marçal

[email protected] Maria-Merc Maral. Veu i veus de dona

MARIA-MERC MARAL

VEU I VEUS DE DONAIntroducci

Maria Merc Maral, professora, traductora, crtica literria, per sobretot, poeta. La seva obra s una contnua exploraci de la poesia femenina; una recerca constant dun jo literari femen que busca camins propis que lajudin a configurar una veu femenina dins del camp literari i potic.

A latzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,de classe baixa i naci oprimida.I el trbol atzur de ser tres voltes rebel. (La, 23)

Aquesta divisa del seu primer llibre Cau de llunes representa una autntica definici de la poeta. El jo potic pren la veu en nom de molts de les seves companyes que estan marcades per una triple opressi i, alhora, per un sentiment triple de rebellia. Uns quants anys desprs, quan va aplegar la seva obra potica en un sol volum, el ttol del recull retornava de nou a aquesta joc triple de contraris que quedava resumit en la dicotomia opressi-rebelli. Llengua abolida, -el ttol- feia allusi a aquesta veu femenina, la veu de les dones que ha estat silenciada sistemticament al llarg de la histria de la mateixa manera que ho ha estat la veu de les classes oprimides i de les nacions sense estat.

La seva primera declaraci dintencions s clara: cal subvertir lordre dominant. Maral ens comunica una realitat molt evident: ning ha escollir viure en una o altra opressi; ens ha vingut donada per raons duna herncia impossible de controlar. Aix, per, no s el ms important; el que de veritat importa s tenir conscincia de la prpia situaci i assumir-la, com un primer pas per tal de subvertir-la. Maral assumeix plenament la seva condici (que fa extensiva a altres dones) i daquest procs en fa un element de rebelli.

En aquesta primera divisa la poeta subverteix tamb el llenguatge mitjanant un a poderosa eina: la ironia. Daquesta manera llena el seu primer dard enverinat per tal de denunciar el llenguatge i la cultura fallocntrica imperant. Els seus versos sn una pardia en veu femenina de lacci de grcies de la tradici jueva que agraeix a Du el fet de ser home, de pertnyer al poble escollit, i haver nascut lliure i no esclau. (Fernndez, 2004: 201).

M.Merc Maral se serveix del llenguatge potic per mostrar-nos la seva concepci -conscientment militant- de la literatura. I, ms que mostrar-nos la seva visi, vol comunicar-nos una nova manera de ser al mn, una manera prpiament femenina.

La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa

1

mailto:[email protected]


Dir-se a si mateixa, per dir, tamb, amb mirada de dona, amb una mirada femenina individual que es fa extensiva a totes les dones. Una mirada global dins de la seva prpia singularitat. Els temes estan sempre relacionats amb la identitat femenina i el seu entorn: lamor, la solitud, la incomunicaci, la passi, la maternitat, la rebelli I els mots que utilitza sn leina que articula la seva prpia visi del mn. La seva singularitat creadora radica precisament en el fet dsser, en la seva obra, ella mateixa.

Per estructurar el seu univers literari, M. Merc Maral va haver darticular de nou limaginari femen. Va haver de buscar noves maneres de dir, modelar sentits diferents per a les paraules ja existents, buscar metfores distintes La bruixa, la lluna, la sal, larcngel, el drac Tot havia de ser reelaborat. Calia crear un nou univers simblic. En les seves prpies paraules: dir el part com a experincia de dona, presentar el pare i la mare des duna percepci de filla, que no s la mateixa que la del fill modelar sentits diferents per a les paraules desgastades per la tradici.

M. Mrc Maral senfronta a la feminitat definida per la nostra cultura i, en els seus primers poemaris, utilitza la metfora de la lluna amb llum prpia (imatge femenina) que es rebella contra la subordinaci al sol (imatge masculina). En certa manera es mou en la lnia de Virgnia Wolf en el sentit de construir-se una tradici prpia femenina.

Con deia Luce Irigaray, Parlar no s mai neutre. M. Merc Maral sembla recollir aquesta idea en lentradeta, prou explcita, amb qu obre el recull Llengua abolida:

Reclam, indicisduna llengua abolida--parla de dona.

Maral, en aquesta recerca duna veu de dona, estableix una intertextualitat amb poetes, escriptores i crtiques femenines. Figures clssiques de la poesia lsbica com Safo i les seves principals deixebles: Nossis de Locres i Rene Vivien; poetes del selge XX com Sylvia Plath, Adrienne Rich i Anna Akhmtova; filsofes i teriques feministes com Simone de Beauvoir, Monique Wittig, Judith Butler, Hlne Cixous, Luce Irigaray, , Luisa Muraro, Julia Kristeva, Jessica Folkart...

Farem un breu recorregut per la poesia de Maria Merc Maral, a travs del pensament i lobra daquestes dones que tant van influir-hi. .

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir s una de les peoneres del feminisme, si b en un principi no shi va declarar mai, ja que argumentava que amb larribada del socialisme nhi hauria prou per acabar amb lopressi de la dona. La seva principal obra, publicada el 1949, s El segon sexe, basat, no en la teoria marxista, sin en la filosofia existencialista de Sartre. La tesi principal de lobra s que les dones, al llarg de la histria, han estat redudes a objectes de lhome i se li ha negat el dret a la prpia subjectivitat i a ser responsable de les seves accions.

Segons Beauvoir, la corporalitat femenina presenta un seguit de caracterstiques prpies que la determinen, La menstruaci, lembars, la maternitat, la lactncia...

2



Algunes teriques feministes creuen sn caracterstiques que condicionen la dona i que limiten la seva llibertat.

Simone de Beauvoir comenta en el seu assaig El segon sexe, els inconvenients relacionats amb les caracterstiques corporals de la dona i les enllaa de manera directa amb termes com alineaci, fragilitat, dolor i dramatisme:

En el perode de la menstruaci s quan la dona viu ms el seu cos com una cosa opaca, alienada; s presa duna vida obstinada i estranya que fa i desf un bressol en ella; cada mes un nen es prepara per nixer i avorta amb el despreniment dels vels rojos; la dona com lhome s el seu cos, per el seu cos s una cosa aliena a ella.

El part en si s dolors; s perills. Aquesta crisi permet veure amb ms claredat que el cos no sempre dna satisfacci a lindividu i a lespcia alhora; el nen pot morir i tamb pot matar la seva mare en nixer, o el seu naixement li pot provocar una malaltia crnica.

La lactncia s tamb una servitud esgotadora; un conjunt de factors (el principals s sens dubte laparici duna hormona, la progesterona) condueix a les glndules mamries la secreci de llet. La pujada s dolorosa, sol anar acompanyada de febre i la mare alimenta el beb en detriment del seu propi vigor. El conflicte espcie-individu, que en el part pot adoptar un aspecte dramtic, dna al cos femen una fragilitat inquietant. (Climent, 2008: 71).

Inicialment, lembars provoca en Maria Merc Maral aquesta mena de sensacions i de sentiments. Els seus versos semblen referir-se a aquesta dona vctima de la societat fallocntrica que, sovint, noms s capa de veure-la i utilitzar-la en la seva vesant reproductiva:

Lhe vist vinclada sota el pes atvicdel poder del seu ventre, usurpat,mudat en servitud: fosca deessa sense reialme! (La, 278)

Maral sacosta tamb a Beuavoir en el concepte dalteritat. La filsofa francesa constatava la diferncia entre homes i dones en observar que un home no necessitava definir quin lloc ocupava dins de la humanitat. La dona, en canvi, ha dafirmar-se contnuament: Lhome s el subjecte, s lAbsolut; ella s lAltre.

Aquest estat o qualitat de ser un altre, de ser subjecte, la podem trobar en alguns dels poemes de Sal oberta:

Sorra i record de dem, mans encesespel risc, mirall de lombra dahirque et congri i et fu hoste de mi, jo visc en tu, en les teves escomeses.tu vius en mi i et mous pel clos com

[...]

Creixent en tu, la mar i jo som u. (La, 269)3



Sola vaig dir-te: creixi, pas a pas, sabentque ens duien els meus peus,vaig gosar crixer amb tu. (La, 289)

Com diu Laia Climent, la dona busca en la filla com en lamant o en lamada- una alteritat que sigui al mateix temps la seva presa i el seu doble (Climent, 2008: 124).

s tamb Simone de Beauvoir la que ens parla del sentiment de subordinaci i tamb dalienaci que comporta la submissi de lorganisme de la dona a la funci reproductora. Lexperincia de la maternitat provoca tamb aquestes sensacions en Maria Merc Maral. El jo potic s revolta contra el fetus que li provoca molsties i al qual arriba a considerar com un intrs:

[...] Ni de sersovint aquest gran gep incrustat en la carnque em blega, insidis,amb la seva ombra sempre present, com si de copshaguessin trasbalsattots els confins i jano sabs on comenoni on acabo. (La, 287)[...]Tu, que et vares fer carnDins meu sobtadamentcom lhoste que ha vingutsense avisar i invocalligams atvics, velleslleis, pactes segellats... (La, 288)

En la seva obra, Beauvoir cita tamb el mite de lodi entre mare i filla que es remunta a les histries mitolgiques de lOrestada. La filla sidentifica amb la mare, s el mirall en el qual veu reflectida la seva imatge de dona tamb- alienada i silenciada. Inconscientment, la frustraci li genera un sentiment dodi envers la mare.

Tot es complica ms encara quan la mare intenta dominar una filla que vol esdevenir-ne autnoma. Segons Climent, la mare noms pot exercir sobre les filles el mateix domini que lhome exerceix sobre ella. Quan comena a perdre el control i lautoritat, quan comena a perdre el domini, se sent frustrada i gelosa i genera tamb un sentiment dodi envers la filla. De fet, la mare vol regnar sola en un univers femen i de cop la filla li usurpa una parcella de lespai tot retornant la mare a la seva funci reproductora (Climent, 2008: 142).

