marcel·lÍ antÚnez roca...

1

Dossier de Premsa

MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA

SISTEMATÚRGIA ACCIONS, DISPOSITIUS I DIBUIXOS

Del 4 de febrer al 6 d’abril del 2014 Segona Planta i Escala

Accions i performance al Claustre

2

MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA SISTEMATÚRGIA ACCIONS, DISPOSITIUS I DIBUIXOS Del 4 de febrer al 6 d’abril del 2014. Segona Planta i Escala Accions i performance al Claustre Roda de premsa Dilluns 3 de febrer a les 12:00h Inauguració Dimarts 4 de febrer a les 19:00h

Mural SADDi, Marcel·lí Antúnez Roca, 2014 Marcel·lí Antúnez Roca davant la intervenció realitzada per a l’escala de l’Arts Santa Mònica

Comissariat, creació i disseny de l’exposició: Marcel·lí Antúnez Roca Cap tècnic: Oriol Ibàñez Fauquer Coordinació i assistència artística: Maria Ros Vídeos exposició: Arturo Bastón Programació: Sergi Lario i Matteo Sisti Sete Suport tècnic i il·luminació: Ramon Rey Electrònica: Héctor López Disseny opuscle: David Lorente (www.spread.eu.com) Cal·ligrafia i dibuixos: Marcel·lí Antúnez Roca Imatges opuscle: Carles Rodriguez, Darius Koelli i Oriol Ibàñez Gràfics: Wahab Zeghlache Documentació fotogràfica: Carles Rodríguez Documentació vídeo: Abel García Roure Col·laboració comissariat: Begoña Egurbide Edició textos: Andrés Hispano Assistents: David Andrés Tangarife, Marc Arumí, Yansi Soler, Lucía Egaña, Max Dalmau, Klaus Speis, Paloma Bomé, Laura Sancho i Moisès Fernández.

Col·labora: Mercat de les Flors Patrocina: Estrella DAMM Una producció d’Arts Santa Mònica i Panspèrmia SL. Organitza: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura

3

EXPOSICIÓ

Aquesta exposició se centra en les accions de Marcel·lí Antúnez Roca i el mètode que utilitza per produir-l es: la Sistematúrgia. Aquest neologisme de l’artista s’entén com una dramatúrgia produïda amb sistemes computacionals. És un procediment que afecta tant el procés creatiu com la representació de les obres. La Sistematúrgia combina, entre d’altres, elements audiovisuals, interfícies corporals i elements robò tics, que funcionen de manera interactiva, tant en les performances, com en les instal·lacions.

L’exposició s’organitza en quatre àmbits: El primer, Escenari , és el de les presentacions en viu que un cop per setmana tindran lloc a l’espai del Claustre. A Processos es mostren dibuixos utilitzats en diverses fases del procés creatiu. El tercer àmbit, el de les Instal·lacions , és un espai de jocs on podem interactuar amb set obres diferents. A Dispositius , podem activar robots i interfícies corporals , tots ells prototips representatius de la Sistematúrgia . Sistematúrgia, l’exposició, és l’intent utòpic d’organitzar els materials amb els quals treballa l’artista i l’univers que se’n deriv a. Aquesta és també la idea rere el Mural SADDi , un projecte site specific que ocuparà sis trams de l’escala central i que l’artista conclourà durant les dues primeres setmanes de l’exposició.

4

ESCENARI

• Sala documentació

Espai on es podrà consultar documentació sobre Marcel·lí Antúnez Roca: vídeos, llibres, pòsters i el film documental El Dibuixant (57')

• Espectacles en viu

PSEUDO PSEUDO és una performance interactiva que compta amb l’acció dels espectadors, diverses pantalles, un Onomatopeion, un cap robotitzat i un actuant vestit amb un Dreskeleton.

El Dreskeleton és una interfície corporal de naturalesa exoesquelètica que vesteix Marcel·lí.

Les arrels de la proposta escènica “Pseudo” s’enfonsen en “Cotrone”, un muntatge que Antúnez va crear el 2010 i que inventava un quart acte inexistent de “Els gegants de la muntanya”, l’últim i inacabat drama de Luigi Pirandello. Ara, als relats que formaven part d’aquell acte final imaginari s’hi afegeixen les històries d’un Acte zero. I totes aquestes escenes es descomponen i s’entrellacen de formes diverses per originar noves narracions en un calidoscopi teatral forjat amb l’ajuda de les darreres tecnologies.

