XXV jornades 2011

XXV JORNADES CIENTÍFIQUESD’ENSENYAMENT SECUNDARI

DE BADALONA

Centres participantsCentre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

Col·legi BadalonèsCol·legi Maristes Champagnat

Col·legi Sant AndreuEscola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo

Escola Mare de Déu de l’AssumpcióInstitut Badalona 7

Institut Barres i OnesInstitut Isaac AlbènizInstitut Júlia Minguell

Institut La LlaunaInstitut La Pineda

Desembre de 2011

Comissió organitzadora

Ajuntament de Badalona Àrea d’Educació, Esports i Joventut Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat Escola de Natura Angeleta Ferrer Escola del Mar. Centre d’Estudis Marins

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Centre de Recursos Pedagògics de Badalona

Secretaria de les Jornades Científi ques

Escola de Natura Angeleta FerrerTel. 933 950 105 escoladenatura@badalona.catEscola del Mar. Centre d’Estudis MarinsTel. 933 843 674 escoladelmar@badalona.catCRP de Badalona. crp-badalona@xtec.catTel. 934 602 226 crp-badalona@xtec.catWeb de les jornades: www.xtec.cat/crp-badalona

Amb el patrocini de

Il·lustració de la portada: Roser BoschMaquetació: Albert Navarro

PRESENTACIÓLes Jornades Científi ques d’Ensenyament Secundari de Badalona van iniciar-se durant el curs 1986-87 quan el professorat dels seminaris de ciències naturals i de física i quí-mica de l’Institut La Llauna va plantejar-se realitzar unes jornades on l’alumnat portés a terme una tasca de recerca seguint una metodologia científi ca.

L’objectiu fonamental que es pretenia era que els mateixos alumnes fossin els respon-sables de tot el procés, des de la fase inicial d’elecció del tema que treballarien, els objectius, materials i mètodes més adequats, fi ns a les conclusions i elaboració dels documents necessaris per a facilitar-ne l’exposició davant dels seus companys. En de-fi nitiva: es pretenia motivar els alumnes a implicar-se amb la ciència, a aprendre amb més protagonisme i a esdevenir ells mateixos comunicadors de coneixement.

En aquell moment, els alumnes presentaven els treballs de manera voluntària, guiats i animats també de manera voluntària pels seus professors, fora de l’horari obligatori, com a complement del currículum ordinari.

La proposta va ser molt ben rebuda i, en els següents cursos, altres centres comença-ren a participar en les Jornades.

La col·laboració d’altres entitats en l’organització i realització va ser fonamental. L’Escola de Natura i l’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona, el Centre de Recursos Peda-gògics de Badalona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement també de la Generalitat de Catalunya, van permetre donar el salt defi nitiu: un gran interès per les Jornades, unes bones instal·lacions on portar-les a terme i la publicació del recull de treballs presentats.

Amb la implantació de la LOGSE, la majoria dels treballs van passar a ser exposicions del Treball de Recerca obligatori del batxillerat. Però això no va ser un fet negatiu sinó tot el contrari: la possibilitat que els Treballs de Recerca poguessin presentar-se en un context com el de les Jornades arrodonia el seu valor educatiu.

I de cara al futur?La nostra societat, cada cop més sensibilitzada en qüestions referents als nous des-cobriments científi cs i tecnològics, demana ser ben informada en tot allò que suposa una novetat. Cal saber explicar, comunicar, compartir i debatre. I les Jornades volen ser, ara més que mai, un d’aquests possibles espais de trobada i comunicació, amb els alumnes com a grans protagonistes: són ells qui presenten, són ells qui debaten, són ells qui comuniquen.

L’esforç dels alumnes per dur a terme aquests treballs científi cs, tecnològics, artístics, fi losòfi cs, històrics o sociològics ha estat gran, així com també ha estat molt alt el rigor en el seguiment de la metodologia científi ca en tots els casos.

De ben segur que tothom n’ha tret un bon aprenentatge, un bon punt de partida per a un futur d’exigència personal, de feina ben feta. Res més adient per a la memòria i estímul futurs que aquest llibre amb el recull de tots aquests treballs.

La Comissió Organitzadora de les Jornades Científi ques

ÍNDEX

Anàlisi de la ciència fi cció 9 Daniel Rubio Gálvez / Institut Barres i Ones

Bestiaris. Una anàlisi dels llibres d’animals al llarg de la història 11Clara Linares / EASD Pau Gargallo

Bèsties de foc: els volcans 14Cristina Sánchez Serra / Institut Isaac Albèniz

Construcció d’un anemòmetre 18David García Domíngez / Col·legi Badalonès

Demostració de les lleis mendelianes. Drosophila melanogaster 23Anzhela Shingazdilova / Institut La Pineda

Diferents processos d’elaboració de begudes fermentades i destil·lades 25Diego Alejandro Mazzetta Villanueva / Institut Barres i Ones

El camí de Santiago: una ruta mil·lenària 28Mònica Mochón Bisbal / Col·legi Maristes Champagnat

El cost del glamour 31David Escudero Fernández, Verónica Fernández Cobo, Miriam Pareja Álvarez /Institut Júlia Minguell

El español del siglo XXI. La corrección lingüística en el uso de la lengua 33Javier Pozo Rodríguez / Institut Júlia Minguell

El meu primer robot 35Lihuang Liu, Yan Chen / Institut Júlia Minguell

El ressorgiment d’un art: el Renaixement a Itàlia 38Yi Li Shi / Col·legi Maristes Champagnat

El Romànic a la Garrotxa 41Pau Marguí Anglada / Col·legi Badalonès

El tungstat sòdic com a agent antidiabètic 44Xavier Bada Llibre, David Lobo Prat / Institut La Llauna

Electromagnetisme: bobina Telsa 46Cristian Alcolea Auñón, Alejandro Gil Ramos / Institut Júlia Minguell

Els cabells, petits mons per descobrir 48Marta Olmos / Col·legi Sant Andreu

Estudi per a l’adaptació de la línia Manresa-Súria al tràfi c de viatgers 51Martí Tudela i Vidal / Col·legi Badalonès

Importància del factor pista 54Alba Mora Manent / Institut Badalona 7

Infl ueix la ingesta de gelat en els malalts que pateixen càncer? 57Mariona Gol Giralt / Col·legi Badalonès

L’agrupació pàtria i art 1904-1908. El teatre a Badalona 60Elisenda Fatjó Carreras / Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

L’espai de la música 63Marc Pérez-Carrasco Montoya / EASD Pau Gargallo

L’estalvi energètic a la ciutat de Barcelona 65Sergi Abiétar Moreno / Col·legi Maristes Champagnat

L’evolució dels cànids i la seva intel·ligència 68Laia Vilardell Octavio / Col·legi Maristes Champagnat

L’ull com a sistema òptic 70Tian Lan / Institut Barres i Ones

L’ús de la toxina tetànica en el tractament de les malalties neurodegeneratives 71Albert Aguilera Padrós, Sara Al-Tamr Al Barazi del Pino / Institut La Llauna

La diabetis tipus 1: fonaments i tractament 74Sergio Gutiérrez Jiménez / Institut Barres i Ones

La distància més curta entre dos punts 76Francisco José Ruiz de la Torre / Institut Badalona 7

La dona i la publicitat 79Celia Abdi Mouloud / Institut Isaac Albèniz

La física del rem 81Aina Cuxart Caballeria / Maristes Champagnat

La música més enllà d’un plaer 84Núria González i Llausí / Institut Badalona 7

La natura és una font d’inspiració per Antoni Gaudí 86Yuan Zheng / Institut Badalona 7

La publicitat d’emplaçament 90Raquel González Rodríguez / Col·legi Badalonès

La publicitat: l’art de seduir 93Nerea Guerrero Rodríguez / Col·legi Sant Andreu

La teva respiració pot ser realment una barrera per a tu? 96Saray Álvarez Roman, Verónica Robles Arufe / Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

Màrqueting viral, cada persona importa 99Mercè Mallenco Boada / Col·legi Sant Andreu

Neotekhna, realitat virtual. Disseny tridimensional d’un vehicle de futur sostenible 102Albert Buza Fernández, Adrià Romero López / Institut La Llauna

Packaging: infl uència del color i la forma en la conducta del consumidor potencial 106Júlia Rojo Mas, Désirée Gómez Fusté / Institut La Llauna

Petite Coco Chanel 110Maria Martín Badia / EASD Pau Gargallo

Pintando movimiento 112Irene Camposo Carmona / Escola Mare de Déu de l’Assumpció

Pla d’emergència i recorreguts d’evacuació a l’Institut Júlia Minguell 115Paco Sánchez Águila, Pablo Agut Ruiz, Albert Tejón Berlanga, Meri Sargshyan/ Institut Júlia Minguell

Psicòpates de cine 118Alba Molas Closas / EASD Pau Gargallo

Recerca de l’anestèsic local menys invasiu en la viabilitat del peix Guppy 120Nariman Chahboun El Messaoudi / Institut La Pineda

Reconstrucció virtual del Call Major de Barcelona 124(recorregut de Jaume Colom, senyor eminent)Miquel Vilches Muñoz / EASD Pau Gargallo

Satèl·lits en òrbita geoestacionària 128Marc González García / Institut Badalona 7

Síndrome d’Asperger 131Judith Giménez Alba, Sheila Muñoz Troncoso / Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

Tabac i esport 134Carla Brighente López / Institut La Pineda

Tendències enfrontades: origen i desenvolupament dels alfabets 137indoeuropeus a través de les grafi esCarla Asensio Rodríguez / Institut Isaac Albèniz

Teoria de jocs 141Míriam Cabero Valero / Institut Barres i Ones

Un món ple de silencis 144Laura Giménez Ulloa / Col·legi Sant Andreu

Vida truncada. La tragèdia del segle XX i la meva família 146Sara Cañizares Pasqual / Institut Isaac Albèniz

Zurdorium: l’adaptació dels esquerrans i dretans 149Lídia Merino Rúbio / Col·legi Sant Andreu

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

9

ANÀLISI DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

Autor TutorDaniel Rubio Gálvez Joan Carles Calpe

Centre Institut Barres i Ones

La hipòtesi presentada en aquest treball és el fet de que la ciència fi cció no és només un gènere destinat a ésser llegit (o vist) per adolescents, joves i freaks; sinó que és un gènere molt extens i complex, amb una gran varietat de subgèneres i de reconeixements per part dels afi cionats.

El treball està desenvolupat des del punt de vista sociològic, és a dir, s’examinen de forma minuciosa algunes de les societats plantejades a la ciència fi cció.

Així doncs, el document exposat està dividit en dues parts. La PRIMERA PART té una funció introductòria al gènere, doncs es fa una exposició grosso modo dels components de la ciència fi cció. En cadascú dels quatre capítols que la conformen, es tracten respectivament: què és, la seva història, els subgèneres i els premis i guardons que li són atorgats.

A la SEGONA PART, trobem exposades les soci-etats escollides per ésser analitzades mitjan-çant una classifi cació de tres grups (els quals

corresponen als capítols que la conformen): Imperis, societats distòpiques i utòpiques i, fi -nalment, altres societats. És en aquesta part en la que es pretén donar una resposta clara a la hipòtesi abans esmentada.

El primer capítol tracta sobre els imperis (en els que l’epicentre és la humanitat) de la ciència fi cció. Els dos escollits per a ésser analitzats sociològicament van ser: l’Imperi de la Humanitat (del joc de miniatures Warhammer 40.000) i l’Imperi Galàctic (de la saga, principalment, cinematogràfi ca Star Wars); tot i que, com bé s’esmenta, existeixen

Imatge del HAL 9000, la computadora de la nau Discovery de 2001: Una odisea a l’espai.

No t’absortis amb aquest terror tecnològic que has construït. La possibilitat de destruir un planeta és insignifi cant comparat amb el poder de la Força.

Darth Vader a Star Wars Episodi IV: Una nova esperança.

Logotip de l’Imperi Galàctic i l logotip de l’Imperi de la Humanitat

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

10

un munt més d’imperis, en alguns dels quals la raça hegemònica no és pas la humana.

Al segon capítol es parla sobre diverses societats, les quals tenen en comú que estan englobades dins de les distòpies. Les més rellevants i conegudes són 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, Starship Troopers de Robert A. Heinlen o Un món feliç d’Aldous Huxley. Les distòpies es caracteritzen per mostrar una societat contrària a la desitjada, on les llibertats quasi no existeixen i les persones viuen sotmeses a un govern totalitari que únicament busca mantenir-se en el poder, a costa del patiment de la població.

Per últim, en el tercer capítol trobem una enumeració d’altres societats que no poden ser englobades dins dels imperis o de les societats distòpiques. Així doncs trobem un govern federal presidencialista com el de les Dotze Colònies de Kobol a Battlestar

Galactica, la Federació Unida de Planetes de la saga Star Trek. També trobem governs de menys ideals com la Confederació Terran del videojoc StarCraft o el nou ordre establert per l’ONU a Neon Genesis Evangelion. Fins i tot, trobem societats anàrquiques com en els universos de Terminator o Matrix.

Havent arribat a les conclusions, no podem veure res més que la hipòtesi queda demostrada amb les anàlisis fetes a partir d’anàlisis d’aquestes societats. Així doncs, la ciència fi cció, i només parlant des de l’àmbit sociològic, és un gènere molt complex i extens, al contrari del que s’acostuma a pensar popularment.

És per això que amb aquest treball també es pretén obrir els ulls a la gent per a que vegin que la ciència fi cció és un gènere que poden gaudir tant com qualsevol altre si deixen a un costat els seus prejudicis i li donen una oportunitat.

La ciència fi cció no és només un gènere literari, sinó alguna cosa més: un estat de consciència.

René Rebetez.

Artwork d’Augustgrad, capital del Domini Terran, govern successor de la Confederació.

Piràmide social mostrada per George Orwell, la qual ens recorda a l’estructura social de l’Antic Règim.

Imatge de la Santa Terra, capital de l’Imperi de la Humanitat.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

11

BESTIARIS, UNA ANÀLISI DELS LLIBRES D’ANIMALS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Autora TutorClara Linares Ruiz Pere Montaner

Centre EASD Pau Gargallo

INTRODUCCIÓ Els animals han estat ben presents a la vida i a la cultura humana des de temps antics; els hem utilitzat en les feines del camp, hem gaudit de la seva companyia i han acabat apa-reixent a tota mena de manifestacions cultu-rals (pintura, literatura, escultura...). No és estrany, per tant, que sorgís la necessitat de realitzar compendis de bèsties, bestiaris, que recollissin animals de tota mena, fantàstics i reals, amb la intenció de mostrar les seves característiques i singularitats.

La tradició dels bestiaris, els llibres d’ani-mals, s’ha estès des de l’antiguitat fi ns als nostres dies tot i que, com és natural, aquest gènere ha patit una notable evolució. Aquest treball pretén respondre algunes preguntes relacionades amb aquests llibres tan singu-lars, parant especial atenció en aquesta evo-lució al llarg de la història; quines caracterís-tiques té un bestiari? com han evolucionat en relació a la seva forma i funció? o quina relació tenen els bestiaris amb el context de les diferents èpoques? són algunes de les qüestions tractades.

A més, el treball consta d’una part pràctica de caràcter creatiu: la realització d’il·lustracions per al bestiari de l’escriptor Javier Tomeo.

DESENVOLUPAMENTLa part teòrica del meu treball es fonamen-ta en la lectura de diferents bestiaris i altres fonts bibliogràfi ques dedicades a aquests

llibres; he analitzat, per tant, transcripcions i facsímils digitals de bestiaris manuscrits medievals, així com diversos tractats de zo-ologia naturalistes dels segles XVI-XIX i una quantitat considerable i variada de bestiaris actuals. A partir d’aquesta primera fase d’in-vestigació, he fragmentat el treball en tres blocs: una primera part dedicada als besti-aris medievals, una altra part en la que es tracta l’evolució de la zoologia com a ciència en els tractats de l’època moderna i, fi nal-ment, una tercera part on s’analitzen amb detall diferents bestiaris actuals.

Els bestiaris medievals sorgeixen al voltant del s. XII, partint d’un antic llibre grec anomenat Physiologus, en el qual es descrivien diferents animals afegint comentaris morals basats en les creences cristianes. Aquests bestiaris, com a llibres propis d’un període teocèntric com és l’Edat Mitjana, tenen una funció didàc-tico-moral i el seu contingut és intensament religiós i simbòlic. Així, no es limiten a descriu-re els animals en relació a les seves caracte-rístiques i costums, sinó que afegeixen dades falses relacionades amb la doctrina cristiana. Vegem un exemple molt clar: en descriure el voltor, els bestiaris ens expliquen que les fe-melles poden concebre sense necessitat de copulació i, a continuació, com és previsible, compara aquesta fantàstica habilitat amb la concepció de Crist per la Verge Maria. Si el voltor femella pot donar a llum sense unir-se al mascle, per què no ho hauria de fer la Verge Maria? –al·ludeixen els bestiaris–. En defi nitiva,

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

12

els bestiaris medievals són manuals zoològics poc rigorosos, on els animals fantàstics i les dades més extravagants són habituals. Com a complement d’aquesta informació tan poc creïble, els bestiaris medievals incorporen curioses il·lustracions de gran capacitat nar-rativa que faciliten la comprensió als illetrats medievals.

La producció de bestiaris medievals s’estén fi ns al s. XV. Progressivament, però, aquests es veuen substituïts per tractats de caire més científi c en els quals s’obliden les superstici-ons de la fosca època medieval; els animals deixen de ser usats com a exemples morals per a convertir-se en objectes d’estudi cien-tífi c precís i rigorós. Els tractats de zoologia de l’època moderna, infl uïts per la Revolució Científi ca i les idees dels il·lustrats, recullen tota mena d’espècies, locals o exòtiques, in-corporant il·lustracions per tal de facilitar la tasca d’identifi cació. Durant aquesta època destaquen grans científi cs i naturalistes com Linné, Buffon o Cuvier i, posteriorment, Dar-win, màxim representant de les ciències na-turals del dinou.

A l’actualitat, per tant, gaudim d’un ampli co-neixement del món animal. En observar els bestiaris actuals, però, trobarem que no des-taquen precisament per la seva precisió cien-tífi ca sinó que tenen un caràcter més aviat lú-dic i artístic. De fet, no solament als bestiaris sinó també a les arts plàstiques, a la televisió, al cinema o a les novel·les contemporànies trobem bèsties de tota mena, sovint allunya-des de la realitat. I és que ara que sabem com són realment els animals i ja no temem les supersticions medievals, podem deixar lliure la nostra imaginació i tractar els animals des d’una perspectiva més poètica, més satírica o més creativa, simplement per divertir-nos i sent conscients en tot moment del que és veritat i del que no. Els animals dels bestiaris actuals seran éssers amb passions i emoci-ons, bèsties plenes d’ironies que criticaran la condició humana o bé estranys monstres fruit

de les ments més creatives de l’actual pano-rama artístic i literari. En relació a la forma, els bestiaris actuals mostren gran varietat: els diferents autors juguen amb la poesia, amb l’ús exclusiu d’imatges pictòriques o fi ns i tot amb la música. A l’actualitat, però, també tro-bem bestiaris de contingut més objectiu, que recullen amb erudició animals singulars o és-sers apareguts en móns de fantasia. En qual-sevol cas, el que resulta ben clar és que els bestiaris actuals no pretenen oferir una visió científi ca del món animal i que fan ús de tota mena d’animals, fantàstics, exòtics o quotidi-ans, per tal d’entretenir-nos.

PART PRÀCTICALa part pràctica del meu treball consisteix en realitzar una sèrie d’il·lustracions per a part del bestiari escrit per Javier Tomeo. L’obra de Tomeo ens endinsa en un univers quasi imper-ceptible al que els humans no parem atenció, un món on els animals, majoritàriament inver-tebrats, tenen sentiments totalment humans; trobem escarabats acomplexats, aranyes amb aires de superioritat i cucs que es limiten a acceptar les seves limitacions i tirar endavant com poden. En defi nitiva, un bestiari de caràc-ter líric alhora que satíric, que, lluny de voler oferir la vertadera visió que tenen del món aquests curiosos animals, ens porta a des-cobrir les pors i sentiments més profunds de l’ésser humà amb una gran tendresa i ironia.

Amb la intenció de trobar un estil adient per al llibre de Tomeo, vaig realitzar diferent proves. Les primeres proves es basaven en un estil realista i detallista que pretenia exaltar la bellesa dels animals descrits al bestiari però que va acabar resultant poc adequat i mas-sa costós de realitzar. Les següents proves van orientar-se cap a un estil de dibuix més modern que aconseguís transmetre els senti-ments i la bellesa amagada en els animals de Tomeo. Finalment, vaig optar per una tècnica mixta amb tinta xinesa, collage, aquarel·les i tocs de pintura daurada i un estil realista però personal i creatiu.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

13

En total he realitzat il·lustracions per a vuit textos: la balena blava, la mantis fl or, el car-gol, l’espiadimonis, la cuca de llum, el peix volador, l’escarabat hèrcules i el rat-penat. Aquestes il·lustracions han estat presentades en una capseta dissenyada i muntada per mi com si fossin petites postals, impreses i amb el text al darrere.

CONCLUSIONSPer concloure, només cal fer una petita refl e-xió. Amb aquest treball he comprovat com els bestiaris han anat canviant i adaptant-se a les diferents èpoques, passant d’una funció didàctico-moral a una científi ca i, fi nalment, convertint-se en llibres d’intenció artística i literària tot i que mantenint al llarg del temps una forma força constant basada en les peti-tes descripcions acompanyades generalment d’imatges il·lustratives. Però he de dir que no solament he après un munt de coses sobre els bestiaris, sinó que aquest treball també m’ha servit per comprendre com ha canviat la mentalitat humana i alhora per a aprendre una mica d’història i cultura general. En rela-ció a la part pràctica, ha sigut una experièn-cia enriquidora a través de la qual he pogut comprovar que el món de la il·lustració és molt més complex del que pot semblar; no n’hi ha prou de saber dibuixar, cal transmetre allò que ens diu l’autor i aconseguir un estil ex-pressiu i original.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

14

BÈSTIES DE FOC: ELS VOLCANS OLOTINS

Autora TutoraCristina Sánchez Serra Núria Martí

Centre Institut Isaac Albèniz

PER QUÈ HE ESCOLLIT EL VOLCANS ?Ja des de ben petita m’havia impressionat la força de la naturalesa principalment perquè, per sort, vivim en un país on actualment això no passa i en volia saber la causa ja que fa milions d’anys sí que hi havia volcans com els d’Olot del quals podem gaudir ara sense que representin un perill imminent.

HIPÒTESI I OBJECTIUSJo volia que el meu treball em servís per conèixer més coses sobre el vulcanisme del planeta, saber per què van aparèixer volcans a Olot i no a una altra zona, estudiar les roques volcàniques, aprendre a realitzar làmines primes i construir una maqueta a escala.

Per tal de aconseguir tot això vaig partir de la hipòtesi de que el vulcanisme de la Garrotxa era un vulcanisme de Rift ja que no es troba lligat als límits de plaques.

COM HE REALITZAT EL TREBALL?Primer de tot vaig buscar informació sobre el vulcanisme en general per tal d’aplicar els coneixements als volcans d’Olot. Vaig començar per conceptes bàsics com la deriva continental, el cicle de les roques, l’origen de la terra… per tal de que el tema s’entengués millor. Seguidament, vaig treballar amb la defi nició de volcà i els seus productes i un cop tenia això ho vaig relacionar amb la tectònica de plaques i els seus marges. Vaig seguir explicant les diferents activitats eruptives, la morfologia dels edifi cis volcànics, les seves estructures secundàries, com les calderes,

els riscos que se’n deriven i vaig concloure l’apartat amb algunes curiositats volcàniques del planeta.

El segon apartat és el més pràctic i està centrat en el vulcanisme de la Garrotxa del qual explico els antecedents històrics, la situació geogràfi ca i geològica i els afl oraments més importants en els quals baso la meva pràctica.

Per realitzar la part pràctica vaig visitar el afl oraments més importants, en vaig fer fotos, esquemes i vaig recollir mostres per posteriorment fer-ne les làmines primes i analitzar-les al laboratori.

Per últim, per completar el treball, vaig fer una maqueta a escala de dos volcans de la zona.

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALLHi ha tres llocs on poden sorgir volcans. El lloc més freqüent es troba en els límits de plaques divergents o destructives, quan una placa subdueix a unes altres majoritàriament oceàniques, en les quals els volcans sorgeixen formant cinturons com l’anell de foc del Pacífi c.

També hi ha el vulcanisme de hot-spot o punt calent. Són zones on els magmes (plomalls) pugen des de la base del mantell fi ns quedar atrapats sota la litosfera. Llavors, la van perforant lentament fi ns que originen els volcans. És típic dels arxipèlags d’illes com les de Hawaii.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

15

El vulcanisme de la Garrotxa no es troba en un límit de plaques ni és una illa que s’ha originat per un punt calent. Per tant, d’aquí és on proposo la meva hipòtesi de que els volcans de rift són originats per un rift, en el qual el magma arriba a la superfície mitjançant les esquerdes que es produeixen a l’escorça, quan comença un procés de distensió entre plaques. Primer es produeix un bombament i la fractura de la litosfera, seguidament es produiran una sèrie de falles que es faran més profundes fi ns que el mar entrarà al continent i es començarà a formar escorça oceànica.

Tot i que en el cas d’Olot es va arribar a formar la fossa tectònica i el vulcanisme del rift, el procés es va aturar i no va arribar a desenvolupar-se una litosfera oceànica. La Garrotxa és una comarca Catalana que es troba dins la província de Girona, la seva capital és Olot. Té una superfície de 735 quilòmetres quadrats repartits en 21 municipis.

Des d’un punt de vista geològic podem dir que el territori no és homogeni ja que podem distingir dues unitats o “subcomarques” separades per una falla inversa. Al nord d’aquesta falla trobem “l’Alta Garrotxa” l’estructura de la qual és molt complexa ja que hi predominen calcàries molt plegades amb grans encavalcaments degut a la presència de falles paral·leles. És la part més pobra de la

comarca pel que fa la vegetació i la presència d’activitat volcànica. Al sud de la falla hi ha el que anomenem “comarca d’Olot”. Es caracteritza pel seu paisatge suau amb grans boscos (semblants a les valls atlàntiques). La major part de materials són d’origen volcànic i es troben poc plegats i dividits per una sèrie de falles i fosses tectòniques responsables de l’activitat volcànica de la zona.

Hi predomina un clima Mediterrani moderat amb estius secs i càlids i hiverns suaus, ja que es localitza a 45 km del mar Mediterrani. Europa, al llarg del miocè superior (fa 7 mi-lions d’anys), es va veure afectada per una fase distansiva que avui en dia encara es con-sidera activa i va formar el que coneixem com a rift Europeu. Durant aquesta etapa es van formar un conjunt de fosses tectòniques que defi neixen una alineació de rift des de Eiffel (Alemanya) passant per Alvèrnia (França) fi ns a Catalunya. Aquest procés tenia un vulcanis-me associat ja que el magma aprofi ta les frac-tures del rift per sortir. A Catalunya es forma un sistema de falles normals paral·leles a l’ac-tual costa catalana que provoquen l’enfonsa-ment de terres emergides entre les Balears i Catalunya (sorgeix el mar catalanobalear). Les manifestacions del vulcanisme de les Columbretes (Castelló), La Selva, L’Empordà i la Garrotxa són la conseqüència directa del sistema de falles.

La zona volcànica de la Garrotxa està formada per 38 volcans (la majoria presenten activitat estromboliana i hidromagmàtica) els quals són de tipus central ja que la seva activitat es va concentrar en un únic punt de la fi ssura. Aquest aspecte també va relacionat amb el fet de trobar els cons volcànics arrenglerats ja que segueixen les falles geològiques, tot i que el magma només va assolir la superfície en punts concrets en els quals la falla principal és tallada per una altra transversal.

Els edifi cis volcànics es van formar en el transcurs d’una única etapa eruptiva.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

16

Per comprovar tota d’informació obtinguda vaig visitar 9 zones de la comarca, la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, La Fage-da d’en Jordà, el volcà Croscat, el volcà Santa Margarida, el volcà Montsacopa, la colada de Molí Fondo (Sant Joan les Fonts), la colada del Boscarró (Sant Joan les Fonts), mirador dels Xenacs i el museu dels volcans. De les mos-tres que vaig recollir vaig realitzar la làmina prima de 4 mostres obtingudes dels volcans.

Primer de tot, per realitzar les làmines primes vaig anar al laboratoris de la UAB .

Vaig seguir els passos següents:1.Inclore: Al ser molt poroses necessiten ser

englobades amb resina per tallar-les2.Tallar: Es tallen les roques el més fi nes

possible ( fi ns arribar a mm)3.Polir: Les mostres es poleixen amb

“Carborundo” i es netegen amb ultrasons.4.Analitzar: Analitzar les làmines amb un

microscopi petrogràfi ca.

LES MOSTRES1. CROSCAT

2. St. MARGARIDA

3. MONTSACOPA primera mostra

1. Plagiòclasis, 2. Olivina, 3. Augita, 4. Xenòlit, 5. Plagiòclasis

1. Augita 2. Plagiòclasis 3. Bombolla i forat

1. Augita 2. Plagiòclasis

1. Olivina, 2. Augita, 3. Xenòlit, 4. Augita en macla de rellotge 3. Forat 4. Olivina

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

17

• A la mostra número 2 del Montsacopa no hi ha Olivina, això pot ser degut a que la mostra no pertany a aquest volcà i per alguna raó desconeguda va arribar allà, o bé perquè pertany al volcà però a una etapa eruptiva diferent a la primera mostra.

Com he pogut veure en el microscopi, totes les mostres són basalts ja que contenen augita, plagiòclasis, olivina (menys una mostra) i una matriu d’òxids de ferro. El fet de que siguin basalts és un argument més que demostra l’origen dels volcans en el rift europeu ja que són roques típiques d’aquestes zones de distensió.

FOTOS DE LA MAQUETA

LLOCS VISITATS

CONCLUSIONS Les roques de la Garrotxa són basalts. Els volcans apareixen en llocs on hi ha fractures. La Garrotxa és una zona distansiva lligada a un Rift i es pot establir una relació entre el Rift Català, el francès i l’alemany.

A més el treball m’ha ajudat a saber més co-ses sobre els volcans, a conèixer el patrimoni volcànic català i la Garrotxa, a aprendre a rea-litzar i analitzar una làmina prima, a conèixer la UAB i realitzar una maqueta a escala.

Montsacopa Croscat

La Fageda Bombes volcàniques

Castellfollit de la roca

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

18

CONSTRUCCIÓ D’UN ANEMÒMETRE

Autor TutorDavid García Domínguez Santi Cambray Sala

Centre Col·legi Badalonès

INTRODUCCIÓHe pogut realitzar aquest treball gràcies al suport de diverses persones, entre les quals he de destacar el meu tutor Santi Cambray Sala que m’ha orientat en l’elaboració i creació de tot el treball i que m’ha ajudat en els moments en què més ho he necessitat. També he de destacar l’ajuda dels meus pares en la subvenció del treball, ja que sense ells no hagués estat possible ni la seva elaboració ni la seva construcció.

Com bé explica el títol, el meu treball consis-teix en la construcció d’un anemòmetre, del grec “anem” (vent) i de “metron” (mesura). L’anemòmetre és un instrument que mesura la velocitat del vent, però jo també li he aco-blat un panell per fer-lo una mica més real.

OBJECTIUS• Construir un anemòmetre digital el més real i precís possible tot fent ús de les noves tecnologies i dels meus coneixements en distintes matèries.

• Aprofundir els meus coneixements en l’àmbit de la tecnologia, més concretament en el camp de l’electrònica digital, i en el funcionament de components no utilitzats per mi amb anterioritat.

• Fer una pràctica de laboratori tot adquirint coneixements i experiències que em puguin ajudar en un futur pròxim.

• Intentar que el pressupost màxim del projecte sigui igual o inferior a 120 euros.

MÈTODE DE TREBALLPer aconseguir els meus objectius havia de començar a cercar informació sobre les condicions (humitat, fregament, força del vent...) que ha de suportar un anemòmetre comercial, per intentar que el meu projecte també aconseguís solucionar-les. Aquest estudi també m’ajudaria a decidir els materials utilitzats (tot i que aquests serien condicionats pel pressupost establert) i a la vegada em faria establir un conjunt de plànols previs per fer-me una idea de com hauria de ser el meu anemòmetre.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

19

Paral·lelament també vaig haver de fer una cerca dels diferents components electrònics que em farien falta. Un cop fi nalitzada la recopilació d’informació vaig decidir que l’anemòmetre havia de ser una caixa de fusta que pintaria amb pintura impermeable blanca, per evitar d’una manera ràpida i econòmica el problema de la humitat i de l’aïllament del circuit integrat.

La pintura blanca fa que els colors de la llum rebotin i que, per tant, la temperatura de la caixa sigui baixa, i els components de l’interior no quedin afectats per la calor. També em vaig adonar que hi calia una porta que vaig construir amb unes vies i que s’obria de forma transversal a la part frontal de la caixa.

Un punt a tenir en compte era el fregament que produïen els eixos giratoris, els quals rebien la força del vent, i així aconseguir una millor precisió. Per solucionar-ho vaig fer ús d’un parell de rotors de disc dur d’ordinador que ajudaven a girar els eixos; i en la zona del terra on es produeix el contacte entre la vareta que gira i la fusta, hi vaig posar una petita planxa llisa d’alumini amb un petit forat al qual vaig afegir una mica de greix; però encara es produïa un cert fregament i per això vaig tallar cadascun dels extrems dels eixos en forma de punta per tal que coincidissin amb el petit desnivell o foradet de la planxa d’alumini. Això aconseguia una reducció de la superfície de contacte i , per tant, una disminució del fregament.

Per acabar amb aquest problema vaig procurar escollir materials poc pesants per fer el panell i les cassoletes giratòries i així deixar quasi nul el fregament.

Finalment cal parlar de les varetes. Ja he explicat que en un dels extrems han de ser acabades en punta; però no he esmentat que vaig escollir unes varetes roscades com a eixos giratoris. Aquest fet era per facilitar el muntatge del panell i de les cassoletes giratòries.

Com a últim punt a destacar, vaig triar el sistema digital basat en un circuit integrat constituït per portes lògiques, comptadors BCD’s, biestables o fl ip-fl ops... que acaben en tres displays de set segments que donen un número de dues xifres i una dècima, que expressen la velocitat del vent en Km/h, tot això iniciat per un optoacoblador CNY70, que és un mecanisme que no crea cap tipus de fregament.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

20

Per començar la construcció de l’anemòme-tre vaig agafar una caixa de fusta dividida en dues parts equitatives, l’una per a l’anemò-metre i l’altra per al panell. En ambdues vaig fer un forat amb el diàmetre d’un rotor de disc dur d’un ordinador. Posteriorment vaig pintar l’exterior de la caixa amb una pintura imper-meable blanca.

Desprès vaig col·locar un dibuix d’una rosa dels vents en la part del panell, i en cada punta vaig instal·lar un led; i a continuació vaig enganxar amb cola els rotors en el centre de cada part. Tot seguit vaig col·locar una placa d’alumini al terra de l’interior de la caixa, i vaig fer dos foradets, on vaig afegir greix, just per on passaven els eixos giratoris, que estaven acabats en punta.

Deixant una mica de banda la construcció de la caixa vaig fer una fl etxa de fusta que vaig fi xar amb femelles a l’extrem de la vareta del panell. Simultàniament vaig fabricar un CD amb pilotes de ping-pong que vaig fi xar a l’altra vareta. D’altra banda, vaig muntar el circuit del panell a la mateixa caixa, basat en un grapat de relés reed que s’accionen amb un imant que està unit a l’eix giratori a partir d’un altre CD agafat amb femelles que rota a una distància molt propera dels relés els quals, un cop accionats, passen el corrent a un led que tenen associat just a sobre, a la superfície de la caixa. També vaig muntar sobre quatre protoboards o plaques de proves el circuit integrat encarregat de la captació i visualització de la velocitat. Vaig posar així en primer lloc l’optoacoblador CNY70 i tot seguit el xip LM311 i, deixant un espai, i hi vaig instal·lar el circuit integrat 555, el 74HC4040 o 74LS4040, el 74LS74 i el 74LS04. En una altra placa de proves vaig col·locar dos 74LS390, i un 74LS374 i, després d’un espai, hi vaig posar un altre 74LS390 i fi nalment un 74LS374.

En acabar vaig enganxar els tres 74LS48 en fi la i a sota vaig col·locar tres displays de càtode comú. D’aquesta manera tenim

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

21

separades les diferents parts del circuit de la part que mesura la velocitat del vent. Amb l’optoacoblador i l’LM311 formem el circuit condicionador de l’anemòmetre; tot seguit, els xips que trobem ordenats componen la base de temps de referència. En la següent placa de proves ensopeguem els xips encarregats de traduir el senyal, comparar-lo i registrar-lo. Així obtenim en l’última o últimes dues protoboards, la unitat de traducció i visualització. Continuarem fent les connexions apropiades seguint l’esquema i les característiques dels xips.

Un cop acabat vaig adherir les plaques a una de les parets de la caixa. També sobre l’eix de la part de l’anemòmetre vaig posar un altre CD transparent agafat amb femelles, però aquest està dividit en sis parts iguals en què se n’alterna una de negra amb una de sense color; just a sota d’aquest es posa un led blanc per activar l’optoacoblador. Un cop fet tots els muntatges es procedeix a instal·lar un conjunt de porta piles i a donar corrent a tots els circuits.

Arribat a aquest punt és hora d’explicar el funcionament de les diverses parts del meu treball:

Si parlem del panell podem dir que consisteix en l’impuls que ens dóna la força del vent que fa moure la fl etxa en la direcció en la qual aquest bufa; mentre que la fl etxa varia la seva posició, l’eix central o vareta de ferro es mou

al mateix temps, i en estar unida al CD provoca un desplaçament de l’imant contingut. Quan aquest passa sobre un relé reed, produeix el tancament del circuit i l’arribada de corrent al led corresponent que ens marca en la rosa dels vents la direcció correcta. En canvi si parlem de l’anemòmetre, el funcionament es basa en el moviment de les cassoletes a

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

22

partir de l’energia eòlica. En haver-hi la unió del disc contingent de les pilotes de ping-pong amb la vareta de ferro, un moviment d’aquest provoca automàticament una rotació de l’eix central, que fa girar instantàniament el disc que alterna tres zones blanques i tres de negres uniformement distribuïdes, tot produint detecció d’aquest moviment per part de l’optoacoblador, moviment que, en no haver-hi fregament, és proporcional a la velocitat del vent i crea un senyal que no arriba als nivells mínims de voltatge compatibles amb la família lògica del circuit integrat; per això l’LM311 compara els nivells de sortida del CNY70 amb un senyal quadrat compatible, comparat amb el temps de porta establert per la base de temps en el 74LS390 i el 74LS374, on també es registren les dades i donen un senyal diferent al 74LS48 que la tradueix perquè el display mostri el recompte.

Sabent que el gir de les pilotes de ping pong, o sigui el de l’eix i al mateix temps del disc pintat, és proporcional a la velocitat del vent, podem extreure que la relació que s’estableix entre un disc de radi r, la velocitat del vent, expressada en km/h, i la seva freqüència de gir (f gir ), és:

Però si també tenim en compte que la fre-qüència del senyal produït per l’anemòmetre, f senyal, és tres vegades mes ràpid que la fre-qüència de gir del disc, només caldrà deter-minar aquesta última tot fent ús d’un contro-lador digital universal confi gurat de manera que actuï com un freqüencímetre digital, com en el nostre cas. És a dir, si amb un comp-tador d’impulsos es compta un nombre N de cicles del senyal proporcionat per l’anemòme-tre durant un temps de porta t, que escollim nosaltres o el circuit, només caldrà que subs-tituïm l’expressió obtinguda per la freqüència del senyal (f senyal). Finalment, la velocitat del vent en funció del nombre de cicles es pot expressar com:

CONCLUSIONS• He aconseguit fer un anemòmetre digital.• He aprofundit en els meus coneixements sobre electrònica i he tingut una nova experiència de laboratori.• El pressupost màxim ha estat de 120 euros.• El meu anemòmetre em permet fer mesu- res precises en Km/h.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

23

DEMOSTRACIÓ DE LES LLEIS MENDELIANES “DROSOPHILA MELANOGASTER”

Autora TutorAnzhela Shingazdilova Josep Giralt

Centre Institut La Pineda

INTRODUCCIÓL’objectiu del meu treball és investigar la ge-nètica mendeliana mitjançant encreuaments amb mosques de l’espècies Drosophila melanogaster,també conegudes com mos-ques de la fruita o mosques del vinagre.

A la pràctica, he realitzat encreuaments de mutacions, concretament els de l’espècie “salvatge” o tipus silvestre i els de l’espècie “sèpia”. Això s’ha dut a terme fent referència a la dominància d’un caràcter, seguint les tres lleis de Mendel.

PART TEÒRICA Les Drosophila melanogaster són uns insec-tes petits, d’uns 2 mm, amb un cos de color groguenc. Estan àmpliament distribuïts a la natura i s’alimenten de matèria orgànica en procés de descomposició, principalment de fruites o verdures, i també de materials pro-cedents de la fermentació del vi. Són molt uti-litzades al laboratori degut a la seva facilitat de manipulació i la velocitat amb la qual es reprodueixen. De les seves característiques anatòmiques internes es pot dir que l’aparell circulatori és obert, la respiració és traqueal i el sistema nerviós és ventral.

Per realitzar aquest treball és molt important saber identifi car perfectament els mascles i les femelles a l’hora de realitzar els encre-uaments. Una de les parts essencials per fer possible la seva distinció entre mascles i fe-melles és, entre d’altres, la pigmentació de la

part distal de l’abdomen. Pel que fa a l’abdo-men de la femella, tal com veiem a la fi gura inferior, és pigmentada de manera discontí-nua, formant uns anells foscos que es van al-ternant amb les bandes clares. El mascle, en canvi, té una taca fosca als últims segments de l’abdomen i la pigmentació fosca d’aquest és més contínua.

PART PRÀCTICALes mosques amb les quals he experimentat són del tipus mutant, com les sèpies; i les que no presenten cap alteració genètica, les salvat-ges. La diferència principal entre aquest dos tipus de mosques és la coloració que presen-ten els ulls de cadascuna d’elles. D’aquesta manera podem estudiar l’herència dels gens.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

24

A més, el gen mutant de les sèpia es troba al cromosoma 3, per tant es autosòmic i l’herèn-cia d’aquest gen seguirà les lleis de Mendel.

Les Drosòphiles adultes es tornen aptes per aparellar-se un cop han passat sis o vuit ho-res després d’haver sortit de la pupa. Per realitzar els encreuaments es necessiten fe-melles verges per tal d’assegurar que la fe-cundació sigui només per part del mascle que ens interessa.

Per dur a terme el meu treball i demostrar les lleis de Mendel, vaig realitzar dos encreua-ments. Primerament, pel manteniment de la soca vaig separar en dos fl ascons races pu-res de sèpia i en els altres dos fl ascons races pures salvatge. Analitzat el resultat obtingut després de creuar els sèpia amb els salvat-ge, observant el fenotipus dels descendents, dona el 100% salvatges. Això vol dir que el caràcter sèpia no es troba a cap dels cromo-somes sexuals, i per tant, l’hereten indistin-tament els mascles i les femelles seguint les lleis de Mendel.

El segon encreuament va ser creuant els descantats de la generació paterna entre ells mateixos, és a dir, femelles salvatges verges

Flascons amb Drosophila en fase pupa.

entre mascles salvatges. Analitzant el resultat obtingut després de fer l’encreuament, utilit-zat l’èter per adormir-los, vaig arribar a comp-tar un total de 2098 mosques entre les quals 1577 són salvatges. Per tant, és un 75,2%, i 521 són sèpia, que és un 24,8%.

PEDEGREE

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

25

ELS DIFERENTS PROCESSOS D’ELABORACIÓ DE BEGUDES FERMENTADES I DESTIL·LADES

Autor TutoraDiego Alejandro Mazzetta Villanueva Carme Estellés

Centre Institut Barres i Ones

INTRODUCCIÓEn aquest treball s’explica l’origen, la història i el procés d’elaboració de diferents begudes fermentades i destil·lades, que s’obtenen a partir de la mateixa base, esmentant les tèc-niques que s’utilitzen avui dia per elaborar-les i i envellir-les si cal.