Aquesta relaci dodi amb la mare es veu reflectida en un dels poemes de Ra del cos:

The negatmaretres copsi cent.

4



I cap gall no cantavadefora.Sn cegues, sordes, mudesles nostres tracions.i la derrota. (Rc,55)

Luce irigaray

Segurament, s una de les influncies ms grans en lobra de Maria Merc Maral. Luce Irigaray s una figura destacable del feminisme francs durant els anys setanta i vuitanta del segle passat. En la seva obra Spculum de lautre femme, Irigaray sost que lobjecte del coneixement i de la intelligncia sha definit sempre com a mascul en la tradici occidental. Aix ha estat aix a causa de la subordinaci dall que s femen. Aquest imaginari mascul el considera destructiu i distanciat de la mare i dall que s femen. Lautora afirma que lhome sempre sha apropiat i ha utilitzat els poders reproductors de la dona per als seus propis objectius. Un dels principals interessos dIrigaray es troba en la relaci mare-filla que considera devaluada en la societat patriarcal.

Irigaray posa especial mfasi a situar en les paraules la diferncia sexual i en canviar les regles lingstiques. Reclama lorde matern que fa reaparixer amb un carcter gaireb tic de la relaci fetal (Posada, 2005: 196) i apella a les relacions entre mare-filla perqu entn que fomenten les relacions didentitat i que constitueixen lespai menys conreat de la nostra societat.

La poesia de Maral presenta una especial sensibilitat per aquesta filsofa feminista, sobretot pel que fa al tema de la indicibilitat del femen (fet que compartia amb la poeta Adrienne Rich) i, ms concretament en aquells aspectes que tenien una relaci directa, duna banda, amb la maternitat i, daltra, amb la dimensi lquida i dels fluids.

Lobra narrativa dIrigaray Et lune ne bouge pas sans lautre, tracta el tema de la maternitat i subratlla lexistncia duna relaci fluda amb el fetus. Lestat prenatal, els nou mesos de lembars, lestat prenatal semitic mantenen una relaci amb la part ms antiga de nosaltres mateixos i que ella anomena la jouissance fminine. s aquell estat on mare i fetus sn un sol sser, no existeix cap separaci entre ells i tampoc no hi ha diferncia didentitats. Tots dos sn u i per tant inseparables (Climent, 2008: 130).

En la seva obra Speculum, Irigaray planteja el cos femen com el lloc de la diferncia:

El pensament de la diferncia sexual de Luce Irigaray s lafirmaci de la diferncia, duna nova ertica, que no es pot conceptuar perqu tot concepte est lligat a la Llei del Pare o al significant fllic. En el moment en qu el desig femen salliberi de la Llei, la paraula seguir el desig (jouissance) i el plaer femen. Aix, en definitiva, suposa una reinvenci de la subjectivitat. (Posada, 2005: 187-188)

El cos femen servir de nucli per a un nou discurs que soposi al discurs patriarcal i, tot connectant-shi, situar el plaer (la jouissance) de la dona, que s lamenaa ms gran per al discurs mascul, ja que representaria la seva irreductible exterioritat. El plaer femen escapa

5



a totes les dicotomies del pensament binari fallocntric patriarcal (Posada, 2005: 190).

En lapartat Heura, del poemari Sal oberta, en qu el jo lric iniciar una conversa amb la filla que porta al ventre, podem veure reflectida aquest sol sser que configuren la mare i el fetus:

A tu, quan encara eresUn dol parsit del meu cos;I el meu cor, de tu. (La, 233).

Inicialment, com ja hem citat anteriorment, Maral viu un sentiment de rebuig del fetus al que arriba a considerar com un estrany. Fins i tot arriba a plantejar-se la possibilitat davortar perqu considera que lembars i la maternitat, com deia Simone de Beauvoir, la retindran a linterior de la casa; tornaran, doncs, a silenciar la seva veu de dona.

El poema Ruda s especialment colpidor en aquest moment anmic de la poeta. La ruda s una planta abortiva i, en aquest cas, un smbol feminista:

[...]Perqu portes la mort escrita a la semenai la veig a les fulles, i ha enramat el convit,no donar agonia a la saba que et defensa,no donar llum al sol, ni tenebra a la nit.

Ofegar les rels del gran arbre que et serva.Estroncar la veu dels petons que hi fan niu.Far callar les deus que adollen aquest riuEl verd de la serena i la sa de lherba.

I alar el cor i vi perqu la vida guanyi:El meu amor ser la ruda que tescanyi. (La, 244)

Com diu Laia Climent (Climent, 2008: 122), el poema presenta una evoluci en qu, inicialment, es presenta lavortament com lnica soluci a la llibertat de la dona, per que poc a poc el jo lric deixa entreveure un sentiment destima envers el fets que ha engendrat. Expressions com cor, vida, amor, semena, gran arbre que et serva, la veu dels petons que hi fan niu, les deus que adollen aquest riu, el verd de la serena i la sa de lherba... sn en el fons una evidncia del sentit anmic que lembars produeix en la poeta. Es produeix un contrast evident entre lamor de mare i la voluntat davortar que evidencia lestat psicolgic de bloqueig que viu el jo potic.

Ms endavant, per, els dubtes es van aclarint i el sentiment de maternitat acaba dominant el jo lric.

He desat al calaix la ruda; sem podriaA les butxaques i al clos de la falda.[...]S, he desat la ruda i el reclamQue obria portes als cavalls de lordre.

6



[...]He desat al calaix la ruda. I he afirmatLa deu des don sesbala la tempesta de lheura.

(La, 248)

El mn de la metfora i del simbolisme marali el trobem expressat de manera esplndida en aquest poema. Les imatges de la ruda i de lheura marquen el procs de decisi viscut pel jo lric. La ruda, la planta amb propietats abortives resta desada al calaix i amb ella la poeta oblida la seva voluntat davortar. s lhora de la tempesta de lheura (Heura, ser tamb el nom que li posar a la seva filla). Lheura s un smbol femen que necessita protecci (Cirlot, 1978: 161) i que inclou els conceptes de la vida i de la mort, ja que lheura s una planta enfiladissa, duna vitalitat i una fora tan extrema que pot acabar ofegant el vegetal al qual semparra. Vida i mort que ens remeten tamb als conflictes diversos que comporta la maternitat en una societat patriarcal.

La maternitat obre una nova etapa lrica en la poesia de Maria Merc Maral. La secci Heura, del poemari Sal oberta, s el reflex de lexperincia de lembars i la maternitat de la poeta. La maternitat, vista sempre com un estat opressor, com un estat dolors per a la dona s, mitjanant la subversi del llenguatge emprat per Maral, un element que, vist des de lptica femenina, esdev subvertidor.

Luce Irigaray ha considerat que el fet de (re)construir la maternitat comporta un enorme potencial subversiu. Diu Irigaray que cal que les dones ens reapropiem daquesta dimensi de la maternitat que ens pertany:

Hem de donar nova vida, nova vida a la mare, a la mare que hi ha dins de nosaltres i entre nosaltres. Hem de fer que rebutgi el desig de ser aniquilades per la Llei del Pare. Hem de tenir dret al plaer (a la juissance), a la passi; cal restaurar el dret que tenim a la prpia veu i, de vegades, al crit i a la ira.

Tamb hem de trobar, retrobar, (re)inventar les paraules, les frases que ens expressen la relaci ms arcaica i tamb la ms actual de la relaci amb el cos de la mare, amb els nostres propis cossos. (Re)crear les frases que han de traduir el vincle entre el seu cos, el nostre i el de les nostres filles. Hem de descobrir una llengua, un llenguatge que no substitueixi el dels nostres cossos; les paraules que no impedeixen el lligam am el nostre cos i que parlen del nostre cos. (Irigaray, 1991: 41).

Cal doncs, reconstruir una identitat tot inventant un nou llenguatge. En aquest sentit sexpressava Maria Merc Maral en una entrevista de 1987:

Penso que som en una tradici en qu la identitat i la idea de subjecte van molt lligades a un determinat concepte didentitat i de subjecte que, precisament, exclou les dones. Dins daquesta tradici, t una identitat qui fa la cultura, i la cultura soposa a la natura, representada per la dona. El problema, per a les dones, s com trobar una identitat en tot aquest embolic. Una forma, la ms fcil (?), dadquirir una identitat s prescindir daquest grup al qual pertanys per naixement, i aquest pas es pot reflectir molts cops per un rebuig de la maternitat

7



(perqu la imatge de la dona associada a la natura est condicionada pel tema de la maternitat, no noms per com les dones veuen la maternitat, sin per com els homes viuen el fet dhaver nascut una dona). No s el meu cas: el problema es planteja quan tu vols actuar com a subjecte, com a alg que t identitat, per sense abandonar aquest grup i penses que el que cal s un marc, un mbit on es pugui ser dona, sense renunciar a ser natura ni a fer cultura. (Montero, 1987: 79-80).

I s aquesta recerca didentitat mitjanant el llenguatge el que la poeta, en el dileg establert amb la seva filla, intenta assolir:

I hi cerco signes, alfabets darrelsper confegir-te un nom que no tescanyi.Per bastir-te una casa que et seguiveles ni rems. (La, 265)

Lapartat Heura sinicia amb un subapartat que porta per ttol Baula. El ttol mateix est ple de subjectivitat i de simbolisme: la baula, lHeura, esdev una pea ms, insubstituble, com totes les altres baules que configuren un lligam ferm i indivisible de veus de dona. En paraules de Merc Ibarz:

Baula s una paraula molt de la Maral, diu i grafia els diversos significats que cada anella de la cadena, temporal o espacial, histrica en definitiva, t en el seu univers. Idees que es poden concretar en una de principal: una genealogia, la de lescriptura de dona, que emergeix malgrat les mentides, secrets i silencis.