Pseudo I Marcel·lí Antúnez Roca, 2012

Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

L’Arsenal de les Aparicions es una versió sofisticada del dispositiu que projecta ombres a l’interior de la cova platònica, i d’altres formes de projecció com la llanterna màgica, el cinema, els smartphones o els espais mecatrònics que utilitza Marcel·lí en les seves performances. Aquí no trobareu cap pati de butaques on us pugueu instal·lar còmodament mentre veieu el que passa a l’altre costat de la “quarta paret”. Sereu part d’un espectacle que us mantindrà en moviment constant i on estareu envoltats de sons, projeccions, sensors i mecanismes autònoms.

5

EPIZOO Performance mecatrònica interactiva presentada per primera vegada el 1994.

Un robot corporal en forma d'exoesquelet pneumàtic permet a l'espectador controlar el cos del performer.

L’exosquelet robòtic d' Epizoo es sosté al cos mitjançant dos motllos metàl·lics, cinturó i casc, on estan acoblats els mecanismes pneumàtics. Aquests poden moure el nas, les natges, els pectorals, la boca i les orelles de Marcel·lí Antúnez Roca, que figura dret sobre una plataforma circular giratòria.

Epizoo Marcel·lí Antúnez Roca, 2005 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Els mecanismes pneumàtics estan connectats a un sistema d’electrovàlvules i relès que, s’activen des de l’ordinador. El programa recorda a un vídeojoc, amb onze entorns gráfics i la figura recreada de l’artista. L’usuari pot controlar, gràcies al ratolí, el cos de l’artista, la llum, les imatges i el so. Aquesta performance és probablement, el primer dispositiu que va permetre el control telemàtic de l’espectador sobre el dispositiu escènic, incloent el cos del performer. Epizoo ha tingut des de la seva estrena un ampli ressò internacional i s’ha presentat fins ara a més de cinquanta ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.

6

PROTOMEMBRANA Protomembrana és una lliçó mecatrònica, en format performance, per un Dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diverses interfícies dinàmiques.

Protomembrana és també una lliçó teòrica sobre la Sistematurgia, la dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il•luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual es situa Marcel•lí vestit amb un Dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: Introducció o l’Historia de Martí, les Interfícies o Història del gest, la Computació o Llúcia i el gat, i El Medium o les Cinc membranes.

Protomembrana IV Marcel·lí Antúnez Roca, 2007 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Aquesta història utilitza altres dispositius, com ara, una càmera/pistola que permet capturar el rostre de diversos voluntaris del públic i introduir-los en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé, unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir a un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius apropen Protomembrana als subgèneres de la hipnosi o la màgia. Aquesta lliçó continua una línia de narració interactiva iniciada per Marcel•lí en el seu anterior treball performàtic Transpermia. La paraula, pràcticament inexistent en treballs anteriors, tenía un paper important a la part final d’aquella performance. A Protomembrana, la paraula és la protagonista, ja que la polisèmia escènica està al servei de la narració verbal.

HIPERMERMBRANA Hipermembrana és una performance mecatrònica on intervenen tres actuants, una màquina de crits, un Dreskeleton i diversos sensors. La presentació té lloc en un espai escènic amb una gran pantalla al fons i delimitat als extrems frontals per dues pantalles petites. El desenvolupament creatiu va tenir lloc a les poblacions de Ladines, Celrà, Torí i Barcelona.

7

La màquina de crits és un instrument musical consistent en un dispositiu de projecció que mostra els rostres de tres personatges, a escala 1:1, emetent onomatopeies. Hipermembrana intenta aprofundir en la naturalesa del mite, per la qual cosa combina diferents elements, com la topografia de l’Infern de Dante, el mite del Minotaure i la forma de la cèl·lula eucariota. Aquests elements s'articulen superposant arguments gràfics i literaris en una narrativa rica i sorprenent. L'elecció del mite del Minotaure com a figura central d'aquesta performance ofereix metàfores interessants, per exemple la del conflicte entre la racionalitat i l’animalitat de l’ésser humà.

