LLUCMAJORir-IL -1=.

ENTRE LA MORT I LA INDIGNACIO

Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7.5497 Elaborado en España

N.R.S.I. 30.3182 PM

/

Elaborado por De ,,tilerias F. Vidal Catan. S.L. - C. San Francisco. s n.

LLUCMAJOR

Revista mensualDep. Leg. PM - 350 - 1.981 Any XIII

EDITAObra Cultural Balear de Llucmajor

•

INFORMACIÓ i PUBLICITATC/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)

•DIRIGEIX

Catalina Font•

COL.LABOREN

Sebastià AlzamoraMiguel BarcelóIgnasi BarcelóLlucia Caldés

Francina CapellàSebastià Cardell

Damià DuranJoana Font

Catalina GarauAntoni Ginard

Franc JaumeAntoni LlompartLlorenç Mascaró

Antoni MonserratMaties Mut

Guillem OliverNanda RamonSebastià Rub(Josep SacarèsTomeu Sbert

Jerónia SociesGabriel ThomàsPere F. Torrens

Miguel BezaresCelso CalvinoMiguel CardellJoan ClarAntònia FontBartomeu FontMaties GarciasMiguel JanerColomaBenet LlompartFrancisca MutMiguel MutJaume OliverMargalida PalouBartomeu ProhensJaume Salvn.Miguel SbertCatalina SerraJoan SociasArnau TomàsAntoni VadellBarbara VerderaFrancesc Verdera

•SECCIÓ ESPORTIVA

Coordinador: Joan QuintanaCol.laboren

Joan Jaume, Jaume Manresa•

IMPRIMEIX

La TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

•El pensament de la Revistas'expresa només a través

de l'Editorial

3Editori al

Fummajor de s'Estalellanotícia va saltar el dia dels Innocents i, tammateix, ningú no la

va prendre a cosa de berbes. Tres anys i mig de silencis i anarfent no podien tenir un altre desenllaç: el Govern Balear propo-sa la construcció d'una nova central energètica a la marina deLlucmajor, entre el Cap Enderrocat i s'Estalella.

A l'hora d'escriure aquestes raffles, només el GOB i els Verdshan fet pública la seva posició frontalment contrària al projecte.

Es prest per parlar de silencis quan encara no hi ha hagut temps per conèixer undetall la proposta de l'executiu autonòmic ni per elaborar respostes matisades al'avantprojecte de Pla Energètic per a les Balears, però la fredor amb que ha cai-gut la notícia a la Vila fa tarter que la sang calenta que, un mes de juny, mobi-litzà mitja Mallorca al crit de "Salvem s'Estalella" ha tengut temps de refredar-se amb el pas de tres hiverns.

Mentre esperam, impacients, tal reacció, constatem un fet. En tres anys, aLlucmajor i al conjunt de les Balears hem estat incapaços de plantejar un debatseriós sobre el model energètic que necessitàvem a un territori com el nostre -limitat, petit- que ha bastat la seva actual riquesa en l'explotació d'unes condi-cions naturals -paisatge, clima, situació...- que malmetem diàriament. I aquí, enIa manca d'un model o d'una consciència alternativa, tenim el nostre talód'Aquil.les: el punt feble de les nostres posicions contra els arguments tecni-cistes de la Conselleria i de Gesa. Perquè de res valdrà el crit Ilucmajorer de"Salvem s'Estalella" contra el plebiscit quotidià de milions de bombetes ence-nent-se a les tres illes.

En aquest sentit general, podrem destacar dues notes positives de l'avant-projecte del Govern: que opti pel gas natural en comptes de pel carbó o el fuel-com pretenia GESA- i que hagi estat fet públic abans de les eleccions autonò-miques. D'aquesta manera el debat no quedarà emmascarat i permetrà que elsciutadans conscients puguin informar-se de les distintes posicions de cada forçapolítica en aquesta qüestió crucial.

Així, la iniciativa de la conselleria d'Indústria haurà contribuït a que laqüestio de s'Estalella no quedi arraconada en un calaix i pugui plantejar-se bena les dares sense enrarir el clima cívic de la vila, prou contaminat per les últi-mes agressions del govern municipal contra grups de ciutadans que discrependel seu parer: veïns de la ronda "retinguts" per repartir propaganda escrita, ex-posicions censurades i tancades per la força, diaris privats de publicitat muni-cipal per publicar informacins dels "contraris", multes al GOB i a l' Associacióde Vans de s'Estanyol per penjar cartells, impunitat per a les bandes que agra-deixen la publicitat d'actes públics contaris a l'actual majoria i problemes als or-ganitadors de la festa, conformen un rosari de fets que dibuixen el perfi l de la In-tolerüncia, asseguda a les cadires del trist poder municipal que no gosa motar sia Palma diuen calla.

Fummajor, la Taifa. •

LOCAL

Plenari de l'Ajuntament

L'Auditoria a gust de tothomA rnau Tomas

L'equip de govern del PP s'ha avançat en el replica dela moció presentada pel PSOE sobre el deute de mil vuit-cents milions acumulats per l'Ajuntament actual, que tan-ta expectació havia despertat, i que es va veure ratificadaper l'assistència de públic i mitjans de comunicació a la sa-la de sessions del consistori Ilucmajorer.

Efectivament, en el punt sisè de l'ordre del dia hi haviaaprovació de l'Auditoria realitzada per "Ernst i Young"

el 15 de juny del 91, quan ASI-PP es va fer càrrec del'Ajuntament. Lluc Tomas, en comentar i informar l'Au-ditoria en els aspectes més importants, va dir que aquestaels dóna la raó per complet, quan especifica que el 91 hihavia un desfasament de 620 milions de pessetes, entredeficits acumulats d'un any a l'altre, obres començadesperò no acabades, deutes de 80 milions no comptabilit-zats, augment de 18 milions al Polígon industrial, creditsobtinguts i no aplicats al seu destí habitual, etc. Conclusiófinal del Sr. Lluc Tomas: "Un deute de 620 milions l'any91"

Joan Monserrat, com a replica, no tengué altre remeique Ilegir la moció presentada sobre el tema, que figuravaals darrers punts de l'ordre del dia; una moció que, en undels aspectes més destacats, digue referent a l'Auditoriaque "no presenta en cap moment els forats que aquells es-camparen en tots els mitjans de comunicació en una cam-panya de desprestigi". Va afirmar que l'Auditoria va aca-bar pel gener i demana "per que l'han tenguda amagadanou mesos"? També va assegurar que totes les obres co-mençades per ells es trobaven rebudes i pagades, que te-nien factures per cobrar de 134 milions i que d'aquests620 milions de deute, se'n justifiquen ben clarament 500.L'ex-batle socialista va criticar el credit subscrit pel PP-AS! de 600 milions al començament del seu govern, i elsdeutes i convalidacions seguits, el resultats dels quals esque, actualment, l'Ajuntament te un deute de 1.900 mi-lions de pessetes. "Qui en pagarà les conseqüències?".

La segona mock') presentada pel PSOE, que va anar acàrrec de Tomas Garcias, sobre la redacció d'un pla de

C/. Bisbe Taixaquet, 6 - Tel. 66 03 74 • LLUCMAJOR

viabilitat, aquest regidor es va tornar a referir als deutescontrets pel PP-ASI des que es varen fer càrrec del Con-sistori, i que sumen 1.715 milions de pta. que acumulen114 milions en interessos i va proposar finalment d'in-cloure als pressuposts del 95 una partida per realitzar unaaltra Auditoria "del temps que vosaltres heu governat".

Lluc Tomas, com a resposta, va justificar aqucsts 1.381milions de deute, "que han passat per tots els plenaris",procedents de despeses addicionals (99 milions), en obressense finalitzar (1.072 milions) i que només de 183 milions(per la compra de Ca'n Clar, Hotel Maracanà, desaigtiesdel camí el Cap Blanc i obres de l'Avda. Miramar des'Arenal) es pot fer responsable el seu govern. Va acabartot dient que si no hagués estat pels defectes esmentats del'anterior consistori socialista, "que ens originen 440 mi-lions en interessos, amb aquesta quantitat haguéssim pogutrealitzar totes les inversions programades". I la mock') nofou aprovada.

Altres temes

Es va aprovar una altra convalidació de despeses addi-cionals, amb el vot en contra del PSOE, que va demanar unaltre cop que s'atenguin al pressupost sense més convali-dacions.

Adjudicació de les obres d'ampliació del CementiriMuncipal, 1 a. fase a l'empresa Pascual, per 66 milions depessetes.

Com a tema d'urgència no assenyalat a l'ordre del dia,va ser una altra convalidació de despeses, aquesta de 6 mlions, per a la pròrroga del servei de medicina esportiva ju-venil, regentada pel Dr. Llopis. El PSOE, en boca de T.Garcias, s'hi va oposar tot al.legant que aquest tema, a mesde no ser d'urgència, "dubtam que sigui legal i que s'haginpresentat les factures i el treball que s'ha realitzat". El ha-tie, G. Oliver, li va contestar que tot és completament legali justificat i que l'esmentat metge ha realitzat més de tresmil revisions entre alumnes i esportistes".

Val a dir que en aquesta sessió plenaria assistiren totsels regidors exceptuant Joaquín Rabasco. •

Jj 1I E

1L'A STISSE

Ca'n LlucSant Llorenç, 78 - a - Tel. 66 06 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

Multa a BritishCaledonian

El titular de la Conselleria de Comerç i Indúsria, Cristò-fol Triay, ha proposat la imposició d'una sanció adminis-trativa de 120 milions de pessetes a l'empresa British Ca-ledonian, titular del centre de simulació de vols del termede Llucmajor.

Amb aquesta sanció, el Govern pretén de recupear lesajudes que va concedir a British Caledonian per a la sevainstal.lació a Mallorca.

A l'acord que subscrivien el govern i British Caledo-nian, l'empresa es comprometia a mantenir operatiu el cen-tre per un mínim de cinc anys a partir de 1989 i aquest ter-mini no s'ha cumplit. Les ajudes concedides pel Governhan estat valorades en els 120 milions que figuren a la pro-posta de la Conselleria de Comerç i Indústria.•

Comunicatde l'Ajuntament

El batle de Llucmajor, Sr. Gaspar Oliver vol puntualit-zar, davant els comentaris de la premsa provincial sobrel'acte de protesta a la plaça del Pescador de s'Estanyol elsegüent:

L'Ajuntament de Llucmajor no té capacitat legal per le-galitzar cap tipus d'associació. Això és competència de ladelegació del Govern.

Només correspon a l'Ajuntament la declaració d'in-terès municipal per posteriorment ser inscrita al registremunicipal d'entitats de participació ciutadana, mitjançantl'aprovació al plenari municipal.

L'Ajuntament de Llucmajor no ha pretès imposar al'AA.VV de s'Estanyol unes condicions més restrictives olimitatives que a d'altres associacions legalitzades al regis-tre municipal.

L'Ajuntament de Llucmajor aplica el principi d'igualtata la seva actuació.

Finalment vol aclarir, com a batle, que ni per part del'Ajuntament ni seva no existeix cap inconvenient a proce-dir a la inscripció de l'AA.VV de s'Estanyol •

"Taula Rodona" estrenauna obra informativasobre la sida

El passat 19 de desembre i per iniciativa d'A.L.A.S.,l'Associació ciutadana de fluita anti-sida, el grup de teatre"Taula Rodona" va fer l' actuació de pre-estrena a Llucma-jor de l'obra "Solamente una vez", per als alumnes del'Institut Pere de Son Gall.

Amb aquesta obra, que s'estrenarà el 16 de gener al Te-atre Principal de Palma, es pretén d'informar i prevenir dela forma més amena sobre la sida.

L'Associació A.L.A.S. va néixer el 1986 quan existien6 o 7 casos de sida a les Illes Balears: Actualment n'hi ha730.

L'Associació ha promocionat aquesta obra de teatrecom una alternativa per arribar a la gent i en un manifest de1'1 de desembre demana que els diferents grups farmacèu-tics unifiquin les forces per trobar el tractament eficaç percombatre la sida, que l'administració destini majors es-forços i pressuposts per a la investigació, i que tots ensconscienciem perquè l'angoixa dels afectats necessita elsuport de tothom en tot moment. •

C/ Músic Joan Xamena, 12 • Tel. 66 14 84 • (Llucmajor)

Centre Optic

Expo lentM. Paloma Gari

Oprica Optometrista

Conractesloga

LENTS DE CONTACTECONTROL VISIÓ

C/. Berga, 26Tel. 26 33 74

S'ARENAL

LOCAL

Encontre de Delegacions de l'OCBa Santa Margalida

El passat dia 3 de desembre es va celebrar a Santa Mar-galida l'Encontre de Delegacions i Revistes de l'Obra Cul-tural Balear per dehatre el present i el futur de les delega-cions, la presencia i paper de l'OCB a cada localitat, l'ac-tivitat de cada delegació, la necessitat d'augmentar la rela-ció entre les delegacions, la possibilitat de creació de dele-gacions a cada un dels municipis i la de doblar el nombred'associats, per tal de donar suport a la campanya per pro-

moure un gran moviment civic per la Ilengua i pelA Ines de la sessió de treball realitzitrem una visita cul-

tural al poble organitzada per la delegació anfitriona deSanta Margalida.

La convocatòria va comptar amh l'assistència de lesdelegacions d'Alaró, Búger, Inca, Llucmajor, Santa Mar-galida, Marratxí, Sant Joan i Valldemossa. •

CENTRE DE PREPARACIÓ AL PARTKcr fed,;‘,za yr76,- u2,/'

(Coma re)

També hi ha servei demassatges terapèutics

Cl. Rigo, 73 - Tel. 66 24 90

LOCAL

S' Arenal

Segons informacions oficials,existeix un projecte d'ordenació i em-belliment del torrent de "Na Clot" itambé d'una ampla zona de garrigaque el circumda. Això va des del'Avinguda Europa al carrer de Costai Llobera, torrent que passa per la partde darrera dels hotels Bahamas, Tro-pical Park, Luna Park, Caribeean oAntígona, Pinos Mar i antic Torrente.I, a part, altres edificis construits, comsón blocs de vivendes. L'esmentat to-rrent desemboca a les instal.lacionsde! C.N. Arenal.

Amb un pressupost inicial de de-vers 120 milions de pessetes, la mi-llora es duria a terme el 1995, amb laconstrucció d'un passeig, quasi comuna espècie de continuació de l'actualconstruït a primera línia. Endemés deles zones de passeig, zones ajardina-des o banes per a descans, es netejaràuna ampla zona de garriga, adequantcamins o carreranys per passejar-hi.La dotació de l'enllumenat públictambé es durà a terme i, en conse-qüència, allò que va ser anys i anyszona de brutor, d'escombreries i dei-xada de banda, esdevindrà pentura unHoc acollidor, ja que l'embellimentanirà unit a la pròpia natura de pins,alzines, ullastres i sivines.

L'Ajuntament de Llucmajor és elpromotor de les obres i compta ambel suport econòmic de les conselleriesd'Obres Públiques i de Turisme.

Dur endavant aquesta millora re-portaria, en part, anar retirant aquestaimatge que la zona turística Ilucmajo-rera conté un grau elevat de degrada-ció respecte d'altres zones més mo-dernes i planificades d'una altra for-ma. El torrent de "Na Clot" es encarauna "taca negra" dins el món turísticdel terme Ilucmajorer.

Noticies breus

-Quique Ogazón, entrenador de laU.D. Arenal, ens ha dit: "El nostreconjunt és format per gent jove. Te-nim plena confiança en ells. Esperam

Quique Ogazón, entrenadorU.D. Arenal.

que es conservarà la categoria nacio-nal, hem fitxat un nou porter i ara estàa punt de fi rma un davanter molt re-solutiu davant la porteria contrària. Larecuperació de l'equip començaràaquest mateix mes de gener".

-A Badia Blava i a Badia Gran esparla de construir una església. L'ar-quitecte serà el llucmajorer SebastiàGamundí.

