maqueta pressupots 2006pressuposts.caib.es/www/ant/pr2006/projecte_pressupots... · 2005. 10....

generalspressuposts

projecte de

Comunitat autònoma de les Illes Balears

2006

pressuposts generalsComunitat autònoma de les Illes Balears

projecte de

2006

1

Marc econòmic per als pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears de l’exercici 2006

1. Internacional

L’activitat econòmica mundial mostrà durant el 2004 símptomes de recuperació, amb un creixement anual del 3,4% segons l’OCDE. Però en els darrers mesos de l’any començà una suau desacceleració, que ha continuat en el primer semestre de 2005 i ha situat les previsions de creixement per al 2005 i el 2006 en el 2,6% i el 2,8%, respectivament. Els EUA i la Xina són els dinamitzadors de l’economia, mentre que la zona euro i el Japó s’afebleixen.

El creixement econòmic ha estat revisat a la baixa, afectat per l’encariment del petroli, les catàstrofes naturals i els desequilibris econòmics internacionals.

Entre les causes que han fet incrementar el preu del petroli, destaquen el fort creixement de la demanda als EUA i a la Xina; les capacitats limitades d’augmentar la producció a curt termini, excepte en el cas d’Aràbia Saudita, i també la capacitat insufi cient a les plantes de refi nament als EUA. A la zona euro, la depreciació del dòlar enfront de la divisa pròpia i la lliura durant el 2004 ha permès que l’increment en el preu del petroli hagi tengut una incidència menor.

Els efectes de l’huracà Katrina al sud-est dels EUA ha afectat també la recuperació econòmica.

Entre els desequilibris econòmics destaquen l’augment dels dèfi cits exterior i públic als EUA i en la política econòmica restrictiva a la Xina.

Els Estats Units continuen amb un creixement sostingut, amb una previsió del 3,6% el 2005, encara que inferior al de 2004 (4,4%). L’afebliment del dòlar no ha estat sufi cient per corregir el dèfi cit per compte corrent, gràcies al manteniment d’una forta demanda interna.

La zona euro creixerà enguany un 1,6%, a causa d’una desacceleració efecte de l’encariment del petroli, l’apreciació de l’euro i els baixos nivells de consum.


projecte de

2006

2

L’economia alemanya mostra una millora en el comportament de la inversió empresarial i el consum privat durant els mesos d’estiu. Les altes xifres d’atur segueixen presents l’any 2005.

El diferencial de creixement de l’economia britànica amb el de la zona euro encara és positiu, tot i que enguany ha començat un procés de desacceleració, en part per la pujada en els tipus d’interès i el refredament del sector immobiliari.

2. Espanya

L’economia espanyola manté la tendència d’acceleració iniciada a principis de 2004. Després de la revisió arran del canvi de metodologia en la comptabilitat nacional (base 2000), l’estimació de creixement el 2004 és del 3,1% i la previsió per al 2005 i 2006 coincideix en el 3,3%. Amb l’antiga metodologia (base 1995) l’estimació era del 2,7% per al 2004, taxa idèntica a la previsió del 2005.

El consum fi nal de les llars presenta el 2005 un creixement estable, amb un fort dinamisme a la demanda de béns duradors i de serveis. Per part de les administracions públiques, el consum segueix amb la desacceleració iniciada a fi nals del 2004. La formació bruta de capital fi x registra un creixement notable gràcies a la inversió de béns d’equipament, que creix un 10,4% el segon trimestre de 2005, i a la fortalesa de la inversió en construcció.

El sector exterior en el primer semestre de 2005 segueix amb aportació negativa al creixement de l’economia. Les exportacions davallen durant els primers mesos de l’any, però en el segon trimestre es recuperen. Les importacions encara són elevades per la fortalesa de la demanda interna i l’encariment del petroli.

Des del punt de vista de l’oferta, destaca el sector de la construcció per l’acceleració en el seu creixement durant el primer trimestre de 2005 (5,6%) i en el segon trimestre es manté (5,7%). El sector serveis continua amb la mateixa taxa de creixement durant tot el primer semestre (4,0%). La branca de la indústria i l’energia redueix l’activitat, ja que el creixement pel primer i segon trimestre de l’any és de l’1,9% i de l’1,3%, respectivament. La branca agrària i pesquera registra una considerable millora, malgrat perdura amb taxes de creixement negatives.


projecte de

2006

3

Al mercat laboral els indicadors evolucionen positivament i refl ecteixen una millora considerable respecte de l’any anterior, tot i que també s’han de tenir en compte tots els canvis metodològics en les estadístiques del mercat laboral al llarg del 2005. Així, el nombre d’ocupats segons l’enquesta de població activa, l’EPA, s’eleva a 18,9 milions de persones el segon trimestre, un 5% més que l’any precedent, amb una creació de 897.000 llocs en els darrers 12 mesos. La taxa d’atur ha passat d’un 10,2% el primer trimestre a un 9,3% el segon, fet que suposa una reducció de més d’un punt percentual respecte de l’any anterior.

L’IPC comença el 2005 amb el 3’1% i troba el seu màxim amb el 3’7% al setembre. Són els grups relacionats amb carburants els que més pugen. L’IPSEBENE (índex general sense aliments elaborats i productes energètics) disminueix quatre dècimes des del gener fi ns al setembre, passant del 2,9% al 2,5%.

3. Illes Balears

La previsió de creixement per a les Balears, pel que fa al conjunt de 2005 és del 2,2%, dues dècimes per sobre del que es va preveure en l’elaboració dels pressuposts de la comunitat autònoma d’enguany. El 2004 la taxa de creixement fou de l’1,5%.

L’evolució de l’economia a les Balears té una forta correlació amb l’evolució a la resta d’economies europees, que actualment tenen un creixement dèbil. Tot i així, la conjuntura balear ha millorat lleugerament malgrat l’afebliment del creixement a Alemanya i al Regne Unit. La recuperació del turisme i l’avanç de l’activitat constructora contribueixen a l’acceleració.

L’informe economicofi nancer que acompanya l’elaboració del Projecte de llei de pressuposts de la comunitat autònoma per a l’any 2006 situa la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) de les Balears entre el 2,3% i el 2,6%.

Aquesta previsió es fa partint de l’antiga metodologia de la comptabilitat nacional d’Espanya (base 1995), mentre s’espera que s’elabori la nova sèrie de comptabilitat regional per a les Balears amb any base 2000. En tot cas, es pot afi rmar que amb el canvi metodològic el ritme de creixement de l’arxipèlag se situarà no més de mig punt per sota de la mitjana nacional.

D’altra banda, l’increment de l’economia balear es tornaria a situar igual o per sobre del de la zona euro (2,1%) el 2006.


projecte de

2006

4

3.1. Creixement econòmic per sectors productius

L’any 2004, les bones condicions climatològiques varen permetre augments en la producció hortofrutícola, patates i ametlles, cosa que va fer assolir un augment del sector agropesquer del 5,4%. En aquest moment la previsió de creixement del sector primari per al 2005 és entre l’1,9% i el 2,2%, afectat per les condicions meteorològiques adverses de l’hivern i la primavera d’enguany, així com per la reducció de la quota làctia.

La branca de la indústria i de l’energia comptarà aproximadament amb un 8,4% del PIB balear de 2005, fet que suposa 1.223 milions d’euros. La seva recuperació és la més lenta entre les branques no agràries: el 2004 tancà amb una taxa del 0,9%. L’any 2005 s’espera que se situï entre l’1,1% i l’1,3% i el 2006 entre l’1,3% i l’1,5%.

Hom preveu que el sector de la construcció participi en l’economia de 2005 amb un 10,4%, una dècima més que el 2004. La seva activitat suposa uns 2.772 milions d’euros en l’economia de 2005. L’any 2004 registrà una alça de l’1,3%, i es preveu que l’any 2005 es tanqui amb un increment entre el 2,0% i un 2,3%. Per al 2006, segons els indicadors del sector, es confi a en la continuïtat cap a la recuperació, amb una taxa entre el 2,7% i el 3,0%. Aquesta recuperació es basa en la continuïtat en el vigor de la demanda, fonamentada en els baixos tipus d’interès i els increments poblacionals, com també en la inversió pública.

3.2. Sector serveis. Especial referència al turisme

La branca dels serveis suposarà enguany el 79,6% del PIB, amb 17.234 milions d’euros. El 2004 incrementà l’activitat un 1,5%. Per al 2005, la previsió actual de creixement és entre un 2,1% i un 2,4%, mentre que per al 2006 és entre un 2,3% i un 2,6%.

La millora ha estat possible gràcies als increments en l’activitat del transport, el comerç i els serveis fi nancers, així com per part de les activitats turístiques.

El total de passatgers arribats a les Balears de gener a juliol de 2005 és un 6% superior al total de 2004 pel mateix període. Els passatgers estrangers, amb major pes a les Illes, registren l’any 2005 un increment del 3,7% respecte de l’any anterior de gener a juliol, els procedents d’Alemanya s’incrementen un 12,7% i els britànics acumulats fi ns al juliol disminueixen un 2,0%. Pel que fa al


projecte de

2006

5

creixement dels passatgers nacionals el 2005, encara que tenguin un pes molt inferior, el seu creixement acumulat fi ns al juliol ha estat bastant elevat (11,2%). Augmenta favorablement el nombre de passatgers arribats per via marítima de gener a juliol de 2005, amb 636.700 passatgers, s’incrementen en un 2,7% respecte de l’any 2004. Els passatgers arribats amb creuers turístics registren notables creixements el 2005.

D’altra banda, el total de turistes arribats per via aèria fi ns al juliol a les Illes Balears el 2005 s’incrementa un 3,1%. D’aquests, els turistes nacionals pugen un 9,4% respecte 2004, els alemanys un 6,9%, i els britànics disminueixen un 7,3%.

Les pernoctacions en establiments turístics mantenen pràcticament estable el creixement durant l’any. Així, les pernoctacions en establiments hotelers acumulades fi ns al juliol de 2005 s’incrementen un 2,1% interanual, mentre que les pernoctacions en apartaments turístics acumulades fi ns al juliol disminueixen un 7,9%.

La despesa total acumulada pels turistes el 2005 s’incrementa durant el segon trimestre un 2,1%, i arriba als 3.100 milions d’euros.

3.3. Preus al consum

La variació interanual de l’IPC de les Balears comença el segon trimestre amb el seu màxim al mes d’abril (3,2%), davalla fi ns al 2,6% al maig, al juny torna a pujar al 2,8%, al juliol i a l’agost es manté entorn del 3,0% i al setembre arriba al 3,3%.

La infl ació subjacent a les Balears va començar el 2005 amb una variació del 3,1%, el seu màxim de l’any fi ns a l’agost, es va mantenir en el 2,7% fi ns a l’abril, torna a davallar pel maig fi ns al 2,3% i a l’agost davalla encara més (2,0%). La variació interanual dels preus dels aliments no elaborats es manté entre l’1,5% i el 2,3% al llarg del 2005. D’una altra banda, la dels productes energètics arribà fi ns al 15% al setembre.

Excepte al gener, el 2005 (fi ns a l’agost) l’índex general de l’IPC de les Balears s’ha situat per sota de l’índex general del conjunt d’Espanya. La tendència alcista dels preus dels carburants continua el 2005, cosa que té especial incidència a les Balears a causa l’encariment del transport.


projecte de

2006

6

Les previsions d’infl ació són de continuïtat. Les expectatives per a l’any 2006 respecte del preu del petroli són de manteniment, la qual cosa fa que aquest factor tengui una incidència estable en l’índex de preus. Pel defl actor del PIB es preveu un 3,8% el 2005 i una desacceleració el 2006 (3,3%), segons l’escenari macroeconòmic de 2005-2006 donat pel Ministeri d’Economia i Hisenda.

3.4. Mercat laboral

Pel que fa a les dades del mercat laboral a les Balears, s’ha de tenir present que durant el primer trimestre de 2005 es va esdevenir un canvi metodològic a l’enquesta de població activa. D’aquesta modifi cació destaca, entre d’altres, el canvi de base poblacional (passa de cens 1991 a cens 2001) que incrementa la població ja que té en compte els moviments migratoris, i per tant, s’incrementa també la població activa.

Al segon trimestre de 2005 la població activa a les Balears és de 516.800 persones (5,3% més que el 2004). El nombre de persones aturades registrades és 29.200 el mes d’agost, que fan una taxa d’atur del 5,7%, quatre dècimes per sota de la registrada el 2004.

El procés de regularització d’estrangers també ha infl uït positivament en l’evolució del nombre d’ocupats, i juntament amb el major creixement del sector serveis i el canvi de tendència en la construcció han fet possible l’increment en el nombre d’afi liats.

El mes de juliol, el nombre total d’afi liats a la Seguretat Social a les Balears suma 481.800 persones, un increment del 7,0% respecte del 2004. Per als ocupats no agraris el juliol l’increment és del 5,4% (amb 460.000 persones). Per branques, els serveis, amb 317.000 persones, incrementen l’ocupació un 7,6%; la construcció un 16,9% ; i a la indústria l’increment és d’un 2,3%.


projecte de

2006

7

4. Annex. Quadres de previsions.

Creixement del VAB per branques. Variació interanual en %, a preus constants de 1995

Branca 2002 2003(e)

2004(a)

2005(p)

2006(p)

2004I II III IV

2005I II

Primari 2,6 1,4 5,3 2,1 2,5Indústria i energia 0,8 0,8 0,9 1,2 1,5 0,8 0,8 0,9 1,1 1,1 1,2Construcció 2,3 1,6 1,3 2,2 2,9 1,1 1,0 1,3 1,7 1,8 2,0Serveis 0,7 0,5 1,5 2,3 2,5 0,9 1,1 1,6 2,0 2,1 2,2Total Balears 0,9 0,7 1,5 2,2 2,5 1,0 1,1 1,6 1,9 2,0 2,1

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació e: Estimació / p: previsió / a: avanç

Participació prevista de cada branca en el VAB, primera previsió.

