maies i asteques
TRANSCRIPT
Maies i Asteques
MAIES
CronologiaLa civilització maia es divideix en tres parts:
El període pre-clàssic: del 1.600 a.c. al 300 d.c. Va començar a les muntanyes de Guatemala aproximadament a l'any 2.500 a.c.
El període clàssic: del 300 d.c. al 900 d.c. Entre el 250 d.c. 900 d.c. els Maies es van expandir cap el Yucatan. A l'any 900 d.c. es va produir la decadència dels Maies, per la invasió Europea. Al 987 d.c. van tornar a fundar noves colònies.
El període post-clàssic: del 900 d.c. al 1.542 d.c. Es va desenvolupar a la Zona Nord, perquè els Maies que van sobreviure a la catàstrofe del desallotjament de les ciutats de la Zona Central, es van mudar a la Zona Nord.
Situació
Els maies, es van establir a la Península de Yucatan, l'estat de Quintana Roo, la major part de “Tabasco”, Chiapa i Tehuantapec a Mèxic, tota Guatemala, Belice, la part occidental d'El Salvador, Hondures i una part de Nicaragua. Els Maies van ocupar durant aproximadament 500 anys alguns territoris.
Art L'art maia, especialment l'arquitectura,
constitueix un dels trets més importants de la cultura maia. Gràcies al descobriment de la falsa volta va ser possible cobrir els edificis amb pedra: temples de Tikal, el període clàssic incipient i, en la plenitud del clàssic, temples i observatoris astronòmics magnífics i complexos, etc, decorats amb esplèndids relleus sobre estuc (Palenque) o sobre pedra (Copán), famosos, així mateix, per les escultures (Piedras Negras) i les esteles commemoratives (Quiriguá).
Religió
La seva religió era politeista i estava relacionada amb les forces de la natura. Els maies creien en l’existència de quatre edats històriques, que havien estat destruïdes un darrere altres per l’aire, l’aigua, la terra i el foc. Dins de les seves pràctiques religioses feien diverses cerimònies que incloïen purificacions a través del dejuni, les danses, les oracions i els sacrificis. Aquests sacrificis podien consistir en ofrenes d’aliments o bé en la matança d’animals o, fins i tot, de persones.
Política
La població s’agrupava en ciutats-estat, que en ocasions els historiadors han comparat amb les polis gregues. Al capdavant de cadascuna d’aquestes ciutats-estat es trobava el que anomenaven com a un “home vertader”, que governada amb l’ajuda d’un consell integrat per sacerdots i notables. Aquesta era una societat força jerarquitzada en la qual els notables solien ocupar els càrrecs de funcionaris locals.
Agricultura
Els maies eren un poble agricultor que va evolucionar des de la pràctica d’una agricultura extensiva d’artigues a un model intensiu que els va permetre conrear durant set o vuit estacions successives. Per això, els maies van construir un sistema de canals que els donava aigua durant l’estació seca. La seva producció agrícola era abundant. A més de la trilogia agrícola característica de la zona mesoamericana composada pel blat de moro, la carbassa i els fesols, els maies conreaven nombrosos fruits i plantes, dels quals obtenien aliments, fibres tèxtils, materials de construcció o medecines.
Cronologia i situació
Cinquanta anys després de la fundació de la ciutat, el 1375, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi tlatoani o rei (literalment significa orador).
Per aconseguir-ho, van demanar el suport del tlatoani de Culhuacán i després d'una negociació, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del tlatoani de Culhuacán. Llur fill, Acamapichtli va esdevenir el primer tlatoani asteca.
ArtGracies als seus coneixements de física els orfebres van poder emplenar varies tècniques en el treball (com la de la cera perduda), fondre or amb la plata, etc. Elaboraven tot tipus de figures i adorns, polseres, collarets, arracades, etc.
Art: Arquitectura
Art: Escultura
Art: Pintura
Art: Plomeria
Religió
Creences
Segons els asteques el món va ser creat i destruït quatre vegades. Després va ser creat pels deus per cinquena vegada. Ells van fer la terra i la van separar del cel. Després el Déu Quetzalcóatl va crea els homes i les plantes que els alimenten.
Agricultura
Els principals cultius són: el blat de moro, el tabac, xilis, fruita i maguei.