els usuaris, professionals i centres derivadors.
6.1.2 Processos clau
Una vegada establerts els indicadors mínims comuns a tota la Xarxa de CDIAPs,
caldrà avançar en la planificació d’una sistemàtica de seguiment dels indicadors
dels processos clau que aniran al quadre de comandament.
6.2 Estratègies de millora de la qualitat
Amb la voluntat i el compromís de tot l’equip de professionals del CDIAP de millora
de la qualitat s’ha elegit un petit grup de professionals representatius de cada àrea
disciplina que formaran part de la “Comissió de qualitat”.
Aquesta comissió tindrà l’objectiu de vetllar per què en el CDIAP doni un servei de
la màxima qualitat. Tot i que l’elaboració de Pla i estratègies de qualitat serà
definit per tot l’equip, la comissió tindrà la tasca de fer seguiment del pla establert i
detectar tant pràctiques que milloren la qualitat com aspectes que cal corregir.
6.3 Estratègies assistencials
Davant la previsió d’augment de la pressió assistencial de demanda d’atenció en el
CDIAP i la limitació dels recursos disponibles per a poder donar resposta
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 53
diagnòstica i terapèutica dintre del marges de l’Atenció Precoç, cal seguir treballant
en fòrmules organitzatives que s’adaptin a les necessitats de la població de
referència.
Considerem un objectiu important continuar contenint, fins i tot, reduint el temps
d’espera per a diagnòstic i inici d’intervenció terapèutica. En aquest sentit, valorem
treballar en dues direccions possibles: avançar el moment de la baixa del CDIAP o
bé limitar el motius de derivació i d’ingrés.
Tant l’opció d’avançar les edats de baixa com la de limitar les derivacions al CDIAP
exigeixen d’un profund treball en la diversificació de respostes terapèutiques en
funció de la gravetat dels diagnòstics i situació de la família, i alhora un important
treball amb els dispositius assistencials del territori.
6.3.1 Diversificació de respostes assistencials
Com ja s’ha iniciat en el 2014 ens proposem anar consolidant dintre de la dinàmica
assistencial les noves evidències que avalen l’eficàcia del treball de formació de
pares en el tractament de les alteracions del llenguatge en entorns naturals.
En els casos de nens de més de 4 anys que venen derivats per motius de consulta
clarament relacionats amb TDA/H i alteracions del llenguatge expressiu, es valora
convenient fer una visita de neurologia per a confirmar diagnòstic i descartar altres
possibles problemes associats. En el cas que no es detecti comorbiditat associada
es farà derivació als dispositius assistencials corresponents (EAP, CREDA, Unitat de
TDA/H de l’Hospital de Sabadell).
6.3.2 Coordinació amb altres dispositius assistencials del territori
En aquest propòsit de contenció de la demanda d’atenció en el CDIAP hem iniciat
les primeres reunions entre els diferents agents d’un territori (Centres d’Atenció
Primària-Pediatria, EAP, CREDA, CSMIJ, Neurologia i CDIAP) per tal de conèixer els
recursos, necessitats i limitacions de cada dispositiu i pactar els circuits de derivació
en funció de les dificultats detectades, les edats dels infants i els recursos
disponibles.
En aquest sentit el CDIAP s’ha compromés a elaborar protocols de derivació que
ofereixin informació rellevant sobre estratègies de decissió segons la
simptomatologia detectada, informació de signes de risc que no poden passar
desapercebuts, informació de la resposta assistencial que oferirà el CDIAP,
informació consensuada sobre altres derivacions alternatives en els cassos
d’alteracions lleus que poden ser atesos des d’altres dispositius no tan
especialitzats.
Una vegada elaborats i consensuats aquests documents, es penjaran a la Web del
CDIAP per tal que puguin estar a l’abast de tots els professionals i es puguin anar
generalitzant a la resta de territoris d’influència.
6.3.3 Processos assistencials específics per a Patologies complexes
En el context de la diversificació de les respostes assistencials del CDIAP, creiem
que cal garantir una atenció altament especialitzada en aquelles patologies de
major complexitat.
El CDIAP Parc Taulí, com a Unitat Funcional pilot, continuarem treballant en la
consolidació del Pla Integral d’Atenció a les persones amb Trastorn d’Espectre
Autista.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 54
Així mateix, com a dispositiu assistencial imprescindible continuarem col·laborant
en la consolidació del Centre expert en l’atenció a les malalties minoritàries
cognitiu-conductuals en les Síndromes d’Angelman, Prader-Willi i X-Fràgil.
En conclussió:
Serà necessari fer una revisió de les necessitats de professionals per a mantenir els
nivells d’assistència, docència i investigació per a aquestes línies de treball.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí
Memòria 2014 55
7 Annexos
7.1 Full de càlcul amb les dades assistencials presentades al Departament de Benestar Social i Família
7.2 Pòsters presentats a jornades i congressos
7.3 Articles publicats a revistes
7.4 Carta d’agraïment de la consellera de Benestar Social i Família
Nom del centre:
Població on s'ubica el centre:
Zona de cobertura del centre:
Persona coordinadora del centre:
Telèfon:
Mail:
RECURSOS HUMANSNombre de
professionalsDONES
Nombre deprofessionals
HOMES
Totalnombre de
professionals
Hores anuals DONES
Hores anuals HOMES
Total hores anuals
Personal d'atenció directa:
Neuropediatre 4 4 4220 4220
Psicòleg 7 7 9784 9784
Logopeda 8 8 9097 9097
Fisioterapeuta 4 4 6616 6616
Treballador Social 2 2 2481 2481
Pedagog 14 1 15 17780 1654 19434
Psicomotricista 0 0
Altres:
Altres 1 1 2 1637 1637 3274
Administració i gestió 8 8 7467 7467
Supervisió 1 1 75 75
0 0
TOTALS 49 2 51 59157 3291 62448
Nens Nenes Total
PROMIG D'INFANTS EN LLISTA D'ESPERA: 80 32 112
TEMPS MIG D'ESPERA PER A LA PRMERA VISITA (en dies): 69
Montserrat Torras Mañá
93 745 83 68 i 93 723 10 10 Extensió 22083
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí
Sabadell
11 Municipis del Vallès Occidental
Memòria 2014: Comprén l'activitat d'1
de gener a 31 de desembre.
Les entitats proeïdores que disposin de més d'un centre o antenes, hauran de detallar la memòria
de cada centre per separat.
Si la zona de cobertura correspon a més d'una comarca, s'hauran de detallar les dades referents a
cada comarca per separat.
Mitjana d'hores setmanals treballades
X 43 setmanes anuals.
Les zones colorejades en groc no cal que les ompliu.
Els recursos humans de les entitats que disposen de més d'un centre, poden
ser comptabilitzats de manera conjunta entre tots els centres, ja que, a
vegades, són compartits entre ells.
Nom del centre i ubicació:
ÚS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA Nens Nenes TotalsNombre d'acollides fetes durant l'any: 505 222 727
Nombre d'altes (històries noves obertes): 505 222 727
Motiu principal de nova consulta (per derivadors)
Educació Salut S. Socials Família Altres derivadors TotalsNens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total Nens Nenes Total
Desenvolupament Motriu 1 1 41 25 66 1 1 1 1 1 1 44 26 70Desenvolupament Sensorial 0 0 0 0 0 0 0 0Desenvolupament Cognitiu 1 1 2 2 0 0 0 1 2 3
Comunicació i Relació 32 3 35 18 4 22 0 3 3 6 1 1 2 54 11 65Atenció / Conducta 29 8 37 30 17 47 0 3 2 5 0 62 27 89
Retard desenvolupament global 16 3 19 11 6 17 0 0 1 1 2 28 10 38Llenguatge / Parla 84 38 122 136 40 176 0 7 4 11 2 1 3 229 83 312
Desenvolupament emocional 4 4 4 3 7 0 0 1 1 8 4 12Son 0 5 5 0 0 0 5 0 5
Alimentació 1 1 1 3 4 0 0 0 2 3 5Risc Biològic 0 48 40 88 1 1 0 0 49 40 89
Risc Social 2 2 3 1 4 1 1 0 2 2 6 3 9Aspectes de criança 0 1 2 3 0 0 0 1 2 3
Altres 1 1 15 11 26 0 0 0 16 11 27TOTALS 171 52 223 313 154 467 3 0 3 13 10 23 5 6 11 505 222 727
Motiu principal de nova consulta (per edats)
Nens
0-12
mesos
Nenes
0-12
mesos
Total 0-12
mesos
Nens
13-24
mesos
Nenes
13-24
mesos
Total 13-24
mesos
Nens
25-36
mesos
Nenes
25-36
mesos
Total 25-36
mesos
Nens
37-48
mesos
Nenes
37-48
mesos
Total 37-48
mesos
Nens
49-72
mesos
Nenes
49-72
mesos
Total 49-72
mesos
Total
nens
Total
nenesTotal
Desenvolupament Motriu 29 17 46 8 7 15 4 2 6 2 2 1 1 44 26 70Desenvolupament Sensorial 0 0 0 0 0 0 0 0Desenvolupament Cognitiu 2 2 0 0 1 1 0 1 2 3
Comunicació i Relació 0 6 3 9 23 1 24 22 4 26 3 3 6 54 11 65Atenció / Conducta 0 4 4 10 9 19 31 12 43 17 6 23 62 27 89
Retard desenvolupament global 2 2 4 4 3 7 5 5 14 3 17 3 2 5 28 10 38Llenguatge / Parla 0 9 3 12 85 18 103 100 52 152 35 10 45 229 83 312
Desenvolupament emocional 0 0 1 1 2 3 1 4 4 2 6 8 4 12Son 1 1 1 1 2 2 1 1 0 5 0 5
Alimentació 1 1 0 0 2 2 4 0 2 3 5Risc Biològic 37 31 68 7 4 11 2 4 6 1 1 2 1 3 49 40 89
Risc Social 2 2 2 2 4 2 1 3 0 0 6 3 9Aspectes de criança 1 1 1 1 0 1 1 0 1 2 3
Altres 7 4 11 4 4 8 0 4 2 6 1 1 2 16 11 27TOTALS 79 57 136 45 27 72 134 36 170 181 77 258 66 25 91 505 222 727
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí. Sabadell
Tingueu en compte que s'ha immobilitzat aquesta columna en la pantalla per tal de poder
veure els ítems i facilitar la introducció de dades.
Les zones colorejades en groc no cal que les ompliu.
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Psicòleg 1
XVII Congreso AETAPI "Construimos
capacidad" Asociación española de profesionales del Autismo. Barcelona 13/11/2014 21
Psicòleg 1
El Síndrome de Prader-Willi,
experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 25/10/2014 6
Psicòleg 1
Formació per a la utilització del
programa informàtic de l'estació de
treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 24/09/2014 21/11/2014 11
Psicòleg 1
10ª Reunió anual de la SCPIJ.
