memoria 2013

2013MEMÒRIA

Xarxa Vives d’Universitats

Universitat Jaume I

Edifici Àgora, local 10

12006 Castelló de la Plana

MEMÒRIA 2013

00. ÍNDEX

01. PRESENTACIÓ 09

02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA 10

03. ESTRUCTURA 13

04. ACTUACIÓ 2013 25

05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES 65

06. PRESSUPOST 2013 67

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS 28 04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT 36 04.03. LLENGUA 44 04.04. CULTURA 52 04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA 56 04.06. RELACIONS INTERNACIONALS 60

MISSIÓ VISIÓ ESTRATÈGICA VALORS COMPARTITS OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS

EL CONSELL GENERAL LA COMISSIÓ PERMANENT LES COMISSIONS DE TREBALL LA SECRETARIA EXECUTIVA

01. PRESENTACIÓ

Benvolgut lector,Benvolguda lectora,

A les pàgines següents es condensen alguns resultats del treball de cooperació interuniversitària desenvolupat per la Xarxa Vives durant l’any 2013. Són els fruits de la suma de 21 universitats unides en una plataforma que lidera serveis amb l’objectiu de fer créixer el corredor mediterrani del coneixement. Dues dècades després de la seua constitució, la Xarxa esdevé el referent per a l’actuació coordinada de les institucions d’educació superior de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya. Una institució de referència per al procés de construcció i de desenvolupament econòmic i social dels territoris de parla catalana.

A través de desenes de projectes per a universitats, organitzacions públiques i privades i societat, la Xarxa optima recursos, propicia la col•laboració i contribueix a millorar l’ocupabilitat dels titulats. Una línia de treball basada en una cultura de treball compartida, en una forma de fer consolidada en aquesta regió transfronterera de l’Europa mediterrània. Perquè la cooperació interuniversitària ens permet reunir institucions públiques i privades, sumar esforços per tal de garantir els millors resultats a la societat.

Ha estat així, seguint aquest camí, que la regió universitària Vives s’ha configurat com una de les més dinàmiques d’Europa. De Perpinyà a Elx, de Lleida a Sàsser, d’Andorra a Palma, som 21 universitats unides per uns lligams culturals i històrics, però també per uns valors de present i futur. En definitiva, som una gran comunitat de persones com vosaltres. L’experiència ens ha ensenyat fins on podem arribar si fem pinya i avancem units. A la Xarxa Vives treballem per a bastir projectes vinculats al coneixement que posen en valor cada dia la llengua i la cultura pròpies. En aquesta línia, us animo a fer xarxa, a seguir fent aquest camí amb nosaltres.

Fabrice LorentePresident de la Xarxa Vives d’UniversitatsRector de la Universitat de Perpinyà Via Domitia

09

MISSIÓ VISIÓ VALORS OBJECTIUS

02. DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

10

La Xarxa Vives és una associació sense ànim de lucre que potencia les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Ba-lears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai uni-versitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.

L’acta de constitució de la Xarxa es va signar el 28 d’octubre de 1994 a la ciutat de Morella (els Ports), on es van reunir els rectors de les 13 universitats fundadores. Actualment, la Xarxa està formada per 21 universitats, que jun-tes representen un col·lectiu de vora 550.000 persones, de les quals més de 500.000 són estudiantat, unes 30.000 són professorat, i unes 10.000 són per-sonal d’administració i serveis.

A les universitats que aplega la Xarxa s’imparteixen més de 4.400 titulacions que condueixen a l’obtenció, entre altres, de 700 graus i bàtxelors, 1.600 màs-ters i 600 programes de doctorat, a més d’altres estudis de postgrau i de llicen-ciatures i diplomatures en procés d’extinció. Tots els camps del saber hi tenen presència: Belles Arts, Humanitats, Ciències Socials, Ciències de l’Educació, Ciències Experimentals i Mediambientals, Ciències de la Salut, Arquitectura, En-ginyeria i Educació Física.

MISSIÓ VISIÓ VALORS OBJECTIUS

11

MISSIÓ

Com a associació d’universitats orientada cap al servei, promou la col·laboració interuniversitària i facilita la interacció amb la societat, mitjançant una estructura de xarxa fonamentada en l’equitat i la cohesió entre els seus membres. Per assolir la seua missió, l’associació es val de l’experiència consolidada en la gestió, i de la qualitat i el dinamisme en la seua actuació.

VISIÓ ESTRATÈGICA

Ser la xarxa de referència per a l’acció conjunta de les universitats que en formen part.

VALORS COMPARTITS

• Unitat lingüística de les comunitats universitàries membres, amb vincles geogràfics, històrics i culturals comuns. • Col·laboració interuniversitària. • Equitat entre totes les universitats. • Respecte a l’autonomia universitària. • Democràcia com a forma de govern de la institució. • Voluntat de projecció i servei conjunt a la societat.

OBJECTIUS GENERALS ESTRATÈGICS

1. Liderar la prestació de serveis innovadors i amb valor afegit a les universitats membres i a la societat. 2. Consolidar la representació col·lectiva de les universitats membres en l’àmbit internacional. 3. Assolir i reforçar el coneixement i el reconeixement vertebrats per part de les diverses societats que composen l’entorn d’influència

de la Xarxa.

02. D

EFIN

ICIÓ

EST

RATÈ

GIC

A

03. ESTRUCTURA

En gener de 1998 el Consell General de la Xarxa, format pels rectors de les universitats, va decidir que la presidència de la institució fóra semestral i rotatòria, d’acord amb un torn establert i ratificat per l’òrgan esmentat en cada canvi de presidència. Així, la uni-versitat que presideix la Xarxa esdevé el punt de referència i l’agent principal de la representació institucional de l’associació al llarg del semestre de durada de la presidència. L’any 2011, el Consell General va decidir crear la vicepresidència I, per tal de reforçar la continuïtat de l’actuació de l’associació. L’exrector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas i Salas, va ser triat per a aquest càrrec, amb caràcter permanent, per a un període de dos anys.

03. E

STRU

CTU

RA

EL CONSELL GENERALÒrgan suprem de l’associació, òrgan de decisió i gestió estratègica. Estableix el pla d’actuació, aprova els pressupostos anuals i gestiona l’admissió de nous membres a la Xarxa.

LA COMISSIÓ PERMANENTÒrgan d’administració i gestió ordinària. Elabora el pla d’actuació i el pressupost, crea comissions de treball, vetlla per l’aplicació dels Estatuts de l’associació i el compliment dels acords del Consell General.

LES COMISSIONS DE TREBALLSón grups de treball l’objectiu dels quals és la gestió de la prestació de serveis i el desenvolupament d’activitats. Totes les co-missions estan constituïdes per 21 membres, un per cada universitat.

LA SECRETARIA EXECUTIVAÉs l’òrgan de gestió directa de la Xarxa. A més de col·laborar en les tasques d’organització i execució dels acords del Consell General i de la Comissió Permanent, dóna suport organitzatiu a les comissions de treball i desenvolupa la prestació dels serveis i les activitats. La Secretaria Executiva assumeix també la gestió administrativa, patrimonial i financera de l’entitat, a més de gestionar la imatge institucional i la comunicació diària.

PRESIDÈNCIA

13

Segon semestre 2013

Vicepresident I

Vicepresident IIVicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident III Fabrice Lorente (UPVD)

President Manuel Palomar (UA)

Joan Viñas i Salas

Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident IV Dídac Ramírez i Sarrió (UB)

Primer semestre 2013

Vicepresident I

Vicepresident IIVicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident III Manuel Palomar (UA)

President Dídac Ramírez i Sarrió (UB)

Joan Viñas i Salas

Vicent Climent Jordà (UJI)

Vicepresident IV Jordi Montaña (UVic)

14

CONSELL GENERAL

Carlos Pérez del Valle

Universitat Abat Oliba CEU

Manuel Palomar

Universitat d’Alacant

Daniel Bastida Obiols

Universitat d’Andorra

Ferran Sancho i Pifarré

Universitat Autònoma de Barcelona

Dídac Ramírez i Sarrió

Universitat de Barcelona

Ana Maria Geli de Ciurana


Montserrat Casas Ametller

Universitat de les Illes Balears

Llorenç Huguet Rotger

Pere Alavedra Ribot

Universitat Internacional de Catalunya

Vicent Climent Jordà

Universitat Jaume I

Roberto Fernández Díaz

Universitat de Lleida

Jesús Tadeo Pastor Ciurana

Universitat Miguel Hernández d’Elx

Fabrice Lorente

Universitat de Perpinyà Via Domitia

Immaculada Tubella i Casadevall

Universitat Oberta de CatalunyaJosep A. Planell i Estany

Antoni Giró Roca

Universitat Politècnica de CatalunyaEnric Fossas Colet

Juan Julià Igual

Universitat Politècnica de ValènciaFrancisco José Mora Más

Josep Joan Moreso Mateos

Universitat Pompeu FabraJaume Casals Pons

Josep M. Garrell i Guiu

Universitat Ramon Llull

Francesc Xavier Grau Vidal

Universitat Rovira i Virgili

Attilio Mastino

Universitat de Sàsser

Esteban Morcillo Sánchez

Universitat de València

Jordi Montaña

Universitat de Vic

15

03. E

STRU

CTU

RA

COMISSIÓ PERMANENT

Carmen Parra Rodríguez

Universitat Abat Oliba CEU

Carles Cortés Orts


Florenci Pla Altisent

Universitat d’Andorra

Manel Sabés Xamaní

Universitat Autònoma de Barcelona

Pere Quetglas Nicolau


Joaquim M. Puigvert Solà

Universitat de Girona

Aina Patrícia Trapero Llobera

Universitatde les IllesBalearsJaume Carot Giner

Josep Corcó Juvinyà

Universitat Internacional de Catalunya

Inmaculada Fortanet Gómez

Universitat Jaume I

Universitat Jaume I

Joan Biscarri Gassió

Universitat de Lleida

Fernando Borrás Rocher

Universitat Miguel Hernández d’Elx

Elisa Sayrol Clols

Universitat Politècnica de Catalunya

Encarnació Ricart Martí

Universitat Rovira i Virgili

Llorenç Valverde García

Universitat Oberta de CatalunyaMarta Aymerich Martínez

Martina Camiade

Universitat de Perpinyà Via DomitiaJean Louis Marty

Joan Baptista Peiró López

Universitat Politècnica de ValènciaVicente Juan Botti Navarro

Daniel Serra de la Figuera

Universitat Pompeu Fabra

Carles Ramió Matas

Josep Maria Garrell i Guiu

Universitat Ramon LlullCarlo Gallucci

Laura Manca

Universitat de Sàsser

Isabel Vázquez Navarro

Universitat de València

M.Carme Sanmartí i Roset

Universitat de Vic

16

COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS

COMISSIONS DE TREBALL

RELACIONS INTERNACIONALS I COOPERACIÓ

LLENGUA

Joan Viñas i SalasPresidència

Marcin Kazmierczak / Mar Opisso CollUniversitat Abat Oliba CEUJuan Llopis TavernerUniversitat d’AlacantMiquel Nicolau i VilaUniversitat d’AndorraSílvia Carrasco PonsUniversitat Autònoma de BarcelonaCarles Carreras VerdaguerUniversitat de BarcelonaMaria Lluïsa Pérez CabaniUniversitat de Girona

Carles Cortés Orts Presidència Universitat d’Alacant

Núria Gómez LlaugerUniversitat Abat Oliba CEUJosep Vicent Forcadell i SaportUniversitat d’AlacantFlorenci Pla AltisentUniversitat d’AndorraMarta Estella i ClotaUniversitat Autònoma de BarcelonaConxa Planas PlanasUniversitat de BarcelonaAndreu Pulido BazagaUniversitat de Girona

Joan Viñas i SalasPresidència

Marcin KazmierczakUniversitat Abat Oliba CEUJosep Ochoa MonzóUniversitat d’AlacantFlorenci Pla AltisentUniversitat d’AndorraPere Quetglas NicolauUniversitat de Barcelona

