NÚM 10 - FEBRER - MARÇ 2005

C o n t i Núm 10 - febrer - març 2005Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA:Associació Patrimoni Artístic iCultural de Torà.Convent de Sant Antonic/ Convent, s/n25750 TORÀ

Tel. 649 352 877

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Albert Brau (Torà)Ramon Fitó (Calonge de Segarra)Maria Garganté (Sanaüja)Fermí Manteca (Ivorra)Ferran Miquel (La Molsosa)Maria Morros (Castellfollit)Ramon Palou (Pinós)Imma Raluy (Biosca)Daniel Vidal (Massoteres)Coordina: Xavier SunyerRelacions públiques: Antònia Balaguer

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Anna Farguell, Montse Graells,Noemí Mases, Marta Miramunt, Xavi Moreno,Montse Oliva, Sílvia Porta, RamonSantesmasses, Montse Torné, Montse Vives

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Montserrat Coberó, Miguel Martínez, JordiOliva, Lourdes Oliveras, Josep M.Santesmasses, Carme Sarret

Disseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Bagà

Subscripció anual: 10,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,00 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 600 exemplars

Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor

www.llobregos.infocorreu-e: info@llobregos.info

Portada: A la capçalera del riu Llobregós, elcastell de Boixadors domina els boscos de laMolsosa

és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. La Redacciómanifesta que no està obligada a acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal

Consell Comarcalde la Segarra

Institut d’EstudisIlerdencs

Departament de CulturaGeneralitat de Catalunya

Ajuntaments de la zona:Biosca - Calonge

Castellfollit - IvorraMassoteres - La Molsosa

Sanaüja - Torà

AMB EL SUPORT DE

21Natura a la Vall:el boix mascle

49Els fogons delLlobregós: CalGou

47Marc Parrot ala Toranesa

t i n g u t5 Editorial

6 Noticiari

10 El Llobregós

24 La salut

25 Salut mental

27 Senderisme

29 La boira

36 Música

37 Opinió

43 Agenda

44 El temps

45 Passatemps

46 Des del balcó

49 La nostra cuina

50 Llibres

51 Esports... i a més, suplement de regal: El Còmic de la Pemsa Comarcal

52El ralli dels2.000 viratges

29La boira

18Patrimoni a laVall

34Per què fem elspessebres?

4

5

EditorialTeniu a les mans el número 10 de la nostra revista, una

fita petita però un pas endavant del nostre caminar per la Valldel Llobregós. Hi podeu trobar una quantitat variada detemes que, gràcies a tants col·laboradors, a cada número vanacompanyant les pàgines que segueixen. Hi destaquem lacontinuació de l'itinerari que estem fent pel teixit industrial dela Vall, pel seu patrimoni, per la seva natura, per les notíciesque van fent de la nostra vida una trama històrica, que éspatrimoni comú per a poder-la transmetre.

És de ressaltar el reportatge sobre l'agricultura del cigró al'Alta Anoia, una comarca part de la qual és regada per lesaigües del nostre Llobregós, així com les pàgines dedicadesa la salut. Els més llegits, però, són els articles d'opinió quemolts dels nostres lectors ens fan arribar cada dos mesos ique donen a la nostra publicació un batec cordial departicipació molt important.

Ja des del número passat, les pàgines centrals són a totcolor, una millora que fa elevar la qualitat de la revista anivells quasi professionals. Això és possible gràcies a lacol·laboració gratuïta del voluntariat que hi participa. Elsreportatges sobre senderisme i sobre una de les peculiaritatsmeteorològiques de la nostra terra, la boira, adquireixen ambel color una dimensió més gran.

Finalment volem agrair a l'Hostal Jaumet de Torà la sevacol·laboració amb la revista, per l'obsequi del calendari de2005 que fem arribar als nostres subscriptors.

Bona lectura a tots i bon any.

6

Noticiari

Aplec a l'ermita de Marçà

Ja és tradicional que per la festivitat de SantCosme i Sant Damià se celebri a l'ermita de Marçàde Castellfollit de Riubregós una missa en accióde gràcies per gaudir de bona salut o per demanarals Sants Metges que ens la concedeixin ja queaquest és el bé més preuat que tothom vol tenir.

Sant Cosme i Sant Damià eren dos germansque, segons els goigs que ens expliquen les seves

obres i el seu martiri, "anaven plegats pel mónamb gran zel i com a metges curaven els malaltsguanyant el cel". De molt antic aquests sants sónvenerats pels metges, els cirurgians i els barbers.

A la missa, celebrada per mossèn Fermí, hivan assistir majoritàriament persones d'Ivorra iCastellfollit ja que en ambdues poblacionsaquesta devoció hi és molt arrelada. En sortir dela celebració religiosa la part festiva es va traduiren un bon esmorzar amb coca i xocolata.

Val a dir que la senyora Maria del ClaustreBabià fa quaranta-un anys que té cura de l'ermitai posa tot el seu bon fer perquè l'aplec resulti elmés acurat possible. Especialment en aquestadiada guarneix l'altar i en sortir obsequia elsassitents amb un ramet d'alfàbrega olorosa aca-bada de collir que facilita la digestió i, a més,tonifica. Maria Morros

Torà: una nova associació juvenil

Un grup de joves amb ganes d'organitzaractivitats tan diverses com puguin ser o els hipuguin suggerir els habitants del poble: aquestés el perfil de Associació Activa de Torà, uncol·lectiu que comença a organitzar activitats jadurant aquest any i que tindrà la seu al local so-cial Cal Clarenes, al carrer de la Creu.

Tot va començar quan es va convocar unareunió a l'Ajuntament per parlar de la participació

ciutadana juvenil al poble de Torà. Als joves quehi vàrem assistir se'ns va oferir deresponsabilitzar-nos del local social, totorganitzant activitats de diferent caire. No ens hovàrem pensar dues vegades i vam acceptar l’ ofer-ta amb ganes.

Pretenem organitzar activitats molt diferentsi per a tot tipus de públic. Així, es faranconferències, debats, tallers, passis de vídeo,concursos, jornades esportives, recollida de llibreso medicaments, concerts, exposicions... Això sí,estem oberts a qualsevol tipus d'idea o participacióper part de la nostra gent.

Cada mes podreu trobar informació de lesactivitats concertades per A.activa de Torà enbutlletins repartits pel poble o consultant la pàginawww.viladetora.net.

L'acte inaugural de A. Activa de Torà tindràlloc el dia 13 de febrer a les 18.00 h davant del'Ajuntament de la Vila, on farem una xocolatadapopular i tot seguit una conferència a la salad'actes de l'Ajuntament a càrrec de Roser Palol,que ens explicarà el que hem de saber sobre lafins ara desconeguda constitució europea: us hiesperem. Participa amb l’Associació Activa deTorà! Montse Torné

Ivorra estrena nova il·luminació nadalenca

Durant les festes de Nadal, el poble d’Ivorraha estrenat una nova il·luminació que s’ha sumata la ja tradicional que decorava només la façanadel temple parroquial. Els nous motius de festa,repartits per diversos carrers i a la façana del lo-cal social, representen estels de Nadal i un arbrelluminós.

Tot i que els dies anteriors i posteriors deNadal no es van encendre pel dol motivat per lamort del jove regidor Jordi Tristany, a partir deldia 27 van lluir i van donar un aire més de festa ala població. Fermí Manteca

FOTO

: F. M

ANTE

CA

FOTO

: X. S

UN

YER

7

Noticiari

Festes de Nadal a Massoteres

Durant el passat mes de desembre, i coincidintamb l'inici de les festes nadalenques, la coral ElsEstornells, de Sant Guim de Freixenet, va oferirun concert de cançons tradicionals a l'esglésiade Massoteres. L'acte fou programat perl'Ajuntament, amb la col·laboració del ConsellComarcal de la Segarra.

A Palouet, veïns del poble també vanorganitzar un concert a l'església, que va anar acàrrec de la jove guitarrista de Guissona MariaRibera.

Després d'uns anys sense fer-se, al local so-cial de Massoteres es va tornar a recuperar latradició de fer cagar el tió, de la qual en van po-der gaudir els infants i també els adults.

Ivorra celebra la festa de Sant Antoni

El dia 17 de gener, com és tradicional, Ivorraha celebrat la festa de Sant Antoni Abat, patródels animals, amb una missa celebrada enmemòria d’aquest sant, en què s’ha recordat quees va retirar al desert d’Egipte i allà va fundar unlloc de treball i pregària, amb uns quants amics,que vivien del fruit de la seva feina i dels animalsi del camp que conreaven. Així, aquest sant delsegle VIII, ha esdevingut patró dels animals i detotes les persones que en viuen, com són elspagesos, i tots els que tenen cura d’algun animal.

A Ivorra, en el segle XVIII, es va fer unafundació sota l’advocació de Sant Antoni Abat, afi d’assegurar la instrucció escolar dels nens i lesnenes del poble. Encara es conserva al Museu

de Solsona un plafó de rajoles de l’època,procedent de l’altar de Sant Antoni erigit perl’esmentada fundació.

La festa va continuar amb un dinar degermanor que va aplegar més de 100 personesen el local social del poble. Fermí Manteca

Servei de podologia a Sanaüja

L'Associació de Jubilats ha endegat un serveide podologia a Sanaüja, adreçat sobretot aaquelles persones grans o veïns que ténendificultat per desplaçar-se fora del poble per tald'accedir a un servei d'aquest tipus. És per aixòque, des del mes de novembre, la podòloga JudithMunts visita a la Llar de Jubilats de Sanaüja ambuna periodicitat d'un cop cada 15 dies a tothomqui ho desitji. Maria Garganté

Massoteres amb la Marató de TV3

Els veïns van participar activament en elsactes organitzats per recaptar fons per a la Marató,que enguany es dedicava al càncer.

La jornada va començar amb la lectura d'unmanifest molt emotiu que havia preparat per al'ocasió Sandra Forcat. Després es va fer una ti-rada de bitlles, amb més de 30 participants, quevan contribuir amb la quantitat simbòlica de 5euros. A la tarda, al local del poble es vanorganitzar jocs de taula i una xocolatada, tambéamb una col·laboració de 5 euros.

Els actes van ser molt ben coordinats perl'Associació de Gent Gran i la recaptació, de propde 600 euros, va superar amb escreix la de l'anypassat.

Activitats nadalenques a Sanaüja

Les festes de Nadal a Sanaüja s'han succeïtamb nombroses activitats, des de les mésadreçades a la mainada, com la tradicional i es-perada cavalcada dels Reis Mags, amb elrepartiment de regals al Local Social, fins a lesmés encaminades cap a la gent gran. Entre les

FOTO

: ME

RC

È SEL

LÉS

FOTO

: ME

RC

È SEL

LÉS

8

Noticiari

celebracions religioses preceptives, val a dir queaquest any es va suspendre la Missa del Gall, acausa de la salut del rector, Mn. Enric Bonet.

Entre les activitats de caràcter lúdic,l'Associació de jubilats va celebrar una xocolatadaen motiu del repartiment dels lots nadalencs pera tots els socis. El lot nadalenc estava compostde: 2 barres de torrons (1 de tou i 1 d'ametlla), 2ampolles (cava brut i moscatell), 1 caixa deneules, un pot de préssec i 1 paquet de cafè.

El passat dia 18 de desembre, l'AssociacióARCS va celebrar un sopar gratuït per a tots elssocis, amb obsequis per a tots els assistents. Vapresidir la vetllada el majestuós pessebre -ambl'entranyable presència del castell de Sanaüja-que l'Associació elabora des de faanys.

Les nadales van serprotagonistes en l'entranyableconcert de Nadal que es va cele-brar el dia de Sant Esteve, a càrrecde la Coral Verge del Camí deGranyena, dirigida per Mn. Ribera,que amb el seu entusiasme va ferparticipar a tots els assitents al'última part del concert.

A part d'aquestes activitats, jahabituals en el calendari nadalencde Sanaüja, cal destacar laconstrucció d'un meritori i originalpessebre sota els porxos centenerisde la plaça Major. Un marc incom-parable que ha eixoplugat duranttotes les Festes l'escena delNaixement, la de Sant Josep fuster i la del'Anunciació als pastors. Aquesta decoraciónadalenca d'excepció va ser impulsada pelsgrallers i geganters de Sanaüja, afegint-s'hi altresentitats sanaüjenques, com les Puntaires,l'associació ARCS i l'Associació de Jubilats. Elpessebre va ser l'eix central de les convocatòries

de caràcter més popular, com l'actuació delsgrallers la tarda del dia 25, quan van interpretarun bon repertori de nadales, que van anarseguides d'unes bones torrades per a tothom,mentre la mainada disfrutava fent cagar el tió unavegada més. Aquest refrigeri, es va repetir elvespre del dia 5 de gener, per tal d'acompanyarl'esperada arribada dels Reis Mags, que van serrebuts igualment per l'entranyable so de la gralla.Maria Garganté

L'Ajuntament de Torà protegeix Llanera

En una de les darreres caminades de tardores va visitar el conjunt format pel castell de

Llanera i l'església gòtica deSant Martí.

Aquesta caminada vaservir per a que elscaminants, que no erenpocs, s'adonessin de l'estatd'abandó en què es trobenels dos edificis i prenguessinconsciència de la necessitatde la seva recuperació. Elsentiment dels presents vaser traslladat per l'APACT al'alcalde de Torà, MagíCoscollola.

El castell de Llanera, depropietat privada, es trobaen ruïna i pràcticament ja ésirrecuperable, mentre quel'església, malgrat tenir el

campanar i la teulada greument afectats, nomostra indicis d'enderroc imminent.

L'interior de l'església ha estat salvatgementespoliat durant els darrers anys sense que el seupropietari, el Bisbat de Solsona, hagi mostrat capinterès en la seva conservació, ni en evitar ladestrucció dels altars ni la profanació de l'ossera.