Període neonatal, edat preescolar i
primera infancia: interacció genètica- Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil. Barcelona 03/10/2014 8
Psicòleg 1
9th Conference of the International
Test Commission San Sebastian 02/07/2014 05/07/2014 18
Psicòleg 2
Capacitación de los padres en la
intervención precoz en el lenguaje: El
enfoque Hannen". Organizado por AELFA. CosmoCaixa Barcelona 03/07/2014 2
Psicòleg 2
Aspectes teòrics i pràctics en relació a
l'us de l'ADOS i ADI-R en nens amb
TEA Benestar Social i Família. Barcelona
Psicòleg 2
El Síndrome de Prader-Willi,
experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 25/10/2014 6
Psicòleg 3
Formació per a la utilització del
programa informàtic de l'estació de
treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 1/10/2014 - 30/11/2014 4
Psicòleg 3
Conferència ‘Perfils neuropsicològics
en l’esquizofrènia’ Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 06/11/2014 2
Psicòleg 4
9th Conference of the International
Test Commission San Sebastian 02/07/2014 05/07/2014
Psicòleg 4
Formació per a la utilització del
programa informàtic de l'estació de
treball clínic mèdica HCIS 3.10 Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 1/10/2014 - 30/11/2014 4
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Fisioterapeuta 1
L'alimentació, el son i el primer any de
vida Associació Catalana d'Atenció Precoç. Barcelona 11/07/2014 5
Fisioterapeuta 1
El Síndrome de Prader-Willi,
experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí 25/10/2014 6
Fisioterapeuta 2
Los movimientos del niño, origen de
nuestra movilidad, verticalidad y
personalidad. Técnica Feldenkrais Escola Universitària de Fisioteràpia Gimbernat. Sant Cugat del Vallés Octubre 2013- Març 2014 84
Fisioterapeuta 3
Curso Basico del concepto bobath en
pediatria Hospital Sant Joan de Deu, Barcelona 03/02/2014 a 30/05/2014 250
Fisioterapeuta 4
Curs d'adaptacoió al Grau de
Fisioteràpia Universitat de Salamanca Setembre 2014-Febrer 2015
Fisioterapeuta 4
El Síndrome de Prader-Willi,
experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí 25/10/2014 6
Pedagog 1
Curso The SCERTS mode. Curs de
Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 11 i 12/11/2014 18
Pedagog 1 Curs Trastorns Aprenentatge Sant Joan de Deu 01/03/2014 16
Pedagog 1
I Jornada Atelca: Noves aportacions al
Trastorn Específic del Llenguatge-
TEL CaixaFòrum. Barcelona 01/10/2014 6
Altres 1 I Jornada adopció i escola. Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 5
Altres 1
Separaciones, pérdidas y duelos en la
infancia y adolescencia: su abordaje
en el ámbito educativo. Institut de la Infància (Sant Cugat del Vallès) 8
Altres 2
Curs Síndrome de Down: Quan són
patològiques les conductes? Fundació Catalana de Síndrome de Down. Barcelona 15/05/2014 8
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Altres 2
I Jornada Atelca: Noves aportacions al
Trastorn Específic del Llenguatge-
TEL CaixaFòrum. Barcelona 01/10/2014 6
Altres 2
Mirades a la primera infància. Jornada
d'experiències professionals
iinnovadores en l'eduació infantil. Universitat Ramon Llull 01/03/2014
Altres 2
Psicologia Positiva i Benestar.
Congrés Internacional d'Educació
Emocional (X Jornades). Universitat de Barcelona 04 i 06/04/2014
Altres 2
Construint la identitat: Adopció i Salut
Mental. Xi Jornada Fundació Eulàlia
Torres de Beà. Casa del Mar. Barcelona 09/05/2014
Altres 2
II Congrés Internacional sobre
Famílies i Discapacitat: Les famílies al
centre. Universitat Ramon Llull. Barcelona 15 i 16/05/2014 16
Altres 2
Curso The SCERTS mode. Curs de
Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 10 i 12 de Novembre 18
Altres 2
Separaciones, pérdidas y duelos en la
infancia y adolescencia: su abordaje
en el ámbito educativo. Institut de la Infància (sant Cugat del Vallès) 15/11/2014 8
Altres 2
Construint la identitat: Adopció i Salut
Mental. Xi Jornada Fundació Eulàlia
Torres de Beà. Casa del Mar. Barcelona 09/05/2014
Altres 2
II Congrés Internacional sobre
Famílies i Discapacitat: Les famílies al
centre. Universitat Ramon Llull. Barcelona 15 i 16/05/2014 16
Altres 2
Introducció a la recerca en atenció
precoç ACAP Barcelona 13 i 27/02/2014 8
Altres 2
II Congrés Internacional sobre
Famílies i Discapacitat: Les famílies al
centre. Universitat Ramon Llull. Barcelona 15 i 16/05/2014 16
Curso introductorio y avanzado del
Modelo SCERTS Universitat Ramon Llull. Barcelona 10 i 12 de Novembre 18
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Altres 2
XVII Congreso Nacional de AETAPI.
Asociación española de profesionales
del Autismo. AETAPI. Barcelona 13, 14 i 15/11/2014 21
Logopeda 1
Impacte de la prematuritat sobre el
desenvolupament del llenguatge AELFA. Barcelona 25/01/2014 5
Logopeda 1
Dificultats de comunicació en els
trastorns de neurodesenvolupament Col.legi de Logopedes de Catalunya 15/02/2014 3
Logopeda 1 Programa Hanen: Teacher Talk AELFA. Barcelona 28/03/2014 18
Logopeda 1 La Síndrome d'Asperger PRISMA online 09/05/2014 40
Logopeda 1
Capacitació dels pares en la
intervenció de les dificultats de
llenguatge en la primera infància AELFA. Barcelona 03/07/2014 3
Logopeda 1
I Jornada Atelca: Noves aportacions al
Trastorn Específic del Llenguatge-
TEL CaixaFòrum. Barcelona 01/10/2014 6
Logopeda 1 I Jornada Adopció i Escola Seu Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya 25/10/2014 5
Logopeda 2
Tartamudez en edad preescolar
Sessió científica. AELFA. Barcelona 10/05/2014 3
Logopeda 2 La Síndrome d'Asperger PRISMA online 09/05/2014 40
Logopeda 2
Dificultats de comunicació en els
trastorns de neurodesenvolupament Col.legi de Logopedes de Catalunya 15/02/2014 3
Logopeda 3
Impacto de la prematuridad sobre el
desarrollo inicial del lenguaje AELFA. Barcelona 25/01/2014 3
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Logopeda 3 Programa Hanen: Teacher Talk AELFA - Barcelona 28/03/2014 18
Logopeda 3
L'alumnat amb Síndrome d'Asperger:
Estratègies d'intervenció. Associació
pel desenvolupament infantil i familiar PRISMA Online Març /2014 40
Logopeda 4
El Síndrome de Prader-Willi,
experiencia en un centro de referencia Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell 25/10/2014 6
Logopeda 4
Impacto de la prematuridad sobre el
desarrollo inicial del lenguaje AELFA - Barcelona 25/01/2014 3
Logopeda 4
Capacitación de los padres en la
intervenció precoz en el lenguaje: el
enfoque de Hanen AELFA - Barcelona 03/07/2014 2
Logopeda 4 XIX Congreso Internacional de AELFA AELFA. Murcia 4,5 i 6/09/2014 20
Logopeda 4
Taller: "Intervención en transtorno
Específico del lenguaje" XIX Congreso Internacional de AELFA - Murcia 05/09/2014 2
Logopeda 4
I Jornada Atelca: Noves aportacions al
Trastorn Específic del Llenguatge-
TEL Caixa Forum - Barcelona 01/10/2014 6
Logopeda 4
Jornades: noves perspectives teòrico-
pràctiques en el TDAH, TEA i altres
trastorns del desenvolupament ORUM CENTER I CDIAP-SEGRIÀ (Lleida) 8
Logopeda 4
Com aprèn una nen/a que té la
Síndrome X Fràgil Associació Catalana Síndrome X Fràgil 08/11/2014 4
Logopeda 4
Dificultats de comunicació en els
trastorns de neurodesenvolupament Col.legi de Logopedes de Catalunya 15/02/2014 3
Logopeda 4
Sesión científica: Tartamudez en la
edad preescolar AELFA. Barcelona 10/05/2014 3
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Logopeda 4 XIX Congreso Internacional de AELFA AELFA (Murcia) 4, 5 i 6 de setembre 2014 20
Logopeda 4
Impacto de la prematuridad sobre el
desarrollo inicial del lenguaje AELFA. Barcelona 25/01/2014 3
Logopeda 4
Desenvolupament socio-comunicatiu.
Detecció i diagnóstic en els TEA Barcelona 29/03/2014 05/04/2014 15
Logopeda 4
Separaciones, pérdidas y duelos en la
infancia y adolescencia: su abordaje
en el ámbito educativo. Institut de la Infància (sant Cugat del Vallès) 15/11/2014 8
Logopeda 4 Llengua de signes catalana Terrassa Octubre-Desembre 45
Logopeda 4
Tartamudez en edad preescolar
Sessió científica. AELFA Barcelona 10/05/2014 3
Logopeda 4 I Jornada Adopció i Escola COPC. Barcelona 25/10/2014 5
Altres 2
Sesión científica: Tartamudez en la
edad preescolar AELFA. Barcelona 10/05/2014 3
Altres 2
Separaciones, pérdidas y duelos en la
infancia y adolescencia: su abordaje
en el ámbito educativo. Institut de la Infància (sant Cugat del Vallès) 15/11/2014 8
Altres 2
Curso The SCERTS model. Curs de
Pre-Congres AETAPI. Universitat Ramon Llull. Barcelona 10,11 i 12/11/2014 18
Neuropediatre 1
IX Congreso Nacional de la Sociedad
Española de Neurología Pediátrica
(SENEP) Mallorca
Treballador Social 1 Confidencialitat i Protecció de dades Corporació Sanitària Parc Taulí
entre el 28/04/2014 i el
04/06/2014 12
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
NOTA: Si no us cap tota la informació a introduir o preciseu més fulls, seguiu els passos següents:
Aneu a 'Edició', 'Desplaça o còpia el full'. Marqueu la casella 'Crea una còpia', i s'insertarà un nou full, i així successivament fins que pugueu introduir totes les dades
Format:
ex: Psicòleg 1
Format:
xx/xx/xxxx
Professional Curs Lloc Data Durada (hores)
Logopeda 4
I Jornadas hispanoportuguesas de
pràctica clínica en Logopedia. EPAP Madrid 14 i15/11/2014 14
Logopeda 4
Jornada El S. Parder Willi,
Experiència en un centre de
referència Corporació Sanitària Parc Taulí.Sabadell 25/10/2014 7
Logopeda 4
I Jornada ATELCA: Noves
aportacions al Trastron Específic del
Llenguatge ATELCA Barcelona 11/10/2014 9
Logopeda 4
Diagnóstico y tratamiento de la
Anquiloglosia: Cuándo, dónde y cómo Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona 01/10/2014 10
Logopeda 4
Impacte de la prematuritat sobre el
desenvolupament del llenguatge AELFA Barcelona 25/01/2014 4
Psicòleg 6
I Jornada ATELCA. Noves
aportacions al Trastorn Específic del
Llenguatge (TEL). Caixa Forum 11/10/2014 6
Psicòleg 6
Capacitación de los padres en la
intervención precoç en el lenguaje: el
enfoque Hanen. Cosmocaixa 03/07/2014 3
Psicòleg 6
II Congreso Internacional sobre
familias y discapacidad.
