los seguros de vida de esclavos en barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de...

69
LOS SEGCIROS DE VIDA DE ESCLAVOS EN BARCELONA (1453-1523) Documentos para su Estudio Varias causas derivadas de la especial situacion de los esclavos ail los reinos v sefiorios de la corona catalano-aragonesa, en los t"tlti- mos tiempos de la Edad Xledia, indudablemente influirian en coll- siderarles en la Ilr<ictica como imhrescindibles, al dejarse sentir v acentuarse su necesidad : el creciente desarrollo industrial . recru- decimiento de las evasiones, carestia de Ia vida, auniento de la poblaciun libre o semilibre, particularnlente con las manumisioltes . tratados de paz v atlllstad cristiano-nlusulluanas, estabilizacion crecimieuto de las clases nledias, movimientos enligratorios liacia los grandes nucleos tlrbanos, la hrogresiva llberaciun de los pave- ses '. la falta de brazos originada por la guerra, doblada a rrtenudo a causa de la I>este . podia a las gentes en la tlecesidad de recurrir a cualduier medio para seguir cultivando las tierras . catgar v dc- car-ar carretas o embarcaciones comerciales y suplir del mejor modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo 2 . y otras va- rias razoues prolijas de enumerar . "hodo ello, en coil secuencia, originaria v facilitaria cl aniplio desarrollo del moviluiento cofradista eutre las claws serviles y libres, y los esclavos podian formal- harte de a1gunas, con el beneplacito de srts senores, floreciendo singularmente las exclusivamente cons- 1. GUAI . CANIAeENA . Ntiguel : Uu scyrrro co tro crimcncs do cscla"os of ci suIlo \"V. Anunelo ire HtsTORIA net- I)execllo ESPARot ., tomo XXIII. Es- tudios en homenaie de don Eduardo de Hinojosa . Instituto Nacional de l'stu- dios )uridicos (Madrid, 1953), 249. 2. I>URAN SANPERE, Agustin : Los csclcvos en la ciudad pasta c1 siglo .\V. "Barcelona . Divulgacion Historica'-, 2 (1946) . p. 94 .

Upload: others

Post on 19-Oct-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

LOS SEGCIROS DE VIDA DE ESCLAVOSEN BARCELONA (1453-1523)

Documentos para su Estudio

Varias causas derivadas de la especial situacion de los esclavos aillos reinos v sefiorios de la corona catalano-aragonesa, en los t"tlti-mos tiempos de la Edad Xledia, indudablemente influirian en coll-siderarles en la Ilr<ictica como imhrescindibles, al dejarse sentirv acentuarse su necesidad : el creciente desarrollo industrial . recru-decimiento de las evasiones, carestia de Ia vida, auniento de lapoblaciun libre o semilibre, particularnlente con las manumisioltes .tratados de paz v atlllstad cristiano-nlusulluanas, estabilizacioncrecimieuto de las clases nledias, movimientos enligratorios liacialos grandes nucleos tlrbanos, la hrogresiva llberaciun de los pave-ses ' . la falta de brazos originada por la guerra, doblada a rrtenudoa causa de la I>este . podia a las gentes en la tlecesidad de recurrira cualduier medio para seguir cultivando las tierras . catgar v dc-car-ar carretas o embarcaciones comerciales y suplir del mejormodo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo 2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar .

"hodo ello, en coil secuencia, originaria v facilitaria cl anipliodesarrollo del moviluiento cofradista eutre las claws serviles y libres,y los esclavos podian formal- harte de a1gunas, con el beneplacitode srts senores, floreciendo singularmente las exclusivamente cons-

1 . GUAI. CANIAeENA. Ntiguel : Uu scyrrro co tro crimcncs do cscla"os ofci suIlo \"V. Anunelo ire HtsTORIA net- I)execllo ESPARot., tomo XXIII. Es-tudios en homenaie de don Eduardo de Hinojosa . Instituto Nacional de l'stu-dios )uridicos (Madrid, 1953), 249.

2. I>URAN SANPERE, Agustin : Los csclcvos en la ciudad pasta c1 siglo .\V."Barcelona . Divulgacion Historica'-, 2 (1946) . p. 94 .

Page 2: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

1 .24 Jose Maria Madurell Marimdn

tituidas de libertos y las mixtas de antiguos cautivos y personasl1bres, to coal revela el afianzamiento de estos seres inferiores en lasociedad del sjglo sv \- su incorporacicSn a los modos de villa dela misma' . lZecordemos la existencia en Barcelona de una Cofradiade San Jaime Apostol, propia de negros libertos . "Confratrie \igrorum libertate datorum civitatis Barchinone"' .

Fl rev Jaime If, en 1294, reclamaba un sarraceno que tenia enMallorca . de un grupo ale cuatro considerados aptos para ocuparlosen las obras de sit mansjon predilecta la casa real . de Vallclaura ", y,en 13o8, disponia el envio de otros sicte siervos, asitnjsmn sarrrtce-

nos, para una identica finalidad, mediante dos cartas ordenes, res-pectivamente, dirigidas a los administradores generales ~- reales delos bjenes de la extinguida orden del Temple, en Monzon v otrosiugares, v al del bailjo de Barbera° . Pedro IV de Aragon, en 1378,

3. GUAL CAMARENA : ll1L sc(furo . . ., 250.

4. ACA (= Archivo de la Corona de Aragon, reg. 3298, ff . 3 v." 5 :

Barcelona. 20 marzo 1455 . Aprobada por el rev Juan 11 como lugartenientede Alfonso V de Aragon . \'ota facilitada por el doctor don Josc \f .' deSimhn de Guilleuma, y yue el malogrado v eutusiasta investigador donRicardo Carreras Valls di6 a conocer en una de sus entusiastas y poco di-vulgadas disertaciones historicas .

In Valencia existia una Cofradia similar.GUAL CAMAREAA, Miguel : Unn Cofradia dc taegros liberios cit cl solo XG-.

"Estudios de la Edad Media de la Corona do Aragon", V (1952), 457-466.5. "Berengario de Fenestres, etc. Cum jam mandaverimus vobis per lit-

teras nostras, quod miteritis dilecto uostro Romeo de \4arimundo, ad opusoperis Vallis de Aura, illos .i[[1 .°" sarracenos nostros quc erant Maiorice . etvos nondum miscritis ei nisi titreu tres sarracenos . Ideo vobis dicimus etmandamus quatenus visis preseutibus, residuum unum sarracenum initatisincontinenti dicto Romeo ad opus operi supradicta . i)at . Barchinone V.' idusnoveinbris anno Dom:ni Nf'CC°lC"l1I1' .

Bernardo de Fonollario, etc. Mandamus et dicimus N-obis quatenus visis

presentibus, initatis dilecto Romeo de Marimundo, vicario Barchinone, illumsarracenum nostrum que fuit Acerbi, quern ei tradi volumus ad opus operisquod ficri facimus spud Vallenm de Aura . oat. Barchinone V" idus novem-bris anno I)omini \-I°CC°\C°1111°." ACA reg. 100, ff . 194 vo-191 .

6. "Fideli scriptori suo Bertrando de Vallo, aministrator g[ener]ali pronobis bomirimi Templi, etc. Dicimus et mandamus vobis quatenus de sarrace-nis captivis dicti Templi siqui jam in posse vestro existure, vcl si aliquosnon habeatis, et de presens de quibuscumque quos primo tamen a loco-

Page 3: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclauos en Barcelona 125

solicitaba del gobernador de Caller los servicios de dos matrimoniossardos para la custodia o guarda de la aludida rnansiott palatina, yel de dos jovenes, asimismo sardos, para el cuidado del bosque dela misma 7, la coal fue repoblada con otros esclavos moros apresa-dos en las costas de Berberia s.

El panorama de ]os esclavos es mas abigarrado ell la Espaua

Montissoni, quarn aliis locis dicti Templi nos habere contigerit, tradatisfideli nostro Romeo de Marimundo, tenenti pro nobis locum de Vall d'Aura,.111 . sarracenos de melioribus, quos habere poteritis, ad operandum et labo-randtmi in dicto loco de Vall d'Aura, idonecs atque aptcrs . Nos enint volumusquod predictus Romeus, ipsos sarracenos in ipso loco tenerit. in eosdem inibioperari et laborare faciat . tenaturque in recepcione ipsorum .sarracenorumfacere publicurn instrumentum, per no,,; recipiendum, in nomine nostro con-servandum, in quo confiteatur dittos sarracenos recepisse et tenere pro no-bis, ac promittat eosdem nobis vel cui voluerimus reddere, cum inde fueritrequisitus . ])at . Saranvena .1X° kalendas februari anno quo supra [1308] .

Bernardo de Fonte, mandato regiofacto per Guillclmo Oulotuar."

ACA . rcg . 391 f . 194 v° .

-Jacobus, etc. Fideli suo Guillelmo Oulamarii, amministratori pro nobisbona Templariorum in baiulia Barbarani, etc. 1)i[cimus] et mandamus vo-bis quatenus ex illis sarracenis qui Bunt in dicta bajulia Barbarani, tradatisfideli nostro Romea de Marimundo, tenenti pro nobisIocum de Vayll Daura,quatuor sarracenos de melioribus qui s fint] in dicta bajulia, ad operandumet laborandum in ditto loco de Vayll 17aura, idoneos atque aptos. Nos enimvolmnus quod dictus Romeus, ipsos sarracenos in ipso loco teneatur, eteosdem inibi operari et laborare faciat, teneat quoque in receptione ipsorumsarracenorum facere publicum instrumentum, per nos recipiendurm, et nos-tro uomuie conservaudimi i[n] quo confiteatur dittos sarracenos recepisseet tenere pro nobis, ac prom-ittat eosdern vobis vel cui volueritis reddere,cum ind fuerit requisitus. Tat. Barchinone .VI* kalendas februarii annoDomini M.CCC octavo .

Bernardi . .Nfaioris, nnandato regiofacto pcr 'Petro Boyl ."

ACA. rcg . 291 f . 213 .7. "Lo rey. Com per ops e guarda de la nostra Casa de \% alldaura, hajam

+tccessaris dos sarts e dues sardes, qui sieu marits c mullers. Per.. so us dehime us manam, que per to primer vexell qui vinga, nos trametats los dits saxts

.,t sardes . E ado per res no mudets . Res no menys nos .euviats, dos fadrinssarts per ops del bosch de la dita casa . E aGo no laguiets . Dada en Barchi-

Page 4: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

I N Jose Maria Madurell Marimon

medtierranea clef siglo mv, ya que hasty entonces no se hab16 mas,que de sarracenos carttivos, apareciendo otros machos siervos de ,varias procedencias etnicas, tartaros y, en tnenor ntimero, griegos,,

nona, 14) primer dia d'abril 1'any de la \ativitat de \ostre Senyur\LCCCC.I.XXV'II . Rex Petru< .

Uomini rex misit signatam .Sin;ilis litera fuit missa guhernatori Callari ."ACA. reg. 1096, f . 43.

8. "Pere Adria, prevere anunistrador de la Casa de Vall (I'Aura.Appar per to dit compte en .111 . cartes que per to dit clavari son pusats

-n r xhuda .I)CLII. Mures, NI I I . sol. 1111 . drs,barc ., per preu en valor de.X11 . persones, entre rnascles e fernbres nioros, qui foren preses per les ditesgalces en les parts de Barberia en .I . Castell appellat la tilarqa, prop (letgolf de Tunis.

I? es hi feta uiencio, que (It tots lus slits mores, qui eren en numbre

de .XLIII ., foren triats per to (lit capita .1111 . muros, .II. mascles c .11"fembres, qui foren esticnats per to corredor qui venc en encant public tots'los altres, a quantitat de CX libr. barchs, los quals .1111 . morns to (lit capitatrames al senyor rey e a la senyora reyna, per servey fur.

E fu en to roes de juny (let any \I.CCC .I .XXIX, segons que appar percertificacic; (let (lit capita, signada de sa propia irna e segellada at) sun seg=11,to .XV I I f " dia dell propsdits mes e any.

I .- per tat coin en la conclusiu e afinament del (lit compte, to slit c!avari.

no pcKl, restituir lctra ne cautela altre alguna, per la qual apareguc, que'lsenyur rey haja hauts los (tits .1111 . moros pruvengueren en mans c poder(let (lit seuvor .

Ernpero' a maiur cautela e descarrech de son ofici, fu a,,-ordat per 1o slit

racional, que fns fet to present notament als (fits capita e clavari, que dinsIII1 . mese<. comptadors (let primer dia del riles de deembre de I'auiy de la

\'aticitat de \ostre Senyor '\f .CCC .I .X\XIIII . a avant, los (tits capita e

clavari o la .I . dells, liagen haut a restituir to dit albara, letra o altre cau-tela, perque aparega que'1 (lit senyor e la sua sort, liagen hauts e r:,-huts

los .1111. moron dessus dits . F asi a memoria, etc.

Lo senyor rey ab albar3 sell, segellat at) los segells del ':ell anell escrit

en Rarchelona a .1\X . dies de uocmhre de Vany \-I .CCC .I .XXXVT, to qual

se drcqa al rational . atorga esscr ver e cent que (leis (tits .1111 . mortis, co

,~s, les II'", fembres, apres que'l senvor rey les has haudes, les dona a la

senyura reyna Bona Sihillia, muller sua.E axi es ne fet axi la present mencio e descarrech dell dits capita e

clavari. 1? e, enfilat to (lit alhara, en !o primer fit coma, per en Pere dez

Vall, maestre rational .Item es cert que'n Pere AdriA, prevere aministrador e regidor de la dita

casa de Vall d'Aura, comparech davant to maestre rational . a instancia deT

(lit Rerenquer Guardiola, en to men de noembre de ]'any dessus (lit

Page 5: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 127,

lnilgaros y bosnianos °. mientras en la siguiente ceuturia se encuen-tran, Junto a los esclavos tartaros, siervos rusos, circasianos . catt-casicos y crinteos'" .

Un sitmumero de esclavos originarios de varios paises . princi-palrnente bulgaros, tartaros, rusos, griegos . bosnianos, etc . . residian

.M.CCC.1-X\\VI . E dix e c(mfessa a presencia d'en Bernat dez Coll . !ochti-

nent de mestre rational, d'en Galceran Lobet e d'en l3cretrauer de la Sosta,

escrivans (let dit ofici, que'Is dits sclaus eren en la dita casa de \%a11 !I'Aura,

on per to senyur rey foren manats csser presos per servey d'ayuclla. 1o3Bits .l1 moms mascles, e ayuells to en comanda to (lit prevere, enscmps at)I'altre moble de la dita casa .

Pcrque to acordat per lu rational que'I present uatamcnt fos cancellat

a's dits nobles . e al dit clavari, e intitulat al (lit prcvere."ACA M. R. (= Nfaestro Rational) re1g. 789, f. 324 c" .

Se consi.nan pagos para la compra de tranos para lo ; esclavos de la casa

.cal de Valldaura, tal como to indica la siguiente anotacium :"Idem Pere Adria.Item appar tier to (lit compte 1LC1A\-I1f . Iliures, que per to (lit tresurer

ioren donats al (lit Pere Adria .CCCXI,IX sons, VIII . diners harcelonins .~o cs . de una part, per comprar un drap burell per vestir los catius que .son

e: : la dita Casa lde Valtdaural, e per converter aquclls en pruvisib e altrescuscs ncccesarias a la dita casa . . ."ACA. \4 . R. reg. 788, f . 122, enero-junio 1378

" . . .e lx" r una lx:t;a do drap de lana vermell, que :ontpra a 01)> de ve~tirlos esclaus de la dita casa (de Valldaural ."

:`.C :\ . \-f . R . reg . 379 f . 100 : 3 septiernbre 1384 .lfiret v Sans indica que los esclavos no tenlan un traje, o at nicilos 1111a

capa o cualquier prenda de vestir peculiar v obligatoria, que los distittguiese

en todo momento, como ocurr:a con los judios .MIRET SANS . Joaquin : La csclo,dtud ra Cataluira cn !us riltrrnns ticmpns

do la F.dad Alc(lia . "Revue Hispanique-. New-York-Paris, \i.1 (1917) 43 .

Orclenanzas de los conselleres de Barcelona sobre la indumentaria de lasesclavas .

' P, me, avant dellilrra to (lit consell que sea feta e pul,licada urdinacio. quc

les sclaves cl'aqui avant, no puxen rosseguar coha alguua ne portar vetsalcap, sing tovalloles, e vaien abrigades ab gramalles, e no en altra ma- ,

nera sots to ban que ells consellers conexeran . . ."AI-ICB (=Archivo Flistorico de la Ciudad de Barcelona), reg. deliberaciu-

rtcs, anos 1458-1459 . f. 111 v.' : 28 marzo 14,59. \ota facilitada por el doctor

Jose Vi .' Simon de Guilleuma.9. Mltse-r SANS : La csclnuitud . . . 17 .10 . t%Frcr .t~nr:~, Charles : Escla,-cs jugitijs ct comu-auccs c)r catalogue-

(.\'if'r-A'Vr siMcs), "Annales du Midi-. Toulouse, 62 (1950), 302.

Page 6: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

,1'?fi Jose Maria Madurell Marimon

'en Barcelona, tiara cuva evangelizacion, en 1382, llegaron a nues--Ira ciudad condal dos frailes artnenios de la Orden de Santo Do-mingo, fray Francisco v fray Sintun de Tauris, que hablaban el.tartaro y otras diferentes lenguas propias de dichas naciones, los-cuales se impusieron la ardua tarca de elevar el nivel moral y es-piritual de aquella infima clase social, compuesta de infelices seresJiumanos que no conocian otra voluntad qtte la do su amo y setiur .Las ordenanzas que los gobernantes de la ciudad hubjeron de dictarpara hroteger las personas v hasta ]as villas de los esclavos, soil Ullelocuente testimonio de los abusos que se cometian contra ellos " .

La sociedad se valia cle la esclavitud como de otro medio de pro-piedad, pero quedaba en el fondo de la conciencia el malestar cott-siguiente que obligaba a pensar en la manumision de los cautivos elllos testamentos, esto es, antes de la tuucrte y ante los serios peligrosde una empresa guerrera'2, a base de la previa prestacion de di-versos servicios ", aprendizaje de tin oficjo corill)lementado coilla aportacion de dote en caso de inatrimonio ", o condicionada a

11 . CANt6s CABUU)A, Luis : iota rclativa a esclavos orientales en Bar-crlona. en. el Piglo XH1. "Sefarad", VI (1946) . Varia, doc. III. "Ties cstaia-pas dr to rsclovilud cn. Barcelona" . Barcelona. "Divulgacion Historica", 2(1946), p. 95.

12 . DUxnx SASesrce : Los csclavos. . . 95-96.

13 . Clausulas del testamento del mercader barcelones Pedro Soler.

"Item in remissionein peccatorurn meorum, dimitto omnes servos et ser-vas meas, escepta Caterina infrascripta, qui et que per unum annum lapsumvel plus, miclu serviverint, franchos, liberos et aiforres, et sui juris, etdunitto cius totunt jus patronatus et alia jura que consistant in operibusobsequialibus, et in succionibus et aliis sit, quod finitis diebus vite mee, pos-sint testari, et esse et stare in judicio, et onmia alia facere que quilibet in-genuus et sui juris, et quilibet civis romanum, et quelibet persona franchaet de liberis parentibus nata, facere et exercere potest et debet. Et dimitto

-eis omnes vestes, quas ipsi habebunt temporis obitns mei.

Item dimitto Margarite, serve et captive me, ultra predictarn libertatem,et predictas vestres quinquaginta libras, que sibi tradantur hoc modo, vide-licet, quolibet anno decem libre et non ultra.

Item dimitto eidem Margarite, toto tentpore vite sue, tamer usunt et habi-Itacionem cuiusdam botigie, que est de pertinenciis hospicii mei predicti, inquo ego inhabitu, queque est contigaa balneis veteribus et subtus turrim

-dicti hospicii mei .

Page 7: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 129

Uimitto etiant sibi lectum in quo ipso nuns jacet, quod est in camera que

est supra intrata dictorum balneorunm, scilicet, postes, marficam, matalaf-

fium, transverscrimn, unum par, linteaminum et duas flassiatas .

Item dimitto eidem domine Clare, uxori nice, per decem aunos, die obitas

ntei primo venturos, ipsa tamen vivente casts et sine viro, Caterinarn, t2eof-

fitam, servarn et captivam meam. Volens quod dicta Caterina, serva mea, per

dictos decem annos serviat eidem domine Clare, uxori mee, et dicta domina

Clara, per ipsum tempus, teneatur providers dictam Caterinam in comestione

et hotu, vestitu et calciatu, et post finitis dictis decern annis, volo dictam

Caterinam esse francham, liberam et alforram, et sui juris, et tune possit

testari et esse in judiciu, et omnia alia facere in judicio et extra, que que-

'liUet persona trancha et sui juris, facere et exercere potest et debet."

A1-I Pf3. Bernardo Nadal, leg. 30, lib. testamentos, anos 1393-1410, i'f . 30,

,33.34. 34 marzo 1406.

Clausulas (let tcxtamento del carpintero Marcos de You.

"1'retcr hec volo et jubco quod Georgius, neoffitus, servus et captivus

meus, qui fuit de nacioue xarquesiorum, serviat hcredibus meis infrascriptis,

bone, fideliter et legaliter, et sine fuga, per duos annos die obitus mei, primo

et continue venturos, et ipsis lapsis, sit dictus Georgius per dictos duos annos

bene, fidcliter ct legalitcr, et sine fuga serviverit dictis heredibus meis, sit

ipse Georgius, franchus liber et alforra et sui juris, et ex tune possit testari,

et esset in judicio, et orinua alia facere et libere exercere, que quilibet in-

genuus homo, et quilibet civis romanus, et quilibet persona francha, et sui

juris, de et libcris parentibus uata, et dominio ac potestati alterius non sub-

jecta, facere et exercere potest et debet .

Ego cuim in dicto casu, dimitto sibi oinnia jura' patronatus et totum

pecculium siquid habet, et alia quelibet jura que consistant in operibus obse-

quialibus, ct in succionibus et in aliis .

Volo etiam et jubco atque mando, quod Andreas, neoffitus, servus et

captivu; meus, que fuit de dicta nacione xarquesoruwn, serviat heredibus meis

Yiredictis et infrascriptis, bene, fideliter, et legaliter et sine fuga, per septernannos dicta die obitus rnci primo et continue venturos, quibus lapsis, si dic-

tus Andreas per dittos septem annos bene, fideliter et legaliter, et sine fuga

serviverit dictis et infrascriptis heredibus meis, sit ipse Andreas franchus,

liber et alforra, et sui juris, et ex tune ,possit esse in judicio, et testari, etomnia alia facere et libere exercere, que quilibet ingenuus horno et quilibetcivic romanus et quilibet persona francha et sui juris et de liberis parenti-bus rata et dominio ac potestati alterius non subiecta facere et exercere po-

test et debet.

Ego enim ill dicto casu, dimitto eidern Andree, onuua jura patrorna-

tus et toturn pecculium siquid habet, et alia quelibet jura que consistaut in

operibus obsequialibus et in succionibus et in aliis."

9

Page 8: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

1`30 Jose Maria: Madurell Marimdn

determinados plazos antes de su efectiva liberacion ", aunque pocasveces se concedia su inmediata libertad despues de acaecida la muer-te del testador

AHPB. Bernardo \adal, leg. 30, lib. testamentos afros 1393-1410 : 5 septiem- .bre 1407, f. 92, v.0 94 .

Veanse mis ejemplos de manumision de esclavos : SFRRA Vtt.nxo, Juan, .Baronies de Pinos i Mataplaiu:, . Llibre segon (Barcelona, 1947), p. 249 .

Clausula del te_stamento (lei ciudadano barcelones Juan Buqot ."Item jaquesch'Elena, sclava mia, que haya a servir quatre anys a la dita_

na Francina, muller mia, e apres vull que sia francha, tautost passats los ditsquatre anys .

Item jaquesch Marti, sclau meu, que haya a -servir a mou hereu quatreanys . E apres vull que sia franch, passats los dits quatre anys."

AHPB. Pedro Pellicer, leg . 4, man . testamentos afios 1402-1435 : 28 mayo,1435. '14 . Clausula (lei testamento de Elisenda, viuda (lei mercader harcelones

Jaime Texander .

"Item dinutto dicte domine Fraucisce, unam servam parvam, filiam Mag--dalenes, serve nice, sub pacto quod serviat ipsi Francisce douec etatem vi-ginti. annorum actingerit, et sub pacto eciam qucKI dicta Francisca, teneatureidem servile docere suum officium . Lapsis vero dictis viginti annis, dictaservula sit libera et alforra ac sui juris. Dicta vero Francischa, teneatur,.et sub hac condicione, dictam servulam, ete., sibi dimittu ut ipsam servulam,.lapsis dictis viginti annis, collocare in matrimonio, et ipsam competenter debonis suis dotari teneatur . Ego enim in auxilium ipsam maritandi, dimitto~ipsi servule, de bonis meis, quindecim librs. barchn .

AHPB. Pedro Pellicer, leg. 4 man. testarnentos aflos 1402-1435 : 21 julio 1412 .

15 . Clausula del testamento de Serena Roig, viuda del mercader JuanMorro.