PROCESSOS FONAMENTALS1. La fermentació: La fermentació és un procés físicoquímic que transforma el sucre, contingut en un most dolç, en alcohol. Durant aquest procés s’allibera gas carbònic.

És la transformació d’àcid pirúvic en etanol i diòxid de carboni. Es produeix quan deter-minats fongs unicel·lulars (llevats) que estan catabolitzant, per mitjà de la respiració, un líquid ric en sucres, esgoten l’oxigen disponi-ble i continua el catabolisme per mitjà de la fermentació. En una primera etapa es duu a terme la glicòlisi i es transforma la glucosa en àcid pirúvic, i en l’etapa següent es dóna la transformació de l’àcid pirúvic en l’acetalde-hid i diòxid de carboni, i, després de l’acetal-dehid en etanol.

Els productes resultants de la fermentació són bàsicament alcohol etílic (CH3-CH2OH) i gas carbònic (CO2) a més d’un conjunt de productes secundaris com el glicerol, l’àcid succínic, el butanodiol, aldehids, àcid acètic, àcid làctic, alcohols superiors, àcids grassos i esters, tots amb un paper important en la confi guració de l’aroma i el gust del vi.

La fermentació alcohòlica es duu a terme grà-cies a enzims continguts en llevats del gènere Saccharomyces, que són anaerobis faculta-tius, és a dir, que fan la respiració quan hi ha oxigen i la fermentació quan no hi ha. Els ana-erobis estrictes són els organismes que mai fan la respiració aeròbica. Segons l’espècie de llevat es pot arribar a obtenir vi (S. ellypsoi-deus), sidra (S. apiculatus), cervesa, whisky o rom (S. cerevisiae) i pa (una varietat purifi ca-da de S. cerevisiae).

Per tant no n’hi ha prou amb tenir sucre o una substància ensucrada perquè aquesta fermenti.

Per a que això succeeixi calen certes condici-ons en la nostra matèria primera .

Primer de tot , aquesta ha d’estar dintre d’una solució aquosa, a la qual es coneix amb el nom de most dolç. A continuació cal afegir lle-vats, encara que moltes vegades ja es troben en la matèria primera, i que entrin en contac-te amb els sucres del most transformant-lo en alcohol. Quan això succeeix, es produeix un bombolleig en la solució, producte de l’allibe-rament de gas carbònic.

En condicions òptimes de temperatura, pres-sió i humitat (PTN), aquest procés dura aproxi-madament 72 hores. Quan aquestes condici-ons es donen naturalment, sense intervenció de la mà de l’home, és conegut amb el nom de Fermentació Espontània.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

26

El procés de fermentació pot acabar per tres motius: que s’acabi el contingut de sucre del most, que la quantitat d’alcohol hagi arribat al nivell de tolerància dels llevats, que no es donin les condicions de temperatura, pressió i humitat.

La quantitat d’alcohol que s’obté en aquest procés és molt limitada i depèn molt de la matèria primera utilitzada. Amb el raïm, que ja conté sucre, es pot assolir fi ns a un 15% d’alcohol, però en el cas dels cereals, i mal-grat les modernes tècniques de fermentació, difícilment se supera el 12%.

Aquest procés quan es dóna sense la inter-venció de l’home se l’anomena fermentació espontània, però els romans, en el segle II a. de C., es van adonar que controlant les con-dicions de temperatura, pressió i humitat del most incidien directament en el producte fi -nal, podent millorar o canviar aquest producte per a obtenir, per exemple, vins més o menys dolços. A aquest mètode de fermentació se’l coneix com Fermentació Controlada i és el que s’utilitza habitualment per a l’elaboració de la cervesa i el vi, per exemple.

Per obtenir alcohol de cereals, és necessari transformar els midons complexos (glúcids complexos) que aquests grans contenen en midons simples (glúcids simples o sucres). Aquesta transformació també és un procés que la naturalesa realitza constantment. Quan una llavor d’ordi germina, al no ser sufi cients per a la seva alimentació els nutrients de la terra, genera un enzim que trenca la cadena molecular del midó, transformant-lo en sucres simples fàcils d’assimilar per la planta. L’home simplement talla el procés abans que la planta consumeixi aquests nutrients, assecant i molent els grans per a formar una pasta amb la qual elabora un most dolç. A aquest most se li agrega un cultiu d’enzims per acabar de transformar les restes de midó i completar el procés previ a la fermentació. A aquest procés se l’anomena sacarifi cació.

La fermentació alcohòlica depèn en primer lloc de la qualitat de la matèria primera, ja que, si s’obté el sucre de cereals, s’han d’uti-litzar llevats que, de vegades, comporten una sèrie de problemes que s’han de tenir en compte en el moment de la seva utilització.El procés fi nal pel que passen la majoria de begudes alcohòliques, i és aquí on s’acaba la seva producció i elaboració, és l’envelliment, on la beguda agafa el gust, la textura, el color i d’altres aspectes defi nitius.

2. La destil·lació: La destil·lació és el procés pel qual separem l’alcohol produït durant la fermentació, de la resta de component del most. La destil·lació consisteix en vaporitzar la part volàtil del vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica i condensar-la per refredament per obtenir-ne un nou licor de més graduació. A partir dels segle XVII és quan es destil·la amb alambins.

L’objectiu de la destil·lació és la separació de l’alcohol del contingut d’aigua del líquid fermentat. El punt d’ebullició de l’alcohol és de 78,5 °C i el de l’aigua és de 100 °C, pel que és possible recollir els vapors d’ambdós i condensar-los per separat.

Si bé el procés és senzill i no ha sofert va-riacions al llarg de la història, les tècniques s’han anat perfeccionant permetent obtenir alcohols de major graduació i millor qualitat.

Aquest procés ha de repetir-se almenys dues vegades per aconseguir un resultat accep-table. Amb la primera destil·lació s’assoleix una gran proporció d’alcohol, però amb un nivell alt d’impureses, mentre que en la se-gona operació s’obté un esperit amb més contingut en alcohol però amb un nivell més baix d’impureses.

De la segona destil·lació, el tècnic destil·lador separa el líquid resultant en tres porcions, el “cor” del producte ja llest per a processar, mentre que els “caps” i “cues” del destil·lat

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

27

es barrejaran amb un nou most, doncs mal-grat no ser d’una gran qualitat el contingut d’alcohol no és per res menyspreable.

I per poder realitzar tot aquest procés s’uti-litza un aparell anomenat alambí de caldeu. En la caldera s’escalfa un gran volum de lí-quid posat indirectament sobre una font de calor, el vapor puja pel capitell i mitjançant un serpentí es refreda i condensa a diferents temperatures. El refrigerant permet refredar el líquid fi ns a temperatures que permetin recollir-lo sense perill que s’evapori. Al col-lector es recull el líquid fred.

Els processos pels que passen les matèries primeres a fi d’obtenir les begudes fermenta-des corresponents, en el cas del vi, xampany i cervesa, són els següents:Vi: recollida de la matèria primera (verema), desrapament (separació de la rapa del gra de raïm), trepitjat del raïm, escorreguda, prem-satge, encubament (col·locació del most en el lloc on es produeix la fermentació) i enve-lliment. Si després de la fermentació es rea-litza una destil·lació s’obté aiguardent, o bé conyac, o brandi ,o bé pisco. I fent una doble fermentació del vi, s’obté el vi escumós tam-bé denominat Xampany.

Segons es vulgui obtenir un tipus de vi o un altre (blanc, negre o rosat), s’utilitzarà com a matèria primera raïm blanc, raïm negre o dels dos, però el procés d’elaboració dels tres tipus de vins és el mateix, tenint en compte, això sí, tot el que pugui comportar fer servir un raïm blanc o un negre o una barreja d’ambdós.

El procés d’elaboració d’una cervesa és tam-bé una fermentació, però les matèries prime-res varien respecte a l’elaboració del vi. En aquest cas els ingredients són sis: el malt (constituït principalment per llavors d’ordi que han germinat durant un període limitat, fi ns que han crescut uns dos o tres centímetres, i són retirats i dessecats), aigua, llúpol (planta que dóna sabor i aroma ), llevat (microorga-nismes que transformen per fermentació els aminoàcids i els glúcids dels cereals en alco-hol etílic i diòxid de carboni), arena i sucre.

CONCLUSIONSA mesura que he anat fent aquest treball he pogut conèixer els diferents orígens, proces-sos d’elaboració, història i altres aspectes re-lacionats amb el món de les begudes alcohòli-ques, a més del que ja sabia com el nom d’al-gunes d’elles, els seus efectes sobre el cos humà quan s’ingereixen -sobretot en funció de la quantitat-, o quines marques comercials n’hi ha. En acabar el treball m’he adonat que hi ha molta similitud en els processos d’ela-boració de les begudes que existeixen, partint de la mateixa base, com per exemple entre els diferents tipus de whisky,i també que totes les begudes passen pel mateix procés d’ela-boració, depenent del tipus que sigui, fermen-tada o destil·lada.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

28

EL CAMÍ DE SANTIAGO: UNA RUTA MIL·LENÀRIA

Autora TutoraMónica Mochón Bisbal Maria Cano

Centre Maristes Champagnat

HIPÒTESIEl Camí de Santiago, representa una tradició mil·lenària que encara està vigent en els nostres dies. Des dels seus orígens, amb el descobriment de les relíquies de l’Apòstol Santiago, la ruta jacobea ha estat transitada per gent de diverses procedències i cultures.Voldria començar el meu treball amb una homilia del Papa Benedicte XVI que va realitzar durant la seva visita a la Catedral de Santiago de Compostela: “”El cansament al caminar, la varietat de paisatges, la trobada amb persones d’altres nacionalitats, obren allò més profund i comú que ens uneix als homes: éssers en recerca.

El meu objectiu principal consisteix a esbrinar quin és l’origen i l’evolució històrica, teològica i social del Camí de Santiago al llarg de la seva història, des dels seus inicis fi ns a l’actualitat.

A través de l’estudi d’aquest objectiu, em sorgeixen noves preguntes com quines són les diferents rutes que confi guren el Camí de Santiago i quines són les nacionalitats dels pelegrins que transiten aquests camins, ja que cada cop són més els viatgers estrangers que realitzen el peregrinatge a Santiago.

D’altra banda, un altre dels aspectes sobre els quals m’agradaria investigar, ja que em sembla un tema de caire místic molt interessant, és sobre la simbologia que hi ha darrere del Camí de Santiago.

Però, el punt de partida del meu treball, serà la següent hipòtesi:Tot i el transcurs de la història, el principal motiu de la peregrinació segueix sent la religió.

DISSENY EXPERIMENTALSantiago el Major va néixer a Betsaida, Galilea i va morir a Jerusalem el segle I.

Va ser un dels dotze deixebles de Jesús de Natzaret. Després de la mort del Messies, els seus deixebles es van assentar arreu del món per tal de predicar la fe cristiana. En el cas de l’Apòstol Santiago, va ser a les costes d’Hispània, concretament a Gallaecia (Galícia), terra en la qual es va establir durant tres anys. Tot i això, fi nalment l’any 44 dC, després d’una prèdica, és martiritzat i degollat per orde d’Herodes Agripa.

Després de la seva mort, dos dels seus deixebles, Atanasi i Teodor, van traslladar el cos sense vida de l’apòstol per la mar Mediterrània i per les costes de l’oceà Atlàntic en una barca de pedra, fi ns arribar a les terres de Galícia, on va ser enterrat el sepulcre.

El descobriment de les restes apostòliques es va produir al voltant de l’any 813, per un ermità anomenat Pelayo. A partir d’aquest moment es van iniciar les peregrinacions per tal de venerar l’Apòstol. Tot i això, també trobem una alter-nativa a la teoria cristiana, que afi rma que el cos que es troba enterrat al sepulcre no és de l’apòstol Santiago, sinó de l’heretge Priscilià.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

29

Pelegrinatge a l’Edat mitjana: perfi l del pelegríPodem defi nir el concepte pelegrí, com una persona que fa per devoció un viatge a un lloc sagrat. En aquest sentit però, podem di-ferenciar diversos tipus de pelegrins que van existir durant l’Edat Mitjana i el perfi l d’algun d’ells que encara continua vigent.

D’una banda, trobem el pelegrí piadós i devot, el qual seguia un model de vida ascètic vivint allunyat de tot allò material. També existien els pelegrins que buscaven miracles i curar malalties, els quals pelegrinaven per agrair o bé buscar ajuda en l’apòstol Santiago.

Cal destacar però, la fi gura dels pelegrins cavallers, els quals realitzaven la ruta per tal de fer els tradicionals torneigs i justes o bé per venerar la fi gura de l’apòstol Santiago conegut també com a Santiago Matamoros.

En menor grau, trobàvem els falsos pele-grins, que es dedicaven a delinquir; o bé els pelegrins penitencials, que complien la con-demna establerta pels clergues.

La simbologia del Camí de Santiago i el Joc de l’OcaEl Camí de Santiago, representa una de les càrregues culturals més importants del nos-tre país des d’èpoques llunyanes. Els pele-grins medievals, a través de la peregrinació a Santiago, no només aconseguien una pau espiritual, sinó que s’endinsaven en un món ple de signes esotèrics, que tenien origen en antigues civilitzacions.

Un d’ells és el Joc de l’Oca, en el qual la seva relació directa amb el Camí de Santia-go, s’estableix en el fet que el taulell del joc representa les diverses etapes del camí. De fet, el taulell està format per 63 caselles que representen les 32 fases del camí.

De la casella 1 fi ns a la 32, signifi ca el viatge d’anada, i de la 32 fi ns a la 63 el viatge de

tornada. Per aquest motiu, també s’anomena el Joc de l’Oca com la guia no escrita del Camí de Santiago. A través dels signes que estan dibuixats en el taulell, es refl ectien tant els perills com els llocs segurs de la ruta, representats pel pou i la mort i d’altra banda les oques i els daus respectivament.

Geografi a del Camí de SantiagoEn la antiguitat hi havia una dita popular que assegurava que tots els camins portaven a Santiago de Compostela i a Roma, les dues rutes de peregrinació que hi havia a Occident. De fet, aquesta afi rmació no és del tot incorrecte, ja que gairebé des de qualsevol punt d’Europa es pot arribar a Santiago de Compostela.

Les diferents rutes que existeixen per arribar a la ciutat compostelana són, d’una banda, el Camí Francès, el qual resulta l’itinerari més transitat pels pelegrins. Aquest s’inicia o bé a la localitat de Saint Jean Pied de Port o a la de Roncesvalles, fi nalitzant a Santiago de Compostela. Altres de les alternatives possibles són el Camí del Nord, la Via de la Plata o el Camí Mossàrab que s’inicia a Sevilla el qual representa la ruta més llarga. També trobem el Camí Portugués o bé el Camí Primitiu, que va ser el primer transitat pels pelegrins medievals.

Treball de campEl procediment que he seguit per dur a terme la meva investigació ha estat elaborar una enquesta de deu preguntes que han respost pelegrins d’ambdós sexes, per tal de resoldre les meves preguntes inicials i acceptar o refutar la meva hipòtesi principal.

Amb els resultats obtinguts de les enques-tes, he elaborat uns gràfi cs que analitzen objectivament les respostes dels pelegrins a través de percentatges. En canvi, per les preguntes obertes es realitza una conclusió general de totes les dades obtingudes.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

30

Alguns dels aspectes sobre els quals he volgut investigar en aquest apartat del treball, han estat els motius de la peregrinació a Santiago. El resultat donaria resposta a la meva hipò-tesi: l’afl uència de pelegrins pels continents i les seves nacionalitats més habituals. També però, per veure l’evolució del pelegrinatge a través dels segles, he indagat sobre quin és l’allotjament dels pelegrins avui en dia.

Gràcies a la recollida de dades i amb els resultats obtinguts, s’ha pogut arribar a unes conclusions que seran descrites en el següent apartat.

CONCLUSIONSUn cop fet el treball de camp i gràcies als resultats que he obtingut juntament amb tota la recollida d’informació al llarg del meu treball, puc afi rmar que la meva hipòtesi inicial queda refutada. Ja que si analitzem les dades obtingudes en el treball de camp en referència a la hipòtesi, és a dir, sobre els motius del peregrinatge, trobem que el motiu prioritari d’avui en dia per realitzar el Camí de Santiago són les promeses o reptes que aquests pelegrins es proposen a l’iniciar el seu viatge i no pas la religió, que tot i no ser la principal motivació, avui en dia encara representa un motiu de pes.

Un altre dels aspectes sobre els quals he po-gut investigar ha estat les diferents naciona-litats dels pelegrins d’avui en dia en el Camí de Santiago. Aquests majoritàriament són de països europeus com França, Itàlia o Alema-nya, tot i que cada cop són més els pelegrins sud-americans procedents de l’Argentina o del Brasil, els que transiten aquestes rutes. Però una de les dades més sorprenents és l’aug-ment de viatgers asiàtics en els últims anys.

Com a conclusió fi nal del treball, després d’una llarga investigació sobre el Camí de San-tiago i gràcies a la meva experiència personal, he de reconèixer que crec haver acabat el meu treball d’investigació amb gran èxit

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

31

EL COST DEL GLAMOUR

Autors TutorsDavid Escudero Fernández, Agustí Guijarro Camacho, Conchi Rayo Verónica Fernández Cobo, Valdivia, Juan ChacónMiriam Pareja Álvarez Centre Institut Barres i Ones

“El cost del glamour” és un treball de recerca poc convencional i innovador que es planteja la posada en marxa de l’activitat empresarial d’una editorial que produeix una revista de moda, “Glam Style”. Per portar endavant el projecte seguirem el mètode científi c però amb adaptacions al nostre treball, ja que no volem arribar a saber la veritat o falsedat d’unes determinades hipòtesis, sinó que intentarem demostrar la viabilitat del nostre projecte empresarial passant per una demostració precisa i exhaustiva de la posada en marxa i vida d’una empresa.

Dins el concepte viabilitat, en podem distingir de dos tipus:Tècnica. Consisteix en avaluar la idea de negoci per determinar si és possible portar-lo a terme correctament amb la tecnología de que disposem.

Econòmica. Avaluar si amb els recursos disponibles actualment podem fer front als costos que comporta realitzar un projecte d’aquesta envergadura. O sigui, si al cap i a la fi , l’empresa ens proporcionarà benefi ci econòmic, ja sigui a curt o a llarg termini.

El nostre producte en essència és una revista de moda, o sigui un bé físic i de consum, que pretén satisfer les necessitats d’oci, autoestima i assessorament, principalment. Destinada als joves, “Glam Style” tindrà un disseny vitalista i modern que permeti que el client s’identifi qui tant amb l’estil de la publicació com amb els seus continguts.

Cal donar especial rellevància al factor diferenciador d’allò que venem, la qualitat que únicament té “Glam Style” en tota Espanya: és unisex. Trencant amb els estereotips de que les dones són les úniques interessades en moda o que és incompatible barrejar el públic masculí i femení, entre molts d’altres, apostem per aquesta diferència que ens permetrà disposar d’un mercat d’actuació molt més ampli, gran benefi ci per a nosaltres com a empresaris emprenedors.

El producte que elaborarà la nostra empresa serà real, en format paper, o sigui que podrem mostrar el fruit del nostre treball i no es quedarà només en imatges de format digital.Parlant més concretamente sobre el client de “Glam Style”, a partir de l’anàlisi del target portat a terme, és resident a l’Estat espanyol peninsular (espai on es distribueix la revista), amb una edat d’entre 16 i 35 anys, solter o amb parella però encara vivint en el domicili familiar i amb estudis bàsics i/o universitaris. A més, ha de ser una persona crítica que busqui productes de qualitat, que inverteixi el seu temps lliure en activitats productives com llegir, fer esports, etc i, òbviamente, que tingui un gran interès per la seva imatge i l’actualitat de la moda i les tendències.

Internet i les xarxes socials (Facebook, Twitter...), al seu torn, tindràn també un paper fonamental en la promoció de la revista. Aquest tipus de publicitat és ideal per empreses que, com la nostra, volen penetrar en el mercat nacional i que, al ser de recent

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

32

creació, no compten amb un pressupost molt ampli per invertir en aquest sentit.

La tria de les fonts de fi nançament i les inversions més oportunes i escaients amb el perfi l de la nostra empresa també ha estat una de les tasques importants a realitzar. Hem buscat la millor relació qualitat/preu a l’hora d’adquirir la maquinària i el mobiliari, així com en el moment detrobar unes instal·lacions amb un lloguer assequible al nostre pressupost. De la mateixa manera, a l’hora de perfi lar els treballadors necessaris per a la societat, hem fi lat prim a l’avaluar les diferents possibilitats que disposàvem, perquè el personal és una de les despeses més importants per a una empresa per tal d’estalviar el màxim possible però sense deixar de treballar a tot rendiment.

Des del punt de vista jurídicolegal, hem com-provat la complexitat de la creació d’una so-cietat i la gran quantitat de tràmits i despeses que s’han d’efectuar abans de poder iniciar l’activitat. “Glam Style” és una societat limi-tada, ja que és el tipus de societat que millor s’adaptava a les nostres característiques per-sonals com a socis i que, a priori, no era de les més complexes per muntar.

Per fi nalitzar, puntualitzar que amb un preu aproximat de 3 € i una estimació de 30000 exemplars mensuals venuts, els ingressos serien sufi cients per aconseguir pagar tots els deutes i, a més, obtenir benefi cis que es podrien invertir en exercicis posteriors en majors campanyes publicitàries, promocions als client, etc. “Glam Style” sobreviuria el seu primer any de vida i podria continuar creixent com a empresa, tot donant un xic de “glamour” a la vida de moltes persones.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

33

EL ESPAÑOL DEL SIGLO XXI. LA CORRECCIÓN LINGÜÍSTICA EN EL USO DE LA LENGUA. ¿CÓMO ESTAMOS CAMBIANDO EL ESPAÑOL? ¿CORRE PELIGRO NUESTRO IDIOMA? ¿GOZA DE BUENA SALUD? Autor TutorJavier Pozo Rodríguez Julio Martínez

Centre Institut Júlia Minguell

HIPÓTESIS DEL TRABAJOConsidero que nuestro idioma no goza de toda la buena salud que debería, que en general, las nuevas generaciones recibimos un empobreci-miento de nuestra lengua, y que es un tema al que no se le da la sufi ciente importancia.

Partiendo de esta hipótesis, me propongo:• Descubrir el estado de la lengua española

analizando el punto de vista sobre este tema de la gente popular hasta el de los académicos o personas ilustres, el estado de la lengua en diferentes ámbitos (medios de comunicación, docencia,...), algunos as-pectos normativos del castellano, y los erro-res más comunes en el uso de las palabras (verbos, sustantivos, adjetivos, adverbios, conjunciones, preposiciones, etc.).

• Examinar un conjunto de textos orales y escritos donde, previa explicación del tema, se verán los problemas normativos y los rasgos relacionados con las variedades diastráticas, diatópicas y diafásicas. La fi nalidad de este trabajo de campo es, por lo tanto, ver cómo infl uye la zona geográfi ca o el nivel sociocultural de los hablantes en sus ideolectos.

DISEÑO EXPERIMENTALLo primero a lo que he de hacer referencia en cuanto a la metodología es a la lectura, que ha signifi cado el pilar de mi trabajo, sobre todo en verano, ya que me dediqué a leer toda la bibli-ografía que mi tutor me había proporcionado. También recopilé mucha información por inter-

net y la fui seleccionando y transformando. A partir de todas las fuentes he ido elaborando mi propio trabajo siguiendo un índice y un orden.

En cuanto al trabajo de campo, una parte fun-damental del trabajo, he realizado grabacio-nes de voz (de las que muestro un ejemplar), en las que varias personas de distintas edades hablan un minuto y medio aproximadamente de un mismo tema. Después de realizar estas grabaciones he transcrito su contenido y fi -nalmente he analizado y explicado mediante transcripciones fonéticas, por una parte, los rasgos diatópicos, relacionados con la zona geográfi ca, y por otra parte, los rasgos de vul-garismo, de los diferentes idiolectos.

CONCLUSIONESLo primero que quiero resaltar de las conclusiones es que el trabajo ha resultado una experiencia muy enriquecedora para mí. He disfrutado haciéndolo y, aunque me haya costado y en algunos momentos me haya abrumado, me quedo con una buena sensación. También, en relación al trabajo de campo, he de decir que ha sido una tarea entretenida que me ha hecho ver la cantidad de rasgos que se pueden comentar de grabaciones cortas.

Seguidamente, en cuanto a la confi rmación o negación de la hipótesis, he podido confi rmar que nuestro idioma no goza de toda la buena salud que debería, que el uso de nuestra len-gua está, en general, empobrecido, y que no se le da la sufi ciente importancia al lenguaje.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

34

Las causas que me han llevado a afi rmar esto son: la desidia y el desinterés de los hablantes; el gran nivel de expansión de este problema, que ha llega a los medios de comunicación, políticos y periodistas; y la excesiva ornamentación, el hecho de acumular muchas palabras para expresar pocas ideas.

Finalmente, y en relación con el trabajo de campo, he llegado a la conclusión de que en las grabaciones, las personas entrevistadas, que se han expresado con libertad, podrían corregir algunos de los rasgos más extremos que repiten habitualmente con atención y esfuerzo.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

35

EL MEU PRIMER ROBOT

Autors TutorsLihuang Liu Santiago PiquerChen Yan Joana Ferrer Centre Institut Júlia Minguell

HIPÒTESI DEL TREBALLL’avenç tecnològic que més infl uirà en les nostres vides en el segle XXI serà la incorporació dels robots a la societat, un canvi que els especialistes equiparen al paper de transformació que van tenir els ordinadors al fi nal del segle XX.

La integració de la recerca robòtica en totes les àrees, els àmbits de la integració orgànica de la tecnologia, i l’àmplia gamma d’aplicaci-ons fan que la tecnologia robòtica tingui un paper de lideratge important en la indústria de la tecnologia moderna.

Aquest fet ens ha permès plantejar-nos la se-güent pregunta: l’avanç tecnològic dels robots què ha aportat per als éssers humans?

Els homes sempre han donat voltes a la idea de donar vida a éssers artifi cials que l’ajudes-sin en tasques més o menys desagradables. D’aquesta manera es passa de màquines que tenen com a objectiu exclusiu l’amplifi cació de la potència muscular de l’home, substituint-lo en el seu treball físic, a màquines o instru-ments que són també capaços de processar informació, complementant, o fi ns i tot subs-tituint, a l’home en algunes activitats intel-lectuals. Els robots actuals són obres d’engi-nyeria i, com a tals, concebudes per produir béns i serveis o explotar recursos naturals.

Aleshores, la nostra hipòtesis és que els robots milloren la qualitat de vida dels éssers humans

i donaran un cop de mà al desenvolupament d’altres sectors d’indústries.

Des de sempre, el que busquem els humans és la felicitat, dur a terme una vida còmoda. Així, segons la nostra hipòtesi, els robots ens poden resoldre gran part d’això. És aquest el motiu principal de l’elecció del nostre treball.L’objectiu que ens plantegem és mostrar la nostra hipòtesi mitjançant la construcció d’un petit robot per comprovar si realment ens facilita la feina i ens satisfà. DISSENY EXPERIMENTALEn plantejar la construcció d’un Microbot és interessant conèixer la classifi cació. Aquesta classifi cació està basada en la Torre de Bot, que té sis nivells, cadascun dels quals diferencia un pas en el disseny i construcció del microrobòtica. Aquests nivells són:

Nivell físic. Comprèn l’estructura física, les unitats motores i les etapes de potència. És

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

36

possible trobar des de sistemes summament senzills basats en un únic motor fi ns estructures summament complexes que busquen emular les capacitats mecàniques d’alguns insectes.

Farem servir els servomotors, ja que un servomotor està constituït per un petit motor de corrent continu, unes rodes dentades que treballen com reductores, la qual cosa li dóna una potència considerable, i una petita targeta de circuit imprès amb l’electrònica necessària per al seu control.

I en part de l’estructura utilitzarem dues plaques de poliestirè blanc de 180 x 13/05 mm, però poden utilitzar altres mesures. S’utilitzen dues plaques per posar les bateries al pis inferior i el circuit de control dels motors i sensors en el superior.

El nostre robot utilitzen dos tipus de rodes:• Rodes motrius o de tracció, que estan

connectades al motor mitjançant un eix i han de ser capaços d’adaptar-se als obsta-cles del terreny.

• Rodes “boges”, que han de ser capaces de rodar i pivotar sobre si mateixes.

Nivell de reacció. Està format pel conjunt de sensors i els sistemes bàsics per al seu maneig. Aquests sensors cobreixen un ampli marge de possibilitats, així podem trobar des de simples bumpers o fi nals de carrera, fi ns a microcàmeres digitals amb sistemes de reconeixement.

Anem a fer un sistema de control per cons-truir un Microbot reactiu, governat pel micro-controlador PIC16F84A, que sigui capaç de seguir una línia negra sobre un fons blanc.

Per poder conformar els senyals dels sensors CNY70 a l’entrada del microcontrolador hem utilitzat portes inversores Trigger Schmitt, que tenen l’avantatge que en el mateix xip 40.106 ens trobem amb sis inversors.

• Quan un sensor detecta el fons blanc a l’entrada de la línia del PORTA a què està connectat li arriba un “1”.

• Quan un sensor està sobre la línia negra a l’entrada de la línia del PORTA a què està connectat li arriba un “0”.

Nivell de control. Inclou els circuits més bàsics que relacionen les sortides dels sensors amb la resta unitats. Partint d’una simple lògica digital i arribant fi ns potents microcontroladors busquen dotar el Microbot de la capacitat per processar la informació obtinguda pels sensors així com actuar d’una manera controlada sobre les unitats motores.

Abans de realitzar un programa cal establir l’estratègia que ha de seguir el Microbot, ja sigui per a un comportament com un robot rastrejador o per qualsevol altra funció. D’aquesta manera podrem fi xar l’algorisme de control.

En principi sembla raonable pensar en qualsevol de les següents estratègies a l’hora de dissenyar l’algorisme de funcionament: Algorisme per seguir el centre de la línia negra. Depenent de la posició dels sensors podem fer que el Microbot prengui les decisions d’una o altra manera. La lectura del sensor és el corresponent: si és blanc indiquen que detecta fons blanc i si és negre que es troba sobre de la línia negra.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

37

CONCLUSIONSEn l’actualitat, els àmbits d’aplicació dels robots han cobert la defensa nacional, aero-nàutica, serveis, educació i fi ns i tot la vida de família normal. El robot de la investigació de noves tecnologies i oportunitats de desenvo-lupament ha arribat al clímax.

Augmentar la base científi ca de la investiga-ció robot intel·ligent, enfortir la tecnologia de la base de la recerca robòtica, fomentar les perspectives del mercat de la indústria de la robòtica, no només pot promoure el desen-volupament de la tecnologia de robots intel-ligents en si mateix, sinó també portarà el desenvolupament d’altres d’alta tecnologia.

Encara que podem trobar alguns dèfi cits que pot aportar la tecnologia de la robòtica en el segle XXI, no podem ignorar els benefi cis que ens dóna. Per exemple, el robot substitueix un tipus de mà d’obra gairebé sempre molt poc qualifi cada: aquest aspecte s’ha de conside-

rar amb la màxima cura, de manera que el robot s’ha de convertir en un aliat valuós que alliberi de les feines menys desitjables i més perilloses (cal pensar en robots desactivadors d’artefactes explosius o en els que manipulen materials radioactius.).

I podem afi rmar que els robots podran millo-rar la qualitat de vida i millorar el desenvolu-pament d’altres sectors d’indústries.

A partir d’aquest treball hem ampliat els nostres coneixements, hem après com mo-difi car un servomotor, com programar un pic amb el programa MPLAB, com gravar-lo amb PIC’ BURNER, i veure els seus funcionaments. També hem sabut construir un minirobot se-guint una línia negra. En fer el treball, encara que ens havíem entrebancat en alguns llocs, al fi nal hem resolt els problemes. A més a més, en fer les coses amb constància i volun-tat ens ha afavorit.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

38

EL RESSORGIMENT D’UN ART: EL RENAIXEMENT A ITÀLIA

Autora TutoraYiLi Shi Anna Maria Freixas

Centre Maristes Champagnat

HIPÒTESILes obres dels pintors renaixentistes van infl uenciar els escriptors de l’època.

DISSENY EXPERIMENTALL’objectiu del següent treball de recerca és ampliar els coneixements sobre el període del Renaixement italià, tant pel que fa a la pintura com a la literatura.

El renaixement italià se situa entre els segles XV amb el Quattrocento, i els inicis del segle XVI, al Cinquecento, el moment de màxim esplendor, i fi nalitza amb el Manierisme, que té lloc aproximadament l’any 1530.

Pel que fa al context històric, cal destacar que a partir del segle XIII tenen lloc a Europa una sèrie d’esdeveniments que posen fi a l’Edat Mitjana i donen pas a l’Edat Moderna:

• El desenvolupament del comerç, sobretot a Flandes i a Itàlia.

• La ciutat es converteix en el centre de la economia, la política, la cultura i l’art.

• Burgesia: la classe social cada cop més nombrosa.

• Importants descobriments geogràfi cs, comel d’Amèrica, que marca el fi de l’Edat Mitjana i l’inici de la Moderna.

• Aparició d’un nou corrent fi losòfi c i ideològic, l’Humanisme, que defensa antropocentris-me, en que l’home és el centre del món.

• Es comencen a diferenciar i a separar la religió i la fi losofi a, així com la raó i la fe.

El període artístic anterior va ser el Trecento, al segle XIV, una època italiana gòtica caracte-ritzada per tenir una gran infl uència bizantina que anirà desapareixent per deixar pas a la cultura clàssica grecoromana. El seu màxim representant és Giotto, que introdueix el con-cepte tridimensional i trenca, per tant, amb l’art bizantí i serà qui iniciarà el renaixement.

L’antecedent del renaixement és l’Humanisme, moviment fi losòfi c, intel·lectual i artístic originat a Itàlia i concretament a Florència i destaca per l’abandonament del pensament de l’Edat Mitjana.

A l’àmbit religiós destaca la reforma protes-tant del teòleg alemany Martin Lutero, i es proposen noves interpretacions de la Bíblia, diferents de les explicacions donades per l’Es-glésia del cristianisme.

A diferència de l’Edat Mitjana, hi ha llibertat de pensament, que va afavorir l’impuls de la ciència i el desenvolupament d’universitats. A més, amb la invenció de l’impremta per Jo-hannes Gutenberg es facilita la difusió d’ide-es i la cultura es torna accessible a tothom, no tan sols als monjos dels monestirs.

L’home es converteix en el centre del món (an-tropocentrisme) i desenvolupa un paper en el món, en la història i en la societat; té consci-ència de la llibertat i també de la responsabi-litat; la raó humana cobra importància i en la pintura s’introduirà la perspectiva, que dona-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

39

rà realisme a les obres; i l’optimisme destaca-rà per sobre del pessimisme medieval.

‘Renaixement’ prové de la paraula italiana ri-nascimento, que vol dir renaixement. Va sor-gir a Florència, iniciat el 1425 amb Masaccio i que forma el Quattrocento, es va difondre per altres ciutats italianes com Roma i Venècia durant l’època de màxim esplendor del re-naixement italià, el Cinquecento. Una de les seves característiques més importants va ser el retorn a l’Antiguitat clàssica.

L’acció dels mecenes (els Mèdici a Florència, els Sforza a Milà i els papes a Roma) va ser importantíssima per la difusió del renaixe-ment, ja que els artistes competien entre ells amb una gran rivalitat amb l’objectiu de gua-nyar-se el reconeixement d’aquests, i per tant obtenir el suport econòmic.

El renaixement està dividit en dos períodes: el Quattrocento, que en italià signifi ca quatre-cents (1400), i es refereix al primer període que comprèn el renaixement, aproximada-ment el segle XV. L’anonimat desapareix i es substitueix per la categoria d’autor. L’artista posseirà un taller on complirà amb els encàr-recs que rep dels clients.

Florència serà la ciutat on hi apareixeran els artistes més importants d’aquest primer perí-ode renaixentista, com per exemple Donatello, Masaccio, Brunelleschi i Alberti, a més de les principals fi gures del Quattrocento, Fra Ange-lico, Piero della Francesca i Sandro Botticelli. A aquesta ciutat serà molt important l’acció dels Mèdici.

El segon període, Cinquecento, en italià sig-nifi ca cinc-cents (1500), i es refereix al més important del renaixement italià, que com-prèn aproximadament el segle XVI, ja que representa el màxim esplendor del moviment renaixentista. S’ubicarà primer a Roma i des-prés a Venècia. Els Mèdici han perdut el po-der, i ara els mecenes seran els Papes.

La temàtica de les pintures del Cinquecento ja no tractaran tan sols temàtiques religio-ses i els quadres adopten naturalisme, su-avitzant la perspectiva lineal i geomètrica, i les fi gures es troben col·locades dins d’un triangle. Destaquen els artistes Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael Sanzio.

A la literatura renaixentista destaquen les “tres corones”: Dante Alighieri, poeta, fi lòsof i pensador polític italià considerat una de les fi gures més importants i destacables de la literatura universal. La seva obra més co-neguda és la La Divina Comèdia. La segona fi gura és Francesco Petrarca, escriptor i poe-ta humanista italià, amb el Canzionere. I en darrer lloc, trobem Giovanni Boccaccio, qui l’obra més important és el Decameró.

CONCLUSIONSEl Renaixement és un dels períodes artístics més complexos de la Història de l’Art. Va te-nir lloc arreu d’Europa però va sorgir a Itàlia i abastà tots els àmbits del coneixement.

De fet, molts artistes no s’especialitzaran en una sola matèria, sinó que són polifacètics: però no tenen un coneixement general de tot el conjunt, sinó un domini perfecte i absolut de tot.

El treball de camp ha consistit en l’anàlisi de set obres pictòriques, un representatiu de cadascun dels artistes més importants de cada període: Fra Angelico, amb Verge de la humilitat; Piero della Francesca amb Història de la Vera Creu; Sandro Botticelli amb La Pri-mavera i El naixement de Venus; Leonardo da Vinci amb La Gioconda; Rafael Sanzio amb L’escola d’Atenes; i Miguel Àngel amb El judici fi nal.

En comparar els temes tractats pels pintors i els escriptors, s’ha arribat a la conclusió que les temàtiques que coincideixen a l’art i la pintura són l’amor, la mort, la religió o teolo-gia, la fi losofi a, la política i la mitologia.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

40

Com a conclusió, la hipòtesi inicial, “Les obres dels pintors renaixentistes van infl uenciar als escriptors de l’època”, queda refutada: són les obres dels escriptors renaixentistes els qui infl uenciaren i inspiraren les obres pictòri-ques dels artistes.

Així mateix, els pintors també es van inspirar en obres clàssiques, en concret la mitologia, per representar les al·legories; tot i que la ma-joria de vegades, el tema de les obres estan determinades pel mecenes que l’encarregava (com en el cas d’un retrat).

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

41

EL ROMÀNIC A LA GARROTXA

Autor TutorPau Marguí Anglada Joaquim Molina

Centre Col·legi Badalonès

HIPÒTESIS INICIALSEn començar aquest treball es partia de dues hipòtesis: per una banda, que les esglésies romàniques segueixen un patró en el seu repartiment pel territori de la comarca de la Garrotxa i, per l’altra, que el seguit de restauracions que es duen a terme serveixen per mantenir el patrimoni cultural en bones condicions.

MÈTODE DE TREBALLPer tal de realitzar aquest treball, primera-ment es va dur a terme un estudi geogràfi c i social de la comarca de la Garrotxa, en l’actu-alitat i en l’Edat Mitjana, per tal de situar his-tòricament el fenomen del romànic. Aquests van ser els resultats de l’estudi, mostrats de forma esquemàtica, del context històric del comtat de Besalú en el període comprès del s.IX al XII.

Una vegada ja havíem situat la comarca en el context que li pertanyia, era hora de començar a estudiar l’arquitectura romànica, en un principi els seus trets generals i, posteriorment, la forma com se’ns presenta

a la comarca de la Garrotxa. Cal dir que el romànic va ser un estil tant arquitectònic com artístic que es va estendre per tot Europa. Aquest fet, sumat a la manca de comunicació entre les diferents nacions, va propiciar la gran heterogeneïtat de l’art. Així doncs, les característiques estudiades són les comunes en tots els territoris. També representaré els resultats dels estudis en forma d’esquema.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

42

Pel que fa a la Garrotxa, hi trobem quatre tipo-logies d’esglésies, defi nides segons el nom-bre de naus, la seva situació dins la comarca i si han estat ampliades posteriorment, ja sigui a causa dels terratrèmols que van afectar la comarca al segle XV o del gran augment de-mogràfi c dels segles XVII-XVIII.

Una vegada teníem uns coneixements bàsics respecte el romànic i una base per classifi car les esglésies garrotxines va ser hora de visitar el màxim de temples per fer una fi txa de cada un. Alhora, preníem fotografi es que penjaríem al GoogleMaps per fer més fàcil la cerca d’informació fotogràfi ca del romànic garrotxí així com estudiar el seu repartiment.

D’aquestes visites vam poder observar una co-municació visual entre temples, que en temps de guerra podia arribar a ser molt útil aquest contacte visual. A més, en una entrevista amb el doctor Noguera i Masa, aquest ens va co-mentar l’existència d’una llei que obligava als pagesos a anar a missa els diumenges sempre que tinguessin un temple a menys d’una hora de camí. Aquest era el patró per al repartiment de les esglésies en el territori, que depenia del relleu i de la situació de la població.

Una vegada la primera hipòtesi havia estat corroborada, calia endinsar-nos en la sego-na, referent a la conservació del romànic. Per a aquest aspecte calia investigar el grup d’Amics de l’Alta Garrotxa. De nou els resul-tats en forma d’esquema:

Pel pressupost del qual parteixen, són moltes les esglésies que han sigut restaurades pels Amics de l’Alta Garrotxa, i aquest fet s’ha d’agra-ir a les donacions de la Diputació de Girona.

Un exemple, entre molts que hi ha, d’església abans de restaurar i després, podria ser la de Sant Andreu de Porreres:

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

43

Així mateix vaig intentar aportar el meu granet de sorra a les restauracions tot elaborant una perspectiva-reconstrucció de l’església de Santa Magdalena del Coll, actualment en molt mal estat de conservació. La perspectiva real està dibuixada a escala 1/50.

Per últim, i després d’haver seguit tots aquests passos i amb les hipòtesis inicials corrobora-des, calia redactar les conclusions del treball.

CONCLUSIONSEn acabar el treball s’ha descobert l’existència d’una llei que obligava a la població a anar a missa els diumenges sempre i quan tinguessin una església a menys d’una hora de camí, i aquesta servia com a patró del repartiment dels temples en el territori i depenia tant del relleu com del repartiment de la població.

Per altra banda, després de visitar les esglési-es i comparar imatges d’algunes d’aquestes abans de la restauració i després, podem dir també que el grau de conservació dels tem-ples romànics a la comarca és acceptable, i són mínimes les que estan en risc d’ensorrar-se a causa del seu difícil accés.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

44

EL TUNGSTAT SÒDIC COM A AGENT ANTIDIABÈTIC

Autors TutoraXavier Bada Llibre i David Lobo Prat Roser Bosch

Centre Institut La Launa

PRESENTACIÓEl nostre estudi amb el tungstat va derivar d’un estudi realitzat prèviament amb vanadi, que es va demostrar tòxic i per tant inefi caç per trac-tar malalts de diabetis. Degut a la seva signi-fi cativa similitud amb el vanadat i característi-ques insulinomimètiques vam decidir estudiar el tungstat com a agent antidiabètic, esperant efectes secundaris menys signifi catius que els que presentava el vanadat. Vam dur a terme la nostra recerca al Parc Científi c de Barcelona, a l’Institut de Recerca Biomèdica.

OBJECTIUSEl nostre objectiu principal va quedar concre-tat en:• Determinar les propietats antidiabètiques

del tungstat sòdic en les cèl·lules hepàtiques.

Per tal d’assolir aquest objectiu, vam plantejar i dur a terme un experiment en el que vàrem quantifi car la producció de glicogen en cèl·lules hepàtiques de rata cultivades en medis amb presència o en absència de tungstat sòdic.