-"Amics dels Reis d'Orient" i al-tres entitats culturals organitzarenl'arribada dels Reis Màgics. Vingue-ren en embarcació. Molta gent, visto-sa caranava, visita de l'església pa-rroquial i repartiment generós i es-pectacular de juguetes i regals.

-A l'església parroquial es va ce-lebrar la VIII "Mostra de Cançons deNadal", que va ser una meravellosamanifestació juvenil dintre el móndels càntics nadalencs.

-Les obres de primera línea des'Arenal - Palma, aquest hiven conti-nuen amb màxima lentitud. Fa anysque s'haurien d'haver acabat. La par-simònia es de casta grossa.

-Els arenalers LI. Rullan i B. Sbertfaran una xerrada a Madrid a un se-minari d'IESE sobre temàtica turísti-

ca.-A les pistes del "Gran Playa Te-

nis Club" tengué lloc la celebraciód'un torneig interterritorial, tennis in-fantil amb una nodrida participació detennistes peninsulars. El "Gran Tro-feu Interplastic", amb l'assistènciad'E. Gamero, Director general dePromoció Turística. Va ser tot un exitesportiu.

-El Can Montes-s'Arenal de vo-lei, va sumant victòries en la compe-tició oficial. Juga els partits de casaen el muncipal de Son Verí Nou.

-F. Ferré, regidor actual d'esportsi delegat d'alcaldia a s'Arenal ha fetunes interessats declaracions a un dia-ri de Palma, en el sentit d'haver rebutmoltes indicacions de gent per formarun nou partit de cara a les propereseleccions municipals.

-Dues escopetades va disparar unjove des del balcó de casa seva contraels seus pares. No va ferir ningú i foudetingut, entregat al jutge i empreso-nat.

-Truc! Retruc! Al "VIII Gran Tor-neig de Truc de les files Balears" dosgrups de s' Arena!, de 10 parelles res-pectivament, prenen part i juguen lespartides al Complex Tennis Arenal.

-Es diu que el Real Betis podriaser l'equip de luxe per participar altorneig commemoratiu de les nocesde plata de la U.D. Arenal. Això handit.

-El passat dia 27 de desembre vatenir lloc a l'església parroquial unConcert de Nadal a càrrec dels alum-nes de l'Escola de Música de Lluc-major (i ja fa poc temps, també des'Arenal). El públic assistent va sernombrós i la vetlada encantadora. •

Projecte d'ordenació de partd'un torrent i garrigaTomeu Sbert

----- Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

Antón ia Maria Prats GarciaAssociada n. 564

PRATS - GARCIA

Plaça Espanya, 59 - i r - esq. • Tel. 12 07 24Fax. 12 06 74 (Llucmajor)

LOCAL

300 veïnats reclamen semàfors

F. VerderaFotos: Maria Garcias

El passat 3 de desembre es va pro-duir un nou accident mortal a la Ron-da de Migjorn. Francesc Rigo Veny,dc 78 anys, va ser arrossegat per uncotxe quan només li mancava migmetre per acabar de travessar la Ron-da i arribar a casa seva.

Els darrers 10 anys On propd'una dotzena els que han mortd'aquesta manera i molts han estat fe-rits. Per això els veïnats de la Ronda ialtres ciutadans sortiren al carrer i ta-llaren el trànsit per reivindicar la ins-

tal.lació d'una serie de semàfors: alCol.legi PO)lic Rei Jaume III, alcamp municipal d'Esports, i a d'al-tres punts de la via.

Era el diumenge dia 4 i s'arriba-ren a fer caravanes de 8 kmts. per lescarreteres dels volants.

L'accident va succeir justamentquan els veïnats efectuavcn, les da-rreres setmanes, una campanya de re-collida de signatures per presentar alresponsable d'Obres Públiques, Bar-tomeu Reus.

Quantes noves víctimes esperenper atendre les nostres reivindica-cions? Aquesta era la pregunta que es

feien els veïnats de la Ronda.Els mes radicals es manifestaven

a favor d'una nova carretera a I 'exte-rior del casc urbà, d'altres considera-ven que la mesura suposaria la desa-parició dels nombrosos establimentscomercials instal.lats a la Ronda.

Les reivindicacions se centrarenen la installació de semM .ors, comseguretat per poder crcuar la transita-da via.

El dimarts, dia 6, tres-cents veï-nats es tornaren manifestar des del'altura del bar Gran Via i l'avingudaCaries V fins a la rotonda de les ca-rreteres de Campos i de Porreres.Unes cinc pancartes reivindicativesexigien la instal.lació de semàfors, re-clamaven major seguretat i el finald'atropellaments mortals.

Efectius de la Guàrdia Civil delCOS i de l'agrupació de trànsit des-viaven els vehicles, tot evitant la cir-culació per la via de cintura. Els ina-nifestants, només provocaren comp-tats tails de transit, ja que es limitavena creuar a intervals el pas de rebra,obligant d'aquesta manera que eisconductors reduïssin la velocitat.

El dimecres dia 7 el Consellerd'Obres Públiques, B. Reus, va rebreal seu despatx al Batle, G. Oliver, iuna representació dels veïnats afec-tats. La delegació Ilucmajorera va ex-posar als responsables d'Obres Públi-ques i Trànsit la recerca de solucionsurgents per dotar la Ronda d'una ma-jor seguretat vial.

Bartomeu Reus es va comprome-tre a donar una resposta definitiva iva assegurar que no actuava pressio-nat per les protestes i manifestacionspopulars. Va dir també que els tee-

Francesc Riga, la darrera víctima.

flics treballen en la proposta exposadapel batle, de substituir els actualssemàfors grocs, de precaució, pels"semàfors espies, que limiten ins-

tantAniament la velocitat.El conseller va afegir que també

es treballava en altres actuacions comla d'una nova rotonda a l'altura de

l'estació de servei Caries V, destinadaa facilitar l'accés del trànsit procedentde s'Estanyol i les urbanitzacions dela costa de Migjorn.

Tant el batle com els representantsdels veïnats consideren satisfactòriaIa proposta. •

WIG CLAPF--)e m e r- i

Peporfafcjes, rotos J'Esludi Carnet.. una

extensa gamma Je procludes Je perfumeria

• OFERTES EN CAMERESFOTOGRÀFIQUES

• VENDA IDE CARPETS

Carrer hou, 8 - Tel. 66 06 321-1Llucmajor

At SEIMIndustries Semar, s.a

C/. Tomas Moserrai, 6 - 8

Tel. 66 0157 - Fax: 66 29 01 (LLUCMAJOR)

LOCAL

Avda. Carlos V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

DO

LAT

FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

Restaurant

.44;re,.1 - . .Warz7Yee4) -

/ . .9(274-17.

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

LOCAL

Nit de música i foguerons a la plaçadel Pescador de s'EstanyolMés de mil cinc-centes persones varen participar a la vetladacontra l'ampliació del Club Mimic

Francese VerderaFotos: C.

La plaça del Pescador de s'Estan-yol va esdevenir la nit de dissabte dia17 de desembre, escenari d'una festareivindicativa en protesta contra laprojectada ampliació del Club Mat-tic. Música, foguerons i torrades enuna vetlada que va reunir mes de milcinc-centes persones malgrat el fred iels núvols que anunciaven una tent-pesta imminent.

Daniel de la Quartet Baño Band iToni Pastor, Fora d'es Sembrat, LaFosca, Música Nostra, Pa amb oliBand, Gual Permanent, Tots Sants iels Ilucmajorers Turinix Asesino va-ren ocupar de forma ininterrompudal'escenari durant quasi sis hores dedurada dc la concentració organitza-da pel GOB i per l'Associació deVeins de s'Estanyol.

L'escalfor dels foguerons i les vi-tamines china bona torrada -hot ifa-rums i Ilangonissa- amb l'obligatcomplement d'uns glops de vi asse-guraven la resistencia dels concen-trats bores abans que els conjuntsmusicals pujassin a l'escenari. La in-tendencia, que funcionava de mera-vella, era tambe, un hon comença-ment per a la vetlada de protesta.

Poe a poc, la plaça del Pescador

va entrar en calor a mesuraque anaven succeint-se lesactuacions musicals. Elsconcentrats, majoritària-ment joves, participavendonant suport als diferentsgrups segons les particularspreferencies. Tambe s' hisumaren curiosos i, natural-ment, els partidaris de l'am-pliació del club nàutic, ques'aproparen sigil.losamental centric enclau per tald'inspeccionar les files del'"enemic".

La nit de protesta vacomptar amb les adhesionsi els telegrames de suportde quasibe totes les organit-zacions ecologistes i partitspolítics, exceptuant el PP.Fins quasi les tres de la ma-tinada es va cantar i es vareclamar la conservació deIa costa de s'Estanyol. Unaconservació que passa ine-ludiblement per impedirl' ampliació del club nàuticque suposa doblar els ac-tuals punts d'amarrament il'ocupació de devers 17.000metres quadrats de litoral.

Després de poques ho-res de son reparador, els or-ganitzadors i membres del'Associació de Vesins des'Estanyol es veieren obli-gats a continuar la jornada.De bon matí reanudaven lestaques perquè el perinís fa-cilitat per la batlia de Lluc-major especificava, segonsPep Buades, president del'Associació, que "no utilit-zar la xarxa pública d'enliu-menat, havien de garantir laseguretat de l'espectacle es-cenari de la concentració"."Es a dir - afegeix Buades-milximes facilitats del ba-tie" •

LOCAL

125è Aniversari del naixementde la nostra poetessa Maria AntòniaSalvà de l'Allapassa i RipollSebastià CardenFoto: C. Julià

L'Ajuntament de Llucmajoraprofità, amb encert, l'avinentesad'aquesta data per retre homenat-ge, ben merescut, cal dir-ho, a dosgermans de la família Salvà del'Allapassa: Francesc i MariaAntònia. La Regidoria de Culturaorganitzà amb aquesta finalitat, el22 de desembre del proppassat anya la galeria Bon-Art -c/ Bisbe Tai-xequet, 49- una EXPOSICIÓ HO-NORÍFICA del pintor Francesc i, aIa sala d'actes del Consistori muni-cipal, una TAULA RODONA so-bre l'obra literària de Maria Antò-nia.

I. EXPOSICIÓ HONORÍFICA

Don Francesc (1867-1950) era el primogènit dels es-posos Salvà-Ripoll i va néixer a Palma. El seu pare -advo-cat- tancat el bufet per la mort del seu germà hereu. Ga-briel, i vingué amb Maria Antònia, la seva filla pubila, aviure a Llucmajor on posseïa extenses terres pairais, i elsseus dos fills, Francese i Antoni, marxaren a la capitald'Espanya per raons d'estudis. El nostre pintor, els seus aIa Reial Academia de Belles arts de San Fernando i lesimpressions que produïren al seu esperit les pintures clàs-siques del Museu de El Prado foren inesborrables comtambé les Iligons dels seus mestres Carlos Haes, MorenoCarbonero, Federico Madrazo, etc. El seu germà estudiàDret.

Acabada la seva carrera, tornà a Mallorca, es maridàamb Margalida Cerclà Fornari i va venir a viure a la nostravila on naixeren els seus plançons: tres filles i dos fills:Francesc i Jaume, progenitors de les famílies SalvA-Tru-yols i Salvà-Rovira.

La seva producció artística és abundosa, per?) ens faltaIa seva cronologia, com diu el Dr. Font Obrador al fullque ha publicat l'Ajuntament, la lectura del qual recoma-nam, així com també la del catàleg. Hi podran llegir els te-mes, títols i els noms dels posseïdors dels distints quadresexposats al públic.

Ens parlaren durant la inauguració, a les 20'30 h., elsSrs. Pep Manresa, el Regidor de Cultura, Mateu Monserrat,el Dr. Font Obrador i el Batle, Gaspar Oliver.

Assistí a aquest acte el Sr. Mariano Salvà i Tuyols i laseva família, net de l'homenatjat, per al qual el Sr. Font vademanar que li dedicassin un carrer, puix que ell creia quetenia els merits més que suficients.

Cal també fer esment que a la mateixa galeria hi havia

una exposició de temes nadalencs dels alumnes -futurs ar-tistes- de distints centres docents de la nostra ciutat.

2. TAULA RODONA SOBRE L'OBRA DE MARIAANTONIA SALVA

Aquesta taula rodona se celebrà al saló d'Actes de laCasa .:onsistorial a les 21 hores. En fou moderador el Dr.Joan Veny i Oar del Departament de Filologia Catalana deIa Universitat de Barcelona i hi van intervenir els distintspublicistes de la col.lecció "Papers de s'Allapassa" -finsavui sis, editats tots per l'Ajuntament- menys el Sr. JaumeVidal i Alcover que ha traspassat ja el llindar de l'eternitat.

Després d'unes paraules del Regidor de Cultura. Sr.Mateu Monserrat, el Sr. Veny féu per ordre estricte la pre-sentació dels components de la taula:

Miguel Sbert i Garau, autor de Maria Antònia Salvà iRipoll. Apunts per a una cronologia minima. 1990, 38pp.; Jaume Vidal i Alcover, de La poesia casolana deMaria Antònia Salvà. 1990, 44 pp.; Margalida TomàsVidal, de La trajectòria intel.lectual de Maria AntòniaSalvà. 1991, 48 pp.; Miguel Gayà i Sitjar, de La poesia deMaria Antònia Salvà. 1992, 28 pp.; Baltasar Coll iTomàs, de Diccionari d'adjectius. Obra poètica de Ma-ria Antònia Salvà. 1993, 98 pp. i Bartomeu Matheu Cai-mari, M.SS. CC., de Lluc-Llucmajor. Germanor Amo-rosida, 1994, 58 pp.

Aquests senyors i senyora feren ús de la paraula i vanexposar Ilurs punts de vista sobre l'obra de la nostra poe-tessa, amics, mestres, epistolari, edicions, estil, etc. Ensassabentaren de l'origen dels "Papers de l'Allapassa", ensIlegiren fragment de prosa i poesies i ens recordaren anec-dotes succeïdes amb la persona de Maria Antònia prou in-

teressant i ens feren diverses propostes o suggeriments en-tre els quals redactar-ne una biografia exhaustiva i fer unbust de Maria Antònia i un altre del Bisbe Jaume per a Lluci una imatge d'aquesta Verge per a Llucmajor.

El senyor Vcny va donar lectura el contingut d'uns

fulls bellament escrits i sàviament raonats sobre el lèxic deMaria Antònia Salvà. Es va començar després el torn depreguntes i de respostes. L'acte finalitzà amb la intervencióde na Magdalena Servera recitant les poesies Orfanesa i Ala Mare de Déu de Grncia. •

Concert d'intercanvi

Sebastià RubíFotos: Coloma Julià

Per iniciativa de l'Àrea d'ensenyaments artístics, de-pendent del Departament d'ensenyament de la Generalitatde Catalunya i amb el patrocini de la Conselleria de Cul-tura, Educació i Esports del Govern Balear així com del del'Ajuntament de Llucmajor, el passat 18 de desembre escelebrà, a l'església de Sant Bonaventura, un Concert d'In-tercanvi entre les orquestres de Cambra del ConservatoriProfessional de Música de l'Excel.lentíssima Diputació deTarragona i de l'Escola de Música de Llucmajor.

Per efectes pràctics de la col.locació dels músics escanvia l'ordre del programa i així, en primer floc, va inter-venir l'orquestra de l'Escola de Música de Llucmajor, so-ta la direcció del Mestre Ferran Vaguer Silvar interpretantdues obres, una de Haendel i una de Bartok

La segona part del concert l'Orquestra del Conservato-ri de Tarragona, dirigida pel mestre Joan Pàmies Herranz icomposada per 22 membres, dels quals hi havia 10 violins,2 violes, 3 violoncels i I contrabaix, va interpretar dues pe-ces, solament amb instruments de corda, i una tercera, ambla que hi col.laboraren 5 instruments de vent, 2 flautes, 1oboe i 2 clarinets.

El concert finalitza amb una interpretació conjunta deles obres "Joia en el melee" de Haendel i "Santa Nit" deGrriber per la Coral Juvenil de l'Escola de Música, la Co-ral "Amics de la Música" de Llucmajor i l'Orquestra delConservatori de Tarragona.

