7

Unitat 1

LecturaUnes plomes de lloro

«Unes plomes de lloro» és una història que sorgeix de cop i voltadels records d’un noi. Forma part del llibre titulat precisamentDe cop i volta, d’Alegria Julià. Així que obrim el llibre, apareixuna introducció, que es titula «A manera de pròleg». Entre altrescoses, aquest noi, que es diu Joan, ens explica:

«Un dia, no sé ben bé com, em vaig adonar que m’havia fetgran, que ja no era un nen. No es tractava del físic, que prou m’hodeia el mirall que havia canviat. Era el meu dintre.

»Una tarda ennuvolada de setembre, vaig rebre una sotraga-da que em va fer aturar. I per primera vegada vaig reflexionarsobre la meva vida. Aleshores vaig començar a recordar. Recordarcom fan sovint els vells. I em vaig adonar que tenia molts records.Només calia anar buscant i remenant.

»I així ho vaig fer. Agafava una cosa del calaix i em deixavaportar pel pensament, que anava representant davant meu unacolla de fets que ja tenia mig oblidats i, a poc a poc, vaig resse-guir tots els camins de la memòria.»

I vet aquí el resultat d’un d’aquells records.

Encara recordo la cara que feia l’Enric quan em va ensenyar aquestesplomes i em va dir:

–No et pots pas imaginar què ens ha passat amb els veïns.Sincerament em va picar la curiositat, més per la seva expressió en-

tre trasbalsada* i còmica que no pas per les plomes, que de momentno les vaig relacionar amb cap fet divertit.

L’Enric ha estat sempre un dels meus millorsamics. Aquesta amistat ens ve d’abans denéixer, ja que les nostres respectives mares,que aleshores eren veïnes i sempre han es-tat molt bones amigues, així ho havienplanificat. Ens portem només una set-mana, som del mateix signe i ens ave-nim* d’allò més.

VOCABULARI

Trasbalsada. Afectada,trastornada.Ens avenim. Ens ente-nem.5

10

8

Unitat 1

Doncs bé, davant el meu interès i la tafaneria* per conèixerels esdeveniments,* em va explicar fil per randa* tota la històriadel propietari de les plomes: el lloro dels seus veïns.

Ara fa uns sis anys, l’Enric vivia en una casa amb jardí. Això lipermetia de tenir un gos, el Jack, cosa que envejava perquè al meupis ni parlar-ne, de gossos.

A tocar del seu jardí n’hi havia un altre, que pertanyia als veïns.Era un matrimoni sense fills que tenien un lloro. A mi personalmentno em queien gaire bé perquè eren d’aquelles típiques persones adul-tes que estan acostumades a fer la seva vida, sense que ningú les mo-lesti, i tenen molt poca paciència amb els nens i els gossos. Això hodic perquè havia tingut moltes ocasions per comprovar-ho, sovint ensescridassaven.

Sempre vèiem el lloro a dins la seva gàbia, darrere els vidres.A l’estiu, quan les finestres eren obertes, sentíem la seva xerrame-

ca* impertinent i els crits escandalosos que feia quan algú l’increpa-va.* I nosaltres ho fèiem sovint, això d’esbroncar-lo, ens agradava fer-lo empipar, li cridàvem, l’escarníem* i el provocàvem.

Recordo també que jo em moria de ganes d’agafar-lo per posar-me’l damunt l’espatlla, perquè m’imaginava que així m’assemblaria alpirata de L’illa del tresor. Però mai vaig gosar de demanar-ho, i aixòque algun dia l’havia vist fora de la gàbia.

Quan van passar els fets era per Setmana Santa. Els veïns marxavenuns quants dies de vacances i van demanar als pares de l’Enric si els po-dien regar les plantes, tant les del jardí com les de l’interior de la casa.

–No pateixis –va dir la Mercè, la mare del meu amic–, te les cui-daré com si fossin meves.

Així doncs, la veïna li va donar les claus i van marxar.El dissabte al vespre la Mercè es va recordar que no havia anat a

regar i, com que estava encaparrada* amb el sopar, va dir al seu fill

15

20

25

30

35

40

VOCABULARI

Tafaneria. Curiositat persaber coses dels altres.Esdeveniments. Fets.Fil per randa. Detallada-ment.Xerrameca. Fet de parlarde coses sense impor-tància.Increpava. Renyava dura-ment.L’escarníem. En fèiemburla.Encaparrada. Capficada.

Lectura

que hi anés ell. L’Enric va agafar les claus i se’n va anar a casa delsveïns, amb el Jack al darrere, perquè sempre el seguia a tot arreu.

–Aquest gos s’hauria de quedar aquí –va advertir el pare.–No pateixis, que ja el vigilaré.–Ja el pots vigilar bé, ja. No me’n refio ni un pèl, és capaç de fer

una destrossa. És tan esbojarrat* que amb un cop de cua pot trencarqualsevol cosa. No el deixis entrar a la casa, em sents?

–Sí, ja et sento, el gos no passarà de la porta.L’Enric va regar primer les plantes del jardí amb la mànega i des-

prés va agafar la regadora i va entrar. Va ajustar la porta per evitar queel Jack s’introduís a la casa, encara que no semblava tenir cap inten-ció de fer-ho perquè estava molt entretingut furgant* pel jardí.

Durant tota l’estona que va ser dins la casa, hauria jurat que el gosno hi havia entrat. Però en sortir, quan el va veure plantat davant seu,es va quedar de pedra. Quina desgràcia! Com podia haver passat allò?Quan havia sigut? Si no havia sentit cap crit, cap soroll, res de sospi-tós. Quin daltabaix!

Va córrer cap a casa seva, i el gos darrere. En entrar, la mare va ferun crit d’esglai* mentre gesticulava nerviosament, sense poder articu-lar paraula. El pare es va mirar el gos amb incredulitat, el seu rostreva anar canviant de color fins a agafar un vermell encès, com si anésa explotar i, amb una veu mig ofegada per la indignació,* va dir:

–No pot ser, no pot ser! Què heu fet?I és que el Jack portava el lloro dels veïns entre les dents.–Aquest lloro és mort! –va poder dir finalment la Mercè–. I ara

què farem? Què li dic a la Marta quan torni? Déu meu! Però per quèno vigilaves, Enric?

–Però si ja ho he fet, no sé com ha pogut entrar, no m’ho explico.No hi va valdre cap excusa. Al pobre Enric li va

caure una bronca d’aquelles que fan història. I el Jackva entomar* una bona esterrecada* damunt el llomamb un diari enrotllat, tot i que ja havia deixat ellloro damunt les rajoles. El pobre ocell tenia unaspecte llastimós, semblava que el gos l’haviaarrossegat per tot el jardí.

Ara se’ls presentava un greu problema.Què podien fer per sortir-se’n airosos,d’aquell embolic?

–I si en comprem un altre?–Ho notaran de seguida, és

impossible de trobar un lloroigual que aquest, amb els mateixoscolors. A més, ells li havien ensenyata parlar, si més no això deien.

–I si els diem la veritat?

9

Lectura

VOCABULARI

Esbojarrat. Que fa les co-ses sense pensar-les.Furgant. Remenant la ter-ra.Esglai. Espant.Indignació. Fet d’enfadar-se molt.Entomar. Rebre.Esterrecada. Cop moltfort.

Unitat 1

45

50

55

60

65

70

75

80

85

L’Enric es va atrevir a intervenir:–Si saben el que ha passat, amb la mania que tenen al Jack, seran

capaços d’obligar-nos a donar-lo o a fer alguna cosa pitjor.–Quin desastre! Quin desastre! –anava dient la Mercè.El pare de l’Enric caminava nerviosament amunt i avall pensant,

cavil·lant, rumiant.*–Ja ho tinc! –va exclamar finalment.Va agafar el lloro, li va espolsar les plomes, que eren plenes de ter-

ra, i es va encaminar cap a casa dels veïns tot decidit. L’Enric i la sevamare li anaven al darrere, sense dir res, però mirant-se mútuamentamb una expressió d’estranyesa mentre arronsaven les espatlles, comsi es preguntessin l’un a l’altre quina una en portava de cap.

Va entrar, va anar directe al menjador, i es va encaminar cap a lagàbia buida situada al costat de la finestra, com sempre. La va obrir i hi va ficar el pobre ocell difunt.

–I ara –va dir– a esperar que tornin els veïns i trobin el lloro mort,a la seva gàbia. Al capdavall, no ens van especificar que li donéssimmenjar.

–Sí, però nosaltres tenim la clau i se suposa que… –insinuava laMercè.

–No se suposa res. Deu ser un descuit per part de tots. Les culpescompartides fan de més bon portar.

Al cap de dos dies van arribar els veïns.Després de les salutacions habituals van entrar a casa seva i… No

havia passat un minut que es va sentir un crit:–El lloro!–Ja està, ja l’han vist –va dir la Mercè.Ara era qüestió de dissimular. El Jack, com si volgués assumir la

seva culpabilitat, s’havia quedat ajagut* prop de la porta, ben quiet,amb les orelles caigudes i el morro enganxat a terra.

La Marta va entrar esveradíssima,* amb la cara desencaixada* i elsulls fora d’òrbita. Caram!, sí que s’ho havia pres malament, va pensar,la família del meu amic.

–Què passa? –van preguntar els pares de l’Enric alhora, fingint unagran sorpresa.

–És increïble! És horrorós! És cosa de bruixeria!Bruixeria? Ara sí que no entenien res.–Però de què parles?–No m’ho explico. Abans de marxar se’ns va morir el lloro i el vam

enterrar al jardí. I ara ha aparegut a dins la gàbia!L’Enric no em va explicar com s’ho van fer per desfer aquell ma-

lentès amb els veïns. Devia ser molt violent o molt còmic, segons esmiri.

I aquelles plomes, d’uns tons entre verd i blau tornassolats,* quehavia tingut l’Enric a les mans mentre m’explicava l’anècdota,* es van

10

Lectura

Unitat 1

90

95

100

105

110

115

120

125

130

VOCABULARI

Cavil·lant, rumiant. Pen-sant molt en una cosa.Ajagut. Estirat.Esveradíssima. Molt ner-viosa.Desencaixada. Desfigu-rada.Tornassolats. Que tenenreflexos de colors dife-rents segons la inclina-ció de la llum.Anècdota. Petit fet méso menys curiós.

quedar damunt del meu escriptori. I jo me les vaig guardar a dins delcalaix. Eren les restes palpables* del lloro que jo m’havia imaginat tan-tes vegades damunt l’espatlla, quan em creia ser un pirata ferotge i malcarat.

O qui sap, en aquell moment vaig pensar que també em podrienservir per disfressar-me d’indi.

ALEGRIA JULIÀ: De cop i volta. Casals.

11

Unitat 1

Lectura

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

1.1. L’Enric era un dels millors amics d’en Joan,el narrador de la història. D’on els venia aquestaamistat?

1.2. Com eren els veïns de l’Enric? Li queien bé,a en Joan?

1.3. Quan els veïns decideixen marxar de vacan-ces, quin favor demanen als pares de l’Enric?

1.4. Què fa l’Enric quan va a casa dels veïns? I,mentrestant, què fa el gos?

1.5. Què fa el pare de l’Enric amb el lloro? Quèpretén amb això?

1.6. Quina és la reacció dels veïns quan arribeni entren a casa? Per què tenen aquesta reacció?

1.7. Per què en Joan recorda aquesta anècdota dellloro que li havia explicat l’Enric ja feia temps?

Resumim l’anècdota

1.8. Uns … de l’Enric que tenien un … van … unsquants dies de … i van demanar als pares del noisi els podien … les …

Al cap d’uns dies l’… va anar a la … dels … a …En acabar, va veure que el seu … portava el …

mort a la … Després de pensar-s’ho molt, el pare del’… va decidir posar el … a dins la … i no dir-ne… als …

Quan els veïns van … i van veure el …, vansortir cridant:

–És increïble! És cosa de … Se’ns havia … el … i l’havíem … al … . I ara ha … a dins la …

Paraules i expressions

1.9. Relaciona cadascuna de les expressions de lalectura (les de l’esquerra) amb la que li correspon-gui de les de la dreta:

1) no confiar-hi gens2) entendre’s molt bé3) tenir la intenció de

fer-ne alguna4) aconseguir l’objec-

tiu, reeixir5) al cap i a la fi,

comptat i debatut6) aclarir les coses7) almenys

1.10. Repassa el significat de les paraules o expres-sions següents: trasbalsada, tafaneria, fil per ran-da, escarnir, entomar, esterrecada, esveradíssima i desencaixada (vocabulari de la lectura); després,utilitza-les en aquestes frases:a) Davant la … d’en Joan, l’Enric li va explicar …tota la història del lloro.

VOCABULARI

Palpables. Que es podenpalpar, que es poden to-car.

135

140

a) avenir-se d’allò mésb)no refiar-se’n ni un pèlc) sortir-ne airósd)portar-ne una de cape) si més nof ) al capdavallg) desfer un malentès

12

Unitat 1

b)L’Enric tenia una expressió entre … i còmica.c) El Jack va … una bona … damunt el llom amb

un diari enrotllat.d)Els nois feien empipar el lloro, l’… i el provo-

caven.e) La Marta va entrar …, amb la cara … i els ulls

fora d’òrbita.

1.11. Els veïns de l’Enric, per enterrar el lloro, de-vien haver fet servir diversos estris que podem tro-bar en un jardí. Aquí en tens uns quants:a) el càvec; b) la mànega; c) la regadora; d) el ras-clet; e) el rampí; f ) les tisores o estisores de reta-llar vores; g) el test o la torratxa.Relaciona cada estri amb la fotografia que el re-presenta de la il·lustració que tens a peu de pàgina.

1.12. Ara omple cada un dels buits del text desota amb la paraula que hi escau, escollida entreles de l’activitat anterior.L’enterrament del lloroPrimer de tot, els veïns devien haver arreplegat lafullaraca amb el … Després, devien haver fet unclot amb el … Un cop hi van tenir ficat el lloro, eldevien colgar amb la mateixa terra extreta arrosse-

gant-la amb el … Finalment, devien haver regat laterra del jardí amb la … perquè s’endurís.

Expressió personal

Expressió escrita

1.13. En Joan, tot fent endreça, troba una sèried’objectes que li fan venir a la memòria una collade fets i de vivències que ara formen part del seupassat. Ben segur que tu també tens alguns objec-tes desats en un calaix o al fons d’un armari que etpoden despertar el record d’un fet o una vivènciapersonal. Recupera un d’aquests objectes i expli-ca en un petit text l’anècdota que et recordi.

Expressió oral

1.14. L’Enric, davant l’interès i la tafaneria del seuamic, es va veure forçat a explicar-li fil per randatota la història del lloro. Explicar records d’infan-tesa o de joventut ha estat sempre una bona ma-nera de comunicar-nos, de conèixer-nos i de com-partir el que ens és propi. Explica oralment unrecord d’infantesa d’aquells que mai no oblidaràs.

Lectura

1

2

6

3

7

5

4

13

Unitat 1

1. Els gèneres literaris. 1.1. La literatura

La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral des-tinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui lallegeix o l’escolta. Així doncs, la literatura comprèn tant les obres escri-tes com les que es transmeten de forma oral.

Originàriament, la paraula literatura servia per designar ‘tot allò queera fet amb lletres’; en l’actualitat, però, diferenciem els textos realitzatsamb intenció artística (textos literaris) de la resta (textos utilitaris).

1.2. Els gèneres literaris

En l’antiguitat es distingien tres gèneres o models de textos literaris se-gons la forma i el contingut que presentaven: el gènere èpic, el gènerelíric i el gènere dramàtic. Aquests tres gèneres o models de la literatu-ra clàssica corresponen actualment a la narrativa, la poesia i el teatre.

1.3. La narrativa

La narrativa és el gènere que engloba tots els textos literaris que es ba-sen en la narració d’una història protagonitzada per uns personatges.Així doncs, pertanyen a aquest gènere la novel·la i el conte.

Les obres narratives presenten uns elements comuns:– La veu del narrador: és la veu que ens conta la història. El narra-

dor pot ser un dels personatges de la història (narrador intern) o un és-ser que no intervé en la història (narrador extern).

– Els personatges: són els éssers creats per l’autor que protagonitzenels fets narrats. El personatge principal s’anomena protagonista i, si hiha un personatge que s’enfronta al protagonista, aquest s’anomena an-tagonista. En els gèneres populars (rondalles, llegendes, faules…) elspersonatges poden ser animals o objectes personificats.

– L’argument: és el conjunt d’esdeveniments o fets que es narren(constitueix l’esquelet de la història).

Els tres gèneres

clàssics

– Gènere èpic: conjuntde textos literaris quenarren els fets glorio-sos protagonitzats pelsherois d’un poble.– Gènere líric: conjuntde textos literaris enquè s’expressen elssentiments i les emo-cions d’un escriptor oescriptora.– Gènere dramàtic: con-junt de textos literarisdestinats a ser repre-sentats davant un pú-blic per actors i actrius.

La narrativaLiteratura

14

Unitat 1

Literatura– Els temes: són els assumptes generals que apareixen tractats en l’ar-

gument de l’obra. Són temes freqüents de les narracions els conflictesfamiliars, l’amistat, l’enamorament i l’amor, la injustícia, les desigualtatssocials, la marginació, etc.

– L’ambientació: és la descripció de tot allò que ens permet situarels fets narrats en un lloc determinat (un espai tancat, una gran ciutat,un desert, un altre planeta…) i en una època determinada (la nostraèpoca, l’època medieval, el futur…).

– L’estructura: és el conjunt de parts en què es pot dividir l’obra.L’estructura tradicional de la narració consta de tres parts: a) el plan-tejament (primera part de la narració en què se’ns presenta el protago-nista en un ambient determinat i amb algun problema a resoldre); b) elnus (part central de la narració en què una sèrie d’esdeveniments com-pliquen l’existència del protagonista i creen una intriga en el lector o oï-dor per saber com es resoldrà el problema), i c) el desenllaç (part finalde la narració en què es dóna solució –positiva o negativa– al problema).

– La forma literària: és la manera que tria l’autor en cada momentper transmetre la informació. Podem parlar de tres formes bàsiques:a) la narració o relat (explicació de les accions que protagonitzen elspersonatges); b) la descripció (explicació de les característiques dels per-sonatges, els espais, els objectes, etc.) i c) el diàleg (reproducció de lesparaules que diuen els personatges).

• Novel·la. Obra narrativa d’una llargària considerable, escrita en prosa, que presenta una tra-ma complexa, és a dir, la informació dels fets i les accions es transmet de manera fragmenta-da o discontínua per tal de crear la intriga necessària en el lector.

Segons el contingut, les novel·les se solen classificar en subgèneres: la novel·la d’aventures,la novel·la gòtica (o de terror), la novel·la rosa (o sentimental), la novel·la detectivesca o poli-cíaca, la novel·la negra (o de delictes), la novel·la de ciència-ficció, la novel·la històrica, etc.• Conte. Narració breu, escrita en prosa, que sol presentar una trama senzilla.

En l’àmbit de la literatura popular de transmissió oral, se solen distingir tres subgèneres:la rondalla (conte destinat especialment a l’entreteniment dels infants), la llegenda (conte queexplica esdeveniments que solen tenir un fons real però que han estat transformats per la tra-dició) i la faula (conte protagonitzat per animals amb una finalitat educativa o moral).

1.4. La prosa i el vers

La prosa és la forma habitual d’escriure: en prosa s’escriuen les cartes,els diaris, els contes, les novel·les, etc. Les frases s’escriuen una darre-re l’altra formant blocs més o menys llargs que anomenem paràgrafs(el punt i a part indica l’acabament d’un paràgraf ).

El vers és la forma tradicional d’escriure la poesia: ratlles curtes, ambun nombre regular de síl·labes, en què sovint rimen les últimes parau-les. Els versos se solen agrupar en blocs més o menys llargs que anome-nem estrofes.

15

Unitat 1

Literatura

A C T I V I T A T S

1.15. Escriu la definició de literatura.

1.16. Digues quin dels dos textos que hi ha a con-tinuació és un text literari, i digues també si estàescrit en prosa o en vers. Raona la resposta.

El cargolEl cargol és un animal petit, amb closca i banyes,que va molt a poc a poc.

El cargol–Tinc banyes que no fereixen,menjo tant de verd com puci, com una joia viva, porto un estoig al damunt.

JOSEP CARNER

1.17. Quins són els tres gèneres clàssics? A quinsgèneres actuals corresponen?

1.18. Completa aquesta definició:La narrativa és el … que engloba tots els textos …que es basen en la … d’una … protagonitzada peruns … Pertanyen al gènere narratiu el … i la …

1.19. De qui és la veu que ens conta la històriad’una narració?

1.20. Explica amb paraules teves la diferència en-tre el tema d’una narració i l’argument.

1.21. Digues de quines parts consta l’estructuratradicional de les obres narratives. Explica el con-tingut bàsic de cada una.

1.22. Digues si aquestes paraules ens informendels personatges, de l’ambientació, del tema o del’argument: La història que us explicaré va passar fa més de milanys en un indret molt apartat d’un país llunyà i,per a nosaltres, poc conegut: Mongòlia.Justifica la teva resposta.

1.23. Corregeix els errors del text següent, mar-cats en negreta:El conte és una narració llarga que està escrita envers. El narrador presenta uns fets, uns ambientsi uns personatges en una trama complexa. En l’àm-bit de la literatura culta se solen distingir tres sub-gèneres: la rondalla, la llegenda i la faula.

1.24. És el mateix narrar que descriure? Escriu unafrase de dues ratlles que narri uns fets (te’ls hasd’inventar) i, després, escriu-ne una altra que des-crigui un espai o un paisatge.

2. L’alfabet2.1. Què és l’alfabet?

L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir perrepresentar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové deles dues primeres lletres de l’alfabet grec: � (alfa) i � (beta).

Cada llengua té un alfabet propi. L’alfabet català té vint-i-sis lletres:

Tot i això, hi ha sons que es representen per mitjà d’un grup de dueslletres: es tracta dels dígrafs (dígraf significa ‘dues grafies’). Els dígrafsde la llengua catalana són els següents:

ss tassa ll llapis ix deixar qu raquetarr carro ny munyir l·l goril·la gu guineu

També podem considerar dígrafs les combinacions següents:

tg carruatge tx cotxe tz dotzenatj mitjó ig mareig sc ascensor

2.2. L’ordre de les paraules

El diccionari és el llibre que conté les paraules d’una llengua ambl’explicació del seu significat.

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabèticament. Però, perbuscar paraules en el diccionari, cal que tinguis en compte el següent:

a) La ç (ce trencada) s’inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l’or-dre alfabètic trobarem: marc/març/marca.

b) La l·l (ela geminada) és considerada com dues eles: l + l. Aixídoncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem: paller/pàl·lid/pallissa.

c) El dígraf ll (ela doble) és considerat com dues lletres indepen-dents: l + l. Per tant, lloc va abans de local.

16

Unitat 1

Lèxic

a ab be (alta)c ced de

e ef efag geh hac

i ij jotak cal ela

m eman enao op pe

q cur erras essat te

u uv ve (baixa)w ve doblex ics, xeix

y i gregaz zeta

Recorda– La lletra x té el nomde ics quan sona comexemple [gz] o complex

[ks]. En canvi, pren elnom de xeix quan so-na com xarxa [ȓ].– Per referir-nos als dí-grafs ll, l·l, rr i ss, diemuna ela doble, una elageminada, una erra do-ble i una essa doble,respectivament.

17

Unitat 1

Lèxic

A C T I V I T A T S

Activitats orals

1.25. Digues el nom de les lletres següents:h, k, n, q, v, w, x, y.

1.26. Llegeix en veu alta les sèries següents orde-nant les lletres alfabèticament:a, c, b, e, d, f;g, j, h, i, k, l;p, t, q, s, r, u;e, g, f, h, j, i;l, n, p, m, o, q;u, w, x, y, v, z.

1.27. Digues si les paraules de cadascuna de les sè-ries següents estan ordenades alfabèticament. Encas contrari, ordena-les:canvi, canya, cap;palla, pàl·lid, paller;pla, plaça, placa;caure, cavall, cavar;carro, carpeta, carta;assassí, asseure, asterisc;caixa, coma, cal;guia, gota, grua;làmina, llac, límit.

1.28. Explica com s’ha format la paraula alfabeti com s’ha format la paraula abecedari.

1.29. Si la primera paraula d’una pàgina del dic-cionari és rosada i l’última és rumb, quines de lessegüents no hi apareixeran?rusc ruixatrosca rovellrosa rossinyolromaní rumorrude rosarirosegador rumbaroser rugbirostir rumiar

Activitats escrites

1.30. Fes l’índex alfabètic d’un atles en què hi hales poblacions següents:Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga,Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell,Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca delPenedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta.Fixa-t’hi: l’Hospitalet de Llobregat, a l’índex, s’es-criurà així: Hospitalet de Llobregat, l’.