AFÀSIA Performance mecatrònica interactiva. Mite narrat per un actuant amb Dreskeleton, quatre robots sonors, imatge i so interactius.

Afàsia, terme que refereix una alteració del llenguatge parlat o escrit produïda per una lesió cerebral, és el títol d’aquesta singular adaptació de l’ Odissea d’Homer. L’argument d’aquest mite està interpretat amb imatges i sons que Marcel·lí controla mitjançant el seu Dreskeleton. Es tracta d’una narració discontinua i xocant. El vers original està substituït per un ampli dispositiu interactiu que situa a l’espectador, davant d’una psicodèlica illa dels lotòfags, la Circe en clau de dibuixos animats o les sirenes consumant un ritu orgiàstic.

L’acció escènica transcorre en un espai de base rectangular truncat per una gran pantalla de retroprojecció. La primera línia de l’escena està ocupada per quatre robots inspirats en una guitarra, un timbal, un grup de gralles i un violí. Marcel·lí Antúnez Roca, únic actuant, va vestit amb una interfície corporal exoesquelètica de metall (Dreskeleton) que s’ajusta al seu cos. Aquesta ortopèdia permet que els moviments del seu cos es tradueixin, en temps real, en ordres pels robots, música i imatges a les pantalles.

Afásia III Marcel·lí Antúnez Roca, 2008


Aquesta performance ha rebut el premi Best New Media de Montreal el 1999, el premi Aplaudiment Arts Parateatrals FAD de Barcelona a 2000, Premi Max a les arts escèniques teatre alternatiu d’Espanya 2001. Afasia ha estat representada a diferents ciutats d’Espanya, Noruega, Itàlia, Suècia, França, Canadà, Portugal, Holanda, Alemanya, Grècia, Dinamarca, Rússia, Suïssa i Corea.

8

PROGRAMA Activitats Relacionades Totes les activitats són d’entrada gratuïta Divendres, 14 febrer Inauguració: Mural SADDi amb Marcel·lí Antúnez Roca ESCALA, 19:00h Divendres, 21 febrer Performance: PSEUDO, 2012 CLAUSTRE, 20:00h

Pseudo I Marcel·lí Antúnez Roca, 2012 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i DibuixosArts Santa Mònica, 2014

Dimarts, 25 febrer La Fura Preolímpica. Projecció i debat Projecció: Ulele , 1987 Debat: Marcel·lí Antúnez Roca, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Roland Olbeter i Quico Palomar CLAUSTRE, 19:00h Dimarts, 4 març L’esperit dels 90. Projecció i debat Projecció: Rinolàcxia , 1991; Retrats , 1993; Frontón el hombre Navarro va a la Luna , 1993; i el documental Satèl·lits Obscens , 1996/97 Debat amb Marcel·lí Antúnez Roca, Josep Miquel Aixalà, Pau Nubiola, Sol Picó, Joan Simó i Sergi Caballero CLAUSTRE, 19:00h Divendres, 7 març Concert poètic: Membrana amb Marcel·lí Antúnez Roca, Guillamino i Núria Martínez Vernis. Estrena! CLAUSTRE, 20:00h

9

Divendres, 14 març Performance: Epizoo , 1994 CLAUSTRE, 20:00h Dissabte, 15 març Jornada acadèmica: El desafiament dels cossos. Accionisme, Performance , Para-teatre. Participen: Dominique Chateau, Enric Ciurans, Pilar Parcerisas, Pere Salabert, Barbara Verzini, Mercè Saumell i Jolanta Rękawek. Presenta i modera: Tania Alba. Una col·laboració de Grup de Recerca GREGA (Universitat de Barcelona-Institut del Teatre) i Arts Santa Mònica SALA D’ACTES, 10h–14h i 16h–20h Divendres, 21 març Performance: Protomembrana , 2006 CLAUSTRE, 20:00h

Protomembrana II Marcel·lí Antúnez Roca, 2007 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Diumenge, 23 març Performance: ProtoPSEUDOKIDS , 2006/12 Una breu història de la computació amb el nan Quaqueo i el minúscul Pitufet. A partir de 5 anys!! CLAUSTRE, 12:00h Divendres, 28 març Performance: Hipermembrana , 2007 La performance ha tingut diverses formacions. Aquí arriba amb Les Filles Föllen, Nacho Galilea i Marcel·lí Antúnez Roca CLAUSTRE, 20:00h Divendres, 4 abril Performance: Afàsia , 1998 CLAUSTRE, 20:00h