Ricardo Sagrera GazeleyNatividad Juaneda SampolUniversitat de les Illes BalearsMatthew Kwiatkowski BoruchUniversitat Internacional de CatalunyaGracia Bruscas BellidoUniversitat Jaume IAstrid Ballesta RemyUniversitat de LleidaManuel Miguel Jordán Vidal Universitat Miguel Hernández d’ElxJohn ZvereffUniversitat Oberta de CatalunyaJean Louis Marty Martina CamiadeUniversitat de Perpinyà Via Domitia

Rosa Calafat VilaUniversitat de les Illes BalearsMarta Juanhuix PiquerasUniversitat Internacional de CatalunyaBartomeu Prior RomeroUniversitat Jaume IMarta Giné JanerUniversitat de LleidaPendent nomenament /Josep Pérez i Tomàs Universitat Miguel Hernández d’ElxImmaculada Sánchez i SáizUniversitat Oberta de CatalunyaAlà BaylacUniversitat de Perpinyà Via DomitiaMarta de Blas AbanteUniversitat Politècnica de Catalunya

Antoni Fernández Pérez / Guillem Balboa BuikaUniversitat de les Illes BalearsAntonio Gómez-Reino IsaltUniversitat Internacional de CatalunyaJoan Biscarri GassióUniversitat de LleidaEsther Sitges MaciáUniversitat Miguel Hernández d’ElxMarta Aymerich MartínezUniversitat Oberta de CatalunyaXavier Colom FajulaUniversitat Politècnica de Catalunya

Helena Martínez PiñeiroUniversitat Politècnica de CatalunyaJuan Miguel Martínez RubioUniversitat Politècnica de ValènciaJosep Ferrer RibaUniversitat Pompeu FabraCarlo Gallucci / Anna Berga TimonedaUniversitat Ramon LlullAnna Ardèvol GrauUniversitat Rovira i VirgiliGiovanni LobranoUniversitat de SàsserOlga Gil MedranoUniversitat de ValènciaJordi Masnou i SuriñachUniversitat de Vic

Sergi Linares TeránUniversitat Politècnica de ValènciaMireia Calm NovellasUniversitat Pompeu FabraDolors Armadàs FontSílvia Coll-Vinent PuigUniversitat Ramon LlullJordi de Bofarull i BertranUniversitat Rovira i VirgiliElena LandoneUniversitat de SàsserRafael Castelló Cogollos Universitat de ValènciaOriol Portell TorresUniversitat de Vic

Joan Baptista Peiró LópezUniversitat Politècnica de ValènciaÀngels Ingla Mas / Pendent nomenamentUniversitat Pompeu FabraAnna Berga Timoneda / Pendent nomenamentUniversitat Ramon LlullMaria Bargalló EscrivàUniversitat Rovira i VirgiliSílvia Barona VilarUniversitat de ValènciaM. Carme Sanmartí RosetUniversitat de Vic

17

INSTITUT RAMON LLULL

03. E

STRU

CTU

RA

Rosa Calafat Vila / Aina Patrícia Trapero LloberaUniversitat de les Illes Balears

Joan Biscarri GassióUniversitat de Lleida

Faust Ripoll DoménechUniversitat d’Alacant

Encarnació Ricart MartíUniversitat Rovira i Virgili

Encarnació Ricart MartíUniversitat Rovira i Virgili

Joaquim Maria Puigvert SolàUniversitat de Girona

Ignasi Casadesús i OluchaXarxa Vives d’Universitats

Bàrbara Obrador RosellóUniversitat de les Illes Balears

Jordi Giner Ros / Albert Soler LlopartCoordinació Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Barcelona

Carles Segura LlopesUniversitat d’AlacantAnna Esteve GuillénUniversitat d’AlacantFrancesc Xavier Villalba NicolásUniversitat Autònoma de Barcelona

Albert Soler LlopartUniversitat de BarcelonaPep Valsalobre PalaciosUniversitat de GironaJoan Antoni Mesquida CantallopsUniversitat de les Illes BalearsRosa Calafat Vila / Jaume Guiscafrè DanúsUniversitat de les Illes BalearsNúria Perpinyà i FilellaUniversitat de Lleida

Jordi Malé PeguerolesUniversitat de LleidaOna Domènech Bagaria/Salvador Climent RocaUniversitat Oberta de CatalunyaJordi Ginebra SerrabouUniversitat Rovira i VirgiliRamon Xavier Roselló IvarsUniversitat de ValènciaM. Carme Bernal i CreusUniversitat de Vic

Andreu Casero RipollésUniversitat Jaume I

Josep Lluís MicóUniversitat Ramon Llull

Miriam Duran FarréUniversitat Internacional de Catalunya

Albert López MonfortUniversitat Jaume I

GRUPS DE TREBALL

INSTITUT RAMON MUNTANER

ESTUDIS DE FILOLOGIA CATALANA

GRUPS DE RECERCA DE PREMSA DE PROXIMITAT

TREBALL DE CULTURA + COMUNICACIÓ A LA XARXA

CULTURA + FORMACIÓ A LA XARXA

18

COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

PROJECTE DE COOPERACIÓ A MOÇAMBIC

Joan Fuster GarciaCoordinació Universitat Rovira i Virgili

Carmen Parra RodríguezUniversitat Abat Oliba CEUM. Reyes González RamírezUniversitat d’AlacantPendent de nomenamentUniversitat d’AndorraJordi Prat FernándezUniversitat Autònoma de BarcelonaXavier López ArnabatUniversitat de BarcelonaRosa M. Terradellas PiferrerUniversitat de Girona

Agustí Pérez FoguetCoordinació Universitat Politècnica de Catalunya

Jordi Prat Fernández Universitat Autònoma de BarcelonaXavier López ArnabatUniversitat de Barcelona

Antoni Aguiló Pons / Ruth Escribano Dengra / Berta Artigas LelongUniversitat de les Illes BalearsAndrea Rodríguez PratUniversitat Internacional de CatalunyaDavid Joan Marí GarcíaUniversitat Jaume IAlbert Roca ÀlvarezUniversitat de LleidaFernando Bornay Llinares Universitat Miguel Hernández d’ElxEduard Vinyamata CampUniversitat Oberta de CatalunyaJoan Peytaví DeixonaJean-Louis OliveUniversitat de Perpinyà Via Domitia

Rosa M. Terradellas i PiferrerUniversitat de GironaÀngels Sendra i FerrerUniversitat de LleidaJosep Casanovas GarciaUniversitat Politècnica de CatalunyaManuel J. Ramírez BlancoUniversitat Politècnica de València

Xavier Ortega RoigUniversitat Politècnica de CatalunyaManuel J. Ramírez BlancoUniversitat Politècnica de ValènciaMònica Figueras Maz / Emma Rodero AntónUniversitat Pompeu FabraDolors Armadàs Font / Rosario Pastor ZegarraUniversitat Ramon LlullFiamma LussanaUniversitat de SàsserGuillermo Palao MorenoUniversitat de ValènciaGina Morcillo i MercaderUniversitat de Vic

Dolors Armadàs Font / Rosario Pastor ZegarraUniversitat Ramon LlullJoan Fuster GarciaUniversitat Rovira i VirgiliGuillermo Palao MorenoUniversitat de València

Marta de Blas AbanteCoordinació Universitat Politècnica de Catalunya

Marta Estella ClotaUniversitat Autònoma de BarcelonaFrancesc Galera PortaUniversitat Autònoma de BarcelonaLluc Potrony JuliàUniversitat Autònoma de Barcelona

Conxa Planas PlanasUniversitat de BarcelonaÀngels Egea PuigventósUniversitat de BarcelonaMagdalena Ramon AndreuUniversitat de les Illes BalearsBartomeu Prior RomeroUniversitat Jaume IEster Tolos CuartiellaUniversitat Jaume I

Sílvia Llovera DuranUniversitat Politècnica de CatalunyaAlan Lounds JonesUniversitat Politècnica de CatalunyaSergi Linares TeránUniversitat Politècnica de ValènciaFrancesc Esteve i GómezUniversitat de València

TERMINOLOGIA I NOMENCLATURA

19

QUALITAT LINGÜÍSTICA

SECCIÓ D’ANGLÈS

David OwenUiversitat Autònoma de BarcelonaMarta Juncadella FortunyUniversitat de BarcelonaBarnaby NooneUniversitat de Barcelona

Peter RedmondUniversitat de GironaMhairi BainUniversitat Internacional de CatalunyaJavier Herrero VicenteUniversitat Jaume IDavid CullenUniversitat Oberta de Catalunya

Luci Vazquez LithgowUniversitat Politècnica de CatalunyaJohn BatesUniversitat Rovira i VirgiliGraeme BermanUniversitat de ValènciaRichard SamsonUniversitat de Vic

Conxa Planas PlanasCoordinació Universitat de Barcelona

SECCIÓ DE CATALÀ

Francesc Galera PortaUniversitat Autònoma de BarcelonaMarta Juncadella FortunyUniversitat de Barcelona

Anna Grau ParesUniversitat de BarcelonaMíriam Salvatierra MallarchUniversitat de GironaJordi Giner RoigUniversitat Politècnica de Catalunya

Alan LoundsUniversitat Politècnica de CatalunyaFerran Fabregat i CosmeUniversitat de València

Héctor Gonzálvez EscolanoUniversitat d’AlacantMarta Estella ClotaUniversitat Autònoma de Barcelona

Francisca Latorre Sánchez Universitat de les Illes BalearsBartomeu Prior RomeroUniversitat Jaume I

Rubén Trenzano JuanUniversitat de ValènciaOriol Portell TorresUniversitat de Vic

APRENENTATGE

Oriol Portell TorresCoordinació Universitat de Vic

Pendent de nomenamentUniversitat de les Illes Balears

Rafel Ramos i ArmengolUniversitat de València

EXTENSIÓ D’ÚS

20

03. E

STRU

CTU

RA

Meritxell Anton MaynadéCoordinació Universitat de Barcelona

Emili Boronat Márquez / Javier Barraycoa MartínezUniversitat Abat Oliba CEUJosep Ramon Giner MallolUniversitat d’AlacantUnivers Bertrana DíazUniversitat d’AndorraJoan Carles Marset CausUniversitat Autònoma de BarcelonaFrancesc Ten CostaUniversitat de GironaJoan Muñoz GomilaUniversitat de les Illes Balears

Javier Quintano RuizUniversitat Internacional de CatalunyaM. Carmen Pinyana i GaríUniversitat Jaume IXavier de Castro FresnadilloUniversitat de LleidaEsther Sitges MaciáUniversitat Miguel Hernández d’ElxLluís Pastor PérezUniversitat Oberta de CatalunyaNicolas MartyUniversitat de Perpinyà Via DomitiaJordi Prats PratUniversitat Politècnica de CatalunyaConsuelo Lario MarínUniversitat Politècnica de València

Marc Boldú i BotamUniversitat Pompeu FabraCarles Targa i TudónUniversitat Ramon LlullJaume Llambrich BrullUniversitat Rovira i VirgiliMarco RendeliUniversitat de SàsserJosep Lluís Canet VallésUniversitat de ValènciaMontserrat Ayats i CorominaUniversitat de Vic

PUBLICACIONS

Pendent de nomenamentCoordinació

Helena Gómez PuigUniversitat Abat Oliba CEUMaria Martín ArévaloUniversitat d’AlacantUnivers Bertrana DíazUniversitat d’AndorraEsther Crespo RomeroUniversitat Autònoma de BarcelonaM. Helena Gaya SopenaUniversitat de BarcelonaOlímpia Trias PilsaUniversitat de Girona

Antonio Fernández Coca /Guillem Balboa BuikaUniversitat de les Illes BalearsAntonio Gómez-Reino Isalt Universitat Internacional de CatalunyaM. Carmen Aparisi FenollosaUniversitat Jaume ILeo Badia MoreraUniversitat de LleidaEsther Sitges MaciáUniversitat Miguel Hernández d’ElxLluís Rius / Eric HauckUniversitat Oberta de CatalunyaAline Teissier / Aline SavarèseUniversitat de Perpinyà Via DomitiaAna Rosa Cánovas PérezUniversitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenamentUniversitat Politècnica de ValènciaMarc Permanyer GausaUniversitat Pompeu FabraCarles Targa i TudónUniversitat Ramon LlullIgnasi Soler SerasUniversitat Rovira i VirgiliElisabetta CioniUniversitat de SàsserFrancesc Josep Bayarri MorenoUniversitat de ValènciaAnna Fàbregas BadiaUniversitat de Vic