(Ssd, 16)

En el primer poema, el jo lric ens situa en el moment de la concepci de la seva filla:

El sis de mar de mil nou-cents vuitanta,plegats, i sense esment, insectes de lincert,calrem foc al fruiterar dels nvols.Caigu la fruita viva sobre lherba.[...]Tota la fruita vingu a la meva falda.

(La, 237)

Soltera i embarassada senfronta a la Llei del Pare:

Quina onada el meu ventre, solcada pels vaixellsque inscriuen el teu nom a la polpa marina!Com lluiria Amb rella de sals i de coralls,ai que ms ai,per els cavalls de lordre em trepitgen la llengua.

(La, 238)

Mha fet un ventre altiu que gosa navegaren aiges de ning contra llei de corrent.

(La, 240)

Hi ha una gran diferncia, per, entre el part que planteja Irigaray i el de Maral. La filsofa francesa veu el part com un passatge dol i poc traumtic. Contrriament,

8



Maral ens descriu un part dur i dolors, no tant des del vessant fsic, sin mes aviat des del psicolgic. El jo lric es troba sol i desemparat, sense saber encara qu fer:

La carn, sense paraules,davant de mi i en mi.

I jo que havia llegit tots els llibres. (La, 331)

Segons Climent, el dolor atro del part a qu fa referncia Maral en diversos poemes est referit a les alteracions psicolgiques, que releguen a un segon terme el dolor fsic (Climent, 2008: 129):

Com si un taur marrenqus una mI tot seguit lescops a la platjaI ella mogus els dits per manamentsEstranys als de la meva voluntatI ja no obes ms el meu cervell (La, 336)

En els dos darrers versos, podem veure reflectit el tema de lautonomia de la filla que ja sinicia en el mateix moment del part. El jo lric assisteix impotent al fet que la seva filla i ella ja no siguin u, i que hagi esdevingut una altra:

-tal com el cap del gall decapitatObre i tanca la boca i el cos corre,Esparverat, lluny, sense retorn-Jo contemplava aquell boc de miEsdevingut, ja per sempre, estranger,I alhora imprs per sempre, a cor i a sang,En el desig cicatritzat, i en lombra.

(La, 336)

Luisa Muraro

Luisa Muraro, en la seva obra Lordre simblic de la mare, argumenta que s la mare la que ens ensenya a parlar i tamb moltes altres coses que estan en el fonament de la civilitzaci humana. La llengua t una funci simblica que ens permet interpretar el que s real. Les regles de la llengua materna neixen de la necessitat de mediaci, sn les que imposa la mare perqu puguem tornar a comunicar-nos amb ella compartint la seva experincia amb el mn. (Muraro, 1994).

Maria Merc Maral expressava que era el seu pare qui lhavia introdut a la cultura, per era de la mare de qui va aprendre la tradici popular que apareix en els seus poemes. Aquest seria el nexe com amb les tesis de Luisa Muraro sobre lordre simblic de la mare. Maral coincidia amb la filsofa italiana en la necessitat de prendre conscincia del saber maternal. Laprenentatge de la parla no s addicional sin que s una part essencial de la comunicaci amb la mare. Tot i aix, com apunta Climent, cal ser conscients de labsncia de significat que t la maternitat per a la nostra cultura. Per tal de reforar, doncs, lelement maternal s necessari, en primer lloc, restablir la genealogia de les dones, la qual permetr explorar el conjunt de les dimensions femenines. (Climent, 2008: 45).

9



Tal com hem comentat anteriorment, les paraules dIrigaray sn clares: cal trobar, retrobar i inventar les paraules que expressen la relaci ms arcaica i ms actual amb el cos de la mare. Reconstruir les vivncies daltres dones per tal de reconstruir la cultura femenina, per tal de construir el llenguatge femen. Maria Merc Maral sen feia ress a la seva nica novella, La passi segons Rene Vivien:

A partir dun reflex que serpeja aigua endins, on ms fcil de destriar noms els traos que em retornen la meva imatge, deformada, estiraganyada, contrafeta o agegantada com els miralls de fira, de quina manera redrear-me a tu, ms enll daquest estrany joc dencaixos, de peces movedisses, que intento de confegir a les biblioteques, als museus, pels carrers de Pars, a les llibreries, al Bois, a les guies turstiques, en els mapes de les illes gregues, en les reconstruccions escenogrfiques del cinema... Peces canviants i indcils, que ballen i sencarcaren, fugen i sapropen, desapareixen i es recreen, en contnua metamorfosi. Peces mbils fetes amb fragments de peces fixes, trossos de papers esquinats i restaurats, documents on les rates han fet el seu niu i que mostren en blanc els seus fulls ms sencers, fotografies on sovint el rostre ms decisiu apareix ms borrs; testimonis dautojustificaci; cases que han estat enderrocades, carrers que han canviat de nom. (RV, 78)

Com molt b apunta Climent, aquest fragment de la novella ens mostra quines sn les dificultats per reconstruir el llenguatge i la vida duna escriptora lesbiana que ha estat relegada a lanonimat, exclosa de la histria literria perqu trenca les normes de la societat patriarcal, perqu no sajusta a les lnies esttiques del cnon establert. (Climent, 2008: 204).

Hlne Cixous

Hlne Cixous, amb obres com La Jeune Ne (1975), La Rire de la Mduse (1975) o Le Sexe ou la tete? (1976) s una altra de les pensadores destacades del feminisme francs. s, potser, la representant ms coneguda del corrent de pensament feminista que va teoritzar sobre lespecificitat irreductible de lescriptura femenina. Cixous, per definir el carcter especfic de lescriptura femenina, va utilitzar una imatge suggestiva: la tinta blanca:

Sostinc que existeixen, sens dubte, escriptures distintives La dona s sempre a prop de la mare (que jo no considero com a rol). Sempre queda en ella quelcom de bona llet materna. La dona escriu amb tinta blanca. (Cixous, H. Il teatro del cuore).

La construcci del llenguatge femen apareix de nou com a un dels objectius de la dona escriptora. s el que Irigaray anomena el parler femme o Cixous lcriture fminine.

Maral, en el seu cam per obtenir una veu de dona, fa servir el recurs dabolir la marca de gnere. Aix, intenta trobar a la manera dirigaray i de Cixous- un espai, un altre espai lingstic en qu el sexe no marqui la diferncia:

s cert que no hi ha femenins ni altres indicis gramaticals que detallin el sexes de laltre. En un principi va ser espontani i es troba fins i tot

10



en linconscient de gaireb tots els poemes. No s cap qesti ni de camuflatge ni dautocensura. s alguna cosa molt ms profunda i que no estic segura de ser capa dexpressar amb precisi. De totes maneres, ho intentar. A Terra de Mai, especialment en els primers poemes, fins en el moment en qu apareix el nom hi ha una mena de sentiment de viure la utopia- en la imaginari, per descomptat. Crec que la sexualitzaci explcita amb la seva inevitable parcialitat- estava en contra de la idea de plenitud i de tot el que el llibre mostra a continuaci. Al parads no hi ha sexe, o potser, hi sn tots els sexes de la terra, del cel i de linfern... (Goujon, 1998).

El concepte dcriture fminine de Cixous planteja una escriptura feta amb el cos:

Escriviu-vos vosaltres mateixes. El vostre cos sha de fer sentir: noms aix brollaran els immensos recursos de linconscient. (Cixous, 1992).

Lentesa del cos com a signe didentitat impregna el feminisme francs de la diferncia: Cixous, Julia Kristeva, Luce Irigaray, Monique Witting Maral entn el lespai corporal com a illimitat tot i que s concebut com un microcosmos independent. El cos de lamant s vist i ents amb tota la seva complexitat i extensi (Climent, 2008: 180):

[...]Destimar-te sem trenca la veu i la geniva.Se maviven les dents i el foc de les pestanyes.

Hi ha mil petites boques al teu cos que sem xuclen.Hi ha el cargol mariner de lorella, i el becdel sexe, que estarrufa les plomes i que em repta.La balma de la llengua, els congosts entre llunes...

Hi ha els teus dits, de les mans i dels peus, vianantsQue truquen a la porta, i els meus llavis els obren.

(La, 187)

El paisatge divers de la bola del mns el teu cos, avui, ofert, com un deliriDe terra, al meu deler de boca viatgera.

(La, 199)

En el poemari Terra de Mai podem observar com Maral fa servir aquesta escriptura del cos i tamb com apareix el concepte de jouissance dirigaray que hem citat anteriorment.

Terra de Mai s un recull de quinze poemes escrits lany 1982 i publicats en el poemari La germana, lestrangera de 1985. Representa una evoluci important en la poesia de Maria Merc Maral, ja que, duna banda, representa la seva transici al lesbianisme i, per tant, a la poesia lsbica- i, daltra banda, comporta una espectacular experimentaci lingstica i potica.

Maral utilitza la sextina, una de les formes ms complicades en poesia i que va ser inventada pel trobador Arnaut Daniel. Joan Brossa la va aplicar a lexperimentaci literria i Maral recull aquesta nova tradici davantguarda:

11



Aquestes sextines sn ms deutores de lesperit amb qu Joan Brossa sha llenat a la investigaci sobre les possibilitats de lestrofa, que no pas del mateix Arnaut Daniel, a qui, tanmateix, vull retre homenatge. (La, 295)

El ttol s un joc de paraules, ja que Mai s tamb el nom de lamant de Maria Merc Maral. En paraules de Josep-Anton Fernndez:

Terra de Mai s lexploraci duna geografia ignota, la del cos de la dona estimada, per tamb la dun espai utpic en qu el jo femen es reflecteix en laltra dona. [...] Els poemes sn una font de gran plaer, una jouissance lingstica que coincideix amb una explosi de plaer sexual lsbic.(Le, Fernndez, 2004: 212).