El fet que els membres de l'orquestra de Tarragonafossin mestres de música i que els de la de Llucmajor fos-sin, encara, alumnes explica la lògica diferencia de nivell

que exhihiren ambdós conjunts. Cosa que no ens ha de de-cebre, sin() d'encoratjar, pel fet de pensar que d' aquí a unsanys tendrem a Mallorca una orquestra de tanta categoriacom la que exhibiren els tarragonins. I dic a Mallorca, enconjunt, perquè, apart de l'Orquestra del Conservatori dePalma, la de Llucmajor es l'única que te un caracter per-manent.

L'exit de l'intercanvi així com l'experiència d'allotjarals membres de l'Orquestra i demés autoritats a casa delspares dels alumnes de Llucmajor fa que hi hagi un projec-te, en fase molt avançada, de tornar-los la visita, amb el pa-trocini de la Conselleria de Cultura, devers el mes de Marçdel 95.

Manca dir, finalment, que l'Escola de Música oferí, ai-ximateix, dos concerts de Nadal, un a Llucmajor, el dia 23de desembre i un a s'Arenal el dia 27. •

C/ Marina, 104 - Tel. 66 05 21Tallers MARINA Exposició i venda: LCL/uMca MAJOR

s/n

Agent Oficial

ZURICHSEGUROS

ESTIL DE VIDANou

PEUGEOT306 SEDAN

LOCAL

Quatre motsPep Manresa,director de la Galeria Bon ArtC. FontFoto: C. Julià

-Per què va néixer la galeriaBon-Art?

-Feia temps que tenia ganesd'obrir una galeria perquè trobavaque en aquesta ciutat hi feia falta.Vaig obrir-la amb la finalitat dedur a terme uns determinats objec-tius, un dels quals seria muntar unaAcademia d'Art i fer AntolOgi-ques, perquè tenim i hem tengutgent molt bona, que s'ha de conèi-xer.

-Quina és la seva funció?-Realitzar mostres de pintura,

de fotografia, de dihuixos... tot elque estigui relacionat amb l'art ialtres finalitats com conferencies iampliar els coneixements culturalsi socials tant a nivell escolar comd'adults. A mi m'agradaria potenciar un cicle de xerradessobre Art, duites per especialistes ja que la gent quan acu-deix a una exposició moites vegades no té un criteri prouclar. Sap si li agrada o no pero no el per que.

-Quines exposicions s'hi solen fer?-De moment s'hi han realitzat exposicions com Joan

Miró i el seu món, Mira Miró, Fotografia de S. Mulet Bar-celó, Postals nadalenques, Fotografies antigues de s'Arenali Llucmajor, Nofre Llinàs, A. Monserrat. També unacol.lectiva de Llucmajor així com l'Honorífica de F. Salva

de s'Allapassa a més d'algunes mostres de la meva pintu-ra...

-Es una galeria particular o té algun tipus de sub-venció?

-És particular, sense cap subvenció perquè no n'he de-manada ni en faig comptes. D'ençà que la galeria va obrir,el setembrc del 93, en poc temps s'hi han realitzat unes 12exposicions i les que esper realitzar. Estic molt safisfet delfuncionament, fins aquests moments. •

OPINIÓ

•EnquestaQuè esperaud'aquest anynou 1995?

Antoni Cardell.Auxiliar administratiu

Un any nou que siguide salut i d'alegria; que si-gui un any de molta pros-peritat i que es dupliquil'economia.

Marina Garcies.Estudiant de Primària

Jo he demanat moltescoses pels Reis, i esper queno vénguin de buit: voldriaque em duguessin un jocque es diu "Línea directa",roba i un altre joc que no séque es diu.

Joana Jaume.Historiadora de l'Arten atur

Sobretot esper tenir fei-na, que em cridin per fer al-guna substitució, o algunacosa semblant. I ser més fe-liç que enguany. I, per atothom, el mateix.

Antònia Móra.Estudiant de Belles Arts

Esper que el propercurs em vagi molt be i sermolt feliç. A més, pelsReis, he demanat una mà-quina d'escriure i esper quenie la duguin.

Pere Nadal.Estudiant de BUP

Només deman aprovarel català, que es l'única as-signatura que duc suspesa.Pel que fa a la resta, no hedemanat res pels Reis.

Miguel Rosselló.Jubilat

Només deman tenir sa-lut. Ja no puc esperar méscoses. Som tot sol, vise totsol i només deman salut.

Francesc Tarongi.Industrial

Com que pels Reiscomplesc 50 anys, espercomplir-los be i que l'anynou em prepari salut i fei-na. Amb aim') n'hi ha prou.

OPINIÓ

De què es queixa Don Joan Monserrat,ex-alcalde socialista de Llucmajor?Joaquin Rabasco Ferreira. Regidor per ASI a l'Ajuntament de Llucmajor

EIl una carta que D. Jo-an va adreçar al batlede Llucmajor, GasparOliver, li manifestavaque la seva prohibiciód'exposar a la "Mos-tra llucmajorera" a larevista "Llucmajor de

Pinte en Ample" el va omplir d'indig-nació, de temor i d'intranquil.litat per-que li va dur a la memória fets histò-ries de trist record. Per això manifes-tava els seus dubtes sobre el conceptede LLIBERTAT que pugui tenir el ba-tie, i fins i tot les feia extensives si elPP continua encara representant o nola "dreta pura i dura" d'un temps.

Coincidesc plenament amb D. Jo-an, que amb l'actuació del batle deLlucmajor, va pretenir de tancar la bo-ca a uns llucmajorers pel simple fetque no estan d'acord amb les seves ac-tuacions polítiques.

La conducta de Gaspar Oliver, noem va sorprendre gens ni mica, afirmque és un exemple més dels molts queha donat durant el seu mandat, de laseva forma de ser i d'actuar al llargdel seu govern, i igualment, aquest ésun altre indicador dels trets que carac-teritzen les persones que formen el seugovern: "Dios los crea y ellos se jun-tan", diu el refrany ben encertadament.

Qui m'ha sorprès molt ha estatvostè, queixant-se del comportamentdel baile, i m'ha sorprès perquè enGaspar ha seguit en certa manera elvostre exemple. 0 no recorda, D. Joan,que quan era vostè batle de Llucmajor,per Nadal de 1990, vareu ordenar a labrigada municipal que retiras uns car-tells en que l'Agrupació Social Inde-pendent desitjava bones festes a totsels habitants del municipi?

A mes a més, l'únic ciutadà de totel municipi de Llucmajor que no espot ni s'ha de queixar és vostè, i no hopot fer perquè es l'únic que ha tenguten les seves mans la possibilitat d' in-tentar que D. Gaspar no fos o deixasde ser el batle des de l'any 91 fins elmes de juliol del 94, data en que el ba-de, a la fi, ha pogut respirar tranquil enveure complerts els seus desitjos d'as-segurar-se la majoria absoluta per alseu partit al Consistori, encara que

això ha estat a costa dels trànsfuguesF. Ferré i Toni Barceló, els quals, perdonar aquest bot només a nou mesosd'unes eleccions, supels que no ho fe-ren moguts només per un nomenamentdel batle o per una impetuosa conver-sió ideológica.

Si a partir del juliol d'enguany, elbatle ha començat a fer "alcaldades"no us hauria d'estranyar. Segur queaixò de la revista no és mês que unagota d'aigua dins l'oceà del que D.Gaspar realitza o realitzarà durant elsmesos que li queden de mandat. Segurque el famós rodet socialista es minia-turitzarà en comparació de la de-mocratica maquina escalfadora de D.Gaspar.

Malgrat tot això vostè no té capdret de queixar-se. Al contrari, commés coses realitzi el batie diferents alsvostres gusts, més gracies heu de do-nar al vostre "enemic personal" Joa-quín Rabasco, per haver fet l'impossi-ble durant tres anys, -fins i fot posar enperil l la integritat del seu propi partit,ASI-, per mantenir controlat, en la me-sura de les seves possibilitats, a D.Gaspar i no permetre-li fer allò quevengués de gust, convertint el munici-pi en la "seva possessió" imitant el seupare polític, Gabriel Car'knits.

Vostè hauria de ser l'única personaque no es queixas mai del batle que té,li hi dic perquè com deu recordar, a lapassada campanya, vostè presumiaque mai no pactaria o col.laborariaarnh ASI i així ho ha fet, i així li haanat, al poble.

Pere, això li importa poc a vostè,all() que li importa és "el gran escàndolpolftic de la revista Llucmajor de Pin-te en Ample" i per això, no dubta a re-córrer, fins i tot a la premsa.

Quan el vostre propi partit va veu-re que el govern del PP era nefast,quasi tan nefast com ho va ser el vos-tre a l'anterior legislatura, així ho afe-gesc jo, i que la vostra política era to-talment capitalista per a benefici ex-clusiu dels rics del poble, els vostrescompanys socialistes, es varen posaren contacte amb AST i mantenguerenalgunes reunions per intentar arribar al'acord de presentar una moció de cen-sura i acabar amb una política tan des-

graciada.Va ser vostè qui, sense saber si

ASI ho voila, s'hi va oposar rotunda-ment. Poc us va importar el poble enaquells moments, però el que és mesgreu es que no ho vàreu fer per qües-tions ideològiques o de partit. sinó perIa vostra "enemistat personal" amb Jo-aquín Rabasco.

Va ser vostè que va dir a un plena-ri "tranquil, senyor batle, el meu grupno us presentara cap moció de censuradurant aquesta legislatura".

Que va fer en aquells momentsGaspar Oliver? Aprofitar-se de vostè,de la vostra tossuderia, de la vostramanca de visió política, del vostre or-gull, d'aquest mateix orgull que us haimpedit de realitzar una tasca digna ipositiva.

No cregui que li dic que hauriad'haver pactat amb ASI; per venturaels responsables d' ASI no ho hauríemacceptat les condicions del Partit so-cialista, sempre hi haura el dubte.

El que Ii dic és que si vostè haguésestat una persona amb una mentmenys quadriculada, o la política deGaspar Oliver no hagués existit, o ha-gués pogut ser ben diferent, i avui, lò-gicament, no tendríem un municipi apunt d'arruinar-se amb un "forat" de1700 milions de pessetes i uns malde-caps corn els de: son Noguera, son An-telm, Bellavista, Aquacity, s'Estanyol,desviament de partides d'Acció social,Cala Blava, etc...

El gran culpable de l'existència idesenvolupament de la política delsenyor batle es D. Joan Monserrat i elseu partit, el PSOE, el qual, podent-hoevitar o contra-restar es varen posarmans plegades i es limitaren a fer deploradores.

Com a membre d'un partit queporta dotze anys al poder, no li pue ad-metre que ara em surti als diaris quei-xant-se en pla de víctima innocent idigui "ens han tractat ainh rehuig ihostilitat durant tota la legislatura, elssocialistes som molt més febles, tenimpoca gent, i la majoria som gent senzi-Ila".

Contau-me una altra história, queaquesta ja la tenc massa sentida, D. Jo-an! •

SOCIETAT

,XerradescJ cf

Els deutes de l'Ajuntament-Deu ser vera que el nostre Ajuntament té un deute de

més de mil vuit-cents milions de pessetes?-Això diuen.-Qui és que ho diu?-Home! els diaris diuen que ho han dit els politics.-De bàndol contrari?-No, i els altres. Al darrer plenari de l'Ajuntament

diuen que es va llegir una auditoria que confirma aquestdeute, i tots hi estaren d'acord.

-Això sí que és greu, que tots els polítics que ens re-presenten estiguin d'acord amb un deute tan escandalós.

-Bé, però també tots ho critiquen o justifiquen d'unamanera o d'una altra.

-No us entenc, si no parlau més clan-Mem si ho sabré explicar: diuen que els socialistes

acusen l'Ajuntament del batle Oliver d'haver manllevat, totel temps que han governat, més de mil vuit-cents milionsde pessetes, que és un deute que els preocupa, perquè tenenpor que, en aquest pas, aviat els interessos seran insosteni-bles i no tendran peles per pagar el personal.

-Això és greu! I els papers, què diuen?-Que els socialistes, a més de deixar-los més de mil sis-

cents milions de deutes, encara han hagut de manllevar-ned'altres per acabar les obres començades per ells, i altresdeutes que tampoc no havien pagat.

-I diuen com ho faran, per estalviar tota aquesta milio-nada?

-No, així sí que no ho he sentit a dir.-Idò és el més important, perquè així no podem conti-

nuar, crec jo.-Tal vegada faran el que ha fet Ibérica, acomiadar gent

o rebaixar-los el sou.-Ca...! A això no ho pot fer l'Ajuntament.

-lap congelar la paga a tots: batle, regidors, i la resta depersonal.

-Seria llevar la xocolata del lloro, a més d'impopular.-Qualque cosa hauran de fer...-Ara vénen les eleccions municipals, i veuràs com tots

els partits ens presentaran la fórmula per netejar l'Ajunta-ment.

-Pots pensar! Faran la propaganda de sempre, es criti-caran mútuament sense donar cap solució.

-Es que amb aquest deute, jo pens que poques coses po-den oferir al poble.

-Ja veuràs com trobaran solucions per a tots els proble-mes.

-Això és la seva obligació...-Mentre no ens pugin els imposts o la contribució...-No, això no ho posaran al programa electoral.-Els populars ho prometeren i ho han complert.-Tal vegada per aim) s'han endeutat d'aquesta manera.-No, jo crec que s'han endeutat tant perquè no paguen

dels seus, i s'han allargat més que el llençol.-Repetesc que diuen que és per mor dels socialistes.-Es tiren la pilota l'un a l'altre.-Sí, la cultura del "pelotazo" •

Un que escoltava.

expertELÈCTRICA

Sens dubte te convencerei

INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nov, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

TOPONÍMIA

De noms i de llocs (XXII)

S'Àguila de TorrAlitxC. Calviirio, F. CapellaA. Ginard, F. Jaume, F. MutFotos: C. Julia

En Pere Bonet i Roig va néixer aLlucmajor el vint-i-dos d'agost de1937. Els seus pares varen estar vint-i-vuit anys d'amitgers a s'Àguilad'En Tomeu. Hi varen anar l'any1945, ara fa quaranta-nou anys, finsque son pare es va jubilar.

Ahans havia estat vint-i-quatreanys a Son Avail, i el seu padrí ja hiva estar vint-i-vuit anys. Era el garri-guer de Son Avail i de Garonda.

-Es conraven moltes quartera-des?

-Conrava, manco l'ermAs (cadaany deixava un sementer), unes vui-tanta o noranta quarterades. Sembra-ven hlat, ordi, civada, faves i pasturaper a les ovelles. Tamhé duia yin(quarterades de devora "Bennoc" (deueren de l'amo En Guillem i deu del'amo En Torneu).

Jo acabava d'estudiar dia deu oonze de Juny i ens posàvem a fer gar-hes, i en fèiem un mes aproximada-ment. Erem dos homes llogats, el meupare qui segava i jo qui ajudava a do-llar gavelles perquè, de fermar, enca-ra no podia. Llavors hatíem a l'era unmes més.

D'ametlles encara n'hi havia po-ques perquè els ametllers eren joves.

Hi havia moltes figues, sohretot alsementer de les figueres.

-I totes aquestes finques, com esfraccionaren?

-Totes eren de l'amo En Pere Lla-passa, un matrimoni que descendiad'Algaida i no tenien al.lots. Durantla Guerra Civil va esser el director delCredit Balear, i va arriscar-se a com-prar molt en aquell temps, que encaravalia poc.

Va compar aquests terrenys totsJunts, s'Àguila d'En Pere, la d'EnGuillem, la de l'amo En Tomeu i lade l'amo En Toni.

Com que tenia quatre nebots, hova repartir entre ells.

La partió es va fer equitativament,de tal manera que ningú hagués d'afe-gir ni pogués haver-hi cap casta demal entes.

