mai enrera butlletí social publicació degana de la...

juliol-agost 2002juliol-agost 2002juliol-agost 2002juliol-agost 2002juliol-agost 2002 4949494949

Creu de Sant Jordi 1992 Fundat l'any 1922

PASSATGE MULET, 4TEL: 93 237 86 59FAX: 93 237 31 48

08006 BARCELONA

J U L I O LA G O S T2 0 0 2

Butlletí socialXX Any - 2a. Època, núm. 69Publicació degana de la premsa de Gràcia

"MAI ENRERA"

Exposició"Matagalls-Montserrat,una travessa ambhistòria"al Palau Robert deBarcelona

Butl letí Social núm. 69Butl letí Social núm. 69Butl letí Social núm. 69Butl letí Social núm. 69Butl letí Social núm. 695050505050

AAAAAGENDA D'AGENDA D'AGENDA D'AGENDA D'AGENDA D'ACTIVITCTIVITCTIVITCTIVITCTIVITAAAAATSTSTSTSTS

JULIOL JULIOL JULIOL JULIOL JULIOL6-7, dissabte i diumengeSecció de Muntanya i EsquíCicle de Mitja Muntanya: PuigsacalmCoordinació: Xavi Marçà

11, dijousSecció de Muntanya i EsquíCicle d’Audiovisuals Josep Buch i Parera: Muntanyesdel mon.Mountain WildernessCoordinació: Josep Siscart

13-14, dissabte i diumengeSecció de Muntanya i EsquíMonogràfic

20-21, dissabte i diumengeSecció de Muntanya i EsquíCicle d’Alta Muntanya: Punta Alta - ComalesbienesCoordinador: Alex Duran

EL CLEL CLEL CLEL CLEL CLUB EXUB EXUB EXUB EXUB EXCURSIONISTCURSIONISTCURSIONISTCURSIONISTCURSIONISTAAAAADE GRÀCIA IDE GRÀCIA IDE GRÀCIA IDE GRÀCIA IDE GRÀCIA ILLLLL’ANY INTERNA’ANY INTERNA’ANY INTERNA’ANY INTERNA’ANY INTERNACIONAL DECIONAL DECIONAL DECIONAL DECIONAL DELES MUNTLES MUNTLES MUNTLES MUNTLES MUNTANYESANYESANYESANYESANYES

La Unesco va determinar que l’any 2002esdevingués l’any internacional de les

muntanyes i casualment per a la nostra entitat coincideixamb la celebració de tot un seguit d’aniversaris que enspermet recordar l’aportació d’un grup de ciutadans deGràcia del que esdevindrà una de les entitats de mésprestigi i vitalitat a l’exvila de Gràcia.

En primer terme, ara farà cent anys del naixement delnostre soci fundador Josep Buch i Parera, que l’any 1922va decidir engegar el projecte d’una entitat capaç dedifondre i promocionar l’esport nacional de Catalunya,que inicialment va ser el Club Mai Enrere i amb posterioritatel Club Excursionista de Gràcia.

A partir d’aquest projecte inicial, l’any 1952 s’esdevinguéla formació de la coral Cantaires Muntanyencs, queactualment continua treballant participant en els actes aquè és convidada la nostra entitat. Les obres dels clàssicsaixí com les pròpies s’interpreten amb dedicació plenaper tal que l’esforç i l’harmonia vagin plegats per delectarels oients.

L’any 1972 el nostre consoci Carles Albesa recuperà laidea original de mossèn Jaume Oliveres i posà en marxala que fou la pionera de les marxes de resistència deCatalunya, que enguany commemora el trentè aniversari,del qual es farà ressò a través de l’exposició previstadurant els mesos de juny i juliol al Palau Robert.

No obstant aquests actes, hem de tenir molt present quela principal tasca de la nostra entitat ha de ser la difusióde l’excursionisme en totes les seves vessants amb tot elque comporta, com és ara la difusió de la nostra història,el coneixement del nostre esport i, per tant, de la formacióen les diverses activitats i, sobretot, en la seguretat en lanatura, amb el respecte que es mereix.

El Curs de medicina i socors de muntanya ha estat sotala nostra tutela en l’edició d’enguany. El suport que lanostra entitat ha donat al Congrés Internacional de Medicinade Muntanya i la participació dels nostres consocis enaquest Congrés, com són el Dr. Frederic Lanzaco i la Dra.Neus Vives demostren un cop més la nostra preocupacióper la formació i la prevenció en la natura.

Desitjo que aquesta inquietud per transmetre els valorsque comporta l’excursionisme sigui assumida per la restade persones que configuren el nostre teixit social per talque la nostra entitat assoleixi les quotes de notorietat queli pertoquen dins de l’àmbit excursionista.