COMUNICACIÓ

M. José Rodríguez Jaume Montserrat Castro BelmonteCoordinació Universitat d’Alacant / Universitat de Girona

Javier López CrespoUniversitat Abat Oliba CEUPendent de nomenamentUniversitat d’AndorraSílvia Carrasco PonsUniversitat Autònoma de BarcelonaMontserrat Rifà VallsUniversitat Autònoma de BarcelonaMaria Antònia Pujol MauraUniversitat de Barcelona

Esperança Bosch FiolUniversitat de les Illes BalearsConsuelo León LlorenteUniversitat Internacional de CatalunyaMercedes Alcañiz MoscardóUniversitat Jaume IAnna Romero BurilloUniversitat de LleidaJuana Aznar MárquezUniversitat Miguel Hernández d’ElxMarta Aymerich MartínezUniversitat Oberta de CatalunyaDominique SistachUniversitat de Perpinyà Via DomitiaNúria Salan BallesterosUniversitat Politècnica de Catalunya

M. Rosa Cerdá HernándezUniversitat Politècnica de ValènciaMònica Figueras MazUniversitat Pompeu FabraDolors Armadàs FonsUniversitat Ramon LlullInma Pastor GosálvezUniversitat Rovira i VirgiliPendent de nomenamentUniversitat de SàsserCarmen Tomás JuanUniversitat de ValènciaMontserrat Casas ArcaronsUniversitat de Vic

IGUALTAT DE GÈNERE

21

UNIVERSITATS D’ESTIU

Natividad Alcañiz Gascó / Carme Vall de PorciolesCoordinació Universitat Jaume I Universitat Internacional de Catalunya

Carmen Parra Rodríguez Universitat Abat Oliba CEUCatalina Iliescu Gheorghiu Carmen Marimón LlorcaUniversitat d’AlacantFlorenci Pla AltisentUniversitat d’AndorraJosep M. Tatjer MontañaUniversitat Autònoma de BarcelonaLourdes Cirlot Valenzuela/Sergi Martínez RigolUniversitat de Barcelona

Joan Saurina CanalsUniversitat de GironaCarme Vall de PorciolesUniversitat Internacional de CatalunyaNatividad Alcañiz GascóUniversitat Jaume IJoan Sagués San JoséEva Martín FuentesUniversitat de LleidaEsther Sitges MaciáUniversitat Miguel Hernández d’ElxPilar Ficapal Cusí Universitat Oberta de CatalunyaAnne Marie BellegardeUniversitat de Perpinyà Via DomitiaFrederic Vilà Martí Universitat Politècnica de Catalunya

Luisa Camps PalancaUniversitat Politècnica de ValènciaPere Gifra AdroherUniversitat Pompeu FabraCristina Realp CortillasDolors Armadàs Font Universitat Ramon LlullMª Cinta Olivé i Conde Universitat Rovira i VirgiliGiovanni MacioccoUniversitat de SàsserJosep Montesinos MartínezUniversitat de ValènciaJoan Masnou SuriñachUniversitat de Vic

M. Rosa Esteve BuenoCoordinació Universitat de Barcelona

Marcin Kazmierczak / Marc Opisso CollUniversitat Abat Oliba CEUJosé Ramón Belda MedinaUniversitat d’AlacantFlorenci Pla AltisentUniversitat d’AndorraMarta Vilalta CasalsUniversitat Autònoma de BarcelonaLaura Ripoll MartínezUniversitat de GironaRicardo Sagrera Gazeley / Yasmina Arnaiz IgarzaUniversitat de les Illes Balears

Núria Rovira CamposUniversitat Internacional de CatalunyaInmaculada Fortanet GómezUniversitat Jaume IJon Biscarri GassióUniversitat de LleidaManuel Miguel Jordán VidalUniversitat Miguel Hernández d’ElxIsabel Guinovart / Maggie Alonso HernándezUniversitat Oberta de CatalunyaSandrine Canadas / Sylviane PairetUniversitat de Perpinyà Via DomitiaPendent de nomenamentUniversitat Politècnica de CatalunyaEduardo Vicens SalortUniversitat Politècnica de València

Sara López SelgaUniversitat Pompeu FabraÀngels Cabau FerreresUniversitat Ramon LlullMarina Casals/ Fina Cabré/ Mar Figueras MorenoUniversitat Rovira i VirgiliPier Luigi FioriUniversitat de SàsserAlfredo Rosado MuñozUniversitat de ValènciaMercè Prat i TrapéUniversitat de Vic

MOBILITAT

Patrícia Callejo ParradoUniversitat Abat Oliba CEUJosep Vicent Forcadell SaportUniversitat d’AlacantMeritxell Sinfreu GabarreUniversitat d’AndorraTeresa Formatger NinUniversitat Autònoma de BarcelonaXavier Lacasta de RossellóUniversitat de BarcelonaPendent de nomenamentUniversitat de GironaCristina Robles de Pedro / Yasmina Arnaiz IgarzaUniversitat de les Illes Balears

Elena Castellarnau IzquierdoUniversitat Internacional de CatalunyaFernando Vilar MorenoUniversitat Jaume IXavier Moncayo BioscaUniversitat de LleidaPendent de nomenament / Josep Pérez i TomàsUniversitat Miguel Hernández d’ElxJosep Maria Oliveras OliverasUniversitat Oberta de CatalunyaMartina CamiadeUniversitat de Perpinyà Via DomitiaEmpar Escoin CarcellerUniversitat Politècnica de Catalunya

Pendent de nomenamentUniversitat Politècnica de ValènciaNúria Palau SaezUniversitat Pompeu FabraCarol Pérez AlarcónUniversitat Ramon LlullJosepa Garreta GironaUniversitat Rovira i VirgiliIban Leon LlopUniversitat de SàsserAlfons Esteve i GómezUniversitat de ValènciaMontse Simon FerranUniversitat de Vic

COORDINACIÓ TÈCNICA D’ENLLAÇ

22

SECRETARIA EXECUTIVAIgnasi Casadesús i OluchaSecretari executiuM. Teresa Albero FrancésCap de projectesIsabel Salvador RoigCoordinadora tècnica d’activitatsShaila Andrés RibesTècnica d’activitats i comunicació

Ximo Górriz PlumedDirector de comunicacióSofía Cabedo SanzCap d’administracióEmilio Bueso ApariciCap d’informàtica

25

04. ACTUACIÓ 2013

CULTURALLENGUA

RELACIONSINTERNACIONALS

DESENVOLUPAMENTACADÈMIC:DOCÈNCIAI RECERCA

ACTUACIÓ2013

RELACIONSINSTITUCIONALS

INFORMACIÓ IDIVULGACIÓ DELCONEIXEMENT

04. A

CTU

AC

IÓ 2

013

ACTIVITATS 2013

26

11 de gener Reunió GT Programa d’Aprenentatge Permanent Universitat de Barcelona

15 de gener - 4 de febrer Exposició «Nosaltres els fusterians» Universitat Rovira i Virgili

17 de generReunió per l’organització del IV Curs d’introducció a la didàctica de la llengua (IRL, AVL, XVU)

Vic

21 de gener Comissió de Llengua Universitat Oberta de Catalunya

21 de gener Reunió d’organització per la IX Lliga de Debat Universitari Universitat de Barcelona

Gener-febrerCursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) de Català. Període d’hivern

UAB, UdG, UIB, UIC, URL i UV

4 de febrer Presentació del centenari de l’Institut del Teatre Barcelona

6-9 de febrer Fira Expolangues París

7 de febrer Fòrum Vives «Presentació dels serveis del CBUC» Universitat de València

7 de febrer Reunió GT Universitats d’Estiu Universitat de Perpinyà Via Domitia

11-15 de febrer Curs de Qualificació Complementària Universitat de Saarland

22 de febrerJornada «El corredor del Mediterrani a l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona»

Peníscola

26 de febrer Reunió de preparació de la presidència de la UA Universitat d’Alacant

27 de febrer Comissió Permanent Universitat de Barcelona

27 de febrer Consell de l’Institut Franco-Català Transfronterer Universitat de Perpinyà Via Domitia

14 de març Consell General Universitat de Barcelona

14 de marçFòrum Vives «Xarxes universitàries: oportunitats i estratègies»

Barcelona

19 de març Consell de l’Institut Franco-Català Transfronterer Universitat de Perpinyà Via Domitia

19 de març Reunió GT del XX aniversari de la Xarxa Vives Universitat de Barcelona

19 de març Reunions de jutges i capitans de la IX Lliga de Debat Universitat de Barcelona

20 de març IV Jornada de Centres Organitzadors de cursos EILC Madrid

8-12 d’abril IX Lliga de Debat Universitari Universitat de Barcelona

9 d’abril Reunió GT Universitats d’Estiu Universitat de Barcelona

11 d’abril Fòrum Vives «Qualitat Lingüística» Universitat de Barcelona

16-30 d’abril Exposició «Nosaltres els valencians» Universitat Pompeu Fabra

25 d’abril-5 de maig 48a Fira del Llibre de València València

26 d’abril Reunió amb els responsables de Certiuni Universitat d’Alacant

2 de maig Publicació de la Guia de cursos d’estiu

8 de maigReunió amb el rector de la Universitat Oberta La Salle-Andorra

10 de maigComunicat sobre la denominació del català a la nova llei de llengües d’Aragó

10 de maigConvocatòria del premi de comunicació científica «Joan Lluís Vives»

Universitat de Girona

ACTIVITATS 2013

27

04. A

CTU

AC

IÓ 2

013

16 de maig-6 de juny Desplaçament de professorat - PCI Moçambic

17 de maig Convocatòria del concurs de la marca del XX aniversari

31 de maig Publicació de la Guia de cursos de llengua

13 de juny Comissió de Llengua Universitat d’Alacant

13-14 de juny Trobada Fòrum Vives de Serveis Lingüístics Universitat d’Alacant

17 de junySignatura d’un conveni amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Universitat Jaume I

19 de juny Comissió Permanent Universitat de Barcelona

5 de juliolFòrum Vives: VI Trobada de síndics, defensors i mediadors universitaris de la Xarxa Vives

Universitat de les Illes Balears

12 de juliol Consell General Universitat d’Alacant

12 de juliolActe de cloenda del curs acadèmic 2012-2013 de les universitats de la Xarxa Vives


17 de juliol Reunió del projecte de cooperació a Moçambic Universitat de Lleida

19 de juliol Reunió del GT de Mobilitat Universitat Rovira i Virgili

21 d’agost Presentació del Pla de Política Lingüística a la UCE Prada de Conflent

Agost-setembre Cursos Intensius de Llengua Erasmus (període d’estiu)UAO, UA, UB, UIB, UdL, UJI, UPC, UPV, UPF, URL, URV, UV i UVic

15 de setembre-15 d’octubre Exposició «Nosaltres els fusterians» Universitat de Perpinyà Via Domitia

25 de setembre Reunió del projecte de cooperació a Moçambic Universitat de Lleida

Setembre-octubre Cursos de Qualificació Complementària Universitats d’Alemanya

3 d’octubre Seminari Fòrum Vives sobre l’implementació del SET Universitat Jaume I

5 d’octubreComunicat sobre el sistema del Tractament Integral de Llengües a les Illes Balears

16-17 d’octubre IX Jornada científica Realiter París

18 d’octubre Comissió de Llengua Universitat de Girona

25-27 d’octubre IV Curs d’introducció a la didàctica de la llengua Vinaròs i Morella

30 d’octubre-22 de novembre Exposició «Nosaltres els fusterians» Universitat de Lleida

31 d’octubre-3 de novembre XIII Trobada de voluntariat lingüístic universitari Tinença de Benifassà

8 de novembre Comissió Permanent Seu de la UA a Cocentaina

2 de desembre Inici del curs en línia XarxaMOOC

2 de desembre Constitució i primera reunió del GT Igualtat de Gènere Seu de la UA a La Nucia

2 de desembre-31 de gener Exposició «Nosaltres els fusterians» Universitat Autònoma de Barcelona

18 de desembre Lliurament del premi de la marca del XX aniversari Universitat Jaume I

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS

04.01. RELACIONS INSTITUCIONALS CLOENDA DEL CURS ACADÈMIC 2012-2013 A LES UNIVERSITATS DE LA XARXA VIVES

Les universitats van homenatjar, mitjançant el lliurament de la medalla d’honor de la Xarxa Vives d’Universitats, al lingüista i dialectòleg Joan Veny i, a títol pòstum, a l’anterior rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas. Carles Bona, vidu de l’homenatjada, va rebre la distinció. Jaume Carot, vicererector i catedràtic de Física Teòrica de la UIB i Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, van lloar a Casas i Veny, respectivament, amb sengles laudatio. Abans de l’acte els rectors del Consell General van descobrir una placa i van plantar una olivera al Jardí de la Memòria de la UA, en record de Casas.