Pere Bonet i Roig

S'Aguila d'En Guillem és més pe-tita perquè té casa. Si només té cin-quanta quarterades és per això, per-què li donava la casa feta. A l'amoEn Tomeu li tocaren unes cent-cin-quanta quarterades, totes elles ambbastant de conró.

En canvi a l'amo En Toni, que te-nia molt més garriga, n'hi tocarendues-centes. I a l'amo En Pere, per-que tot era conró manco quatre garni-guns, n'hi tocaren cent.

L'amo En Pere i l'amo En Toni,que eren fadrins, ho duien junts. Te-nien molts de missatges i, a tempora-des tenien bous, a temporades tenienegües, segons els convenia.

I així va esser com va quedar totniés o manco equilibrat.

Després va passar que els qui te-nien a la vorera de mar, com sempre,varen esser els afavorits; els qui te-nien el més dolent, varen esser els quitingueren el millor.

La carretera militar va travessar

aquestes fi nques. 1 dins la de l'amoEn Toni, els militars hi feren una sí-quia per anar als canons de Punta Lb-hera, i això es va cobrar a tant el me-tre. Però hi va haver un problema. Pertravessar la cie l'amo En Toni no pas-sava res, perquè així com anani cap aCivat, el Cap Regana s'eixampla decap a la mar però, la de l'amo En To-meu no; i ho varen travessar hen pelmig.

I quan ho varen haver venut, estroharen que no pogueren edificarperquè el terreny era massa estret.

-Coneixeu el nom de qualquedavallador?

-Dins la part de l'amo En TomeuIii ha el davallador cie la PedreraBlanca, perquè abaix hi havia una pe-drera que treia el mares blanc. Es curti ho de davallar.

Just a la partió de l'amo En Toni il'arno En Tomeu, hi ha el davalladorde l'Escorxador que va a parar dava-llant, dins la part de l'amo En Toni. 1quasi a la partió amb s'Aguila d'EnQuart, hi ha el pas de la Senyora, queja està dins s' Aguila d'En Quart.

Per haix, poden arribar fins a laPedrera Blanca. En canvi, des de laPedrera Blanca no poden travessarfins a l'Escorxador, perquè està molt

-Què hi ha cap aljuh?Precisament el Sementer de

l'Aljuh pren el nom d'un que n' hi ha,i que esti damunt un turonet, cosamolt curiosa.

La mare de Na Margalida des'Aguila va saber adaptar-se molt béa la vida d'aquell temps i, quan el seuhome va anar a America (el seu sogreja hi era), va fer aquest aljuh. Li deienque no el podia fer aquí perquè estavaaturonat, però ella li va fer perquè des

donava aigua a tres sementers ino importava obrir cap barrera. Va

En el passat numero començarem l'estudi toponfinic de s'Àguila.Per poder dur-lo a terme d'una forma correcta hem considerat necessa-ri per parts, per aix6 alguna vegada el nom de la finca no corres-pondra amb el mapa que surt a l'entrevista.

Tarnb6 volem aprofitar per donar les gracies a D. Joan GarauCarden i a Da. Margalida Pou Obrador de s'Aguila per les facilitatst atencions que han tengut en tot moment amb nosaltres.

I. s'Hortal des Farratge.1. es Tancat de sa Bal.3. n Tance de s'Era.4. n Tanqueta des Anyells.5. es Sestadors Vells.6. es Sementer de itierratits.7. sa Quintana.8. sesTanqueIce9. s'Hortet.

10. Tance de s'Era.Il. es Sestadors.12. ses Soli,.13. es Filmerai de Moro.14. Tance de ses Filmera.15. s'Hortalet.16. s'Hortet de sa Bovera.17. sa Boyera.18. Tance de s'Ers.19. es Figueral de Moro.20. s'Engrenador des Porcs.21. sa Tanquen des Sestadors.22. n Quintana.23. 60. 14tes

op(1. a st s?

g-7

sesGaies

7

rr •

mitit

COrTe

ta

' RotaPetit.

SS

flets

ta

- RotaGran

"Renie

d e s, , 7 uort 1

CooS

;o

• -1

4VAGUILA

44,

• OF.1.4 mir

'e s

sa Voceri'de Lkseatnet

- Semante, dAlbareoquees

e ,

Am etii e rs

sa Meta

es Forts°de Cak

es ForaCak sehco,L, dic

Von,

SA SOAT.V ..

sa- Rota '

Sementerde sa

5, Sulntana

8 VAGUILA

TEN,TOSIEU

12 9D2190 0

13 • S

se-

Ci•per

Tancii , es SeMenterco,. ; de sa Petit„' Rota

- ''

0 ..

es Sementer de

, sa Marina

Sementerde

s'AlJub

ses Rotes

Noves de

Torralitx

SementerdeSes

Figueres

xsa • des Carbone..

s'Ela

marina de S '

enrevoltar-lo d'abeuradors imai va faltar aigua per a lesovelles.

Aquesta va esser una deles coses que varen fer que elmeu pare es decidís a venir-hia estar, perquè a Son Avall nohi havia res tancat i estavaavorrit d' encalçar animais.

-Hi devia haver moltsd'animals?

-D'ovelles n'hi havia unesvuitanta-cinc.

Set o vuit truges (el meupare mai les Ilevava, tant sianaven barates com si no, per-què deia que quan tothom lesllevava, després pujaven, isempre tenia les mateixes. Ai-xi, unes vegades compensavai d'altres no).

Engreixàvem vuit o nouporcs, perquè hi ha moites fi-gueres de moro. Record que al'estiu en collíem dotze o tret-ze caixons cada dia, que ca-polàvem i mesclàvem amb fa-rina d'ordi i amb un carro anà-vem a collir les altres figues.Jo tot l'estiu feia feina i a l'hi-vern estudiava.

També teníem cinc egües,una era mallorquina (nomia"Xispa"), una de carreres (no-mia Estrella) i una altra queno feia feina mai (quan estavaa !loure era molt mala d'aga-far, però una vegada agafadaera com un xot, hi podies col-car al damunt i no deia res).

Dos cavalls, un de gris iun de roig que era fill seu.

De les egües, només duesfeien feina. Les altres estavena lloure i només s'empravenquan no hi havia tractors, entemps de sembra.

Mon pare començava aaregar les bísties (ensenyar-los a fer les feines del camp i adeixar-se manejar per la triàdel pagès), quan tenien set ovuit anys, cosa que duia unafeinada perquè tot eren estira-des i rebolcades pel terra.Quan les tenia aregades les posava aIa venda, perquè es pagaven molt méscares.

Qualcuna li sabia greu perquèacabava estimant-la. Tenia un cavallque no el va voler vendre. Llevat deles egües, els muls i cavalls els veniacada quatre anys i n'aregava altres.

Record que els feia batre i els po-

sava plàstics i llaunes enmig de lescames a fi que no es vessin amb por.També, quan va començar a haver-himotos, en posàvem una a devoral'animal perquè no es fes por.

Hi va haver un mul que jo el vaigaregar quan encara era petit, i ningú elpodia agafar. Nomes em feia cas ajo.

També teníem gallines, faraones i

coloms. Amb les gallines era curiós,perquè les de davant les cases no ana-ven a darrera i aquestes, quan donà-vem menjar a les de davant, no bota-ven i esperaven que anAssim a donar-los-en a darrera.

També tenfem tres vaques i qual-que pic quatre. Félem coincidir quefessin la Ilet el mateix temps que des-

S'ilguila de Ton-anix

TOPONÍMIA

mamàvem les ovelles i fèiem molt deformatge. Venien a cercar-lo dues ve-gades la setmana.

-I caça, n'hi havia?-Sí, i molta. Sobretot a ca l'amo

En Tomeu, perquè la cacera no estavaIlogada, i això es notava molt.

Al meu pare i al meu germa elsagradava molt el reclam. Llavors esva morir d'un accident. Va esser ser-gent, especialista en cotxes i electrici-tat, de la primera promoció que varenfer estudiant...

-Coneixeu alguna anècdota cu-riosa?

-Sí. Record que a s'Aguila a ve-gades venien a pescar, i deixaven o labicicleta, o el mul o el cavall. I n'hihavia un que li deien l'amo En Simó,que era un home de Llucmajor que notenia al.lots i feia de sabater. Veniacada dissabte o diumenge amb una bi-cicleta i, a vegades, amb un altre ho-me que tenia un mul cec, i no hi veiagens mi mica. El guiaven i venien benbé.

La primaria que estàvem as'Àguila era el temps de la fam i, alssoldats qui estaven a Punta Lloberaels empràvem en temps de segar fa-ves. També venien al.lotes de s'Es-tanyol.

Els soles eren tan llargs que lesbfsties es cansaven tant que giràvem amitjan cap.

Al meu pare li agradava la feinaben feta. Sempre me'n recordaré d'unsoldat que nomia Issassi, que teniamolta de força i, de cada dols solesque segava, en prenia mig d'avantat-ge.

Aquest en va ensenyar a un altresoldat que era barber, i els primersdies ens pensàvem que es moriria, detant de mal d'esquena que va tenir.Però va arribar a esser el qui ho feiamés bé de tots.

-I carboners?-Els primes que varen venir dins

ca l'amo En Tomeu, va esser per ta-Ilar llenya. Ell donava la llenya per-què fessin la garriga neta i les ovelleshi poguessin menjar.

De les mates feien la rabassa, delsullastres no. I, com que plovia molt,en dos anys les mates tornaven a en-vestir.

En aquest terreny, que està a centmetres per damunt la mar, hi ha bufa-dors. Jo hi he vist crèixer albellons.L'aigua bufava més d'un metre.

Si sembràvem ametllers, a vega-des es morien per massa aigua. Tot elcontrari d'ara. Jo he vist fer clots moltgrossos i no hi trobàvem gens de terraeixuta. I ara, allà on està Ilaurat dospams, ja es troba la terra eixuta.

Un dels qui venia a fer llenya eravalencià, En Jaume Pafssó, i el varemtenir uns trenta anys. Era de Gandia.

Un altre era llucmajorer, En Mari,casat amb una dona que li deien NaPuça, i feien carbó. Actualment viuena La Soledat.

Varen fer una barraca emprant laparet, l'alçaren un poquet i li ferennomés un vessant, amb tronc d' ullas-tre i branques, pallús llarg i terra aldamunt.

Qui en sabia molt era el pare dels"Panses". Era un mestre.

Record que a una barraca se li va

rompre una biga i vingueren uns ho-mes que feien paret a veïnat i no ensaberen. Quan la tingueren tapada,amb ells al damunt, se n'anà tot abaixi ells quedaren a damunt la paret, queera prou ampla.

Després va venir el pare dels"Panses", que em pens es deia Jau-me, i la va fer com qui enfila una agu-lla. Ha estat un dels homes que mésfeina ha feta a Llucmajor; dc dia ana-va a jornal i, als vespres, feia clots a laseva finca.

Teníem uns sestadors, que erenbarraques de roters que s'havien jun-tades unes amb les altres, una altrabarraca de roter aferrada a les cases, itres més de grans.

Ara vos contaré una altra anèc-dota:

El sementer de les figueres fai és molt bo per fer-hi clots perquè

hi surt llivanya.Només havien de rompre el tapiot

i tot era pie de Ilivanya. Un any no vaploure, només s'havia embassat unpic a l'estiu; això va bastar per fer-s'hi el blat.

En el sementer de vefnat, pern, noes va fer gens de gra perquè no s'ha-via embassat i, les garbes, encara queigual de grosses, no pesaven ni moltmanco el mateix; quan venia qualcúque presumia de força i no era pagès,li feien agafar les garbes del sementerde les figueres i no les podia aixecar.

Quedaven astorats en veure que lagent de veïnat agafava garbes igualsde grosses com si res.

-I les cases, com són?-Les velles són de pedra i les al-

tres de mares.Com que hi adossaren la nova a

veïnat hi hagué una habitació que esquedà sense finestra. Aquesta era lasalera, on el brossat i el formatges'aguantava.

-I hortalisses?-Les féiem a la seca. Mon pare

triava un tros i, l'any abans, el Ilaura-va unes deu vegades; després hi posa-va fems.

Fèiem patates, cebes, alls... Unany es feien més grosses i un altremés petites. •

ENTREVIS

Gent de

Miguel Oar, metge llucmajoreral BurundiFundador i organitzador del Centre de Salut de Nyabihanga

Coloma JuliàFotos: M. Clar, C. Julià

Per un conveni entre la Federa-cif!) d'Associacions de Veïnats dePalma i el CIM, en Miguel ClarOliver, més conegut a Llucmajorper Miguel Terrassa de Colrats(Curtidos) Randa, ha estat tres me-sos al Burundi, on ha exercit demetge i organitzador del Centre deSalut de Nyabihanga.

En Miguel va néixer a Llucma-jor fa 42 anys, a l'anomenat "Jar-dinet", posteriorment se'n va anara estudiar Medicina i des de 'favorsno ha viscut al poble. Ara fa deuanys que treballa al Conseil Insularde Mallorca, és Tècnic de Promoci6de Saint, al Servei d'Acció Social iSanitat.

Inquiet i preocupat per la pro-blemàtica del 3r món, enguany vatenir l'ocasió d'anar-se'n, tot solet,voluntari al Burundi i d'estar encontacte amb els malalts, així comho havia estat anys enrera, quanera metge a Llubí.

-Quina força et va dur cap alBurundi?

-Sempre havia treballat dins elcamp de la marginació i coneixial'àmbit de cooperació amb cl 3r món,però no hi havia participat directa-ment.

Tenia el permís del Conseil peranar a Ruanda, pea) com que no men'anava, i per aprofitar aquest recursque suposava un metge pagat pelConseil, vaig partir cap a Burundi. Entenia moltes ganes. Necessitava tor-nar agafar la feina amb les mans i es-tar en contacte amb la realitat clínicai existencial.

Miguel Clar

VIUEN EN CONDICIONSMÍNIMES

-La gent d'allà, viu com t'haviesimaginat?

-Es difícil imaginar-se les condi-cions de precarietat com les queviucn. M'havien informat, però ni ai-xf, ni amb un vídeo no et fas la idea.

Viuen en condicions mínimes. Notenen Ilum, ni aigua, ni serveis... Nohi ha treball, ni roba; la roba que duenl'aconsegueixen mitjançant ajuda hu-manitària.

No me pensava que la gent po-gilds viure en aquestes condicions.Els que viuen millor On els delscamps de refugiats, perquè tenen ga-rantides racions d'aliments i tenen

serveis.-Amb quines condicions es tro-

ba la medicina?-La situació sanitària del país és

catastrófica. No hi ha medicaments nipersonal. Hi ha hospital buits, no te-nen res. Els pocs metges solien essertutsis, i amb la victòria del Front Pa-triòtic a Ruanda se n'anaren.

Hi ha municipis que no tenenCentre de Salut. A Nyabihanga, unapoblació de 60.000 habitants, prime-rament funcionava el centre de Salutantic, una barraca derrufda, amb pocsrecursos. Hi solien passar 50 malaltscada dia. Al Centre nou ja en passa-ven 150.

La sanitat del país la duen infer-mers/es, com a auxiliars de formacióprofessional. Es tracta d'un tipus demetges "descalços", preparats peratendre la patologia més freqüent: cu-res, parts... No coneixen res més. Joem vaig trobar amb casos de càncer,sida, patologia digestiva... No s'haviafet un diagnòstic com tocava.

-Quines eren les malalties mésfreqüents?

-La majoria eren malalties infec-cioses: maiària, disenteria, bronco-pneumonies, desnutrició i quantitat detraumatismes.

COM A METGE LA FEINAERA FRUSTRANT

-Pogueres realitzar plenamentIa teva feina com a metge?

-Vaig tenir els impediments pro-pis de la situació crítica, de guerra ci-vil amagada, de dificultats de comu-nicació. Navies d'anar a 40 kmts. pertelefonar i Ilavors el telèfon no fun-cionava.

Com a metge la feina va ser frus-trant. No hi havia medicaments. Man-

ENTREVISTA

La primera persona que va acudiral Centre de Salut de Nyabihanga.

cava instrumental, les solucions erend'apedaçar, imaginatives a cada mo-ment. Havies d'agafar persones i dur-les a l'hospital...