FOTO: X. SUNYER

9

Noticiari

Magí Coscollola ja ha manifestat el seupropòsit de restaurar el conjunt monumental i, enaquest sentit, s'ha entrevistat amb el Delegat deCultura de la Generalitat a efectes de coordinaresforços. Després d'avaluar l'estat de conservaciódels edificis, l'Ajuntament ha pres la determinacióde protegir-los i ha adoptat les primeres mesuresper evitar el pillatge. Així, d’acord amb la norma-tiva vigent de protecció del patrimoni cultural, hainstal·lat una tancaperimetral a tot el conjunti cartells que adverteixendel perill d'enderroc,alhora que prohibeix, permotius de seguretat i deprotecció del patrimoni,l'entrada de persones noautoritzades dins elrecinte, la retirada dematerials i qualsevolintervenció senseautorització. XavierSunyer

Sanaüja celebra laseva Festa Majord’hivern

El proppassat 17de gener a Sanaüja es vacelebrar la festa de SantAntoni Abat. Nombrosossanaüjencs assistiren engran nombre als actesprogamats, des de l'esmorzar de germanor, lamissa dedicada al patró, els tradicionals trestombs, el repartiment de coca, figues i mistel·laal convent -on s'hi instal·là una carbonera per ter-cer any consecutiu- i el ball de fi de festa,amenitzat aquest any pel jove músic de Pinós,Jordi Caselles. Maria Garganté

Ivorra aprova l’escut heràldic

Ja ha estat publicat en el Butlletí Oficial de laProvíncia l’aprovació oficial de l’escut del municipid’Ivorra. Tal com va informar LlobregósInformatiu, es tracta d’oficialitzar l’escut que, desde molt antic, s’ha fet servir en els actes oficials.L’aprovació definitiva, després de la consulta a lapoblació i als òrgans oficials de la Generalitat, vatenir lloc el 19 de novembre passat. La definicióde l’escut és: «Escut caironat d’atzur, dues torresd’argent tancades de sable. Per timbre una coro-na de poble». El fet que tradicionalment l’escutdisposés de dues torres fa referència a què l’origen

del poble actual és la torre encara existent,juntament amb una altra que possiblementdefensava l’antic nucli de població al voltant del’actual santuari de Santa Maria, a prop del llocque encara s’anomena «Puig-sa-torre». Durantl’Edat Mitjana molts documents parlen de les duespoblacions, com «Les Ivorres». Fermí Manteca

Sanaüja estrena Carrer Major

Sanaüja ha estrenatCarrer Major per lesfestes de Nadal, ja ques'han enllestit les obresd'agençament del carrer,consistents en una novapavimentació i voreres,reaprofitant en part lesantigues pedres i llosesque hi havia anterior-ment.

Una altra obra queestà avançant és laconstrucció de la novapista poliesportiva, ubica-da entre la piscina muni-cipal i el pati de l'escola.D'altra banda, un altreprojecte immediat delconsistori és la urba-nització d'un tram de lariera de Sanaüja, per talde convertir-la en unindret de passejada,

emmarcada pel pont romànic que donava accésa la població. Maria Garganté

Castellfollit de Riubregós rep subvencionsper a activitats esportives

El Consell Català de l'Esport ha concedit al'Ajuntament de Castellfollit de Riubregós unasubvenció de 2.605 EUR per a activitats depromoció esportiva amb projecció social.

Per la seva part, l'Àrea d'Esports de laDiputació de Barcelona també ha assignat unajut de 4.500 EUR per a tres programesesportius adreçats a col·lectius específics, comsón ara cursets de natació, gimnàstica per agent gran i bitlles catalanes i petanca.

Aquestes subvencions van destinades a do-nar suport a programes, campanyes iactuacions de promoció de l'activitat física iesportiva, dirigits a millorar hàbits de salut, queincideixin en espais i entorns en el medi natu-ral. Lourdes Oliveras

FOTO: MARIA GARGANTÉ

10

El Llobregós

EN LA MORT D’EN JORDI TRISTANY

Les vigílies de Nadal van ser especialment intenses a Ivorra. La mort d’en JordiTristany, el jove regidor de l’ajuntament de 32 anys, va colpir tota la població i vaomplir de dol les festes nadalenques. Després d’una llarga i sofrent malaltia, que ellva suportar amb un estoïcisme admirable, la seva mort i el seu enterrament van ferque es concentressin a Ivorra gent de tota la comarca (i més enllà), des del presidentdel Consell Comarcal, fins a representacions d’altres ajuntaments i molts, molts amicsd’aquest jove participatiu, acollidor i senzill que per allà on passava deixava un amic.

L’ajuntament va decretar dos dies de dol, es va tancar la il·lumicació nadalenca ila parròquia va suprimir la tradicional torronada de després de la Missa del Gall. Aquestava estar plena del record d’en Jordi i els seus amics més propers l’hi van dedicar unpoema d’en Miquel Martí i Pol. Publiquem en aquesta pàgina l’escrit del jovent delpoble, manifestació dels sentiments que ha provocat aquesta pèrdua.

Amic Jordi! Com estàs? On estàs?Ja veus que aquí continua quasi tot igual.

Tot, menys la teva presència. Et trobem afaltar, ja que sempre estaves allà on etnecessitàvem, ja fos jugant al «ruquet» ambels més grans, a la «botifarra» amb els teus obé explicant aventures de joventut als que etseguien... o ajudant a muntar qualsevol ini-ciativa.

No has tingut mai sort, però has tingut lajoia de ser apreciat moltíssim de tothom, jaque eres una persona molt especial... diferentde la resta: ajudaves a tothom sempre quepodies, participaves en totes les activitats quees feien al poble i es va demostrar que tel’estimaves de tot cor formant part d’unprojecte que vam començar amb moltail·lusió, tot i les traves que ens van anarsorgint. En definitiva, eres una persona sensepor i que deies el que pensaves amb tota lacordialitat del món, cosa que ha fet que tothomt’apreciés.

Durant la teva malaltia, has patit moltíssimi mai no ho has demostrat, ans al contrari,sempre ens donaves ànims per a mirarendavant. Nosaltres en sabíem la gravetat iintentàvem ajudar, però no saps mai la fron-tera entre la veritat i la normalitat. Què n’ésde difícil!.

Però tu ara ja saps molt més quenosaltres. Espera’ns allà on siguis quenosaltres aquí no t’oblidarem mai.

Dels teus companys d’Ivorra...Pel nostre amic, Jordi Tristany.

FOTO

: FE

RM

Í MA

NTE

CA

FOTO

: GEM

MA R

IBAL

TAFO

TO: L

ÀIA

GEN

É

11

El Llobregós

Actualment s'estan portant a terme les obresde la 2a. fase de restauració de l'església Vellade la Molsosa o de Santa Maria. L'obra esfinançada al 50 % entre la Diputació de Lleida il'Ajuntament; amb un pressupost total de 38.370EUR.

En aquesta 2a. fase de restauració es preténrecuperar l'aspecte original que presentava la pri-mitiva església romànica quan fou construïda pocdesprés de l'any 1.000 de la nostra era. Tot i així,la direcció de les obres desitja distingir claramentles diverses etapes de construcció de l'església il'estil propi de cadascuna d'elles, defugint per tantuna assimilació reduccionista a una sola corrent.

Es poden distingir els trets propis del romànicinicial, auster i de repoblació, que en determinàla fundació, amb poques obertures i dedimensions reduïdes ja que les paretsconstitueixen alhora el tancament i les bases quesustenten tot el pes del sostre, format aquest peruna volta de canó amb arc de mig punt.

L'absis, amb nul·la decoració a l'exterior, tédirecció est i la façana amb porta d'entrada enca-rada a l'oest, com és propi de l'arquitecturaromànica, tot i que posteriorment, la porta princi-pal fou traslladada a migdia i la primitiva empa-redada.

Pel que fa a la part interior de l'absis, cal des-tacar la presència de dos arcs de ferradura a la

part superior i una tècnica ornamental en tot elconjunt basada en la intercalació de pedra detonalitat més rogenca amb una altra de tonalitatmés clara i més pròpia del país. L'ús d'aquestatècnica no és normal en un absis romànic delnostre entorn ja que, en general, busquen les for-

mes simples i una gran sobrietat en ladecoració. En tot plegat resulta difícil noveure-hi la influència musulmana o islàmicaque, per altra part, està ben constatada enaltres obres arquitectòniques, principalmentdel romànic primerenc, al llarg de bona partde la península ibèrica, contràriament al queés més habitual als països catalans, on lamés important és la influència de l'estilllombard, provinent del nord d'Itàlia i que téla seva representació més important en elconjunt d'esglésies romàniques de la Vallde Boí.

Així doncs, es pot dir que es tracta d'unatroballa insòlita i inesperada en aquestprocés de restauració, ja que fins avuiaquesta peculiar ornamentació romaniaamagada sota la fina capa de guix amb quèes va cobrir la totalitat de la part interna del'absis, fa tants anys com perquè ningú entingués record en l'actualitat i fruit, sens

dubte, d'una altra concepció estètica.

Les posteriors reformes i ampliacions delsegle XIX, a causa del creixement demogràfic irealitzades amb altres tècniques i estilsarquitectònics, seran objecte d'un tractamentdiferenciat a fi de no desvirtuar la realitathistòrica i cronològica de la seva inclusió al'església. En aquest sentit, cal destacar lapresència de restes de pintures ambil·lustracions de caire religiós.

RESTAURACIÓ DE L'ESGLÉSIA DE LA MOLSOSATEXT I FOTO: FERRAN MIQUEL

una troballa insòlita:una tècnica ornamental basadaen la intercalació de pedra de

tonalitat més rogenca amb altrade tonalitat més clara i més

pròpia del país

12

El Llobregós

L'origen de la societat industrial PlàsticsRetràctils S.L. té com a referència la localitat deLa Palma de Cervelló (Baix Llobregat) on va fun-dar-se a principis dels anys 70 i que està dedica-da a la fabricació de PVC.

L'any 1988 l'empresa matriu va comprar unsterrenys a Torà, al peu mateix de la muntanya del'Aguda, on va aixecar la nau industrial ondesenvolupa la seva activitat...

Com s'ha dit, aquell 1988 l'empresa PlàsticsRetràctils S.L. va començar la seva activitat de-dicada a la fabricació de film retràctil de polietilèi polipropilè destinat a envasos i embalatges, queabasteix el mercat industrial i comercial consu-midor d'aquests productes. Val a dir que el 65%

EL TEIXIT INDUSTRIAL DEL LLOBREGÓS (4)

PLÀSTICS RETRÀCTILS S.L.

de la seva producció va destinat a l'exportació iel 35% restant abasteix el mercat nacional.L'empresa, que és totalment autònoma en relacióa la matriu de La Palma, té com a director gene-ral el Sr. Joaquim Mascaró i Llopart. No estem encondicions d'assenyalar si a l'hora d'instal·lar-sea Torà l'empresa va rebre algun tipus de beneficieconòmic per part del nostre Ajuntament però síque va aconseguir una subvenció indeterminadade la Generalitat.

Si bé al principi de la seva activitat la plantillaera de poc personal, a poc a poc ha anataugmentant el nombre de treballadors iactualment se’n comptabilitzen un total de 27 en-tre operaris i administratius. D’aquests, 15 són

ALBERT BRAU I BAGÀ

FOTOS: PLÀSTICS RETRÀCTILS SL

13

El Llobregós

autòctons i 12 ucraïnesos, que representen el 44'44%del total. La facturació total de l'any 2003 va ser de4.000.000 d'euros (665.544.000 de pessetes per alsnostàlgics ).

És propòsit de l'empresa augmentar la produccióamb els recursos actuals, a la vegada que hi ha enprojecte desenvolupar nous materials destinats aembalatge. El departament d'investigació treballa enla recerca de noves tecnologies per a millorar laqualitat del producte i la conseqüent ampliació del

seu mercat.I, encara que des del principi l'empresa

va estar condicionada per la precarietat deles vies de comunicació, ara això és aiguapassada i la millora vial és evident. Aixímateix, pel que respecta als microtalls delsubministrament elèctric que l'empresa vapatir fins fa poc i que perjudicava elsprocessos de fabricació contínua, enl'actualitat semblen ja superats.

14

15

El Llobregós

EL CIGRONET DE L’ALTA ANOIA

Tradicionalment, en els municipis de l'Alta Anoia, les famílies pageses produïen gairebétot el necessari per alimentar-se. Un dels productes més preuats era el cigró, el qual s'hacontinuat conreant per la seva gran qualitat. Així, el Cigronet de l'Alta Anoia és una varietatlocal que durant moltes generacions ha passat de pares a fills aconseguint una perfectaadaptació al medi i unes qualitats gastronòmiques excepcionals.

Es tracta d'un cigró petit, de superfície molt llisa, que augmenta fins a tres vegades elseu volum durant la cocció. El seu sabor és molt intens i delicat. La textura és fonent ihomogènia, gens farinosa i ferma alhora. La pell, molt fina, no es diferencia de l'interior.Tot plegat fa que menjar "Cigronet de l'Alta Anoia" permeti retrobar el sabor dels cigronsd'abans.

PER MONTSERRAT COBERÓ

FOTOS: MARC SIXTO CASALS

El cigró (Cicer arietinum) és una llavordesenvolupada en unes tavelles curtesque produeix una planta herbàcia de lafamília de les Papilionàcies. Aquestaespècie, originària de l'Índia i de les cos-tes mediterrànies, s'ha difós per tot el Pla-neta.

Es caracteritza per desenvolupar-seperfectament en terrenys de secà gràciesa les seves arrels llargues, que fixen elsnitrats a la terra a una profunditat mitjanade 10-12cm. Aquest fet el converteix enuna espècie poc apta per a ser utilitzadaen els sistemes de rotació de conreus, adiferència de la mongeta, àmpliamentutilitzada per a aquesta funció.