1.31. Un índex bibliogràfic és una relació de lli-bres ordenats alfabèticament a partir dels cognomsdels autors. Els títols dels llibres s’escriuen en cur-siva i, quan els escrivim a mà, els hem de subrat-llar. Fixa’t en quin ordre es presenta la informació:– CARNER, JOSEP: Bestiari. Barcelona, Barcanova,

1998.D’acord amb aquest model, fes un índex biblio-gràfic amb els llibres següents (ordena totes les da-des adequadament):– ÀNGEL GUIMERÀ / Terra baixa / 2005 /

Barcelona / Barcanova– VÍCTOR CATALÀ / 2005 / Solitud / Edicions 62 /

Barcelona– JOSEP MARIA DE SAGARRA / Barcanova /

Barcelona / 2003 / El Cafè de la Marina– MERCÈ RODOREDA / 2002 / La plaça del

Diamant / Club Editor / Barcelona– JOSEP PLA / Destino / El quadern gris / 2003 /

Barcelona– JOAN SALVAT-PAPASSEIT / El poema de la rosa als

llavis / Ariel / 1999 / Barcelona– M. ÀNGELS ANGLADA / Columna / Barcelona /

El violí d’Auschwitz / 2004– JACINT VERDAGUER / Canigó / Quaderns Crema /

1997 / Barcelona– RAMON LLULL / Barcelona / Llibre de les bèsties /

Barcanova / 2004– SALVADOR ESPRIU / Cementiri de Sinera / 2003 /

Edicions 62 / Barcelona

3. Les categories lèxiques o gramaticals

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en noucategories lèxiques o gramaticals. Cada categoria comprèn un con-junt de paraules que presenten unes característiques comunes.

3.1. La categoria dels nomsUn nom és una paraula que serveix per designar una persona(Ramon), un animal (llop), una planta (gerani), un objecte (filferro)o una idea (esperança).

• Des del punt de vista formal, el nom és una paraula variable: lamajoria de noms tenen una forma per al singular (gerani, filferro, espe-rança) i una altra per al plural (geranis, filferros, esperances); però n’hi hauns quants que tenen quatre formes (llop / lloba / llops / llobes).

• Des del punt de vista funcional, el nom és el nucli del grup de pa-raules que formen el sintagma nominal (SN). Dins d’aquest sintagma,el nom és la paraula més important i més significativa; els altres elementsdel grup fan d’especificador (el que va davant) i de complement del nom(el que va darrere). Per exemple:

3.2. La categoria dels adjectiusUn adjectiu és una paraula que serveix per designar les característi-ques dels éssers o les coses (gent amable, fruita madura, camí costerut).

• Des del punt de vista formal, l’adjectiu és una paraula variable: soltenir dues formes per al singular (madur / madura) i dues més per al plu-ral (madurs / madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre:

masculí singular: un jersei blau / masculí plural: uns jerseis blausfemení singular: una bufanda blava / femení plural: unes bufandes blaves

• Dins el grup o sintagma nominal, l’adjectiu fa la funció de com-plement del nom (CN), del qual diu una característica:

18

Unitat 1

GramàticaRecorda

Les nou categories lè-xiques o gramaticals:1. Els noms (granota,

coixí)2. Els adjectius (verd,

trist)3. Els determinants

(aquest, algun)4. Els pronoms (vostè,

elles)5. Els verbs (sortir,

pactar)6. Els adverbis (aviat,

desgraciadament)7. Les preposicions

(per, amb)8. Les conjuncions

(i, perquè)9. Les interjeccions

(ai!, ui!).

RecordaEls grups de paraulesque formen una unitats’anomenen sintag-mes. Els sintagmesprincipals són el sin-tagma nominal (grupque té com a nucli unnom) i el sintagma ver-bal (grup que té coma nucli un verb). Perexemple:

El teu germà petitSN

ha crescut molt.SV

La fruita maduraDet N Adj

CNSintagma nominal

aquell ametller florit una serp verinosaEsp nucli CN Esp nucli CN

Sintagma nominal Sintagma nominal

3.3. La categoria dels determinantsUn determinant és una paraula que va davant del nom per tal depresentar-lo (un gat), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo(tres avions).

• Formalment, la majoria dels determinants són variables, és a dir,presenten diverses formes per concordar amb el nom (el meu bolígraf /la meva llibreta / els meus apunts / les meves coses).

• Dins el grup o sintagma nominal, els determinants fan la funciód’especificadors (Esp) del nom:

3.4. La categoria dels pronomsUn pronom és una paraula de significat variable que ens permet re-ferir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom.

• Formalment, alguns pronoms són variables (ell, ella, ells, elles) i al-guns altres són invariables (tothom / això).

• Des del punt de vista funcional, els pronoms fan la mateixa fun-ció que un sintagma nominal. Per exemple:

3.5. La categoria dels verbsUn verb és una paraula que expressa una acció (treballar), un esde-veniment (ploure) o un estat (estar).

• Formalment, el verb és la paraula més variable, ja que es conjugaen funció de la persona, el nombre i el temps (canto, cantes, canta…;cantava, cantaves, cantava…; cantaré, cantaràs, cantarà…).

• Des del punt de vista funcional, el verb és el nucli del grup de pa-raules que formen el sintagma verbal (SV). Dins d’aquest sintagma, el verb és la paraula més important i més significativa; els altres elementsdel grup fan de complement del verb (CV). Per exemple:

19

Unitat 1

Gramàtica

El meu bolígraf vermell Det Det N Adj

Especificadors

Sintagma nominal

RecordaEls determinants esclassifiquen en vuitgrups: – articles (el, la…) – demostratius

(aquest, aquesta…)– possessius

(meu, meva…) – numerals

(un, dos…)– quantitatius

(molt, poc…)– indefinits

(algun, qualsevol…)– interrogatius

(quin, quina…)– exclamatius

(quin, quina…).

El teu gos SN

no t’abandonaria mai.

Ell

Pron

RecordaEls pronoms es clas-sifiquen en sis grups:– personals forts

(jo, tu…) – personals febles

(em, et…)– demostratius

(això, allò) – indefinits

(algú, ningú…) – interrogatius

(qui, què)– relatius

(que, el qual…).

3.6. La categoria dels adverbisUn adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps(avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé,malament…) o de quantitat (més, menys…).

• Formalment, els adverbis són paraules invariables, és a dir, tenenuna sola forma.

• En general, els adverbis formen part del grup verbal i, per tant, fande complement del verb:

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir unadjectiu o un altre adverbi per tal de quantificar-los:

més eixerit molt béAdv Adj Adv Adv

3.7. La categoria de les preposicionsUna preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar

altres paraules. Per exemple:

pa oli reixa ferro jugar cartespa amb oli reixa de ferro jugar a cartes

• Formalment, les preposicions són paraules invariables, és a dir, te-nen una sola forma.

20

Unitat 1

Gramàtica

V V

mengen vedella amb bolets

Nucli

CV

Sintagma verbal

camina molt de pressa

Nucli

CV

Sintagma verbal

rondinen sempreV Adv

CV

treballen moltV Adv

CV

RecordaLes preposicions mésimportants són aques-tes: a, de, en, amb, per,

contra, entre, segons,

sense, sobre, sota, vora,

des de, cap a i fins a.

• Des del punt de vista funcional, les preposicions fan que una pa-raula se subordini a una altra i, per tant, es converteixi en el seu com-plement. Per exemple:

3.8. La categoria de les conjuncionsUna conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar unaoració amb una altra. Per exemple:

Anirem a la platja fa bon temps.

Anirem a la platja si fa bon temps.

• Formalment, les conjuncions són invariables, és a dir, tenen unasola forma.

• Des del punt de vista funcional, hi ha unes conjuncions que unei-xen elements d’una mateixa categoria (són les de coordinació) i conjun-cions que subordinen un element a un altre (són les de subordinació).Per exemple:

Vés al supermercat i compra pernil i formatge

Oracions coordinades

La delegada ens ha dit que dimarts farem festa.

Oració subordinada

Les conjuncions de coordinació també poden relacionar dues parau-les o dos grups de la mateixa categoria. Per exemple:

oli i sal una casa o un pis?

21

Unitat 1

Gramàtica

pa amb oliN

CN

una reixa de ferroN

CN

jugar a cartesV

CV

RecordaLes conjuncions esclassifiquen en dosgrans grups: les con-juncions de coordina-

ció (i, o, però, sinó…)i les conjuncions de su-bordinació (que, quan,si, perquè, com que, en-

cara que…).

No ha vingut està malalt.

No ha vingut perquè està malalt.

3.9. La categoria de les interjeccionsUna interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació.

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai!, ui!), incredulitat,(bah!), avorriment (uf!), repugnància (ecs!), poden servir per cridar l’a-tenció (ei!, ep!), per animar (au!, apa!), etc.

Les interjeccions són invariables, i sovint introdueixen les oracionsde modalitat exclamativa:

Ei, vigila! Apa, afanya’t! Bah, no m’ho puc creure!

22

Unitat 1

Gramàtica

A C T I V I T A T S

Activitats orals

1.32. Quines són les nou categories lèxiques ogramaticals?

1.33. Quina és la categoria variable que designapersones, animals o coses?

1.34. Com s’anomena el grup de paraules que téper nucli un nom?

1.35. Digues tres determinants que puguin espe-cificar el nom ratolins.

1.36. Quina és la categoria variable que designales característiques d’un nom?

1.37. Quantes formes tenen la majoria d’adjec-tius? Digues totes les formes dels adjectius verdi gris.

1.38. Digues els pronoms personals tònics: jo…

1.39. Quina és la categoria variable que expressauna acció, un fet o un estat?

1.40. Com s’anomena el grup de paraules que téper nucli un verb? Quina funció fan els altres ele-ments d’aquest grup?

1.41. Com s’anomenen les dues categories queserveixen per unir o relacionar altres paraules ooracions?

1.42. A quina categoria pertanyen les paraulesabans-d’ahir, ràpidament i més?

1.43. Digues tres exclamacions.

Activitats escrites

1.44. Escriu la categoria a sota de cada paraula.Per exemple:Tothom sap que els banys de mar són molt saludables.

Pron V ConjDet N Prep N V Adv Adj

a) L’avió supersònic fa un aterratge forçós.b) En Joan duia una arracada d’or a l’orella esquer-

ra.c) Això ens ho comunicaran oficialment per carta.d) Aviat començaran les obres i aleshores tallaran

el carrer principal.e) Ep, nosaltres hem acabat tota la feina, eh?f ) Si poses adob a les plantes, les tindràs més ufa-

noses.g) La tortuga verda viu al mar, però pon els ous a

la platja.h)Un tauró blanc va atacar els banyistes i els va

mossegar feroçment a les cames.

23

Unitat 1

Gramàtica

1.45. Analitza els grups nominals seguint el model:

Les tres muntanyes més altesDet Det N Adv Adj

Especificadors Nucli CN

Sintagma nominal

a) Els dos companys més simpàticsb) Totes aquelles cases tan vellesc) Aquests tres problemes mal resoltsd) Els nostres secrets més ben guardats

1.46. Analitza els grups verbals seguint el model:

Renovarem els mobles de casaV SN

Nucli CV

Sintagma verbal

a) Prendrem un entrepà de pernilb) Coneixerem els vostres veïnsc) Visitarem el monestir de Pobletd) Han descobert un document del segle XII

1.47. Completa les expressions amb els pronomspersonals adequats:Jo no me n’he adonat.Tu no … n’has adonat.… no se … ha adonat.Nosaltres no … n’hem adonat… no us … heu adonat.… no … … han adonat.

Jo no m’hi acostumo… no … hi acostumes.Ell no s’… acostuma.… no … … acostumem.Vosaltres no … hi acostumeu.… no s’hi acostumen.

1.48. Utilitza pronoms (tothom, ningú, algú, això,res, qui, què) per substituir les expressions que etproposem. Després utilitza’ls en una frase. Exemple: Aquelles coses d’allà allò

a) Aquestes coses d’aquí: …b) Alguna persona: …c) Totes les persones: …d) Cap persona: …e) Quina cosa?: …f) Quina persona?: …g) Cap cosa: …

1.49. Posa un complement als verbs següentsamb un adverbi que indiqui la manera (bé, mala-ment, de seguida…), el temps (ara, després, tard,d’hora…) o el lloc (aquí, allà, enlloc…) de fer-ho.Per exemple:Això ho has fet. Això ho has fet malament.

a) Has arribat a l’estació … (temps).b) L’anell, no l’he trobat … (lloc).c) Fes el llit … (manera).d) D’això, ja en parlarem … (temps).e) Prepara’t la lliçó de geografia … (manera).

1.50. Completa les expressions següents amb lapreposició adequada.a) Va néixer … Sabadell i ara viu … Gandesa.b) Ens hem quedat … aigua.c) Porta una camisa … ratlles. d) Hi aniré … tren. e) Passejarem … la platja.f ) Procura que no et sentin: parla … veu baixa.g) No hi tinc res … dir.

1.51. Uneix aquestes oracions amb una conjun-ció (o, però, sinó que, si, quan, perquè…). Per exemple:No ens parlem / estem renyits. No ens parlemperquè estem renyits.

a) Sobretot, avisa’m amb temps / no pots venir.b) Sortirem a passejar el gos / deixi de ploure.c) ¿Dilluns et quedaràs a dormir a casa dels avis /

tornaràs a casa?d) Puc entrenar / encara em fa mal el turmell.e) No ho rebutgem pas / ho acceptem agraïts.f ) Abaixa les persianes / no hi entri tant de sol.

4. La vocal neutra4.1. La neutralització

La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferentses pronuncien igual en una posició determinada. Per exemple: moltsparlants pronuncien igual mestre i mestra, regle i regla, pegar i pagar, etc.Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una síl·laba àtona (o fluixa). Del so que tenen aquestes vo-cals àtones [ǩ], en diem vocal neutra.

Les persones que neutralitzen la a i la e àtones tenen més problemesortogràfics que aquelles que diferencien els dos sons. Tanmateix hi haunes normes ortogràfiques que faciliten l’escriptura de la vocal neutra.Les veiem tot seguit.

4.2. Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogràfiques de la vocal neutra diferencien dues situacions:a) quan la vocal neutra forma part de la terminació d’una paraula, i b)quan la vocal neutra es troba a l’arrel d’una paraula.

24

Unitat 1

Ortografia

RecordaLa terminació d’una pa-raula indica si aquestaés masculina o feme-nina i si és singular oplural. Si es tracta d’unverb, indica també lapersona gramatical i eltemps: • un alumne / una

alumna / uns alum-

nes / unes alumnes

• canto / cantes / can-

ten… / cantava /

cantaves / canta-

ven…

L’arrel d’una paraulaés la part invariablei la que hi aporta elsignificat bàsic:• un alumne / una

alumna / uns alum-

nes / unes alumnes

• canto / cantes / can-

ten…

25

Unitat 1

Ortografia

NORMA 1

En els noms i els adjectius en singular, s’ha d’escriure esi són masculins i s’ha d’escriure a si són femenins.un alumne una alumna

un uniforme negre una bufanda negra

un altre tracte una altra fórmula

un cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MÉS IMPORTANTS– Noms femenins acabats en e: la febre, la mare, la tor-

re, la classe, la frase, la imatge…

– Adjectius invariables (acabats en e tant en masculícom en femení):un noi amable una noia amable

un cavall jove una euga jove

seient lliure entrada lliure

– Noms masculins acabats en a: un espia, el dia, el poe-

ma, el paleta, el taxista, el monarca, el pesticida…

NORMA 2

En els noms i els adjectius en plural, s’ha d’escriuresempre la terminació -es.uns alumnes unes alumnes

uns vestits negres unes bufandes negres

uns altres cops unes altres vegades

uns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRÀFICSEl canvi de la terminació -a (singular) per la terminació -es (plural) pot comportar alguns canvis ortogràfics enl’arrel de la paraula:

palanca palanques arruga arrugues

adreça adreces platja platges

aigua aigües pasqua pasqües

NORMA 3

En les terminacions verbals, s’ha d’escriure a en la 1a i la 3a persona del singular; en canvi, s’ha d’escriure een les altres terminacions (-es, -em, -eu i -en):

1a sing. cantava perdia

2a sing. cantaves perdies

3a sing. cantava perdia

1a pl. cantàvem perdíem

2a pl. cantàveu perdíeu

3a pl. cantaven perdien

– També acaben en -e els infinitius de la segona conjuga-ció: prendre, caure, admetre…

EXCEPCIONS– Acaben en -e les formes vine, corre, obre i omple.

CANVIS ORTOGRÀFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogràfics enl’arrel d’alguns verbs:

busco caço menjo mossego

busques caces menges mossegues

busca caça menja mossega

busquem cacem mengem mosseguem

busqueu caceu mengeu mossegueu

busquen cacen mengen mosseguen

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en l’arrel d’una paraula

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminació d’una paraula

NORMA 4

En l’arrel d’una paraula, s’escriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una a tònica en la matei-xa posició. Per exemple:

– tardor s’escriu amb a perquè deriva de tard (que té una a tònica en la mateixa posició)– taulell s’escriu amb a perquè deriva de taula (que té una a tònica en la mateixa posició)

En canvi, s’escriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una e tònica en la mateixa posició. Per exemple:

– fredor s’escriu amb e perquè deriva de fred (que té una e tònica en la mateixa posició)– teulada s’escriu amb e perquè deriva de teula (que té una e tònica en la mateixa posició)

NORMA 5

Hi ha algunes paraules que s’han de memoritzar per saber amb quina lletra s’han d’escriure. Les més importants sónles següents:

– S’escriuen amb a: afaitar-se, ambaixada, arracada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, peixateria, racó, ramat,

rancor, sanefa.– S’escriuen amb e: assemblea, enyorar, espàrrec, meravella, monestir, oreneta, polseguera, punxegut, ràfega, resplen-

dor, sergent, treball, vernís.

26

Unitat 1

Ortografia

A C T I V I T A T S

Activitats orals

1.52. Llegeix a poc a poc aquestes frases remar-cant la pronúncia de la vocal neutra [´].

a) Aquesta amistat ens ve d’abans de néixer.[´] [´] [´] [´] [´] [´]

b) Ens portem una setmana. Som del mateix signe.[´] [´][´] [´] [´] [´] [´]

c) Els veïns van passar uns dies de vacances.[´] [´] [´] [´] [´][´] [´]

d) El dissabte al vespre es va recordar [´] [´] [´] [´]que no havia anat a regar.

[´] [´] [´] [´][´]

1.53. Per a molts parlants, els parells de paraulesdestacades de les frases següents sonen igual.Digues per què uns mots s’escriuen amb a i unsaltres amb e.a) Necessiteu un escaire i un regle. Això és l’ex-

cepció de la regla.b) Cal redactar una acta de la reunió. Tothom hi

pot assistir: és un acte públic.c) L’Enric encara compta amb els dits. Ha

anul·lat el compte corrent del banc.d) La va besar: li va fer un bes a la galta. Té una

bona base en què pot basar els seus argu-ments.

e) Aquest és un formatge de cabra. A la bossa, hiha de cabre tot això.

Activitats escrites

1.54. Completa les paraules següents amb a o ed’acord amb la norma ortogràfica 1.a) un altr… avantatg… un… altr… vegad…b) un act… dign… un… obr… dign…

c) la mànig… esquerr… el colz… esquerr…d) el pobr… alumn… la pobr… alumn…e) un viatg… còmod… un… cadir… còmod…f) el nostr… metg… la nostr… adreç…

1.55. Completa les paraules següents amb a o e.i explica per què són excepcions de la norma 1.un enigm…, la febr…, el pirat…, una espèci…,el palet…, la imatg…, la mar…, el panoram…,el diplom…, el dentist…, la superfíci…

1.56. Copia les paraules següents i completa-lesamb les terminacions del plural.a) L… roder… de l… tartan… marcad… a l…

drecer…b) L… vi… dels tramvi… arrencad… dels

marg… de l… carreter…c) L… sabat… enllustrad… amb crem… select… d) Els compt… de l… llibret… dels pensionist…

a l… caix… d’estalvis.

1.57. Escriu el plural d’aquests mots parant aten-ció en els canvis ortogràfics. Per exemple: la fàbri-ca antiga les fàbriques antigues.

a) una raça autèntica f ) una piragua magníficab) una amiga poruga g) una llengua eficaçc) una càrrega feixuga h) una pluja volcànicad) una platja sorrenca i) una corretja elàsticae) una taronja dolça j) una euga feréstega

1.58. Completa les formes verbals d’aquestesfrases amb a o e d’acord amb la norma ortogrà-fica 3.a) Li explicàv…m com es fei…n les activitats per-

què no ho sabi…b) Ell ens havi… dit que les proves er…n molt di-

fícils. Te’n record…s?c) Per què corrí…u i cridàv…u tant? No sabí…m

què us passav…d) M’escolt…s? Endreç… la cambra i netej…-la.

27

Unitat 1

Ortografia

1.59. Completa les formes del passat perifràsticd’aquestes frases segons correspongui. Per exem-ple: Ells no perderen la cartera; van perdre lesclaus.a) Tu no admeteres cap crítica. No, no en vas …

mai cap.b) –Quantes postals rebé la Sandra? –Només en

va … una.c) Tots nosaltres cabérem al cotxe. Sí, hi vam …

tots.d) Vosaltres permetéreu això. Per què ho vau … ?e) Ells interromperen el trànsit. El van … a posta.

1.60. Escriu totes les formes del present d’indica-tiu dels verbs següents (para atenció en els canvisortogràfics). Per exemple: caço, caces, caça, cacem,caceu, cacen.endreçar, envejar, arrossegar, aixecar.

1.61. Copia aquestes frases i omple els buits amba o e. Després digues quina norma has aplicat.a) Vés al forn de pa i compra sis p…nets de

Viena.b) Quin fred que fa! Aquesta fr…dor em glaça els

ossos.c) Sempre va enf…inat: diu que té molta feina.d) Un t…ulell és una taula llarga que hi ha a les

botigues.e) S’han de canviar algunes teules de la t…ulada

de la casa.

1.62. Memoritza la grafia de les paraules que hiha en la norma ortogràfica 5. Després copia i com-pleta les frases següents amb a o e segons cor-respongui.a) L’ …mbaixador tr…balla en una …mbaixada.b) Arr…conar és deixar una cosa en un r…có.c) D…vantal ve del mot d…vant.d) La catedral és una m…ravella; tot el que té és

m…ravellós.e) L’ass…ssí és qui fa un ass…ssinat.f ) En la sessió d’…valuació s’…valuen els alumnes.g) Tanta pols…guera pot av…riar el motor; hi

pot provocar una av…ria.

h) La taula s’ha d’env…rnissar amb un v…rnísespecial.

i) Els av…ntatges i els desav…ntatges s’exposaranen l’ass…mblea.

1.63. Copia i completa el text següent amb a o esegons correspongui.Els tàrtars mai no s’estan en un mateix lloc. Així ques’acost… l’hivern, marx…n a les plan…s més alt..sd’algun… regió més càlid… per tal de trobar pas-tur…s per als ramats. A l’estiu busqu…n llocs fres-cos a l…s muntany…s, amb aigu… i herb…fresc…, on el b…stiar estigui lliur… de mosqu…si altr…s insect…s. Durant dos o tres mesosmarx…n cap a terr…s més alt…s perquè l’herb…s’acab… aviat, ja que els r…mats són molt nombro-sos.

MARCO POLO: Viatge per la Tartària i la Xina.

Dictats per preparar

No pot serVa córrer cap a casa seva, i el gos darrere. En entrar,la mare va fer un crit d’esglai mentre gesticulavanerviosament, sense poder articular paraula. El parees va mirar el gos amb incredulitat, el seu rostre vaanar canviant de color fins a agafar un vermell en-cès, com si anés a explotar i, amb una veu mig ofe-gada per la indignació, va dir: –No pot ser, no pot ser. Què heu fet?

ALEGRIA JULIÀ:

De cop i volta. Casals.

L’àviaVeig l’àvia asseguda a la galeria en una butaca devímet. Llegeix històries de reines destronades o deca-pitades, tot movent els llavis. El moviment de la sevaboca em recorda el temps en què les històries es con-taven en veu alta. Ella llegeix amb els ulls i la boca,la forma més completa de llegir. Els ulls, en el seucas, enraonen.

MONTSERRAT ROIG:

Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

Edicions 62.