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-
URL 15/05/2014 i 16/05/2014 17
Psicòleg 6
XVII Congreso Nacional de AETAPI
Asociación Española de Profesionales
del Autismo. Auditorio Axa Barcelona 13, 14 i 15/11/2014 21
Treballador Social 1
II Jornada Estatal de intervención
social en salud Materno-infanto-juvenil Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona 13/06/2014 7
Treballador Social 1
Jornada "Trencar el silenci" L'abús
sexual a l'entorn de la petita infància Aspace. A l'auditori de la Pedrera (Barcelona) 24/10/2014 8
Treballador Social 1
I Jornada de Treball social amb
Infància i famílies, Intercanvi i bones
pràctiques" Colegi Oficial de Treball social de Catalunya 20/02/2014
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Nom del centre i ubicació:
Diagnòstic principal de les històries novesNens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
1. trastorns en el desenvolupament motor 46 26 72 7% 4% 11%
2. trastorns visuals 1 1 2 0% 0% 0%
3. trastorns auditius 0 0 0 0% 0% 0%
4. trastorns psicomotors 2 1 3 0% 0% 0%
5. trastorns en el desenvolupament cognitiu 29 13 42 4% 2% 7%
6. trastorns en el desenvolupament del llenguatge 197 69 266 31% 11% 41%
7. trastorns d'expressió somàtica 3 2 5 0% 0% 1%
8. trastorns afectius - emocionals 6 5 11 1% 1% 2%
9. trastorns de la regulació i del comportament 53 20 73 8% 3% 11%
10. trastorns de la relació i la comunicació 72 21 93 11% 3% 14%
11. altres trastorns 37 25 62 6% 4% 10%
12. variant de la normalitat 12 4 16 2% 1% 2%
13. altes capacitats 0 0 0 0% 0% 0%
TOTALS 458 187 645 71% 29% 100%
Total d'Infants amb patologia i algun F/FER* 25 9 34 74% 26% 100%*F/FER - Factors de Família, Entorn o Risc
% que representa sobre el total d'histories noves 5% 5% 5%
35 47 82 43% 57% 100%
% que representa sobre el total d'histories noves 8% 25% 13%
Total d'Infants amb F/FER 60 56 116 52% 48% 100%
% que representa sobre el total d'histories noves 13% 30% 18%
Diagnòstic principal del total d'atesosNens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
1. trastorns en el desenvolupament motor 98 75 173 5% 4% 9%
2. trastorns visuals 1 1 2 0% 0% 0%
3. trastorns auditius 3 3 6 0% 0% 0%
4. trastorns psicomotors 2 4 6 0% 0% 0%
5. trastorns en el desenvolupament cognitiu 109 52 161 6% 3% 9%
6. trastorns en el desenvolupament del llenguatge 520 224 744 29% 12% 41%
7. trastorns d'expressió somàtica 11 8 19 1% 0% 1%
8. trastorns afectius - emocionals 22 23 45 1% 1% 2%
9. trastorns de la regulació i del comportament 166 72 238 9% 4% 13%
10. trastorns de la relació i la comunicació 232 53 285 13% 3% 16%
11. altres trastorns 66 38 104 4% 2% 6%
12. variant de la normalitat 25 13 38 1% 1% 2%
13. altes capacitats 0 1 1 0% 0% 0%
TOTALS 1255 567 1822 69% 31% 100%
Total d'Infants amb patologia i algun F/FER* 86 53 139 62% 38% 100%*F/FER - Factors de Família, Entorn o Risc
% que representa sobre el total d'infants atesos 7% 9% 8%
155 128 283 55% 45% 100%
% que representa sobre el total d'infants atesos 12% 23% 16%
Total d'Infants amb F/FER 241 181 422 57% 43% 100%
% que representa sobre el total d'infants atesos 19% 32% 23%
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014
Infants, sense patologia, amb només F/FER (14. factors de família / entorn / risc)
Infants, sense patologia, amb només F/FER (14. Factors de família / entorn / risc)
CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Un infant pot presentar més d'un F/FER i
només s'ha de comptar una vegada.
Un infant pot presentar més d'un F/FER i
només s'ha de comptar una vegada.
Un infant pot presentar més d'un F/FER i
només s'ha de comptar una vegada.
Nom del centre i ubicació:
Família / Entorn / Risc
FAMÍLIANombre de
Nens
Nombre de
NenesTotal % Nens % Nenes % Total
Total d'infants que tenen Factors de Familia 49 26 75 65% 35% 100%
Distribució dels factors de Família Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
1. relació inestable 22 11 33 29% 15% 44%
2. relació alterada 18 8 26 24% 11% 35%
3. relació pertorbada 5 6 11 7% 8% 15%
4. greus trastorns en la relació 1 1 1% 0% 1%
5. relació negligent 3 1 4 4% 1% 5%
TOTALS 49 26 75 65% 35% 100%
ENTORN
Total d'infants que tenen Factors d'Entorn Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
61 23 84 73% 27% 100%
Distribució dels factors d'Entorn Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
1.1. absència de cuidadors sensibles 0 0% 0% 0%
1.2. maltractaments i abusos 0 0% 0% 0%
1.3. negligència 0 0% 0% 0%
1.4. institucionalització prolongada 0 0% 0% 0%
1.5. permanència excessiva en escola bressol o escola 0 0% 0% 0%
1.6. amuntegament 0 0% 0% 0%
1.7. barraquisme 0 0% 0% 0%
1.8. violència i inseguretat ambiental 0 0% 0% 0%
1.9. pobresa extrema 0 0% 0% 0%
1.10. discriminació- estigmatització 0 0% 0% 0%
1.11. confluència de factors d'exclussió 23 11 34 27% 13% 40%
1.12. altres característiques de l'entorn 38 12 50 45% 14% 60%
TOTALS 61 23 84 73% 27% 100%
RISC
Total d'infants que tenen Factors de risc Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % Total
326 217 543 388% 258% 646%
1. Factors biològics 216 168 384 40% 31% 71%
2. Factors familiars 49 26 75 9% 5% 14%
3. Factors ambientals 61 23 84 11% 4% 15%
TOTALS 326 217 543 60% 40% 100%
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Els factors de Família, Entorn i Risc no són excloents entre si.
La seva suma pot no ser igual al total d'infants.
Nom del centre i ubicació:
Evolució del servei Nens Nenes TotalsNombre d'infants a 1 de gener: 905 473 1378
Nombre d'infants a 31 de desembre: 939 442 1381
Nombre de consultes (sense història oberta): 228 106 334Nombre d'altes (noves històries obertes): 505 222 727
Nombre de baixes anuals: 471 253 724Total d'infants atesos durant l'any (històries obertes): 1410 695 2105
Hores finançades ICASS durant l'any: 62382
Hores realitzades durant l'any: 62382
FREQÜÈNCIA ASSISTENCIAL MITJANA 0,7(Hores finançades / infants atesos / 43 setmanes d'atenció)
Evolució nombre d'infants atesos anualment
Consultes
nens
Consultes
nenes
Consultes total
Altes nens Altes nenesAltes total
Total atesos nens
Total atesos nenes
Total atesos
Any 2009 245 164 409 353 182 535 1094 592 1686
Any 2010 235 157 392 385 181 566 1089 570 1659
Any 2011 481 260 741 418 214 632 1276 658 1934
Any 2012 227 118 345 408 193 601 1357 678 2035
Any 2013 271 137 408 441 237 678 1433 728 2161
Any 2014 228 106 334 505 222 727 1410 695 2105
Motiu de les baixes Nens Nenes TotalsVariant de normalitat 13 13 26
Edat Límit 284 125 409
Abandó - Fase diagnòstica 16 5 21
Abandó - Fase de Tractament 11 6 17
Abandó - Fase de Seguiment 24 23 47
Voluntaria 7 5 12
Derivació altres dispositius esp. 29 11 40
Canvi de domicili 15 6 21
Defunció 0 0 0
Millora Simptomàtica 71 56 127
Altres 1 3 4
TOTAL BAIXES 471 253 724
Temps d'estada de les baixes al cdiap Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsMenys de 0-12 mesos 66 46 112 9% 6% 15%
13-24 mesos 181 99 280 25% 14% 39%
25-36 mesos 115 48 163 16% 7% 23%
37-48 mesos 63 30 93 9% 4% 13%
Més de 48 mesos 46 30 76 6% 4% 10%
TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%
Nombre de baixes (per edats) Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsDe 0 a 12 mesos 3 3 6 0% 0% 1%
De 13 a 24 mesos 23 16 39 3% 2% 5%
De 25 a 36 mesos 34 28 62 5% 4% 9%
De 37 a 48 mesos 34 30 64 5% 4% 9%
De 49 a 60 mesos 115 52 167 16% 7% 23%
De 61 a 72 mesos 262 124 386 36% 17% 53%
TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%
On s'han derivat les baixes Nens Nenes Totals % Nens % Nenes % TotalsAlta - Sense derivació 152 110 262 21% 15% 36%
Centre Educació Especial 4 5 9 1% 1% 1%
CSMIJ 44 9 53 6% 1% 7%
Escola Ordinària 120 62 182 17% 9% 25%
CREDA 2 2 4 0% 0% 1%
Altres Dispositius Públics 86 41 127 12% 6% 18%
Altres Dispositius Privats 63 24 87 9% 3% 12%
TOTALS 471 253 724 65% 35% 100%
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Tingueu en compte que s'ha immobilitzat aquesta columna en la pantalla per tal de
poder veure els ítems i facilitar la introducció de dades.
Les zones colorejades en groc no cal que les ompliu.
MOLT IMPORTANT:
La informació d'aquesta cel.la és el resultat de sumar:
Infants a 1 de gener + altes ,
ha de coincidir amb el resultat de la següent operació:
Infants a 31 de desembre + baixes
El resultat d'aquesta cel·la ha de coincidir amb el
resultat de la cel·la D15
El resultat d'aquesta cel·la ha de coincidir amb el
resultat de la cel·la D15
El resultat d'aquesta cel·la ha de coincidir amb el
resultat de la cel·la D15
El resultat d'aquesta cel·la ha de coincidir amb el
resultat de la cel·la D15
Hores % Hores %CAP / ABS 115 0% CAP / ABS 20 0%HOSPITAL 360 1% HOSPITAL 720 1%CSMIJ 390 1% CSMIJ 17 0%Total Àmbit Salut 865 1% Total Àmbit Salut 757 1%
Hores % Hores %ESCOLA BRESSOL 280 0% ESCOLA BRESSOL 25 0%ESCOLA ORDINÀRIA 890 1% ESCOLA ORDINÀRIA 15 0%EAP 1130 2% EAP 255 0%Total Àmbit Ensenyament 2300 4% Total Àmbit Ensenyament 295 0%
Hores % Hores %EBASP 405 1% EBASP 20 0%EAIA 110 0% EAIA 30 0%Total Àmbit Serveis Socials 515 1% Total Àmbit Serveis Socials 50 0%
Hores % Hores %ALTRES 245 0% ALTRES 210 0%Total Altres 245 0% Total Altres 210 0%
Activitats: Hores % Activitats: Hores %Reunions UFTEA 60 0% Col·laboració cursos 16 0%CREDA Auditius i visuals 44 0% Materno-Infantil Caritas 165 0%Centres privats 200 0% Xarxa infáncia 0-3 60 0%Escola Especial 46 0% Validació Bayley-III 100 0%Administracions Públiques 50 0% 0%
Total 400 1% Total 341 1%
Activitats de Coordinació per dispositiu Activitats de Prevenció i Detecció
CDIAP: MEMÒRIA de l'any 2014Nom del centre i ubicació: CDIAP Parc Taulí - Sabadell
Les zones colorejades en
groc no les heu d'omplir.
S'excouen les visites externes que comporten
l'atenció individual de l'infant en un altre dispositiu.
Les zones colorejades en
groc no les heu d'omplir.
En cas de que el "Total
d'Altres" superin el 5%,
s'especificaran les "Activitats".
En cas de que el "Total
d'Altres" superin el 5%,
s'especificaran les "Activitats".
Evaluar desde la perspectiva de un Centro de Diagnóstico y Tratamiento Precoz de los Trastornos del Neurodesarrollo la comorbilidad de los niños diagnosticados de TEA.
COMORBILIDAD EN EL TRASTORNO DEL ESPECTRO AUTISTA (TEA) EN LA EDAD PRE-ESCOLAR
Carreras C, Fernández C, Roche A, Escofet C, Pérez M, Torras M*, González I*, Lorente I.
Unidad de Neurología Pediátrica. * Atención temprana (CDIAP)Parc Taulí Sabadell, Hospital Universitario
Objetivo:
Parc Taulí Sabadell, Hospital Universitari. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) - 93 723 10 10 - [email protected]
Estudio descriptivo retrospectivo de los casos nacidos entre 2008 y 2009 con diagnóstico de TEA consensuado entre neuropediatra y psicólogo acorde a criterios DSM (completado con ADOS en la mayoría de los casos) en nuestro CDIAP.
Método:
- Los niños con TEA muestran una alta prevalencia de otros trastornos del neurodesarrollo, problemas médicos o de la esfera psiquiátrica.
- Estos problemas asociados condicionarán el diagnóstico, el pronóstico y la elaboración de un programa terapéutico adecuado.- Existen pocos estudios sobre comorbilidad de TEA en la edad pre-escolar.