Branca Any 2006Primari 1,6%Indústria i energia 8,4%Construcció 10,5%Serveis 79,6%Total Balears 100,0%

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació.

Creixement del PIB/VAB, comparativa amb l’entorn

2002 2003 e 2004 a 2005 p 2006 p

Unió Europea (UE-25) 1,1% 1,0% 2,3% 2,0% 2,3%Unió Europea (UE-15) 1,1% 0,9% 2,2% 1,9% 2,2%Regne Unit 2,0% 2,5% 3,2% 2,8% 2,8%Zona euro 0,9% 0,7% 2,0% 1,6% 2,1%Alemanya 0,2% 0,0% 1,6% 0,8% 1,6%Espanya (CNE Base 2000) 2,7% 3,0% 3,1% 3,3% 3,3%Espanya (CNE Base 1995) 2,2% 2,5% 2,7% 2,7% 2,7%Total Balears 0,9% 0,7% 1,5% 2,2% 2,5%

Font: Eurostat, INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació


projecte de

2006

8

Diferencial de creixement Balears / Espanya

(CNE base 1995) 2002 2003 e 2004 a 2005 p 2006 pCreixement PIB Espanya 2,2% 2,5% 2,7% 2,7% 2,7%Creixement VAB Balears 0,9% 0,7% 1,5% 2,2% 2,5%Diferència (en punts) -1,3 -1,8 -1,2 -0,5 -0,2

Font: INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

Diferencial de creixement Balears / Espanya

(CNE base 2000) 2002 2003 e 2004 a 2005 p 2006 pCreixement PIB Espanya 2,7% 3,0% 3,1% 3,3% 3,4%Creixement VAB Balears 0,9% 0,7% 1,5% 2,2% 2,5%Diferència (en punts) -1,8 -2,3 -1,6 -1,1 -0,9

Font: INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació


projecte de

2006

9

Evolució del pressupost de la CAIB 1984/2006

2587

,79

1069

,80

807,

91

725,

54

190,

10

150,

10

121,

85

99,3

2

94,4

1

72,6

4

66,6

2

44,0

8

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

950,

49

438,

10

338,

10

323,

90

275,

93

293,

65

280,

52

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05959493929190898887868584

Milions d’euros

1859

,19

1796

,61

887,

61

2713

,97

06


projecte de

2006

10

2003

Milions d’euros

Parlament i òrgans depenents 13,47

Entitats autònomes 24,84

Ens territorials 103,33

Deute Públic 41,91

Serveis comuns 13,59

Conselleries 1599,47

2005

Milions d’euros




Deute Públic 98,56


Conselleries 2260,77

Distribució dels pressupostsde la comunitat autònoma de les Illes Balears 2006

Milions d’euros




Deute Públic 105,43


Conselleries 2.358,53


projecte de

2006

11

Imports Variacions 06/05 % total 2003 2005 2006 Import % pressupost 2006

Parlament 11,68 12,90 13,87 0,97 7,52% 0,51%

Sindicatura 0,52 3,66 3,25 -0,41 -11,20% 0,12%

Consell Consultiu 0,48 0,50 0,60 0,10 20% 0,02%

Consell Econòmic i Social 0,79 0,84 0,83 -0,01 -1,20% 0,03%

C. Relacions Institucionals 19,35 34,41 35,33 0,92 2,67% 1,30%

C. Turisme 58,34 47,84 49,44 1,60 3,34% 1,82%

C. Educació i Cultura 435,27 613,00 654,06 41,06 6,70% 24,10%

C. Economia, Hisenda i Innovació 38,74 50,53 53,79 3,26 6,45% 1,98%

C. Medi Ambient 90,94 95,10 97,13 2,03 2,13% 3,58%

C. Interior 11,09 26,44 27,90 1,46 5,52% 1,03%

C.Obres Públiques, Habitatge i Transports 63,78 243,07 156,35 -86,72 -35,67% 5,76%

C. Salut i Consum 667,83 912,12 1.026,23 114,11 12,51% 37,81%

C. Treball i formació 43,00 34,51 39,96 5,45 15,79% 1,47%

C. Agricultura i Pesca 59,32 76,31 78,49 2,18 2,86% 2,89%

C. Comerç, indústria i Energia 32,19 37,82 38,91 1,09 2,88% 1,43%

C. Presidència i Esports 67,77 74,33 79,37 5,04 6,78% 2,92%

C. Immigració i Cooperació 11,85 15,29 21,57 6,28 41,07% 0,79%

Serveis comuns 9,06 22,10 24,97 2,87 12,99% 0,92%

Ens territorials 103,33 133,82 147,58 13,76 10,28% 5,44%

Deute públic 41,91 98,56 105,43 6,87 6,97% 3,88%

Serveis comuns: personal 4,53 2,56 2,65 0,09 3,51% 0,10%

Institut d’Estudis Baleàrics 0,23 0,75 1,01 0,26 34,66% 0,04%

Institut de la Dona 1,99 3,29 3,39 0,10 3,03% 0,12%

SOIB 22,62 46,56 49,17 2,61 5,60% 1,81%

Escola Balear d’Administració Públlica 0,00 1,48 2,69 1,21 81,76% 0,10%

Total pressupost 1.796,61 2.587,79 2.713,97 126,18 4,88% 100%

Amb estructura homogeneitzada respecte a 2006

Pressupost consolidat 2006


projecte de

2006

12

Conselleria de Salut i Consum

La Conselleria de Salut i Consum disposarà, l’any 2006, d’un pressupost global de 1.031 milions d’euros. Això suposa un increment del 5,7% respecte de l’any 2005. Aquesta és la primera vegada, en la història de la CAIB, que una Conselleria assoleix la xifra de 1.000 milions d’euros.

La Conselleria, mitjançant el Servei de Salut Balear (Ib-salut), destinarà 1.004 milions d’euros per cobrir les necessitats de l’assistència sanitària de la població. Aquesta xifra suposa un augment del 5,82% respecte de l’exercici anterior.

Les cinc direccions generals que componen la Conselleria de Salut i Consum tendran un pressupost de 26,5 milions d’euros.

Amb els pressuposts de 2006, es continuaran promovent una sèrie d’objectius per garantir la resposta a les necessitats assistencials de la població de les Illes Balears, així com la millora de la qualitat dels serveis sanitaris. Entre els objectius de l’Ib-salut hi fi guren:

- L’inici de la construcció del nou Hospital Universitari Son Dureta.- La continuació de les obres dels hospitals d’Inca, Formentera i l’Hospital General de Menorca.- Les reformes de l’Hospital Joan March, de Can Misses i de Canal Salat. - La continuació de les actuacions de millora i remodelació en centres de salut i unitats bàsiques de

salut. - La consolidació de la informatització d’atenció primària i del nou sistema de cita prèvia. - El desenvolupament del Pla de sistemes d’informació de tecnologies sanitàries i de gestió

econòmica. - La implantació del Decret de garantia de demores quirúrgiques i de consultes.- El desenvolupament del Pla d’humanització sanitària.- La consolidació de la Fundació Caubet, de la qual depèn el Centre d’Investigacions de Malalties

Respiratòries Avançades (CIMERA).- L’actualització del Pla de salut mental.- El desenvolupament del Pla d’atenció bucodental infantil (PADI).- La consolidació de polítiques de contenció de despesa farmacèutica.- La millora del transport aeri sanitari.


projecte de

2006

13

- El desenvolupament del Pla sociosanitari. - L’impuls de la investigació sanitària aplicada.- El desenvolupament de la Llei de personal. - L’estudi del model de carrera professional. - La implantació de mesures encaminades a l’optimització dels recursos humans. - El desenvolupament d’un sistema integral de gestió de personal.

A la Direcció General de Planifi cació i Finançament li correspon un pressupost de 771.177 euros. Aquesta direcció s’ha fi xat les accions següents:

- Garantir que el Servei de Salut desenvolupi les funcions en el marc de les directrius i prioritats del Govern balear, i d’acord amb els criteris generals establerts per l’ordenació sanitària.

- Millorar el sistema de fi nançament. - Dur a terme un pla d’excel·lència sanitària. - Fer prevaler les especifi citats de les Illes Balears en el marc del Sistema Nacional de Salut.- Desenvolupar el Pla d’infraestructures sanitàries 2004-2010. - Promoure la millora dels sistemes d’informació sanitària.

Quant a la Direcció General de Salut Pública i Participació, durant el 2006 disposarà d’un pressupost de 14,2 milions d’euros. Aquesta direcció es proposa:

- Drogues: desenvolupament del Pla autonòmic de drogues. - Promoció de la salut: continuació de campanyes dirigides al desenvolupament d’hàbits saludables,

salut sexual, obesitat i trastorns en la conducta alimentària. - Prevenció: continuació del desenvolupament del Programa de detecció precoç del càncer de mama,

el Pla de la sida, el Pla de tabaquisme, les metabolopaties, la detecció de les hipoacúsies. - Desenvolupament del Programa de vacunacions. - Consolidació de l’ampliació i millora del laboratori autonòmic. - Posada en marxa de la segona fase del Portal de Salut. - Promoure la millora del Sistema de Vigilància Epidemiològica i la centralització de les dades de la

Direcció.


projecte de

2006

14

A la Direcció General de Farmàcia li corresponen 954.737 euros. Les iniciatives més destacades que es duran a terme són:

- L’acreditació de noves ofi cines de farmàcia i l’obertura dels concursos per adjudicar-les. - El desenvolupament d’un Pla integral de prestació farmacèutica.- La promoció de l’ús adequat i racional dels fàrmacs, mitjançant la Comissió per a l’Ús Racional del

Medicament. - El control del medicament: control d’estupefaents, de les alertes farmacèutiques, de la publicitat i

de les denúncies. - La potenciació del Centre d’Informació del Medicament (CEBIME).

Pel que fa a la Direcció General d’Avaluació i Acreditació, l’assignació de pressupost per a 2006 serà d’1,6 milions d’euros. La seva feina estarà encaminada a:

- L’impuls de la investigació mitjançant la Fundació Mateu Orfi la i la contribució a la consolidació de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS).

- La promoció dels trasplantaments i la donació d’òrgans i teixits, amb el fi d’augmentar el nombre de donacions i optimitzar-les al màxim.

- L’ordenament i coordinació de la formació sanitària de la comunitat. - El desenvolupament d’un model d’acreditació de centres, serveis i professionals.

La Direcció General de Consum disposarà de 2 milions d’euros per desenvolupar els seus objectius durant 2006. Aquesta direcció continuarà amb les polítiques de protecció i defensa del consumidor, mitjançant les següents accions:

- Acostar als ciutadans els serveis d’informació i reclamacions que ofereix la Direcció General de Consum. En aquest apartat destaca la consolidació del Programa “Consum a ca teva”.

- Dur a terme accions informatives. - Continuar la promoció del coneixement de l’Estatut dels consumidors i usuaris de les Illes

Balears.- Seguir donant prioritat a la Junta Arbitral de Consum com a instrument per normalitzar les relacions

entre els consumidors i els empresaris.


projecte de

2006

15

Salut i Consum 2006

2003Despeses de personal

Transferències corrents

Inversions

Transferències de capital

2%

93%

1%

4%

(12,42)

(598,61)

(4,68)

(24,07)

Milions d’euros

Despeses de personal


Inversions


2%

96%

1%

1%

(13,23)

(852,58)

(7,61)

(9,26)

2005

Despeses de personal 1% (13,62)

Transferències corrents 91% (933,48)

Inversions 1% (7,58)

Transferències de capital 7% (69,50)


projecte de

2006

16

Pressupost per gerències

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

Hos

pita

lSo

n D

uret

a

Àre

a de

Sal

utM

enor

ca

Ate

nció

prim

ària

de M

allo

rca

Ger

ènci

ade

l 061

Serv

eis

Cent

rals

Àre

a de

Sal

utEi

vissa

i Fo

rmen

tera

177,

85

37,9

2

49,16 71

,32

6,20

287,

20

234,

58

48,6

2

62,4

2 86,9

2

7,61

482,

12

Milions d’eurosAny 2003Any 2005Any 2006

551,6

7

237,

03

49,8

8

64,10 93

,90

8,08

Servei de Salut de les Illes Balears 2006


Despeses corrents en béns i serveis 36% (358,29)




projecte de

2006

17

Conselleria d’Educació i Cultura

El pressupost de la Conselleria d’Educació i Cultura, amb més de 654 milions d’euros, presenta un increment respecte al pressupost aprovat per a l’exercici de 2005 que se situa al voltant del 6,70%. Això determina que els pressuposts de la Conselleria han experimentat dins d’aquesta legislatura, i fi ns a aquest moment, un creixement que ultrapassa el 46%, respecte de la màxima quantitat pressupostada a la legislatura anterior com a previsió de despesa en les mateixes matèries.

A) Àrea d’ensenyament no universitariÉs evident que un gran bloc de la despesa se centra en l’àmbit de les retribucions; així doncs, d’una banda, el seu creixement suma fi ns a quasi els 378 milions d’euros destinats al pagament de les nòmines pels serveis prestats pels més de 10.000 mestres i professors a l’ensenyament públic, i d’altra banda es creix per sobre dels 114 milions d’euros destinats al pagament de les nòmines del professorat dels centres concertats. Així mateix, es continuarà amb la política de millora de les dotacions de personal d’administració, serveis i auxiliar de l’ensenyament iniciada en aquest exercici, tot amb l’objectiu de millorar les capacitats de gestió dels centres docents, i l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específi ques.

A aquest import s’han d’afegir els més de 26 milions d’euros destinats a personal no docent que centra la seva activitat en fer possible la prestació del servei públic educatiu, des dels mateixos centres, com també des de la seu central de la Conselleria.