Les di ficultats eren les pròpies delI loc.

-Com veien els habitants deNyabihanga la feina d'un metgeblanc?

-Ells veuen l'ajuda exterior, lapresència dels cooperants, com unacosa natural. Alguns nins no havienvist mai un blanc i quedaven sobtats,però pel demés tots ho veien normal,sobretot perquè jo havia de fer feinaamb un interpret... jo no parlava ki-rundi, l'idioma dels nadius.

SEMPRE ANIRAN

AL CURANDERO

-Quin tipus de medicina tenienabans al seu abast?

-Des de sempre tenen la medicinatradicional. Jo hi anava amb l'interèsde metge naturista, però no vaig treu-re res clar. Els que són hereus de tra-dicions antigues no te conten res, lesseves practiques són totalment oscu-res, amagades.

Se sap perquè fan bastantes infil-tracions de medicaments, amb tails.Practiquen remeis naturals molt forts.

La medicina tradicional està moltextesa, sempre aniran al "curandero".

Els conceptes de salut o mort pera ells no tenen res que veure amb elsnostres. La primera intenció es lad'anar al "curandero" perquè pensenque els han tirat mal d'ull, que hanfet una cosa malament i els vendra un

Sé que n'hi ha molts de cu-rancheros, estan organitzats per pujols.

-Vares tenir problemes amb laconvivència entre hutus i tutsis?

-A la comuna el problema ètnicno existeix com a la resta del país.Ana conviuen hutus i tutsis sense capproblema manifest. No hi ha assassi-nats, ni cases cremades.

No vaig fer diferencies, no teniatracte diferent entre els uns i els altres.He deixat amics tutsis i amics hutus ientre ells es duien bé.

TOT ALL() LÚDICESTÀ RELACIONATAMB L'ESGLÉSIA

-Qui podies fer a les hores Iliu-res?

-L'únic que es podia fer era resar;allò lúdic sempre està relacionat ambl'església. La missa durava dues ho-res o més.

No tenia ocasió de pensar el que

Cuina Comunitaria del Campsde Refugiats a Morango.

faria, ja que no hi havia ni televisió, nicinema, ni teatre. L'únic que hi haviaera la radio, però en kirundi; norm's esdonava mitja hora en francès.

Alla hi ha el costum de fer-semoltes visites. A ca nostra, a la parrò-quia hi venia molta gent, sobretot elstípics funcionaris, una quarentena depersones que feien feina per l'Estat.

A la parròquia hi havia dos cape-Hans i un seminarista. Tots tres erennadius.

Amb la Ilum d'unes espclmes emdedicava a escriure, feia cròniques,era el corresponsal a Burundi de la re-vista "Es Castellet" de Bunyola.

-Te senties molt aillat del món?-Es evident que sí. Estava total-

ment desconnectat. Ja des dels pri-

CENTRE RECONEIXEMENT CENTRE OFTÀLMICMEDIC - PSICOLÒGICAntoni Isern Oliver

CERTIFICATS MEDICS

OBERT DILLUNS I DIJOUS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17 a 21 hs. Tel. 66 22 82

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-A

Dilluns i Dijous

Tel. 66 22 82 (Llucmajor)

de 17 a 20 hs.

Dra. Cristina Bofill

NUEVO OPELCOR_SA,

¡MI COCHE!

AUTOMÒBILSLLUCMAJOR S.L.Ronda de Ponent, 30 - Tel. 66 06 24 (Llucmajor)

Camps de Rejngiats de Murango,provincia de Ngozi.

mers dies ho vaig comprovar. Jo ha-via estat dos dies a Niabikere, on hihavia uns mallorquins i em va acom-panyar a Nyabihanga en German Ar-conada amb cotxe, i quan varem pas-sar per un pontet cl cotxe va co-mençar a fer coses rares i en Germanva començar a flastomar dient que"a116 era el cul del món". Ja vaig veu-re que anava a un Hoc ben aillai.

Només podia parlar amb el ca-pella o amb el baile. Estava 15 diessense poder comunicar-me amb ningúmás.

LA FEINA DE L'ESGLÉSIAÉS IMPORTANTÍSSIMA

-Qui és en German Arconada?-Es un capella base que esta a Gi-

tega; fa feina amb la gent desplaçada,gent que va haver de fugir de ca seva.

Duu un programa de rehabilitació decases perquè la gent pugui tornar acasa, i un programa d —Alimentaci6 iTreball". Dóna feina a molta gent: fan

carreteres... a canvi d'arròs o monge-tes. Es un programa extès a la majoriade parròquies de Gitega.

La feina d'ajuda humanitaria del'església és importantíssima.

-Com valoraries aquesta expe-riència?

-D'extraordinàriament positivamalgrat la frustració professional.L'experiència m'ha enriquit molt. Lapresència d'una persona de fora do-nava coratge a la gent, perquè veiaque la seva pròpia situació tenia unasortida. A això ho palpaves, ho po-dies veure.

Per tot això, i per ajudar la gentd'aquest poble afectiu i agraït ambel "musongo" (blanc), és que en Mi-guel Clar estaria disposat a tornaral Burundi, amb més tranquil.litat iseguretat que abans, perquè ara jaho coneix. •

Camp de desplaçats tutsis.

ENTREVISTA

D'ofici Moliner

Gabriel Andreu i Ferrer "Garrover"C. CalviimF. JaumeJ. ,Jaume

Mestre Biel "Garrover" va néixera Llucmajor el I() d'abril de 1922 alcarrer del Vail. De nin va anar a l'Es-cola Pública fins que l'any 1934passa al Col.legi de Sant Bonaventuraon va anar a classe amb el pare Cal-dentcy T.O.R. Al mateix temps aju-dava el seu pare amb la tasca de picarles moles de la farinera de Can Seu,on aquest hi trehallava. Va començarla feina fixa als setze anys fins quel'any 1942 es va presentar a lerci ser-vei miliar a Aviació i va estar a l'ob-servatori de Regana. Quan el llicen-ciaren va tornar a fer leina a Can Seu.1 alla va esser protagonista del canvide mètode de moldre de moles a ci-lindres. El seu pare mestre Gori An-dreu i Andreu "Garrover" era naturalde Pina on nasqué l'any 1887, i enaquesta població hi va aprendre demolt nin l'ofici de moliner on va ferfeina al Molí de s' Aigua.

-Què ens podríeu contar de lafeina de moliner de moles?

-Bé, en primer Hoc vos vull dirque jo no pue parlar dels molins devent, ja que no varen funcionar almeu temps; el meu pare sí que en sa-bia molt ja que n'havia mancjat tant aPina com a Llucmajor on va venir afer feina als tretze anys al Molí denColau. Alla hi va fer feina fins quese'n va anar al servei militar a Palma,a Artilleria. Record que el va ler alCastell de Sant Pere. Quan el meu pa-re va tornar del servei militar l'amoen Joan Vidal, el pare de D. JaumeVidal Romaguera li va demanar peranar a fer leina a la seva fahrica de fa-rina anomenada "La Lealtad" (CanSeu). Aquesta farinera, en aquelltemps, tenia un motor alemany de"gas pobre" de seixanta cavalls, quefeia funcionar tres moles de blat idues d'ordi. A més hi havia una se-rradora. El meu pare en aquesta fa-

Gori A ndreu i Andreu.

brica hi va fer feina durant quarantatres anys fins que es va jubilar. Hi hal'anècdota de que tres anys abans demorir-se (1954) es va posar malaltdels bronquis i va quedar impossibili-tat de treballar, encara que normal-ment venia tres hores cada dematí adonar-nos qualque consell, durant totaquest temps D. Jaume li va pagar eljornal sencer i fins i tot la setmanaque va morir, que ho va ter en di-marts, el dissabte el me va entregarper dur-lo a ma mare.

-I vos quan hi començàreu?-Devers l'any 1937, quan jo tenia

quinze anys, al sortir de l'escola elshorabaixes ajudava el meu pare perpoder aprendre la practica que ell te-nia de picar les moles -en podia en-senyar molt!-. Jo li ajudava també jaque tenia una part teórica que haviaestudiat pel meu compte. Era un cursde molineria de D. Rupert() LampayaEstella, un els moliners en aquellstemps, riles prestigiosos d'Espanya.

-Vos devia agradar fer de moli-

ner.-A jo sí, però els meus parcs no ho

volien, perquè tots els moliners arri-haven a patir dels bronquis, de letcom t'he esmentat ahans, el meu parehi va morir. Així i tot el ineu parequan jo tenia dotze anys cm dugué aveure una fabrica de farina a Palmaque marxava amb cilindres, estavadevers el coliegi Eugenio López.

-De quines parts constava elmoli de nioles?

-Jo vaig començar a fer feinal'any 1937, el temps de la guerra i lestres moles de blat que teníem a CanSeu molien quilos de blat cadadia, venia a ser unes 14 o 15 quartcresde blat. Per?) degut a l'estat de guerraper abastir la població i a l'Exèrcitens exigiren moldre 750 kgs. cadadia, i per aquesta raó varem haver decanviar tot el sistema de moldre. Perentendre aquest canvi primer vos ex-plicaré com estava compost el molíde moldre blat.

El molí de moles venia a tenir lesmateixes parts que el molí de vent,una tratnutxa; una canal and) un "to-cador" que li feia davallar el blat pelmig del forat; la riscla que era de fus-ta cinc centimetres més ampla que lesdues moles; la mola de baix era fixa ila de damunt voltava, anomenada"volandera". Vull ter un incís i es quehe sentit contar, encara que jo no hohe vist que la farinera un temps vaproduir electricitat per a Llucmajoramb un motor de "gas pobre" de centcavalls.

Tornant al que parlàvem, la farinasurt per la força centrífuga que l'ex-pulsa cap a defora. L'any 1937 les re-volucions normals estaven compresesentre 70 i 90 i per aconseguir aquestamajor producció les varem haver deposar a 140 revolucions per minut,a dir, el doble.

-Les moles les picàveu voltros?-Sí, jo, com t'he dit abans, vaig

aprendre la practica del meu pare idels llibres de teòrica.

Les moles més hones per moldre

Histodiador Terrasa, 37Teléfono 66 04 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

blat eren les de sílex molar que lesduien de França i es deien de La Fer-té Sous Jarre, era el nom de la pedre-ra. Les d'aquí les dúiem de devers Bi-nissalem i com que no trobaven pecesgrosses de pedra ho feien en trossosque anaven agafats en cércols de fe-rn), noltros les havíem de preparar perpoder moldre.

Les moles no tenien totes el ma-teix diametre aquest variava des de1'10 a 1'60 mtes., encara que la mésnormal era la de 1'30 mtes.

La mola de 1'30 quan estava henaplanada la dividíem en tres cerclesdes de l' interior a l'exterior, són: "elpit" (14 emes.) que el picàvem a molt"grosso modo", no massa fi, això eraperquè capolas molt; el segon cercleera "l'anti-pit" (10 emes.) que el pica-vem amb un picó de punta molt finaperquè desgarras el ségol i fer moltessémoles i com a final la part molent(21 emes.) molt hen picada amb unpicó pla per poder acabar la molturamolt finament.

Després hi ha les regates que es lapart de la mola que talla i les refresca.Els donarem una excentricitat de0'14, que ahans no tenien, de tal ma-nera que pareixien unes estisores ambbones fulles esmolades i així pogué-rem produir els 7500 kgs. de farinadiaris.

-Quantes bores marxava la fa-rinera?

-Durant mes de dos anys marxavales vint-i-quatre hores i degut a ques'encalentien molt les moles jo elsvaig posar unes aletes de ferro solda-des als "cércols" que treien la farinamolt rapidament i d'aquesta manerahi havia un espai entre la mola i lariscla per on entrava millor l'aire.

Un mestre moliner ha de saberarreglar he una mola, els Ilibres diuenque "es l'art de fer farina".

Tot això, avui en dia, ja és una fei-na desapareguda, molt rudimentaria.totes les fabriques marxen amb cilin-dres, que ja es tecnica, ii diuen: "Tec-nologia de moldre el blat".

S'ha de dir que una bona mola

Gabriel Andreu i Ferrer(Foto: C. Julia)

ben picada pot fer bona farina peròsolament ho pot fer amb una sola pas-sada, mentre que amb els cilindrespots jugar i donar les passades quevulguis fins arribar a tenir la farinadesitjada. A més la producció amb elscilindres es molt més grossa, aconse-guíem uns 24000 kgs. cada dia. Jovaig fer feina dotze anys amb moles ivint-i-vuit anys amb cilindres. La fa-brica de cilindres de Can Seu la inau-gurarem el dia de Santa Candida del'any 1948 i la tancarem l'any 1976.

-De blat que ens podríeu dir?-Un moliner el primer que fa és

agafar el Hat an+ la ma i comprovarcl pes, seguidament amb les dents eltrenca i si té una pell tina i el gra ésdur i de color groguenc ja sap que deles sémoles en podrà fer una molt bo-na farina per fer pasta de sopa. El blat

gros de pel Pla (Montufri, Algaida,Sineu...) era de poca tOrça i mesclatamb un poquet de xeixa molt ho perfer panades. En canvi el blat campa-neter que es fa des dc Son Mulct finspassat Campos era un Hat preciós. Elmeu pare deia que era un dels hlatsmes agradables que havia conegutperquè feia una farina molt bona perfer pa, tenia una mica de !Oro i dolo.Del Rafel Llinàs, Can Bonico... i totala part de ses Salines i Santanyí reco-Ilfem tal quantitat de xeixa que un pocmesclada amb blat de la Penínsulacom el "candeal" de Castella i Aragói el "florcncia" ens podíem permetrefer farines hones tot l'any per fer pa-nets francesos i farines de força.

Ahans de la guerra de 1936 no-més mol fern blats mallorquins i s'im-portava qualque mica de farina de laPenínsula que era de mes qualitat. Eltemps de la tam del quaranta al qua-ranta-cinc varem moldre ordi, blat deles Indies i civada, en aquell temps totera ho. Després ja dugueren blat ar-gentí que era molt petit i de molt bo-na qualitat, un barco que anava a Bar-celona carregat de Hat rus el desca-rregaren a Mallorca i també va essermolt ho. Després ja dugueren blatsmes bons com era el "manitoba" deNord-america.

-Quin va esser l'any pitjor per aIa producció de farina?

-L'any 1942 va esser el més greu,iquest any solament féiem feina quanteníem blat. Tancàvem quinze dies illavors quan ens arribava una partidade blat ens tornàvem a posar en feina.No hi havia pràcticament pa, les per-sones solament tenien el pa de la I li-breta de racionament.

Fins i tot, varem moldre blat deles Indies i amb aquesta farina la gentva poder fer pa.

-Qui era el que produíeu?-Sobretot farina de blat per fer pa

(xeixa i blat normal), farina de forçaper fer ensaïmades, farina de panades,

mes de sègol i semolí. També molí-em farina d'ordi pels animals.

-Quines altres fàbriques hi ha-

FUNERARIANostra Senyora de Lluc

A. SASTREC/ Revetla 9 i 11.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

El Sr. Sastre de Santa Maria, gerent de laFunerària Ntra. Sra. de Lluc, ha nomenat unrepresentant per atendre qualsevol serveifunerari, per informar sobre els preus, perpoder concertar el servei que es desitgi ambantelació i per poder evitar qualsevol sorpresa.

El nostre representant atendrà serveisparticulars i de la nostra Companyiad'assegurances les 24 hores.

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62

(Llucmajor)

Conseil Insularde Mallorca

El Conseil Insular de

Mallorca desitja als

Donants de Sang tota la

pau i felicitat per a

aquestes festes de Nadal,

aixf com un any 1995 pie

de vida, germanor

solidaridat, agraint a la

Germandat ia seva intensa

i desinteressada activitat

al llarg de 199 4 .

g! ttat c4,4

GERMANDAT DEDONANTS DE SANG

DE MALLORCA

ENTREVISTAvia?