°' Volens et mandans quod Margarita, neoffita serva et captiva mea, que,fait de nacione. tartarorurn, serviat bene, fideliter et legaliter, herede nteoinfrascripto, per quinque annos, a die obitus mei primo venturos, et ipsislapsis volo esse francham liberam et alforram et sui juris, et ex tune possittestari, et esse in judicio, et onuiia alia faccre que quelibet ingenus et ab-.ingenuis parentibus natus, et quilibet civic romanus facere et exercere potentet dehet, ab si ingenua et ab ingenuis parentibus esset nata . . . "AHPB. Bernardo Nadal, leg . 21, lib. testamentos afios 1395-1405 : 19 Julio .

1398.16 . Cliusula del testameuto del mercader Juan Ferrer de Puig .

" Preterea in remissione tieccatorum meorum facio francham, liberam etalforram *Luciam, neoffitam servam et captivam' meam, que fait de nacione'tartarorum . . .'

Page 9: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos- en Barcelona 1 .131

AHYB. Bernardo Nadal, leg . 21, lib. testamentos afios 1395-1405, .i . 32 : 18noviembre 1399 .Clausula del testamento de "Dulcia, uxor Pctri Puyg, piscatoris, ,civis

Barchinone".

"Yreter hec in remissionem peccatorum meorum, tnanumitto et franchani,,

liberam et alforram, facio et voco Caterinam, neoffitam servam et captivanm

meam que fuit de nacione tartarorum, etatis triginta quinque aunorum vet

circa, dans et concedens sibi puram et perfectissimam libertatem, et retutCo-

sibi jus patronatus et alia quelibet jura que consistent in operibus obsequia-

libus et in succionibus, et in aliis, et totum peculium siquod habet, ita quo&

finitis diebus vite mee, possit esse in judicio et testari, et omnia alia facere

et libere' exercere, in judicio et extra, ad suam voluntatcm, que quelibet in-

genuus homo et ab ingenuis parentibus natus, et quilibet civi romanus, etquelibet persona, sui juris et dominio et potanti alterius non subiecta- et qui=

libet pater families, facere et exercere potest et debet, ac si ingenue et afi

iugenuis parentibus essct rata.Dimitto etialn eidem Caterine ad suas voluntates, omnes vestes, ad usuto

et servicium sui corporis factas .Rogans dictum Bernardum Luppeti, quatenus teneat ipsam Caterinam in

domo sue, et ipsam habeat in ormubus recomendatum .

Item intuitu pietatis et in remissionem dictorum peccatorum meorum, ma-

numitto et fraucliain, liberam et alforram facio et voco Anthoniam, servatiti

et captivam mean, que fuit de nacione serracenorum, etatis quindecim amiu-

rum vel circa, darts et concedens sibi . . . 'Dimitto etiam eidem Anthonie, ad sues voluntates, omues vestes, ad usurn f

et servicium sun corporis factas.Dimitto etiam- :lnthonie, amore Dei et in auxilium inaritandi, decem libras

dicte monete. "

Al-ffB. Bernardo \adal, leg. 30, lib . testamentos, aiios 1393-1410, i . 20 : 6,julio 1406 .Clausulas del testamento de °Vincencia, uuwr Guilleimi Ceragossa, quoin

dam patroni cochc, civis Barchinone".

"Yreter hec in remissionem peccatorum mcorum, manumitto et francham ;

liberam et alforram facio et voco Nfariam, servant et captivam meam, que

fuit de nacione tartarorum, etatis quadraginta annorum vel circa, dans etconcedens sibi pur'am et perfectissimam libertatem . Et remitto sibi totum pec-

culium liquid habet. 1?t omnia jura patronatus et alia clue consistent in operis

obsequialibus et succionibus et in aliis . Ita quod finitis diebus vite mee, posset

ire et redire quocumque et uhicumque voluerit eligere et proclamare . Et omniaalia iacere et libere exercere, in judicio et extra judicium, que quilibet inge-nuus et ab ingenuis parentibus natus, et quilibet civil romanus, et quelibet.persona francha et sui juris et dominio seu potestati aiterius non subjecta ;

facere et exercere potest et debet, ac si .uigenua et a6 ingenuis parentibusesset nata, sine contradiccione et impedimento heredis et succesoris inei etalius cuiuscunque hersone.

Page 10: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

192 Jose Maria Madurell Marimon

Et dimitto,etiarn sibi quendam lectum suum, in quo ipsa jacet, cum posti-bus, marfica, ntatalaffio, transverserio, duobus paribus linteaminum, duabusflaciatis, una sclavina et uno cohopertorio, prout ipsa predicto in dicto lectosuo tenet, et onuses etiam westes, ad usum et serviciunt sui corporis factas ;pro suis voluntatibus inde libere faciendis."

AHPB. Bernardo Nadal, leg. 30, lib. testamentos, anos 1393-1410, ff : 37 v.° 38V.'D : 12 marzo 1404.

Clausula del testamento de -Marchus de Pratornaiori, presbiter, prior ca-pelle Undecim Mille Virginum constructe in sede Barchinone".

" "Preterea dimitto Elenam alias Magdalenam, de genere bacinorum, fran-chant liberam et alforram, et ab omni jugo, juri, dominio et servitute exemp-Kam. Et dimittu sibi omnes vestes factas ad usum sui corporis . Et nichilomi-nus dimitto sibi unum conipetentem lectum, cum fornimento sufficienti, adhoticiam dictorurn manun-ussorunm meortun. " '

AHPB. Pedro Pellicer, leg. 4, man. testamentos, anos 1402-1435 : 27 octu-bre 1412 .

Cliusula del testamento de "Toda de Erill, muller del molt noble barntnossen Francesch de Erill, quondam" .

"Item volem e ordonam, que Lucia, Cateriua, Marieta, Pedro, Cristoful,sclaus nostres, sien franchs, e de llur dret, axi corn sino fossen estats sclaus,tornants e restituhintslos en tota libertat pura, ab tota efficacia de dret ede fet.- °

AHPB. Pedro Pellicer, leg. 4, rnan . testamentos, anos 1402-1435 : 18 julio1425 .

A veces la mantnnision era directa e iumediatamente efectiva, sin tes-tamento. Veasc el siguiente ejemplo.

"Die tune .\711. junii anno predicto [1434] .

Venerabilis Gabriel de Alosio, civis Barchinone, filius venerabilis R-fichae-lis de Alosio, quondam civic dicte civitatis, amore lei et intuitu pietatis, ab-solvit, libcravit et menumissit Mariam, sclavam suam, de genere rossorum,quam Bernardus de Podio, curritor auris civic Barchinone, sibi vendidit,cum instrumento die quutta presentis mensis, in posse meo recepto, quod ins-trumentum voluit tradi ipse Marie. Hanc autem, etc. Ita quod de ceterodicta Maria possit ire et estare ubicumque voluerit et aligere, quemcumquedominum seu quoscumque dominos sibi placuerit, possit eeiam emere, vendere,

-donare, contrahere, esse in judicio, et testari, et onuiia alia facere, quelibet

persona sui juris effecta facere potest, restit.'uens ipsam juri primeno,que onuses homilies liberis decebantur et servitutus non erat introducta . In ,\super, etc. Fiat large.

Testes Franeiscus Oliverii, mercator, Raphael de Podia, candelarius cere,et Petrus Torrent, scriptor, Gives Barchinone .°"

AHPB. Guillermo And'reu, leg. 1, man . 14, anos 1423-1436 : 7 junio 1434 .

Page 11: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 133 .

En aquellos tiempos los esclavos eran objeto de donacion'', cots-praventa's, permuta 11, restitucion 1°, y se les admitia como pren-

17 . Die mercurii .VII'. die novembris anno Domini millesimo. CCCC°.printo.

"Ego Johannia, uxor venerabili Jacobi Marqueti, quondam civis Barchino-ne, propter plura grata et accepta servicia, quod vos Franciscum Ferrarii aliasBordelet, carnifex Barchinone, michi facitis, et quod cotidie impendere nondesinitis, propterque ad predicta renumeranda reputo me vobis tenere quam,plurimam obligatam .

Idcirco dono ex causa douacionis, concedo vobis ditto Francisco Ferrariialias Bordelet et vestris et quibus volueritis perpetuo, duas infantas modicas,filiasque vestras, vocatas una Barbare et alter Johanna, etatis .VI. dierum,filiasque quandam servam et captivam meam vocatam ~Caterinam .

Hanc autem vendicionem et titulu donacionis, concessionem facio ego dictaJohanna, .vobls ditto Francisco Ferrarii alias Bordelet, et vestris et quibusvolueritis 13erpetuo, de predictas duas infantas, sicut mclius dici potest etintelligi, ad vestrum vestrormnque salvamentiun et bonum eciam intellectum.

Promittens vobis, quod dictam donacionem teneho et ohservabo, et in ali-quo non contraveniam aliquo jure, etc. sub obligacione bonorum, etc. Renun-cians quantum ad hec legi sive juri dicenti donacionem posse revocari velirritam fieri propter ingratitudine, vel alium quernvis casum, -et omnni aliijuri his obvianti, etc. Et extraho predicta que vobis dono de jure, dominioet posse nmei et meorum .

Testes Anthonius Ca Coma, cursor phelpe, et Johannes Cortege, textor .pannorum lini, civem, et Gabriel de Plano, scriptor Barchinone."

AHCB (I)SIC = IAeposito Santa Cruz), Notariales, leg. 124.

18 . "Die mercurii . XXI" octobris anno a \ativitate Domini M°.CCCC".X\, I°.

Ego Gracianus Gelabert, civis Barchinone, gratis, etc. vendo vobis JacohoVitalis, parrochie sancti Baudilii de Lupricato, presenti, et vestris, etc. quendamsclavum meum nigrum, de genere agarenorum, vocatunt Franciscum, etatisviginti trium annorum vel inde circa. Hanc autem, etc. It induco vos in lxrs-sessionem dicti servi, per tradiciouern, quam vobis foci de eolent Et extraho,etc. Eademque, etc. Et ex causa vendicionis, do, cedo et mando vobis, omnia"jura, etc. Quibus juribus, etc. Ego enim facio et constituo, etc.

Precium est quinquaginta due libre et quinque solidi Barchinone . Et ideorenunciaudo, etc. do et remitto, etc. -

Insulrer prcnnitto vobis quod predictum servum, quern assero non foreablatum, net de furto habitum, uec de pace, palia vel treuga domini regis,juro de bona guerra faciam vos habere . Et tenebor de evictione, etc. et de .morho caduco, et ahis viciis ct morbis absconsis, ad usum et consuetudinemGarchinone, etc. Et pro hiis, etc. Obligo, etc. Renuncio, etc. Juro, etc.

Page 12: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

#h34 Jose Maria Madurell Marfmon - ;

-da o hipoteca en garantia de prestamo 11, figurando en los inven-

Testes Johannes Osona et Guillelinus BorraGani, scriptores Barchinone .Item firmavit apocam [de] quinquaginta duabus libris et quinque solidis, que

simt precii dicti servi.

Testes predicti ."AHPB. Juan Franch (mayor), leg . 5, man . 5, afio 1416 .

\Teanse otros contratos de compraventa de esclavos y esclavas .MADURra.t . MARlntbts, Jose M.", El pintor Llius Borra,ts6. Su T,ida, su

tiempo, snis seguidores y sus obras. 11 . Apendice documen.tol. "Anales y Bole-tin de los Museos de Arte de Barcelona", 8 (1950), 97, 100, 101, 182, 188,1194, 300, 303, doc. 98, 99, 100, 162, 167, 171, 274, 279.V. SFRRA \-TLAR6, Baronies de . . ., 1) . 248.19. Pennuta de un esclavo Ilamado Jordi, de linaje de "xarquesos", con una

esclava llamada Agata, de ]as partes de "Muntdebarques", de catorce y quinceanos de cdad, respectivamente, entre Gaspar habra y Miguel Gispert. Ademasdo la entrega de la sierva se abonarian siete libras .

;AHCB. Documentos notariales : Esclavos : 31 julio 1457 .

40 . Clausula del testamentu (let mercader Berenguer Qes 1)eus.lo Confiteor ctiam eidem. dom.ine I ":ufrasine, uxori nice, quod due serve et

captive que suet in hospicio nieo, quarum una vocatur Lucia et altera vocatur~Eulalie, sunt eiusdem domine Eufrasine, uxoris nice, et de peccunia et bonissuis propriis et parafernalibus fuerunt empte, et non de peccunia nec bonis-meis, et in eis vel altera carum ego nullam partem habco, nec habere debeosell intendo, quare volo et jubeo ipsas servas eidem domino uxori mee, incon-tinenti post obitum, dari atque tradi."

AHP.B . Bernardo Nadal, leg. 21, lib. testamentos, aflos 1395-1405 : 19 sep-ticmbre 1398 .21 . MIRFT SAns, 1_a esclavitud. . ., 3."Die veneris .XX* mensis octobris anno predicto .M"CCCC`.XA7Jlll" .

Ego Nicholaus Calvo, mercator, civis Barchinone, confitens et recognos-cetis vobis discreto Francisco Calvoui, prebitero heneficiato in sede Gerunde,presenti, quod debea vobis quinquaginta septem libras et sex solidos rnonete

barchinonense de terno, quas vos pro me bistraxistis et solvistis diversis pcr-

sonis et diversis racionibus . Et renunciando excepcioni rei ita non else, etc.IC~rafis et ex certa sciencia ipsas quinquaginta septem- libras et YI. solidos,ex pacto inter me et vos inde conventi, assigno vobis per vos habendas in ex

toto eo quod ego habeo et habere deb^o ex tallia ad quam dedi Ammetum,servus meum et captivum, de nacione serracenorum, sub certis modo, forma

et pactis contentis in instrumento dicte tallie, recepto in posse discreti Bar-4holonlei Masons, auctoritate regia notarii ptlblici Barchinone (tie (en blanco)presentis et subscripti mensis octobris, ita quod vos tamdiu petatis, exigatis

Page 13: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida. de esclavos en Barcelona 135

-tarios de las casas a continuacion de los muebles o de los establos 2'-,-y son algunas veces legados en clausulas testamentarias 23 . Asimis-mo, se contrataba el apretidizaje de ciertos v determinados oficios'-'

et recipiatis per me quantitatis ex dicta tallia provenientes modo tamen informa inde promissis quamdiu et quonsque per solutus fueritis in dictis .LVII.

libris et ATI. solidis .

f-lanc autem, etc. Sicut melius, etc. Cedens et mandans jura, etc. quibusjuribus, etc. Dicens et mandans dicto Ammeto et fideiussoribus per ipsunminde datis et aliis, etc. quatenus vobis vel cui volueritis, de dicta tallia usqucad complementum dicte vestre quantitatis respondeant, etc. intelligatur ta-

nien quod si dictus servus decesserit antequam vobis foret. . . pactis integri-ter per solutum tallia suum debitum non sortiretur efectum, et propteir quodipso Ammetum in meo posse reducerem et tornaretur utroque dictorum ca-suum id quod ex dicta tallia recipissetis, teneamini recipere in compotum etsolutum prorata (fictorurn .LVII. librarum et .VI . solidorum, et ipso casu egotenere solvere, et convenio, et promitto solvere et dare vobis, id quod defueritvobic ad complementum, sine omni videlicet dilacione, etc. quodque restituariset solv<un vobis onuses et singulas missiones, etc. super quibus, etc. Et pro-his obligo oinnia bona et jura, etc. large.

Testes honorabilis Petrus Vincencii, civis, et Bernardus \Toves, notariusEarchinone . "

AHP13. Pedro Pellicer, leg. 7, man. aiios 1419-1421 .

22 . Duanx SAKPKRE, Los csclavos . . . . p. 93 .

23 . DURAN SANITIZE, Los r.0177.10S . . . . 1) . 9i .Clausula del testanknto del tonelero Gabriel Goday.

" Regonech a la dita muller mia to dot, qo 6s, sexanta lliures, les quals me-ports en temps de nupcies.

Item li leig una sclava mia, la qual ha nom Ballida, de linatge de bocnia,e aquella puscha vendre e fer ses voluntats" .AHP$. Pedro Pellicer, leg. 4, man. testamentos, anos 1402-1435 : 12 abril

1415 .24 . DURAN S-ANPetce, Los csclavos . . ., p. 95 ."~Uie veneris .XVII1' mensis januarii anno predicto [1397] .

Nos Yolant illustrissimi domini regis Aragonis Johannis, alte recordacio-,nis relicts . Gratis, etc., a presenti die qua hoc presens conficitur instrumentum,ad octo annos primo venturos, mittimus et affirmamus vobiscum dominaMargarita, custureria, uxore Johannis Spanya, pelliparii civis Barchinone,Luciam, servam et captivam nostram nigram, etatis .Vll-. vel VIII"'. anno-rum, causa adiscendi vestrum officium antedictum et aliis, causa servie,ndiwobis in omnibus mandatis vestris, licitis et honestis, juxta suum posse.

Page 14: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

136 Jose Maria Madureil Marirnon

y muchas veces se arrendaban sus sereicios =", a base del abono o

pago de sueldozl o de la percepcion de alquiler 27, con la particu-

larldad de que el producto del trabajo correspondia al duefio delsiervo '-~ .

Promittentes vobis nos facturas et curaturas ac daturas operam cum effectu,

quod dicta Lucia, serva et captiva nostra, stabit vobiscum per totum dictum

tempus, et erit vobis bona, fidelis, etc. Et quod infra dictum tem.pus a vobis

seu a vestro servicio non recedet, etc. Quod si fecerit damus vobis licen-ciam, etc. Promittentes eciam vobis, quod nos providebimus dictam Luciam,

per totum dictunt tempus, in vestitu lane et lini . Et quod in fine dicti tem-

poris, emandabit vobis onmes (ties, etc. Et siquid mali vel dampni, etc. ELorruies eciam missiones, etc. Super quibus credatur vobis, etc. E-t pro hiisobligamus vobis omnia bona rostra, etc. Rentmciamus, etc.

Ad hec ego Margarita predicta, laudans et approbans predicta omuia et

singula, et eisdem consenciens, convenio et promitto vobie illustrissime do-

mine Yolanti predicte, quod ego docebo dictam Luciam, servam et captivain

vestram, dictum officium nteum, prout melius potero bona fide, et providebo,

ipsi Lucie . per totum dictum tempus, in cilx) et potu, et calciatu galigarmn

et sotularium tamer, et aliis colarn ipsam servam vestram, sanam et egram,

ad usum et consuetudinem Barchiuone . E-t pro tills obllgo vo6is onmla bona

urea, etc .

Hec igitur, etc . Fiant duo instrutnenta, ete., scilicet utrique parti unum, etc.

Testes Berengarius Puialt, clericus simplex tonsuratus, et Raymundus Per-trandi, conversus venditor librorum, habitatores Barchinone."

AIIPB. Juan Casettes . leg. 1, man. 2, anos 1397-1399.

25 . GUAL CAMnxexn, Uit sryztro . . ., 252.

26. "Die martis .XVII' mensis junii anno a \ativitate DominiM°.CCCC°.XXVI I° .

Petrus Ferran, marinerius, civis Barchinone, gratis, etc., a decima nona(lie presentis mensis junii, ad unum annum tuuc primo et continue venturum,mitto et affirmo vobiscum Petro Pelici, fusterio, civi dicte civitatis, quendanrservum et captivum meum vocatum Johannem, que fuit de nacione rossorum,etatis viginti annorum vet circa, causa serviendi vobis in ditto officio vestroet aliis, in omnibus vestris mandatis licitis, etc., nocte dieque, etc. Promittovohis quod ego curabo dabo opera curt ornni effectu, etc., quod dictus ser-vus meus, stabit vobiscum, et quod a vohis seu a servicio vestro non rece(let, etc., quod si fecerit, promitto ipsum tornare in posse vestro, meis pro-priis sumptibus et expensis .

Vos vero in casu fugue eiusdem servi, teneatis michi, et honorabilis depu-tatis Generalis Catbalonie vet illius quibus pertinet, denunciare infra tresdies ut est assuetum, vet si volueritis, possitis ipsum ubique capere, etc., et

Page 15: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vfda de esclatws ere Barcelona 137-

captum, etc., et cogere, etc., emendabit dies, etc., missiones, etc. Credatur, etc.-

Obligo dictum servum personaliter et bona urea, etc. Juro, etc. Hec igi--

tur, etc.

Ad hec ego dictus Petrus Felici, laudans predicta, promitto provideredictum servum per-dictum tempus, in comestione et potu, vestitu et calciatu, .et in aliis sibi necessariis, et eciam denunciab, vobis et aliis predictis, infra dic-tos tres dies, dictum servum, casu quo arripiat fugam. Ft dabo et solvam vobis.vel cui volueritis, loco vestri, pro solidata dicti servi, racione dicti uniusanni, viginti quinque florenos auri de Aragonia justi ponderis, hoc modo,

' scilicet, hinc ad medium annum, duodecim florenos et medium, et in fine-dicti unius anni, residuos duodecim florenos et medium . Ft si dictus servusnon serviverit michi dictum unum annum aliquo casu quo sibi eveniret, tanracione fugue, quam racione mortis, ego tunch non tenear vobis solverenisi per illud tempus quod michi serviverit . Et predicta promitto attende-re, etc. Sine, etc., dampna, etc. Credatur, etc. Obligo bona, etc . . Juro, etc . .Hec igitur, etc. Fiant duo, etc.

Testes Berengarius Font, sartor, Bernardus Badenes, marinerius, civesBarchinone, Bernardus Serra, calsaterius, habitator Valencie, et Bernardu :N-lontserrat, scriptor Barchinonc .

AHPB. Bernardo Nadal . leg . 42, man . cum . 69, afios 1426-27 .Die martis .X\111' mensis junii anno a Nativitate Domini AP .CCC'C°

XXVII° .

Petrus Ferran, predictus, gratis, etc., a dicta XVIIIP die presentismrnsis junii, ad unum annum tune printo venturum, mitto et affirmovobiscum Bernardo Badenes, marutcrio cive Barchinotie, quendam servumet captivum meum neoffitum vocatum Franciscum, qui Suit de uacionescrracenorum, etatis viginti annorum vel circa, causa serviendi vobis illomnibus mandatis vestris licitis, etc., nocte dieque, etc.

Promittens me facturum et curaturum, etc., quod dictus servus stahitvobiscum, etc., et quod a vobis seu a servicio vestro non rccedet, etc.,(luod si fecerit, in casu quo ego essem in civitate Barchinone, ego tune,n_eis propriiis missionibus et expensis proquiram ipsum et tornabo in I)osse

vestro .

Et si dictus servus recederet tempore quo ego non essem in civitate

predicta, tune vas habeatis ipsum prcxluirere vestris propriis ntissionibus .et expensis . Et si vos in dicto casu invenire non possetls sic quod taliteresset deperditum, eo casu vos teneamini postquam unus annus fuerit lapsus-

a die fugue eiusdem servi, solvere dictum servum, scilicet sexaginta quinque

Tbrarum barchinoncusium, pro precio ipsius, et tune si vestrum tot id

quid tnichi solvere tenetur Generale Calthalonie pra dicto servi, quern

scrvum possitis vestra propria auctoritate ubi capere, etc., et captutn, etc., .

et cogere, etc., emendabit dies, etc., missiones, etc. Credatur, etc. Otbligo

d:ctum servum personaliter et bona mea, etc. Juro ; etc. Hec igitur, etc.

Page 16: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

:138 dose Maria . Madurell Maritnbn

Ad hec .ego dictus Bernardus Badenes .predictus, laudans predicta, pro-

-mitto providere dictum servum, per dictum unum . :annum, : in comestione- et

potu, vestitu et calciatu, et in aliis sibi necessariis, et solvam, vobis in

dicto casu, dictum servurn sell precium. eiusdem, prom superius continetur .

Et eciam solvam vobis vel cui volueritis loco vestri, pro solidata ditto

srrvi vestri, viginti quinque florenos . auri de Aragonia justi ponderis, hoc

_modo, scilicet~ de presenti sex florenos, duos solidos. et .novem denarios

et a dicta .XVIIII* die. presentis mensis junii ad tres menses time primo

.venturos, alios sex florenos, duos solidos et novem denarios ; et ab :ipsadie ad alios tres menses tutu proxime venturos alios sex florenos, duos

so~lidos et .VIIII . denarios ; et ab ipsa die ad alios tres menses tune primo

vcnientes, alios sex florenos, duos solidos et . novem denarios, ad comple-

,mentum dictorum viginti, quinque florenorum, sine, . etc., dampna, etc. Creda-

tar, etc. Obligo bona, etc. Juro, etc. Hec igitur, etc. Fiant duo, etc.

"Testes predicti dempto dicti Bernardo Badenes .

Petrus Ferran, predictus, firmavit apocam ditto Bernardi Badenes; de

. dictis sex florenis, duobus solidis et nove+n denariis, pro prima solucion-~

predictorum viginti quinque florenorum . Et ideo renunciando, etc. In testi-

rnonium, etc.

Testes predicti .

AHPB. Bernardo Nadal, leg . 40, mail . .aiios 1426-1427 .

Dic lure .1VIIII' dicti. mensis septembris anno predicto 11430 .