El cigró és un llegum que tradicio-nalment ha format part de la dietamediterrània. Amb un alt contingut enproteïna vegetal, ferro, sals minerals, fi-bra i hidrats de carboni de lenta absorció,tots ells molt beneficiosos per a la nostrasalut, és ideal per a mantenir una dietasaludable i com a complement de la dietamoderna, sovint pobra en fibra i amb unexcés de greixos d'origen animal, sucresi additius.

16

El Llobregós

Tradicionalment, el conreu del cigró esrealitzava en petites feixes, amb totes lestasques realitzades manualment. Enl'actualitat, encara hi ha uns productors decigró que el conreen de forma tradicional,produint un cigró de major qualitat que esdistingeix amb el segell de "Mètode tradi-cional".

La plantació pot realitzar-se"primerenca" (entre octubre i novembre)que garanteix un major creixement de lesplantes i una possible major producció.Però també pot efectuar-se "tardana" (en-tre gener i març) per a garantir una menorvulnerabilitat de la planta a les gelades iexcessos d'humitat.

Acostumen a plantar-los en petitesfeixes de secà, en llocs elevats, mai a lesfondalades, i amb terres poc argiloses i bendrenades. Per a millorar la composició de

la terra, abans de sembrar, l'adobenamb adobs orgànics procedents deles seves granges.

El sistema de plantació es realitzaa mà, en fileres paral.leles i introduint,en clots separats per uns 25cm, dueso tres llavors alhora. Les plantescreixen fonamentalment entre març ijuliol. La floració es produeix al juny.Durant l'agost, la planta madura is'asseca. Llavors es cullen lestavelles manualment, una a una.

Un cop realitzada tota la collita,s'estenen les tavelles a l'era i se se-paren les llavors de les tavellescolpejant-les amb uns bastonsanomenats batolles, una tècnica do-cumentada des de l'edat mitjana. Acontinuació, es venten per a separarels cigrons de les restes de tavelles.Finalment, es recullen i es trienmanualment per a eliminar qualsevolpartícula aliena o els trossets decigrons que s'hagin fragmentat.

Els cigrons, nets i triats, s'estenenen un lloc protegit de les humitats i lallum directa del sol (generalment a lesgolfes de les masies) per a comple-tar el procés d'assecament.

Un conreu tradicional

17

El Llobregós

L'Associació de Productors i Elaboradors deCigronet de l'Alta Anoia vetlla perquè aquestproducte tingui una gran qualitat establint diferentsmecanismes de control, des de la selecció dellavors i control dels mètodes de conreu, fins aenquestes a cada una de les parcel·les producto-res per a controlar-ne la qualitat de la collita.

Els controls de qualitat continuen amb el sis-tema de conservació, envasat i emmagatzematgedel producte, processos realitzats amb mètodesnaturals, sense utilitzar cap additiu químic.

A Catalunya i al conjunt de la Unió Europeahi ha un segell de qualitat per als productesagroalimentaris: és la Indicació Geogràfica Pro-tegida, que identifica un producte produït a unaregió determinada, amb una qualitat definida iamb un procés d'elaboració específic. El Cigronetde l'Alta Anoia està tramitant l'obtenció d'aquestsegell de qualitat.

Per altra banda, ja és a punt d'entrar enfuncionament el seu Reglament Regulador, quegaranteix la qualitat del producte durant tot elprocés fins que arriba al consumidor. Moltproperament es procedirà a la creació del ConsellRegulador, que vetllarà pel manteniment de laqualitat.

Actualment, es pot parlar de tres produccionsde Cigronet ben diferenciades:

Cigró de l'Alta Anoia Selecció: elaborat ambllavors seleccionades i utilitzant l'ús de maquinàriaagrícola en les tasques de conreu.

Cigró de l'Alta Anoia Mètode Tradicional:elaborat amb llavors seleccionades i realitzanttotes les tasques de conreu de forma manual isense utilitzar herbicides.

Cigró de l'Alta Anoia Ecològic: elaboratamb llavors seleccionades, permetent la utilitzacióde maquinària agrícola per a les tasques deconreu i complint la normativa vigent de produccióagrícola.

Un cigró de qualitat,seleccionat i elaborat amb totes les garanties

El Cigronet de l'Alta Anoia es pot adquirirdirectament a través de l'Associació deProductors i Elaboradors del Cigronet del'Alta Anoia (cigronet@altaanoia.info), o bédemanant informació sobre el punts devenda a l'Oficina de Turisme de l'AltaAnoia (serveistecnics@altaanoia.info).

18

El Llobregós

PATRIMONI A L

Des de temps remots, l'aigua sempre ha estata les nostres terres un recurs tan escàs com vital.No obstant això, la història certifica que Torà erad'antuvi una vila privilegiada en aquest sentit, ambun reg més segur i regular: segons les enquestesdel funcionari Francisco de Zamora al segle XVIII"si en invierno llueve mucho el agua es abundan-te y riegan cuando quieren". L'any 1704 es realitzal'escriptura de la concessió de l'aigua de la Fontdels Pastors feta per la Universitat de Torà alsreligiosos franciscans del convent de Sant Antonide Pàdua de Torà, que construiren un aqüeducteper tal de poder portar l'aigua directament alconvent. També de la Font dels Pastors venia

l'aigua que arribà a la vila per mitjà d'un altreaqüeducte de construcció un xic anterior.

Però la manifestació més evident i popularde l'arribada de l'aigua al nucli de Torà és la Fontde la Vila, una construcció de caràcter hidràulic iutilitari, amb els seus canellers al frontal, safareigsa la part posterior, piques per abeurar els animalsa una banda i altres piques per netejar la verduraa una altra. Però a part de la seva funciómerament utilitària, la font de la vila constitueixun autèntic monument commemoratiu a la porta-da de l'aigua a la vila, una empresa la importànciade la qual en el seu moment queda certificadaper la significativa presència de l'emblemàtic toro

de l'escut vilatà en elcoronament de la font.

La Font de la Vila, quepot ser comparada sense capmena de complex amb moltesde les fonts monumentals ca-talanes d'època moderna,com la de Santa Coloma deQueralt o la més propera deGuissona, roman avui a laplaça que duu el seu nom. "LaPlaça de la Font" ha vençut ales antigues denominacionsde "plaça de la Torre", o lesmés forçades "plaza de Alfon-so XIII" o "plaza de la Repú-blica", noms ben contraposatsque encara figuren enambdues cares d'un rètol bendivertit situat a la mateixaplaça.

LA FONT DE LA VILA, DE TORÀ

19

El Llobregós

ONI A LA VALL

L'església de Santa Fe de Calonge és unad'aquelles joies que romanen inèdites alsesguards dels atrafegats passavolants que circu-len per la carretera que discorre per la vall delLlobregós. Situada en un de tants enclavaments

fronterers, a l'empar d'una alterosa fortalesa,l'església de Santa Fe se'ns presenta com el tem-ple més emblemàtic del municipi de Calonge deSegarra -a part de fer les funcions de parroquial-

Depenent en origen de la canònica de SantVicenç de Cardona -no obstant els senyors delcastell de Calonge eren els vescomtes de Cardo-na-, la primera singularitat d'aquesta bella esglésiaés el seu patronatge, dedicat a Santa Fe, la petitamàrtir que té el seu temple més important a lapoblació francesa de Conques, en un dels tem-ples més espectaculars del romànic francès.

L'església, de grans dimensions, és d'una solanau amb transsepte, centrat per una cúpula icapçat per un absis quadrangular, flanquejat perdues absidioles semicirculars. Entre les reformes

posteriors que s'hi efectuaren, ben segur durantel segle XVIII, hi ha la conversió de l'absis cen-tral en sagristia, els paraments interns ambmotllures decoratives i, sobretot, l'aixecament delcampanar quadrangular damunt la cúpula. A lapart de migdia s'hi obrí també una nova porta,quedant l'original al cantó de ponent, conforma-da per dos arcs de mig punt adovellats, amb unaarquivolta llisa i cilíndrica i l'interior dels quals esrecolza en una ampla llinda que emmarca la por-ta. Entre els carreus exteriors de l'edifici en des-taquen alguns d'esculpits amb la figura d'un cèrvolo amb un rellotge de sol, al mateix temps quetambé hi trobem abundants marques depicapedrer. A part de la seva arquitecturapròpiament dita, l'església de Santa Fe conservaaltres elementsde l'època dig-nes de menció,com una picabaptismal i elque se suposael fragmentd'un sarcòfag oossera: elbaptisme i lamort, el principii la fi,c o n t i n g u t ssimbòlicamenten la unitatd ' a q u e s t ameravella delromànic mésnostre.

ESGLÉSIA DE SANTA FE, DE CALONGE

TEXT I FOTOS: MARIA GARGANTÉ LLANES

20

El Llobregós

A partir del llatí vulgar que parlaven elscolonitzadors romans que van arribar aCatalunya, es va formar el que es coneix com allengua catalana.

Pel que fa als topònims, a la Catalunya Vella,lloc on la romanització (presència dels romans)fou duradora, predominen els noms queprovenen del llatí; mentre que a la CatalunyaNova, la important presència àrab es deixa no-tar en l'origen dels noms de lloc.

A la Vall del Llobregós, zona de frontera en-tre la Catalunya Nova i Vella, tot i que amb unaintensitat no gaire marcada, predominen els ques'han format a partir de la llengua llatina.

TOPÒNIMS ROMANS A LA VALL DEL LLOBREGÓS (I)

AlenyAquest nom de lloc prové de l'antropònim

(nom de persona) ALENNIUS, que a partir del'evolució fonètica habitual en la llengua catala-na ha derivat en el topònim Aleny.Calonge de Segarra

Format a partir de l'adjectiu COLONICUM,que tenia els següents significats: "referent al'explotació de la terra" i "pertanyent a una colòniaromana". En els documents medievals apareix laforma Colonge, que és un pas previ a la formaactual, a partir de l'evolució de l'esmentat adjectiullatí.Castellfollit de Riubregós

L'aglutinació del nom "castell" amb l'adjectiu"follit" (en referència a un terreny que es desfulla)prové del llatí CASTELLUM FOLIETI ("castell delfullatge"); és a dir, que aquest nom de lloc s'haoriginat a partir de les característiques del terrenyon es va establir la població.

EnfestaPrové de l'adjectiu INFESTUS, que significa

"hostil", però que en l'evolució a les llengüesromàniques també prengué el sentit "escarpat".El nom Infesta, tal com apareix en les primeresdocumentacions, designava un indret escarpat.Palouet

Topònim format a partir de PALATIOLUM,PALATIUM ("residència senyorial"), queevolucionà en Palol i d'aquí, a Palou per lavocalització de l’ela final. La forma diminutivaPalouet s'adopta per contraposició amb el properpoble de Palou, al municipi de Torrefeta iFlorejacs.Prades

Prové de l'antic plural llatí PRATA queevolucionà en "prada", el plural de la qual ésprades. El topònim és, doncs, un doble plural il'origen del seu significat és el mateix queactualment té el nom prat, "camp d'herba".

PER DANI VIDAL

FOTO

: X. S

UN

YER

21

El Llobregós

NATURA A LA VALL: EL BOIX MASCLE

El Nadal i el 2004 ja ens handeixat. Han quedat enrera aquellsdies de màgia, de sobretaules inter-minables, de regals, de pessebres iguarniments nadalencs. I entre elsguarniments hi és present el prota-gonista d'avui, el boix mascle. Unhabitant natural dels alzinars iombradius de racons secrets de lanostra vall.

Què dieun els botànics del boixmascle? Doncs diuen que el boixmascle, el galzeran o el Ruscusaculeatus és un arbust perenne de lafamília de les liliàcies caracteritzatper un tret poc comú i força curiós:un fruit esfèric, lluent i de colorvermell que es troba adossat en elcentre del que aparentment sembla una fulla. Idiem aparentment perquè el que sembla una fullaés en realitat una extensió de la tija anomenadafilocladi. En aquest arbust les fulles són una menad'escates pràcticament invisibles. El fruit, queprovoca vòmits i diarrees si s'ingereix, s'originaúnicament en els peus femenins de l'arbust a partird'una petita flor verdosa en forma d'estel i quepassa desapercebuda si no s'és un bon observa-dor de la natura.

En determinades zones el boix mascle i elboix grèvol o Ilex aquifolium, un altre protagonis-ta del Nadal força semblant, han estat totalmentexhaurits. Aquest fet ha obligat a algunesadministracions a protegir-los de la recol·leccióindiscriminada. Una recol·lecció que segonssembla és conseqüència dels seus atractius colorsi de les seves propietats com a guarniment deNadal: el verd que simbolitza la terra, la fertilitat i

l'abundància i el vermell que representa la bonasalut, el vigor, la passió i el bon començament del'any.

Esperem doncs que durant aquest any i durantmoltes generacions es compleixin les sevespropietats nadalenques i puguem gaudir d'aquestanota de color a la blancor de l'hivern en els nostresboscos.

?Curiositats entorn del boix mascle

Sabíeu que en alguns llocs la llavor del boixmascle es fa servir com a succedani del cafè?Sabíeu que les arrels del boix mascle recollidesa la tardor i degudament preparades sónemprades pel reumatisme, pels càlculs renals iprostàtics i per afavorir l'eliminació d'orina?Sabíeu que el boix mascle conté substànciesantivaricoses i antihemorroidals?