El nostre objectiu principal va requerir, doncs, d’un altre objectiu subsidiari:• Disseny d’una metodologia que permeti fer

un seguiment de cèl·lules hepàtiques de rata en diferents medis de cultiu i quantifi car la producció de glicogen.

HIPÒTESILa hipòtesi de la nostra recerca és la següent:• El tungstat sòdic pot actuar com a agent

antidiabètic en les cèl·lules hepàtiquesd’una rata.

JUSTIFICACIÓ• Degut a la similitud entre les estructures

químiques moleculars del tungstat sòdic i el vanadat (un agent antidiabètic), creiem pos-sible que el tungstat pugui actuar també com a agent antidiabètic. Com hem vist en el marc teòric, el tungstat és químicament similar al vanadat: el vanadat (vanadi (V)) i el tungstat (tungstè (VI)) tenen la mateixa confi guració electrònica (d0) i els seus anions presenten geometria tetraèdrica, característica comuna en la majoria d’agents antidiabètic.

METODOLOGIAPer tal de realitzar el nostre experiment vam dur a terme els següents procediments:• Obtenció de cultius primaris d’hepatòcits

d’una rata.• Aplicació de diferents tractaments als cultius

d’hepatòcits.• Aïllament del glicogen dels cultius

d’hepatòcits.• Quantifi cació i normalització del glicogen

de les mostres.

RESULTATS OBTINGUTSCom a resultat del nostre experiment, vam obtenir diverses dades de concentració de glucosa per als diferents medis de cultiu que hem organitzat en forma de taula. El valor que realment ens interessava era la quantitat de glicogen sintetitzat per cada medi. Aquesta dada és la que ens va permetre determinar

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

45

si el tungstat podia actuar com a agent antidiabètic o no. Per realitzar aquest càlcul i expressar el resultat en μg de glicogen per mg de proteïna vam utilitzar la següent fórmula:

(On COBAS és el valor de quantitat de glucosa obtingut de l’instrument COBAS, i Vpaper és el volum de mostra al paper de fi ltre).

ANÀLISI DELS RESULTATSAquest gràfi c ens mostra la taxa de producció de glicogen (expressat en μg glicogen/ mg proteïna) per als diferents medis de cultiu. S’expressa en quantitat de proteïna ja que aquesta quantitat té una relació directa amb el nombre d’hepatòcits.

En el medi sense glucosa, la ínfi ma quantitat de glicogen que observem correspon a la part residual de glicogen que no es va hidrolitzar durant la primera etapa de l’experiment.

En el medi ric en glucosa (25 mM) i sense tungstat, observem que s’han quantifi cat 13’4 μg glicogen/ mg proteïna. D’aquesta quantitat, 12’5 μg glicogen/ mg proteïna

són els sintetitzats pels hepatòcits durant l’experiment. Podem interpretar aquest resultat de la següent manera: un cop les cèl·lules hepàtiques han consumit la quantitat de glucosa necessària per dur a terme les seves funcions metabòliques, transformen l’excedent de glucosa del medi en glicogen, mitjançant la via anabòlica de la glicogènesi. Aquest glicogen és el que s’ha mesurat i el que es pot observar a la gràfi ca.

En el medi ric en glucosa (25mM) i amb presència de tungstat (12μL necessaris per obtenir una concentració de 1mM), el glicogen quantifi cat és de 53,7 μg glicogen/ mg proteïna, quantitat que quadruplica la produïda en el medi sense tungstat.

CONCLUSIONSLes conclusions més rellevants a les que vam arribar són: • Els resultats del nostre experiment indiquen

que el tungstat sòdic actua com agent antidiabètic en les cèl·lules hepàtiques de rata tot fent reduir la glicèmia i augmentant els nivells de glicogen emmagatzemat dins la cèl·lula.

• Hem comprovat que el tungstat sòdic és efectiu com a agent antidiabètic en rates però la literatura especialitzada indica que té efectes secundaris en humans. El tungs-tè provocava desordres gastrointestinals, deshidratació i pèrdua de pes. Per tant, un camp de recerca molt rellevant i de fron-tera en l’actualitat és identifi car d’altres compostos igualment efectius però sense efectes secundaris per a les persones.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

46

ELECTROMAGNETISME: LA BOBINA DE TESLA

Autors TutorCristian Alcolea i Alejandro Gil Pep Ibáñez

Centre Institut Júlia Minguell

Construir una bobina Tesla amb materials casolans i reciclats i redactar una petita biografi a d’aquest inventor, aquests són els objectius del nostre treball de recerca.

El primer punt, l’hem assolit en certa mane-ra. La construcció de la bobina amb materials extrets d’electrodomèstics espatllats i quotidi-ans és factible, però tal com hem comprovat, el seu funcionament no és garantit. La nostra bobina transmet grans tensions a l’anell toroï-dal, però no aconseguim produir descàrregues elèctriques. Amb més temps podríem haver realitzat els càlculs pertinents a la freqüència del circuit mitjançant els quals podríem haver assolit les condicions adequades per crear l’espectacular efecte pel que la bobina s’ha fet famosa.

En quant al segon objectiu, hem descobert en Nikola Tesla un personatge fascinant, amb una vida plena d’anècdotes i unes habilitats excepcionals. Llegir la seva autobiografi a, My Inventions, fou una experiència molt recomanable, plena de moments divertits i fets memorables.

L’inventor d’origen croat (Smiljan, 10 de juliol de 1856), aconseguí al llarg de la seva vida més de 300 patents, invents tan importants com la ràdio, els motors d’inducció, la tecno-logia sense fi ls o la investigació dels raigs X, robots o el corrent altern. Després d’una bri-llant carrera acadèmica i Professional a Eu-ropa (Graz, Budapest, París…), el 1884 viatja als Estats Units amb la promesa d’un lloc de

treball al costat de Thomas Edison. El que al principi fou una agradable relació d’amistat acaba en odi quan Edison estafa en Tesla i s’apropia de les seves patents. És l’enfronta-ment entre el corrent altern i el continu.

Després d’abandonar l’empresa d’Edison, Tesla fundarà la seva pròpia companyia, de la que ell mateix serà acomiadat pels inversors a causa del seu projectes de distribució gratuïta d’energia elèctrica sense fi ls (torre de Wardenclyffe). Els projectes de Tesla seran cada cop més esbojarrats i els inversors li donaran l’esquena al mateix temps que es converteix en símbol del progrés i una fi gura pública amb una opinió a tenir en compte en qualsevol matèria tecnològica.

A la seva mort, el 7 de gener de 1943, els seus documents foren confi scats per l’exèrcit dels EUA, que anys més tard van retornar als seus familiars i actualment són exposats a l’antiga casa de Tesla a Smiljan, convertida en museu.

DISSENY EXPERIMENTALEl disseny experimental de la nostra bobina el conformen una sèrie de components connectats entre sí dels quals farem menció ara, a més de mostrar unes taules amb els materials i eines emprades en la construcció de cadascun dels components.

La bobina Tesla està formada per un suport principal que aguanta tots els altres compo-nents. El nostre suport es una petita taula d’

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

47

CONCLUSIÓRealment no vam produir plens efectes elèctrics, però vam aconseguir que hi hagués un voltatge molt superior al donat a la sortida de la bobina primària, i ja estem satisfets ja que va ser un projecte totalment empíric i sense cap tipus de càlcul.

“IKEA” que vam trobar llençada, doncs el nos-tre propòsit era aprofi tar al màxim materials reciclats o de fàcil accés. Després hi havia un transformador extret d’un microones que ens va cedir molt amablement la sabateria “Mano-lita” al Passeig de Gràcia. Connectats al trans-formador hi ha dos components: el condensa-dor, fet de manera casolana amb paper d’ace-tat i paper d’alumini, i el Spark Gap o explosor, que vam fer amb uns angles de ferro i dos car-gols. Aquests dos components, a simple vista bastant senzills, van funcionar amb un alt ren-diment. Finalment teníem les bobines: la pri-mària i la secundària. La primària conformada per una garrafa d’aigua amb cable de coure de calibre 8 i la secundària feta amb un tub de paper tamany industrial i envoltada amb fi lfer-ro de coure esmaltat calibre 22 per ni més ni menys que 690 voltes, i a l’encapçalament hi vam posar l’anell toroïdal, fet simplement amb un metre de tub corrugat d’alumini.

En aquestes taules podem veure detallada-ment tot el que vam necessitar per fer els components:

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

48

ELS CABELLS, PETITS MÓNS PER DESCOBRIR

Autora TutoraMarta Olmos Ana Belen Rodríguez

Centre Col·legi Sant Andreu

INTRODUCCIÓ I HIPÒTESIS

Sempre m’he preguntat de què estan formats tots els productes químics, com són les cremes, els desodorants, les pastes de dents, les colònies. Però sobretot els productes per a cabells: xampús, tints, condicionadors… Per què tenen aquelles olors, aquelles textures, aquells colors?

Quan vaig a comprar i veig l’enorme varietat de xampús, per a totes les necessitats possibles, sempre m’hi fi xo. Quan vaig a la perruqueria i veig la quantitat de colors i combinacions de tints que es poden fer, i els comentaris que es fan com “des que em tenyeixo el cabell, ja mai més ha tornat a estar com quan jo era jove”, sempre penso: és veritat que els productes químics fan que els nostres cabells es debilitin? Doncs, per què no trobar-hi una solució? Llavors, vaig veure la possibilitat de fer xampús naturals amb plantes diverses, fruites, verdures… i comprovar si eren efi caços, si podien solucionar les preocupacions de la societat d’avui dia: el volum dels cabells, l’excés de greix, la caspa…

D’altra banda, mai us heu preguntat per què hi ha tants cabells diferents? I tants colors? O per què hi ha gent que té els cabells tant exageradament rossos, que semblen blancs, o per què les persones de color tenen els cabells amb aquells rínxols tan pronunciats que els fan tenir tant de volum? A mi sempre m’ha despertat la curiositat, per això he volgut investigar sobre els diferents tipus

de cabells segons el país d’origen i les diferències entre ells.

La meva investigació en aquests dos aspectes i l’elaboració dels xampús naturals i dels experiments per als cabells segons el grup ètnic d’origen, m’ha fet arribar a les següents hipòtesis, amb les quals faré la meva recerca i comprovaré si són verifi cades o refutades.

Segons la part experimental dels xampús na-turals, la hipòtesi triada és la següent:“Dels quatre xampús que he elaborat: anticas-pa, antigreix, per a la brillantor, i per a cabells secs, el que més efi càcia té, i per tant, més ha solucionat el problema, és l’antigreix”.

Pel que fa a la part experimental dels cabells segons el grup ètnic, per a cada experiment he elaborat una hipòtesi:Experiment de la resistència dels cabells: “El cabells més resistents dels tres grups estudiats: asiàtics, caucàsics i afros, són els asiàtics”.

Experiment de l’observació al microscopi: “Tant a 200 com a 400 augments del micro-scopi, no hi ha diferències notables entre els tres tipus cabells”.

Experiment de l’elasticitat dels cabells: “Els cabells més elàstics dels tres grups: asiàtics, caucàsics i afros, són els caucàsics”.

DISSENY EXPERIMENTALCom a part pràctica he realitzat dos experi-ments. El primer consisteix en elaborar dife-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

49

rents tipus de xampús naturals amb diferents característiques i ingredients per comprovar la seva efi càcia en diferents persones i per ve-rifi car o refutar la hipòtesi plantejada a prin-cipi del treball: “ Dels quatre xampús que he elaborat: anticaspa, antigreix, per a la brillan-tor, i per a cabells secs, el que més efi càcia té, i per tant, més ha solucionat el problema, és l’antigreix”.vfff

He seleccionat quatre problemes que pateixen els cabells i per a cada problema he elaborat un xampú, amb el qual es rentaran els cabells tres persones.gg g g g g gJa que he elaborat quatre xampús, en total les persones son dotze, que s’han fet quinze rentats amb el xampú que els hi he proporcionat i han completat una taula segons la millora que notaven, que jo prèviament els hi havia facilitat.

La segona part consisteix en l’estudi dels diferents tipus de cabells segons el grup ètnic d’origen, i per fer-ho he confi gurat tres experiments.

1. Elasticitat dels cabellsPodríem defi nir la resistència com la capaci-tat que tenen els materials de suportar una pressió fi ns a un punt màxim, punt a partir del qual pateixen una deformació. Els cabells també tenen resistència amb major o menor grau, per això he confi gurat aquest experi-ment per saber quin dels tres tipus de cabell és el més resistent.

2. Resistència dels cabellsAquesta prova consisteix en observar els tres tipus de cabells al microscopi i esbrinar si hi ha diferències entre ells. Per això he hagut d’anar al laboratori per poder dur a terme aquest experiment.

3. Observació dels cabells al microscopiUna goma dels cabells és més elàstica que una goma d’esborrar, i aquesta és menys

elàstica que una moneda de coure. L’elasti-citat és la propietat dels materials de tornar a la seva forma inicial després d’haver sofert una deformació. Els cabells també són elàs-tics, però no tots tenen la mateixa elasticitat. L’objectiu d’aquest experiment és veure quins cabells són els més elàstics dels tres tipus, caucàsics, afro i asiàtics. CONCLUSIONSAbans de triar el tema d’aquest treball, no sabia ben bé en quin què centrar-me, i en què basar-me. Per això vaig pensar en les preguntes que em solia fer del dia a dia, i una d’aquestes preguntes és la que plante-jo a la introducció: de què estan fets tots els productes químics que ens envolten? Davant d’aquesta pregunta, vaig decidir investigar sobre l’elaboració dels productes naturals i ecològics per als cabells, de manera que vaig trobar l’portunitat d’elaborar xampús natu-rals, dels quals en vaig agafar quatre tipus: antigreix, anticaspa, per a la brillantor i per a cabells secs. Gràcies a la informació que vaig trobar, vaig poder decantar-me pel xampú an-tigreix com el més efi caç, per això vaig voler comprovar-ho i vaig elaborar la hipòtesi: “Dels quatre xampús que he elaborat: anticaspa, antigreix, per a la brillantor, i per a cabells secs, el que més efi càcia té, i per tant, més ha solucionat el problema, és l’antigreix”, que després de fer l’experiment de rentar el ca-bell amb els xampús elaborats per mi amb quinze persones, ha quedat verifi cada..nnn-nnnnnnnnnnnnnnnnnn kkkkkkkkkkkkkkkkkkD’altra banda vaig voler investigar sobre els tipus de cabells, i vaig assabentar-me que hi havien moltes classifi cacions per a aquests, entre les quals estava la clas-sifi cació dels cabells segons el grup ètnic d’origen. Em va semblar tan interessant, que vaig decidir elaborar una part experi-mental referida a això. En aquesta part vaig incloure tres experiments.oooooooooooo-ooooookoooooooooooooooooooooooooooiEl primer dels experiments va ser el de la me-sura de la resistència dels cabells de cada

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

50

tipus, per al qual vaig elaborar la hipòtesi: “El cabells més resistents dels tres grups, asià-tics, caucàsics i afros, són els asiàtics”, pel fet que, a simple vista, un cabell asiàtic semblava molt fort i dur, més que els altres. Finalment, després de realitzar l’experiment penjant de cada cabell el pes de monedes d’un euro, aquesta hipòtesi ha quedat verifi cada.

El segon experiment va ser el d’observar els cabells al microscopi i comprovar si hi havi-en diferències notables entre ells, ja que jo no m’imaginava que es poguessin veure tan clarament. Per això vaig elaborar la hipòtesi: “Tant a 200 com a 400 augments de micros-copi, no hi ha diferències notables entre els tres cabells”, que, després de veure les es-tructures dels cabells, els diferents colors etc, ha quedat refutada.jjfhjfhsd j h f j s f h s j f h s j f h j sPer últim, el tercer experiment va ser el de me-surar l’elasticitat de cada cabell. Vaig elaborar la hipòtesi: “Els cabells més elàstics dels tres grups, són els caucàsics” pensant que, com que els cabells caucàsics no eren tan resis-tents i durs, serien més fi ns i elàstics; però, després de dur a terme l’experiment amb els tres cabells, la hipòtesi va quedar refutada, essent l’asiàtic el cabell més elàstic dels tres.Després d’haver acabat tot aquest treball, sento que he après molt més del que espera-va gràcies a haver fet recerca de moltes fonts. Per això, ara puc plantejar-me més preguntes de les que abans em podia haver plantejat, pel fet que ara sé més coses d’aquest tema, conec més, i voldria saber-ne més, i això em satisfà.En conclusió, l’haver fet el treball de recerca d’un tema que m’agrada, ha fet d’aquest una gran experiència que em costarà d’oblidar.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

51

ESTUDI D’ADAPTACIÓ PER A VIATGERS DE LA LÍNIA MERCANT DE MANRESA A SÚRIA Autor TutorMartí Tudela i Vidal Ramon Duart

Centre Col·legi Badalonès

La xarxa ferroviària catalana inicià la seva construcció l’any 1848 amb la inauguració de la línia entre Barcelona i Mataró. A partir d’aquí, aquesta xarxa s’expandí radialment des de Barcelona fi ns a les capitals catalanes i espanyoles, línies que actualment segueixen sent explotades amb serveis que no s’allunyen gaire als dels seus inicis. La concentració de línies a Barcelona actualment causa un cert desequilibri territorial al romandre les altres capitals catalanes poc comunicades, les quals estan només servides per Barcelona i poc pels municipis del seu voltant. D’aquesta manera no hi ha la possibilitat de poder crear petites àrees urbanes connectades entre elles mitjançant una infraestructura de transports públics senzilla i sostenible.

El ferrocarril a Catalunya es desenvolupà rà-pidament. Tot i la difícil orografi a del país, els interessos de les principals companyies ferro-viàries en les potents zones industrialitzades, mineres i portuàries facilitaren l’expansió d’aquest mitjà de transport. En un principi sorgiren dos tipus de companyies fortament diferenciats. Les primeres foren aquelles que, amb capital estranger o públic, iniciaren les obres de grans infraestructures i recorreguts, repartint-se entre elles bona part del territori a explotar, i establint punts d’enllaç i serveis conjunts. D’altra banda també coexistien amb d’altres d’iniciativa privada, petites em-preses d’empresaris i terratinents que, amb la fi nalitat de fer arribar els seus productes cap als nuclis urbans, s’aventuraven a provar l’innovador sistema de transport. D’aquestes

iniciatives sorgiren un seguit de línies de con-cepte més senzill que tenien l’objectiu d’aba-ratir costos i permetre’s traçats més sinuosos i complicats. Així neixen el que coneixem com a ferrocarril econòmic.

L’any 1924, la multinacional química belga Solvay decidí construir un traçat de ferrocarril econòmic des de la boca de la mina de sals potàssiques de Súria fi ns a Manresa, lloc on enllaçaria amb la línia que conduiria la seva matèria primera fi ns a la seva factoria de Martorell. Aquesta línia comptaria amb 25km de via de 1000mm i enllaçaria directament amb Manresa-Alta, seguint la vall del Cardener des de les afores de Súria, a la zona minera. Es van construir diversos apartadors i baixadors a Callús i Joncadella. L’any 1996 es remodelà el traçat d’aquesta, eliminant el tram que convivia amb un vial urbà manresà, passant el quilòmetre zero de la línia, al baixador de Sant Iscle, la qual a partir d’aquest, compartiria traçat amb l’altra línia minera de la xarxa, la línia de Sallent. Des d’un primer moment aquesta línia ha estat destinada al tràfi c mercant miner, connectant la mina de Súria tant amb el port de Barcelona com amb la factoria Solvay de Martorell. Actualment, encara es realitzen aquests serveis. També cal destacar que, coincidint amb la Segona República, la línia va iniciar un servei de viatgers que aguantà fi ns l’esclat de la Guerra Civil Llavors, la falta de material ferroviari i el malmetement de l’infraestructura, a causa dels bombardeigs de l’aviació franquista, feren clausurar aquest trànsit.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

52

Avui anomenem línia de Súria el traçat d’ample mètric o econòmic que, partint de l’enllaç de Sant Iscle, arriba a Súria creuant la plana del Bages, el poble de Callús i la vall del riu Cardener. Aquesta línia consta de sis viaductes, dos túnels i una estació apartador a Callús. L’empresa explotadora és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i hi realitza l’intens tràfi c mercant tradicional el qual transporta clorur potàssic i clorur sòdic fi ns a Martorell i Barcelona respectivament. Aquest tràfi c mercant comparteix estructura amb el que coneixem com a metro del Baix Llobregat, un intens servei de viatgers el qual és capaç de transportar 40 milions de viatgers anuals. Aquests metro del Baix Llobregat és una xarxa de trens de rodalies que sortint de Barcelona, recorren la línia de via estreta del marge dret del Llobregat fi ns a Martorell, Manresa o Igualada.

Aquest treball tracta de demostrar que es podrien crear importants eixos ferroviaris a Catalunya aprofi tant les infraestructures de les primeres aventures ferroviàries. Això és completament aplicable a la petita línia de Súria, la qual construïda al 1924, ocupa ara una estratègica geografi a al marge del riu Cardener, en una zona minera que ha crescut molt des de començaments del segle XX. Ara caldria començar a estudiar si, a part de les mercaderies mineres clàssiques poden també transportar viatgers.

Això també signifi caria trencar la radialitat catalana des de Barcelona, creant nous centres d’infl uència comarcals que exercissin com a petites àrees metropolitanes connectades entre sí, sent el mitjà de transport principal el ferrocarril. Això alliberaria a les ciutats de molts dels problemes de mobilitat actuals i agilitzaria els intercanvis entre zones.

Mitjançant unes estadístiques de l’Institut Català d’Estadística vam veure que la relació de persones que, partint d’una zona habitada propera a la línia de Súria, es dirigia

diàriament per motius de feina, estudi o oci cap a Manresa o algun altre municipi dins la xarxa dels FGC, superava les 700 persones. Els mitjans de transport públic d’aquesta zona són completament insufi cients ja que existeix únicament un servei d’autobús de la línia Barcelona-Andorra d’horaris limitats i poca capacitat, a part del seu caràcter interurbà. Això fa que el 98% dels usuaris es desplacin al transport privat. Per això, una línia ferroviària de Súria, tindria un important pes alhora de transportar els viatgers que procedents de Súria, Callús i els barris perifèrics de Manresa es volguessin desplaçar a la capital del Bages o, mitjançant un enllaç, a qualsevol municipi de la xarxa de rodalies de FGC, connectant inclús amb Barcelona.

Comprovat això, veiem que s’ha d’adaptar la línia per poder oferir un servei adequat al tràfi c de viatgers, ja que es necessitaries unes instal·lacions diferents a les que pot necessitar un servei de mercaderies. És així com plantegem la construcció de baixadors, adequació de traçats i senyalització; així com també la construcció d’una nova variant cap a Súria-Centre la qual allargaria la línia des de les mines fi ns al poble, deixant via lliure a un futur perllongament cap a Cardona i Solsona.

L’any 2004 la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec d’una línia defi citària de l’empresa estatal Renfe que traça de Lleida a la Pobla de Segur. Aquesta línia ha estat restaurada i cedida per a la seva explotació a l’empresa pública catalana FGC. Aquesta empresa ha aconseguit treure benefi ci del que en un primer moment era la línia més defi citària de Catalunya. Així doncs podem comprovar que FGC seria capaç de poder obrir el servei de viatgers per Súria comptant que la línia de la Pobla té el triple de quilometratge, d’estacions i de trens en servei. La línia de Súria tindria pocs costos d’explotació i, a més, un centenar més de viatgers previstos diàriament. En defi nitiva, se’n podria treure més benefi ci.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

53

Així doncs, concloem que l’obertura per a viatgers de la línia mercant de Manresa a Súria seria benefi ciosa, tant per la comarca del Bages com per la pròpia companyia propietària, que és FGC, la qual amb poca inversió aconseguiria posar en marxa un important ferrocarril urbà que, ben aviat, es convertiria en un mitjà de transport competitiu i que seria capaç de transportar centenars de persones diàriament.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

54

LA IMPORTÀNCIA DEL FACTOR PISTA

Autora TutoraAlba Mora Manent Iolanda Guevara Casanova

Centre Institut Badalona VII

INTRODUCCIÓEl fet de poder treballar sobre alguna qüestió relacionada amb el món del bàsquet i les ma-temàtiques va ser una molt bona oportunitat per aprofundir en aquests dos temes que real-ment m’apassionen.

OBJECTIU DEL TREBALLL’objectiu d’aquest treball es basa en demos-trar si realment l’equip que juga com a local té un avantatge respecte l’equip visitant ob-servant una sèrie de factors presents en els partits de bàsquet.

QUÈ ÉS EL FACTOR PISTA? El factor pista, o l’efecte de jugar a casa, signifi ca que en competicions on la meitat dels partits es juguen a casa i l’altra meitat fora, els equips lo-cals obtenen més del 50% de victòries a casa.

DISSENY EXPERIMENTALEl treball està estructurat en dues parts clara-ment diferenciades.

La part teòrica: En la qual he analitzat ca-dascun dels factors presents en els partits de

bàsquet, els més comunament citats solen ser aquells efectes avantatjosos els quals són difícils de mesurar i, per tant, fi ns i tot la seva existència es debat. La majoria d’aquests són de naturalesa psicològica, com la familiaritat amb els fonaments de joc, la capacitat d’allot-jar-se a les seves cases en lloc d’un hotel, menys probabilitat de viatjar immediatament abans del partit, i el suport psicològic dels afi -cionats presents.També hi són presents els factors establerts com a condicionants del rendiment al jugar a casa o fora: els viatges, el reglament, el públic, el criteri arbitral i la familiaritat de la pista de joc.

La part pràctica: Està formada per diverses parts. La primera es basa en un recull de re-sultats del DKV Joventut de Badalona dels úl-tims cinc anys de totes les competicions que han realitzat diferenciant els partits guanyats i perduts. Vaig realitzar una sèrie de taules amb totes les dades ja ordenades, amb les quals vam fer diagrames de barres que refl ec-tien molt bé les diferències entre els diversos partits jugats com a local i com a visitant. Amb aquestes gràfi ques vam extreure dife-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

55

rents conclusions sobre la relació entre elles i el tipus de competició que eren i els factors que intervenien en cadascuna. L’altra part del treball pràctic era fer entrevis-tes. Primer vaig proposar fer les entrevistes a jugadors/es i entrenadors/es d’unes certes categories. Després d’obtenir tots els resul-tats vaig observar que totes les preguntes es responien de manera que se’n podien fer tres categories de respostes per a cada pregunta. D’altra banda, la tutora em va comentar que els estadístics diuen que per sota de cent da-des, les estadístiques no són representatives, així que, vaig decidir fer-ne unes cinquanta. No són les cent que semblava que s’havien de fer, però ja era alguna cosa i el temps se’ns tirava al damunt. Així doncs, vaig realitzar en-questes ja reduïdes mitjançant els tres tipus de respostes de les primeres entrevistes i vaig obtenir les cinquanta que ens proposàvem.

Amb aquestes dades vaig fer una taula amb l’Excel que permetés posar les respostes que cada persona havia triat per cada pregunta. Així doncs, vaig fer el buidat d’entrevistes i gràcies a la tutora vaig poder realitzar-la de tal manera que es veiés correctament la res-posta triada per a cada pregunta ràpidament. Seguidament vaig fer les freqüències relati-ves i les absolutes, amb les quals obteníem el nombre de persones que havia triat cada una de les tres respostes possibles i també el per-centatge obtingut de cadascuna. Mitjançant aquestes dades vaig fer diagrames de sectors

per cada pregunta i les vaig analitzar i relacio-nar.. D’aquesta manera anàvem avançant en el camí de trobar evidències per poder contes-tar a la pregunta de la hipòtesi de partida: Té avantatge l’equip local?

CONCLUSIONS FINALSFinalment, després de fer tot el treball, toca extreure les conclusions d’aquest i dir si la hipòtesi realment és certa o no. Traurem con-clusions per dues vies: començarem amb les dades dels resultats dels partits i després passarem a les dades recollides a través de les enquestes.

Primer ens basem amb les dades que vam obtenir dels resultats del DKV Joventut on po-dem observar de manera molt clara que un 73,8% dels partits que ha jugat a casa com a local n’ha sortit vencedor. Així doncs, els fac-tors que hem anunciat a la part teòrica del treball hi infl ueixen, com el suport del públic, la familiaritat amb la pista de joc... Però no només infl ueixen els factors d’un partit en la temporada regular, sinó que en els play-

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

56

off també en guanya un 76,9% dels partits, tot i que les dades no són gaire representa-tives, perquè el nombre de partits disputats és molt reduït. Així, si sumem tots els partits, ordenats per guanyats i perduts, tant a casa com a fora, les dades sí que serien represen-tatives, ja que superarien les cent establertes pels estadístics. Així doncs, en sumar-les i fer els càlculs, vaig obtenir que la penya guanya un 75,67% dels partits jugats com a local. Po-dem observar doncs que quan la penya juga al seu pavelló guanya tres de cada quatre par-tits que disputa. Estadísticament, podem afi r-mar que jugar a casa produeix un avantatge per diversos factors que hi intervenen.

D’altra banda, mitjançant les entrevistes que vaig efectuar, he obtingut una sèrie de conclu-sions: Primer, que tots els jugadors/es tenen aspectes a favor en jugar com a local. Segon, la importància del suport del públic, el qual es podria dir que és estrictament necessari perquè l’equip tingui confi ança i motivació per tirar endavant els partits i guanyar-los. El públic a favor es troba principalment en el pa-velló on es juga com a local. Tercer, un 76% dels jugadors/es pensen que el factor pista és important i que realment existeix. Es po-dria relacionar també amb el percentatge que s’obté dels partits guanyats com a local.

Aquest treball n’és un més i amb ell he vol-gut aportar la meva petita part, tot i que sóc conscient de que no puc analitzar extensa-ment tots els factors que intervenen en qual-sevol partit de bàsquet.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

57

INFLUEIX LA INGESTA DE GELAT EN ELS MALALTS QUE PATEIXEN CÀNCER? Autora TutoraMariona Gol Giralt Montserrat Forcadell

Centre Col·legi Badalonès

El càncer és una malaltia causada per l’exces-siva reproducció d’un grup de cèl·lules que ori-ginen un tumor. Aquesta ràpida multiplicació és causada per una alteració en el seu mate-rial genètic, que pot tenir diferents orígens –com l’herència, virus, substàncies químiques, etcètera– i que tots portem des que naixem, però alguns desenvolupem la malaltia i altres no. A causa d’aquesta divisió exagerada les cèl·lules adopten formes anòmales i perden la seva funció real. Això es deu a que les altera-cions del DNA afecten els gens encarregats de regular el cicle cel·lular, és a dir, aquells que inhibeixen el cicle (gens supressors) o els que l’activen (els protooncogens que esdeve-nen oncogens). Ara bé, el principal problema d’aquesta malaltia és que no expressa cap tipus de símptoma, fet que difi culta el seu di-agnòstic precoç. Quan comença a presentar alguna repercussió per l’organisme, signifi ca que la malaltia s’ha instal·lat al cos amb prou força com per vèncer la batalla.

El que causa, però, els símptomes que tenim identifi cats amb el càncer són els tracta-ments. Una vegada s’ha detectat que un pa-cient té càncer, els experts busquen el tracta-ment més adient per aquesta persona. Però, al ser un món molt extens, en aquest treball només m’he centrat en la quimioteràpia, un dels tractaments més estesos i utilitzats per la cura de la malaltia que estudio. D’aquest tractament n’hi ha moltes varietats, que s’apliquen segons el cas de cada pacient, però totes són a través de fàrmacs. El que fan aquests fàrmacs és matar les cèl·lules que es reprodueixen ràpidament, difi cultar la metàstasi a través dels vasos sanguinis o el sistema limfàtic, modifi car el medi per tal que sigui desfavorable a les cèl·lules amb formes anòmales per tal de portar-les a la lisi cel·lular, etc. Ara bé, el problema sorgeix perquè no es tracta d’un tractament selectiu, sinó que afecta a totes les cèl·lules (encara que no siguin malignes) que es reprodueixen a altes velocitats, i a les del seu voltant. Cal destacar, però, que a mesura que avancen les tecnologies, la ciència també ho fa, i els tractaments cada vegada són més focalit-zats i selectius.

A causa d’aquests tractaments, com ja he dit, apareixen una sèrie d’efectes secun-daris pel pacient. La majoria d’aquests són físics –com els trastorns nutricionals, la se-quedat de boca, la diarrea o el seu contrari, el restrenyiment, la difi cultat per empassar, les nafres o úlceres a l’aparell digestiu entre d’altres– que empitjoren l’estat del pacient i,

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

58

a més, difi culten algunes activitats bàsiques, com alimentar-se, relacionar-se amb amis-tats o familiars o, simplement, portar una vida normal. Però també n’hi ha de psicolò-gics, ja que molts pacients no se senten com una persona normal i cauen en depressions. Tots aquest factors porten a la disminució de la qualitat de vida del pacient, concebuda com a la diferent apreciació que fa al pacient abans del tractament i després, a nivell de benestar psíquic i físic. Alguns dels efectes adversos més comuns, relacionats amb la nutrició, són:

• La fatiga, ja que durant el tractament es perd molta energia i nutrients que fan sen-tir al malalt dèbil i sense forces.

• L’anorèxia, coneguda com a falta de gana o sensació de sacietat.

• La disgèusia o alteració en la percepció del gust del menjar, donant als aliments gustos desagradables o metàl·lics.

• La disfàgia o difi cultat per empassar elsaliments.

• La xerostomia o sequedat de boca.

• Infl amacions o nafres a la boca.

• Nàusees i vòmits.

• La diarrea o problemes d’absorció intestinal.

• L’empitjorament de l’estat d’ànim, per tots els factors esmentats anteriorment.

El càncer és, per tant, una malaltia que afec-ta a les dues dimensions del nostre cos (la dimensió física i la psicològica), ara bé, no només afecta al malalt, sinó que també pot repercutir sobre la gent del seu voltant. Les relacions amb amistats o familiars varien, el caràcter del malalt també ho fa i molts altres factors que alteren activitats quotidianes que es fan en grup, són exemples de la incidència de la malaltia a nivell social.

Tots aquests fets esmentats anteriorment –justifi cats amb la informació del treball i amb les entrevistes–, podem dir que són un breu resum de tota la recollida elaborada, però no-saltres volíem corroborar o falsejar la nostra hipòtesi:

“La ingesta de gelat infl ueix en els malalts que pateixen càncer, tenen trastorns nutricionals i són tractats amb quimioteràpia”.

Després d’aquest treball podem afi rmar que sí, que el gelat infl ueix en malalts de càncer i, a més, ho fa positivament. Encara ens po-dem preguntar: per què? Doncs, pels seus nutrients –com greixos, sucres, vitamines, etcètera– i la seva energia, es converteix en un aliment perfecte per a contrarestar alguns efectes secundaris com: la debilitat, els tras-torns nutricionals o anorèxia (que necessiten grans quantitats de greixos i proteïnes), la fatiga, etcètera. A més, és un aliment fàcil i agradable de prendre i empassar, amb bon gust, una bona aroma, un tacte cremós i fres-quet que el fan idoni per alguns altres efec-tes secundaris com: les nafres a la boca, les úlceres, la falta de gana, etcètera. Tal i com es diu en el tríptic adjunt al treball, el gelat es converteix en un somriure, ja que ningú en menja cap a desgana, així que fa millorar l’estat d’ànim dels pacients, fent-los sentir més normals, ja que poden prendre aquest aliment sense cap por i com ho fa tothom.

Com podem veure, no he descobert res que faci que el gelat no sigui bo pels malalts (ex-cepte els que, per alguna altra patologia, no

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

59

en poden prendre), sinó tot el contrari. Millo-ra tant aspectes físics, com psicològics i, a més, ho fa de forma agradable. Amb l’estudi adjuntat, encapçalat per l’oncòleg F. Casas, s’arriba a substituir algun suplement nutrici-onal pel gelat. Aquest factor és molt positiu, ja que molts malalts donarien el que fos per poder prendre’s un gelat enlloc d’algun me-dicament. A més, aquests últims tendeixen a tenir mal gust i no aporten cap satisfacció d’ordre psicològic.

Però en som conscients, les persones sanes, de la importància que tenen alguns aliments en la nostra vida diària? Amb els resultats de les enquestes podem veure la importància de menjar en família que té la nostra cultura. Aquest és un factor que queda afectat si hi ha alguna malaltia pel mig, així que poder portar un ritme de vida el més normal possible és molt gratifi cant pel malalt. També podem tro-bar-hi el què la població pensa sobre si infl u-eix el gelat en el seu estat d’ànim o no. Penso que s’ha de destacar el fet que les dones en-questades consideraven que els gelats infl uï-en positivament el seu estat d’ànim, en canvi, pels homes l’apreciació era imperceptible. Per aquest motiu em plantejava si el sexe està lligat o relacionat amb la consciència que els aliments ens infl ueixen durant la nostra via diària. Després dels càlculs puc afi rmar, amb més d’un 99% de fi abilitat, que hi ha relació de dependència entre les dues variables.

Per tots aquests factors ja no podem deno-minar al gelat com a unes simples postres, sinó que s’hauria de considerar un aliment

que tenim necessitat de prendre en qualsevol moment del dia. Al tríptic es poden veure des-mentits alguns dels mites del gelat; també hi podem trobar tots els aspectes positius que aporta i com es relaciona un bon gelat amb el petit gra d’ajuda amb el càncer.

No em vull oblidar de les enquestes adjuntes al treball, a l’oncòleg capdavanter de l’estudi, una dona que ha patit càncer i al seu marit. Aquestes m’han permès viure en primera per-sona els aspectes que afecta el càncer des de diferents punts de vista. Penso que ha estat una de les parts més gratifi cants del treball. Per acabar m’agradaria fer-ho amb una frase dita al llarg d’una de les entrevistes:

“Has vist algú menjar un gelat i que no somrigui?”.

Agraïments: A l’oncòleg F. Casas, la Fundació Badalona Contra el Càncer, a l’Oriol i a tota la família pel suport i l’ajut constant.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

60

L’AGRUPACIÓ PÀTRIA I ART, 1904-1908. EL TEATRE A BADALONA Autora TutoraElisenda Fatjó Carreras Àngels Jurado

Centre Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

INTRODUCCIÓEl treball tracta del grup de teatre amateur badaloní Agrupació Pàtria i Art entre 1904 i 1908. Dels inicis teatrals de l’actriu Margarida Xirgu i de les sales de teatre que funcionaven.

HIPÒTESI• A principis del segle XX havien entitats tea

trals a Badalona?• Van sortir dels grups de teatre amateur

actors i actrius badalonins per treballar pro-fessionalment en el teatre?

• Quines obres i quins autors es represen-taven?

Societat i cultura a Badalona a principisdel segle XXEn iniciar-se el segle XX, Badalona era una població industrial amb 19.538 habitants el 1907. Els mitjans de transport públic eren el tren (inaugurat el 1848) i el tramvia elèctric.

Malgrat l’índex d’alfabetització baix prolifera l’edició de nombroses publicacions de periodicitat diversa, com per exemple: Gent Nova, El Eco de Badalona, L’Esparvé, La República, El Combate i Juventud Rebelde.

Pel que fa al temps lliure, des de 1904 els badalonins van disposar d’un nou entreteniment, el Cinema Mary, a la Rambla. En quan al món teatral, a l’últim quart del segle XIX i al llarg del segle XX moltes entitats recreatives, culturals i polítiques han tingut al seu local una sala de teatre. Una d’aquestes

associacions és l’entitat catalanista Gent Nova que comptava amb el grup de teatre Agrupació Pàtria i Art. A l’entitat va actuar per primera vegada, a Badalona, la actriu Margarida Xirgu.

Les sales de teatreEn iniciar-se el segle XX els badalonins ocupaven una part del temps lliure en anar al teatre i des de 1904, també acudien al cinema. En aquest moment la ciutat comptava amb tres sales de teatre: el Teatre Badalonès, el Zorrilla i l’Espanyol.

La sala més antiga era el Teatre Badalonès, conegut per Can Gim, actual Círcol Catòlic. En els últims anys, per la seva brutícia, se’l coneixia com “la Mardassa”. Actuà per primera vegada, amb només 19 anys, l’actor Enric Borràs representant l’obre Les joies de la Roser de Frederic Soler Pitarra.

El 1868 s’inaugurà el Teatre Zorrilla, actualment municipal. L’entrada estava situada al carrer de Mar. I el dia de l’estrena, el 31 d’octubre, es representà Traïdor, inconfeso y màrtir, obra de l’autor dramàtic José Zorrilla, al qual se li dedicà el teatre. I el 1886 s’inaugurà la tercera sala, el Teatre Espanyol al número 20 del carrer de Mar, coneguda per Ca l’Amat.

Aquestes sales a més de posar en escena funcions teatrals, organitzaven sarsueles, màgia, balls, varietés i en alguns casos, al segle XIX exhibicions d’esgrima. Les

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

61

actuacions es representaven normalment els caps de setmana, concretament el diumenges a la tarda, perquè la majoria de la població que assistia era d’origen treballador.

L’Agrupació Pàtria i Art, 1904-1908El grup de teatre Agrupació Pàtria i Art pertanyia al Centre Catalanista Gent Nova, adherit a la Unió Catalanista. Tenia la seu al carrer del Canonge Baranera. L’Agrupació es fundà el 1904 i començaren les actuacions el 6 de març de 1904, amb l’escenifi cació de La resclosa, d’Ignasi Iglèsias, i L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Actuaven el diumenge a la tarda i representaven dues o tres obres.

Pàtria i Art va desaparèixer a fi nals de 1908, en fundar-se la companyia Terradas Casas que es constituí amb artistes del grup de Josep Terradas i amb Joaquim Casas Costa que arrossegà artistes de l’Agrupació Pàtria i Art.

Les funcions es representaven els diumenges a primera hora de la tarda. A cada sessió es podien veure dues obres i en alguna ocasió tres. Els mesos d’agost i setembre se suspenien les funcions que es reprenien a la tardor.

Entre 1904 i 1908 van portar a escena un total de 160 obres. I els gèneres més representats van ser el drama, amb seixanta-dos obres i la comèdia amb quaranta-set obres. No van estrenar mai cap autor ni obra en castellà.

Entre els autors catalans més interpretats destaquem: Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Ignasi Iglèsias, Frederic Soler (Pitarra), Josep Feliu Codina, Josep Pous Pagès, Antoni Ferrer Codina, Ramon Ramon Vidales, Lluís Millà i Eduard Aulès.

I pel que fa a les obres teatrals més repre-sentades sobresurten: La mare eterna (Ignasi Iglèsias), La mare (Santiago Rusiñol), En pól-

vora (Àngel Guimerà), L’endemà de bodes (Josep Pou Pagès), Lo plet d’en Baldomer (Josep Roca i Roca), Lo mas perdut (Josep Feliu i Codina), Àfrica (Antoni Ferrer), Mala nit (Josep Pou Pagès) i El carro del vi (Ramon Ramon i Vidales).

La revista Gent NovaLa revista Gent Nova (1899-1918) era el portaveu del Centre Catalanista. És la segona publicació íntegrament en català de Badalona. Periòdicament es publicaven notícies de Pàtria i Art.

L’entitat Gent Nova es fundà cap a 1899 i en poc temps es convertí en l’associació majoritària. Comptava amb diverses seccions: l’agrupació sardanística, la secció femenina i el grup dramàtic Agrupació Pàtria i Art. Organitzaven també vetllades musicals, conferències i Jocs Florals entre altres activitats.

Margarida Xirgu i l’Agrupació Pàtria i ArtMargarida Xirgu Subirà va néixer a Molins de Rei el 1888. Va viure a Girona i des de 1896 a Barcelona. El 1900 abandona la escola i entrà a treballar en un taller de passamaneria.

Actuà en diversos grups de teatre d’afi cionats de Barcelona. I el 1905, amb 17 anys, debutà amb l’Agrupació Pàtria i Art de Badalona amb dues obres: El pati blau de Santiago Rusiñol i L’himne d’en Riego de Pau Parellada. El gener de 1906, començà a tenir un tracte especial en situar-la en la programació com

Teatre Badalonès, l’actual Cèrcol Catòlic

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

62

a «senyoreta Xirgu». La jove actriu tingué la seva primera actuació destacada dins de l’Agrupació Gent Nova en l’obra Tristos amors, de Giuseppe Giacosa, que s’estrenà el dia de Sant Josep, de 1906, al Centre Catalanista badaloní. Xirgu va fer el paper d’Emma, la dona que, amb gran dolor, sacrifi ca el seu gran amor per la seva fi lla estimada.