Nos Andreas Saborida, gerrerius, civis Barchinone, et Francisca, cius

uxoris, gratis, . etc., confiternur et rccognoscimus vobis venerabili Petro Por-

tella, mercatori civi dicte . civitatis, quod debemus vobis nonagurta septem

solidos et se-N denarios monete barchinonense de terno, salvo lure compot,i

ratione, et pro salario nonnullorum dictarum sive de jornals, quibus Jacobus,

:strvus, sclavus et captivus vester, de genere sell nascione xerquesiorum .

laboravit mecum et adiuvit ine, tam in pastando sell assehunando argilam

site terrain, quain in molendo live picando veruic, et in nonnullis aliis,

nuchi ditto Andree, in ditto tneo officio et ratione eiusdem necessariis et

,opportunis .

Et ideo renunciando, etc.

Promittinms uterque nostrum dictorum couiugum insolidum, quod pre-

dictos nonaginta septem solidos et sex denarios, dabimus et solvemus vohi .;

noel cui volueritis loco vestri, quando vobis placuerit, stanti, videlicet, et

incontinenti cum et ubique a vobis vel vestris inde fuerimus requisiti sell alter

-nostrum fuerit requisitus sine dilacione, etc. Promittentes solvere missiones, etc.,

super quibus credature, etc. Et pro hiis obligo bona, etc. Renuncio, etc.

Juro, etc.

Testes Gabriel Plegamans . gerrerius, civis, et Franciscus de Molis, scrip-

'tor Barchinone."

A14PB. Juan Franch (mayor), leg. 16, man. 24, ano .1435 .

Page 17: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros- de . villa- de esclavos en Barcelona l ;;g

27 . "Die-veneris .?CXVIa die .decembris anno predicto, a Nativitate 1)omini11° .CCCC* undecimo [1410] .

Ego Gabriel Cardona, in legibus licenciatus, civis Barchinone, gratis, etc.,loco vobis Arnaldo Font, mercatori -civi Dertuse, presenti, patronoque cuius-dam navis vocate de sent Gabriel, que nunc fit in dicta civitate lle[tuse, duossclavos servos e captivo's meos serracenos, quorum alter vocitur~ M'uqaBenxabit, et alter Cayt Ben Mafumet tllphogig, qui duo servi serviant . .vobisie operacione dicte navis, scilicet, a serrar fusta vel ad aliud exercicjum inoperacione ditte navis faciendum, prout vobis placuerit.

Quodque logerium duret et durari volo, per quatuor menses, qui currereincipiant prima die mensis janerii proxime venturi, et ex post tamdiu quamdiumichi et vubis placuerit. Hoc ifaque logerium facid vobis, etc. Sicut me-lics, etc., sub hoc pacto et condicione quod dicti servi serviarit vobis . indicto officio, ut predicitur, de serrar vel in ahis operibus dicte navis, pertotum mensent janerii proxime venturum, absque aliquo logerio vel salario.

Ad hoc ut infra ipsum mensem ipsi servi fiant experti ad serrandurn velad alium exercicium dicte navis faciendum. Et quod in sequentibus tribusmensibus, qui currere incipient prima die mensis februarn proxime venture,dais et solvatis michi pro logerio ipsorum servorum, sex florenos auri, deAragonia recti ponderis et valoris, pro quolibet mense, videlicet, ad racionemtrium florenoruin per utroque ipsorum servorarn- Et hoc pro quolibet mensequibus ipsi servi vobis serviverint . 'Et dum vobis serviverint provideatis ipsosservos id cibo et potu, bene et decenter, prout cos decet. Et eciam quad vashabeatis et teneaminis ipsos servos , tenere et ducere ferrats cum duobu:.cateneis ferreis, urea videlicet in qualihet curum tibia. Et quod non hossitisipsos vendere, ympignerare vel ahis alienare . De quoquidem salario satisfa-ciatis michi prout ego et vas concordaverimus. 1":t quod finito presenti logerioves teneamini ipsos servos restituere et tornare, tamen non teneamini defcga, dum tamen teneatis ipsos ferrats in modum predictum.

Ad hec ego Arnaldus Font, predictus, laudans predicta, etc., promituvobis dicta Gabrieli Cardona, quod predictor servos serracenos tenebo indicta oficio, seu exercicio de serrar et ahis in oheracione dicte navis.

Et providebo ipsos quatndiu tenuereo in cibo et potu, bene et decenter .Et solvani vobis predictor sex floreuos in quohbet mense dictorum triummensium, ad racionem trium florenorum per utroque ipsorum. servorum . Etipsis tribus mensibus elapsis, in aliis mensibus si tune ipsos tenuerco addictam racionem sex florenos pro mense computando .

Et quot alia pasta et condiciones per vas superius aponita et specificata,prout per me attendi et compleri haheam . atteudam et compleba .tenebo etobservabo, etc., sine omni dilacione, etc. Ft restituere missiones, etc. .Superquibus, etc.

Et pro hiis complendis obligo vobis ut patronus dicte navis, specialiterdictam navem et onnua exarcia eiusdem, et generaliter oinnia alia bona etjura mea, etc. Et juro per Dominum . Deum, etc., ipsos servos nou alie-nare. etc. Et volumus de hiis fieri duo instrumenta, etc.

Page 18: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

140 Jose marfa Madurell Marimbn

A finales del siglo av esta ultima modalidad de contratacibn ad-quiriria tanto desarrollo qtte las autoridades, ante tats evidentes abu-sos, tuvieron que lirnitar a cuatro por sefior el numero de cautivosde su casa que trabajaban por cuenta ajena Z" .

Por otra parte, segun la costumbre establecida, los hijos de losesclavos pertenecian al senor, y aun, a veces, se concertaban ven-tas por separado de madre e bijos a° . Una escritura calendada en elano 1385 sefiala el caso de la venta de un matrimonio esclavo " .

Testes Johannes Prats, Guillelmus Moliners, cotonerius, Paulus Erolecet Guillelmus de Bellvehi, scriptores, Gives Barchinone."AH PB . Pedro Granyana, leg. 7 man. 19 anos 1410-1411.

28. DuRAN. SANPERF. Los esclavos . . ., p. 95 .29 . GUAM CAMAKENA . Un scynro . . ., p. 252.30. Duant: SANPERE. Los esclaz,os . . ., p. 95 ."Die veneris quarts ,die septembris anno predicto a Nativitate Domini

NP .CCC". nonagesimo quarto.Noverint universi . Quod ego Petrus Vuytubri, mercator, civic Barchinone,

ex certa sciencia dono ex causa donacionis concedo vobis Ferrando Carda-nyosa, de falconaria domimi regis, et Angelina, uxore vestre, civibus Bar-chinone, preseutibus et recipientibus, et quibus velitis, donacione irrevocabiliinter vivos, quandam infantulam parvulam servam et sclavam rneam vocatamGabrielain, filiam Margarite, serve et sclave inee, de nacione serracenorum,constitutam in etate sex septimanarum vel circa, prinia anni etatis sue .

Et predictam Gabrielam infantulasn et servam meam, dono vobis, Lit earnnutriatis seu alinientetis, et serviat vobis dum vivet et aliis, possitis de ipsatonquam de sclava vestra iacere vestras omnimodas voluntates .

"1-radens ipsam vobis corporaliter et [del facto.Promittens et jurans per Dominum Deum et eius sancta quatuor Evan-

gelia, marnibus meis corporaliter tacta, nredicta omnia et singula, rata etfirma habere, tenere et observare, et ea non revocare, nec contra predictsfacere aliqua racione. ,

]-.go enim ex certa sciencia renuncio quantum ad hec cuilibet legi sive~uri dicenti donacionem posse revocari vel irritam fieri propter ingratitu-di ;:em, vel aliam quamvis causam, et omni alii juri, racioui et consuetudu+.econtra hec repugnantibus.

Hec igitur omnia et singula supradicta facio paciscor et promitto egodictus Petrus Vuytubri, donator predictus, vobis dictis conjugibus, necnouet notario infrascripto tanquam publice persone, pro vobis et pro aliis eciampersonis omnibus quarum intererit legittime stipulanti .

Actum est hoc Barchinone .Testes huius rei sunt Johannis Gispert, rector ecclesie sancte Marie Ville

Ilostelrici, et Anthonius Pera, scutiffer venerabilis Jacobi Augustini. leguirtdoctoris, civis Barchinone .'°

Page 19: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seyuros de vtda tie . esclavos en Barcelona 141

Un fenomeno de gran trascendencia social fue el asunto de lasfrecuentes fugas de esclavos en busca de libertad 82 y la consiguien-te creacion, por parte de la Generalidad de Cataluna, de un seguroobligatorio contra tales huidas 33, tratando asi de paliar esta grainsangria laboral con medidas represivas, ]as cuales, evidentemente,significaban tin lamentable retroceso en el trato hacia ellos s` .

En la practica, la creacion del citado seguro result6 un granfracaso economico, puesto que las primas no cubrian los gastos devigilancia ni las indemnizaciones reclamadas por los duenos de losfugitivos, viendose precisada la Diputacion General Catalana a rea-lizar grandes desembolsos''.

En Mallorca, tales fugas adquiririan el caracter de costumbrestnuy generalizadas, por to que las autoridades se vieron obligadasa dictar severas ordenanzas (1387-1399) tendeutes . a impedir .tanfrecuentes huidas por mar 31 . Por to que se refiere a Catalufia, lareina Maria, lugarteniente de su esposo, Alfonso V el Magnanimo,el 25 de septiernbre de 1422, desde el monasterio de Santa Mariade Pedralbes, del territorio de Barcelona, aprobaba los capitulos delas ordenanzas para la guarda _ y seguridad de los esclavos'', asi-mismo regulada por otras disposiciones de los anos 1432 y 1440 se .

Se aprovechaba el trabajo de los cautivos en el comercio, la in-dustria o el servicio domestico ; generalmente eras dedicados a tra-bajos duros, pero algtrnos se granjearon una consideracion especial,

AFIPB. Jaime \% idal, leg. 1, man. ailos 1394-1397. -31 MIRET SANS . La esclavitud . . . 20 .32 . GUAL CAAIARENA. Uri seauro . . . . p. 249. VERL[NDEN, Esclaves . . .

.305 y ss .33. MiRI":~r SANS, La esclavihtd. . . . 25 y SS . DURnN SANrERE. Los

esclavos . . . . p . 96 .34 . GUAL CAMARENA, Uu. seguro . . ., p . 249 .35 . GuAL CANIARENA, tin seguro . . . . pp. 249-250. I)uxna SANIPERE, Los es-

clavos . . ., p. 98 . VERLINi)F.N, Lsclaves. . . . 318. DF-JUAN BELLVER, Alberto, ElSegaro de esclavos. Revista Espanola de Seguros. Madrid, VIII (1953), 107-109,

36 . "Ordittacions sobre 14 giorda de Ic.r nags v dcls catius (1387-1391) .Rubrica dels llibres de pregons de la mttiguo curia de to govertwcio .

"Bolleti de la Societat Arqueol6gica Lulialla" IX (1901-1902), 59-60 . XI(1905-1907), 293. GuAL CAMARENA, Un seguro . . ., p. 249.

37 . ACA. reg. 2796 f. 51 .38 . MIReT SANS : La esclaiftud . . . . 104 .

Page 20: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

142 Jose Maria Madureli Marim6n

gracias a . ciertas aptitudes artisticas . .Par ejernplo, el escultor Jordide Deu, del siglo xiv, de quien se conservan varias obras qtte .re-velan sit habilidad, habia. sido esclavo de otro escultor de fama, Jai-me Cascaylls, en cuyo taller trabajaba, hasta que al morir el duefioquedo libre, . cambio sit nombre par el de Jordi Johan, siguio traba-jando par sit cuenta y fue cabeza de una familia de artistas, entre)as .cuales. sit hijo, Tere Johan, realizo obras de belleza extraordi-naria y obtuvo plena consideracion social 39 .

Es curioso consignar la famosa huida del esclavo tartaro delpintor Luis BorrassA, llamado Lluc'°, impulsado par un desrnesitra-do afin de libertad ", sit reincidencia'2, las posteriores recupe-raciones del mismo par sit amo y senor'3, sit colahoracion despues,con sit propio- maestro, en la obra del retablo de la Cofradia deSan Nicolas, de la villa de Cervera °', la manumisiotu de sit hija Ineaa raiz de sit nacimiento 41, asi como la de su mistna persona, llegan-do a trabajar par su cuenta, dedicado a su profesion de pintor deretablos y firmando sus obras con el nombre de Lluc Borrassa, to-mando asi el apellido del que fue sit antiguo duefio y maestro's.

'L .as fugas de esclavos a veces eran previstas en las escrituras decompromiso para sit manumisi6n, bajo ciertas y determinadas con-diciones, entre ellas, aquella relativa a la contingencia de tales hui-das que daba motivo a la anulacion del convenio establecido ; mien-tras en otro pacto dictado con miras a evitarlas, se determinaban ]aslnnites de la zona de residencia y transito de dichos siervos ansiosos

39. Du"\ SANPHRE : Los esclavos . . ., pp . 96, 99.

40 . MAUUREL MARtm6r, Josc Maria, El qintor Lluis Borrassd. Su. vida,.m tiempo, sits segtudores y sus obras, 11 . Apendice docwnental . Anales yLoletin de los Museos de Arte de Barcelona, 8 (1950), 1) . 136, d. 130.

41 . CAN+6s CAURUJA : Tres estampas . . ., h . 82 .42. \fADURFLT. \4An+6N : El pintor Duis Borrassd . . ., p. 221, d. 196.

43 . CAMOS CASRUJA : Tres estampas . . . . p. 82 .

44 . A'IADURELL MARtmfi.N, El pintor I_Iuis Borrassa._ p. 248, d. 222-

45. Ibidem, p. 249, d. 268.

46 . CAmcis CABRUJA : Tres estam.pos. . ., p . 83 . `Al parecer, Luis Borrassa, en 1417, emprendi6 por su cuenta la obra

del policromado de sendas imagenes del Crucifijo y Santa F_ulalia de la seo

de Barcelona. V. MADURELL MARiubx : El pintor Lluis Borrassu . . ., p. 235,d. 208.

Page 21: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguras -de villa de esclavos en Barcelona 1.1 ;;:

de liliertad; entre los dos rios que circundaban la ciudad condal, elmar y las montanas colindantes 4- .

47 . "Die sabbati XX\' die madii anno predicto [13881 .Iacobus de Villa, . prebiter benefficiatus in ecclesia beate Marie de 4fari_

Barchinone, gratis, etc. venia tecum Petro, neophito, servo et captivo meo.

de parfibus Tartaric ario, ad talliam sive composicionem racione alforrie-persone tue, pro qua tcnearis michi dare et solvere centunn unam libr . et.quatuor sols. bar., quas michi solvas hoc modo, scilicet XXX` die iulii .proxime, venturi, viginti quinque solidos ; et XXX" die augusti post pro-

xime sequentis, alios :XXV solidos, et sic de inde XXX' die cuiuslibet mensis, .similem solucionem, et hoc tamdiu, etc.

Et si non solveris in primo mense, solvas in secundo, si autem in tercio .sic, quod lapso ipso tercio mense nil restet, etc.

Et si fueris morbo tentus sic quod non possis luerari, solvas cum validus .fueris, etc.

Tenearis to presentare qualibet die dominica in hospicio meo vel procura-toris mei. Tenearis inquam to providere, etc. Et si forsan aliquis vel aliqui exfideiussoribus subscriptis, morirentur aut recederent a civitatis Barchinonc . te-nearis dare alium seu alios, etc. Tenearis inquam michi servire quolibet anno .duranti presenti tallia, in illis negociis que ego voluero per unum mensem con-tinue, vel illa temporis intervalla que ego volucro me tamen, et dante come.,- .tionem et potum, et pro solidata ipsius .mensis AXIV. solidos.

Et si forsan predictas soluciones non feceritis, et alia per pacts predicts11011 servaveris, etc., et transiveris per mare, taschas per terram Pontem de laLacuna, Colleen de Finestrelles, Colleen de Sarola aut Collem~ do Cruce, aul.tc inebriaverisr aut furtmn vel lenoniam comiseris, aut luseris ad ludum in quo.denarii vel alii res possent amitti vel lucrari, aut alicui act rixam, sanguineme xcutiris, aut sine mei licencia uxor duxeris, hiis casibus et quolibet eorum,sis et remanans servus et captivus meus, prout nunc es . Et totum id quid'solveris de tallia supradicta sic tibi amissarum et michi adquisitim, etc., ofpresens instrumentum sit cassum, etc.

Et si forsam predicta rnmiia et singula compleveris et servaveris, ut suntdicta; promitto tibi firmare incontinenti instrumentum libertatis et alforric-prout melius, etc. Obligo, etc.

Ad hec ego Petrus, servus predictus, laudans, etc., promitto, etc., obligorpersonaliter, etc.

Fideiussores Georgius Aulcti, neophitus liber et alforre qui fui de progeuietartarorum, quique fuit servus Berengarii Auleti, barquerii, civis Barchinone ;Michael, neophitus liber et alforre qui fuit de dicta progenie, quique fuit scr-vus Bernardi .Goday, barquerii civis Barchinone ; et Anthonius Solerii, ncoplii-tus libcr et alforre, qui fuit de dicta progenie, quique servus venerabili~lacobi de Solcrio, civis Barchinone. ; et Iohannes Serra, neophitus liber etalforre, qui fait de dicta progenie, quique fuit servus domini Petri, episcapi-Barchinone, :'recolender memories .et quelibet eorum pro parte sua', qui in-

Page 22: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

144 Jose Maria Madurell Mari»cdn

Los esclavos fugitivos que andaban errantes por Cataluna, enbusca de punto v hora a proposito para pasar la frontera, eran mu-chas veces capturados por algtin vecino de lugares apartados, y los

.casu quo ego a vobis fugerem, teneantur michi in posse vestro reducereeorum propriis rnissionibus et expensis . Et si non possent, teneantur vobissolvere dictam talliam, sive totum id quid vobis restabit ad solvendum ex

tallia supradicta, per soluciones et terminos supradictos. Obligamus .quili-

bet nostrum pro parte sua omnia bona, etc. Renunciamus, etc. Fiant utri-que parti uuum instrumentum.

Testes Authonius Medici, cotonerius ; Laurencius Jalberti et Bernardus de

Colle, scriptores Barchinone."AHPB. Juan Nadal, leg . 2, man . contr. com . 8, ano 1388 .

"Die sabbati .XIIII' die nmensis novembris anno a Nativitate llominiM° .CCCC.quinto.

Anthonius Vilardelli, fusterius, civic Barchinone, gratis, etc., in remissio-nem peccatorum meorum, facio graciam sequentean tibi Nicholi, neoffito, servo

et captivo meo, qui fuisti de nacione tartarorum, etatis XVIIII . -annorum velcirca, in hunc moduin, quod to dictus Nichola servias michi vel cui volueroloco mei, per decem annos primp venturos, bene fideliter et legaliter, et sinefuga, et quod sine licencia inea a me non recedas nee transeas per mare,tascas per terram, flumen Bisocii et flumen Luppricati, et Colleen de Cero-la, et furtum non facias nee comitas, nee ludas ad aliquem ludum in quodenarii vel aliqua res possint atnitti sive lucrari, nee to inebrieris nee ali-cui ad ritxam sanguinem extrahas .

Promittens tibi quod si to per dictum tempus servieviris iuichi bene, le-

galiter, tit est dictum, et condiciones predictas michi compleveris et serva-veris, ego incoutinenti lapsis predictis decem annis, si inde requisitus fuero,faciam et firmabo tibi instrumentum pure libertatis et alforrie persone toe,prout melius fieri poterit et dictari, ad tuum tuorumque comodum et sal-vamentum .

Ita quod ex tune lapsis ipsis decenn annis et completis condicionibus an-tedictis, to sic franchus liber et alforra, et tui juris, et possis testari, et essein judicio, et onmia facere que quilibet ingenus et civic romanus facere po-test et debet, sine obtentu mei et meorum .

Et hec promitto tibi attendere, etc., sine, etc., dampna, etc. Credatur, etc.

Obligo bona, etc. Promittens predictam graciam habere ratam, etc., et nonrevocare racione ingratitudinis, etc. Renuucio, etc. Juro, etc. '

Verum si to per dictum tempus non servieviris michi aut non complevenspredictas condiciones, prout superius continetur, ipso casu, volo quod sic etremaneas servus et captivus meus, prout modo es, et presens gracie instru-mentum sit cassum, etc.

Ad hec ego dictus Nichola laudans predicta, promitto vobis servine perdictum tempus, et aliis servare predictas condiciones et alia supradicta, proutanclius et plenius continetur. F.t si forsan per me predicta non fuerint serva-

Page 23: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida -de esclavos en Barcelona 145

-conservahan v ezplotaban como tin objeto de buena presa, resis-tiendose a devolverios a su legitimo duelio . Claro esta que la esca-sez de brazos, tan necesarios y codiciados, motivaria la retencion y

robo de siervos'- . Una de tales incidencias aparece consignada en

ei acta notarial de requeritniento, al baile de la villa de Santa Co-

-lonta de Centelles, por la retencion ilegal de dos esclavos moros

negros '1U

-ta, ut superius est dictum, volo quod situ servus et captivus .prout modo sum,

et presens gracie instrumentum sit cassum, etc. Obligo me hersonaliter etbona, etc. Juro, etc. Hec igitur, etc. Fiant utrique nostrum unum, etc.

Testes Johannes Palagrini, sabaterius, Michael Perets, fusterius, Francis-

cus Castellar et Bernardus Pi, scriptures cives Barchinone."AHPB. Bernardo Nadal, leg. 4, man . afios 1405-1406, f. 58 .

48 . MIRET SANS : La esclavitud . . ., 64 .49 . "Noverint universi . Quod die sabbati intitulata vicesima prima mensis

aprilis anno a Nativitate Domini millesimo quadringentessimo quartodecimo,in presencia videlicet inei Jacobi Maymoni alias Talamancha, scriptoris iura-

ti sub Arnaldo Piquerii, auctoritate regia notarii publici Barchinone, eciamper totam terram et dominacionem eiusdem, et discreti Johannis Sabaterii,prebiteri rectoris ecclesie Sanete Columbe de Vineolis, diocesis gerundensis(sic), et Andree Canyelles, sutoris dicte ville de Vineolis, et Petri Pich, ci-

vitatis Vici, testium ad hec vocatorum specialiter et assumptorum, Petrus . deMedina, scutiffer comorans in civitate Barchinone cum honorabili Bernardo

ex Montepalacio, domicello. in civitate Barchinone pretactis domiciliato, pro-curatorque ad infrascripta et alia legittime constitutes a dicto lionorabiliBernardo de Montepalacio, grout de eius procuracione plene constat instru-mento publico inde facto in pose Arnaldi Piquerii, notarii predicti et in-frascripti die vicesima predictorurn mensis et anni, constitutes personaliterin platea dicte ville sancte Columbe de Vineolis, ante presenciam venerabi-li Guillelmi Ces 'Canes, baiuli termini et Castri de Cintillis, pro nobili Gila-berto de Cintillis, domino dictorum Castro et termini, presentavit et per medictum et infrascriptum scriptorem juratum legi publice requisivit dicto ve-nerabili baiulo, quandam papiri cedulam requisicionem et protestacionem etalia in se continentem, tenor cuiusquidem sequitur prout ecce

Com dos sclaus de nascib de mores tiegres quiscun appellat Julia, losqnals son del honorable en Bernat de Muntpalau, dohzell, domiciliat 'en laciutat de Barchinona, sien fugits e presos per vos 'en Guillem Ces Canes,batle del terme del Castell de -Centelles, e siats stat request que los ditssclaus liurassets be e ligats o mi Pedro de Medina, scuder del dit honorableen Bernat de Muntpalau, offerintvos paga sufficient per los dits sclaus .E de fet pagui e satisfiu aquells que los dits sclaus havien presos, c al Ra-quer del pa que menjat, havien, e aquel que notifficha la pres6 dels' ditssclaus al dit honorable en Bernat de Muutpalau . E m'offeri a pagar to car-

1e

Page 24: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

1.46 Jose Maria Madurell Marim6n

celier de co que degut li era, e encara a vos gequia penyora per vostro dret_e aquelles penyores pendre no volgues, jatsesia valgucssen mcs que todit dret . . .

Requerintvos que los dits sclaus tcnguessets be fcrrats. guordats e staquats,.a fi que no fugissen, car si ho fahien, aqo serie imputat a vos, e a culpa vos-tra, e a vostres bens .E axi mateix jo dit Pedro, hage dats c pagats a vos noble mossen Gila-

bert de Centelles, cavaller, senyor del dit Castell de Centelles, cinch florinsde or de Arago, per vostro dret .

E corn yo (lit Pedro encontinent, hage dernanats a vos dit honorable batle,los Bits sclaus, e haiats allegat aquclls esser fugits, co que no crech. c - siver era, aqo seria per vostra gran culpa, necligencia e dol. Per tant, yo ditFedro, axi corn a procurador del dit honorable en Bernat de Muntpalau, vos, .dit honrat batle, requir, que los dits sclaus me liurets, restituiscats e donets,ensemps ab totes les messions e dampnatges, fetes e fahedores, sostengudes esustenidores, per la dita raho.