10

PROCESSOS En aquest espai es mostra un recull de dibuixos utilitzats per a la creació de les performances. Alguns són dibuixos preparatoris de les accions, com ara story boards, i d’altres són dibuixos arrel, tintes xineses sobre paper que un cop escanejades són digitalment acolorides, retallades, animades i programades per a ser utilitzades com a dibuixos animats interactius en les performances. Aquest àmbit conté la instal·lació DMD Europa que mostra, a través de diferents vídeos, certes estratègies de dibuix de l’artista. DIBUIXOS

Dibuixos II Marcel·lí Antúnez Roca, 2013

Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos. Arts Santa Mònica, 2014

Afàsia, 1998. Story board POL, 2001/2002. Dibuixos preparatoris Transpèrmia, 2004. Dibuixos arrel El dibuixant, 2005. Dibuixos arrel Protomembrana, 2006. Dibuixos arrel Hipermembrana, 2007. Dibuixos arrel Metamembrana, 2008. Dibuixos preparatoris PSEUDO / Cotrone, 2010/2012. Dibuixos arrel DMD Europa INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2007 El Dibuix Mural Dinàmic (DMD) consisteix en la projecció d’una animació stop motion, a escala 1/1, que resumeix una setmana de treball dibuixant un mural compost de cinc estampes on estàn representats alguns dels motius recurrents de l’artista: l’element biològic, la malaltia, la burocràcia, la solitud i allò orgiàstic. Finalment, en un seguit d’accions, el cos de l’artista esdevé pinzell. Un sistema interactiu, amb sensors a terra, permet que l’espectador triï un dels tres vídeos que avancen en paral·lel. L’espectador pot desenvolupar el dibuix al seu gust. Saltar de forma continuada ofereix premi.

11

MURAL SADDI SITE SPECIFIC, 2013/14

Durant les dues primeres setmanes de l’exposició, l’artista pintarà una serp gegant de dos caps que ocuparà els nou estadis de l’escala i que va des de l’entrada al segon pis. L’animal conté al seu interior els diferents estadis de la Sistematúrgia, un mapa de processos, materials i motius amb què treballa Marcel·lí Antúnez Roca i que és alhora guia i síntesí de l’exposició.

12

dispositius interfície 1. Tapis Sensor 2. Polsador 3. Guncam 4. Sensor de rang 5. Dreskeleton 6. Ortotongue 7. Videotracking 8. Neurocasc 9. Micam comportaments de les interfícies 10. Trigger 11. Gate 12. Togel 13. Combinatòria 14. Range 15. Comptador 16. Altres

creació de continguts 17. Documentar 18. Dormir 19. Tocar 20. Dibuixar 21. Escriure 22. Ballar canals Transcripció dels senyals de la interfície: continguts i projecte 23. Transcriptor 24. Projecte gestió computacional Gestio de la informació de les interfícies i dels programes 25. Programa de vídeo 26. Programa 3D

27. Programa d’animació 28. Sistema gestor (aplicació POL) 29. Programa de musica

30. Programa d’il·luminació 31. Programa de robots medium representacional Àmbit on es manifesta la representació. Dispositius, estructura de parts de la representació boca medium

13

INSTAL·LACIONS Les instal·lacions d’aquest espai mostren a l’espectador diverses estratègies interactives utilitzades per l’artista en les seves performances. L’espectador, a través del joc, esdevé usuari de l’obra. En estat de repòs, algunes pantalles mostren un vídeo amb imatges de la performance original. METAMEMBRANA

INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2009

Projecció amb una única imatge de 12 metres. Al davant hi ha quatre interfícies: una capturadora de rostres en forma de caseta, una catifa que oculta quatre sensors on/off, un micròfon i una fembrana (figura antropomòrfica amb nas joystick, pit on/off i una mà amb un sensor de posició on/off.) La instal·lació té la voluntat de crear elements d’identificació amb l’espectador. Bona part dels continguts de Metamembrana s’han produït amb la interacció d’usuaris a diverses ciutats.

