1. ELS MATERIALS PLSTICS JOAN & ROCIO 3rESO A IES MARC FERRER

2. 1.1 Introducci: qu s un plstic?

Els plstics sn substncies formades per macromolcules orgniques anomenades polmers. Aquests polmers sn grans agrupacions de monmers units mitjanant un procs qumic anomenat polimeritzaci.

3. Sn propietats caracterstiques de la majoria dels plstics, encara que no sempre es compleixen en determinats plstics especials 4. Sn barats. 5. Tenen baixa densitat. 6. Sn impermeables. 7. Allen l'electricitat. 8. Allen el calor, tot i que no sn resistents a ell. 9. Sn resistents a la corrosi i a la intemprie.. 10. Resisteixen davant l'acci de molts factors qumics. 11. Alguns es reciclen millor que altres que no son biodegradables ni fcils de reciclar. 12. Sn fcils de treballar. 13. En alguns plstics la seva combusti pot ser molt contaminant. 14. 1.2.Tipus de plstic: classificaci. Termoplstics Un termoplstic s un plstic el qual, a temperatura ambient s plstic o deformable, es fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan s prou refredat. Termostables Els plstics termostables sn materials que una vegada que han patit el procs d'escalfament-fusi i formaci-solidificaci, es converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. Elastmers o cautxs Els elastmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva una vegada que es retira la fora que els deformada. 15. Termoplstics

La majoria dels termoplstics sn polmers d'alt pes molecular, els que posseeixen cadenes associades per mitj de febles forces de Van der Waals (polietil); fortes d'interacci dipol-dipol i enlla d'hidrogen; o fins i tot anells aromtics apilats (poliestir). Els polmers termoplstics difereixen dels polmers termostables en qu desprs d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs, la seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar.

16. Les seves propietats fsiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. 17. Termostables.

Generalment, per a la seva obtenci es parteix d'un aldehid. Els plstics termostables no poden ser reciclats, excepte com a material de rebliment.[6]

18. * Polmers del fenol. Sn plstics durs, insolubles i infusa per, si durant la seva fabricaci s'utilitza un excs de fenol, s'obtenen termoplstics. 19. * Resines epoxi. 20. * Resines melamniques. 21. * Baquelita. 22. Elastmers

Comprenen els cautxs naturals i sinttics; entre aquests darrers es troben el neopr i el polibutadi. Els elastmers sn materials de molcules grans les quals desprs de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la fora que els deforma.

23. 1.3.processos de fabricaci.

La primera part de la producci de plstics s l'elaboraci de polmers en la indstria qumica. Avui en dia la recuperaci post-consumidor s essencial tamb. La part de producci de productes terminats per la indstria manufactura actua sobre els plstics en forma de gra o resina. Ms freqentment s'utilitzen diverses formes de modelat (per injecci, compressi, rotaci, inflaci, etc.) o la extrusi de perfils o fils, per generar millors resultats.

24. Extrusi o moldeig per aire a pressi

El polmer fos, es forat a passar a travs d'un Dau o filera, per medi de l'empenta generada per l'acci giratria d'un Vis sens fi que gira concntricament en una cmera o camisa a temperatures controlades, amb una separaci milimtrica entre els dos elements. El Vis sens fi es alimentat per medi d'una tremuja en un extrem de la mquina. El polmer avana, fon, mescla en la cmera i finalment surt per la filera que li dna la forma final.

25. Moldeig per injecci

En enginyeria, la injecci de polmers o emmotllament per injecci es un procs semi-continu que rau en injectar un polmer en estat fos en un motlle tancat a pressi, i travs d'un petit forat. Dins el motlle el material es solidifica. La pea o part final s'obt al obrir el motlle i treure de la cavitat la pea. La injecci es una tcnica molt popular per la fabricaci d'articles. La industria del plstic ha crescut a una taxa de 12% anual durant els ltims 25 anys, i el principal procs de transformaci de plstic es per injecci, seguit del de extrusi. Un exemple de productes fabricats per aquesta tcnica sn els famosos blocs connectables de la marca LEGO i les joguines de la casa Playmobil, aix com una gran quantitat de components per l'autombil, per electrodomstics i per avions.

26. Moldeig per termocomformat El termoconformat s un procs de fabricaci de lmines o pel lcules termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en els forns elctrics de cuina convencionals. Aquests encara es fan servir, per la majoria dels equips moderns usen freqentment escalfadors de quars o escalfadors de panell radiant, per a major eficincia en l'escalfament de la lmina i facilitat de control per zones. El material ms com per al motlle s alumini fos o mecanitzat, encara que epoxi, fusta i escuma estructural es fan servir de vegades per prototips, mostres, i tirades curtes. 27. Calandratge

El calandratge s un procs de conformat que consisteix en fer passar un material slid a pressi entre rodets de metall generalment calents que giren en sentits oposats i es tallen amb una fulla per a obtenir la mida desitjada. La finalitat pot ser obtenir lmines de gruix controlat o b modificar l'aspecte superficial de la lmina.

28.