Francesc Sanahuja

AGOST AGOST AGOST AGOST AGOST

VACANCES

SETEMBRE SETEMBRE SETEMBRE SETEMBRE SETEMBRE

14-15, dissabte i diumengeMatagalls-MontserratCursa de Resistencia en Muntanya Matagalls-Montserrat

MOLMOLMOLMOLMOLT BONEST BONEST BONEST BONEST BONESVVVVVAAAAACCCCCANCES AANCES AANCES AANCES AANCES A

TOTHOMTOTHOMTOTHOMTOTHOMTOTHOM

EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL


CONCERT DE SANT JORDICONCERT DE SANT JORDICONCERT DE SANT JORDICONCERT DE SANT JORDICONCERT DE SANT JORDIDE LDE LDE LDE LDE LA CORA CORA CORA CORA CORAL ESCLAL ESCLAL ESCLAL ESCLAL ESCLAAAAATTTTT, de, de, de, de, deTEIÀTEIÀTEIÀTEIÀTEIÀ

Els nostres bons amics de la CORALESCLAT, de Teià, estan commemorantenguany el 25è. Aniversari de la seva

fundació. Per aquest motiu fórem convidats a participar enel Concert que van organitzar, el 28 d’abril de 2002, en elmarc de La Unió, estatge que tantes vegades ens haacollit (a més de l’església parroquial) en les nostrestrobades amb aquella Coral. Per a tots els CantairesMuntanyencs fou una gran alegria poder-los acompanyaren tan memorable diada. Tal com diguérem abans d’encetar la nostra participacióal concert, volem felicitar la Coral Esclat molt sinceramentpels seus vint-i-cinc anys d’actuacions. Per altra banda,és per nosaltres una gran satisfacció poder compartiramb ells la batuta del benvolgut director Víctor Barbé. El programa va ser molt complet, amb la intervenciódels grups teianencs: Coral Picarol (petits i mitjans),Escola de música Cadença, i la pròpia CORAL ESCLATdirigida per Víctor Barbé. Sota la mateixa direcció, elsnostres Cantaires Muntanyencs interpretaren:El moliner del Freser Harm. M. Oltra.La filla del marxant Harm. M. Oltra.Jo els he vist Víctor Barbé.La Conquesta del Paradís Vangelis.Conjuntament amb la Coral Esclat cantàrem:Vaixell de Grècia Lluís Llach.Ja en són vint-i-cinc

Cançó commemorativa dels Vint-i-cinc anys de laCoral Esclat,amb lletra de Pere Julià sobre lamúsica de “O voso galo comadre”.

En finalitzar el Concert, els músics i cantaires de totes lescorals fórem obsequiats amb una rosa de Sant Jordi. I totseguit ens oferiren una deliciosa coca de recapta, mentrevisitàvem l’exposició de records d’aquests 25 anysorganitzada per la Coral Esclat.Una vegada més, doncs, la nostra més sincera enhorabonai per molts anys, amics!.

CONCERCONCERCONCERCONCERCONCERT DE CORT DE CORT DE CORT DE CORT DE CORALS A CALS A CALS A CALS A CALS A CABRERABRERABRERABRERABRERA DEA DEA DEA DEA DEMARMARMARMARMARAmb motiu de la inauguració de l’Auditori de Can Bartomeu,de Cabrera de Mar, que tingué lloc el 12 de maig, fóreminvitats per la Regidoria de Cultura d’aquell Ajuntament lescorals següents: Cantaires Muntanyencs, del ClubExcursionista de Gràcia, director Víctor Barbé; CoralNúria, de la U.E.C./Gràcia, director Josep Vila; Coral

Englantina, de Vilassar de Mar, director Jordi Carrau i CorParroquial Sant Feliu, de Cabrera de Mar, director JordiCarrau.Tot el concert fou interpretat conjuntament per lesesmentades corals. La primera part ho fou a capel·la:Rosa de bardissa H. Werner.Pel maig que ve Clément Janequin.Nabucco Giuseppe Verdi.Muntanyes de Canigó Nadal Puig.El rossinyol A. Pérez MoyaSom catalans Joan Llongueres.A la segona part, acompanyats per la Cobla Premianenca,interpretàrem:A Montserrat A. Pérez Moya.La sardana de les monges E. Morera.Marinada A. Pérez Moya.La sardana dels infants del món Víctor Barbé.La Santa Espina E. Morera.L’Empordà E. Morera.El cant de la Senyera Ll. Millet.

Cal remarcar que la masia Can Bartomeu, que l’Ajuntamentde Cabrera de Mar dedicarà a institució cultural, és unedifici magnífic, representatiu del millors casals de l’altapagesia catalana, ja documentat en el segle IX, quesortosament s’ha salvat de les operacions urbanístiqueshabituals al Maresme. La nostra més sincera felicitacióper aquesta lloable iniciativa municipal que, per altrabanda, ha tingut el suport de la Caixa Laietana.En finalitzar el concert, vam ser invitats a compartir unsagradables moments de companyonia.Esperem que en la propera trobada de corals a Cabrerapuguem gaudir de l’auditori que l’Ajuntament té previstconstruir, el qual, sens dubte, permetrà que les cançonsi la música arribi al públic en les millors condicionsauditives possibles.