Metamembrana III Marcel·lí Antúnez Roca, 2008


Les interfícies permeten que els usuaris naveguin per un hipertext format de set microrelats interactius. S’hi accedeix des d’un paisatge panoràmic que funciona com a índex de l’obra. Aquests films reinterpreten certes tradicions, com la batalla èpica de Blancs i Blaus de Granollers o el triomf de la mort de la Colla de Diables de Reus. El paisatge d’accés permet endinsar-se en altres interactius, com el guinyol o l’instrument/fembrana. El crit de l’usuari dins de l’oval a la caseta activa la capturadora de rostres, que és digitalitzat de manera inmediata i es converteix en la cara del personatge que apareix a la pantalla. L’instrument/fembrana està concebut, en aquesta ocasió, com un instrument musical. Metamembrana va ser produïda per l’Anella Cultural, el CCCB, la fundació I2CAT i les ciutats d’Olot, Reus, Granollers, Lleida i Barcelona.

14

ALFABETO

AUDIOINSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 1999

La instal·lació Alfabeto està formada per una columna octogonal de fusta amb sensors tàctils, una tarima, un sistema d’àudio i un sistema informàtic. Quan l’usuari toca o abraça el cilindre aquest emet veus. Són onomatopeies corresponents a quatre estats emotius: l’angoixa, el plaer, l’alegria i el dolor. Un sensor situat a la columna permet escollir l’estat emotiu. Alfabeto es va presentar per primera vegada com a part de l’exposició Epifanía a la Fundación Telefónica de Madrid.

CONDE

INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2010/2014

Conde Marcel·lí Antúnez Roca, 2013 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Un sistema de realitat augmentada permet a l’usuari descobrir les realitats ocultes de vuit cartes postals. És la història de la relació epistolar de Conde amb Cotrone, dos personatges de la performance PSEUDO. L’usuari pot activar les animacions mostrant la imatge de la postal a la càmera i girant-la. Aquesta instal·lació està associada a la performance PSEUDO (2012) i en estat de repòs mostra un vídeo de la presentació pública d’aquesta acció al Festival Grec 2012 de Barcelona. HUMAN MACHINE INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2001

Consisteix en un cilindre de metall amb una semiesfera transparent a la part superior que funciona com a interruptor i sistema de projecció. El so prové de l’interior del cilindre. La interacció és simple, es tracta de pitjar el polsador i s’activa el joc. Human Machine remet a les màquines escurabutxaques però substitueix els tradicionals fruits i monedes per ballarins. El premi consisteix a tenir un petoneig virtual amb algun dels dansaires i acumular “Antugrocs”. Com en les màquines de la sort, el premi està reservat al caprici aleatori de la màquina. Les imatges d’aquesta instal·lació provenen de l’escena Hipno de la performance mecatrònica Afàsia (1998). En estat de repòs la pantalla mostra un vídeo de la presentació d’Afàsia al teatre Josep M. de Segarra de Santa Coloma el 1999.

15

INSULTADOR INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2002/2014

Aquesta instal·lació consisteix en un sistema de projecció i dues figures antropomòrfiques amb un micròfon clavat al front i vestides de conill (POL) i gossa (Lopa), personatges de la performance POL. La instal·lació s’activa amb la veu dels usuaris. En un primer estadi es tracta d’un joc d’insults, després es passa a una lluita tipus Kung-Fu entre els personatges. Aquesta instal·lació, produïda ad hoc per l’exposició, rescata materials inèdits de l’escena Foc de la performance POL creats el 2002. En estat de repòs la pantalla mostra un vídeo de la presentació de la performance POL al Fusion Festival de Larz, Alemanya el 2007. EPIDÈRMIA INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2008

En aquesta instal·lació l’usuari manipula l’animació d’un cap que veu a la pantalla a través d’una interfície anomenada Fembraneta. Aquesta interfície té un nas joystick i dos mugrons que funcionen com a interruptors on/off. Aquests sensors permeten orquestrar les manipulacions i sons del cap virtual, des d’una cara normal fins a testes monstruoses.

