Estructura del

Llibre de Coneixements

26

27UNITAT 2

UNITAT 2

De colònies al Garraf

• Quantes comarques hi ha a Catalunya?

I quantes províncies?

• A quina comarca vius? Quina és la seva capi-

tal?

• Per a què serveix una brúixola? Saps com

funciona?

• Quins tipus de mapes coneixes?

• A quina zona de Catalunya creus que hi pre-

dominen l’agricultura i la ramaderia: a l’inte-

rior, a la costa o a la muntanya?

• Saps on és el consell comarcal de la teva co-

marca?

Idees prèvies

«Aquestes colònies seran especials», pensà la Judit. Ella i el seu germà Albert s’afanyaven

a recollir les motxilles de l’autocar. Anaven per primer cop de campaments amb l’esplai i

passarien deu dies en una vella masia situada al parc natural del Garraf.

–Ei, sóc aquí, veniu! Us presentaré els meus amics! –els cridà la Mei. La seva cosina

alçava alegrement la mà, assenyalant-los on era–. Aquests són l’Edu, l’Àlex, la Marina i

l’Andrea.

–I els monitors? –preguntà la Judit, preocupada.

–Són allà, parlant amb els masovers. Aquest any em penso que la Marta i l’Andreu

també seran al nostre grup! –va dir la Judit, entusiasmada.

–Que bé! Són els monitors més enrotllats! –va exclamar l’Àlex.

Al matí següent els esperava una passejada entretinguda pel massís del Garraf fins a

un turó proper, on dinarien, i a la tarda gaudirien d’un bany.

Pel camí, uns fotografiaven el paisatge, envoltat de pins i margallons. Uns altres canta-

ven, alguns fins i tot provaven d’imitar el cant de la merla. Alguns miraven entre els

arbres per veure algun porc senglar. Així, l’ascens s’anava fent d’allò més distret…

–Hola, sóc l’Albert. Tu també ets nou? –va preguntar l’Albert a en Raül, un noi alt i

prim que caminava en solitari i semblava una mica tímid.

–Sí. És la primera vegada que vinc amb aquest esplai. De fet, visc a Igualada amb la

meva àvia, però aquest any he vingut a passar l’estiu amb els meus oncles i m’hi he

apuntat –li va contestar.

–La meva germana Judit i jo tampoc no vivim aquí. Som de Mataró i la nostra cosina,

que viu al Vallès Occidental, ens va convèncer per venir de colònies amb ella.

–Apa! Jo vinc de més lluny que vosaltres! –va dir la Cristina, que els havia sentit i s’ha-

via afegit a la conversa. Els va explicar que ella vivia a Olot, que el seu pare era el cuiner

de les colònies i que se l’havia endut aquests dies amb ell.

–Ei, mireu! –cridà de cop en David mentre amb una mà agafava els prismàtics i amb

l’altra assenyalava cap a l’esquerra.

–Què hi ha? Vols dir aquella mena de gran taca negra a la muntanya? –li va dir l’An-

dreu–. Això és per culpa de l’incendi que hi va haver fa dos anys…

–Maleïts incendis! –digué la Marta–. Destrueixen tot l’entorn…

Tot anava com una seda. Es presentaven uns dies molt profitosos per aprendre a

conviure i a conèixer i respectar el nostre entorn.

• On viuen els animals?

46

47UNITAT 3

UNITAT 3

N’APRENC MÉS. ➧El treball

Parlem de treball per referir-nos a les feines que fem per guanyar diners, és a dir, que estan

remunerades. Però també parlem de treball per referir-nos a tasques no remunerades,

com estudiar, dedicar-se a la llar i a les persones de la família o fer feines de voluntariat.

El treball no remunerat

Moltes persones treballen dedicant-se

a cuidar la seva família o altres perso-

nes amb les quals conviuen. Moltes ho

fan perquè volen, i dediquen moltes

hores al dia a la cura d’aquests éssers

estimats.

Per fer aquesta feina no cobren di-

ners, però fan moltes coses que costa-

rien molts diners si les hagués de fer

una altra persona de fora de casa.

Hi ha altres persones que es dediquen a estudiar i formar-se o a fer tasques de volunta-

riat, amb la qual cosa contribueixen que tot vagi millor i que la societat sigui més justa.

Les persones voluntàries dediquen el seu temps a treballar en menjadors socials, a

visitar persones grans que viuen soles, a acompanyar malalts a l’hospital o a ajudar les

persones que ho necessiten.

Algunes persones voluntàries són persones que ja s’han jubilat, però n’hi ha altres

que dediquen una part del seu temps lliure a fer aquestes tasques. La seva feina té un

gran valor social.

Pàg.

48

Pàg.

53

➧A què ens dediquem?