El poema Sextina dels sis sentits recull aquesta exploraci del cos de lamant, el joc i el rejoc de tots els sentits, el desig i el plaer, el coneixement daquest microcosmos independent:

Dir besllums de lolor de la poma,la trena de colors a la geniva,el deliri dels dits llepant la molsa,la msica dels ulls, com un carboncle,el cor del sexe, obert a la mirada:tu, que ets avui el meu sis sentit.

(La, 304)La sinestsia al mxim relacionada amb tots els sentits que es conjuguen per resumir la imatge del cos de lestimada. La cohesi entre tots els sentits en crea un de nou que li permet al jo lric aferrar-se al cos de lamant, perqu s en ella que es reflecteix la seva prpia identitat.

Cos, ment, sexe, desig, plaer... tot saplega per formar un univers femen:

Dir el que ms magrada de tu: barca,llengua, tendresa, ulls, genives, cingles,dents, duna, pena, lluna, pit, oratge,natges, somriure, dits, desig, cintura,pell, arbre, boca, cabells, risc i ventre,foscor, follia, ra, rella, sexe...

(La, 302)

Monique Wittig

La Sextina dels sis sentits ens porta a la terica feminista francesa Monique Wittig.

Wittig sautodefineix com una lesbiana radical i argumenta que la categoria dona noms existeix en relaci a la categoria home. Per tant, dona sense establir una relaci amb home, deixaria de ser-ho.

En aquest sentit, Wittig afirma que les dones noms sn dones si sn heterosexuals i mantenen relacions de submissi amb els homes. La seva conclusi s que les lesbianes no sn dones, ja que hi refusen aquesta relaci. La lesbiana no s dona, ja que la dona consolida la relaci doposici binria i la lesbiana transcendeix lesquema de lheterosexualitat tot deixant sense sentit lordre binari. La lesbiana no t ni sexe ni

12



gnere- perqu es troba ms enll de les categories de sexe i, de fet, planteja lexistncia dun tercer sexe. (Climent, 2008: 79).

Integrada dins de lanomenat feminisme de la igualtat entn, des duna perspectiva marxista, el sexe com una classe. Soposa, doncs, a les tesis del feminisme francs de la diferncia (Irigaray i altres) perqu creu que la lluita no radica en fer del sexe femen un espai ms habitable, sin que el que es tracta s dabolir la classe sexe.

Lescriptura femenina s la naturalitzaci de la metfora del brutal fet poltic de la dominaci de la dona i que samplia lespai en qu la feminitat es presenta a si mateixa. (Wittig, 1992: 59).

La Sextina dels sis sentits recull en certa manera alguna de les idees de Wittig. Maral fa servir el llenguatge per expressar el que s indicible mitjanant la sinestsia, que s resultat de la percepci dilatada dun cos de dona, dun cos lesbi. La poeta construeix un nou cos lsbic en el qual es veu reflectida i que li permet assumir una identitat plena:

Dins de tu trobo i sento el meu sentit. (La, 304)

Josep-Anton Fernndez veu en aquesta observaci del cos de lamant, la percepci dun cos lesbi reorganitzat, que s possible grcies al sis sentit (encarnat en lamant) en qu hi ha una correspondncia directa entre percepci i significat. Potser -diu- a la manera de Le corps lesbien de Monique Wittig.

Per a Wittig, el llenguatge s el principal responsable de les desigualtats socials ja que forja el que ella anomena el pensament correcte, s a dir, una visi del mn generades des de lheterosexualitat. A Le corps lesbien, doncs, Wittig, com en totes les seves novelles, busca la gnesi dun nou llenguatge per, a travs dell, aconseguir una redefinici de les dones. En aquest anar ms enll dels gneres, les amants tenen relacions per interpenetraci cellular; refusa la vulva com a rgan sexual femen i utilitza el cos sencer de la dona. Transforma mites com Isis, Siris, Orfeu i, fins i tot, Crist, lesbianitzant-los.

Anteriorment hem comentat la frase de Maria Merc Maral: Al parads no hi ha sexe, o potser, hi sn tots els sexes de la terra, del cel i de linfern... (Goujon, 1998). Al llarg de la seva obra, la poeta intenta fugir de la sexualitzaci explcita mitjanant la subversi del llenguatge.

Com altres creadores feministes, Wittig intenta trencar una normativa que impregna de mascul el llenguatge. De fet, s el que expressa Maral quan pren com a punt de referncia la llengua catalana en un article titulat Llengua abolida: Poesia, gnere i identitat:

La mateixa llengua una llengua que ha estat inferioritzada durant segles, abolida de les instncies de poder i, en certa manera, doncs, feminitzada...- sem torna, aix i tot, hostil. [...] Cada cop que sem planteja la possibilitat descriure la paraula tothom, per exemple. Cada cop que miro el diccionari i el mascul priva sobre el femen. Cada cop que he de fer un plural mixt. (Ssd, 194).

13



Un bon exponent daquesta subversi s lobra de Wittig Les gurrilleres, en qu hi ha una omnipresncia de la feminitat i tamb lexclusi total del gnere gramatical mascul en tots els pronoms personals de lobra. La seva intenci s que la distinci de gneres esdevingui nulla i obsoleta.

Jessica Folkart

La importncia del llenguatge per aconseguir una identitat prpia femenina, per assolir una veu de dona, s el nexe com que uneix moltes de les teriques, escriptores o poetes feministes.

Cal (de)construir, donar un nou significat al discurs i a les paraules.

Maria Merc Maral explicava que, una vegada acceptat que no s possible partir dun llenguatge parallel o inventar-ne un altre partint de zero, havia de mirar dadaptar el que tenim a les seves necessitats. s a aix, precisament, al que es referia Jessica Folkart quan , partint de la teoria postcolonial i de referents com Homi Bhaba, Gianni Vatimo i Edward Said, es fa aquesta pregunta: com escriure en el llenguatge de laltre? Folkart troba la clau a les variacions, als canvis inherents al procs de repetici, s a dir, al fet que sovint els textos, els motius, sn repetits, per poden ser-ho amb una diferncia. (Le, Sabadell-Nieto, 2004: 194).

Joan Sabadell-Nieto, en un article titulat Domesticacions, domesticitats i altres qestions de gnere, pren com a referncia el poema de Maria Merc Maral El meu amor sense casa per a entendre el procs repetitiu que modifica el llenguatge fins al punt de transformar-lo.

El meu amor sense casa pertany a lapartat Contraban de llum del poemari Desgla (1984-1988). Dos temes bsics estructuren aquest poemari: duna banda, la mort del pare i, de laltra de nou lelaboraci de la vivncia amorosa com una certa continutat respecte de La germana, lestrangera. s precisament en aquest poemari on cal cercar el poema que, de fet, s el que entronca amb Contraban de llum: Dartemis a Diana. El vers que encapala el poema ens indica la font de la inspiraci: la poeta nord-americana Adrienne Rich: Uns ulls nous se mobrien dessota les parpelles.

No pas als dus ni a cap fat demanouns altres ulls, sota parpelles noves,per mirar-te i que em miris: s a tui a mi, a qui convoco i a qui repto.[...]Als ulls demano unes altres paraulesper dir-nos, quan hgim trencat les vellesi escampat els bocins en solcs doblit...[...]A les paraules demano caminsque ens assenderin les noves petjades.Uns altres llavis que deixin carmen els vidres extrems de vells miratges.Noves mans, llengua nova, nous sentits.[...]Als nous camins demano una altra sang

14



que els recorri exaltada, nua, nova.[...]s a la sang que demano uns ulls nous.

(La, 414)

El poemari s un intent de conferir nous significats a lamor, a la passi amorosa des de la visi femenina i lsbica:

El tercer apartat, el que ms nombre de poemes cont, Contraban de llum, s un intent de resignificar l'amor que s passi amorosa; per s alhora pacte, comproms primordial, des del lloc femen i des dels marges que ocupa, en el simblic dominant, l'amor homosexual. La duana de l'amor demana un preu alt per a traspassar fronteres, per l'equipatge contrabandat s ni ms ni menys que llum. Ara reivindica un altre nom per a l'amor. Es podria dir que Desgla s el treball per trobar, o ms ben dit, per resignificar, el nom d'amor. s un treball exigent en el pensament i en l'expressi, amb creacions inslites i aclaridores, com el qestionament del mite de la complementarietat entre els sexes, vist ara des de l'alteritat del femen amors contingut a Si ens afegim tu i jo pea per pea.

(CC Pen Club, Poesia. Llorca,Fina)

El meu amor sense casa sinspira, com en molts altres poemes de la lrica maraliana, en la tradici popular. Mitjanant el procs de repetici que indicava Flokart, tan propi de la poesia i el canoner popular, Maral confegeix una estructura de frases que es repeteixen i sallarguen i ens parlen dun amor excls, un amor exiliat, perqu un amor que viu fora de les normes de la societat patriarcal no t, en paraules de Fina Llorca un lloc on habitar,m un espai social on simbolitzar-se.

El meu amor sense casa.Lombra del meu amor sense casa.La bala que travessa lombra del meu amor sense casa.Les fulles que cobreixen la bala que travessa lombra del

[meuamor sense casa.El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que

[travessa lombra del meu amor sense casa.Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fullesQue cobreixen la bala que travessa lombra del meu amor

[sense casa.El meu amor que semmiralla en els ulls que arrelen en el

[ventQue arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa

[lombraDel meu amor sense casa. (La, 499)

Judith Butler

En relaci al llenguatge i a la repetici com a eina subvertidora, Jessica Folkart comparteix anlisi amb Judith Butler, professora de la universitat de Califrnia.

15



Judith Butler, tamb colloca en primera lnia la importncia del llenguatge. En el seu llibre Llenguatge, poder i identitat, analitza com el llenguatge en la seva dimensi performativa, s a dir, dun acte que produeix efectes, juga un paper decisiu en la constituci subjectiva, s a dir en la producci de la identitat. Afirma, per tant, que el llenguatge est implicat de manera directa en les relacions de poder i tamb en els elements de subversi.