Amb l’entrada al Teatre Romea de Barcelona en que es consagrà defi nitivament com ac-triu professional, el desembre de 1906, la presència de Margarida Xirgu a l’Agrupació Pàtria i Art es va fer cada vegada més espo-ràdica, fi ns a col·laborar només en funcions molt excepcionals.

En anys posteriors, quan ja era una de les actriu més prometedores de l’escena catalana, tornà a Badalona, sobretot, als estius per actuar. Consagrada dins del teatre català, el

1914 es traslladà a Madrid, on estrenà amb gran èxit obres d’Alejandro Casona i, sobretot, de Federico García Lorca.

El 1925 amb 37 anys s’instal·la a Badalona amb la seva família. Quan esclatà la Guerra Civil estava de gira per Amèrica. I la seva posició, favorable a la República, va fer que no pogués tornar a Espanya, un cop acabat el confl icte. El 1942 fundà l’Escola d’Art Dramàtic del Teatre Municipal de Santiago de Xile; fundà l’Escola d’Art Dramàtic del Teatre Municipal de Santiago de Xile (1942), des de 1949 dirigí l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Montevideo i codirigí la Comèdia Nacional de d’Uruguai fi ns el 1957. Morí el 1969 a Montevideo.

Margarida Xirgu

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

63

L’ESPAI DE LA MÚSICA

Autor TutoraMarc Pérez –Carrasco Montoya Alicia Santos

Centre EASD Pau Gargallo

INTRODUCCIÓ Hipòtesi i objectiusLa hipòtesi que he plantejat per dur a terme el treball de recerca, és comprovar si és pos-sible dissenyar una estructura efi cient d’un escenari per a un festival de rock, amb els coneixements assolits al llarg del treball.

Els objectius són:• Aprofundir en les construccions d’especta-

cles a gran escala.

• Dissenyar i realitzar una maqueta d’un escenari estàndard per un festival de rock.

• Aprendre nous conceptes i assolir mésexperiència, tant en l’àmbit de cerca d’informació, com en l’àmbit de maquinaria escenogràfi ca enfocada al món dels festivals.

FESTIVALS DE MÚSICA Historia dels festivals de música En aquest apartat s’explica una mica per so-bre tota la història de la música relacionada amb els escenaris, des de l’antiga Grècia fi ns a l’actualitat tot i que les noves tecnolo-

gies cada cop evolucionen més ràpid i va ser difícil trobar informació actual a causa de la impressionant expansió del sector.

Festivals i concerts mes importants• The wall – Pink Floyd• 360º tour U2• FIB• Glastonbury·• Woodstock

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

64

L’ESCENARI A L’ACTUALITAT Sistemes d’escenari• Interiors i exteriors

En aquests apartats podem trobar infor-mació sobre tots els tipus d’escenaris o tarimes per l’ ús musical en la actualitat.

PARTS DEL GROUND SUPPORT (GS) Truss • Estructura de terra i aèria (roof sistem) • Il·luminació• Sonorització

EntarimatSistemes d’unió i fi xació i seguretatEl ground support és el sistema més impor-tant de l’estructura d’ un escenari i aquest apartat explica a fons les diferents parts que formen i construeixen aquest sistema.

SISTEMES D’ESCENARI GROUND SUPPORT (GS)Companyies i empreses de comerç d’es-tructuresSistemes més comuns de ground sup-port

DISSENY D’UN ESCENARIPrimers esbossosEsbós defi nitiuMides i cotes

EscalaEl disseny de l’escenari va ser començar a portar a la pràctica tota la recerca feta an-teriorment des de la història de la música fi ns al ground support amb el qual es veurien manifestats tots els coneixements assolits al llarg del treball i també quedaria refl ectit el procés imaginatiu anterior a la construcció de la maqueta.

MAQUETA Materials • Entarimat • Truss• Procediment. • Procés d’elaboracióLa maqueta va consistir amb la culminació fi nal del projecte. Aquesta es caracteritza per estar construïda amb fusta de balsa i cola blanca i per les seves mesures de metre aproximadament.

CONCLUSIÓ Les conclusions del meu treball de recerca son les següents:He adquirit coneixements i informació total-ment desconeguda i he tingut l’oportunitat d’aprofundir i indagar en la maquinària escè-nica en l’àmbit d’estructures per a especta-cles o concerts musicals. També he assolit els coneixements i he sigut capaç de disse-nyar i construir una maqueta per a un festi-val Standard de rock o alternatiu. Finalment, m’agradaria destacar que aquest treball de recerca m’ha ajudat a decantar-me cap a una dedicació de la maquinaria escènica en al meu futur laboral.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

65

L’ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE BARCELONA

Autor TutoraSergi Abiétar Moreno Sara Bagès Muñoz

Centre Maristes Champagnat

HIPÒTESI• L’estalvi energètic, en general, requereix una inversió inicial relativament elevada, que amortitzarem a llarg termini en la majoria dels casos.

• Estalviant energia estalviem diners, a curt o a llarg termini.

• La situació mediambiental actual pot millo-rar signifi cativament com a conseqüència de l’estalvi energètic que es produeixi i de la sensibilització de la població i dels go-verns.

• L’estalvi energètic requereix un cert sacrifi ci quant a qualitat de vida, ja que la millor ma-nera d’estalviar sovint és l’abstenció.

DISSENY EXPERIMENTALQuè és l’estalvi energètic?L’estalvi energètic es defi neix com l’optimit-zació del consum energètic, que té com a fi -nalitat reduir l’ús d’energia obtenint, però, els resultats fi nals desitjats.

Consideracions de l’estalvi energèticL’efi ciència energèticaL’efi ciència es defi neix com la relació entre la quantitat d’energia consumida per un electro-domèstic i el producte o el resultat que ens dóna. Quanta més energia elèctrica transfor-mi un electrodomèstic per desempenyorar la seva funció, menys pèrdues tindrà i el seu rendiment serà més alt.

Classifi cació:• Efi cients: A++ – C• Consum mitjà: D – E• Alt consum d’energia: F – G

Models d’edifi cacions de baixa energia• Edifi ci de baixa energia: Aquest tipus d’edifi ci

es descriu com aquell que consumeix la meitat d’energia que una edifi cació conven-cional de les mateixes característiques.

• Edifi ci d’energia zero: L’aportació d’energia externa de l’edifi ci ha d’estar al voltant del 0%, i per tant l’edifi ci haurà de produir la seva pròpia energia; la dependència aproximada d’aquests serveis per aquest edifi ci no ha de passar del 10%.

• Edifi ci d’energia plus: Aquest tipus d’edifi ci produeix més energia de la que en deman-da. Per tant, es produeix un excedent ener-gètic que pot ser font auxiliar de demanda energètica.

TREBALL DE CAMPCàlculs matemàtics aplicats a l’estalvi ener-gètic en general i a la ciutat de BarcelonaComparativa bombetes – LED: L’objectiu d’aquesta pràctica és, mitjançant una maque-ta que comprengui una bombeta convencio-nal, una bombeta de baix consum i una bom-beta de díodes LED, obtenir les intensitats d’aquestes amb un tèster i extreure’n, d’aquí, conclusions oportunes del seu consum. Dades dintensitat (en Ampers) obtingu-des a la pràctica

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

66

• Bombeta convencional Philips (60 W):I = 0,27 A

• Bombeta de baix consum de (12 W):I = 54 mA = 0,054 A

• Bombeta de díodes LEDs: I = 23 mA = 0,023 A

Partint de l’expressió:P = V · IOn:P: Potència elèctrica (W)V: Voltatge o diferència de potencial (V)I: Intensitat del corrent elèctric (A)

En aquest cas, sempre he treballat amb un valor de voltatge V = 220 V. Calcularé quant costaria mantenir encesa una bombeta con-vencional i una de baix consum 4 hores du-rant tot un any, sabent que el preu del kW (im-postos inclosos) = 0,33 €, a més d’incloure el consum d’una bombeta de LEDs.

Bombeta convencional Philips (60 W) on I = 0,27 AP = V · I = 220 V x 0,27 A x 4h x 365 dies = 87,6 kWh anuals x 0,33 € = 28,9 € anuals

Bombeta de baix consum de (12 W): on I = 0,054 AP = V · I = 220 V x 0,054 A x 4h x 365 dies = 16,06 kWh anuals x 0,33 € = 5,3 € anuals

Bombeta de díodes LED on I = 0,023 AP = V · I = 12 V · 0,023 A = 0,276 WEstalvi econòmic = ∆€ = 28,9 € - 5,3 € = 23,6 € anuals estalviats per unitat canviada

Estalvi energètic a l’EixampleL’objectiu d’aquest apartat és donar una idea aproximada de l’estalvi energètic diari que obtindríem amb el canvi de tots els semàfors d’una zona com l’Eixample (330 illes aprox.) que estiguessin il·luminats amb bombetes convencionals i, per altra banda, il·luminats amb LED, i extreure’n una dada numèrica.

Suposició del temps que funcionen els dife-rents focus (previ raonament):Semàfors per a vianants:• Vermell: 18 hores diàries

Verd: 6 hores diàries

• Semàfors per a vehicles:Vermell, ambre i verd: 8 hores diàries

• Segon semàfor ambre (independent, a l’entrada de l’illa): 8 hores diàriesVoltatge: 230 VIntensitats: em basaré estrictament en els resultats abans obtinguts.

P total = ∑ P x 4 carrers x 330 illes x preu kW

Focus de díodes LED: P total = (129,96 + 42,32 + 169,28 + 84,64) W x 4 carrers x 330 illes x 0,33 € = 185,65 € diaris

Bombetes convencionals:P total = (1,505 + 0,501 + 2,0073 + 1,0036) kW x x 4 carrers x 330 illes x 0,33 € = 2185,84 € diaris

Estalvi energètic i econòmic∆kW = 6623,76 kW – 562,59 kW = 6061,17 kW estalviats diàriament x 365 dies = 2212,32 kW anuals

∆€ = 2185,84 € - 185,65 € = 2000,19 € es-talviats diàriament x 365 dies = 730073 € anuals

CONCLUSIONS• L’estalvi energètic, en general, requereix

una inversió inicial relativament elevada, que amortitzarem a llarg termini en la ma-joria dels casos. Hipòtesi acceptada.

El preu inicial d’elements efi cients és supe-rior al dels elements convencionals, però serà una diferència que amortitzarem en forma d’estalvi energètic.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

67

• Estalviant energia estalviem diners, a curt o a llarg termini. Hipòtesi acceptada.

L’estalvi energètic implica necessàriament un estalvi econòmic.

• La situació mediambiental actual pot millo-rar de manera signifi cativa com a conse-qüència de l’estalvi energètic que es pro-dueixi i de la sensibilització de la població i dels governs. Hipòtesi acceptada.

Si consumim menys energia, les centrals cremaran menys combustible fòssil i aques-ta reducció implicarà, a la seva vegada, un descens de les emissions de gasos hiverna-cles. Això seria un bon argument per creu-re en el descens de la velocitat del canvi climàtic.

• L’estalvi energètic requereix un cert sacrifi ci quant a qualitat de vida, ja que la millor ma-nera d’estalviar sovint és l’abstenció. Hipò-tesi refutada.

L’estalvi energètic requereix, en la majoria de casos, un canvi d’hàbits, que no ha de ser considerat mai injustament com un sacri-fi ci quant a qualitat de vida. L’abstenció, tal com hem vist a la defi nició inicial, no es pot entendre com estalvi energètic. L’enginy dels dissenys que ens facin estalviar serà determi-nant en el futur, que anirà íntimament relacio-nat amb la mesura en la qual s’inverteixi en la investigació i en la recerca científi ca.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

68

L’EVOLUCIÓ DELS CÀNIDS I LA SEVA INTEL·LIGÈNCIA

Autora TutoraLaia Vilardell Octavio Isabel Jódar Aguilera

Centre Maristes Champagnat

HIPÒTESISLes hipòtesis plantejades a l’hora de realitzar aquest treball són:1. El fet que s’utilitzin només determinades races com a gossos d’assistència i d’ajut cap als humans, és degut a que aquestes races són les que més s’adeqüen a totes les tas-ques en que són necessàries la intervenció dels gossos, per les seves aptituds físiques i mentals.

2. Els gossos mestissos, al ser una barreja en-tre races, són més intel·ligents que les races pures.

3. El comportament dels gossos està íntima-ment relacionat amb la seva intel·ligència i la raça a la que pertanyen.

DISSENY EXPERIMENTALPer començar a treballar vaig haver d’inves-tigar sobre l’evolució de les diferents races canines. A partir del Canis lupus, van aparèi-xer quatre varietats diferents del Canis famili-aris, que són: el Canis familiaris intermedius, amb races com el gos de les torberes, de la qual més tard va aparèixer el Samoyedo o el Chow-Chow; el Canis familiaris inostranzewi, amb races com els molossos, que és l’avant-passat de races com els mastins o els dogos; el Canis familiaris leineri, amb races com els llebrers, dels qual han aparegut races com els galgos o els Salukis i fi nalment, el Canis familiaris metris optimae, que és d’on prove-nen races com el pastor alemany o la família dels collies.

Gràcies a la feina feta pels nostres avantpas-sats, els gossos van poder ser domesticats, és a dir, van passar d’un estat salvatge a un estat més submís, domèstic. Hi ha tres tipus d’intel·ligència canina:La intel·ligència adaptativa és aquella que permet al gos adaptar-se al seu entorn i la que proporciona aptituds per modifi car el seu medi ambient d’acord amb les seves necessi-tats, és a dir, està relacionada amb el conei-xement, les habilitats i les aptituds generals que un gos pot adquirir al llarg de la seva vida. Dins d’aquesta n’hi ha de dos tipus: la capa-citat d’aprenentatge i la capacitat de resoldre problemes.

La intel·ligència funcional o d’obediència es podria comprendre com la capacitat d’ensi-nistrament d’una raça concreta. La diferència que es dóna entre les races, es basa en la faci-litat que té cada una en assolir un determinat nivell de rendiment i en la capacitat màxima de rendiment que és capaç d’aconseguir un gos d’aquella raça específi ca. Llavors, es pot dir que és més fàcil ensinistrar una raça amb un gran nivell d’intel·ligència funcional i d’obe-diència. Dins d’aquesta classifi cació, la raça amb una major intel·ligència funcional serà el Border Collie, i el menor, el galgo Afgà.

La intel·ligència instintiva és aquella intel-ligència que comprèn totes les qualitats i con-ductes que formen part de la disposició genè-tica. És per això que les facultats que hereta un gos, a través de la manipulació genètica o bé per part dels homes o selecció natural,

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

69

es converteixen en les característiques que determinen les diferències entre cadascuna de les races. És a dir, que són aspectes de la composició mental del gos que poden trans-metre’s de generació en generació a través dels mecanismes de l’herència biològica.

Els gossos d’assistència són criats i ensinis-trats per associacions que fan que aquests animals duguin a terme tasques útils pels és-sers humans. Es poden ensinistrar de mane-ra que puguin fer servei a persones invidents, minusvàlides, per a què alertin d’atacs epi-lèptics o simplement per fer més agradable la vida de les persones que han de passar llar-gues temporades a hospitals, com poden ser els nens o la gent de la tercera edat. Aquests gossos realitzen moltes tasques com l’ajut de la gent amb alzheimer, els invidents o inclús la detecció de drogues i explosius.

La investigació sobre la qüestió que es plan-teja en aquest treball ha estat la realització d’un test d’intel·ligència sobre diversos gos-sos. Aquest test s’utilitza només per valorar un dels tres tipus d’intel·ligència, en aquest cas l’adaptativa.

He realitzat aquest test de dotze proves a 7 gossos de diferents races, i d’edats que oscil-len entre 3 i 8 anys. Es tracta de 4 gossos de races pures: Bòxer, Yorkshire Terrier, Golden Retriever i Canitx, i 3 gossos mestissos de: Golden amb Llaurador Retriever, Canitx amb Pomerania, i Chihuahua de pèl llarg amb Pe-quinès.

Una vegada fetes les proves, s’han de sumar els punts aconseguits, i segons la puntuació obtinguda, el gos tindrà més o menys intel-ligència adaptativa.

CONCLUSIONSEls resultats obtinguts pels gossos que han realitzat el test tenen un coefi cient d’intel-ligència adaptativa elevat, independentment de la raça o la mida.

Aquests resultats es poden comparar amb la taula de classifi cació de les races segons la seva intel·ligència funcional i d’obediència.

El fet que una raça determinada tingui una baixa intel·ligència adaptativa no signifi ca que no sigui útil per a realitzar altres feines.

Potser una raça que té una elevada intel-ligència funcional i d’obediència té l’adaptati-va baixa. És per aquest motiu que per a cada treball s’utilitzen unes races específi ques, amb les qualitats que poden ser explotades i que poden ser útils per als éssers humans.

1. La primera hipòtesi queda corroborada, ja que com he tractat en els punts que parlen de la intel·ligència i dels gossos d’assistèn-cia, hi ha determinades races, com el Golden Retriever, el Llaurador Retriever i el Pastor Alemany, que disposen d’una elevada socia-bilitat i això els fa aptes per a realitzar tota mena de tasques.

2. La segona hipòtesi queda refutada, com he explicat en la intel·ligència adaptativa el gos serà tan intel·ligent com ho sigui la raça a la qual s’assembli més físicament.

3. La tercera hipòtesi no pot ser corroborada ni refusada, però per tot el que s’ha tractat durant el treball, es pot arribar a la conclusió que com més intel·ligent sigui un gos d’una raça determinada, més reptes mentals i físics necessitarà, per això estarà més neguitós i això infl uirà en el seu comportament.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

70

L’ ULL COM A SISTEMA ÒPTIC

Autor TutoraTian Lan Gemma Muñoz

Centre Institut Barres i Ones

HIPÒTESIL’ull és un dels òrgans més importants dels és-sers humans, és la fi nestra de la nostra ànima que ens permet observar i conèixer el món en el qual estem vivint. He triat aquest de tema sobre l’ull simplement perquè m’interessa.

DISSENY EXPERIMENTALTotes les parts del meu treball estan referides directament a l’ull o a aspectes que hi estan relacionats i està dividit en dues parts:

PART BIBLIOGRÀFICAL’índex del meu treball segueix aquest ordre:

• L’ull a punt de vista físic – en aquest apartat s’ha donat una defi nició de l’ull en un sentit físic

• Les parts de l’ull: les parts generals de l’ull, es destaquen el cristal·lí, la retina i la còrnia.

• Les parts extres de l’ull

• Petita explicació del funcionament de l’ull en virtut de l’enfocament.

• Els aspectes interessants que estan rela-cionats amb l’ull: per què parpellegem, vi-sió de colors, exploració i esport, els ulls d’alguns animals, per què els gats mengen les rates, per què podem veure el color.

• Els defectes més comuns dels ulls: la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la prescíbia.

• Altres malalties de l’ull.

PART PRÀCTICA• Índex de refracció: una petita explicació de

l’índex de refracció.

PràcticaÍndex de refracció dels diferents líquids. És una comprovació prèvia per assegurar que en el sistema de muntatge es pot treure el valor acurat.

Segona pràcticaAlbúmina de diferents concentracions. Es tracta de treure el valor d’índex de refracció d’una concentració determinada d’albúmina amb aigua que sigui semblant a l’índex de re-fracció del cristal·lí humà (1,42).

CONCLUSIÓ• Gràcies a aquest estudi he après com

funciona l’ull, quines són les seves parts més importants i moltes coses curioses.

• He comprovat que el cristal·lí es comporta com una dissolució de proteïna entre 2g/l i 4g/l pel que fa al seu índex de refracció.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

71

L’ÚS DE LA TOXINA TETÀNICA EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES NEURODEGENERATIVES

Autors TutoraAlbert Aguilera i Padrós Roser Bosch MestresSara Al-Tamr Al-Barazi del Pino Centre Institut La Llauna

OBJECTIUS I HIPÒTESI DEL TREBALLVolem estudiar possibles substàncies d’ús terapèutic enfront les malalties neurodegene-ratives i comprovar si un determinat fragment de la toxina tetànica anomenat Hc actua sobre les cèl·lules de la medul·la espinal fent que so-brevisquin en una situació que normalment els produiria la mort cel·lular, ja que creiem que aquest fragment de la toxina tetànica actua sobre les cèl·lules de la medul·la espinal fent que sobrevisquin enfront una mort semblant a la que es produeix en la malaltia d’atròfi a mus-cular espinal. Si això es dóna, llavors l’Hc seria un possible fàrmac per tractar les malalties neurodegeneratives.

MARC TEÒRIC NECESSARIEl sistema nerviósEl sistema nerviós és un sistema de cèl·lules especialitzades que transmeten informació entre l’entorn d’un animal i entre ell mateix. Processa aquesta informació i envia un senyal ràpidament perquè s’ocasionin reaccions en altres parts del cos.

El sistema nerviós es pot dividir en dos grans blocs per facilitar-ne l’estudi:• El sistema nerviós central, on recauen totes

les funcions superiors de l’home format per l’encèfal i la medul·la espinal.

• El sistema nerviós perifèric, constituït pels ganglis nerviosos i els nervis.

Les neurones són les principals cèl·lules que formen el teixit nerviós. Cada neurona està for-mada per un cos cel·lular, on es troba el nucli

i el citoplasma, i és des d’ on creixen els dos tipus de prolongacions, les dendrites curtes i amb ramifi cacions arborescents per on entren els impulsos, i l’axó, que és per on surten els impulsos nerviosos. Els cossos neuronals es troben principalment a la medul·la espinal i a l’encèfal i estan en contacte amb tot el cos mit-jançant els seus axons, principals components dels nervis.

La funció principal de les neurones és transme-tre l’impuls nerviós. Aquest es propaga al llarg del sistema nerviós de diferents maneres: amb senyals químics, senyals elèctrics, o el que és més freqüent, la complementació dels dos que es dóna a la sinapsis entre neurones.

Les malalties neurodegenerativesLes malalties neurodegeneratives són les malalties que afecten el sistema nerviós. Per una banda hi ha les que afecten les neurones del encèfal, com la malaltia de Parkinson o l’Alzheimer, i per una altra banda les que afec-ten les motoneurones, és a dir, les neurones de la medul·la espinal, com són l’esclerosi lateral amiotròfi ca o l’atrofi a muscular espinal.

Totes aquestes malalties tenen unes caracte-rístiques comunes, la principal de les quals és que en totes elles es produeix una progressiva mort neuronal.

Encara que coneixem les alteracions que aquestes malalties provoquen en l’organisme, es desconeix l’origen de la majoria d’elles. Per això, encara que moltes d’aquestes malalties

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

72

poden rebre un tractament simptomatològic, cap d’elles té una cura que aconsegueixi radi-car-la.

Actualment existeixen diversos grups de recer-ca que treballen amb diferents hipòtesis per trobar un fàrmac capaç de curar aquestes ma-lalties. Una d’aquestes hipòtesis consisteix en la utilització d’un fragment de la toxina tetàni-ca com a possible fàrmac.

La toxina tetànicaLa toxina tetànica és una de les substàncies més tòxiques del planeta i és la que produeix la malaltia del tètanus. És sintetitzada pel Clos-tridium Tetani, un bacteri anaerobi estricte, i es caracteritza per causar una forta rigidesa muscular. Aquesta toxina es pot dividir en dues parts: la cadena lleugera o cadena L, que pro-dueix la toxicitat, i la cadena H o pesant, que és la responsable de l’entrada de la toxina a l’interior de les neurones. A més, aquest frag-ment es pot dividir en dues parts: la cadena Hn i la cadena Hc. Aquesta última és la part encarregada de la unió específi ca a les mem-branes neuronals, a més és una part no tòxica i és capaç de viatjar retroaxonalment, és a dir, dels axons de qualsevol part del cos fi ns als cossos neuronals fi ns arribar al sistema nervi-ós central.

Aquest fragment podria ser un possible fàrmac per a les malalties neurodegeneratives, i en la nostre part experimental, és el que vàrem voler demostrar.

DISSENY EXPERIMENTALPer saber si el fàrmac ajuda o no a la supervi-vència de les neurones hem de mirar si hi ha una proteïna anomenada ERK activa o no en les nostres mostres. Aquesta proteïna forma part d’una cadena d’activació que es realitza a les neurones perquè puguin sobreviure. Lla-vors per veure si hi havia supervivència, haví-em de trobar la proteïna ERK activa.

Per fer-ho, vàrem extreure un fragment de medul·la espinal de rata i vàrem dividir-la en

tres mostres. A continuació vam realitzar el tractament farmacològic creant tres situacions diferents pel teixit neuronal extret.

En el primer cas, no vam alterar les neurones, per tant hauria d’haver-hi supervivència. En el segon cas, no proporcionàvem a les neurones els nutrients que aquestes necessiten per viu-re i, per tant, els causàvem una mort de mane-ra semblant a la que es dóna en algunes ma-lalties com l’AME. I en l’últim cas, reproduíem la circumstància anterior de mort cel·lular, però alhora afegíem Hc, el possible fàrmac, a les nostres mostres.

A continuació mitjançant una electroforesi, observàvem si les nostres mostres contenien presència de la proteïna ERK activa, o no.

Resultat i Anàlisi

• Tal com s’esperava, en la franja del control positiu es veu una forta presència de ERK fosforil·lada, ja que la franja és molt intensa. Es tracta d’un cultiu de neurones que no se’ls ha fet patir un canvi ni se’ls ha produït cap estrès, i per tant, la franja que ens indica la presència de ERK fosforil·lada és ben visi-ble, fet que indica supervivència cel·lular.

• En el cas del control negatiu gairebé no tro-bem presència d’ ERK fosforil·lada. Les neu-rones d’aquest cultiu havien estat sotmeses a un medi amb manca de sèrum i per tant en

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

73

absència de nutrients i neurotrofi nes. Efecti-vament, en aquest cultiu no trobem d’ERK fosforil·lada, fet que ens indica que les neu-rones es dirigeixen cap a la seva mort pro-gramada, l’apoptosi.

• Les franges que corresponen a les mostres problema on havien imitat una situació de mort neuronal, però on alhora havíem intro-duït el fàrmac, es troben tal com esperàvem, amb presència d’ERK fosforil·lada. Això ens indica que s’ha produït supervivència cel-lular en les neurones d’aquest teixit. Per tant, podem afi rmar que el fàrmac ha actuat de la mateixa manera que la neurotrofi na NGF, possibilitant la supervivència de les neurones.

CONCLUSIONSPodem arribar a la conclusió que l’Hc podria ser utilitzat com a fàrmac per a les malalties neurodegeneratives. Tot i haver obtingut els resultats esperats, no podríem assegurar to-talment l’efi càcia de l’Hc com a fàrmac futur ja que aquestes proves s’haurien de repetir diferents vegades més per assegurar del tot la conclusió. A més, actualment s’està provant l’Hc en rates i encara no se sap si podrà ser emprat en humans ni els possibles efectes se-cundaris d’aquest.

Dit això, voldríem destacar la importància de la investigació ja que gràcies a aquesta es podrà trobar la cura a malalties que avui dia afecten a un elevat nombre de persones.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

74

LA DIABETIS TIPUS 1: FONAMENTS I TRACTAMENT

Autor TutoraSergio Gutiérrez Jiménez Virgínia Costafreda

Centre Institut Barres i Ones

El treball tracta sobre la diabetis tipus 1. L’objectiu és explicar que és la diabetis tipus 1, informar sobre la malaltia, esmentar de què tracta i explicar quin és el tractament. La diabetis és una malaltia crònica i en el treball s’esmentarà quin és l’impacte social d’aquesta malaltia i s’explicarà com canvia la vida d’un diabètic en relació a una altra persona, tant pel que fa a la dieta com a d’altres activitats.

QUÈ ÉS LA DIABETIS?La diabetis és un trastorn del metabolisme que es manifesta per una elevació anormal dels nivells de glucosa a la sang. Això pot pas-sar per una producció insufi cient d’insulina o un mal aprofi tament de la insulina de l’orga-nisme. Hi ha dos tipus de diabetis: la diabetis tipus 1 (o diabetis juvenil) i la tipus 2.

La diabetis tipus 1 es presenta en persones menors de 30 anys. Es caracteritza per una destrucció de les cèl·lules productores d’insu-lina (cèl·lules beta) que fa necessària l’admi-nistració immediata d’insulina, per això al pa-cient se l’anomena com insulinodependent.

La diabetis tipus 2 acostuma a presentar-se en edat adulta. En aquest cas es manté la ca-pacitat de la cèl·lula beta de produir insulina, però no resulta prou efectiva

SÍMPTOMES DE LA DIABETISEls principals símptomes de la diabetis són:• Tenir moltes ganes d’orinar (poliúria).• Tenir molta set (polidípsia).

• Perdre pes.• Al principi es té molta gana (polifàgia).• Després, es perd la gana i apareix l’esgota-

ment (astènia)

PÀNCREES (INSULINA I GLUCAGÓ)El pàncrees és una glàndula abdominal que es localitza darrere l’estómac. El pàncrees té dues funciones, la funció endocrina i l’exo-crina. La funció endocrina s’encarrega de produir insulina i glucagó (hormones) a par-tir d’unes estructures que es diuen illots de Langerhans. Aquí, les cèl·lules alfa produeixen glucagó, que és el que fa que els nivells de glucèmia augmentin; les cèl·lules beta produ-eixen insulina, que fa que els nivells de glucè-mia disminueixin; i les cèl·lules delta produei-xen somatostatina, que intervé indirectament en la regulació de la glucèmia.

TRACTAMENT DE LA MALALTIAEl tractament de la diabetis té com a objectius que el pacient pugui fer una vida normal, amb els mínims signes possibles d’incomoditat.

Per poder tenir un bon autocontrol de la ma-laltia, els valors de la glucèmia haurien de ser

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

75

els següents:• Dejú: 80 – 120 mg/dl• Abans de l’àpat : 80 – 120 mg/dl• 2 h després de l’àpat: 100 – 145 mg/dl

El material necessari per tractar la diabetis és el següent:• Màquina calculadora dels nivells de glucè-

mia, punxador i tira reactiva.

DIABETIS I ALIMENTACIÓL’alimentació en un diabètic és molt impor-tant, igual que en la resta de les persones. Per tal que l’alimentació sigui equilibrada, el total de l’energia ingerida hauria de ser la se-güent:• En un 50 - 60 % d’hidrats de carboni.• En un 12 - 15 % de proteïnes.• En un 30 - 35 % de greixos.La diabetis en la nostra societat

A Europa, la diabetis es considera la segona malaltia crònica més freqüent en la infàn-cia i en l’adolescència, després de l’asma. A Catalunya, es diagnostiquen entre 120 i 130 casos de diabetis l’any en persones de menys de 14 anys, i unes 150 persones entre 15 i 29 anys. Això suposa uns 13 casos nous a l’any per 100.000 habitants. En el món hi ha una incidència d’uns 4,9 milions d’habitants amb diabetis tipus 1.

CONCLUSIONSAquesta malaltia, amb els avenços, deixarà de ser crònica. Una persona amb diabetis pot fer una vida totalment normal. El pacient ha de tenir un autocontrol constant.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

76

LA DISTÀNCIA MÉS CURTA ENTRE DOS PUNTS

Autor TutoraFrancisco José Ruiz de la Torre Iolanda Guevara Casanova

Centre Institut Badalona VII

FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESIEn primer lloc cal explicar que vaig escollir aquest treball perque em donava l’oportuni-tat de conèixer una mica més de l’història de les matemàtiques.

El meu treball de recerca consisteix en expli-car quina és la forma més ràpida de viatjar d’un lloc a un altre, i en trobar una explica-ció científi ca i aclaridora amb la qual poder donar una raó lògica del perquè els avions fan trajectòries aèries corbes per viatjar d’un punt a un altre del planeta.

La meva primera impressió en tenir aquesta idea per al meu treball era que la resposta era evident: la recta seria la forma més ràpi-da d’unir dos punts, ja que tota la meva vida havia escoltat aquesta afi rmació i a mi emsemblava molt lògica.

“La forma més ràpida per unir un punt amb un altre o per anar d’un lloc a un altre és la recta, donat que és la forma més curta d’unir dos punts”.

INTRODUCCIÓEn aquest apartat explicarem què és la geo-metria, i posteriorment, la dividirem en dues parts: abans i després d’Euclides.

La paraula geometria és d’origen grec i sig-nifi ca la mesura de la terra. La geometria és la branca de les matemàtiques que estudia i recull les propietats de les fi gures geomètri-ques en qualsevol superfície.

1. La geometria abans d’Euclides: va ser uti-litzada a Egipte, on es va desenvolupar un gran treball geomètric i on es va començar a dominar els triangles de 3, 4 i 5 unitats. A Ba-bilònia es va desenvolupar l’ús del teorema de Pitàgores i es conserva una gran quanti-tat de documents. A Grècia es van conservar, millorar i difondre els coneixements del egip-cis i dels babilònics.

2. La geometria posterior a Euclides: La ge-ometria, actualment, és una part molt impor-tant de la cultura de l’home, això es nota a l’investigar una mica, ja que la geometria es troba present en la majoria d’activitats que realitzem habitualment.

PART TEÒRICA1. Geometria EuclidianaAquesta geometria va ser explicada per Eu-clides en la seva obra més coneguda:”Els elements”. Aquesta obra està composta per tretze llibres, que en total reuneixen 465 pro-posicions, 372 teoremes i 93 problemes i una gran quantitat d’axiomes. En aquest llibre es demostren totes les proposicions pas a pas.

Per tal de poder explicar la seva geometria, Eucli-des va resumir la seva obra en cinc postulats:Postulat I: Per dos punts diferents passa una única recta.

Postulat II: Un segment rectilini pot ser pro-longat.

Postulat III: Només hi ha una circumferència amb un centre i un diàmetre donats.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

77

Postulat IV: Tots els angles rectes són iguals entre ells.

Postulau V: Si una recta talla dues rectes de forma que els angles interiors d’un mateix costat són menors que dos angles rectes, les dues rectes tallades, si les prolonguem indefi -nidament, es troben en el costat en el qual els angles són menors de dos angles rectes.

Postulat V: Per un punt exterior a la recta r no-més passa una única recta paral·lela.

2. Geometria hiperbol·licaAquesta geometria es basa en la geometria Euclidiana, però canviant el cinquè postulat per un que diu que per un punt exterior a una recta passen més d’una paral·lela, donat que, tal i com ells ho expliquen, dues rectes es poden apropar molt i no tallar-se. Aquesta afi rmació és fàcilment demostrable si pen-sem en les hipèrboles, que, en apropar-se a l’infi nit, ens adonem que cada cop s’apropa més i més a la seva asímptota, encara que mai arriba a tallar-la.

Si considerem el pla com la rodona, la recta l donada i el punt P com a punt exterior a la recta, qualsevol recta que passi pel punt P i que no talli l dins del pla (rodona), ha de ser considerada paral·lela a la recta l, encara queaquesta geometria es representa en una pseudosfera.

3. Geometria el·lípticaLa geometria el·líptica es basa en la geometria Euclidiana, però canviant el cinquè postulat per un que diu que per un punt exterior a larecta no hi passa cap recta paral·lela a la do-nada, ja que totes les rectes es tallen en un o dos punts.

Aquesta geometria es pot explicar mitjançant una esfera, com ara la terra amb els meridi-ans i paral·lels, encara que aquesta geometria es representa amb una fi gura amb la forma de dos cons oposats units pel vèrtex.

4. Diferències més característiques entre les geometries

PART PRÀCTICALa meva part pràctica consisteix en trobar una explicació lògica a la trajectòries aèries que fan els avions i en comprovar quina és la forma més ràpida d’anar d’un lloc a un altre per tal de poder establir si la meva hipòtesi és certa o no.

Per poder fer-ho vaig decidir anar d’una ciu-tat a una altra, que en aquest cas van ser Barcelona i Tokio.

La distància entre aquestes dues ciutats uni-des per una recta és aproximadament d’uns 14870 Km, mentre que aquestes ciutats uni-des per la geodèsica, que és la corba de me-nor longitud sobre una esfera, donava aproxi-madament uns 10420 Km.

Per tant, queda demostrat que sobre una es-fera, és a dir en la geometria el·líptica, la for-

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

78

ma més curta d’unir dos punts és una corba,concretament, la geodèsica, encara que en la geometria Euclidiana la forma més curta d’unir dos punts sigui la recta.

CONCLUSIONSTal i com es demostra en aquest treball, la meva hipòtesi era incomplerta, ja que cal in-dicar en quina superfície es troben aquests punts als quals es fa referència. Per tant, es-pero que hagi quedat demostrat que la meva teoria inicial és totalment certa si la comple-tem diem que aquests dos punts es troben representats en un pla, encara que, al mateix temps ha quedat demostrat que aquesta hi-pòtesi és falsa si la superfície sobre la qual estan representats és qualsevol superfície esfèrica.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

79

LA DONA I LA PUBLICITAT

Autora TutorCelia Abdi Moloud Toni Bons

Centre Institut Isaac Albèniz

HIPÒTESIPartia amb la idea de trobar els diferents es-tereotips que té la dona dins la publicitat, tant en la publicitat occidental com la publicitat del món àrab.

DISSENY EXPERIMENTALAbans d’acabar el curs em vaig posar en con-tacte amb el meu tutor i vam parlar de comenfocar el meu treball. Des d’un principi el vo-lia fer sobre la publicitat, ja que és un tema que m’interessa molt i que m’agradaria estu-diar l’any vinent a la universitat. Però el tema era molt extens i l’havia de concretar. La meva primera tutora ja em va aconsellar de fer-ho d’un tema relacionat amb la publicitat i que m’agradés. Vaig pensar en la publicitat dels perfums de la televisió i va ser en Toni Bons, el meu actual tutor, qui em va aconsellar d’en-focar el treball en la dona i la publicitat.

Gràcies a la informació que em va facilitar el tutor, vaigmodifi car el treball.

Podríem dir que el treball consta de dues parts: una teòrica i una pràctica. La part teò-rica consistia en fer una recollida d’informa-ció, seleccionar-la i utilitzar-la de la millor for-ma al treball. No vaig seguir l’ordre de l’índex per fer-ho sinó pel tema que més em cridava l’atenció. Vaig començar amb la imatge de la dona que en un primer moment era l’apar-tat dels estereotips de la dona, però em vaig adonar que realment era un recull d’ imat-ges de dona en diverses societats, cultures i grups. Vaig continuar amb els estereotips de

la dona en la publicitat que en són tres els més destacables: dona i bellesa, dona i se-xualitat i dona i la llar. Vaig continuar amb el naixement de la publicitat, que si l’enfoquem de forma d’anunci podem dir que els anuncis existeixen des de l’antiga Grècia clàssica.

La part pràctica consistia en buscar diferents anuncis que mostressin en imatges la part teòrica, mostrant els diferents estereotips tant en la nostra publicitat (Europa i Amèrica) com en el món àrab i oriental.

Buscar anuncis àrabs em va ser complicat pel fet que no tenia televisió en àrab i la úni-ca manera de trobar-ne era pel youtube. Tam-bé ho va ser pel fet que només entenc l’àrab que es parla a Algèria i no pas el que es parla als altres països, però per això la meva mare em va ajudar i m’ho va traduir. Per tant, em va ser més fàcil buscar els anuncis d’Algèria que no pas els dels altres països, però vaig tenir una petita ajuda de la meva cosina que viu a Algèria.

Gràcies a que la meva cosina coneixia la publicitat àrabmés oriental, jo la vaig poder incorporar al treball.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

80

CONCLUSIÓAmb la recerca que vaig fer a l’inici del treball vaig descobrir que la publicitat occidental pre-sentava tres estereotips que destaquen dels altres i que són; la dona i la bellesa caracterit-zada per noies joves perfectes que es cuiden amb productes com per al cabell o cremes per a la pell. La dona i la sexualitat és un dels altres estereotips i el més representat en la publicitat televisiva. És una dona objecte se-xual que vol atreure l’atenció de l’home.

I per últim, la dona i la llar. És una dona que es preocupa pels fi lls, pel seu marit, i per la neteja de la casa.

Però la publicitat no és igual a tot arreu i tam-poc segueix els mateixos estereotips. Per això he fet un estudi de la publicitat del món àrab. Trobem diferències notables però poc a poc aquests països es van desenvolupant i volen assemblar-se a nosaltres i això es mostra en la dona i la publicitat. La dona vol ser més lliure, vol estudiar, vol treballar i formar una família com qualsevol europea i no com les dones del seu país que són dones nascudes per ser sempre controlades pel pare o pel ma-rit, sempre sota domini d’un home.

La publicitat que es mostra en el Magreb, o els països com Yemen, Aràbia Saudita i Dubai tenen molta infl uència religiosa i es veu cla-rament refl ectida. Les dones mai mostren el seu cos com a objecte sexual i sempre es mostren responsables i madures. Però les dones del Magreb i les dones de Mashreq no són iguals, l’única relació que tenen és la religió i la llengua. El Líban trenca amb el

que he dit anteriorment mostrant una dona sexual, una dona lliure, exactament igual a la Europea. Utilitzant sobre tot a les famoses del país, normalment cantants, podem dir que són dones perfectes i envejades per totes les altres.Aquests famoses es mostren de mane-ra molt sexual i atrauen els homes, tant se val de quina manera: nues o semi nues, ballant, cantant, etc.

Això comporta un canvi en el mon publicitari.

Un altre aspecte important és l’evolució de la publicitat, l’evolució del capitalisme nord-ame-ricà i europeu. El prototip de dona no sempre ha estat el mateix. Remuntant des de l’antiga Grècia i arribant fi ns l’actualitat, veiem canvis. Al Renaixement donaven més importància als diners i per tant a les noies grasses que de-mostraven que tenien una bona alimentació i no pas una noia prima que volia dir una noia no sana. En canvi, en l’actualitat, el prototip és tot el contrari: la noia prima que es cuida, amb una bellesa casi impossible. L’obsessió per un cos perfecte dóna com a resultat la correcció de totes les “imperfeccions”.

La publicitat té una gran infl uència i pressió sobre la imatge del cos, que varia en intensi-tat segons l’edat.

Aquesta imatge és un recull de moments d’un vídeo en càmera ràpida d’una campanya que va fer Dove al 2006. Aquesta campanya vol fer veure a les dones que la dona perfecta no existeix, que la dona que veiem en un anunci, en una revista, en un cartell està retocada i que una persona perfecta no existeix.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

81

LA FÍSICA DEL REM

Autora TutoraAina Cuxart Caballeria Sara Gómez

Centre Maristes Champagnat

HIPÒTESISLa primera hipòtesi diu el següent: “Una embarcació flota a causa de la seva forma. El material no influeix en la seva flotabilitat.”

L’altra hipòtesi del treball és: “Quan més llargs siguin els rems, més s’aprofi tarà la força que fan els vogadors per a moure el llagut.”

DISSENY EXPERIMENTALEl llagut català és una embarcació propulsada per rems i s’utilitza per a la pràctica de l’esport. El casc del llagut està fet de fusta i de fi bra de polièster, i els vuit remers també es poden anomenar vogadors. Aquests se situen de dos en dos a la barca i tan sols utilitzen un rem, uns per babord1 i els altres per estribord2. Els remers van asseguts a sobre de la bancada i els peus es recolzen sobre la pedalina. Els vogadors estan asseguts d’esquena a la direcció de l’embarcació, per propulsar-la. Perquè el llagut es mogui amb agilitat és vital la coordinació entre els remers: el moviment ha de ser paral·lel i igual en tot moment. Per aconseguir-ho tots segueixen el vogador de la seva banda assegut més a prop del timoner, el marca. El rem està unit al llagut. S’uneix a ell per l’escàlem que és un barrot cilíndric que sobresurt de l’orla3 de l’embarcació. L’altre tripulant de l’embarcació és el timoner. La seva funció és moure el timó per dirigir l’embarcació i anar donant indicacions als remers.

El nostre objectiu és trobar el centre de masses quan a l’embarcació hi ha els nou tripulants, vuit remers i el timoner, per tant necessitarem les mesures i el pes d’aquests. Com que cada equip és diferent, per a fer els càlculs he agafat les mides de l’equip juvenil femení de la temporada 2010 del Club Nàutic Bétulo.

Per estudiar des d’un punt de vista físic la fl otabilitat d’una embarcació o de qualsevol objecte, ens hem de recolzar en el principi d’Arquímedes. Aquest, estudia les forces que actuen sobre un objecte quan està fl otant. Aquestes forces actuen sobre el centre de masses.