Introducción:
86 casos de TEA
Seguimiento medio: 27 meses (rango 5m – 55m)
o Se confirma la alta prevalencia de comorbilidad en pacientes pre-escolares con TEA en nuestro medio.o TEL y TDAH son las comorbilidades más prevalentes siendo los problemas médicos menos frecuentes probablemente porque el
grupo de estudio incluye pocos casos de DI, hecho que comporta menor riesgo. o Estos hallazgos refuerzan la importancia del enfoque y atención de estos pacientes en centros de atención precoz de los trastornos
del neurodesarrollo para poder recibir un diagnóstico y tratamiento integrado que englobe los diferentes trastornos implicados.
Conclusiones:
Resultados:
48%
29%
10%
23%
10%
16%
70%10% (9)
90% (77)
77%
27%17% 14% 13%
6% 3%
62% 64%
88%
TEL: T. Específico del LenguajeTDAH: T. Déficit Atención e HiperactividadTCM: T. Coordinación MotoraDI: Discapacidad IntelectualTS: T. del SueñoAA: Alteraciones AuditivasE: EpilepsiaAV: Alteraciones Visuales
47%
19%
28% 25%22%
Achembach
NUNCA PENSÉ QUE JUGANDO CON MI HIJO PODÍA ESTAR AYUDÁNDOLE
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Parc Taulí (CDIAP). Servei de Medicina Pediàtrica. Centre d’atenció a la Dona i a l’Infant.Corporació Sanitària Parc Taulí. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) – 937231010 – [email protected]
CONCLUSIONES
Se confirma una valoración positiva de la mayor implicación de los padres en el tratamiento de sus hijos después de haber sido formados en estrategias de intervención. A continuación se presentan algunos de los comentarios realizados por padres y logopedas:
Llevadot-Piqué, N., Gallardo-López, M., Jané-Peralta, P., Llano-Repiso, C., Ahmad-Fonollosa, A., Marante-Velasco, O., Font-Figuls, R., Verdugo-Quirós, R., Torras-Mañá, M.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)
INTRODUCCIÓN
Los retrasos y trastornos del lenguaje son alteraciones del desarrollo neurológico
y su diagnóstico y tratamiento precoz mejoran su pronóstico. En edadestempranas la participación de los padres en el proceso terapeutico es muyimportante por su privilegiado papel en la comunicación de sus hijos.
OBJETIVO
Formar a los padres de niños con retraso o
trastorno del lenguaje, ofreciéndoles pautas yestrategias de intervención desde un contextocotidiano.
METODOLOGÍA
Previo al inicio del tratamiento individual de logopedia en el CDIAP, se ofrece a los padres 3 sesiones informativas de 45’ en grupos
reducidos. En las sesiones la logopeda da las pautas y estrategias a partir de ejemplos prácticos, usando los materiales “in situ” yreforzando la formación con un tríptico informativo. Todo ello en un ambiente de coloquio y reflexión en el cual los padres puedenexpresarse y compartir dudas y/o soluciones. Las sesiones se dividen en tres bloques.
PADRES:
-"Nunca pensé que jugando con mi hijo podía estar ayudándole“,Manuel.
-“Desde que no presiono tanto a mi niña con mil preguntas, la veomás relajada y más participativa, con ganas de contar cosas”, María.
-“Lo hacía todo al revés”, Meritxell.
-“Nunca antes había explicado un cuento a mi hijo, se los leía y él nome atendía, me ponía nerviosa y terminábamos enfadados, ahoramirando y explicando los cuentos nos lo pasamos en grande”,Montserrat
LOGOPEDAS:
- “Cuando empezamos el tratamiento individual nos encontramos conpapás que ya tienen una noción de lo que hay que hacer y de cómose debe actuar, lo cual facilita tanto el desarrollo del niño como ladinámica de las sesiones de logopedia”.
-”La mayoría de padres empiezan el tratamiento individual conmuchas ganas de enseñarnos cómo lo hacen y con predisposición amejorar con nuestra ayuda”.
-”Es divertido ver a los padres como participan en el juego simbólicodesde el primer día. Algunos de ellos reconocen que antes no lohacían porque se sentían ridículos”
BLOQUE 2
• Los cuentos. ¿Por qué son importantes?, ¿qué tipo escoger?, ¿cuándo y cómo se deben explicar?.
• Información sobre los objetivos de trabajoen el tratamiento logopédico individualconsiderando la familia como clave
fundamental en el desarrollo del niño.• Pautas y estrategias para favorecer el
desarrollo del lenguaje en el contexto del
niño. Cómo podemos ayudarle y qué debeevitarse.
• Reflexión sobre la adquisición de hábitos
de autonomía y rutinas, los cuales incidenen la actitud, la personalidad, lashabilidades y los aprendizajes del niño.
BLOQUE 1
BLOQUE 3
• Juegos y juguetes. ¿Por qué es importante jugar?, ¿qué tipo de juegos y juguetes escoger?, ¿cuándo y cómo se
debe jugar?.
Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) 93 723 10 10 - www.tauli.cat
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP Parc Taulí Servei de Medicina Pediàtrica
Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant(Corporació Sanitària Parc Taulí)
Torras-Mañá, M.*, Ramírez-Mallafré, A.*, Guillamón-Valenzuela, M.*, Brun-Gasca, C.** & Fornieles-Deu, A.***
*Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)** Dept. Psicologia Clínica i de la Salut. Facultat de Psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona)***Dept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut (Universitat Autònoma de Barcelona)
Early detection of verbal comprehension deficits using the Bayley Scales of Infant and Toddler Development, Third Edition
Introduction:The differential diagnosis of communication disorders (CD) in ages below 5 is particularly complex because of the close relationship between language development and other cross-sectional skills related to cognition and communication.
The importance of early detection of verbal comprehension deficits is justified by the importance of initiating specific therapeutic intervention given the advantage of greater brain plasticity in children in their early ages.
Objectives:To determine whether, in children with receptive-expressive language disorder at 4.5 years, the Bayley-III had already detected verbal comprehension deficits before the age of 3.5 years.
Results:
33,11 33,5934,11
30,96
31,86
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
48
50
52
Communication disorder n=69
Auditory Reception (Mean=33.11, SD=6.44)Auditory Association (Mean=33.59, SD=4.79)Verbal Expression (Mean=34.11, SD=5.99)Grammatical Closure (Mean=30.96, SD=4.43)Auditory Sequential Memory (Mean=31.86, SD=4.64)
Scores’ correlations between the Language
Composite of Bayley-III before 3.5 years and
Auditory-Vocal Channel ITPA at 4.5 Years
Auditory Reception r = 598 (< .01)
Auditory Association r = 582 (< .01)
Verbal Expression r = 303 (< .05)
Grammatical Closure r = 556 (< .01)
Auditory Sequential Memory r = 211 (> .05)
(µµµµ=36, σσσσ=6)
Desing/Methodology:
The results indicate that children with CD scored significantly lower than their control groups in all subtests and compounds of the Bayley-III.
Low scores on the Language Composite in the Bayley-III before 3.5 years predicted lower scores
in the Auditory-vocal Channel of ITPA at 4.5 years (AR: R² =.287, AA: R² =.344, GC: R² =.313).
Low scores on the Receptive Communication in Bayley-III before 3.5 years predicted lower
scores in the Auditory Reception of ITPA at 4.5 years (AR: R² =.364).
Low scores on the Cognitive Scale in the Bayley-III before 3.5 years predicted lower scores in the Cognitive Scale of MSCA (R² = .350) and in the
Mental Processing Composite of K-ABC (R²=.536)
Conclusions:We can draw the conclusion that the Cognitive and Language scales of the Bayley-III are a useful instrument in the early detection of verbal comprehension deficits in CD.
Dept. Psicologia Clínica i de la SalutDept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut
Facultat de Psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici-B. 08193-Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)93 581 27 78 -
Participants:
A clinical sample consisted of 187 children (126 boys, 61 girls) with communication disorder
diagnostic hypothesis at 4.5 years (DSM-5 [APA], 2013). All participants were born between August 2005 and December 2008 and had received attention at the Centre for Child Development and Early Intervention (CDIAP) Parc Taulí Sabadell-Hospital Universitari before 3.5 years for consultation reasons related to their development.
The control group sample consisted of 66 children (33 boys, 33 girls) between 3 and 3.5 years, born between May 2009 and April 2010. The sample was obtained from different public and private schools in the area of Vallès Occidental (Barcelona).
The clinical sample and the control group sample for this study are part of a larger study to validate the
Spanish adaptation of Bayley-III Scales that “Pearson Education, SA” has leased to the “Fundació Parc Taulí”, and that will be published in 2014.
Procedure:
A clinical sample was assessed with the Bayley-III before 3.5 years of age and
afterwards with ITPA (n= 69), MSCA (n= 121), K-ABC (n= 68) in a longitudinal study.
The control group sample was evaluated with Bayley-III from 3 – 3.5 years.
The study was approved by the Ethics Committee for Scientific Research from the Fundació Parc Taulí.
Instruments:
Bayley Scales of Infant and Toddler Development (Bayley-III;
Bayley, 2006) are intended to assess the developmental functioning of infants and children between 1 and 42 months. They consist of five scales: Cognitive, Language (including the Receptive and Expressive communication subtests), Motor, Socio-Emotional and Adaptive Behavior. Data analysis:
SPSS.20 was used to: (a) obtain general descriptive statistics; (b) compare means
between group of communication disorder and the control group by mean of the analysis of variance with post hoc Bonferroni; and (c) obtain Pearson’s correlations and simple linear regressions between the results obtained through Bayley-III with those obtained through ITPA, MSCA and K-ABC.
Language Composite
subtests of Bayley-III
11,48
9,01
11,47
7,2
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Control Group n=66 Communication disordern=187
Receptive Communication (Mean=9.01, SD=1.74)
Expressive Communication (Mean=7.2, SD=1.67)
(µµµµ=10,σσσσ=3)
Mean performance of communication
disorder group and control group
Receptive Communication: Dif. = 2.47 (< .001)
Expressive Communication: Dif. = 4.27 (< .001)
y = 2,546x + 10,463R² = 0,364
20
25
30
35
40
45
50
1 4 7 10 13 16 19
Au
dit
ory
Rec
epti
on
(IT
PA
)
Receptive Communication (Bayley-III)
Scores‘ regressionsRC Bayley III and AR ITPA
AR-ITPA Lineal (AR-ITPA)
y = 1,132x - 14,981R² = 0,350
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
50 60 70 80 90 100 110 120 130 140
Gen
eral
Co
gn
itiv
e S
cale
(M
SC
A)
Cognitive Scale (Bayley III)
Scores‘ regressionsCog. Bayley III and GCS MSCA
MSCA-GC Lineal (MSCA-GC)
y = 1,141x - 12,933R² = 0,536
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
50 60 70 80 90 100 110 120 130 140
Men
tal P
roce
ssin
g C
om
po
site
(K-A
BC
)
Cognitive Scale (Bayley-III)
Scores‘ regressionsCog. Bayley III and MPC K-ABC
KABC-PMC Lineal (KABC-PMC)
Auditory-Vocal Channel
ITPA
Illinois Test of Psycholinguistic Abilities (ITPA; Kirk, 2004) evaluates the psycholinguistic functions involved in the communication process.
McCarthy Scales of Children´s Abilities (MSCA; McCarthy, 2006) They evaluate the skills profile of children between 2.5 and 8.5-year-olds.
Kaufman Assessment Battery for Children (K-ABC; Kaufman, 2005) provides a measurement of intelligence and knowledge
Instrumentos
En su componente receptivo y expresivo.
Comunicación no verbal. Componente pragmático del
lenguaje. Conciencia de normas sociales. Resolución de conflictos.
Asertividad.