Epidèrmia IV Marcel·lí Antúnez Roca, 2008 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

La instal·lació Epidèrmia es va presentar per primera vegada a l’exposició Outras Peles, realitzada a la galeria ZDB de Lisboa el 2008, i es basa en l’escena del mateix nom de la performance interactiva Protomembrana. En estat de repòs es pot veure un vídeo de la presentació de Protomembrana al teatre Principal d’Olot el 2007. ONOMATOPEYON INSTAL·LACIÓ INTERACTIVA, 2007/13

L’Onomatopeyon o màquina de crits té tres petites pantalles recolzades sobre trípodes que mostren vídeos de diferents caps cridant. Per aquesta exposició el dispositiu s’adapta per primera vegada a l’ús públic. S’ha triat un mode d’interacció simple a través de quatre tapissos sensibles. L’Onomatopeyon prové de la performance mecatrònica Hipermembrana. En estat de repòs, en una pantalla independent, es mostra un vídeo de la presentació d’Hipermembrana a l’auditori del Parco della Musica de Roma el 2010.

16

JOAN L’HOME DE CARN ROBOT INTERACTIU, 1992 El robot Joan l’home de Carn va ser creat amb Sergi Jordà. Figura masculina, construida amb pell de porc cosida i cuir de vaca, dins d’una vitrina.

Joan L’Home de Carn Marcel·lí Antúnez Roca, 2005 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Es mou en seqüències aleatòries segons el so que emeten els espectadors, activant-se diferents parts de la figura: coll, espatlles, colze o penis. La figura acusa el pas del temps, fou cosida per última vegada el 1993. JoAn és el preludi de l’obra tecnològica de Marcel·lí Antúnez Roca i representa un manifest sobre la integració de la mecànica, la informàtica i els materials orgànics. Presentada per primera vegada el desembre de 1992 a L’H Art de L’Hospitalet (Barcelona).

17

DISPOSITIUS Aquest àmbit aplega dispositius físics, tant interfícies com robots, utilitzats en les accions i instal·lacions des de 1992 fins a l’actualitat. La majoria dels dispositius són peces úniques. Els dispositius s’activen mitjançant les catifes sensibles situades a la sala. Excepte la Micam, que s’activa a través del so. Per al control d’aquests dispositius s’utilitza l’aplicació POL, escrita per Jesús de la Calle el 2002 per a la performance homònima i actualitzada el 2010 per Javier Chavarri. Els robots de les performances Afàsia i POL són obra de Roland Olbeter, concebuts amb Marcel·lí Antúnez Roca. DRESKELTON AFÀSIA INTERFÍCIE CORPORAL EXOSQUELÈTICA, 1998

Afàsia I Marcel·lí Antúnez Roca, 2008


Dreskeleton és el nom que defineix les interfícies corporals de naturalesa exosquelètica que Antúnez Roca utilitza en les seves performances, laboratoris i conferències. No són robots sinó interfícies per controlar-los. Fins avui s’han realitzat diversos prototips de dreskeleletons, el primer dels quals va ser creat per a la performance Afàsia i va ser utilitzat després per als concerts amb els soundbots. El dreskeleton Afàsia està fabricat amb alumini i acer a partir de motlles que s’adapten al cos de l’artista. Disposa de 4 sensors de rang, potenciòmetres, assignats a colzes i genolls, 5 interruptors de contacte assignats a les boles del pit, 4 polsadors on/off assignats al cinturó, 1 interruptor de posició situat a la part central del cinturó i 2 interruptors anellats als dits índexs de la mà, anells que disposen a més del contacte metàl·lic per a les boles del pit i de 2 interruptors de mercuri. En total 18 sensors. El dreskeleton incorpora un micròfon per a la veu. Gràcies a un software escrit específicament per a Afàsia, és possible processar i controlar en temps real les imatges projectades a la pantalla, els robots i la música.

18

DRESKELTON POL

INTERFÍCIE CORPORAL EXOSQUELÈTICA, 2002

Dreskeleton POL Marcel·lí Antúnez Roca, 2008


És el segon prototip de dreskeleton, realitzat per a la performance POL i més tard utilitzat per al projecte en gravetat zero Dèdal. Se’n varen fabricar 2 unitats, amb alumini i cuir. Aquest dreskeleton disposa de 6 sensors de rang associats als genolls, colzes i espatlles, 4 anells amb 4 polsadors on/off i 2 interruptors de posició, 6 botons on/off i un selector de 5 posicions al pit, 6 botons on/off , 1 interruptor de posició on/off al cinturó i 2 interruptors de posició on/off a les cames. Tot plegat 32 sensors. Funciona sense cables i es connecta gràcies a un protocol específic al programa POL.