El centre de masses d’un cos és el punt lligat al cos que viatja amb un moviment rectilini uniforme quan el cos és llançat en un espai lliure de camps de força4.

La fórmula de la posició del centre de masses és:

on és la posició del centre de masses,

és el sumatori de cadascuna de les masses de les partícules, és la posició de cada partícula i és la massa total.

Per a poder trobar la posició del centre de masses del llagut català quan els remers i el timoner estan a l’embarcació, hem de

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

82

conèixer el centre de masses dels tripulants i de la barca. Per començar a fer càlculs, ens fan falta les mesures tant de la barca com dels tripulants. Com que tant el llagut català com els tripulants no tenen una forma gaire geomètrica, calcularem el centre de masses com si tinguessin forma de prisma rectangular.

Després de mesurar les diferents parts de l’embarcació i dels tripulants, de fer una sèrie de càlculs per trobar les mesures dels “prismes”, i d’idear unes fórmules per trobar la posició del centre de masses del nostre sistema, he pogut calcular el centre de masses del llagut català quan a sobre hi ha els nou tripulants. El resultat obtingut ha estat el següent:

Ara que ja sabem on actuen les forces, podem començar a estudiar-les mitjançant el Principi d’Arquímedes.

El Principi d’Arquímedes diu el següent: Un cos que està parcial o totalment submergit en un fl uid és empès cap a dalt per una força de mòdul igual al pes del fl uid desallotjat i diri-gida verticalment segons una línea que passa a través del centre de gravetat del fl uid5.

I la fórmula del principi és :

E = ρgVon E és l’empenyiment, ρ la densitat del fl uid, g la força de la gravetat i V el volum de fl uid desallotjat.

En un cos que està en repòs submergit en un fl uid, només hi actuen dues forces, l’empenyiment i el pes. A l’estudiar aquest principi, observem que l’únic factor de l’embarcació que infl ueix en la seva fl otabilitat és el seu volum ja que, a part d’aquest i de l’empenyiment, no hi ha cap altre component

que pertanyi a la barca, sinó que o bé depenen del fl uid que l’envolta o bé són una constant. A l’analitzar aquest principi, veiem que l’únic factor infl uent en la fl otabilitat que depèn de l’embarcació és el volum submergit. Aquest factor depèn de la forma del vaixell, ja que per trobar un volum, utilitzem les mesures de l’objecte estudiat. I també depèn del material del que està fet, ja que segons la densitat d’aquest, la part del cos que es submergirà serà més gran o més petita

Els rems en banc fi x, tenen la pala plana i estan fets de fi bra de carboni. Aquest material els fa resistents i lleugers. La llargada dels rems pot oscil·lar uns centímetres. Intentarem estudiar com infl ueix aquesta en el moviment.

Els rems són palanques de segon grau. Primer de tot cal saber que les parts d’una palanca, són: el fulcre o punt de suport, el braç de potència i el de resistència que són la distància des del fulcre al punt on s’aplica la potència i la resistència respectivament. La palanca de segon grau és aquella en que el fulcre se situa en un extrem, i la resistència es situa entre el punt de suport i la força. En aquest tipus de palanca, la resistència sempre és més gran que la potència.

A continuació relacionarem les parts de la palanca amb les del rem: L’aigua és el punt de suport, perquè és el punt on descansa el rem i on s’acaba transmetent tota la força. I l’escàlam és la resistència, perquè quan s’aplica la força és ell qui provoca que el rem es mogui seguint el comportament d’una palanca.

Després de fer un estudi de les forces dels rems, podem deduir que quan més llarg sigui el tronc dels rems més gran serà el rendiment de la nostra força.

Per comprovar els resultats obtinguts analíti-cament al llarg de tot el treball, vam realitzar una sèrie de llargs de cent metres en els quals vam cronometrar el temps que trigàvem.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

83

Als primers llargs vam intentar relacionar la variació del centre de masses amb la velocitat. Per modifi car el centre de masses vaig canviar la localització dels tripulants, però a l’hora de calcular aquesta variació vaig observar que per molt que canviés la distribució de les vogadores, el centre de masses no variava. Per a que aquest canviï, hauria de canviar les vogadores, i en aquest cas no tindria la certesa que la força fos la mateixa. Així doncs no vaig poder estudiar la relació entre el centre de masses i la velocitat.

En uns llargs vam utilitzar els rems més llargs, i en els altres uns de més curts. Al calcular el temps i relacionar-lo amb la velocitat vam comprovar que amb els rems més llargs la velocitat era major, per tant deduíem que s’aprofi tava més la força.

CONCLUSIONSLa primera de les hipòtesis plantejava que “una embarcació fl ota a causa de la seva forma, el material no infl ueix en la seva fl otabilitat”. Després de realitzar un estudi detallat sobre el centre de masses i sobre el Principi d’Arquímedes, el qual ens parla del perquè fl ota una embarcació, hem vist que un dels factors que infl ueixen en la fl otabilitat d’un vaixell és el volum del cos que està submergit. Aquest volum pot variar amb diversos factors. Un d’ells és el pes que hi ha a bord del vaixell, un altre és la mida de l’embarcació i l’últim factor és el material del qual està feta la barca, ja que depenent del material que sigui, tindrà una densitat o una altra i per tant un pes més o menys elevat que farà que se submergeixi més o menys. Per tant, aquesta hipòtesi queda refutada, ja que el material infl ueix tant com la forma en la fl otabilitat d’una embarcació.

La segona de les hipòtesis suggeria que quan més llargs són els rems, més s’aprofi ta la força que fan els vogadors per moure el llagut. Després de determinar el tipus de palanca que són els rems, d’estudiar-ho amb profunditat i

de comprovar-ho experimentalment, podem afi rmar que amb una major llargada dels rems, més s’aprofi ta la força. Per tant, la hipòtesi queda confi rmada.

Tot i això, s’ha de fer una petita apreciació. Si que és cert que s’aprofi tarà més la força a mida que augmenti la llargada dels rems, però ha d’augmentar el tronc, que és la part corresponent al braç de la resistència. Si allarguem la part que va de l’escàlam a l’empunyadura, provocarem l’efecte contrari, disminuirà el rendiment de la força.

1 Babord: Part esquerra del vaixell, mirant de popa a proa.

2 Estribord: Part dreta del vaixell o embarcació, mirant de popa a proa.

3 Orla: Murada o part del costat del vaixell que es perllonga més amunt de la coberta i forma una mena de barana.

4 Defi nició extreta de http://baldufa.upc.edu/baldufa/lbindex/lbindex.htm?url2=http://baldufa.upc.edu/baldufa/parti/d0/d0d050/d0d050.htm

5 Extret de la pàgina 384 del llibre GETTYS, W.Edward; KELLER, Frederick; SKOVE, Malcolm: Física clàssica y moderna. McGraw-Hill. Clemson university, 1991.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

84

LA MÚSICA, MÉS ENLLÀ D’UN PLAER?

Autora TutoraNúria González i Llausí Núria Bordas

Centre Institut Badalona VII

HIPÒTESIL’actuació dels efectes benefi ciosos de la música serveix i actua a molts nivells diferents. Per tal que es pugui aplicar correctament en cada situació, s’haurà de tenir en compte factors com: l’edat, les condicions físiques i emocionals del pacient, el tipus de patologia i els centres on aquesta hi actua.

MATERIAL I METODOLOGIARealització del disseny d’una entrevista model que consta de 5 preguntes (2 d’opinió personal i 3 més fent referència a la seva feina com a especialistes) amb l’objectiu concret d’aconseguir la màxima informació sobre la feina que realitzen com a professionals, basant-nos en que treballen amb diferents tipus de pacients.

Aquesta entrevista va ser dirigida a dos espe-cialistes en musicoteràpia de dues arrels dife-rents. Un musicoterapeuta que treballa en un geriàtric, i una músicoterapeuta que exerceix la seva feina en un centre per a nens autistes, i també treballa en una escola de música des de la vessant de l’educació especial.

Les preguntes es van anar adaptant al llarg de l’entrevista a mida que aquesta anava emprenent camí, sempre sense perdre el fi l conductor de l’entrevista model.

L’anàlisi del treball de camp es duu a terme tenint en compte dues fonts d’informació: per una banda, les entrevistes realitzades als

especialistes, i per l’altra, les observacions descrites d’una classe de música amb nens especials. És així com, un cop recopilada tota la informació, es realitza la descripció dels resultats obtinguts en cada pregunta en funció de les patologies amb les que tracta cada especialista en musicoteràpia.

Aquesta és l’entrevista que vaig usar com a model:• Què és per tu la musicoteràpia?• Quina diferència hi ha entre musicoteràpia

i psicoaudiologia?• Quin és l’objectiu que us proposeu usant

la música?• Amb tots els nens voleu arribar a la mateixa fi nalitat?

• Quina capacitat creus que té la música, que permet agrupar tantes patologies?

CONCLUSIONSEls resultats obtinguts mostren que realment la música infl ueix en molts aspectes humans, tant a nivell cognitiu, com motriu, com emoci-onal. Permet treballar molts àmbits diferents del cos i de la ment. I, a més a més, ens per-met accedir a la memòria emocional de les persones, eina molt útil per esbrinar la causa d’una depressió, o alhora treballar la memòria en un Alzheimer (en el cas de la gent gran), i la comunicació amb nens autistes, per exemple.

La música és un recurs, una eina, que ens ajuda a créixer si aconseguim gaudir amb ella, trobar la música com una font de plaer i vitalitat, implicar-se amb ella, per tal que

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

85

pugui actuar en els mecanismes del nostre cos per a regalar-nos efectes benefi ciosos. Per això és imprescindible que l’especialista, el musicoterapeuta, pugui connectar amb la persona, que el pacient pugui sentir que la música li ofereix una ajuda per superar les seves limitacions, recollir les seves necessitats i intentar superar-les. La música permet que tothom hi trobi el seu lloc, que tothom pugui gaudir, aprendre i créixer d’una forma activa i rigorosa. La música ens dóna l’oportunitat de satisfer, crear, créixer i descobrir.

Sabent això, prenem consciència de la impor-tància que té el fet que el musicoterapeuta conegui la situació emocional, física, psicolò-gica ... del pacient amb el qual tracta, perquè són les claus per a avançar en la feina que es realitza, en el camí que s’emprèn.

El més important quan treballem amb la mú-sica per a fer teràpia és poder donar veu a aquells que els costa expressar-se mitjançant la música com a canal de comunicació. És per això que ens permet treballar amb persones que no tenen parla, que tenen difi cultats sen-sorials, motrius, mentals o emocionals greus.

Per les seves característiques, la música és una eina educativa “d’alta potència”. És alhora un llenguatge molt estructurat, organitzat i complex, i un llenguatge lliure, directe i emotiu. Ens permet treballar tant la comunicació i la relació amb els altres, com la construcció de la realitat interna, l’estructuració de la ment.

Els recursos que ofereix la música permeten treballar amb rigor difi cultats concretes molt diverses. La música és un element amb un va-

lor molt gran en la vida de les persones. Per-met crear, interpretar, comunicar, transmetre, emocionar. Descriu el que és la persona, un ésser, la seva essència, les seves qualitats. Cal poder refl exionar, de manera crítica, sobre la realitat sonora del nostre món.

Les diferents manifestacions musicals, esta-blint connexions amb d’altres llenguatges ar-tístics i amb els contextos social i històric als quals cada ésser humà està arrelat, permeten establir una sèrie de connexions amb el so que són personals i intransferibles. Hi té molt a veure l’experiència externa, les vivències de la persona en qüestió. És així com la música infl ueix en tants àmbits diferents que cal tenir-los tots en compte per arribar a entendre la persona a la qual estem prestant ajuda. De-pendrà d’aquests factors el fet que la mateixa feina sigui útil per a un pacient, i no per a un altre. Cal, per tant, individualitzar la feina.

El joc que caracteritza la música es basa en l’experiència personal, és a partir d’aquí on ens adonem de tots els àmbits que abraça. Juga un paper important, permet adquirir habilitats per expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que a la vegada estimulen la imaginació i la creativitat.

La música té una capacitat especial per a acaronar les nostres emocions. Però el més curiós és que he pogut comprovar que va molt més enllà, perquè permet treballar i mou tot un ventall d’altres disciplines que no són gaire reconegudes. És una bona eina de treball, un bon canal per a arribar a les persones perquè ens fa lliures. Ens dóna la llibertat que necessitem per “dir el que sentim, sense dir res”, per “parlar sense parlar”, perquè a vegades no hi ha paraules capaces d’expressar el que sentim. La música va molt més enllà de tot això, suposo que aquí està la clau.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

86

ÉS LA NATURA UNA FONT D’INSPIRACIÓ PER ANTONI GAUDÍ? Autor TutorYuan Zheng Carles Bigas Salardrigas

Centre Institut Badalona VII

INTRODUCCIÓAquella visita al temple expiatori de la Sagra-da Família va ser el meu primer coneixement sobre l’arquitecte Antoni Gaudí. Amb una ima-ginació molt rica, vaig analitzar les meves pri-meres observacions sobre el temple. Era com un bosc ple de vegetacions, animals i perso-natges. Cada detall d’aquella arquitectura em fascinava: els grans troncs d’arbres subjecta-va les torres, els animals corrien i volaven al votant del bosc, etc. Aquests últims anys no he deixat de descobrir les obres de Gaudí a Barcelona, cada vegada que passo pel Passeig de la Gràcia m’entretinc a fer una ullada a la Casa Batlló i a La Pedrera. Simplement és una satisfacció per mi, ja que aquestes arquitectu-res en la meva ment es poden reconèixer com un paisatge i tots els detalls arquitectònics dels edifi cis poden tenir una certa semblança amb un element de la naturalesa tant en es-tructures com en colors. Anteriorment ja volia realitzar un estudi sobre aquest tema, però no tenia sufi cient coneixement teòric i pràctic.

Per aquesta raó, ara que ja tinc l’oportunitat de fer un treball tan important, he d’aprofi tar l’ocasió per realitzar un estudi ampli sobre la font d’inspiració d’en Gaudí aplicada en les seves obres i demostrar si és cert l’existència de la natura en les seves obres.

HIPÒTESIGaudí s’inspirava de la natura per disse-nyar els elements de les seves obres arquitectòniques?

METODOLOGIALa metodologia que he utilitzat a l’hora de realitzar les recerques i les investigacions està basada en tres processos:1. Observar els elements arquitectònics de les obres.2. Analitzar si els elements tenen alguna sem-blança amb un ésser viu de la natura.3. Expressar amb les meves pròpies interpre-tacions les anàlisis de les comparacions dels elements arquitectònics amb els éssers de la natura.

DISSENY EXPERIMENTALEsquema estructural sobre l’estudi del tema central

Els primers contactes d’en Gaudí amb la naturaEn Gaudí va viure en un poble mediterrani i durant la seva infància va investigar deta-lladament el bosc mediterrani. Observar la natura i interpretar-la. es pot considerar com la principal afi ció que tenia. Durant l’etapa

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

87

professional, l’arquitecte va estudiar amb profunditat les formes orgàniques i anàr-quicament geomètriques de la naturalesa, buscant un llenguatge per poder plasmar aquestes formes en l’arquitectura. Tot això gràcies a les inspiracions de la muntanya de Montserrat, les coves de Mallorca, la Cova del Salnitre (Collbató), els congost de Fra Guerau en la serra de Prada de Confl ent prop de Reus, la muntanya Sant Miquel del Fai a Bigues i Riells, etc.

Quins tipus d’espècies representen els elements arquitectònics?Com hem dit al principi, els arbres i el mar Mediterrani, les muntanyes, les fl ors i els animals van ser una important font d’inspiració tant en la decoració com en les estructures dels seus edifi cis. Les referències botàniques i animals que poblen les seves obres formen part d’un “màxim” creatiu que culminarà amb els seus treballs de maduresa, en els quals va aconseguir una identifi cació perfecta entre arquitectura i naturalesa, de manera que es poden distingir dos grans tipus d’éssers que hi ha a la natura: • Vegetacions

Són infi nites les ocasions en què Gaudí va incorporar elements vegetalsals seus edifi cis i projectes. Com, per exemple, a la Casa Vicens (1883-1888), la primera obra d’estil oriental, va utilitzar per primera vegada els gira-sols ceràmics com a element decoratiu.

• AnimalsEl conjunt d’animals que apareixen en la decoració dels edifi cis de Gaudí és tan am-pli que es podria fer un “bestiari gaudinià”. Cargols, tortugues, camells, serps, salaman-dres, llangardaixos i també dracs. Curiosa-ment, el Park Güell (1900-1914), projecte de “ciutat-jardí” als afores de Barcelona i el treball més paisatgístic de l’artista, concen-tra molts d’aquests animals de característi-ques mítiques i gran simbolisme. En l’esca-linata central va col·locar Gaudí les escultu-res de dues bèsties fabuloses: la serp i la salamandra. En aquesta ocasió, a més de ser el suport d’una font, el drac és Pitó, el guardià de les aigües subterrànies.

On es representen?En aquest apartat analitzem on estan representades les inspiracions de Gaudí en les seves obres.

Estructures arquitectòniquesLa paraula ‘estructura’ en el àmbit de l’arquitectura, signifi ca un conjunt d’elements resistents, convenientment vinculats entre sí que accionen i reaccionen sota els efectes de les càrregues dels materials que composa tota l’arquitectura. En les obres d’en Gaudí, en general, la forma de les estructures arquitectòniques es pot assimilar amb un element de la natura. Així doncs, hi ha dues estructures inspirades de la natura: el famós arc parabòlic, descobert pel propi arquitecte, i les columnes. Un detall de les reixes que envolta la Casa Vicens.

Drac simbòlic del Park Güell.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

88

OrnamentsEn arquitectura, ornament és un detall de-coratiu que s’utilitza per embellir parts d’un edifi ci o per equipar el disseny interior. L’orna-ment pot estar format de metalls, de pedres, de fustes i de qualsevol tipus de materials preciosos. Hi ha una varietat àmplia d’estils decoratius i adorns que inclouen ceràmiques, mobles, metalls i tèxtils.

Com estan representats?Ara que ja hem descobert d’on venen les inspiracions d’en Gaudí, quines són i on són introduïdes, ja podem concretar l’últim factor: com estan representades aquestes inspiracions que es veuen en les obres d’en Gaudí. Poden estar representats en:

Tres dimensions (volum)Diem que un objecte està representat en tres dimensions, o que és tridimensionals, si aquest conté tres dimensions: l’amplada, la llargada i la profunditat. És a dir, que podem observar el volum i les profunditats d’un ob-jecte quan aquest està representat en tres dimensions. A l’hora d’analitzar les obres

d’en Gaudí, l’expressió “tres dimensions”, la utilitzem per identifi car les construccions de les estructures i dels ornaments inspirades en la natura que estan desenvolupades en un determinat volum i grandària, imitant els ele-ments reals de la natura.

Dues dimensions (pla)Els objectes dels quals només podem veure la representació de la seva amplada i la llarga-da, els anomenem representacions en dues dimensions. Podem veure que les represen-tacions en dues dimensions només hi aparei-xen en els ornaments, com per exemple, les rajoles, les decoracions de portes, parets pin-tades, trencadís, gravats, etc.

Formes signifi catives i les seves metàforesEn les obres de Gaudí trobem bells exemples de fi gures al servei d’una metàfora per trans-metre un missatge o donar concreció formal a

Les grans columnes de la nau central de la Sagrada Família.

L’ ornament de la Palau Güell. Aquí tenim una serp obrint la seva boca bestialment.

La fi gura del drac forjat en la porta del Finca Güell.

Un detall del trencadís del famós banc del Park Güell, que representa una papallona.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

89

un signifi cat que l’observador ha de descobrir, encara que l’arquitecte també pot represen-tar explícitament el que vol dir. Així, trobem dos graus de concreció en les seves obres: • Forma idèntica amb la naturalesa

Són aquelles estructures i ornaments arqui-tectònics que representen una comparació idèntica i directa amb la natura, és a dir, aquelles fi gures que tenen la mateixa for-ma i el mateix caràcter d’una espècie deter-minada que es pot trobar a la natura. Com si fos una còpia de l’espècie i el penja en l’arquitectura. De fet, amb aquesta mínima representació de formes orgàniques a les obres, ja podem dir que la natura era una petita part de les inspiracions d’en Gaudí.

• Forma basada en la pròpia imaginació d’en GaudíSón les estructures i ornaments arquitec-tònics basats en la imaginació de l’arqui-tecte o en una imaginació que només el propi arquitecte pot explicar o interpretar els signifi cats originals de les formes. Po-den tenir més d’un signifi cat, és a dir, les formes idèntiques només en trobem una còpia semàntica d’una espècie a la natura, però les de les imaginacions d’en Gaudí en trobem molts fragments semàntics de dife-rents espècies.

CONCLUSIONS• Gaudí s’inspirava en el paisatge mediterrani

i en els principals parcs naturals de Catalunya que havia visitat.

• La natura és una de les fonts d’inspiració d’en Gaudí, perquè ja introduïa aquests elements en la seva primera obra.

• Els principals elements de la natura que en Gaudí utilitzava eren animals i vegetacions.

• Els motius de la natura apareixen en forma d’estructura arquitectònica o d’ornament.

• Els elements poden estar representats en tres dimensions (elements que desenvo-lupen un volum determinat) o en dues di-mensions (elements representats en forma d’imatge a sobre d’un pla o d’una superfí-cie determinada).

• Les formes dissenyades i inspirades en la natura poden ser imitacions exactes o modifi cades per la imaginació pròpia d’en Gaudí.

A partir de les conclusions anteriors que he tret, ja puc respondre fi nalment a la pregunta clau del meu treball de recerca o la hipòtesi global: És la natura una font d’inspiració per a Antoni Gaudí? Sí, realment la natura és una de les principals fonts d’inspiració d’en Gaudí perquè les observacions i les anàlisis que he fet sobre les seves obres compleixen amb les conclusions anteriors que he tret.

L’escultura d’un cargol en la Sagrada Família.

La porta de forja de la Casa Milà, amb la seva transparèn-cia, facilita la fl uïdesa de la comunicació entre el carrer i l’interior.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

90

LA PUBLICITAT D’EMPLAÇAMENT

Autora TutoraRaquel González Rodríguez Montse Luna

Centre Col·legi Badalonès

L’objectiu d’aquest treball de recerca és po-der confi rmar la hipòtesi que es formula a continuació: és efectiva la publicitat d’empla-çament?

Un cop escollit el tema i plantejada la meva hipòtesi vaig establir una metodologia de tre-ball seguint les següents etapes:

• En primer lloc, vaig realitzar una part teòri-ca en la qual s’analitza a fons el concepte de publicitat d’emplaçament.

• En segon lloc, vaig realitzar una part pràcti-ca seguint dos mètodes: el primer consisteix en analitzar tots i cadascun dels capítols de la segona temporada de la famosa sèrie Médico de Familia detectar els diferents casos de publicitat d’emplaçament que hi apareixen. El segon consisteix en realitzar una enquesta per conèixer l’opinió d’una mostra de la població i després extreure’n resultats i conclusions.

• En tercer lloc, es recullen les principals conclusions relatives al marc conceptual ana-litzat en la primera part, així com les relati-ves als estudis analítics de la segona part. Aquesta part fi nalitza amb la validació de la hipòtesi inicial de la investigació.

• Finalment, els annexos recullen les taulesi els resultats gràfi cs que deriven de la part empírica.

TEORIA DE LA PUBLICITAT D’EMPLAÇAMENTLa publicitat d’emplaçament és una forma de publicitat que consisteix en col·locar marques o productes en un espai ben visible per a l’es-pectador, en sèries de televisió, pel·lícules i altres suports importants.

Va néixer als Estats Units durant els anys qua-ranta, concretament s’estableix com a punt de partida la pel·lícula Mildred Pierce, on Joan Crawford beu Jack Daniel’s Whisky. Però els productes ja havien aparegut feia molt de temps en pantalla mitjançant el que es coneix com a cessió de productes i que consisteix en cedir o prestar gratuïtament els productes que un actor tingui necessitat d’utilitzar en es-cena. Les aparicions més o menys informals van anar creant una relació basada en el be-nefi ci mutu que s’anirà desenvolupant al llarg del segle XX des de la cessió de producte fi ns al pagament per la inclusió en escena.

Hi ha diferents tipus de publicitat d’emplaça-ment:

PASSIVA: Aquí la marca forma part del decorat però ningú la utilitza ni cap personatge l’anomena.

ACTIVA: Existeix la manipulació i interacció en-tre la marca i l’actor. No existeix valoració ni menció de la marca.

VERBAL: La marca s’anomena expressament i és indiferent que a més a més es vegi o no.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

91

HIPERACTIVA: És el nivell màxim de publicitat d’emplaçament. A més d’interactuar amb la marca, l’actor la menciona.

La publicitat d’emplaçament presenta certs avantatges i inconvenients.

Pel que fa als avantatges destaquem:

• L’atenció de l’espectador.L’audiència del cinema i de la televisió pres-ta més atenció al que apareix en pantalla durant l’emissió d’una pel·lícula o sèrie que durant els blocs publicitaris.

• Les marques apareixen en un entorn sense competència.

• És el millor anti-zapping per a la marca.

La publicitat d’emplaçament no vol inter-rompre un programa que estem veient en el moment més inoportú, sinó que apareix inte-grada dins de l’acció facilitant el desenvolu-pament de la trama.

• El cost de l’acció és inferior al de la publici-tat convencional.

• Es paga per l’emplaçament però no per larealització.

Entre els inconvenients que presenta la pu-blicitat d’emplaçament destaquen alguns riscos:

• Desconeixement de la marca.

Si la marca no és identifi cada pels especta-dors, l’acció de recórrer a aquest tipus de pu-blicitat pot ser un fracàs ja que ningú no asso-ciarà valors a alguna cosa que desconeix.

• Els excessos i defectes de presència. El protagonisme innecessari d’una marca, sol provocar el rebuig en l’audiència. El contrari és el risc per defecte, que el muntatge o la realització redueixi la percepció de la marca fi ns a fer-la pràcticament inservible.

ANÀLISI DE LA PUBLICITAT D’EMPLAÇA-MENT A MÉDICO DE FAMILIAPer realitzar aquest estudi vaig decidir analitzar cadascun dels dotze capítols que conformen la segona temporada de la sèrie Médico de familia, ja que té rellevància tele-visiva i propensió a la tècnica de la publicitat d’emplaçament. Aquesta temporada va tenir una mitja de set milions d’espectadors. En cadascun dels episodis, d’aproximadament setanta minuts (el que suposa catorze hores de televisió) vaig realitzar una sinopsi argu-mental indicant els moments en què són em-plaçats els productes i després vaig elaborar una sèrie de taules amb les dades bàsiques de cadascun dels emplaçaments. A partir d’aquest estudi vaig poder conclou-re que el primer que crida l’atenció en els emplaçaments d’aquesta sèrie és la preemi-nència dels productes alimentaris en tots els arguments. La major part dels emplaçaments que pertanyen a la categoria d’aliments es concentren, fonamentalment, en un escenari i en una seqüència típica: la cuina-menjador i la seqüència de l’esmorzar. Són destacables també els emplaçaments de les marques de cervesa Buckler, Heineken, Mahou i Amstel, les quals apareixen alternades en tots i ca-dascun dels capítols. La majoria dels cops són emplaçades en escenes on hi apareixen molts personatges per tal de transmetre ale-gria i diversió. El producte Bollycao està cla-rament dirigit al públic infantil, ja que sempre apareix en mans dels personatges més joves; al contrari que Donuts, el qual és consumit tant per grans com per petits, especialment durant l’esmorzar. En el conjunt dels altres emplaçaments destaquen les mencions de la sèrie Power Rangers, la qual s’emetia a la mateixa cadena que la sèrie (Telecinco) du-rant aquella època; i l’aparició de pel·lícules Disney sempre en mans d’Anita, la petita de la casa, cosa que demostra que s’orienten cap al públic infantil.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

92

Finalment cal mencionar la gran quantitat de minuts (74) que ocupen els emplaçaments de les diferents marques durant tota la temporada.

ANÀLISI DE LA PUBLICITAT D’EMPLAÇAMENT: L’ENQUESTAPer fer l’enquesta, primer de tot vaig consultar el padró d’habitants de Badalona per tal de recollir una mostra proporcional a la població de la ciutat. Vaig segmentar la mostra per sexe (home, dona) i per grups d’edat (15-24; 25-44; 45-64; 65 o +) i vaig fer els càlculs necessaris per conèixer quantes enquestes havia de realitzar cada grup tenint en compte que el total d’enquestes a realitzar eren cent.A partir de l’enquesta realitzada vaig poder observar que el 95% de les persones totals enquestades afi rmaven que algun cop havia seguit alguna sèrie de televisió. La majoria d’aquestes persones recordaven algun cas d’emplaçament concret, essent el grup de les dones de 15 a 24 anys les més capaces de recordar, ja que totes van saber dir com a mínim un cas concret d’emplaçament publicitari. Tan sols en el grup pertanyent a més de 65 anys, tant en homes com en dones, hi va haver persones que van afi rmar que mai havien vist cap cas de publicitat d’emplaçament. Això em permet concloure que les persones majors de 65 anys a penes se n’adonen de l’existència de la publicitat d’emplaçament.

A partir d’aquesta enquesta, es pot concloure que el millor públic objectiu per destinar els emplaçaments publicitaris és el que comprèn de 15 a 44 anys, en concret el femení, ja que recorda i es mostra més disposat a comprar que els altres grups. Per tant, és potser per aquest motiu que molts dels emplaçaments que es produeixen en les sèries i pel·lícules actualment son dirigits a un públic jove i en moltes ocasions femení.

CONCLUSIONS FINALSTot i que he tingut difi cultats per trobar resultats econòmics d’aquest tipus de pràctica degut

a la irregularitat jurídica que hi ha hagut en la publicitat d’emplaçament fi ns l’any 2010, he sabut trobar els indicis necessaris que em permeten validar la meva hipòtesi.

Són nombrosos els avantatges que presenta la publicitat d’emplaçament i, en aquest context, no és d’estranyar que cada cop més marques desitgin aparèixer, de manera rigorosa, continuada i exclusiva, en les seqüències i en les trames de les sèries i pel·lícules. Infl ueixen alguns factors, com l’alt poder prescriptor i modelador dels actors i personatges que interactuen amb les marques, així com la major versemblança i credibilitat que aconsegueix l’emplaçament al protagonitzar seqüències de la vida quotidiana. Que cada cop més patrocinadors es decantin per utilitzar la publicitat d’emplaçament com una alternativa a la publicitat tradicional és un fet que es fa patent en l’actualitat, ja que només cal veure les noves sèries que s’incorporen a la televisió o les ja existents per demostrar que la publicitat d’emplaçament està creixent, és només un indici de la seva efectivitat.

I això ho corroboren els resultats obtinguts en l’enquesta realitzada en el present treball, a partir dels quals es demostra que gran part de la població es fi xa en la publicitat d’emplaçament que apareix en les sèries i pel·lícules.

Tot i així, és ben segur que la publicitat d’emplaçament, des dels seus inicis a Espanya en la sèrie Médico de Familia, ha anat creixent i ho seguirà fent en el futur participant en un rol més actiu i decisiu, que permetrà ampliar el públic objectiu i benefi ciar a empreses, productores i consumidors.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

93

LA PUBLICITAT: L’ART DE SEDUIR

Autora TutoraNerea Guerrero Rodríguez Teresa Duch

Centre Col·legi Sant Andreu

INTRODUCCIÓ Allò que va despertar el meu interès a l’hora de fer el treball va ser la gran quantitat de publicitat que ens envolta i de la qual no som conscients. Ens trobem en contacte amb ella contínuament, a tots els mitjans de comunicació i cada vegada més, la pregunta que em vaig formular va ser la de quines conseqüències podia causar tal quantitat d’anuncis i si aquest efecte seria positiu o negatiu per a la societat. Una altra justifi cació del tema del meu treball és que el grau de Publicitat era una de les meves opcions un cop acabat el batxillerat i tenint en compte el treball podria descartar o no aquesta possibilitat. El meu treball estarà dividit en una investigació a fons de l’origen de la publicitat i la seva evolució, tenir consciència dels seus mecanismes i estratègies i la necessitat d’una normativa ja que la publicitat pot sobrepassar els seus límits. També tractarem els efectes que causa en la societat i a partir d’aquí el treball es basarà en una pràctica: anàlisi d’anuncis, recerca en revistes, enquestes, entrevistes, entre d’altres. Caldrà tenir en compte la contrapublicitat: aquella que s’encarrega de fer una crítica de la publicitat. En conclusió la meva hipòtesi del treball és la següent: La publicitat té una gran infl uència en la societat i en cada persona. La majoria de la població compra a conseqüència de veure-ho anunciat a la televisió, a Internet, a les tanques publicitàries, i no per una necessitat, és a dir, s’encarrega de crear necessitats artifi cials. La societat no està

d’acord que la publicitat sigui en massa ja que, a més d’informar, aconsegueix ser una incomoditat en la vida diària; encara i això, no s’adona del gran poder que alhora està exercint sobre ella.

PART TEÒRICABasada en un seguit de apartats en els quals destaca l’evolució de la publicitat, la qual sempre ha estat un llenguatge visual i sempre ha aconseguit canviar el rumb de la societat a l’hora d’escollir. És important conèixer quins són els seus mecanismes, allò primordial és posar capdavanter l’empresa o el producte que anuncien mitjançant l’incentivació a la compra o la diferenciació davant dels competidors. Tindrem consciència de les estratègies publicitàries ja que algunes no respecten la normativa reguladora de la publicitat; ho justifi quem perquè existeix aquella publicitat il·lícita que va en contra de la dignitat de la persona, o un altre exemple seria la publicitat deslleial, la qual menysprea la competència. A continuació tractarem el tema clau del treball: la publicitat i la societat. Dividit en diferents apartats destaquem els efectes que pot causar en la societat, un exemple seria la concepció hedonista i materialista de la vida. També, la publicitat s’encarrega de condicionar el comportament humà ja que imposa un perfi l de persona al qual la majoria de persones hi vol arribar. A més, la dona és utilitzada com a instrument publicitari ja que el patró de dona ha de ser de cos deu i perfecte.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

94

PART PRÀCTICALa part experimental del meu treball comença amb l’anàlisi d’un seguit d’anuncis publicitaris i el missatge que podem interpretar. Un gran exemple d’anuncis consumistes és Oliviero Toscani, el qual utilitza l’agitació social com a forma d’impactar per tal de vendre. A més, analitzarem un seguit d’anuncis de campanyes de prevenció els quals poden ser positius o negatius per a la societat. Tot seguit, la contrapublicitat, aquella que realitza una crítica de la publicitat convencional mitjançant l’alteració dels seus missatges, serà el nostre objecte d’anàlisi i donarem el missatge que interpretem.

La segona part és la creació d’un anunci contrapublicista, un anunci d’aquest caire el pot realitzar qualsevol, es basa senzillament en una crítica o ironia de la publicitat. En el meu cas, he volgut fer el Pare Noel el qual porta al seu sac blackberrys, iphones, entre d’altres, he volgut destacar la societat consumista amb aquest anunci ja que el Nadal és una època de compra massiva i últimament aquests aparells han estat de moda.

La tercera part, titulada “Buscant estereotips” es basa en la recerca d’anuncis en una revista del cor, de la moda i de la televisió: la Cuore. L’objectiu era fer una anàlisi dels anuncis que apareixen i formular un determinat estereotip que es dóna en aquesta revista enfocada al sector femení. En conclusió, destaquem els anuncis dedicats a la cosmètica i a l’estètica, aquells que anuncien les plataformes vibratòries i els dedicats a les begudes alcohòliques. La conclusió és clara: la dona ha de tractar la seva pell i la seva bellesa per tal de no envellir i mantenir-se sempre jove, és a dir, ha de seguir el patró de dona deu. A més, amb les plataformes vibratòries s’encarregarà de mantenir un cos perfecte i les begudes refl ecteixen el món de lleure. La publicitat sap com ha d’actuar segons el sector, ho veiem clarament ja que és una revista enfocada cap el sector femení.

La quarta part de la meva pràctica són unes enquestes als joves (16-18 anys), ja que seran les generacions futures i és interessant saber la seva opinió i tenir-la en compte a l’hora d’extreure conclusions. Obtenim que la majoria dedica entre 3 i 6 hores als mitjans de comunicació, a l’hora de fer la compra dóna importància al preu, ja que al ser el sector jove de la societat no disposa d’un gran sou. Responen que compren per necessitat, però aquesta qüestió és dubtosa ja que la publicitat s’encarrega de crear necessitats artifi cials. A més, opina que la publicitat no serveix i que és exagerada en la vida diària.

Per fi nalitzar la meva part experimental vaig fer una entrevista a la publicista per tenir una visió de la publicitat des de dins i no des de fora: resulta ser que qualsevol publicista se n’adona dels efectes de la publicitat i alhora no és més que un comprador més infl uenciat per la publicitat.

CONCLUSIONSPer tal de extreure conclusions del treball, primer recordarem la hipòtesi: La publicitat té una gran infl uència en la societat i en cada persona. La majoria de la població compra a conseqüència de veure-ho anunciat a la televisió, a Internet, a les tanques publicitàries, i no per una necessitat, és a dir, s’encarrega de crear necessitats artifi cials. La societat no està d’acord que la publicitat sigui en massa ja que, a més d’informar, aconsegueix ser una incomoditat en la vida diària; encara i això, no se n’adona del gran poder que alhora està exercint sobre ella. Veiem que la publicitat té una gran infl uència en la societat, ja que tenint en compte què el 60% de la població dedica entre 3 i 6 hores als mitjans de comunicació, trobem la contrapublicitat, sector de la població que s’adona de la infl uència que causa la publicitat en la societat ien fa una crítica. També ens adonem de que hi ha hagut anuncis els quals els han prohibit per la

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

95

poca ètica que presenten i per la infl uència que en la societat poden causar, per tant, la mateixa societat se n’adona que la publicitat pot infl uir en les persones i la normativa actua censurant aquest vessant publicitari. La publicitat d’una empresa té com a principal objectiu destacar entre les altres i no els hi importa el mètode ni el ressò en la població. Ens adonem que la publicitat ha estat sempre un llenguatge visual i a mesura que avança i que les noves tecnologies es desenvolupen, la publicitat va fent passos al seu costat: la trobem a Internet, al cinema, al carrer, etc. I cada vegada li dóna més importància a impressionar i a impactar sense tenir en compte la població i el sentit que causarà aquesta infl uència, si bo o dolent: la qüestió és destacar. Segons les meves enquestes la majoria pensa que compra perquè ho necessita i no perquè ho veu anunciat o perquè li ho han recomanat, per tant la meva hipòtesi no queda ni afi rmada ni refutada, ja que la necessitat de la qual tractem és una necessitat artifi cial que la població no se n’adona que realment no li fa falta. La hipòtesi queda afi rmada quan diu que la majoria de la població pensa que la publicitat és exagerada, amb un 57,5%. És per això que la publicitat té l’oportunitat d’accedir a les nostres ments, perquè està constantment en contacte amb les persones per mitjà dels medis de comunicació. En la meva hipòtesi afi rmava que alhora que la societat admetia que hi havia una gran quantitat de publicitat en la vida diària, no se n’adonava de la infl uència que estava causant en ella: aquesta part de la hipòtesi queda refutada ja que actualment vivim en una societat de consum de la qual som conscients i de la qual cada persona sap que cada cop que compra un producte està contribuint a augmentar aquesta societat i a augmentar el desig de les empreses de vendre. Per tant cada cop, la publicitat seguirà fent passes a mesura que nosaltres comprem els productes del mercat. La contrapublicitat ajuda a refutar la hipòtesi ja que fi ns i tot, ha sorgit un sector de la població que vol

prendre mesures criticant els estereotips i els productes innecessaris. La publicitat, com hem vist al llarg del camí de la seva història, segueix avançant i desenvolupant-se…, per tant ens podríem formular la pregunta: Com serà la publicitat d’aquí a uns anys? Sorgiran noves estratègies més efectives per augmentar la societat de consum i el desenvolupament de la publicitat o aquesta serà radicada d’un cop amb un nou sistema econòmic, deixant de banda el capitalisme? Puc dir que aquest treball m’ha estat útil, no únicament en qüestions de coneixement sinó per decidir sobre el meu futur, ja que he descartat completament aquesta opció de grau: podem dir, en general, que la publicitat causa efectes negatius en la societat.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

96

• EspirometriaLa espirometria és aquella tècnica que mesura els fl uxos i volums respiratoris útils per al diagnòstic i seguiment de patologies respiratòries. Pot ser simple o forçada.

2. Malalties infeccioses víriques2.1 Refredat comúEl refredat comú és una infecció catarral d’origen víric o al·lèrgic de l’aparell respiratori, normalment sense febre, que es manifesta amb infl amació de les vies respiratòries.

2.2 Virus de la gripEl virus de la grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa.

El virus de la grip es contagia a través de les gotetes procedents de la tos i els esternuts de les persones infectades.

3. Malalties infeccioses bacterianes• Asma i al·lèrgies

“La cèl·lula de la pols és menys activa en els pulmons d’un fumador.”

LA TEVA RESPIRACIÓ, POT SER REALMENT UNA BARRERA?

Autores TutoraSaray Álvarez Roman Rosa Maria PardoVerónica Robles Arufe Centre Institut Isaac Albéniz

INTRODUCCIÓEls pulmonsEls pulmons són l’òrgan més important de l’aparell respiratori, amb forma de “con”, formats per un teixit esponjós rosa grisenc. Ocupen la major part del tòrax. Estan coberts per la pleura i separats un de l’altre pel mediastí. Cada pulmó està dividit en lòbuls, el pulmó dret en tres, i l’esquerre en dos lòbuls.

TREBALL DE CAMPCapacitat pulmonar i malalties

1. La capacitat pulmonar Les capacitats pulmonars es refereixen als diferents volums d’aire característics en la respiració humana. Un pulmó humà pot emmagatzemar al voltant de 6 litres d’aire al seu interior, però una quantitat signifi cativament menor és la que s’inspira i expira durant la respiració.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

97

• Amigdalitis (angines)Algunes amigdalitis bacterianes s’acompa-nyen de vermellor a la cara i picor, que es coneix amb el nom d’escarlatina.

• PleuritisLa pleuritis és la infl amació de la pleura. Provoca que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l’altra es torni aspra. Es poden classifi car en pleuritis seques i pleuritis humides.

• BronquitisLa bronquitis és una infl amació de les vies baixes. Succeeix quan els bronquis s’infl a-men. Es poden distingir entre bronquitis aguda (de curt termini) o bronquitis crònica (de llarg termini i freqüents).

4 Malalties principals de l’aparell respiratori• Alveolitis fi brosa

Malaltia que causa cicatrització i engrossi-ment dels alvèols.

• AsbestosisL’asbestosi és una malaltia que es produeix per haber consumit fi bres d’asbest (materi-al de la natura) que provoca cicatrització i engrossiment de les pleures.

Les pneumònies i broncopneumònies han estat durant molts segles la causa de mor-talitat més important entre nens i ancians, apareix ja d’entrada com a complicació d’una altra malaltia. En l’actualitat són un problema molt greu estadísticament, i gran part de la mortalitat senil es deu a això. Les broncopneumònies, la tuberculosi i el càn-cer de pulmó són les malalties pulmonars més destacades.

5. Càncer de pulmóEl càncer de pulmó és un creixement in-controlat de les cèl.lules del pulmó. Si es produeix una segona mutació, les cèl.lules cancerígenes aprenen a reparar el dany cau-sat per la teràpia i esdevenen resistents. Els tumors poden bloquejar les vies de pas de l’aire i fan que el pulmó deixi de funcionar correctament.

La MPOC provoca bronquitis crònica, tos amb expectoració excessiva que facilita les infeccions i els refredats de pit. És ja la quarta causa de mort en el món.

Bronquis normals Bronquitis

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

98

6. Malalties pulmonars laboralsL’exposició repetida i perllongada en el treball a certs irritants suposen un major risc per a les malalties laborals pulmonars. Els miners de carbó no són els únics que poden contreure una malaltia laboral pulmonar, treballar en un garatge o en una fàbrica tèxtil exposa a la persona a productes que poden provocar malalties.

CONCLUSIÓ Aquest treball ens ha ajudat a resoldre molts dels dubtes que teníem.