En la seva obra exposa la teoria de la performativitat, basada en la deconstrucci de la dicotomia sexe-gnere i presentada pel pensament feminista com a termes contraposats. Butler afirma que el sexe s ja per si mateix una construcci social i que, per tant, ha estat gnere sempre.

Butler proposa com Folkart, que la repetici t potencial subversiu, per tamb cont determinats riscos. De la mateixa manera que les metfores a causa de ls van perdent el carcter metafric i acaben establint-se com a conceptes, la prctica subversiva tamb t el perill, per la seva contnua repetici, de convertir-se en clix i perdre el seu sentit subversiu. (Climent, 2008: 97).

Hem vist que sest produint un nou llenguatge que, ben sovint des de la lrica, intenta evitar la normativa fallocntrica del llenguatge socialment establert i que pretn problematitzar el concepte didentitat. Si b la dificultat dun canvi conceptual en el marc social esdev evident, lintent de crear una normativa de la subversi de la identitat en els espais ms propicis tamb es presenta inoperant. I s que la subversi de la identitat ha de trobar-se problematitzada sempre en permanncia. (Climent, 2008:97).

A Terra de Mai, Maral fa servir tamb leina de la repetici mitjanant la forma potica de la sextina. Un sextina consisteix en sis estrofes de sis versos i un tercet de conclusi. Aquesta forma potica fa servir la repetici a travs de sis paraules-rima que es repeteixen al llarg del poema, mai, per, en el mateix ordre i que desprs cal combinar en el tercet de conclusi.

Josep-Anton Fernndez creu que s precisament la repetici el que fa fracassar el projecte de Maral a Terra de Mai. Fernndez es basa en els arguments de Judith Butler:

Si sempre existeix una compulsi a repetir, la repetici no assoleix mai plenament la identitat. Que hi hagi una necessitat de repetir s el senyal que la identitat no s idntica a ella mateixa. La identitat demana ser instituda una vegada i una altra, que s com dir que corre el risc de ser destituda a cada moment. (Butler, 2000: 126)

Fernndez creu que el sentit didentitat del jo potic a Terra de Mai depn completament de lamant, de ser capa de veure-shi reflectida, repetidament repetida, en el mirall de lamant. El jo potic depn, do0ncs, de laltra i tot aix senfona quan, finalment, lamant abandona la poeta.

La poeta ha caigut en la seva prpia trampa: va usar la repetici per revelar la incapacitat de la tradici heretada de constituir-se com a idntica a ella mateixa. Per la repetici depn dun jo que repeteix, un jo que al seu torn depn de la repetici per existir com a tal.

16



Davant de la prdua de Mai objecte de qu depenia la seva identitat- el jo de la poeta esdev un emmirallament melanclic de la seva prpia ombra. (Le; Fernndez, 2004: 214)

Tornant al poema El meu amor sense casa, hi podem trobar reflectit, com hem comentat abans, lamor excls. Escrivint sobre aquest amor excls, comenta Joana Sabadell-Nieto, escrivint lafora de la casa, Maral escriu tamb la casa mateixa, lafora i lendins, i lexplora a ms a ms amb els continguts binaris centre-perifria, inclusi-exclusi, viable-inviable, acceptat-proscrit des de la posici del cos exiliat, excls, inviable, indicible, proscrit de dona; per, i aix s el ms rellevant, tot fent-ho, desvela tamb la impossibilitat daquests binaris excloents, els desestabilitza, els dissol. (Lectora; Sabadell-Nieto, 2004: 194).

En aquest sentit tamb coincideixen Folkart i Butler:

Folkart i Butler (amb Irigaray i Derrida al darrere) construeixen el seu argument sobre la idea que una oposici binria genera la seva prpia destrucci o deconstrucci- produint una exclusi que qestiona lautoritat inviolada del binari: Un afora constitut o relatiu es compon duna srie dexclusions que sn, per, internes a aquest sistema com a incoherncia, alteraci, una amenaa a la seva prpia sistematicitat. El que Maral fa, com Folkart i Butler anuncien, s qestionar, dissoldre la pretesa viabilitat del sistema mateix dexclusi. (Le; Sabadell-Nieto: 2004: 195).

Adrienne Rich

La poesia i les idees de la poeta nord-americana Adrienne Rich van exercir tamb la seva influencia en la lrica maraliana. Maral, en un article titulat Entre dones en qu comentava la influncia que en la seva obra podien haver tingut determinades lectures, citava Rich:

Com diu Adrianne Rich: Tot el que no s anomenat, no descrit en imatges, tot el que somet en les biografies, el que es censura en els epistolaris, tot el que es disfressa amb un nom fals, el que sha fet de difcil abast i tot all que est enterrat n la memria perqu sha desvirtuat el seu significat amb un llenguatge inadequat i mentider, es convertir no noms en el que no sha dit, sin en linefable: all que no pot ser dit. (Ssd, 201)

Maral feia seves aquestes paraules no noms pel que fa lobjectiu general de conferir una veu de dona a la seva poesia, sin tamb en laspecte ms concret de donar veu a lamor i les relacions entre dones.

Val a dir que hi ha hagut escletxes al llarg de la histria, i progressivament ms, per on sha filtrat la paraula amor i les relacions entre dones. I parlo de lamor i de les relacions en general, i no noms de lamor estrictament lsbic, que si b t la seva especificitat, de fet participa tamb, ms intensament, duna problemtica general que comena, segurament, amb la negaci i la invisibilitat en la nostre cultura del vincle mare-filla. (Ssd, 201)

17



Com Luce Irigaray o Luisa Muraro, Rich fa incidncia en les relacions mare-filla com a primer pas per entendre les relacions entre dones o les relacions lesbianes. De fet, Rich proposa el terme de continum lsbic que inclouria una gamma dexperincies identificades amb dones i no nicament aquelles relacions amb alguna experincia sexual al darrere. Caldria distingir el continum lsbic de lexistncia lesbiana. Lexistncia lesbiana t a veure amb una identitat sexual definida per una prctica sexual. El continum lsbic comprendria moltes formes d0intensitat primria entre dones que podrien incloure el fet de compartir una vida interior, unes idees i un pensament que les permeti unir-se contra la societat patriarcal masculina.

La importncia daquesta definici formulada per Rich s fonamental en els inicis de la teoria lesbiana, ja que el que ms interessava llavors era rescatar lexperincia lesbiana de la marginaci per tal dequiparar-la a la prctica heterosexual, rescatar-la de la invisibilitat i conferir-li una nova veu a la societat. El continum lsbic permetia unir totes les dones en un mateix grup el qual integraria tamb, per no nicament, les dones lesbianes.

Maria Merc Maral assumeix aquesta idea del continum lsbic, amb qu es justifica qualsevol relaci entre dones com una relaci lsbica, per establir diverses associacions del fetus amb lamant. (Climent, 2008: 124).

Mai cap amant no ha gosat arribar al lloc extrem des don tu macarones.De dins enfora, amor, sento les ones i em faig areny i duna i penyalar.

(La, 269)

Maral sembla retre tamb un homenatge a Rich mitjanant el ttol del poemari La germana, lestrangera. En un poema titulat Snapshots of a Daughter-in-law (Instantnies duna nora), Rich intertextualitzava un clebre apstrofe de Charles Baudelaire del poema Au lecteur, del poemari Les fleurs du mal: Hypocrite lecteur! mon semblable, -mon frre! Rich va canviar-ne el gnere: ma semblable, ma soeur.

En un dels poemes de La germana, lestrangera, Maral reivindica el plaer del part:

The engendrat amb dolor,the parit amb plaerde fletxa a trenc de sang.

(La, 332)Aquests versos podrien referir-se tamb a les tesis de Rich, que diu que el dolor s una qesti cultural molt impregnada en la societat fallocntrica per tal de demostrar la debilitat de la mare:

Durant molts segles la dona sha enfrontat al part amb por, amb expectatives de dolor, i amb un comportament que se subscriu a les reverncies de dominaci de lhome. El part s per a Rich una experincia que no hauria de ser traumtica ni dolorosa, sin ben al contrari, aquests moments que sn vivncies intenses on la sexualitat de la filla i de la mare es troben en el seu punt culminant. El part s tamb una conscincia del mateix cos i de la seva fora i la relaci fsica amb altres elements de la natura. (Climent, 2008: 226).

18



Els poemes que componen lapartat Daddy del poemari Desgla, Maral els dedica al seu pare mort. Les idees dAdrienne Rich sobre el carcter subversiu de la dona sn presents en alguns dels poemes. Rich creu que

s la lesbiana que hi ha en nosaltres la que s creativa perqu la filla obedient del pare que hi ha en nosaltres s solament una euga de tir.

(Climent, 2008:37)

La influncia del pensament de la poeta nord-americana es pot resseguir en versos com:

Ombra sense ombraque et repeteixi els passos:noms jo, dcilca fidel, ressegueixolempremta ja esborrada. (La, 427)

Jo que he escanyat la fillaobedient de Tui lhe enterrat, convulsaencara, sota el gla (La, 430)

Sylvia Plath

Lapartat Daddy ens porta directament a la poeta nord-americana Sylvia Plath. Maral manlleva el ttol Daddy dun llarg poema de Plath dedicat al seu pare.

Lexistncia de Daddy de Sylvia Plath, mha perms, delaborar el tema de la mort del pare molt millor que no pas si hagus hagut de partir de zero. (Ssd, 197).

El ttol del poemari en qu sinclou Daddy s una fidel imatge del que trobarem en els tres apartats que el componen. Desgla, que simbolitza la recuperaci de laigua, vista sempre com a smbol femen. El desgla noms es pot produir, en paraules de Fina Llorca, un cop superada la mort del pare o, ms ben dit, la mort que duu la Llei del Pare, la responsable daquesta petrificaci.