-A Llucmajor abans de la guerrahi havia la de Can Puigserver que eramolt per l'estil de la nostra i la delMolí d'en Boet. En aquesta darrera johi vaig anar moltes vegades a picarles dues moles perquè en Jaume"Xiu" va quedar paralitzat i no podia.En Guillem "Magreta", després delMoviment també va posar una fabri-queta a devora l'antic camp de linholde Sant Francese. De mol ins de cilin-dres D. Antoni Fontaner en va ins-tal.lar una en el Molí de Palma que si-nó m'equivoc pot moldre 350 tonesde blat cada dia, jo la conec perquèl'he recorreguda unes quantes vega-des, és molt llarga.

-Per acabar voldríeu dir algunacosa més?

-Sí! que les fabriques de cilindressón una perfecció i no m'atreviria aFer cap comentari perquè algun tèc-nic moliner se'n riuria de jo ja que fadenou anys que no exercesc i crec quetot deu haver avançai molt.

I que a Llucmajor va esser unallàstima que perdés la seva fàbrica decilindres "Robinson" que era la mesguapa de Mallorca. •

<CAS COTER

11N'

,

. MilÍlii:::1:r:1: 1,.::::.: .:.,:j.:01izii,i1. :1..lii

or44... ...:::::,::::::::08:::::::::....„:„.....,.:0..::::.2...„ ....„...7:0:,. vavE

,

. P .

JOIERIA I RELLOTGERIA

Ens visiti, ens demani

preu i compari.

Tenim els millors preus!!!

Novetat especial:

Fotos gravades

en plaques d'or

Plaça Espanya, n. 24 - Tel: 66 16 02 (Llucmajor)

AL VOSTRE SERVEI

44/ %/1.0odecc der- la 00#20/-e-a a caa/a

71-7.1,6areu a la ifroser-a a*osié-

ta /weer-a car/rAhs'er-fá, Xolt aesoreit a‘

itrafeeráz f" eafrrié Co te- a/3 7ece /recces/tea ie,cap-ca ter-A?? / eavr,elaef,

Agraïm la vostra visita

C/. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

Aquesta inscripció es (roba a una casa del carrer de Sant Miguel. Foto: C. Julia

CULTURA

Llucmajorers davant el Tribunaldel Sant Ofici

Hartomeu Prohens Pere116

Una breu introducció.

L'activitat del Sant Ofici a Llucmajorno sembla haver estat molt intensa. Mal-grat això, sí es pot afirmar que els casostractats foren molt representatius delcamp d' acció inquisitorial. En aquest sen-tit pot resultar interessant de dur a termeuna anidisi que ens parlarà de la vida quo-tidiana dels habitants del poble d'aquellssegles, de Ilurs il.lusions i temors, aixícom dels mecanismes que tenia el poderd'aquella epoca per tal de controlar les ac-cions i els pensaments dels mallorquins.Els personatges són individus sospitososd'heretgia: ateus, cercadors de tresors i fe-tillers que pretenien tenir coneixements ipoders que els permetien de fer-se amb elpoder que les institucions acaparaven. Encerta manera el conflicte entre el Sant Ofi-ci i els heretges era justament el del con-trol del poder. Els desviacionistes no vo-lien "controlar la realitat" mitjançant elsprocediments acceptats perquè pensavenque hi havia sistemes tiles directes.Aquests sistemes foren catalogats sovintcom a "pactes amb el dimoni".

És una de les paradoxes de la históriael fet que només l'enregistrament de lesdeclaracions dels heretges hagi pogut con-servar un fil conductor que ens porta almón popular dels segles XVI i XVII. Arapodem, gràcies als documents inquisito-rials, sentir com ens parlen els reus, elssospitosos d'heretgia, mentre els jutgeshan de callar. Els qualificadors i secretarisdel Tribunal redacten els documents, peròels qui parlen en els textos són eis que fo-ren perseguits. Podem parlar de "fil con-ductor" però no de document objectiu, jaque un text que consisteix en un reculld'acusacions, testiticacions, confessions,etc., ha de ser llegit amb força precaució.Els que declaraven o eren interrogats nosabien escriure ni I legir, i per tant les fontsque tenim ens donen una informació "fil-trada". Com escriu Carlo Ginzburg, elsdocuments són doblement indirectes, jaque per una part són "escrits", i per altrasón "escrits per individus vinculats més omenys obertament a la cultura dominant".(Ginzburg c, 1981, p. 15) El problema delFiltre, analitzat per Ginzburg, té natural-ment vàries possibles solucions. No és ne-cessari renunciar a una comprensió dels"fets" perquè aquests mai no existiren tali com els ens imaginam. Disposam de de-claracions, i aquestes poden donar unaimatge viva d' aquell món de creences.

I. Les estranyes testificacions contra"Michel Mayor, o el cas de les bruixes

de Galdent. (1569)

"A/ló caygué y sentí ella que rosse-gava per terra com a cadenes, y ellaentra... y dix ho a son marit, lo qual dixque eren bruxes, y ella dix: que son bru-xes?, y ell dix: dones com sou vos." (p.82)

Si bé les "causes de fe" comencen aestar ben documentades a Mallorca no-més a partir de 1579, per casualitat dispo-sam d'un text anterior que presenta lestestificacions que uns Ilucmajorers ferencontra Miguel Mayoi l'any 1569. El do-cument fou transcrit i publicat per l'in-vestigador Llorenç Pérez Martínez, que eltrobà com a complement inesperat de lesvisites pastorals que Diego de Arnedo vafer primer i després delegà en el dr. Fon-cilles (1).

Cal dir que la situació del Tribunaldel Sant Ofici de Mallorca aquell any eramolt irregular, donant-se el cas que fins itot visitava Mallorca l'inquisidor AndrésSantos per tal d'acabar amb la corrupciódel Sant Ofici dirigit per Miguel Gual.(Muntaner LI i Colom M, 1986, p. 60).En principi la redacció de les causes de fehauria d'haver estat regularitzada des de1560, però no va ser fina 1579 quan co-mençaren a redactar-se regularment grà-cies al non inquisidor Ebia de Oviedo.(Perez LI., Muntaner LI. i Colom M.,1986, p. XIX) Per aquest motiu el text re-ferent al cas de Llucmajor es una excep-ció. Es redactà durant la tercera visita queva fer el Dr. Foncilles el 5 de maig de1569, visita que continuava el treball derevisió que volia dur a terme el bisbe deMallorca don Diego de Arnedo. Aquestbisbe també es trobava amb una situacióatípica. Quan arribà a l'illa feia més de

quaranta anys que a Mallorca no hi haviahisbe. Arnedo venia a reformar els cos-turns de l'església de Mallorca, i hemd'entendre la paraula "reformar" en el seusentit mes estricte. El nou cap de la diò-cesi havia assistit al Concili de Trento, ifins i tot havia tingut problemes amb laInquisició arran del seu nomenament coma bisbe de Mallorca. Quan finalmentarribà a Mallorca va dur a terme una in-tensa activitat de reforma.Les acusacions.

Les acusacions contra Miguel Mayoles feren en el context d'un edicte. Elsedictes de gràcia permetien que els sospi-tosos d'heretgia poguessin auto-denun-ciar-se i al mateix temps acollir-se a la he-nignitat del Tribunal. Era ocasió per mol-tes delacions i denúncies fetes més peràniin de venjança que no per amor a laveritat. Cal no oblidar que la fund() delTribunal del Sant Ofici era esbrinar la ve-ritat. El present document ens mostra tam-he el problema de la veritat quan és cer-cada en funció de declaracions. El dentin-ciant principal en aquesta ocasió era JoanReus. Ara hé, la denúncia era més com-plicada ja que Reus es basava en els testi-monis de Nicolau Guells, Guillem Nadal iEsteve Roig, que leien referencia a decla-racions del ferrer Maçià Clar, de Joana,l'esposa de l'acusat, i del mateix MiguelMayol. Després del contingut de les de-claracions tant Nicolau com Esteve varenadmetre que els seus coneixements erenindirectes: Les fórmules emprades sónelusives. Segons Nicolau que ell no leyha sentit dir a ell mateix lo dels tres lexosde lenya, que 10) ha sentit dir en una ca-vada a bomens. No sah qui son, y ha sen-tit dir que la 'miller deva que en casa cen-tien rumor (p. 82). Per la seva part Esteva

Viajes

sfialOKSNaGAT 687

Excursions a CanàriesMes de gener • 7 vespres

a partir de 29.900 pta.Hotel "*". Habitació i esmorzar

Trasllats aeroportAssegurança de viatge

I ara tam1D6 al SUPERMERCATPROHENS de dilluns a divendres

de les 1730 a les 1930 horesTel. 12 01 64 • LLUCMAJOR

C/. Maria An -tai-lia Salva, 38Tel. 26 74 50 • Fax. 26 90 00

S'ARENAL

"SANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

ceo/rwvofoA.

/10AwolrAga

Roig digue que ho ha en-tés a dir a gent que no saha qui y a ell nou ha sentitdir, y també sentía dir peraqui que la muller deva...(p.82)El contingut de les acu-sacions.

En el cas de Mayol lesacusacions es resumien ales declaracions de la sevadona Joana i a les afirma-dons que ell mateix haviafet, concretament: que ellfaria Ires fexos de len ya yque los faria caminar perIo awe fins a la villa y ellcavalcaria ab ells, y queplantaria un molí sobre ( )y que moliría com si foraplantat en terra. (p.81) SiIa denúncia hagués arribatals qualificadors del SantOfici aquests amb moltaprobabilitat haurien afir-mat que es trobaven da-vant un cas que feia sospi-tar de pacte amb el dimo-

prant mitjans físics, com perexemple fórmules o encante-ris. El fetiller no necessitacap pacte amb les forcesdiabòliques, o en principi lesseves activitats no impliquendirectament l'existència detal pacte. Per aquest fet lespressumptes declaracions deMiguel Mayol eren tan com-promeses i el seu cas tan ex-cepcional.

Pel que fa a les decla-racions de Joana ens trobamamb el que la Inquisició hau-ria considerat greus indicisde pacte amb el dimoni.Aquesta conclusió només potser provisional, ja que nocomplain amh tot el procés,sinó només amb les primeresdenúncies o testificacions. Elprocés ens podria proporcio-nar una perspectiva més glo-bal, mentre que en aquest casens hem de limitar a recons-truir el context de les sospi-tes que motivaren la denún-

ni. La imatge d'un homevolant sobre uns feixos dellenya havia d'evocar tot seguit el podersobrenatural que el dimoni pot donar alsbruixots. La denúncia era greu. Les rela-cions de causes de fe solen presentar ca-sos de fetelleria, essent la bruixeria poc

freqüent. La diferència entre el hruixot i elfetiller es senzilla. El primer duu a termefets extraordinaris mitjançant la seva rea-ció amb el dimoni, mentre el fetiller no-'nés aconsegueix poders especials em-

cia. El matrimoni havia vis-cut a Galdent, i Joana estava

tan espantada que decidí mudar-se a la ca-sa de son pare. Finalment anaren a viure aLlucmajor•

(Continuará)

SOCIETAT

S a penya,Ar s falcó

Dia 28 de desembre va ser la da-ta assenyalada per donar a conèixerals ciutadans el contingut de l'audi-toria encarregada el 15 de juny del91. Després de mes de tres anysd'espera la criatura va néixer, o mi-llor dit, nasqué el gener del 94, noha estat batejada fins que ha tingut11 mesos.

1 el dia elegit, per ventura percoincidència, però les conclusionsdels auditors -sempre segons les da-des que es varen conèixer al plena-ri- s' assemblen molt a una innocen-tada. La culpa de tot -ja sabem queés lletja i que no la vol ningú- era lamanca de personal i d' in frastructu-ra tècnica, a més d'un "desfasa-ment" de 620 milions.

***

Partit Popular, els socialistes va-ren comentar les condicions del'auditoria i va ser una cosa sem-blant a allò que s'esdevé quan elspartits politics valoren els resultatselectorals i que sempre són favora-hies.

Lluc Tomàs va assegurar quel'auditoria els donava la raó peldesfasament d' aquests 620 milions,mentre que per al portantveu socia-lista, J. Monserrat, l'auditoria deixaclar que no hi havia cap forat i queels socialistes no se n'havien duitcap duro, com d'altres afirmaven.

***

Si va ser una innocentada o on,

el mussolet encara no ho sap. Aixòsí, la paraula clau és "desfasament".Es la font de tot l'embolie i tambéel constant dels més dels 1.700 mi-lions de pessetes que l'Ajuntamentdeu als banes.

Atents tots al "desfasament". Esel culpable de tot i serà el que hau-ran d'estudiar els investigadorsquan decideixin abordar la históriaIlucmajorera. 1994 serà, sense capdubte, l'any del "desfasament".

* * *

El passat mes de desembre haestat especialment mogut a Lluc-major. El darrer mes de l'any haromput la tónica del no passa reshabitual. En primer Hoc, els ve'insde la ronda Migjorn incrementarenles protestes per manca de seguretatviària a la transitada via.

En aquesta ocasió, tot semblaindicar que han aconseguit l'objec-tiu. Obres Públiques ha promèsd'instal.lar semàfors-espies per fre-nar els Fitipaldis. Les eleccions sóndarrera el cantó i hem d'esperar quecompleixin les promeses.

* * *

Continuam amb cl tema electo-ral. Militants i simpatitzants del PPIluernajorer es varen reunir a sopara Galdent. Tots hi acudiren, ambl'amo en Biel i els capgrossos delPP.

El president no va defraudar elsseguidors. Tots ens vàrem poder as-

sabentar d'un interessant diseursgràcies a l'ampla cobertura infor-mativa de la TV-Llucma. Tota unapeça oratória "made in Cancllas",especialment en les critiques cap al'oposició: socialistes i PSM quepoden resumir-se, seguint les teo-ries de l'amo en Biel, amh la ditapopular: "s'ase va dir orellut alpore".

***

Els veMs de s'Estanyol tambévaren desenvolupar una activitatnotable amb una nit de música i fo-guerons contra l'ampliació del clubnàutic. En aquesta ocasió tot sem-bla indicar que TV-Llucmajor no vatenir hé les dimeres i no poguerencobrir l'acte. Una errada la pot ten irtothom.

El vídeo de l'acte hagués estatuna prova mes perquè els responsa-bles dc l'Ajuntament i de la comis-sió de Medi Ambient puguin elabo-rar l'expedient de sand() obert alGOB per utilitzar "mohiliario pú-blico" per tal de col.locar pancartesreivindicatives.

***

I parlant de sancions, no trobauque el nostre Ajuntament, que téuna assessora lingüística, podria en-tregar-nos els "ComunicadosPrensa" traduïts en la nostra llen-gua. Es que no hi ha dret! Tot hohem de fer noltros!... •

CARAISSERIA o XARCUTERIA

ZANOGUERA4

GARC IAS■

Plaça Espanya, 62- Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

PERRUQUERIA

PUIGSER VERHORARI: De dimarts a divendres

de9a12ide15a19

Dissabtesde 8a 17

C/. Orient, 8 - Teis. 66 20 08 - 66 11 12 - 64 05 14

C.D. Espanya la Preferent

Una segona voltaque ha de ser millor

JoaquinFoto: Quintana

S'han disputat quatrepartits des de la darrera in-formació i abans de les va-cances de Nadal, que com escostum el futbol pateix unaaturada que va be per a tots,per recuperar forces i lesionso per renovar les il.lusions .Aquest parèntesi coincideixgairebé sempre quan acabàla primera volta del campio-nat o quan s'inicia la segonatal com s'ha esdevingut a laPrimera Regional Preferent,categoria en què milita elCD Espanya. Una segonavolta que ha de ser millorque la primera segons l'opi-nió de tècnics i de jugadors ial menys s'ha de quedarclassificat entre els set pri-mers del grup, cosa que do-naria opció a disputar la Ili-ga d'ascens a Tercera Divi-sió Nacional. La directivapresidida per M. Mas fa totquant pot perquè aquesta se-gona fase del campionat si-gui millor i per això, davantIa manca de davanters que téel conjunt (no oblidem queA. Clar haurà de dir adéu aaquesta temporada a causade les lesions) es mira unnou davanter (encara no po-dem dir el seu nom, tot i quequan surti aquest comentaripotser que no sigui ja capsecret).