XXXVIII FESTXXXVIII FESTXXXVIII FESTXXXVIII FESTXXXVIII FESTA DE LA DE LA DE LA DE LA DE LA CA CA CA CA CANÇÓ DEANÇÓ DEANÇÓ DEANÇÓ DEANÇÓ DE

MUNTMUNTMUNTMUNTMUNTANYANYANYANYANYAAAAAEls Cantaires Muntanyencs, i amb ells el nostre Club, hantingut cura enguany de l’organització de la XXXVIII Festade la Cançó de Muntanya a títol de celebració de lesdiverses commemoracions que coincideixen aquest any.En efecte, ens trobem davant del cinquantenari de lanostra Coral; es compleixen els 30 anys de la TravessaMatagalls-Montserrat; els 80 anys de vida del nostre Clubi, finalment, i gairebé com a raó de ser del Club Excursionistade Gràcia, s’escau el centenari del naixement del nostrefundador, Josep Buch i Parera. Era obligat, doncs, que poséssim en relleu aquestsesdeveniments, que no passen cada dia, i que volguéssimfestejar totes i cadascuna d’aquestes efemèrides ambactes d’una importància que estiguessin a la seva altura. I un dels primers d’aquests actes ha tingut lloc el 26de maig darrer amb la celebració -com acabem de dir- dela Cançó de Muntanya, en el marc incomparable de laciutat de La Seu d’Urgell, erigida que fou com a seu

CCCCCANTANTANTANTANTAIRESAIRESAIRESAIRESAIRESMUNTMUNTMUNTMUNTMUNTANYENCANYENCANYENCANYENCANYENCSSSSS


episcopal, durant l’època visigòtica, al voltant de la primerameitat del segle VI. Avui dia la ciutat destaca per la sevabellesa, endreça i austeritat dels seus edificis, i ambcarrers i carrerons tan polits que dona gust de resseguir-los una i altra vegada. El parc olímpic del Segre és unexemple de pulcritud, sembla que sigui nou de trinca. Ésun gaudi per a la vista i per a l’esperit.Ocupem-nos ara de la diada, que es va iniciar ambl’arribada a La Seu dels cantaires i la corresponentdistribució dels distintius; alhora foren obsequiats perl’Ajuntament amb xocolata desfeta i coca, que es vapoder assaborir folgadament a l’àmplia plaça que teníemreservada com a aparcament i que és a tocar de l’accésa la ciutat vella.Quan va ser l’hora, cantaires i acompanyants -que sumarenforça més de 300 persones- ens adreçàrem a la catedral.En la Missa, que fou oficiada pel Sr. Arquebisbe de La Seud’Urgell i co-príncep d’Andorra, monsenyor Joan MartíAlanis, intervingueren totes les corals amb els cantscomuns adients:Vine Déu Creador J.S. Bach.Missa dels Excursionistes Elisard Sala.Cançó de la rosa A. Nicolau.Déu és llum Pachebel.Al·leluia Taizé.Ab homini iniquo O. di Lassus.Déu lloat per la natura L. Beethoven.Dirigiren els mestres de les Corals i s’encarregà de l’orgueVíctor Barbé.En el comiat, el Dr. Joan Martí Alanis, va adreçar agradosesparaules de benvinguda i de felicitació a les Corals i lesencoratjà a prosseguir en la propagació dels seus cantsi de la seva amistat. El nostre president, FrancescSanahuja, li va fer a mans un record simbolitzant aquestaedició de la Festa de la Cançó de Muntanya

A la sortida del temple, el president dels CantairesMuntanyencs, Miquel Fernández, va fer la presentacióoficial de la Festa tot donant la benvinguda als assistentsi regraciant l’Ajuntament i el Bisbat per la seva col·laboraciótan valuosa, per nosaltres. També va fer esment de totesles efemèrides que coincidien enguany en el si del nostreClub, especialment la que corresponia a la Coral, la qualfou fundada sota la batuta del mestre Josep Vila, batuta