Unitat 1

Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funció de la per-

sona gramatical (1a, 2a i 3a), el nombre (singular o plural), el temps (present, passat, futur…)i el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu).

A l’hora d’estudiar la conjugació dels verbs regulars, cal partir de cinc models agrupats en tres

conjugacions:

El present d’indicatiu

Utilitzem el present d’indicatiu per referir-nos a un fet, una acció o un estat que és actual

(ara arriben, estan malalts) o bé que és habitual o general (els arbres creixen, els ocells ponen ous).El present d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

1.64. Escriu l’infinitiu de les formes verbals de les frases següents i digues a quina conjugació i aquin model pertanyen. Per exemple: admetem suggeriments admetre (2a conjugació, model 2a,com perdre)

L’aigua ja bull. Interromp la classe. Endreces l’habitació. Sents els crits?Pateixen molt. M’afaito el bigoti. La gent m’empeny. Com aplaudeixen!

1.65. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs de l’activitat anterior.

1.66. Digues la persona, el nombre, el temps i el mode d’aquestes formes verbals. Per exemple: con-dueixes: 2a persona del singular del present d’indicatiu del verb conduir.admetem, vaig arribar, s’agenollen, escoltaran, aconsegueixi, vau estrènyer.

1.67. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs de l’activitat anterior.

Temps verbals

28

1a conjugació

(la vocal temàtica és a)

Model 1

Cantar

2a conjugació

(la vocal temàtica és e)

Model 2a Model 2b

Perdre Témer

3a conjugació

(la vocal temàtica és i)

Model 3a Model 3b

Dormir Servir

1 Cantar

cant ocant escant acant emcant eucant en

2a Perdre

perd operd sperdperd emperd euperd en

2b Témer

tem otem stemtem emtem eutem en

3a Dormir

dorm odorm sdorm dorm imdorm iudorm en

3b Servir

serv eix oserv eix esserv eixserv imserv iuserv eix en

29

Racó d’Internet

Unitat 1

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

Les interjeccions: emocions ràpides

INTRODUCCIÓ

Tal com hem vist en l’apartat 3.9, les interjeccions són exclamacions, és adir, una manera d’expressar una emoció o sensació d’una forma ràpida. Peraixò són paraules usades molt sovint en els missatges SMS o en els xats.

TASCA

Haureu de fer un petit manual d’ús de les interjeccions per a usuaris queno les coneguin. Fareu dos documents: un serà un mural amb interjeccionsi emoticones que podeu penjar a la classe i l’altre serà un text que haureude lliurar al professor.

PROCÉS

1. Primer fareu una classificació de les interjeccions segons els significats. Entreu en l’enllaç 1 del webwww.espaibarcanova.cat, on trobareu algunes de les interjeccions catalanes més habituals.N’heu de triar 15 i copiar-les en un document de text tot classificant-les en les categories següents: a) Interjeccions de dolor b) Interjeccions d’animacióc) Interjeccions de sorpresa o d’admiració d) Interjeccions per cridar o saludar algúe) Interjeccions eufemístiques (és a dir, interjeccions que serveixen per evitar dir una paraula malsonant)

2. Una altra manera d’expressar emocions d’una manera ràpida són les emoticones. Ben segur que en conei-xeu algunes: en els xats es fan servir sovint, ja sigui soles, en comptes de les exclamacions, o bé per reforçar elque diem amb les paraules. En trobareu algunes en els enllaços 2-3.Afegiu, en el document amb les interjeccions que heu fet en el punt 1, una emoticona al costat de cada inter-jecció amb un significat semblant. Exemple:

3. Entre tota la classe, elaboreu un mural amb les interjeccions classificades i les emoticones corresponents.

4. Finalment, per demostrar-ne l’ús amb exemples, fareu un altre document. Heu d’escriure un diàleg, entredos o més personatges, utilitzant el màxim d’interjeccions possible. Perquè el text s’entengui millor, escriviules frases de cada personatge amb un color diferent.

RECURSOS

Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat, on trobareu els enllaços esmentats.

Oh!Per inserir les emoticones, haureu de clicar a sobre de cada imatge amb el botó dret i triar l’opció Copiar.Després aneu al document, situeu el cursor al lloc desitjat i cliqueu Enganxar. Tingueu en compte que notots els webs us deixaran fer aquesta operació.

Literatura

1.68. Recorda alguns episodis de la lectura:a) Els veïns diuen a la mare de l’Enric si els pot regar

les plantes perquè se’n van de vacances.b) L’Enric rega les plantes de la veïna i el gos apareix

amb el lloro a la boca. El pare l’agafa i el fica a lagàbia.

c) Els veïns, esverats, diuen que el lloro s’havia morti que l’havien enterrat al jardí.

Quin episodi correspon al plantejament del conte,quin correspon al nus i quin correspon al desenllaç?

1.69. Explica quina diferència hi ha entre prosai vers.

1.70. Probablement coneixes obres molt impor-tants de la literatura universal com l’Odissead’Homer, Romeu i Julieta de Shakespeare o el poe-ma «La fageda d’en Jordà» de Joan Maragall. Diguesa quin gènere literari pertany cada una d’aquestesobres. Després, explica breument les característi-ques de cada un d’aquests gèneres.

1.71. De vegades diem que el narrador d’unconte o d’una novel·la és omniscient. Explica quinadiferència hi ha entre aquest tipus de narrador i elnarrador que té un punt de vista limitat.

1.72. Aplica la teva experiència com a lector:quins recursos utilitzen els escriptors per tal de des-pertar la intriga en els lectors i fer que l’interès nodecaigui? Creus que utilitzen uns recursos sem-blants els guionistes de les sèries de televisió?

Lèxic

1.73. Ordena alfabèticament les paraules se-güents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilò-metre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, tim-bal, rodera, vorera, onada.

1.74. Els signes del zodíac s’ordenen normalmentd’acord amb el cicle anual, començant-lo a la pri-mavera: Àries (20/3), Taure (20/4), Bessons (21/5),Cranc (21/6), Lleó (23/7), Verge (23/8), Balança

(23/9), Escorpió (21/10), Sagitari (21/11), Capri-corn (22/12), Aquari (20/1), Peixos (19/2). Escriu-los per ordre alfabètic.

1.75. Escriu la resposta correcta:a) Quin nom rep el grup de dues lletres que repre-

senta un sol so? (dígraf / diacrític / alfabet)b) La paraula març, va abans o després de marca?c) La paraula pàl·lid, va abans o després de paller?

1.76. En aquestes sèries de mots n’hi ha algunsque no estan ordenats alfabèticament. Digues quinssón i col·loca’ls al seu lloc:a) existir, èxit, exigir, expectació, explotar, expert;b) goma, goril·la, got, gorra, gra, governar;c) jungla, junt, jurar, juny, just, juvenil;d) mullar, mula, muller, multiplicació, múltiple,

mundial;e) pol·len, pollastre, pollet, pol·lució, pols, polonès.

1.77. El nostre alfabet prové de l’alfabet grec.Copia aquestes columnes i relaciona cada lletra gre-ga amb el nom que li correspon. beta� gamma� delta� alfa

Gramàtica

1.78. Digues a quina categoria lèxica pertanyenles paraules següents.a) Les paraules Enric, lloro, gàbia i amistat perta-

nyen a la categoria dels … perquè Enric designauna …, lloro designa un …, gàbia designa un …i amistat designa una idea.

b) Les paraules regar, morir i estar pertanyen a la ca-tegoria dels … perquè regar designa una …, mo-rir designa un esdeveniment i estar designa un…

1.79. Identifica els adjectius d’aquests grups no-minals. Després escriu una definició d’adjectiu.a) Els crits escandalosos dels veïnsb) La gàbia del lloro buidac) Les orelles del gos caigudes

30

Unitat 1

Activitats

ε lambda� èpsilon� omegaω pi

d) La cara de la veïna desencaixadae) Un pirata ferotge i malcarat

1.80. Escriu els pronoms personals davant d’a-quests grups verbals. Per exemple:No m’ho explico Jo no m’ho explico.a) … ens avenim d’allò més.b) … em va explicar fil per randa tota la història.c) … no t’ho pots pas imaginar!d) … no patiu, que … ja el vigilaré.e) I ara què farem … ?f ) … sovint ens escridassaven.

1.81. Escriu un o dos determinants davant delsnoms.a) … Enric és … … amic. Ell em va ensenyar …

plomes. b) Em va explicar … història de… lloro de… …

veïns.c) Era … matrimoni que tenia … lloro.d) Nosaltres sentíem … … xerrameca i … crits es-

candalosos que feia.e) … pobre ocell tenia … aspecte llastimós.

1.82. Classifica els determinants dels sintag-mes nominals subratllats en articles, demostratius,possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interro-gatius i exclamatius.a) Quins pantalons et posaràs per anar d’excursió?b) Aquells ordinadors són més antics que no pas

aquests ordinadors.c) El nostre treball està més ben fet que el seu treball.d) Es troba malament; té vuit dècimes de febre.e) Al camp de futbol hi havia un miler d’especta-

dors.f ) Al dipòsit no hi ha prou benzina. Cal portar més

benzina al dipòsit.g) Qualsevol dia t’explicaré tota la història.h) Quina pel·lícula més interessant!

1.83. Classifica els pronoms d’aquestes frasesen personals forts, personals febles, demostratius, inde-finits, interrogatius i relatius.a) Amb la mania que tenien al Jack, seran capaços

d’obligar-nos a donar-lo.b) Però de què parles? Qui ha ficat el lloro dins la

gàbia?

c) Algú ha entrat a casa seva. Els veïns diuen que nohan vist ningú.

d) Tothom em diu que això no és possible.e) Tu creus que allò va passar realment? Jo crec que

no, però ells pensen que sí.f ) Era un matrimoni sense fills que tenia un lloro.

1.84. Identifica les locucions adverbials que hiha en les frases següents i determina si equivalen aun adverbi de lloc, de temps, de mode o de quanti-tat.a) Em va explicar fil per randa tota la història.b) La pel·lícula no m’ha agradat gens ni mica.c) L’obra de teatre ens ha agradat d’allò més.d) Aquest anunci el trobem pertot arreu.e) Amb prou feines han pogut arribar.f ) De tant en tant se senten sorolls estranys.

Ortografia

1.85. Hi ha uns quants mots que tenen un signi-ficat diferent segons si els escrivim amb a o amb e.Completa els exemples amb la paraula adient.a) avantatja (verb avantatjar) / avantatge (superio-

ritat)1. El primer corredor de la cursa porta moltd’… al segon.2. L’atleta rus … tots els altres en la cursa.

b) afecte (sentiment d’estimació) / efecte (resultatd’una causa)1. L’… de les pluges serà beneficiós per a l’agri-cultura.2. Sentia un gran … pels seus avis.

c) espacial (relatiu a l’espai) / especial (que no éscorrent)1. El moble està fet amb una fusta … .2. La nau … acaba d’enlairar-se.

d) espècia (condiment) / espècie (classe, mena de co-ses o d’éssers)1. El pebre és una … i el safrà, també.2. És una … de llangardaix que està en perilld’extinció.

e) respecta (verb respectar) / respecte (consideraciói bon tracte)1. La gent gran es mereix …2. Vés amb compte i … el límit de velocitat.

31

Unitat 1

Activitats

32

Unitat 1

Avaluació

Literatura

1. Tots els textos escrits són literaris? Quin objec-tiu persegueix un autor que decideix crear unaobra literària?

2. ¿Creus que el text de la lectura «Unes plomesde lloro» és un conte? Intenta donar-ne tres raonsd’acord amb la definició de conte que has llegiten aquesta unitat didàctica.

3. A quin dels gèneres clàssics pertanyien les obresantigues que cantaven les grans gestes protagonit-zades pels herois d’un poble?

Lèxic, gramàtica i ortografia

4. Copia les sèries alfabètiques següents i comple-ta-les:c … e … … … … j l … … … p … … s

5. Quin seria l’ordre dels dies de la setmana sianessin ordenats alfabèticament?

6. Digues com s’escriu la informació següent enun índex bibliogràfic: 1997 / Sense adreça conegu-da / Xavier Vernetta / Barcanova / Barcelona

7. Digues a quines categories corresponen aques-tes definicions:a) Paraula que designa les característiques dels és-

sers o de les coses: …b) Paraula de significat variable que ens permet

referir-nos a un ésser o una cosa sense dir-ne elnom: …

c) Paraula que expressa una acció, un esdeveni-ment o un estat: …

d) Paraula que expressa una circumstància detemps, lloc, manera o quantitat: …

8. Escriu la categoria lèxica o gramatical a sota decada paraula.Tothom sap que els banys de mar són moltsaludables.

9. Analitza el sintagma nominal següent. A més dedir la categoria de cada paraula, indica amb clare-dat quin element és el nucli, quins elements fand’especificadors i quin grup fa de complementdel nom (CN).Aquells tres edificis més antics

10. Copia el text següent i omple els buits ambles paraules escaients.El nucli del SN és un … i el del SV és un …

11. Completa les frases següents amb a o e segonscorrespongui:a) Si t’hi fix…s, la paret de l’esquerr… s’ha

enn…grit pel fum de la xemenei… b) El b…stiar p…ssav… per un t…rreny molt

p…dregós.c) L’altr… di… la nen… teni… molt… febr… i

vam avisar el metg… del pobl… d) Pensàv…m que anirí…u a veur… la imatg…

del quadr… un… altr… vegad… e) L’ass…mblea de tr…balladors va votar el

pact… amb l’empres… f ) N…teg…n el vidr… del d…vant del nostr…

cotx… perquè quedi ben respl…ndent.

12. Escriu aquestes frases en plural:a) L’aigua d’aquella platja és bruta.b) La taronja que compra és molt dolça.c) Aquesta botiga tanca i es trasllada a una plaça

més cèntrica.

PA

RL

EM

-N

EPresentacions, salutacions i comiats

En una conversa, és un costum de cortesia fer servir determinades expressions per saludar, presentar-se o pre-

sentar algú, i acomiadar-se.

1. LecturaEscolta atentament la lectura d’aquests diàlegs i després llegeix-los en veu alta.

Bon dia i bona hora1

33

Diàleg 1

NÚRIA: Hola! Com et dius?

XIAO FAN: Em dic Xiao Fan.

NÚRIA: D’on ets?

XIAO FAN: Sóc xinès, de la ciutat de Fuzhou. Tinc tretze anys. Visc a Santa Coloma de Gramenet i estudio

Secundària Obligatòria a l’IES Puig Castellar.

NÚRIA: Com s’escriu el teu nom?

XIAO FAN: El meu nom s’escriu amb aquestes lletres: ics, i, a, o; i el cognom, amb efa, a, ena.

NÚRIA: Quant temps fa que vas arribar a Catalunya?

XIAO FAN: Fa cinc anys. Coneixes la Sun-mi?

NÚRIA: No la conec. Qui és?

XIAO FAN: Aquesta és la Sun-mi. És la meva amiga. Es diu Lee de cognom. Té dotze anys. Viu a Badalona

i estudia a l’IES Ventura Gasol d’aquesta ciutat.

NÚRIA: També és xinesa com tu?

XIAO FAN: No, ella és catalana. Va néixer aquí, però els seus pares són coreans, de la ciutat de Seül.

NÚRIA: Que vindreu demà?

XIAO FAN: Jo sí que vindré, però ella no podrà venir.

NÚRIA: Ui, sí que és tard! Jo me n’he d’anar. Adéu, Xiao. Fins demà.

Amb article personal

Sóc

el / en Gerard

l’ Oriol

l’ Erika

la Sun-mi

Sense article personal

Em dic Rashid

Em dic Xiao Fan.Hola!

Com et dius?

34

Diàleg 2

SENYOR ESTEVE: Bon dia i bona hora.

SENYORA PUIG: Bon dia. Qui és vostè?

SENYOR ESTEVE: Sóc el seu veí.* Em dic Pere Esteve. Visc al pis 3r 4a.* La meva família i jo acabem d’ar-

ribar a la ciutat. Som de València. L’empresa on treballo m’ha destinat* aquí per quatre anys. Em pot

dir el seu nom, si us plau?

SENYORA PUIG: Em dic Marta Puig. Sóc una veïna. Visc al pis 5è 1a.*

SENYOR ESTEVE: Molt de gust de conèixer-la. Li presento la meva dona.

Es diu Cinta.

SENYORA CINTA: Hola, com està, senyora Marta?

SENYORA PUIG: Molt bé, gràcies. I vostè?

SENYORA CINTA: Bé, però una mica atabalada.* Tot és nou per a nos-

altres: la ciutat, l’escola, els veïns…

SENYORA PUIG: Sí, ja m’ho penso. Espero que tot els vagi bé. Si jo els

puc servir d’alguna ajuda, ja ho saben: estic a la seva disposició.

SENYORA CINTA: Gràcies. Molt amable per part seva.

SENYORA PUIG: Bé, passi-ho bé!

SENYOR ESTEVE: Passi-ho bé, senyora Marta!

noi – noiasenyor – senyora

senyor = Sr.senyora = Sra.senyors = Srs.

Veí, veïna, veïns, veïnes(cast. vecino; angl. neigh-bour). Es diu de la perso-na que viu en un mateixpoble, barri o edifici.3r 4a Abreviatures delsnombres ordinals tercer(pis), quarta (porta).Destinar (cast. destinar;angl. to appoint). Enviaruna persona a fer una fei-na determinada.5è 1a Abreviatures delsnombres ordinals cinquè(pis), primera (porta).Atabalat, atabalada, ata-balats, atabalades (cast.aturdido; angl. confused).Desconcertat per ideesconfuses.

VOCABULARIEm dic MartaPuig. Sóc una

veïna.

Li presento la meva dona. Es diu Cinta.

PA

RL

EM

-N

E

2. ComprensióDesprés de la lectura dels diàlegs anteriors respon les preguntes següents:

3. Expressions per comunicar-sea) Estudia i aprèn-te altres expressions que també es fan servir per a les salutacions, les presentacions i els

comiats.

b) Busca en els diàlegs del començament les expres-

sions que has estudiat i classifica-les segons els

quadres anteriors. Per exemple: Hola! (expressió

per saludar en una situació informal).

35

Diàleg 2

a) Quin és el nom del senyor Esteve?

b) A quin pis viu la família Esteve?

c) D’on és la família Esteve?

d) Per què aquesta família ha vingut a viure a

Catalunya?

e) Qui és la senyora Cinta?

f) Per què està atabalada la senyora Cinta?

g) Per què la senyora Cinta diu a la senyora Puig

que és molt amable?

h) Quina expressió fan servir per acomiadar-se?

Diàleg 1

a) Com es diu el noi xinès?

b) D’on és?

c) Quants anys té?

d) On viu?

e) Quant temps fa que va arribar a Catalunya?

f) Què estudia a l’institut?

g) Qui és la Sun-mi Lee?

h) Com s’escriuen el seu nom i el seu cognom?

i) És coreana o catalana, aquesta noia? Per què

?

Expressions informals Expressions formals

per saludar

Ei!Ep!Hola!

per saludar interessant-se per algú

Ei, què hi ha?Ep, què fem?Hola, com va això?

per respondre a la salutació

Bé, i tu?Mira, anar fent!

Bé, i vostè?Molt bé, gràcies, i vostè?

Bon dia! Com està vostè?Bona tarda! Com es trobenvostès?Bona nit! Estan tots bé?

Bon dia!Bon dia i bona hora!Déu vos guard!Benvinguts!

Expressions informals Expressions formals

per presentar-se

Sóc en Jordi.Em dic Núria.

Sóc la senyora Cinta Llopis.Pere Esteve, per servir-lo.

per presentar algú

Aquest és en Pau.Et presento en Pau.

Li presento el senyorDalmau.Tinc el gust de presentar-liel senyor Dalmau.

per respondre a la presentació

Hola! Molt de gust de coneixe’l!

per acomiadar-se

Adéu!Apa, adéu!A reveure!

Adéu-siau!A reveure!Passi-ho bé!

PA

RL

EM

-N

E

4. Sons i lletresLa llengua catalana disposa de vint-i-sis lletres per transcriure els sons vocàlics i els sons consonàntics.

Estudia el nom de les lletres de l’alfabet o abecedari que trobaràs a la pàgina 16. Després llegeix aquestes

paraules i digues com s’escriuen. Per exemple: Núria s’escriu amb ena, u amb accent tancat, erra, i, a.

vostè demà Joaquim Buchyk sóc xinès tretze anys pròxim plaça següent

5. GramàticaEls verbs són unes paraules que tenen formes molt diferents i expressen accions, fets o estats de persones,

animals o coses.

a) Identifica els verbs de les oracions següents:

Com et dius? D’on ets? El meu nom s’escriu així.

Quant temps fa que vas arribar a Catalunya? Jo sí que vindré, però ella no podrà venir.

b) Estudia i aprèn-te la conjugació del present d’indicatiu d’aquests verbs:

Els interrogatius són paraules que introdueixen una pregunta per obtenir informació diversa:

36

Alguns signes ortogràfics

accent obert (greu) català, xilè, però guionet vint-i-un

accent tancat (agut) bé, Japó, veí, menú majúscula Xina

dièresi veïna, Raül minúscula xinès

apòstrof l’Índia, d’hora ela geminada Brussel·les

Pronoms personals

Verbs

dir-se ser viure tenir fer estar

em dicet diuses diuens diemus dieues diuen

sócetséssomsousón

viscviusviuvivimviviuviuen

tinctenstétenimteniutenen

faigfasfafemfeufan

esticestàsestàestemesteuestan

jotuell, ella, vostènosaltresvosaltresells, elles, vostès

Adverbis interrogatius per preguntar

– la manera Com et dius?

– el lloc On estudies?

– el temps Quan vindràs?

– la quantitat Quant falta?

Determinants interrogatius per determinar

– La identitat de persones o coses

Quin telèfon tens?

Quina adreça tens?

Quins professors teniu?

Quines professores teniu?

Pronoms interrogatius per determinar

– persones Qui són?

– coses Què és?

PA

RL

EM

-N

E

c) Completa aquests diàlegs amb la forma adequada

dels verbs que s’indiquen:

6. LèxicEls gentilicis són els noms o els adjectius que designen les persones o les coses segons el lloc de procedèn-

cia (país, comarca, ciutat, poble…). Per exemple: La música brasilera (del Brasil). Observa:

a) Completa les frases següents amb els gentilicis adequats:

–Jo em dic Gerard. He nascut a Catalunya. Sóc …

–Tu et dius Marco. Has nascut a les Filipines. Ets …

–Ella es diu Natsuki. Ha nascut al Japó. És …

–L’Elizabeth i jo hem nascut a Guatemala. Som …

–En Rashid i tu heu nascut al Marroc. Sou …

–L’Erik i la Sofie han nascut a Noruega. Són …

7. Expressió personala) Presenta’t davant els companys i companyes de classe explicant com et dius, d’on ets, on vius, quants anys

tens, quan fas els anys, quants germans tens, quants anys tenen, com es diuen i què fan.

b) Amb altres companys o companyes, apreneu-vos els diàlegs del començament i representeu-los a classe.

c) Escriu un petit missatge presentant-te a un noi o una noia amb qui vols fer amistat.

d) Amb altres companys o companyes, escriviu un diàleg en què tres persones es coneixen per primera vegada.

Després llegiu-lo o representeu-lo davant de la classe.

37

–Ei! Qui (ser) … , vosaltres?

–Jo (ser) … el Gerard i ella (dir-se) … Ruth.

–Ells (ser) … germans i (dir-se) … Buchyk de cognom.

–D’on (ser) … , ells?

–Els germans Buchyk (ser) … ucraïnesos i (fer) … pri-

mer de Secundària Obligatòria.

–Nosaltres (ser) … la Fàtima

i en Rashid.

–Ah, sí! Vosaltres (viure) … a Vic, oi

? Jo també hi

(viure) …

–I quina adreça (tenir) … , vosaltre

s?

–Nosaltres (viure) … a la plaç

a del Pes.

–Doncs jo (viure) … al carrer

de Sant Antoni.

–Vasyl, quants anys (tenir) … ?

–(tenir) … onze anys.

–I quan (fer) … els anys?

–(fer) … els anys el 15 de desembre.

–Quant temps (fer) … que vas arribar a Catalunya?

–Ara (fer) … quatre anys.

-à / -ana … -ès / -esa … -í / -ina … -enc / -enca … altres

peruàperuanaperuans peruanes

xinèsxinesaxinesosxineses

argentíargentinaargentinsargentines

canadenccanadencacanadencscanadenques

suec, suecaalemany, alemanyaespanyol, espanyolabrasiler, brasilera

–Bon dia, com (estar) … , vostè?–Jo (estar) … molt bé, gràcies.

–Si us plau, em pot dir on (viure) … , vostè?