Pel que fa als recursos materials i a les inversions, i malgrat el fet que l’IBISEC, com a empresa pública, no es troba integrada estrictament dins l’estructura orgànica de la Conselleria, sí que n’és entitat depenent i alhora braç executor de la política de construccions educatives.

En l’àmbit de les noves tecnologies, 1,8 milions d’euros aniran adreçats a la innovació tecnològica de l’ensenyament.

La Direcció General de Formació Professional disposarà per primera vegada de recursos propis en l’àmbit d’inversions en matèria d’equipaments, abans centrats íntegrament en els pressuposts de la Direcció General de Planifi cació i Centres. La suma d’aquestes dues quantitats ens apropa a la xifra d’1,91 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment en conjunt entre ambdues direccions


projecte de

2006

18

generals d’un 22% en inversió en l’equipament dels centres docents, respecte de l’any passat. Per part seva, els pressuposts de la Direcció General de Formació Professional augmenten respecte de l’any passat al voltant d’un 32%.

Si d’una banda els pressuposts de l’esmentada Direcció General de Planifi cació i Centres es redueixen respecte de l’any passat, això no és més que una conseqüència de l’aplicació de l’ordre de distribució de funcions dins de la Conselleria. En funció d’aquest ordre, la matèria de transport escolar, la seva contractació i les subvencions associades a aquesta matèria, com també les destinades a ajuts per als alumnes que fan servir els menjadors escolars, la gestió de matèries, juntament amb els crèdits associats, han passat a ser funció de la Secretaria General de la Conselleria.

Malgrat això, i deixant de banda les qüestions ja comentades relatives a l’IBISEC (empresa pública directament vinculada amb aquesta Direcció General) i els programes relatius a inversions en equipament de centres, les dotacions destinades als pressuposts dels centres docents públics superen per primera vegada els 8 milions d’euros i representen un augment del 4,65%, mentre que les dotacions destinades als pressuposts dels centres docents concertats augmenten un 6,1%, en aplicació dels acords de millora de l’ensenyament concertat, signats entre el Govern i els sindicats i les associacions empresarials.

Per acabar, la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Permanent del Professorat potencia els programes destinats a la innovació educativa i a la formació permanent del professorat, i veu com les seves dotacions augmenten un 8,06%.

B) Àrea d’ensenyament universitariDesprés dels importants creixements de l’exercici precedent, les dotacions per transferències a la Universitat experimenten un procés de consolidació en aquest creixement, de forma que la transferència corrent a la Universitat de les Illes Balears supera per primera vegada el llistó dels 50 milions d’euros amb un increment del 7,34%.

D’altra banda, es produeixen augments en les aplicacions adreçades a les beques i ajuts a la comunitat universitària, i es crea el Consorci per al Foment de les Infraestructures Universitàries, el qual garanteix la realització d’un ambiciós pla de millora de les instal·lacions universitàries.


projecte de

2006

19

C) Àrea de Cultura L’acció de promoció cultural veu incrementada signifi cativament les seves dotacions tant pel que fa a recursos humans, com pel que fa a inversions i transferències.

Així doncs, el conjunt dels centres de despesa en matèria de la Direcció General de Cultura (i també les biblioteques, els arxius, els museus i altres centres que en depenen) disposa d’un pressupost que en conjunt supera els 9,6 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement, respecte al conjunt del pressupost per a l’any 2005, d’un 12,98%.

Destaquen especialment els creixements de la pròpia Direcció General, com també de les biblioteques públiques de Palma i Maó i del Museu de Mallorca. D) Àrea de política lingüística Així mateix, augmenten els recursos destinats al foment de l’ús de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears en un 11,76%, per la qual cosa aquestes dotacions s’incrementen per sobre del 10% per segon any consecutiu.

Pel que fa a l’Institut d’Estudis Baleàrics el seu pressupost per dur a terme les seves activitats a 2006, s’ha incrementat en un 34’10%.


projecte de

2006

20

Educació i Cultura 2006


Despeses corrents en béns i serveis


Inversions


60%

5%

29%

5%

1%

(260,50)

(20,04)

(127,54)

(22,12)

(5,05)

Milions d’euros




Inversions


62%

3%

31%

3%

1%

(380,06)

(18,77)

(187,80)

(20,73)

(5,45)

2005







projecte de

2006

21

Vicepresidència i Relacions Institucionals

La Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals gestionarà un pressupost total de 35,3 milions d’euros per a l’any 2006, la qual cosa suposa un increment del 2,68% respecte de 2005, augment atribuït a l’increment previst de l’IPC per al 2006. En aquest sentit, es podrien qualifi car els pressuposts de 2006, de continuació dels de 2005, enfocats a gestionar i fer el seguiment de les activitats ja iniciades l’any passat. Això fa que es pugui dir que són uns pressuposts adreçats a fer front a les despeses de funcionament d’aquesta Conselleria per a l’any 2006.

La Direcció General de Projectes gestionarà un pressupost d’1,4 milions d’euros, amb el qual donarà continuïtat a la coordinació de projectes del Govern i determinarà, coordinarà i supervisarà les actuacions del Departament d’Arquitectura de la CAIB, el qual desenvolupa tasques de caràcter horitzontal dins l’Administració de la comunitat autònoma, àrea de la qual és responsable.

Pel que fa a la Direcció General de Comunicació, comptarà amb un pressupost de 15,4 milions d’euros, que es distribueix, juntament al desenvolupament ordinari del departament de premsa de la Conselleria, entre la coordinació de les iniciatives de comunicació del Govern, les aportacions per al funcionament de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, les subvencions a les iniciatives de comunicació social per a la realització de campanyes d’informació i divulgadores de la CAIB i el suport al Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola.

Respecte a la Direcció General de l’Advocacia, disposarà d’un pressupost d’1,3 milions d’euros, amb el qual continuarà amb la representació legal de la CAIB, la coordinació dels serveis jurídics i l’assessorament jurídic al Consell de Govern o a la resta de conselleries o serveis que ho sol·licitin. Com a actuacions puntuals per a desenvolupar l’any 2006, es poden assenyalar, entre d’altres:

- L’organització de jornades d’estudi, seminaris i reunions de treball.- Coordinació, control i seguiment del programa de beques TOGA.- Potenciar les col·leccions editades per l’IEA.


projecte de

2006

22

La Direcció General de Relacions Institucionals comptarà amb un pressupost d’1,9 milions d’euros, amb el qual es durà a terme la coordinació institucional, amb la resta d’administracions territorials de les Illes Balears, les administracions públiques de l’Estat, el poder judicial, així com amb el teixit associatiu i representatiu de les Illes Balears.

Pel que fa a la Direcció General de Relacions amb el Parlament i Coordinació Normativa, gestionarà un pressupost de 365.757 euros per dur a terme la coordinació entre el Govern i el Parlament. Paral·lelament, coordinarà les actuacions en matèria de legislació pròpia de la comunitat autònoma. Cal destacar entre d’altres:

- Dur a terme el seguiment i l’estudi de les iniciatives parlamentàries.- Impulsar i coordinar les iniciatives legislatives del Govern de les Illes Balears.- Mantenir i difondre l’inventari d’òrgans col·legiats i de procediments administratius.- Gestionar la pàgina WEB d’informació normativa.- Mantenir relacions tècniques i de coordinació amb el Consell Consultiu de les Illes Balears.


projecte de

2006

23




Inversions


34%

19%

10%

23%

14%

2003

(6,53)

(3,77)

(1,86)

(4,55)

(2,62)

Milions d’euros




Inversions


23%

18%

23%

18%

18%

(8,01)

(5,94)

(7,88)

(6,27)

(6,28)

2005






Vicepresidència i Relacions Institucionals 2006


projecte de

2006

24

Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports

La Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports preveu un pressupost de 156,35 milions d’euros per a l’exercici 2006.

Els pressuposts de la Direcció General d’Obres Públiques i Transports assoliran enguany la xifra de 121,22 milions d’euros i es caracteritzen per l’increment de les inversions en transport públic, en detriment de les inversions en la xarxa viària.

Així, el Govern compleix un dels seus principals objectius en aquesta legislatura: foment del transport públic amb nivells de qualitat, servei, puntualitat, freqüència i amb una oferta que cobreixi totes les necessitats. Per tant, aquests pressuposts són el refl ex tant de les inversions en infraestructures de transport públic, com en la millora de la seva normativa i la creació de sistemes que el facin àgil i modern.

A Serveis Ferroviaris de Mallorca es continua l’execució del soterrament, l’estació intermodal, el primer metro de Mallorca i l’eliminació de passos a nivell de les vies. Es tracta d’infraestructures imprescindibles per a un transport de qualitat a Mallorca i que compleixen els plantejaments del I Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears (PDSTIB), aprovat en aquesta legislatura. Això també es tradueix en la millora i potenciació de la qualitat dels serveis per carretera amb la intenció d’incrementar freqüències i aportar noves rutes que permetin a l’usuari real i al potencial del transport públic tenir una àmplia gamma al seu abast.

La gran aposta del Govern de les Illes Balears passa per la creació del Consorci de Transports, una entitat que gestioni tot el transport públic, com actualment es dóna a ciutats tan conegudes pel seu bon funcionament, com ara Londres o Barcelona. El primer pas serà la redacció de l’avantprojecte de llei del Consorci i la implantació del bitllet únic.

El transport marítim, tal i com proposa el PDSTIB, s’ha de potenciar i millorar amb la col·laboració de les empreses per tal d’afavorir aquest transport com a una alternativa igual de competent a altres.

I pel que fa a la xarxa viària, els primers dos anys de legislatura han servit per posar els fonaments a les Illes d’una xarxa viària de qualitat, segura i respectuosa amb el medi ambient. L’any 2006 es continuarà amb les obres encara no inaugurades. Es tracta de noves vies que milloraran les comunicacions a les nostres Illes, totes recollides en el Pla Director Sectorial de Carreteres de Balears.


projecte de

2006

25

En l’àmbit de la Direcció General de Ports, que disposa a l’any 2006 d’un pressupost de 4,81 milions d’euros, cal destacar que el Govern també ha posat en aquesta legislatura el seu punt de mira en els ports. Per primera vegada, la xarxa de ports de la comunitat compta amb inversions de millora d’infraestructures a tots els seus enclavaments , i això continua a l’any 2006 amb la previsió d’unes instal·lacions de gran qualitat per a tots els sectors usuaris dels ports, per tal d’acomplir les necessitats de seguretat, amarrament i serveis nauticoesportius i també implica la garantia de les millors comunicacions marítimes interinsulars i amb la Península.

La previsió és de fi nalitzar una trentena d’iniciatives a totes les Illes que comportin una millora de l’estat de les comunicacions marítimes, la creació d’indrets adients per a sectors com el de la pesca, les navilieres, etc. Tot això, dins l’àmbit de la primera llei de Ports de la Comunitat. La seva aplicació serà un dels eixos principals de la Direcció durant l’any 2006.

L’ordenació del territori es distingeix fi ns ara per normatives complexes, disperses, poc efectives a curt termini. Des del Govern, mitjançant la Direcció General d’Ordenació del Territori, el plantejament des de l’inici de legislatura és invertir aquesta tendència i amb nous instruments donar resposta als vertaders entrebancs d’aquesta matèria. Aquesta direcció general gestionarà un total de 9,64 milions d’euros.

La tasca de recerca de solucions des de les arrels al problema de l’habitatge continua a la Direcció General. Això serà plasmat al llarg del 2006 amb les tasques de redacció de l’avantprojecte de llei de règim urbanístic balear i de l’habitatge. Un document que proposarà solucions que abordin la matèria del sòl des d’un punt de vista normatiu guiat pels principis de claredat, transparència, agilitat i efectivitat.

El Govern de les Illes Balears té també com a objectiu principal facilitar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne, i de forma especial a aquells col·lectius amb més difi cultats com són els joves. Per aquest motiu, al llarg de 2006 continuarà consensuant totes les mesures que prendrà (duent a terme una política activa). Així continuaran les convocatòries de la Mesa de l’Habitatge, on es troben representats tots els sectors afectats, inclosos les organitzacions sindicals i els joves. I la coordinació es durà a terme mitjançant la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, que disposa enguany d’un pressupost de 13,32 milions d’euros.

Així, aquest any 2006 se centra especialment en els col·lectius amb més difi cultat com els joves: per a ells es crearan noves iniciatives que donaran solucions noves per poder obtenir un habitatge digne. La Direcció general continuarà amb l’aplicació de les mesures del Primer Pla d’Habitatge de les Illes Balears. La Conselleria continuarà aplicant el Pla jove d’habitatge, aprovat el mes de juliol de 2005,


projecte de

2006

26

que disposa d’ajudes específi ques adreçades a un col·lectiu amb una difi cultat d’accés a l’habitatge determinada per l’increment dels preus de l’habitatge lliure.

Amb 165,09 milions d’euros en aquest any 2006, Serveis Ferroviaris de Mallorca torna per tercer any consecutiu a gaudir dels pressuposts més elevats de la seva història. Uns doblers que permetran a l’empresa pública continuar amb la seva política d’empenta al transport ferroviari, tant a nivell de servei, com de qualitat i seguretat. El 2006 serà l’any de consolidació de les dues grans apostes del Govern pel tren: el soterrament de les vies de tren al seu pas per Palma, amb la construcció de l’estació intermodal i el primer metro de Mallorca.

A més d’aquests projectes essencials per al futur del transport ferroviari, es continuarà amb la sistemàtica de supressió de passos a nivell a les vies, que incideixen en la seguretat de les circulacions. També en matèria de seguretat SFM té uns contractes per mantenir, conservar i revisar la seguretat del corredor i del material mòbil. Pel que fa a noves infraestructures, en aplicació del PDSTIB es durà a terme, entre d’altres, la construcció de l’estació d’autobusos de Sant Antoni de Portmany a Eivissa.

