lloixa. número 93, octubre, 1997. butlletí informatiu de sant joan. boletín informativo de sant...

Upload: biblioteca-publica-municipal-de-sant-joan-dalacant

Post on 03-Jun-2018

236 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    1/12

    BOLETIN INFORM TIVO DE S N JU N BULLETI INFORM TIU DE S NT JO N

    xposici Fotografica

    DEL 3 AL 28 D OCTUBRE DE 997A LA CASA DE CULTURA

    Zmatges de Sant oan finalsdels segle XZX al 936

    Esta es la primera de las tres exposiciones qitrcon el i?zisino ttulo interztarn ttiostrar uspecros 101pueblo y sus habitantes a lo largo de poco m i s deun siglo , tom ando coitto referencia la forogi-qfkl.

    La fotogra fia nos permi te dar itiza imige il lcipalabra. En estas pginas slo encontrnris ~rnrisbreves notas. Dejamos el protagonis~no la ii~lo -gen y os invitamos a hacer el texto, las hojas r l ~ ~nuestr a revista esperarz priblicarlo. Que reu~ os ~exposicin activa, venid a corztanzos costrs. ven i~ la es tudiai; a conoc er un poco itis San t Jouiz.

    Al pri~zcipiono sabamos si presenturi a~ ~lo.~nla exposici~odo el m aterial grfico o slo el

    m s significativo . Finalnte/zte Izenzos decicli~loofrecerlo todo; por una parte en agra dec ii~iir /~toilos que desinteresadamente nos lo habis rlc.jdo.por otra para poder conocer el nl q o r niiiirin r l pnuestro s rilavores.

    No pod emo s publicar ahora todas 1rr.sfotogrci-Fa que quisiraitzos. en los prxim os bo1rtinu.saparecern, las que hoy a pesar de su [email protected]. olo han podido hace^ acoinpaada s de textosexplica tivos. Ya sabis, si qweris coinplrtnr rllbum ha ceos socios de Lloixa.

    Esperamo s que sea de vriestro agrado elespacio que os ofrecernos, os dejanios con Irisinzgenes, sobran las palabras.

    Todava dos para dedicar la exposiciit riquienes nacieron durante estos anos y rmespec ial hom enaje a los rtls itiavores.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    2/12

    t ia l ~t .its al 1940 de 3.434. La densitati ~L +ulaci supera els 300 habitants

    per ltmz . SOIS el 1920 baixa a 280, i fins>te

    y PS ms elevada que la de larn~teixa lacant. Com podem veure la; ~ n t ~ l a i ~ i oracticament es mant. Lal i c i t a ; ~ l c i ts alta, pero tamb ho s la

    i o r t i i l t d t Pel que fa als moviments1 1 1 wt IS els resultats sn negatius fins

    J,O anvs en que comenca una debilrnigracio que s incrementar a la

    i t ~ - ~ d , ~el 30. A la decada primera del+;/F. xerl del poble 275 persones que

    ,. _ i l i t ; faena, la segona decada enca-, I ~ J I X n saldo ms negatiu, prop

    1 -cxntec personas. Van a altresC Espanya i a I estranger: Franca,

    .+ r i r t i c \ , , I un gran nombre a Argelia.r4, s o n poques les famlies

    1 1 i r i i t~ro~es ,I C , set, vuit fills o ms, queI ? c.lses sense aigua corrent, amb

    TREBALLADORES DELA FABRICA DE SACS. F rasquitu Aracil i conlyarl %eslela fa em . Any 1920.

    estadstiques de la mortalitat. Altres malalties sn:tercianes, pigota, pigota borda, calentures, pulmonia, malde miserere. Estos sn els noms que la gent utilitza.

    Els metges tenen un contacte amb la gent que semblamajor que el d ara, podem dir que formen part de la famlia.Al seu costat els barbers que fan funcions de dentistes i

    sagnadors, i no podem oblidar les parteres o comadrones,

    - que dormen on i com poden, les xiques a unaS I els xics a I altra. Les mesures higieniques sn

    . Parlem no de la totalitat, pero s de moltes,L l 1

    I\ / y u r eencara com eren les casetes al carrers ms

    c i r ' t ~ ~ : ~. el poble.1- 6 5 e nlermetats respiratorio-pulmonars, les

    ~i:it;riii(-s. a del colera de 1895 i la de la grip de 1918,1 I , 1 1 ; - mortalitat de xiquets -els mortixolets- omplin les ja que els parts tenen lloc a les cases.