–Jo (viure) … al núm. 24 del carrer Nou.

–Que (tenir) … telèfon mòbil?

–Sí, el meu número (ser) … el 690 478 521.

PA

RL

EM

-N

E

38

Unitat 2

CONTINGUTS

LECTURA: Bestiari

LITERATURA: La poesia

GRAMÀTICA: El nom. El gènere i el nombre

ORTOGRAFIA: La o i la u àtones

TIPUS DE TEXTOS: El text info

rmatiu; els avisos

TEMPS VERBALS: L’imperfet d’indica

tiu

PARLEM-NE: L’habitatge i els llocs de

residència

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Llegir en veu alta uns quants po-

emes i copsar-ne els aspectes més

significatius.

Conèixer els orígens de la poesia

i els recursos mètrics més bàsics.

Aprendre els canvis de gènere i

de nombre dels noms.

Practicar l’ortografia de les vo-

cals àtones o i u.

Produir avisos de paraula i per es-

crit.

Reconèixer i conjugar l’imperfet

d’indicatiu.

39

Unitat 2

LecturaBestiari

Els animals han exercit una gran atracció en la vida de les per-sones. En la nit dels temps, els éssers humans primitius ja els pin-taven a les coves i es disfressaven d’animal en les seves danses ri-tuals. Encara avui perduren les festes populars en què apareixenàguiles, mules i dracs en danses i correfocs.

En el camp de la literatura, ja des de molt antic, els animalshan servit per representar les virtuts i els defectes dels humans;eren els protagonistes d’unes narracions anomenades faules.

Però també han estat el motiu d’inspiració de grans poetesmoderns. Josep Carner i Joan Oliver (Pere Quart), dos grans au-tors catalans del segle XX, van escriure, cada un d’ells, un llibrede poemes inspirat en diferents animals. Per aquest motiu, aquestspoetes van posar el títol de Bestiari als seus llibres.

Ara llegiràs uns quants poemes d’aquests bestiaris, i aniràsdescobrint, vers rere vers, la bellesa, la tendresa i l’humor queguarden.

Les abelles–Collim i collim, feineres,del millor pol·len les florsmentre les vespes recullenaranyotes i cucots.

Si manquéssim* no hi hauriamel per a petits ni grans,i mai no veuríeu ciris*que guarnissin* els altars.

¿I aquest món com ho faria,tan vell i cansat de tot,si no dúiem en voladespol·len de flors a les flors?

Ja digué la nostra reina:–Heus ací com ho cal fer:per a nosaltres, la tasca,*per als altres, els plaers.

JOSEP CARNER

VOCABULARI

Manquéssim. Faltéssim.Ciris. Espelmes grosses

i llargues que es fan ser-

vir a les esglésies.

Guarnissin. Adornessin,

decoressin.

Tasca. Feina.

Feixucs. Pesants.

Ferrats. Amb ferradures

o claus.

Herbam. Conjunt d’her-

bes.

Poruc. Que fàcilment aga-

fa por.

El cargol–Tinc banyes que no fereixen,menjo tant de verd com puci, com una joia viva,porto un estoig al damunt.

Temo sabates discretesi peus feixucs* o ferrats*que sabrien esclafar-medamunt la pols o l’herbam.*

I quan sento criaturesque a la voreta o de llunycanten un: –Cargol, treu banya!–mig em moro de poruc.*

JOSEP CARNER

5

10

15

5

10

40

LecturaEl grill–Em plau d’ésser vora l’home;sóc veí seu molt antic;tafanejo* vora els margesi és de pau el meu xerric.*

Tot sovint, d’una aigua frescavora el regueró* m’estic,m’enamora l’estelada,* i ella, ¿escolta el que li dic?

Bona ànima que em somriguim’ha pagat tot el fatic;*xerricant,* faig a qui trobo:–No m’esclafis; só* un amic–.

Val a dir-ho: de vegades,sense cap projecte inic,* m’acosto a la llar de l’homei és per a escalfar-me un xic.*

Clar de lluna, boira fina,si só lleig i no sóc ric,la veu meva us acompanya;i, al que deia, poso pic.

Ric, ric,el que us deia és un nyic-nyic;

ric, ric,ai, amic,

m’entristeixo si no ho dic.JOSEP CARNER

JOSEP CARNER

Va néixer a Barcelona el 1884 i

va morir exi-

liat a Brussel·les el 1970. Va ser

un escriptor

molt precoç: a dotze anys ja ha

via publicat

els primers poemes i a quinze a

nys va gua-

nyar un primer accèssit als Joc

s Florals de

Barcelona. Tot i que també va e

scriure arti-

cles periodístics, obres de teatr

e i algunes

narracions, és conegut sobretot c

om a poeta.

És conegut com «el príncep dels

poetes ca-

talans»: els seus poemes estan fe

ts amb mol-

ta perfecció i, al mateix temps, r

esulten molt

naturals.

Diu la papallona–Papallona encisadora,* jo, lleugera i voladora,tendrament, en dia bo,vaig de l’una a l’altra flor.

Com a il·lusió tan bella,cal no haver-me;* fóra* un crim.Per als ulls só meravellai, dins una mà, polsim.*

JOSEP CARNER

VOCABULARI

Tafanejo. Xafardejo.

Xerric. Soroll estrident,

metàl·lic.

Regueró. Rec o canal pe-

tit.

Estelada. Conjunt d’es-

tels.

Fatic. Fatiga.

Xerricant. Fent xerrics.

Só. Sóc.

Inic. Malvat.

Un xic. Una mica.

Encisadora. Encantado-

ra.

Haver-me. Agafar-me.

Fóra. Seria.

Polsim. Pols finíssima.

5

10

15

20

5

Unitat 2

GripauEts àgil, ets au,s’eixampla ton cau,les ales espolsesi voles suauper un cel de molses.

Somia el gripaui passa hores dolces.

PERE QUART

CérvolCom un arbre rabent,* arrelat dins el vent…

PERE QUART

ZebraPel desert corre la brama*que no et saps treure el pijama.

PERE QUART

Tigre captiu¿Les fuetades* t’han ratllat la pell,o potser l’ombra de la reixa?

PERE QUART

41

Unitat 2

Lectura

VOCABULARI

Rabent. Veloç.

Brama. Veu, notícia.

Fuetades. Cops de fuet

(corda lligada a un mà-

nec amb què es pega els

cavalls).

Diligent. Que fa les co-

ses bé i de pressa.

5

5

JOAN OLIVER

Va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a

Barcelona el 1986. La seva obra poètica està

signada amb el pseudònim de Pere Quart –el

seu segon nom era Pere i era el quart dels ger-

mans.

És conegut sobretot per la seva obra poè-

tica, però també va escriure teatre.

D’altra banda, són memorables les traduc-

cions que va fer d’autors teatrals estrangers.

La seva poesia conté un fort to satíric amb el

qual denuncia els defectes i les injustícies

que veu en la societat.

Mosques i mosquitsLa naturadiligent* ens procurauna bèstiaper a cada molèstia:Si a les fosquesja no piquen les mosques,hi ha els mosquits,que treballen de nits.

PERE QUART

42

Unitat 2

Lectura

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

2.1. En el poema Les abelles, quina qualitat atri-bueix el poeta a les abelles? Què ens aporten ambla seva activitat permanent?

2.2. En el poema El cargol, quina és la qualitatque caracteritza el cargol? Per què diu que és «comuna joia viva»?

2.3. En el poema El grill, quines qualitats atri-bueix el poeta a aquest animal? Tria’n dues entreles següents i justifica la resposta: amistat, timi-desa, laboriositat, bellesa, loquacitat.

2.4. Amb qui es relaciona principalment el grill?De qui diu que és un veí molt antic i, a més, de-clara ser-ne amic?

2.5. En el poema Diu la papallona, quines són lescaracterístiques que el poeta atribueix a la papa-llona? Tria’n dues entre les següents i justifica laresposta: bellesa, laboriositat, amistat, fragilitat,senzillesa.

2.6. Relaciona cada un dels comentaris següentsamb el poema de Joan Oliver al qual fa referèn-cia:– Ressalta l’enorme banyam i la velocitat que aga-fa l’animal.

– Expressa la tristor d’un animal mancat de lli-bertat.

– Descriu el somni d’un animal que no s’acceptatal com és.

– Fa referència irònicament a la pell tacada de rat-lles que cobreix l’animal.

– Indica la missió que la natura ha donat a dos in-sectes.

2.7. Explica amb paraules teves quin és el missat-ge que ens transmet el poema Mosques i mosquits.

Transformem un poema

2.8. Mentre que en la prosa s’eviten les paraulespròximes que repeteixen els mateixos sons, en lapoesia es busca la proximitat d’aquestes paraulesper formar la rima i per produir un efecte espe-cial.

Escriu en prosa l’argument d’un dels poemesde Josep Carner. Tingues en compte que hauràsde fer diversos canvis: suprimir paraules, canviar-ne l’ordre, afegir-ne alguna, etc. Comença sempreen tercera persona. Fixa’t en l’exemple: Les abelles,que són molt treballadores, cullen el millor pol·lende les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes icucs…

Paraules i expressions

2.9. Xerric és la paraula amb què Josep Carnerdescriu el cant del grill. Hi ha unes quantes pa-raules que donen nom al cant o al crit d’animalsque ens són molt familiars. Uneix el nom de cadaanimal amb la manera de cridar que té i amb elnom del crit.Per exemple: L’ase brama: fa brams.

Animals: cavall, gallina, gat, granota, lleó, llop,vaca, ovella.Maneres de cridar: escataina, miola, renilla, rauca,rugeix, mugeix, bela, udola.Crits: escataineigs, renills, miols, raucs, bels, ru-gits, mugits, udols.

2.10. Les onomatopeies són paraules que imitendeterminats sons o sorolls de la natura. Relacionacada animal amb l’onomatopeia que li correspon.Animals: gallina, gos, granota, grill, ovella, polleto ocell.Onomatopeies: bub-bub; cloc-cloc; bee, bee; piu-piu; rauc, rauc; ric-ric.

43

Unitat 2

Lectura

2.11. Repassa el significat de les paraules del vo-cabulari de la lectura feixuc, ferrat, poruc, tafaner,fuetades i polsim i, després, utilitza-les en les fra-ses següents.a) El carreter va donar dues … a l’euga perquè noel creia.

b) El carbó deixava un … negre sobre els mobles.c) Els operaris estaven cansats: havien fet un tre-ball molt …

d) La seva curiositat l’ha portat a ser un … com-pulsiu.

e) El cavall ha d’anar ben …, si no vols que se ligastin les peülles.

f ) És tan … que és incapaç de baixar al soterrania les fosques.

Expressió personal

Expressió escrita

2.12. Escriu un poema de dues o tres estrofes quetingui com a centre temàtic un animal, de mane-ra que pugui formar part del bestiari que creareuentre tots els companys i companyes de la classe.Procura que l’animal hi aparegui caracteritzattant pels seus trets físics com pel seu tarannà(pren com a model el poema El cargol de JosepCarner).

Expressió oral

2.13. Aprèn-te de memòria dos poemes, un deJosep Carner i un altre de Pere Quart, i recita’ls aclasse davant els companys. Després, memoritzal’embarbussament de l’esquerra i digues-lo tan depressa com puguis.

Una gallinaxica,tica,mica,camacurtai ballaricava tenir sis fillsxics,tics,mics,camacurtsi ballarics.Si la gallina no hagués estatxica,tica,mica,camacurta i ballarica,els seus fills no haurien sortitxics,tics,mics,camacurtsi ballarics.

1. La poesia1.1. Els orígens de la poesia

La paraula poesia prové del grec poiesis, que significa ‘creació’. Per alsgrecs, el poeta era considerat el creador del llenguatge: es dedicava a l’artde construir versos treballant amb els sons i amb els sentits de les pa-raules. I amb els versos componia poemes èpics, que evocaven històriesd’antics herois, o bé componia poemes lírics, que expressaven els seussentiments i les seves emocions.

La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació. A l’antiga Grèciaels aedes cantaven els poemes acompanyats d’un instrument musical:una cítara o una lira (d’aquí prové que el gènere de la poesia se’l cone-gui també amb el nom de lírica). Els rapsodes, en canvi, es limitaven arecitar els poemes acompanyats d’un bastó amb el qual donaven cops aterra per marcar el ritme dels versos. Com que cantaven o recitaven dememòria, els versos eren una magnífica eina per fer-ho: les repeticions,el ritme i la rima en facilitaven la memorització.

1.2. Què és la poesia?

La poesia és l’art d’expressar sentiments, emocions i pensaments per mit-jà de l’ús creatiu del llenguatge. La creació poètica es caracteritza sobre-tot per la concentració expressiva, l’ús predominant d’imatges i laversificació.

– La concentració expressiva. La poesia utilitza un llenguatge sintètic,és a dir, molt resumit o esquemàtic. Per això el poeta fa un gran esforçper triar les paraules més suggestives, aquelles que més fàcilment podendespertar idees i emocions en l’ànim del lector o de l’oient. Compara eltext del poema Cérvol de Pere Quart amb la prosificació que en fem acontinuació:

– L’ús predominant d’imatges. La poesia és el fruit d’una forma moltpersonal de mirar i interpretar el món. Aquesta mirada tan singular ésl’origen de les imatges poètiques, els jocs de paraules, els canvis de sen-tit, etc., tota una sèrie de recursos expressius que el poeta utilitza percrear un llenguatge poètic propi. Entre aquests recursos, destaquem lametàfora, la prosopopeia i la metonímia.

44

Unitat 2

Literatura

CérvolCom un arbre rabent,

arrelat dins el vent…

El cérvol té unes banyes tan llargues i ramificades que

semblen un arbre; però, com que corre tant, sembla que

estigui arrencat i que se l’endugui el vent.

Erato, musa de la poesia lírica.

– La versificació. Sovint la poesia s’identifica amb l’art de compondreversos, és a dir, amb la versificació. Un vers, que és una ratlla d’un po-ema, ha de complir unes exigències mètriques, que normalment tenenen compte el metre, el ritme i la rima. Els versos sovint s’agrupen i s’en-cadenen els uns amb els altres per formar estrofes. Per exemple:

El metre és el nombre de síl·labes d’un vers.El ritme és la combinació de síl·labes fortes i fluixes. Quan les síl·labesfortes (en negreta, en l’exemple) apareixen en la mateixa posició en totsels versos, aquests presenten el mateix ritme.La rima és la repetició d’uns mateixos sons al final dels versos a partirde l’última vocal tònica. En la rima consonant es repeteixen tots elssons; en la rima assonant es repeteixen els sons vocàlics.

45

Unitat 2

LiteraturaLa metàfora és un recurs expressiu que consisteix a can-viar el nom d’una cosa pel nom d’una altra que s’hi as-

sembla.

Pel desert corre la brama

que no et saps treure el pijama.

[La metàfora consisteix a dir que la zebra porta pijama en

comptes de dir que té la pell tacada de franges transver-

sals fosques.]

La prosopopeia és un recurs expressiu que consisteix aparlar dels animals o de les coses com si fossin perso-

nes (també s’anomena personificació).

Somia el gripau

i passa hores dolces.

[La prosopopeia consisteix a atribuir al gripau la facultat

de somiar i de fruir del temps de la manera com ho fem

les persones.]

La metonímia és un recurs expressiu que consisteix adesignar una cosa amb el nom d’una altra que li és prò-

xima; per exemple: designar una part pel tot, el conti-

nent d’una cosa pel contingut, l’efecte d’una cosa per la

causa, etc., o viceversa.

Temo sabates discretes

i peus feixucs o ferrats…

[La metonímia consisteix a dir sabates en comptes de

persones, i peus feixucs o ferrats en comptes d’animals

de càrrega que porten ferradures. Designen la part pel tot.]

metre: 7 síl·labes

–Pa pa llo na en ci sa do ra,1 2 3 4 5 6 7

jo, lleu ge ra i vo la do ra,1 2 3 4 5 6 7ten dra ment, en di a bo,1 2 3 4 5 6 7vaig de l’u na a l’al tra flor.1 2 3 4 5 6 7

rima

rima

4 versos

RecordaEn la mètrica catalana

es compten les síl·la-

bes fins a l’última síl-

laba tònica de cada

vers; les àtones finals

no es compten.

46

Unitat 2

Literatura

A C T I V I T A T S

2.14. Digues quina és la resposta correcta:a) La poesia va néixer lligada:– a l’escriptura i a la lectura;– al cant i a la recitació.b) El nom lírica prové:– de l’instrument musical amb què s’acompanya-ven els aedes;

– del bastó amb què els rapsodes marcaven el rit-me dels versos.

2.15. Copia el text següent i completa’l.La poesia és l’… d’expressar … , emocions i … permitjà de l’ús … del llenguatge. La creació … es ca-racteritza sobretot per la … expressiva, l’ús predo-minant d’… i la …

2.16. Explica de manera extensa el missatge d’a-quest poema de Pere Quart.

ColomíL’home voldria tenyirles teves ales de sang.No et paris, colomí blanc.No paris blanc, colomí.

2.17. Analitza el metre i la rima del poemaColomí, reproduït en l’activitat anterior.

2.18. Classifica les expressions següents en metà-fores, prosopopeies i metonímies.a) M’enamora l’estelada, / i ella, ¿escolta el que li

dic? (El grill).b) Per als ulls só meravella (Diu la papallona).c) Porto un estoig al damunt (El cargol).d) Escolto la veu dels pins.e) Volen peixos / sota mar / entre núvols / de cris-

tall.f ) No capten tes orelles / el reny injust, / l’ordre

abusiva.

2.19. Crea cinc imatges poètiques (metàfores,prosopopeies, metonímies) que tinguin forma dedefinició, imitant els exemples següents:El foc és una ballarina amb les mans esteses.La lluna és un grill de llimona que de vegades riu ide vegades plora.Després podeu fer un mural entre tota la classe iil·lustrar les imatges. Fixeu-vos en els exemples:

«La boina de les xemeneies»«El telèfon dels indis»

«La perla que baixa galta avall»

2. El nom. El gènere i el nombre2.1. Classificació dels noms

Els noms es poden classificar en diversos grups:

2.2. El gènere i el nombre

Els noms que es refereixen a les persones i als animals (l’àmbit dels és-sers animats) solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals ex-pressem el gènere (masculí o femení) i el nombre (singular o plural). Siet fixes en les quatre formes de la paraula gat, observaràs que tenen unapart fixa (gat-), que anomenarem arrel, i una part variable (-ø, -a, -s, -es), que anomenarem terminació.

gat la terminació -ø indica que el nom és masculí singular.gata la terminació -a indica que el nom és femení singular.gats la terminació -s indica que el nom és masculí plural.gates la terminació -es indica que el nom és femení plural.

47

Unitat 2

Gramàtica

Individuals: noms que, ensingular, designen un sol és-

ser (ovella, roure, professor).

Col·lectius: noms que, ensingular, designen un grup

(ramat, roureda, professorat).

Topònims: noms propis dellocs (Perpinyà, Reus).

Abstractes: noms que de-signen idees o conceptes

abstractes (confiança, malí-

cia, cansament).

Concrets: noms que ex-pressen coses físiques,

concretes o reals (home,

guineu, aigua, pineda,

Ignasi, Olot).Noms o substantius

RecordaL’arrel és l’element fo-

namental de la parau-

la, ja que aporta el sig-

nificat bàsic. L’arrel pot

rebre altres noms: mor-

fema lèxic, lexema o ra-

dical.

Les terminacions són

els elements variables

que expressen el gè-

nere, el nombre i, en

els verbs, la persona i

el temps. Les termi-

nacions poden rebre el

nom de morfemes fle-

xius o desinències.

Comuns: noms generalsamb què podem designar

qualsevol ésser de la ma-

teixa espècie (dona, mus-

sol, alumnat).

Antropònims: noms propisde persones (Meritxell,

Carles).

Propis: noms amb què de-signem un sol ésser, al

qual hem assignat aquell

nom (Tortosa, Maria).

Canvis en l’arrel

En alguns noms, en canviar de gènere i de nombre, es produeixen peti-tes variacions en l’arrel. Les més freqüents són les que pots observar enels exemples següents:(un) llop (una) lloba (uns) llops (unes) llobes(un) nebot (una) neboda (uns) nebots (unes) nebodes(un) amic (una) amiga (uns) amics (unes) amigues(un) gos (una) gossa (uns) gossos (unes) gosses(un) esclau (una) esclava (uns) esclaus (unes) esclaves(un) boig (una) boja (uns) bojos (unes) boges(un) germà (una) germana (uns) germans (unes) germanes

Terminacions especials

Alguns noms presenten terminacions especials. Fixa-t’hi:(un) metge (una) metgessa(un) actor (una) actriu(un) biòleg (una) biòloga(un) bruixot (una) bruixa(un) gall (una) gallina

Arrels diferents

El masculí i el femení adopten de vegades arrels diferents:l’amo la mestressa el cavall l’eugael marit la muller el toro la vacal’oncle la tia l’ase la somerael gendre la nora el porc la trujael padrastre la madrastra el boc la cabral’hereu la pubilla el marrà l’ovella

Noms invariables

Hi ha alguns noms que, pel que fa al gènere, són invariables, és a dir,presenten la mateixa forma per als dos gèneres. Per exemple:el dentista la dentistaun cantaire una cantaire

Pel que fa al nombre, també hi ha alguns noms que són invariables. Fixa’ten els exemples següents:un llapis tres llapisun focus tres focusun cactus tres cactusun atles tres atles

48

Unitat 2

Gramàtica

La paraula cactus és invariable:un cactus molts cactus.

El gènere dels noms de les coses

Els noms de les coses tenen un sol gènere, que depèn de la tradició. Aixídoncs, considerem que el sol és masculí i, en canvi, la lluna és femeníperquè des d’antic ho diem així. Com pots veure, podem reconèixer fà-cilment el gènere d’aquests noms gràcies a l’article que els precedeix.

Noms masculins i que, per tant, cal utilitzar precedits de el o unel nas el pebre un avantatgeel front un dubte el correntel senyal un deute el costum els afores el compte els espinacs

Noms femenins i que, per tant, cal utilitzar precedits de la o unauna dent la xocolata la remor la calor la suor la resplendor una olor unes anàlisis la resta les postres una allau les sabates

Noms que es diferencien pel gènere

Hi ha uns quants noms que es diferencien pel gènere. Fixa-t’hi:el canal El canal agafa l’aigua del riu i la porta als camps de con-

reu.la canal La canal recull l’aigua de la teulada.

el fi No entenc quin és el fi que et proposes.la fi No he vist ni el començament ni la fi del partit.

el llum El llum de la cuina fa pampallugues.la llum La llum natural va molt bé per treballar.

el pols Després de córrer, tenim el pols molt accelerat.la pols S’ha de treure la pols dels mobles.

el son Em costa molt agafar el son.la son Fins que no dormis deu hores, no et passarà la son.

el clau Has de desclavar el clau que hi ha a la paret.la clau No aconseguiran trobar la clau de la caixa forta.

el full Va presentar el full de l’examen en blanc.la fulla El roure té la fulla caduca.

49

Unitat 2

Gramàtica

Fixa’t que la paraulaallau és femenina: una allau.

50

Unitat 2

Gramàtica

A C T I V I T A T S

Activitats orals

2.20. Digues a quin grup pertany cada un delsnoms següents (comú individual, comú col·lec-tiu o comú abstracte).Per exemple: pedra = nom comú individual

préssec, rossinyol, delicadesa, dentadura, granota, amet-lla, coberteria, alzinar, teclat, pau, enemistat, temor.

2.21. Digues a quin grup pertany cada un delsnoms de sota. Per exemple:l’Escala = nom propi de lloc (topònim)

Andalusia, Igualada, Xènia, Roger, la Noguera,Tomeu, el Segre, Meritxell.

2.22. Digues els noms abstractes que correspo-nen a les definicions que tens a sota. Per exemple:Coneixement profund de les coses. (Saviesa)

a) Acció que va contra allò que és just.b) Qualitat d’innocent.c) Qualitat d’allò que és exacte.d) Procés de canvi seguit per allò que evoluciona.e) Sentiment de desconfiança de les persones ge-loses.

f ) Poques ganes de treballar, propi de les personesmandroses.

2.23. Digues en veu alta les formes del femenídels noms següents:el nebot, el meu amic, un esclau, un metge, un boig,un actor, un biòleg, el dentista, un cantaire, el cosí,un home, el llop, el lleó, el gall, el cavall, el toro, elmarrà, el tigre.

2.24. Digues en veu alta les formes del plural delsnoms següents:el senyal, un costum, l’olor, la dent, un llapis, l’atles,el focus.