Hab. de inferencia mentalista. Teoría de la mente. (perspectivas
visuales, perspectiva mental, verbos mentales: pensar,
creencias falsas, juicios morales, etc)
Identificar, expresar y comprender las emociones; autorregulación
emocional, empatía, etc
UNA INTERVENCIÓN EN GRUPO DE HABILIDADES SOCIALES D E NIÑOS CON TEA PARALELO A UN GRUPO DE PADRESMoreno, V.; Solórzano, E.; Guillamón, M.; Vega, S.; Torras, M.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica (Corporació Sanitària Parc Taulí)
Se presenta un modelo de intervención integrador y naturalista basado en el trabajo de las habilidades sociales (HHSS) de un grupo de preescolares con TEA paralelo al grupo de padres/madres en un contexto clínico.El objetivo principal de la intervención es facilitar la generalización de las habilidades sociales tanto en un contexto familiar como escolar. En la intervención terapéutica consideramos básico para el óptimo desarrollo del niño/a el triángulo formado por familia, escuela y CDIAP (Servicio de Atención Temprana).La muestra se compone de un grupo de niños/as con características similares: TEA, edad, nivel cognitivo, lenguaje funcional, conducta no disruptiva y unos progenitores informados sobre el trastorno de desarrollo de su hijo/a. Los objetivos de la intervención grupal se llevan a cabo teniendo en cuenta las características individuales de cada niño/a y las necesidades específicas del momento evolutivo en que se encuentra.A nivel cualitativo se observan resultados positivos. La intervención en contexto clínico a través de un grupo de iguales y la atención paralela en grupo de padres, facilita el acceso, aprendizaje y generalización de nuevas habilidades sociales en los entornos naturales del niño/a.
Referencias bibliográficasReferencias bibliográficas
Metodología
Discusión
Planes de futuro
Evaluación inicial Objetivos Intervención Evaluación
final
Introducción
Muestra
Participan en la intervención 6 preescolares escolarizados en escuela ordinaria en el curso de P4 (4 años de edad) y los progenitores. Ha sido muy importante la coordinación con las tutoras de aula para conocer las habilidades sociales de los niños en relación con los demás.Los criterios de inclusión para participar en la intervención son los siguientes:
Diagnóstico claro de TEA que haya sido comunicado a la familia.Llevar 1 año como mínimo en la modalidad de intervención individual.Las madres/padres deben aceptar la participación en un grupo paralelo al grupo de habilidades sociales en el que participa su hija/o.El nivel cognitivo de los niños/niñas se encuentra dentro de los márgenes de la normalidad (McCarthy y K-ABC). El nivel de lenguaje es funcional.Conducta no disruptiva.Tolerar situaciones sociales en grupo reducido. (Feedback familia y escuela).
Objetivos de intervención
Evaluación-diagnóstica (psicológica, neuropediátrica y social).Valoración del curso evolutivo de la psicoterapeuta en el tratamiento individual previo al grupo.Entrevista escolar.Registro observacional de HHSS.
(Se evalúa el progreso del niño desde los diferentes ámbitos)
Entorno familiar: entrevista a los padres.Ámbito educativo: entrevista escolar.Ámbito clínico: seguimiento evolutivo de la neuropediatra y la psicóloga clínica de referencia. Registro observacional de HHSS.
1 sesión semanal de 45’ que se inicia el mes de Octubre y finaliza el mes de Julio (duración aproximada de un curso escolar).Coordinaciones frecuentes entre las profesionales de ambos grupos. Mediante videofeedback.
REGISTRO OBSERVACIONAL DE HHSS
Mirada. Contacto visual
Expresión facial
Postura corporal
Espacio personal
Aproximaciones
Prosodia. Volumen
Velocidad de respuesta
Fluidez verbal
Contenido. Intereses
ENTREVISTA ESCOLAR
Como se comporta durante las actividades dirigidas de grupo? Y durante el patio? Como juega? Se interesa por los demás?
Expresa sus emociones? Cómo? Las identifica? Las verbaliza? Cuál es la que más predomina?
Se preocupa por los demás?
Si se hace daño llora? Explica lo que le ha pasado?
Cómo reacciona frente una situación de conflicto? Lo soluciona? Te pide ayuda?
Hace demandas? Cuando tiene alguna necesidad como lo resuelve (si tiene sed, o ganas de ir al lavabo)?
Cuál es el contenido de su discurso? Es repetitivo y/o centrado en sus intereses? Adecuado al nivel de edad?
Participa en los temas de conversación del aula? Escucha? Presta atención? Aporta información nueva a la conversación? (Y si participa: Puede seguir el hilo argumental?)
Puede iniciar una conversación con el adulto? Y con los iguales?
La entrevista en la escuela facilita un análisis inicial del niño en un contexto social natural.Además, el contexto clínico permite observar, de forma más controlada y sin la presión social que exige el grupo de iguales, cuales son las habilidades sociales adquiridas. Con la información de ambas fuentes, podremos detectar si existen dificultades de adquisición, de rendimiento o de fluidez (Gesham, 2001) para las diferentes habilidades sociales objetivo de la intervención.
Para el grupo de niños y para el grupo de padres.
Mejorar comprensión de las
dificultades de su hijo
Favorecer la generalización de
objetivos
Proporcionar estrategias y
recursos
Compartir vivencias y experiencias
Grupo de padres y madres
Grupo de
niñosAcompañar en el
proceso de asimilación y
aceptación de las dificultades del niño
Coordinación entre profesionales
Potenciar la implicación de las familias en la intervención
terapéutica
Entendemos por HHSS aquellas habilidades personales que determinan nuestra competencia social. Monjas las define como un conjunto de cogniciones, emociones y conductas que son adquiridas y aprendidas (2007). Bisquerra las incluye dentro de las diferentes competencias emocionales: consciencia emocional, regulación emocional, autonomía emocional, competencia social y habilidades de vida para el bienestar (2001). Los déficits persistentes en la comunicación y la interacción social propios del Trastorno de Espectro Autista son: déficit en la reciprocidad social y emocional, déficit en las conductas de comunicación no verbal y el déficit en el desarrollo y mantenimiento de las relaciones adecuadas al nivel de desarrollo (DSM-5; APA, 2013). Su dificultad para adquirir espontáneamente las habilidades sociales que faciliten el desarrollo de su competencia social los convierte en un colectivo en riesgo de exclusión social.Con el objetivo principal de mejorar su integración y calidad de vida, y la prevención de aparición de alteraciones psicológicas añadidas (estrés, ansiedad, depresión, trastorno de conducta, etc…), consideramos necesario intervenir de forma grupal valorando positivamente la intervención paralela de los progenitores quienes se convierten en facilitadores de situaciones sociales naturales junto con el entorno escolar, motivo por el cual recibe especial relevancia el papel de la tutora de aula y el grupo clase.
En relación a los padres, se observa una mejora en su capacidad de contención para reducir el nivel de ansiedad de sus hijos, así como su capacidad para entenderlos y empatizar con ellos. También son capaces de dar más tiempo al niño a adaptarse a las situaciones nuevas. Además, la pertenencia al grupo facilita la identificación y favorece tanto la expresión de sentimientos como los cambios de actitud frente a las conductas de los niños. En cuanto a los niños se constata que obtienen cambios cualitativos positivos en la valoración de la tutora de aula y en el posterior registro observacional y entrevista familiar. Destacando la calidad de sus interacciones sociales, su capacidad para autorregularse a nivel emocional y conductual, así como su expresión y consciencia emocional.Se obtienen por lo tanto información cualitativa susceptible de estudio.
A través de esta experiencia terapéutica consideramos interesante incorporar en adelante datos más objetivos y cuantitativos a través de:• La aplicación de escalas estandarizadas de evaluación de la conducta del niño/a tanto des del punto de vista familiar como el escolar (ej.CBCL al principio y al final de la intervención) y registro objetivo de las habilidades sociales del niño basado en una escala de
evaluación de las habilidades sociales.• Comparar los resultados terapéuticos del grupo paralelo (grupo de niños simultáneo al grupo de padres) con los de un grupo de niños.• Valorar mediante un análisis cuantitativo el nivel de estrés de las familias al inicio y al final de la intervención . Posteriormente compararlo con los resultados del análisis realizado con los familiares del grupo independiente. El objetivo es ratificar que en una intervención
paralela se obtienen mayores beneficios terapéuticos.
APA (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders, DSM-5. Washington, DC: American Psychiatric Association.
Bisquerra, R. (2001) Educación emocional y bienestar. Barcelona. Ed. Praxis.
De la Iglesia, M.; Sixto, J. (2008). Intervenciones sociocomunitarias en los trastornos del espectro autista de alto funcionamiento. Revista de psicopatologia y psicologia clínica Vol. 13.
Gesham FM, Sugai G, Horner RH. (2001). Interpreting outcomes of social skills training for students with high-incidence disabilities. The Council for Exceptional Children. 67: 331-44.
Llorente, M (2012). Màster en Trastornos del Espectro Autista. Tema 21 Entrenamiento en habilidades sociales. Ed. Viguera.
Lozano, J.; Alcaraz, S. (2010). La enseñanza de las emociones y creencias a alumnos con trastornos del espectro autista: una investigación colaborativa. Ed. Universidad de Murcia. Universidad de Sevilla.
Monfort, M; Monfort, I (2001). En la Mente. Un soporte gráfico para el entrenamiento de las habilidades pragmáticas en niños. Madrid. Ed. Entha.
Monjas, M.I (2006). Programa de enseñanza de habilidades de interacción social (PEHIS). Madrid. Ed. CEPE.
Simón, ML (2012). Educación emocional y habilidades sociales con alumnos con necesidades educativas especiales: propuesta de intervención. Ed. Universidad de Valladolid.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP Parc Taulí. Servei de Medicina Pediàtrica. Centre d’Atenció a la Dona i a l’Infant (Corporació Sanitària Parc Taulí)Corporació Sanitària. Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell (Barcelona) - 93 723 10 10 –
www.tauli.cat
349
Language disorder (LD) is a neurodevelopmental disorder (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders [DSM]-5th edition, American Psychiatric Association [APA], 2013) and the conceptualization, classifi cation and criteria for identifying it have been evolving through clinical practice and scientifi c literature. The American Speech-Language Hearing Association (ASHA, 1980), defi ned language disorder as “the abnormal acquisition, comprehension or expression of spoken or written language”. The ASHA specifi ed, moreover, that the problem “may
involve all, one, or some of the phonological and morphological, semantic, syntactic, or pragmatic components of the linguistic system”. Currently there is a consensus in the consideration of LD as a highly heterogeneous diagnostic entity, and there are several classifi cation proposals depending on whether a clinical or empirical approach is used. The most frequently reported clinical approaches are those of Rapin and Allen (1989) and those of the DSM-III (APA, 1980) and its later editions. The DSM-5 (APA, 2013) includes LDs in the diagnostic category of communication disorders, along with speech sound disorder, childhood-onset fl uency disorder, social communication disorder, and other specifi ed communication disorders.
Currently the identifi cation of LD is based on the following criteria: (a) inclusion/exclusion, differentiating it from other developmental disorders; (b) specifi city: the disorder especially affects linguistic capabilities; (c) discrepancy, demonstrating that linguistic capabilities
ISSN 0214 - 9915 CODEN PSOTEG
Copyright © 2014 Psicothema
www.psicothema.com
Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development,third edition, in the early diagnosis of language disorder
Montserrat Torras-Mañá1,2, Montserrat Guillamón-Valenzuela1, Ariadna Ramírez-Mallafré1, Carme Brun-Gasca1,2
and Albert Fornieles-Deu3
1 Corporació Sanitària Parc Taulí, 2 Dept. de Psicología Clínica i de la Salut - Universitat Autònoma de Barcelonaand 3 Dept. Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut
Abstract
Background: Language disorder (LD) is a neurodevelopmental disorder, and early diagnosis has an impact on speech therapy practice. The aim of this work is to test the usefulness of the Cognitive and Language scales of the Bayley-III in the early diagnosis of LD. Method: In a longitudinal study, a clinical sample of 187 children with diagnostic hypothesis of communication disorders at 4.5 years was assessed with the Bayley-III before age 3.5 years and subsequently with other scales of different psychological and psycholinguistic functions. Results: The results indicate that children with LD scored signifi cantly lower than their control groups in all subtests and compounds of the Bayley-III. Additionally, low scores on the Language composite in the Bayley-III predicted lower scores in the Auditory-vocal Channel of the ITPA. A signifi cant correlation was obtained between the Cognitive Scale of the Bayley-III and the General Cognitive Scale of the MSCA and the Mental Processing Composite of the K-ABC. Conclusions: We can draw the conclusion that the Cognitive and Language scales of the Bayley-III are a useful instrument for early diagnosis of LD, and can also discriminate more severe forms of LD.