que passà, a la seva jubilació, a mans de l’actual directorVíctor Barbé. Així mateix es referí als 30 anys de laTravessa Matagalls-Montserrat; als vuitanta de la fundaciódel Club, i al centenari del naixement del seu primerpresident i fundador, Josep Buch i Parera.Aleshores es va referir a com havia estat l’inici d’aquestaFesta de la Cançó de Muntanya l’any 1965, quan caliasol·licitar a les “autoridades competentes” el permís pera dur a terme qualsevol activitat de grup per innocent quefos. Recordà que les tres primeres edicions se celebrarena Hostalric, únic lloc per on fou concedida l’autoritzacióper part del “Gobernador Civil y Jefe Provincial delMovimiento de Gerona”. El de Barcelona s’hi havia negatrotundament.Després, prengué la paraula Francesc Sanahuja, presidentdel Gràcia, per felicitar els organitzadors de la Festa, enespecial el director de la Coral i el seu president. I al·ludítambé a totes les commemoracions que simultanegenaquest any, a les quals cal afegir l’Any Internacional deles Muntanyes.Acte seguit va ser el Conseller Municipal de Cultura iEsports de Gràcia, Albert Musons, qui s’adreçà alsassistents i féu memòria del fet que si es trobava enaquesta celebració era perquè feia vint anys que hi haviacoincidit a Teià, en la XVIIena edició, que també corria acàrrec dels Cantaires Muntanyencs, del C.E. de Gràcia.I d’aleshores ençà procura no perdre-se’n cap. A més amés, en aquesta ocasió era portador d’una salutació pera la Festa que li havia encarregat el regidor del Districtede Gràcia i president de l’Institut de Cultura de Barcelona,Ferran Mascarell.Albert Musons, gran amic de la nostra entitat, com haquedat ben palès, va felicitar el Club per tots els aniversarisque està festejant i que va recordar un per un. “Amb el canti l’excursionisme, va afegir, queda aplegada en un feix lacultura, la música i la muntanya”.L’alcalde de La Seu d’Urgell, Joan Ganyet, manifestà acontinuació la importància que té la regió dels Pirineus,a la qual La Seu pertany. Catalunya no seria la mateixa,digué, sense aquestes muntanyes que ens envolten. Pelque fa a La Seu, prosseguí, gaudeix pràcticament de dosrius: el Segre i la Valira i de dos patrons: Sant Ermengol,que l’any 1000 féu construir la tercera catedral i que moríofegat en caure d’un pont; és, per tant, el patró de l’aiguai la pluja. La quarta catedral, l’única purament romànicade La Seu, bastida entre el 1095 i el 1122, és obra de SantOt, patró del sol i les radiacions. A ell li hem demanat, vafer l’alcalde, que avui lluís el sol a casa nostra, i ens haescoltat, perquè estem tenint un sol radiant.Es procedí aleshores al lliurament dels records a lesCorals per part dels Cantaires Muntanyencs i el ClubExcursionista de Gràcia. I l’Ajuntament de La Seu s’hiafegí, molt gentilment, oferint-nos un plat decorat com arecordatori.Miquel Fernández donà les gràcies a la població de LaSeu pel seu bon acolliment. I a Sant Ot pel dia tanesplèndid que ens havia concedit, i que bé es mereixia untrofeu!.

Parlaments a la Seu d'Urgell. Fotografia de Joan Pascual


Per acabar, les Corals interpretaren:El concert W. Geissler.El cànon de la Pau F. Terral.

A continuació, els cantaires i acompanyants s’encaminarena dinar (en dos torns) al Centre Residencial i de Serveis.A la tarda tingué lloc el concert a la Catedral, on les Coralsinterpretaren dues cançons cadascuna. Hi participaren:Oral Signum, de La Seu d’Urgell.Coral Madrigalistes de Catalunya, de Barcelona.Coral del Club d’Esquí Puigmal, de Barcelona.Cantaires Muntanyencs, del Club Excursionista de Gràcia.Coral de la Unió Excursionista de Sabadell.Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, deBarcelona.Coral del Centre Excursionista del Penedès, de Vilafrancadel Penedès.Coral Núria, de la Unió Excursionista de Catalunya, deGràcia.La nostra coral va cantar:Jo els he vist Víctor Barbé.(El nostre president va fer avinent que la lletra d’aquestacançó -que fa referència a l’escoltisme- era, precisament,d’Albert Musons, el nostre conseller municipal i anticescolta).La Conquesta del Paradís Vangelis.Abans d’iniciar-se els cants de conjunt, Miquel Fernándezva explicar que es tractava d’una “Suite de Cançons deMotxilla”, les que cantàvem, digué, quan anàvem d’excursió.Són, doncs, “Cançons del record”, cançons de jovenesaque el nostre director, Víctor Barbé, ha sabut coordinar ienllaçar de manera magnífica.La Muntanya A. Sancho Marraco.La Cordada Elisard Sala.Cançó Pirinenca A. Roland.Els Pics Gegants Himne muntanyenc.La Tenda Popular.La Motxilla Elisard Sala.Estirià jo sóc Popular austríaca.Cançó de l’anar endavant Elisard Sala.Cant d’escaladors F. Mendelssohn.El Xalet Popular suïssa.L’alegre adéu-siau Harm. M. Oltra.

AAAAACCCCCAMPAMPAMPAMPAMPADAADAADAADAADA

Aquesta darrera cançó la corejà tot el públic posatdempeus i entrecreuant les mans, com és costum. Se’nva sol·licitar la repetició.

S’encarregà de l’acompanyament musical l’Orquestra deCambra “Arcs”, amb el seu director Sergi Bello com aprimer violí. Amb la col·laboració de les harmòniquesd’Empar del Rey, Francesc del Rey i Antoni González.De nou Miquel Fernández va pujar a l’ambó per anunciarque la propera Festa de la Cançó de Muntanya, del 2003,l’organitzaria la Coral del Centre Excursionista delPenedès, de Vilafranca del Penedès.Va cloure la trobada l’alcalde de La Seu, Joan Ganyet,que va expressar el seu desig d’adreçar-se de nou alsassistents per tal de manifestar-los el seu entusiasmeenvers aquesta diada de cants i de germanor; i que ell“voldria ser director d’aquestes corals”; acabà amb “Usesperem de nou a La Seu, on sempre hi sereu benvinguts”.Tancà definitivament la diada un allau d’aplaudiments.Per part nostra, ens cal posar de manifest la satisfacciód’haver establert contacte amb aquella bella ciutat de LaSeu que tan amistosament ens ha acollit i que ens hadeixat el desig de tornar-hi.