2.25.Digues en veu alta la forma del masculí delsnoms següents: la tieta, la muller, la sogra, la nora, la pubilla, lamestressa.

2.26. Digues en veu alta la forma del singular delsnoms següents: uns cactus, els nassos, els germans, uns deutes, els di-lluns, els interessos.

Activitats escrites

2.27. Identifica els noms de les frases següentsi classifica’ls en concrets i abstractes.a) Veient aquesta pel·lícula vaig agafar por.b) Això és una injustícia flagrant.c) Va aconseguir la moto gràcies a la seva insistència.d) Aquest medicament és molt car.

2.28. Relaciona els noms propis amb els comunscorresponents:el Segrià riuel Llobregat pintorJúpiter oceàPicasso comarcales Balears paísel Pacífic planetaNoruega muntanyael Montseny arxipèlag

2.29.Digues els noms col·lectius que corresponena les definicions. Per exemple:Conjunt d’aus o ocells de corral: aviram.

a) Conjunt de veïns i veïnes: …b) Conjunt de teules que cobreixen una casa: …c) Conjunt d’objectes de cristall: …d) Conjunt de pins o lloc on es troben: …e) Conjunt d’alzines o lloc on es troben: …f) Quantitat total de quilòmetres que ha fet unvehicle: …

51

Unitat 2

Gramàtica

2.30. Relaciona els noms col·lectius amb els nomsindividuals a què s’apliquen. Després escriu unafrase amb cada un. Per exemple:Una esquadra de vaixells de guerra va salpar capa l’Atlàntic a trenc d’alba.

una esquadra • • de pastanaguesun manat • • d’ovellesun ramat • • d’abellesun escamot • • de vaixellsun eixam • • d’ocells un feix • • de soldatsuna bandada • • de llenya

2.31. Escriu totes les formes dels noms següents:el noi, el metge, el ballarí, el mestre, l’emperador, unalumne, un actor, el cosí.Per exemple: el noi, la noia, els nois, les noies.

2.32. Escriu la forma que correspongui d’acordamb el gènere del nom. Per exemple:Només té sis mesos i ja li ha sortit una (un/una) dent.

a) … (El / La) suor li regalimava per la cara. b) Aquesta rosa fa … (molt / molta) olor. c) Ja podeu servir … (els / les) postres. d) Farem … (uns / unes) anàlisis de sang. e) A l’estiu hi fa … (molt / molta) calor. f ) A mi m’agrada molt … (el / la) xocolata. g) Vivim … (als / a les) afores del poble. h) Tinc … (el / la) costum d’arribar abans d’hora.

i) Té … (un / una) deute molt elevat. j) Crec que té febre. Mira: toca-li … (el / la) front. k) Que surti a caminar ja és … (un bon / una

bona) senyal. l) No estic decidit: tinc … (molts / moltes) dub-tes.

2.33. Copia les frases que et donem a continua-ció i completa-les amb el sintagma adequat, quehas de triar entre els de la llista següent:la tauleta, la canal, molta pols, un full, al minut,l’aigua, el llum, L’àrbitre, una son, la fi, els cotxes.

a) Quan toca el despertador, de seguida encenc… de … de nit.

b) … no va xiular … del partit de futbol fins … 98.c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui m’arrosse-go: tinc … !

d) Per aquest camí sense asfaltar, … aixequen … e) Necessitem … de paper, un retolador fosfores-cent i unes estisores.

f ) Quan plou molt, … de la teulada no pot en-golir tota …

2.34. Copia les sèries següents i completa-les:a) el carnisser, la carnissera, els … , les … b) … , la mestra, … , … c) … , … , els pagesos, … d) … , … , … , les biòloguese) el gall, … , … , … f ) … , la drapaire, … , … g) … , … , els turistes, … h) … , … , … , les metgesses.i) el botiguer, … , … , … j) … , l’amiga, … , … k) …, …, els esclaus, …

2.35. Escriu el singular dels noms següents:desitjos, passejos, sortejos, batejos, tornejos, rajos, sa-faretjos.Per exemple: desitjos desig

2.36. Redacta un text breu en què apareguin elsnoms que t’indiquem en cada cas. Recorda quehas d’utilitzar un signe de puntuació per separaruna frase d’una altra. (Pots canviar l’ordre de lesparaules.)Per exemple:xocolata / olor / postres–Ui! Quina olor més bona! El pare ja ha preparatla xocolata desfeta: tindrem unes postres exquisi-des!

a) calor / suor / front / nasb) dubte / senyal / aforesc) llum / son / resplendord) sabates / corrent / canal

3. La o i la u àtonesMolts parlants pronuncien pontet (pont petit) i puntet (punt petit) de lamateixa manera: p[u]ntet, ja que neutralitzen les vocals o i u quan estroben en una síl·laba àtona (passen a sonar u). Del so que tenen aques-tes vocals àtones [u], en diem u feble. Tot seguit veurem les normes or-togràfiques que ens faciliten l’escriptura d’aquestes vocals.

3.1. Ortografia de la o i la u àtones

Les normes ortogràfiques diferencien dues situacions: a) quan la vocalneutralitzada es troba a fi de paraula, i b) quan la vocal neutralitzadaes troba a l’arrel.

52

Unitat 2

Ortografia

RecordaLa paraula neutralitzar

significa que dos sons

o dues lletres diferents

es pronuncien igual en

una posició determi-

nada.

Ortografia de la o i la u àtones a fi de paraula

NORMA 1Normalment les paraules masculines que acaben amb elso [u] s’escriuen amb o. Igualment s’ha d’escriure -os en

les formes del masculí plural, tant dels noms com delsadjectius.

un ferro uns ferros

un gerro uns gerros

el calaix els calaixos

el text els textos

feliç feliços

gros grossos

CASOS ESPECIALS (la u forma part de l’arrel)S’escriuen amb u les paraules que acaben amb els

grups -au, -eu, -iu, -ou:

el palau els palaus

el museu els museus

un adhesiu uns adhesius

el sou els sous

A més a més, hi ha algunes paraules d’origen culte que

acaben en -u. Les més importants són individu, residu,

ingenu, continu, perpetu, mutu i superflu.

NORMA 2La primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb o:

canto, perdo, serveixo, dormo.

VARIANTS DIALECTALSEn els parlars valencià i balear la primera persona del pre-

sent d’indicatiu presenta formes que no acaben en -o:

– Valencià: cante, perd, servesc, dorm.

– Balear: cant, perd, servesc, dorm.

Ortografia de la o i la u àtones en l’arrel d’una paraula

NORMA 3En l’arrel d’una paraula, s’escriu o quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una o tònica en la mateixaposició. Per exemple:

– collaret s’escriu amb o perquè deriva de coll (que té una o tònica en la mateixa posició)– calorós s’escriu amb o perquè deriva de calor (que té una o tònica en la mateixa posició)

En canvi, s’escriu u quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una u tònica en la mateixa posició. Perexemple:

– punyal s’escriu amb u perquè deriva de puny (que té una u tònica en la mateixa posició)– punxada s’escriu amb u perquè deriva de punxa (que té una u tònica en la mateixa posició)

NORMA 4Hi ha algunes paraules que s’han de memoritzar per saber amb quina lletra s’han d’escriure. Les més importants sónles següents:– S’escriuen amb o: avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, joglar, joventut, pèndol, podrir, rètol, rossinyol, sofrir,

sorgir, sospirar, títol, triomfar.– S’escriuen amb u: bufetada, butlletí, butxaca, focus, globus, muntanya, muntar, subornar, sufocar, suportar, tramuntana,

turmell, turment.

53

Unitat 2

Ortografia

A C T I V I T A T S

Activitats orals

2.37. Llegeix a poc a poc aquestes frases remar-cant la pronúncia de la u feble [u].a) Jo penso que si volguessis, ho podries fer,

[u] [u] [u] [u]i compliries amb la teva promesa.

[u] [u]

b) Un rètol deia: «Prohibit d’escopir».[u] [u] [u]

Un altre deia: «Prohibit de portar gossos».[u] [u] [u]

c) Sospito que les oliveres es van morir [u] [u] [u] [u]perquè no van suportar tants graus sota zero.

[u] [u]

2.38. Respon així: forner s’escriu amb o igual queforn.fulletó … dolçor … ullera …calorós … plujós … joguina …

2.39. Respon així: poseu s’escriu amb o igual quejo poso.ploraven … jugarem … trobem …muntareu … dormia … sucava …

Activitats escrites

2.40. Cerca la forma dels noms corresponents.a) Les cuirasses eren fetes de …b) El ferreter compra i ven coses de …c) Cal esbargir-se a l’hora de l’ …d) La totxana és un … amb forats.e) Fer una rotllana és fer un … gran.f ) Un gerret és un … petit.g) Una porxada és un conjunt de …h) De l’escorça de l’alzina surera, se n’extreu el …

2.41. Escriu la forma masculina de l’adjectiudestacat. Després digues quina norma has aplicat.

a) La bassa és poc fonda; en canvi, el pou és molt…

b) L’esponja és molt flonja; però el matalàs és poc…

c) Aquella mula és una mica guenya; i aquell aseés força …

d) És una quantitat molt minsa; i el benefici seràforça …

2.42. Escriu el plural dels noms i els adjectiusque tens a continuació tenint en compte les ad-vertències següents:a) No doblen la essa i perden l’accent gràfic: tor-

navís, envàs, autobús, verinós.b) Doblen la essa i perden l’accent gràfic: cabàs,

pastís, interès, capgròs.c) Canvien el so i la grafia (-ig per -j-): passeig,

raig, bateig, torneig.d) Canvien el so i la grafia (-g o -ig per -tj-): de-

sig, mig, lleig, trepig.e) No es produeix cap canvi: pedaç, llis, fresc, re-

flex, text, calaix.

2.43. Fes la flexió (totes les formes del singulari del plural) dels adjectius següents. Per exemple:fresc, fresca, frescos, fresques.

fosc, boig, mig, llest, xinès, mixt, complex, fluix.

2.44. Escriu els noms i els adjectius corresponents.a) Cadena perpètua; càrrec …b) Una noia ingènua; un noi …c) Una ratlla contínua; un corrent …d) Una nació europea; un país …e) Tasca individual: tasca destinada a un sol …

2.45. Completa les paraules següents amb la lletraadequada. Després digues quina norma has aplicat.a) Pobre: La p…bresa és la falta de diners. Les

guerres emp…briren el país. Tan bon minyó queera, p…brissó!

54

Unitat 2

Ortografia

b) Sopa: Serveix-la amb la s…pera. El ress…pó esfa després d’una bona estona d’haver s…pat.

c) Sort: És un home s…rtós: tot li surt bé. Va par-ticipar en el s…rteig. S…rtejaven un viatge.

d) Punxa: Una p…nxada és una ferida feta ambuna punxa o amb un objecte p…nxegut. Unp…nxó és un instrument per fer forats.

2.46. Completa amb o o bé u i amb la paraulaprimitiva.pendís r…cós: que té moltes …dia b…irós: amb molta …guisat g…stós: amb molt bon …àrbitre rig…rós: que aplica el reglament amb …cotxe l…xós: en què hi ha molt …sabó esc…mós: que fa o treu molta …camí p…lsós: ple de …

2.47. Completa les paraules amb o o u i cerca laparaula primitiva corresponent a cada parella.m…cador …lleresm…cós …llada

f…guera s…quetf…guerada s…cós

enll…menat f…ndàriall…mí f…ndalada

f…ster esc…mbriairef…steria esc…mbraries

2.48. Completa les paraules següents i agrupa-lesper famílies (les d’avorrir, govern, sofrir, suborn,sufocar i suport). Cada grup ha de tenir dues pa-raules.av…rrible, s…friment, g…vernador, s…frible,av…rriment, g…vernació, s…bornar, s…foca-ció, s…portar, s…portable, s…focant, s…borna-ble

2.49. Escriu una frase amb cada una d’aquestesparaules: brúixola, joglar, pèndol, rètol, butlletí, fo-cus, muntanya, turmell.

2.50. Copia i completa el text següent amb o o usegons correspongui.Als primers segles de la nostra era, la llac…na deVenècia devia semblar un lloc força des…lat: unavasta extensió d’aiguamolls marins, de poca f…ndà-ria, amb n…mbros…s bancs de sorra, habitatsquasi excl…sivament per aus aquàtiques. Un estretc…rdó s…rrenc, f…rmat per molts d’aquests bancs,tallat per algunes s…rtides al mar que encara avuies c…neixen com a boques de port, separava ipr…tegia les aigües internes de l’ímpet… del marAdriàtic.

PIERO VENTURA:

Venècia, el naixement d’una ciutat.

Barcanova.

Dictats per preparar

Per escriure un poema no és obligatori parlar d’a-nimalets, ni passar el cap de setmana en una gran-ja. La poesia de vegades és al racó d’una habitació,a l’armari, al mirall del lavabo, al carrer que es veudes de la finestra o a les històries que ens expliquenalguns amics. Un poema pot amagar-se tant a labutxaca de l’amic a qui mai no passa res com a lade l’amic a qui passen moltes coses.

LUIS GARCÍA MONTERO:

Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets.

Comares.

Estimada Kitty:Ahir a la nit vàrem tenir un curtcircuit, precisa-ment durant el bombardeig. Jo no puc deslliurar-mede la por dels avions i les bombes, i em passo gaire-bé totes les nits al llit del pare, per cercar-hi protec-ció. Ja sé que fa criatura, ho reconec, però si tu t’hitrobessis… Els canons fan un soroll de mil dimonis,i ni ens sentim. La senyora del costat estava a puntde plorar, mentre deia amb una veueta adolorida:«Oh, és tan desagradable! Com tiren!».

ANNE FRANK:

Diari. Selecta-Catalònia.

4. El text informatiu: els avisos4.1. Llengua oral

Què passaria si…

Què passaria si pilotessis un avió i no poguessis aterrar a l’aeroport dedestí a causa de la boira? Ben segur que decidiries comunicar-ho de se-guida als passatgers per tal que se’n fessin el càrrec. Agafaries el micrò-fon i…

Senyores i senyors passatgers. Em sap greu haver d’informar-los que, acausa de la boira que cobreix tota la zona de l’aeroport del Prat, ens veu-rem obligats a dirigir-nos a l’aeroport de Girona, on esperem poder aterrard’aquí a uns vint-i-cinc minuts.

La companyia aèria posarà un autocar a disposició dels passatgers quedesitgin viatjar per carretera fins a Barcelona. Els qui desitgin continuar elviatge amb l’avió, podran volar fins a l’aeroport del Prat tan bon punt lescondicions climatològiques ens permetin aterrar-hi amb seguretat.

Els preguem que disculpin les molèsties, de les quals no és responsable lacompanyia aèria.

Moltes gràcies.

I què passaria si…

I què passaria si, en un gran estadi esportiu, haguessis perdut un germào un cosí de cinc anys? Hauries de demanar la transmissió per megafo-nia d’un missatge d’auxili:

Atenció, senyores i senyors. S’ha perdut un nen de cinc anys que es diuJoan. Té els cabells rossos i els porta curts i amb serrell; la cara la té molt ro-dona i amb pigues, sobretot al nas. Vesteix una camisa verda, uns pantalonsde roba texana i unes sandàlies.

Es prega a qui el trobi que es posi en contacte de seguida amb qualsevolmembre del cos de seguretat.

Moltes gràcies.

Els missatges que emetem per megafonia solen presentar unes ca-racterístiques comunes.

55

Unitat 2

Tipus de textos

Característiques

comunes dels mis-

satges que s’emeten

per megafonia

– Intenció o objectiu

Informar o demanarcol·laboració.– L’emissor (qui parla)És la persona encar-

regada de la megafo-nia, que dóna la formaadequada al missatge.L’emissor ha de parlara poc a poc i vocalit-zar molt bé perquè tot-hom l’entengui.– Els receptors (els quiescolten)És tota la gent en ge-

neral, que ha de pres-tar atenció als avisospúblics. Per això convéguardar silenci quan, enun espai públic, se n’e-met un.– Tractament

Formal: vostè/vostès/senyores i senyors/ …– Llenguatge

Formal: correcte ieducat; clar i entene-dor.– Fórmules

Encapçalament (sa-lutac ió)/tancament(agraïment).

4.2. Llengua escrita

Al tauler d’anuncis

Al vestíbul de l’escola hi deu haver un tauler d’anuncis. Convé donar-hi un cop d’ull cada setmana per si hi ha algun avís important. Potseralgun dia n’hi trobaràs un com aquest:

56

Unitat 2

Tipus de textos

AVÍS IMPORTANT

Assumpte: vacunació.

Destinatari: alumnat de segon curs de Secundària.

Es fa saber a tot l’alumnat de segon curs de Secundària que el dia 15 d’octubre de 9 a 12 es pro-

cedirà a la vacunació contra la poliomielitis i la rubèola, que anirà a càrrec del Servei de Sanitat

Municipal.Per això, els alumnes i les alumnes afectats hauran de lliurar la cartilla de vacunació a conser-

geria entre el dia 10 i el 13 d’octubre. El dia 16, un cop feta i segellada la inscripció pertinent,

la cartilla es podrà recollir a consergeria mateix.Reus, 1 d’octubre de 2007

La Coordinadora de Secundària

A C T I V I T A T S

2.51. Enregistra en una cinta de casset dos mis-satges que es puguin emetre per megafonia en unespai públic. Abans has de decidir la situació i elcontingut exacte de cada missatge. Per exemple:el tren s’endarrerirà a causa d’un accident; és pe-rillós banyar-se a causa de la mala mar; cal des-allotjar l’escola urgentment a causa d’un incendi;s’hauria de suspendre un partit a causa del maltemps; etc.Convé que els redactis abans i que els ensenyis alprofessor o la professora perquè te’ls revisi.

2.52. Seguint els apartats del requadre del margede la pàgina anterior, anota les característiquesdels avisos de l’activitat anterior (l’objectiu, l’e-missor, el receptor, etc.).

2.53. Selecciona cinc situacions en què convinguiexposar un avís en un tauler d’anuncis, o a l’en-trada d’un espai públic, i digues què posaries enl’encapçalament (assumpte / destinatari) en cadacas. Escriu dos dels avisos seleccionats i presenta’lsal professor o a la professora perquè te’ls revisi.

2.54. Una nota és un avís breu que adrecem a unapersona molt pròxima. Redacta’n una sobre quelcomrelacionat amb la vida diària. Observa l’exemple: Mare, no m’he endut l’entrepà. M’he descuidat dedir-te que avui, a l’institut, celebrem la castanyadai compraré l’entrepà als companys, perquè recullendiners per fer el viatge de fi de curs.Petons,

Elisabet

Unitat 3

Unitat 2

L’imperfet d’indicatiu

Utilitzem l’imperfet d’indicatiu per referir-nos a un fet, una acció o un estat que es desenvolupa alllarg d’un temps passat indicant que durava, que encara no s’havia acabat (aquell dia nevava, tot-hom corria, la gent sofria).

L’imperfet d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

2.55. Escriu les sèries següents (tingues present que cap d’aquestes formes no duu accent). Per exemple: arrencar jo arrencava, tu arrencaves, ell arrencava, elles arrencaven.disfressar-se … prometre … saber … complir …

2.56. Escriu les sèries següents (tingues present que aquestes formes duen accent). Per exemple:arrencar nosaltres arrencàvem, vosaltres arrencàveu.disfressar-se … prometre … saber … complir …

2.57. Completa les frases següents amb les formes adequades de l’imperfet d’indicatiu.a) L’enginyer … (ensenyar) al mecànic com es … (muntar) la peça.b) Els esquirols … (fugir) i … (amagar-se) entre les branques.c) Tu mai no … (admetre) que … (equivocar-se, tu).d) Els vaig dir que … (cometre) un greu error.e) Vaig adonar-me que vosaltres ho … (suportar) amb resignació.f ) La neu … (cobrir) el paisatge amb un mantell blanc. g) Nosaltres … (complir) rigorosament les nostres obligacions.h) Abans la Rut i tu … (estimar-se) molt.i) Vosaltres … (avorrir-se) perquè no … (saber) què … (poder) fer.j) Quan … (sorgir) una bona oportunitat, ells sempre l’ … (aprofitar).

2.58. Canvia les formes del present per les de l’imperfet d’indicatiu.Sentim com sonen les sirenes. Els avions s’acosten. La gent correa amagar-se als refugis. Tothom espera un bombardeig immi-nent. Les bateries antiaèries comencen a disparar. L’esclat deles bombes il·lumina la nit. Nosaltres callem i contempleml’horrible espectacle.

Temps verbals

1 Cantar

cant avacant avescant avacant àvemcant àveucant aven

2a Perdre

perd iaperd iesperd iaperd íemperd íeuperd ien

2b Témer

tem iatem iestem iatem íemtem íeutem ien

3a Dormir

dorm iadorm iesdorm iadorm íemdorm íeudorm ien

3b Servir

serv iaserv iesserv iaserv íemserv íeuserv ien

57

58

Unitat 2

Racó d’Internet

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

VinclesAdreça www.espaibarcanova.cat

Pobres animalons!

INTRODUCCIÓ

Com hem vist en els poemes de Josep Carner i de Pere Quart, els animals del Bestiari es caracteritzen per unesqualitats determinades. Igualment, als animals de les faules se’ls atribueixen qualitats humanes: treballadors,llestos, mentiders, egoistes… Però sembla que, en aquest repartiment, a alguns animals els ha tocat el rebre,perquè quasi sempre tenen qualitats negatives. Ara investigarem una mica sobre la caracterització d’algunsd’aquests animals.

TASCA

Dividiu la classe en grups de 6 i, dins de cada grup, formeu tres parelles. Cada parella triarà un d’aquests ani-mals: la guineu, l’ase o el llop. Llegireu alguns contes i frases fetes catalanes per esbrinar com estan carac-teritzats i en redactareu un comentari.

PROCÉS

RECURSOS

Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat

2. Tal com heu vist, tots tres animals estan caracterit-zats negativament. Ara cada parella farà un breu co-mentari escrit o bé oral per explicar quina mena de per-sonalitat presenta cada animal, és a dir, quines quali-tats negatives se li atribueixen en cada conte o recullde frases fetes. En un document de text, escriviu-hi pri-mer el nom de l’animal i a sota aneu-hi posant el títolde cada conte i expliqueu quines característiques s’a-tribueixen a cada animal (egoista, mentider...).

1. Trieu un animal i llegiu els textos dels enllaços que us proposem. Si hi ha alguna paraula que no ente-neu, podeu buscar-la en el diccionari que trobareu en l’enllaç 1.

Guineu: enllaços 2-4 Ase: enllaços 5-6 Llop: enllaços 7-9

3. Finalment, prenent de model les faules i els con-tes que heu llegit, cadascú haurà d’inventar una pe-tita faula en la qual l’animal triat presenti qualitatspositives. L’escriureu en un document de text i, peril·lustrar-la, hi posareu una imatge trobada en alguncercador (mireu de trobar una imatge on l’animalsurti ben simpàtic!).

59

Unitat 2

ActivitatsLiteratura

2.59. Llegeix aquest poema del Bestiari de PereQuart i memoritza’l. Després fes les activitats de sota.

GirafaTens el cap petitperquè la distànciate l’ha empetitit.

a) Per què aquest poema forma part d’un llibre ti-tulat Bestiari? Escriu una definició de bestiari.

b) Per què el poeta diu que la distància ha empeti-tit el cap de la girafa?

c) Quants versos té el poema? d) Hi ha alguns versos que rimen. Quins són?e) Compta les síl·labes que hi ha en el primer vers.

2.60. Llegeix i memoritza el poema L’ametllerde Joan Maragall. Després contesta les preguntesque hi ha a continuació.

L’ametllerA mig aire de la serraveig un ametller florit:Déu te guard, bandera blanca,dies ha que t’he delit!Ets la pau que s’anunciaentre el sol, núvols i vents…No ets encara el millor temps,però en tens tota l’alegria.

a) Explica en prosa el contingut del poema.b) Analitza el metre i la rima del poema. (Tingues

en compte que en la mètrica catalana no escompten les síl·labes àtones del final dels versos;per tant, el primer vers del poema té set síl·labesmètriques.)

Gramàtica

2.61. Identifica els noms que apareixen en el poe-ma de l’activitat 2.60.

2.62. Classifica els noms següents en quatregrups:

a) noms propis de lloc (topònims);b) noms propis de persona (antropònims); c) noms comuns individuals;d) noms comuns col·lectius.Marçal, pineda, les Garrigues, espelma, Assumpta,Suïssa, formiguer, ametller, Oceania, alumnat,Meritxell, sargantana.

2.63. Relaciona cada nom col·lectiu amb el con-junt a què se sol referir.

Noms col·lectius:una bateria, un feix, un eixam, un grapat, l’aviram,una esquadra, la teulada, el veïnat, un manat.