L’empresa Infraestructures i Obres Portuàries, depenent de la Direcció General de Ports, durà a terme la millora de la xarxa de ports de la Comunitat, per dotar-los d’equipaments de qualitat per als seus usuaris, com també oferir el major nombre de serveis possibles dins l’abast de cada port. Així, ja s’ha actuat en els 13 ports de titularitat autonòmica, però encara resten pendents actuacions molt importants que ara es duran a terme a totes les Illes. Destaquen la remodelació del port de Sóller, del passeig a la Colònia de Sant Jordi, la peatonalització del port de Cala Bona, el passeig sobre el dic de recer de Sant Antoni de Portmany, així com l’inici d’obres del Dic de Ciutadella, una vegada obtinguda l’adscripció de la llàmina d’aigua. etc.

L’Institut Balear de l’Habitatge, IBAVI, compta l’any 2006 amb un pressupost de 65,91 milions d’euros. L’objectiu amb aquesta partida és assolir els 1.008 habitatges de protecció ofi cial al llarg de l’exercici entre les promocions en curs i en fase de projecte. També l’IBAVI adquirirà nou sòl pel tal d’aconseguir assegurar noves promocions públiques. L’empresa pública segueix, en aquest sentit, la recerca d’acords amb els ajuntaments per aconseguir més sòl per tal de construir més HPO.

SITIBSA compta l’any 2006 amb un pressupost d’1,6 milions d’euros. Entre els objectius de l’empresa pública per a l’any 2006 es troben realitzar la cartografi a 1:1000 de termes municipals de les Illes. També destaca la cartografi a 1:5000 de Mallorca. D’altra banda, es durà a terme la continuació del desenvolupament del Sistema d’Informació Geogràfi ca de les Illes Balears fent efectiva la seva implementació en l’Administració de la CAIB.


projecte de

2006

27

Obres Públiques, Habitatge i Transports 2006




Inversions


11%

3%

11%

33%

42%

(6,62)

(2,12)

(6,91)

(21,26)

(26,83)

Milions d’euros




Inversions


3%

1%

7%

75%

14%

(7,99)

(2,30)

(15,26)

(182,88)

(34,60)

2005







projecte de

2006

28

Conselleria de Medi Ambient

La Conselleria de Medi Ambient, amb 97 milions d’euros, aconsegueix un increment del pressupost d’un 2% respecte al 2005, el que demostra amb fets la ferma aposta pel medi ambient del Govern de les Illes Balears.

Pel que fa a la Direcció General de Recursos Hídrics, durant el 2006 es destinaran 55,6 milions d’euros. Entre les iniciatives més destacades, es posarà en marxa l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental, que assumirà, de manera conjunta, les actuacions que, actualment, desenvolupen les empreses públiques IBASAN (Institut Balear de Sanejament) i IBAL (Institut Balear d’Aigua i Litoral). Aquesta Agència, que tendrà un pressupost de 91 milions d’euros, podrà afrontar de forma global la gestió de tot el cicle de l’aigua: depuració, proveïment i millora del domini públic hidràulic.

Les obres d’ampliació i construcció de noves depuradores inclouen sistemes de depuració terciària per afrontar amb èxit les noves exigències europees.

En matèria de torrents està previst mantenir l’esforç inversor que es traduirà no sols en actuacions de neteja i manteniment, sinó també (en col·laboració amb l’Agència) en l’adequació de llits que constitueixen el domini públic hidràulic.

També continua la contribució als consells insulars per assolir conjuntament la tasca de disminuir les fuites d’aigua a les xarxes de distribució, així com el programa de gestió de la demanda d’aigua, amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi major i un aprofi tament d’aquest recurs millor.

La Direcció General de Caça, Protecció d’Espècies i Educació Ambiental tendrà un pressupost per al 2006 de 3,8 milions d’euros. Hi destaca el programa de centres ecoambientals, posat en marxa el 2005, que augmentarà les dotacions pressupostàries i de personal l’any 2006 gràcies a la demanda de participació per part de les escoles de les Illes Balears.

Es crearà el Centre Cinegètic Balear, que permetrà l’educació en matèria de caça i es posarà en marxa el vedat social de Mallorca. El Servei de Protecció d’Espècies preveu seguir executant les actuacions sobre espècies emblemàtiques amb plans de recuperació i conservació. Es continuarà la tasca dels bancs de dades d’espècies.


projecte de

2006

29

La Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral té previst un pressupost de 8,4 milions d’euros. Es mantenen accions que han tengut gran acceptació, com el Pla de qualitat de les aigües de bany i l’Agenda Local 21. S’impulsarà, a la vegada, l’estratègia balear de residus perillosos i es continuarà treballant en la gestió dels sòls especialment contaminats.

Un altre dels objectius és la promoció i divulgació per a la qualitat ambiental amb eines com, per exemple, el Punt d’Informació Ambiental, on els ciutadans poden rebre tota la informació desitjada en aquesta matèria.

La Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral impulsarà les accions que es derivin de l’aplicació de la futura Llei del renou, que es preveu que sigui tramitada i aprovada al Parlament durant el 2006.

La Direcció General de l’Ofi cina del Canvi Climàtic, per al 2006 té previst 841.335 euros. Des d’aquesta Direcció es treballarà per desenvolupar l’estratègia balear per al canvi climàtic, que durà accions de projecció exterior mitjançant la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic i de conscienciació al ciutadà amb l’Ofi cina del Canvi Climàtic per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Dins l’àrea científi ca es donarà continuïtat al conveni de col·laboració signat amb la Universitat de les Illes Balears per a l’elaboració d’informes anuals de l’evolució del clima a les Balears, i estudis sobre els gasos d’efecte hivernacle.

Es seguirà amb les activitats de control i d’informació als ciutadans de la qualitat de l’aire, controlant a la vegada les emissions potencialment contaminats de l’atmosfera.

La Direcció General de Biodiversitat té pressupostats 22,1 milions d’euros. Les actuacions d’aquesta direcció general aniran cap a la implantació de la LECO. Per això, es desenvoluparan tres programes amb l’objectiu comú de salvaguardar el patrimoni natural de les Illes Balears. Es treballarà en el desenvolupament de la gestió d’espais naturals, planifi cació forestal i conservació i millora del medi natural.

El primer programa, “Espais de Rellevància Ambiental. Xarxa Natura 2000” té per objectius bàsics l’elaboració de normativa i disposicions generals per a la conservació i millora dels espais de rellevància ambiental, amb especial atenció a l’elaboració d’ordre de bases i ajudes a inversions, associacions i per a l’elaboració de plans d’ús i conservació d’espais de rellevància ambiental; la planifi cació dels


projecte de

2006

30

espais de rellevància ambiental; la participació dins el marc europeu per a la conservació i millora del medi natural; així com la investigació dins els espais de rellevància ambiental.

D’altra banda, la “Gestió i Manteniment dels Espais Naturals Protegits” realitzarà actuacions per a la gestió i manteniment de 8 espais naturals protegits de les Illes Balears. Les seves actuacions se centraran en 8 àrees d’actuació: administració, gestió per a la conservació, ús públic, vigilància, investigació, desenvolupament socioeconòmic, participació i manteniment.

I per acabar, el programa “Gestió Forestal i Protecció del Sòl” es desenvoluparà amb quatre actuacions bàsiques: gestió sostenible del territori forestal; defensa i lluita contra els incendis forestals; manteniment dels equilibris naturals dels sistemes forestals; recuperació i regeneració dels espais forestals degradats en què s’iniciaran accions per a la restauració de zones cremades.

L’Institut Balear de la Natura, IBANAT, continuarà amb les tasques de gestió forestal. La lluita contra els incendis forestals serà, un any més, la prioritat d’actuació.

S’impulsarà la creació de noves àrees recreatives i la posada en marxa de la xarxa de refugis, així com la gestió de les fi nques públiques del Govern de les Illes Balears. L’IBANAT comptarà amb un pressupost global de 12 milions d’euros.


projecte de

2006

31

Medi ambient 2006




Inversions


Actius financers

10%

2%

5%

37%

44%

2%

(9,45)

(1,55)

(5,02)

(33,36)

(39,79)

(1,74)

Milions d’euros




Inversions


10%

2%

10%

42%

36%

(9,45)

(1,51)

(9,37)

(40,22)

(34,54)

2005







projecte de

2006

32

Conselleria de Treball i Formació

La Conselleria de Treball i Formació i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) disposaran, per a l’exercici 2006, d’un pressupost global de 89,1 milions d’euros, xifra que implica un augment absolut respecte a l’any anterior de 8 milions d’euros i un increment relatiu del 9,94%.

Els eixos fonamentals sobre els quals la Conselleria de Treball i Formació i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears desenvoluparan les seves actuacions són, bàsicament, el foment de l’ocupació, la millora de la qualitat de l’ocupació existent, les accions necessàries per a la reducció de la sinistralitat laboral i la confl ictivitat laboral, com també les accions formatives destinades a millorar la formació i la capacitació professional tant dels treballadors i de les treballadores en actiu com dels qui estiguin desocupats. Totes aquestes accions s’encaminen a aconseguir la plena ocupació.

El pressupost de la Conselleria de Treball i Formació per a l’exercici 2006 ascendeix a 39,96 milions d’euros, 5,45 milions euros més que l’any 2005. Pel que fa al Servei d’Ocupació de les Illes Balears, el pressupost per a l’exercici 2006 augmenta fi ns als 49,16 milions d’euros, 2,6 milions més que l’any 2005.

L’augment del pressupost possibilitarà ampliar les polítiques actives d’ocupació com les escoles taller, els tallers d’ocupació, els serveis d’orientació laboral o les subvencions a corporacions locals o a organismes autònoms per desenvolupar obres i projectes d’interès general mitjançant la contractació de persones desocupades, els cursos de formació i les accions adreçades al foment de la cultura preventiva en matèria de salut laboral. A més, s’incidirà en aquells col·lectius que més difi cultats tenen en el món laboral i que necessiten una atenció específi ca.

El Pla d’ocupació de les Illes Balears, consensuat amb la majoria d’agents socials, serà l’eina de treball que articularà una estratègia orientada a corregir desequilibris i a impulsar el creixement sostenible, la plena ocupació, la qualitat i productivitat laboral i la cohesió social.


projecte de

2006

33

La Direcció General de Salut Laboral, creada l’any 2005, continuarà treballant amb els agents socials, els serveis de prevenció, les mútues, les fundacions, etc., per millorar la salut laboral a les Illes Balears. Novament s’augmenta el pressupost d’aquesta àrea, de tal manera que l’any 2006 comptarà amb el més gran destinat fi ns ara a la salut laboral en aquesta comunitat. El pressupost ascendeix a 3,77 milions d’euros, que suposa un 6,16% més que l’any 2005.

Les línies d’actuació segueixen els punts acordats amb els agents socials el juliol de 2004; unes línies d’acció que formen part del Pla d’actuació per a la millora de les condicions de treball a les Illes Balears, que està en contínua adaptació a les necessitats legals o a les exigències conjunturals dins el marc del Consell Balear de Salut Laboral, en què participen els agents socials, les administracions, els serveis de prevenció i les mútues.

Es tracta de promoure, entre tots, les mesures necessàries per elevar el nivell de seguretat i de salut dels treballadors i de les treballadores en la seva activitat laboral i reduir el nombre d’accidents laborals.

El Servei d’Ocupació de les Illes Balears, SOIB, amb un pressupost de 49,16 milions d’euros, és l’encarregat de la planifi cació, la gestió i la coordinació de les polítiques d’ocupació, amb funcions concretes d’informació, orientació i d’intermediació en el mercat laboral; el foment de l’ocupació en tots els seus vessants, i el desenvolupament de la formació professional ocupacional. Partint del Pacte d’ocupació de les Illes Balears, es desenvolupen els pactes locals d’ocupació, que suposen la integració de les polítiques d’integració laboral als territoris. Aquests pactes impliquen la descentralització de serveis i el desplegament d’una xarxa sufi cient i ajustada a les necessitats i a les característiques de cadascun dels territoris, de més de 20.000 habitants, signants d’un pacte local. L’objectiu és millorar la gestió i l’ocupabilitat.

L’esforç per millorar la capacitació professional tant de les persones desocupades com dels treballadors en actiu té el seu refl ex en els pressuposts. El SOIB destinarà l’any 2006 un total de 14,67 milions d’euros a cursos de formació per a persones desocupades (1,67 milions d’euros més que l’any 2005). D’altra banda, la Direcció General de Formació destinarà 12,57 milions d’euros a la formació de treballadors en actiu (1,8 milions d’euros més que l’any 2005).


projecte de

2006

34

La Direcció General de Formació compta amb un pressupost de 19,88 milions d’euros, 4,7 milions més que l’any 2005. Aquest augment econòmic implica un increment dels cursos de formació, especialment del programa Forcem, i la posada en marxa de set nous programes europeus (4,32 milions d’euros per a l’any 2006) dins la iniciativa Equal, destinats a incidir en la lluita contra la discriminació i la desigualtat que es produeixen en el mercat de treball. Un dels objectius és continuar les accions encaminades a la creació d’un centre nacional de formació professional de la mar i aeronàutic.

La interlocució social és un altre dels eixos de treball de la Conselleria. Així, és un objectiu per al 2006 continuar potenciant aquesta qüestió, de manera que qualsevol mesura que s’adopti ha de ser precedida per un intens diàleg amb els agents socials. El Consell General de Formació Professional, el Consell General i la Comissió Executiva del SOIB o el Consell Balear de Salut Laboral són eines de participació social que tenen un paper actiu dins la política laboral.

El Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), com a organisme paritari entre patronals i sindicats per dirimir les seves diferències en matèria laboral, rebrà una subvenció de 951.000 euros. Les Illes Balears són la primera comunitat autònoma on un tribunal d’arbitratge i mediació assumeix les competències plenes en matèria de mediació.

La Direcció General de Treball té per objectiu la gestió de les relacions laborals, com també el foment de polítiques específi ques adreçades als col·lectius més desafavorits. El seu pressupost per a l’any 2006 ascendeix a 9,9 milions d’euros, 142.127,92 euros més que l’any 2005. D’aquest pressupost, en destaquen els 2,2 milions d’euros que es destinaran a la integració laboral de persones amb discapacitat en centres especials d’ocupació; els 1,1 milions a promoure els nous emprenedors i l’ocupació autònoma, i els 540.500 euros, a ajudes adreçades a la reducció de jornada per conciliar la vida laboral i familiar.


projecte de

2006

35

Treball i Formació 2006

2005




Inversions

14%

9%

35%

42%

(4,72)

(2,97)

(12,12)

(14,63)




Inversions

10%

5%

37%

48%

(4,43)

(2,35)

(15,73)

(20,48)

Milions d’euros






projecte de

2006

36

Treball i FormacióSOIB 2006

SOIB 2003Despeses de personal



Inversions

15%

3%

78%

4%

(3,50)

(0,61)

(17,62)

(0,86)

Milions d’euros




Inversions

14%

2%

57%

27%

(6,33)

(0,88)

(26,62)

(12,71)

SOIB 2005






projecte de

2006

37

Conselleria d’Agricultura i Pesca

La Conselleria d’Agricultura i Pesca tendrà l’any 2006 un pressupost de 78,49 milions d’euros, quantitat a la qual s’ha d’afegir la corresponent als pressuposts de les empreses públiques SEMILLA, amb 13,51 milions d’euros; IBABSA, amb 6,57 milions d’euros, i, per primera vegada, l’ens autonòmic FOGAIBA, amb 26,38 milions d’euros. D’aquesta manera, el departament autonòmic disposarà l’exercici que ve d’un total de 124,95 milions d’euros (sense consolidar), xifra que suposa un increment de 16,51 milions respecte de l’any 2005 i que equival a un 15,05% d’augment.

Els pressuposts del pròxim any vénen marcats per dues novetats importants: la reforma de la política agrícola comuna (PAC) i la posada en marxa dins la Conselleria, amb partida pròpia, d’una entitat específi ca per gestionar les diferents línies d’ajudes que tramiten les direccions generals, l’esmentat FOGAIBA (Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears).

Com no podia ser d’altra manera, es tracta d’uns pressuposts adaptats a la nova reforma de la PAC, noves regles que canviaran radicalment el sistema d’ajudes i que hi introduiran nous conceptes, com la modulació i la condicionalitat. L’objectiu de la reforma és orientar l’activitat agrària als mercats i permetre als pagesos i als ramaders ser més competitius, per la qual cosa es dóna prioritat al mateix temps a les ajudes per al desenvolupament rural i per al manteniment de l’entorn natural, en lloc d’oferir suport a la producció, com s’havia fet fi ns ara.

La segona novetat és una conseqüència de la primera: la PAC exigeix una resposta administrativa àgil i efi cient per gestionar les ajudes que tramita la Conselleria i, per això, es va crear el FOGAIBA. En aquest exercici el Fons d’Orientació i Garantia Agrària té pressupostades totes les ajudes que tramitarà la Conselleria, llevat d’aquelles que es fi nancen parcialment o totalment amb fons del FEOGA, ja que el FOGAIBA encara no està autoritzat per actuar com a organisme pagador de fons europeus. Davant d’aquesta situació, en els pressuposts s’ha obert un centre de costos que s’anomena «Fons FEOGA-MAPA-CAIB», amb una partida de 27,2 milions d’euros, que es traspassarà al FOGAIBA una vegada que s’hagi autoritzat des de Brussel·les.


projecte de

2006

38

Pel que fa a la Direcció General d’Agricultura, que té un pressupost de 30,36 milions d’euros, les actuacions més importants es refereixen al foment de les races autòctones i als convenis per millorar la producció animal, que disposen d’una partida per un valor de 213.000 euros; al foment de les marques de qualitat i al manteniment de l’Institut de Qualitat Agroalimentària, per un valor de 74.000 euros, i al desenvolupament de la recerca agrària, per un import de 131.214 euros.

D’altra banda, la Direcció General de Desenvolupament Rural gestionarà l’any 2006 un pressupost de 13,09 milions d’euros, quantitat que es destinarà principalment a realitzar projectes i iniciatives inclosos en el Pla nacional de regadius, que al començament de 2004 varen subscriure el Govern de les Illes Balears i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Així, per dur a terme les obres —de reparació i de millora de les xarxes dels regadius i de construcció de noves basses— que correspongui executar a la Conselleria es destina una partida de 6 milions d’euros, mentre que per comprar terrenys on ubicar les instal·lacions es preveu gastar un total de 6,75 milions d’euros.

En els pressuposts de 2006 es mantenen totes les línies d’ajuda que han estat operatives durant els anys 2004 i 2005, però, com s’ha comentat abans, les tramitarà el FOGAIBA. Les actuacions més importants que ha de dur a terme aquest centre gestor són aplicar les mesures incloses en el programa Horitzontal II, amb un pressupost de 4,99 milions d’euros; gestionar les ajudes per a empreses privades productores d’arròs, de carn d’oví i de caprí, de carn de boví, de cultius herbacis i d’oli, i per a primes làcties, entre d’altres, amb una partida de 8,66 milions d’euros; i també les ajudes per a la millora de la transformació i la comercialització de productes agraris, amb un pressupost de 6,7 milions d’euros.

Quant a la Direcció General de Pesca, amb un pressupost de 2,2 milions d’euros, es destaca l’assignació econòmica per als primers treballs dels esculls artifi cials a la costa de Mallorca, amb 669.231 euros, i per a diferents actuacions a les reserves marines, com abalisaments i diversos estudis, amb una partida de 384.984 euros.

L’empresa pública SEMILLA té un pressupost de 13,51 milions d’euros per posar en marxa, entre d’altres, les campanyes de productes fi tosanitaris i de llavors certifi cades, per un import de més de


projecte de

2006

39

630.000 euros. En aquest departament també s’inclouen les actuacions de promoció dels productes amb indicatius de qualitat, a través de l’Institut de Qualitat Agroalimentària, amb una partida de 2,21 milions d’euros. L’ajuda per a l’associacionisme agrari té destinada una partida de 215.250 euros i les ajudes per prevenir plagues i malalties vegetals disposen d’un pressupost de 394.000 euros. Així mateix, es destinen 622.000 euros per a la formació agrícola i pesquera, i 281.000 euros per obrir una delegació de SEMILLA a Menorca.

En darrer lloc, cal destacar els 6,57 milions d’euros que té l’altra empresa pública de la Conselleria, IBABSA, que du a terme l’assessorament i la divulgació de les races autòctones, amb 156.000 euros; el Programa de millora genètica, amb 200.880 euros, i el Programa d’identifi cació ovina, amb un pressupost de 279.982 euros.


projecte de

2006

40

Agricultura i Pesca 2006




Inversions


12%

3%

9%

16%

60%

(6,91)

(1,69)

(5,10)

(9,73)

(35,62)

Milions d’euros




Inversions


10%

3%

15%

18%

54%

(7,53)

(1,54)

(11,64)

(14,06)

(41,26)

2005







projecte de

2006

41

Conselleria de Comerç, Indústria i Energia

El pressupost amb què comptarà l’any 2006 la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia suma un total de 38,90 milions d’euros. Aquest volum pressupostari, ha de ser l’eina per aconseguir els reptes principals, centrats a millorar el teixit comercial i a apostar per la modernització i l’actualització dels establiments, en la promoció de la innovació en la indústria balear juntament amb una estratègia ferma adreçada a la internacionalització de les empreses i a la potenciació de les possibilitats exportadores del seus productes.

Així mateix, un altre dels objectius que es plasmen en aquests pressuposts és el de desenvolupar un esforç sense precedents a favor de l’estalvi energètic, esforç canalitzat a través d’un foment decidit de les energies renovables i de totes les línies que es dirigeixen a l’efi ciència energètica. Aquests reptes se sumen als planifi cats per garantir l’abastiment i la diversifi cació energètica de la comunitat balear en les millors condicions tècniques, econòmiques i ambientals possibles.

Per a la consecució dels objectius esmentats, la Conselleria s’estructura sobre una secretaria general i quatre direccions generals, a les quals se suma l’activitat i el suport de dues empreses públiques i dos consorcis.

Un dels elements que caracteritzen els pressuposts de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia per a l’any 2006 és el substancial pes relatiu dels capítols 6 i 7 dins el global pressupostari, els capítols que engloben les aportacions dedicades a les inversions directes i als programes d’incentius o de suport a l’àmbit comercial, industrial o energètic.

Aquests dos capítols representen quasi tres quartes parts del pressupost global, concretament el 68%. És a dir, que la part preponderant i dominant de la despesa s’exterioritza en forma d’inversió o d’incentiu entre allò que és el teixit de l’activitat —sigui comercial o industrial— de la nostra comunitat autònoma o en els mateixos conceptes en el cas de la promoció ferma de l’estalvi energètic, sigui a través dels mecanismes d’efi ciència o a través de les energies renovables.

La Direcció General de Promoció Industrial és el departament amb una assignació pressupostària més elevada, de 16,10 milions d’euros, dotació que es destinarà a fomentar la competitivitat dels sectors industrials de les Illes Balears a través de programes d’impuls a l’R+D+I, el foment i la


projecte de

2006

42

protecció de marques i patents i les accions de promoció comercial, actuacions d’especial efectivitat en un entorn de competència internacional intensa i marcat per la hiperglobalització. En aquest sentit, cal ressaltar el programa Ibexport d’internacionalització de l’empresa balear, programa de suport econòmic, suport tècnic i d’assessorament, d’accions i estratègies de promoció exterior que afavoreixin els esforços exportadors que duguin a terme les empreses illenques.

Destaquen també les actuacions previstes per la Direcció General de Promoció Industrial en la creació i disposició del sòl industrial a diferents municipis i, a través de l’Institut d’Innovació Empresarial, les programades en relació al foment de la qualitat empresarial, el disseny industrial i la moda.

La Direcció General de Comerç, amb un pressupost d’11,63 milions d’euros, dirigeix els esforços principals a l’ordenació i modernització de les estructures comercials i a l’artesania. Entre els objectius d’aquesta direcció general per a l’any 2006 destaquen l’elaboració d’un pla estratègic per al comerç que fi xi, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector, les grans línies futures per a la millora qualitativa d’aquesta important activitat; a més del desenvolupament normatiu de la Llei 11/2001, d’ordenació de l’activitat comercial de les Illes Balears.

Dins el programa referit a la modernització de les estructures comercials, s’inclouen les actuacions referides a la revitalització dels carrers i dels centres comercials, que contribueixen a recuperar i revitalitzar l’activitat comercial i social del centres urbans, de manera que es relaciona el manteniment de les estructures comercials amb la recuperació dels teixits urbans i la qualitat ambiental urbana des d’un punt de vista sostenible.

Finalment, altres objectius clars són la millora de la qualitat del comerç a través de plans i línies d’ajut específi cs, i l’habilitació de recintes fi rals a Palma i Manacor.

La Direcció General d’Energia és la responsable, una vegada aprovada la Revisió del Pla Director Sectorial Energètic, d’efectuar el seguiment del compliment de les inversions i el calendari compromesos per al desenvolupament de les infrastructures previstes per al proveïment, producció i transport energètic. El pressupost d’aquesta direcció general, de 4,71 milions d’euros, experimenta un increment del 7,5% en relació amb el de l’any 2005. L’objectiu és el de fi nançar les línies que integren dos eixos fonamentals de la planifi cació energètica, el Pla d’Impuls de les Energies Renovables i el


projecte de

2006

43

Pla d’Efi ciència Energètica, programes d’actuació als quals es destinen gairebé la totalitat de les quantitats assignades en els capítols 6 i 7 d’aquesta direcció general.

Cal destacar que al llarg del 2006 es crearà l’Institut Balear de l’Energia, entitat pública que es responsabilitzarà del compliment de les determinacions establertes en la revisió del Pla Director Sectorial Energètic i de l’assessorament i atenció al consumidor amb relació als serveis associats a la prestació energètica

La Direcció General d’Indústria, l’objectiu principal de la qual és garantir la seguretat de les persones, béns i instal·lacions de caire industrial, el 2006 disposa d’una dotació pressupostària de 2,21 milions d’euros. Les actuacions aniran en la línia d’optimitzar la tramitació administrativa dels expedients mitjançant l’aplicació d’eines telemàtiques, assessorar empreses i públic en general sobre els aspectes tècnics i legislatius lligats a les condicions de seguretat i coordinar les actuacions dels consells insulars en matèria de vehicles, activitats classifi cades i altres àmbits competencials.


projecte de

2006

44




Inversions


13%

4%

15%

10%

58%

(4,33)

(0,86)

(4,97)

(3,27)

(18,74)

Milions d’euros

Comerç, Indústria i Energia 2006




Inversions


13%

3%

16%

9%

59%

(4,87)

(1,45)

(5,93)

(3,37)

(22,17)

2005







projecte de

2006

45

Conselleria de Turisme

La Conselleria de Turisme planteja per a l’exercici de 2006 un pressupost de 49,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de gestió ordinària de la Conselleria del 3,35%, 1,6 milions d’euros més que a l’exercici 2005.

Amb caràcter general, el Capítol 7, relatiu a subvencions o transferències de capital (inversions indirectes), és el que absorbeix la major part del pressupost amb 32,9 milions d’euros. Així mateix, s’ha de destacar l’increment del Capítol 6 (inversions reals) que arriba als 5,4 milions d’euros davant dels 2,4 del passat exercici i el Capítol 4 (transferències corrents) que passa de 4,9 milions a 6,3 milions d’euros per a l’any 2006.