Aurora Vila i Guàrdia

La nostra secció està preparant la revetllade Sant Joan i la Diada Infantil, aprofitantel Campament Costa Brava a Blanes, dequè en aquests moments estem gaudint,malgrat que el temps no ens acompanyafins ara.Us recordem que esteu convidats alcampament d’estiu a Ribera de Cardós,

al càmping La Borda d’en PubillEn el butlletí vinent esperem fer una bona ressenyad’aquestes dues activitats d’estiu.

Maria-Glòria Vives

Cantaires Muntanyencs. Fotografia de Joan Pascual

Totes les Corals. Fotografia de Joan Pascual


MAMAMAMAMATTTTTAAAAAGGGGGALLS -ALLS -ALLS -ALLS -ALLS -MONTSERRMONTSERRMONTSERRMONTSERRMONTSERRAAAAATTTTT

EXPOSICIÓ AL PEXPOSICIÓ AL PEXPOSICIÓ AL PEXPOSICIÓ AL PEXPOSICIÓ AL PALALALALALAU ROBERAU ROBERAU ROBERAU ROBERAU ROBERTTTTT


MUNTANYMUNTANYMUNTANYMUNTANYMUNTANYA I ESQUÍA I ESQUÍA I ESQUÍA I ESQUÍA I ESQUÍ

FORMAFORMAFORMAFORMAFORMACIÓ A LCIÓ A LCIÓ A LCIÓ A LCIÓ A LA SECCIÓ DEA SECCIÓ DEA SECCIÓ DEA SECCIÓ DEA SECCIÓ DEMUNTMUNTMUNTMUNTMUNTANYANYANYANYANYAAAAA: EL CURS DE: EL CURS DE: EL CURS DE: EL CURS DE: EL CURS DEMITJA MUNTMITJA MUNTMITJA MUNTMITJA MUNTMITJA MUNTANYANYANYANYANYAAAAA

Durant els passats mesos d’abril i maig,s’ha portat a terme el “Curset d’Iniciació

de mitja muntanya”, el tercer, juntament amb els cursetsd’alta muntanya i esquí de muntanya, que aquestatemporada ha organitzat la Secció de Muntanya del CEG(quanta muntanya, eh ??).

Malgrat les dificultats ocorregudes en la distribució delstríptics, finalment es varen apuntar set persones i el dijous

18 d’abril es va realitzar la inauguració. El perfil delscursetistes ha estat bastant divers: des d’algun soci,persones que ja havien realitzat amb anterioritat algunaactivitat de muntanya i que ara es volen “reenganxar”, finsa persones totalment novelles en aquestes activitats peròamb moltes ganes d’iniciar-se en el món de la muntanya,

i concretament en l’excursionisme o senderisme. Malgrataquesta heterogeneïtat, des de la coordinació del curss’ha fet l’esforç de complaure les diverses necessitats, iesperem haver satisfet les expectatives dels cursetistesen relació a l’aprofitament del curs.

El curs haconsistit en cincc o n f e r è n c i e s :m a t e r i a l ,orientació, primersauxilis i medicinade muntanya,meteorologia iseguretat. Totese l l e scomplementadesamb elc o r r e s p o n e n tdossier d’apunts.També s’handonat nocionsbàsiques sobrepreparació desortides i recercad ’ i n f o r m a c i ó ,nutrició i condiciófísica.

Pel que fa a lapart “pràctica”,s’han realitzattres sortides decap de setmanaamb activitat elsdos dies.A q u e s t e ssortides tenencom objectiuprincipal aplicarels coneixementsexplicats i anardesenvolupantl ’ a u t o n o m i anecessària perpoder, unavegada finalitzatel curset, serc a p a ç o sd’organitzar-seles seves pròpies

sortides amb unes garanties mínimes de seguretat i gaudi.Pretenen anar exercitant el sentit d’orientació, elconeixement del propi material, l’organització de lessortides i del grup, etc.

El primer cap de setmana es va anar a les Serres dePàndols-Cavalls i la Serra de Cardó, realitzant dos itineraris

Balneari de Cardó. Fotografia de PilarVendrell

Ermita de la Columna, serra de Cardó.Fotografia de Pilar Vendrell

Montsant, barranc de les bruixes des de la Serra Major.Fotografia de Pilar Vendrell

Montsant. Fotografia de Pilar Vendrell


que arribaven fins als punts culminants d’aquestes serres.Vàrem aprofitar per assortir-nos de productes gastronòmics(vi, oli, olives, pastissets, etc. ) a la Cooperativa de Pinellde Brai i a Rasquera, on vàrem fer nit en una casa deturisme rural.