Conjunts:de vespes, de cuina, del corral, d’arròs, de llenya, delbarri, de la casa, de bledes, de vaixells de guerra.

2.64. Digues els noms del pare i la mare d’a-questes cries. Per exemple:El pare i la mare del pollí són el cavall i l’euga.Pollí, cadell, vedell, pollet, garrí, xai, cabrit.

2.65. Tria l’opció correcta en cada cas.a) Estic cansat i tinc … (molt son / molta son).b) De seguida ens serviran … (els postres / les pos-

tres).c) Hem de respectar … (els senyals / les senyals) de

trànsit.d) M’ha caigut … (un dent / una dent).e) Ja hem liquidat … (el deute / la deute).f ) No vagis a les fosques; encén … (el llum / la

llum).

2.66. Escriu el plural d’aquests grups nominals.Per exemple:l’avís els avisosL’avís, l’adreça, el matalàs, l’esponja, el risc, la llen-gua, el passeig, el pastís, la butxaca, el volcà, la mà-niga, el veí, la línia, el llapis.

2.67. Pel que fa als topònims de ciutats, n’hi haque porten article i n’hi ha que no en porten. Encanvi, els topònims que designen comarques vantots precedits d’article, excepte Osona. Relacionacada ciutat amb la comarca que li correspon.

60

Unitat 2

Ciutats: la Bisbal d’Empordà, Olot, Manresa,Tortosa, Vic, Mataró, Berga, Gandesa, el Pont deSuert, Cervera.Comarques: l’Alta Ribagorça, el Bages, el Baix Ebre,el Baix Empordà, el Berguedà, la Garrotxa, elMaresme, Osona, la Segarra, la Terra Alta.

2.68. Copia els noms de persona escurçats i re-laciona’ls amb els sencers:Noms de persona escurçats:Ton o Tonet, Ciset, Tomeu, Tòfol, Tinet, Bet, Cesc,Biel, Veva, Nasi, Quel.Noms de persona sencers:Genoveva, Antoni, Ignasi, Bartomeu, Francesc,Valentí, Miquel, Gabriel, Cristòfol, Narcís,Elisabet.

2.69. A partir d’alguns adjectius podem formarnoms abstractes. Per exemple: fosc (adjectiu) lafoscor (nom abstracte). Forma noms abstractes apartir dels adjectius següents:Tendre, gelós, fred, invàlid, boig, malalt, eficaç, hu-mil, lent, quiet, llarg.

2.70. Copia les frases següents i posa davantdels noms l’article (el / la) o l’indefinit (un / una)que els correspon. Tingues en compte que tots sónmasculins.a) Com que la Júlia estudia música, els oncles li han

regalat … orgue. Jo li regalaré … anell.b) … lleixiu treu les taques de la roba blanca.c) … pebre és una espècia picant.d) M’agradaria tenir … escafandre per fer subma-

rinisme.

2.71. Explica el significat d’aquests grups no-minals:a) Un canal i una canal.b) El pols i la pols.c) El fi i la fi.d) El son i la son.e) El pudor i la pudor.

2.72. Completa les frases següents amb l’article(el / la) o l’indefinit (un / una) que els correspon, peròsempre tenint en compte que tots els noms són fe-menins.

a) … allau de neu ha tallat la carretera.b) Han trobat … àncora de l’època dels romans.c) Que passin els vuit primers; … resta que s’espe-

rin a fora.d) Se sent … remor del mar.

Ortografia

2.73. Copia aquestes frases completant-les de lamanera adequada.a) Les paraules ferr…, esbarj…, gerr…, carr… i

sur… acaben amb la lletra … b) Els plurals masculins portugues…s, tornavis…s,

embuss…s, arbust…s, impost…s, text…s, de-sitj…s, raj…s, calaix…s, braç…s, enllaç…s iguix…s s’escriuen amb la lletra …

c) Les paraules pala…, guine…, cali…, conre…, al-tave…, fugiti… i esti… acaben amb la lletra …

2.74. Completa aquestes explicacions sobre l’or-tografia de la o i la u en l’arrel de les paraules.a) P…rter i p…rteria s’escriuen amb la lletra …

perquè són de la família de la paraula porta, quetambé s’escriu amb …

b) F…ster i f…steria s’escriuen amb la lletra … per-què són de la família de la paraula fusta, quetambé s’escriu amb …

2.75. Ara fes el mateix que en l’activitat anterioramb les paraules següents:a) Fl…rir, fl…rista (que són de la família de fl…r).b) M…desa, emm…dir (que són de la família de

m…t).c) F…rtalesa, enf…rtir (que són de la família de

f…rt).d) Br…tícia, embr…tar (que són de la família de

br…t).e) Disg…star-se, g…stós (que són de la família de

g…st).f ) …diós, …diar (que són de la família d’…di).

2.76. Copia i recorda com s’escriuen les parau-les següents:a) Les paraules av…rrir, brúix…la, capít…l,

c…brir, c…mplir i rèt…l s’escriuen amb o.b) Les paraules foc…s, glob…s, m…ntanya, s…bor-

nar, s…portar i t…rment s’escriuen amb u.

Activitats

2.77. Fes dos grups amb les paraules següents:a) les acabades en -ol, i b) les acabades en -ul.Consulta el diccionari en cas de dubte.Cèrc…l, pènd…l, òv…l, músc…l, espíg…l,pàmp…l, mòd…l, rèt…l, càlc…l, estím…l.

2.78. Fes dos grups amb les paraules següents:a) les paraules d’origen culte, que s’escriuen amb u,i b) les paraules populars corresponents, que s’es-criuen amb o.B…ca, b…cal; j…venil, j…ve; capít…l, capit…lar;v…lcanisme, v…lcà; pend…lar, pènd…l; n…drir,n…trició; c…rb, c.…rvatura; p…ls, p…lsació.

2.79. Fixa’t en l’ortografia de les paraules se-güents. Després escriu una frase amb cada una d’a-questes paraules: atordir, cònsol, Empordà, escrúpol,polir, torró.

Tipus de textos

2.80. Redacta una nota per a un company o unacompanya que hagi faltat a classe, per comunicar-litotes les activitats que ha de fer per posar-se al dia.

2.81. Escriu el text d’un avís que s’hauria de dirper megafonia, en una platja, sobre les precaucionsque cal prendre davant la presència de meduses.

Entreteniment lingüístic

En aquest circuit de dibuixos que tens a continua-ció, hi pots trobar una paraula per a cada un delscapítols (o lletres) del diccionari. A veure si les or-denes alfabèticament. La primera paraula és arbre(lletra a).

61

Unitat 2

Activitats

7. Copia les expressions següents i tradueix-les alcatalà:Enciende la luz. Limpia el polvo. El fin del mundo.Tiene mucho sueño. Vive a las afueras. Sigue la co-rriente.

8. Fes la flexió (totes les formes) dels adjectius se-güents: verinós, lleig, fresc, llest, gros i fluix.

masc. sing. fem. sing. masc. pl. fem. pl.… … … …

9. Completa les paraules següents amb la lletraadequada.a) un país emp…brit / l’hora del ress…pó / s…rte-

jar un cotxe / m…cador de coll / …lleres de sol /f…guera de Sant Joan.

b) paisatge r…cós / dia b…irós /menjar g…stós /àrbitre rig…rós /palau l…xós / estel ll…minós /hivern pl…jós.

c) joc av…rrit / s…bornar el g…vern / s…portarel mal del t…rmell / orientar la brúix…la / re-llotge de pènd…l / estiueja a m…ntanya /c…mplir amb el deure / m…ntar a cavall.

10. Completa aquestes expressions:S…rteig s’escriu amb … com … / punxó s’escriuamb … com … / f…rner s’escriu amb … com … /p…nyal s’escriu amb … com … / d…lçor s’escriuamb … com … / p…nxada s’escriu amb … com …

Tipus de textos

11. Escriu un avís dirigit als clients d’un serveiqualsevol (transport, aigua, llum, gas, etc.) dientque dijous l’empresa no podrà atendre el públicper alguna raó que tu determinaràs.

Literatura

1. Escriu una definició de poesia.

2. Classifica les expressions següents en metàfores,prosopopeies i metonímies.a) Estic enamorat d’aquells ulls verds.b) Un fil d’aigua s’adorm a la riera.c) Cirerer petit, / cirerer florit, / que fas arracades…

3. Copia el text següent i omple els buits amb lesparaules corresponents.Un vers és una ratlla d’un … Els … sovint s’agru-pen en … De la repetició de sons al final dels ver-sos en diem … La combinació de síl·labes fortes ifluixes constitueix el … del vers.

Lèxic, gramàtica i ortografia

4. Copia aquestes paraules canviant-ne primer elgènere i després el nombre: cavall, gos, llop, lleó, gall.

5. Si separem els elements de la paraula gates, te-nim gat-es. Copia el text següent i omple els buitsamb les paraules escaients:Diem que gat- és l’… de la paraula, i -es és la … ,que ens indica que és de gènere … i de nombre …

6. Escriu l’article (el / la) o l’indefinit (un / una)davant dels noms: a) … cambrer ens porta … postres i … compte.b) Haurien de posar … senyal de trànsit a …

cruïlla.c) Ha caigut i s’ha fet … trenc a … front.d) Tinc … dubte.e) … primer classificat ens porta … avantatge de

tres punts.

62

Unitat 2

Avaluació

Com és casa teva?2

L’habitatge i els llocs de residència

Un habitatge és una casa per viure-hi. D’habitatges, n’hi ha de molts tipus: torres, xalets, masies, apartaments,

cases, pisos… Però, segons el lloc de residència (en una ciutat, en un poble, en una urbanització, al camp, etc.),

hi ha més pisos que no pas cases, hi ha més apartaments que no pas xalets o hi ha més masies que no pas

torres.

1. LecturaEscolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta.

Text 1

ROGER: Que vius gaire lluny?

HELENA: Una mica. Visc als afores, en una urbanització.

ROGER: Doncs jo molt a prop d’aquí. Visc al centre, al barri an-

tic. S’hi pot anar amb metro o amb autobús. Hi ha poques

parades. Estic molt ben comunicat.

HELENA: Doncs jo no gaire: he d’agafar el tren per anar a casa

i després encara he de caminar una bona estona.

ROGER: Vius en una casa o en un pis?

HELENA: Abans vivia en un pis, però els meus pares se’l

van vendre i van comprar una casa adossada de

tres plantes amb una mica de jardí al voltant.*

ROGER: Jo m’estic en un pis de lloguer* en un edi-

fici antic però rehabilitat. La pega* és que no

hi ha ascensor i haig de pujar les escales fins

al quart pis, però m’agrada molt el barri

i la gent que hi viu. Quedem un dia

i véns a casa meva, d’acord?

Estar-se

Present d’indicatiu

m’estict’estàss’estàens estemus esteus’estan

estar-se = viure

Aquí tens la targeta amb la meva adreça.

Al voltant (cast. alrede-dor; angl. around). Enl’espai que hi ha entornd’una cosa.Lloguer (cast. alquiler;angl. rent). Preu que s’hade pagar al propietari delpis quan es lloga.Pega (cast. pega; angl.handicap). Inconvenient,dificultat.

VOCABULARIP

AR

LE

M-N

E

63Roger Gomis LópezPl. del Comerç, 8, 4t, 2a08002 BarcelonaTel. fix: 934 567 832Tel. mòbil: 675 983 421rgomis@servinet.cat

64

Text 2

El meu pis no és ni gran ni petit; és de mida mitjana: fa uns 90 m2. Quan s’hi

entra, primer de tot hi ha un rebedor,* amb un lavabo petit a l’esquerra, i tot

seguit un passadís des d’on es pot accedir primer a la cuina i després al men-

jador, que és al final. Des de la cuina (força gran i ben equipada: nevera, mi-

croones, rentaplats, etc.), es pot anar a la galeria on hi ha el safareig* per ren-

tar a mà, la rentadora i l’estenedor per a la roba.

El menjador és bastant gran i dóna a un balcó (la meva mare el té ple de plan-

tes). A la dreta del menjador hi ha la meva habitació i a l’esquerra s’accedeix

a un distribuïdor al voltant del qual hi ha dues habitacions més i el bany: a l’es-

querra hi ha el dormitori de la meva germana, a la dreta el dels meus pares i

al fons el bany, amb lavabo, vàter, bidet, un armari per a les tovalloles* i una

dutxa però sense banyera (els meus pares diuen que la dutxa a peu dret és més

còmoda i que així no malgastem tanta aigua).

Cal dir que és un pis cèntric, força assolellat* però una mica sorollós.*

Rebedor (cast. recibidor;angl. entrance hall). És elprimer lloc que hi haquan s’entra en un pis oen una casa des del car-rer, on es fa entrar lespersones perquè no s’es-tiguin a fora.Safareig (cast. lavadero;angl. sink). 1 Dipòsit fetde ciment, i generalmentquadrat o rectangular,que s’omple d’aigua i esfa servir per rentar-hi ro-ba a mà. 2 Habitació pe-tita on hi ha el safareig ialtres elements relacio-nats amb la bugada.Tovallola (cast. toalla;angl. towel). Peça rectan-gular de roba per eixu-gar-nos les mans, la carao tot el cos després derentar-nos.Assolellat, assolellada,assolellats, assolellades(cast. soleado; angl. sun-ny). Que hi toca el sol.Sorollós, sorollosa, so-rollosos, sorolloses (cast.ruidoso; angl. noisy). Quehi ha soroll.

VOCABULARI

PA

RL

EM

-N

E

65

2. ComprensióDesprés de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents:

3. Paraules per expressar-se

a) En parelles. Demana a la teva parella com es diu, quina és la seva adreça, quin codi postal té, quin és el seu

número de telèfon i si disposa d’adreça electrònica. Amb aquestes informacions, escriu un text en forma de

targeta, com la que hi ha a la pàgina 63.

b) Busca el significat que no sàpigues de les paraules que hi ha en el quadre anterior. Després dibuixa el plà-

nol de casa teva o el d’una casa inventada i assenyala-hi el nom de les estances i altres elements que la con-

figuren.

Habitatge i llocs de residència

localització pis porta estances altres elements

Carrer (c.)Plaça (pl.)Avinguda (av.)Rambla (rbla.)Passeig (pg.)Ronda (rda.)Passatge (ptge.)Carretera (cra.)Travessera (trav.)…

baixos (bxs.)entresòl (entl.)principal (pral.)primer (1r)segon (2n)tercer (3r)quart (4t)cinquè (5è)…àtic (at.)

primera (1a)segona (2a)tercera (3a)quarta (4a)cinquena (5a)sisena (6a)setena (7a)vuitena (8a)novena (9a)…

situació tipus d’habitatge lloguer i compra

als afores al centrebarri (antic/nou)urbanitzaciózona (baixa/alta)

pis apartamentcasa estudixalet torremasia gratacelmansió palau

de lloguerde propietaten vendavendrearrendar

el rebedorl’habitacióel dormitoriel menjadorla sala d’estarla saletala cuinael safareigel despatxl’estudiel lavaboel banyla galeriael balcóla terrassael terrat

l’entradal’escalaels esglaonsla baranael replàl’ascensorla portala finestrala paret mestrala paretl’envàel sostreel terrala teuladales golfesel soterrani

Text 1

a) Viu lluny l’Helena? On? I en Roger?

b) Qui ha d’agafar el tren per anar a casa seva?

Per què?

c) Per què diu en Roger que està ben comunicat?

d) Com és l’habitatge on viu l’Helena?

e) On s’està en Roger?

f) Quin és el domicili d’en Roger?

g) Com es pot posar en contacte l’Helena amb en

Roger?

Text 2

a) Com és de gran el pis? Quants m2 fa?b) On és el lavabo? I el menjador?c) Des d’on es pot anar a la galeria? d) Què hi ha a la galeria?e) On és el bany? Què hi ha?f) Per què hi ha dutxa sense banyera?g) Quantes habitacions hi ha al pis?h) Quines qualitats té el pis?

PA

RL

EM

-N

E

66

4. Sons i lletresHi ha lletres que s’escriuen, però que no es pronuncien; en aquest cas diem que són lletres mudes. Així, la con-

sonant –r final sol ser muda (carre(r)), com també les consonants finals dels grups -mb, -mp, -nd, -nt, -lt. Per

exemple: rum(b), cam(p), profun(d), apartamen(t), al(t).

a) Llegeix a poc a poc i en veu alta aquestes frases sense pronunciar les consonants mudes, que estan mar-

cades:

1. Al capdamunt de les teulades hi sol haver un parallamps per protegir els edificis dels llamps i un penell

per assenyalar la direcció del vent.

2. Quan entrem en un pis modern, primer de tot hi trobem un rebedor i després un corredor o passadís.

3. És un edifici molt alt. Vols agafar l’ascensor per pujar fins al capdamunt? Des de dalt de tot podràs con-

templar la ciutat i veure’n molts carrers.

5. GramàticaPer indicar el lloc on es troben les persones, els animals i les coses, utilitzem diferents classes de mots i ex-

pressions. Observa:

Verbs

La cuina és a l’esquerra.Els dormitoris són al fons.

A l’esquerra hi ha la cuina.Al fons hi ha els dormitoris.

Preposicions

Viu a la plaça del Comerç.Viu al carrer Montseny.

S’està en una urbanització.S’està en aquest carrer.

Adverbis de lloc Expressions de lloc

aquí allà(a) prop lluny(a) dins (a) fora(a) dalt (a) baix(al) davant (al) darrere

Molts adverbis de lloc es converteixen en locucions prepositives quan precedeixen

un nom: prop de casa, al mig del jardí, al voltant de la plaça …

al fonsal voltantal costatal migals afores

(entrant) a la dretaa mà dreta(sortint) a l’esquerraa mà esquerraal centre

a baix

a dalt

a fora

a dinsal davant

al darrere

PA

RL

EM

-N

E

67

a) Completa aquestes frases amb els verbs i les preposicions que calgui.

1. Les golfes … a la tercera planta. A la segona planta … … els dormitoris.

2. El lavabo … a baix, … la planta baixa. A la primera planta … … el bany.

3. S’estan … una zona residencial. Viuen … aquella casa amb jardí.

4. L’antena de TV és …l terrat de casa. El parallamps és … dalt, … la teulada.

5. Viuen … un pis de lloguer. … aquest pis hi ha aire condicionat.

b) Completa les frases següents amb els adverbis, les expressions de lloc o les locucions prepositives adients:

1. Les urbanitzacions no són al centre de la població, sinó …

2. Les xemeneies són a dalt de tot de les cases. Les llars de foc són … de tot.

3. A fora fa molt de fred. … s’està molt calent.

4. … de l’escola hi ha un jardí, al darrere un poliesportiu.

5. La farmàcia és sortint a l’esquerra i el forn de pa, …

6. Expressió personala) En parelles. Explica com és el teu pis. Amb la informació que et doni la teva parella, redacta un anunci per

paraules perquè el pugui vendre o llogar.

b) Escriu les preguntes corresponents a la informació de la primera columna.

c) En parelles. Redacteu un diàleg com el del text 1 de la lectura. Després repartiu-vos els papers i llegiu-lo en

veu alta; o bé apreneu-vos-el de memòria i representeu-lo.

d) Com t’imagines la casa ideal? Explica en uns cent mots quines característiques té la casa dels teus somnis.

BARCELONAC. Espronceda – Bofarull100 m2, 3 hab., cuina equipada, 2 banys,saló-menjador, aire condicionat, cal., asc.,sense mobles, tot reformat, assolellat.Preu: 600 €Tel. 936 402 547

Immobiliàries

LLOGUERS

Pisos

VENDES

BARCELONA

C. Pintor Casas – Maragall

3 hab., 2 dobles, 95 m2, àtic amb

2 terrasses, exterior, parquet, cuina àmplia,

2 banys, calefacció, aire condicionat, tot

reformat, plaça de pàrquing. 480.000 €.

FINQUES LAFONT. Tel. 932 654 344.

Tel. fax 932 655 634.

Mòbil: 619 746 507/08

PA

RL

EM

-N

E

INFORMACIÓ PREGUNTES

Casa o pis

Al centre / als afores

Metres quadrats Quants metres quadrats fa el teu pis?

Nombre d’habitacions

Metro, autobús a prop

Sol Hi toca el sol?

Ascensor

Tranquil / sorollós

68

Unitat 3

v

CONTINGUTS

LECTURA: Supertot

LITERATURA: El teatre

LÈXIC: Els elements que formen les paraule

s

GRAMÀTICA: L’adjectiu

ORTOGRAFIA: La síl·laba (I)

TEMPS VERBALS: El passat simple i el passat

perifràstic

PARLEM-NE: Característiques físiques

i de caràcter de les per-

sones

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Llegir en veu alta un text teatral

i copsar-ne els aspectes més signi-

ficatius.

Identificar el gènere teatral i co-

nèixer-ne els elements més caracte-

rístics.

Analitzar els elements que for-

men les paraules: els morfemes lè-

xic, derivatiu i flexiu.

Reconèixer la funció bàsica de

l’adjectiu.

Aprendre els canvis de gènere i de

nombre dels adjectius.

Separar les síl·labes d’una parau-

la i d’un vers.

Reconèixer i conjugar el passat

simple i el passat perifràstic.

69

Unitat 3

LecturaSupertot

L’estiu de 1973 van proposar al dramaturg Josep M. Benet i Jor-net que escrivís una obra de teatre per a un públic infantil. Comque volia fer un teatre popular, que despertés l’interès de tots elspúblics, va buscar aquell punt en què el món dels adults i el móndels més joves coincideixen; i va trobar, en les lectures dels còmics(patufets o tebeos, en deien abans), els temes i les imatges per es-criure l’obra de teatre titulada Supertot. Efectivament, el prota-gonista d’aquesta obra és el capità Supertot, barreja de Supermani de capità Marvel –tots dos personatges de còmics nord-ameri-cans–. L’autor, més que deixar-nos impressionats amb les proesessobrehumanes de Supertot, ens transporta a un món de comèdiaper mitjà de la caricatura, com si cada personatge fos un dibuixde còmic.

Primera part

Episodi primer: SUPERTOT ES PRESENTA

VEU: Teniu davant vostre la gran ciutat, enorme i moderna, plena dellum i de color.

(La gent camina amunt i avall, atrafegada, repetida i sense anar enlloc.En un cantó, GLADYS, la noia que duu una bossa, i, en l’altre, dos indi-vidus d’aspecte sinistre.*)

FACINERÓS* 1r: Aquesta, Joe.FACINERÓS 2n: OK. (Barra* el pas a GLADYS.) On vas, preciosa?GLADYS: Estic fent tard. Deixi’m passar. Si no em deixen passar, cri-daré un guàrdia.

FACINERÓS 2n: Quina por! Has vist com tremolo?GLADYS: Fora d’aquí.FACINERÓS 1r: Hauràs d’afluixar la mosca,* a veure si m’entens la in-directa.

GLADYS: He dit que fora! Fora!(Els agredeix amb la bossa, que el FACINERÓS 2n deté i engrapa* al vol.)

FACINERÓS 2n: Gràcies, nena.FACINERÓS 1r: I tot el que duguis de valor a sobre.GLADYS: No! Auxili! Lladres! Auxili!FACINERÓS 2n: Vinga, estúpida; acabem d’una vegada!

VOCABULARI

Sinistre. Que ens fa aga-far por.Facinerós. Malfactor, de-linqüent.Barra. Impedeix.Afluixar la mosca. Donarels diners.Engrapa. Agafa.

5

10

15

20

70

Unitat 3

Lectura(GLADYS intenta defensar-se i és tirada a terra. De cop entra el capitàSUPERTOT. GLADYS, caiguda a terra, mig incorporada, implora ajut alcapità. El capità SUPERTOT és alt, musculat i duu una mena d’uniformecenyit* al cos, amb un llamp pintat al pit. Un dels brètols,* en percebre*el capità, treu la pistola i dispara.)

FACINERÓS 1r: Bang, bang!

(El capità, com si sentís ploure,* cau damunt d’ells i comença a repartirllenya. Els dos miserables acaben fugint.)

SUPERTOT: Aquí té la bossa.GLADYS: Com li podria pagar el que ha fet per mi?SUPERTOT: Miri’m. Somrigui. Ja m’ha pagat.GLADYS: Quina bèstia! Tinc un pressentiment. Vostè és…SUPERTOT: El capità Supertot, per servir-la.GLADYS: Supertot! És clar que sí! (Intensa emoció!) Havia somiat tan-tes vegades poder-lo conèixer algun dia!

SUPERTOT: Cada cop que em necessiti tornaré a ser al seu costat,Gladys.