La dotació pressupostària de la Conselleria de Turisme es destina l’any 2006 a la consolidació i noves accions en el desenvolupament de les seves principals línies estratègiques: desestacionalització, diversifi cació de l’oferta, promoció turística i millora de la qualitat de les destinacions i productes.

Dins de la Direcció General d’Ordenació i Estratègia Turística, l’Institut d’Estratègia Turística, INESTUR, disposarà de 6,7 milions d’euros, dels quals 4,5 milions correspondran a la inversió per les actuacions de les seves tres àrees d’activitat relatives a la qualitat, investigació i inversions en la millora de l’entorn turístic (IQT, CITTIB i IMET).

L’Institut per a la Millora d’Entorns Turístics, IMET, invertirà 1,86 milions d’euros en quatre àrees bàsiques: turisme cultural, amb el desenvolupament dels “itineraris culturals guiats” i la creació d’una línia editorial de guies culturals, Quaderns de Viatge; turisme esportiu, mitjançant la potenciació del senderisme i una nova fase de la xarxa de rutes de cicloturisme; medi ambient, a través del Pla de Qualitat d’Aigües del Litoral que es du a terme conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient; i en darrer lloc la rehabilitació i valorització de la fi nca Son Real (Santa Margalida).

A través de l’IQT, Turisme invertirà 648.000 euros en fomentar la qualitat de les destinacions turístiques mitjançant el desenvolupament d’entorns Q, com la certifi cació de la millora de qualitat de les empreses i la realització de Pla de formació contínua en matèria de qualitat, com també el desenvolupament dels productes estrella (productes diversifi cadors i desestacionalitzadors) del Pla Integral de Qualitat.


projecte de

2006

46

Pel que fa a l’àrea de recerca i tecnologies que du a terme el CITTIB, s’invertiran 785.000 euros per a l’estudi i anàlisi, publicacions i projectes. En aquest sentit hem de destacar la consolidació del Centre de Documentació, la participació en els projectes europeus Mobilmed i Macimed, com també les publicacions estadístiques sobre el turisme i els estudis específi cs sobre aquesta àrea.

La Direcció General de Promoció Turística, de la qual depèn l’IBATUR, gestiona la major part del pressupost ordinari de la Conselleria, assolint l’any 2006 els 24,1 milions d’euros, dels quals 22’3 milions es destinaran directament a promoció turística de les Illes.

L’Institut Balear de Turisme, IBATUR, manté la línia d’actuació en sis objectius bàsics: millora de la imatge, foment de la demanda, recuperació dels mercats tradicionals i posicionament en els emergents, transmissió dels valors afegits i diferencials de les Illes Balears, així com projecció de la varietat de l’oferta i millora de l’ús promocional de les noves tecnologies.

Hem de destacar en aquest context els 9,8 milions d’euros destinats a esdeveniments i promocions tant culturals com esportius, organització de congressos i convencions, cobertura de viatges de familiarització amb la destinació Balears per part d’agents de viatges i premsa o patrocini d’esdeveniments consolidats com el Mallorca Clasics de golf, la Challenge Volta Ciclista, la Temporada de Ballet, etc.

L’IBATUR destinarà 3,5 milions d’euros a promoció a 66 fi res de 18 països amb més de 3.000 m2 d’estands. Així mateix, la realització de presentacions de l’oferta turística balear i workshops conjuntament amb foments, patronats i sectors privats es veurà reforçada, incorrent en l’oferta desestacionalitzadora.

Igualment i pel que fa a fullets, publicacions i publicitat, s’hi destinen 3,6 milions d’euros, i es procedirà a una nova renovació del material promocional i noves campanyes publicitàries en diversos suports.

Per acabar s’han de destacar els 190.000 euros que es destinaran a la millora del portal “Illesbalears.es”, que ha ampliat durant aquest exercici el seu contingut informatiu i ha millorat les possibilitats d’accés com a eina destacada de promoció amb especial incidència en el turisme individualitzat.


projecte de

2006

47

2003




Inversions


6%

2%

6%

27%

59%

(3,43)

(1,00)

(3,33)

(16,02)

(34,54)

Milions d’euros




Inversions


8%

2%

9%

11%

70%

(3,69)

(0,95)

(4,38)

(5,24)

(33,55)

2005

Turisme 2006







projecte de

2006

48

Conselleria d’Interior

La Conselleria d’Interior té per al 2006 un pressupost de 33,2 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 9% respecte dels de 2005.

Els projectes més importants que es duran a terme seran: la descentralització i potenciació dels programes de formació de l’Escola Balear d’Administració Pública, EBAP; l’acostament de l’Administració autonòmica a la ciutadania; el desenvolupament d’una política municipalista, que inclou la formació de nous policies locals i turístics, i la implantació dels programes i protocols d’actuació en protecció civil i emergències.

La Direcció General de Funció Pública disposarà d’un pressupost de 2,7 milions d’euros per dur a terme, entre d’altres, els projectes següents:

- Obertura de l’Ofi cina d’Atenció al Públic de la CAIB a Palma. - Obertura de seus de l’Escola Balear d’Administració Pública a Menorca i Eivissa. Per poder fer-ho

una realitat, el pressupost de l’EBAP serà l’any 2006 de 2,6 milions d’euros, un notable increment del 39,9% respecte dels pressuposts de 2005.

- Normalització dels sistemes d’accés i provisió de llocs de treball del personal funcionari. - Coordinar les actuacions en seguretat i salut en l’àmbit de la prevenció dels riscos laborals. - Convocatòria dels concursos de trasllats i oferta d’ocupació pública.

Pel que fa a la Direcció General d’Interior, disposarà de 14,3 milions d’euros, un 2,8% més que en els pressuposts de 2005, per dur a terme iniciatives com:

- Desenvolupament d’una política d’estreta col·laboració amb les corporacions locals. - Distribució dels fons de cooperació municipal. - Dotació de noves places de policia turística. - Centralització del servei de seguretat de la CAIB. - Creació del Registre Autonòmic d’Empreses i Locals d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives. - Potenciació de les activitats socioculturals i de tallers de treball de la Fundació d’Ajuda a la

Reinserció de les Illes Balears.


projecte de

2006

49

En el cas de la Direcció General d’Emergències, el pressupost amb què comptarà l’any 2006 serà de 5,8 milions d’euros per aconseguir:

- La consolidació de les actuacions en matèria de planifi cació, gestió i ordenació de les emergències, inclosa la implantació de nous programes informàtics, tant directament com a través de l’empresa pública Gestió d’Emergències de les Illes Balears, GEIBSA. Aquesta empresa pública comptarà, així, amb un pressupost de 3,4 milions d’euros.

- La potenciació del pla de seguretat de platges. - L’obertura de la nova seu del SEIB 112. - L’increment de les agrupacions de voluntaris de Protecció Civil, així com dels seus equipaments

materials.

Cal destacar també que per a la Secció 36, que fa referència a Fons Social, es destinaran un total de 2,6 milions d’euros dels pressuposts de 2006.


projecte de

2006

50

Interior 2006




Inversions


54%

7%

1%

37%

1%

(6,00)

(0,81)

(0,11)

(4,10)

(0,06)

Milions d’euros



Inversions


26%

3%

38%

33%

(6,94)

(0,76)

(10,04)

(8,57)

2005







projecte de

2006

51

Conselleria de Presidència i Esports

Comptarà amb un pressupost global de 82,75 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment d’un 6,6% respecte de l’any passat, en termes homogeneitzats amb les competències actuals. Aquest fet confi rma l’aposta del Govern per les polítiques socials.

Per àrees, la Direcció General de Serveis Socials gestionarà 37,48 milions d’euros. La construcció de residències geriàtriques, centres especialitzats per a discapacitats (Joan Crespí) i malalts d’Alzheimer, i centres d’estades diürnes suposarà una despesa superior als 8 milions d’euros.

Es destinaran també 3,5 milions d’euros als consells insulars per al concert de 290 noves places per a persones amb discapacitats; i uns altres 1,5 milions d’euros per al concert de serveis de nova implantació, com els d’oci i respir.

Però el principal esforç d’aquesta direcció general serà el destinat a dos col·lectius especialment vulnerables: les persones amb discapacitats i els majors.

L’Institut Balear de la Dona gestionarà durant el 2006 un total de 3,38 milions d’euros. Entre les activitats que durà a terme, cal destacar com a novetats la implantació —entre el funcionariat— de cursos de perspectiva de gènere i llenguatge no sexista, a més de l’edició d’una guia sobre aquests mateixos temes, adreçada a importants sectors laborals i socials de les Illes.

La lluita contra la violència de gènere, amb cursos de formació adreçats a les víctimes per tal que refacin la vida, el manteniment de les cases d’acollida, així com la tasca a favor de la igualtat de tracte són objectius que continuarà perseguint durant el 2006.

La Direcció General de Joventut comptarà amb una dotació global de 4,53 milions d’euros, registrant un important esforç econòmic amb un increment del 20,82%. D’aquest apartat, els ajuts per a la construcció i millora d’instal·lacions juvenils assoleixen un augment del 73,43%.


projecte de

2006

52

La Fira Futur Jove, adreçada a facilitar la recerca d’una feina i l’emancipació d’aquest col·lectiu, arribarà durant el 2006 a la seva segona edició.

Amb un pressupost de 9,04 milions d’euros, la Direcció General de Menors i Família farà durant el 2006 un esforç especial —amb una pujada de l’1,37%— en les ajudes a aquest darrer sector, en compliment del Pla integral de suport a la família.

Es mantenen les iniciatives per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar com el bonus escoleta o la targeta nadó; a més del manteniment del Punt d’Informació Familiar i la creació d’altres serveis —com l’Observatori de la Família— que veuran la llum durant el 2006.

Pel que fa als menors, les inversions per acabar la millora i remodelació del Pinaret i la creació del mòdul terapèutic suposaran enguany una inversió de 3,3 milions d’euros.

La Direcció General de l’Ofi cina de Defensa dels Drets del Menor disposarà de 246.000 euros, cosa que representa un increment del 4,85% respecte al 2005. Com a novetat, destaca la realització de cursos sobre la participació infantil adreçats al professorat. Es mantindran programes implantats no fa gaire, com el d’“Internet segura”, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears.

Amb un total d’1,2 milions d’euros, la Direcció General de Relacions Europees i Entitats Jurídiques continuarà la seva tasca en el foment de la participació de les Illes als principals fòrums europeus, on es continuaran posant de manifest els desavantatges estructurals i geogràfi cs permanents que pateixen les Illes i defensant la necessitat de poder competir en igualtat de condicions amb la resta de regions europees.

Igualment, continuarà l’impuls a les ofi cines d’ajuda a les víctimes del delicte, amb la consolidació de les seus obertes a Menorca i Eivissa i Formentera.

Pel que fa a les entitats jurídiques, durant el 2006 es conclourà el procés d’informatització del registre d’associacions i fundacions.


projecte de

2006

53

Un increment del 5,65% és el que assumeix la Direcció General d’Esports, que passa dels 17,4 milions d’euros del 2005 als 18,4 del 2006.

Les ajudes als esportistes de les Illes —ja sigui per a vols interilles, a la Península o a través de subvencions directes— tornen a acaparar un dels principals increments, amb una dotació que s’aproxima als 2,3 milions d’euros.

Uns altres 4,5 milions d’euros es destinen al club Menorca Bàsquet, amb motiu de l’ascens a la lliga ACB.

Per la seva banda, la Direcció General de Presidència, que dóna suport al President del Govern en l’organització d’agenda, actes protocol·laris, audiències, etc., disposarà el 2006 d’un pressupost de 379.000 euros.


projecte de

2006

54

Presidència i Esports 2006*

2003*

Milions d’euros

2005*

*Estructura homogeneitzada respecte a l’any 2006

















projecte de

2006

55

Presidència i EsportsInstitut de la Dona 2006




Inversions

16%

14%

50%

20%

Institut de la Dona 2003 (0,31)

(0,27)

(0,99)

(0,40)

Milions d’euros




Inversions

15%

8%

51%

26%

(0,48)

(0,25)

(1,69)

(0,86)

Institut de la Dona 2005






projecte de

2006

56

Conselleria d’Immigració i Cooperació

La nova Conselleria d’Immigració i Cooperació comptarà amb un primer pressupost de 21,57 milions d’euros. El fet de que aquests temes siguin per al Govern de les Illes Balears prioritaris ha duit a la creació d’aquesta Conselleria, així com l’evolució de la nostra societat en els darrers anys.

Les Illes Balears, han experimentat de manera més accentuada que la resta de comunitats autònomes el creixement de la població, bàsicament debut a la immigració. La nostra sempre s’ha caracteritzat per ser una comunitat d’acollida i de còmoda convivència amb cultures alienes a la nostra. De la mateixa manera, la capacitat d’adaptació dels ciutadans de les Illes a qualsevol indret del món ha estat un dels nostres distintius.

Aquest tema moltes vegades té una estreta relació amb els de cooperació, amb la realització de campanyes i plans d’ajuda als països més desfavorits i amb mancances, considerats també línia fonamental per al Govern, com mostra el fet de que enguany es superarà el 0,7% dels ingressos del pressupost que es destina a projectes solidaris de desenvolupament.

Així, els moviments migratoris de les Illes Balears i la sensibilització per a l’ajuda a regions desprotegides són matèries que requereixen una atenció especial i pressuposts adients a uns objectius concrets. Per això, aquesta Conselleria neix amb dues direccions generals, a més de la Secretaria General, que s’ocuparan de gestionar aquests recursos en 2006.