Keywords: Communication disorder, language disorder, receptive communication, expressive communication, speech sound disorder, Bayley-III.
Resumen
Utilidad de las escalas de desarrollo para niños y bebés de Bayley, tercera edición, en el diagnóstico precoz de los trastornos del lenguaje. Antecedentes: el trastorno del lenguaje (TL) es un trastorno del desarrollo neurológico. El objetivo de este trabajo es comprobar la utilidad de las escalas Cognitiva y de Lenguaje de Bayley-III en el diagnóstico precoz de los TL. Método: una muestra clínica de 187 niños con hipótesis diagnóstica de trastorno de la comunicación a los 4,5 años fue evaluada con Bayley-III antes de los 3,5 años y posteriormente con otras escalas de evaluación de diferentes funciones psicológicas y psicolingüísticas en un estudio longitudinal. Resultados: los resultados indican que los niños con TL obtuvieron puntuaciones signifi cativamente inferiores a sus grupos control en todos los subtests y compuestos de Bayley-III. Además, puntuaciones bajas en el compuesto de Lenguaje de Bayley-III predecían puntuaciones inferiores en el Canal Auditivo-vocal del ITPA. Se halló una correlación signifi cativa entre la Escala Cognitiva del Bayley-III y la Escala General Cognitiva de MSCA y con la de Procesamiento Mental Compuesto del K.ABC. Conclusiones: concluimos que las escalas Cognitiva y de Lenguaje de Bayley-III son un instrumento útil en el diagnóstico precoz de los TL, capaces además de discriminar sus formas más graves.
Palabras clave: trastorno de la comunicación, trastorno del lenguaje, comunicación receptiva, comunicación expresiva, trastorno fonológico, Bayley-III.
Psicothema 2014, Vol. 26, No. 3, 349-356
doi: 10.7334/psicothema2014.29
Received: February 7, 2014 • Accepted: June 3, 2014Corresponding author: Montserrat Torras-MañáCentre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Parc TaulíServei de Medicina Pediàtrica - Corporació Sanitària Parc Taulí08208 Sabadell (Spain)e-mail: [email protected]
Montserrat Torras-Mañá, Montserrat Guillamón-Valenzuela, Ariadna Ramírez-Mallafré, Carme Brun-Gasca and Albert Fornieles-Deu
350
are signifi cantly worse than other cognitive capabilities; and (d) evolution, assessing durability and resistance to treatment, according to the revision by Fresneda and Mendoza (2005). To this diagnostic complexity must be added, as suggested by Bishop (1992), Hill (2001), Leonard (2002) and the APA (2013) that the majority of individuals with LD also present non-linguistic diffi culties.
In the clinical context of early intervention, delayed language acquisition entails the most common reason for consultation related to developmental disorders between 2- and 4-year-olds. The differential diagnosis of LD below 4-years of age is particularly complex because of the close relationship between language development and other cross-sectional skills related to cognition and communication, and also, individual differences, as single indicators, are not highly predictive of later outcomes (DSM-5; APA, 2013). Furthermore, in the neuropsychological development process, other diagnostic entities such as intellectual disability (Puyuelo, Lorente, & Brun, 2001), autism spectrum disorder (Levy et al., 2010; Bishop, 2010; Carlsson, Norrelgen, Kjellmer, Westerlund, & Fernell Gillberg, 2013), attention defi cit disorder / hyperactivity disorder (Hagberg, Miniscalco, & Gillberg, 2010), etc., will also share symptoms related to the communication and language functions and, in some cases, can coexist with LD.
The importance of the detection and early diagnosis of LD is justifi ed by the importance of initiating specifi c therapeutic intervention given the advantage of greater brain plasticity in children at early ages (Van den Bergh, 2011). A diagnosis of LD is made based on the synthesis of the individual’s history, direct clinical observation in different contexts, and scores from standardized tests of language ability that can be used to guide estimates of severity (DSM-5; APA, 2013). Clinical practice requires a rigorous diagnostic process at a functional, differential and etiologic level by an interdisciplinary team expert in neurodevelopment, and needs validated assessment instruments that allow the greatest accuracy in the diagnostic criteria.
The Bayley Scales of Infant and Toddler Development, Third Edition (Bayley-III) were created by Nancy Bayley (2006) and assess the development of infants and toddlers between 1 and 42 months of age. The Bayley-III provides a clear advantage in the differential diagnosis of the initial suspicions of developmental disorders by allowing obtaining independent standard scores in the different scales and subtests (Cognitive, Language, Receptive Communication, Expressive Communication, Fine Motor, Gross Motor, Social-Emotional and Adaptive Behavior). Predecessors Bayley-II (BSID-II; Bayley, 1993) only allowed obtaining a Mental Development Index as a result of the set of scores of the Cognitive and Language scales, which underestimated the cognitive ability of children with different specifi c developmental disorders, as described in the study by Hack et al. (2005).
The purpose of this study is to assess the validity, reliability, and usefulness of the Cognitive and Language scales of the Bayley-III in the early diagnosis of communication disorders detected before 3.5 years of age, through a longitudinal study using the diagnostic criteria of the DSM-5 (APA, 2013) in the classifi cation of symptoms, as they affect processes of expressive, receptive language or speech sound.
In the context of the above, the following objectives were proposed:
1. To confi rm whether, in children with a clinical diagnosis of LD at 4.5 years, the Bayley-III had already detected
discrepancies between cognitive and language level before the age of 3.5 years.
2. To determine whether, in children with receptive-expressive language disorder at 4.5 years, the Bayley-III had already detected verbal comprehension defi cits before the age of 3.5 years.
3. To study the cognitive profi le of children with a suggestive communication disorder (LD and speech sound disorder) at the age of 4.5years.
4. To assess the possible discrepancies between the sequential processing level (based on the seriation or temporal order of presentation of stimuli in problem solving) and simultaneous processing (which requires a graphic representation, frequently spatial, as well as the effective integration of stimuli in the solution to the problem) in children with a suggestive communication disorder (LD and speech sound disorder) at age 4.5 years.
Method
Participants
The clinical sample consisted of a total of 187 children (126 boys, 61 girls) with communication disorder diagnostic hypothesis as the primary diagnosis at 4.5 years (children diagnosed with intellectual disability, autism spectrum disorder, motor impairment, childhood-onset fl uency disorder, social [pragmatic] communication disorder and sensory disorder were excluded). A classifi cation in three subtypes of communication disorder as the diagnostic criteria of DSM-5 (APA, 2013) was established: The subtype 1: speech sound component (n = 35, 54% males), the subtype 2: expressive language component (n = 85, 62% males) and the subtype 3: receptive and expressive language component (n = 67, 80% males). All participants were born between August 2005 and December 2008 and had received attention at the Centre for Child Development and Early Intervention (CDIAP) Parc Taulí Sabadell-Hospital Universitari before 3.5 years for consultation reasons related to their development. Established as inclusion criteria were: a minimum of 12 month of follow-up, and accordance in the clinical LD or speech sound disorder impression between the neurologist and the clinical psychologist.
The control group sample consisted of 66 children (33 boys, 33 girls) between 3 and 3.5 years born between May 2009 and April 2010. The sample was obtained from different public and private schools in the area of Vallès Occidental (Barcelona). Parents interested in participating in the study answered a questionnaire about their educational level and their children’s personal medical history. The sample was selected so that the level of education of the parents represents the level of the population in the Catalan environment, according to the Institut d’Estadística de Catalunya (2012). Children diagnosed with a relevant clinical condition and/or children who are at risk for developmental delay (premature birth, small for gestational age, severe attachment disorders) were excluded from the sample.
The clinical sample and the control group sample for this study are part of a larger study to validate the Spanish adaptation of Bayley-III Scales that “Pearson Education, SA” has leased to the “Fundació Parc Taulí”, and that will be published in 2014.
The study was approved by the Ethics Committee for Scientifi c Research from the Fundació Parc Taulí.
Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development, third edition, in the early diagnosis of language disorder
351
Instruments
Bayley Scales of Infant and Toddler Development (Bayley-III; Bayley, 2006) are intended to assess the developmental functioning of infants and children between 1 and 42 months. They consist of fi ve scales: Cognitive, Language (including the Receptive and Expressive communication subtests), Motor (including the Fine and Gross Motor subtests), Socio-Emotional, and Adaptive Behavior.
McCarthy Scales of Children´s Abilities (MSCA; McCarthy, 2006) are a battery of tasks organized into 6 scales: Verbal (VS), Perceptual-Performance (P-PS), Quantitative (QS), General Cognitive (GCS), Memory (MS), and Motor (MS). They evaluate the skills profi le of children between 2.5 and 8.5 years of age.
Kaufman Assessment Battery for Children (K-ABC; Kaufman, 2005) provides a measurement of intelligence and knowledge. It considers the degree of skill of each style of information processing (sequential-simultaneous) Sequential Processing Scale and a Simultaneous Processing Scale. Both comprise the Mental Processing Scale Composite (MPC). It also has an Achievement Scale (ACH) and Nonverbal Scale (NV). Application ages: from 2.5 to 12.5-year-olds.
Illinois Test of Psycholinguistic Abilities (ITPA; Kirk, 2004) evaluates the psycholinguistic functions involved in the communication process. It distinguishes between psycholinguistic skills when the information fl ows through the auditory-vocal channel or through the visual-motor channel. It also distinguishes between the representational level and the automatic level of the psycholinguistic functions. Ages of application: from 3 to 10-year-olds.
Procedure
All children evaluated had received LD or speech sound disorder diagnostic hypothesis, based on the diagnostic criteria of DSM-5 (APA, 2013). The process of diagnosis and therapeutic monitoring in our service for children with communication disorder diagnostic hypothesis consisted of a periodic evaluation (every six months) by a paediatric neurologist and a clinical psychologist specialized in neurodevelopment, and weekly speech therapy sessions. The psychological evaluation procedure included a psychometric assessment consisting of the application Cognitive and Language Scales of Bayley-III before the age 3.5 years and a subsequent measurement with other scales of different psychological functions (MSCA and /or K-ABC) from 4 - 4.5 years, and of psycholinguistic functions (ITPA) after 4.5 years. All tests were administered by a team of 6 psychologists specialized in psychodiagnosis in early childhood who share clinical and technical criteria. Each test was administered in two sessions and the choice of MSCA or K-ABC in the follow-up obeys the clinical judgment and the overall interest of the research team to check whether the MSCA underestimate children with LD in relation to the K-ABC.
The control group sample was evaluated with Bayley-III from 3 - 3.5 years.
Data analysis
SPSS.20 was used to: (a) obtain general descriptive statistics; (b) compare means between different groups of communication
disorder and the control group by mean of the analysis of variance (ANOVA) with post hoc Bonferroni; and (c) obtain Pearson’s correlations and simple linear regressions between the results obtained through Bayley-III with those obtained through MSCA, K-ABC and ITPA.