Sylvia Plath va compondre un poema dur, en el contingut i en el llenguatge, sobre el seu pare. En els primers versos, la imatge del pare sassocia amb una sabata i la filla s el peu descal que shi aixopluga. Ms endavant, el pare apareix com una imatge de Du; un Du, per, que no t el suficient crdit davant els ulls de la filla per ser-ho. Sn especialment colpidors els versos que la figura del pare pren la imatge dun feixista alemany i ella, la filla, s la jueva que se sent transportada al camp de la mort. El poema acaba amb el pare imatge dun vampir al qual, finalment, la filla aconsegueix clavar-li una estaca al cor per tal dalliberar-lo i dalliberar-sen ella mateixa.

Alguns versos de Maral ens trameten aquesta influncia de Plath:

Aquella part de mi que adorava un feixista-o ladora, qui ho sap!

jeu amb tu, jau amb tu. (La, 432)

El Du-Pare de Plath es transforma en en Pare-esparver marali:19



Pare-esparver que em sotges des del celi em cites en el regne del teu nom,em petrifica la teva voluntatque es fa en la terra com es fa en el cel.La meva sang de cada diasescola enll de tu en el dia davuiper no s desfer-me de les velles culpesi memmirallo en els ms cecs deutors.I em deixo caure en la temptacide perseguir-te en lombra del meu mal.

(La, 431)

La imatge dun pare totpoders serveix a Maral per tal de reelaborar una nova significaci de la paraula religiosa sempre mancada de veu femenina. La poeta dna un ou significat a la paraula sagrada des del lloc femen.

Per a escriure el Pare-esparver, Maral podia haver llegit A propsit del Pater, unes anotacions al Parenostre de Simone Weil, per la seva no s, a diferncia de la de Weil, una pregria al Du fet home que ignora l'sser dona a la Terra. El pare-esparver marali s una afirmaci de l'estranyament femen respecte d'una religi que no s'ha encarnat mai en un cos de dona. s una afirmaci potica feta des del cos, des de la sang, tan quotidiana per a les dones com el pa de cada dia, una sang que s'escola enll de tu en el dia d'avui, inadvertida dia rere dia pels ulls de Du. Justament la sang, llenguatge del cos, s l'nica veu de la filla sense veu, sense paraula, la veu del silenci que crida en un mn i davant un du que la n'ha espoliada. (CC Pen Club, Poesia. Llorca,Fina)

Tant Maral com Plath cerquen lalliberament de lautoritat masculina encarnada en la figura del pare. El final, per, dambds poemaris s fora diferent. Plath presenta el pare com un vampir que li ha xuclat la sang durant anys. Fins i tot la famlia, els amics (representats per la imatge dels habitants del poble) odien, com ella mateixa,aquella figura autoritria:

If I've killed one man, I've killed two--The vampire who said he was youAnd drank my blood for a year,Seven years, if you want to know.Daddy, you can lie back now.

There's a stake in your fat black heartAnd the villagers never liked you.They are dancing and stamping on you.They always knew it was you.Daddy, daddy, you bastard, I'm through.

(Plath, Sylvia)

El Daddy de Maral acaba amb una can de bressol. Els papers sintercanvien: el pare pot esdevenir fill i tamb, mare. La filla pot ser mare. Fina Llorca diu: s noms aix que el pare es pot distingir del Pare. Noms a aquest Pare simblic, poetitzat en la imatge petrificant de l'esparver, cal clavar les dents de la paraula difcil de la filla.

20



L'escac i mat de la mort, imatge del primer poema, ha de permetre aquesta renovaci, aquest inici, com el desgla anuncia la primavera.

Com un nen tot petit en els meus braos,una embosta de pols en el bressol dunes mans,canto perqu dormisi et gronxo en la sang.[...]Canto perqu dormis, dorm,petit bolic de carn,que el meu llavi reculli besa amb llengua robada.[...]Com una nena petita en els teus braos,una embosta en les teves mans de pols,abraam com una mareara que ja ets terra per sempre.

Com dos infants, en i enll del dia,m de pols, m de sang...la mort enderrocava les murallesi tot pedestal. (La, 439-440)

Julia Kristeva

Una de les imatges ms utilitzades per les teriques feministes sobretot les franceses- s la de la dona com a mare. Al contrari de les tesis Simone de Beuavoir que veia la maternitat com una forma ms dopressi de la dona, hem pogut veure com altres teriques, com Hlne Cixous o Luce irigaray, empraven sovint aquesta metfora de la mare en les seves aportacions sobre la dona.

La filsofa francesa dorigen blgar, Julia Kristeva, s, conjuntament amb Cixous i Irigaray, una de les autores ms importants que ha aportat anlisis i arguments sobre el tema. Laia Climent, en la seva aportaci al dotz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura, celebrat a Pars lany 2000, deia:

Totes tres (Cixous, Irigaray i Kristeva) mitjanant diverses tcniques daproximaci, defineixen la diferncia femenina ms aviat com una absncia que no pas com una presncia. El que anomenem femen, irrepresentable en el nostre llenguatge actual trobaria aix una via de soluci en el joc del llenguatge, en particular en la metfora, ja que aquesta s utilitzada per a proveir una terminologia inexistent. Com diu Kristeva, la metfora crea un excs de coneixement que s utilitzat per mostrar els signes dall que no es pot expressar.[...]Irigaray reivindica la maternitat afirmant que quan som dones, som sempre mares.Tamb Kristeva descriu la funci femenina com a maternal. (Actes, 2000: 93)

Kristeva parla en la seva obra dels elements corporals i, especialment, daquells que sn considerats ms bruts i rebutjats socialment. Considera el fluid com un estat fronterer que trenca amb la solidesa de les coses i que representa un cam dentrada i de sortida del cos: la sang, el vmit, la saliva, el semen, la suor... (Climent, 2008: 62).

El poemari Desgla recull en certa manera aquesta idea de fluid relacionat amb el cos femen i amb la dona.

21



La serp surt de la sevatretzena mudatremolosa i erecta.-Un llamp de pedra fssilde sobte massa viu.Lquid esglai: desgla (La, 421)

s un poemari que reflecteix la imatge del jo lric des duna triple vessant: filla, mare i amant. Lacte damor apareix moltes vegades lligat a la imatge de la sang.

Perqu he sentit el teu bes de sang incruenta (La, 377) Clavo els ulls en el roigde la sang que moblida (La,383)

I enfonsar-te en la mort a cops de besi sentir-me vivent contra el teu gla,cec, em xuclava el teu mirall sagnant (La,386)

Ms en de l'oblit i enll de la memriahi ha un ngel negre, d'ales afuades,que em t l'esguard, i hi emmirallael seu desig oscat, la set als llavis:-Glaons de sang al fons de la copa ms buidacom un peix esglaiat amb un ham a la boca.Com l'estrall en els ulls de l'infant mutilaten el somni, en la carn. Com la sang que s'escola.Nua com una sang (La, 454)

Construirsang a sang, aquest amor (La, 484)

Segons Laia Climent, Desgla, ple dombra i mort i lquids quallats que de sobte flueixen, ple de fred, de sang i de silenci, s un llibre major en qu lespinada de qu parlvem depassa la biografia de lautora aprofundint-hi: fecunditat i pervivncia sn les de Maral i, com les della, o en ella, les de la seva llengua, la seva comunitat i, com sempre, la condici femenina.

Sang i fluids. Cos de dona: La teva nima sagna avui, des del meu cos (La, 484). Llenguatge del cos a la recerca duna veu femenina:

[...] s que el cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensi simblica. Dolor, doncs, de lnima interrogada des del cos sense resposta possible. Dolor de la mancana sense termes: els poemes, la literatura, en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de laltre?(RV:92)

Lamor, la recerca constant, el noms poder ser en laltre, sn els elements sobre els quals floten els versos. Els poemes estableixen un nou estat: lamor lsbic converteix les amants en dones lquides, en dones sense ossos, en meduses:

Negar-me en tu desposseir-medaquesta rigidesa que memmotllai em dna cos fluir sense contornslliscar pel tacte obert de tota cosa

22



[...]Fluir fluir sense confins negar-meen tu negar-te: i afirmar lempremtavivent, imperceptible, de lamor sobre laigua.

(La, 490)

Lamor, la recerca constant, el noms poder ser en laltre, sn els elements sobre els quals naveguen els versos de la segona i tercera part de Desgla. Els poemes estableixen un nou estat: lamor lsbic converteix les amants en dones lquides, en dones sense ossos, en meduses.

Els lquids, els fluids femenins estableixen una relaci cultural i corporal. El lquid amnitic; la retenci de lquids que es produeix durant lembars; la prdua de sang i dels lquids amnitics que es produeix durant el part; el cicle menstrual; el flux vaginal... Un anar i venir de lquids que moltes feministes han relacionat de manera simblica amb el flux i reflux de la mar. Una mar que tamb simbolitza la creaci:

No s on sn els confins del viatge.La mar s el marjal on grano, obertaals tretze vents de la terra, amb el cosflorit de lluna. (La, 265)

Flux i reflux. Vida i mort. En el poemari Ra del cos, Maral intenta donar forma potica al seva prpia mort. Morir no s perdre la vida. s una etapa ms de lexistncia humana. Retrobar-se amb labans de nixer, retornar a lter matern i, fins i tot, a labans de ser concebuda. Imatge lquida, aigua alliberada que torna a linfinit:

Res no et ser pres: vindr tan solslinstant dobrirdcilment la mi alliberarla memria de laiguaperqu es retrobi aiguadalta mar. (Rc, 39)

Kristeva explica la distinci social que hi ha entre els lquids bruts i nets. Els nets sn concretament les llgrimes i el semen i tots els altres sn considerats bruts i per tant sn sovint rebutjats. Pel que fa als nets, cal remarcar que les llgrimes pertanyen a tots dos sexes (tot i que en la nostra cultura occidental es troben associades a la feminitat) i el semen solament al mascle. El semen s considerat un lquid net segurament per la seva funci reproductora i tamb pel fet que sovint s associat a la bromera de la sang... En canvi, els lquids reproductors femenins sn considerats bruts, com ara la menstruaci que s associada ben sovint als excrements. La repulsi dalguns lquids simbolitza el rebuig dall ents culturalment com a transgressor, que s en definitiva all considerat abjecte dins la terminologia de Kristeva. Shi evidencia la necessitat social, i doncs tamb lrica, dexpulsar limpropi, all que desestabilitza per tal de conservar-ne lharmonia. (Climent, 2008: 93).