En una espirometria no sabíem la correspon-dència de les dades, a més a més, vam acon-seguir un espiròmetre per practicar.

El que ens va sobtar molt, va ser l’existència dels nivells pulmonars, ja que pensàvem que l’aparell respiratori era més simple.

De totes les malalties estudiades destaquem les que no coneixíem, com l’albeolitis fi brosa i l’asbestosis.

Sobre el càncer vam veure que hi ha molts més factors externs dels que coneixíem, com alguns materials irritants amb els qual estem en contacte a diari .

Finalment i en resposta a la nostra hipòtesi, descobrim que la capacitat pulmonar, la qual depèn de factors externs com la contamina-ció, el tabac; de malalties..., si que pot ser una barrera per a nosaltres, ja que segons el per-centatge de capacitat pulmonar tenim més o menys alteracions en la nostra respiració.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

99

EL MÀRQUETING VIRAL, CADA PERSONA IMPORTA

Autora TutorMercè Mallenco Boada Josep Torrents

Centre Col·legi Sant Andreu

Els últims 10 anys els mitjans de comunicació han experimentat una gran revolució a causa de la cobertura gratuïta i immediata que proporciona Internet. Aquesta transformació s’ha donat, també, en la publicitat i la seva forma d’atreure l’atenció de la gent, és a dir, gràcies a Internet han aparegut conceptes com el Màrqueting Viral. El tema del meu treball de recerca.

El Màrqueting Viral és un tipus de màrqueting que els últims anys ha pres molta popularitat. Vaig decidir escollir aquest tema principalment perquè és innovador i està molt relacionat amb la publicitat, una publicitat econòmica i accessible a persones com jo, sense cap formació en publicitat ni un gran equip de gravació. A més, el Màrqueting Viral es troba de forma inconscient a la nostra vida diària i és un fenomen que nosaltres mateixos afavorim el seu creixement cada cop que passem un enllaç a un amic, publiquem quelcom a les xarxes socials, etc. Per tant, era important per mi saber quins són els factors que fan que nosaltres formem part d’aquesta publicitat gratuïtament i sense adonar-nos.

Durant aquesta investigació, vaig intentar entendre als creatius que realitzen aquestes campanyes, fent recerca d’allò que es neces-sita per fer un anunci i un viral. La recerca no va ser fàcil, vaig haver de seguir una sèrie de passos per aconseguir els meus objectius. En primer lloc, amb l’ajuda del meu tutor Josep Torrents, vaig escollir un llibre que tractava

explícitament del màrqueting viral per llegir-lo amb atenció i extreure conceptes que m’aju-dessin a seguir la investigació. Seguidament vaig consultar altres llibres i pàgines web. Com és un tema molt nou, la major part de la informació l’he trobat en anglès i havia de fer un procés acurat de traducció. També era molt important per aquest treball visitar dià-riament notícies sobre màrqueting i pàgines dedicades especialment a aquest fenomen i comptar amb l’experiència de professionals que han viscut aquesta revolució de mitjans de forma molt propera.

Tot aquest procés d’investigació ha servit, per una part, per augmentar els meus coneixements sobre un tema molt interessant i innovador, relacionat a més a més amb el món de les audiovisuals i la societat, i a més per refutar o verifi car la meva hipòtesi:El Màrqueting Viral té la capacitat d’un cobertura social més elevada que no pas la publicitat convencional.

Per demostrar la meva hipòtesi he dividit la part pràctica en dos parts. En primer lloc, he realitzat una anàlisi comparativa entre un anunci i una campanya viral esmentant en detall quines característiques tenen en comú i els trets diferencials entre ells. En segon lloc, jo mateixa he elaborat un anunci i un viral per després poder comparar els resultats que ofereixen cadascú, En la seva elaboració he avaluat una fi txa tècnica perquè es vegi clarament quins criteris he seguit per realitzar-los i comparant-los.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

100

Ha resultat un treball interessant i molt pràctic ja que m’ha permès endinsar-me’n en les curiositats d’Internet, la tecnologia del futur i el mitjà de comunicació més popular entre la joventut.

CONTINGUT DEL TREBALLLa part teòrica emfatitza en el procés viral, els aspectes que fan que es propaguin com un virus i a la vegada consta d’una comparació amb la publicitat viral. Un dels meus objectius principals era esbrinar quin és el secret de l’efectivitat del màrqueting viral, per aquest motiu, era necessari explicar en què consisteix el boca-orella i la transformació al word of mouse.

El boca orella és el que nosaltres hem determinat sempre com a rumor, la capacitat de fer que un comentari o una informació viatgi, no amb l’objectiu de criticar o benefi ciar (aquest és l’objectiu de la persona que li transmet a una altra). Qui crea l’efecte boca-orella ho fa amb la intenció que en parlin, que es doni a conèixer el producte. Avui dia es coneix amb el nom de word of mouse perquè quan enviem un enllaç d’una pàgina web a un amic o un programa o el busquen a la web utilitzem el ratolí, per tant és tracta d’un lloc de paraules.

En la part teòrica també era necessari cercar la informació que em fos útil per duu a terme una part pràctica, per aquesta raó un dels punts més importants és el procés viral que consisteix bàsicament ens els següents passos:En primer lloc cal “identifi car el buit per omplir”, és a dir, cal prendre la decisió si en aquest cas el producte o la idea que es vol comunicar té realment possibilitat d’èxit en la web.

En segon cas, cal preveure també a quin públic anirà adreçat, quin és el seu perfi l i l’objectiu que l’interessa a l’anunciant.

En tercer lloc, s’ha de seleccionar els sneezers1

més poderosos per al virus: qui són els líders

d’opinió, les xarxes socials més importants i què pertanyen aquests líders i aconseguir que participin i s’interessin pel virus. Llavors s’han d’establir les recompenses que rebran el sneezers en cas que participin, en molts pocs casos cap a on i si és necessari se’ls remunera econòmicament. És per aquesta raó que aquesta etapa també se l’anomena etapa de sembra, ja que s’escull on i amb qui es treballarà.

El quart pas és defi nir amb exactitud què han de comunicar els sneezers i com ho han de fer. És la fase de creació.

En cinquè lloc s’estableix la direcció cap a on s’apuntarà la campanya i a quins col·lectius anirà dirigida i per tant com s’ha de fer perquè només vagi cap el col·lectiu determinat i quines eines són necessàries per a la propagació.

El sisè pas consisteix en establir els Canals de resposta i un mètode de tracking (registre de propagació), el principal objectiu és preveure el nivell de resposta i així si és necessari fer modifi cacions sobre el missatge inicial.

El setè pas, es comproven les dades que avalen l’èxit de la campanya i que són imprescindibles per mesurar els resultats. És la part més complicada ja que en molts casos només es poden mesurar uns mínims. Encara així hi ha un seguit de tècniques que ens poden afavorir en aquest procés, el nucli és: Fer el missatge tot el senzill que es pugui perquè d’aquesta manera l’usuari o l’enviï sense que suposi una pèrdua de temps, amb la senzillesa del missatge el que aconseguim és que no s’interrompi el virus.

La part pràctica del meu treball és el que dóna més dinamisme i alhora suport al contingut, ja que la informació sobre el tema en ocasions era massa subjectiva però les dades i el procés pràctic han esta la veritable prova per demostrar els coneixements teòrics.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

101

La primera part de la pràctica és una anàlisi comparativa entre una de les campanyes virals amb més èxit que és: “Amo a Laura” de MTV amb l’anunci viral de Trina “Lo natural se hace querer”. En les seves fi txes tècniques tant objectiva com subjectiva, observem com tenen grans trets en comú però d’altra banda els resultats de visites i els reconeixements en el món de la publicitat i el màrqueting clarament se’ls emporta la campanya de MTV.

La segona part consisteix en l’elaboració d’un anunci convencional de moda i un viral.

L’anunci convencional de moda va ser gravat amb l’ajuda de 6 companys que es van oferir a participar com a models a la Rambla de Badalona. L’eslògan de la campanya és molt senzill: “Això sí és moda!”. En el espot, els joves caminen al ritme de la música d’actualitat mentre llueixen roba juvenil. Per tant, es tracta d’un anunci senzill de 30 segons.

D’altra banda, en l’elaboració del viral vaig haver de tenir més en compte els conceptes apresos en la part teòrica. En aquest cas el vídeo va ser fi lmat a la classe de 2n de Batxillerat Social del Col·legi Sant Andreu i també amb l’ajuda de tots els meus companys que s’exposaven de forma indirecta com a futurs integrants de la sèrie adolescent Física o Química. Aquest tema el vaig escollir perquè coincidia amb la fi de temporada de la sèrie i ja es començaven a rumiar nous actors per a la pròxima temporada. Però en realitat el que estava promocionant aquest vídeo és el col·legi, ja que el títol és “Adivina, El Sant Andreu!” i tots els integrants són alumnes, a més, no fa falta esmentar que les instal·lacions on es van rodar pertanyen al centre.

Ambdós audiovisuals es van introduir a la web de la mateixa forma, amb la publicació dels enllaços en una de les xarxes socials més importants dels moments: Facebook. Cada setmana realitzava un seguiment de les

visites que obtenien els vídeos en el canal de Youtube Hmmh STORE. Realment es tracta de publicitat viral i màrqueting viral ja que vaig utilitzar el mateix canal d’emissió en tots dos audiovisuals: Youtube i Facebook per promocionar els enllaços a aquests vídeos. Encara així no tots dos van tenir el mateix nivell de visites. El dia 7 de desembre vaig enganxar els enllaços dels vídeos només en el Facebook dels 6 participants de l’anunci, per fer-ho va ser necessari crear un compte Youtube on penjar els vídeos. També vaig posar en pràctica el blog màrqueting en el vídeo nº2, és a dir, el viral, afegint la URL de video a un fòrum de televisió el dia 10 de gener a les 22h, per incrementar el número de visites i comentaris, cal dir que la majoria de comentaris eren negatius però el meu objectiu que era pujar les reproduccions del vídeo, es va complir. “El Màrqueting Viral”, el procés de transmissió és molt difícil de controlar, però com que era un viral bàsicament escolar el visitava setmanalment i a la mateixa hora, observava les visites que tenien els vídeos i les anotava.

Finalment, la hipòtesi del meu treball ha quedat verifi cada: “El màrqueting viral té més cobertura que la publicitat convencional” i a més va quedar constància d’un altre principi del màrqueting viral: No importa si parlen bé o malament, sinó que parlin.

1 Seneezers: Impulsors de transmissió més potents.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

102

NEOTEKHNA, REALITAT VIRTUAL. DISSENY TRIDIMENSIONAL D’UN COTXE DE FUTUR SOSTENIBLE

Autors TutoraAlbert Buza Fernández i Adrià Romero López Elena Seba Font

Centre Institut La LLauna

INTRODUCCIÓNombrosos projectes (prototips de tot tipus, artilugis, edifi cis...) han de seguir un procediment concret des que sorgeix la idea original fi ns que s’utilitza per primera vegada per part de qualsevol consumidor. Una sèrie de passos estan marcats estrictament per garantir la utilització correcta i segura d’innombrables productes.

Fins no fa gaire, aquest procés era molt extens, i en molts casos arribaven a passar anys des que el producte era dissenyat inicialment amb un esbós fi ns que sortia al mercat. Afortunadament, gràcies a persones que treballen dia rere dia, la tecnologia esdevé cada cop més avançada, i això repercuteix positivament en la societat. Pel que fa als processos industrials, en els últims anys han sorgit múltiples tècniques que permeten reduir-los de manera considerable.

El món del disseny tècnic és molt ampli i comprèn aspectes molt diversos que ajuden a concretar qualsevol idea fi ns a l’últim detall. És per això que el nostre projecte ha estat realitzat d’acord amb uns paràmetres i uns límits concrets.

El producte dissenyat és un vehicle, concreta-ment un cotxe. Aquest està dissenyat entorn de dues idees: que sigui original, aspecte propi de qualsevol vehicle que sigui futurista, i que sigui totalment sostenible. Es tracta, doncs, d’un projecte de disseny tècnic industrial que

inclou per una part el disseny del vehicle prò-piament dit, i per l’altra, l’anàlisi del mateix.

Finalment, i com a curiositat, cal afegir que el vehicle porta per nom Neotekhna, que és una paraula composta per dues parts. La primera, “neo-“ que signifi ca “nou”, i la segona, “-tekhna”, que prové del terme grec tekhné i que signifi ca “art”. Per tant, el nom del vehicle es tradueix com a “nou art” (en relació a les idees innovadores i futuristes).

EL DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR (CAD)El món del CAD conté un extens programari, però en funció de l’objectiu concret de cada enginyer o dissenyador, es pot escollir d’entre diversos programes. Concretament per aquest projecte, s’ha escollit l’Autodesk Inventor Professional, una variant que permet treballar fàcilment amb estructures tridimensionals, ja que conté una àmplia diversitat d’aplicacions que hi estan relacionades.

Autodesk Inventor es basa en les tècniques de modelatge paramètric més noves i avançades. Els usuaris comencen dissenyant peces que es poden combinar en acoblaments. Corregint peces i acoblaments, poden obtenir-se diver-ses variants. S’utilitza en disseny d’enginyeria per produir i perfeccionar productes nous.

Els blocs de construcció crucials d’Inventor són les peces. Es creen defi nint les caracte-rístiques, les quals al seu torn es basen en es-bossos (dibuixos en 2D). L’avantatge d’aquest

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

103

programa és que tots els esbossos i les carac-terístiques es poden corregir més endavant sense haver de fer de nou la partició sencera. Aquest sistema de modelatge és molt més in-tuïtiu que en ambients antics de modelatge, en els quals per canviar dimensions bàsiques era necessari generalment suprimir l’arxiu sencer i començar de zero.

Com a part fi nal del procés, les parts es con-necten per fer acoblaments. Els acoblaments poden consistir en peces o altres acobla-ments. Les peces són acoblades agregant restriccions entre les superfícies, vores, pla-nes, punts i eixos.

EL DISSENY DEL VEHICLEEl disseny del conjunt de les peces del vehicle s’ha realitzat seguint un ordre concret. Indivi-dualment, i peça a peça, s’ha dissenyat comen-çant per les parts més mecàniques correspo-nents a l’eix i direcció davanters. A continuació les parts del xassís i l’eix posterior. I fi nalment les peces constituents de la carrosseria i els detalls exteriors i interiors del vehicle. A més, s’han realitzat tots els plànols corresponents a les peces que s’han dissenyat per a la pro-

jecció del vehicle. Un plànol per cada peça o acoblament (segons com s’hagi dissenyat), tot indicant el nombre d’unitats que calen de cadascuna. També s’inclou un llistat de les peces normalitzades. Aquestes no necessiten plànol, ja que són peces universalitzades per l’Organització Internacional per a l’Estandar-dització (ISO).

SELECCIÓ I ESTUDI DE MATERIALS DEL VEHICLEL’estudi que s’ha fet se centra en els diferents tipus de materials que es fan servir en la indústria automobilística, juntament amb els criteris que s’han de seguir per seleccionar-los. Finalment, i com a conclusió del nostre estudi, s’ha fet una tria adient de cara a la construcció de cada peça del vehicle Neotekhna.

En la tria de materials per a cada peça del producte que es vol construir intervenen molts factors diferents i, per tant, cal tenir en compte diferents criteris de selecció. Aquests són les propietats, les qualitats estètiques, el

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

104

procés de fabricació, el cost, la disponibilitat, l’impacte ambiental i per últim, l’ètica (referent al procés d’obtenció d’aquell material).

S’ha donat especial importància a aspectes com, per exemple, les propietats, les qualitats estètiques (ja que es tracta fonamentalment de disseny), i també l’impacte ambiental (ja que els aspectes ecològics són de vital importància en un vehicle que és totalment sostenible). La diferent importància que es vulgui donar a cada criteri de selecció respecte dels altres depèn de les característiques que volem ressaltar dels materials d’aquell producte; i això en la majoria dels casos sempre canvia. Malgrat això, sempre hem de considerar-los mínimament i respectar la importància individual de cadascun.

Pel que fa als tipus de materials, s’ha de dir que hi ha un ampli ventall relacionat amb l’àmbit de la fabricació de vehicles. És important conèixer-los bé, per posteriorment efectuar-ne una selecció adient. Els materials més corrents a l’entorn del cotxe són els metalls, els polímers i els compostos.

Els materials del Neotekhna:Per a la selecció de materials per a les peces del vehicle, s’ha tingut en compte (a més dels criteris de selecció) el tipus de material que es desitja i quins tractaments es volen aplicar.

De forma general, el vehicle està dividit en tres parts. Aquestes tenen característiques diferents, així doncs, estan fetes de materials diferents:

• Xassís: El xassís és l’esquelet que aguanta tot el pes i que aporta rigidesa al vehicle. Cal que sigui fet d’un material molt resistent als esforços de tracció, compressió, fl exió i torsió i alhora sigui molt lleuger. El material que compleix aquests requisits és l’alumini ja que aliat amb altres metalls té resistència mecànica i és un dels metalls més lleugers que existeixen.

• Elements de màquines: Ho són els eixos, molles, engranatges, transmissions, etc. Necessiten ser d’un material que tingui molta resistència mecànica per aguantar els constants esforços que se li apliquen. També han de ser dúctils i tenaços. El material seleccionat és l’acer aliat, ja que, entre d’altres coses aporta una gran resistència mecànica.

• Carrosseria: la carrosseria és la part que protegeix i suporta els passatgers del vehicle. També és la part encarregada de suportar alguns elements de màquines. Han de ser materials durs, tenaços i en alguns casos plàstics. Necessita ser visualment molt vistosa, és a dir, s’hauran d’aplicar diversos tractaments químics per aportar color als materials seleccionats. L’elecció recau sobre els polímers per la seva lleugeresa, la capacitat d’aplicar additius, el seu baix cost i, sobretot, per la facilitat en trobar plàstics reciclats.

Exemple d’una de les taules de selecció de materials que s’ha realitzat:

LES CARACTERÍSTIQUES DEL VEHICLE

Per fi nalitzar l’estudi del vehicle s’han descrit les característiques importants que té el Neotekhna. Les que més es volen potenciar en aquest vehicle són les de sostenibilitat amb el medi ambient i el fet de ser un vehicle futurista. És per això que es dóna especial importància al motor elèctric. A més, el disseny

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

105

i les innovadores tecnologies que s’han aplicat en aquest vehicle són fonamentals per aconseguir un producte competent, adaptat a la societat i fàcil de vendre.

El Neotekhna és un vehicle futurista biplaça. El seu disseny està pensat perquè sigui un vehicle urbà, amb facilitat per moure’s a les grans ciutats del futur. És totalment aerodinàmic, aspecte que facilita l’estalvi d’energia. I a més, destaca la il·luminació LED i el logotip del vehicle que representa les inicials de les partícules que formen el nom del vehicle Neo-Tekhna (NT).

Com a vehicle innovador, està adaptat a les noves fonts energètiques, ja que funciona mitjançant el motor elèctric. Cal afegir que és un cotxe sostenible i respectuós amb el medi ambient. Les plaques solars d’alta efi ciència instal·lades produeixen prou energia per moure el biplaça sense la necessitat de dependre d’una font energètica exterior. En el cas d’un dia de poc sol, com que la radiació serà insufi cient per a moure’l, hi ha la possibilitat de connectar les bateries a un generador d’electricitat convencional.

A més, en el disseny d’aquest vehicle s’han inclòs tecnologies molt actuals, com és el cas del navegador GPS o la tecnologia LED d’il·luminació. Aquests elements fan que el Neotekhna adquireixi un caràcter molt modern i innovador.

CONCLUSIONS

• El CAD (Computer Aided Design) (en aquest cas s’ha utilitzat l’Autodesk Inventor) és una eina informàtica moderna que permet dissenyar projectes virtuals i en tres dimen-sions vinculats a qualsevol branca tecnolò-gica.

• Per dissenyar el Neotekhna s’han seguit una sèrie de criteris concrets i pel que fa al procediment del disseny, el conjunt de

les peces del vehicle s’ha realitzat seguint un ordre concret. Des de les parts més me-càniques, seguint per les parts del xassís, i fi nalitzant amb la carrosseria i amb els de-talls exteriors i interiors.

• El Neotekhna és un vehicle futurista, degut al seu disseny original i innovador i a la utilització de noves tecnologies que s’hi incorporen; és sostenible, ja que funciona a partir d’electricitat i està fet de materials reciclats o reciclables majoritàriament; i que ha estat dissenyat a partir d’eines in-formàtiques punteres en el disseny tècnic tridimensional.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

106

PACKAGING. INFLUÈNCIA DEL COLOR I LA FORMA A LA CONDUCTA DEL CONSUMIDOR POTENCIAL

Autors TutorJúlia Rojo i Désirée Gómez Josep Manel Martínez

Centre Institut La Llauna

HIPÒTESI DEL TREBALL La nostra intenció és entendre com afecten, concretament el color i la forma d’un envàs, en l’inconscient de les persones i de quina manera els dissenyadors de packaging manipulen el nostre inconscient i ens convencen per comprar el seu producte i no un altre. Ens adonem de la importància del disseny d’aquest i hem arribat a la conclusió de que el moment clau per a la publicitat és quan el producte arriba al punt de venda i s’ha de promocionar per si sol. Per això, no és tan important la publicitat que s’hagi fet prèviament sinó que en el moment en el qual el possible comprador, al que anomenarem consumidor potencial, es trobi davant del producte, es decantarà a comprar el que li sembli més atractiu, el que li entri pels ulls. Degut a això, volem aprofundir en el coneixement d’aquests elements que possibiliten que el consumidor potencial es fi xi en el producte en concret.

DISSENY EXPERIMENTALPer poder confi rmar que tant el color com la forma són dos elements claus quan escollim un producte, hem realitzat una recerca teòrica sobre la psicologia del color, la forma de l’envàs i la infl uència que ambdues coses tenen sobre el consumidor potencial en el moment de compra conjuntament amb altres factors que també hi intervenen.

Posteriorment hem fet un treball de camp per confi rmar la veracitat del que havíem recercat

teòricament i veure com aquests factors afecten a les persones de manera més o menys conscient. Per ampliar el nostre treball, hem visitat empreses dedicades al disseny de packaging on ens van informar sobre el procés que es segueix a l’hora de realitzar el disseny i l’elaboració dels envasos.

A continuació presentem una petita síntesi del desenvolupament teòric del nostre treball:

PackagingEl màrqueting és el conjunt de tècniques que utilitzen les empreses de productes i serveis. Les variables amb les que treballa el màrqueting són quatre polítiques que ja coneixem. Aquestes són: producte (product), preu (price), promoció (promotion) i distribució (placement). Doncs bé, el packaging forma part de la política de distribució perquè la funció principal de l’envàs és contenir el producte, però al mateix temps, el packaging és un instrument fonamental de la política de promoció, perquè actua, també, com a element promocional. El marketing no és una batalla de productes, és una batalla de percepcions que es lliura a la ment del consumidor.

L’envàs és el primer que veu el públic abans de prendre la decisió de compra. Per això, una de les funcions que té és la de comunicar efi caçment els benefi cis del producte. També ha de comunicar la idea de posició de lideratge en el seu segment o sector i ha d’estar vinculat amb la imatge global de

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

107

l’empresa. Per tant, podríem dir que una de les funcions més importants de l’envàs està directament relacionada amb el màrqueting.

MerchandaisingEl que pretén el merchandaising és afavorir la relació que s’estableix entre el producte i el consumidor en el punt de venda. El que es vol aconseguir amb les estratègies de merchan-daising és:1. Satisfer les necessitats i els desitjos dels consumidors mitjançant les dimensions ob-jectives i subjectives de l’assortiment.

En aquest cas, la funció visual del merchan-daising consisteix a dissenyar el packaging dels articles que comercialitza, amb el prin-cipi fonamental de que puguin vendre’s per sí mateixos en el punt de venda. La fi nalitat és que els productes es converteixin en “objec-tes de desig” a través dels seus atributs físics i psicològics.

2. Transmetre la imatge del que és i el que ven l’establiment comercial mitjançant l’ar-quitectura exterior.

L’arquitectura comercial exerceix una impor-tant infl uència psicològica en el comporta-ment del consumidor recurrent directament als seus sentiments, emocions, actituds i creences.

3. Generar fl uxos de circulació de clients di-rigits per tota la superfície de l’arquitectura interior.

L’arquitectura interior de l’establiment co-mercial i la decoració dels espais, unida als elements ambientals, pot crear atmosferes coercitives amb el fi de provocar el desig de compra.

4. Provocar vendes per impuls a través de la gestió estratègica del lineal.

Els productes no tan sols es venen degut als seus atributs essencials, sinó també per al-

tres factors extrínsecs i psicològics que l’en-volten, de manera que el resultat d’un produc-te preparat per a la venda és la suma de les característiques que posseeix, més els valors afegits que li atribueix l’atmosfera del format comercial que els comercialitza.

El colorEl comportament del consumidor potencial davant un producte obeeix múltiples raons que faciliten, difi culten o impedeixen que, en un moment determinat, es realitzi la compra o el consum del servei.El color és l’ànima del disseny ja que té una gran infl uència sobre les emocions humanes que, al cap i a la fi , són objecte d’estudi de la publicitat. Cada color pot produir molts efectes psicològics diferents, sovint contradictoris. Per tant, és la barreja de colors que provoquen un sentiment o una emoció en les persones. Amb l’ús correcte del color és possible generar sentiments, suggerir accions i crear efectes aconseguint la integració total dels colors.

Simbologia dels colors: Blau. És el color preferit, generalment, i simbolitza la simpatia, l’harmonia i la fi delitat, tot i ser un color fred i distant.

Vermell. El simbolisme està determinat bàsicament pell foc i la sang. Foc i sang tenen, en totes les cultures, un signifi cat existencial. Per això, els seus símbols són universals. Simbolitza totes les passions, l’alegria i el dinamisme.

Groc. El groc és un dels colors primaris. El groc està relacionat amb el Sol, la llum i l’or. Malgrat això, és un color poc apreciat. És el color de l’optimisme. però també de l’enuig, la mentida i la enveja. És el color de la il·luminació, però també dels traïdors.

Verd. A grans trets, podem afi rmar que el verd és el color de la fertilitat, de l’esperança i de la burgesia. També és conegut com el color intermedi. Pot tenir connotacions eròtiques.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

108

Negre. És el color més fosc i més suggeridor. És el color del poder, de la violència i de la mort. També és el preferit dels dissenyadors i de la joventut. Correspon a la negació i a l’elegància.

Blanc. És el color femení de la innocència, el color del bé de l’espiritualitat, i el color més important dels pintors. El blanc és el color més perfecte i pur. Això és perquè no hi ha cap connotació del blanc que sigui negativa.Taronja. És el color de la diversió. És exòtic i cridaner, però subestimat.

Violeta. El violeta pot representar el color de la teologia, la màgia, el poder, el feminisme i el moviment homosexual.

Rosa. El rosa pot simbolitzar quelcom dolç i delicat i, d’altra banda, allò escandalós i “cursi”. Per això és un color femení.

Daurat. Representa tot allò relacionat amb els diners, la felicitat i el luxe.

Plata. El color plata ha adoptat els signifi cats de la tecnologia, dels diners i de la lluna.

Marró. Simbolitza tot allò que és acollidor, corrent i natural, però com a aspecte negatiu, simbolitza la brutícia.

Gris. El gris és el color de l’avorriment, de les coses antiquades i de la crueltat

La formaParal·lelament hem realitzat un estudi sobre la forma de l’envàs, element que també infl uencia en el moment de compra.

La forma d’un envàs constitueix l’estímul visual que permet delimitar tant el contorn dels elements gràfi cs com la estructura percebuda del missatge gràfi c. La forma delimita el contorn dels objectes i aquesta infl ueix en la percepció de l’aspecte en conjunt. Independentment de que la percepció de la forma d’un envàs

sigui conscient o inconscient, es dóna per suposat que representa alguna cosa i, per tant, que dóna una estructura a un missatge gràfi c. Així doncs, es pot afi rmar que la forma serveix, abans que res, per transmetre la informació gràfi ca que es transmet en un primer moment.

Psicologia En aquest apartat es pretén entendre per què el consumidor potencial tria un determinat producte amb unes característiques específi ques i no pas un altre.

La sensació i la percepció tenen lloc quan nosaltres observem un producte. Totes les sensacions visuals, que nosaltres percebem, tenen lloc en el cervell, Aquestes, conscients o inconscients, es combinen entre sí mitjançant els processos d’associació d’idees que donen lloc, conjuntament amb la memòria, a la percepció visual complexa.

La psicologia del consumidor explica el comportament d’aquest consumidor en el moment de compra.

CONCLUSIONS • El color és determinant pel que fa a l’elecció

de compra del consumidor potencial.

Les conclusions que vam extreure del nostre treball de camp diuen que només un 50% dels enquestats reconeixen que el color de l’envàs és decisiu. Tot i així, podem afi rmar que el color té la capacitat de cridar l’atenció i de convèncer el possible comprador, ja que transmet sentiments i sensacions que nosaltres associem a determinats colors.

• Cada color té adjudicat una tipologia deproductes diferent en la ment del consumidor.

Amb el temps, cada color ha anat adquirint un simbolisme diferent de manera que tots i cadascun d’ells els associem amb productes

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

109

concrets. Fins i tot, hi ha marques que han acabat “sent propietàries” d’un color o un acord de colors com és el cas de la Coca-Cola amb l’acord vermell i blanc. Per aconseguir convèncer el consumidor potencial, s’ha de jugar amb els colors.

• La forma de l’envàs no és tan important com el color.

La forma de l’envàs condiciona més la col·locació en l’espai dels palès a l’hora de transportar-la tot i que en alguns casos és un condicionant vital, ja que pretén captar l’atenció del consumidor.

Un cop en el supermercat, si l’envàs del producte és inferior a 30cm, aquest passa inadvertit pels consumidors. També, s’ha de tenir en compte, quina és la col·locació del producte en el lineal.

Per tant, la forma no condiciona però pot determinar la decisió.

• Un bon disseny de packaging és imprescin-dible

Un bon disseny de packaging és vital per a vendre productes, ja que el packaging, en concret el facing de l’envàs, és en allò que ens fi xem quan anem a comprar.

• En el punt de venda, es venen emocions, no productes.

Generalment, la publicitat busca crear el desig i la necessitat en l’individu de manera que doni lloc a l’acció de comprar. Per tant, el consum és una emoció. El producte s’acaba convertint en un estil de vida o en una possibilitat d’arribar a ser com un vol ser.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

110

PETITE COCO CHANEL

Autora TutorMaria Martín Badia Josep Folch Rull

Centre EASD Pau Gargallo

OBJECTIUSAquest treball tracta de moda. Quan vaig co-mençar a interessar-me pel món de la moda hi havia un personatge que em cridava molt l’atenció: Coco Chanel. I vaig decidir fer el treball de recerca sobre ella.

Per fer-ho em vaig marcar una sèrie d’objectius:• Comprovar si la vida i obra de Coco Chanel

va infl uir de manera determinant al s. XX i si la moda d’avui en dia encara s’hi veu infl uenciada.

• Investigar les relacions que va tenir amb altres personatges importants que la van ajudar.

• Buscar una font d’inspiració per crear la meva pròpia col·lecció.

DESENVOLUPAMENTEl meu treball consta de dues parts, la pri-mera part és la teòrica, on analitzo la vida i l’estil de Coco Chanel i en la segona part, la practica, creo una col·lecció dibuixada de vuit vestits inspirats en un model d’aquesta gran dissenyadora.

A la part teòrica vaig llegir-me diferents bio-grafi es, articles i revistes; vaig veure docu-mentals per fer-me una primera idea de la vertadera vida d’aquesta dissenyadora, ex-treure els punts en comú de les fonts d’in-formació i buscar les veritats sobre la seva vida, que no constaven a tot arreu. D’aques-ta manera vaig trobar uns punts fonamentals

en la moda de Chanel, vaig veure les innova-cions que ella va aportar, com va marcar en aquella època el seu estil i la seva forma de viure la vida.

Quan ho estava fent, em vaig adonar que Gabrielle Chanel havia sigut tan important, gràcies en bona part, al seu treball, a l’am-bient on havia viscut, a les amistats que la van ajudar, a la sort i a la seva gran astúcia, així que vaig trobar pertinent incloure aquella part de la seva vida en el meu treball.

Un cop analitzada la seva vida, vaig iniciar la meva pròpia col·lecció. Per fer-la vaig agafar un vestit de Coco Chanel de l’any 1926, i ins-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

111

pirant-m’hi vaig crear una col·lecció. Per tal d’aconseguir el meu objectiu amb èxit, vaig assistir a unes classes durant l’estiu a l’es-cola de teixits de Canet de Mar.

Vaig provar diferents tècniques i materials, i diferents estils de dibuix, fi ns que fi nalment vaig trobar un estil que m’agradava. Vaig uti-litzar tinta xinesa amb aquarel·la i llapis. A partir d’aquí vaig començar a dibuixar, fi ns que vaig obtenir uns resultats que em van agradar. Tot i que la inspiració era d’un vestit Chanel, la meva intenció era fer uns vestits amb el meu estil.

CONCLUSIONSDesprés de realitzar el treball he pogut con-fi rmar, que Coco Chanel va intervenir de manera determinant a la moda del s XX. Va revolucionar la moda de la seva època i es va avançar a les futures tendències. Gràcies a la seva astúcia i el seu oportunisme, l’ajuda de grans icones i treballant com cap dona ho havia fet fi ns a aquell moment, va arribar a convertir-se en una de les més grans disse-nyadores que mai han existit. Va ser imatge de la nova dona, la dona que només depenia d’ella mateixa.

Gràcies a aquest treball, he pogut realitzar la meva primera col·lecció, he gaudit fent-ho i he pogut assegurar que m’agradaria dedicar-me al disseny de moda en un futur.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

112

PINTANDO MOVIMIENTO

Autora TutorIrene Camposo Carmona Oriol Díaz

Centre Mare de Déu de l’Assumpció

HIPÓTESIS Y OBJETIVOS¿Sería capaz de enseñar a manejar un pro-grama de animación 3D del cual yo tambi-én parto de un nivel cero? ¿Sería capaz de realizar ese tutorial de nivel inicial que para mí no encontré? ¿Sería entonces capaz de enseñar cómo funciona el mundo de la ani-mación para un afi cionado?

Pintando movimiento es un trabajo cuyo ob-jetivo es conseguir transmitir los conocimi-entos adquiridos a lo largo de su desarrollo y como objetivo fi nal se propone demostrar que personas con un nivel de informática básica pueden llegar a desarrollar, median-te tutoriales realizados por mí, una serie de animaciones.

INTRODUCCIÓNAlguna vez nos hemos sentido como Cenici-enta en busca de su príncipe azul, otras en cambio hemos sido más niños y hemos juga-do por casa como lo hacía Andy con Woody.

Por otro lado, muchos días somos ese pez azul tan olvidadizo de la película Nemo y

otros tantos nos sentimos como Shrek, ca-paces de ser el mayor ogro del mundo.

En una gran pantalla esto se refl eja como animación, pero en el momento en el que tengo que darle un nombre, yo lo llamó Pin-tando movimiento.

CONCEPTOS ESENCIALESEl término animación hace referencia a la aplicación de velocidad a un conjunto de imágenes con el fi n de simular un movimi-ento.

Es sin duda, animación, también, todo aque-llo que mediante movimiento nos crea un ilusión óptica de las imágenes.

La animación 3D cumple con las mismas características que la animación en dos di-mensiones, pero a diferencia de esta última, la animación 3D cuenta con una dimensión más, lo que nos permite añadir caracterís-ticas de volumen y profundidad a la imagen ofreciendo un resultado mucho más real.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

113

Es necesario explicar que hoy en día todo funciona mediante los ordenadores, de ma-nera que la creación de las animaciones se realiza también gracias a este tipo de sopor-te. Para la creación de las animaciones se realizan gráfi cos, es decir, imágenes gene-radas, manipuladas y representadas medi-ante un ordenador.

Un gráfi co, cuando se intenta crear bajo una objeto no-prediseñado, que serían con los que se trabajan en el tutorial, sería realiza con la creación de una malla sobre un dibujo de base y más tarde esta malla se rellena con el fi n de conseguir las características que dan personalidad a los gráfi cos en 3D, propios de la animación 3D.

Diseño ExperimentalLa parte práctica de pintando movimiento cuenta con la realización de un tutorial del programa Studio Max 3D.

Studio Max 3D es un programa que cuenta con grandes características a la hora de tra-bajar con principiantes, y es que gracias a su multitud de herramientas y sobre todo a la simplicidad con la que nos permite trans-mitir los conocimientos deseados.

Este tutorial está compuesto por cuatro tu-toriales separados según el nivel y los co-nocimientos aplicados. La elección de los conocimientos a tratar en los tutoriales se basa en aquellas cosas que personalmen-te me interesaban conocer, de manera que si yo como principiante tengo una serie de expectativas, probablemente las personas a

quienes yo intento llegar puedan resultarles también interesantes esas partes del pro-grama.

De esta manera se llevan a cabo los cua-tro tutoriales, en los cuales se observa que cada tutorial cuenta con unos conocimien-tos específi cos:

Los tutoriales fueron puestos a prueba con nueve colaboradores, tres de cada margen de edad seleccionado, de manera que cada rango de edad probó cada uno de los tutori-ales ofreciéndome una valoración del trabajo realizado.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

114

CONCLUSIONESTras la puesta a prueba del tutorial y gracias a las valoraciones de los colaboradores me di cuenta de que habían ciertos aspectos de la parte práctica que podían ser mejorados, es por ello que se realizaron nuevas explicacio-nes puntuales para aquellos puntos que no cumplían las expectativas propuestas.

Otras de las cosas que se hicieron fue la ampli-ación del trabajo, de manera que se realizan unos videotutoriales como soporte visual para ayudar a la persona que está realizando los tutoriales ofreciendo así comodidad, sencillez en la comprensión y un aprendizaje visual, el cual es mucho más sencillo de seguir en un campo como este.

La inversión de tiempo en la ampliación del proyecto con los videotutoriales permite que se consiga llegar al objetivo de manera satis-factoria.

En el momento en que el trabajo queda com-pletado yo comprendo que sí que he llegado a conseguir los objetivos iniciales y por tanto llego a considerarme capaz de responder de forma afi rmativa a todas aquellas hipótesis que un principio me había formulado.

Pintando movimiento es un trabajo que me ha ofrecido llegar a unos conocimientos de los cuales me siento orgullosa, puesto que sin la oportunidad de la realización de este traba-

jo probablemente no me hubiese planteado el hecho de aprender sobre este mundo, pese a que me interesaba.

Es por ello, que me siento completamente satisfecha del trabajo realizado y que espero que puedan disfrutarlo ustedes también.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

115

PLA D’EMERGÈNCIA I RECORREGUTS D’EVACUACIÓ A L’INS JÚLIA MINGUELL

Autors TutorPablo Agut Ruiz, Paco Sánchez Águila, Toni SolerAlbert Tejón, Mery Sargsyan Centre Institut Júlia Minguell

HIPÒTESICom es podrien millorar els recorreguts d’eva-cuació del nostre centre docent amb l’ ajuda del dibuix tècnic assistit per ordinador.

El nostre projecte de recerca pretén resumir els principals aspectes i factors d’anàlisi re-lacionats amb la Seguretat Integral en els centres docents, basant-se, per a la realitza-ció d’aquest, en el Manual d’Autoprotecció, document que estableix l’ordre, l’estructura i els processos a l’hora de realitzar l’evacua-ció d’un centre educatiu.

MANUAL D’AUTOPROTECCIÓL’operativitat del Manual d’Autoprotecció es basa en la comprovació, revisió i actualitza-ció dels següents aspectes:• Instruccions d’actuació dels equips d’au-

toprotecció.

• Quadrant d’assignació de funcions de l’es-tructura d’autoprotecció.

• Llistat de telèfons d’urgències.

• Programes de formació per al desenvolu-pament del pla.

• Manteniment dels equips de protecció.

• Plànol del punt de trobada.

La implantació del Manual d’Autoprotecció conclou amb la realització del simulacre, el qual haurà de repetir-se periòdicament. El

simulacre consisteix en l’activitat fi ngida del Pla d’Emergència, amb l’objectiu de compro-var el següent:

• Ensenyar als alumnes a conduir-se ade-quadament en situacions d’emergència.

• Conèixer les condicions dels edifi cis en els que s’allotgen els centres per aconseguir l’evacuació d’una forma ordenada, sense risc per als seus ocupants ni deteriora-ment dels edifi cis ni del mobiliari escolar, havent de realitzar tot això en el menor temps possible.

• Mentalitzar als alumnes, als seus pares i als professors de la importància dels pro-blemes relacionats amb la seguretat i emergència en els centres escolars.

L’Ordre del Ministeri d’Educació i Ciència de 13-11-1984 estableix l’obligatorietat de la realització de simulacres d’evacuació. Les pràctiques d’evacuació en els centres do-cents han de constituir un component més de l’educació dels alumnes, tant des del punt de vista individual com des del punt de vista social i comunitari.

CARACTERÍSTIQUES DE LA EVACUACIÓ1. El temps màxim per a l’evacuació de l’edi-fi ci haurà de ser de 10 minuts. El temps mà-xim per a l’evacuació de cada planta haurà de ser de 3 minuts. La durada màxima d’un simulacre d’evacuació haurà de ser de 30 minuts, és a dir, la interrupció de les acti-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

116

vitats escolars no hauria de ser superior a aquest temps.

2. El simulacre pretendrà detectar les princi-pals insufi ciències de l’edifi ci, així com defi -nir les mesures correctores particulars per a cada edifi ci.

3. El simulacre haurà de realitzar-se en la situació de màxima ocupació del Centre, en la seva activitat escolar, amb el mobiliari en la seva disposició habitual i sense avís previ per als alumnes. El dia i l’hora la fi xarà el Di-rector del Centre, segons el seu propi criteri i responsabilitat.

4. El simulacre es realitzarà sense ajuda ex-terior (Bombers, Policia Local, Sanitaris...), ja que en situacions reals, l’evacuació s’inicia sense aquest auxili.

Davant la realització d’un simulacre, l’adre-ça del Centre informarà els pares d’alumnes sobre l’exercici que es pretén realitzar, a fi d’evitar alarmes o efectes de pànic, però sense precisar el dia, ni l’hora de realització de l’activitat. Si s’escau, l’adreça del Centre comunicarà per escrit als pares sobre la rea-lització d’aquest, per si existís alguna objec-ció per impedir la participació dels seus fi lls en aquest simulacre, i indirectament, obtenir el seu consentiment.

CONCLUSIONSDesprés d’un llarg procés de dibuix tècnic per ordinador, hem pogut arribar a diverses con-clusions del que ha estat en nostre treball en grup. Després d’haver assolit els objectius proposats al principi del projecte, hem adquirit una gran habilitat a l’hora de fer el plànol de l’edifi ci i un gran coneixement teòric, a la vega-da que pràctic, del que suposa el bon manteni-ment, funcionament i actualització del que són els plànols d’evacuació, és a dir, els recorre-guts que hauria de fer qualsevol persona que es trobés dintre l’edifi ci, en cas d’emergència, per a no posar en perill la seva integritat físi-ca. Després de contrastar la nostra informació

en diferents fonts, hem arribat a la conclusió que el fet de tenir una sèrie de normes aplica-bles a la seguretat és essencial, sobretot el fet de conscienciar els més vulnerables, que en aquest cas són els alumnes i tot el cos directiu i el professorat. Per tant, podem dir que aquest tema forma part de l’educació que aquests dos “col·lectius” han de rebre per tal de poder seguir una sèrie de passos i, d’aquesta mane-ra, evitar possibles aglomeracions o lesions a l’hora d’evacuar el centre.

Ha estat un treball força interessant, cons-tructiu i pràctic, ja que ens ha donat una idea molt precisa del que és anar més enllà del propi problema que suposa haver de recórrer a l’evacuació d’un centre educatiu com és el nostre, i així poder veure tot el treball i tot l’es-forç que tota una sèrie de persones han de fer per poder mantenir en bon estat un element indispensable en qualsevol centre docent com ho són els recorreguts d’emergència esmen-tats, ja que cada any poden aparèixer situaci-ons noves com la convivència amb persones amb mobilitat reduïda, que immediatament provoquen que els plànols hagin d’ésser ac-tualitzats a les noves condicions necessàries del propi institut.