TEXT I FOTOS: XAVI MORENO

22

23

El Llobregós

Podria situar-nos el problema?El conflicte té una naturalesa política, cosa

que ha falsejat la vertadera naturalesa del pro-blema. El PP circumscriu com a patrimoni històricel manteniment a Salamanca d'uns originalsincautats després de l'entrada de les tropes deFranco a Barcelona i això és un argumentmoralment menyspreable i científicament fals. ElPSOE, per altra part, ha estat molt desafortunaten el tractament que des de fa anys ha donat almateix fet. Ni va tenir sensibilitat històrica ni hoconsiderava important en la reparació d'un malmoral i si ho ha fet és per la seva dèbil posiciópolítica, no per pròpia convicció i això em semblaun greu error.Qui més hi ha a Salamanca que defensi elretorn dels documents?

A Salamanca ha interessat rendibilitzar unafalta d'informació respecte de l'Archivo de la Gue-rra Civil. I això comporta una gran manipulaciósocial. Ha existit mala fe en el que la dreta haargumentat com a patrimoni nacional,desnaturalitzant les raons humanes i fent de lespolítiques una arma amb la finalitat d'ocultar altresinfàmies culturals. En realitat, l'arxiu és unmagatzem, immoral i vexatori per a Salamanca,i això ho pensem moltes persones. El que passaés que la por es percep, encara que cada vegadamés les opinions, afortunadament, contrasten larealitat amb el sentit comú de la devolució.A Catalunya el seu nom se cita al costatd'historiadors de prestigi. Què li sembla?

Crec que vivim en un món, per citar a Chomsky,on els signes porten implícits un llenguatge uni-versal i el de la reclamació sobre els "Papers deSalamanca" evidencia la naturalesa moral de

«ELS PAPERS DE SALAMANCA SÓNELS PAPERS DE LA CONSCIÈNCIA»

moltes persones davant de moltes coses. Per això,probablement, la reacció és tan evident que en talsolidaritat s'hi trobi el meu nom. Crec que jo, commolts altres, estem davant d'una proclamació deconsciència, com la de signar per salvar la vida auna persona o esgrimir una pancarta per larecuperació de la memòria històrica i de la dignitatde las persones.Les seves opinions i posicionament li hanreportat problemes, fins i tot va perdre eltreball d’articulista a Tribuna de Salamanca.Com ho explicaria?

La falta de tolerància és quelcom que no tédenominació d'origen, passa aquí i allà, per aixòo per allò altre. Alguns mitjans de Salamancas'han pres la reclamació sobre l'incautat per Fran-co i emmagatzemat durant el feixisme, com unacreuada. I passen factura per això.Moltes persones, des de Catalunya,assisteixen perplexos a un espectacle sobrela devolució dels seus papers, després degairebé 30 anys de democràcia. Què lisembla?

Vull creure que aquestes persones sabranentendre que, quan s'usa el nom de Salamancadefenent l'aberració del que els incautaren,existeixen altres salmantins que reclamem la sevadevolució i que assistim, perplexos també, a unespectacle vergonyós i calumniós com és elsosteniment de la infàmia. Vaig néixer en la Pla-za del Ángel, al costat de la Plaza Mayor, en elcor de Salamanca. La meva família és deSalamanca i assistim plegats, perplexos i dolguts,al que està passant d'un temps ençà, perquè els"Papers de Salamanca" són els papers de laconsciència.

Entrevista al periodista salmantí Aníbal Lozano

Després que una comissió d'experts dictaminés favorablement sobre el retorn dels erròniamentanomenats "Papers de Salamanca" als seus veritables propietaris, sembla que el govern de Madridestà ben disposat a aquest retorn. Com se sap, es tracta de documents confiscats per l'exèrcit deFranco, fusell en mà, a institucions, entitats i particulars de Catalunya i dipositats a Salamanca. Aquests"papers" han estat el centre d'una polèmica tan absurda com estèril que ha durat uns quants anys.Tanmateix, des de Salamanca també s'hi han sentit veus a favor del retorn de la documentacióincautada. Una d'aquestes poques veus fou la del filòleg i periodista Aníbal Lozano (Salamanca,1958), amb qui vam tenir l'oportunitat de contactar. Ell, molt amablement, ens ofereix la seva visiód'aquest afer.

JORDI OLIVA I LLORENS

FOTO

ANÍB

AL LO

ZAN

O

24

La salut

Es denomina pressió arterial a la forçaque exerceix la sang contra la paret delsvasos. Aquesta força es mesura per dosvalors: pressió sistòlica o tensió màximai pressió diastòlica o tensió mínima. Lahipertensió es produeix quan la pressióarterial es manté constantment elevadaamb relació a les xifres normals, és a diramb valors de màxima superior a 140 ila mínima superior a 90.

HIPERTENSIÓ ARTERIAL DR. MIGUEL MARTINEZ VICENTE

CAP DE SANITAT DE TORÀ

CONCEPTES BÀSICS A TENIR EN COMPTE

1 La hipertensió en general no dónasímptomes, per això ens l'hem de prendre enca-ra que ens trobem bé i de manera periòdica.

2 Davant de qualsevol sospita d'hipertensióamb valors per sobre els assenyalats, ésaconsellable controlar-se per personal sanitari.

3 En referència a les dones, és necessariconèixer les xifres de la tensió arterial quan espreveu l'embaràs i vigilar les variacions que espuguin donar durant la gestació. Quan començala menopausa també és molt convenient vigilar-la, ja que en aquest estadi es produeixen canvishormonals que determinen variacions en la tensióarterial.

4 És molt important seguir el tractament si elvostre metge us ho ha receptat. I no suspendre'lsense que abans el metge ho determini, encaraque les xifres de la tensió siguin normals.

5 És molt convenient fer exercici diari.L'exercici redueix el risc de patir malaltiescoronàries o bé del cor, com ara colesterol,obesitat i també hipertensió. Els exercicis mésrecomanables són nedar i caminar.

6 Cuinar amb la quantitat habitual de sal,però sense utilitzar el saler a taula. No abusardels productes enllaunats, precuinats i embotits.

7 Moderar el consum d'alcohol.8 Si no es troba prou bé amb els

medicaments que el metge li ha recomanat,consulti’l abans de deixar-los.

9 Recordeu que la hipertensió no tractadapot produir complicacions greus, com laprogressió de la arteriosclerosi coronària (infart),la insuficiència cardíaca, la malaltia del ronyó ol'accident cerebrovascular o ictus (feridura).

FOTO

FER

MÍ M

AN

TEC

A

25

La salut

SALUT MENTAL

Des d'aquest espai de salut, avui volemplantejar-vos aquest tema d'actualitat. Ennombroses ocasions, l'oci és vist com una mane-ra "de passar l'estona", "d'entretenir-se"... peròés molt més, ja que constitueix un dels pilars delbenestar i és una oportunitat de creixement per-sonal.

Actualment en la nostra societat impera el fetd'atorgar valor a la productivitat, al "fer moltescoses" i el lleure passa a un segon terme. Sovint,les nostres circumstàncies ens governen, per aixòhaurem sentit expressions com "estic estressat"o haurem vist persones amb activitat que no sesenten bé, tenen la sensació d’un cert "buit", estanactius però... no n'hi ha prou... manca algunacosa...

Totes les persones necessitem espais que ensproporcionin satisfacció, que ens permetin"carregar piles " i... gaudir. És aquí on entren enjoc els "espais d'oci".

El terme "oci" no és cap invent modern. Enl'antiga Grècia, ja Aristòtil deia "De la mateixamanera que es fa la guerra per tenir pau, la raóper la qual es treballa és per obtenir oci". Elsclàssics atorgaven a l'oci un espai de creixementpersonal, d'elevació de l'esperit, un espai propi ihi dedicaven bona part del seu temps.

Tanmateix, avui l’ oci ha esdevingut, en moltesocasions, sinònim d'oferta de consum: activitats,viatges, concerts i tot tipus d'entreteniment. PeròENTRETENIR-SE no vol dir necessàriamentGAUDIR d'un temps d'oci.

Tenim dues opcions: fer ús de les ofertes d'ocicom un moment més del què "he de fer" o pucdisfrutar d'allò que vull fer en el meu temps lliure,com una opció pròpia. Serà, doncs, una decisió

personal i caldrà que ens animem a descobrir quèés el que realment dóna sentit al nostre temps delleure. Un "bon oci" serà tot allò que ens faci viurela sensació de: "que bé he estat", "quina estonamés bona", o que ens arrenqui un somriure o unasensació de relax.

En què ens pot ajudar l'oci?

Pel fet de dedicar temps a allò que ens agra-da (llegir, fer esport, pintar, passejar, cuinar, anaral cinema...), ens estem atorgant valor a nosaltresmateixos, és a dir, ens veiem mereixedors del

benefici que n'obtindrem: "emmereixo gaudir d'una excursióa la muntanya després de totala setmana treballant...". Sensecap dubte, doncs, enfortim elnostre autoconcepte i la nostraautoestima.

D'altra banda, l'oci també esconverteix en una oportunitatper a guanyar seguretat en unmateix, tot desenvolupant lacapacitat d'autocontrol i fentcamí cap a l'autorrealització,cap a sentir-se a gust amb un

mateix.Està comprovat que les persones que

gaudeixen del temps lliure, aprenen a gestionarl'estrés i a obtenir major nombre de recompen-ses personals, fet que els fa més resisitents aproblemes d'ansietat i/o depressió.

A més, no podem oblidar el papersocialitzador que té l'oci. Els esports d'equip, elsmoviments associatius... fan que, a més de lasatisfacció pròpia, s'obtinguin els beneficis delgrup (inclusió social, sentiment de pertinença,models d'actuació i d’identificació, xarxa derelacions, suport...). S'estimulen també leshabilitats socials i relacionals, combatint latendència a l'aïllament i la solitud.

Així doncs, tots aquests motius, més tots elsde cadascú, ens poden portar a gaudir d'un tempsd'oci que ens faci sentir satisfets i amb il·lusió pera l'aventura de viure que tots tenim entre lesmans.

L’OCI DE LA MEVA VIDA

CARME SARRET I SANDIUMENGE, PSICÒLOGA

CENTRE DE DIA DE SALUT MENTAL DE TÀRREGA

26

27

SENDERISMESENDERISME

Us proposem una caminada de poc més de dueshores i uns 10 km de distància (entre anada i tornada) perla capçalera de la Vall del Llobregós, amb inici a lapoblació de Prades i destí al castell de Boixadors, alterme de Sant Pere Sallavinera.

Gairebé tot el recorregut segueix un tram del senderGR7 que travessa Catalunya de Nord a Sud. Això ensfacilitarà el camí i l'orientació ja que només s'han deseguir les marques blanques i vermelles del sender perno perdre's.

El camí no té cap dificultat, ideal per fer-lo amb cana-lla un diumenge al matí i especialment recomanable endies de bona visibilitat atenent la dominant situació enquè es troba el conjunt format pel castell i l'església deSant Pere de Boixadors, encimbellat d'alt d'un turó a 863metres d'alçada, des d'on es domina bona part delBages, la plana de Calaf i gairebé tota la conca delLlobregós.

de Pradesal Castell de Boixadors

de Pradesal Castell de Boixadors

TEXT I FOTOS: XAVIER SUNYER

El recorregut: Deixem el vehicle a Prades de la Molsosa.Iniciem la caminada per la pista de Castelltallat que ben aviatdeixarem per agafar el primer trencant que trobem a mà dreta(a uns 100 metres de Prades). Seguim aquest camí que s'enfilacap a l'obaga de Prades fins a trobar els senyals del senderGR7, senyals que ja no deixarem fins a arribar al castell deBoixadors. La tornada es fa pel mateix camí en sentit contrari.

28

de Prades al Castell de Boixadorsde Prades al Castell de Boixadors

A la tornada no deixem passar l'oportunitatde donar un tomb pels estrets carrerons dePrades de la Molsosa, nucli que a principis demaig acull la concorreguda fira de Sant Ponç.

Segur que ens captivarà amb els seuscarrers enllosats, restaurades cases de façanesde pedra, portalades dovellades i balconsforjats. Obligada és la visita a l'església de SantPonç que acull tres extraordinaris retaulesbarrocs. Prop del cementiri trobarem la creu delcaptaire, al redós de la qual s'explica una antigallegenda. Sense cap mena de dubte Prades ésun exemple de poble que ha respectat el seupatrimoni i que està vetllant per recuperar-lo.

Actualment el castell està en fase derestauració i per motius de seguretats'impedeix el pas a tot el recinte. Els primersdiumenges de mes, però, s'hi fan visitesguiades i gratuïtes que cal concertar altelèfon 649 338 440.

Del castell de Boixadors endestaca la torre mestra, la qual és l'únic

element romànic que ha subsistit, per talque les altres edificacions ja responen aampliacions efectuades en època gòtica.L'església de Sant Pere de Boixadors,situada dins el recinte del castell, és unedifici romànic però alterat per unaampliació feta al segle XIII i uns retocsposteriors fets al segle XVII.

2929

Qui no ha pujat mai dalt d'un turó i s'ha preguntat...Aquí sota hi ha el meu poble?

Aquest fenomen meteorològic, que es repeteix alllarg de l'any, és més evident i persistent durant

l'hivern i regala aquests mars de núvolsa les nostres valls

PER MARTA MIRAMUNT VILAMÚ

Com a tot arreu, n'hi ha que disfruten igaudeixen del meravellós paisatge emblanquinatque la boira ens ofereix, convertint-se així en unelement hivernal indispensable. D'altres, en canvi,desitgen tornar a la normalitat, ja que són moltsels efectes que comporta una boira persistent.D'entre els més destacats, cal citar la manca devisibilitat que dificulta la circulació, l'increment

dels efectes negatius de la contaminacióatmosfèrica per manca de ventilació, l'augmentde la sensació de fred, l'estabilització de la tem-peratura ambient en nivells baixos (fins i tot persota del zero), fent impossible l'alternança de latemperatura dia/nit i, per últim, la incidència di-recta en l'estat d'ànim de les persones i en la sevasalut, sobretot en les malalties reumàtiques.