La Universitat d’Alacant va acollir l’acte de cloenda del curs, que es va poder seguir en directe via web.

Les universitats de la Xarxa Vives van tancar el curs 2012-2013 amb un acte de cloenda conjunt que va tenir lloc a la Universitat d’Alacant el 12 de juliol. Per primera vegada, les 21 institucions d’educació superior van compartir aquesta fita, que es va poder seguir en directe a través del portal corporatiu www.vives.org des del Museu de la UA.

29

04.0

1. R

ELA

CIO

NS

INST

ITU

CIO

NA

LSD’esquerra a dreta, Joan Viñas, Joan Veny, Manuel Palomar, Carles Bona i Vicent Climent. Descoberta de la placa i plantació de l’olivera en memòria de Casas.

30

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

Vicent Climent va lliurar el diploma commemoratiu a l’alumne de Luis Valverde (imatge: UJI)

CONCURS DE LA MARCA DEL XX ANIVERSARI DE LA XARXA VIVES

La Universitat Jaume I va acollir el 18 de desembre l’acte de lliurament a l’alumne Luis Valverde Divieso del diploma acreditatiu com a guanyador del concurs convocat per a triar la marca del XX aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats, de mans del vicepresident II de la Xarxa i rector de l’UJI, Vicent Climent. Valverde va finalitzar el curs 2012-2013 els seus estudis de Publicitat i Relacions Públiques a l’UJI.

ELABORACIÓ DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DE L’ANIVERSARI

Durant l’exercici de 2013, sota l’impuls de la presidència de la Universitat d’Alacant, es va engegar i desenvolupar la tasca d’elaboració del programa commemoratiu del XX aniversari de la Xarxa Vives, previst per al 2014. Amb el lideratge del Comitè d’honor compost pels rectors del Consell General, es va elaborar un programa amb desenes d’activitats arreu del territoris de parla catalana, amb accions adreçades al conjunt de la comunitat universitària.

Climent va felicitar l’estudiant pel premi i per haver finalitzat amb èxit els seus estudis a l’UJI. L’acte va comptar amb la participació de la membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme de l’UJI, Inmaculada Fortanet, juntament amb el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús. El guardó va incloure un premi de 600 euros bruts, a més d’una matrícula gratuïta a un curs que figure a la Guia de cursos d’estiu 2014 de la Xarxa. A més, altres 5 alumnes de diferents universitats (Raquel Inchaurraga, Carolina Mila, Pablo Torrecillas, Ainhoa Alberola i Maria Pilar Muntané) van obtenir accèsits i van rebre com a premi un curs d’estiu gratuït a qualsevol de les universitats de la Xarxa.


31

04.0

1. R

ELA

CIO

NS

INST

ITU

CIO

NA

LS

El vicepresident III de la Xarxa i rector de la Universitat d’Alacant, Manuel Palomar, va moderar una taula rodona que va comptar amb la participació de Joan Viñas; Marcello Scalisi, director executiu de la Unió de les Universitats de la Mediterrània (UNIMED); Jens Gabbe, responsable del comitè científic de l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE); Christian Bataillou, profesor de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (qui va parlar de la utilitat de l’Agència Universitària de la Francofonia-AUF) i de Sergi Valera, coordinador de l’Agència de Postgrau de la UB (qui va parlar de les xarxes AUIP (Associació Universitària Iberoamericana de Postgrau) i EUCEN (Associació Europea per a l’Aprenentatge Permanent Universitari).

Els participants al Fòrum Vives, en un moment de la sessió de treball a la Sala de Juntes del Rectorat de la UB.

La Universitat de Barcelona va acollir dijous 14 de març una jornada de debat sobre la utilitat de les aliances internacionals per a les institucions d’educació superior, amb la participació del Consell General de rectors i de representants d’altres xarxes interuniversitàries a nivell internacional.

CONSTITUCIÓ DEL GRUP DE TREBALL D’IGUALTAT DE GÈNERE

La seu de la Universitat d’Alacant (UA) a La Nucia (Marina Baixa) va acollir ahir el 3 de desembre la reunió de constitució del grup de treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives,. A la reunió es van tractar les línies estratègiques del grup i s’ha traçat el pla de treball per als propers anys. Els membres del grup de treball van rebre la visita de Maria Lloret, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de La Nucia, així com de les regidores Esperanza Soria -Serveis Socials- i Vanessa Geijo -Ocupació, Comerç i Indústria. Així mateix, Carles Cortés, membre de la Comissió Permanent de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA va participar a la reunió, juntament amb Eva Valero, directora del Secretariat de Seus Universitàries de la UA.

FÒRUM VIVES «XARXES UNIVERSITÀRIES. OPORTUNITATS I ESTRATÈGIES»

32


COMPROMÍS DE LES UNIVERSITATS AMB LA LLENGUA I LA CULTURA

Durant l’any 2013, la Xarxa Vives d’Universitats ha realitzat diferents pronunciaments públics en defensa de la llengua i de la cultura compartides per la societat dels territoris de la regió universitària. El tancament de Ràdio Televisió Valenciana, les iniciatives legislatives contràries a la denominació científica de la llengua a l’Aragó o la iniciativa del Tractament Integrat de Llengües (TIL) a les Illes Balears n’han estat assumptes protagonistes.

Estudis de RTVV a Burjassot.

SUPORT A L’APOSTA PEL CORREDOR MEDITERRANI

El castell de Peníscola (Baix Maestrat) va acollir el 22 de febrer una jornada organitzada per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga sobre el corredor ferroviari de l’arc mediterrani a l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona. A la jornada, que va reunir representants de tots els sectors econòmics de la societat, la Xarxa Vives es va adherir al manifest promogut pels organitzadors, en favor de la finalització del corredor en tot el seu recorregut. El corredor ferroviari és clau per a la millora de les comunicacions de la regió Vives.

El 8 de novembre, el Consell General de la Xarxa Vives va instar en un comunicat a la Generalitat Valenciana a reconsiderar la decisió del tancament de RTVV i apostava per un model de ràdio i televisió pública, valenciana i de qualitat, defensant el dret dels ciutadans a uns mitjans de comunicació públics. Mesos abans, el 10 de maig, la Xarxa va fer públic un comunicat contra la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó, que atribuïa al català la denominació de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental). A més, al mes d’octubre el Consell General va criticar el nou sistema de Tractament Integral de Llengües (TIL) impulsat pel Govern de les Illes Balears, al qual va instar a reconsiderar una decisió no consensuada.


33

04.0

1. R

ELA

CIO

NS

INST

ITU

CIO

NA

LS

CLOENDA DE LA UCE

El 22 d’agost, Carles Cortés, president de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats i vicerector de la Universitat d’Alacant, en representació de la Xarxa Vives, participà en l’acte e cloenda de la UCE 2013 que, a més, comptà amb la presència de Jordi Sales, rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Antoni Castellà, secretari d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Riera, catedràtic d’Història Medieval i Jaume Figueras, traductor. Els Premis Canigó d’aquesta edició foren atorgats a la Societat Andorrana de Ciències, Josep Huguet, Josep Vallverdú i Cristià Bourquin..

Cortés va participar a l’acte de cloenda de la XLV Universitat Catalana d’Estiu.

PRESENTACIÓ DEL PLA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA A LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent va acollir dimecres 21 d’agost la presentació dels resultats provisionals del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats. A l’acte van participar el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Carles Cortés, i el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús.

Cortés va destacar que la Xarxa «ha estat l’única institució, fins al moment, a articular un Pla de Política Lingüística al conjunt de territoris de parla catalana» a partir de criteris compartits per les 21 universitats membres. A més, el president de la Comissió de Llengua de la institució va enumerar alguns resultats del pla, des de la publicació de diferents catàlegs, informes i manuals en àmbits com la terminología, la seguretat lingüística o l’ús de la llengua a la docència.

Durant la seua intervenció, Cortés també va destacar la gestió agrupada dels cursos intensius de català per a Erasmus, amb una inversió de 392.000 € des del curs 2010-2011. «Cada any, una desena part dels 10.000 Erasmus que rep la regió Vives s’interessa per aquests cursos de català», va indicar Cortés, qui també ha posat l’accent sobre el fet que la Xarxa esdevé el punt de trobada perfecte per sumar forces i recursos en la projecció exterior del català, mitjançant marcs estables de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (més concretament, amb la Secció Filològica), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Ramon Llull o l’Institut Ramon Muntaner i el Termcat, entre altres. Quant a les properes accions del Pla, Cortés va destacar la imminent publicació d’unes Recomanacions per a textos de difusió al conjunt del domini lingüístic, un treball «que ofereix l’opció comuna de redacció en català a tots els parlants i per a les institucions, grans corporacions o empreses que actuen en tots o en alguns dels territoris de parla catalana. No es tracta ara de substituir les gramàtiques i els diccionaris normatius o de referència sinó de buscar els mínims comuns al domini lingüístic»..

El president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va participar en la cloenda de la trobada.

34

RELACIONS INSTITUCIONALS

Des de l’any 2008, la Xarxa Vives és membre de ple dret dels òrgans de govern de l’Institut Ramon Llull. L’objectiu d’aquesta col·laboració és aprofundir en la definició de les actuacions del IRL a nivell acadèmic i en l’àmbit de la formació del professorat de llengua catalana.

D’acord amb els estatuts de l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives compta amb tres representants a la Junta Rectora del IRL i altres dos al Consell de Direcció.

En aplicació de l’acord del Consell General de la Xarxa, a la Junta Rectora participen el rector de la Universitat de les Illes Balears, el rector d’una universitat de Catalunya i el rector d’una universitat del País Valencià, Andorra,

Perpinyà i Sardenya. Per aquests 2 darrers representants es va preveure una permanència d’un any. Quant al Consell de Direcció de la institució, que pot estar format per vicerectors, hi participen el president de la Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives –que correspon a una universitat catalana– i el membre de la Comissió Permanent de la Xarxa per part de la Universitat de les Illes Balears.

El Consell de Direcció i la Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull compten amb representació de la Xarxa Vives d’Universitats.

CENTENARI DE L’INSTITUT DEL TEATRE

L’Institut del Teatre va celebrar el seu centenari amb la col·laboració de la Xarxa Vives. El vicepresident I de la Xarxa Vives, Joan Viñas, va formar part del Consell d’Honor del Centenari, juntament amb els rectors de la Xarxa, que va participar activament en el centenari a través de la col·laboració en l’elaboració del Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), que es va engegar l’any 2013. L’objectiu del projecte és realitzar una història de les arts de l’espectacle de l’àmbit català. El centenari de l’Institut del Teatre va comptar amb la col·laboració de la Xarxa.

LA XARXA VIVES ALS ÒRGANS DE GOVERN DE L’INSTITUT RAMON LLULL

35

04.0

1. R

ELA

CIO

NS

INST

ITU

CIO

NA

LS

RELACIÓ DE CONVENIS SIGNATS

17 d’abril Conveni entre la Xarxa Vives i La Cívica - Escola Valenciana

Organització per part de La Cívica - Escola Valenciana d’una Lliga de Debat entre els estudiants de Secundària o Batxillerat dels instituts del País Valencià, d’acord amb el model de la Lliga de Debat

23 d’abril Conveni entre la Xarxa Vives i l’Associació Cultural Xarxa Alcover

Establir un marc de col·laboració

29 de maig Conveni entre la Xarxa Vives i l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus (OAPEE) del Govern espanyol

Organització de Cursos Intensius de Llengua Erasmus (EILC) en el marc del Programa d’Aprenentatge Permanent, Programa Erasmus.