GLADYS: Recordaré aquest encontre, Supertot.SUPERTOT: Ens tornarem a veure, Gladys.

(SUPERTOT se’n va rabent.* GLADYS, sola.)

GLADYS: Era ell, l’heroi preferit. Les meves amigues gasten desodorantSupertot, es renten les dents amb dentifrici* Supertot, netegen ambdetergent Supertot i es moriran d’enveja quan sàpiguen queSupertot en persona m’ha salvat la vida… Supertot, m’he enamoratde tu!

25

30

35

40

45

VOCABULARI

Cenyit. Ajustat.Brètols. Persones capa-ces de fer qualsevol co-sa dolenta.Percebre. Veure.Com si sentís ploure.

Com si no passés res.Rabent. Veloç.Dentifrici. Producte perrentar-se les dents.

Episodi segon: LA GRAN AMENAÇA

(Apareix un ancià esquifit* i escanyolit,* i amb ell veiem un petit arte-facte d’aspecte metàl·lic. Entra pel cantó oposat al capità SUPERTOT.)

SUPERTOT: Vostè m’ha cridat, senyor Jones; per això he vingut al seudespatx soterrani.

JONES: Acosta’t, Supertot. Un perill espantós amenaça la ciutat.SUPERTOT: Compliré amb el meu deure.JONES: Confio en tu. Salvaràs la ciutat.SUPERTOT: En realitat serà vostè qui la salvarà. Aquí, als soterranis delmés impressionant gratacel, Jones vetlla per nosaltres. Ah, si jo po-gués revelar la veritat! El capità Supertot existeix només gràcies a ell!

JONES: Calla, calla. Jo sóc Jones. Ningú més.SUPERTOT: Jones em va tocar amb el seu gran invent, l’anell electroa-tomicoenergètic, i, d’un xicot qualsevol que era abans, em vaig veu-re convertit en el capità Supertot, ràpid com el vent, invulnerable*a les bales, fort com la roca. A la vida normal sóc Bill, reporter* iperiodista del diari més important de la ciutat. Però, quan convé,em converteixo en l’heroi favorit de les multituds.

JONES: Un perill molt espantós amenaça la ciutat. La secta* del GranDrac està a punt d’atacar.

SUPERTOT: La secta del Gran Drac?JONES: Genteta de la pitjor espècie. Vull que coneguis aquests ene-mics. Contempla’ls a través de la meva potent llanterna radar tele-visiva.

(Amb l’artefacte metàl·lic enfoca la part més fosca de l’escenari. Veiem elcap de la secta i els seus dos lloctinents.)

ORIENTAL 1r: L’atac és imminent.* La nostla pelvelsitat quedalà aviatsatisfeta. Sí, ataquem la ciutat i la destluilem. Ah, i ens menjalemles cliatules clues, amb una mica de sal pelquè no lesultin insípides.*

SUPERTOT: Els polvoritzo, els fulmino! Criminals! No en quedarà niun per record!

JONES: Que no ho veus que no són més que ombres projectades pelmeu aparell? Apa, torna a la ciutat, torna a la redacció del teu dia-ri, i estigues alerta. Vigila! L’amenaça del Gran Drac ens pot caureal damunt d’un moment a l’altre.

71

Unitat 3

Lectura

50

55

60

65

70

75

80

VOCABULARI

Esquifit. Petit.Escanyolit. Molt prim idèbil.Invulnerable. Que no potser mort ni ferit.Reporter. Persona ques’encarrega de portar no-tícies a un diari.Secta. Associació de per-sones fanàtiques per aun propòsit determinat,sovint dirigida per un lí-der.Imminent. Molt pròxim.Insípides. Sense cap sa-bor.

Episodi tercer: RIVALS PER L’AMOR DE GLADYS

(La redacció d’un diari. Entra SUPERTOT i anirà parlant mentre es ves-teix de ciutadà normal.)

SUPERTOT: Aquí figura la redacció del diari on jo treballo. Aquestanoia ja la coneixeu d’abans, és Gladys, la meva secretària. Poc s’hoimagina, ella, que és secretària de Supertot! Ara, veieu, em vesteixode Bill, ja no sóc Supertot. Quan em vesteixo de persona normal,els meus superpoders desapareixen. Bé, apa, ja puc entrar.

BILL: Bon dia a tothom. Gladys, bonica, ¿algú ha preguntat per mi?Què hi ha, Jimmy?

JIMMY: Mira, treballant. Des de fa dues hores. Arribes tard, senyor.GLADYS: Oh, Bill, no saps el que em va passar, ahir?BILL: Què, Gladys?GLADYS: Dos mals subjectes volien robar-me. I Supertot em va salvar!De debò! Supertot en persona! Haguessis vist! D’una bufetada es vatreure de sobre els bandits! El meu heroi Supertot!

BILL: Te’n pots anar, Jimmy. He de dictar unes cartes a Gladys.JIMMY: Recorda que m’has dit que aquest vespre soparíem junts,Gladys.

GLADYS: A les set passa’m a buscar.BILL: Gladys, t’havies compromès a sortir amb mi.GLADYS: És veritat! Quin cap que tinc! Com ho solucionem?JIMMY: Ja n’estic tip que vagis al darrere de Gladys! Arromanga’t la ca-misa i prepara’t a rebre.

GLADYS: No vull que us baralleu.BILL: No ens barallarem.

72

Unitat 3

Lectura

85

90

95

100

105

JIMMY: Has vist, Gladys, quin gallina? Té por. Molt bé, covard. DoncsGladys sortirà amb mi. I tu no tornaràs a fer el papallona* darrereseu.

BILL: Creu-t’ho. Gladys sortirà amb mi. Avui i sempre que em donila gana. Vés-te’n.

GLADYS: No t’atreviràs a clavar-li un cop de puny, Jimmy.JIMMY: Que no? Mira.GLADYS: Bill, t’ha clavat un cop de puny!BILL: Vés-te’n.JIMMY: Mira. Craix! Xasc! Flop! Toiang! Plaf! Bluum! Croc! Txop!BILL (caient a terra): Uff…!

(BILL a terra, amb un floc* de cabells damunt el front i una ganyota* dedolor a la cara; JIMMY triomfant.)

GLADYS: Pobret.JIMMY: Gladys, et passaré a recollir a les set. (Surt.)BILL: Vols anar a buscar una tovallola ben molla per rentar-me les ma-cadures?*

GLADYS: De seguida. Bill, no t’enfadis si t’ho dic. Et creia més valent.Vaig a buscar la tovallola. (Surt.)

GLADYS (tornant): Aquí tens la tovallola.BILL: Sortiràs aquest vespre?GLADYS: No. És massa cafre.*BILL: No sortiràs amb ell, de debò? Gladys, com t’estimo.GLADYS: No sortiré amb ell, però tampoc no sortiré amb tu.

JOSEP M. BENET I JORNET:

Taller de fantasia / Supertot (adaptació). Edicions 62.

73

Unitat 3

Lectura

110

115

120

125

130

VOCABULARI

Fer el papallona. Moure’sd’una banda a l’altra, ferla cort.Floc. Petita quantitat.Ganyota. Gest fet amb lacara.Macadures. Marques dei-xades a la pell.Cafre. Persona bàrbara,brutal.

74

Unitat 3

Lectura

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

3.1. A partir del diàleg que mantenen els perso-natges, podem imaginar-nos com són. A quinspersonatges del text de la lectura corresponenaquests breus retrats?a) Una noia jove i bonica però bastant bleda.b) Un home gelós i impulsiu.c) Un ancià esquifit però molt savi i més aviat humil.d) Un home amb dues personalitats ben diferents.

3.2. Quin personatge representa la intel·ligència?Quin, els sentiments? Quin, l’heroisme?

3.3. El capità Supertot té dues personalitats. Comés quan es transforma en heroi? Com es compor-ta quan fa de Bill?

3.4. Gràcies a qui existeix el capità Supertot?Com es diu? Amb quina finalitat ha creatSupertot?

3.5. Completa el text següent en què Supertot ex-plica la seva doble personalitat:… em va tocar amb el seu gran … , i, d’un …qualsevol, em vaig veure … en el capità … A lavida … sóc … , reporter i periodista del … més im-portant de la … Però, quan convé, em converteixoen l’… favorit de les …

3.6.Quin personatge dels còmics nord-americansens recorda el personatge Supertot? Raona la res-posta.

Escrivim un diàleg

3.7. Converteix aquest resum de l’episodi cinquè,titulat «El rapte», en un diàleg teatral.«Entren dos subjectes a la redacció del diari quan Gladys està sola. L’amenacen. No els interessen els diners: volen Gladys. La rapten. Els dolents s’han

de separar: l’un es treu la gavardina per ensenyarl’uniforme de la secta del Gran Drac que porta asota i se’n va per un cantó amb un ninot que s’as-sembla a Gladys per despistar. L’altre s’emportaGladys desmaiada en un cotxe. En despertar-se, lanoia crida inútilment demanant ajut. El dolentl’abandona en un casalot vell i fosc. Al cap d’unaestona se senten passes i apareix Jimmy, que hohavia vist tot i els havia seguit. La salva, i Gladys,admirada, li promet que es casarà amb ell.»

Paraules i expressions

3.8. Com en els diàlegs dels còmics, en el tercerepisodi de l’obra apareixen un bon reguitzell d’o-nomatopeies (craix, xasc, flop…), que són de cre-ació personal. Però existeixen moltes onomato-peies que pertanyen a la llengua comuna. Perexemple: zas, xiu-xiu, toc-toc, xip-xap, piu-piu,tris-tras, ning-nang, nyic-nyac, patapam, pataplaf,patatxap.

Copia les frases següents i relaciona cada fraseamb l’onomatopeia que li correspon entre les es-mentades en l’exemple anterior.a) El brunzit d’una fletxa en l’aire.b) El truc a una porta.c) L’espetec d’un tret d’escopeta.d) El trepig d’unes passes.e) La piuladissa dels pollets al niu.f ) El xiuxiueig d’una conversa.g) El dring d’una campana.h) El xipolleig d’uns nens en un toll d’aigua.i) El grinyol d’una porta en obrir-se.j) La topada violenta contra el terra o una altra cosa.k) La caiguda d’una cosa a l’aigua.

3.9. Converteix els noms anteriors, destacats ennegreta, en els verbs corresponents.Per exemple:el brunzit brunzir

75

Unitat 3

Lectura

3.10. Repassa el significat de les paraules del vo-cabulari de la lectura sinistre, brètol, escanyolit, im-minent, insípid i cafre i, després, relaciona-les ambel grup de mots de sentit semblant (sinònims).

3.11. Ara relaciona les paraules sinistre, brètol, es-canyolit, imminent, insípid i cafre amb el grup demots de sentit contrari (antònims).

3.12. Explica amb paraules teves el sentit d’aques-tes frases fetes i utilitza-les dins un context deter-minat.a) Afluixar la mosca.b) Com si sentís ploure.c) Fer el papallona.d) Caure l’ànima als peus.

Expressió personal

Expressió escrita

3.13. En grups de tres elaboreu el text d’una es-cena teatral que reflecteixi un conflicte entre unaadolescent de la vostra edat i els seus pares.Suposem que la noia ha fugit de casa perquè nopodia suportar més la pressió dels pares. Passatsuns quants dies, la policia la troba a més de 200km i, com que és menor d’edat, la retorna a casa.

Després d’uns instants de gran tensió, la noia i elspares mantenen una conversa molt interessant so-bre els seus conflictes, els seus punts de vista, elsseus projectes…

Abans d’iniciar el guió, analitzeu la situaciói prepareu una llista de coses que la noia vol retreu-re als seus pares i, per altra banda, una llista decoses que els pares volen retreure a la filla. Perexemple:

Queixes de la filla– Els pares no respecten la meva llibertat. – …Queixes dels pares– La filla no accepta la disciplina.– …

A partir dels retrets mutus, elaboreu el diàleg quemantindran entre tots tres. Penseu que el diàlegha d’avançar cap a una resolució del problema i,per tant, cada part ha de fer concessions a l’altraper tal d’arribar a algun compromís concret.

Expressió oral

3.14. Representeu el text teatral que heu redactaten l’apartat anterior.

3.15. Formeu grups i representeu el text de la lec-tura. Tres grups de quatre alumnes representaranel primer episodi; tres grups de tres, el segon; iuns altres tres grups de tres, el tercer.

Cada grup ha de preparar conjuntament l’es-cenografia adequada a la situació i cada actor o ac-triu ha de preparar el vestit adequat al personat-ge que representa.

És molt important memoritzar bé el guió quecorrespon a cadascú i assajar el diàleg fins a acon-seguir una representació convincent.

bandarra

galifardeu

bordegàs

escarransit

raquític

desnerit

insuls

dessaborit

fat

incivilitzat

cruel

salvatge

malastruc

malaventurós

funest

pròxim

immediat

proper

venturós

afortunat

civilitzat

respectuós

saborós

suculent

llunyà

remot

assenyat

honest

gras

rabassut

1. El teatreEl teatre (anomenat també gènere dramàtic) és l’art de l’escenifica-ció, és a dir, la representació d’una obra que actors i actrius fandavant un públic.

En el teatre podem distingir sis elements bàsics:– El text teatral (anomenat també guió, principalment en l’àmbit cine-matogràfic), que conté els diàlegs dels personatges i les acotacions sobrecom s’ha d’escenificar l’obra.– El dramaturg o la dramaturga, que és la persona que ha escrit el text. – El director o la directora, que és la persona encarregada de posar enescena l’obra i de dirigir els actors i les actrius. – Els actors i les actrius, que són les persones que interpreten els per-sonatges de l’obra, és a dir, assumeixen el seu paper a dalt de l’escenari.– L’escenari, que és l’espai on es realitza la representació. – El públic, que és el conjunt d’espectadors i espectadores que assisteixa la representació de l’obra.

1.1. El text teatral

El dramaturg o la dramaturga és la persona responsable d’escriure el textteatral, anomenat normalment obra de teatre. Les obres de teatre pre-senten una característica singular que les diferencia fàcilment tant delsllibres de poesia com dels llibres de narrativa. Aquesta característica con-sisteix en el fet que les obres de teatre són textos dialogats. Per tant, eldiàleg dels personatges és la part essencial del text teatral.

Tanmateix, com que el text teatral s’escriu pensant en la seva esceni-ficació, no és estrany que el dramaturg o la dramaturga hi incorpori aco-tacions (les observacions escrites en cursiva) sobre la manera com s’hade dur a terme la posada en escena: poden ser comentaris sobre la inter-pretació dels actors i les actrius, la decoració i el vestuari, la il·lumina-ció i la música, els efectes especials, etc.

1.2. Els actes i les escenes

Tradicionalment, les obres de teatre s’han estructurat en actes i, dins d’a-quests, en escenes.– Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix una obra de tea-tre, separada de les altres per un interval marcat habitualment per la bai-xada del teló. – Una escena és una subdivisió d’un acte determinada habitualment perl’entrada o la sortida d’un o més personatges.

76

Unitat 3

Literatura

Escena de la representacióde l’obra de teatre En Pólvora, d’ÀngelGuimerà, al TeatreNacional de Catalunya.

1.3. Els gèneres teatrals

Les obres de teatre s’han classificat, al llarg de la història, en tres gène-res: la tragèdia, la comèdia i el drama.

– Una tragèdia és una obra que representa una acció molt seriosa, ja queel protagonista es veu superat per una força o una passió que no potcontrolar: l’odi, la venjança, l’amor, la gelosia… En la tragèdia clàssica,els protagonistes solen ser éssers excepcionals (herois, reis…) que, so-vint contra la seva voluntat, són conduïts pel destí o la fatalitat cap a undesenllaç catastròfic (l’assassinat, el suïcidi, etc.). Amb la tragèdia, el dra-maturg pretén desvetllar en el públic sentiments de terror, de pietat od’admiració. La tragèdia sol presentar un llenguatge elevat.

– Una comèdia és una obra que representa una acció lleugera i divertidaque desemboca en un desenllaç feliç. En la comèdia clàssica, els perso-natges solen ser persones típiques de cada època, amb les seves contra-diccions, els seus defectes, els seus vicis… Tot i ser una obra de caràctercòmic, sovint la comèdia té una intenció moralitzadora en el sentit quecritica els vicis i els defectes de la conducta humana per mitjà de la parò-dia (imitació d’una persona per fer-ne burla) i la sàtira (ridiculització delsdefectes d’algú). La comèdia sol presentar un llenguatge planer ambmolts tocs humorístics (malentesos, expressions de doble sentit...).

– El drama és una obra que representa una acció seriosa i, alhora, di-vertida, ja que ens mostra la dualitat de la vida humana: les situacionsdifícils i les situacions còmiques. Per això se sol dir que el drama és ungènere mixt entre la tragèdia i la comèdia. Els drames actuals sovint pre-senten conflictes socials i psicològics, amb un llenguatge variat enfunció de cada situació comunicativa, i solen tenir un desenllaç incert.

77

Unitat 3

Literatura

A C T I V I T A T S

3.16. Fixa’t en el text teatral d’aquesta unitat i,després, contesta les preguntes següents:a) Qui és el dramaturg de l’obra Supertot?b) Cerca en el text una acotació que caracteritzi

l’aspecte d’algun dels personatges, una altraque descrigui la interpretació dels actors o lesactrius, i una tercera que determini el decoratd’algun dels episodis.

c) A quin gènere teatral pertany l’obra Supertot?

3.17. Copia el text següent i omple els buits ambles paraules escaients:L’obra de teatre està concebuda per ser … El … ésqui s’encarrega de posar-la en … Els actors i les ac-trius són els que interpreten els … davant el … Enel text literari apareixen tots els … dels personatgesi unes notes explicatives anomenades … Les obresde teatre s’han organitzat en … i … Es distingei-xen tres gèneres … bàsics: … , … i …

SABIES QUE...?

La tragèdia és un gène-re nascut a Grècia. Lestragèdies gregues es ba-saven en mites i llegen-des, i el seu objectiuera reflexionar sobre elpaper dels humans i lesconseqüències de lesaccions individuals.

La comèdia va néixertambé a Grècia. Les co-mèdies gregues eren bà-sicament sàtires de lespersonalitats públiquesde l’època i paròdiesdels mites religiosos:els déus i les deesses.

El drama és un gènereque sorgeix a l’Edat Mit-jana, amb les represen-tacions religioses, iaconsegueix un gran èxitdurant l’Edat Modernaamb les obres de Sha-kespeare.

2. Els elements que formen les paraules

Les paraules tenen una estructura interna en la qual podem diferenciarpetites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Perexemple, la paraula carnisseres es pot descompondre fàcilment en tresunitats:

Podem dir, doncs, que les paraules són conjunts de morfemes.

Com ja hem vist en el quadre anterior, els morfemes poden ser de tresclasses: morfema lèxic, morfema derivatiu i morfema flexiu.

– El morfema lèxic constitueix l’arrel de la paraula i aporta el signifi-cat bàsic (carn).– El morfema derivatiu serveix per formar una paraula derivada: a par-tir de carn, amb un morfema derivatiu (l’afix -isser-), podem formar unaparaula nova: carnisser.– Els morfema flexiu marca el gènere i el nombre: la terminació -es decarnisseres indica gènere femení i nombre plural.

2.1. Famílies de paraules

Les paraules que comparteixen un mateix morfema lèxic formen una fa-mília de paraules. Així, per exemple, les paraules clar, claredat, claror,aclarir, clariana i clarificar formen una família de paraules perquè to-tes tenen el morfema lèxic clar. I taula, entaular, taulell, tauleta, tau-ler i tauló formen una altra família de paraules perquè totes tenen elmorfema lèxic taul.

Com pots veure en l’últim exemple, el morfema lèxic (taul) no sem-pre coincideix amb la forma completa de la paraula primitiva (taula), jaque el morfema lèxic és la part que resta de la paraula primitiva un copn’hem tret el morfema flexiu. Així direm: la paraula primitiva de taule-ta és taula, i el morfema lèxic de les dues paraules és taul.

78

Unitat 3

Lèxic

carn -isser-

‘aliment que obtenim dels animals’ ‘professional’

morfema lèxic (lexema, radical o arrel) morfema derivatiu (afix)

-es

gènere femení i nombre plural

morfema flexiu (desinència o terminació)

La morfologia és labranca de la gramàti-ca que estudia l’es-tructura interna de lesparaules, és a dir, elsmorfemes (els ele-ments que formen lesparaules).

2.2. El morfema lèxic

Sovint diem que el morfema lèxic és la part fixa o invariable de la pa-raula. Tanmateix, si analitzem diverses famílies de paraules, observaremque alguns morfemes lèxics sofreixen petites variacions. Fixa’t en els ca-sos següents:

2.3. Els morfemes derivatius

Els morfemes derivatius (anomenats també afixos), que serveixen per for-mar paraules derivades, es poden classificar en dos grups: els prefixosi els sufixos.

– Els prefixos són els morfemes derivatius que es col·loquen davant delmorfema lèxic. Per exemple: descontent, infeliç, exportar, besnét, recau-re. – Els sufixos són els morfemes derivatius que es col·loquen darrere delmorfema lèxic. Per exemple: muntanyenc, fregall, duríssim, xerraire, pi-nassa.

2.4. Els morfemes flexius

En els noms, els adjectius i els determinants, els morfemes flexius indi-quen el gènere i el nombre (l’absència de morfema flexiu sol indicar gè-nere masculí i nombre singular):el meu gat negre sintagma de gènere masculí i nombre singularla meva gata negra sintagma de gènere femení i nombre singularels meus gats negres sintagma de gènere masculí i nombre pluralles meves gates negres sintagma de gènere femení i nombre plural

En els verbs, els morfemes flexius indiquen la persona, el nombre iel temps verbal. Per exemple: el morfema flexiu -essis de cantessis indi-ca 2a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu; el morfema flexiu-iran de dormiran indica 3a persona del plural del futur.

79

Unitat 3

Lèxic

Morfema lèxicFamília de paraules

(observa els canvis que es produeixen en l’arrel)

amicblavpa(n)boj

amic, amical, amigableblau, blauet, blavor pa, panet, paneraboig, bogeria, embogir

2.5. Les paraules compostes

Hi ha algunes paraules que estan formades per dues paraules simples.Per exemple: celobert (cel + obert), paraigua (para + aigua), filferro(fil + ferro), compravenda (compra + venda). Aquestes paraules s’anomenenparaules compostes.

80

Unitat 3

Lèxic

A C T I V I T A T S3.18. Agrupa les paraules següents en quatre fa-mílies de quatre paraules cadascuna:terreny, braçalet, cavall, intranquil·litat, terra, cava-llet, abraçar, tranquil, braç, cavallerissa, tranquil·la-ment, terrissa, tranquil·litzar, terròs, cavaller, braça.

3.19. Digues quins són els quatre morfemes lè-xics (arrels) de les famílies anteriors.

3.20. Identifica els morfemes derivatius de lesparaules següents i digues quin significat aportacadascun a la paraula primitiva. Per exemple:plugim plug-im: pluja molt fina.

ocellet, arrossada, cafetera, castanyer, pastisseria,dentista, cadiraire, envejós, delicadíssim, parisenc.

3.21. Digues què expressen els morfemes flexiusde les paraules següents. Per exemple:cantaven 3a persona del plural de l’imperfetd’indicatiu.junts masculí plural

serveixo, ploris, perdran, sortiríeu, alumne,esquerra, gossos, vermelles.

3.22. Sovint les paraules derivades no pertanyena la mateixa categoria lèxica que la paraula primi-tiva. Per exemple: breu (adjectiu) brevetat (nom), abreujar(verb), breument (adverbi).

Seguint aquest model, digues la categoria de lesparaules següents:

a) alegre, alegria, alegrar, alegrementb) segur, assegurança, assegurar, seguramentc) fred, refredar, fredolic, fredamentd) tendre, tendrament, tendresa, entendrir

3.23. Forma paraules compostes a partir d’aquestes:salva brisaobre trèmolterra platsvora llitpara videsrenta llaunesgrata viacobre cel

3.24. A partir de les definicions i els morfemes do-nats, forma les paraules derivades corresponents. Per exemple: fer que un líquid sigui tèrbol: (en-),(-ir) enterbolir

a) Manca de la qualitat de lleial: (-tat), (des-) …

b) Acció de posar-se pitjor: (em-) (-ament) …

c) Que estan, que viuen o que es fan al fons del mar:(-ns), (-í-), (sub-) …

d) Que no pot ser remeiat, que no té remei: (-able),(ir-) …

e) Acció de portar i vendre a l’estranger els produc-tes: (-ació), (ex-) …

f) Aquells qui gasten diners, temps o esforços en co-ses inútils: (-ador), (mal-), (-s) …

g) Qualitats de les coses que no són precises: (-ió),(im-), (-ns) …

salvavides

3. L’adjectiu

3.1. La concordança amb el nom

Un adjectiu és una paraula que expressa una característica (una qua-

litat o un defecte) i generalment acompanya un nom amb el qual

concorda en gènere i nombre.

l’aigua tèrbola els dies calorososfemení singular masculí plural

Si un adjectiu es refereix a dos o més noms, va en plural. I si un delsnoms és de gènere masculí, l’adjectiu també ha de concordar amb elmasculí. Per exemple:

el got i la tassa escantellatsmasculí plural

Quan l’adjectiu va darrere un nom, fa la funció de complementdel nom (CN). Però quan s’usa darrere els verbs ser, estar o semblar,diem que fa la funció de complement atributiu (CAtr).