Tots ens dediquem a alguna cosa, tenim les nostres feines. Els nens i les nenes molt

petits juguen, descobreixen coses noves, mengen, dormen i aprenen a parlar i cami-

nar…

A mesura que ens fem una mica més

grans anem a l’escola. Comencem a treba-

llar per descobrir un món nou, on aprenem

moltíssimes coses diferents que ens ajuden

a créixer i a ser persones respectuoses, res-

ponsables i cultes.

De grans, la majoria de persones, a més a

més de continuar formant-se, es dediquen

a treballar durant força hores cada dia; per

això és molt important que la feina que fan

els agradi. Les persones que treballen en allò que realment els agrada acostumen a estar

satisfetes i felices.

La feina, conjuntament amb la família i les amistats, és per a moltes persones una de

les coses més importants.

Gairebé totes les persones es guanyen la vida treballant! Això vol dir que amb els diners

que obtenen treballant poden tenir un habitatge, alimentar-se, cuidar-se, satisfer les se-

ves necessitats, etc.

HEM DE COMPARTIR LES

FEINES DE CASA ENTRE

TOTA LA FAMÍLIA.

Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies acompanyades d’una lectura per introduir l’alum-nat en el tema d’estudi i motivar-lo en el seu aprenentatge.

Inici de l’apartat N’aprenc més, on es presenten i es treballen els con-tinguts de la unitat. Els continguts parteixen de l’anàlisi de situacions diverses, que estimulen els alumnes a aprendre i a expressar els seus coneixements i punts de vista.

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

Apartats que faciliten una mi-llor ordenació dels continguts.

25UNITAT 2

QUÈ FAREM?

• Reflexionarem sobre els motius que afavoreixen les divisions del territori.• Identificarem diferents tipus de mapes i ens orientarem amb els punts cardinals.• Situarem les 41 comarques en el mapa de Catalunya.• Coneixerem les característiques principals de cadascuna de les comarques.

• Classificarem les comarques per diversos criteris: marca turística, semblances geogràfiques i de paisatge i raons administratives.• Estudiarem les diferents entitats territorials presents a Catalunya.

T’HAS FIXAT EN ELS CARTELLS RECTANGULARS I DE COLOR VERD QUE HI HA A LES CARRETERES DE CATALUNYA? ENS INDIQUEN A QUINA COMARCA SOM!

Sallent (Bages)

2. Vivim a Catalunya

UNITAT 224

Doble pàgina inicial que serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges i d’uns personatges que es fan preguntes relacionades amb el tema.

Què farem? Continguts que desco-brirem, coneixerem i treballarem al llarg de la unitat didàctica.

Aquesta icona remet a la pàgina

del Llibre de coneixements on hi

ha les explicacions teòriques per

poder fer les activitats.Pàg.

12

56

57UNITAT 3

UNITAT 3

SOM-HI!Heu pensat alguna vegada que hi ha feines que fins fa poc no existien? Doncs és així!

Com que el món canvia molt ràpid, van sorgint noves feines que intenten oferir nous

serveis i noves possibilitats a les persones. Et posem tres exemples de noves profes-

sions.

Persones que es dediquen a vendre productes per Internet

Venen productes molt diferents. Per

exemple, actualment hi ha molts pa-

gesos i pageses que han decidit ven-

dre els seus productes per Internet di-

rectament als consumidors a través de

les seves pròpies pàgines web.

Els pagesos s’asseguren que poden

vendre els seus productes al millor

preu i les persones que els compren

saben que són fruites i verdures fres-

ques i de la màxima qualitat.

Persones que creen aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils:

telèfons o tauletes

Cada cop és més habitual que les perso-

nes tinguin un telèfon intel·ligent o una

tauleta digital. Segur que fins i tot heu

jugat amb algun joc o heu fet servir al-

guna aplicació. Doncs bé, aquestes apli-

cacions o programes els creen persones

que es dediquen a investigar en aquest

àmbit.

Persones que instal·len panells solars

S’encarreguen d’instal·lar plaques solars que serveixen per aprofitar l’energia ines-

gotable del sol i convertir-la en electricitat.

Fa uns quants anys gairebé ningú no es dedicava a aquesta feina, però cada vegada

hi ha més persones que treballen aprofitant les energies renovables com la del Sol

per produir una electricitat més neta i cuidar el medi ambient.

Us proposem un exercici d’imaginació. Seguiu aquests passos:

1. Nom de la feina.

2. En què consistirà aquesta feina.

3. Què caldrà estudiar per fer aquesta feina.

1. Per parelles, imagineu una feina inexistent en l’actualitat o una que cregueu que

en el futur serà molt important i innovadora.