3 de juny Conveni entre la Xarxa Vives i l’Institut Superior de Ciències de la Salut (ISCISA) de Moçambic


3 de juliol Conveni entre la Xarxa Vives i la Universitat de València

Establir les condicions de finançament del Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives

12 de juliol Conveni entre la Xarxa Vives i les universitats d’Alacant, Andorra, Barcelona, Girona, Illes Balears, Jaume I, Lleida, Perpinyà Via Domitia, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic

Reconeixement multilateral de crèdits ECTS dels cursos d’estiu organitzats per universitats i altres institucions vinculades

24 de juliol Conveni entre la Xarxa Vives i el Centre de Terminologia TERMCAT


19 de novembre Conveni entre la Xarxa Vives i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Col·laboració en el finançament d’activitats de la Xarxa Vives de 2013.

SUPORT A ALTRES ENTITATS

COL·LABORACIÓ ENTRE LA XARXA VIVES I L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

La Xarxa Vives i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua van consolidar la seua relació de col·laboració el 17 de juny mitjançant la signatura d’un conveni marc. En un acte a la Universitat Jaume I, el president de la Xarxa i rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va signar l’acord amb el president de l’AVL, Ramon Ferrer, amb la finalitat de «coordinar futurs projectes de foment de la llengua i la cultura pròpies».El president Ramírez va destacar la «importància simbòlica» de l’acord, que compta «amb una càrrega importantíssima de compromís» per a les dues parts i no va dubtar a qualificar la signatura del conveni com una de les fites de la seua etapa «com a president i com a rector de la UB». Al seu torn, Ferrer va remarcar «les ganes de treballar conjuntament amb la

Xarxa des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».El president Ramírez va signar el conveni amb Ramon Ferrer (AVL).

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

04.02. INFORMACIÓ I DIVULGACIÓ DEL CONEIXEMENT

La Guia de cursos d’estiu s’edita en format electrònic a www.estiu.info. Al web –amb més de 40.000 visites durant l’estiu– es pot trobar la informació més detallada i fins i tot realitzar la matriculació electrònica en molts cursos.

La Guia s’adreça principalment a l’estudiantat de les universitats de la Xarxa, però també és una proposta oberta a qualsevol persona interessada a ampliar els seus coneixements universitaris.

Un bon grapat de cursos són reconeguts com a crèdits per part de les universitats, i aquest fet permet a l’estudiantat ampliar el seu itinerari curricular, també en altres universitats properes. A més, el programa d’ajuts DRAC Estiu facilita la mobilitat de l’alumnat universitari.

Des de 1995, la Xarxa Vives publica una guia que incorpora la major oferta agregada de cursos i activitats d’estiu d’Europa. Estructurada per àrees temàtiques, localitats, dates i marcs organitzatius, aquest catàleg aplega tots els cursos que realitzen les universitats de la Xarxa i altres entitats vinculades a les universitats entre el 15 de maig i el 15 d’octubre. A la Guia de 2013 s’aplegaren 642 cursos que es van realitzar en 78 localitats diferents dels territoris de parla catalana. Els cursos van comptar amb més de 12.000 alumnes.

37

04.0

2. IN

FORM

AC

IÓ I

DIV

ULG

AC

IÓ D

EL C

ON

EIX

EMEN

T

• Aula Interuniversitària de Matadepera AIUMA• Campus Universitari de la Mediterrània -

EPSEVG / UPC• Centre Universitari d’Estudis Francesos de la

Universitat de Perpinyà Via Domitia• Cursos d’Estiu 2011 - Universitat Internacional

de Catalunya• Cursos d’Estiu a les Seus de la Universitat

d’Alacant - Rafael Altamira• Cursos d’Estiu de l’INEFC• Cursos d’Estiu de la Universitat Jaume I• Cursos d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra• Els Juliols de la UB• Institut de Formació Continuada. IL3-Universitat de Barcelona• Universitat Catalana d’Estiu• Universitat Catalana d’Estiu de la Natura

• Universitat d’Estiu Abat Oliba - CEU• Universitat d’Estiu d’Andorra• Universitat d’Estiu de Gandia (Universitat

de València)• Universitat d’Estiu de l’Autònoma• Universitat d’Estiu de la Universitat

de Lleida• Universitat d’Estiu de la Universitat Rovira i Virgili• Universitat d’Estiu de Vic• Universitat d’Estiu Ramon Llull• Universitat de Girona - Cursos d’Estiu• Universitat d’Estiu UIB• Universitat Miguel Hernández d’Elx• Universitat Oberta d’Estiu

Marcs organitzatius

GUIA DE CURSOS D’ESTIU

38

CARTA DE SERVEIS DE LA XARXA

Els serveis de la Xarxa Vives es presenten estructurats en 4 àrees de treball: gestió integral de projectes; divulgació del coneixement; suport a formació, recerca i mobilitat i organització d’esdeveniments. A més, s’hi presenten els beneficis i les garanties de treballar en xarxa per a les universitats i per a la societat.

Durant l’any 2013 es va elaborar i publicar una nova carta de serveis de la Xarxa Vives, per tal de difondre el seu catàleg d’activitats a nivell intern i extern. Aquesta carta, disponible en paper i en línia (www.vives.org/serveis) estableix els trets identitaris de la institució i el ventall de serveis que ofereix per a reforçar el paper de les institucions d’educació superior com a motor d’innovació i de millora de la competitivitat de la regió universitària Vives.

39

FÒRUM VIVES

JORNADA «XARXES UNIVERSITÀRIES: OPORTUNITATS I ESTRATÈGIES»

El 14 de març, a la Universitat de Barcelona va tenir lloc una jornada universitària sobre les xarxes universitàries en l’actualitat. En el marc del Fòrum Vives, el debat va comptar amb la participació de representants de xarxes internacionals, en el context d’un procés de reflexió que va començar amb la jornada «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en febrer de 2012.

04.0

2. IN

FORM

AC

IÓ I

DIV

ULG

AC

IÓ D

EL C

ON

EIX

EMEN

T

A la seua intervenció, el president de la Xarxa Vives i rector de la UB, Dídac Ramírez, va constatar que el benefici que les xarxes «és proporcional a la implicació i a l’aportació de les universitats membres», punt en el qual van coincidir els participants a la jornada. En el cas concret de la Xarxa, el vicepresident primer, Joan Viñas, va constatar que el retorn econòmic en projectes interuniversitaris obtingut per les universitats triplica la seua inversió, i va destacar que el major benefici passa, no obstant, per participar en el referent universitari del sud d’Europa.

La jornada va tenir lloc en el marc d’un procés de reflexió que va començar amb el Fòrum Vives «Les universitats de l’arc mediterrani. El temps de les aliances», que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en febrer de 2012.

La utilitat de les aliances internacionals per a les institucions d’educació superior va ser objecte de debat al Fòrum Vives «Xarxes universitàries: oportunitats i estratègies» que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona ahir dijous, 14 de març amb la participació del Consell General de rectors de la Xarxa Vives i de representants d’altres aliances europees. Les intervencions dels ponents van coincidir en què la implicació en xarxes potencia la internacionalització de les universitats.

A la jornada es va presentar un informe inèdit elaborat per la Xarxa Vives sobre les xarxes universitàries europees. Ignasi Casadesús, secretari executiu, va destacar que les universitats de la Xarxa participen a 25 de les 44 aliances analitzades. D’acord amb l’informe, un 58% de les xarxes estan conformades exclusivament per universitats, a un 19% participen també altres organitzacions educatives i en un 14% dels casos es tracta de xarxes amb participació d’universitats i empreses.

missió d’assegurar l’accés de tots els membres del sistema català de producció de coneixement a les fonts d’informació i documentació, per tal d’incrementar la productivitat científica catalana, i facilitar la difusió universal de la producció científica generada pels membres del sistema català de producció de coneixement. El CBUC es va constituir l’any 1996 i en són membres les set universitats públiques de Catalunya i la UOC, a més de la Biblioteca de Catalunya i de la Secretaria d’Universitats i Recerca. A més, compta amb membres associats -6 universitats dels territoris de parla catalana, els departaments d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els museus Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Amb posterioritat a la jornada i durant el mateix any 2013, el CBUC es va disoldre per fusionar-se amb el Consorci de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i formar el nou Consorci de Serves Universitaris de Catalunya (CSUC). Al llarg de la seua vida el CBUC va creat fins a 12 programes que tenen continuïtat per l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC.

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va acollir el 7 de febrer un Fòrum Vives de presentació dels serveis del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) a les universitats valencianes, organitzat conjuntament pel CBUC i la Xarxa Vives d’Universitats (vegeu el programa). A l’acte van participar directors i tècnics de les biblioteques universitàries del País Valencià, i va comptar amb les intervencions del president

i el director del consorci, Antoni González Senmartí i Lluís Anglada, respectivament.

La directora del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València, Victoria García Esteve, va donar la benvinguda als assistents i a continuació, González Senmartí va destacar de manera especial la importància del treball conjunt entre institucions com el CBUC i la Xarxa Vives d’Universitats en el moment actual, «perquè cal col·laborar per oferir millors serveis als usuaris, en lloc de competir». En finalitzar

les sessions de treball, els assistents van realitzar una visita a les instal·lacions de la Biblioteca Històrica de la UV.

L’acte es va emmarcar en la línia de col·laboració en la difusió del coneixement entre la Xarxa i el CBUC, que es va encetar en 2011. Amb l’acord, ambdues institucions es van comprometre a potenciar serveis que ofereixen en línia, com són la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives de la Xarxa i els repositoris cooperatius de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), de Materials Docents en Xarxa (MDX), de producció científica (RECERCAT) i de Revistes Catalanes en Accés Obert (RACO), del CBUC.

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya té la

PRESENTACIÓ DELS SERVEIS DEL CBUC A LES UNIVERSITATS DEL PAÍS VALENCIÀ

FÒRUM VIVES

04.0

2. IN

FORM

AC

IÓ I

DIV

ULG

AC

IÓ D

EL C

ON

EIX

EMEN

T

FÒRUM VIVES

41

TROBADA DE SÍNDICS, DEFENSORS I MEDIADORS UNIVERSITARIS

La Universitat de les Illes Balears va acollir la VI edició de la Trobada anual de síndics de greuges, defensors i mediadors universitaris organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats

en el marc del Fòrum Vives, amb la participació de 20 representants de 12 universitats de la regió Vives.

Un moment del la recepció al Rectorat de la UIB dels assistents a la trobada anual dels síndics i defensors universitaris .

A la jornada van participar les universitats Autònoma de Barcelona, Jaume I, Pompeu Fabra, Oberta de Catalunya, Rovira i Virgili, Politècnica de Catalunya, Girona (UdG), Internacional de Catalunya, Barcelona, Alacant i València, a més de la UIB. Entre altres assumptes, es van tractar qüestions com l’avaluació docent del professorat a la Universitat. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, va rebre els participants al Rectorat.

JORNADA «IMPLEMENTACIÓ DEL SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL A LA REGIÓ VIVES»

La Universitat Jaume I va acollir el 3 d’octubre un seminari amb el títol Implementació del Suplement Europeu al Títol (SET) a la regió Vives en el marc del Fòrum Vives. Amb participació de representants de les universitats dels territoris de parla catalana, la jornada va analitzar el context actual i l’aplicació pràctica del SET a les institucions d’educació superior membres de la Xarxa. Entre les conclusions del seminari, destaca l’acord de les universitats per treballar conjuntament en una proposta sobre el SET que s’elevarà al Ministeri d’Educació espanyol per tal d’establir unes directrius que permeten una gestió simplificada.

Pilar Garcia, vicerectora d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa de l’UJI, va obrir el seminari. A continuació ha tingut lloc una taula rodona moderada per M. Carmen Falomir, de l’UJI, amb les intervencions de Miquel Nicolau, de la Universitat d’Andorra; Carles Pérez, de la Universitat d’Alacant; J. Antoni Claver, de la Universitat Politècnica de València i Alfons Esteve, de la Universitat de València.

El Rectorat de l’UJI va acollir el seminari.