Espanya, O - Alcúdia, 1Espanya: Salvà (1), Cor-

balán (1), Marín (0), Cosme(0), Vicens (1), Magaña (0),Ferretjans (0), Felipe (0),Bonet (1), Ruben (1) i To-

flete (0)Canvis: Chavero (-) per

Corbalán i Tomàs (0) perFerretj ans.

Gols: 0-1, m. 36, Mon-serrat.

Comentari: Si els juga-dors i cl tècnic de l'Alcúdia,F. Cercos, eren feliços comsi haguessin guanyat una fi-nal, no ho eren els responsa-bles i els protagonistes del'equip local, els quals no espodien creure que una set-mana abans havien resolt unextraordinari partit (0-7)contra el Calvià i ara no ha-vien estat capaços de veneerun equip molt més modestque l'anterior.

Espanya, 2 - Son Roca, 1Espanya: Salvà (2),

Tomàs (1), Marín (I), Cos-me (1), Vicens (1 ), Magaña(1), Ferretjans (1), Felipe(2), Bonet (2), Tonete (1) iRuben ( I ).

Canvi: Mut (I ) per Ru-ben.

Gols: 1-0, m. 35, Bonet.1-1, m. 63, Torio i 2-1, m.77, Magaña.

Comentari: Molt mesva costar a l'Espanya vèncerl'equip que aquesta tempo-rada entrena Tolo Ferrer i siaixò va ser possible fou grà-cies a l'habilitat de M. Ma-gaña, el qual, després que unjugador de l'Espanya ha-gués estat objecte d'una cla-ra falta mereixedora de tarjagroga, fins i tot els jugadorsdel camp i el porter estavenesperant la cartolina, Maga-fia va treure ràpidament i vasorprendre tothom quan vamarcarei gol. Aquest gol va

Opini6

Recursos a 2.500 pessetesJoan Quintana

De cada dia m'assabent de més co-ses del món del futbol, coses realmentcurioses i que em sorprenen, encaraara, quan creia que ja ho havia superattot. Resulta que per presentar un recursa la FTBF, aquest ha d'anar acompan-yat de 2.500 pta. i que només si esguanya aquest recurs, de la qual cosa

tenen esment els cappensants que no s'esdevengui, et tornenels doblers. I que ningú no es faci il.lusions perquè si el CDEspanya va perdre el recurs efectuar al seu moment al Co-mité d'Apel.lació els altres ho tenen ben cruu.

Succeïa a la sisena jornada de la Iliga de Regional Pre-ferent, al partit Independent-Espanya disputat al "Camp Re-dó". Al m. 42, el jove col.legiat Julia Oliver Carmona, des-prés d'una forta entrada del jugador local Gabi López sobreun juodor de l'Espanya, li va mostrar tarja groga i poste-riorment la vermella tot al.legant que ja era la segona. L'Ar-bitre va expulsar del camp al "I I" de l'Independent, el qualva resistir-se a abandonar el terreny de joc perquè manteniaque nomes havia estat amonestat una vegada.

A l'intermedi, el col.legiat va reconèixer l'errada quehavia comes h, sorprenentment, va permetre el reingrés deGabi al partit, a la segona part, tot retlectint la circumstànciaa l'acta.

El president del col.lectiu arbitral balear, J. AntoniDomènech Riera, present en el recinte, va concedir viabili-tat al fet (7) i, a la segona meitat, com hem dit, Gabi va tor-nar jugar protagonitzant un fet insòlit que va merèixerl'atenció de molts mitjans de comunicació, tant provincialscom nacionals.

Julià Oliver Carmona va introduir una modificació en elreglament del futbol mundial. A partir d'ara queda obert elcamí per tal que un col.legiat pugui rectificar abans d'acabarel partit qualsevol determinació seva que posteriorment cre-gui errònia; així es podran anul.lar penaltis, gols, etc... I re-correu, si voleu, però abans, pagau les 2.500 pta. correspo-nents.

Al final, una clamorosa alineació indeguda, en una se-gona part totalment antirreglamentAria, va passar i el Comitède Competició de la Federació Balear no va estimar el re-curs del CD Espanya i va deixarei tema com estava, és a dir,l'empat a 1 que mostrava el marcador en temps del des-cans, en un 3-1 al final de l'encontre. En poques paraules,que l'Espanya, a més de perdre el partit va perdre el recursi les 2.500 pta. que no són res pert, que després de sopesaraquest cas, tots els equips que recorrin es poden donar perperdedors d'antuvi, tant del recurs, com dels doblersavançats. •

E SPORTSser molt protestat per l'entrenador i ju-gadors visitants, fins i tot algund'aquests va empènyer peròel gol va pujar al marcador i així es vaconsumar un agònic però just triomf lo-cal.

S'Arrac6, 6 - Espanya, 2Espanya: Salvà (0), Corbalán (I),

Marín (2), Cosme (I), Vicens (2), Ma-gaña (2), Moreno (I), Felipe (2), Bonet(1), Tonete (1) i Ruhen ( I ).

Cols: 0-1, m. I, Marín. 1-1, m. 13,Nando. 2-1, m. 17, Sevilla. 3-1, m. 42,Bussi. 3-2, m. 43 . Felipe. 4-2, m. 45,Nando. 5-2, m. 69 Maestre i 6-2, m. 72,Maestre.

Comentari: partit molt estrany cnqué l'Espanya, d'anar guanyant al pri-mer minut de joc va acabar perdent peruna gran golejada, la més gran encai-xada en els darrers anys. L'àrbitre detorn, Guerra Miró, no va ser gens bo, iencara que no se'l pot acusar de sere!màxim culpable de la derrota visitant,les seves decisions perjudicaren sobre-tot l'equip de Joan Llompart. TampocIa defensa i el porter de l'Espanya novaren tenir cl seu dia.

Sebastià Salva Mork', porter delC.D. Espanya de la Preferent.

(1), Tomàs (I), Cosme (2), Vicens (2),Magaña (2), J. Clar (I), Ferretjans (1),Moreno (1), Felipe (3) i Bonet (1).

Canvis: Mas (-) per Corbalán, Ci-nard (-) per Ferretjans, Ruben (-) perMoreno i Almansa ( I ) per Bonet.

Cols: 0-1, m. 7 . Magaña. 1-1, m.53, Jover.

Comentari: L'Andratx, que va serel primer equip que va guanyar (0-1) a

Llucmajor en el partit inaugural delcampionat, no està ara en el seu minormoment i prova d'això és que aquestava ser la cinquena igualada consecutivaque aconsegueix a Sa Plana. En canvil'Espanya que darrerament ens en dónauna de freda i una de calenta, va aeon-seguir d'emportar-se un punt positiu.

Classificació

Després d'haver arribat a l'equadordel campionat i s'ha jugat ja un encon-tre de la segona volta, la classificacióqueda així:

J. IL I. P. E Ç. MILi l8 20 15 2 3 46 21 32+102 XIMW 20 13 3 4 39. 29+l129+113C 36t0 5 5 31 22 28 + 34 Aar* 20 8 9 3 28 19 26 + 5

20 9 7 4 26 20 25 + 36 Esperles 20 9 6 5 36 30 24 + 2

20 9 5 6 26 21 23 + 18S 20 9 4 7 39 21 22 + 29 1 20 9 4 7 33 26 22 + 4

10Q 20 7 7 6 41 33 21 + 311 WW1. 206 7 7 24 25 19 - 312 *knoll 20 7 4 9 26 25 18 - 213 GINO 20 4 9 7 22 30 17 - 114 Sao Nose 20 4 9 7 21 30 17 - 315 La NM 20 5 6 9 17 23 16 - 216 8L LI8WdS 20 4 7 9 19 22 55- 317 550.1.47.5 . 20 5 5 10 28 41 15 718 P111 20 4 5 10 22 37 14 - 819 alloism 20 3 7 10 17 34 13 - 52(1 Wm= 20 2 4 14 14 55 8 • 10

poAndratx, 1 - Espanya, 1

Espanya: Amengual (3), Corbalán

TALLERS CANELLAS ROTGERSERVEI OFICIAL pH fir

FIAT PRESENTA LA NUEVA FIAT.

Lo ultomo de Foat y• etra auto. Con on. nationt mas

amor par el detalle. Fiat presents el Flat Punto.

Mas segurodad, cada centornetro del Fiat Punta

ha sodo concebodo para proteger la vida

a bordo Mas temperamento. un auten.o simbolo

de luersa y enerva, con una estabolidad y una

noaneiabobdad superiores a todo lo conocido hasta

anora en su tremento. Mks •espeto por el med.,.

ambiente, lo que signiglica la reutillaaciOn total de

los materiales que lo componen, excluyendo Co so

production todo two de productos periudiciales

para la naturaleaa. Seis VelOCidades, el

Fiat Punto SS "6 Speed" transforms todos

I os esquernas convent ion•les de conducción.

Sensaciones ma. en*. (it y ór.11antes ton

consumos reducidos. El Fiat Punto presenta

11 versiones en JoSp

Con el Punto. Fiat present, la nueva Pise.

FIAT PUNTO. LA RESPUESTA. 11110E1C/ Hispanitat, 19 - Tel. 66 06 47 (Llucmajor)

WJF;À-/4,1 ,C rFf

K 1- /v P -I- L. '-r

PLACA 18serigrafiae

PLAÇA ESPANYA 1807620 LLUCMAJOR (MALLORCA)

TELEFON 66 04 22

e

LIT tEU

CHEF: PEP MAQTÍNE/

ILAaaALL. CLAMATITZAT

TANCAT ELS DIUMENGES A LA NITC/. NICOLAU TABERNER, CANTONADAPASSEIG JAUME III. TEL. 12 03 12

Infantils C.D. Espanya

JaumeFoto: C. Font

Dos On els partits que ens queden per comentar-vos. I,passada la mala ratxa del perdre, ha vengut la del guanyar.Dues golejades seguides després d'aquell 12-2 immemora-hle.

La primera, golejada a La Salle d' I a 7, amh gols de Ra-fa Ramos (4), Sebastià Canyelles (2) i Genaro Ramos (1).

El darrer partit del qual tenim notícia, una altra golejada.Aquest cop a casa, contra el Santanyí i un resultat preciós:CD Espanya, 6 - Santanyí, 2. Els gols Ilucmajorers marcatsper B. Manresa (2). R. Ramos (3) i un de penaltie que vatransformar el central Genaro.

Durant aquestes vacances de Nadal els nostres Infantilsno han acabat de descansar, ja que els passats dies 28 i 29 dedesembre disputaren un torneig a quatre al camp de son Ve-rí, a s' Arenal. El primer partit va semblar una innocentada jaque s'havia de jugar a les 17 bores contra l'equip de la Vietò-ria. Es veu que aquests en compte de 17 hores llegiren 7 ho-res i s'entregaren massa tard. Per tant, els nostres infantilsguanyaren el partit sense jugar-lo. El segon partit va ser LaPorciúncula-s' Arenal amb el resultat següent: Porciúncula, 3- s' Arenal, 4.

Dia 29 es va disputar la final entre l'Espanya i s'Arenalamh el resulatt de: Espanya, 3 - s'Arenal, 2. Com a conse-qüència el trofeu de campió va ser per als nostres infantils.Els gols, 2 de R. Ramos i 1 de R. Secilla. •

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)Divendres horabaixa (1630 a 20h)

Carrer Major 77 - Tel. 66 20 17 - LLUCMAJOR

ESPORTSNotes columbõfiles del mes

de desembre de 1994:Joan Jaume

En el mes de desembre de 1994 elclub Columbófil Llucmajorer a més dedur a terme les amollades d'entrenamentde tots els coloms que properament pren-dran part a les curses de la temporada co-lumbeifila 1995, que començarà en el mesde febrer amb les amollades d'Eivissa icontinuarà a la península en les proves develocitat, fons i gran fons. Ha desenvolu-pat, com a cada anys, la cursa nadalencaen quatre amollades des dels següentspunts: Porto Cristo, Artà, Alcúdia i SantaPonça.

La classificació d'aquestes curses haestat:

Porto Cristo: Primer classificat: Bar-tomeu Garau.

Artà: Bartomeu Garau.Alcúdia: Janer i TomàsSanta Ponça: Gil GarauGuanyador absolut: Gil Garau.Un fet curiós és que el temps del

guanyador absolut ha estat de sis minutsmés que el temps emprat i l'any passat aIa mateixa cursa.

Dia 20 de desembre de 1994, es vadur a terme, en el local social del ClubColumbèfil Llucmajorer, el bar Pou, elsopar que posava punt i final a les cursesnadalenques. Aquestes, a més d'esser unapreparació per a les curses de la tempora-da 1995 que començaran en els propersmesos, On a la vegada un record, de totcor, dels columbèfils Ilucmajorers, a enBernat Vadell, amic de tots nosaltrescom recordareu, col.laborador d'aquestarevista.

El sopar va reunir a una vintena decolomistes i amics, que, a més de menjar,molt bé, per cert, parlaren de coloms i fetscolumbèfils. Dins aquesta festa el qui varebre les màximes atencions per part detots va esser el guanyador del "VI Me-morial Bernat Vadell" amb qui vàrem te-nir el gust de parlar un poc després.

En Gil va ser el guanyador, però, coma festa que intenta ser i és aquesta cursacolumbõfila, els altres participants no sen'anaren amb les mans buides.

Els Germans Balles,ter foren els se-gons, i malgrat no arribaren a la porcellad'en Tomeu Fiol, arribaren a l'indiot. Itots, els uns i els altres, tingueren unabossa nadalenca.

La festa acabà cantant un poc de tot iagraint les atencions que tingueren ambtots nosaltres na Carme i en Joan del "barPou".

Per acabar les notes columbófiles,dir-vos que en Julià Monserrat ha fet pri-mer de fons de la temporada 1994 a nivellregional i que, el colomer d'en Joan Janeri en Llorenç Tomàs ha fet primer de Ma-llorca i segons interinsular de l'amolladad'Oriola. (amb en Llorenç Tomàs parlà-rem d'aquest fet i a una propera revistasortirà l'entrevista). •

En Gil Garau, en "Gil", és un delscolomistes més novells del club Co-lumbèfil Llucmajorer, per() aim') no hafet que ja hagi donat proves del seu bonquefer amb aquestes aus dins la nostrasocietat. Enguany, igual que l'any pas-sat, en Gil, ha estat el guanyador del VIMemorial Bernal Vadell, prova de velo-citat per equips que es du a terme enaquestes dates nadalenques en memóriadel nostre company i amic Bernat Va-dell que tant estimà aquestes proves.

-Que ens podries dir d'aquestaprova de velocitat per equips?

-En primer lloc vull dir que si heguanyat aquesta cursa ha estat degut a lamala sort que l'equip d'en Tomeu Ga-rau va tenir a la darrera amollada delconcurs, quan ja la victèria pareixia se-va, ja que duia 24 minuts d'avantatgeals meus.

D'aquest concurs, que acaben defer, per mi té tanta importància, com pera un altre, poden tenir les proves de ve-locitat que en els mesos de febrer i finsal maig durem a terme des de la penin-sula.

Són quatre curses de pocs quilòme-tres de 35 a 45, els que es poden fer dinsMallorca, però que presenten veritablesdificultats pels coloms, unes vegadesmotivades per la climatologia i altresper la selvatgina i els escopeters.

Pere, el més important és que enaquesta prova tots els qui hi prenguinpart jugam amb les mateixes condicionsuna vegada que hem fixat el nombre decoloms que com a mínim i màxim hipoden prendre part.

-Com has duit a terme la seleccióde ['equip?

-A l'hora de seleccionar els vuit co-loms, que he emprat per dur a terme lescurses, m'he fixat que els animals es-tassin bé de salut i ploma, i, que no ten-guessin por de l'aigua, ja que, a una deles proves es guanya temps si els co-loms travessen la badia en Hoc de coste-jar.