E a vos (lit noble requir, quc to dit batlc prengats e sos bees invanta-riets, a fi que de ell e de sas bells, puxa cobrar los dits sclaus o la stimacioo preu de aquells, cnsemps ab totes les inessions e darnpnatges fetes c fahc-dores, sustenguts e sustenidores . E que'm tornets e'm retuiscats los Bitscinch florins, o part de aquells, com vostro dret no sia tart .

En altra manera si to contrari fets, go que no crech, contra vosaltres equiscun de vosaltres protest de tot plen dret de moll principal, c de haveriecors a tots altres remeys de dret, de les quals cosec requir a mi c a moll .principal, esser feta . una carta e moltes per vos notari, etc.

Quaquidem papiri cedula per ine dictum et infrascriptum scriptorenrjuratum, de verbo ad verbum, in presencia predictorum testium, dicto vene-rAili baiulo lecta et publicata, incontinenti dictus Petrus de Medina, no-mine predicto, peciit et requisivit predictis sibi dictu nomine et dicto eiushonorabili principali fieri et tradi publicutn scu publica instrumentum etinstrunienta, per me notarium predictum et infrascriptum necminus his, tereciam quater et pluries, in presencia mei scriptoris jurati et testium predic-torum, dictus procurator dixit verbo dicto venerabili baiulo :

Si volets trellat to scriva to to ja let .Et incontincnti dictus vencrabilis baiulus dizit quod nolebat quia non

habebat cum nccesse.

Successive vero die sequenti, qua computabatur vicesima secunda diemensis et anni proxime dictorum, in presencia, videlicet, ntei predicti etinfrascripti scriptoris jurati, et Johannis Figuero, hostalerii domus vacatedel Figuero, Petri Antich, termini Castri de Muntmany, diocesis gerunden-sis (sic), testium ad hec vocatorum specialiter et assumptorum, idem Petrus de\4edina, nominc procuratorio predicto, constitutus personalitcr in quodampatuo dicte dorms seu hospicii d'en Figuero, ante presenciam nobilis Gila-berti de Cintillis, militis domini dictorum castri et termini, peciit et per mepredictum et infrascripturn scriptorem juratum legi et publicari requisivit

Page 25: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de villa de esclavos en Barcelona 147

Entre los diferentes aspectos relacionados con la contratacionde seguros de fuga de esclavos, podemos anadir otra forma similarestablecida entre particulares, con mucha anterioridad a la implan-tacion del seguro oficial obligatorio decretado por la Generalidadcatalana 50 . Observamos tambien como en la siguiente centuria, a4 de agosto de 1523, aparece establecido otro tipo tnixto de cotttra-tacion de segttro valedera por un ano, la cual cubria no solo el pe-ligro y riesgo de fuga, sino tainbien el de muerte a causa de enfer-medad natural del siervo asegurado, tal como se indica en el siguien-te parrafo : "E cotnense to risch e perill de la present seguretat,del dia present a un any hinclusivament, axi que si dins to dit temps,to dit Antoni sclau fugia del dit Gabriel Lop, o moria de mort na-tural de qualsevol manera o specia de mal, que en los Bits cassos equiscu de aquells, los asseguradors deius scrits, per la quantitatdeius scrita e que deius se obliga, hi sien tenguts y obligats, ~o es,quiscu dells per sa part, com per cambi, tota excepcio remoguda"(doc . 43).

Otro importante tipo de escritura contractual corresponde al se-guro contra crimenes perpetrados por esclavos, el cual dio origena una de las,mas curiosas e interesantes asociaciones del siglo xv,cornpletamente voluntaria y exclusiva para los habitantes de Valen-

,iictam papiri cedulam, prout superius continetur . Et cum ego dictus scriptor

juratus eam legere et publicare vellem, idem nobilis dixit quod ipse habebatcam per lecta et publicata, scilicet, peciit copiam de eadem que fait sibi con-cessa et ilico tradita.

Et incontineti in presencia mei predicti et infrascripti scriptoris jurati ettestium proxime dictorum, idem nobilis Gilabertus de Cintillis dixit et re-plicavit dictis requisicionis et protestacionis hec que secuntur, que per mescriptorem predicturn de verbo ad verbum prout.

Respon to dit noble mossen Gilabert, que aura son acort e fara 4o quedeura, segons justicia requera . Et interim protesta que no sta per ell. comapparellat 6s de fcr justicia a aquellai que fer dege . E requer a mi dit notarique no cloga la dita carta, tro que age feta resposta, aquella quCs merex . abaquella solemnitat qu'es merex, haut ne son acort ab juristes ."AHPB. Arnaldo Piquer, leg. 8, man . ano 1414.

50. "Die lune XIII " decembris anno a Nativitate Domini M" . CCCC°.Instrumentum caucionis et securitatis per Cristofurus Pelfort, Martinus

Taya, Georgius Casoner, Joannem Giberti et Andream Qa Font, facte hono-rabili Jacobo Pallaresii, militi, ad duos annos primo venturos super fuga

Page 26: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

148 Jose Maria Madureil Marimon

cia y sus terminos, especialmente instituida por los sefiores de cau-tivos y esclavos, aprobada en io de dicietnbre de 1443 por la reinadona Maria, esposa y lugartenieute general de Alfonso V el Mag-nanirno, diferenciandose asi del seguro obligatorio impuesto por laGeneralidad de Catalufia, para resarcirse de la fuga de siervos ''' .

La antedicha institucion valenciana pretendia cortar la impuni-

dad de los delitos cometidos por los esclavos-contra sus senores yfamiliares, ocultados por estos ante el terror de perder a seres qtteecon61nicamente les eran tan utiles y necesarios como elementos de

trabajo, huyendo ademas de los grandes dispendios que tenian que

efectuar ante los oficiales reales, si se decidian a dernandar sus cri-

nienes ~~ .

En los tres unicos capitulos de los estatutos de la mencionadaasociacicin aseguradora, en primer lugar, se determinan los. delitosobjeto del castigo ; en segundo termino, ]as cuantias de las indemni-zaciones a satisfacer por la muerte del siervo ; y en tercer lugar,explicitarnente se declara el fin propuesto con la creacion de la alu-dida original y curiosa sociedad, es decir, el establecirmento de unseguro para prevenir el caso de que los esclavos delincuentes tuvic-sen de entregarse al poder judicial para su ejecucion, previo el pagode una suma de dinero, en concepto de prima o cuota aseguradora,por parte de los miembros asociados, en favor del propietario eco-nomicamente perjudicado, cuya cuantia, segun se especifica, seriaproporcional al ntamero de esclavos que cada amo poseyese '~ .

Por nuestra parte, placenos anadir nuevas variedades de con-,

tratos de seguros sobre la vida de esclavos, expresadas en una seriede 4'3 instrumentos ptiblicos notariales, entresacados de los copiososv ricos fondos docurnentales del Archivo Historico de Protocolos

persone Anthonii, servi et captivi eiusdem domini Jacobi Palla[re]sii, etc.F_st in cedula et occupabit II" folias .

Nota rnargina/~Recepit scripturain tercii Johannes Gordiola scriptor

in curia baiuli ."AHPB. Jaime de Carrera, leg . 1 man . 3, anos 1400-1401 . La cedula desgra-

ciadamente ha desaparecido .51 . GUAL CAMARENA : Un seguro . . ., pp . 247, 249.52. Ibidem, p. 247.53. Ibidein, p. 248.

Page 27: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 149

de Barcelona, los cuales motivan la publicacion de las presentes su=cintas notas.

Para la metodica clasificacion de los referidos contratos de se-guros de vida, los subdivid1mos en dos grupos, es decir, de caracterindividual o colectivo, indistintaniente para esclavos o esclavas . in-cluyendo aquellos especiales que cubrian e1 riesgo de viajes pormar, los nnxtos (lei seguro simultaneo de mercancias y esclavos, osea, una variante del seguro maritimo ; y, por ultimo, otra formainteresante y ciertamente rara, por la que se contrataba el segurosobre las vidas de las 'esclavas encinta.

I . CO\T12ATOS I\UIVIDUALES DE SEGUROS DE VIDA DE ESCLAVOS

Y ESCLAVAS (1454-1523)

Esta modalidad de seguro cle vida de siervos y siervas apareceaplicada a IS contratos, calendados entre los .afios 1454 al 1523(dos . 2, 9, Io, IS-16, IS, 2o-23, ='6, 34, 38, 40-43), en los que,general mente, se registran los nombres de pila de los cautivos ocautivas afectas al seguro, edad aproximada, nacionalidad o proce-dencia etnica, en forma mas o menos vaga, v el color, no faltando]as indicaciones relativas a los apelativos patronimicos y fanuliaresde las dos partes contratantes, asegurados y aseguradores . Se con-signan tambien el valor particuIarmelte asignado a cada esclavo oesclava, los importes, tal vez algun tanto arbitrarios, sefialados parael riesgo y la prima, limite maximo del arrisco, plazo fijado parael ahono de la iudemnizaci6u convenida para el caso (lei fallecimien-to de los individuos asegurados, aparte de otros pormenores, am-plianlente especificados en la mayoria de los antedichos contratos,tal como, muy sucintamente, es de ver en el adjunto cuadro siuop-tico espresamente formado para mayor inteligencia del curioso lec-tor, conlpletado con una casilla reservada para ]as indicaciones delos tantos por ciento correspondientes a las primal satisfechas, enrelacion directa con la canticlad tasada y convenida en concepto deriesgo . (Vid . cuadro sinoptico num. 1 .)

Observamos como las eclades de los esclavos o esclavas asegura-dos oscilan entre los once y treinta afios, datos de interes parael calculo clef riesgo y tasac16n de la prima. Senalemos, ademas,conlo el valor individual asignado a each siervo varia de las 30 a

Page 28: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

150 Jose Maria Madurell Marimdn

las 84 libras barcelonesas, equivalentes o algo inferiores a la tasa-cion corriente del mercado, mientras los limites maximo v minimode los porcentajes de ]as primas corren (let 6 al 14 por ioo, y quepara el caso especial de la prorroga (let contrato de seguro se esti-pula un z por ioo suplementario (doc . 34) .

La comparacion de las citadas cifras, tat como son de ver en elaludido cuadro sinoptico, ponen de manifiesto algunas mas o menossensibles oscilaciones, tat vez, en ciertos casos, algo arbitrarias, lascuales, aunque creemos son digna's de estudio, no es nuestro objetoanalizarlas .

Los firmantes de tales contratos eran casi siempre los propiosduenos de los esclavos o esclavas objeto de seguro sobre sus vidas,fn su calidad de aseguraclos, algunas veces sustituidos por autori-zados procuradores .

En general, el formulario empleado para la redaccion de dichosinstrumentos pilblicos contractuales, correspondia al modelo comunestablecido para la formalizacion de los seguros maritimos de laepoca, si bien con la adicibn de adecuadas clausulas de estilo . Asi,para el trance de la vida de los siervos o siervas asegurados, expre-samente se declara clue los aseguradores toman en si y a sus costasel riesgo y peligro . tanto divino como humano, y otros, sobre lavida de aquellos cautivos, " . . . axi divinall com humanall, com totaltre risch e perill de la vida . . ." (doc . 2) . En otro caso se aclara quecomprendia la muerte divinal o enfermedad natural, ." . . . to risch o,perill de mort divinal, ~o es, de malaltla natural" (doc . 4r) . Otrasveces el seguro prevenia el abono de una indemnizacion en los casosde muerte de toda clase de enfermedades, con la excepcion de queestas no fuesen de desesperacion, "per qualsevol malaltla o cas flueno fos descsperac16" (doc . 39), o mejor dicho, a causa de un accesode locura .

En una de ]as condiciones insertas en ciertos contratos que cu-bren el seguro de vida comp consecuencia de muerte natural, sepone de manifiesto clue los aseguradores no eran temdos a devolveral asegurado la cantidad recibida en concepto de prima. ni tampocoBran obligados a restittur ei precio clue hubiesen percibido, en clcaso de la defuncion (let siervo afecto de seguro : "L morint ditcatiu per altre natura de mort casual, no sien de res tenguts al dit

Page 29: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 151

1-Iorell, lie a pagar la quantitat assagurade, ne a restitucio del preu-de per aquell haurien rebud" (doc. 40) .

Asimisino, no se omite la inclusion de la indispensable y muy:generalizada clausula indicadora de los plazos fijos, o limite de vj-,gcncia de los riesgos contratados, o, mejor dicho, para la precisiolt-de una fecha determinada, ora en el terlnino de un ano, o bien en el<le dos, cuatro v sets meses, al fin de los cuales los esclavos o es-.clavas asegurados quedaban libres del aludido riesgo y, por to tan-to, fnera de contrato .

Algunas veces, en uno de los antedichos pactos especiales, seestipula (file los aseguradores no fuesen tenidos a contribuir a gas-tos, "messions:', algtmos, lit aun en el caso de fuga, "tie a fuyta",

"declarandose tan scilo que to serian a causa de la defuncion de la.esclava asegurada : "E los dits asseguradors no son tenguts a ne-,_gnnes messions, tie a fuvta de la dita sclava, sing en cars de mort,de aquella" (doc . 2) . F?llo no ohsta para que en otro contrato se ana-'diese que tampoco quedaban comprendidos en el riesgo ill los gas-tos ni las averias, <<negunes messions ne avarias", antique antes se

a estalAcce quc el asegurador erase obligado a dar toda buena provi-sion de conilda, tal como correspondia dgr a enfermos, "6s tengut-a donar bon recapte que's pertany donar a malalts" (doc . q) .

La antedicha prestacion, por parte (lei asegurado, en otro con-trato se determina la obligacibn que tenia de suministrar y pagan-de sits propios hienes todas las medicinas, honorarios de medicos,asi como satisfacer los gastos para la provision de comida y demascocas necesarias durante la enfermedad (lei siervo asegurado : "En-tes eniperu e declarat, que to dit Luis Santgenis, hage de ministrarde sos hens propris, e pagar totes les medicines, metge e provisio.de menjar, e totes cores, necessaries per la malaltia del (fit catiu"(doc . 38).

*Fn otra clausula de un contrato de seguro, se establecen otrasobligaciones impuestas al asegurador en el caso de enfermedad delsiervo asegurado, con las detalladas circunstancias glue a continua-

c161 se illdlcan : "Enter ernpero e pactat, que essent malalt dins los(fits <luatre mesos, to dit catiu, de malaltia natural, to dit Joan 11'Io-rell, de sec propries peccimles, hage de provehir e pensar de totesles cores necessaries, per la malaltia de (lit catiu, e de medecines

Page 30: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

152 . Jose Maria Madurell Marim6n

degudes e pertinents, e de menjar e de beura to dit catiu" (doc . 40)-En cuanto al abono de ]as primas concertadas, casi siempre, era

simultaneo a la firma del contrato, hecho efectivo por los asegura-dos directarnente a los aseguraclores, mediante la firma del corres-pondiente recibo. .o carta de pago . Ello no obstante, vemos cdmo.,e,cepcionalmente, ell un caso, fue satisfecha una prima nueve dialde$pues de.la firma del contrato y del inicio de su vigencia (doc. 13),mientras en otras circunstaucias to serian mediante pagos aplaza-dos, por to que era indispensable la prestacion de un dep6sito o.garantia prendaria (does. 16 y 26) .

Por to que concierne al abono de. la indemnizacion convenidaen el caso . de fallecimiento del esclavo o esclavas asegurados, cau-saclo,por cualquier enfermedad, de acuerdo con has condiciones es-tablecidas en el contrato, deberia ser satisfecha . despucs cle la suso-dicha defuncion, dentro del plazo previamente estipulado .

A . veces se certifica y declara que la prima aseguradora fue sa-tisfecha en determinaclas Tablas de Cambio de la Ciuclad o de clife-rentes particulares, y cuyo pago, en ciertos casos, fue realizado pormanos de otras personas .para ello expresamente delegadas. o

Es frectiente la declaraci6n de la buena sanidad de los siervos

o siervas asegurados, casi siempre con estas breves palabras : " . . . 1oqual . per gracia divinal 6s sit" (doe . io), o bien con las variantes" . . . to qual la present jornada 6s sa" (doe . 2z-23), "la qual presentjornada 6s sana" (doe. 1,5, 2r, 26) o bien "lo qual vuy dia 6s sit"(doe . 2o) .

Una curiosa referencia nos proporciona una nota complemen-taria relativa a la cancelacion de un contrato de seguro, por partede cada uno de los coparticipes aseguradores, en sus respectivasy particulares partidas . Por una de las mencionadas inscripciones,calenclada apenas un mes despues de la formalizacion del contra--to, realizada a conseciiencia del fallecimiento del esclavo asegurado,sabemos c6mo el representante autorizado del asegurador percihici-como indentnizaci6n en la Tabla de Cambio de la Cittdad de Bar-celona la cantidad de 37 libras y io sueldos, en vez de Las :f0 Libra;

fijadas como riesgo, es decir, una cifra inferior a la concertada, re-

baja posteriormente convenida en 1"a escritura de composicion _v ave-nencia . sttscrita por ambas partes contratantes (doe . 2z).

Page 31: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 153= .

El caso especial de la prorroga del plazo del riesgo por dos me-ses mas de los cuatro contratados to encontramos especificado err.una nota adicional del correspondiente contrato, mediante el pagode una prima suplementaria de tui 2 por joo, ademas de la (lei 5,50anteriormente satisfecha (doc . 34).

La lectura, examen y comparacion de los formularios contrac-tuales de seguros de vida, permite sefialar una clausula de estilo,aplicada . para el caso de la intervencion de dos aseguradores copar-ticipes, en la que se determina como cada uno de estos eranse obli-gados a pagar en concepto de riesgo, realmente cle hecho y inercan-tilmente su particular porcion, afiadiendose debian dar credito a la-palabra simple del asegurado, sin ningim genero de prueba, tal comocs de ver en el siguiente parrafo, que a la letra (lice asi : '` . . . lesBites e devall serites personas, qo es, cascu, la porcio que devallpren de risch, donara v pagara, e donar e pagar promet, reyalmente de fet, e mercantivolament e de pla, al Bit L.uys Santgenis, o aqui ell volra, la sua particular porcio que devall pren de risch, totesexcepcions repellides . ab restitucio de totes messions e despeses, de-las duals volen sia cregut to Bit Luvs Santgenis, de sa plana e sim-ple paraula, sens alguna prova" (doc . 38) .

En determinados casos, unas notas supletorias acreditan el liago .(lei riesgo conocido, y, en consecuencia, la efectiva cancelacion der'contrato de seguro de vida, por parte de dos de los tres coparticipes,aseguradores (doc . 40), y la consiguiente anulacion de las partidaspzrticulares de los dos contratos de seguro (doc . 42).

2 . CONTxn,ros Co1.Ecr[VOS DE Srct;KOS DE VIDA MIXTOS vt: ESCLA--VOS O ESCLAVAS (I437)

Comprenden una pequefia serie, limitada a seis contratos, calen-dados entre los meses de junio a diciembre del mismo afio 1457(docs. 8, 13, 14, 17, 1g, 24), en los que interviene como aseguradorunico el mercader Andres Cresells, uno de los magnates del segu-ro de vida cuatrocentista .

Registramos como los esclavos o esclavas asegurados eran de -distintas procedencias etnicas, turca, tartara, arabe, rusa, circasianay sarracena ; desde los doce a los veintiocho afios de edad ; cuyos-

Page 32: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

154 Jose Maria Madurell Marim6n

valores variaban de 4o a 6o libras, mas o menos aproximados a losprecios de venta corrientes en el mercado de siervos ; oscilandolas primas contratadas desde la infima cantidad de dos libras y iSsueldos a la maxima de 26 libras ; los porcentajes, de un 3,05 al13 por Ioo y, por ultimo, la duracion del riesgo, desde tin mes atin ano. (Vid . cuadro sinoptico ntim . 2.)

En tin contrato de seguro de vida de esclavos y esclavas, vale-dero por tin ano, quedaban incluidos cinco siervos por el riesgoindividual de 5o libras, tres de los cuales fallecieron durante la vi-gencia del seguro, por to que los aseguradores abonarou la .indem-nizacion convenida (doc . 8) .

Los hombres genericos de "testis" o "testes", equivalentes a ca-bezas, indistintamente empleados en los contratos de seguros devida para la denoininacion de los esclavos o esclavas, generalmenteno van acompafiados de referencias precisas sobre su filiacion, nont--bre, edad, etc . (does . 14, r y iq), hecha 'excepcion de dos casos,en los que se clan tales indicaciones expresadas en la siguiente for-ina : " . . . sobre duas testis, ~o [6s], .T . sclatt negra appellat Johan,de edit .1V111 . anys o entorn, e una sclava negra appellada Cathe-rina, de edat de .Y\'1 . any's o entorn . . ." (doe . t3), y otra comple-mentaria, con la declaracion explicita de sits respectivos sexos . . ." . . . testas negras, la una nlascle, appellat jordi, de edad de .X1 . ;e la fembra, apellada johana, de edat AVI . anys" (doe . 24) .

A veces quedaba tambien comprendido . en dichos contratos, el .riesgo para los casos de defuncion de los siervos a causa de cttal-duier enferrnedad, "per qualsevol malaltia" (does. 8, 13, 14, 17-ig),o "cle qualsevol cis o inalaltia" (doe . 24).

En general, el formulario de dichos contratos es mas o menoscomun al empleado pares los seguros de villa individuales, analizados en cl anterior apartado, si bien uno de ellos presenta tuna pe-quena variante, al sefialar la intervencion de una tercera persona,que a la letra dice asi : "E to dit assegurador, no 6s tengut a negu-ties messions ne avarias, clue s'haian a fer per les Bites testes . E siCas se seguia, na han respondre a'n Johan Ros, mercader, sta alcarrer d'en Gimn<ts, de la dita quantitat" (doe . 24).

Un ejemplo de cancelacion del seguro antes del plazo conve-

Page 33: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 155

nido queda registrado en una breve y sucinta nota marginal cotn-plementaria (lei texto de un contrato (doc . 13) .

3 . CONTRATOS DF SEGUROS MARITIMOS INDIVIDUALES DE VIDA

DE ESCLAVOS O ESCLAVAS (1454-1485)

Una nueva forma de contratacion es la de seguro sobre las vidasde los esclavos o esclavas que viajaban por tnar (docs. 3, 11, 25, 35),la coal presenta algunos pactos y condiciones similares a los con-tratos de seguros maritimos sobre mercancias .

Las edades de los siervos asegurados oscilan entre los seis y losveintictiatro anos ; sus valores, de 18 a io libras ; las primas delriesgo, desde io sueldos a to libras, y los porcentajes, del 3,89 al12 por ioo. (Vid . cuadro sinoptico 1161" . 3.)

En el contrato de seguro de vida de un esclavo adscrito como aservicial de una nave, quedan exceptuados dos riesgos, el de muertenatural y el de la f tga (lei siervo : "I; roes avant entes e declarat,que los asseguradors no son tenguts a mort natural del dit sclau, nea fuvta de aquell" (doc . 3) . Claro esta que se sobreentiende que elseguro coniprendia el pago de una indemnizacion en el caso fortuitode accidente maritimo y no en el de muerte natural.

1?1 riesgo comenzaha desde que la embarcacion se hacia a lavela to la playa del mar de Barcelona. y tertninaba veinticuatro ho-ras despues de su arribo a Rodas, puerto de destino. Si la citadanave no pasaba hnas ally de Siracusa, "Saragossa", los asegttrado-res ganarian tan solo a razon del 8"por too, y se obligaban a res-tituir la cantidad percibida de mas (doc . 3) . Cotno la prima satisfe-cha era del 12 por too, la suma de dinero a devolver corresponde-ria al 4 por ioo, proporcional a la cantidad prevista y calculadapara tin itinerario trnas alejado.

En otro contrato, el riesgo se inicia una vez que una bastardanegra, "borda negra", fuese cargada en el laud del valenciano Juan"lo Sart". En este caso particular el asegurador tampoco quedabaobligado a satisfacer indemnizacion a1guna ni en el caso de muerteni en el de fuga, "no 6s tcngut de mort, tie fuyta de la dita sclava"(doc . II), y en otro convenio se declara asimismo que el aseguradorquedaba exento clef pago del arrisco, con estas sucintas palabras"a mort, tie a fuyta del dit sclau" (doc . 25).