FOTO

: JO

RD

I OLI

VA

30

Com molt bé coneixem, existeixen diferentstipus de boires: la boira humida, que humiteja elsobjectes; l'òptica, que apareix a l'estiu; la boirinao boira lleó, que és de color grisenc i en la qualno s'hi sent ni fred excepcional ni humitat degut aquè les gotes són molt petites i estan massaescampades; la ploranera, de la qual s'apreciaprecipitació considerable, i la boira gebradora quediposita el gebre damunt dels objectes.

Normalment es formen més acusadament enzones planes i fondes i, sobretot, en llocs ocupatsper rius o embassaments, que proporcionen lahumitat necessària per a la seva formació.Aquesta humitat és absorbida per les plantes ipel sòl i, de manera cíclica, torna a l'atmosferaper evaporació. Així doncs, existeix una aportaciócontínua d'aigua, imprescindible per a la vida ani-mal i vegetal.

El fred també és necessari per al bondesenvolupament dels nostres cultius perquè,entre d'altres coses, retarda el seu creixement ielimina possibles plagues. Però en condicions de

30

A la Vall del Llobregóspodem assegurar que la

patim, la boira. Els dies sónmonòtons, freds i humits.

Hom els podria catalogar detristos. Però us heu

preguntat mai què seria unhivern sense la temuda o

l'admirada boira?

FOTO

: XAV

I MO

RE

NO

FOTO

: JO

RD

I OLI

VAFO

TO: X

AVI S

UN

YER

31

Per sant Vicenç,fugen les boires i vénen els vents.

Lluna tapada, boira o ruixada;Lluna lluent, sequedat o vent.

La boira de desembre duu el garbí al ventre.

Boires pel xaloc, prepara llenya per al foc.

Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.

Boirina pixanera, torna-te'n enrera.

Boirina a la vall, pagès al treball.

Cada boira de generuna pluja pel maig sol ser.

DITES POPULARS

poca humitat, si es dóna una baixada dràstica de latemperatura, a la llarga, el fred actua cremant algu-na part de la planta, malmetent el cultiu o, fins i tot,provocant la seva mort. Si, pel contrari, l'aire contéun percentatge d'humitat elevat, davant d'aquestimportant descens, el vapor d'aigua en suspensió esconverteix en el gebre que protegeix la planta i evita

La nostra manera de parlar també téen compte els fenòmens meteorològicsmés familiars. Així, quan parlem del ventdiem «fa molt vent»; si parlem de plourediem: «una pluja maca». En canvi, quanes tracta de la boira, diem: «Avui tenimla boira». És a dir, no una boira, sinó «la»boira, la nostra, la coneguda de sempre,la que ens és familiar; la nostracompanya de l’hivern.

FOTO

: JO

RD

I OLI

VAFO

TO: J

OR

DI C

AS

ES C

AM

ATS

FOTO

: FE

RR

AN M

IQU

EL

que aquesta arribi a temperatures inferiors azero graus. Per tant, si això es dóna de formapuntual, no es pot considerar que sigui perju-

dicial per als nostres cultiusni per a la majoria de lesplantes que formen part delnostre peculiar i severecosistema. El problema ra-dica en què, malaura-dament, si el gebre perduramassa temps, són molts elsdanys ocasionats per aquestfenomen que acostuma atenir moltes cares, però unsol nom: la boira.

Per cert, heu arribat apensar mai què seria undesembre i un gener solellósamb tots els arbres florits, unsembrat crescut i una tem-peratura d'uns 15ºC?

32

El Llobregós

SAHRAUÍS A L’EXILI: UNA INJUSTÍCIA HISTÒRICA

El nostre avió estava a punt d’enlairar-se al’aeroport de Barcelona. Per la mateixa portad’embarcament coincidíem amb uns passatgersque anaven a Londres. Aquells que havien devolar a la “city” miraven amb cara d’interrogant lallarguíssima cua de catalans que esperàvem unavió que ens duria a un destí estrany que nosabien pas on era.

Finalment, un grup va decidir-se a preguntar-nos: «- On és això de Tindoof?.» «- És a Algèria,- vam respondre- en ple desert. Anem a visitarels campaments sahrauís». I es van quedar nogaire més reconfortats. El nostredestí, com la gent que anàvem aconèixer, eren ignorats. Per què,si no, doncs, una senyora gran dela família sahrauí em va dir quanli vaig fer un petit obsequi: “QueDéu us ho agraeixi i que faci quehi hagi gent que es recordi denosaltres!”.

Em va colpir, vaig sentir so-bre meu una responsabilitat enor-me i un agraïment que m’excedia.

Certament els refugiatssahrauís viuen en la pobresa i,com un home pobre i desvalgut,són ignorats. I des d’Occident potsemblar que el seu problema no

és cosa nostra quan, contràriament, Espanya n’ésuna gran responsable.

Només diré que fa 30 anys que són fora delseu país; van fer cap al cor del desert, a laHamada de Tindouf, tot fugint d’un Marroc queels envaí i arribà a bombardejar-los aprofitant la

debilitat i l’abandó del governespanyol que, amb la mort deFranco, estava immers en elprocés de transició. Mentretotes les colònies ja havienaconseguit la independència, elSàhara Occidental quedava,per despreocupació ideslleialtat, sota domini marro-quí. Mai no s’ha celebratl’esperat referèndum que se’lshavia promès.

De tota manera, cal dir queel govern de la RASD (Repú-blica Àrab SahrauíDemocràtica) és un govern al’exili i és reconegutinternacionalment.

Però podrà mai governar elseu poble fora del’empresonament que significaun camp de refugiats? Si eltema de Palestina és cada dia

notícia, per què no es parla dels drets delssahrauís? O els caldrà tornar a les armes per talde no ser ignorats i que es trobi una solució aaquesta injustícia?

TEXT I FOTOS: IMMA RALUY

33

El Llobregós

RÀDIO ALTIPLÀ COMPLEIX 6 ANYS

En aquests inicis de febrer, Ràdio Altiplà fa elsisè aniversari. Va ser el 6 de febrer de 1999 que,amb una edició especial del programa magazine«El Mercat», presentat en aquella ocasió perJosep Cuní i emès per tota la xarxa d’emissoresde COM Ràdio, s’inaugurava aquesta emissorade Calonge de Segarra.

Ràdio Altiplà necessita:

- Més col·laboradors per fer programes.- Més informadors a tots els pobles per a fer l’agenda d’activitats.- Més publicitat.

Tel.: 938 680 090 i 938 680 409

Durant aquests sis anys, l’emissora ha tingutcom a prioritat ser el reflex de l’actualitat a tota lazona d’influència, ampliada ara gràcies a lacol·laboració de Ràdio Pinós, que dóna senyal atota la comarca del Solsonès i bona part de laSegarra. Així, d’una manera continuada, setmanarera setmana, la presència en les ones de RàdioAltiplà ha estat una realitat cada vegada mésreeixida.

La seva trajectòria s’ha vist reconeguda perdiversos premis atorgats al programa «El Mercat».Els anys 2000 i 2001 va quedar finalista del PremiRosalia Rovira, de la Diputació de Barcelona, almillor programa de producció pròpia, premi queva obtenir l’any 2002. Els anys 2001 i 2002, vaobtenir la menció especial dels Premis Lacetània,de Regió 7, al millor programa radiofònic de laCatalunya Central. Finalment, el 29 de desembrepassat, Ràdio Altiplà va rebre el Premi Alta Anoia2004 al millor projecte d’iniciativa pública.

Segons han manifestat els seus responsables,«el gran reconeixement, el que nosaltres mésagraïm, és el de tots els oients que escoltenaquesta ràdio amb complicitat, ja que saben quetots som col·laboradors voluntaris d’aquesta tas-ca».

PER RAMON FITÓ

FOTOS: RÀDIO ALTIPLÀ

34

El Llobregós

Fer el pessebre és una tradició quees manté en moltes cases del nostre país,probablement com una romanalla dellararium romà, aquells petits altaretsdomèstics amb figuretes querepresentaven les deïtats protectores dela llar. També s'ha considerat SantFrancesc d'Assís com el primer queescenificà un pessebre a la localitat deGreccio, l'any 1223. Avui, el pessebremés antic que es conserva (finals dels.XIII) és a la basílica de Santa Maria laMajor de Roma i és obra del florentíArnolfo di Cambio.

Pel que fa al pessebre com a activitatcol·lectiva i com a instrument de cohesiódins d'una comunitat -els anomenats ientranyables "Pessebres vivents" que tantproliferen a Catalunya-, trobem el seu ori-gen en les representacions de teatrereligiós d'època medieval, concretamentl'escenificació litúrgica de la Nit de Nadal-els també anomenats "Misteris"-. A par-tir d'aquí, avui en dia els pessebresvivents adopten múltiples formes i pre-textos que els fan molt variats.

Però el pessebre ha fascinat des desempre pel seu caràcter popular, perl'oportunitat de participar col·lectivament-mags, pastors, bugaderes i filadores- dela bona nova. Prova d'això és que alsfamosos pessebres napolitans dels seglesXVII i XVIII, les figures van vestidessegons la indumentària de l'època, comen el cas de les figures del murcià Salzilloo les de Ramon Amadeu que, amb lesseves figures de pastors de la Garrotxa,fou el més il·lustre difusor de la famosa

PER QUÈ FEM ELS PESSEBRES?

35

El Llobregós

tradició pessebrística olotina. De fet, elcostum de representar les figures vestidescom a hebreus, data únicament de mitjansegle XIX, fruit d'un afany historicistad'apropar-se al Jesús "històric" i de lapretensió de la burgesia de traslladar lavida rural idealitzada de temps remots al'interior de les llars urbanes.

En definitiva, segons paraules delpessebrista Enric Benavent: "El pessebreno és una representació històrica, sinómés aviat l'expressió d'una presència di-vina enmig d'una realitat mundana. Ésl'expressió d'un naixement, d'unarenovació. Per això cada època ha volgutexpressar-se en el pessebre". I per això,potser sense saber-ho, seguim, cada any,fent el pessebre.

TEXT I FOTOS: MARIA GARGANTÉ LLANES

36

Música

Després de tres anys de silenci, un delscantautors més prolífics i innovadors del panora-ma musical català ha tornat als escenaris per pre-sentar-nos el seu quart disc, Dos maletas.

L'alter ego del Chaval de la Peca demostra,aquesta vegada, que és molt més que unpersonatge creat per fer ballar al personal ambrevivals d'una Espanya canyí ja oblidada. Hanpassat alguns anys d'ençà d'aquella experiènciatan fructífera, econòmicament parlant, i ara enMarc passa pàgina amb la voluntat de despullar-se definitivament.

A aquestes alçades ja no ens ha de demos-trar res, l'avalen tres anteriors treballs plens detalent i maduresa. Envoltat sempre d'una màgiainexplicable, en Marc enamora amb la sevairreverència. Les seves posades en escenas'emmarquen entre el més pur cabaret i elsambients circencs de Federico Fellini. Maletes,trucs de màgia, bohèmia i sàtira ben intenciona-da: tot ens evoca una mena de teatre grotesc.Ara ja no és el noi entremaliat que s'amaga darrerauna piga; ara és el noi entremaliat que sap moltbé el que es diu i el que es fa. Potser encara hihaurà algú que se'l podrà prendre en broma, peròell és un artista seriós que ha sabut evolucionar

MARC PARROT A LA TORANESA (7/12/2004)

NOEMÍ MASES

FOTOS XAVIER SUNYER

separant-se dels entorns més comercials per do-nar a conèixer els seus pensaments més íntims.No li deu haver estat fàcil, però ho ha sabut fer ala perfecció.

37

Opinió

COMPRIMITS DE SALUTSÍLVIA PORTA I SIMÓ

L’EPOC, la malaltia desconeguda delsfumadors

L’EPOC -malaltia pulmonar obstructivacrònica- és un trastorn crònic, d'evolució lenta iprogressiva, que afecta el 9% de la població adultaa partir dels 40 anys. L’EPOC, un dels principalsmotius de consulta dels pneumòlegs, estàinfradiagnosticada; un 80% de les persones quela pateixen no està diagnosticat correctament perun especialista.

Fins fa uns anys era una malaltiaexclusivament masculina, però les últimes dadesrevelen que la mortalitat per aquesta causa enels homes ha augmentat un 13% enfront del 185%en les dones.

Els símptomes principals d'aquesta malaltiarespiratòria són la tos crònica, l’expectoració(expulsió abundant de mucositat) i la disnea(dificultat per respirar).

El principal factor de risc és el tabac. Si no esfumés, no hi hauria EPOC. La millor prevencióés deixar l'hàbit tabàquic. El 90% dels pacientssón fumadors. Ara bé, només el 20% de les per-sones que fumen desenvoluparan aquestamalaltia respiratòria.

El diagnòstic es fa a través d'una provaanomenada espirometria, que determina el volumi el ritme de l'aire de dins els pulmons. És a dir,evalua la capacitat pulmonar que té el pacient.La qualitat de vida d'aquestes persones, si noprenen correctament la medicació i deixenevidentment de fumar, pot arribar a ser pèssimafins al punt de faltar-los-hi aire per dutxar-se, ves-tir-se o simplement parlar -ja no parlem de cami-nar o pujar i baixar escales-.

L’EPOC no té res a veure amb l’asma. Sóndues malalties respiratòries amb trets diferencialsi pronòstics diferents.

Els pacients que tenen EPOC i ara estanrefredats o han passat el virus de la grip, hand'extremar les precaucions per no tenir cap tipusde complicació.

Un tranquillloc d’encant rural

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

- Masia amb capacitat per a 9 persones- Llar de foc- Banyera d’hidromassatge- Calefacció central- Televisió i fil musical a totes les habitacions- Barbacoa- Piscina pròpia a 1,4 Km.

AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain)Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com

Colònies de gatsMONTSE VIVES

Vagi per endavant que la meva visió delsanimals és més romàntica i menys utilitària que ladels qui habiten a la Vall tot l'any i també que crecque els drets de les persones són més importantsque els dels animals. Dit això, crec que el benestardels humans està també lligat al dels animals.M'explicaré.

Als nostres pobles hi ha un nombre variablede gats, semidomèstics o semisalvatges, que for-men colònies en territoris d'extensió variable.També hi ha d'altres gats que volten pel poblesense formar part de cap colònia. Aquestes

bestioles porten puces, paparres i tinya. A vegadesestan ferits i sovint les ferides estan mal curades.En èpoques de zel, es barallen, ens obsequien ambels consegüents concerts de marrameus, i vanmarcant el seu territori, és a dir, deixant gotes depipí reconcentrat per tot arreu. Com que pateixengana i no sempre estan en condicions de ratar, fanmalbé les bosses d'escombraries i ho escampentot. Hi ha algunes ànimes caritatives que, sensdubte amb la millor de les intencions, els alimen-ten amb restes de menjar, tripes de conill, etc.,contribuint, però, a generar encara més brutícia.

Fins ara he parlat de les molèsties que gene-ren, però ells també pateixen gana, fred, calor,malalties, ferides, dolor i paràsits.

38

39

Opinió

Reflexió després de la tragèdiaALBERT BRAU I BAGÀ

Des d’aquestes línies, no podem passar peralt la tragèdia que ha sacsejat el món sencer alsud-est d'Àsia, que ha sembrat de dol a milers defamílies d'arreu del planeta. La seva magnitudextraordinària ens deixa espaordits per ladimensió d'un fet que ens porta de dret envers lareflexió de la fragilitat humana i de la impotènciadavant d'un fenomen que s'esmuny a tota previsiói que, en pocs minuts, destrueix famílies senceres,en mutila moltes altres mils i esborra del mapamilions de somnis i projectes de futur. I no nomésno ho podem passar per alt, sinó que venimobligats a manifestar-ho.

L'excepcionalitat d'aquesta tragèdia rau en lescircumstàncies que es van conjurar per arribar aunes xifres esfereïdores de persones mortes idesaparegudes. A part de les vides, tampoc noes pot passar per alt la destrucció física d'espaisi habitatges en unes zones ja molt deprimidesabans i que obligaran els supervivents a tornar acomençar de menys de zero. Perquè elterratrèmol marí i subsegüent tsunami no nomésva arrasar zones turístiques de Phuket isemblants, sinó també indrets de Sri Lanka, el

sud de l'Índia i la costa oriental africana on la vidanormal, el dia a dia, és d'una precarietat que elsque vivim al primer món ni ens podem imaginar.

Perquè fins ara, amb comptades excepcions,els fenòmens naturals que sovint es converteixenen dalles mortuòries eren privilegi de poblessumits en la misèria més absoluta. Ara ha estatdiferent. Per una mena de conjunció astral, eltsunami del dia 26 de desembre ha posat en elmateix punt de mira, en aiguabarreig esgarrifós,tant a nadius misèrrims com a membres de lasocietat opulenta del primer món, que a la recercad'uns dies de plaer per acomiadar l'any 2004,s'han convertit en víctimes d'un cataclisme im-pensable en els seus propis països. (Tampocpodem passar per alt la tragèdia immensa delsgairebé dos-cents massacrats a la discoteca deBuenos Aires el dia de fi d'any).

Tot això condueix a la reflexió serena de lanostra immensa fragilitat. Sovint pensem que,immersos en el nostre narcisisme i que som elcentre de l'univers, a nosaltres mai ens pot passaruna cosa així. Però quan l'anivellador universales presenta, i sempre en el moment mésimpensat, no hi sol haver distincions. Ni misèries,ni opulències. Tots a passar pel tsunami de torn.Pensem-hi.

Què fan ells per nosaltres? Tots hem vist ungat amb infinita paciència esperant que un talp oun ratolí surtin del forat, és a dir, que aquestescolònies de gats controlen la població derosegadors de casa nostra. I què podem fernosaltres per ells? Doncs millorar una mica lesseves condicions de vida, millorant de passada lescondicions higièniques dels llocs on s'han instal·lat.A Catalunya també hem estat pioners en això: hiha una protectora especialitzada en gats, ques'anomena Progat, i que gestiona diverses colònies

controlades, especialment a la ciutat de Barcelo-na. Colònies on els animals són alimentats comcal, hi ha veterinaris que els controlen la salut, elsdesparasiten i els castren, evitant així la transmissióde malalties, els naixements incontrolats i lesmolèsties derivades del zel. Aquesta protectoracol·labora amb les administracions i té veterinaris ivoluntaris que fan aquestes feines sense cap costeconòmic. Crec que es podria fer alguna cosa si-milar als nostres pobles, pel bé de tots, humans ianimals.

El Jaume Coberó i la màgiaMARIA GARGANTÉ LLANES

Va ser fa uns vuit anys, arran de la realitzacióde l'Inventari del Patrimoni de Torà, que vaigconèixer el Jaume Coberó. Que parli d'ell enaquest moment i en aquestes dates no és pascasual, ja que ara farà un any que ens va deixar.L'última escena que vam compartir va ser tot justen començar l'any, presenciant a casa seva i perla televisió l'obertura de la Porta Santa -el 2004era any jubilar- de Santiago de Compostela. Tots

tres asseguts (el Jaume, el Jordi i jo), mentre laseva inseparable Palmira feinejava, discreta comsempre, per la casa, i a estones s'asseia tambéamb nosaltres. Tres persones escèptiques ambtantes coses, miràvem de reüll el cerimonialcatedralici, el "botafumeiro" i els cavallers de SantJaume; fèiem algun comentari irònic, però hoseguíem amb atenció, com empesos per unamena de curiositat extranya cap a allò quesemblava un ritual màgic, que semblava en defi-nitiva trascendent.

Potser és que, en el fons, a tots tres ens atreia,

40

Què passa a Torà?ANTÒNIA

En un llibre escrit fa vora dos segles, vaigtrobar una poesia escrita per Puig i Tàpies quediu així: "-Dóna estudi al fill del pobre -Instrueix lajoventut -Fes dignes els teus alumnes - Ensenya'lsbé la virtut -Fes savis els teus deixebles -Aparta'ls

Opinió

HarmoniaCECÍLIA MOLINS

Què bonic! Què difícil! A les muntanyes hi haharmonia. Els verds vius de les herbes, elsmarrons de les fulles seques i de la terra. Elfimbreig de les branques dels arbres, el piular i elcantar dels ocells. Tot junt forma un paisatgeharmoniós.

El mar, com més te'l mires, més harmonia hi

descobreixes, tant si està en calma com si estàembravit. Les diferents tonalitats de blaus i verdstambé inspiren harmonia.

Sembla impossible que l'únic ésser intel·ligentque és (l'home) sigui aquell a qui li és més difícilconservar aquesta harmonia.

Si imitéssim la natura, què n'estaríem de bé!Si poguéssim desterrar l'enveja i les rancúnies,quina bassa d'oli seria el món! Intentem copiardel bosc i de la mar i tindrem l'harmonia.

la màgia. Almenys jo, que d'antuvi he estat unamica somiatruites, sempre he pensat que hi haviaquelcom de màgic en el Jaume i en el seu petitestudi, aquell petit "laboratori de meravelles" onel temps tenia una altra mesura. I és que per auna servidora, sanaüjenca de tota la vida, la"descoberta" del Jaume va representar ladescoberta d'indrets fins llavors desconeguts i queinevitablement van passar a formar part del meuimaginari més estimat, com la sil·lueta alterosade Sant Miquel de Fontanet, la recòndita joia deSant Martí de Llanera o els carrerons de la vilavella de Torà. Encara avui, si un dia trec el cappel portal de l'Ofrera, trobo a faltar aquella veuinconfusible, un xic esquerdada, que ressonavacarrer amunt i que de vegades, fins i tot, ens"renyava" afectuosament -quan tardàvem molt de

temps en tornar-li unes fotos o quelcom semblant-amb un "no us deixaré mai més res", mentre migamagava una rialla que et feia sospitar que no hodeia seriosament.

Pensava avui, doncs, en un llibre singular:Historia Universal de Paniceiros, de Xuan Bello,escrit en asturlleonès i que evoca l'"univers" d'unpetit llogarret, aparentment insignificant dinsaquest nostre gran "atles" global. Pensava en quèallò que és essencial, universal i immutable,s'amaga moltes vegades en allò que és més petit.I he pensat també en el Jaume, entranyable al-quimista de la memòria, que va fer que el seupoble -Torà- i el seu entorn més proper -elLlobregós- esdevinguessin "una viva dimensió deltemps i les paraules", això és, una autèntica"Història Universal".

de la maldat -Allunya'ls de la política -Que corrompla humanitat."

Crec que hauríem de reflexionar moltseriosament, perquè la política ben portada noha de complir, al meu parer, més de quatremanaments: primer: estimar el poble, segon: es-coltar el poble, tercer: servir el poble, i quart: totpel poble.

41

Opinió

Sel·lembouhaTONI I MERCÈ (CAL CARDONÍ)

L'estiu passat, per a la Sel·lembouha ja no vaser una novetat estar entre tots nosaltres. Esrecordava de tot i va aprendre a parlar millor el catalài el castellà. Vam passar dos mesos molt bons i se'nsvan fer curts, encara que ella marxava amb il·lusióperquè són molts dies sense veure la família is'emportava moltes coses.

A més a més, és el segon any que ens hemadherit a la Campanya d'ajut humanitari als refugiatssahrauís que porta a terme l'Associació Catalanad'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS). Durant elpassat mes de novembre vam recollir, a casa nostrai amb la col·laboració de l'escola i la guarderia, elsproductes d'higiene que es demanaven en aquesta11a. Caravana.

La participació, una vegada més, va estar moltbona i es van recollir 261 pastilles de sabó, 180ampolles de gel, 151 de xampú, altres productesd'higiene (colònia, compreses, dentífric...) i mate-rial escolar (llibretes, caixes de ceres, rotuladors,

llapis, llapis de colors, tèmperes, motxilles, etc.) quejuntament amb el que s'ha recollit a altres punts dela Segarra s’ha enviat en el mes gener.

Del 3 al 9 de desembre passat, vam tornar alscampaments de refugiats Sahrauís, prop de Tindouf(Algèria), a visitar la família de la nena, la nostrafamília, i comprovar un altre cop la dura vida que hiha al desert on viuen provisionalment 200.000 per-sones des de fa 30 anys.

Només volem dir que, com l'any passat, l'estadava ser molt i molt bona i la nostra família va fer tot imés perquè estiguéssim com a casa.

Finalment, des d'aquí volem agrair una vegadamés a l'Ajuntament de Torà la seva col·laboracióamb la vinguda dels nens sahrauís a Catalunya i atothom que ha participat en la campanya de recollidade productes higiènics. També, en nom seu i de laseva família, donem les gràcies a totes les perso-nes que voluntàriament varen col·laborar, fent-li unregal o amb diners, ja que n’estan molt necessitats.

Suposem que el proper estiu la Sel·lembouha,per tercera vegada, torni a Cal Cardoní. Gràcies atots!

Si els seguíssim, de ben segur que aniríemmillor i es podrien evitar moltes discussions,debats i baralles que tenim darrerament a la nostratan lleial i constant vila de Torà. Que amb amor,bona voluntat i comprensió tots junts ens en

podríem sortir. Que la política no corrompi ningú.Que no passem cap més Nadal dient de boca enboca "fum, fum, fum". Que el 2005 puguem dir"pau, pau i pau". Per secula seculorum, amén.

Un ple municipal atípicUN TORANÈS

El dia 3 de desembre de 2004 a Torà va haver-hi ple municipal obert al públic, com és costumels primers divendres de cada mes. A part delsmembres del Consistori i de la secretària van ser-

hi presents uns vintena de veïns.L'ordre del dia va transcórrer amb tota la

normalitat que suposa la divisió manifesta entrel'equip de govern i l'oposició. Divisió que semblaanar en quart creixent i de la qual no s'albira unafi positiva per al poble. El més significatiu del ple,a part de l'epíleg que després comentarem, va

42

Opinió

ser la incertesa, el misteri i la foscor en què es vadesenvolupar la discussió sobre les qüestions del'ordre del dia. Els temes estrella el configuravenel polígon industrial, el parc de bombers i lapossible implantació a Torà d'una indústria novaamb capacitat per generar uns 20 llocs de treball.Aquí es va derivar a un plantejament surrealistaper la suposada urgència, el secretisme empre-sarial i per la ubicació que es pretenia per part del'equip de govern. Per tal que la indústria espogués instal·lar ja a Torà no hi havia més alter-nativa que un terreny: el destinat a parc debombers i el que limita amb aquest, de propietatprivada. Total, que la cosa va acabar com havia

començat: sense cap mena d'acord.Aquest ple municipal va tenir una segona part

-o millor, epíleg- totalment imprevista i pocedificant que va trencar la pauta del guió establert.Resulta que a la cloenda del debat de l'ordre deldia i quan gairebé tot el públic i part dels regidorsja havien marxat, una persona aliena al'Ajuntament sembla que va fer alguna observaciópoc agradable a la cap de l'oposició. Tot seguites va perdre la compostura i anaren per terra enatac i defensa confós, fins que un regidor-precisament del grup mixt- va intervenir per po-sar pau, davant la indiferència i la passivitat detots els altres regidors. Lamentable.