El segon cap de setmana es va anar a la Serra delMontsant. Vam realitzar dos itineraris força diferents queens van permetre conèixer tant el vessant nord ple debarrancs i formacions espectaculars (el toll de l’ou, el pontnatural, la vall del riu Montsant, el Congost de Fraguerau),com el vessant sud amb l’espectacular cinglera de la SerraMajor, on vàrem baixar a Morera de Montsant pel grau delsbarrots.

Finalment, la darrera sortida ens va portar pels voltants deVidrà, a la Serra del Curull. Aquesta sortida es va realitzaren dates no previstes donat que per factors meteorològicses va haver d’ajornar. No obstant, les pluges caigudes ensvan regalar un esclat de primavera que tothom va agrair.

Esperem que el curset hagi respost a les expectativesdels cursetistes i que aquests hagin gaudit de la muntanyamalgrat que algunes sortides potser eren una mica massallargues. També donem les gràcies a tots els monitors

que, bé en les xerrades dels dijous, bé en les sortides, hanfet possible el desenvolupament d’aquest curset. Tambéa tots el que han col·laborat en els diversos cursets ques’han realitzat al llarg de l’any.

Per acabar, només comunicar-vos que ja estem treballanten el calendari dels cursos per després de l’estiu. Elsinteressats a col·laborar podeu posar-vos en contacteamb la Secció de Muntanya els dijous.

ANIMEU- VOS !!!Pilar Vendrell

Grup fotografiaGrup fotografiaGrup fotografiaGrup fotografiaGrup fotografia

Amb l’interès de crear un grup defotografia, els darrers mesos hem fet:

Dues reunions

Dues sortides a visitar exposicionsque amb motiu de la Primavera

Fotogràfica s’han fet a Barcelona

Una sortida a fer fotografies (Montseny, 15 de juny)

El proper mes de setembre farem una trobada per planejarles activitats afer.Una activitat al mes, reunió o sortidaAlgunes propostes serien:Festes popularsFira del cavall de PuigcerdàFesta del Pi de CentellesSortides a fotografiar:

BoletsFlors

Llocs d’interès (Scala Dei, parc d’Espinelves, etc.)ReunionsEquipTècnicaEsperem les vostres propostes i us convidem el dia 20 desetembre a les 19 hores al CEG.

Ramon Izquierdo

Vall del riu Montsant. Fotografia de Pilar Vendrell

Montsant, el pont natural. Fotografia de Pilar Vendrell


G I EG I EG I EG I EG I E

VIII TROBADAVIII TROBADAVIII TROBADAVIII TROBADAVIII TROBADA

DDDDD’ESPELEÒLEGS DE’ESPELEÒLEGS DE’ESPELEÒLEGS DE’ESPELEÒLEGS DE’ESPELEÒLEGS DE

CCCCCAAAAATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYAAAAA

Durant els dies 14, 15 i 16 de juny va tenirlloc la VIII Trobada d’Espeleòlegs de

Catalunya, trobades que la Federació Catalanad’Espeleologia coordina i l’organització de la qual proposaa un dels clubs federats. Com ja recordarem, el GIEjuntament amb l’Espeleo Club de Gràcia va organitzar lade l’any passat i aquest any ha estat l’ERE de l’AgrupacióExcursionista de Catalunya l’encarregat d’organitzar latrobada al massís de Garraf, un massís càrstic moltconegut pels espeleòlegs i un paradís per a la pràcticad’aquest esport subterrani.

La trobada va tenir totun seguit d’actesorientats a la difusiódel nostre esport aixícom a tractar diferentsproblemes que enspodem trobar. Tambéva tenir una part méspròpiament esportivai lúdica en la

possibilitat dep r a c t i c a rl’espeleologia a untotal de deu avencsque l’organitzacióhavia equipatprèviament. Caldestacar el fet que,en lloc de tractar-sede cavitats moltconegudes i de fàcillocalització per atothom, la major parteren avencs que nos’acostumen aexplorar per ladificultat de localitzar-los o perquè no sónconeguts.

Els components del GIE que vàrem assistir a la trobadavam arribar-hi el dissabte al matí i vàrem anar a fer l’avencRamon Valls. Un –74m dels històrics i difícil de trobar,

format bàsicament per un gran pou amb una boca d’entradauna mica tècnica per la seva estretor. Els de l’ERE varensenyalitzar perfectament el camí amb fites. El mateixdissabte a la tarda el vàrem aprofitar per anar a lesexposicions de les campanyes d’exploració que diferentsclubs estan portant a terme de cap a cap del nostre país.També vam assistir a una taula rodona de velles glòries de

l’espeleologia. La taula estava composta per Óscar Andrés,Lluís Muntan, Emili Sabaté, Hilari Moreno (actual presidentde la Federació) i Joan Borràs. A més de les esperadesanècdotes, es va parlar de com es van iniciar ells enl’espeleologia, com era el massís del Garraf en aquelltemps i com ha evolucionat el material que s’utilitza. Unacosa que va sorprendre la majoria dels assistents va serque, tot i que alguns d’ells s’acosten als setanta anys, esmantenen actius, si bé ja no per a la pràctica del’espeleologia esportiva, sinó per a la localització de lesboques de cavitats quasi oblidades en l’actualitat. Alvespre es va fer un sopar de germanor d’homenatge al’espeleologia catalana en el qual es van lliurar els premisFont i Sagué que la Federació catalana convoca cada any,i posteriorment la nit va continuar amb una estona de balli música acompanyats d’un bon rom cremat.