0

Page 34: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

t56 Jose Maria Madurell Marimon

Curiosa de por si es una clausula contractual en .la que se de-termina el comienzo del riesgo a partir del ernbarque del esclavoasegurado, y su duracion, hasta la llegada de la carabela que tocdnducia al, Puerto cle destino, Caller, v del desembarque del siervoa tierra a bueri . salvamento, aunque se practicasen variaciones derumbo : "Comense to risch o perill de dit catiu, descontinent queou o sera carregat ; recullit o embarchat sus la dita calavera ; e duraapres'tostemps anant, stant, carregant e descarregant, recullint, em-barchatit e desembarchant, e en altre mancra, tot temps, fins tan;que faent, la dita calavera, qualsevol vies e girades, axi forqadescom voluntaries, sera juncta en to port de Caller, e aqui to (lit catiusera descarregat, exit, desembarchat e posat a terra a bon salva-ment" . Condicionabase tambien que los asegurados no eran tenidosa la fuga del cautivo asegurado, "Declarat empero clue los assegu-raclors:no sien tenguts a fuyta del dit catiu" (doc . 35) .

tl . . `C,O\TRATOS NIARiTIINIOS \iIXTOS DE. SEGUROS DE \tERCA\CiAS

Y DE VIDA DE ESCLAVOS Y ESCLAVAS 04(97)

La presente forma de contratacion equipara a los siervos y Bier-t--as asegurados como una mercancia mas cargada en ]as embarca-ciones . Fl encabezamiento de un contrato de esta modalidad de se-guro se inicia con las acostumbradas palabras alusivas a la forma-lizacicin del m]smo de acuerdo con ]as nuevas ordenanzas, formulacorrientemente empleada en la-contratacion de seguros maritimos ."Semblant seguratat de les altres, segons les novel orclinacions, siafeta . . ." Se trata de un sencillo contrato de seguro maritimo, en e1que, ademas de asegurarse varias mercancias : cueros bovinos, bier-bas de zamaque, merluzas, trigo catitideal "formeut", cebala "Ordi"y otras ropas o generos "robes", haberes, bienes v mercancias, se in-cluyen en la referida seguridad un numero indeterminado de cabezas

de esclavos y esclavas, "sobre qualsevol testa o testas, mascles o feui-

bres", todo to coal se cargaria en Santa Maria' del Puerto o en cual-quier otro lugar o lugares de Andalucia, Gibraltar inclusive, sobrecualqnier emharcacion o embarcaciones, "fusta o fustes", quienquieralas patronease, para conducirlas a Barcelona .

El riesgo comenzaba desde la carga de ]as mercancias asegura

Page 35: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 157

das, ell cualquier rio o rios, sobre cualquier barca y- otros fustes .y comprendia tambien el traslado de las mismas a otra ernbarcaci6h .Las demas condiciones son similares a las de los contratos de segu-ros maritimos en general, si bien no se da nota individuada delvalor asignado a cada genero objeto del seguro, ni de sus cautidadesy pesos, y si solo se senala su valor global y la cuantia de las pri-Inas percibidas por cada uno. de los coparticipes aseguradores . .

Unas anotacidnes complementarias posteriormente calendadas,detalladamente informan de las mercancias recibidas .en el puertede destino, n6mero y peso de ]as mismas, del requerimiento o pro-testo de av erias dirigido a cuatro de los siete aseguradores, por ra-zou del embarrancamiento de la nave que conducia los : generos ase-gurados, y referencias de la ulterior recuperaci6n de parte de aque-llos (doc . 36).

Una identica forma de seguro aparece aplicada a un contratosobre ima indeterminada partida de pasas, logos v una esclava, ob-jeto de traslado desde la nave de Juan Lomali a la carabela SanBuenaventura, de don Rodrigo de Vera, para sit conduccion a G6-nova, por cuenta del mercader genoves \llateo Caxa . Se incluye unaclausula por la que los aseguradores no eran tenidos u obligadospor raz6n del riesgo de la muerte natural ni al de la fuga de dichaesclava : "lintes empero e declarat, que los asseguradors no lientenguts a mort natural, lie a fuyta de la dita sclava" (doc . 37).

Una confesi6n verbal anotada al pie de dicho contrato, informano solo de la cancelacion del mismo, sino tambien del pago efectivo,de la indemnizaci6n del snuestro por parte de Pedro de Spindola,ono de los dos aseguradores, de todo to coal foe firmado la corres-pondiente carta publica (doc . 37). Observamos c61no los porcenta-jes de las primas corren del 3 al 4,50 por ioo, que equivalen a loscorrientemente aplicados para los seguros maritimos en general.(Vid . cuadro sinoptico nom. 4.)

CONTRATOS I\DIVIDUALES DE SEGUROS DE VIDA DE ESCLAVA5

E\CI\TA (1453-1501)

La serie de trece contratos individuales de seguro de vida deiesclavas encinta, dentro del dilatado periodo comprendido desde

Page 36: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

158 Jose Maria Madurell Marimon

el ano 1453 al 1501, ofrece puntuales noticias sobre ]as filiacionesde ]as siervas afectas al,seguro, en forma similar a las consignadasen los precedentes apartados, y que, en el presente caso, a veces seanaden indicaciones aprosimadas de los meses del embarazo . Lasanteriores particulares circunstancias, indudableniente, inftuirian enla fijaci6i del precio, calculo (lei riesgo y tasaci6i de la prima.

Resultado del analisis y comparaciou de ]as cifras consignadascomo valor del riesgo de las esclavas aseguraclas, versos quedan com-prendidas entre los limites minimo y rnaximo de 4o a 7o libras bar-celonesa, mientras ]as primas varian desde la infima sunma de 4asueldos a la importante cantidad de 30 libras ; el limite del riesgose senala desde tres a ocho dias despucs del parto ; y, por iultimo,los terminos para el pago de las indernnizaciones de antemano con-certadas, se fijan entre el breve plazo de diet dias hasta el mas di-1a3ado de cuatro meses. Por otra parte, deducimos que la escala delos tantos por ciento de las primas cobradas en relacidn con lascantidades convenidas pagar en concepto de riesgo, se inicia desdeel 4,33 a1 8 por ioo. (Vid . cuadro sinoptico n6m. q)

Uno de los pactos de otro contrato indica que los aseguradoresno eras tenidos a ningjri gasto por razon de dicha esclava : "E nores menys los asseguradors no son teng[uts] a messions negunesque s'haguessen a fer per rah6 de dita sclava" (doc . r), y en otro .~casos, esta misma condicion se expresa asi : "Entes empero e decla-rat, que no son tenguts a negunes missions que's seguissen per rahode la dita sclava" (docs. 4, 5, 6) .

En cambio, claramente se determina el riesgo a consecuencia deiprenado, "lo risch e perill de mort per raho e occas16 del pren-yat" (doc . i), o bien "lo risch e perill de qualsevol cas de mortque's seguis per rao del prenyat" (docs. 4, i, 6, j), "corn per rah6del prenyat . . . com d'altre qualsevol malaltia" (doc . 27). Esta tiltiniaampliacion del arrisco incluye e1 caso de fallecimiento a causa de

cualquier enfermedad del esclavo asegurado, y se comprende facil-

mente que el porcentaje fuese mas elevado, hasta alcanzar la cifra

(lei 6 por ioo.En otro contrato se estipula que los aseguradores, asimismo . no

eras obligados a sufragar por su cuenta la rnanutencion de la escla-

va encinta asegurada : "cleclarat einpero, que los dits asseguradorsno son tenguts a negunes avarias ne messions que s'aguessen a fer

Page 37: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los segurog de vida de esclavos en Barcelona 1.59

en constuir e pensar la dita sclava", ya que aquella provision alas esclavas embarazadas, segun la costuntbre establecida, quedabFreservada al asegurado, "haia e sia tengut aquella constuir e pensar,segons 6s acostumat donar recapte a dones prenys" (doc . 28). . Si-milares condiciones aparecen aplicadas en otros diferentes contra-tos (flocs . 29, 30, 31, 32, 33).

Finalmente, el contrato calendado a 22 de mayo de i5oi cubriatanto el riesgo o peligro de muerte natural como el de fallecimientoa causa del prenado : " . . . to risch e perill de mort natural e de pren-yat", hasta todo el mes de diciembre del mismo ano, aclarindoseque el arrisco no comprendia la defuncion casual ni otra causa demuerte : "Aixi emper6 que si la dita cativa dins to temps dement(lit, 4o es, per tot to mes de desembre prop venidor, moria del pren-yat o de malaltia natural, tant solalnent, e no casualment, ne dealtre mort" (floc. 39) .

Una nueva variacion de pacto la encontramos establecida en estemismo contrato, al senalarse la obligac16n del asegurado de sumi-nistrar, de sus propios bienes, las inedicinas necesarias para la en-fermedad, o a causa (lei prenado de dicha cautiva, asi comp la pro-veslOn de comlda y bebida y otras cosas necesarias a la dicha sier-va, por ]as antedichas razones . " . . . e sia tengut ministrar de SOSbells propris, totes les medecines necessaries per la malaltia, o perto prenyat de dita cativa, e la provisi6 de menjar e de beure e altrescosec, a la dita cativa, per (lit cas de prelivat o malaltia necessa-rics" (floc . 39) .

r %f =f

Resumiendo, diremos que en los 43 contratos de seguros de vidade esclavos y esclavas que acabamos de analirar, en 32 de ellos apa-rece un solo asegurador (flocs . r, 3-321, 34) ; dos, en ocho (does . 2,

33, 33, 37-39, 41, 4z) ; tres, en dos (does . 40, 43), y, excepcional-ntente, siete coparticipes aseguradores en un misino contrato(floc . 36) .

Entre tales contratistas del seguro encontramos a 13 mercade-res barceloneses y un genoves, dos cambistas, un carpintero, un afi-nador y otros individuos de profesiones indeterminadas, sobresa-liendo entre ellos el magnate del seguro cuatrocentista en Barcelo-na, el mercader Andres Crexells, por sus continues v apenas inte-

Page 38: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

'160 Jose Maria Madurell Marivzon

rrumpidas part icipaciones, especialmente ell 3? coiltratos, calenda-dos entre los anos 1453 a 1467, como asegurador tinico (does. 1-6,_8-33), y. Solo en dos casos, asociado con los mercaderes GabrielPera (dog . 2) y Antonio \7arull (doc . 33) . Fuc, asitnismo; uno delos grandes monopolizadores de la contratacion de seguros mariti-mos en general, muy especialtnente como asegurador exclusivo delos de vida sobre cautivo~ o cautivas, indistintamente, y las escla-!vas encinta, en particular .

Jose Al ." NIMnURFLI . AIART\to\

A P E N D I C E

Documentoo (")

1453, octubre 25 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA .

((Die iovis .XXV^ . mensis octobris anno predicto [14531 .

Les persones devall scrites, per pacte entre ellas, e en Galceran d'Ar-tigues, ciuteda de Barchinona, en nom e per part, e corn a procuradordel honorable en Bernat Miquel, donzell en la ciutat de Barchinona do--Iniciliat, de rathibicid del qual promet esser tengut sots obligaci6 de sosbens, prenen en si to risch e perill de mort, to qual en qualsevol manerase posques saguir en una sclava e cativa del dit Bernat Miquel, principalseu, prenyada, appellada Juliana, de nacid de rossos, de edat de .XXIIII.anys o entorn, go 6s, per rahb e occassid del dit prenyat, la qua] sclavae cativa i~s stada stimada entre les dites parts ha .LX. lliures barchino-nines. Comensant to risch e perill de la dita sclava del dia present, edura tots temps tro tant e fins apres quatre jorns hage que la dita sclavahage perit e sia deliurada del dit prenyat, e si levors los asseguradolsson fora del risch de la dita sclava. E si cars era de paga de la quantitatassegurada, go que Deu no vulla, los asseguradors sien tenguts de pagar-aquella dins dos mesos comptadors de to dia de la mort de la dita sclava.E no resmenys los asseguradors no son teng[uts] a messions negunesqui s'haguessen a fer per rah6 de la dita sclava .

Primo to honorable Andreu Crexells, mercader, firma per cinquantasinch Mures, e apocha de LXXX [sous] comptants» .AHPB . Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3, seguros, afios 1453-1457.

(') La sigla AHPB corresponde al Archivo Histdrico de Protocolosde Barcelona, de cuvos fondos documentales se transcriben las escriturassiguientes .

Page 39: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 161

21454, julio, 4 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA .

((Die iovis .IIII- die mensis julii anno a Nativitate Domini millesimo

-CCCC' .L . .quarto, .fuit receptum sequens securitatis instrumentum licet

hic continetur. 'Les persones devall scrites, per pacte entre ellas, e en Gaspar d'Arques,

seder, ciutadA de Barchinona, convengut e empres, prenen en si a llurscarrechs, axi divinall com humanall, com tot altre risch e perill de lavida de na Margarida, sclava e cativa del dit Gaspar Arques, la qual6s de nacid de . abcassos, de edat de XXV. anys vel circa, prenent losdits asseguradors to risch e perill sus la vida de la dita sclava, del diapresent fins per tot to cinquen dia del Ines de janer primer vinent delany M.CCCC.LV. E aquell finit sian fora los dits asseguradors del ditrisch e perill de la dita sclave e cativa . E los dits asseguradors no sontenguts a negunes messions, ne a fuyta de la dita sclava, sing en carsde mort de aquella. E si to dit cars de mort se seguia, [que sien tenguts]a pegar dins tres messos apres mort de la dita sclava .

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma, per trentaMures, e apocha de trentasis sous comptants . . . . . . . . . . . . XXX. Mures.

Item, to honorable Gabriel Pera, mercader ferma per vint Mures, eapocha de .XXIIII. sous comptants . . . . . . . . . . . . . . . . XX . Mures)).

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3 seguros, anos 3453-1457 : Seconserva una copia en la bolsa de este manual .

31454, agosto, 7.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO.

((Die mercurii .VII' mensis augusti anno a Nativitate Domini M,.CCCC° . LAM'.

Semblant seguretat de les altres, posa en Bernat Loberas, mestrad'axa, ciutada de Barchinona, en nom e per part d'en Joan Loberas, fillseu, notxer de la nau d'en Ramon dez Pla, del qual promet que ho hau-rh agradable e ferm, sots obligaci6 de tots SOS bens, sobre la persona dehun sclau e catiu del dit Johan Loberas, appellat Virgili, de nascio derossos, de edad de .XX. anys o antorn, to qual catiu va per servicial enla dita nau. Comenga to risch e perill del dit sclau, decontinent que la-dita nau hac feta vela en la playa de la mar de Barchinona, e dura tot .temps fins sia juncta en Rodes, e aqui surta la primera ancora haura statper spay de .XXIIII. hores. Entes empero e declarat, que si la dita nauno passarb. de Saragossa, avant, que los asseguradors haian gonyat arah de .VIII per cent tant solament, e la resta sien tenguts a restituir.E m6s avant entes ha declarat, que los asseguradors no son tenguts amort natural del dit sclau, ne a fuyta de aquell.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cinquan-ta Mures, e apocha de .VI. Mures comptants . . . . . . . . . . . . . . . .L. lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3 seguros, anos 1453-1457.

11

Page 40: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

162 Jose Maria Madurell Marimon

41455, diciembre, 4.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA.

((Die jovis MR' mensis decembris anno predicto [14551 .Las personas davall scrites, per pacte entre ellas, e la dona na Cate-

rina, muller d'en Jacme serradell, quondam mercader, ciutada de Bar--chinona, convengut e emprds, prenen en si a lur carrech, to risch e perill_de qualsevol cas de mort qui's seguis en una sclava o cativa de la ditadona, appellada Caterina, de edad de XXX. anys per rahd del prenyat, .to qual que la dita sclava ara Aorta, que si del die present fins que ladita sclava haia perit del dit prenyat, ei apres tres [dies] que si la ditaCaterina moria, go que Deu no vulla, que en tal cas, los asseguradorssien tenguts pagar cinquanta Mures, per les quals la dita sclava Cs .stada stimada. E aquells passats, to dit risch sia finit e to preu gonyat .E si cas de mort se seguia, qo que Deu no vulla, que sien tenguts a pagar-dins dos messos lavors primers vinents. Entes empero a declarat, que noson tenguts a negunas messions qui's seguissen per rahb de la dita sclava .

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cinquan-ta Mures, e apocha, de .L. solidos comptans . . . . . . . . . . . . . . . .L . lliures.»AHPB. Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3, seguros, anos 1453-1457.

51456, septiembre, 11 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA.

4Die sabbati' .XI' mensis septembris anno M°.CCCC°L° sexto.Les personas devall scrites, per pacta entre ellas, en en Gabriel Du-

ran, cirurgiA, ciutadA de Barchinona, convengut e empres, prenen en sie a llur carrech, to risch e perill de qualsevol cars de mort qui's seguisen una sclava e cativa del dit Gabriel Duran, appellade Caterina, de edatde .XXV. anys o entorn, per rah6 del prenyat, la qual la dita sclava eraporta, que si del dia present fins que la dita sclava haia parit del ditprenyat, e apres .VI. dies, que si la dita Caterina moria, so que Deu novulla, que en tal cars, los asseguradors sien tenguts pagar cinquanta lliu--res, per les quals la dita sclava 6s stade stilnade, e aquells passats, to ditrisch sia finit e to preu gonyat. E si cars de mort se seguia, so que Deuno vulla, que sien tenguts a pagar dins dos mesos lavors primers vinents.Entes emnero e declarat que no son tenguts a nagunes messions qui's se-guissen per rah6 de la dita sclava.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per .L . lliu-~res e aoocha de .II. Mures, X. sous, comptants . . . . . . . . . . . . L. lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3, seguros, anos 1453-1457.

61457, febrero 15 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA.

((Die martis .XV' mensis februarii M°CCC.°LVII.vLas personas devall scritas, per paste entre ellas, e en Franci Farrer .

Page 41: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de villa de esclavos en Barcelona 163

mercader, ciutadzk de Barchinona, convingut e empr8s, prenen en si e allur carrech, to risch e perill de qualsevol cas de mort qui's seguis enuna sclava e captiva Wen Franci Farrer, de Seragossa, [a]pellada Anna,de nascio de rossos, de edat de .XXV. anys o entorn, per raho del pren-yat, to qual la dita sclava ara ports, que si del dia present fins que ladita sclava haia parit del dit prenyat, e apr~s tres dies que la dita sclavahaia parit, si la dita Anna moria, so que Deu no vulla, que en tal cars,los asseguradors sien tenguts pagar sexanta Mures, per les quals la ditasclava es stade stimade, e aquells dins tres dies passats, to dit risch siafinit e to preu gonyat . E si cars de mort si seguia, go que Deu no vulla,que sien tenguts a pagar dins dos mesos lavors primers vinents. Entesempero e declarat que no son tenguts a nagunes massions qui's seguisserper rahd de la dita sclava . E mes avant declarat que si res se havia apager de la present seguratat, que de tot ne haian a respondre al ditFrancesch Farrer, de Seragossa.

Primo, to honorable n'AncLreu Crexells, mercader, ferma per sexan-ta lliures, e apocha de .II. Mures, XII, sous comptants . . . LX lliures.))AHPB . Antonio Vilanova, leg. 14, lib. 3, seguros, anos 1453-1457.

7

1457 (?). marzo 11 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA.

aDie veneris .XI. march [1457 ?] .Les persones davall scrites, per pacte entre ellas, e to honorable ma-

dona Constanga, muller del honorable en Francesch de Casasage, quon-dam, mercader ciutad~t de Barchinona, convengut e empres, prenen ensi e a lur carrech, to risch e perill de qualsevol cas de mort qui's seguisen una sclava o cativa de la dita madona Constanca, appellada Anna, denascio de rossos, de edat .XXII . anys o entorn, per rah6 del prenyat, toqual la dita sclava era ports, que si del die present fins que la dita scla-va haia perit del dit prenyat, e apres per .VI. dies si aquells dita sclavamoria, go que D6u no vulla, que en tal cas los dits asseguradors sientenguts a pagar setanta lliures.

Primo, to honorable en Bernat Cacrista, ferma per LXX. Mures, e,.pocha de .II. lliures, XVIII sous, VI, comptants . . . . . . . . . LXX lliures.»

AHPB . Antonio .Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, afros 1457-1460 .

8

1457, junio 10.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE CUATRO ESCLAVOS Y UNA ESCLAVA .

((Die veneris .X' mensis junii anno a Nativitate Domini .M'.CCCC' .

LVII°.Les personas davall scrites, per pacte entre ellas, e en Domingo Xur-

bi, batifulla de Barchinona, convengut e empres, prenen en si e a lur

Page 42: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

164 Jose Maria Madurell Marirndn

carrech, to risch e perill de qualsevol malaltia de la qual morissen lossclaus e sclava del dit Domingo Xurbi, del die present a .I. any primervinent, los quals son los segiients, go es, Vicens, sclau e catiu del ditDomingo Xurbi, to qua] sclau 6s de linatge de turchs, de edat de XXII .anys o entorn. Item, en Jordi, de linatge de tartres, de edat de .XXI .anys o entorn . Item, en Jacme, de linatge de tartres, de edat de .XVIrII.anys o entorn . Item, en Bernat, de nascio de alarps, de la dita edat .Item, una sclava e cativa appellada Anna, de nascio de rossos . de edatde .XXIL anys . Los quals tots dits sclaus e sclava, son del dit DomingoXurbi. Prenent los dits asseguradors en si e sobre si, to risch e perrill deaquells e d'aquella, en aquesta, forma e manera, go 6s, que si del diepresent, los quals tots per gracia de Ddu son sans, a hun any primervinent, per qualsevol malaltia tots o qualsevol d'aquells e la dita sclavamorran dins to dit temps, go que Deu no vulla, que los asseguradors do-naran e pagaran per quescuns de aquells e d'aquella, cinquanta Muresbarchinonines, dins tres mesos esser morta.o mortes les dites testes o tes-tas, declarat emper6 que los dits asseguradors no son tenguts a negunesmessions ne avarias, abans to dit Domingo Xurbi 6s tengut donar aquellstot bon recapte que's pertany dar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per docentescinquanta Mures, e apocha de .XXV. lliures comptans . . . .CCL . Mures.

Dels dessus dits sclaus son morts Jordi, tartre ; Jacme, tartre, e Ber-nat, alarp. E ferma apocha de .CXLV. Mures, a .XV. de noembre any

M.CCCC.LVII.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

91457, junio 14 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA NEGRA .

((Die mortis .XIIII* dicti mensis junii et anno predicto [14571 .

5ia feta altra semblant seguretat, entre en Johan Garriga, librater,ciutada de Barchinona, per rahb de una sclava negra appellada Johana,

de les parts de Merqui, de edat de .XX. en .XXII. anys, la qual to diepresent es sana, prenent to risch e perill d'aquella en aquesta forma, go6s, que si del dit die present a .I . any primer vinent, per qualsevol ma-

laltia la dita sclava morra, go que Deu no vulla, que to assegurador deiusscrit, dara e pagar& al dit Johan Garriga, cinquanta Mures barchinoni-

nes, dins tres mesos 6sser morta la dita sclava, declarat emperb que to dit

assegurador no 6s tengut a negunes messions ne avarias, abans to ditJohan Garriga 6s tengut donar a aquella tot bon recapte que's pertany

dar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cinquan-

ta Mures e apocha de .V . Mures, en la taula Wen Ramon Malarts, per

mans d'en Joan Valles, mercader . . . . . . .L . lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460. .

6

Page 43: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 165

101457, junio 17.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO TURCO .

((Die veneris .XVII' niensis junii anno a Nativitate Domini M.CCCC'LVIP.

Sia feta altre semblant seguretat de la prop dita, per en Genis Caro,fuster, ciutada de Barchinona,sobre un sclau e catiu de turch, appellatAnthoni, de edat de XXVI. o entorn, to qual per grAcia divinal es sa todie present, prenent en si to risch e perill en aquesta forma, go 6s quesi del die present a .I . any primer vinelit, per qualsevol malaltia to ditsclau morra, go que Deu no vulla, que to assegurador deius scrit, dark epagara al dit Genis Caro cinquanta Mures barchinonines, dins tres me-sos esser mort to dit sclau. Declarat emperb que to dit assegurador no6s tengut a negunes messions ne avarias, abans to dit Genis Caro 6s ten-gut donar a aquell tot bon recapte qui's pertany dar a malalts.

Primo, to dit honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cin-quanta Mures, e hpocha de V. Mures comptants . . . . . . . . . .L . lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib . 4, seguros, afios 1457-1460.

111457, junio 20 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA- ESCLAVA BASTARDA NEGRA.

((Die lune .XX' . mensis junii anno predicto [14571 .Semblant seguretat de [es altres posa en Pere Ballester, coraler, ciu-

tada en Barchinona, sobre una borda negra de edat .VI. anys o entorn,la qual se 6s carragada e's deu carregar sus to leut de Johan to Sart, deValencia, per portar aquella en Valencia . Comenga to risch e perill, decontinent que la dita sclava fou carregada sus to dit leut . E dura totstemps fins a tant to dit leut sia junct en Valencia, e la dita sclava siadescarregada en terra, ab bon salvament, pert to assegurador no 6s tan-gut a mort, ne a fuyta de la dita sclava .

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per deuytMures, e apocha de .X . sous comptants . . . . . . . . . . . . . . . .XVIII. lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

121457, iunio 21 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA BLANCA .

((Die martis .XXI'. mensis junii anno predicto [14571 .

Les persones devall scrites, per pacta entre ellas, e en Ramon Malarts,cambiador, ciutadA de Barchinona, per rah6 de una sclava blancha appe-llade Crestina, de nacib de xerquesis, de edat de .XX. anys, la qual todia present 6s sank, prenent to risch e parill de aquella en aquesta for-ma, qo 6s, que si del dia present a un any primer vinent, per qualsevolmalaitia la dita sclava morra, go que Deu no vulla, que to assegurador deiusscrit dark e pagara al dit Ramon Malarts, cinquante Mures barchinoni-

Page 44: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

166 Jose Maria Madurell Marimbn

nes, dins tres mesos esser morta la dita sclava . Entes emperd e declarat,que to dit assegurador no 6s tengut a negunes messions ne avarias.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per .L . lliu-res, e apocha en la taula del dit Malarts, de .V. Mures . . . . . . L. lliures.»