En primer lloc, he de dir-te que nohe utilitzat un equip, sinó que han estatdos els que he empat durant aquestesquatre curses.

Els dos equips, un de mascles i l'al-tre de femelles, han estat formats percoloms de dos i tres anys, del 92 i 93,que l'any passat ja havien format equipper aquestes mateixes curses, en el "VMemorial Bernat Vadell", i m'havien

duit a la victòria. Aquest va ser bàsica-ment el meu punt de partida per fer elsequips, però, aquest grup de coloms elvaig reforçar introduint dos coloininsque havien pres part a les curses que lafederació ha duit a terme des d'Eivissaen aquest any.

-Quin sistema has emprat perviatjar?

-El sistema emprat amb aquests co-loms ha estat el que es diu "al natural"és a dir, els coloms anaven aparellats,vaig fer coincidir el que els mascles delprimer equip anassin acollats amb lesfemelles de l'altre equip, això té moltsavantatges i un greu inconvenient.

L'inconvenient és que si es perd uncolom, la seva parella queda a l'aire, iamb dificulats per combatre amb possi-bilitats de fer premi.

I els avantatges són, que l'interèsque els coloms tenen per tornar al colo-mer es veu reforçat per l'estimació cap ala seva parella, la potenciació de la te-rritorietat, despertada per la necessitatde tenir un Hoc dintre del colomer, perpoder fer el niu, una vegada aparellat, iIa defensa d'aquest petit espai davantaltres mascles o femelles. Això, ha ICtque tant mascles con) femelles tingues-sin un interès gros a fer via per tornar.

També he mirat la posició de niu i ala darrera cursa, la de Santa Ponça dos,dels tres mascles que feien l'equip, te-nien colomins del dilluns abans, com ésde suposar aquest va esser un fet provo-

Entrevista aen Gil Garau Mestre

Guanyador del V i VI "Memorial Bernat Vadell":

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Ca'n Cajeta)

Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica amb or de primera Ilei (18 K)

Noce, CD 11111CI M i Naixemen,sJ1/ES D'EST/I AALLORC_,1Lif

&awls PolsereS mallorquinesCordomi/los limeades

irov etc:, etc.NOVETAT ESPECIAL:

Totes grannies en plaques d'or151cs 2150 - J i - 415t1P3 CP-2- CO.31r ILTC2111L.A...7.022

cat.-Quin entrenament has donat en

aquests dos equips?-Sis setmanes abans de començar

les curses vaig posar-me a donar-los en-trenaments. En vaig entrenar un en di-recció a Porto Colom i l'altre cap Artà.Des d'aquell moment aquests colomsviatjaren com a equip i deixaren de ban-da els altres coloms del colomer i ambells ja no han fet cap amollada més.

El de Porto Colom, era el dels mas-cles i tret d'una encontrada amb el fal-có, on un d'ells va resultar ferit, la sortl'ha acompanyat. Tot d'una que va ha-ver fet l'amollada de Porto Colom, elvaig girar en direcció a Ciutat perquèpogués dur a terme la cursa de SantaPonça. Aquest, ha estat el que m'ha do-nat més compte aquest any.

El segon equip, el de les femelles,va esser entrenat per dur el pes de lesdues amollades del mig, la d'Artà i lad'Alcúdia. Aquest equip no va tenir tan-ta sort com el dels mascles, ja que es vatrobar amb els caçadors, on una en vasortir mal ferida i, que, després d'arribara ca meva, va morir el vespre mateix.

Els dos equips han tengut el mateixentrenament. Amollades de molt curtadistància els primers dies per desprésanar allargant fins arribar al puntd'amollada abans del dia de la cursa.Les amollades sempre han estat damuntIa línia en que s'havia de dur a terme lacursa puntuable. aim) crec que es el mésimportant, amollar damunt la línia queels coloms han de prendre per arribar aca seva.

He entremit l'equip fins en el darrermoment, basta dir-te que els mascleshavien anat cada dia a Santa Ponga lasetmana de la cursa, i el temps en quevingueren demostra que sabien be onanaven, encara que, les condicions cli-matològiques eren contràries, en el mo-ment de l'amollada plovia i el cel esta-va cohert, i segurament no costejaren labadia sinó que el travessaren. Això esmolt exposat ja que si tens la topadaamb falcons o escopeters, Ia cursa estàIlesta.

-Quina importància has donat almenjar?

-El menjar dels coloms que hanprest part a les curses ha estat el mateixque els altres coloms del colomer. Haestat el menjar de repòs que en aquestaèpoca donam als coloms, mescla ambun poc d'ordi, que té la funció depurati-va.

Ara be, els coloms només han men-jat en el moment de la seva arribada alcolomer hi han anat amb un poc de famtan a les amollades d'entrenament coma les curses, tot per potenciar la veloci-tat.

-Quins factors tenen més im-portància per a tu en aquestes cur-ses?

-El factor que té més importància esIa sort, la sort pot fer que guanyis o queperdis.

Pere, amb això, el que vull donar aentendre es que el factor es fonamental,però, aquesta sort no ve de l'aire delcel,sinó que s'ha d'anar a cercar, selec-cionant, entrenat, mimant i arriscant elscoloms, una altra fins que tenim unequip que funciona. Llavors es quan lasort juga el seu paper, no deixant quel'equip es trobi amb els escopeters,aquests mal anomenats caçadors que ti-ren a tot quan veuen pel gust de tirar omatar, o amb el falcó, que a causa delseu augment, motivat per unes Ileis pro-teccionistes, molt justes en el seu mo-ment i que possibilitaren la recuperaciód'aquesta especie que estava en un mo-ment perillós per a la seva subsistencia,

avui, Iluny de l'extinció comença a es-ser un perill pel nostre esport al no estarcontrolat.

-Alguna cosa més?- Si, vull agrair a tots aquells que

m'han ajudat a preparar aquesta cursamitjançant la col.laboració en els entre-naments dels coloms. Sense ells no ha-gués pogut fer aquest bon paper. Grà-cies a tots.

NOTES:El dia dels Reis, hi ha una cursa de

velocitat per equips de tres coloms a unpunt de sortejar, el primer premi es unabicicleta tot terreny i, a més, hi ha pre-mis per al segon i tercer. Esperam que lamajoria de colombeifils hi prenguin part.

MOLTS D'ANYS I BONESFESTES. •

C/. Impremta, n' 1 - (Pas d'en Quint)

Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

IFRLLER MECANICO,

CUERA

DEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBIL

AGENT OFICIAL Pedro Noguera Enseriat

Taller auront. t

ePhia MOteg La.Cl Ripai 30 rei 64 22 II

SHODRautomòbils

Naixements any 1994

Mes Nins NinesGener 6 5 IlFebrer 3 3 6Març 1 2 3Abril 4 1 5Maig 9 7 16Juny 2 4 6Juliol 7 8Agost 1 1 2Setembre 3 5 8Octubre 6 8 14Novembre 7 5 12De se m bre 3 1 4

52 nins 43 nines 95

*En total 95 naixements on hi ha52 nins i 43 nines, hi ha una lleugeradiferencia entre nins i nines, tan solsde 9.

*Hi ha hagut en l'any 1994 duesbessonades: GUILLEM I CATALI-NA MUT SALVA fills d'Antoni iAlua nasqueren el 16-IV-94

MIQUEL-ANGEL i MARIAANTÒNIA MARZO BARCELÓ,fills de Mariano i Maciana M., nas-queren el 13-X-94.

*La darrera inscripció recollidafins ara és la de:

AGUSTÍ AMENGUAL 1 VA-DELL, fill d'Agustí i Antònia, nas-gué el 19-XII-94

*Els mesos on hi ha hagut mésnaixements han estat el de MAIG(16), Ii segueixen OCTUBRE (14) iNOVEMBRE (12)

*Els mesos de menor incidènciaen natalitat són els d'AGOST (2) iMARÇ (3)

*Ha coincidit que la natalitat ésla mateixa que l'any 1992 i que hi hahagut un lleuger augment des del'any passat 1993 amb 91 naixementsi enguany amb 95.

Matrimonis

Mes

Canònic

CivilGener

2 o 2

Febrer

5

6Març

5 o 5

Abril

8

4

12Maig

6

3

9Juny

3

2

5Juliol

7 o 7

Agost

2 o 2

Setembre

7

1 8Octubre

7

1 8Novembre

7

4 IlDesembre

3 o 3

62 canènins 16 civils 78

*El darrer matrimoni inscrit en elmes de desembre és el de: JORGEPERELLÓ FRONTERA i ARACE-LI SANTIAGO RUIZ es casaren 17-XII-94 a l'església de Ntra. Sra. de laLactAncia.

*En total hi ha hagut 78 matrimo-nis, 62 per l'església i 16 pel jutjat.

*Els mesos on hi ha hagut mésnoces han estat el d'abril (12) i no-vembre (11).

*Els mesos en que menys s'hancasat han estat el de gener (2), agost(2) i desembre (3).

*El nombre de matrimonis ha bai-xat des del passat any 1993 que n'hiva haver 82 a enguany amb 78. Peròsegueix la tendència per majoria a ca-

sar-se per l'església.*Per un error no va sortir la dada

següent: FRANCISCO GARCIASROSSELLÓ i ANTONIA RIERAGARCIAS es casaren el 16 juliol1994 al Convent de Sant Bonaventu-ra.

Defuncions

Mes

Homes DonesGener

5

5

IO

Febrer

2

3

5Marc

5

6

IlAbril

5

2

7Maig o 2

2Juny

2

5

7Juliol

7

4

IIAgost

4

2

6Setembre

3

3

6Octubre

3

3

6Novembre

7

4

IlDesembre

6

5

I l49 homes 44 dones 93

*La darrera inscripció realitzadafins ara ha estat la de: JOANATOMAS i GARCIAS que morf el 26-XII-94 als 84 anys.

*Les persones que s'hagin mort al'hospital estan inscrites a Palma encompes de Llucmajor, per tant nohauran sortit esmentades a la revista.

*Hi ha 4 mesos on la mortalitatha estat més grossa: MARÇ ( I I ),JU-LIOL (1 I ), NOVEMBRE (1 I ) i DE-SEMBRE (11)

*Els mesos de menys mortalitathan estat el de febrer (5), Agost (6),Setembre (6) i octubre (6)

*Han baixat el nombre de mortsen relació a l'any passat que n'hi vahaver 1201 enguany n'hi ha hagut 93,és a dir, 27 manco.

Entre noltros

EURO - IDIOMAS

cZélttiftetletila-effecc ielió/fres a/fr,6 91-vs lttOle

lactit's a/fr, ,t-ode-ssos-s a#66 e-s,c1--//rciá

ffatfize /- ieeeffciáts

Acadèmia d'IdiomesCarrer Rei Jaume II, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33

LA PODRÁS VER EN

BARTOMEU JAUME NADAL, S.A.Ronda Migjorn s/n. Tels.s 66 01 40 i 66 00

RINAULT

Eligit63

TWINGo pRESENTA su coLecci6N ) 95"

¿...SERÁ UNA BicicLETA?

Relació Edat-Defunció

Eclat N° Persones98 anys 196 anys 195 anys 194 anys 193 anys 292 anys 291 anys 290 anys 389 anys 788 anys 387 anys 486 anys 485 anys 584 anys 183 anys 482 anys 481 anys 480 anys 479 anys 678 anys 477 anys 176 anys 274 anys 373 anys 372 anys 371 anys 170 anys 269 anys 168 anys 167 anys 166 anys 262 anys 160 anys 157 anys 156 anys 146 anys 141 anys 137 anys 132 anys 128 anys 124 anys 1

L= 93 personesTotal

*L' e d at més baixa és la de 24anys, i la més elevada, la de 98 anys.

*La mitja d'edat en la mortalitatd'enguany és de 77'064516 anys. ±77 anys, per tant es manté com l'anypassat 1993 on també es fixava en 77anys (77'01441)

GPassatempsSolució del mes passat

-Luxemburg-Finlàndia-Dinamarca-Suïssa-Bèlgica-Alemanya

-Portugal-Austria-Holanda

-Espanya-Islàndia-FrangaSOPA DE LLETRES

COSMETICA

PERFUMERIA

REGALS

ROBA INTERIOR

Infants, home i dona

LLENCERIA

0. to\ W3

\tttl° MERCERIA

C/. Major, 101 - Tel. 12 01 34 (Llucmajor)

ESPORTS LLOMPARTEspardenyaria

GRAN VARIETAT D'ESPARDENYES,

PRENDES ESPORTIVES

I ARTICLES DE PESCA

C/. Estrella, 21 Tel. 66 05 78 LLUCMAJOR

10 carrers antics de Llucmajor

COR POB AJCR I AP T I DGOF

AS PPBNS AOACDR E ACN AM

RC AUML ABR ACJ A LHMACO

O Z ZN A BMCP A F R CT V FEPI

IRC T P A BPADR PEA TPBDL

FCS ACOUJR P SGF BR TN AC

FOCHB I QCSE I FMOE IS I T

H R A V GS EPR S V R SUR F EL E

TO I E ZJQRQDE A0E0 I R GU

E EBT A S A PGMP I Z TL FIE TH

AS A VGF SNOPDTR V A I NE A

RA S A AK PQL V BPUE ZG I Fl X

✓ I T T T SGUIOUTEYS TR YQ

FUVES VQATELDV XH I AUE

AQEGK IMFEC I V E I N TMP P

E I K V R F SBOMXP X E X EE XJ

L S UENEOMI A 1 NOCDP IQA

es forat'es irric•ix

La resposta del poble, quant a la selecció de deixalles,ha estat molt bona. Tant es així que sovint els contenidorsde vidre es troben plens i les botelles s'han de deixar fora,on passen dies i dies produint un trist panorama.

No hi seria de més que es posassin més contenidors oque la recollida es realitzàs més sovint. •

111'"•-• 4

Com és la cambra debany dels seus somnis?

Vegeu-la araa tot color.

IMmtice

Avui mateix, gracies

al nostre ordinador

podreu veure a

MASSANELLA lavostra nova cambra de bany ROCA.

A tot color i en tres dimensions sense queno hi manqui cap detall: banyera,

sanitaris, revestiments ceramics, aixetes,complements... Tot tal com ho havíeu

somniat i sense començar les obres.

Veniu a MASSANELLA i deixau de

somniar.

woo,=., OP 107111111

D IBA DISSENYINTREGRAL DEL BANY MASSANELLA

Ctra.Valldemosa, 44 - Te1.75 03 45

Ronda de Portent, 26 - Tel. 66 01 70 (LLUONOR)

ENERGIA SOLARENERGIA EÒLICA

BATERIESGENERADORSREGULADORS

ItICAINgeN•s:

muntlirr •

MANdifilgia& Ram AMA

frJ •

¡NW MERV NW

N**:

ral

Atigin algE &AN

•:i .

AU - ELECTRIC

at-celt)S. L.

•BLAUPUNKT

• LOONA.1.5 C.61341 1 11

SERVICE

AIMIMITtAm

Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18

C

Rubi AutomóvilesLlucmajor, S.L.

CI-11 E »EL iO4 0E Ir1 E 61I- A • s•

La prensa especialixada no podia equivocarse

al elegir al SEAT IBIZA Coche del Arlo en Espana r9941") Un automóvil fruto de la tecnologia alemana mas vanguardista

Construido ell la fabrIca más moderna de Europa: Atartorell. Un nuevo concepto automovilista que recupera

el placer y la alegria de conducir Con seguridad y excelentes prestaciones. El mejor equilibrio entre calidad y precio

Un reconocimiento, de los que ma: saben, a la elección de miles de conductores. Al futuro de una gran empresaUn coito del que tu tambien puedes participar probandolo en tu Concesionario SEAT. Y beneficiandote de unas condiciones

de compra unicas Para llevarte el mejor (oche del Arlo Como tu quieras. Descubrelo

EPACOCIE)1.1 ATE

C ILI A 141 IL) CO IL CD IF" IIJI IsS A Mt FILA I Fo Clio FL •jo ILO IEEN TODA LA RED DE CONCESIONARIOS SEAT

Audi