El diumenge al matí els membres del GIE el van aprofitarper anar a fer un altre avenc. La intenció era anar a l’avencdel Corral Nou, però l’organització va suspendre l’exploració

Entrada a l'avenc Ramon Valls.Fotografia de Cristina Xifra

Dins l'avenc Ramon Valls.Fotografia de Cristina Xifra

Taula rodona. Fotografia de Cristina Xifra

Forat de Can Jaques. Fotografia de Cristina Xifra


Hem canviat solament el nomedelweiss és ara BALMAT, la teva botiga d’esports de muntanya

La raó ha estat la necessitat de registrar la marca a nivell internacional degut a la nostre expansió a través d’internet

www.balmat.comBALMAT, Comte d’Urgell, 72 i 76 / Gran Via C.C., 527 – 08011 Barcelona

Tel. 934 548 309 – Fax : 934 519 260 – mail: [email protected]

PPPPPorteu el carnet del Club i identifiqueu-vos com a Socis, us tractaran bé...orteu el carnet del Club i identifiqueu-vos com a Socis, us tractaran bé...orteu el carnet del Club i identifiqueu-vos com a Socis, us tractaran bé...orteu el carnet del Club i identifiqueu-vos com a Socis, us tractaran bé...orteu el carnet del Club i identifiqueu-vos com a Socis, us tractaran bé...

el vespre anterior perquè els grups que l’havien explorat eldissabte hi havien detectat manca d’oxigen. Així doncs,

l’escollit va ser elForat de CanJaques, un –19msense massadificultat, però quetambé té unc o m p o n e n thistòric, i que esva fer amb lacompanyia degent de la SIS deTerrassa. Tambées va assistir auna projecciód’audiovisualssobre treballs derecerca iexploració fets perla gent de l’EREde l’AEC i a unataula rodona sobrela problemàtica deportar nens a

practicar aquest esport. La taula va resultar molt interessantja que es van plantejar alguns dels buits legals que hi haen l’actualitat sobre la responsabilitat civil en cas d’accident.Al migdia es va fer el dinar de cloenda de la trobada il’acomiadament fins a la trobada de l’any vinent. Cal dir quel’ERE de l’AEC ha deixat el llistó ben alt pel que fa al’organització de la trobada.

Xavier París

ALALALALALTES DE SOCISTES DE SOCISTES DE SOCISTES DE SOCISTES DE SOCIS

7608 Ricard Lizandra Santana7609 MªAngels Barea Pampliega7610 Sergi Coca Armengol7611 Ingrid Corominas Herberg7612 Pablo Monteserin Secades7613 Irene Antolín Ibáñez7614 Albert Roig Soler7615 Teresa Sánchez Batllori7616 Alba Curós Garreta7617 Marc Folch Munlloch7618 Josep M. Pasqual Vidal7619 Alex Simón Casanovas7620 Víctor Mora Cutillas7621 A.Joaquin Cuello Casilla7622 Ida Conesa Sanz7623 Carolina Vallespinos Bech7624 Xavier Ruiz Mundet7625 Marta Bosch Rodríguez7626 Rafel Colas Montolio7627 Joan Piquer Cotonat7628 Francesc Estival Vilardell7629 Daniel Puigbó Rabinad7630 Alfonso Sánchez Fernández7631 Eduard Vallory i Subirà

Interior del forat de Can Jaques.Fotografia de Cristina Xifra


Adherit a:Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya Federació Catalana d'EspeleologiaAssociació d'entitats Excursionistes del Barcelones Federació Catalana d'Entitats CoralsGrup Alta Muntanya Espanyol

Membre Fundador de la Federació Internacional de Càmping i CaravàningRepresentant a Catalunya del Càmping Club de França