2. Descriviu la feina que hàgiu triat. L’explicació, que podeu titular «Què farem

l’any 2050?», ha d’incloure els apartats següents:

3. Després exposeu la vostra idea a la resta de companys i companyes.

4. Finalment, podeu fer un mural amb totes «Les feines del futur».

59PROJECTE 1

58PROJECTE 1

NO SE SAP SI GAUDÍ VA NÉIXER A REUS O A RIUDOMS, A LA COMARCA DEL BAIX CAMP, PERÒ SÍ QUE SE SAP QUE VA SER PELS VOLTS DE SANT JOAN DE L’ANY 1852.

GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MODERNISTA. AQUEST ESTIL REPRODUÏA ALS EDIFICIS FORMES INSPIRADES EN LA NATURA, COM FLORS, PLANTES, PETXINES, CARGOLS, ARBRES, ONES DEL MAR…

EL 1882 ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA. TOT I QUE ÉS UNA DE LES GRANS OBRES DE GAUDÍ, NO LA VA PODER VEURE ACABADA, I ENCARA AVUI ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ.

EL 1900 VAN COMENÇAR LES OBRES DEL PARC GÜELL A BARCELONA, QUE GAUDÍ VA DISSENYAR COM UN PETIT POBLE, AMB EL SEU MERCAT I LES SEVES PLACES.

PETITA HISTÒRIA DE GAUDÍ

ANTONI GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MOLT AVANÇAT EN LA SEVA ÈPOCA, MOLT DETALLISTA I PERFECCIONISTA. VA SER UNA PERSONA QUE VA APORTAR MOLTS BONS CONSELLS I MANERES DE FER A L’ARQUITECTURA ACTUAL.

AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA, HI PODEM TROBAR ALGUNS EDIFICIS QUE GAUDÍ VA FER. UN ÉS LA CASA MILÀ, CONEGUDA COM LA PEDRERA, I TAMBÉ LA CASA BATLLÓ.

GAUDÍ VA MORIR A BARCELONA EL JUNY DE 1926 ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. ACTUALMENT ES POT CONTEMPLAR LA SEVA OBRA EN MOLTES LOCALITATS, ON VA CONSTRUIR EDIFICIS MOLT PARTICULARS.

Converseu sobre el tema i con-testeu les preguntes:• Us sembla que els edificis d’avui són iguals o diferents que els de Gaudí?• De les obres que coneixeu de Gaudí, quina us agrada més?• Creieu que és difícil dissenyar i construir edificis com els de Gaudí?

Museu Cau Ferrat, Sitges

La Pedrera (Barcelona)

Gaudí Centre (Reus)

109

UNITAT 6

Algunes d’aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara

esquerdes, forats a les parets, ampits, falsos sostres, forats de les persianes… per fer-hi el

niu o refugiar-s’hi.

Falcó pelegrí

Falciot

Dragó

TòtilRatpenat

BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109

13/03/13 08:45

Activitats transversals. Editorial Barcanova pro-posa unes activitats trimestrals pensades per afavo-rir el coneixement des de diferents aspectes natu-rals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

13

UNITAT 1

Dieta equilibradaÉs important planificar bé els aliments que hem de menjar diàriament. Una dieta

equilibrada és la que aporta tots els nutrients necessaris amb les quantitats adequa-

des per tal que l’organisme tingui un bon funcionament.

En una dieta equilibrada s’han de combinar els aliments energètics, rics en glúcids i

lípids, els aliments reguladors, rics en vitamines i minerals, i els aliments constructors,

rics en proteïnes.

Piràmide dels alimentsLa piràmide dels aliments és un gràfic que ens aconsella sobre les racions diàries

que hem de menjar per tal d’aconseguir una dieta equilibrada. Una ració és la porció

d’aliment que es dóna en cada àpat.Les racions recomanades s’han de repartir en els

diversos àpats que fem durant el dia: esmorzar,

dinar, berenar i sopar.En la part superior de la piràmide hi ha aquells

aliments que s’han de consumir de forma ocasio-

nal i en la part inferior, els que s’han de consumir

en més quantitat.

Sucres i greixos: amb moderació

Làctics (llet, iogurt, formatge):2-3 racions al dia

Verdures i hortalisses:2-4 racions al dia

Fruita seca:2-4 racions al dia

Carn, peix, ous, llegums i fruita seca:2-3 racions al dia

Pa, cereals, arròs, patates i pasta:3-5 racions al dia

Greix de consum preferent: oli d’oliva

Les persones especialistes

en la confecció de dietes saludables s’anomenen

dietistes i nutricionistes.

LLET

Aigua: sempre que es tingui set

BT00243801_U1_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 13

13/03/13 08:31

Text amb informació que cal destacar, curiositats…

Proposta d’activitat digital per treba-llar amb PDI a l’aula.

UNITAT 6

Falcó pelegrí

Falciot

Dragó

TòtilRatpenat

BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109

13/03/13 08:45

Som-hi! Treball que parteix d’evidències quotidianes, properes i contextualitza-des, que potencien el coneixement de la realitat.