l’origen de la vida
TRANSCRIPT
L’ORIGEN DE LA VIDAI L’EVOLUCIÓ
ÍNDEX
1. La generació espontània.
2. Experiment de Redi.
3. Experiments de Needham, Spallanzani i Pasteur.
4. La Panspèrmia.
5. Origen de les biomolècules.
6. L’experiment d’Urey i Miller.
7. Origen de les cèlules.
8. Teories fixistes.
– Creacionisme
– Catastrofisme
9. Teories evolucionistes.
– Lamarckisme
– Darwinisme
– Teoria sintètica o neodarwinisme
10.Proves de l’evolució.
11.L’hominització.
LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
• Afirmava que els èssers vius podien aparèixer de la matèria inerta.
• Era fruit de la mera observació:– Cucs que sortien del fang.– Mosques que sortien de la carn podrida.– Polls que sortien de la suor.
LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
• Experiment de Redi (1668).
LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
Needham(1745)
·Escalfa i segella amb un tap.·Passat el temps observa microorganismes.·Confirma la teoria.
Spallanzani
(1768)
·Bull i segella hermeticament.·Passat el temps i no observa microorganismes.·No hi ha generació espontània.
Pasteur(1862)
·Bull i doblega el coll.·Passat el temps no observa microorganismes.·No hi ha generació espontània.·Biogènesi: la vida només es pot generar a partir dela mateixa vida.
LA PANSPÈRMIA
• Teoria proposada per Svante Arrhenius, en 1908.• Defensa que la vida va arribar a la Terra des de
l’espai.A FAVOR EN CONTRA
·En la pols estel·lar i en els estels existeixen molècules orgàniques, i que un impacte d'un meteorit contra un planeta pot arrencar fragments del planeta i projectar-los fins a un altre planeta.
·Els bacteris i les seves espores són summament resistents.
·Anàlisi de cometes I meteorits on s’ha trobat aigua compostos de carboni.
·No s’han trobat cel·lules en els meteorits.
·Hi ha dubtes sobre la resistència dels bacteris a les altes temperatures que assoleixen els meteorits en caure sobre la Terra.
·Les condicions poc favorables de l’espai per a la supervivència de qualsevol forma de vida.
·No explica com es forma la vida al planeta d’origen.
ORIGEN DE LES BIOMOLÈCULES
• Hipòtesi proposada per Alexander I. Oparin i John B.S.Haldane (dècada 1920).
• Síntesi prebiòtica: La vida va sorgir a partir dels components de l’atmosfera de la Terra primitiva sotmesos a enormes descàrregues elèctriques.
• Sopa prebiòtica: Oceans rics en matèria orgànica d’on van sorgir entitats que es podien autoreplicar
• És una evolució química des de la matèria inerta a les cèl·lules més primitives.
ORIGEN DE LES BIOMOLÈCULES
L’atmosfera primitiva estava formada por: CH4 , NH3 , H2 i vapor
d’agua.
Descàrregues elèctriques.
Radiació solar.
La Terra es refreda, el vapor d’aigua es
condensa provocant plujes.
Sopa prebiòtica.
L’EXPERIMENT D’UREY I MILLER
• Tractava d’imitar les condicions ambientals de la Terra primitiva.
Font de calor
Aigua
Introducció de CH4 , NH3 ,
H2
Vapor d’aigua
Electrodes
Condensació dels vapors
Simulació de l’atmosfera (CH4 , NH3 , H2 i vapor d’agua)
Descàrrega elèctrica
Recollida de mostres
ORIGEN DE LES CÈL·LULES
• La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització biològica des d’un punt de vista funcional: sistema més simple amb automanteniment i autoreproducció.
TEORIA DE L’ARNTEORIA
ENDOSIMBIONTDE LYNN MARGULIS
Defensa que en les primeres molècules el A.R.N. actua com a material genètic, podent fer copies de si mateix.
Defensa que les cèlules eucariotes (més complexes) provenen de l’associació de cèlules procariotes (les més simples) en simbiosi o col·laboració mútua.
L’EVOLUCIÓ
• TEORIES FIXISTESLes especies romanen invariables des que es van
crear.– CREACIONISME– CATASTROFISME
• TEORIES EVOLUCIONISTESLes especies s’originen a partir d’altres mitjançant canvis graduals i successius.– LAMARCKISME– DARWINISME– TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME
TEORIES FIXISTES
• CREACIONISME- Els éssers vius són avui tal com van ser dissenyats en un inici. - Les troballes fòssils van qüestionar aquestes idees.
• CATASTROFISME
- Explica els fòssils com a resultat de grans catàstrofes d’escala planetària succeïdes en la història de la Terra, originant extincions massives i posteriors creacions d’organismes nous.