El calvari d’anar a votarMONTSE OLIVA VILÀ

Aquest mes de febrer culminarà amb unreferèdum. I no precisament el que convoqui JuanJosé Ibarretxe per a intentar conèixer si els bascosdonen suport al seu pla. Es tracta d’aquelles con-sultes que fan mandra, molta mandra. ¿O no famandra treure’s les lleganyes i anar fins el col·legielectoral -amb el fred que fa aquests dies!- per adecidir si s’afaga una papereta que digui SÍ o béNO, o una en blanc, o simplement per no posar-hi res, que encara fa més mandra? I tot plegat,per a què? Doncs perquè el govern espanyol volque siguem els primers a dir que sí, que volemuna Constitució europea.

No expresaré aquí la meva opinió sobre elfons de l’assumpte, entre altres coses perquètothom té la seva i, en cada cas, acostuma a serla millor. Però, de ben segur, molts dels que arallegeixen aquestes línies comparteixen la mevamandra a l’hora de decidir si cal, un cop més, fer

una cua immesa a correus, esperar que et portinels papers a casa –i a sobre sempre vénen a l’horaque no hi ets- i, un cop has aconseguit els papers,tornar a fer dues cues més, només per dir SÍ, NOo a mí que m’expliquen de tot això!

La meva queixa no és, doncs, contra el perquèd’aquesta nova convocatòria a les urnes, sinó pelfet que els que estem fora de la nostracircumscripció hem de passar un autèntic calvariper poder exercir un dret constitucional que, deben segur, és molt més senzill d’aplicar si un sis-tema funcionarial i obsolet no ens obligués apassar llargues estones a correus quan aragairebé tot, menys votar, és pot fer per Internet.

Així que, si algú, quan es llevi el diumengedia 20 per acudir al col.legi electoral i pensi en lamandra que fa sortir de casa, amb aquest fred iaquesta bòira, que se’n recordi dels pobresmortals que han hagut de fer els tres tombs perquèaquell mateix dia, i a la mateixa hora, pugui con-tar a les urnes la seva minsa opinió sobrel’assumpte sotmés a referèndum.

43

Telèfons d’interès

BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036CONSULTORI MÈDIC 973 524 036ESCOLA 973 524 033PARRÒQUIA 973 524 039

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380

/973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

GENERDia 29 Festa del Brut i la Bruta a Torà (16,30 h)

Futbol Sala: Castellfollit - Bellpuig (16 h)Futbol Sala: Massoteres - Guimerà (16,30 h)

Dia 30 Futbol 3ª regional: Torà - Balàfia (15,45 h)

FEBRERDia 2 La Candelera: missa al Sant Dubte d’Ivorra (12 h)Dia 5 Futbol Sala: Castellfollit - Arbeca (16 h)

Futbol Sala: Massoteres - Penelles (16,30 h)Dia 5 Festa Major d’Hivern a Ivorra. Representació de «Tinc

feina», per la companyia Josafat Teatre (20 h)Dia 6 Festa Major d’Ivorra. Ball amb el Joan Vilandeny (7,30 h)Dia 12 Bitlles: Torà - Ponts (16 h)Dia 13 Acte inaugural de l’associació juvenil A. Activa, de

Torà: xocolatada popular i conferència de Roser Palol,sobre la Constitució europea (18 h)

Futbol 3ª regional: Torà - Fondarella (16,00 h)Dia 19 Festa de Santa Àgueda a Torà. Inici a les 21 h amb

el sopar de dones; en acabar, a les 24 hores, ballamb la Tribu de Santi Arisa

Futbol Sala: Castellfollit - Torà (16 h)Futbol Sala: Massoteres - Surit Surat Pub (16,30 h)

Dia 20 Referèndum consultiu sobre la Constitució EuropeaDia 26 Futbol Sala: Torà - Les Avellanes (18 h)

Bitlles: Torà - Palou (16 h)Dia 27 Futbol 3ª regional: Torà - Albi (16,15 h)

MARÇDia 5 Futbol Sala: Massoteres - Arbeca (16,30 h)Dia 12 Futbol Sala: Castellfollit - Orobitg (16 h)

Futbol Sala: Torà - Ponts (18 h)Bitlles: Torà - Cervera (16 h)

Dia 13 Futbol 3ª regional: Torà - Linyola (16,30 h)Dia 19 Futbol Sala: Massoteres - Torà (16,30 h)Dia 26 Bitlles: Torà - Bellavista (16 h)Dia 28 Aplec de dilluns de Pasqua a l’Aguda de Torà

Aplec a Sant Pelegrí de BioscaAplec a Santa Maria del Solà, de Lloberola

Agenda

HORARIS ALSINA GRAELLS

HORARIS Km. ITINERARI HORARIS06,45 17,00 ANDORRA 11,36 21,0607,09 17,24 9 LA SEU D’URGELL 11,06 20,3607,15 17,30 LA SEU D’URGELL 11,00 20,3008,18 18,33 79 PONTS 09,57 19,2708,28 18,43 PONTS 09,47 19,1708,44 18,59 92 SANAÜJA 09,31 19,0108,51 19,06 98 BIOSCA 09,24 18,5408,56 19,11 102 TORÀ 09,19 18,4909,02 19,17 107 CASTELLFOLLIT 09,13 18,4309,14 19,29 117 CALAF 09,01 18,3109,48 20,03 144 IGUALADA 08,27 17,5710,45 21,00 212 BARCELONA 07,30 17,00

44

La temperatura de 15 a 15

El temps

Dia 29 novembre 2 litresDia 2 desembre 8 litresDia 5 desembre 12 litresDia 7 desembre 1 litresDia 8 desembre 7 litresDia 9 desembre 13 litresDia 10 desembre 2 litres

LES PLUGES

Per què el cel és blau?

Les partícules i molècules que es troben ensuspensió en l'atmosfera actuen de filtre de lesradiacions solars. Els raigs ultraviolats sónabsorbits en les capes altes de l'atmosfera, quenomés deixen passar les radiacions que es trobenper damunt de la seva longitud d'ona: els blaus ialgun violeta tènue, colors amb els que usualmentveiem el cel. Els canvis meteorològics influeixensobre les radiacions solars i, per tant, en lacoloració blavosa. Els cels rogencs al capvespreobeeixen al mateix fenomen.

15 novembre 1 desembre 15 desembre 1 gener 15 gener

PER FERMÍ MANTECA

DADES FACILITADES PER RAMON SANTESMASSES

màxima

mínima

Temps de sequera i boires

Durant tota la tardor ha plogut un 30% menysdel que és habitual, tot i que, en meteorologianomés ens podem guiar per les dadesestadístiques. L’habitual, doncs, són les mitjanesdels últims anys. La sequera és evident, com hoés també els continuats dies de boira que ens hanacompanyat durant la primera quinzena de gener:una boira gebradora que, com s’aprecia en lagràfica, ens ha donat temperatures mínimes sotazero i unes màximes que amb prou feina hansobrepassat els 6ºC durant el dia.

Les altes pressions, que han dominat tot el sudd’Europa i han propiciat les boires a casa nostra,van fer desplaçar les borrasques cap al nord delcontinent, on han patit aiguats i inundacions.

Efectivament, són les altes pressions les queno deixen pujar el vapor d’aigua que, unit a la faltade ventilació, queda en suspensió en forma deminúscules gotes que formen la boira. Això provo-ca una inversió tèrmica que fa que hi hagitemperatures més elevades en les cotes altes,mentre que en les fondalades es mantinguin moltbaixes, per la falta de vent i per falta de radiaciósolar.

45

Passatemps

I E R S A A N I D R A V A G D S P O ST E U D E L D F I J B E J I D Z D O AC H S R I A I M H U V I N S D F R S ME D Q R E D C F I N O E S P J H O T AD E I U E E D F C T C K A P B M A G RE N R R A J O S A V J U R A N T S O RP U C B G L O S A R C O Q E S E A C ES A N O G D H A I Q B U I E Y C A V TV I V U N S E F R E S V B N N C A V AG O A E T D J A D A V C A M A N I N AF N Z X E S C A N G A T M L D T U L IT O M N R O V R E S N A F T N J N G TE D C R R E N D O U R B D E A I N A VF I N F A N E T M B X D E P F S S A FR A L A B R A A O S E V A P U S Q N UE A S E S T S C E A S V C A B R I C IN T J A F S E G F P E R C S D U T L OR E M J A Q U E T A S H I F E A H A QU I S P U E N G F T E N F S G U I R E

Si per Nadal hi ha lluna blanca, posa al llit una altra manta.Cerqueu 10 peces de vestir que ens hem hagut de posar peraturar el fred.

SOPA DE LLETRES:Gavardina, Jersei, Mitjó, Samarreta, Passamuntanyes,Barret, Guant, Bufanda, Abric, Jaqueta

ENDEVINALLA:Les tisores

SOPA DE LLETRES

SOLUCIONS

PER ANTÒNIA BALAGUER

ENDEVINALLA

Quan em volen fer servir,els ulls m'han de tapar,i la meva obligacióconsisteix en mossegar.

ACUDIT

- Hola, amic meu! Sapsque he obert una joieria?.- Però, què dius? Sisempre deies que notenies ni un euro...!- Es que l'he oberta ambun tornavís...

Doctora, creu queperdré aquest ull...?

De moment, li heposat ben embolicata la butxaca...

L’acudit del Pleixats

46

Des d’aquest balcó obert, esperem la col·laboració d’aquelles persones que ens vulguin enviar els seusescrits literaris i els seus pensaments i records. L’equip de redacció valorarà cada un dels escrits i decidiràpublicar el més adient. Moltes gràcies. Avui publiquem un treball del Ramon d’Ardèvol i la narració del JosepM. Santesmasses, continuació del relat publicat al número anterior del Roger Basora.

Des del balcó

Molt poca gent la veuen,però hi és. Igual que una obrade teatre. Només t'ensenyenl'escenari. S'ha dit que hi hagent que es passa tot l'anypensant en el pessebre i que lesdones del poble es passenmesos i mesos preparantvestits. Jo no m'ho crec. Durantl'any tothom té la seva feina ino em crec que no tinguem resmés per pensar.

El que sí és cert és que dosmesos abans ja hi ha gent quees mouen, sacrificant hores,dies i nits de la seva feina perpreparar escenes noves, o bépensar què es podria fer de nou.Porta molta feina i són pocs quela veuen. El més fàcil de tot esposar-se al lloc i actuar. Tenim un immens apara-dor. El qui ens visita només veu els encerts o elsdesencerts. Cada any procurem superar-nos i nosempre ho aconseguim; però la gent ens visitaany rera any: aquí hi ha l'encert.

Tant la majoria dels visitants com també delsactors, perquè no dir-ho, ignoren l'organitzacióbestial que hi ha al darrera.

I més de quatre han gosat dir-nos què en fem,dels diners. Doncs us asseguro que ens els suemi no cobrem sou. És clar; vist des de fora aviats'ha comptat. En una empresa on els treballadorsno cobren tot és benefici. Ningú pensa en elsquilos de pa i de botifarres que donem, ni a lesmitges parts la despesa que fem amb els actors,els km de fil elèctric, els llums i el dinar al final detemporada amb tots els actors i acompanyants. Isi en queda, ho diré ben clar: es gasten en obresal local social del poble.

La meva feina és de paleta i puc assegurarque no en sé ni la meitat de la missa. Em proposenuna feina i la faig i no sempre estant-hi d'acord.Ja hi ha qui mou els fils. Algú ha pensat abans.Algú s'ha preocupat dels actors. Una empresa de200 treballadors és més complicat del que sembla,i el dia que algú falla, el quadre no pot pas que-dar buit. Algú ha d'organitzar la suplència. Al

darrera d'un quadre, primer caldonar el mèrit al qui l'ha pensat,i seguidament a qui l'hadesenvolupat. Això vol dirmoltes hores de treball i quanés de nit il·luminar-lo i moltesvegades a temperatures sotazero. Trobar un forjador, unforner, una filadora, un fuster oun calderer, uns soldats, unesmonges o un caganer pot sermés o menys fàcil, però lagràcia és que hi hagi unacontinuïtat any rera any. Des defora només es veu l'aparadorbonic. Des de la cara amagadadel pessebre, més de quatreenrabiades. No sé perquè enscompliquem tant la vida! Avegades penso.

Quan veig un mes abans del pessebre unhome que comença a traginar amb un torocarregador, pals per aquí i tanques per allà i altragent els dissabtes trasquejant amb eines de fustero paleta, remolcs de llenya o fent anar ladesbrossadora... Quan algun dia no hi puc ser,em dona la sensació que faig una traïció al poble.I m'agradaria que aquest sentiment de culpas'encomanés a molta altra gent del poble, quenomés es limiten quan arriba el dia a demanaron s'han de posar perquè tothom ho fa. Si sentimnecessitat de fer coses noves, som-hi! Si volemun poble viu, no ho deixem perdre. Si algun anydeixéssim de fer-lo el trobaríem a faltar i qui sapsi mai més arrancaria. El meu parer és:Endavant!. Hi ha mil pobles molt més grans queel nostre incapaços de fer el muntatge que aquífem. I perquè no dir-ho: ens en sentim orgullo-sos, però sempre amb el dubte de fins on somcapaços d'arribar?

I quan arriba l'hora de desfer l'escenari; llavorsvénen els plors i el cruixir de dents. Ho faremempleant-hi tot un dia; i al vespre un bon sopar.Pagant cadascú de la butxaca!

LA CARA AMAGADA DEL PESSEBRE

(Aquesta es la meva resposta a més d'unque amb confiança ha gosat dir: -I no usen canseu de tan pessebre?)

RAMON PALOU

47

L'enigmàtic, solitari i desventurat home, aquelldesconegut individu que havia arribat durant lamigdiada amb un Renault gris perla, continuavaquiet al mig de la plaça del Pati amb el cap cot iels ulls clucs, profundament absort en insonda-bles pensaments. Percebia l'aire ardenterosionant-li els pulmons en cada aspiració i unallum encegadora, que encara es despenjava delperfil fluctuant de les teulades, li travessava lesparpelles, anul·lant tots els colors del seu entorn.Sovint cruixien portes i bigues que es desfeienen estelles i queien fragments de façanesesmicolades. Sols les mènsules de cal Trilla esmantenien en la seva posició amenaçadora.