AHPB. Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.13

1457, iunio 25 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO Y ESCLAVA NEGROS .((Die sabbati .XXV, mensis junii anno predicto [1457) .Les personas devall scritas, per pacta entre ellas, e en Pere Cam-

prodon, mercader, ciutada de Barchinona, en nom e per part de la donana Blanquina, muller Wen Barthomeu Camprodon, de la qual promet queho haura agradable e ferm, sots obligacio de SOS hens, sobra duas tes-tas, go [6s), .I . sclau negra appellat Johan, de edat de .XVIII. anys oentorn, e una sclava negra appellada Caterina, de edat de .XVI. anys oentorn, los quals la present jornada son sans, prenent to risch e perillde aquellas en aquesta forma, go 6s, que si del die present a .I . any pri-mer vinent, los dits scrau e sclava morran, go que Deu no vulla, dequealsevol malaltia, que to assegurador li haia a donar cent Mures, go 6s,per quescuna cinquanta Mures, les quals li ha a donar e pagar dins tresinesos apres que qualsevol d'aquells defallis o moris. Entes emperb e de-clarat, que to assegurador no 6s tengut a negunes messions ne avarias,ans to dita dona sia tenguda aquellas donar tot aquel bon recapte qui'spertany donar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cant lliu-res, e dpocha de mI. Mures de comptans, per mans del dit Pere Cam-prod6n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C . Mures.(Nota marginal). Fuit cancellata dicta securitas die veneris .X' men-

sis marcii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCC'.LVHI° . presen-tibus testibus Petro Folch et Petro Pi, scriptoribus Barchinone .»AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib . 4, seguros, ahos 1457-1460.

141457, junio 5.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE DOS ESCLAVOS, UNO TARTARO Y OTRO SA-

RRACENO.

((Die martis VI' mensis julii anno a Nativitate Domini .M'.CCCC*.LVII°.Les persones davall scrites, per pacte entre ellas, e en Johan Cerdb,,

tamborer, ciutada de Barchinona, sobre duas testas sclaus e catius deldit Johan Cerda, la han dels quals ha nom de Moysds, de nascib de tar-tres, de edat de .XXVIII. anys o entorn ; e 1'altre ha nom, Anthoni, denasci6 de serrahins, de edat de .XXII. anys o entorn, los quals la present

jornada son sans, prenent to risch de aquells, go 6s que si del die pre-sent a .I . any primer vinent, los dits sclaus o la hun dells moria o mo-

rien, go que Deu no vulla, de qualsevol malaltia, que to assegurador li

haia a donar e pagar cent lliures, co 6s per quescuna testa cinquanta

Page 45: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 167

dliures, dins tres mesos apres la mort de aquell o aquells. Ent6s emperbe declarat, que to assegurador no es tengut a negunes messions ne ava-rias, ans to dit Johan CerdA sia tengut a donar tot aquell bon recapte-qui's pertany donar a malalts.

Primo, to honorable n'Andeu Crexells, mercader, ferma per cent lliu-res, e apocha de .XI. Mures comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C. 1liures.MAHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

151457, Julio 7.CONTRATO DE SEGURO DE VEDA DE UNA ESCLAVA Tr1RTARA.

((Die jovis .VII . mensis julii anno a Nativitate Domini .M1.CCCC'.LV11*.Les personas devall scrites, per pacte entre ellas, e to honorable miter

Bernat Stupinya, jurista, ciutadk de Barchinona, sobre una testa scla-.va e cativa sua appellada Caterina, de nascid de tartres, de edat de XXV.anys o entorn, la qual la .present jornada es sana, prenent to risch d'aque-11a, go es, que si del die present a .I . any primer vinent, la dita sclava

.moria de qualsevol malaltia, go que Deu no vulla, que to assegurador iihaia a donar trenta Mures barchinonines, dins tres mesos apres que ladita sclava fos morta. Entes emperb e declarat, que to dit assegurador,

no 6s tengut a negunes avarias ne messions, ans to dit miter BernatStupinya 6s tengut donar aquellatot bon recapte qui's pertany donar a

_malalts.Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per trenta

lliures, e apocha de tres Mures, comptans, les qual rehebi a .XVI. de

juliol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXX. lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

161457, julio 12.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA NEGRA.

((Die martis .XII' mensis julii anno predicto (14571 .Les persones devall scrites, per pacte entre ellas, e madona Violant,

-muller d'en Johan Aviny6, quondam seder, ciutada de Barchinona, es

convengut e empres, prenen en si e a llur cikrrech, to risch e parill sobreUna testa sclava negre appellade Margarida, de edat de XXV. anys oentorn, la qual la present jornada 6s sana, prenent to risch de aquella

en aquesta forma, go 6s, que si del dia present a un any primer vinent,la dita sclava moria, so que Deu no vulla, de qualsevol malaltia, que to

assegurador deius scrit, li haia a donar e pagar .L . lliures, dins tres me-

sos apres la mort de aquella. Entes emperd e declarat, que to dit asse-

gurador no es tengut a nagunes avarias ne messions, ans la dita donaViolant 6s tenguda donar tot aquell recapte clue's pertany donar a ma-

ialts.Primo, to honorable n'Andreu Crexells, Inercader, ferma per cinquan-

ta Mures, e apocha de .VI. Mures, de les quals to en penyora un anap

d'argent ample, rod6, deurat ; e una copa, tota lisa ab peu, tota deurade

Page 46: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

168 Jose Maria Madurell Marimdn

talle de gabia, qui pesa XIIII. onzes . . . . . . . . . .L, lliures.»AHPB. Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

171457, Julio 16 .

CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE DOS ESCLAVAS RUSA Y ARABE .

((Die sabbati .XVII . dicti mensis julii anno predicto [14571 .Les personas davall scrites, per pacte entre eilas, e en Luis Soler, .

corredor d'orella, ciutada de Barchinona, en nom e per part d'en GuillemBallester, texidor de vells, ciutada. de la dita ciutat, del qual prometque ho haura agradable e ferm, sots obligacio de tots sos bens, sobreduas testas del dit Guillem Ballester, 1a una de les quals ha nom Lucia,de nasci6 Ode rossos, de edat de .XXV . ant's o entorn ; e 1'altre ha nomCaterina, de nascio de alarps, de edat de .XII . ant's o entorn, les qualsla present jornada son sanes, prenent to risch e perill de aquellas enaquesta forma, go 6s, que si del die present .a .I . any primer vinent,les dites sclaves e cativas, o la una de aquellas morran o morra, co queDeu no vulla, de qualsevol malaltia, que to assegurador deius scrit, lihaia a donar e pagar cent lliures, go [6s], per la dita Lucia .LX . lliures,e per la dita Caterina, quoranta lliures, dins tres mesos apres la Mortde aquella o d'aquellas . Enb6s emperb e declarat, que to dit asseguradorno Cs .tengut a negunes avarias ne messions, ans to dit Guillem Balles- .ter, 6s tengut donar aquell bon recapte qu'es pertany donar a malalts_

Primo, 'lo ,honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per centlliures, e apocha de .XII . Mures comptants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C. lliures.» .AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

181457, Julio 19 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA RUSA .

«Die martis .XVIIII^ mensis julii anno predicto 114577 .Item, sia feta altre semblant seguretat de les altres, per en Bernat

Colell, calsater, ciutada de 'Barchinona, sobre una sclava appellada An-gelina, de nascib de rossos, de edat de .XI. anys o entorn, la qual presentjornada 6s sana, prenent to assegurador deius scrit, to risch e perilld'aquella en aquesta forma, co 6s, que si del die present a hun any-primer vinent, la dita sclava de qualsevol malaltia moria, go que Deuno vulla, que to dit assegurador, li 6s tengut a donar e pagar peraquella quoranta Mures, per e entre ells extimada, e ago din: cres,mesos apres que la dita sclava fos morta, go que Deu no vulla. Enlesempero e declarat, que to dit assegurador, no 6s tengut a negunes ava-rias ne messions, ans to dit Bernat Colell, ds tengut a aquella donar

bon recapte que's pertany dar a malalts.Primo, to dithonorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per quo--

ranta lliures, e Apocha de .V. lliures .IIII. sous, comptans . . . .XXXXlliures:»AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

Page 47: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de villa de esclavus en Barcelona 169

191457, julio 19 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE TRES ESCLAVOS Y UNA ESLAVA .

((Die martis .XVIIII' mensis julii, anno predicto [14571 .Item, sia feta altre semblant seguretat de la prop dita, per en Bar-

thomeu Limona, coraler, ciutada de Barchinona, sobre tres sclaus, labun dels quals ha nom Marti, de nasci6 de tartres, de edat de .XXX .anys o entorn ; a'altre ha nom Bauris, de nascid de rossos, de edatde .XXII. anys ; 1'altre Johan, de nasci6 de xarquesos, de edat de .XX.anys o entorn . Item, una sclava apellada Johana, de nasci6 de xarques,de edat de .XXII. anys o entorn. Les quals testes vuy son saves, e sonextimades per docentes Mures, go es, per .L . Mures per quescuna, pre-

nent to assegurador to risch e perill de aquells e aquella, en esta forma,que si del dia present a .I . any primer vinent, les dites testes o launa de aquellas sa morian de qualsevol malaltia, go que Deu no vulla, ,

que to Idit assegurador ,1i haia a donar e pagar .L. Mures per quescunade les dites testes, dins .III . mesos apres que aquella o aquelles fossenmortes, go que Deu no vulla. Entes empero e declarat, que to dit asse-gurador, no es tengut a negunes avarias ne messions, ans to dit Bar-thomeu Limona, 6s tengut donar tot aquell bon recapte que's pertany

donar a malalts.Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ,ferma per docentes

Mures, e ~Lpocha de .XXVI. lliures en aquesta forma, go es, que li hafeta dita plana Johan Storachs, alamany, de .XX. Mures, la qual haagraciable e ferma, e la resta, que son .VI. lliures, li ha donades decomptans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .CC. 1liures.HAHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

20

1457, julio 28 . '

CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO TARTARO .

((Die jovis .XXVIIP mensis julii anno predicto [14577 .

Les persones ~devall scritas, per pacte entre ellas, e en Domingo

Xurbi, batifulla, ciutada de Barchinona, e en nom e per part de ladona na Massiana, muller d'en Agusti Padrosa, quondam * cotoner, ciu-

tada, de la dita ciutat, .de la qual promet que u haura, agradable e

ferm, sots obligacib de sos bees, sobre un sclau e catiu appellat Johan,de nascib de tartres, de edat de .XXX. anys o entorn, to qual vuy en dia

es sa, to qual 6s stat stimat per .XL. Mures barchinonines, prenent

to assegurador to risch e perill de aquell, en aquesta forma, r'o 6s que d'esi

a un any primer vinent, to dit sclau morra de qualsevol malaltia, soque Deu no vulla, que to assegurador li haia donar [e] pagar .XL. lliu-

res barchinonines, dins tres mesos dsser mort to dit sclau, so que Deu

no vulla. Estes emperb e declarat, que to dit assegurador, no C's tengut

a nagunes avarias ne messions, ans la dita dona es tengude donar tot

aquell bon recapte que's 'pertany donar a malalts.

Page 48: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

,1 r0 Jose Maria Madurell Mariindn

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, ferma per .XL. Mures, ea,pocha de .V . Mures, e .X . sous comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . .� .XL. lliures.))

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, afios 1457-1460.

211457, agosto 12 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA RUSA .

((Die veneris .X11' mensis augusti anno predicto (14571 .Les personas davall scrites, per pacte entre ellas, e en Galceran Cor-

tes, formenter, ciutada de Barchinona, convengut e empres, se fa asse-gurar sobre una testa sclava de nascib de rossos, de edat de .XXV . anyso entorn, appellada Elena, la qual la present jornada es sana, prenentto assegurador to risch e perill de aquella, go es, que si del die presenta hun any primer Ivinent, la dita sclava moria, go que Deu no vulla,de qualsevol malaltia, que to assegurador li promet donar e pagar aldit Galceran Cortes, cinquanta Mures barchinonines, dins tres mesosapres la mort de aquella, sens dan e messi6 del dit Galceran Corbes.Declarat emperb, que ;lo assegurador no 6s tengut a negunes messionsne avarias, ans to dit Galceran Corttss sia tengut a aquella donar totbon recapte que's pertany dar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, ferma per cinquanta Mures,e dpocha de set Mures, comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L. 1liures.))AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

22

1457, agosto 27 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO .vDie sabbati .XXVII' dicti mensis augusti anno predicto [14571 .Les -persones davall scrites, per pacte entre ellas, e en Barthomeu

Puig, mariner, cidtad5. de Barchinona, en nom e per part Wen BernatValles, sabater, del qual promet que ho haurb. agradable e ferm, sotsobligacib de tots sos bens, convengut e empres sobre una testa la'l sclauappellat Marti, de nascib de xarques, de edat de .XXV . anys, to qualpresent jornada es sfi� prenent to assegurador to risch e perill de aquell,go 6s, que si del dia present a sis mesos primer vinents, to dit sclauInoria, go que Deu no vulla, de qualsevol malaltia, que to dit assegurador,li promet donar e pagar al dit Barthomeu Puig, en to dit nom, quo-ranta Mures barchinonines, dins tres mesos apr6s la mort de aquell,sens dan e messi6 del dit Barthomeu Puig . Declarat emperb, to ditassegurador no 6s tengut a negunes messions ne avarias, ans to ditBai'thomeu Puig, en to dit nom, o to dit Bernat Valles, son tenguts aaquell donar tot aquell bon recapte que's pertany dal' a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per quorantaMures, e apocha de .V . Mures, comptans . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXXX. Mures.

Apres disabte a .XXIIII. de setembre any .M.CCCC.LVII, to dit Ber-nat Valles, cancella la dita seguretat, per tant com to dit sclau era

Page 49: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Lu,. ~c~yuros de vida de esclavos en Barcelovca 171

mort. segons a Nostre Senyor plague, e confesses haver rehebudes en lataula del cambi de la ciutat de Barchinona, trenta set Mures e deusolidos barchinonins, per composici6 e avinensa feta entre ell e to ditn'Andreu Crexells, per raho de les dites quoranta Mures, presents pertestimonis to discret en Bernat Muntserrat, notari, e Pere Folch', scri-vent .n

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

231457, noviembre 26. .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO NEGRO .

((Die sabbati .XXVI' mensis novembris anno a Nativitate DominiM".CCCC'.LVII' .

Les persones devall scrites, per pacte entre ellas, e to honorable enManuel Dalmau, mercader, ciutada de Barchinona, convengut e empr6s,prenen en si e -a lur c~.rrech, to risch sobre hun sclau e catiu negraappellat Hercules, de les parts de Munt de Barques, de edat de .XV.anys o entorn, ilo qual la present jornada 6s sa, prenent en si, to ditassegurador, to risch e perill de aquell, go 6s, que si del die presenta quatre mesos primer vinents, go que Deu no vulla, to dit sclau moriade qualsevol malaltia, que to dit assegurador li promet donar e pagarcinquanta Mures barchinonines, dins quatra mesos apres la mort del,dit sclau, Sens clan e messi6 del dit Manuel Dalmau, Declarat emper6,que to dit assegurador no 6s tengut a negunes messions ne avarias, ansto dit Manuel Dalmau, 6s tengut a aquell donar tot bon recapte que'spertany donar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cin-.quanta Mures, e apocha de .IIII. Mures .X. sous, comptants. .L: lliures.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

24 '1457, diciembre 3.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO Y ESCLAVA NEGROS .

((Die sabbati .III' mensis decembris anno a Nativitate Domini M' .,CCCC°.LVII°.

Les persones davall scrites, per entre ellas, e n'Anthoni Gordiola,menor de dies, ciutada de Barchinona, en nom e per part d'en LuisAlanya, mercader, ciutadA de la dita ciutat, del qual promet que hohaurA per agradable e ferm, sots obligacio de tots sos bens, convengute empr6s, se fa assegurar sobre duas testas negras, la una mascle appel-lat Jordi, de edat de .XX ; e la fembra appellada Johana, de edatde .XVI . anys o entorn, les quals to dig present son,sanes, prenent en-si e a lur cb,rrech to risch e perill de aquellas, go 6s, que si del diepresent a hun mes primer vinent, qualsevol de les dites testes, de qual-sevol cas o malaltia moria, go que Deu no vulla, que to dit asseguradorli promet donar e pagar noranta Mures barchinonines, co 6s, .XLV.Mures per quescuna, dins quatra mesos apres la mort de les dites testa

Page 50: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

172 Jose Maria Madurell Mari-rndn

o .testes. Declarat empero, que to dit Antholn Gordiola e to dit LuisAlanya, han de donar bon recapte que's partany dar a malalts. E todit assegurador no ds tengut a negunes messions, ne avarias qui s'haiana fer per les dites testes . E si cas se seguia, na han a respondre a'nJohan Ros, mercader, sta al carrer d'en Gimnds, de la dita quantitat.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per norantaMures, e apocha de .II. lliures .XV. sous, comptans, per mans d'enGalceran Qa Portella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., . . . . . . . . . .LXXXX Mures.))

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, afios 1457-1460.

251458, junio 30 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO MORO .

((Die veneris .XXX* mensis junii anno a Nativitate Domini M°CCCC". LVIII°.

Semblant seguretat de les altres, posa en Johan Serra, hostaler, ciu-tada de Barchinona, sobre un sclau e catiu seu moro negra appellatMussa, de edat de .XXIIII. anys o entorn, to qual se deu carregar ento grau de la playa de Valencia, per en Gabriel Colom o altre per ell,sus qualsevol fusta, per portar aquell en Barchinona. Comenqa to rische perill decontinent que to dit sclau sera carregat sus qualsevol fusta.E dura tots temps fins a tant la dita fusta sia juncta en la playa dela mar de Barchinona, e to dit sclau sera descarregat en terra, abbon salvament. Entes empero e declarat, que no 6s tengut to assegura-dor a mort ne a fuyta del dit sclau. Lo qual sclau 6s stat extimat aALV. Mures.

Non venit ad effectum ideo cancellandum, etc.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per quoranta.sinch .lliures, e apocha de .I. lliura, XV, sous comptans XXXXV lliures.»,

AHPB. Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

26

1458, octubre 17.

CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA BLANCA RUSA .

((Die Tune XVIL mensis octobris anno predicto [1458] .

Semblant seguretat de les altres, posa en Guillem Ballester, texidorde vells, ciutada, de Barchinona, en nom e per part Wen Guillem Balles-ter, pare seu, del qual promet que no haura agradable e ferm, sotsobligaci6 de sos hens, sobre una testa sclava blancha appellada Lucia,de nasc13 de rossos, de edat de .XXX . anys o entorn, la qual la pre-sent jornada 6s sana, prenent to risch e perill de aquella en esta forma,go 6s, que del die present a sis mesos primers vinents, la dita sclavae cativa morra, go que Deu no vulla, de qualsevol malaltia, que lo.

Page 51: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 173

assegurador deius scrit, li haia a donar e pagar sexanta Mures bar-chinonines, dins tres mesos prithers vinents esser morta la dita sclava .Entes emperb e declarat, que to dit assegurador no 6s tengut a negunesavarias ne messions, ans to dit Guillem Ballester, 6s tengut donar en

aquella tot bon recaapte qu'es pertany donar a malalts.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma ,per sexantaMures, e ferma apocha de set Mures en aquesta forma, co 6s, que liha donades en racena hun plat e una scudella grasselencha d'argent,que pesa tot, dos marchs, hun quart e mig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .LL Mures.

Apres dimecres a .VII . de maig any M.CCCC.LX, to dit n'AndreuCrexells, restituhi to dit argent al dit Guillem Ballester, present miAnthoni Vilanova, notari, e to page, les dites .VII . lliures comptans.»

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 18, lib. 4, seguros, anos 1457-1460.

27

1459, enero 30 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA,

((Die martis .XXX' dicti mensis ianuarii et anno predicto [14591 .Lo honorable en Andreu Crexell, mercader, ciutada de Barchinona,

per pacte entre ell, e to honorable en Franci Johan, mercader, ciutada

de la dita ciutat, expressament ocnvengut, pren en e sobre dell e acarrech seu, to risch e perill de mort natural, qui en qualsevol forma

o manera que cogitar o no cogitar se puixa, qo que Deu no vulla, se

puixa seguir e's seguira en la persona de na Caterina, sclava e captivadel dit Franci Johan, de linatge de moros o alarps, de edat de .XVIII,anys e entorn, axi per raho del prenyat, to qual la dita Caterina en

son ventre porta, com d'altre qualsevol malaltia qui en la dita Cate-rina se pogues enseguir, to qual risch e perill comenga de present, e

dura tro fins la dita Caterina hale parit, e apres per .VIII. jorns con-

tinuus e primer venidors . Axi que si la dita Caterina, dins to dit tempsmorra de mort natural, axi per rahd de dit prenyat com d'altre qual-

sevol malaltia, go que Deu no vulla, to dit Andreu Crexells promet

donar e pagar, al dit Franci Johan, sinquanta Mures barchinonines,a les quals la dita sclava 6s stada entre ells extimada, del die de ladita mort a tres mesos primers venidors, sens tota dilaci6 e excusa-

cio, etc: obliganthe per pacte la sua persona e .tots sos bens. E renun-cia a son propri for, etc. sotsmetentse a for e jurisdiccid dels hono-

rables consols de la mar de Barchinona, etc. Volent que per les dites

coses sia feta la exequci6 contra ell e sos bens, fortment e descreta,segons les ordinacions fetas sobre les seguretats marittimas, volen e re-queren. E per la dita seguretat, confessa haver rebuts de comptants del

dit Franci Johan, tres Mures barchinonines, declarat empero, que to dit

Andreu Crexells no sie tengut a negunas despeses que se haguessen afer per qualsevol malaltia de la dita sclava, e que to dit Franci Johan

hale a fer to degut a la dita sclava en sa malaltia .

Page 52: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

174 Jose Maria Madurell MarinWn

Testes Iacobus Olms et Franciscus Guerau, scriptores habitatores Bar-chinone.»

AHPB . Pedro Bastat, leg. 3, lib. seguros, anos 1454-1461.

1460, octubre 4.28

CONTRAM DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA RUSA ENCINTA.

aDie sabbati intitulati .IIII' dicti mensis, octobris anno predicto,[14601 .

Les persones devall scrites, per pacte entre elles, e to honorable enFrancesch de Conomines, ciuteda de Barchinona, convengut e empres,.se fa assegurar sobre una testa sclava e cativa sua appellade Caterina,.de edat de XXVI, anys o entorn, de nacib de rossos, la qual es prenysde .II. et .IIII. mesos, prenent los asseguradors to risch e perill deaquella, go es, que del dia present fins la dita sclava e cativa haia parit,e quatre dies apres haver parit, que si per rahb del dit prenyat coveniamorir, go que Deu no vulle, los asseguradors devall scrits, prometen .donar e pagar al dit honorable mossen Francesch de Conomines, perpreu de la dita sclava, per pacte entre ells convengut e emprds, sexantasinch Mures, dins quatre mesos apr6s mort de la dita sclava, sens dane messid del dit honorable mossen Francesch de Conomines e dels seus,.

declarat emperb, que los dits asseguradors no son tenguts o negunes-avarias ne messions que s'aguessen a fer en constuir e pensar la ditasclava, ans to dit Francesch de Conomines, haia e sia tengut, aquellaconstuir e pensar, segons 6s acostumat donar recapte a dones prenys . .

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per sexantasinch Mures, e apocha de .III . Mures, comptants. . . . . . . . . .LXV. lliures.»-AHPB . Antonio Vilanova, leg. 24, lib. 5, seguros, anos 1460-1463,

caja II, pliego de esclavos .

291462, abril 17 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA MORA ENCINTA.

«Die sabbati .XVII' mensis aprilis anno a Nativitate Dolninio M' .

CCCC ".LXII' .Les persones devali scrites, per pacte entre elles, e to senyer en

Barthomeu Merti, pesador del pes del senyor rey, ciutada de . la dita

ciutat, ampres prenen en si e a lur carech, to risch e perill de mortqui's saguis en la persona de na Caterina, de nascio de moros, de edat

de XXIIII. anys o entorn, sclava e cativa del dit Barthomeu Merti,

la qual 6s prenyada de quatre mesos vel circa, la qual per gracia de

Deu, vuy en dia es ben sana, axi que si del dia present fins passats

tres dies que haura, parit la dita sclava, per rahb e Occasi6 del dit

prenyat, covenia morir, so que Deu no vulla, los asseguradors devall[scrits], prometen donar e pagar cinquanta sinch Mures moneda bar-

chinonines, per preu de la dita sclava, per pacte entre ells convengut

Page 53: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 1;';~.

e empres, dins tres mesos apres mort de la dita sclava, sens dan emessio del dit Barthomeu Merti e dells seus . Declarat emperb, que losasseguradors no son tenguts a negunes avaries ne messions qui s'ha-guessan a fer en pensar e constahir, ans to dit Barthomeu Merti haiae sia tengut aquella costahir en pensar, segons 6s acustumat donarrecapte a dones prenys.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cinquan-ta Mures, e apocha de JI . Mures .X . sous, comptants . . . .LV . lliures.u,

AHPB. Antonio Vilanova, leg. 24, lib. 5, seguros, anos 1460-1463.