La Direcció General d’Immigració, tendrà un pressupost de 5,4 milions d’euros. Amb aquests doblers es duran a terme polítiques tant pels ciutadans d’altres indrets que viuen ara a la nostra comunitat, com per les persones de les Illes que han tengut que traslladar-se a un altre regió o país.

Així, es tendran en compte mesures destinades a aquest sector de la població, pel que fa a iniciatives per a serveis socials, temes d’acollida, educació, formació i treball, gènere, sanitat, a més de les qüestions d’interculturalitat i integració, per tal de facilitar el màxim d’avantatges possibles perquè els immigrants gaudeixin d’unes condicions de qualitat de vida equànimes a la resta de la societat balear i es sentin part d’aquesta.


projecte de

2006

57

Aquesta direcció general conté un programa destinat just a les cases regionals, tant dels illencs que han emigrat a altres llocs de l’Estat o del món, com de la gent que prové de fora i que han vengut a viure a la nostra comunitat.

Es continuarà, així, treballant perquè els col·lectius i entitats ara assentats a les Illes, independentment de la seva procedència, s’integrin dins la nostra societat i cultura, sense deslligar-se dels seus orígens. L’altre objectiu és continuar amb accions de defensa de la identitat balear a aquells indrets on resideixen els ciutadans de les Illes.

Es preveuen aquí també l’organització d’activitats amb aquestes fi nalitats, i les subvencions en matèria de cases regionals i entitats associatives.

Pel que fa a la Direcció General de Cooperació gestionarà un total de 15,05 milions d’euros, per dur a terme campanyes de sensibilització sobre la problemàtica socioeconòmica d’altres indrets del món amb mancances importants de benestar i amb problemes de desenvolupament. Per això, es treballarà amb distints agents de cooperació, especialment amb entitats sense ànim de lucre, però cercant la implicació de tota la societat balear.

També s’inclouen en aquest departament les grans convocatòries de macro i microprojectes de cooperació i les beques per a cooperants, que aquest any registraran un augment signifi catiu. També correspon a aquest apartat les dotacions corresponents als fons insulars de cooperació.


projecte de

2006

58

Immigració i Cooperació 2006*

2003*

Milions d’euros

2005*

*Estructura homogeneitzada respecte a l’any 2006

















projecte de

2006

59

Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

La Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació gestionarà l’any 2006 un pressupost de 53,78 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 6,45%.

D’aquesta xifra, el 54,3% es destinarà a actuacions per al foment de la societat de la informació a les Illes Balears, potenciant la recerca, la innovació i l’ús de les noves tecnologies entre els ciutadans de la Comunitat, com també la transferència d’aquestes al sector privat. En termes generals, també són rellevants les tasques de racionalització dels béns patrimonials de la comunitat i la posada en marxa de mesures de millora de la gestió econòmica. A més, s’ha de tenir en compte el caràcter transversal i de suport a la resta del Govern d’aquesta Conselleria.

La Direcció General de Recerca , Desenvolupament Tecnològic i Innovació té com a projecte principal el nou Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2005-2008, dins el qual s’inclou la gran part de les iniciatives d’aquest departament amb la fi nalitat principal de contribuir a consolidar el Sistema Balear d’Innovació. Entre els seus objectius, cal destacar:

- Reforçar les capacitats del sistema d’innovació regional de les Illes Balears.- Fomentar la recerca científi ca i tecnològica a àrees temàtiques d’interès estratègic per a les Illes

Balears.- Promoure la innovació a les empreses de les Illes Balears.- Enfortir el capital social a les Illes Balears, reforçant la relació entre els agents del sistema.- Fomentar la cultura científi ca i l’interès social per la ciència, la tecnologia i la innovació.

Tots aquests objectius seran desenvolupats en diferents actuacions, entre les quals destaquem, unes pel seu caràcter de novetat i altres perquè suposaran un important canvi en el sistema d’innovació de les Illes Balears:

- L’increment del nombre d’investigadors a les Illes Balears.- L’equipament de centres tecnològics. - La creació del Centre Internacional de Recerca i Desenvolupament en Turisme.


projecte de

2006

60

Per poder desenvolupar aquests projectes, entre d’altres, aquesta direcció general gestionarà un pressupost de 12,03 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 37,24% respecte a l’any passat.

La Direcció General de Tecnologia i Comunicacions incrementarà el seu pressupost en un 15,68% assolint la quantitat de 7,93 milions d’euros. Els principals projectes a desenvolupar amb aquesta xifra seran:

- La millora dels serveis públics de telecomunicacions per al ciutadà i les administracions com és la xarxa de transport i difusió de ràdios i televisions emesos per la CAIB, la cobertura del servei de radiodifusió, radiotelefonia i emissió electromagnètica de certifi cats i implantació de la signatura digital, entre d’altres.

- La consolidació del projecte de noves tecnologies en el sector privat de les Illes Balears, amb l’objectiu d’ampliar el nombre d’empresaris i professionals que treballin amb aquest sistema a través de la banda ampla, tenint en compte que les telecomunicacions són un element essencial de competitivitat en qualsevol negoci i asseguren a aquestes empreses l’accés als serveis avançats de gestió empresarial, actuant així dins la societat de la informació.

- El Pla d’Administració Digital suposa la forta aposta per a la modernització de l’administració pel que fa a noves tecnologies. L’any 2006 s’emprendrà un projecte d’inversió per un valor d’1,1 milions d’euros amb dos objectius: apropar l’administració al ciutadà i aconseguir la reorganització del funcionariat en matèria tecnològica. En aquest sentit les actuacions seran la creació del nou portal de la CAIB, amb noves funcionalitats d’acord amb les necessitats detectades; l’automatització inicial dels 25 procediments administratius més demandats pels ciutadans, i la dotació a personal directiu d’informació i d’eines informàtiques avançades.

- D’altra banda, es continuarà amb el Pla Director Sectorial de Telecomunicacions, que promou la cohesió territorial i l’apropament de l’administració al ciutadà mitjançant la creació d’una xarxa d’infraestructures de telecomunicacions que assegurin al ciutadà la plena incorporació a la societat de la informació i del coneixement, com també l’ordenació i regulació de l’espectre de telecomunicacions de les Illes Balears.


projecte de

2006

61

La Direcció General d’Economia gestionarà per a l’exercici 2006 un pressupost de 4,6 milions d’euros.

Entre les actuacions que preveu realitzar amb aquest pressupost hi fi gura la potenciació del Servei Balear d’Estadística com a centre que unifi qui tota la informació estadística de les Illes Balears, d’acord amb el que preveu la Llei 3/2002. Així mateix, es continuarà amb el Pla Triennal d’Estadística 2004-2006.

Altres tasques previstes són el treball de planifi cació, programació, orientació i ordenació general de la política econòmica i l’estratègia de desenvolupament de les Illes Balears, a més de les pròpies encaminades a la millora del sistema de fi nançament autonòmic; també es continuarà amb la gestió i execució de projectes cofi nançats amb els Fons Europeus.

La Direcció General de Tributs i Recaptació comptarà amb un pressupost per a l’exercici 2006 de 8,5 milions euros.

Entre els seus objectius destaquen: fomentar la presentació i pagament per via telemàtica de tots els imposts, ja sigui per banca electrònica o NRC (Número de Referència Complet), com també la realització i introducció de millores a la campanya de Renda Àgil per facilitar als ciutadans la tasca d’emplenar l’IRPF.

La Direcció General de Patrimoni durà a terme les activitats necessàries per establir un control dels béns de la comunitat autònoma, com també la compra i el manteniment dels béns adscrits al patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta direcció general gestionarà, per dur a terme aquesta tasca, un pressupost de 6,7 milions d’euros.

La Direcció General del Tresor i Política Financera incorpora el desplegament i l’aplicació de les competències que, en matèria d’ordenació del sector fi nancer, estableix el nostre Estatut.

En matèria de Mitjancers d’Assegurances, al llarg de l’any 2006 es mantindrà el nivell d’agilitat en la tramitació de les llicències de mitjancers, ateses les exigències de comprovació de requisits que les directives de la Unió Europea han introduït.


projecte de

2006

62

D’altra banda, la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació continuarà donant suport a la Societat de Garantia Recíproca ISBA com a empresa plenament integrada a l’economia balear, especialment en les activitats de les petites i mitjanes empreses de les Illes Balears.

La Direcció General del Tresor i Política fi nancera gestionarà un pressupost d’1,06 milions d’euros, que suposarà un increment del 3,8%.

La Direcció General de Pressuposts té 574.365 euros que suposarà un increment de l’1,9% a l’any 2006. Entre els seus objectius, destaquen:

- Planifi cació i estratègia de desenvolupament econòmic global. - Priorització de les estratègies i activitats dels diferents ens que conformen l’administració de la

Comunitat Autònoma en relació amb l’estratègia global. - Elaboració i seguiment qualitatiu i quantitatiu de l’execució dels Pressuposts generals de la

Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms i ens públics que en depenen. - Estudi i aplicació de noves tècniques de pressupostació que condueixin a una millora en la gestió

i planifi cació econòmica.

El Centre Balears Europa gestionarà un pressupost de 2,24 milions d’euros, dels quals 1,94 milions són aportació de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació. El Centre té com a fi nalitat organitzar i promoure activitats relacionades amb la Unió Europea, com també coordinar i assessorar en temes europeus a les entitats que en formen part.

La tasca essencial que durà a terme durant l’exercici 2006 és fer un seguiment permanent i continu de l’activitat de la Unió Europea.

D’altra banda, els instruments més importants de què es disposa per capitalitzar les accions del Govern en el camp de les noves tecnologies, de la innovació i de les comunicacions són:

- La Fundació IBIT que seguirà duent a terme el desenvolupament de projectes tecnològics i transferències de tecnologia relacionades amb els sistemes d’informació i les telecomunicacions en el sector privat de les Illes Balears. Per part de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació rebrà una subvenció de 269.790 euros.


projecte de

2006

63

- El Parc Bit, que dedicarà gran part del seu pressupost a aconseguir la implantació de noves empreses tant de les Illes Balears com de l’àmbit estatal i internacional. La millora dels serveis i les infraestructures del parc serà un altre dels punts a potenciar. Enguany, comptarà amb un pressupost, per primer any totalment autònom, de 3,77 milions d’euros.

- BITEL, que continuarà amb el manteniment de la xarxa corporativa de telecomunicacions de la CAIB i el seu pressupost serà de 5,21 milions d’euros.

Cal destacar també l’empresa pública CAIB PATRIMONI S.A.U., que és l’empresa patrimonial de la Comunitat Autònoma que té per fi nalitat millorar i fer més efi caç i més lògica la gestió del patrimoni de la Comunitat Autònoma. Té un pressupost de 412.000 euros.

També són competència d’aquesta Conselleria les seccions pressupostàries corresponents a:

- Serveis generals (Secció 31) amb un pressupost de 24,9 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 12,98 %.

- Ens territorials (Secció 32) amb un pressupost total de 147,58 milions d’euros, que comporta un increment del 10,28 %.

- Deute públic (Secció 34) amb un pressupost de 105,42 milions d’euros, que representa un increment de 6,96%.


projecte de

2006

64




Inversions


38%

13%

9%

21%

19%

(14,48)

(5,09)

(3,64)

(8,03)

(7,40)

Milions d’euros




Inversions


29%

16%

11%

30%

14%

(14,90)

(8,32)

(5,28)

(15,20)

(6,76)

2005






Economia, Hisenda i Innovació 2006


projecte de

2006

65

Deute Públic 2006

Comparatiu per capítols

Despeses financeres 60%

Passius financers 40%

Milions d’euros

0

10

20

30

40

50

60Pa

ssiu

s fi

nanc

ers

Des

pese

s fi

nanc

eres

Act

ius

fina

ncer

s

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s co

rren

ts e

n bé

ns i

serv

eis

Tran

sfer

ènci

es c

orre

nts

Inve

rsio

ns

Tran

sfer

ènci

es d

e ca

pita

l

0 0 0 0 0 0

35,7

0

56,2

8

6,20

42,2

7

63,3

5

42,0

7

65Any 2003Any 2005Any 2006


projecte de

2006

66

63,3

542

,07

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Milions d’euros

97 98 99 00 01 02 03 04 05

26,8

9

24,8

1

28,3

2

30,9

7

30,8

3

4,06

5,86

3,232,

847,57

32,6

04,

06

35,7

06,

20

36,9

410

,24

56,2

842

,27

Interessos del deuteAmortització de préstecs

06

110

Evolució financiera 2006


projecte de

2006

67

Comparatiu per capítols

Ens Territorials 2006

Transferències corrents 60%

Transferències de capital 40%

Pass

ius

finan

cers

Des

pese

sfin

ance

res

Act

ius

finan

cers

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s co

rren

tsen

bén

s i s

erve

is

Tran

sfer

ènci

es c

orre

nts

Inve

rsio

ns

Tran

sfer

ènci

es d

e ca

pita

l54

,20

47,7

3

79,6

1

55,5

9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0 0 0 0 0 0

Milions d’euros58

,52

89,0

5

90 Any 2003Any 2005Any 2006


projecte de

2006

68




Inversions

53%

23%

18%

6%

(0,41)

(0,17)

(0,14)

(0,04)

Milions d’euros

Consell Econòmic i Social 2006




Inversions

52%

24%

18%

6%

(0,43)

(0,19)

(0,15)

(0,05)

2005






projecte de

2006

69

Consell Consultiu 2006



Inversions

42%

55%

3%

(0,20)

(0,25)

(0,01)

Milions d’euros



Inversions

44%

53%

3%

(0,21)

(0,26)

(0,01)

2005





projecte de

2006

70




Inversions

57%

21%

10%

12%

(6,70)

(2,42)

(1,11)

(1,43)

Milions d’euros




Inversions

63%

19%

11%

7%

(8,17)

(2,39)

(1,34)

(0,94)