Segons Kristeva, la lrica ms trencadora introdueix els elements corporals ms bruts i rebutjats socialment. Malgrat la quantitat de versos que no trenquen cap norma preestablerta, el llenguatge lric s lespai ms propici per a la subversi.(Climent, 2008: 93).

23



Maral, en el poemari Ra del cos, tracta la sang del perode menstrual com una mostra de vida que intenta perpetuar-se malgrat lamenaa de la mort. Un autntic tresor:

Com la floridaentre la neu, sobtada,la sang, la taca:el senyal de la prduadesmentint la mort. (Rc, 23)

Per cada gestque lleva fruit,prdigaescampadissade flor vermella.Vida, excs,hemorrgia:Imponderabletresorde la prdua. (Rc, 37)

Maral estableix un contrast de paraules: Prdua, tresor,florida, fruit, mort, vida... La poeta (re)utilitza les metfores popularment assumides:

La menstruaci es presenta en les nostres vides mitjanant el concepte de prdua, com b ho assenyala la poeta en el ttol. Aquesta metfora empelta de negativitat un lquid caracterstic de dona. Tanmateix, amb els seus versos, la poeta atorga a la menstruaci un bri de vida tot modificant-ne el sentit popular. Aix, la menstruaci torna a assumir el significat simblic de la sang, deslligada per complet del concepte de prdua, per tal desimbolitzar la vida i els valors positius que lacompanyen. (Climnet, 2008: 114).

Marie Cardinal, novellista francesa nascuda a lAlger, fa servir el tema dels fluids com a base narrativa de la seva novella Les mots pour le dire. Aquest relat explica la historia duna dona que, davant la por que la bogeria lacabi dominant per complet, i acabi tancada en un manicomi, pren la decisi de comenar un procs psicoanaltic que busca el remei o la cura dels mals que la dominen. El desencadenat de tot s una menstruaci interminable. La protagonista es troba envada fsicament per la sang que vessa el seu cos. En referncia a aquesta narraci, Laia Climent diu:

Amb el terme la cosa (la chose) el jo narratiu es refereix a aquest vessament infinit de sang que la degrada: aquest terme evidencia lalienaci que li produeix aquest element en el seu cos. Explica: La chose tait comme cela, elle se servait du meilleur de la folle pour lui faire dcouvrir lignoble. Lhorror que produeix el fluid i doncs la feminitat tamb sestn a tots els elements viscosos i per conseqncia a la vagina femenina que de vegades (com en les reflexions de Sartre o Mary Douglas) ha estat definida com a vagina dentata. (Climent, 2008: 62).

Kristeva confereix una importncia especial a la lluita lrica que es mant entre el Simblic i el Semitic. Per a la poeta russa, el llenguatge potic, que pot ser considerat com la recuperaci del cos matern, t el poder de subvertir i desplaar el Simblic. En aquest sentit, creu que la disposici textual s un altre recurs a travs del qual pot aparixer el Semitic dins del llenguatge.

24



Maral aplica aquest criteri en alguns dels seus poemes. A Cau de llunes, Maral inclou un calligrama mitjanant el qual vol expressar el seu concepte general de la vida:

CLOS....................................................

SOLCEn paraules de Laia Climent, la lnia elaborada a base de punts evoca lobertura entre dos camps, aix com tamb permet la barreja dels elements contraris, en qualsevol direcci, ja que aquesta no est marcada. El sentit cohesionador dels elements contraris refora el joc del palndrom mitjanant el qual sexposa una llibertat total dactuar, o de llegir les paraules, en tots els sentits U(Climent, 2008: 235).

A Ra del cos, trobem de nou el recurs a la disposici textual en els poemes. A Ressurrrectio, la poeta juga amb la confrontaci entre lagnosticisme i la religi catlica:

Magenollo davantel cosimpurobscmortalprimerpasviventtatobertdon vincno hi ha,mare, una altra naixena. (Rc, 75)

Segons Laia Climent:

Si la imatge del calligrama representa un acte clarament religis, el sentit del text mostra la crua materialitat del cos hum. Tanmateix, la fora lrica rau justament en el fet que el darrer vers no t cap puntuaci final tot deixant obert el sentit del poema, segons sinterpreti com una afirmaci o com una interrogaci, la qual mostraria la voluntat del jo lric de tornar a viure i reforaria aix el sentit del ttol del llibre. (Climent, 2008: 236).

El poemari finalitza amb un altre calligrama que fa referncia a un esquelet. Est inspirat en un poema visual de Meret Oppenhein titulat Radiografia del crani de MO, que mostra una readiografia del seu crani on apareix impresa una gran arracada. Maral, prenent com a punt de referncia aquest poema, construeix el seu esquelet:

XY XY XY XYXY XY XY XXXY XY XY XYXY XY XY XX

Continueu la srie encetada.s lesquelet: poseu-hi larracada.

(Rc, 79)

25



En el seu poema, Oppenhein feia evident el smbol femen mitjanant larracada. Maral identifica aquest gnere amb la combinaci de gens. Daquesta manera, la poeta sidentitfica mes amb el procs biolgic que no pas amb el cultural i els darrers versos, que inciten el lector a posar-hi larracada, semblen voler indicar el predomini de la biologia sobre la cultura. A ms, el fet de no voler posar larracada des dun primer moment, simbolitza la subversi a la imatge tradicional de la feminitat. (Climent, 2008: 237).

Anna Akhmtova

Maria Merc Maral ha estat tamb una gran traductora. Ha tradut obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, amb collaboraci amb Mnika Zgustov, les poetes russes Anna Akhmtova i Marina Tsvetieva.

Maral va basar un dels seus poemes en una composici de la seva admirada poeta russa Anna Akhmtova. Ambdues poetes prenen com a punt de partida un passatge bblic: el de la dona de Lot que es va convertir en esttua de sal per mirar enrere.

El poema dAkhmtova, tradut per Maral, acabava amb aquests versos:

Qui per aquesta dona aixecar el plany?s res de massa ftil per fer-ne cabria?El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarla qui don la vida noms per un esguard.

Maral recull el sentiment de la poeta russa per una dona, i el recrea com a smbol del silenci i loblit de la veu femenina al llarg de la histria:

La rgida camisa de fora de la salbloqueja la follia. La pantalla s en blanc.

A l'alba reverbera la histria sense histria.El gest es perpetuagegant i resplendent.I en la duresa mineral impresafulgura la pregunta sense veu:

Quin era el Nom de la dona de Lot, la qui don la vida noms per un esguard?

(Rc, 27-28)

Una dona de la qual ni se sap el nom... Maral va traduir, conjuntament amb Monika Zgustov un epigrama dAkhamtova que expressava molt b aquest tema de la veu de dona histricament silenciada i, alhora, sinterrogava sobre la capacitat creativa de la dona:

Podria Beatriu crear com Danteo cantar Laura la febre damor?He ensenyat a una dona a fer servir la veu.I ara, com puc fer-la callar?

Rene Vivien

Els versos anteriors ens connecten amb la Passi segons Rene Vivien, la novella que Maria Merc Maral va escriure inspirant-se en Rene Vivien, pseudnim de

26



Pauline Mary Tarn, anglesa de naixement que va assumir la llengua francesa com a idioma de producci literria.

Llusa Juli relacionava els versos dAkhamtova amb la novella de Maral perqu creia que la interrogaci de la poeta russa era present en la base del discurs sobre la creativitat que recull La passi segons Rene Vivien:

Aquests versos sn una interrogaci sobre la capa citat creativa de la dona, referncia a una hipottica simetria dona/home, conclusi esclatant del do atorgat, per alhora expressi de temor dalg que parla en primera persona i que per tant mostra el poder exclusiu de la paraula que ha ostentat fins aquell moment, ique noms pot ser ents com un jo mascul, potser Du mateix.

[...]

A La passi segons Rene Vivien, trobem un discurs sobre la creativitat fet des de la radicalitat excloent i superior que representa la figura de Violette Shillito i, per tant, amb una resposta dasimetria positiva vers la dona artista. (Juli, Llusa)

Violette s un personatge que coneix i domina disciplines com la msica, la pintura, la filosofia i les matemtiques. Coneix tamb les llenges clssiques i litali i representa lideal artstic femen. s un personatge real que Maral articula literriament de manera que esdevingui un element de simbologia del femen.

Estructurar lunivers femen; configurar una veu de dona en el camp literari i potic. Maral havia parlat diverses vegades del problema que representava la falta de simbolitzaci del femen. Histricament, la imatge de la dona s vista o b com una mena dagent diablic que comporta el pecat, o b com un sser de virtuts celestials, u sser sense sexe, com la Mare de Du o la Beatriu de Dante. Cal, doncs, reconstruir la genealogia femenina i reconstruir una histria perduda.

Al llarg de lobra, doncs, desfilen diferents personatges, sobretot femenins, a la recerca daquesta simbologia prpia de dona: Lilith, la primera rebel; tot un seguit de reines destronades com Vasthi, Cleopatra, Elisabeth Woodville, Jane Grey, Anna Bolena. Les poetes, sobretot Safo i el seu mn doblement sfic amors femenins i poesia.