    \ I , \KKERES.Qnatre t rebal lndores de la fabrica de t a b a ~ ~ ,ny 1905

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    3/12

    Al costat de les cases de l poble s alcen nom brosescases de camp i cases dels senyorets, all com apropietaris, arrenda dors, casers o jornalers trobe n faenamolts santjoane rs. El terme municipal no arreplega totes

    stes gents, pero si elparroquial. El vincle depila s tan fort o m s quee l de l a pa r t ida denaixement, I esglsiat enen l loc e l s t r e smom ents principals per ala integraci social: elbateig, el matrimoni i elsoterrament.

    A les cases del I hortaes treballa de valent, en-cara la maquinar ia spoca i tot el treball qued aa les mans dels home ns ide les dones. La vinya, elcereal , I o l ivar i e lsametlers sn la prod ucciprincipal, per no faltengarrofers , f ru i ters ,magrane r s , f igue res ,codonyers , more e s ;t robem ci rerers , p ins ,tarongers i I l imoners ,Ileoners, bellote res, ficus,araucaries, ginjoler,palmeres, eucaliptus.. .

    Al cos ta t de lessequeres -la malaltia deI horta- el cam p d7 Alacant

    Apareixen els primers cotxes i els camions, El tramvia elcotxe de Palom a fan un servei pblic de transport. Aixi itot, a treballar van a peu, de bon mat ixen grups dejornalers abricantes cap Alacant.

    Grup FAMILIAR a la porta de la finca Sa n Lo re mo , lzui Piiladu de In ResiderlcinFerroviaris. Dolores Prez Blaues, el seu g e n d Macih , els selis pares M~ icii lDolores, i els pares d es ta. ny 189 5

    viu al principi del nou segle una de les plagues mssagnants: la fil.loxera. La produ cci de la vinya cau, i lessequeres llargues fan dels primers vint anys momentsdurs per al treballador, que ha de marxar a I estranger.

    Els senyorets no viue n tot I any a la hisenda, vnena passar temporades alguns, altres vnen a cobrar i prou.Comenca a manifestar-se conforme avanga el segle la

    decadencia algunes families que tenen ttol. Unss aprofitaven dels amos, altres sentien i senten u na quasiveneraci. De senyorets, n hi h auria de bon s i de dolents,de treballadors, tamb . No dubtem que el seu pas pelpoble es faria notar: els seus vestits i pentinants, elscarruatges, els mob les, les vaixelles, les cristalleries,.Hi havia classes i no s amagaven.

    L agricultura ocupa la major part de la ma d obra:Ilaurar, plantar, regar, podar, empeltar, segar, collir, se-car, batre, calcigar, pelar I am etla, trencar, etc. Amb to tno falten obrers, treballadors al mo ll, a la cantera, a lestendes, a les oficines; ferrers, carreters; la llum i el telefon

    porten nous oficis. No falten els treballs fora de la Ilei: elscontrabandistes; uns feren fortuna altres la pergueren;associats amb ells apare ixen els fantasmes.

    El Transport encara estava e n m ans dels carreters,la gent utilitza les tartanes pe r anar a la platja o a Alacant.

    La dona mai no ha deixat de treballar, tant o msque els homens. Cuinar, netejar, Ilavar, cosir, apedacar,tenir cura dels xiquets i dels vells, els an imals del corral.Fora de casa no falten treballs de m inyona-parau la queavui h a estat substitui da per criada, p ero u tilitzada a SanJoan com ho prova un malnom; d ama de cria, i a lesfabriques de sacs, de tabacs, i de paper. Els tallers de

    cosir i brodar donen tamb un jornal.L aixovar anaven comp letant-lo les fadrines a poc a

    poc, pesseta que arreplegaven, pesseta que guardaven,i un dia baixaven a Alacant a comprar; les xiques quesavien brodar brodave n Ilengols manteleries, ovalloles ipentinadors; amb bo lillos i ganxet es feien les cobertes.Si e l xic era fuster, o un familiar, s encarregava delsmobles, i si no, els compraven. La casa anava omplint-se, al dormitori-sala i alcova- el Ilit, el tocador, I arm ari, sipodia ser am b Iluna, I espill, la caixa, la comod a, la perxa,les butaques i el butac; al menjador, la taula i les cadires,I aparador. La casa s obria a les amigues, ni calaixos, ni

    portes quedave n tancats, i es m ostrava entre riures I orinalamb u n ull pintat al cul. A les parets el quad re del Senyoren la barca o el de la Cena.