EXOSQUELET SATÈL·LITS OBSCENS

EXOSQUELET MARIONETA, 1996

Aquest exosquelet consisteix en un vestit de metall que suporta els motlles dels braços, les cames i dos caps de Marcel·lí Antúnez Roca. Es pot regular la talla de l’exoesquelet per tal d’adaptar-se a qualsevol usuari. Disposa d’un senzill mecanisme que permet moure els braços i les cames. Va ser produït pels workshops de Satèl·lits Obscens. S’ha afegit un motor per aquesta exposició per tal de simular el seu moviment.

19

EXOSQUELET EPIZOO

EXOSQUELET ROBOTITZAT, 1994

L’exosquelet robòtic d’Epizoo se sosté al cos mitjançant dos motlles metàl·lics, cinturó i casc, on estan acoblats els mecanismes pneumàtics.

Exoesquelet Epizoo I Marcel·lí Antúnez Roca, 2005


Aquests poden moure el nas, les natges, els pectorals, la boca i les orelles de Marcel·lí Antúnez Roca, dret sobre una plataforma circular giratòria. Els mecanismes pneumàtics estan connectats a un sistemad’electrovàlvules i relés que s’activa des de l’ordinador. El programa recorda a un vídeojoc, amb onze entorns gràfics i la figura recreada de l’artista. L’usuari pot controlar, gràcies al ratolí, el cos de l’artista, la llum, les imatges i el so.

20

FEMBRANA

INTERFÍCIE CORPORAL TOVA, 2006

Membrana Marcel·lí Antúnez Roca, 2007


Aquesta interfície és un desenvolupament tou del dreskeleton amb materials com làtex, cuir i silicona. La pròtesi està dividida en cinc peces amb sensors, adaptables a qualsevol cos. Les natges disposen de 2 sensors on/off, els pectorals 2 on/off, les mans 2 sensors de posició i la màscara té un nas molt llarg que funciona com un joystick. Tot plegat 7 sensors. El vestit Fembrana té una forma exagerada i grotesca, en sintonia amb l’ús que se’n fa a l’última part de la performance Protomembrana. GUNCAM INTERFÍCIE CAPTURADORA DE ROSTRES, 2006 Es tracta d’una càmera muntada en un suport que recorda a una pistola i que disposa d’un embut de base el·líptica que té les mides d’una cara humana. Un cop ajustat al rostre, un software ho captura i s’incorpora al personatge de la pantalla. Aquesta interfície és una evolució de la caseta capturadora utilitzada per primera vegada el 2004 a la instal·lació Tàntal. MICAM MICRO CÀMERA, 2007 És un dispositiu simple que consisteix en un micròfon i una càmera. El volum del micròfon funciona com un rang que activa la càmera, a més volum la imatge es fa més nítida. La Micam es va produir per a la performance Hipermembrana.

21

JABA ROBOT, 2002 Robot zoomòrfic construït a partir d’un cap de senglar taxidermitzat i muntat sobre un suport metàl·lic de tres peus. El peus anteriors disposen de pistons pneumàtics que, quan s’activen, fan ballar la peça. Dissenyat i construït per Roland Olbeter per a la performance POL.

Jaba Marcel·lí Antúnez Roca, 2008 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

LOPA ROBOT, 2002 Robot zoomòrfic construït a partir d’un cap de gos taxidermitzat i muntat sobre una guia que permet arquejar dos fulls laterals d’acer inoxidable. A la base d’aquests fulls hi percuteixen dues baquetes pneumàtiques. La suma dels cops i del moviment de l’arc produeix sons d’afinació diversa. La base pot girar 180 graus. Dissenyat i construït per Roland Olbeter per a la performance POL. SERPE ROBOT, 2002 Robot zoomòrfic que representa una serp. Construït a partir de 12 vertebres d’alumini, cada una de les quals té un pistó pneumàtic de 3 posicions. La base de la serp és circular i en l’extrem oposat hi ha una còpia en polièster del cap del personatge Serpe de POL. La complexitat de la peça va requerir un hardware de control específic. Dissenyat i construït per Roland Olbeter per a la performance POL.