301464, matzo 22 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA SARRACENA ENCINTA.

cxDie jovis .XXII" dicti mensis marcii anno predicto [14641 .Las personas davall escrites, per pacte entre ellas, e la dons na Isabel,,

muller d'en Bernat Canals, quondam draper ciutada . de Barchinona,

convengut e empres, prenen en si e a lur carrech, to risch e perill demort qui's seguis en la persona de na Margarida, de nascio de serrahins,de edat de .XXIIII. anys o entorn, sclava e cativa de la dita dona Isa-bel, la qual 6s prenyada . de .IIII. mesos o entorn, la qual per gracia de

Deu vuy 6s ben sana, axi que si del die present fins passats tres diesque haura perit la dita sclava, per raho e occassio del dit prenyat co-venia morir, go que D6u no vulla, to assegurador davall scrit promet do-

nat a pagar cinquanta sinch lliures barchinonines, per preu de la ditasclava, per pacte entre ells convengut e empres,dins quatre mesos apres

la mort de la dita sclava, sens dan e messi6 de la dita dona Isabel e

dels seus. Declarat empero,que to dit assegurador no 6s tengut a ne-

gunas messions ne avarias qui's haguessen a fer en pensar ne constu-hir la dita sclava, sing la dita dona Isabel, segons es acustumat donar

recapte a dones prenys .

Primo, to honorable n'Andreu Crexelles, mercader, ferma per cinquan.

to sinch Mures, e Apocha de .II . Mures .X . sous, comptants .LV. lliures.u

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 24, lib . 6, seguros, anos 1463-1469

1464, septiembre 18.

31

CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE: UNA ESCLAVA TARTARA ENCINTA.

((Die mantis .XVIII' mensis septembris anno a Nativitate' Domini

M°.CCCC°.LXIIII° .

Les personas davall scrites, per pacte entre ellas, e la dona na Cons-

tanga muller del honorable en Pere Cestrada, menor de dies, ciutada de

Barchinona, convengut e empres, prenen en si e a lur carrech, to risch

e perill de mort qui's seguis en persona de na Maria, de nascid de tar-

tres, de edat de .XXV . anys o entorn, sclava e cativa de la dita na dona

Page 54: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

17.6 Jose Maria Madurell Marimon

na Constanqa, is qual es prenyada de .V. o .VI. mesos o entorn, la qualper gracia de Deu 6s vuy ben sana, axi que del die present fins age perit,e .VIII. dies apres haia perit la dita sclava, per rah6 e occasi6 del ditprenyat, la dita sclava covenia morir, go que Deu no vulla, to assegura-dor davall scrit, promet donar e pagar cinquanta sinch Mures barchino-nines, per preu de la dita sclava, per pacte entre ells expressament con-vnegut e empres, dins quatra mesos apres mort de la dita sclava, sensdan e messio de la dita dona na Constanga e dels seus, sots obligacib detots los bens del dit assegurador, declarat emperb, que to dit asseguradorno 6s tengut a nengunas messions per avarias que s'haguessen a fer, een pensar ne constuhir la dita sclava, sing la dita madona Constan~a,segons 6s acustumat donar recapte a donas prenys.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per cinquan-ta sinch Mures, e ~tpocha de .III. Mures, comptans . . . . . . . . . .LV. lliures .

Testes scriptis .»AHPB . Antonio Vilanova, leg. 24, lib. 16, seguros, aflos 1463-1469.

321466, junio 25.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA SARRACENA ENCINTA.

((Die mercurii .XXV" mensis junii anno jamdicto [14661 .Las personas davall scrites, per pacte entre ellas, e la dona na Isabel,

muller d'en Bernat Canals, quondam, draper ciutada de Barchinona,convengut e empres, prenen en si e a lur cbLrrech, to risch e perill demort qui's seguis en 3a persona de na Margarida, de nascid de serra-hins, de edat de .XXVI. anys o entorn, sclava a cativa de la dita donaIsabel, la qual es prenyada de .VII . en XIII . .mesos, la qual per graciade Deu es ben sana vuy, axi que si del die present fins passats tres diesque la dita sclava haura perit, per rahb e occassio del dit prenyat co-venia morir, go que Deu no vulla, to assegurador davall scrit, prometdonar e pagar cinquanta sinch lliures barchinonines, per preu de la ditasclava, per pacte entre ells convengut e empres, dins quatre mesos apresla mort de .la dita sclava, sens ,dan e messid de la dita dona Isabel edels seus . Declarat empero, que to dit assegurador no 6s tengut a neou-nes messions ne avarias que s'haguessen. a fer en pegsar no costuir )adita sclava, sin& la dita dona Isabel, segons 6s acostumat donar recaptea donas prenys .

Primo, to honorable n'Andreu Crexelles, mercader, ferma per les ditescinquanta cinch Mures, e apocha de .III. Mures, comptans. .LV. 1liures.D

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 24, lib, 6, seguros, afios 1463-1469.

331467, marzo 7.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA .

«Die sabbati .VII' mensis marcii anno a Nativitate Domini M°.CCCC° .LXVII' .

Page 55: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de villa de escravos en Barcelona 177

- Les persones davall scrites, per pacte entre elles, e to honorable''ifies-tre Bernat dez Lor, metge, ciutad& de Barchinona, convengut e empr&,prenen en si e a llur cArrech, to risch e perlll de mort qui's saguis en lapersona de na Maria, de naci6 de :xarquesos, de edad de XXXV. anys oentorn, sclava e cativa del dit honorable mestre Bernat dez Lor, la qual6s prenyada de quatre fins a sinch mesos o entorn, la qual per gr;kciade D6u vuy 6s be sana, en aquesta manera, que si del die present finspassats vuyt jorns que .1a iiita sclava haura parit, a la dita sclava perrah6 e occasi6 del dit prenyat covenia morir, go que Deu no vulla, losasseguradors devall scrits, prometten donar e pagar cinquanta lliuresbarchinonines per preu de la dita sclava, per pacte entre ells e to dithonorable mestre -Bernat dez ,Lor convengut e empr6s, dins tres mesosapr6s la mort de la dita sclava, sens dan e messi6 del dit honorablemestre Bernat dez Lor e dell seus. Declarat emper6, que los asseguredorsno son tenguts a negunes messions ne avarias qui s'haguessen a fer enpensar ne construir la dita sclava, sino 1o dit honorable mestre .Bernatdez Lor, segons 6s acustumat donar recapte a dones prenys.

Primo, to honorable n'Andreu Crexells, mercader, ferma per XXV.Mures, e 6.poca de .II. lliures, comptants, les quals ha rebudes per mansWen Anthoni Marull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. lliures.

Item, to dit Anthoni Marull, mercader, ferma per XXV. lliures, eb.poca de .II. Mures comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .XXV . Mures.

Testes Narcissus Geraldus Gili et Iohannes Gual, scriptores habitato-res Barchinone.v

AHPB . Antonio Vilanova, leg. 24, lib. 6, seguros, afios 1463-1469.

34

1483, junio 30 .CONTRATO DE SEGIIRO DE VIDA DE UN ESCLAVO NEGRO .

aDie Tune .XXX' junii anno a Nativitate Domini .M*.CCCC*.LXXXIII°.Lo honorable en Baltasar Romaguera, mercader, ciutada de Barchi-

nona, en nom e per part del honorable en Pere Portella, mercader, ciu-tadia, de la dita ciutat, de rathihabici6, etc., posa una seguretat sobre unsclau e catiu negre del dit Pere Portella, appellat (en blanco), de edadde deu en XII. anys vel circa, de las parts de Guineya, axi que si del diepresent a quatre mesos primer vinrtns, per qualsevol malaltia e o CASpus no fos desperaci6, to dit sclau covenia morir, go que D6u no vulla, lcassegurador devall scrit, donarA e pagarA al dit Romaguera, quarantaMures barchinonines, a les quals to dit sclau per pacte, etc. 6s stimat,dins hun mes apres la mort del dit sclau, sens dan e messi6 del dit Ro-rnaguera, obligant, etc. E to dit Romaguera proniet fer tot to degut enla malaltia, si go que D6u no vulla, to dit sclau ne havia, e to assegura-dor no 6s tengut sino en pagar les dites quaranta lliures. La qual segu-retat sia ordonada ut in forma.

Declarat que si per cause de la present seguretat, se' hO.via a pagar al-

l2

Page 56: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

178 Jos,6 Maria Madureil Marim6n

guna coca, ro que D6u no vulla, de tot ne sia respost al dit Romaguerao a ',qui ell voldra .

Primo, to honorable en Gabriel Soler, affinador, ciutadA de Barchi-nona, ferma en la present seguretat per les dites quaranta lliures, e perassegurar aquelles confesse haver rebuts quaranta quatre solidos, decomptants, dels quals ferma Apocha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .XXX . lliures-

Testes discretus Stephanus Pond, notarius et Jacobus Bonanat, cu-(ritor auris, cives Barchinone.

AprA-s dijous a tres del mes de juliol, any dessus dit, to dit GabrielSoler, .pres en si e a son -risch e perill, la Vida del dit sclau, en la formae manera demunt dita, a dos mesos m6s avant, axi que si del dit trentkdie del mes de juny prop ,passat, p, sis mesos llavors primer vinents, todit sclau moria per qualsevol malaltia e o cAs, to dit assegurador donarAe pagara les _ dites quaranta Mures barchinonines, etc. Fiat largo modo utin forma et iuxta actum seu positionem prefate securitatis . Confessanthaver rebuts ;lo dit Gabriel Soler per -los dos dits mesos affegits als ditsquatre mesos, setze solidos comptants, dels quals ferma $pocha, presentas.testes discreto Iacobo Iohanne Moyha, presbitero beneficiato in ecclesiabeate Marie de Mari, et Salvatore Ca Nou, marinerlo, cives Bachinone.))

AHPB . Narciso Gerardo Gili, leg. 2, lib. 6, seguros, afios 1482-1486.

35

1485, febrero 3 .CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO BLANCO .

((Die jovis IIP februarii anno a Nativitate Domini M°CCCC°LXXXV°Semblant seguretat de les altres, segons forma de les novelles ordi-

nacions, posa to magnifich mosses Luys de Muntpelau, cavaller habita-dor del castell de CAller e vuy en Barchinona, sobre hun catiu blanchapellat Francesch, de .edat de Vint e dos en Vint e quatre anys, to qualper to dit mosses Luys de Muntpelau 6s stat carregat o recullit, o's deucarregar o recullir, en la ;plage de la mar de Barchinona, sus la calaverad'en Comellas, per quisvulla la patroneig, per portar aquell en Mer.Comense to risch 'o perill del dit catiu, decontinent que fou o sera carre-gat, recullit o embarchat, sus la dita calavera, e dura apr6s tostempsanat, stant, carregant e descarregant, recullint, embarchant e desembar-chant, e en altre manera tot temps, fins tant que .faent la dita calaveraqualsevol vies e girades, axi forqades com voluntaries, ser5L juncta. ento port de Caller, e aqui to dit catiu serf;, descarregat, exit, desembarchate posat en terra ab bon salvament.

Declarat emperd, que los asseguradores no sien tenguts a fuyta deldit catiu . '

Primo, to honorable en Jacme Bertran, mercader, ciutada de Barchi-rona, ferma per dotze lliures, deu solidos barchinonins, e ia .poca de .XII .sous, VI . de . comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII Mures X. sous .

Item, to honorable Gabriel Soler, afinador, ciutadA de Barchinona .

Page 57: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

NNvaa.aUW.aV"

WWA>WaWNWa>zOafr

C~+

A

oc

:'00000000

--m

ccc

cccc

c:D-r

77-

AU

V:Or

c1-

acc~ccc-c

mm

mMO

I

co

OO

:DG

CDor

CCCC

I".)zc

0'~~~CV

M,-q,-11-It;z

;L;DO^Oc^

'

V1t%1

u1Ej,

MccV

10~C

~Oco

CD;

L-Df-

In^N

-rCO

GO~'

.CAM.

."y^

,~GV^

GVGV

UU~~T~

U

AOOOOOOCO0000000000

vu~

In"y

MCV

If..IJ

ifs^':

.(.._rIn~r

'CJ:D

-rCVCV~~

C"M:~

S'r.`__

Tom`

H~E

z.

..

..

..

::

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.

Iy

"J

..

.O

"'

a"a>

ma~

a~mmomc~m

a~""

::a

:cxn~;xxxxKxxxxx0won-

"_'

:_=V

-y

"" U.'

Co7V

'-'V:al

©CJmUUU9

G>m

mpU

a.LLLLLLLL

rLLd

"....O

~UJUUJUJ

UUUU

^

sO

^

.G

O.

O

^^

G)Ly°

~n-C

__

_-

OOZ'm°

CO~

.L

Lt+L

LC.

"^

L^

L4

LLL

LO

03co

._-"r^1G

CO

,^d

v"

73~-

-U"7b

"D"7

.7.7-.OC

.-"O

CEa

c4a!

,~o

:CcCO

blG

cdCCc^.CCcO^^

c1r'wm^7-

z7

cvO77r-

dU~Z'ddd

"!"!

"""~ddddUC7~5

..+F~~h~U1-z

.

d

.

+"~

.

Q4C

l!1"dO

7CC

CL4'41

'0

°,,'¢

oo:

JJCo~

Ex...

ra~'

rU .,,rn

m~

ocs

>c~U

~yo

toa>

°,y

oa

-v~0-7-

0qEooG

eoEa

F'(~J

CLC

L~d

L~rL^

La

C

~ny

°M

~c~toO

InIn

-~O

IreIn

InO

calc\t_

C,

Cp

I~

:~Ip

CV(APIN

O^cm

fnlC\l

In~c

CM

--

CV.r

.~.r

4-°

.

zszsz

_

zJ

1RS

::

cC"`

:"

CC

:.03

v"

CC"

"L'Od

L,L

N

Uciy

"ECO

.O

mO

_LpL

~,Vi

rn"C

'Ocz

'37

'~°

'U

5iczzLUC.~+`~ GG U .'C

CaC."C

CC

O`s

C'

"ca~cc

~'~'_

cc>

.Lc

I^

C\)I-

cm

toVDCA0

o000oooo

&nwc'.0oo°,

"0

~

-°~°,

°"it

0U

c0

CcC

c

^nIronon~

n1

.)Inonao000

-o

CM

"Ii"

~2's

`ocv

~ :ocl~c~ooc-,_:,q-r

Goo

y~~

I>I^

~X,

;i

NC.

n1

wG

IINN'

"7C

4'U

i

V.

VO

i,

ON

OuN

III"

u""V

bC

VN

:DJ

O

0-

00m

V~_

.."

^C

~V

II"

I^,

a_7

I)a"

"CV

V

QyL

ft

410

'"oCaE

:.

Q..j

~ .Cc''=~

^a

o°c"°o

cc~U'

"L

VI�,

V4JN

"-ro0

Cl.

m'mss

es'Q~s

.8II

.-,

_O

+¢1L°

iCO

'/,Ou

Inr

T't+T.

~�y

a'y

C,c,

UT

rV

=,

mI,

mG

kIt

-1.

f9^

4._

^4.

l.^

c,o

coca

"-

^^,V

V-ccN

r..,

...

,!M

nam

o¢wz

Page 58: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

tiNd.~r

>aww>O>aUwwOQQF1

III

O"

WwQNOUWaVelf

ya

"`'^MM':7M:~M::M

^')M

:J:"7M4:"t

00e

ciddd-CddCCC-r:CCCd"

5.

-"r---

.,_ .

.."r-

r.....r

.r..

wEo

0000

^I~I""""^

M::^J.MO

L

r

~n~n

rcD

;o

ooOC~oooOCCOOOO~n~n

O(xm

V,(n

b_

C0

0m

CDC

mvl

xX

xx

xx

a~m

>a.

ma~

aU

U_

_:)U

UU

`U

`UU

`U

`U

`d

CV

e:Q

dd

bO

CC

Uc:

`7Ul

fn

'p

"O

O

-fn

r,

Y

OO

.Cm

~~

CU

oC

O

CcCco

c"~

QCC~

hC7

o.

Nc9

000

~ONO

:c0C~In

:`iOc~cv

."-.cv

.r.-

cjcicj

-~^Zcicq

cICq".

aLQ

°ii

z4

ar:

yF

CV

.~y

;.~

L

F13.0 4)

carn

;vas

=~

cc:CJ

m"

"L

LL

lC~

L.~

L~L

L

E7-~E'o"4^x

F-"u~xd~xUU

OCUd

c0.

..

130

:"

C`

IE

7CC

Cap

,O.oz

0"UL

ON

Rr~"

~"O

OO

Ua

cv

NN

f`

r-

Ih

I~~n

~c~n

~^_~n

~r"

DOV7

y:

O

`Joo

:"

.c

"0"D

c7.~u

:J'3

C,~,£

..,c,atiL~Lp

~,~R

QO0.

:r

0Jv

c.uq

V"u'

;~a,

V`

G1',J

~~

C!C

VL

L

rn0,

R'"

uu

ei

0I

Lna>aawO>Uwa>WAw.aZOWNwQOaaOa0

I"nQ~MM

Cl1~nM~n~0

OncD

:D

uin

p^^^n

RO00

In

yn

e".~^

cliN

r+r-1

o~

oC

ao'cm

a~~mLLo.

oca

cb.cc

x.i

..'U

coc6

-_cm

co

OO'v

O

_mU

Cm

CLL~

LCd

CzCd

CA

emo

mG1

~;

VC

_G),N~

v_

WR

"

sOU

U

o"b

zL~-1

rJ

uiV,

U:

"'

7d

Qly~

Lr,xxL

emmm`o

UUU

°~~U

mm

rn

6'G

'O~

""",C

'pcC

CdC~C~

CV

Cxm

'a,.'

'"O~a

cL.S',__

oxa~y

'~C

c0"C

W'

"m

.cIj

Oc,

a

zzm

moa.

.L

x

L<s

'Gel

v"F

o~,

.o"om

dOACA

"n1w

C*

"n a00

0n~ (on

Laao

AOI

VH

r"r"-1

^'

z

L

000UJVvUfir'

VLrrr._

Oc:sO"czL!N

uC

_c

vL

V'L(C

"l.V

L~,r

Lv,

c7r

.:C

CIt

VY

V,'1~

L,VLr

LoJ

i.

Ocy

`.uL

V

u^

oca

ZU

0

Page 59: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Q1

NaVOVNWQaWA>VzUWOWvAwA(_~

OFzOV

p$

aO000^COOO

M^:MMMG:M'N'd'

F1b

`°v~

~nti~

<io~

ofv~

v~

C)UUUUUU

CVU

zp7

7O

O77

777

a-Uv

71~b

a

>to

too

toun

Lmto

toto

I-CV

tryCA

CAc4

r,.lGV

c1

cO

t0

..r

,yx04m0

OCCm

0

om

d°'>

04GOtuD

~"O

z

G~

m'°m_ .~vo

OO>

.,:Y®

co4G

wCD0o~U3+io

i

ca'O

03K

c0c0"'.

Ov~G777U

0a0

°~

xm

K

a°c.a>a

cl:g.

K'KU

'"O

O

asUd

~nx

v~

a�'_<y

mKcnT:

Wm

yO~piyd

W4)

co>,

UCL

0o

Cdca

t>

>>

>e0

:3y

UU

;>m

mm

W[~:

Woav

00n~CJ

Gj`

c~a

pO

>i

o0G

OCV

tiv

om

QOL.

-1

..

Fzo

aVZWWwAaAWAONWwwAWaaAZazOV

0iycpa+

o00

o0

v`°a

Ca

_y

Jp

r+~r

M09

po

t_

`°Fop

.i

41N

.0eh

co-r

-rwtoto

00X

t-c-

G

uu

bc6

vi~

nui

cn

:. .

OO

r,� .,

-all

cqe.11

tocv

cqc~

c~

o;,oo0oa

.nto~ntn~mtoto00~o,o

.ncDr~r .zDtoua~o,oNcqcici

u:~

mA^n

<nw

wfn-

.am_

O

:rm

mUdUNUmm09m7

"pO

,;;x

Kx

x-4x

xxx

xxk

c-c.

G,cn

UU©

OPM©m

U0m

Um

K3

L.

S..L

L.

L.1.

"L.b

VLn

UUUUbUJUUUUUom~

mmrn~nc.mmn&nnomw

.,..~

.,.L

KL~V4L

`4~C

ULL

F..

~

GGCGmGGGCGGGGp

c,

Z

oa

v

:o:

.a>

6CVJ~

'bo

v,F

G4)

:

~'

,ai

aic

ac.;

bC

..0?~

zCO

'fl089Q>

.D°

cC~~'U

aK+'U'Upy

~y

c0

c~C'ate.O

sK.LL,mKO

°~a>

^mU~:~U~

S.m,;c.>~x

z

ccGC

~r.ai

,

ob

ay

-ro,otoCjaoeo"-rtotou'~NM:c4Nci-"cvc~c~c~c~

:~

p;

C;,".,

Ur

c7K

73K

""~~

"b,KK

,'~rnz''~z'

i.-"o

~7oOOK

"c"cs

'_'

xw=j=%nE-

"r.U

C;cz

"KK

:C^

a0CG::

t:

C.hJiJddU:~U~~`~i

.-

Ca'"O

c.C\jC

O

QLam,CK

cSuw

GpO

o°"~

Ew0

.%c

con .~c

..MtocDl-r-QDOGVd

"wG7l~

to~M'M

toLM'ac,Zototo1Dcm

^

oa.-

I--r~c,tor-r-

00-n

Cla.-

00d

vdQb'-o

UU

VV

ccY

a~

ov

-pL

KC"O

y'V

Wf6

aaN

F0I

Page 60: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vlda de esclavos en Barcelona 179

ferma per dotze Mures, deu solidos, e &lpocha de MI. sous .VI. decomptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII Mures X . sous .DAHPB. Narciso Gerardo Gili, leg. 2, lib. 2, seguros, anos 1482-1486.

361497, noviembre 7.CONrRATO DE SEGDRO MARfTIMO MIXTO DE MERCANCiAS Y DE VIDA DE ES-

CLAVOS O ESCLAVAS .

ccDie martis .VIII mensis novembris anno a Nativitate DominiM.CCCC.LXrXXVII.Semblant seguratat de les altres, segons les noves ordinations, sia

feta per to honorable Pedro de Susan, mercader, ciutada de Barqalona,en nom seu propri, e en nom e per part de altres qualsevoi personas ha-vents part o inter6s, en les coses deius scrites, de rathihabici6 de lesquals, promet esser tengut sots obligaci6 de sos bens, sobre (en blanco)cuyros bovins de qualsevol sorts o naturas sien ; e sobre (en blanco)quintars de erba de sumach ; e sobre qualsevol testa o testas mascles ofembres ; e sobre (en blanco) dotzenes de marlusses ; e (en bianco) cafis-sos de forment ; e (en blanco) cafissos de ordi, e o altres qualsevol robes,havers, bens e mercadries, de qualsevol sorts o naturas sien, les qualscoses qualsevol persona o personas, han carragades o carragaran en San-ta Maria del Poerto, o en qualsevol altre, o altres loch o lochs de la An-dalosia fins en Gibraltar inclusivament, sus qualsevol fusta e o fustas,quiis vulla les patroneig, per portar totes les dites coses en Barchinona,les qual coses carregades e spetxades compr6s to cost de la seguratat (enblanco) lliures barchinonines. E comenga to risch e perill de les dites ro-bes, havers; bens e mercaderies, decontinent que aquelles foren e serancarragades en qualsevol riu o rius, sus qualsevol barques, puntons o al-tres fustas, per carregar aquelles en mar sus qualsevol fusty o fustas,go es, de tanta quantitat de aquelles, . quant ni hauria de carregades,axi en dites barques, puntons tom altres fustas . E apr6s de continentque aquelles seran carragades en mar, de les dites barques, puntons oaltres fusta e o fustes, sus qualsevol fusta o fustes per Bargalona, si etom alguns dan o cas se seguis, go que Deu no vulla. E dura apr6s tos-temps, fins a tant que les dites barques, puntons o altres fustas aportantsdites coses per to dit riu o rius a mar, a les dates fusta o fustas, o Ca-rragades aquelles sus les dites fusta o fustas, fins a tant que aquellesfahents qualsevol vies e girades, voluntaries o forgades sae, tom algundan o cas si seguis, go que D6u no vulla, sien junta o juntas en Barga-lona, e aqui totes les dates cosec e havers, bens e mercaderies, sien desca-rragades en terra a bon salvament. Ent6s emperd, que si per qualsevolcas voluntari e forgat, les dates robes, havers, bens e mercaderies, en toto en part, eren trestajades en qualsevol loch o lochs del viatge, sus qualse-vol fusty o fustas, que los assaguradors devall scrits, tostemps corre-guen to risch, axi tom to correirian e serien tenguts a correr, 'si mutaci6 e.tresteig algu no si seguia . E m6s 6s entds e declarat, que el cas que day

Page 61: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

180 Jose Maria Madurell Marim6n

o , pisrdua si seguis, go que D6u no vulla, que del carragament e cost deles dites robes, havers, bens e mercaderies, sia cregut to dit Pedro de Su-san, desa simple paraula e de son simple jurament, mostrant emperoletres o comptes dels qul les haurian carragades, tot altre linatges deproves remogut. E m6s 6s declarat, que los assaguradors, no sien tengutsa despeses de avisos, ne de gent que les dites fusta o fustes levassen demanifest. E mes 6s declarat, que si res se havia a pagar de la presentseguratat, go que DL'u ne vulla, que los aseguradors devall scrits, ne ha-gen a respondre del tot, al dit Pedro de Susan, o a qui ell volr8, sensmonstrar altre poder. E m6s 6s pactat que los asseguradors, no sien ten-gust a mort natural, ni a fuyta de les dates testa o testas.