    Elles es casaven de negre amb mantellina, desprsaparegu la mantilla blanca i tot el vestit blanc, a la fi.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    4/12

    osici Fotogra ca

    Ells es feien un traje que aprofitaria per amortajar-los,anaven a Alacant a fer-se una foto, per a molts no hihavia ms viatge.

    Els xics es feien fotos quan servien, la m ili era prou

    ms llarga que ara -tres anys- i alguns participaren a laguerra de Cuba i frica. Aquells que podien pagaven esIliuraven. Molts que feren la mili als anys vint trentatornaren a agafar les armes I any trenta-sis.

    La religiositat s un factor important en la vida de l acomunitat , la vida social gira al seu voltant. Lescampanes, les cerirnonies, els cures revestits amb destellsd or i argent, el m isteri a la fi del ritu. Els treballadors, ales festes, descansen, es trenca la quotidianitat, i esdiverteixen. Les processons son la manifestaci d uncarrer o de tot el poble, punt d encontre. La rns gran, ladel Cristo, a Ell se li dem ana el be preciat de I aigua:

    Misericordia Senyor,Bona pluja SenyorA rns tenirn al costa t la Fac Divina, que porta la fira,

    a M utxamel la Mare de Du del Loreto.Al llarg de I any es succedeixen les novenes i els

    trisagis.Cesglsia 6s un dels pocs Ilocs on les dones poden

    anar sense escan dalitzar, i poden anar soles.Els dies de festa porten les berbenes, la msica oca

    a la placa del Mercat, ballen les parelles, si arriba es re-fresca en el caf; als anys vint estenen un Ilencol entreles ultimes cases de la placa que donen entrada al carrer

    Sant Antoni i fan cine. El cine que desprs es veura aI Olmpia i al Cervantes.La nit de Nadal es can ten pastorets, els dies de mona

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    5/12

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    6/12

    a poblacin en 1860 es de 3.379 habitantes yen 194 0 de 3.434. La densidad de poblacin supe-ra los 300 habitantes por Km2. solamente en 1920baja a 280 y ha sta este momento es ms elevadaque la de la capital. Podemos ver que la poblacinse mantiene. La natalidad es alta pero tambin loes la mortalidad. Hasta1920 por lo que se refie-re a los movimientosmigratorios el saldo esnegativo a partir de estafecha se inicia una dbilinmigrac in que seincrementa en los aos30. En la primera dca-da del siglo salen delpueblo 275 personas enla segunda ce rca deseiscientas. Van a otroslugares de Espaa y aotros paises: FranciaAmrica y un gran nme-ro a Argelia.

    No son pocas las fa-milias numerosas que vi-venencasasconpocas

    tes que nos parece casi familiar. A su lado los barbe-ros que hacen funciones de dentista y sangradorentre otras y no podem os olvidar las comadronas.

    En la huerta se levantan las casas de labranza ylas villas de recreo. All como propietarios arrenda-dores caseros o jornaleros encuentran trabajo mu-

    comodidades sin aguasin luz elctrica con humedades y pocas medidasde higiene.

    Las enfermedades respiratorio-pulmoneres lasepidemias y la m uerte de nios llenan las estadisti-cas de la mortalidad.

    Los m dicos tienen un contacto con sus pacien-

    chos sanjuaneros. El trmino municipal no los reco-ge a todos pero si el parroquial. El vinculo de pila estan fuerte o ms que el de la partida de nacimientoen la iglesia tienen lugar los tres momentos crucialespara la integracin social: el bautizo el matrimonioyel entierro.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    7/12

    El trabajo en el campo es duro, la maquinariaescasa, y recae sobre los animales y sobre los bra-zos de los hombres y las mujeres. La via, el ce-real, el olivoy el almendro so n la principal produc-cin, no faltan frutales y productos de huerta, losagrios y rboles en los jardines de las villas de re-creo.

    A principios del siglo el campo de Alicante sufreuna plaga qu e ser mortal para la via: la filoxera.

    que el homb re. Dentro de casa no faltan tareas; fue-ra: en la fbrica de sacos, la de tabacos, o la de pa-pel, de criadas. Los talleres de costura y bordadosdan tambin un jornal.

    El ajuar lo iban completando poco a poco, las quesaban bordaban sus sbanas y mantelerias, con bo-lillos o ganchillo hacan las colchas. Si el novio eracarpintero, o un he rmano, construa los muebles, deno ser as los compraban.

    BRINDIS. iry 1890 . Jos Orts Prez Rafael A lvrez Sereixi el seu fill al jardi de la casa de Madro na. Celebren utlai~ictorict lectoral? os Orts Pres va ser alcalde de Sant Joan posteriomzent del 1915 al 1 91 i del 1918 al 1919

    Unida a las largas sequas es la causa de la salida abuscar trabajo a otros lugares.