LAMARCKISME
• Els organismes canvien al llarg del temps de manera gradual de formes simples a altres de més complexes.
• Els canvis ambientals provoquen que les espècies:
– Modifiquin hàbits.– Facin servir o no determinats òrgans, que es
poden enfortir, debilitar o desaparèixer (la funció crea l’organ).
– Les modificacions es transmeten d'una generació a una altra fins que l'espècie s'ha transformat.
LAMARCKISME
UN EXEMPLE DE LAMARCKISME
1. Les girafes primitives provenien d’antílops primitius que vivien a la sabana i s’alimentaven de les fulles baixes de les acàcies.
2. En èpoques de sequera l’aliment disminuia i necessitaven estirar el coll i les potes per arribar a la part alta. A mesura que els usaven estos òrgans s’anaven allargant.
3. Els caràcters adquirit eren transmesos a la descendència de generació en generació.
DARWINISME
PUNTS PRINCIPALS DE LES IDEES DE DARWIN
ADAPTACIÓTotes les poblacions s'adapten al seu entorn.
VARIABILITAT
Hi ha diferències o variacions heretables entre individus d'una població. Aquestes variacions són aleatòries.
SOBREREPRODUCCIÓ
Neixen més individus dels que poden sobreviure i s'estableix una lluita per la supervivència.
SELECCIÓAugment gradual de les variants hereditàries avantatjoses i eliminació de les perjudicials.
DARWINISME
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ
Les espècies no són estàtiques, sinó que estan sotmeses a un procés d'evolució constant.
Aquest procés evolutiu és gradual i es produeix de forma lenta i contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats.
Espècies similars estan emparentades i provenen d’un avantpassat comú.
El motor del procés evolutiu és la selecció natural, basada en dues característiques essencials: la diversitat i la lluita per la supervivència.
DARWINISME
UN EXEMPLE DE DARWINISME
1. En una població de girafes els individus presenten variacions: n’hi haurà uns amb el coll i les potes més llargs que altres.
2. En èpoques que siguin desfavorables com ara de sequera les de coll i potes més llargues podran arribar a les fulles més altes per menjar, tenint més probabilitat de sobreviure i reproduir-se.
3. Generació darrere generació, d’una manera continuada i gradual, entre la població de girafes seran més abundants les de potes i colls llargs.
TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME
PUNTS PRINCIPALS
Mutacions: canvis heretables apareguts en la informació genètica d’una especie.
Aquestes mutacions s’originen a l’atzar i provoquen canvis que poden afavorir o perjudicar.
La selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els més ben adaptats.
L’acumulació de canvis favorables modifiquen l’espècie fins que apareix una nova.
TEORIA SINTÈTICA O NEODARWINISME
UN EXEMPLE DE NEODARWINISME
1. Entre els avantpassats de les girafes les mutacions originades a l’atzar produien individus amb les potes i el coll més llargs.
2. Davant de condicions canviants del medi, com ara una sequera, l’aliment escasseja. La mutació es mostra beneficiosa i els individus que la tenen i els seus descendents tindran avantatge front la resta.
3. La selecció natural facilita la supervivència dels individus que tenen l’avantatge adaptatiu. Es reproduiran més i la mutació augmentarà de freqüència en la població.
PROVES DE L’EVOLUCIÓ
PALEONTOLÒGIQUES Estudi dels fòssils.
ANATÒMIQUESEstudi de les semblances i diferències entre els òrgans i sistemes dels èsser vius.
BIOQUÍMIQUESEstudi dels compostos químics i les reaccions en les quals intervenen.
EMBRIOLÒGIQUESEstudi del desenvolupament embrionari.
SEROLÒGIQUESEstudi dels mecanismes immunitaris.
L’HOMINITZACIÓ
PROCÉS DE CANVI O TRANSFORMACIÓ QUE HA PATIT L’ÉSSER HUMÀ AL LLARG DEL
TEMPS.
BIPEDISME
Aquest canvi va dotar al gènere homo d'innombrables avantatges, així com d'una sèrie de modificacions físiques notables.
ALLIBERAMENT DE LA MÀ
La mà es pot utilitzar per defensar-se, treballar, prendre objectes, etc. Es desplaça la posició del polze, enfrontant-lo a la resta de dits, i la mà esdevé una pinça d'enorme precisió.
DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL
Increment del volum cerebral iaugment de la complexitat i del nombre de cèl·lules cerebrals per fer coses més complexes.
LLENGUATGE ARTICULAT
Modificacions a la cavitat bucal i en les vies respiratòries. Apareixen zones al cervell especialitzades en el control de la funció de la parla. Facilita la comunicació.