La xafogor era extrema. El cos d'aquell homepatia una lenta i progressiva dilatació, que la der-mis ja no podia contenir. Una insuportable fibladaa la mà dreta el desvetllà d'aquella letargia il'esfereïment l'envoltà en veure com la pell se liestripava, i des dels dits de la mà dreta unaescletxa resseguia braç amunt fins aturar-se vorael colze. Però no sagnava, per la densitat extre-ma que havien adquirit els fluids corporals.Cicatritzà en poca estona, mentre la feridaesdevenia gairebé indolora. Un alè d'aire bullentva aixecar un núvol de pols i després s'aturàsobtadament. El sol va anar perdent intensitat iel nostre home va pressentir l'arribada imminentdel vespre i, amb ell, l'alleugeriment de tan per-versa situació.

L'olor de terra mullada va confirmar aquellpresagi, mentre arribava el soroll dels primersrams de pluja que ja mullaven el capdamunt dela plaça del Vall. Atret per l'aigua i consumint lesseves darreres forces, va poder donar feixuguespasses fins arribar-hi. Allà, la pluja tèbia que queia,l'alliberava dolçament d'aquella dissortada tarda,mentre ell, absolutament immòbil i cara enlaire,resistia el xàfec sense adonar-se que, en pocaestona, el nivell de l'aigua ja li arribava als genolls.

Llavors un llampec li va fer obrir els ulls i enabaixar molt lentament el cap, amb la darrera llumdel dia va adonar-se d'aquella mar d'aigua. Vaposar-se a córrer feixugament sense direcciódeterminada i, anant d'esme, arribà a la plaça del'Hostal, on va poder veure un automòbil quetransitava perillosament. Era aquell Renault grisperla que ara enfilava el carrer de les Eres. Cridanti agitant els braços va fer senyals per aturar-lo,però el xàfec ja era eixordador i la dificultat perbellugar-se immensa. Intentà la persecuciónedant, fins arribar a entreveure novament aquell

automòbil que, amb l'intermitent posat, ara preniala carretera de Biosca.

El seu esforç era en va. L'aigua gairebé ja elcobria i va haver d'aturar les braçadessobtadament quan s'adonà de la presència dedesenes d'enormes bobines i palets de fusta quesuraven al mig del carrer, vora el polisportiu, i li

barraven el pas. Davant d'aquells obstacles, laimpotència i l 'esgotament van aparèixerdefinitivament. Inconscient, sense adonar-sed'aquella situació extrema, va arrapar-se encaraal palet que, balancejant damunt l'aigua, li fregavala cara. La nit va ser benigna i el nostre home esva poder ajeure somnolentment damunt d'aquellapeça de fusta, enmig d'una immensa planúriad'aigua. Però ell d'això no se’n recorda.

L'endemà (o qui sap quants dies havienpassat), quan apuntava la primera llum de l'alba,el van desvetllar els batecs d'ales d'uns colomsque li havien deixat excrements a la cara. Va notarla seva mà, humida i freda, repenjada al terra.En girar el cap, s'adonà del llim que a tot el voltanthavia deixat la rovinada.

UN SEGON DILUVI (2)

Des del balcó

TEXT I FOTO: JOSEP M. SANTESMASSES PALOU

48

Servei permanent 24 h973 390 862

SERVEI PER A PARTICULARS IPER A TOTES LES COMPANYIES

D’ASSEGURANCES

REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ

PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423

PASSA-HO

49

Els FOGONS del Llobregós

La nostra cuina

A càrrec de Restaurant CAL GOU, de Sant Serni

L'ànec es pot fer de moltes maneres. Avui elfarem com el feia la meva mare.

Netegem l'ànec i el tallem a trossos. Acontinuació el salem i pebrem al gust i el posema coure en una paella amb oli d'oliva. Un copdauradet, el posem en una cassola de terrissa onafegirem una ceba tallada a trossos, una cabeçad'alls, un bocí de canyella, uns grans d'anís, unamica de clau, unes branques de farigola i romaní,una fulla de llorer, uns quants moixernons secs, itot plegat ho posem a coure. Quan estigui migcuit hi afegim un raig de conyac.

Ja cap al final de la cocció, hi afegirem unapicada d'ametlles, avellanes i carquinyolis i, detant en tant, una mica de brou de carn.

A part, en una paella hi fregirem les lleneguesamb una picada d'all i julivert. Afegim lesllenegues a l'ànec, i deixem que tot plegat facixup xup durant uns minuts i ja es podrà servir.Bon profit.

ÀNEC DE PAGÈS ROSTIT AMB LLENEGUES

Aigua (g) 54,3Kilo calories 326Kilo Julis 1.366Proteïnes (g) 16Lípids (g) 28,6Potassi (mg) 290Calci (mg) 12Magnesi (mg) 19

Fòsfor (mg) 9.200Ferro (mg) 2,4Vitamina B6 (mg) 0,34Vitamina B12 (mg) 3Líp. Saturats (g) 8,2Líp. Monoinsat. (g) 12Líp. Polisaturats (g) 6Colesterol (g) 75

Valor nutricional de l’ànec (100 g)

L'ànec és una de les aus més calòriques, degut a la granquantitat de greix que té sota la pell, especialment els ànecsdomèstics. Les femelles tenen una carn més fina i menys grassa.Amb tot, no hi ha grans diferències respecte de l'aportació decolesterol comparat amb altres aus com el gall dindi, la gallina oel pollastre.

Cuinera: Josefina PadullésRestaurant Cal GouSant Serni (Torà)Telèfon 973 473 405Obert només els caps de setmanaPreu menú: 13 EUR

FOTO

XAV

IER S

UN

YER

50

Selecció bibliogràfica de laBiblioteca Municipal «Sant Jordi» de Torà

Llibres

MONTSE GRAELLS

Asha Miró. Les dues cares dela lluna. Barcelona. LaMagrana.2004.

Després de commouremilers de lectors amb La filla delGanges, Asha Miró torna a laÍndia, on encara hi ha coses delseu passat que en el primerviatge no havia descobert. Lesdues cares de la lluna és lacrònica del segon viatge alsseus orígens.

Amb un llenguatge properi íntim, reconstruïm una infància plena de misèria peròtambé d'estimació. Asha descobreix que no tot era comli havien explicat i que s'haurà d'esforçar per recons-truir el puzzle del seu passat. El que troba supera delluny tots els seus somnis.

Celes Piedrabuena. Guia del'esquiador. Tota la informa-ció imprescindible pergaudir de l'esquí. Barcelona.Ara Llibres. 2003

Aquest llibre és la primeraguia de l'esquiador i conté totala informació necessària: desde les estacions d'esquí alpí ide fons de Catalunya i Ando-rra amb tots els serveis queofereixen com ara elsallotjaments, fins a les millors

adreces d' internet, el vocabulari de la neu, els clubs iles associacions d'esports d'hivern...

Un llibre imprescindible per a tots els qui vulguingaudir de la neu més propera, no sols ben equipatssinó també ben informats.

Henri Brunel. Els millorscontes Zen. Barcelona. LaCampana. 2004

El Zen és la forma debudisme que més ha interessata Occident. És una actituddavant el món que ajuda alconeixement personal. El Zenutilitza un recurs sorprenent: elconte. Els contes zen utilitzenla rialla, l'absurd, la provocació,la tendresa, la compassió, elmón meravellós, la poesia, el

silenci.L' autor ha fet una tria de contes Zen que en res-

pecta l'originalitat, trenquen els tòpics i ens introdueixen un món desconegut i suggestiu, el món de saberviure la vida a cada instant.

Àngel Burgas. M.A.X. Barce-lona. La Galera. 2003

Sota aquest títol tanenigmàtic s'hi amaga unanovel·la juvenil ambientada enel món dels jocs virtualsd'ordinador.

Dos adolescents que viuena l'Empordà del 2054 esconnecten a un joc virtuald'ordinador per viure aventuresen el temps i l'espai que trien.Després de crear una base de

dades per fer més real la simulació del joc, viatgen al'Empordà del 2000. Convertits en investigadors, hande resoldre el cas d'uns avis perduts que apareixen ales platges de la comarca. El M.A.X. crea addicció icastiga les errades en el sistema de joc.

51

Esports

El diumenge 5 de desembre es va realitzar laprimera bicicletada popular pels termesmunicipals de Calonge de Segarra, la Molsosa iCastellfollit de Riubregós, amb el suport de laDiputació de Barcelona. A les 10 del matí, a laplaça de l'Església de Dusfort, es va donar lasortida a aquesta primera edició de la bicicletadapopular, amb la intenció que esdevingui una citaanual.

Tot i el mal temps, hi va haver una participaciód'una vuitantena de persones. A mig trajecte hiva haver un servei d'avituallament, en el qual esva repartir aigua i fruita. L'arribada va tenir lloc alLocal Social de Castellfollit.

Des de l'organització es va fer una valoraciómolt positiva d'aquesta primera edició, tant per laparticipació com per la coordinació dels regidorsd'esports dels tres ajuntaments. Lourdes Oliveras

PRIMERA BICICLETADA POPULAR DE CALONGE DE SEGARRA,LA MOLSOSA I CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS

Durant els dies 12 i 19 de desembre de 2004,es va celebrar al Casal dels Jubilats el CampionatProvincial d'escacs "Actiu", que va comptar ambuna participació total de 52 jugadors vingutsd'arreu de la província, i fou organitzada un anymés pel Club Escacs Sanaüja.

El guanyador del Torneig fou el jugador delClub Escacs Guissona Lluís Maria Castany, amb8 punts de 8, seguit pel jugador de Balaguer AitorRamoneda, amb 7 punts. Pel que fa alsparticipants de la vall del Llobregós, destacarl'actuació del jugador de Torà Josep Argerich, queva quedar en 7a. posició del Campionat, i delcol·laborador del Club d’Escacs Sanaüja, LluísCastany, que va quedar en primera posició delgrup D amb 5 punts. Club d'Escacs Sanaüja

EL CAMPIONAT PROVINCIALD'ESCACS "ACTIU" A SANAÜJA

FOTO

: LLU

ÍS C

AS

TAN

Y

52

Esports

44è RAL·LI 2.000 VIRATGES

Degut a aquest aparatós accident,Joaquim Camps i Francesc Esbrí vanhaver d'abandonar la cursa i vanperdre tota opció a guanyar la CopaClio Renault Sport de Ral·lis deCatalunya, prova que fins llavorsdominaven.

El Llobregós va acollir el passat 27 de novembre la darrera prova del campionat de Catalunyade ral·lis d'asfalt, el 2.000 Viratges. Aquesta cursa, organitzada pel Biela Club Manresa, va obtenirun rècord d'inscrits amb 92 vehicles que van fer un total de nou especials cronometrades de 106km, repartides en tres trams, a Torà, Aleny i Sant Mateu.

Josep Maria Membrado-Jordi Vilamala, amb un Renault Clio Súper 1600, van guanyar la provai, alhora, el Campionat de Catalunya.

Volar sobre quatre rodes

Les velocitats mitjanes que assoleixenaquests vehicles són de vertigen. Només perposar dos exemples, Membrado-Vilamala, ambels 220 cv del Clio Súper, van fer els 14,35 kmdel tram Torà-Hostal Nou amb un temps de0:08:44, és a dir, una mitjana de 99 km/h; i elMitsubishi Lancer, de 280 cv de potència,conduït per Blondet-Astudillo, va marcar unamitjana de 95 km/h en el tram de 9,8 kmd'Aleny.

FOTOS: XAVIER SUNYER

53

Esports

Molta expectació a Calaf

La població de Calaf va acollir el parc tancat dels vehicles que participaven en la prova.Aquesta població, durant tota la jornada, va centrar l'atenció dels amants de les curses deral·lis d'asfalt. Molts afeccionats van seguir la prova en directe.

Classificació

1r. Josep Maria Membrado-Jordi VilamalaRenault Clio Súper 1600 1:06:13

2n. Manel Muniente-Nicolás del Corral SeatLeón Cupra-R (1r. gr N) +1:06

3r. Pierre Blondet- Aleix Astudillo MitsubishiLancer Evo VII +2:11

4t. Albert Orriols-Enric Masó (1r. Copa Clio)Clio Renault Sport (2n. gr N) +3:51

FOTOS: XAVI SUNYER

54

Esports

El que, en els seus inicis, era una carrera enquè prenia part un reduït grup de socis del ClubExcursionista UECANOIA per tal de preparar-sefísicament per a la temporada d'esquí, haesdevingut amb els anys una prova esportiva ambuna extraordinària participació.

Així, en la 16a. edició celebrada el passat 28de novembre a Calaf, hi van prendre part 1.161esportistes dels quals 594 van competir en marxa,423 en bicicleta i 144 en cros.

La prova va transcórrer pels municipis deCalaf, Sant Pere Sallavinera, la Molsosa iCalonge. Es van senyalitzar dos recorreguts: unper a marxa i cros, de 17,7 km, i un altre per aB.T.T., de 30 km.

L'entitat organitzadora de la cursa, el ClubExcursionista UECANOIA, és una associació delleure amb seu a Igualada i des de la qual espromouen activitats relacionades amb la natura.Actualment té 12 seccions: Matinals, Muntanya,Alta Muntanya, Veterans, Raquetes de Neu, Es-calada en gel i en roca, Bicicleta de Muntanya,Esquí Alpí, Esquí Nòrdic, Esquí de Muntanya,Caminades de Resistència i Fotografia deMuntanya. Redacció

XVI CURSA DE L'ESQUIADORFOTOS: ARXIU UECANOIA

55