Dip. legal: B.9720-1961EDITOR: Club Excursionista de GràciaDIRECTOR: Guillem Martín i Brasó

a/e:[email protected]: http:// www.cegracia.com

CRÒNICCRÒNICCRÒNICCRÒNICCRÒNICA DE LLIBRESA DE LLIBRESA DE LLIBRESA DE LLIBRESA DE LLIBRES

“LA GENT DEL FULARD”-Història del moviment escolta aGràcia-Ens trobem davant d’un nou llibre delsamics Gerard Maristany i AlbertMusons, que tenen un bon precedentd’aquesta fraternal col·laboració en elvolum: “Del desencant a la contra-

informació. (La premsa de barris a Barcelona. 1976-2001)”.Tots sabem que un llibre éscom un infant; les sevespàgines ens permeten anarrecollint experiències,records, èxits i fracassos.En definitiva, són la històriad’una vida pròpia i d’unavida col·lectiva que enspermetrà créixer ambmajors possibilitats d’obrir-nos a un futur més positiu.En les nostres mans,doncs, resta la viabilitatd’aconseguir aquest demàmés humà i de mésfraternitat que l’Escoltismeofereix a la joventut, tal compodem constatar a través de la lectura de la crònica delmoviment escolta a la nostra vila de Gràcia.Albert Musons i Agell el podríem qualificar d’activistagracienc, i en dir això vull dir molt concretament: activistasocial, cultural, esportiu, literari, historiador, folklorista,escriptor, periodista i entranyablement escolta. Va néixerun 19 de juliol de 1952 a Gràcia (al carrer de Sant Lluís, onha viscut sempre), de pare gracienc; és, per tant, ungracienc de soca-rel.Per la seva banda, Gerard Maristany i Badell és, sobretot,un periodista nat. Un home de les noves lleves que coneixels mitjans de comunicació de tota mena: premsa, ràdioi televisió; especialitzat en el periodisme d’actualitat id’investigació. Va néixer el 25 de desembre de 1978 aBarcelona, a l’esquerra de l’Eixample, i és un gracienc decor.El títol del llibre -certament poètic- “La gent del fulard”és una invitació a llegir-lo i a reflexionar sobre els fetshistòrics que els autors ens exposen per tal que elsconsiderem i, alhora, meditem sobre cap on va la nostrasocietat.Cal acceptar que es fa difícil resumir, en l’espai de quèlògicament disposem, la totalitat i l’abast dels fetsrecollits en el llibre. En efecte, si bé el subtítol diu benclarament: “Història del moviment escolta a Gràcia”, el

contingut el sobrepassa, i de molt. No és, només, lahistòria circumscrita a Gràcia, és, en bona part, la històriade Barcelona i de Catalunya; és la història d’unes situacionssocio-polítiques que van des de la dictadura de Primo deRivera, la República espanyola, la Generalitat de Macià iCompanys, la guerra civil i el franquisme, fins a lademocràcia i a la Generalitat recuperades. És la històriadel país amb les grans transformacions culturals,ideològiques, filosòfiques, religioses, econòmiques, etc.,que aquest ha sofert i que encara no hem sabut superar.Us recomano molt sincerament la seva lectura, tant si souo heu estat escolta com si no. Us introduirà per unsviaranys, a voltes desconeguts, però sempre plens d’interèshistòric i sociològic. L’estructuració donada al llibre té uncaire acadèmic, històric i d’investigació, segons escomprova en el Sumari:En el “Pròleg”, Joan Carles Peris, ens ofereix una visióde “l’aspecte heterogeni del moviment escolta que ésobjecte d’un debat permanentment obert”.I en la “Introducció”, ambdós autors ens presenten unampli marc del que representa l’escoltisme gracienc desde la seva fundació, l’any 1913.La primera part està dividida en sis capítols: Els orígens del’Esoltisme a Gràcia (1913.1923).- El nou Escoltismes’escampa per la vila (1924-1936).- Sempre a punt, malgratla guerra (1936-1939).- La difícil reconstrucció del’Escoltisme (1939-1955).-L’Escoltisme s’estén, es divideixi es transforma (1956-1975), i Davallada i estabilització delmoviment (1976-Anys 90).En la segona part, fan un estudi dels Agrupamentsgraciencs, de major incidència, d’un a un. Podem comprovarque n’han relacionat fins a trenta-set, tots ells amb el seurespectiu historial. Donen, també, notícia d’altresAgrupaments que han existit en algun moment a Gràcia;fins a comptabilitzar-ne dotze. Així, doncs, sumen 49Agrupaments Escoltes de nois i noies que, d’una manerao altra, han existit a Gràcia en el període estudiat perl’equip Musons-Maristany.Han incorporat un apartat sota el nom “Llegenda”, moltimportant, ja que permet identificar ràpidament les sigles,un xic complicades, del moviment escolta.I tanca el llibre una “Bibliografia” que facilita la consultad’altres aspectes de l’Escoltisme en general.Per acabar, hem de felicitar ben efusivament el Tallerd’Història de Gràcia per la seva activitat en la publicacióde llibres que recuperen la nostra memòria popular,individual i col·lectiva, arrodonida per la seva tasca derecerca i estudi de tots els aspectes de la vida de la nostravila.I enhorabona, sobretot, als autors de la “La gent del fulard”,Gerard Maristany i Albert Musons, perquè, a més, tenimla certesa que el seu neguit i amor per la història de Gràciaen tots els seus àmbits ens permetrà ben aviat poderseguir gaudint i aprenent del seus profunds coneixements.

Joan Cervera i Batariu

mai enrera butlletí social publicació degana de la...

Documents