Distribució de les tasquesPer controlar una situació de perill en un centre docent és necessari que el conjunt de persones que el formen ofereixin una respos-ta organitzada. És indispensable, per tant, assignar responsabilitats i funcions a tots els membres del centre.

Cap d’emergènciaHabitualment, serà el director/a del centre, encara que també ho pot ésser algun membre de l’equip directiu. Ha de decidir les mesures que cal prendre en cada situació, ser la per-sona interlocutora amb les ajudes externes, disposar d’un llistat de tots els alumnes per classe i ser informat de totes les incidències per part de la resta de coordinadors del pla d’emergència.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

117

Cap de plantaSerà el professor o professora que ocupi l’aula més allunyada de la sortida d’una planta concreta de l’edifi ci. En cas d’evacu-ació, ha de controlar que es faci de forma ordenada, revisar que en les dependències de la planta no quedi ningú, assegurar-se que les portes queden tancades i ser l’úl-tim a sortir. En cas de confi nament, ha de comprovar que l’alumnat de la planta esti-gui confi nat en les aules o en els espais pro-tegits del centre i que les portes i fi nestres quedin tancades.

ProfessoratEl professorat que en el moment de l’emer-gència tingui alumnes al seu càrrec ha de seguir les instruccions de la persona que actua com a cap de planta, mantenir l’alum-nat en ordre, comprovar que pot realitzar-se l’evacuació, tancar les portes i fi nestres de l’aula, contar els seus alumnes en el punt de trobada i informar al cap d’emergència. En cas de confi nament, ha de fer entrar l’alumnat a l’aula o espai de confi nament, contar als seus alumnes i tancar portes i fi nestres.

AlumnatSi un estudiant detecta un perill, com pot ser un incendi, ha d’avisar ràpidament al pro-fessor que estigui més a prop i esperar les seves instruccions. En cas d’evacuació, els alumnes que estiguin fora de la seva aula quan soni l’alarma hauran d’incorporar-se a la que estigui més a prop. Els alumnes, sense agafar els seus objectes personals, seguiran al professor que actuï com a guia i es presentaran en el punt de trobada. Els alumnes que surtin de l’edifi ci en un grup que no sigui el seu, es presentaran en el lloc on es trobi el seu grup-classe una vegada arribin al punt de trobada.

• D’altra banda, cal assignar responsables que puguin donar els avisos inicials d’alarma (desconnectar les instal·lacions,

donar l’alarma i cridar els bombers, i fer-se càrrec de les persones discapacitades o amb problemes de mobilitat) per poder així començar el procés d’evacuació.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

118

PSICÒPATES DE CINE

Autora TutorAlba Molas Closas Pere Montaner

Centre EASD Pau Gargallo

Quant sentim la paraula “psicòpata” ens ve-nen de manera inevitable un munt d’imatges a la ment. Quant ens demanen què diferencia a un criminal de un psicòpata, no sabem què dir, pensem que són sinònims. Quan ens di-uen que hi ha una pel·lícula al cinema sobre un psicòpata, directament ens imaginem una pel·lícula sanguinària, amb un assassí en sè-rie en la qual patirem molt. Tots aquest tòpics que s’han creat entorn a la fi gura del psicòpa-ta han causat la desinformació sobre aquest personatge i per tant, l’error constant a l’hora de presentar-lo a través dels mitjans de co-municació i també en el cinema.

En el meu treball he intentat desemmascarar el psicòpata, aclarint la seva defi nició i carac-terístiques, de manera que puguem entendre les peculiaritats d’aquest personatge. Des-prés he vist una sèrie de pel·lícules protago-nitzades per psicòpates i he fet una anàlisi profunda de tres d’elles per descobrir com s’ha portat aquest personatge al cinema i amb quina intenció.

El meu treball consta de dues parts:• A la primera part, faig una caracterització

del psicòpata explicant les seves peculia-ritats, els tipus de psicòpates i les causes que poden haver-lo portat a convertir-se’n.

• La segona part consisteix en l’anàlisi d’algunes pel·lícules de psicòpates.

Per aconseguir una idea clara sobre el que són els psicòpates vaig llegir alguns llibres rellevants sobre el tema i vaig veure algunes pel·lícules protagonitzades per psicòpates.

El primer que vaig descobrir en els llibres va ser que el psicòpata no és un malalt mental, no perd el contacte amb la realitat en cap mo-ment, tot el contrari, el psicòpata és una per-sona que, a diferència dels malalts, és cons-cient del que fa i de per què ho fa. La carac-terística fonamental d’un psicòpata és el fet d’estar mancat d’empatia cap els altres i de remordiments, també mostra una tendència constant cap a la manipulació i a les mentides i acostuma a ser una persona molt impulsiva. A diferència dels malalts mentals, que poden acabar tancats a centres de salut mental, els psicòpates poden acabar a la presó.

El següent punt que vaig descobrir als llibres és que un psicòpata no ha de ser necessàri-ament un assassí. Hi ha gent que maltracta els altres, a la dona, als fi lls, als seus treba-lladors o subordinats, fi ns i tot hi ha polítics que maltracten el seu poble (els dictadors poden servir d’exemple) i podrien ser consi-derats com a psicòpates. És a dir, no totes les

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

119

persones amb psicopatia són assassins en sèrie, tot i que els d’aquesta varietat són els que protagonitzen moltes pel·lícules de por. Una persona que mostra manca d’empatia i manca de remordiments pel mal que produ-eix està posant de manifest una conducta psi-copàtica. Val a dir que unes característiques així el predisposen a dur una vida criminal, ja que, és molt difícil que una persona mancada d’empatia i de remordiments sigui capaç de dur una vida completament normal.

Per últim, vaig cercar les causes i el tracta-ment de la psicopatia i vaig descobrir que les causes de la psicopatia no estan clares. Actualment, la majoria de psiquiatres apun-ten que la principal causa és genètica, tot i que l’ambient és també un factor important en el desenvolupament del trastorn. No es coneixen tractaments efectius, entre d’altres raons perquè el psicòpata no es detecta amb facilitat i, per tant, pot ser valorat com un so-ciòpata i no rebre tractament. Per tant no és estrany que quan un psicòpata surt de la pre-só, torni a reincidir.

ANÀLISI DE PEL·LÍCULESA fi d’estudiar com s’havia portat la fi gura del psicòpata al cinema vaig analitzar algunes pel·lícules i en especial les tres següents. En primer lloc, “La mala llavor” (1956) de Mel-vin Leroy, una pel·lícula que tracta sobre una nena que mata un company de classe per haver-la guanyat en un concurs de cal·ligrafi a. En aquesta pel·lícula, la nena és presentada com una veritable psicòpata, ja que compleix gairebé totes les característiques estudiades i dóna a entendre que les causes de la psico-patia en el seu cas són genètiques.

La següent pel·lícula que vaig analitzar va ser “A sang freda” (1967) de Richard Brooks, una pel·lícula basada en fets reals que tracta so-bre el brutal assassinat de la família Clutter per dos ex convictes. Després de analitzar-la vaig arribar a la conclusió que un dels dos criminals era un psicòpata però l’altre no. En Richard (un dels assassins) el vaig con-

siderar psicòpata perquè complia moltes de les característiques i en el fi lm es veia com manipulava en Perry (el seu company) perquè fes el que ell volia. En canvi, en Perry deixava veure que tenia molt problemes psicològics i que havia crescut en un entorn de violència i a més també mostrava remordiments, una característica que no és pròpia dels psicòpa-tes. Tanmateix, en el fi lm i en la realitat, es va considerar que aquests assassins sabien perfectament el que es feien i van ser com-demnats a mort.

Per últim, la tercera pel·lícula analitzada va ser “L’estrangulador de Rillington Place” (1970) de Richard Fleischer també basada en fets reals, i que narra els crims d’un es-trangulador en sèrie. Amb aquesta pel·lícula vaig arribar a la conclusió que el protagonista (l’estrangulador del títol) era un psicòpata, ja que, no mostrava cap signe d’empatia ni re-mordiment pels seus actes, a més de ser una persona manipuladora i mentidera.

CONCLUSIONS• La paraula “psicòpata” és un terme que es

presta a confusió i s’usa malament, tant pels medis de comunicació com per la gent del carrer en general.

• El psicòpata no pateix cap malaltia mental, és completament conscient del que fa i no sent empatia ni remordiments.

• La fi gura del psicòpata s’ha portat moltes vegades al cinema però no per explicar la seva psicologia. La majoria de directors no-més la utilitzen per atemorir a l’espectador. Pensem, per exemple, en el personatge d’Anibal Lecter (“El silencio de los corde-ros”, (1991) de Johnatan Demme o en el més recent de “La huérfana” (2009) dirigi-da per Jaume Collet-Serra.

Gràcies a aquest treball he descobert el que és realment un psicòpata i m’ha servit per relacionar el món de la psicologia i del cine-ma, ja que he pogut veure moltes maneres diferents de presentar aquest personatge al cinema.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

120

RECERCA DE L’ANESTÈSIC LOCAL MENYS INVASIU EN LA VIABILITAT DEL PEIX GUPPY Autora TutorNariman Chahboun El Messaoudi Josep Giralt

Centre Institut La Pineda

INTRODUCCIÓDurant segles l’home ha buscat recursos per obtenir un benefi ci a nivell de salut amb substàncies que pal·liaven o contrarestaven els símptomes d’una malaltia. Però la ma-nifestació patològica que més ha capfi cat a la humanitat durant tota la seva història ha sigut el dolor.

Avui dia hi ha una àmplia gamma farmaco-lògica amb aquesta fi nalitat, però malgrat la gran efectivitat que els anestèsics locals i al-tres fàrmacs presenten, cap d’ells mostra un prospecte lliure d’efectes adversos o contra-indicacions.

Així doncs, en aquest assaig es va voler com-provar l’efecte negatiu que els anestèsics lo-cals poden arribar a manifestar sobre l’organis-me d’un peix Guppy controlant l’alteració que pot patir en les seves funcions vitals per a una possible extrapolació posterior a l’àmbit humà.

PART TEÒRICAEl peix Guppy o Poecilia reticulata és una es-pècie originària de les aigües dolces de Cen-treamèrica i Les Antilles.

El Guppy és un peix petit de cos fusiforme i una aleta caudal molt característica i vistosa, cosa que ha afavorit la intervenció humana en la genètica per augmentar la coloració de l’individu i la seva venda a particulars.

Durant l’experiència, als Guppy se’ls hi ha ad-ministrat anestèsia local.

Des de 1872 s’ha administrat anestèsia local per a la insensibilització d’alguna zona del cos, però hi ha moltes tipologies d’anestèsics locals: tòpiques, injectables, orals...

L’acció farmacològica de l’anestèsia local esdevé bloquejant la bomba de sodi-po-tassi del nervi per a que la bipolaritat de la membrana cel·lular es neutralitzi impedint l’intercanvi d’electrons i, consegüentment, l’impuls nerviós fent que no es senti dolor ni temperatura, però no inutilitzant la capa-citat motora del múscul. Per això, la fi nalitat de l’anestèsia local és mantenir-se en el lloc d’acció el major temps possible sense ser absorbit pel torrent sanguini, a diferència de la majoria dels fàrmacs.

Hi ha dos grans grups d’anestèsics classifi -cats segons la seva estructura química: els de tipus éster, que contenen un enllaç éster, i els de tipus amida, que contenen un enllaç amida. Els anestèsics locals utilitzats per a l’experiència pertanyen al grup amida, ja que els éster estan restringits a l’ús tòpic per la seva alta toxicitat.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

121

HIPÒTESILes peculiaritats que van fer que s’escollís aquest organisme per a l’experiència van ser les referents a la seva anatomia interna molt semblant a la humana; a més, aquest orga-nisme és omnívor i té un ràpid metabolisme que l’obliga a fer diverses ingestes diàries. L’aparell respiratori fa la respiració branquial pròpia dels peixos i la respiració pulmonar, ja que tenen un pulmó desenvolupat de la bufeta natatòria. Aquests peixos presenten unes qualitats peculiars. En els peixos es presenta la seva fecundació interna, fent una còpula semblant a la mamífera, i ovovivípa-ra. A més, aquests peixos viuen en societats jerarquitzades mantenint una proporció de 3 femelles per cada mascle per a la seva pos-sible reproducció.

A l’assaig es va fer una comparació entre l’articaïna i la mepivacaïna. L’articaïna és l’únic anestèsic que conté els dos enllaços en la seva estructura química, cosa que augmenta la seva metabolització al torrent sanguini. Per això, cal afegir-hi un vasocons-trictor com l’epinefrina, per a que s’estrenyin els vasos i el fàrmac es fi xi més temps en la zona anestesiada.

La mepivacaïna conté en la seva estructura química un anell de piperidina que li dóna una certa capacitat vasoconstrictora en presència d’altes dosis. Així doncs, no cal una barreja de la solució anestèsica amb cap vasoconstrictor ja que és un anestèsic que per sí sol ja té una durada acceptable en la zona a anestesiar.

Així, la hipòtesi de l’assaig consisteix en es-brinar si l’articaïna amb epinefrina interfereix en major grau en la realització de les funcions vitals dels Guppy que la mepivacaïna sense cap tipus de vasoconstrictor.

PART PRÀCTICAEn la realització de l’assaig, els Guppy es van obtenir en el moment del seu naixement per assegurar la seva virginitat. Seguidament, es van dividir 12 peixos en 3 aquaris mantenint una proporció de 3 femelles i 1 mascle.

A més, es va intentar una simulació del seu hàbitat natural per a que els peixos no pre-sentin cap tipologia d’estrès ni transtorn anor-mal que pogués interferir en la conclusió de l’assaig: aquaris de la mateixa grandària per als tres grups, control periòdic del pH i la tem-peratura de l’aigua, oxigenació, alimentació estricta i regulada, instal·lació d’una paridora fl otant per al part de les femelles i aïllament sonor i lumínic artifi cial.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

122

El dos anestèsics presenten una via adminis-trativa parenteral. En el cas d’aquests anestè-sics, la injecció ha de ser per via subcutània. Per a la injecció tant de l’articaïna com de la mepivacaïna es van seguir una sèrie de pas-sos per a la correcta administració. Després de l’extracció farmacològica es va procedir a injectar l’anestèsic sota la fi bra nerviosa que afecta a la motricitat inferior del Guppy, un lloc lliure d’òrgans que garantitza la seguretat de l’individu durant l’administració.

La realització d’aquest procediment es va dur a terme durant 64 dies amb una periodicitat d’una administració diària. L’administració es va dur a terme cada dia a les 15:00 hores. Es van anestesiar amb la mateixa tècnica i amb la mateixa periodicitat els 6 Guppy sotmesos a aquesta experiència, exceptuant els de con-trol, independentment de la solució anestèsi-ca emprada en cada grup.

Per al control dels Guppy es va traçar una pau-ta on hi consten les funcions vitals del peix ob-servat i les hores a les quals s’ha realitzat l’ob-servació. Entre les 16:00-17:00, 18:00-19:00 i 20:00-21:00 es van controlar les vegades de presa d’aire atmosfèric, la quantitat d’aliment ingerit, la freqüència d’aleteig, la quantitat de secrecions, la detecció de moviment sensible a la llum, la detecció de moviment sensible als cops, el temps de procreació, el temps de criança i altres dades extraordinàries com el comportament o la mort d’algun individu.

Per al registre del funcionament de l’aparell respiratori es va fer un recompte del nombre de vegades que l’individu respira aire atmosfè-ric ja que és possible la visió del procés respi-ratori pulmonar. La freqüència de respiracions es va prendre per hores i, fi nalment, es feia una mitjana de les dades recollides a les tres hores per calcular el promig de la freqüència respiratòria del Guppy durant aquell dia.

Per al càlcul de la freqüència l’aleteig es va fer un recompte de les vegades que aletejava l’aleta dorsal del peix en un minut en intervals de 30 minuts. A continuació, és va realitzar un

promig de les dades recollides cada dia per a la comparació de la freqüència diària.

Per al control de l’aliment ingerit es va utilit-zar la mateixa quantitat d’aliment en tots els grups: 0.5 grams d’aliment per cada individu en cada àpat. Es van alimentar els peixos sis vegades al dia, entre les 10:00 i les 20:00, en tandes de dues hores. Al cap d’una hora exacta del subministrament de l’aliment, es recollia el substrat alimentari de la superfície de l’aigua que no havia estat ingerit. Per a la recol·lecció de l’aliment no ingerit es fa fer servir un paper de fi ltre. Aquest aliment es di-positava sobre una balança de laboratori que mostrava el pes exacte del substrat sobrant.

Per al càlcul de secrecions, en el moment del canvi d’aigua, cada aquari s’inclinava sobre una de les cantonades i es tapava l’aqua-ri amb una tela fi ltrant l’aigua. Així, l’aigua s’abocava al desaigua i les excrecions queda-ven dins l’aquari. Seguidament, s’extreien les excrecions i es dipositaven sobre una balança de laboratori per saber-ne el pes.

El moment de la còpula es pot saber gràcies a que segons després de la fecundació interna de les femelles Guppy, a aquestes els hi apa-reix un punt negre minúscul en la zona anal, lloc on hi ha els ous i on han de ser fecundats. Així es va poder saber exactament el dia en el qual es va produir la fecundació.

En el moment del part, els nous individus són expulsats del cos de la femella per l’orifi ci uro-genital i immediatament es mouen i viuen. Això és un avantatge per al seguiment de l’assaig ja que és un procés molt visible i que es pot controlar fàcilment gràcies a la llarga durada del part.

La major part de les alteracions en el sistema nerviós central s’exterioritzen mitjançant can-vis en el comportament de l’individu, com es-pasmes musculars o nerviosisme no justifi cat, alteració en els sentits externs, com pèrdua de visió, a causa del desgast de la vaina del nervi. Per tant, es van controlar la presència

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

123

d’alteracions en la visió mitjançant la detec-ció de moviment per part dels Guppy a causa de l’aparició de llum. Aquest control es va fer a les 7 del matí prement el llum. També es va controlar si hi havia moviment sensible a cops en la peixera, ja que els peixos detecten les vibracions de l’aigua, mecanisme del qual se n’encarrega el sistema nerviós.

RESULTATS I CONCLUSIONSLa freqüència respiratòria dels peixos anestesi-ats, tant amb articaïna com amb mepivacaïna, és molt inferior a la normal. L’anestèsic amb vasoconstrictor afecta a la freqüència cardi-orespiratòria de manera ràpida produint un greu descens d’aquesta. La mepivacaïna ho fa de manera més gradual i, en un dels casos, no s’ha produït cap problema d’aquest tipus. A més, va aparèixer metahemoglobinèmia en un dels Guppy anestesiats amb articaïna.

La capacitat motora no s’ha vist afectada de manera signifi cativa exceptuant una petita al-teració amb la articaïna.

Tots dos anestèsics van tenir una forta re-percussió en l’alimentació. Els individus van disminuir considerablement la quantitat de matèria ingerida des de l’inici de l’assaig fi ns al fi nal sense diferències entre grups.

El nivell de la capacitat van disminuir conside-rablement en els dos grups respecte del grup de control de manera equitativa.

Les femelles anestesiades amb articaïna o mepivacaïna van presentar una tardança anormal en el temps de procreació deu dies superior al dels individus de control. També es va produir un perllongament en el temps de gestació de les Guppy anestesiades amb articaïna 20 dies superiors al normal, mentre que les anestesiades amb mepivacaïna van tenir una gestació correcta i dins del període estipulat. A part, es va aconseguir un percen-tatge d’aberracions fetals i morts intrauteri-nes molt superior al normal magnifi cat amb l’epinefrina.

Els anestèsics també van provocar efectes en el conjunt sensitiu del seu organisme dismi-nuint la seva capacitat de detecció i resposta sensible. A més, l’epinefrina va provocar un efecte fotofòbic no descrit en la mepivacaïna abans de manifestar-se els mateixos efectes que aquesta.

L’articaïna va comportar als organismes l’apa-rició d’una simptomatologia característica d’una etapa preconvulsiva en el 75% dels in-dividus i posteriorment va derivar en una eta-pa convulsiva. Aquesta mateixa patologia es va donar en un 50% dels peixos anestesiats amb mepivacaïna que, fi ns i tot, va remetre. L’articaïna amb epinefrina va ser l’única solu-ció anestèsica que va comportar la mort del 100% dels individus als quals se’ls hi va admi-nistrat. Per contra, l’articaïna no ha presentat cap mort.

Així doncs, es confi rma la hipòtesi: l’articaïna amb epinefrina interfereix en major grau en la realització de les funcions vitals dels Guppy que la mepivacaïna sense cap tipus de vaso-constrictor.

El vasoconstrictor afegeix els seus propis efec-tes adversos a l’anestèsia a més d’agreujar els de la mateixa solució anestèsica en tots i cadascun dels sistemes funcionals de l’orga-nisme: el cardiovascular, el respiratori, el di-gestiu, l’excretor, el locomotor, el reproductor i el sistema nerviós central. Crea una disfunció extrema que pot comportar la mort immedia-ta, extrem al qual no arriba la mepivacaïna. Així es demostra la major seguretat per al pa-cient amb l’administració d’anestèsics sense vasoconstrictor que amb ell.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

124

RECONSTRUCCIÓ VIRTUAL DEL CALL MAJOR DE BARCELONA: RECORREGUT DE JAUME COLOM, SENYOR EMINENT

Autor TutorMiquel Vilches Muñoz Cinto Santamera

Centre EASD Pau Gargallo

MOTIVACIÓLes motivacions que he tingut han sigut quatre:Motivació antropològica: tinc gran interès per les cultures foranies, i aquest treball m’ha ofert la possibilitat d’estudiar una cultura tan llunyana però tan propera com és la jueva.

Motivació estètica: sóc estudiant de batxille-rat artístic, és a dir, que l’estètica és quelcom important per a mi i aquest treball m’ha per-mès deixar anar la meva creativitat.

Motivació tecnològica: avui dia és indubtable que les noves tecnologies són el futur. I jo he volgut participar d’un avenç tecnològic com pot ser la representació virtual (3D).

Motivació lúdica: aquesta va ser la motivació principal. Tenia molt clar que volia fer un tre-ball que inclogués les altres tres motivacions, però encara em faltava el tema. Llavors, un dia d’estiu que passejava pel barri Gòtic de Barcelona, vaig deixar que els peus em gui-essin i vaig acabar als carrers de l’antic Call. Allà, vaig veure grups turístics que rebien una classe d’història al carrer sobre el barri i, rà-pidament, va venir-me una idea al cap: per què intentar imaginar-se una descripció que et feia un guia sobre el barri quan de tot això se’n podia gaudir visualment? Tot va encaixar. Tenia la motivació i fi nalment, el tema.

OBJECTIU L’objectiu del meu Treball de Recerca és fer una reconstrucció virtual del Call Major de Barcelona en època medieval però a més, com

que els programes que permeten treballar i visualitzar les estructures tridimensionals són molt específi cs i poc divulgatius, faré una animació en la que puguem apreciar un recor-regut pel barri jueu.

MÈTODEEl mètode emprat per assolir l’objectiu ha se-guit dues línies d’acció:Línia d’acció històrica.

Per poder dur a terme la reconstrucció he ha-gut de basar-me en referents històrics que he trobat a fonts escrites (ja sigui publicacions, tesis o articles), consultar els autors d’aques-tes mitjançant l’entrevista directa (Jaume Rie-ra i Sans, Victòria Mora Pous i Miquel Laffa) i consultar fonts pictòriques de l’època (retau-le i hagadà).

LÍNIA D’ACCIÓ TECNOLÒGICAParal·lelament, duc a terme la segona línia d’acció, basada en l’autoaprenentatge de disseny gràfi c i 3D (tutorials que fàcilment po-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

125

den trobar-se a Internet) seguit per l’aplicació d’aquesta tecnologia per aixecar un barri vir-tual. La vessant tecnològica del treball consta de dues parts (el 3D i l’animació) i aquesta darrera ha estat possible gràcies a l’assistèn-cia a unes classes d’animació virtual a càrrec del sr. Llogari Casas que s’exerceixen al Pau Gargallo de Badalona i que estan destinades a estudiants de grau.

RESULTATEl resultat de tot el procés d’investigació i cre-ació ha estat un vídeo on es mostra el recorre-gut que fa el cobrador d’impostos del senyor eminent Jaume Colom i que es troba plasmat a uns llibres de censos del 1400.

Com que el resultat està en format digital, il-lustro l’apartat amb unes quantes captures de pantalla:

Una curiositat! Totes aquestes imatges mos-tren uns carrers il·luminats per la llum estival d’un hipotètic 5 d’agost de 1391, dia de l’ava-lot o assalt al Call de Barcelona.

D’esquerra a dreta: primer i segon llibre de Jaume Colom. Copyright © Arxiu Catedral de Barcelona, Drets reservats.

Carrer de Sant Honorat, antigament conegut com a carrer de la Font.

Carrer de Sant Honorat, tocant amb el carrer de Sant Sever.

Carrer de Sant Sever, antigament conegut com a carrer que duia cap a la Volta d’en Salamó Escaleta.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

126

CONCLUSIONSArran del treball, he pogut extreure una sèrie de conclusions, positives algunes, negatives altres i algunes merament informatives:• El treball sobretot m’ha aportat coneixe-

ment sobre la petjada jueva a Barcelona.

• El treball ha estat una mena de repte no tan sols acadèmic sinó que també personal.

• La proximitat de la cultura a qualsevol que s’interessi per ella. Això, en el meu cas es concreta en la facilitat que he tingut d’apro-ximament a documents històrics de prime-ra mà i a personalitats del camp cultural gràcies a l’entrevista personal.

• La necessitat per part dels estudiosos his-tòrics de deixar de banda la crítica entre ells i canviar-la per la col·laboració mútua, que a fi de comptes, sempre conduirà a més resultats que no pas que cadascú vagi pel seu camí.

• L’efi càcia dels funcionaris amb que he trac-tat. Casi sempre, els funcionaris dels esta-ments públics als quals he acudit per tal d’adquirir informació m’han tractat amb respecte i com a un investigador seriós, facilitant-me la feina, dins de les seves ocupacions, de la millor manera que han pogut i amb els millors mitjans dels quals han disposat.

• La possibilitat d’encetar un treball com aquest. Realment, quan vaig començar, em van assaltar els dubtes de si realment era factible fer-lo, ja fos per la magnitud de la informació a processar com per la capacitat tècnica que requeria.

• La professionalitat i les grans actituds pe-dagògiques de tots els erudits que he con-sultat per tal d’encetar el treball.

• La bona conservació del patrimoni històric barceloní. Des de sempre, els barcelonins

Carrer de l’Arc de Sant Ramon, antigament anomenat carrer que duia a la Volta de Colom en honor del primer propietari de censos del Call, Guillem Colom, qui tenia un casal al carrer

Carrer de l’Arc de Sant Ramon, tocant amb una androna interna de les cases del Call, avui dia tapiada per un hotel.

Carrer de Sant Domènec, antigament conegut com a carrer de la Sinagoga Major o de la carnisseria.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

127

han estat un poble orgullós de la seva his-tòria, i això mateix ho he pogut presenciar durant les meves incursions regulars cer-cant qualsevol informació que pogués tenir algun interès pel treball. Tant els mètodes de conservació de documents històrics com l’estat de les infraestructures que els vetllen fan gala d’aquest desig de preservació.

• El desconeixement popular de la seva història. Desafortunadament encara no s’ha pogut arribar a una societat que sigui plena-ment conscient de la seva història i de la pet-jada, tant històrica com cultural que aquesta ens ha legat. Això bàsicament ho concreto en el desconeixement per bona part de la població de Barcelona de l’existència d’un barri jueu encastat a ple barri Gòtic.

• Desafortunadament, la Història és un camp del saber molt relatiu en quant a qui té la raó, o si realment allò és cert, o bé si ho se-guirà sent dintre d’uns anys... A més, mol-tes vegades, la història queda enterbolida per afers polítics o personals. Aquesta con-clusió, la qual he extret de les meves inves-tigacions a més de les meves experiències personals, ha despertat en mi les ganes de conèixer i d’investigar per aclarir moltes co-ses. Poden ser això els primers passos d’un periodista d’investigació?

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

128

SATÈL·LITS EN ÒRBITA GEOSTACIONÀRIA

Autor TutorMarc González García Lluís Vidal Millán

Centre Institut Badalona VII

Una òrbita és la trajectòria que realitza un ob-jecte al voltant d’un altre mentre està sota la infl uència d’una força centrípeta, com la força gravitatòria. Al voltant de la Terra hi ha infi -nites òrbites, però la més coneguda i també la més útil per situar-hi satèl·lits, gràcies a les seves característiques, és l’ òrbita geostaci-onària. Una òrbita geostacionària és l’òrbita que se situa directament damunt de l’equa-dor terrestre, amb una excentricitat nul·la, una òrbita circular a 35.768 km des del nivell del mar. L’òrbita geostacionària té la particulari-tat de que és geosincrònica, és a dir, que és una òrbita geocèntrica que té el mateix perío-de orbital que el període de rotació sideral de la Terra (23h56’4’’).

Des de la Terra, un objecte geostacionari sem-bla immòbil en el cel i, per tant, és l’òrbita de major interès per als operadors de satèl·lits artifi cials (satèl·lits de comunicació ). La idea de l’òrbita geostacionària va ser publicada per primera vegada en l’article Extra-Terrestri-al Relays d’Arthur C. Clarke, 12 anys abans del llançament del Sputnik per la URSS.

Col·locar un satèl·lit en una òrbita geostacio-nària (GEO) comporta una sèrie de difi cultats. Una vegada el satèl·lit està situat en la correc-ta posició, aquest sofreix pertorbacions cons-tants ocasionades per la infl uència de la no uniformitat esfèrica del cap gravitacional de la Terra, la gravetat de la Lluna i el Sol, entre d’altres. A més a més el satèl·lit està sotmès a unes condicions poc favorables: una densi-tat de matèria molt baixa propera al buit, una

temperatura molt inestable deguda al Sol, ra-diacions molt violentes, partícules còsmiques i molts altres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de preparar un satèl·lit per po-sicionar-lo en òrbita geostacionària. En condi-cions ideals, es mantindria en aquesta òrbita indefi nidament sense cap tipus de rectifi cació orbital. No obstant, això no és possible, per la qual cosa s’haurà d’anar fent una sèrie de maniobres de reposicionament.

Ara bé, com podem situar aquest satèl·lit exactament on volem? Com podem situar el satèl·lit en l’òrbita geostacionària? El sistema per fer-ho és posar primer el satèl·lit en una òrbita terrestre baixa, és a dir, fer una injec-ció directa en aquesta òrbita i després utilit-zar una òrbita de transferència fi ns a l’ òrbita geostacionària. Aquesta òrbita de transferèn-cia és també coneguda com a transferència de Hohmann, en honor a la persona que la va descobrir. El primer pas, la injecció a la

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

129

LEO, es fa aplicant una acceleració al coet per provocar una paràbola sufi cientment in-clinada per tal que el satèl·lit acabi situant-se a la LEO desitjada.

L’ òrbita de transferència és la meitat d’una òrbita el·líptica i toca tant l’òrbita inicial que es desitja deixar (en verd en la fi gura ), en el nostre cas una LEO, com l’òrbita fi nal que es vol aconseguir (en vermell en la fi gura ), en el nostre cas la GEO. És a dir, el perigeu és un punt en LEO i l’apogeu és un punt en GEO. L’òrbita de transferència GTO (en groc en la fi -gura ) s’inicia amb el satèl·lit situat en LEO, en la que, disparant el motor de la nau espacial es provoca una acceleració a la tangent de la LEO (punt A), de manera que es crea una nova òrbita el·líptica, GTO; això afegeix energia a la nau espacial. Quan la nau aconsegueix l’òrbi-ta fi nal (punt B), la seva velocitat orbital s’ha d’incrementar de nou, de forma tangent a la OTG, originant una nova òrbita circular, GEO, on romandrà el satèl·lit.

La teoria de l’òrbita de transferència de Hoh-mann es basa, doncs, en canvis de velocitat instantanis per crear òrbites circulars. S’han de generar 2 impulsos: • en el punt A, quan la nau espacial passa de

la LEO a la GTO

• en el punt B, quan la nau espacial passa de la GTO a la GEO

Per assegurar que el satèl·lit es posicionarà en el punt desitjat es fan càlculs molt acurats que tenen en compte, principalment, en quin moment s’ha d’impulsar el satèl·lit des de la LEO a la GTO i el nombre de voltes que ha de donar el satèl·lit en la GTO fi ns que es canviï de velocitat en l‘apogeu.

Aquesta òrbita s’utilitza per a satèl·lits d’ob-servació del medi ambient, meteorologia, cartografi a, entre d’altres aplicacions. Són satèl·lits que s’utilitzen per observar la Terra directament. Amb ells, podem veure i predir o determinar diferents factors (meteorològics, cartogràfi cs, etc.). I també per als satèl·lits ar-tifi cials de comunicacions, que són molt útils , ja que amb el sol fet de tenir posicionat el satèl·lit en el lloc apropiat i tenint una antena que capti els senyals que transmet, es pot rebre informació retransmesa per una altra antena molt allunyada. El senyal arriba amb major o menor intensitat de cobertura segons on es trobi l’antena receptora i el satèl·lit. El primer satèl·lit de comunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita baixa, LEO, el 1962. La primera retransmissió televisiva via satèl·lit es va dur a terme el 1964, amb motiu dels Jocs Olímpics de Tòquio i va ser possible gràcies al satèl·lit Syncom 3, el primer satèl·lit geostaci-onari. Per dur a terme altres aplicacions, nor-malment, s’utilitzen altres òrbites més baixes, i no la GEO, perquè hi compleixen millor les tasques designades o són més econòmiques.

Una òrbita geostacionària és una òrbita única i els satèl·lits que es poden col·locar en aques-ta són limitats. La qüestió provoca una sèrie de problemes arreu del món , ja que cada es-tat vol tenir una part corresponent de l’òrbita. L’adjudicació i gestió dels llocs en aquesta òrbita, anomenats slots, és establerta per la ITU, un organisme especialitzat de la ONU.

Des que, el 4 de setembre de 1957, el Sput-nik es va convertir en el primer satèl·lit artifi ci-al, la humanitat no ha deixat d’abandonar la seva brossa en l’atmosfera terrestre, on pot

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

130

romandre centenars, milers i fi ns a milions d’ anys. El fi rmament està ple de deixalles, frag-ments de coets, naus fora d’ús, etc. Es tracta d’un camp de brossa de proporcions gegan-tesques. Només un 6% dels objectes que circulen al voltant de la Terra són útils. Les òrbites terrestres més afectades són, evident-ment, aquelles que són més utilitzades, on es llencen més quantitats de brossa. La GEO és per tant l’òrbita més perjudicada després de la LEO, a uns 2.000 km de l’escorça terrestre, que és amb diferencies l’òrbita on hi ha més brossa espacial. En l’actualitat, els inconveni-ents de la contaminació espacial són ja reals. Els enginyers han hagut de protegir els satèl-lits que per la seva grandària i el seu temps d’estada a l’espai -més d’una dècada- xocarà de ben segur amb milers de partícules.

La solució més viable fi ns ara és reservar una mica de combustible, la que necessita-ria durant aproximadament tres mesos per al manteniment de la seva posició en esta-ció, perquè abans de morir defi nitivament els satèl·lits situats a major altura puguin pujar fi ns a òrbites inútils, les anomenades òrbites cementeri. L’òrbita cementeri és una zona or-bital per sobre de l’òrbita geostacionària on es col·loquen els satèl·lits al fi nal de la seva vida operacional. Estaria uns pocs centenars de quilòmetres sobre l’òrbita operacional.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

131

LA SÍNDROME D’ASPERGER

Autores TutorSheila Muñoz Troncoso Jordi Puigdomènechi Judith Giménez Alba Centre Centre d’Estudis Secundaris Joan Maragall

INTRODUCCIÓEn un primer moment, volíem haver realitzat el nostre treball de recerca sobre les psico-patologies més comunes entre la infància i l’adolescència, però després de parlar-ho amb el nostre tutor vam pensar que seria mi-llor centrar-nos en un únic tema i no pas en diversos. Tanmateix, i després de rumiar-ho bé, vam creure que seria important dedicar la nostra recerca a una psicopatologia poc coneguda, doncs d’aquesta manera podríem donar-la a conèixer entre algunes persones que no n’haguessin sentit a parlar mai. Final-ment, ens vam decidir per la Síndrome d’As-perger, una patologia poc coneguda però que afecta de tres a set de cada mil nounats. El treball està dividit en diversos punts, per tal que el lector tingui una percepció més lleuge-ra i entenedora del tema tractat.

Què és la síndrome d’Asperger?És un trastorn profund del desenvolupament cerebral caracteritzat per defi ciències en la interacció social i en la coordinació motora. Forma part dels anomenats desordres autís-tics, i presenta una triada de símptomes en diferents camps, que són:

• Alteració primària de la interacció social. • Rigidesa mental i comportamental. • Trastorns de les característiques pròpies

del llenguatge i de la comunicació.

Qui va ser el seu descobridor?Aquest síndrome va ser descobert per Hans Asperger, nascut a Àustria el 1906. Era met-

ge especialista en el camp de la Pediatria que va assolir el grau de doctor amb una tesi doctoral on descrivia a quatre nens amb un trastorn de personalitat, als que anomenava els petits professors perquè tenien molts co-neixements en els seus temes d’interès.

Hans Asperger va morir sobtadament el 1980, mentre elaborava un treball clínic. La seva investigació va restar arraconada durant trenta anys, fi ns que Lorna Wing va reprendre-la per desenvolupar un treball titu-lat “La Síndrome d’Asperger: un relat clínic”, fent així ressorgir el tema i aconseguint que s’investigués de nou.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

132

Què causa la Síndrome d’Asperger?En la majoria dels casos no hi ha una única causa identifi cable, però és molt probable que sigui producte d’una anomalia al cervell. També es valora l’opció de l’existència d’un component genètic, freqüentment proce-dent del pare, que afavoriria l’aparició d’un quadre de Síndrome de Asperger. En ocasi-ons hi ha antecedents d’autisme en parents propers, però tot i aixó no es coneix un gen específi c. Per tant direm que l’únic segur és que la Síndrome d’Asperger no és una psico-patologia adquirida, sinó que es tracta d’un trastorn innat.

Què és el que el diferencia d’altres tipus d’au-tisme? El que distingeix la Síndrome d’Asperger d’al-tres problemes autístics és la gran habilitat en comunicar certes qüestions que presen-ten els seus pacients, i que pot coexistir amb desordres comunicatius en altres àmbits, amb incapacitats per a l’aprenentatge de certs hàbits i amb difi cultats en l’àrea psico-motora. Són nens que tenen camps d’interès reduïts i absorbents que sovint es tornen ob-sessius. En general són bons en les habilitats relatives a processos de memòria.

DIAGNÒSTICUn diagnòstic de Síndrome d’Asperger es pot fer en diferents etapes del desenvolupa-ment. De vegades un nen ha estat diagnosti-cat com autista i després s’ha canviat el pro-nòstic a Síndrome d’Asperger. Alguns profes-sionals tenen l’opinió què aquest síndrome no es pot diagnosticar abans que el nen co-menci l’etapa d’esco-laritat. Sigui com sigui, és important establir un diagnòstic prime-renc per poder pres-criure un tractament adequat i controlar els símptomes el més avi-at possible. Els criteris

diagnòstics estan dictats per l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-IV).

EVOLUCIÓAquesta part està dividida en les tres etapes següents:

• El nen a Preescolar Cal tenir en compte que alguns d’aquests nens poden no presentar cap retard en el seu desenvolupament primerenc, a excep-ció de certa malaptesa motora. A pesar que poden relacionar-se d’una manera aparentment normal amb el seu entorn fa-miliar, els problemes de relació apareixen quan entren en l’entorn preescolar.

• El nen a primàriaHabitualment ja ha presentat prèviament una certa problemàtica en la conducta, encara que el nen pot anar aconseguint progressos importants a l’escola en certes àrees. La majoria de nens Asperger mos-tren un interès especial en fer noves amis-tats, però tenen difi cultats a mantenir-les.

• L’adolescènciaEn aquesta etapa els problemes principals són l’adaptació social i de conducta. A causa que els nens Asperger en general acudeixen a centres escolars normalitzats, els seus pro-blemes específi cs poden passar més fàcil-ment desapercebuts, ja que els professors no tenen ocasió de conèixer bé els símptomes de la malaltia; per això, a vegades el nen sol ser marginat i fi ns i tot ser objecte de burla

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

133

per part dels companys. L’adolescent Asper-ger pot establir amistat amb altres estudi-ants, però sempre que comparteixin els seus interessos concrets

TRACTAMENTEl tractament d’aquest síndrome consisteix en establir rutines, tant de normes com de suport en activitats en les quals els pacients mostren interès. És un tractament psicolò-gic, i tot i que la medicació estigui contrain-dicada en aquest procés de tractament, en situacions on es presenti ansietat, depressió, hiperactivitat o dèfi cit d’atenció es necessita recórrer a la medicació, sempre i quan sigui amb la orientació d’un metge o psiquiatra.

CONCLUSIÓGràcies a aquest treball i a la recerca d’in-formació associada, ens hem adonat què la Síndrome d’Asperger no és gaire coneguda, ja que és una psicopatologia què pel seu grau d’incidència podria considerar-se mi-noritària. Per tant, estem orgulloses d’haver aprofundit en la defi nició d’aquest trastorn i, en certa manera, preparar-nos per donar su-port a persones que el pateixen. Tanmateix ha resultat força grat contribuir a difondre la informació sobre la patologia entre persones que encara no la coneixien.

Tornant al tema que es pot considerar una psicopatologia minoritària, creiem que tot i

que un trastorn, aquest o qualsevol, tingui una incidència minoritària, no per això deixa de merèixer un tractament i una avaluació adequades. No s’ha de discriminar cap d’ells pel nombre de persones que el pateixen, ja que tothom té el dret de rebre un reconeixe-ment i de poder optar a una curació o a un tractament.

Per tant, creiem que la societat s’ha de mentalitzar i ha de canviar el xip davant de situacions quotidianes on constantment es veuen persones que pateixen qualsevol dis-capacitat, tant mental com física. Pensem que si aquest canvi de mentalitat es realit-zés, tothom se sentiria integrat en la socie-tat i no hi hauria discriminacions ni exclusi-ons de cap mena.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

134

TABAC I ESPORT

Autora TutorCarla Brighete López Didac Cano

Centre Institut La Pineda

BREU HISTÒRIA DEL TABACS’ha acceptat que l’ús del tabac a Europa, com narcòtic, es va originar en la introducció de les fulles d’aquesta planta a Espanya des d’Amèrica. El 1492, Colom va contemplar per primera vegada, a Cuba, el costum de fu-mar cigars, però no va ser fi ns uns anys més tard que un monjo espanyol va identifi car la planta, anomenada Tabaca, en una província de Santo Domingo.

En 1510, Francisco Hernández de Toledo va dur la llavor a Espanya. Cinquanta anys després la va introduir a França el diplomàtic Jean Nicot, a qui es deu el nom genèric (Nicotiana). En 1585 la va dur a Anglaterra el navegant Francis Drake. L’explorador anglès Walter Raleigh va iniciar en la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a símbol d’elegància, aristocràcia i distinció.

COMPONENTSEl tabac està format per més de 4000 subs-tàncies químiques, entre les quals més de 40 són cancerígenes i moltes altres són tòxiques,verinoses o fan malbé els gens. Cre-iem que una cigarreta està formada bàsica-ment per nicotina, però no és així. El major component del tabac no és la planta de nico-tina sinó el quitrà, que forma entre el 88% i el 99% de la cigarreta. En una cigarreta trobem, també, substàncies radioactives altament cancerígenes, com és el cas del Poloni-210, dissolvent, butà, acetona, benzopirè, uretà, cianur, entre d’altres.

EFECTES SOBRE L’ORGANISMEFumar cigars és la causa principal de morts que es poden evitar. Com a mitjana, la gent que fuma mor de 5 a 8 anys abans que la que no fuma.

Els que fumen, i les persones que viuen amb els fumadors, presenten quasi tot els casos de càncer de pulmó, leucèmia, pneumò-nia, cataractes i periodontitis. El seu risc de desenvolupar càncer de gola, boca, esòfag, pàncrees, ronyó, bufeta i coll d’úter és unes quantes vegades més gran que les altres per-sones que no estan regularment exposades al fum del tabac. El fumar és la causa princi-pal de emfi sema, una malaltia pulmonar de-bilitant que destrueix lentament la habilitat d’una persona de respirar normalment.