    Segn avanza el siglo en las casas seoriales

    comienza la decadencia de algunas familias. A lgu-nos se a provechaban de los propietarios, otros sen-tan veneracin. Habra senyorets buenos y ma-los, trabajadores, tambin.

    La presencia en el pueblo de los primeros no pa-sara desapercibida: vestidos y peinados de las da-mas, coches d e caballos, los utensilios de las ca-sas, etc. Haba clases y se haca notar.

    La agricultura ocupa el mayor n mero de traba-jadores, pero la industria y el sector terciario comien-zan, si bien lentamen te, a ganarle terreno. No fal-tan al m argen de la ley los contrabandistas.

    La tartana y el carro ven como apa recen los ca-miones y los autom viles que acabarn con ellos;aunque el tranva y posteriormente el coche de Pa-loma hace n funcione s de transporte pblico, muchostrabajadores y trabajadoras ha cen el camino a Ali-cante andando.

    La mujer no ha dejado de trabajar, tanto o ms

    La casa se llenaba, en el dormitorio-sala y alco-ba,- la cama, el ropero, las sillas,. en el comedor, lamesa con sus sillas y el aparador. En las paredes el

    cuadro de la Cena o del Seor en la barca.Ellas se casaban de negro con mantilla, despusapareci la mantilla blanca y finalmente todo el ves-tido blanco. Ellos se ha can un traje que servira paraamortajarlos. Y bajaban a Alacant a hacerse unafoto.

    Los chicos se hacan fotos cuando iban al servi-cio m ilitar, la mili era bastante ms larga que ahora,algunos sufrieron la gue rra- Cuba, Africa. Los quepodan pagaban y se libraban. Muchos que cum-plieron el servicio en los aos veinte y treinta seransoldados en la gu erra civil, pero en esta ocasin el

    servicio a la patria se convirti en una dolorosa lu-cha po r la vida.La religiosidad es un factor imp ortante en la vida

    social. El misterio del rito con sus destellos de cus-todias y casullas. El ritmo de su oratoria, de suscantos, de su movimiento. Los trabajadores descan-san los das de fiesta, se rompe lo cotidiano y se

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    8/12

    TREBALLADORES DE L FABRICA D E P PER A12 s 20

    divierten. Las procesiones son la manifestacin deuna calle o de todo el pueblo, punto de encuentro.La ms grande es la del Cristo, a el se le pide elbien m s preciado: la lluvia.

    La devocin se completa con el culto a ia FazDivina, que adems trae la Feria, y a Icl Mare deDu del Loreto, patrona de Mutxamel.

    Con la fiesta llegan los b ailes, la msica toca enla plaza, en los aos veinte tienden una sbana en-tre dos casas y hacen cine. Elcine que despus sver en el Olmpia y en el Cervantes.

    En noches sealadas se bailan las danzas ilumi-riados por antorchas, la noch e de Navidad se can-

    tan pastorets , los das de mona salen las cuadri-llas, los domingos van a pasear a Palmeretes, el dade ant Jaume a la playa, el de Todos los Santos alcementerio.

    Los vestidos han cambiado mucho en 1936 lasmujeres ven como va desapareciendo tela de lossuyos, algunas llevan unas faldas demasiado cor-tas.

    No faltan historias trgicas: asesinatos, suicidios,muerte de nios. Uno de los primeros accidentesde autornovil tiene lugar e n la calle Major, muri unamujer y su nieto; un hombre llama a su padre y sedispara dos tiros en la cabeza ante sus ojos; una

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    9/12

    Iiiiatge del viure la don a Dolo res i la xiqueta Rosa a la finca elMa to. Vells i xiq urts conzparteixeiz la casa eldesc nr~s la faena. Finals dels any 20

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    10/12

    joven m uere durante una epidemia de clera pocosdas despus la familia entierra a un nio levantadal losa del panten ven que la caja de la joven hacambiado de posicin cuando la abren tiene la carallena de araazos los ojos abiertos y pelos en lasmanos; una criada tiene a su hijo en el retrete de lacasa donde sirve y es descubierta cuando intentatirarlo..

    Durante los aos treinta las mujeres y los hom-bres ven como se p roducen cambios en su vivir co-tidiano el progreso facilita el bienestar econm ico ysocial. De repente ste se detiene es sesgado. Unamaana de verano se declara la guerra.

    s

    e l Corpus Segorla d cada del segle

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    11/12

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 93, octubre, 1997. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: Asoci

    12/12