Results
In relation to the fi rst objective, in the data analysis of the comparison of means between the different communication disorder subgroups and the control group, signifi cant differences were found between the means of the scores obtained for all subtests and all studied compounds of Bayley-III. It also shows that the discrepancy between the means of the Cognitive Scale and Language Composite is higher the more severe the communication disorder is: (a) speech sound disorder = 2.86-point scale (t
(31) = 2.41;
r = .022, 95% CI [0.45, 5.42]); (b) expressive language disorder = 5.81-point scale (t
(76) = 7.74; r = <.001, 95% CI [4.08, 6.90]); and
(c) receptive-expressive language disorder = 8.46-point scale (t(58)
= 11.14; r = <.001, 95% CI [6.98, 10.04]) while, at the same time, the cognitive level is lower the more severe the communication disorder is, but remains within the normal range in all groups. This data suggests that Bayley-III is capable of detecting discrepancies between cognitive and linguistic level.
The analysis of Language Composite subtests of Bayley-III (see Table 1) indicates that the receptive-expressive language disorder group obtained the lowest scores on the Receptive Communication subtest (m = 7.60, s = 1.43), almost a standard deviation below the average. A positive correlation was found between the Receptive Communication subtest of the Bayley-III and the Auditory Reception subtest of ITPA (R²
a = .354).
This data supports the validity of Bayley-III for detecting verbal comprehension defi cits. Tables 2 and 5 show the correlations and regressions between the scores of the subtests and the compound scores of Bayley-III obtained before 3.5 years and the scores of the auditory-vocal channel tests from ITPA obtained from 4.5 years onwards. The comparative analysis between these two evolutionary stages indicates that the receptive-expressive language disorder group obtained the lower yields in all tests of auditory-vocal channel ITPA (representational level and automatic level) and shows that from 4.5 years diffi culties with verbal comprehension scores persist with scores signifi cantly below the average in the Auditory Reception subtest of ITPA (m = 28.22, s = 3.82) and in the Grammatical Closure (m = 28.17, s = 3.07). Speech sound disorder and expressive language disorder groups evolve maintaining verbal comprehension levels within normal and diffi culties persist in Grammatical Closure and Auditory Sequential Memory, suggesting that their diffi culties are found more often in the automatic level of the psycholinguistic functions and not so much in the representational level (ITPA).
The analysis of the development of cognitive and linguistic profi les of communication disorders, between two evolutionary stages, assessed with Bayley-III and MSCA supports our third objective. A cognitive and linguistic suggestive profi le of communication disorder at 4.5 years will tend to keep within normal range the perceptual-performance organizational capabilities (P-PS = 50.24, s = 6.38), while diffi culties will persist in verbal areas (VS = 42.97, s = 7.47), quantitative areas (QS = 44.84, s = 7.29), and of memory (MS = 43.28, s = 6.92) more
Montserrat Torras-Mañá, Montserrat Guillamón-Valenzuela, Ariadna Ramírez-Mallafré, Carme Brun-Gasca and Albert Fornieles-Deu
352
Table 1Mean performance of communication disorder and control group
Communication disorder Control groupa Difference of means
Composite(μ = 100, σ = 15)
Subtests(μ = 10, σ = 3)
Mean SD Mean SD DIF LL UL Sig
Speech sound disorder(n = 35)
Cog Lang RCEC
100.29097.43010.40008.69
8.185.511.280.96
104.63108.98011.48011.47
10.6010.2801.6102.14
04.3211.5501.0802.78
00.1007.1300.2801.84
08.5615.9901.8903.72
<.042<.001<.005<.001
Expressive languagedisorder(n = 85)
Cog Lang RCEC
096.29090.48009.48007.17
6.087.191.361.63
104.63108.98011.48011.47
10.6010.2801.6102.14
08.3218.5002.0004.30
05.0415.0001.3603.56
11.6122.0102.6405.04
<.001<.001<.001<.001
Receptive Expressive language disorder
(n = 67)
Cog Lang RCEC
091.19082.73007.60006.40
4.697.141.431.49
104.63108.98011.48011.47
10.6010.2801.6102.14
13.4226.2503.8805.06
09.9522.5003.2004.27
16.9030.0104.5705.86
<.001<.001<.001<.001
Total communication disorder(n = 186)
Cog Lang RCEC
095.19089.98009.01007.20
6.908.681.741.67
104.63108.98011.48011.47
10.6010.2801.6102.14
09.4419.0002.4704.27
07.1617.2001.9803.74
11.7022.4402.9604.78
<.001<.001<.001<.001
Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, SD = Standard Deviation, LL = Lower Limit, UL = Upper Limit, na = 66
Table 2Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and auditory-vocal channel ITPA at 4.5 years
Correlation Bayley-III / ITPA and mean scores ITPA (μ = 36, σ = 6)
Bayley-III(μ = 10, σ = 3)
(μ = 100, σ = 15)
Composite/ SubtestRepresentational level Automatic level
Mean SDAR AA VE GC ASM
Speech sound disorder(n = 10)
Cog Lang RCEC
.184
.262
.013
.456
.185
.381
.427
.256
-.096.146.411-.132
-.059-.049-.012-.076
.409
.533
.340
.611
99.2996.5710.1408.71
4.495.020.900.95
Mean ITPASD
38.866.91
35.862.85
35.291.38
33.575.31
31.145.04
Expressive languagedisorder (n = 32)
Cog Lang RCEC
.106
.196.357*-.013
.294.356*.306.270
.106
.257
.121
.279
.045.436*
.480**.229
.236
.092
.144
.045
97.1290.8509.5407.27
5.135.841.241.31
Mean ITPASD
35.885.23
35.773.69
35.196.37
32.733.99
33.654.25
Receptive-Expressive languagedisorder (n = 27)
Cog Lang RCEC
.382*
.422*
.411*.268
.326.624**.531**.473*
.189
.375.422*.199
.004.511**.355
.432*
.151-.032-.018-.013
93.2684.7007.9106.74
4.155.801.241.32
Mean ITPASD
28.223.82
30.434.69
32.526.22
28.173.07
30.044.35
Total communication disorder(n = 69)
Cog Lang RCEC
.449**
.531**
.598**.295*
.458**
.591**
.582**
.415**
.214.323**.303*.248*
.229.537**.556**.348**
.302*.169.211.090
95.5689.0609.0007.18
5.617.181.491.49
Mean ITPASD
33.116.44
33.594.79
34.115.99
30.964.43
31.864.64
Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, AR =Auditory Reception, AA = Auditory Association, VE = Verbal Expression, GC = Grammatical Closure, ASM = Auditory Sequential Memory, SD = Standard Deviation. * = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01
Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development, third edition, in the early diagnosis of language disorder
353
related to language, except from the speech sound disorder group, which evolves with good yields in all areas, as detailed in Table 3. The data shows a signifi cant correlation between Bayley-III Cognitive Scale and MSCA’s General Cognitive Scale (R²
a = .344)
and between the Bayley-III Language Scale and MSCA’s Verbal Scale (r = .536) for the total of subjects with communication disorder.
Regarding our fourth objective, we see in Table 4 that the analysis of the two evolutionary stages assessed with Bayley-III and K-ABC, suggests that a cognitive and linguistic suggestive profi le of communication disorder at 4.5 years to evolve towards disharmonious cognitive profi les with higher sequential processing diffi culties than of simultaneous processing of information processing. The differences in scores between the two types of processing are of 10.43-point scale (t
(19) = -4.15; r
= .001, 95% CI [-19.48, -6.42]), 16.85-point scale (t(41)
= -9.06; r = <.001, 95% CI [-22.95, -14.58]), 17.82-point scale (t
(33) =
-6.79; r = <.001, 95% CI [-19.34, -10.43]) for the speech sound disorder, the expressive language disorder and the receptive-expressive language disorder (σ = 15). The results show a signifi cant correlation between the Bayley-III Cognitive Scale and the K-ABC’s MPC Scale (R²
a = .529) for all subjects with
communication disorder.
Discussion and conclusions
The neuropsychological diagnosis in toddlerhood is often a process over time in which the initial diagnostic hypotheses are modulating and completing as neuropsychological functions are maturing and symptomatology becomes more specifi c. There is evidence suggesting that early language delays indicate later diffi culties, however, this fi nding does not easily translate to identifi cation at an individual level (Law, Rush, Anandan, Cox, & Wood, 2012).
The results obtained from this longitudinal study show the Bayley-III is a useful instrument in the early detection and early diagnosis of children with known or suspected LD providing quantitative and qualitative information in relation to the criteria of exclusion, specifi city, evolution and discrepancy. We believe that, despite the diffi culties in establishing criteria which preclude different types of likely communication disorder at an early age, Bayley-III allows a functional assessment of communication skills and diffi culties presented by children before 3.5 years in a continuum level of profi ciency that facilitates evolutionary studies beyond the diagnostic boundaries and enables the establishment of therapeutic programs tailored to the real needs, while changing, for each of the children with communication disorder diagnostic hypothesis.