22

CERVOSATAN ROBOT, 2002

Cervosatan Marcel·lí Antúnez Roca, 2008 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

Robot zoomòrfic construït a partir del cap taxidermitzat d’un cérvol. Aquest cap està adossat a una base mecànica amb dues rodes, alimentada per bateries. Un programa electrònic permet al robot moure’s lliurement per l’espai. Dissenyat i construït per Roland Olbeter per a la performance POL. GUITARBOT / GRALLABOT / VIOLIBOT ROBOTS, 1998 Els soundbots són quatre instruments fabricats per a la performance Afàsia amb alumini i pistons pneumàtics. En aquesta exposició se’n mostren tres: guitarbot, grallabot i violibot. La guitarbot és un braç de fusta articulat. El pal disposa de tres cordes, dues de guitarra i una de baix. Seixanta-nou pistons s’encarreguen de tocar les cordes.

Grallabot Marcel·lí Antúnez Roca, 2008 Marcel·lí Antúnez Roca. Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos Arts Santa Mònica, 2014

El grallabot el conformen tres perxes metàl·liques articulades que sostenen en el seu extrem superior tres punters de gaita que són tocats per vint-i-un pistons. El violibot és un braç rotatori basculant amb una corda permanentment excitada per un arc electrònic i dotada d’un polsador mòbil que permet glissandos. Dissenyats i construïts per Roland Olbeter.

23

RÈQUIEM

EXOSQUELET ROBOTITZAT, 1999

El robot Rèquiem és un exosquelet interactiu, fabricat amb planxes d’alumini, acer inoxidable i dinou pistons pneumàtics, que permeten el moviment dels genolls, les cuixes, les engonals, els malucs, les espatlles, els colzes, la mandíbula i les mans. Rèquiem té cinc tapissos sensors situats a terra que activen diferents seqüències coreogràfiques: Caminar, Caiguda, Tai Chi, Flamenc i Dansa Contemporània. Rèquiem és un dispositiu per a escriure gestos.

Rèquiem Marcel·lí Antúnez Roca, 2005


MATIES I LA LLANTERNA MENTAL CAP ROBOTITZAT, CASC DE

PROJECCIÓ I SUPORT CORPORAL, 2012 Un casc que projecta imatges, és la Llanterna Mental. Les imatges corresponen a l’escena Documentario, de l’espectacle PSEUDO. Un suport metàl·lic que s’adapta al pit serveix com a suport de Maties, una testa robotitzada capaç de moure ulls, parpelles, boca, llengua i orelles. La mateixa ortopèdia sosté un equip d’àudio i els braços del Joydreske. El Joydreske és l’última generació de dreskeletons produïda el 2004 per a la performance Transpèrmia.

24

l’artista MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i les seves instal·lacions interactives. Els seus treballs s’han presentat a nombrosos festivals, galeries, museus i teatres de més de quaranta països. La condició humana és l’eix del seu treball des dels anys vuitanta, al començament des de la performance tribal amb el col·lectiu La Fura dels Baus –del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989–, i després en solitari. L’ús de sistemes complexos, la hibridació de llenguatges i la creació de dispositius tecnològics inclassificables han donat com a fruit un procediment que ell anomena Sistematúrgia. D’aquesta dramatúrgia de sistemes computacionals, van sorgir les performances interactives Epizoo (1994), Afàsia (1998) o PSEUDO (2012), i instal·lacions com DMD Europa (2007) o Metamembrana (2009). Metamembrana és un dels treballs del projecte Membrana, juntament amb la conferència Protomembrana (2006) i la performance Hipermembrana (2007). http://marceliantunez.com/ https://www.facebook.com/marcelli.antunezroca

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Arts Santa Mònica - Departament de Comunicació i Prem sa Neus Purtí [email protected] T (34) 93 556 53 14 (directe) T (34) 93 3416 28 19 ext.13441 Cristina Suau [email protected] T (34) 93 316 28 57 (directe) T (34) 93 316 28 10 ext,. 13442 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Arts Santa Mònica Centre de la creativitat La Rambla 7 08002 Barcelona T 935 671 110 www.artssantamonica.cat Entrada Lliure De dimarts a dissabtes d’11 h a 21 h Diumenges i festius d’11 h a 17 h Dilluns tancat ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

marcel·lÍ antÚnez roca...

Documents