Primo, to honorable en Gaspar Ros, mercader, dix haver rebud per.LXXV. ducats d'or, tres lliures .III. sous, de comptants, per .LXXV.ducats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . LXXV ducats

Testes discretus Anthonius Petrus Magot et Petrus Corder, notarius,cives Barchinone

Item, en Johan Gerona, mercader, dix haver rebud per XXV. ducatsd'or, .I. lliura 1 sou, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats.

Testes predicti .Item, en Pera Steva ,mercader, dix haver rebud per .L. ducats d'or .II.

Mures .II. sous, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .L. ducatsTestes predicti.Item, en Rafael Oliver, merca,der, dix haver rebud per .XXV. ducats

d'or .I. lliura I sou de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats .Testes predicti .Item, en Johan Castellb, mercader, dix haver rebud per .XKV . ducats

d'or, .I . lliura I sou, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats.Testes predicti .Item, en Johan Pereller, fuster, dix haver rebud per .XXV . ducats

d'or .I . lliura .I . sou, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats.Testes predicti .Item, en Johan Nadal, cambiador, dix haver rebud per XXV. ducats

d'or, .I . lliura .I. sou, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats.

Testes predicti .

Dissabte a XIIII" de dehembre any dit, to dit Pedro de Suzan, dix a

mi dit notari, que ab to barcho de Pedro Gongales de la Poebla, ha re-

bud trenta sis cuyros bovins . castellans, pecen XIIII. quintars e dues

arroves. E mes .CCXX. dotzenes merlusses, hun quintar cenet, vint anes

e-mige tovalles de genesta.

Dissapte a .X. de febrer 1498, fou intimat a Gaspar Ros, Pere Steva e

Johan Pereller, que la fusta ahon eren carregades les cosec de la present

seguratat en dat a traves en Calis, o en aquelles encontrades. E dit die

fou intimat al dit Johan Castellb . E los dits asseguradors tots, exceptat

to dit Johan Gerona, qua ds absent de la present seguratat, foren con-

Page 62: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de -vida de esclavos en Barcelona 181

tents que to que's cobrar& de dites coses carragades ab dita barxa per-duda, go 6s, tot to que ha sguart a la dita seguretat, e's por& o sera pera carragar se puxa carragar sus quelsevol fusta o fustes, e que son con-tents sus aquelles c6rrer to mateix risch, juxta forma de la carts de ditaseguretat.

Dijous a XXIL de marr, any dit, dit Pedro de Susan dix haver rebudab dues fustes ab barxa del Noguero e ab to navili de Bernat Ortis, go6s, del que s'6s salvat de la dita fusta perduda, .XXXV. cuyros bovins,pesen XIII . quintars e mig. E m6s sinch sarrions de sagi .E m6s dix que ha de les altres robes assagurades, quinze caxes sucre

de la Madera, pesen" CXXXI roves .IIII. Mures.M6s .LXXIII. cuyros bovins castellans, pecen XXV. quintars.M6s XVIII. sachs de erba de sumack pecen .XXXX. quintars V (1)

lliures. 'M6s XXV. sarrions sagi, pesen XXXX. quintars, .XIIII. Mures.M6s dos saquets scayola.DAHPB . Pedro Triter, leg. 10, lib. 8, seguros, afios 1497-98.

1497, noviembre 28 .37

CONTRATO DE SEGURO MARITIMO DE MERCANCtAS Y DE VIDA DE UNA ESCLAVA.((Die martin .XXVIII- mensis novembris anno a Nativitate Domini

M.CCCC.LXXXXVII.'Semblant seguratat de les altres, segons les noves ordinacions, sia feta

per to honorable micer Jher6nimo de Negro, mercader janovds, en Barga-Iona mercantivolment resident, en nom e per part del honorable en Ma-theu Caxa, mercader janov6s, a altres qualsevol personas havents parto inter6s en les cosec deius scrites, de rathihabici6 del qual e de lesquals, promet 6sser tengut, sots obligaci6 de son bens, sobre (en blanco)pangs, (en bianco) figa e una sclava, les quals coses to dit Matheu Caxa,ha carragade o trastaiade en la vila de Rosas, de la nau de Joan Lomali,sus la caravera de Rodrigo de Vera, qui's diu de Sant Joan Bonaventura,o altre qui's vulla la patroneig, per portar totes les dates coses en G6nova.E costen totes les dates cones, -e mercaderies, e la sclava ab les messions

e spetxaments, e cost de la seguratat, (en blanco) lliures barchinonines.E comenga to risch e perill de les dates coses e esclava, decontinent que

foren carragades o trastaiades sun la dita caravera, go 6s, de tanta quan-titat de aquellas quanta ni hauria de carragades, si e com algun dan ocan si seguis, go que Ddu no vulla . E dura aprds tostemps, fins a tant quela dita caravera fahent son bon viatge anant, stant e navegant, en camio fora cami, e fahent qualsevol vies e girades voluntaries o forgades,carragant o descarragant, o en altra manera, sia juncta en G6nova . Eaqui totes les dates coses, e mercaderies e la dita sclava, sien descarre-gades o descarregade en terra a bon salvament .

Ent6s empero e declarat, que los assaguradors no sien tenguts a mortnatural n6 a fuyta de la dita sclava.

Page 63: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

182 ..uM Maria Madurell Marimbn

E mds ds declarat, que si res se havia a pagar de la present seguratat,co que Deu no vulla, que ,los asseguradors devall scrits ne hagen a res-pondre del tot al dit micer Jheronimo de Negro o a qui ell volrA, en nomdel dit Matheu Caxa.

Fuit cancellatam sequens partita de voluntate parcium presentibustestibus Bartholomeo Baster, mercatore ianuense, et Bartholomeo Simon,hostalerio, civibus Barchinone.

(Esta ultima partida aparece interpuesta y anadida al texto .)Primo, to honorable en Jachme Moarch, blanquer, dix haver rebud

per .XXV . ducats d'or, .I . lliura .VII. sous, en la taula Wen Franci Balles-ter, cambiador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXV. ducats .

Testes Philipus Tapies et Benedictus Oliba, mercatores, cives Barchi-none.

(Esta ultima partida aparece tachada.)Item, en Pera Spindola, mercader janov6s, dix haver rebud per XXV.

duchats d'or, .I. lliura .VII . sous en dita taula.Testes predicti .Dimarts a .VII . de maig any M.CCCC.noranta nou, en presencia de

mi, Pera Triter, notari, Batista de Semi, mercader . de la vila de Utri, deRibera de Genova,-Joan Anthoni Bota, de la dita vila de Utri, e Bartho-meu Baster, mercader de la dita vi la, migengant jurament per ells ecascu d'ells spontaneament prestat, digueren e confessaren, que en pre-s6ncia llur, to dit Pera Spindola pag& circa quinze jorns ha passat, al ditMatheu Caxa, per to dan o p~rdua de la dita seguratat, vint e tres du-chats de comptants, e que los restants dos duchats, to dit Matheu Caxa,los remete graciosament al dit Pera Spindola, per los dits XXV. ducatsper to dit Pere Spindola presos de risch de dita seguratat.

La qual confess16 verbal feta migengant to dit jurament, to dit PeraSpindola e Jer6nimo de Negro, qui ha posada dita seguratat, volguerenne, fos levat acte e carta ptiblica.

E feta dita confessio dit Jheronimo de Negro, cancella dita partidade .XXV. ducats fermats per dit Pere Spindola .

Testes Petrus Stephani et Felipus Tapies, mercaatores, cives Barchi-none.» _

AHPB . Pedro Triter, leg. 10, lib. 8, seguros, aflos 1497-1498.

381501, mayo 6 .CONTRATO DE SEGURO DE .VD)A DE UN ESCLAVO MORO .((Dicta die (6 mayo 15011.Les personas devall escrites, per pacta entre elles, de una part, e en

Luis Santgenis, qabater, ciutadb, de Barrfalona, de la part altre, perpacte entre' elles dites parts fet, pr9nen en si to risch e perill de mortnatural, tant solament, que d'aci per tot to riles de setembre primervenidor, se seguis en la persona d'en Johan, sclau e catiu del dit LuisSantgenis, de nacid de moros de Mblaga, de edat de .SCI. anys, poch

Page 64: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vida de esclavos en Barcelona 183

mes o menys. Lo qual catiu es stimat per -XXXX. Mures, per concdrdiafeta entre les dates parts. Axi emper6 que si d'aci per tot to mes desetembre primer venidor, e sens mitjA seguidor, to dit catiu per mortnatural, go 6s, de malaltia natural que morn naturalment, que seguidadins to dit temps la dita mort natural al dit catiu, dins deu dies apressens mitjA seguidor, les dices e devall scrites personas, go 6s, cascti, laporc16 que devall pren de risch, donarb, e pagar*, e donar e pagar promet,reyalment e de fet e mercantivolment e de plb,, al dit Luis Santgenis oa qua ell volrb., la sua particular porci6 que devall pren de risch, totesexcepcions repellides, ab restituc16 de totes messions e despeses, de lesquals volen sia cregut to dit Luis Santgenis, de sa plana e simpla pa-raula, sens alguna prova.E per aq6 atendre e complir ne obliguen, les dates e devall scrites

personas, al dit Luis Santgehis. tots sos bens mobles e inmobles, hagutse per haver. E ho juran.

Entes emper6 e declarat que lo dit Luis Santgenis, hage ministrarde sos bens e pagar totes les medicines, metge e provisi6 de menjar,e totes coses necessaries per la malaltia del dit catiu.

Primo, to honorable Johan de Pugessola, mercader, dix haver rebudper .XX. Mures, .I. lliura, .VI. sous, de comptants . . . . . . . . . . . . XX. Mures.

Testes discreti Bartholomeus Palou et Petrus Corder, notarius, civesBarchinone .

Item, en Jaume Boleda, mercader, dix haven rebud per vint Mures,.I. lliura, VI . sous, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX. Mures.

Testes predicti .sAHPB . Pedro Triter, leg. 13, lib. 13, seguros, afios 1501-1502.

_ 391501, mayo 22.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA ENCINTA .

((Die sabbati .XXII' mensis madii anno a Nativitate Domini M.Dprimo.

Les personas devall scrites, per pacte fet entre elles, de una part, eto discret - en Nicholau Lorens, apotechari, ciutadia, de Barchinona, dela parte altre, per pacte fet entre les dates parts, prenen en si to rische perill de mort natural e de preyat, que d'aci per tot to mes de de-sembre se seguis en la persona de na Lucia, sclava e cativa del ditNicholau Lorens, de edat de setza en devuyt anys, la qual es prenyada .E la qual, entre les parts, per pacte expr6s, 6s stada stimada quarantalliures barchinonines.

Axi emper6, que si la dita cativa dins to temps demunt dit, go O-s,per tot to mes de desembre primer venidor, morra del . prenyat o de

malaltia natural, tant solament e no casualment, ne de altre mod,les dates e devall scrites personas, prometan al dit Nicholau Lorens,que li donaran e pagaran les dates quotanta Mures mercantivolmente de pl&, dins deu dies apr6s seguida la dita mort, d'aci per tot to

Page 65: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

184 Josh Maria Madurell Martm6n

mes de desembre primer venidor, sens mitj6 seguidors, go 63, cascu:dells la sua particular quantitat que devall pren de risch, totes excep-cions repellides, ab restituci6 de totes les messions e despeses, _ si al-gunes al dit Nicholau Lorens li'n covenia sostenir, de les quals sia.cregut to dit Nicholau Lorens, de sa plans y simpla paraula, sensalguna prova. E per aqo attendre e complir, ne obliguen cascu, perla sua particular porci6, tots sos bens haguts e per haver. E ho juren.

Es empero pactat, que to dit Nicholau Lorens, hage e sia tengutministrar de sos bens propris, totes les medecines necessaries per la.malaltia o per to prenyat de dita cativa, e la provisi6 de menjar e debeura, e altres coses a la dita cativa per dit cas de prenyat o malaltia.necess&ries.

Primo, en Johan de C6rdova, mercader, ' dix haver rebud per vintlliures, .I. lliura, X. sous, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX. Mures..

Testes Berengarius dez Llor, et Benedictus Oliba, mercatores, cives.Barchinone.

Item, en Franci Spano, mercader, dix haver rebud per .XX. Mures,.I . lliura, X sous de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX. lliures.»-

Testes predicti.»AHPB . Pedro Triter, leg. 13, lib. 13, seguros, ahos 1501-1502.

1501, mayo 22 .

40

CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UN ESCLAVO NEGRO.

aDicta die [22 mayo 15011.

Les personas devall scrites, per pacte fet entre elles, de una part,e to honrat en Johan Morell, mercader, ciutad& de Barcalona, de la.part altre, prenen en si to risch e perill de mort natural o divinal, .tant solament, e no per altre natura de mort casual, del die presenta quatra mesos, 'sens mitja seguidors e complits, que dins los ditsquatre mesos, ~o que D6u ne vulla, se seguis en la persona d'en Johan, .sclau e catiu de dit Johan Morell, de naci6 de negres de Gelop, deeda'. de quinze en setze anys, stimat per pacte setanta ducats d'or;prometent les dites e devall scrites personas al dit Johan Morell, - quesi qo que D6u ne vulla, to dit catiu dins los dits quatre mesos morrade malaltia natural, tant solament, pus no moris per alguna manerade mort casual, que hun mes apres seguida la mort natural del dit catiu,,dins los dits quatre mesos, donaran e pagaran mercantivolment e de-p16, al dit Johan Morell o a qui ell volra, les quantitats devall assegu-rades e preses de risch, go 6s, cascu d'ells la sua particular quantitat que-avall assegura e pren de risch per la mort natural del dit catiu, totes ex-cepcions repellides, ensemps ab totes e qualsevol messions e despeses, si al-gunes al dit Johan Morell per dita causa fer o sostenir li convengu6s, enjuy o fora juy, de les quals volen to dit Johan Morell 6sser cregut de sa.plana e simple paraula, e sens alguna natura de proves, obligantli'n_

Page 66: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

Los seguros de vtda de esclavos en Barcelona 185

cased per la sua porc16, tots sos bees haguts e per haver. E bo jurana Nostro Senyor Deu e als seus sants quatre Evangelis, per les lursmans corporalment tocats, tener, complir e servar totes les dites coses,e no contrafer o venir per alguna rah6 o causa.

Entks emper6 e pactat que 6ssent malalt, dins los dits quatre mesos,lo dit catiu, de malaltia natural, lo dit Johan Morel], de ses pr6priespeccdnies, hage de provehir e pensar de totes coses necessAries perla malaltia del dit catiu, e de medecines degudes e pertinents, e demenjar e de beura lo dit catiu. E los asseguradors en dites despesesno hi sien tenguts ne obligats al dit Johan Morell, sino de la quantitatper cascu presa de risch en cas de mort natural que's seguis dins Josdits quatre mesos. E morint dit catiu per altre natura de mort casual,no sien de res tenguts al dit Morel], ne a pagar la quantitat assagu-rade ne a restituci6 del preu de e per aquella haurien rebud.

'Die jovis .XVIIlI* mensis augusti anno predicto, fuit canoellatamsequens partita, de voluntate parcium eo quare dictus Petrus Steva,solvit in tabula Anthici Planes, campsoris, viginti quinque ducatos,presentibus testibus venerabilibus Raphaele Panicer? et Bernardo Bru-guera, mercatoribus civibus Barchinone .

Primo, lo honorable en Pera Steva, mercader, dix haver rebud per.XXV. ducats d'or, hun ducat d'or, de comptants . . : . . . . . . XXV. ducats .

Testes Petrus Nadal, parator pannorum lane, civis, et Gabriel Ace-sat, scriptor habitator Barchinone .

" Fuit cancellatam sequens partitam ut in proxime et solvit in Ta-bula Iohannis Cortes.

Item, en Johan Gerona, mercader, dix haver rebud per dotze duchatse mig d'or, dotze sods . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII . ducats e mig d'or.

Testes predicti .Item, en Johan Totesaus, cambiador, procurador en aquestes coses

e altres constituit Wen Johan Totesaus, para seu, ab carta rebuda en.poder Wen Barthomeu Sumes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . : . . . . . . . . . . . . . . . . XII. ducats

Testes predicti .»

AHPB. Pedro Triter, leg. 13, libr. 13, seguros, anos 1501-1502.41

1501, mayo 26.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA DE UNA ESCLAVA NEGRA .

((Die mercuric .XXVI' mensis madii anno a Nativitate Domini MD_primo. .

Les personas . devall scrites, per pacte fet entre ells, de una part,e lo senyer en Domingo de Spanya, maneschal ciutada de Barralona,de la .part altre, prenen en st lo risch e peril] de mort natural divinal,

NOTA.-Fj texto senalado . con el signo conventional . " , al principio y. 336n .de sty tmnscripci6n, corresponde a una nota intercalada relativa a la can-celaci6n del contrato .

Page 67: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

186 Jos,6 Maria Madurell Marintbn

ro 6s de malaltia natural, que dins sis mesos, del die present en avant

comptadors, se seguis en la persona de na Elienor, de naci6 de negres,

de edat de quinze en setze ant's, poch m6s o menys, sclava e cativadel dit Domingo de Spanya, prometent les devall scrites persones, aldit Domingo de Spanya, que si dins to dit temps de sin meson, la dita

cativa moria de malaltia natural, que dins trenta dies aprds seguidala mort de la dita catitua, sens algun mitjd seguidors, donaran e pa-garan al dit Domingo de Spanya, les quantitats assagurades, qo 6s,

cascu d'ells la porc16 o quantitat que devall pren de risch, mercantil-vomen e de plA, ab totes messions e despeses, si algunes li'n convin-Jri3 fer e sostenir, en jut' o fora jut', de les quals volen sia cregut desa plans e simpla paraula, sens alguna prova.

Ent&s emper6, que lens dan e messions dels assaguradors devallscrits, to dit Domingo de Spanya, hage a alimentar e provehir ditacativa 'de menjar e de beure, e de darli totes les medecines e altres

,;ones necessaries per malaltia o malalties naturals de la dita cativa,dins to dit temps.

E per aquestes cones attendre e complir, les dites e devall scritespersonas, ne obliguen al dit Domingo de Spanya, tots llurs bens moblese inmobles, haguts e per haver.

E ho juran a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre Evangelis,per les llurs mans corporalment tocats, totes les dites cones attendree complir, e no contrafer o venir, per alguna rah6 o causa.

Primo, to honorable en Johan de Pugessola, mercader dix haverrebud per setze lliures, XIII. sous .IIII ; .I . lliura, de comptants . . . . . . . . .

XVI. lliures, XIII. sous IIII .Testes Iohannes Claperos, et Petrus Oliver, mercatores, cives Bar-

-chinone.Item, en Joan Gerona, mercader, dix haver rebud per XVI. lliures,

XIII, sous .IIII, : .I. lliura, de comptants. XVI. Mures, XIII sous IIII.Testes predicti .»Item, en Salvador Bertran, mercader, dix haver rebud per setze lliu-

res, XIII sous, IIII, ; .I . lliura, de comptants. XVI. lluires, .XII sous IIII .Testes predicti .HAHPB. Pedro Triter, leg. 13, lib. 13, seguros, anon 1501-1502.

42

1501, junio 23 .CONTRATO DE SEGURO DE VMA DE UN ESCLAVO .

((Die mercurii .XXIII' mensis junii anno a Nativitate Domini MD.primo.

Les personas devall scrites, per pacte fet entre elles, de una part.

e to senyer en Barthomeu Campmaior, sparter, ciutadA de Bar~alona,de la part altre, prenen en si to risch e perill de mort divinal, V'o es.,de malaltia natural, que dins hun any primer venidor e del dia pre-sent en avant comptador, se seguis en la persona de hun catiu de

Page 68: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

a

Las seguros de vida de esclavos en Barcelona 187

nacib de Munt de Barques o de les parts de ponent, appellat Fran-

cisco, de edat de setze en desset anys, sclau del dit Barthomeu Camp-maior, prometent les devall scrites personas al. dit Barthomeu Camp-maior, que si dins to dit temps de hun any, to dit catiu morra demalaltia natural, dins hun mes apres seguida la dita mort del dit catiu,sens algun mitj& seguidor, donaran e pagaran al dit Barthomeu Camp-maior les quantitats per cascu d'ells : devall preses de risch, co Cs .cascu d'ells la sua particular porcio presa per ells de risch mercanti-volment e de pIA, ensemps ab totes messions e despeses, si algunesli'n convendrA a fer o sostenir, en juy o fora juy, de les quals volensia cregut de sa plans e simple paraula sens alguna prova.

Ent,-6s emperd, que . lens dan e messions dels assaguradors devallscrits to dit Barthomeu Campmaior, hage a provehir e . alimentar ditcatiu de menjar o de beum, e de darli totes les medecines e altrescoses necessi;ries per malaltia o malalties naturals del dit catiu, dinsto dit temps de hun any.

E per aquestes coses attendre y complir, les dites e devall scritespersonas, ne obliguen al dit Barthomeu Campmaior, tots lurs bens mo-bles e inmobles haguts e per haver. E ho juran a Nostro Senyor DduJhesu Christ e als seus sants quatre Evangelis, per les llurs manscorporalment tocats, totes les dates coses attendre e complir, e contraaquelles no fer o venir per alguna rah6 o causa.

'Die jovis .XVIIII' mensis augusti anno predicto, fuit cancellatamsequens partita de voluntate parcium, eo quare dictus Ierona solvit.XV. libras in tabula Iohannis Cortes, campsoris, presentibus testibusBenedicto Oliba, mercatoris et Iohanne Mas, cotonerio, civibus Barchi-none.

Primo, to honorable en Johan Gerona, mercader, dix haver rebudper quinze Mures .I . llium, .X . sous de comptants . . . . . . . . . XV . lliures.

Testes Bernardus Oliver et Guillermum Pasqual, mercatores, civesBarchinone . T-E

" Fuit cancellatum de voluntate parcium die jovis VIIII septembriesanno predicto eo quare solvit Ioannes Palaudaries .V . libras assecuratasnumerando, presentibus testibus Petro Viastrosa et Petro Serre, m_ erca-toribus, civibus Barchinone .

Item, en Johan Palaudaries, mercader, dix haver rebud per quinzeMures .I. llium .X . sous, de comptants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XV. lliures.

Testes predicti .»AHPB. Pedro Triter, leg. 13, lib. 13, seguros, afios 1501-1502.

431523, agosto 4.CONTRATO DE SEGURO DE VIDA Y DE FUGA DE UN ESCLAVO BERBERISCO .((Die martis .IIII' augusti anno a Nativitate Domini M".D'.XXIII'.Semblant seguretat de les altres, segons forma de les noves ordina-

cions, se fa per Gabriel Lop, de sant Vicens de SarrM, del bisbat de Bar-

Page 69: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona. · modo las bajas causadas en cttalyuier clase de trabajo2 . y otras va-rias razoues prolijas de enumerar. "hodo ello, en coilsecuencia,

188 Jose Maria Madurell Marimdn

chinona, en nom seu propri y de altres qualsevol persones qui part o in-ter6s hi haien de rathiabici6 dels quals promet en nom seu propri essertengut y obligat, sots obligaci6 de sos hens, e sobre la un catiu sclauanomenat Anthoni, de naci6 barbaresca, de edat de vint y dos anys,poch m6s o menys, per ell comprat de .Francesc Lop germ6, seu.

E comensa to risch e perill de la present seguretat, del dia presenta un any hinclusivament, axi que si dins to dit temps to dit Anthoni,sclau, fugia del dit Gabriel Lop, o moria de mort natural de qualsevolmanera ospecia de mal, que en los dits cassos e quiscu de aquells, los.asseguradors deius scrits, per la quantitat deius scrita a que deius seobliga, hi sien tenguts y obligats, go 6s, quiscu dells per sa part comper cambi, tota excepci6 remoguda. E que de tot ne sien tenguts res-pondre al dit Gabriel Lop o a qui ell volr&, sens mostrar altre poder.

Testes Galcerando dez Torrent et Mathias Ferrer, mercator, civesBarchinone .

Moss6n Joan Comes ferma en la present seguretat per .VI. ducats yun quart, dix haver reebut vint y dos sous, ferma apoca. .VI. ducats 1/4.

Testes predicti .Gabriel Ballester ferma en la present seguretat per .XII ducats 1/2,

dix haver reebut .II. Mures, IIII . sous, ferma apoca . . . X11. ducats 1/2..Testes predicti.

Miquel Rossella, ferma en la present seguretat per .VI. ducats 1/4,.dix haver reebut vint y dos sous, ferma apoca . . . . . . . . . . . . . . . .VI. ducats 1/4.

AHPB. Juan Jer6nimo Canyelles, leg. 18, lib. 1. ", seguros, afios 1520-1526.