42

PARTICIPACIÓ EN FIRES DE LLIBRES I ESTANDS DE PUBLICACIONS

Els jardins de Vivers de València acullen la Fira del Llibre. Gar

cía

Pove

da

La participació amb un estand propi en diferents fires és una expressió de la presència social de la Xarxa arreu del territori i a nivell internacional. A més d’exposar una selecció de les publicacions de les universitats membres, també es comercialitzen llibres del catàleg universitari de la Xarxa, disponible durant tot l’any a la llibreria electrònica universitària e-BUC.

Durant l’any 2013, la Xarxa va participar a la 48ena Fira del Llibre de València, que va tenir lloc del 25 d’abril al 5 de maig. Un any més, el certamen va ser un èxit de públic i va rebre centenars de milers de visitants, amb unes vendes finals superiors als 700.000 euros.

48 FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

43

04.0

2. IN

FORM

AC

IÓ I

DIV

ULG

AC

IÓ D

EL C

ON

EIX

EMEN

T

LLIBRERIA ELECTRÒNICA UNIVERSITÀRIA

L’estructura de la llibreria es va consolidar l’any 2013, després de ser modificada l’any 2012, una vegada es va deixar de publicar la revista BUC. Universitat. Cultura. Llibres. Actualment, els principals apartats són el catàleg editorial, que prioritza la visibilitat de les novetats i dóna accés a l’àrea de compra; un espai per als llibres més consultats; enllaços als continguts publicats a la revista en paper i finalment, una barra de cerca multicamp que permet cercar llibres per paraula clau, editorial, matèria i data.

El portal e-BUC. (www.e-buc.com) es va posar en marxa l’any 2008 amb l’objectiu de promoure la divulgació de la producció cultural i científica de les universitats a través de la comercialització dels llibres de les universitats dels territoris de parla catalana, en tots els àmbits del coneixement.

El portal de la llibreria electrònica www.e-buc.com incorpora un fons editorial que durant l’any 2013 va superar els 12.500 registres de llibres editats per les universitats. A més, els usuaris poden subscriure’s a les novetats per matèries.

04.03. LLENGUA

04.03. LLENGUA

Cortés va destacar que la Xarxa «ha estat l’única institució, fins al moment, a articular un Pla de Política Lingüística al conjunt de territoris de parla catalana» a partir de criteris compartits per les 21 universitats membres. A més, el president de la Comissió de Llengua de la institució va enumerar alguns resultats del pla,

des de la publicació de diferents catàlegs, informes i manuals en àmbits com la

terminología, la seguretat lingüística o l’ús de la llengua a la docència.

Durant la seua intervenció, Cortés també va destacar la gestió agrupada dels cursos intensius de català per a Erasmus, amb una inversió de 392.000 € des del curs 2010-2011. «Cada any, una desena part dels 10.000 Erasmus que rep la regió Vives

s’interessa per aquests cursos de català», va indicar Cortés, qui també va posar l’accent sobre el fet que la Xarxa esdevé el punt de trobada perfecte per sumar forces i recursos en la projecció exterior del català, mitjançant marcs estables de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (més concretament, amb la Secció Filològica), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Ramon Llull o l’Institut Ramon Muntaner i el Termcat, entre altres.

45

04.0

3. L

LEN

GU

A

PLA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA XARXA VIVES

EXPOLANGUES

Entre els dies 6 i 9 de febrer, la Xarxa Vives d’Universitats va estar present a la fira de les llengües i les cultures Expolangues 2013 per cinquè any consecutiu, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. L’objectiu fou presentar l’oferta educativa en llengües i en altres matèries de les 21 universitats de la regió Vives a l’estand compartit amb el IRL. La fira va acollir en la seua 31ena edició al voltant de 25.000 visitants i va comptar amb 180 estands, en què van estar representats més de 30 països i 80 llengües.

La Xarxa Vives, a través de l’estand conjunt de la llengua catalana, va difondre informació sobre els programes intensius de formació EILC perquè els estudiants estrangers Erasmus puguen estudiar català durant la seua estada a les universitats dels nostres territoris..

El Pla de Política Lingüística de la Xarxa va ser aprovat l’any 2012 pel Consell General de la Xarxa Vives. El 21 d’agost de 2013, el president de la Comissió de Llengua de la Xarxa i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Carles Cortés, va presentar els primers resultats del Pla a la Universitat Catalana d’Estiu.

L’informe de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans va destacar en novembre de 2013 l’«extraordinària efectivitat» del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives a l’hora de plantejar polítiques lingüístiques comunes per al món universitari.

46

CURSOS EILC

L’any 2013, les universitats de la Xarxa Vives van presentar per tercera vegada un únic projecte conjunt a la convocatòria dels cursos intensius de català per a Erasmus (EILC). Per a la convocatòria 2013-1014 es va sol·licitar cofinançament per a 25 cursos i la resolució va atorgar fons per a un total de 17.

389 ERASMUS ESTRANGERS APRENEN CATALÀ A LES UNIVERSITATS

Per acord amb la Comissió de Llengua, un any més, un grup

de treball específic va planificar el repartiment de cursos entre les universitats i la Secretaria Executiva de la Xarxa va centralitzar la gestió integral del procés de recepció de sol·licituds i de selecció d’estudiants. Des de l’oficina tècnica i informativa de tots els EILC de català es van realitzar les gestions amb les universitats d’origen i es van tramitar les sol·licituds des de l’adreça [email protected].

Per aquest fi, des de la Secretaria es va promoure una pàgina web específica concebuda com a pàgina d’aterratge dels estudiants internacionals a la regió universitària Vives, amb tota la informació sobre els EILC i es va desenvolupar una campanya de promoció per tal d’atreure els estudiants internacionals a les universitats dels territoris de parla catalana, on cada any arriben al voltant de 10.000 estudiants estrangers en el marc del programa Erasmus.Les universitats d’Alacant, Abat Oliba CEU, Autònoma de Barcelona, Barcelona, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic van acollir un curs cadascuna, mentre que la Universitat de València va desenvolupar 2 cursos.

Un total de 954 sol·licituds es van gestionar per a cobrir les 400 places ofertades i es van formalitzar un total de 389 matrícules.

47

GUIA DE CURSOS DE LLENGUA

La Xarxa Vives va publicar el 31 de maig la Guia de cursos de llengua, que recull l’oferta formativa en llengües de les 21 universitats membres, amb la vocació de reunir en línia el catàleg actualitzat de la formació lingüística que s’imparteix a les institucions d’educació superior.

Durant l’any 2013, la nova Guia de cursos de llengua va recollir 370 cursos en 21 llengües diferents, amb informació detallada sobre dates de realització, durada, certificacions, reconeixement acadèmic, preu i nivell del curs d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència (MERC).

L’objectiu de la Guia és facilitar l’accés a la formació lingüística, clau per augmentar les competències professionals i millorar la ocupabilitat. Aquesta eina s’emmarca en la nova secció de Formació del portal de la Xarxa, que reuneix també l’oferta de titulacions de Grau i Postgrau i la Guia de cursos d’estiu. D’aquesta manera, es posa a l’abast dels visitants un ventall d’informació agrupada amb més de 4.200 opcions de formació a les universitats.

El web permet fer cerques personalitzades per universitats, períodes, localitats i llengües, facilitant la localització dels cursos més atractius per a l’usuari en un entorn que incorpora així mateix l’accés a informació suplementària dels recursos lingüístics que les universitats de la Xarxa posen al servei dels potencials estudiants.

La Guia forma part del portal www.vives.org, web principal de la Xarxa Vives. Dins d’aquest domini, la Guia de cursos de Llengua va ocupar el 2n lloc quant a pàgines vistes en el conjunt de l’exercici de 2013.

04.0

3. L

LEN

GU

A

48

FÒRUM VIVES «QUALITAT LINGÜÍSTICA»

La Universitat de Barcelona va acollir l’11 d’abril una sessió del Fòrum Vives sobre qualitat lingüística, amb l’objectiu de presentar els projectes que durant els anys anteriors ha dut a terme el Grup de Treball de Qualitat Lingüística (GTQL) de la Xarxa, així com per a fer difusió dels materials que ha anat elaborant perquè siguen d’utilitat a totes les universitats dels territoris de parla catalana.

La vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB, Gemma Fonrodona; la comissionada per a Multilingüisme, M. Teresa Garcia, i la directora dels Serveis Lingüístics de la Universitat, Conxa Planas, han presidit l’acte d’obertura que ha tingut lloc aquest matí. Entre altres qüestions, a la jornada s’ha analitzat el procés de control de qualitat dels textos i es desenvolupa una taula rodona sobre la qualitat lingüística en temps de crisi.

Entre els treballs presentats destaca el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès. Aquest projecte està inclòs en el Pla de Política Lingüística 2012-2014 de la Xarxa Vives com un dels objectius específics de foment del multilingüisme a les universitats.

Entre els temes tractats a la jornada es van presentar ponències sobre la qualitat lingüística en temps de crisi (Marta de Blas, UPC) i sobre el procés de control de qualitat dels textos dels SLU (Alan Lounds).

El Grup de Treball de Qualitat Lingüística (GTQL) treballa en projectes per a la millora de la qualitat en l’àmbit de l’assessorament lingüístic i està format per la UB, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de València (UV) i la Universitat de Vic (UVic), i per a alguns projectes concrets s’hi afegeixen altres universitats de la Xarxa.

La UB va acollir la sessió del Fòrum Vives sobre qualitat lingüística, en el marc del qual es van presentar projectes del Grup de Treball de Qualitat Lingüística.

49

XARXAMOOC. CURS D’INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE D’ESPECIALITAT EN CATALÀ

El 2 de desembre va encetar-se la primera edició de XarxaMOOC, el curs d’introducció al llenguatge d’especialitat en català organitzat per la Xarxa Vives sota la coordinació de la Universitat d’Alacant. Un curs massiu, obert, en línia i gratuït per a l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana. Sota el subtítol «Introducció al llenguatge d’especialitat en les universitats de llengua catalana. Eines digitals per als futurs estudiants de la Xarxa Vives», el curs es dirigeix tant a l’alumnat com a professionals i a qualsevol persona interessada en la comunicació científica en català.

El projecte va ser presentat el 12 de juliol pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, amb motiu de l’acte de cloenda del curs a les universitats de la Xarxa, que va tenir lloc a la UA.

Posteriorment, el 27 de novembre, el rector de la UA, Manuel Palomar, va presentar el curs en qualitat de president de la Xarxa Vives, en una roda de premsa en la que van participar també el vicepresident primer de la Xarxa Vives, Joan Viñas; el president de la Comisió de Llengua de la Xarxa, director acadèmic del curs i vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la UA, Carles Cortés i el secretari general del curs, Robert Escolano.

Segons Manuel Palomar, «XarxaMOOC és un dels projectes insígnia que la Universitat d’Alacant coordina dins la presidència de la Xarxa Vives d’Universitats». El rector va explicat, que «aquest curs vincula les 21 universitats de la regió Vives amb 3 idees-força: el compromís amb el català i el plurilingüisme, la projecció internacional i l’aposta per les noves tecnologies».

Es tracta del primer curs MOOC en català de llenguatge especialitzat. Segons va indicar Robert Escolano, encara que és una eina adreçada en primer terme al públic preuniversitari i de primers cursos de grau de les universitats de la Xarxa, «també està pensada per al futur alumnat de la Xarxa i als estudiants Erasmus que vindran a estudiar als territoris de parla catalana, així com a l’alumnat dels lectorats estrangers i dels cursos de català de les universitats de fora del domini lingüístic amb docència de català» (audio). El curs, a més, és completament obert i això permet que qualsevol professional relacionat amb els àmbits del curs, com també qualsevol persona interessada, s’hi puga inscriure.

La iniciativa compta amb la col·laboració de les institucions i associacions següents: l’Institut d’Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Termcat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, la Universitat L’Orientale de Nàpols, la Federació Escola Valenciana, Softcatalà, Un Entre Tants i El Tempir, entre altres.

Al seu torn, el vicepresident primer de la Xarxa, Joan Viñas, va destacar la participació de 7 universitats de la Xarxa en els continguts i el fet que el curs s’incorporara al programa d’activitats del 20 aniversari de la Xarxa, que es commemorarà l’any 2014.

Un moment de l’acte de presentació de XarxaMOOC a la UA.