Rene Vivien, considerada la primera dona que canta la sexualitat lesbiana des dels temps de Safo, ha marcat com ning levoluci creativa de la poeta, i no solament per la seva producci literria sin tamb per la seva vida privada. Encarna la subversi de la dona creadora situant-se en el terreny de lindicible. El personatge marali de Rene Vivien cont una dimensi simblica mitjanant la qual representa totes les protagonistes que ha tingut la Histria en femen a travs dels segles. Aquest personatge adaptat per Maral reflecteix no solament la passi amorosa sin tamb la religiosa. (Climent, 2008: 42).

Segons diu Llusa Juli, el mateix ttol ens remet a una idea religiosa de vida i mort. La novella es converteix en una mena devangeli que dna resposta a la passi amorosa i tamb a la literria. Passions viscudes com una obsessi, com una religi que t el centre en els dones.

27



Maral estableix una relaci entre Beatriu-Crist-Rene Vivien, ja que envolta la mort de la poeta francesa dun misticisme profund. De la mateixa manera que relata la Bblia la mort de Crist i Dante la de Beatriu, en la mort de Rene Vivien es produeixen signes extraordinaris i fenmens atmosfrics:

[...] la nit sabatia sobtadament sobre Pars, a la manera dels ocells de presa, i en un moment tot va quedar a les fosques. (RV, 18)

Ra del cos

Semblen paraules sagrades, ferides com estan per lentelament de la mort, i tanmateix, de manera inconfusible, es tracta dun llibre de Maria-Merc Maral. (Gimferrer. Prleg, Rc, 2000: 7-8).

Ra del cos s el poemari pstum de Maria Merc Maral. Malgrat la seva malaltia i lamenaa que representava la proximitat de la mort, Maral continua amb la seva recerca i els seus temes de sempre: la dona, lamor, lamor entre dones, la maternitat, la llengua i, ara s, la mort.

Maral estableix un lligam indestructible entre la seva prpia mort, la maternitat i el retorn a lter matern com a espai corporal de referncia. Resumeix la mort en una extraordinria metfora: desnixer:

Morir: potser nomsperdre forma i contornsdesfer-se, seerxuclada endinsde lter viu,matriu de dumare: desnixer.

(Rc, 41)

En aquesta etapa de la seva malaltia, Maral entra en un fort procs dinterioritzaci que la condueix fins als inicis de tot. En paraules de Laia Climent:

[...] la nit sabatia sobtadament sobre Pars,La poeta sen torna ter endins, cap a la seva mare, tot deixant molt despai en blanc en un poemari que no pot omplir de paraules. En efecte, el cos della, com a filla, s transportat cap a linterior de lespai matern on va nixer. (Juli, Llusa)

Ara, en aquest procs de retorn al principi, de retorn a lter matern, se sent potser ms filla que mare:

Mare, no ploris per mi, mare.No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxasota els meus peus vacillantsen el trapezion em contorsionoagafada a la mde lesglaide lombra. (Rc, 73)

28



Continua, per, la recerca del llenguatge femen i, davant la contradicci del femen ptria, mare amb nom de pare, crea una nova paraula:

Amb el cos empalaten eix de fosques ptriesfugen i arribena ptries ms benignes.Per els ulls, orfesde llum, percacen vidslengruna vergeduna mtria abolida. (Rc, 49)

A la recerca de (re)construir la histria femenina, mant viu el record de les dones que la precediren i, sobretot, el de la poeta Rene Vivien:

Dues dones: un pactems enll del desig,inscrit arreu i enlloc.

Dues dones: alhorafer nixer i nixer, vivesen el nom i en la carn.

Un pacte: ms enllen i en el desig. (Rc, 31)

Com en tota la seva obra, Maral segueix fidel fins al final al comproms que significa lexpressi literria des del propi cos com a element reivindicatiu del gnere femen:

Cos meu: qu em dius?Com un crucificatparles per boca de feridaque no vols pellarfins a cloure en la mudesa:inarticulada paraula viva. (Rc, 61)

El poemari finalitza amb el poema Ressurrectio. Daquest poema, nhem parlat en lapartat dedicat a Julia Kristeva. Maral elabora amb els seus versos una anttesi de lesperana en el ms enll que Joan Maragall havia expressat en el seu Cant Espiritual:

Magenollo davantel cosimpurobscmortalprimerpasviventtatobertdon vincno hi ha,mare, una altra naixena (Rc, 75)

Final

29



En aquest treball hem volgut fer un breu recorregut per una part de lobra de Maria Merc Maral prenent com a base la seva intertextualitat, la seva profunda relaci amb determinades escriptores, poetes, filsofes i teriques feministes.

Lany 1973, Maria Merc Maral va engegar un procs de creaci literria que es va estroncar trgicament el 1998. Va qestionar el patriarcat; va voler posar en evidncia, com deia Adrienne Rich, una de les seves poetes preferides, les mentides, secrets i silencis que envolten la cultura de les dones; va voler donar veu a les dones, per tamb a la cultura dels oprimits i de les nacions sense estat, a aquells que tenien la llengua abolida; va voler, doncs, donar veu a la histria, al passat i al present sistemticament silenciats. I ho va fer de lnica manera que podia i sabia, des de la seva veu de dona.

Serveixin com a final daquest treball les paraules que Maria Merc Maral va posar en boca de Rene Vivien:

Aquells que naixeran desprs de nosaltres, en aquest mn on els cants no sn sin ranera, llanaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el dem, que la sort fila i trena, els ssers futurs no ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent sofrena i el nostre bes.

[...]

Et recordes, oh Safo, de lilla olorosa, del verger on lal de les lires triomf i de les pomeres florides on satura la brisa... Torna a nosaltres...Ja que el negre llorer no cenyir el meu front, omplem de nou la copa dor i aboca-mhi la joia... Vessa-hi el vi de Xipre i el de Lesbos... I em veureu caminar cap a latzur, asseurem enmig dels dus, davant el fest destrelles... (RV, 348-349).

Abreviatures

Llengua abolida: LaRa del cos: RcLa passi segons Rene Vivien: RVSota el signe del drac: SsdLectora. Revista de dones i textualitat: Le

Bibliografia

Llibres

Butler, Judith (2000), Imitaci i insubordinaci de gnere, El gai saber. Introducci als estudis gais i lsbics, Josep-Anton Fernndez (ed.) Barcelona: Llibres de lndex: 113-135.

30



Climent, Laia (2008), Maria-Merc Maral, cos i comproms. Montcada i Reixac: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de lAbadia de Montserrat.

Goujon, J.P. (1998), De Rene Vivien a Maria-Merc Maral, dins Abell, M. et alii (eds.), pp. 105-109.

Lectora. Revista de dones/textualitat 10. Dossiers monogrfics (2004), Maria-Merc Maral, pg. 159-284. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A. (PPU).

Maral, Maria-Merc (1995), La passi segons Rene Vivien. Barcelona: Edicions Proa.

Maral, Maria-Merc (1989), Llengua abolida (1973-1988). Barcelona: Eliseu Climent, editor.

Maral, Maria-Merc (2004), Maria-Merc Maral. Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona: Edicions Proa.

Maral, Maria-Merc (2000), Ra del cos. Barcelona: Edicions 62.

Webgrafia

Cercle Catal del PEN Club. lbum Maria-Merc Maral.

Cercle Catal del PEN Club. Poesia. Maria-Merc Maral

Dotz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Actes

Femenas, M. Luisa. Aproximacin al pensamiento de Judith Butler.

Gomila, Andreu. Maral, dins la cambra prpia.

Hackett, Sharon. Luce Irigaray, le fminisme et le divin: oser linclusion

Irigaray, Luce. Yo, t, nosotras.

Juli, Llusa. Cap a lordre simblic femen.

Lafuente, Carmen. Desmantelar los gneros mediante la escritura. Monique Wittig.

Maria-Merc Maral. PEN catal.

Platero, Raquel. Diversitat de les dones versus opci sexual.

Plath, Sylvia. Daddy

31

mailto:[email protected]://www.internal.org/view_poem.phtml?poemID=356http://www.icps.es/fitxa_terme.asp?lletra=D&codi=67http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/maria_merce_marcal/http://www.psicoanalisisysociedad.org/Textos/Desmantelar%20los%20generos%20M%20Wittig%20-%20C.Lafuente.pdfhttp://www.escriptors.cat/?q=publicacions_atextos_vivienrhttp://books.google.com/books?id=XB4KvFdTJ6sC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=%22Luce+Irigaray%22+%22maternidad%22&source=bl&ots=zOmndLvoFJ&sig=9_yanckukWMjOjFYfIIqTrIop3s&hl=ca&ei=8QSMSdLaJuKYjAeg4aGjCg&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPA7,M1http://www.religiologiques.uqam.ca/21/hackett.htmhttp://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av02657.pdfhttp://www.comadresfeministas.com/publicaciones/enlaweb/femenias.pdfhttp://books.google.es/books?id=T4XaFoGBRW4C&pg=PA92&lpg=PA92&dq=mare+%22julia+kristeva+%22&source=bl&ots=Y0em8hsTFr&sig=ixhK7GQFiybxihxSMI-R564M2cE&hl=es&ei=MtabSd-FJ-TCjAfP76XDBQ&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=resulthttp://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/maria_merce_marcal/http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/pdf/marcal.pdf


Posada, Luisa. Diferencia, identidad y feminismo: una aproximacin al pensamiento de Luce Irigaray.

REL. Revista didees i cultura. Miscellnia Maria-Merc Maral.

Rosell, Maria. Escriure amb tinta blanca: construccions potiques de la maternitat.

Wilhite, Jennifer M. Daddy de Sylvia Plath

32

http://american-poetry.suite101.com/article.cfm/sylvia_plaths_daddymailto:[email protected]://www.uv.es/extravio/pdf2/m_rosell.pdfhttp://webfacil.tinet.org/usuaris/rels/Rels_8_20080221175001.pdfhttp://revistas.ucm.es/fsl/15756866/articulos/ASEM0606110181A.PDFhttp://revistas.ucm.es/fsl/15756866/articulos/ASEM0606110181A.PDF

marçal

Documents