RAONS PER AL CONSUM EN ELS ALUMNES DE BATXILLERAT DE L’INS LA PINEDASegons les dades obtingudes després d’en-questar els alumnes de 1r i 2n de batxillerat, es pot dir que de 5 nois fumadors, 2 comen-cen a fumar per curiositat i 3 per altres mo-

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

135

tius. I, d’11 noies fumadores, 3 comencen a fumar per curiositat, 1 perquè els amics ho feien i 7 per altres motius. Això ens demostra que la majoria de nois i noies comencen a fu-mar per sentir-se més grans, per diferenciar-se, per rebel·lar-se, etc.

Per què continuen fumant ara?Segons les dades obtingudes, puc dir que els nois continuen fumant per plaer (2 de 5) i per altres motius (3 de 5) i cap continua fumant per alleujar problemes quotidians o per auto-estimulació, en canvi, les noies, 3 continuen fumant per alleujar problemes quotidians, 3 per plaer, 1 per autoestimulació i 5 per altres motius com ho són relaxar-se, fumar per cos-tum, entre d’altres motius.

L’ESPORT I EL TABAC EN ELS ESTUDIANTS DE 1R I 2N DE BATXILLERAT DE L’INS LA PINEDASegons els resultats obtinguts, es pot afi rmar que tant en nois com en noies predominen els que no fumen i realitzen esport. I que tant en un com en l’altre grup el que menys predo-mina és el grup de fumadors no esportistes. Ara bé, si ens fi xem podem observar que al gràfi c dels nois el segon grup més gran és el de fumadors i esportistes seguit del grup de no fumadors i no esportistes. En canvi, en les noies, és a l’inrevés: en segon lloc està el grup de no fumadores i no esportistes i, després, fumadores i esportistes.

Per tant, podem dir que la gran majoria dels alumnes esportistes de 1r i 2n de batxillerat de l’INS La Pineda no fumen.

Fer activitat física condiciona el no fumar?De 19 nois no fumadors i esportistes, 17 es-tan d’acord en que el no fumar és degut al fet de fer esport. En canvi, de 29 noies espor-tistes no fumadores, cap d’elles pensa que el fet de no fumar és degut a la realització d’ esport. Per tant, tant en nois com en noies predominen els que pensen que el fet de fer esport condiciona el no fumar.

Fumadors que creuen que el seu cansa-ment esportiu és degut al tabacDe 4 nois fumadors i esportistes, dos estan d’acord amb el títol del gràfi c i dos no ho es-tan. En canvi, de 7 noies fumadores i espor-tistes, sis pensen que el seu cansament sí que és degut al tabac i una en pensa que no. Per tant, podríem dir que sabent que el tabac està afectant el seu rendiment esportiu, ells continuen amb el mal hàbit de fumar, potser és que no tenen prou esperit esportiu.

Fumadors que creuen que al deixar de fu-mar millorarien el seu rendiment esportiuSegons els resultats, de 4 nois fumadors i esportistes, tres creuen que sí i un que no. En canvi, de 7 noies fumadores i esportistes, sis pensen que sí i una que no. Per tant, en els dos casos, la majoria pensa que sí que mi-lloraria el seu rendiment esportiu si deixessin aquest mal hàbit.

QUÈ ÉS MÉS FÀCIL, DEIXAR DE FUMAR AMB AJUDA DE L’ESPORT O SENSE?Durant el mes d’Agost, vaig realitzar l’experi-mentació per veure si era més fàcil deixar de fumar amb ajuda d’esport o sense i ho vaig fer amb la col·laboració del meu pare i la meva mare. I els resultats van ser els següents:Com et trobes?Tant l’un com l’altre van evolucionar positiva-ment. El dos, del pas de la setmana 1 a la setmana 2, disminueixen el seu estat, és a dir, es troben pitjor però, després, tornen a trobar-se millor.

PesTant l’un com l’altre, en deixar de fumar, han augmentat de pes. En Narcís va començar amb 69.4kg i la Teresa amb 55.3kg però en Narcís a partir de la tercera setmana va co-mençar a baixar el pes; en canvi, la Teresa va continuar augmentant fi ns a la setmana 4, que en va disminuir.

Necessitat de fumarLa primera setmana els dos tenien una gran necessitat de fumar, la qual cosava anant

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

136

disminuint durant les quatre setmanes. Cal destacar que entre la segona setmana i la tercera, els dos pateixen un augment de les ganes de fumar.

Temptació de fumarTant l’un com l’altre han evolucionat correc-tament tot i que de la primera setmana a la segona hi ha un fort increment en els dos casos.

Canvis d’humorEn Narcís va patir uns grans canvis d’humor de la primera setmana a la segona, en canvi, la Teresa es va mantenir. Després, els dos van evolucionar correctament. Els canvis d’humor es notaven amb mal estar, nerviosisme...

CONCLUSIONSDesprés d’haver analitzat cada gràfi c i veure l’evolució dels dos subjectes ,els resultats obtinguts s’acosten força als que jo preveia: és més fàcil deixar de fumar amb ajuda de l’esport que sense. També, reforço la meva conclusió amb ajuda de les dades obtingudes de les enquestes ja que segons aquests resul-tats puc observar que la majoria d’alumnes de l’INS La Pineda no fuma degut a la pràctica d’algun tipus d’esport, tot i que, caldria desta-car que aquest pensament és més comú en els nois que en les noies. Amb les dues per-sones de l’experimentació és més fàcil deixar de fumar amb ajuda de l’esport que sense aquest i els resultats de les enquestes ens mostren que el tabac i l’activitat física són incompatibles, ja que els alumnes són consci-ents de que el tabac afecta el seu rendiment esportiu provocant-los més cansament.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

137

TENDÈNCIES ENFRONTADES - ORIGEN I DESENVOLUPAMENT DELS ALFABETS EUROPEUS A TRAVÉS DE LES GRAFIES

Autora TutoraCarla Asensio Rodríguez Teresa Devesa

Centre Institut Isaac Albéniz

INTRODUCCIÓ La llengua fa que un individu es pugui comunicar amb un altre mitjançant un codi que el receptor pot comprendre i així entendre allò que l’emissor intenta expressar. Enriqueix una persona perquè, com a instrument, pot ajudar a crear idees complexes i transmetre a nivell oral els aprenentatges que es volen fer perdurar. Malgrat això, molts d’aquests conceptes es perden, ja que la memòria no és eterna. És per això que cal alguna cosa més que una llengua per evolucionar. L’escriptura és l’element clau, la forma de fer que un pensament es refl ecteixi en un lloc i que molta gent ho pugui veure sense que l’autor estigui present. Un seguit de símbols gràfi cs ordenats que han estat adaptats de les antigues fi gures de tribus indígenes i que tenien en el seu origen un signifi cat són el que anomenem avui en dia l’alfabet.

L’objectiu del meu treball és saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües europees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafi es modifi cades en cada llengua. Per aquest motiu, el meu

treball tracta sobre les llengües europees actuals i fa una anàlisi en profunditat sobre els seus alfabets que ens porta al seu punt de partida, per tot seguit veure quines són les diferències que marquen els límits entre un i un altre. Com mostrar aquests canvis de forma senzilla i entenedora? Ben fàcil: creant unes taules comparatives que incloguin les grafi es base més les grafi es modifi cades i on s’assenyali quines llengües de cada grup lingüístic les inclouen i quines no, com a l’exemple que segueix. HISTÒRIA DE L’ALFABET L’home va començar a fer les primeres manifestacions fonològiques fa uns 30.000 anys aproximadament, però no va ser fi ns fa uns 5.000 o 6.000 que va utilitzar l’escriptura. Les primeres pintures fi ns ara descobertes daten del Paleolític. Eren signes de caràcter màgic que es dibuixaven per desitjar sort abans d’una cacera o augmentar la fertilitat. És l’escriptura pictogràfi ca. Amb el pas del temps, els pictogrames es van convertir en ideogrames, símbols que representaven una idea concreta sobre la vida quotidiana. Es pronunciava la primera síl·laba per enunciar l’objecte representat, creant un conjunt de sons compostos de dos fonemes anomenat sil·labari. Temps després, segons les últimes taules de cera trobades a Umm el- Qaab (sud d’Egipte), l’aparició de l’escriptura cuneïforme data del 3300 a 3200 a. C aproximadament. Aquesta forma d’escriure provenia d’Uruk, una ciutat de Mesopotàmia, per la qual

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

138

cosa es va anomenar alfabet sumeri, i es va estendre pel nord d’Àfrica i la zona de l’oest asiàtic. Requeria massa temps dibuixar cada detall dels signes, així que van fer una versió de l’escriptura jeroglífi ca per ensenyar-la al poble i fer-la servir en documents de papir de caràcter religiós o administratiu, més simple i clara, anomenada hieràtica. L’alfabet fenici deriva dels jeroglífi cs, van seguir amb el registre fonètic encara més simplifi cat. Això és degut a la intensa activitat econòmica dels fenicis, ja que cada comerciant havia d’anotar amb facilitat la informació de les seves transaccions. La majoria dels textos originals hebreus de la Bíblia van ser transcrits en fenici perquè l’egipci jeroglífi c, el demòtic i el hieràtic eren massa difícils i lents d’escriure, és l’escriptura més simple i internacional del món antic. Conté 22 consonants i cap vocal (introduïdes més tard) i s’escriu de dreta a esquerra horitzontalment. No hi havia espai entre paraules, a vegades es trobaven punts o ratlles entre elles en les inscripcions posteriors, del 1000 - 700 aC.

DESCRIPCIÓ DELS ALFABETS EUROPEUS ACTUALSAlfabet grecA Grècia es va emprar una escriptura de sis-tema sil·làbic anomenada Lineal B, utilitzat durant l’època micènica (segles XV – XIII aC). Els fenicis van comerciar amb els grecs pels volts del segle IX aC, i això va fer que els grecs s’apropiessin del sistema més simplifi cat, al qual van introduir una sèrie de canvis fonètics i ortogràfi cs, al qual van anomenar alfabet. És clarament el primer alfabet europeu, i elimina les lletres qoppa ( ) wau ( ) La sam ( ) heta ( ) sho ( þ) i sampi ( ) fenícies. Després es va dur a terme l’anomenat βουστροφηδóν, que consisteix en escriure de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta de forma alternativa. Fi-nalment es va decidir que era millor d’esquer-ra a dreta, cosa que va condicionar també l’escriptura llatina.

Actualment s’utilitza a Grècia i a la part occi-dental de Xipre. Hi ha una sèrie de vocals i

diftongs que es pronuncien [i]: ι,ει,η,οι,υ i una modifi cació dels diftongs amb ípsilon fi nal que canvia la seva pronunciació en [v]. Aquesta pronunciació s’anomena roicliniana, derivat del humanista renaixentista fi lòleg alemany Johannes Reuchlin (29 de gener 1455 – 30 de juny 1522), o itacisme en referència al so en qüestió. El problema ha perdurat al llarg dels segles, i la polèmica sobre la pronuncia-ció itacista prové de la conquesta de Constan-tinoble l’any 1453.

Alfabet llatíEls habitants de la península itàlica utilitzaven l’etrusc, l’alfabet d’Etrúria (un territori extens des de la Toscana fi ns al sud del Laci). Cap al segle V aC van patir invasions celtes, gregues i cartagineses, però les gregues van portar el canvi d’escriptura. L’alfabet grec de Cumes va adaptar-se a l’idioma etrusc: Hi ha lletres que es van perdre pel fet de no tenir equivalència fonètica en l’idioma d’arribada, i algunes van canviar de direcció. Amb l’Imperi Romà el nou alfabet es va estendre per la majoria del continent europeu a través d’invasions. Cap al nord es van eliminar vells alfabets i es va instaurar el llatí, també anomenat abecedari. Més tard alguns sons estrangers van crear lletres noves, ajuntant o modifi cant les bàsiques (és el cas de la “C” i la “G”, la “I” i la “J” i la “V” amb la “U” i la “W” segles després).

Avui en dia és utilitzat per l’italià, cors, sard, espanyol/castellà, portuguès, gallec, provençal/occità, català, francès, romanx o retoromànic, romanès, alemany, neerlandès, anglès, escocès, feroès, islandès, danès,

Alfabet grec Alfabet llatí

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

139

noruec, suec, croata, eslovè, polonès, txec, eslovac, letó, lituà i maltès (el serbi, bosnià i bielorús fan servir el llatí i ciríl·lic), classifi cades en llengües europees occidentals (conjunt Itàlic, franco-hispànic i germànic) i llengües europees orientals. El primer grup conté com a grafi es modifi cades à, è, ì, ò, ù, chj, ghj, ch, ll, l·l, Œ, ç, ñ, æ, ä, å, ø, ö, ï, Þ, Ð, ý, ă, â, î, ş i ţ , mentre que el segon grup Ā, Ē, Ī, Ū, á, é, í, ó, ú, Ą, Ę, Į, Ų, Ķ, Ļ, Ņ, Ń, Ś, Ć, Ń, Ó, Ś, Ź, č, ř, š, ž, ň, Ŭ, Ď, Ģ, Ł, Ė, ď, ť, l’, ů, Għ, Ħ, ch, Ie, lj, nj, Dz, Dž, Dź, Ż, Ė, Ċ i Ġ.

Alfabet ciríl·licEls alfabets glagolític i ciríl·lic tenen un origen purament eclesiàstic. L’any 892 el príncep Ratislav I de Moràvia va convidar els germans Sant Ciril i Metodi a propagar el cristianisme en llengua eslava a la Gran Moràvia. Van

inventar un alfabet per traduir la Bíblia i altres textos religiosos: el glagolític, terme que prové de la paraula glagolъ (parla, pronunciació). 24 de les 41 grafi es estan basades en el grec medieval, tret de tres lletres obtingudes de l’hebreu. Sant Climent d’Ohrid, un eclesiàstic búlgar, va dedicar la seva vida a l’escriptura. Va seguir els ensenyaments de Cirili Metodi per crear l’alfabet ciríl·lic. Va ser un desenvolupament de l’escriptura anterior, que conserva l’essència de l’alfabet grec i glagolític i només afegeix caràcters per als sons eslaus que no estan inclosos. L’alfabet ciríl·lic estàndard consta de 33 lletres i la majoria d’elles tenen el seu equivalent grec sense canviar molt la forma de la grafi a.

En l’actualitat és l’alfabet ofi cial en el búlgar, rus, macedoni, rutè i ucraïnès (recordem que bielorús, serbi i bosnià n’utilitzen dos). Entre tots, les grafi es modifi cades són ë ы э ѓ ѕ ј љ њ ќ џ ї i і (les tres llengües d’alfabet doble tenen grafi es equivalents llatins i ciríl·lics per representar els mateixos fonemes: Љ, Њ i Џ = Lj, Nj, Dž, Ђ i Ћ = đ i ć)

“Ñ” I “Ç”: EL SIGNE INTERNACIONAL ESPANYOL I LA GERMANOR FRANCO-HISPÀNICA La “ñ” és una de les lletres més famoses internacionalment, només incorporada per les llengües indoeuropees gallega i espanyola, però no són els únics idiomes que podran justifi car el seu origen. La llengua llatina contenia uns determinats grups consonàntics que van adoptar un so nasal palatal que va marcar una de les diferències en les llengües posteriors respecte de la d’origen: -gn-, -nn-, -mn-, ni- + vocal o ne- + vocal. Les altres llengües van conservar el dígraf “gn” (francès i l’italià), “ny” (català) i “nh” (en portuguès i occità). El castellà estava en el punt intermedi, dubtant entre ”nn” i “ny”, tal i com mostren els documents més antics. A l’any 1492 es va corroborar la seva aplicació amb l’obra més famosa de l’humanista Antonio de Nebrija (1441- 1522) amb la primera gramàtica

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

140

d’una llengua vulgar que es va escriure a Europa, Gramática castellana, dedicat a la reina Isabel I la Catòlica. Encara que en portuguès no es faci servir, perquè tenen els dígrafs “lh” i “nh” per als fonemes [ ] i [ ] respectivament, també ha normalitzat en la seva llengua l’ús de una petita “n” a sobre d’altres lletres, la norma es compleix per paraules que contenen una “n” fi nal. No s’acaba de perdre el so, però la forma d’escriure-la és una forma de mostrar la tendència a muntar unes lletres sobre altres. També el gallec té textos datats del 1228 on es nota la substitució de “n” per la titlla.

La “cedilla” és una lletra llatina modifi cada que actualment es forma a partir d’una “c” amb una titlla a sota. El seu nom és un diminutiu de “zeda” i en català s’anomena “ce trencada”, amb so [s] en francès, català, portuguès i occità. Ens hem de remuntar al segle IV dC amb la creació de l’alfabet ulfi là o mesogòtic, que constava de 25 lletres, adaptades de runes, caràcters grecs i llatins, que van derivar ofi cialment en l’alfabet gòtic, amb base en la grafi a uncial. Encara que després es va desenvolupar l’escriptura carolíngia, a tot arreu va imposar-se el model pur llatí. En els segles VII a XII aproximadament, aquells gots convertits que havien emigrat a Hispania i sud de l’actual França van substituir l’escriptura carolíngia per l’escriptura visigòtica. D’aquest alfabet, una de les grafi es que es va modifi car més va ser la “z”, basada en la “ζ” grega. No es troba en l’espanyol per una modifi cació de la RAE.

CONCLUSIONSFinalment, puc reafi rmar la meva opinió sobre la importància dels pobles més antics en la nostra evolució fi ns a l’actualitat. No només parlem llengües derivades dels antics savis, sinó que encara conservem l’essència dels seus ensenyaments. Cada mínima unitat de paraula té el seu sentit, i això mateix permet que la història dels avantpassats quedi intacte, no es pot canviar la història sense canviar l’alfabet: Les grafi es només han estat modifi cades depenent de les mans que les han escrites. Queda demostrada la fermesa de les nostres arrels lingüístiques, ja que l’alfabet és l’eina de transmissió d’una cultura.

Totes les modifi cacions han sorgit pel préstec de lletres o bé un alfabet sencer, sigui per infl uència a través del comerç o bé de les conquestes de territoris amb sistema alfabètic diferent. La tria d’alfabet de vegades té lloc per raons purament polítiques, com passa en les llengües bielorussa, sèrbia i bosniana, però mantenen l’esperit de la seva creació.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

141

TEORIA DE JOCS

Autora TutorMíriam Cabero Valero Javier Martínez Centre Institut Barres i Ones

INTRODUCCIÓLa solució dels problemes pràctics s’obtenen per mitjà d’anàlisis en les quals existeixen dos (o més) bàndols oposats i el resultat de qualsevol acció d’un dels bàndols depèn de les accions de l’altre. Per tant, quan trobem aquests casos parlarem de situacions anta-gòniques. Qualsevol situació que es presenta en els negocis, en la guerra és una situació antagònica perquè cada bàndol mai voldrà que guanyi el seu oponent i farà tot el pos-sible per evitar la victòria del seu oponent. Les situacions abans esmentades s’analitzen per mitjà del desenvolupament de tècniques matemàtiques que sorgeixen de la teoria de jocs. En la vida real trobem situacions anta-gòniques. Aquestes són molt complicades i difícils d’analitzar per la quantitat de factors. Per tant, l’anàlisi matemàtica realitza models formals simplifi cats, aquests models s’ano-menen jocs.

Quan parlem de la teoria de jocs, diem que és una branca de les matemàtiques que s’ ocupa principalment de la presa dedecisions. Es pot aplicar a tot tipus de situacions, sempre i quan hi hagi un confl icte en el qual les persones implicades han de prendre decisions més favorables als seus interessos sense conèixer les que prendran els seus adversaris. La formulació de la teoria es basa en jocs abstractes. Aquesta teoria es pot aplicar quan els individus juguen racionalment, és a dir, funciona quan es aplicada per persones que saben el que fan.

ORÍGENSLa primera persona que va establir i demos-trar el teorema general va ser Ernst Zermelo (1871-1956). Aquest teorema diu que un joc fi nit d’informació completa (explicat a l’apar-tat dos) té una solució òptima amb estratè-gies pures.

Sobre el 1820 el gran matemàtic Èmile Borel també es va interessar per la teoria i va introduir la idea de estratègia mixta (amb intervenció d’elements aleatoris). Posteriorment, John Von Neumann va començar a treballar en ella i va formular i demostrar l’ element clau per al desenvolupament de la teoria de jocs, el teorema minimax.

A mitjan del anys vint fi ns als anys quaranta, John Von Neumann va investigar l’estructura matemàtica del pòquer i altres jocs. A mesura que els seus estudis podien aplicar-se a l’economia, la política, els afers exteriors i a altres àmbits va realitzar una de les atribucions fonamentals que es va donar en l’àmbit de la matemàtica aplicada a l’economia: l’establiment de la teoria de jocs amb l’obra Theory of Games and Economic Behavior (Teoria de Jocs i Comportament Econòmic). Realitzada amb Oskar Morgenstern i publicada en Princeton en 1944, aquesta obra és considerada com la més important contribució a aquesta branca de les matemàtiques, que, a partir de la dècada de 1950, s’aplicaria a un gran nombre de situacions per l’anàlisi de la realitat.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

142

John Nash també va realitzar una gran contri-bució a la teoria de jocs. El 1950 va presentar la seva tesi, un treball breu i molt original so-bre jocs no cooperatius, que aviat va tenir un gran reconeixement per part dels experts en teoria de jocs. Aquesta tesi contenia defi nici-ons i propietats del que posteriorment es va anomenar “l’equilibri de Nash”.

PRINCIPI MINIMAXMaximínSi volem ser cautelosos adoptarem la estratè-gia Ai per la qual és un màxim. El valor màxim de es designa:

i la seva fórmula és:

El valor és el valor inferior del joc (maximín). Aquest és el guany màxim que pot ser garantit en el cas de seguir una estratègia, i d’aquesta manera ens assegurem un mínim si sempre seguim la mateixa estratègia. En conclusió, el maximín vol dir escollir el valor màxim d’entre els mínims de cada fi la. Aquesta seria l’opció escollida pel nostre bàndol si volem ser molt cautelosos.

MinimaxAra mirarem la situació que tindria el nostre oponent. Ell està interessat en minimitzar els nostres guanys, per tant, primer buscarà el guany màxim per a cada una de les estratègies. Així, el guany màxim per la estratègia és:

El valor inferior de es designa amb :

El valor s’anomena valor superior del joc (minimax). La estratègia minimax és la estratègia més conservadora del nostre oponent. Si el contrari sempre utilitza aquesta estratègia, el nostre guany mai serà major que , per molt que canviem d’estratègies,

el nostre guany serà inferior. D’una manera resumida el minimax és escollir el mínim valor dels màxims de cada columna.

El principi minimax té a veure amb escollir les estratègies més conservadores tant les del nostre bàndol com la del nostre oponent.

EXEMPLECada un dels jugadors A i B pot treure, 1 mo-neda, 2 monedes o 3 monedes, simultània-ment i independentment. Si la suma de les monedes és parell, B paga a A la suma en euros; si la suma dels nombres és imparell, A paga B.

Apliquem el principi minimax amb la matriu següent:

Veiem que el valor inferior del joc (maximín) és i el valor superior (minimax) és β=4. Nostre

estratègia maximín és Ai, per tant, treure una moneda, si l’apliquem moltes vegades tindrem la certesa que els nostres guanys no seran menors que _3.

Les estratègies minimax del nostre oponent en aquest cas poden ser dues B1 i B2. Si aplica una d’aquestes dues estratègies pot estar segur que no perdrà més de 4 en cada jugada.

Dilema del presonerCom ja he dit abans, la formulació de la teoria es basa en jocs abstractes i el dilema del presoner és un dels “jocs” més famosos de la Teoria de Jocs, a més, és un joc que es pot comparar amb la guerra freda.El joc es formula de la següent manera:

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

143

La policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves sufi cients per condemnar i, després d’haver separat, els visita a cada un i els ofereix el mateix tracte. Si un confessa i el seu còmplice no, el còmplice serà condemnat a la pena total, deu anys, i el primer serà alliberat. Si un calla i el còmplice confessa, el primer rebrà aquesta pena i serà el còmplice que surti lliure. Si ambdós confessen, ambdós seran condemnats a sis anys. Si tots dos ho neguen, tot el que podran fer serà tancar-los durant sis mesos per un càrrec menor.

La matriu numèrica per aquest cas seria:

Aquest joc està molt relacionat amb la guerra freda. El confrontament entre la URSS i els EE.UU podria haver causat una guerra a nivell mundial. Si fi nalment la URSS no hagués cedit i no hagués retirat les rampes possiblement ara estaríem parlant d’una Tercera Guerra Mundial. Per tant, a la conclusió a la qual hauríem d’arribar és que, a vegades, seguir els interessos immediats porta a resultats catastròfi cs per al conjunt.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

144

UN MÓN PLE DE SILENCIS

Autora TutorLaura Giménez Ulloa Enric Gil García Centre Col·legi Sant Andreu

INTRODUCCIÓEl propòsit d’aquest treball de recerca és acostar-nos a un col·lectiu, possiblement, desconegut per la majoria de nosaltres. Així, es pretenen verifi car dues hipòtesis: d’una banda vull verifi car que parlar de sordmuts és incorrecte, podem parlar de sords o de muts; d’altra banda m’agradaria demostrar que el fet de patir pèrdues auditives no afecten al normal desenvolupament de les facultats intel·lectuals, de manera que trobarem perso-nes sordes o mudes que han triomfat a les seves professions encara que potser amb un esforç superior.

La idea que em va motivar a realitzar el treball de recerca sobre aquest tema fou un article publicat a la Vanguardia el dissabte 2 de febrer del 2008 per Pepita Cedillo (autora del llibre Parla’m als ulls): “Sóc sorda no sordmuda” era el titular. “El mot sordmut té, actualment, per a molts sords, un sentit pejoratiu: el que no parla s’assembla, històricament, més als animals que no pas a les persones. Els sords parlem, amb veu o amb llenguatge de signes. Admiro la gent lluitadora i l’article em va impressionar considerablement; tant és així que encara sense tenir cap contacte amb aquest sector de la societat vaig decidir que en algun moment de la meva vida aprendria aquest llenguatge i potser ara és el moment. Espero que aquest treball serveixi per poder ensenyar a tots una manera de fer més fàcil la vida quotidiana d’aquest col·lectiu: veurem els obstacles que han de superar, coneixerem persones que no es donen per vençudes.

També aprofundirem en el problema físic: en les conseqüències socials, en l’adaptació social, en l’educació especial... Per a tot això intentarem parlar amb especialistes i amb persones amb aquesta difi cultat que ens facin comprendre la seva problemàtica i poc a poc, aniré coneixent tot allò que els envolta. D’altra banda, intentaré introduir-me en el llenguatge de signes que em sembla una forma important per tal de poder crear una connexió amb aquest col·lectiu.

Tenint en compte aquestes qüestions, a partir de la part pràctica es podran refutar o verifi -car les meves hipòtesis. Aquesta part pràctica constarà d’una sèrie d’entrevistes amb espe-cialistes de l’audició: un otorinolaringòleg, un audioprotesista, un logopeda... D’altra banda com a experiment m’agradaria passar un dia com a sordmuda: l’experiment el viuré en pri-mera persona i també el faré a membres de la meva família per tal de treure’n conclusions tot comparant impressions. Finalment passa-ré un dia amb un sordmut per veure com és el seu dia a dia i veure si realment l’experiment a recreat una realitat semblant. M’interes-saria també visitar algunes associacions per veure quina és la seva funció i a la vegada pugui aconseguir informació de primera mà mentre responen els meus dubtes.

En resum, em sembla un treball molt extens i interessant i és per això que em sento molt incentivada. M’agradaria que no només fos un treball sinó una guia per a tots: per al col·lectiu i per a la societat. D’altra banda

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

145

hi ha un objectiu a complir: la demostració d’unes hipòtesis que cal refutar o verifi car.

CONCLUSIONSDesprés de comparar i contrastar tota la informació recopilada amb un altres tipus d’informació sorgida d’una profunda i amplia recerca i investigació sobre el camp he pogut arribar a la conclusió que avui dia els sords ponen exercir qualsevol tipus de treball, excepte aquelles professions en les quals una bona audició és indispensable. Entre els sords hi ha metges, advocats, mestres... Això em porta a la conclusió que la sordesa no afecta a la capacitat intel·lectual de l’individu tal i com en un principi em vaig plantejar i és per això que la meva hipòtesi, almenys en aquest aspecte queda verifi cada. Cal dir que la sordesa tampoc afecta la capacitat d’aprenentatge, sempre que tinguin la oportunitat de tenir un aprenentatge correcte i com més aviat millor.

Tot i així la difi cultat més considerable és la d’aprendre un llenguatge a través del qual puguin comunicar-se amb els altres; ells aprenen a llegir els llavis i utilitzen el llenguatge de signes per tal de comunicar-se i és per això que per a ells és de vital importància la difusió d’aquest llenguatge. La investigació lingüística sobre la llengua de signes està vivint un auge vertiginós davant l’acord entre diversos països. Tot i això encara avui dia romanen una sèrie de prejudicis socials i lingüístics que distorsionen la realitat de la llengua de signes, aquesta no és mimo ni pantomima si s’utilitzen bé les mans. La majoria de sords amb els quals he tingut contacte no deixen de senyalar-me que no són sordmuts, un terme que consideren erroni perquè ells parlen i per tan són només sords. Em corregeixen constantment perquè és molt difícil que es doni el cas de sordmut i ells ho tenen clar. Per tant, de nou la meva hipòtesi queda verifi cada: parlem de muts o de sords; el terme sordmut és correcte en casos excepcionals.

Gràcies a la meva visita a la Llar de Persones Sordes de Badalona he pogut comprendre que és un món tancat però per la impossibi-litat de comunicació. Per dir això em baso en el fet següent: si quan vaig anar a la festa de Nadal hagués conegut el Llenguatge de Sig-nes és molt probable que l’aïllament que vaig sentir a l’arribar s’hagués evitat perquè hau-ria iniciat una conversa, com hauria passat a qualsevol reunió d’oients. A partir de l’expe-riència viscuda aquell dia a la Llar comprenc perfectament que davant la difi cultat de co-municació es tanquin, perquè al cap i a la fi ells no poden fer-hi res, tot està a les nostres mans; vull dir, resulta molt més fàcil que un oient aprengui el llenguatge de signes que no pas que un sord aprengui el català o el caste-llà o qualsevol altre idioma. Som els oients qui tenim la clau de la comunicació i és per això que estic totalment decidida a aportar el meu granet de sorra: faré tot el que estigui en les meves mans per aprendre el llenguatge de signes tot i que és molt probable que acabi el meu treball sent només una principiant, però amb paciència i esforç estic ben segura que ho acabaré aconseguint.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

146

VIDA TRUNCADA. LA TRAGÈDIA DEL SEGLE XX I LA MEVA FAMÍLIA

Autora TutorSara Cañizares Pascual Toni Bons Borràs Centre Institut Isaac Albéniz

HIPÒTESIEl meu treball es tracta d’una recerca familiar, del meu besavi per part de mare, en Juan, que va morir al camp de concentració de Mauthausen (Àustria). La meva hipòtesi al principi del treball no era gaire concreta, ja que tot depenia de la documentació i informació que trobés al llarg del procés de recerca. El meu objectiu en tot moment era aconseguir documents per a corroborar la informació de transmissió oral i trobar dades noves.

DISSENY EXPERIMENTALEl meu Treball de Recerca consta de dues parts: per una part la redacció del context històric que emmarca la vida del meu besavi i la recopilació d’informació prèvia; i per una altra part, i la veritable pràctica: la recerca de documents.

• Contextualització:Primerament em calia una base sòlida de tot el context històric en el qual es trobà el meu besavi. Vaig decidir, doncs, presentar el treball dividit en sis apartats que són els pilars de la seva vida: l’Aragó de principis del segle XX, la Barcelona dels anys vint, la República, la Guerra Civil, i per últim, l’exili i l’internament al camp de concentració.

Aquesta recerca s’ha basat sobretot en una prèvia lectura de llibres i articles relacionats amb les parts del treball, i la posterior redacció de tota la història que va des dels principis del segle XX fi ns l’any que va morir el meu besavi (1941). Això ha comportat la seva difi cultat a l’hora de resumir i centrar-me en uns fets concrets, a més de redactar d’una manera clara i entenedora que permetés seguir tot un fi l al llarg del treball.

Gairebé tota la informació l’he extreta de llibres especialitzats en cada tema tractat en el treball (sobre Ejulve, el poble natal del meu besavi; la història d’Aragó, Barcelona, les democràcies europees, la Revolució bolxevic a Rússia, la dictadura de Primo de Rivera, la

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

147

República, l’exili francès, la vida als camps de concentració, el camp de Mauthausen... entre d’altres). A partir d’aquí, m’he dedicat a seguir la pista del meu besavi.

• Recerca de documents. La investigació:Possiblement aquesta part del meu treball és la que queda més “amagada” del treball imprès, però ha estat la més costosa i la més interessant, també.

• Els primers anys a l’Aragó: En aquest apartat he aconseguit la partida de naixement del meu besavi, facilitada per l’ajuntament d’Ejulve, amb l’ajuda de Juan M. Calvo. Aquest document m’ha permès saber la situació de pobresa en la que es trobava el meu besavi i la seva família, en ser declarat al néixer “pobre de solemnitat” del seu pare.

• La joventut a Barcelona: Amb una notícia publicada a “La Vanguardia” l’any 1935 he pogut saber on vivien els meus besavis a Barcelona: a la barriada “El Coll”. També he recuperat de casa un certifi cat de matrimoni, i un del naixement del meu avi Rafael del Registre Civil de Barcelona.

• La República: Gràcies a la hemeroteca de “La Vanguardia”, he aconseguit unes notíci-es (una de l’any 1933 i dos de l’any 1935) que m’han permès saber l’activitat del meu besavi com a afi liat a la CNT. Aquesta activi-tat va fer que el vigilessin i el perseguissin, a ell i a la seva dona, fi ns al punt que va haver de fugir. En conseqüència, la meva besàvia va ser detinguda per amagar a la casa on vivien un arsenal d’armes.

• Guerra civil: Segons unes declaracions jurades del meu avi a Ejulve, dos fi lls del meu besavi van quedar-se a Ejulve durant els anys que va durar la guerra amb els meus rebesavis. Mentrestant, el meu besavi Juan marxà com a voluntari al front d’Aragó com a milicià de la CNT. Per

una acta de defunció del Registre Civil de Mataró, sé que la meva besàvia morí amb dos dels seus fi lls a Mataró, en un intent de fugir cap a França.

• Exili i camp d’extermini: No he pogut saber a quin camp de refugiats francès va estar el meu besavi, però a Alemanya i a Àustria m’han facilitat uns documents molt inte-ressants: els Arxius del Memorial de Maut-hausen (Àustria). Em van enviar per correu electrònic dades sobre l’internament al camp del meu besavi i un escaneig de la llibreta on un dels SS del camp apuntà la seva defunció i la causa d’aquesta. I el Ser-vei Internacional de Recerques (ITS) m’en-vià directament a casa els documents es-canejats del registre a Mauthausen que es troben a l’arxiu Bad Arolsen, a Alemanya.

Així doncs, la recerca de documents ha estat variada, ha anat des de “rescatar” vells documents de casa meva fi ns a contactar

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

148

amb altres països. La majoria dels contactes els he pogut realitzar gràcies a Internet. Un cop en mà aquesta documentació, l’he inserit en el redactat de manera que quedés el més integrat possible dins del context nacional i internacional en el que li va tocar viure al meu besavi.

He de dir que he tingut algunes difi cultats per aconseguir certs documents, sobretot la documentació que es troba a Espanya i a França. Contràriament, el personal dels diferents arxius d’Alemanya i Àustria han tingut un tracte impecable amb mi, enviant-me tota la documentació que han pogut.

CONCLUSIONSEl meu treball m’ha fet comprendre millor les raons per les quals milers de persones, com el meu avi, van fugir a l’exili un cop esclatada la guerra, deixant-ho tot enrere. He tret força conclusions amb la recerca, com que hi ha encara molta documentació per sortir a la llum, i he pogut comprovar el silenci que hi va haver a Espanya durant la transició de tot allò relacionat amb els exiliats. També m’he adonat de la importància de la transmissió oral en aquest tipus de feines. En aquest treball la informació via oral ha estat una peça clau per poder portar a terme la meva investigació. Moltes persones van morir

durant i després de la Guerra Civil espanyola per defensar unes idees, i penso que és molt important retre homenatge a aquestes persones i no passar pàgina.

El treball sencer ha estat molt interessant i profi tós, però, sobretot, ha estat una gran lliçó històrica i, per davant de tot, una lliçó moral.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

149

ZURDORIUM: L’ADAPTACIÓ DELS ESQUERRANS I DRETANS

Autora TutoraLidia Merino Rubio Rosa Rosell Pardo Centre Col·legi Sant Andreu

HIPÒTESI“Els esquerrans s’adapten de manera més efi caç a objectes per dretans que els dretans a objectes per esquerrans”.

DISSENY EXPERIMENTALEl meu treball consta de dues pràctiques:

1-Estudi comparatiu dels esquerrans i dretans al col·legi Sant AndreuAquesta part de la pràctica té com a objectiu fer un estudi dels esquerrans i dretans al col·legi Sant Andreu de Natzaret i realitzar una comparació amb altres estudis, tenint en compte l’edat i el sexe de l’alumne.

Aquest col·legi està format per dos edifi cis: l’edifi ci antic que inclou des de P3 fi ns a 6è de primària i l’edifi ci nou on s’imparteix des de 1r d’ESO fi ns a 2n de batxillerat. Ambdós consten d’un total de 1094 alumnes, dels quals 540 són nois i 554 són noies. A cada curs hi ha tres línies (A,B,C), excepte a batxillerat que només n’hi ha dues segons la modalitat escollida. Per obtenir els resultats d’aquesta pràctica he formulat diverses preguntes a totes les classes de l’escola (9 de parvulari, 18 de primària, 12 de l’ESO i 4 de batxillerat): • De quants alumnes consta la classe? • Quants nois/es hi ha en total a la classe? • Quants nois/es són esquerrans/es?

2-Estudi de les habilitats dels esquerrans i dretans si canviem la seva manualitat Aquesta segona pràctica està basada en la tècnica de l’observació. L’objectiu és deter-

minar si una persona, dretana o esquerrana, s’adapta més fàcilment a utilitzar objectes quotidians contraris a la seva manualitat.

Segons el diccionari de la RAE, efi càcia vol dir la capacitat d’aconseguir el que es desitja o s’espera. A més, també he tingut en compte el temps i/o la qualitat. Per confi rmar o refutar la meva hipòtesi he realitzat quatre proves de manera individual a 24 persones en total, 12 esquerranes i 12 dretanes, en les quals s’han tingut en compte tres factors: l’edat, el sexe i els estudis. Les quatre proves i l’ordre amb que les han realitzat són les següents:

• Prova 1: tallar una fi gura amb les tisores Consisteix a tallar amb les tisores (un dretà amb les tisores per esquerrans i un esquerrà amb les tisores per dretans) una fl etxa de dues puntes igual a la imatge de la dreta. En aquesta prova he valorat la qualitat de la fi gura retallada.

Material utilitzat: tisores per esquerrans i per dretans.

• Prova 2: fer punta amb la maquineta Es tracta d’un objecte que tothom desco-neixia la seva existència per a persones es-querranes. Per tant, els esquerrans agafen el llapis amb l’esquerra i realitzen un movi-ment que no és natural per la mà a l’hora de fer punta amb una maquineta per dre-tans. L’objectiu és observar qui (esquerrans o dretans) aconsegueix fer punta i qui ho fa més ràpidament.

Torna a l’índex

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

150

Material utilitzat: maquineta per esquerrans.

• Prova 3: pelar una patata amb el pela patates Aquesta prova consisteix a pelar una patata sencera amb un pela patates per esquerrans si és una persona dretana o per dretans si és una persona esquerrana. A l’hora d’ano-tar els resultats, he distingit entre les perso-nes que no aconsegueixen realitzar la prova i les que sí, i d’aquestes, la mà amb que han agafat el pela patates i la direcció del movi-ment (des de d’alt cap a baix o al revés).

Material utilitzat: patates de 150-250g i pela patates per esquerrans i per dretans.

• Prova 4: escriure una frase En aquesta prova no s’utilitzen utensilis especialitzats per esquerrans i dretans, sinó estàndards. L’objectiu és escriure una frase: “Al col·legi Sant Andreu hi ha més d’un 10% d’esquerrans”. He triat aquesta frase ja que és representativa en aquest treball i inclou diverses majúscules, un accent, un apòstrof, una ela geminada, un símbol i números. Material: bolígraf, llapis.

Les 24 persones que han realitzat la prova només han estat informades que les activitats que havien de realitzar eren per dur a terme un treball de recerca sobre els esquerrans i dretans. Pel que fa a la maquineta, he decidit que els enquestats no fossin conscients que fer punta a un llapis formés part de la pràctica ja que esbrinarien fàcilment el seu mecanisme.

CONCLUSIONSEls esquerrans han estat presents des de l’antiguitat, tot i que l’esquerra era relacionada amb quelcom dolent i la dreta amb l’habilitat. Aquesta concepció ha quedat refl ectida per la societat en frases fetes, cites literàries, costums...fi ns al punt d’arribar a prohibir l’ús de la mà esquerra per sobre de la dreta, com va passar en el franquisme.

A l’hora de confeccionar la part teòrica m’he adonat que malgrat els pocs estudis que s’han realitzat, molts d’ells es contraposen. A part del procés de lateralització, he arribat a la conclusió d’una altra veritat: els esquerrans som una minoria.

Pel que fa al primer estudi realitzat al col·legi Sant Andreu, el tant per cent d’esquerrans es troba entre el 7% i el 11%. El percentatge d’esquerrans és gairebé el doble que el d’esquerranes, per tant, podem dir que infl ueix el sexe en el fet de ser esquerrà. Alguns estudis realitzats anteriorment coincideixen amb els meus resultats, però d’altres es contraposen i afi rmen que no és un factor determinant. El tant per cent d’esquerrans de cada edat es irregular. En algun petit període d’anys, a mesura que augmenta l’edat augmenta la proporció, però en general no segueix els resultats obtinguts en un estudi, que afi rma un creixement fi ns a l’adolescència, quan ja ha fi nalitzat la lateralització.

En la primera prova realitzada a les 24 persones, totes les persones s’han adaptat. Cal destacar que les fi gures dels esquerrans generalment han estat més ben retallades que les dels esquerrans. La causa principal és que la majoria dels esquerrans que han fet la prova tallen normalment amb tisores per dretans.

La segona prova en que havien de fer punta a la maquineta. Tot i que dos esquerrans i un dretà no han aconseguit fer la prova, aquesta diferència no és gaire signifi cativa. Podem dir que ambdós s’adapten igual, encara que cal destacar que els tres que no han fet punta estan cursant batxillerat i és un estri que utilitzen més que altres persones.

La tercera prova consistia en pelar una patata. Excepte un esquerrà que també està cursant batxillerat, tots han pelat la patata però alguns no ho han fet de forma correcte. En aquest aspecte predominen els dretans

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

151

que han utilitzat el pela patates correctament enfront els esquerrans. Les persones majors de 30 anys l’han pelat d’aquesta manera, fi ns i tot, algunes d’elles fent el raonament en veu alta de com s’ha d’utilitzar sabent que és contrari a la seva manualitat. Per tant, podem dir que no hi ha diferències en l’adaptació, però si en la manera de fer-ho.

La quarta i última prova era escriure la mateixa frase amb la mà dominant i amb la mà no dominant. Malgrat les difi cultats d’alguns, en especial d’una persona sense estudis, tots han aconseguit escriure-les. El fet que gairebé tots l’han escrit més gran i irregular confi rma que s’han adaptat de la mateixa manera.

Aquests resultats indiquen que no hi ha diferència en l’adaptació i també que infl ueixen altres factors com l’experiència i la formació acadèmica.

Després d’aquestes conclusions, la meva hipòtesi: “els esquerrans s’adapten de manera més efi caç a objectes per dretans que els dretans a objectes per esquerrans” queda refutada.

XX

V J

orn

ades

Cie

ntífi

que

s d’

Ense

nyam

ent

Sec

unda

ri d

e B

adal

ona

152