04.0

3. L

LEN

GU

A

50

FÒRUM VIVES

La Universitat d’Alacant va acollir els dies 13 i 14 de juny la XVIII Trobada dels serveis lingüístics universitaris de la Xarxa Vives, en el marc del Fòrum Vives. Representants dels serveis de llengües van reflexionar sobre la seua tasca quotidiana, van compartir experiències i analitzaren els reptes que afronten en l’actualitat. En l’acte inaugural, el vicepresident III de la Xarxa i rector de la UA, Manuel Palomar, va obrir la trobada juntament amb el director del Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística, Josep Ochoa, i el secretari executiu de la Xarxa, Ignasi Casadesús.

TROBADA DELS SERVEIS LINGÜÍSTICS

Durant la seua intervenció, Palomar va destacar que la trobada ofereix una «bona oportunitat per a l’intercanvi d’experiències» i va agrair la participació de representants dels serveis lingüístics de diferents universitats de Galícia, Euskadi i Navarra. El rector de la UA va afegir que aquest fòrum «permet estudiar com aprofitar les noves eines i els nous canals de comunicació per part dels serveis lingüístics». Al seu torn, Josep Ochoa va donar la benvinguda als assistentes i finalment, Ignasi Casadesús va destacar l’«ambició» del Pla de Política Lingüística compartit per les universitats de la Xarxa.

La trobada, que es va poder seguir a través de Twitter amb l’etiqueta #fòrumvives, va comptar amb dues conferències obertes que s’emeteren en temps real. La primera va tenir lloc dijous 13 a càrrec de Dolors Reig, psicòloga social i editora principal d’El Caparazón, qui va intervenir sota el títol Socionomia: benvinguts a la societat augmentada. La segona va ser divendres 13, a càrrec de Vicent Sanchis, director d’El Temps, qui desenvoluparà la conferència Tres llengües, tres funcions? A més, hi va haver una taula rodona amb la participació de Isabel Vaquero, tècnica del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de Santiago; Maria Cristina Rodríguez, tècnica de l’Àrea de Normalització Lingüística de la Universitat de Vigo; Goretti Sanmartín, directora del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de la Corunya; Jesús Mari Makazaga, director del Servei d’eusquera de la Universitat del País Basc i Koldo Asirón, director del Servei d’eusquera de la Universitat de Navarra. Finalment, dijous de vesprada es van desenvolupar 4 tallers en paral·lel sobre formació, assessorament, dinamització i política lingüística i tecnologies i plataformes institucionals.

Manuel Palomar va participar a l’acte inaugural de la trobada.

51

CURS D’INTRODUCCIÓ A LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA COM A IDIOMA ESTRANGER

L’Institut Ramon Llull, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives van organitzar, entre els dies 25 i 27 d’octubre, la quarta edició del Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger, que va tenir lloc a Vinaròs (Baix MaestratI) i Morella (els Ports).

CL’acte inaugural del curs va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Vinaròs i va comptar amb la participació del primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs, Lluís Gandia; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro i el president de l’AVL, Ramon Ferrer.

Lluís Gandia va donar la benvinguda als assistents i va mostrar la satisfacció de la ciutat per acollir, per quart any consecutiu, la primera jornada del curs. A continuació, Vicenç Villatoro va agrair «el compromís amb la llengua pròpia» que suposa la continuïtat del curs. El director de la Fundació Ramon Llull va afegir que la idea de la diversitat lingüística «és un bé, i l’existència de llengües diferents a un mateix estat també ho és». Villatoro va afirmar que una llengua «no pot ser mai una presó, sinó una oportunitat, i aprendre llengües no ens ha de servir per anar pel món, sinó per fer el món i conviure».

Al seu torn, Ramon Ferrer va destacar que el curs «ens ha permés reafirmar la nostra voluntat d’obrir nous camps

i horitzons per a fer visible la nostra llengua i cultura. Eixe compromís i convenciment ens fa compartir esta taula de diàleg, de convivència i de projecció exterior». El president de l’AVL va valorar el clima «de franca col·laboració, de respecte, de buscar allò que ens uneix i d’anar de la mà en la projecció exterior» i va agrair «l’amistat i la lleialtat institucional que sempre ens ha mostrat Vicenç Villatoro», qui va abandonar recentment la direcció de l’IRL.

La sessió de cloenda va tenir lloc dissabte a l’Ajuntament de Morella. Hi intervingueren l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés; el director de l’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Andreu Bosch i la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verónica Cantó.

Com cada any, 40 persones van seguir el curs a Vinaròs i Morella.

FÒRUM VIVES DEL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC: «TEMPS DE CRISI, TEMPS DE CANVIS»

La XIII Trobada de voluntariat lingüístic universitari va tenir lloc a la Tinença de Benifassà en el marc del Fòrum Vives del 31 d’octubre al 3 de novembre, amb el títol «Temps de crisi, temps de canvis». Organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats i el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la trobada va comptar amb la participació de 87 persones entre ponents, professorat, tècnics i acompanyants provinents de les universitats de València, Alacant, Lleida, Politècnica de València, Jaume I, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra. Des de la posada en marxa del programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València (UV), el curs 1996-1997, s’han organitzat onze trobades de voluntaris. Les set primeres van ser exclusives de la UV, les dues següents es van obrir als voluntariats de la Xarxa Vives. En 2010 es va fer a Mallorca, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, en 2011 a la franja d’Aragó i en 2012, al parc natural de Penyagolosa. 04

.03.

LLE

NG

UA

04.04. CULTURA

04.04. CULTURAIX LLIGA DE DEBAT UNIVERSITARI

L’any 2005, la Xarxa Vives va organitzar per primera vegada la Lliga de Debat Universitari, amb l’objectiu de fomentar l’ús de la paraula entre l’estudiantat sota el format d’un enfrontament dialèctic entre diversos equips d’alumnes. Plenament consolidada al programa d’actuació anual, la novena edició de la Lliga va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, del 8 al 12 d’abril.

La novena edició de la Lliga, amb 12 universitats participants, va analitzar un tema polèmic i d’actualitat: El dret a l’assistència sanitària ha de ser universal? La competició, oberta a l’alumnat de les 21 universitats de la Xarxa, consisteix a defensar una posició a favor o en contra sobre el tema triat, per tal de valorar les capacitats de cada equip en el treball en grup, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal.

L’equip guanyador va ser el de la Universitat Autònoma de Barcelona, format per David Gutiérrez, David Daura, Jordi Alegre, Raquel Chasserot i Jordi Farnés. El seu premi va ser de 2.500 euros. L’equip subcampió, de la Universitat de Barcelona, va estar integrat per Edmon Girbal, Gonzalo Fernández, Arià Paco, Georgina Rodríguez i Jordina Pérez.

53

04.0

4. C

ULT

URA

EQUIPS PARTICIPANTSUniversitat Abat Oliba CEU Universitat d’AlacantUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat de Barcelona Universitat Internacional de CatalunyaUniversitat Jaume IUniversitat de LleidaUniversitat Politècnica de CatalunyaUniversitat Pompeu FabraUniversitat Ramon LlullUniversitat Rovira i VirgiliUniversitat de Vic

L’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona, guanyador de la competició disputada a la Universitat de Barcelona.

IX LLIGA DE DEBAT UNIVERSITARI

La competició es va caracteritzar per una ronda d’eliminatòries on cada equip van competir amb la resta d’equips del seu grup i la realització d’una fase semifinal, on els dos equips millor classificats de cada grup van disputar les semifinals, de manera que el millor classificat d’un grup va competir amb el segon classificat de l’altre grup i viceversa. A més, les puntuacions es van poder consultar en línia, en temps real. Així mateix, la competició es va poder seguir en directe des del portal de la Xarxa Vives (www.vives.org).

Els participants mateixos trien, des de la quarta edició, el millor equip de la competició, un premi honorífic que va rebre la Universitat Jaume I, representada per Isaies Albert, Carles Crespo, Iván Argente, Taray Navarro i Santiago Pablo Rosado. A més, el jurat va nomenar Blanca Vives, de la Universitat Ramon Llull, com a millor oradora de la competició.

Per a seguir els debats i elaborar les puntuacions corresponents a cada equip, d’acord amb el reglament, es va crear un equip de jutges format per professionals de diversos àmbits i encapçalat per Anna Albó i Pere Miquel Campos, caps de jutges.

Un moment de la final de la IX Lliga de Debat Universitari. El jurat d’honor de la novena edició de la competició de dialèctica de la Xarxa Vives.

Isabel Albó, infermera i cap de la Unitat d’Atenció al Client del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya.Núria Borrell, professora de Didàctica i Organització i docent a la Universitat de l’Experiència de la Universitat de Barcelona.Carles Durà, director del Centre d’Adults Joan Lluís Vives d’Ibi.Julio Galán, responsable d’una empresa d’assessorament i selecció de personal.Carles Hervàs, doctor en Medicina (UB) i en Història (UPF) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.Encarna Melero, professora i llicenciada en Geografia i Història. Pere Rostoll, periodista.Ismael Vicedo, tècnic d’Escola Valenciana.

54

Dídac Ramírez, president de la Xarxa Vives d’Universitatsi rector de la Universitat de Barcelona.Joan Viñas, vicepresident I de la Xarxa Vives.Francesc Casas, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Oncologia Radioteràpica a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Patrícia Gabancho, periodista i escriptora.Anna Albó, cap de jutges.Pere Miquel Campos, cap de jutges.

JURAT D’HONOR

JURAT DE LES ELIMINATÒRIES

El jurat d’honor de la novena edició de la competició de dialèctica de la Xarxa Vives.

55

EXPOSICIÓ «NOSALTRES ELS FUSTERIANS»

04.0

4. C

ULT

URA

Les universitats Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Perpinyà Via Domitia, Lleida i Autònoma de Barcelona van acollir durant l’any 2013 l’exposició itinerant «Nosaltres els fusterians», organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Milers de persones van visitar la mostra de poesia experimental al llarg de l’any als diferents campus de la Xarxa que van acollir-la. El món de Joan Fuster va ser l’eix temàtic de l’exposició, en el marc del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres els valencians».

L’exposició va estar organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, però va esdevenir una activitat itinerant entre diverses universitats de la Xarxa Vives que finalitza el seu viatge a la UAB. Les universitats que van acollir aquesta mostra en diferents moments de l’any 2013 van ser Miguel Hernández d’Elx, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Perpinyà Via Domitia, Lleida i Autònoma de Barcelona.

«Nosaltres els fusterians» és un homenatge, o una celebració, del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text

BIBLIOTECA VIRTUAL JOAN LLUÍS VIVES

La Biblioteca té l’objectiu d’aprofitar al màxim els fons a través de projectes de recerca conjunts, potenciar l’edició de nous fons i l’accés més eficient als recursos bibliogràfics entre la comunitat universitària, i difondre el llegat de les obres importants del nostre patrimoni cultural entre la població en general. La missió de la Biblitoteca esdevenir una eina d’accés documental capdavantera en la difusió del coneixement del patrimoni bibliogràfic en català.

La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (www.lluisvives.com) es va engegar amb un conveni l’any 1999 entre la Universitat d’Alacant i la Xarxa Vives. Durant l’any 2013 es van superar els 2.800 registres a la Biblioteca, amb els títols cabdals del nostre patrimoni cultural comú.

fonamental de l’assagista Joan Fuster. 46 artistes van aportar obres a la mostra. El món de Joan Fuster, eix de l’exposició commemorativa del 50è aniversari de la publicació de «Nosaltres els valencians», és pensament, però també actitud sense reserva. D’acord amb el catàleg de l’obra, «el pensament il·lumina els miralls de la conducta, per a residenciar el fet d’humanitat. Ens cal la poesia, però necessitem el poeta. I tot, i tots, vinculats per l’audàcia de sentir-se pròxims a l’exercici social del compromís necessari. També llibertat. I les imatges que acaricien l’existència».

L’exposició de poesia visual en torn al món de Joan Fuster va recórrer la regió Vives des de la UMH.

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

04.05. DESENVOLUPAMENT ACADÈMIC: DOCÈNCIA I RECERCA

57

04.0

5. D

ESEN

VO

LUPA

MEN

T A

CA

DÈM

IC: D

OC

ÈNC

IA I

REC

ERC

A

PROGRAMA DRAC D’AJUTS A LA MOBILITAT

Engegat l’any 1999, el programa d’ajuts DRAC a la mobilitat de la Xarxa Vives està orientat a impulsar, mitjançant l’atorgament d’ajuts, l’intercanvi d’estudiantat, personal docent i investigador i personal d’administració de serveis, entre les universitats de la Xarxa Vives. Aquest intercanvi es promou a través de les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI, PAS i Màster.