2005





Parlament de les Illes Balears 2006


projecte de

2006

71

Sindicatura de Comptes 2006

2003Despeses corrents en béns i serveis 100% (0,51)

Milions d’euros



Inversions

57%

13%

30%

(2,08)

(0,45)

(1,10)

2005





projecte de

2006

72

Milions d’euros

Evolució anual de les despeses 2006

Despeses de personalDespeses corrents en béns i serveis

Despeses financeresTransferències corrents

InversionsTransferències de capital

Actius financersPassius financers

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

00 01 02 03 04 05 06


projecte de

2006

73

Evolució de les despeses

Evolució de les despeses per capítols

Milions d’euros

432,

54

422,

42

597,

08

231,2

0

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

216,

57

1374

,19

177,

90

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 96 97 98 99 00 01 02 03 04 06

670,

76

308,

07

359,

40

290,

53

278,

68

257,

02

169,

49

1426

,65

710,

40

642,

42

529,

22

468,

52

1917

,03

Operacions corrents Operacions de capital

06

2071

,78

05

642,

19Milions d’euros

42,0

7

6,20

0,26

3,49

323,

97

251,2

7

870,

02

63,6

1

35,7

8

66,7

9

69,0

2

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

275,

89

399,

37

1414

,31

527,

08

161,4

5

Despesesde personal

Despesescorrents en

béns i serveis

Despesesfinanceres

Transferènciescorrents

Inversions Transferènciesde capital

Actiusfinancers

Passiusfinancers

56,5

6

62,3

9

521,8

5

266,

43

361,5

8

1276

,22

42,2

7

0,48

Any 2003Any 2005Any 2006


projecte de

2006

74

Composició de la despesa

Import pressupost 2006

19%

2%

2%

52%

10%

12%

0%

2%

76%

24%

100%

2003

399,38

69,02

35,78

870,02

161,45

251,27

3,49

6,20

1.374,19

422,42

1.796,61

%Variacions 06/05 % totalImports



Despeses financeres


Inversions


Actius financers

Passius financers

Operacions corrents

Operacions capital

Total

2006

527,08

66,79

63,61

1.414,31

275,89

323,97

0,26

42,07

2.071,78

642,19

2.713,97

5,23

4,04

6,75

138,09

-85,69

57,54

-0,22

-0,20

154,75

-28,59

126,18

1,00

7,05

12,46

10,82

-23,70

21,60

-45,83

-0,47

8,07

-4,26

4,88

2005

521,85

62,39

56,56

1.276,22

361,58

266,43

0,48

42,27

1.917,03

670,78

2.587,79



Despeses financeres


Inversions


Passius financers

19%

2%

2%

52%

10%

12%

2%

2006

Despeses, Classificació econòmica


projecte de

2006

75

Import pressupost 2006

12,12%

63,48%

3,45%

10,86%

0,09%

0,00%

2,85%

0,01%

7,15%

90,00%

10,00%

100,00%

2003

237,52

1.369,22

91,00

41,47

3,10

0,00

47,89

0,218

6,20

1.742,30

54,30

1.796,61

%Variacions 06/05 % totalImports

Imposts directes

Imposts indirectes

Taxes i altres ingressos


Ingressos patrimonials

Alienació d’inversions reals


Actius financers

Passius financers

Operacions corrents

Operacions de capital

Total pressupost

2006

328,82

1722,77

93,57

294,83

2,47

0,00

77,33

0,189

193,99

2.442,46

271,51

2.713,97

49,61

166,57

10,98

192,87

-0,65

0,00

-124,89

-0,02

-168,28

419,37

-293,18

126,19

17,77

10,70

13,29

189,16

-20,83

0,00

-61,76

-8,25

-46,45

20,73

-51,92

4,88

Ingressos, classificació econòmica

2005

279,21

1.556,20

82,59

101,96

3,12

0,00

202,22

0,206

362,27

2.023,09

564,69

2.587,78

2006

Imposts directes

Imposts indirectes

Taxes i altres ingressos



Passius financers

Actius financers

Ingressos patrimonials

12,12%

63,48%

3,45%

10,86%

2,85%

7,15%

0,01%

0,09%

Ingressos, classificació econòmica


projecte de

2006

76

200321,13%

4,44%

1,31%

67,63%

0,18%

4,97%

0,35%

Rendiment dels tributs cedits

Rendiment dels tributs propis

Taxes, preus, altres ingressos

Finançament autonòmic

Altres ingressos propis

Transferències externes

Deute públic

Estructura del finançament 2006

19,06%

1,50%

0,93%

52,63%

0,13%

11,75%

14,00%

Rendiment dels tributs cedits

Rendiment dels tributs propis

Taxes, preus, altres ingressos

Finançament autonòmic

Altres ingressos propis

Transferències externes

Deute públic

2005

Rendiment dels tributs cedits 22,79%

Rendiment dels tributs propis 1,97%

Taxes, preus, altres ingressos 1,20%

Finançament autonòmic 53,08%

Altres ingressos propis 0,10%

Transferències externes 13,71%

Deute públic 7,15%


projecte de

2006

77

Pressupost d’empreses i societats públiquesDespeses 2006

Milions d’euros

Ens

públ

ic R

adio

tele

visi

óde

les

Illes

Bal

ears

Inst

itut B

alea

r del

Turis

me

Cent

re B

alea

rs E

urop

a

Agè

ncia

Bal

ear d

e l’A

igua

i de

la Q

ualit

at A

mbi

enta

l

Inst

itut B

alea

r de

la N

atur

a

Inst

itut B

alea

r de

l’Hab

itatg

e

Serv

eis

Ferr

ovia

ris d

e M

allo

rca

Inst

itut d

’Inno

vaci

ó Em

pres

aria

l d

e le

s Ill

es B

alea

rs

Inst

itut B

alea

r d’In

fraes

truct

ures

i Se

rvei

s Ed

ucat

ius

i Cul

tura

ls

Inst

itut d

’Est

ratè

gia

Turís

tica

de

les

Illes

Bal

ears

Fire

s i C

ongr

esos

de

Bale

ars,

S.A

Parc

bit D

esen

volu

pam

ent,

SA

Inst

itut d

e Bi

olog

ia A

nim

al d

e Ba

lear

s, S

A

Serv

eis

de M

illor

a A

gràr

ia, S

A

Serv

eis

d’In

form

ació

Terr

itoria

lde

les

Iles

Bale

ars,

SA

CAIB

Pat

rimon

i, SA

Bale

ars

Inno

vaci

ó Te

lem

àtic

a, S

A

Infra

estru

ctur

a i O

bres

Por

tuàr

ies,

SA

Ràdi

o de

les

Illes

Bal

ears

, SA

Tele

visi

ó de

les

Illes

Bal

ears

, SA

Ges

tió d

’Em

ergè

ncie

s d

e le

s Ill

es B

alea

rs, S

A

0

20

40

60

80

100

140

160

120

O. FinanceresO. CapitalO. Corrents

Fons

de

Gar

antia

Agr

ària

i Pe

sque

ra d

e le

s Ill

es B

alea

rs


projecte de

2006

78

Total societats públiques i ens de dret públicComparatiu despeses 2005-2006

Milions d’euros

0

50

100

150

200

250

300

350

Despesesde personal

Despesescorrents en béns

i serveis

Despesesfinanceres

Transferènciescorrents

Inversions Transferènciesde capital

Actiusfinancers

Passiusfinancers

Any 2003Any 2005Any 2006


projecte de

2006

79

Mesures en matèria de tributs cedits i propis incloses en el Projecte de llei d’acompanyament als pressuposts generals per a l’any 2006

Imposts cedits

Impost sobre la renda de les persones físiques

Deducció autonòmica per als declarants amb minusvalidesa física o psíquica o amb descendents amb aquesta condició

S’ incrementa la quantia deduïble per aquesta deducció.

s’estableixen les deduccions següents en la quota íntegra autonòmica segons la naturalesa i el grau de la minusvalidesa:a) Minusvalidesa física de grau igual o superior al

33% i inferior al 65%: 60,00 euros.b) Minusvalidesa física de grau igual o superior al

65%: 120,00 euros.c) Minusvalidesa psíquica de grau igual o superior

al 33%: 120,00 euros.Tenen dret a aquesta deducció aquells contribuents amb la part general de la renda del període que no superi la quantia de 12.000,00 euros, en el cas de tributació individual, i de 24.000,00 euros en el cas de tributació conjunta.

Taxa fi scal sobre els jocs de sort, envit o atzar

tipus de gravamen de la taxa fi scal sobre els jocs de sort, envit o atzar

Es modifi quen els tipus de gravamen aplicables.

tipus tributari general: 21%El tipus tributari aplicable al joc del bingo serà del 31%:a) Un 27,50% sobre el valor facial del cartó.b) Un 3,50% sobre la part del valor facial del cartó

que, d’acord amb la normativa aplicable, s’hagi de destinar a premis.

Màquines del tipus “B” o recreatives amb premi: Quota anual: 3.467,00 euros.Màquines del tipus “C” o d’atzar: Quota anual: 4.946,00 euros .

taxa fi scal sobre els casinos de joc

Defl actació de les tarifes. defl actació de les taxes aplicades als establiments de casinos. L’adaptació de la tarifa del joc sobre casinos a la infl ació no implica augment ni disminució de la pressió fi scal, ni disminució de la recaptació en termes reals


projecte de

2006

80

Imposts propis

Impost sobre la circulació de vehicles d’arrendament sense conductor

Impost sobre la circulació de vehicles d’arrendament sense conductor

Tribut de nova creació. Es confi gura un nou impost que grava la circulació de vehicles d’arrendament, la recaptació del qual s’afecta al fi nançament de les despeses públiques en matèria de sanitat.

Cànon de sanejament d’aigües

Cànon de sanejament d’aigües Creació d’un supòsit de no subjecció.

En queda exclòs l’abocament d’aigües residuals per la reutilització d’aigua depurada

Taxes

Taxes per la inscripció en el registre de vehicles afectes a l’arrendament sense conductor previst en la normativa reguladora de l’impost

Creació d’una nova taxa S’introdueix un nou fet imposable per la inscripció d’altes, baixes, variacions en el registre, així com per l’expedició del distintiu o marca fi scal o l’emissió d’un duplicat en el cas de pèrdua o deteriorament, amb els imports corresponents. Així mateix, s’estableix una exempció a favor de les administracions públiques relacionades a la llei.

Taxa aplicable als assaigs i treballs del laboratori de control de qualitat de l’edifi cació

Supressió de la taxa Desapareix de la llei de taxes aquest fet imposable.

Taxa per la realització d’informes d’avaluació de l’impacte ambiental

Ampliació del fet imposable, amb la quantia corresponent

S’amplia el fet imposable, a l’efecte d’incloure aspectes no prevists, com les avaluacions ambientals estratègiques previstes a la normativa europea.

Taxa pels serveis d’autorització, inscripció, convalidació, canvi de titular, activitat o domicili, i cessament en l’activitat de carnisseria, carnisseria salsitxeria i carnisseria xarcuteria

Creació d’una nova taxa S’introdueix a la llei de taxes arran de l’aprovació del Reial decret 1376/2003, de 7 de novembre, que estableix les condicions sanitàries de producció, emmagatzament, i comercialització de carns fresques i els seus derivats a establiments de comerç a la menuda, i que exigeix als establiments de comerç a la menuda de carns i derivats carnis autorització administrativa per al seu funcionament.


projecte de

2006

81

Taxa per serveis industrials i d’energia

Ampliació del fet imposable amb les tarifes corresponents i millora de la delimitació dels serveis integrants del fet imposable de la taxa

S’afegeixen la inscripció en el Registre d’instal·lacions de raigs X amb fi nalitats de diagnòstic mèdic, l’autorització o modifi cació de la posada en funcionament d’instal·lacions radioactives de 2a i 3a categoria i la sol·licitud de clausura d’instal·lacions radioactives, amb les tarifes corresponents.

Taxa per serveis en matèria d’aigües, mines i voladures

Modifi cació de la denominació de la taxa i ampliació del fet imposable

S’afegeix la realització d’informes de projectes de voladures d’activitats no mineres i es millora la delimitació dels serveis integrants del fet imposable de la taxa, amb les tarifes corresponents

Taxa pels serveis administratius

Modifi cació de la taxa S’introdueix un nou fet imposable per altres certifi cats, còpies i informes, i per emissió de certifi cats d’efi ciència energètica d’edifi cis. Es millora la delimitació dels serveis integrants del fet imposable de la taxa amb les tarifes corresponents.

Taxa per expedients d’expropiació forçosa o d’imposició de servituds de pas

Creació d’una nova taxa S’introdueix en la llei de taxes aquest nou fet imposable, amb la inclusió de la tramitació d’expedients d’expropiació forçosa o d’imposició de servituds de pas en matèria d’indústria i energia.

Taxa per llicència autonòmica de gran establiment comercial

Adaptació de l’articulat de la llei Es redacta novament la taxa per adaptar-ne la ubicació en l’articulat de la llei i s’aprofi ta l’ocasió per millorar tècnicament la redacció d’alguns preceptes.

Taxa pel subministrament d’informació del registre general d’establiments comercials

Creació d’una nova taxa S’introdueix en la llei de taxes aquest nou fet imposable. Les quanties varien segons que el subministrament de dades sigui en paper, en suport magnètic o que requereixin un processament previ de l’Administració, i queden exemptes de pagar-les administracions públiques territorials.

Taxa per activitats o professions habilitades o regulades per la Direcció General de Comerç

Creació d’una nova taxa, amb les quanties corresponents

S’introdueix en la llei de taxes aquest nou fet imposable en relació amb les habilitacions i activitats gestionades per la Direcció General de Comerç.

Més Informació: http//pressuposts.caib.es

maqueta pressupots 2006pressuposts.caib.es/www/ant/pr2006/projecte_pressupots... · 2005. 10....

Documents