Table 3Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and MSCA at 4 - 4.5 years
Correlation Bayley-III / MSCA and mean scores MSCA (μ = 50, σ = 10) EGC (μ = 100, σ = 15)
Bayley-III(μ = 10, σ = 3)
(μ = 100, σ = 15)
Composite/ Subtest VS P-PS QS GCS MS Mean SD
Speech sound disorder(n = 22)
Cog Lang RCEC
.380
.370
.341
.249
.427
.246
.244
.117
.496*
.495*
.462*.328
.538*
.461*.416.307
.293.456*.426.296
10096.7010.258.60
6.885.521.291.04
Mean MSCASD
48.506.40
51.805.72
48.656.34
101.109.74
48.405.92
Expressive languagedisorder(n = 53)
Cog Lang RCEC
.497**
.390**
.409**.277*
.576**.174.246.052
.324*.092.179-.019
.616**
.369**
.424**.217
.421**
.356**.287*.338*
96.7691.279.537.39
4.986.871.281.56
Mean MSCASD
44.416,07
51.005.83
47.316.56
95.4310.20
44.086.23
Receptive-Expressive languagedisorder (n = 46)
Cog Lang RCEC
.265
.280
.244
.255
.123-.190-.165-.169
.257
.178
.299
.096
.265
.139
.157.91
.246
.132
.083
.167
92.1483.767.796.57
4.296.721.271.45
Mean MSCASD
38.386.49
49.956.64
41.147.21
87.389.80
40.126.20
Total communication disorder(n = 121)
Cog Lang RCEC
.524**
.536**
.536**.419
.381**.089.127.020
.451**
.366**
.425**.216*
.581**
.477**
.504**
.337**
.431**
.435**
.404**
.379**
95.3389.509.007.33
6.078.111.601.59
Mean MSCASD
42.977.47
50.246.38
44.847.29
93.2511.0
43.286.92
Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, VS = Verbal Scale, P-PS = Perceptual-Performance Scale, QS = Quantitative Scale, MS = Memory Scale, GCS = General Cognitive Scale (VS+P-PS+QS), SD = Standard Deviation* = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01
Montserrat Torras-Mañá, Montserrat Guillamón-Valenzuela, Ariadna Ramírez-Mallafré, Carme Brun-Gasca and Albert Fornieles-Deu
354
The evolutionary analysis of the various cognitive and linguistic profi les of this study supports the hypothesis that Cognitive and Language scales of the Bayley-III are able to discriminate the most serious forms of communication disorder. The psycholinguistic profi les obtained with ITPA from 4.5
years onwards indicate that the greatest diffi culties in verbal comprehension and mastery of the grammar presented by the group with clinical and psychometric receptive-expressive language disorder could already be detected and treated before 3.5 years. In this sense, results suggest that defi cits in receptive
Table 4Scores’ correlations between the Bayley-III before the age 3.5 years and K-ABC at 4 - 4.5 years
Correlation Bayley-III / K-ABC and mean scores K-ABC (μ = 100, σ = 15)
Bayley-III(μ = 10, σ = 3)
(μ = 100, σ = 15)
Composite/ Subtest Sequ. Pr Simul. Pr MPC ACH NV Mean SD
Speech sound disorder(n = 14)
Cog Lang RCEC
.682**.517.502.435
.694**.467.437.397
.823**.586*.561*.491
.662*.319.346.192
.888**
.733**.784*.453
105.00098.00010.71008.57
12.9106.3301.3801.13
Mean K-ABCSD
98.1418.80
108.5713.26
104.7117.83
100.7110.88
107.7116.52
Expressive languagedisorder(n = 28)
Cog Lang RCEC
.667**.499*.260
.615**
.700**
.670**.458*
.702**
.790**
.718**.445*
.801**
.510*.418.146
.515*
.616**.558*.399
.532*
095.77091.08009.69007.15
06.0704.5301.0301.40
Mean K-ABCSD
87.9210.81
104.7711.54
96.0810.95
92.6911.40
102.0814.68
Receptive-Expressive languagedisorder (n = 26)
Cog Lang RCEC
-.152-.139.192.005
.246
.077
.090
.068
.098
.012-.016.116
.457*.407.470.194
-.162-.308-.184-.328
088.64079.45007.45005.45
05.0409.2402.2501.63
Mean K-ABCSD
79.1810.34
97.009.16
85.647.72
77.9113.68
91.5511.54
Total communication disorder (n = 68)
Cog Lang RCEC
.580**
.453**
.353**
.496**
.646**
.533**
.454**
.523**
.732**
.594**
.488**
.612**
.603**
.616**
.571**
.538**
.616**
.457**.405*.420*
094.41089.05009.16007.04
08.2609.8702.0001.74
Mean K-ABCSD
86.5011.66
104.1812.21
94.7812.88
89.1513.22
98.5415.22
Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, EC = Expressive Communication, Sequ., Pr = Sequential Processing, Simul., Pr = Simultaneous Processing, MPC = Mental Processing Composite, ACH = Achievement, NV = NonVerbal, SD = Standard Deviation* = signifi cation <0.05, ** = signifi cation <0.01
Table 5Scores’ regressions between the Bayley-III before the age 3.5 years and MSCA, K-ABC, ITPA at 4 - 4.5 years
Criterion (adjusted R2) Predictors B (IC95%) β P F (p)
GCS MSCA (.344)
MPC K-ABC (.529)
AR ITPA (.354)
AR ITPA (.275)
AA ITPA (.343)
VE ITPA (.090)
GC ITPA (.280)
ASM ITPA (.014)
Cog Bayley-III
Cog Bayley-III
RC Bayley-III
Lang Bayley-III
Lang Bayley-III
Lang Bayley-III
Lang Bayley-III
Lang Bayley-III
1.132 (.85; 1.42)
1.141 (.88; 1.40)
2.546 (1.71; 3.39)
.467 (.28; .65)
.398 (.26; .53)
.265 (.07; .46)
.327 (.20; .46)
.108 (-.50; .27)
.592
.732
.603
.535
.594
.324
.540
.171
<.001
<.001
<.001
<.001
<.001
.010
<.001
.176
62.440 (<.001)
76.146 (<.001)
36.575 (<.001)
25.656 (<.001)
34.983 (<.001)
7.148 (.010)
25.549 (<.001)
1.872 (.176)
Note: Cog = Cognitive, Lang = Language Composite, RC = Receptive Communication, GCS = General Cognitive Scale, PMC = Mental Processing Composite, AR =Auditory Reception, AA = Auditory Association, VE = Verbal Expression, GC = Grammatical Closure, ASM = Auditory Sequential Memory
Usefulness of the Bayley scales of infant and toddler development, third edition, in the early diagnosis of language disorder
355
language components before 3.5 years are a clear indicator of more severe language disorders.
The correlation between the scores of the Bayley-III Cognitive Scale and the K-ABC Mental Processing Composite Scale (R²
a
= .529) is higher than the relationship between the Bayley-III Cognitive Scale and the MSCA General Cognitive Scale (R²
a
= .344). This data suggests that K-ABC is a more appropriate instrument in the cognitive assessment of children with communication disorder as they were designed in order to use oral language as little as possible.
Despite the discrepancies between the scores of the Cognitive and Language scales in all the studied communication disorder groups suggesting specifi c language problems, we must also assess the role of the cognitive component of language when verbal comprehension is affected because the receptive-expressive language disorder group obtains the lowest cognitive performance in all tests (Bayley-III, MSCA and K-ABC) (see Tables 1, 3 and 4). Still, one must be cautious in the differential diagnosis because their cognitive profi le differs from a lower normal cognitive capacity profi le in which some areas remain more independent from language within the normal, such as: the Bayley-III Cognitive Scale, the MSCA Perceptual-performance Scale, the Simultaneous Processing Scale, and the Non-Verbal K-ABC Scale. The cognitive profi le obtained from K-ABC shows an underperformance in sequential processing relative to the simultaneous processing in all groups of communication disorder. Although these discrepancies cannot be interpreted as signifi cant in children under 5 years (Kaufman & Kaufman, 2005), they refl ect the tendency to be more pronounced the more severe the communication disorder is.
These results add to the controversy between positions defending the specifi city of communication disorder (Chomsky, 1986; Pinker,
1995) and those considering it a heterogeneous disorder and that the linguistic differences presented by different subgroups may have origins in the different underlying causes (Goorhuis-Brouwer & Wijnberg-Williams, 1996; Leonard, 2002; van der Lely, 2005). In addition, this study has shown that the prevalence in boys over girls is greater the more severe the communication disorder is (54%, 62%, 80%) suggesting that different phenotypes of communication disorder may have different genetic correlations, as current communication disorder research suggests (Bishop, 2009).
More research is needed to identify key indicators that can predict which children may be at higher or lower risk of evolving into more serious forms of communication disorder, so that affected children can receive early attention to improve their prognosis. Also, it would be needed to improve the defi nition of criteria and levels of evidence regarding the effectiveness of treatment programs.
It should be noted that although the communication disorder sample size is suffi ciently large, it has been opted for the assessment of potential differences between different types of communication disorder and this has meant that, especially in the speech sound disorder group, the sample remained smaller. Another limitation is related to the fact that the study analyzes in a retrospective way the different cases according to communication disorder diagnostic criteria between 4 and 5 years of age. It has not been taken into account the evolution of the false positives, that sharing communication disorder profi le in the initial diagnostic hypothesis, have evolved into other forms of developmental disorder. Finally, it should be noted that although the clinical sample is large enough, the same ratio boys/girls has not been respected in the control group. The higher proportion of girls in the control group could bias the results.
References
American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders; DSM-5 (5th ed). Washington, DC: American Psychological Association.
American Speech-Language-Hearing Association (1980). Defi nitions for communicative disorders or differences. Language, Speech and Hearing Services in the Schools, 22, 317-318.
Bayley, N. (1969/1977). BSID: Escalas Bayley de desarrollo infantil [Bayley Scales of infant development]. Madrid: TEA.
Bayley, N. (1993). BSID-II: Bayley Scales of infant development. Second edition. San Antonio: Hartcourt Brace & Company.
Bayley, N. (2006). Bayley-III: Bayley Scales of infant and toddler development. Third edition. San Antonio, TX: Pearson.
Bishop, D.V.M. (1992). The underlying nature of specifi c language impairment. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 33(1), 3-66.
Bishop, D.V.M. (2009). Genes, cognition, and communication insights from neurodevelopmental disorders. The Year in Cognitive Neuroscience, 1156, 1-18. doi: 10.1111/j.1749-6632.2009.04419.x.
Bishop, D.V.M. (2010). Overlaps between autism and language impairment: Phenomimicry or shared etiology? Behavior Genetics, 40, 618-629. doi: 10.1007/s10519-010-9381-x.
Carlsson, LH., Norrelgen, F., Kjellmer, L., Westerlund, J., Gillberg, Ch., & Fernell, E. (2013). Coexisting disorders and problems in preschool children with autism spectrum disorders. The Scientifi c World Journal. doi :10.1155/2013/213979.
Chomsky, N. (1986). Knowledge of language: Its nature, origin and use. New York: Praeger.
Fresneda, M.D., & Mendoza, E. (2005). Trastorno específi co del lenguaje: concepto, clasifi caciones y criterios de identifi cación [Specifi c language disorder: Concept, classifi cations and criteria of identifi cation]. Revista de Neurología, 41(1), 51-56.
Goorhuis-Brouwer, S.M., & Wijnberg-Williams, B.J. (1996). Specifi city of specifi c language impairment. Folia Phoniatrica et Logopaetica, 48, 269-274. doi: 10.1159/000266421.
Hack, M., Taylor, H.G., Drotar, D., Schluchter, M., Cartar, L., Wilson-Costello, D., et al. (2005). Poor predictive validity of the Bayley Scales for cognitive function of extremely low birth weight children at school age. Pediatrics, 116(2), 333-341. doi: 10.1542/peds.2005-0173.
Hagberg, B.S., Miniscalco, C., & Gillberg, Ch. (2010). Clinic attenders with autism or attention-defi cit/hyperactivity disorder: Cognitive profi le at school age and its relationship to preschool indicators of language delay. Research in Developmental Disabilities, 31, 1-8. doi: 10.1016/j.ridd.2009.07.012.
Hill, E.L. (2001). Non-specifi c nature of specifi c language impairment: A review of the literature with regard to concomitant motor impairments. International Journal of Language & Communication Disorders, 36(2), 149-171. doi: 10.1080/13682820010019874.
Institut d’Estadística de Catalunya (2012). Censo de población: sexo, edad y estado civil (2011). Población según nivel de instrucción por sexo y edad [Census of population: sex, age and marital status (2011). Population by educational attainment by sex and age]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Retrievered January 9, 2013 from: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=0&V3=319&V4=16&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B.
Montserrat Torras-Mañá, Montserrat Guillamón-Valenzuela, Ariadna Ramírez-Mallafré, Carme Brun-Gasca and Albert Fornieles-Deu
356
Kaufman, A., & Kaufman, N. (2005) K.ABC: Batería de evaluación de Kaufman para niños [Kaufman Assessment Battery for Children]. Madrid: TEA.
Kirk, S., McCarthy, J., & Kirk, W. (2004) ITPA: Test Illinois de aptitudes psicolingüísticas [Illinois Test of Psycholinguistic Abilities]. Madrid: TEA.
Law, J., Rush, R., Anandan, Ch., Cox, M., & Wood, R. (2012). Predicting language change between 3 and 5 years and its implications for early identifi cation. Pediatrics, 130, e132-e137. doi: 10.1542/peds.2011-1673.
Leonard, L. (2002). Children with specifi c language impairment (4th ed). Boston: MIT Press.
Levy, S., Giarelli, E., Ching, L., Schieve, L., Kirby, R.S., Cunniff, Ch., et al. (2010). Autism spectrum disorder and co-occurring developmental, psychiatric, and medical conditions among children in multiple populations of the States. Journal Developmental Behavoir Pediatrics, 31, 267-275.
McCarthy, D. (2006). MSCA: Escalas McCarthy de aptitudes y psico-motricidad [ McCarthy Scales of Children’s Abilities]. Madrid: TEA.
Pinker, S. (1995). El instinto del lenguaje [The language instinct]. Madrid: Alianza.
Puyuelo, M., Lorente, I., & Brun, C. (2001). Características de lenguaje en síndromes con défi cit cognitivo de Base Genética [Language features in syndromes with cognitive defi cits genetic basis]. In Puyuelo, M. (Eds.), Casos clínicos en Logopedia III [Clinical Cases in Speech therapy III] (pp. 1-26). Barcelona: Masson. 84-458-1043-X.
Rapin, I., & Allen, D. (1983). Developmental language disorders: Nosologic consideration. New York. Kirk U.
Van den Bergh, B.R.H. (2011). Developmental programming of early brain and behaviour development and mental health: A conceptual framework. Developmental Medicine & Child Neurology, 53 (Suppl. s4), 19-23. doi: 10.1111/j.1469-8749.2011.04057.x.
Van der Lely, H.K.J. (2005). Domain-specific cognitive systems: Insight from Grammatical-SLI. TRENDS in Cognitive Sciences, 9(2), 53-59.