Les universitats participants a les accions Estiu, Hivern, Formació Avançada, PDI i PAS són:

Universitat d’AlacantUniversitat d’AndorraUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat de BarcelonaUniversitat de GironaUniversitat de les Illes BalearsUniversitat Jaume IUniversitat de LleidaUniversitat Miguel Hernández d’ElxUniversitat Politècnica de ValènciaUniversitat Pompeu FabraUniversitat Rovira i VirgiliUniversitat de ValènciaUniversitat de Vic

Les universitats de la Xarxa Vives que participen al DRAC Màster són: Universitat d’AlacantUniversitat de les Illes BalearsUniversitat Jaume IUniversitat Rovira i VirgiliUniversitat de València

D’acord amb les dades del Grup de Treball de Mobilitat de la Xarxa, durant el curs 2012-2013 les universitats van atorgar 420 ajuts DRAC, responent positivament al 77,36% de les sol·licituds presentades, unes dècimes per damunt del curs anterior.

Les accions que compten amb més sol·licitants són DRAC Estiu (adreçada a estudiants) i DRAC Formació Avançada (per a estudiants de doctorat i màsters oficials). Es van atorgar 137 ajuts de l’acció DRAC Hivern, 123 de DRAC Formació Avançada i 84 de DRAC Estiu.

BECA SEGIMON SERRALLONGA

58

Al mes de juny de 2013, el jurat va triar el projecte d’estudis de Noemí Barrera Gómez, doctoranda de Filosofia a la Universitat de Barcelona, per a un projecte d’estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina. 19 propostes van presentar-se a la con-vocatòria, i la guardonada va obtenir la dotació de 15.000 euros.

La proposta de Barrera va ser valorada pel jurat pel seu excel·lent currículum personal, per la solvència metodològica i l’interès dle seu singular objecte d’estudi (l’enciclopedisme medieval) i per la con-tribució que aquest estudi pot fer al projecte més ampli de recerca en què s’insereix: l’anomenada filosofia de la ment.

La Xarxa Vives col·labora amb l’Ajuntament de Torelló des de l’any 2008 en la convocatòria de la beca Segimon Serrallonga. Arran d’aquest acord, la Xarxa dóna suport a aquesta beca d’ampliació d’estudis a l’estranger mitjançant la seua difusió entre els titulats o els estudiants de darrer any d’una titulació de les àrees d’humanitats, arts i ciències de l’educació, que hagen cursat o cursen els seus estudis en alguna universitat o centre d’educació superior de la Xarxa. L’acord també compta amb la participació de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic.

PREMI CUM LAUDE

En desembre de 2013, l’Institut Món Juïc va con-vocar la cinquena edició del Premi Cum Laude amb l’objectiu de premiar les obres de recerca d’alt nivell d’humanitats escrites en català. El premi compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats. Amb una dotació en metàl·lic de 6.000 a més de la publicació i difusió de l’obra guanyadora, la convocatòria s’adreça a tots els es-tudiosos que hagen defensat la seua tesi doctoral en el decurs de 2013 en qualsevol de les universi-tats de la regió universitària Vives, que hagen ob-tingut la qualificació de Cum Laude i que l’hagen redactada en català.

59

04.0

5. D

ESEN

VO

LUPA

MEN

T A

CA

DÈM

IC: D

OC

ÈNC

IA I

REC

ERC

A

PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

El premi de comunicació científica va nàixer amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat de les universitats de la Xarxa. La convocatòria compta amb el suport de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

El jurat de la catorzena edició del premi, integrat per Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), Gustau Muñoz (Universitat de Va-lència) i Salvador Macip (Universitat de Leicester), sota la direcció de Martí Domínguez (UV), va rebre un total de 40 treballs, 18 corresponents a la modalitat A i 22 a la modalitat B. El jurat va atorgar els premis als següents estudiants:

Modalitat A (Ciències socials i de l’educació, i humanitats): Marc Andreu Acebal, de la Universitat de Barcelona, per l’article El model Barcelona dels moviments socials.

Modalitat B (Ciències bàsiques, ciències de la salut, enginyeries i arquitectures): Joan Tutusaus Batlle, de la Universitat de Lleida, per l’article L’origen dels animals: una història de bricolatge evolutiu.

Els premis es van lliurar el 12 de juliol de 2013 a la Universitat d’Alacant, en el marc de l’acte de cloenda del curs 2012-2013 de les universitats de la Xarxa Vives.

La temàtica dels articles que es presenten a la convocatòria han de versar sobre la mateixa tesi i el jurat valora la incidència, i sobre tot, l’interés científic i social de la recerca. Cadascuna de les modalitats compta amb un premi de 1.500 euros i la publicació dels articles a les revistes Mètode i L’Espill, a més d’una ressenya periodística dels treballs a la revista El Temps.

Els guanyadors del Premi de Comunicació Científica, en finalitzar l’acte de lliurament.

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

04.06. RELACIONS INTERNACIONALS

61

04.0

6. R

ELA

CIO

NS

INTE

RNA

CIO

NA

LS

PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ COMPLEMENTÀRIA A ALEMANYA

L’any 2006 l’Institut Ramon Llull (IRL) va iniciar a la Universitat de Bochum (Alemanya) un projecte anomenat Qualificació Complementària en llengua i cultura catalanes. Es tracta d’un programa d’estudis que s’organitza en un Mòdul bàsic de llengua i cultura catalanes (150 hores) i un Mòdul especialitzat (40 hores), que permet els estudiants universitaris completar els coneixements de la seua especialitat amb coneixements d’altres disciplines. Aquest programa també preveu la realització d’estades de pràctiques dels estudiants en empreses i institucions del nostre territori, alhora que fomenta l’intercanvi de professorat per mitjà dels programes de mobilitat europea.

El curs passat i per cinquena vegada, les universitats de la Xarxa Vives van col·laborar en l’organització de la convocatòria 2012 amb la participació d’alguns dels professors de les nostres universitats, en virtut de la presència de la Xarxa Vives als òrgans de govern del IRL. L’any 2013 van participar 9 professors dels àmbits del patrimoni, les ciències empresarials, la literatura, la gestió cultural i el periodisme, que van realitzar 6 cursos a les universitats de Tubinga, Hamburg, Humboldt Berlin, Saarland, Bochum i Heidelberg.

Els professors participants van ser, en aquesta ocasió, Elena Sánchez López (Universitat d’Alacant); Francesca Tugores (Universitat de les Illes Balears-UIB); Ismael Hernández Adell (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB); Xavier Fontich Vicens (UAB), Montserrat Mola Martí (Universitat de Girona); Oriol Izquierdo Llopis (Universitat Ramon Llull); Antoni Picazo (UIB); Maria Cabrera Callís (Universitat de Barcelona) i Carla González Collantes (Universitat Internacional de Catalunya).

Universitat de Heidelberg.

62

Les XXVII Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Al voltant d’un centenar de professors de català d’arreu del món van participar en aquesta trobada, que té l’objectiu de potenciar l’intercanvi entre els docents de llengua, literatura i cultura catalanes en l’àmbit internacional. L’edició d’enguany es va centrar en experiències i activitats d’innovació docent, i va tenir lloc en el marc de l’Any Espriu, amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor.

Les jornades van comptar amb una sessió inaugural a càrrec de Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic, Vicenç Villatoro, director de l’IRL i Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’IRL. A continuació va tenir lloc la conferència inaugural «Salvador Espriu: escriptor local, escriptor universal», a càrrec del periodista i escriptor Agustí Pons.

L’objectiu de les jornades és crear un lloc de trobada i d’intercanvi d’experiències del professorat de català de les universitats de l’exterior i alhora un fòrum de formació permanent per a la docència de la llengua com a idioma estranger, la cultura i la literatura.

XXVII JORNADES INTERNACIONALS DE PROFESSORS DE CATALÀ

Organitzades conjuntament per la Xarxa Vives i l’Institut Ramon Llull per quart any consecutiu, les XXVII Jornades Internacionals de Professorat de Català van tenir lloc a la Universitat de Vic entre el 15 i el 18 de juliol.

Al voltant de 100 professors assistiren a les jornades a la Universitat de Vic.

63

COOPERACIÓ AMB UNIVERSITATS DE MOÇAMBIC

04.0

6. R

ELA

CIO

NS

INTE

RNA

CIO

NA

LS

Equips docents i investigadors de 10 universitats distintes (Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Jaume I, Politècnica de Catalunya, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València i Vic) van prendre part en el disseny de l’acció preparatòria. Cadascuna de les universitats participants va aportar al programa les persones disponibles en la seua institució amb capacitats, voluntat, experiència i disponibilitat per respondre a les demandes i a les necessitats expressades per les universitats públiques moçambiqueses.

Dins d’aquesta acció preparatòria, es van realitzar els primers desplaçaments per conèixer les necessitats i possibilitats de futurs projectes conjunts. Per part de la Universitat de Zambeze, Lourenço Magaia, director de Planificació, Cooperació i Desenvolupament Institucional, i Vicente Aniceto Manjate, director del Gabinet del rector de la Universitate Zambeze, van visitar les universitats de la Xarxa Vives del 18 al 31 de març de 2012. Les universitats visitades van ser les següents: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Jaume I, Universitat de València, Universitat Politècnica de València i Universitat Rovira i Virgili. Per part de les universitats de la Xarxa Vives, del 16 de maig al 6 de juny va tenir el darrer desplaçament de l’acció preparatòria. Les professores Carmen Campoy (Universitat de Lleida) i Elisa Viñas (Universitat Rovira i Virgili) van viatjar a Mocambic en el marc d’una acció de l’àmbit docent de la salut.

Entre els resultats del viatges realitzats cal destacar especialment la signatura de convenis de col·laboració entre les institucions moçambiqueses i Xarxa Vives, així com la creació d’un grup de treball que continua avançant en diferents aspectes, tant acadèmics com operatius, d’un projecte de cooperació de la Xarxa Vives, que se centrarà en les àrees de rehabilitació funcional i formació en fisioteràpia a l’Àfrica subsahariana i que promet ser de gran interès per les institucions involucrades i sobretot per a la població de Moçambic.

Durant els anys 2012 i 2013, les universitats de la Xarxa Vives han desenvolupat una acció preparatòria per a l’enfortiment institucional de les universitats de Moçambic , en el marc del Programa de Cooperació Internacional (PCI) de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID). L’acció es va desenvolupar amb la participació de 10 universitats de la regió Vives.

Visita de representants d’universitats a Moçambic a la Universitat Jaume I, en el marc de l’acció preparatòria.

05. INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

05. I

NST

ITU

CIO

NS

I EN

TITA

TS C

OL·

LABO

RAD

ORE

S

SUPORT AL PLA D’ACTUACIÓ ANUAL

COL·LABORACIONS PER PROJECTES

65

Generalitatde Catalunya

06 . PRESSUPOST 2013

06. P

RESS

UPO

ST 2

012Quotes dels afiliats

Sector públic

Prestació de serveis

Altres

0 €

50.0

00 €

100.

000

€

150.

000

€

200.

000

€

250.

000

€

300.

000

€

Llengua

Consell General

Relacions internacionals i cooperació

Comunicació i publicacions

Comissió Permanent

Operacions financeres

0 €

50.0

00 €

100.

000

€

150.

000

€

200.

000

€

250.

000

€

DESPESES

INGRESSOS

67

68

Punt de suport CatalunyaUniversitat de Vic · Universitat Central de CatalunyaRectoratSagrada Família, 708500 VicTel. +34 938 861 855Fax +34 938 891 063

Secretaria executiva Universitat Jaume IEdifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana Tel. +34 964 72 89 93 Fax +34 964 72 89 92

Punt de suport Illes BalearsUniversitat de les Illes BalearsEdifici Son LledóCtra. de Valldemossa, km. 7,507122 PalmaTel. +34 964 72 89 93Fax +34 964 72 89 92

[email protected] www.vives.org

memoria 2013

Documents