L’aigua tèrbola L’aigua és tèrbola.Adj (CN) Adj (CAtr)

3.2. El gènere i el nombre

Tots els adjectius tenen diverses formes. Segons la quantitat de formesque poden presentar, els agrupem en quatre grups:

1. gris grisa grisos grisesdues formes en singular dues formes en plural

2. ample ampla amplesdues formes en singular una sola forma en plural

3. audaç audaços audacesuna sola forma en singular dues formes en plural

4. alegre alegresuna sola forma en singular una sola forma en plural

81

Unitat 3

Gramàtica

3.3. Alguns canvis ortogràfics

La formació del femení i del plural comporta canvis ortogràfics en l’ar-rel d’alguns adjectius. Els principals són els següents:

• Canvi de consonanthumit humida humits humidesporuc poruga porucs poruguestranquil tranquil·la tranquils tranquil·lesactiu activa actius activescomú comuna comuns comuneslleig lletja lletjos lletgesescàs escassa escassos escasses

• Canvi en l’accentuació i la dièresisavi sàvia savis sàviesingenu ingènua ingenus ingènuesgenuí genuïna genuïns genuïnesambigu ambigua ambigus ambigües

3.4. Alguns adjectius invariables

Hi ha molts adjectius que en el singular són invariables. Fixa-t’hi:

• La majoria dels acabats en -al, -el i -il:pis principal, porta principal / enemic cruel, guerra cruel / exemple fàcil, activitat fàcil

• Els acabats en -aç, -iç i -oç:inventor audaç, ment audaç / home feliç, vida feliç / animal veloç, màquina veloç

• La majoria dels acabats en -ant i -ent:home elegant, dona elegant / alumne obedient, alumna obedient /licor amargant, fruita amargant

• Alguns dels acabats en -e:noi alegre, noia alegre / exercici simple, fórmula simple /esperit jove, gent jove

Tot i això, fixa’t en aquests adjectius de dues terminacions:carrer paral·lel, línia paral·lelaparc tranquil, zona tranquil·laalumne atent, alumna atentasoldat valent, acció valenta

82

Unitat 3

Gramàtica

L’adjectiu que comple-menta més d’un nomes posa en plural: lapersiana i la finestra

blanques.Si un dels noms ésmasculí i l’altre feme-ní, l’adjectiu que elscomplementa semprepren la forma mascu-lina:La medalla i l’anell

daurats.

Unes joies i uns rellot-

ges molt valuosos.

83

Unitat 3

Gramàtica

A C T I V I T A T S

Activitats orals

3.25. Identifica els dos adjectius de cadascuna deles frases següents. Després, fes-ne la flexió en veualta, és a dir, digues totes les formes de cada un.Per exemple: modern, moderna, moderns, modernes.a) Teniu al davant una ciutat enorme i moderna.b) La gent del carrer, atrafegada, no va percebre

la presència d’aquells individus d’aspecte si-nistre.

c) El capità Supertot era alt i musculat.d) Apareix en escena un ancià escanyolit amb un

artefacte metàl·lic.

3.26. Fes la flexió completa d’aquests adjectius: comú, gris, covard, blau, dolç, feliç, espès, ingenu,roig i complex.

3.27. Llegeix les frases següents amb la forma del’adjectiu adequada d’acord amb la concordança:a) Em vull comprar una camisa i un jersei …

(blau).b) M’agraden els cotxes i les motos … (nou).c) En Tòfol duia una camisa … (estripat) i uns

pantalons … (apedaçat).d) Han vingut a passar uns quants dies un noi

i una noia … (brasiler).e) Tenim un quadre i una fotografia molt … (cu-

riós).

Activitats escrites

3.28. Copia les expressions següents i completa-les amb la forma de l’adjectiu adequada:a) És un moble molt antic. / És una casa molt … b) És un jove de pèl roig. / Té una capa … c) Fa un dia lleig. / Va dir una paraula … d) És un nen orfe. / És una nena … e) S’ha fet mal al peu esquerre. / S’ha trencat la

cama …

f ) Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per auna … setmana.

g) És un individu europeu. / La població … nocreix.

3.29. Completa aquestes frases amb la forma del’adjectiu que correspongui d’acord amb la con-cordança que ha de mantenir amb el nom.a) He agafat dues llibretes … (groc).b) Hem fet dos pous molt … (fondo).c) En algunes platges la gent es banya … (nu).d) M’agrada la carn gairebé … (cru).e) Les habitacions interiors són més aviat … (fosc).f ) La directora de personal és una persona … (exi-

gent).g) Aparca a mà … (esquerre).h) En Narcís duia uns pantalons i una camisa …

(blau).i) En aquella zona hi ha unes cases i uns xalets …(esplèndid).

3.30. Copia les frases de més avall i omple els es-pais amb la forma adequada dels adjectius se-güents d’acord amb el sentit de cada frase: calent,difícil, perenne, comú, còmode i dolç. a) L’alzina és un arbre de fulla … b) En Pere es banya amb aigua … c) Tinc una butaca molt … d) Els dos germans viuen junts: fan vida … e) Aquesta és una activitat … f) Els peixos dels llacs són d’aigua …

3.31.Digues quins dels adjectius de l’activitat an-terior tenen dues formes en el singular i quins sóninvariables.

3.32. Copia les frases de més avall i omple els es-pais amb la forma adequada dels adjectius se-güents d’acord amb el sentit de cada frase: agre,xerraire, tranquil, elegant, terrible i audaç.a) M’he comprat una jaqueta molt …

84

Unitat 3

Gramàtica

b) La llet s’ha tornat … c) La Neus no parla gaire; és una noia poc … d) Aquella nit hi havia una mar … e) La seva presència va atemorir la població; era

una amenaça … f) El seu atreviment li va permetre prendre una

decisió molt …

3.33. Alguns adjectius són paraules que derivende noms. Per exemple: Avui fa un dia amb molta boira; és un dia boirós.

boira boirósN Adj

Copia les frases següents i omple els espais ambels adjectius que corresponen a les expressions quehi ha entre parèntesis:a) L’Alfons és un noi molt … (que diu moltes

mentides).b) M’han venut una màquina … (amb algun de-

fecte).c) És un paisatge … (propi de Nadal).d) Hi ha una sala molt … (amb molt d’espai).e) M’han fet un contracte … (que em dóna molts

avantatges).f ) És un poble … (que queda a prop de la frontera).g) La Dora és una dona molt … (amb molta feina).h) Vam sentir un so … (semblant al d’una flauta).

3.34. Alguns adjectius són paraules que derivende verbs. Per exemple: Un soroll que eixorda és un soroll eixordador.

eixordar eixordadorV Adj

Copia les frases següents i omple els espais ambels adjectius que corresponen a les expressions quehi ha entre parèntesis.a) Han posat una plataforma … (que gira).b) El deu és un nombre … (que es pot dividir).c) Hem sentit uns crits … (que esgarrifaven).d) Hi havia un ambient … (que sufocava).e) Es va cremar amb aigua … (que bullia).f ) És un cos … (que pesa molt).

g) No m’agraden els nois … (que solen plorar perno-res).

h) Han fet un pont … (que es pot llevar, és a dir,aixecar) perquè hi puguin passar els vaixells persota.

3.35. Quina és la funció sintàctica dels adjectiusdestacats en els textos següents? Digues si fan decomplement del nom o de complement atributiu.

Quan em vaig ficar al llit estava intrigat. L’aire per-fumat i l’ambient encalmat em van fer sortir al bal-có ben de matinada. Els carrers eren deserts i nets.

MANUEL ALONSO: L’impostor. Barcanova.

A la natura no hi ha orenetes italianes o egípcies,estornells iugoslaus o passerells alemanys. El seumón no té fronteres. En el seu món ningú no és ricni pobre.

MARIO LODI: El cel que es mou. Barcanova.

3.36. La gent d’Itàlia és italiana. Escriu com endiem de la gent de Dinamarca, Polònia, Romania,Nicaragua, Palestina, Bòsnia, el Paraguai i el Marroc.Recorda que els gentilicis s’escriuen amb minús-cula.

3.37. Com en diem de la gent de Lleida? Pensa-ho també per a la de Manresa, València, Girona,Badalona, Mallorca, Eivissa, Terrassa, la Vald’Aran i l’Alguer.

3.38. Escriu cinc topònims de la teva comarcaamb els gentilicis corresponents.

3.39. Descriu dues persones, un home i unadona, utilitzant almenys sis dels adjectius se-güents en cada una. Procura de no repetir-ne cap.jove alt gras rosgran mitjà corpulent castanyvell baix prim morenoverd recte sociable simpàticblau aguilenc tímid tranquilfosc aixafat sorrut ensopit

4. La síl.laba (I)

Una síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en una sola

emissió de veu.Per exemple, rapidesa té quatre síl·labes: ra-pi-de-sa.

Les paraules, segons la quantitat de síl·labes, es classifiquen en mo-nosíl·labes (paraules d’una sola síl·laba) i polisíl·labes (paraules de dueso més síl·labes).

Per separar correctament les síl·labes d’una paraula ens fixarem en elscops de veu que fem en pronunciar-la:

con-ge-la-da fa-ça-na fei-na fred1 2 3 4 1 2 3 1 2 1

Però en alguns casos ens hem de regir per certes regles establertes perla gramàtica.

Fixa-t’hi:

• Dígrafs que se separen (una lletra en cada síl·laba).ix coi-xí rr tor-rel·l pàl-lid ss gos-sos

• Dígrafs que no se separen (les dues lletres en la mateixa síl·laba).ll pa-lla ny lle-nya

• Diftong: unió de dues vocals que s’integren en una sola síl·laba (estu-diarem els diftongs amb més detall en la unitat següent).

no-ia ve-uen qua-tre pin-güífei-na frui-ta tau-la rou-re

• Hiat: vocals seguides que pertanyen a síl·labes diferents.

his-tò-ri-a nu-e-sa i-de-a pa-e-lla

4.1. La partició de paraules a final de ratlla

Quan hem de partir paraules a final de ratlla, hem de respectar les re-gles anteriors; i, a més a més, hem de vigilar de no deixar mai cap lletrasola a final de ratlla o a principi de la següent. Per tant, la paraula alber-gínia (que té cinc síl·labes) només es pot partir de tres maneres, tal comt’indiquen els exemples del marge.

85

Unitat 3

Ortografia

Quan separem ensíl·labes les paraulescompostes, hem derespectar els elementsque les formen:nos-al-tresa-les-ho-resbes-a-viin-a-de-quattrans-at-làn-ticre-u-ni-ó

També se separen elsgrups consonàntics se-güents:

nn An-natz at-zartj plat-jasc es-ce-nacc ac-cent ts pot-serdj ad-jec-tiutll rat-llact ac-tetg fet-getx cot-xe

… al-bergínia …

… alber-gínia …

… albergí-nia …

86

Unitat 3

Ortografia

A C T I V I T A T S

3.40. Llegeix en veu alta les paraules següents re-marcant els cops de veu. Després digues quinessón les cinc paraules monosíl·labes:grill, papallona, baix, arrel, pou, truita, veu, dia,captiu, gripau, quants, mosquits, sanefa, rodet.

3.41. Separa, en el quadern, les síl·labes de les pa-raules polisíl·labes de l’activitat anterior.

3.42. Classifica les paraules següents segons elnombre de síl·labes que tinguin: intranquil·litat, esborrany, est, quantitat, euga,peix, energia, maquillatge, eixut, enhorabona.

3.43. Tenint en compte la quantitat de síl·labesque té cada paraula, separa-les en el quadern:guardiola (4), freqüència (4), roureda (3), balnea-ri (4), conrear (3), pèrdua (3), enfeinat (3), qua-dern (2), història (4), iogurt (2), aigüera (3).

3.44. Imagina que tens un full molt estret i no-més hi pots escriure dues síl·labes per ratlla.Escriu-hi aquestes frases seguint aquest exemple:

La sorra crema. La sor-ra cre-ma.

a) Tenies la cara molt pàl·lida.b) Necessitem un coixí més flonjo.c) La canya de pescar era molt vella.d) Van caure quatre roures a la carretera general.

3.45. Digues de quantes maneres pots partir les pa-raules següents a final de ratlla. Fes-ho en el qua-dern seguint l’exemple del marge de la pàgina 85:amagatall, angoixa, antigues, eficàcia, enemics,emissora, novel·la, ulleres, angúnia, udol.

3.46. Separa en síl·labes els versos següents. Perexemple: mil-ban-de-res-de-gi-nes-ta

Festa major de tuMil banderes de ginestaguarneixen el meu terrat.El dissabte ha fet neteja.El diumenge campanejadins el cel esbatanat.

JORDI SARSANEDAS

3.47. Digues quantes síl·labes tenen els versos del’activitat anterior d’acord amb les regles mètri-ques.

Dictats per preparar

El capità SupertotSUPERTOT: Jones em va tocar amb el seu gran in-vent i, d’un xicot qualsevol que era abans, em vaigveure convertit en el capità Supertot, ràpid com elvent, invulnerable a les bales, fort com la roca. Ala vida normal sóc Bill, reporter i periodista deldiari més important de la ciutat. Però, quan con-vé, em converteixo en l’heroi favorit de les multi-tuds.

JOSEP M. BENET I JORNET: Taller de fantasia / Supertot.

Edicions 62.

Els dàlmatesEls dàlmates són gossos amistosos, resistents, de ca-ràcter alegre i extravertit, amants dels espais oberts,de la llibertat i de l’exercici vigorós. Fa goig de debòveure un dàlmata corrent lliurement pel camp,amb les seves clapes negres o terroses destacant sobreun fons de pelatge blanquíssim.

El llibre dels animals domèstics.

El passat: simple i perifràstic

Utilitzem el temps passat per referir-nos a un fet o una acció realitzats en un moment del passati dins un període temporal que ja es dóna per acabat (La setmana passada l’avió va sortir amb moltde retard, la companyia aèria no va donar cap mena d’explicació i els passatgers es van indignar).

El temps passat presenta dues formes: el passat simple i el passat perifràstic. El passat simple ésla forma que sovint apareix en els escrits i es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

El passat perifràstic és la forma que habitualment fem servir quan parlem. Diem que és peri-fràstic perquè es conjuga amb l’ajut d’un altre verb, dit auxiliar.

3.48. Canvia les formes del passat simple per les del passat perifràstic i a l’inrevés. Per exemple: a) Perdí elparaigua vaig perdre el paraigua; b) vam menjar un gelat menjàrem un gelat.

a) 1. T’afaitares la barba. 2. S’empassà un pinyol d’oliva. 3. Ens disfressàrem de mòmies. 4. Us n’anàreu decolònies. 5. Els mitjons es descoloriren. 6. Em penedí d’haver-ho fet.

b) 1. Va rebre una carta inesperada. 2. Les forces de seguretat no van permetre la manifestació. 3. No emrefio d’ell perquè no va complir la seva promesa. 4. Ens vam banyar al riu. 5. Et vas entrebancar men-tre corries pel bosc. 6. No us vau atrevir a entrar-hi.

3.49. Canvia les formes del passat perifràstic d’aquest text per les del passat simple.El pas d’un front fred de matinada va aixecar precipitacions febles arreu. Després el vent sec va eixugar l’am-bient, i la temperatura màxima va pujar una mica més quan va sortir el sol. El dia es va presentar sec, as-solellat, amb núvols i agradablement càlid.

Temps verbals

87

Unitat 3

1 Cantar 2a Perdre 2b Témer 3a Dormir 3b Servir

cant ícant arescant àcant àremcant àreucant aren

perd íperd eresperd éperd éremperd éreuperd eren

tem ítem erestem étem éremtem éreutem eren

dorm ídorm iresdorm ídorm íremdorm íreudorm iren

serv íserv iresserv íserv íremserv íreuserv iren

1 Cantar 2a Perdre 2b Témer 3a Dormir 3b Servir

vaig cantarvas cantarva cantarvam cantarvau cantarvan cantar

vaig perdrevas perdreva perdrevam perdrevau perdrevan perdre

vaig témervas témerva témervam témervau témervan témer

vaig dormirvas dormirva dormirvam dormirvau dormirvan dormir

vaig servirvas servirva servirvam servirvau servirvan servir

Existeixen les variants vares (vas), vàrem (vam), vàreu (vau) i varen (van).

88

Unitat 3

Racó d’Internet

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

Els còmics al cinema

INTRODUCCIÓ

Supertot és una paròdia d’un superheroi de còmic, un gè-nere molt popular en molts països d’arreu del món duranttot el segle XX. Aquests superherois del paper van cobraruna nova vida en el món del cinema i de la televisió.

TASCA

Uns estudis cinematogràfics volen fer una pel·lícula on hihagi dos superherois de còmic que s’enfrontin entre ells.Han encarregat el projecte a un director de cinema famós,però ell no coneix gaire el món dels còmics; així que hadecidit formar un equip perquè l’ajudi. Aquest equip souvosaltres. Caldrà que us repartiu la feina perquè el pro-jecte es pugui tirar endavant. Un cop acabades totes lesetapes, ajuntareu els documents que heu elaborat en un dossier conjunt per lliurar-lo al director.

ETAPES

Càsting (selecció d’actors): haureu de fer un àlbum amb cinc superherois per poder triar els dos protagonis-tes. De cada personatge hi haurà d’haver: el nom, una imatge, el país d’origen i una breu descripció amb l’ex-plicació dels seus superpoders o habilitats. L’única condició és que, com que la pel·lícula ha de ser interna-cional, els superherois de còmic hauran de ser de tres països diferents, com a mínim. En els enllaços 1 i 2en tens per triar i remenar i, si llegeixes la informació de cadascun, sabràs on van néixer.

Assessor del director: per tal que el director pugui situar-se en el món del còmic, que no coneix, vol algú queli faci un resum sobre els orígens, la història i l’actualitat del còmic. Has de redactar un informe d’una pàgi-na amb aquesta informació. En l’enllaç 3 trobaràs dades que t’ajudaran.També seràs l’encarregat de triar els dos protagonistes de la pel·lícula a partir de l’àlbum de l’ajudant de càs-ting. Explica quins has triat i per què.

Decorats: en quin escenari es desenvoluparà?: als terrats d’una ciutat?, en una fàbrica abandonada?, a l’es-pai? Pensa que has de trobar un escenari on els dos superherois puguin desenvolupar els seus superpoders.Per tal de donar diferents possibilitats al director, busca diverses imatges de possibles escenaris. Tria’n unai insereix-la en el document del guió amb una breu explicació de per què et sembla la més adequada.

Guió: un cop l’assessor hagi triat els protagonistes, s’haurà d’escriure el guió de la pel·lícula. La idea del di-rector és que al principi de la pel·lícula els personatges s’enfrontin però finalment acabin essent amics. A tuet toca escriure la primera escena, la trobada entre els dos superherois. Recorda que el text ha de ser undiàleg; per tant, no hi pot haver narració, però sí acotacions entre parèntesis que indiquin què fan els perso-natges mentre parlen. No oblidis que són dos superherois que no s’havien conegut mai abans.

RECURSOS

Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat

Literatura

3.50. Copia el text que tens a continuació i om-ple els buits:El … o la … és la persona que ha escrit l’obra de te-atre. Els … i les … són els que representen i interpre-ten els personatges. El … o la … és qui s’encarrega deposar en escena l’obra. L’… és l’espai on es realitza larepresentació.

3.51. Quin gènere teatral desvetlla en el públicsentiments de terror, de compassió o d’admiració:la tragèdia, la comèdia o el drama?

3.52. Quin gènere teatral manifesta especialmentla intenció de criticar els vicis i els defectes hu-mans?

3.53. Llegeix aquest petit text i, després, con-testa les preguntes de més avall.

CREONT (conseller i futur rei de Tebes): Els carros re-trunyen entorn de la ciutat, els renills dels cavallsse senten des de l’àgora, les fletxes xiulen per da-munt dels murs, els soldats enemics ataquen al-hora les set portes.

ANTÍGONA (germana del rei de Tebes): Avui s’extin-girà la nostra raça. Qui fos cec, com ho va ser elpare, per no veure aquest dia! Tant de bo m’ha-gués mort, per no viure aquest dia!

TIRÈSIES (cec endeví): Anem, imatges d’espant ma-nen ja en la meva tenebra. Com criden aquestsocells enmig del tro! Quan descansaré? He d’es-coltar novament les veus de la fosca?

SALVADOR ESPRIU: Antígona. Edicions 62.

a) Com és l’acció que s’entreveu: lleugera, seriosa odivertida?

b) Com són els personatges: gent senzilla o gentmés aviat excepcional, de l’alta aristocràcia?

c) Quin desenllaç podem preveure: un desenllaçcatastròfic, un desenllaç feliç o un desenllaç in-cert?

d) Quina capacitat de reacció entreveus en els per-sonatges davant les dificultats: se senten capaçosde controlar la situació o es veuen fatalment con-duïts per les forces del destí?

e) Quina és la intenció de l’obra: despertar senti-ments de pena i compassió en l’espectador o bédivertir-lo?

f ) Quines et sembla que són les característiques delllenguatge: diries que és un llenguatge planer oun llenguatge elevat amb trets marcadament po-ètics?

g) Finalment, tenint en compte les respostes ante-riors, a quin gènere teatral creus que pertany l’o-bra Antígona?

3.54. Tenint en compte la teva experiència coma espectador, quines temàtiques penses que són lesmés habituals en els drames cinematogràfics ac-tuals? Aquests drames, tenen sempre un desenllaçfeliç?

Lèxic

3.55. Completa la sèrie següent:

3.59. Completa la sèrie següent:

3.56. Digues quina idea aporta cadascun delsmorfemes derivatius de les paraules següents. Perexemple:castanyer arbre que fa castanyes.

figuera, cullerada, professorat, alzinar, llibreria,vermellor, inquiet, deslleial, cantaire, terrassenc,duríssim.

3.57. Digues què signifiquen els morfemes fle-xius de les paraules següents. Per exemple:cantéssim 1a persona del plural de l’imperfet desubjuntiu.

desitjos, veïna, fosques, tendre, dormia, esmorzaran,perdem.

89

Unitat 3

Activitats

Morfemalèxic

raj…ametllpin…vergony…darrer

Morfemaderivatiu

-olí-ó-…-eda- + -addes- + -id…en- + -iment

Morfemaflexiu

-ns-…-s-es-…-a-ns-s

Forma de la paraula

rajolinsglaçonsametllers…abraçades…exportacions…

Gramàtica

3.58. Identifica els deu adjectius d’aquest text.

Els homes eren de talla atlètica, amb el front ample ialt, el nas gros però no aixafat i les dents blanques. Laseva cabellera llanosa destacava sobre els cossos negresi llustrosos. Del lòbul de l’orella retallat, penjaven en-filalls d’ossos.

JULES VERNE:

Vint mil llegües de viatge submarí. La Magrana.

3.59. Repassa els canvis ortogràfics que es pro-dueixen en la flexió d’alguns adjectius (pàg. 82) i,després, completa les sèries següents:a) Salat La carn era … / Els espinacs eren … /

Les bledes eren … b) Manyac La gossa era … / Els cadells eren

… / Les gates eren … c) Tranquil Era gent … / Eren nois … / Eren

dones … d) Actiu Era una dona molt … / Eren homes

… / Eren unes noies … e) Rodó La taula era … / Els plats eren … / Les

safates eren … f ) Roig Tenia la cara … / Tenia els cabells … /

Duia banderes …g) Massís La porta era … / Els cossos eren … /

Tenia les cames … h) Tebi L’aigua era … / Els gots eren … / Les

begudes eren … i) Discontinu La ratlla era … / El moviment

era … / Les feines eren …

3.60. Tenint en compte que els adjectius pobre,ample, covard, verd, gris i comú en singular tenendues formes, completa les frases següents: a) Es troben en situació de pobresa: l’home és …

i la dona és … b) Hi havia una gran amplitud: la sala era … i el

passadís era … c) Es caracteritzen per la seva covardia: el veí és …

i la veïna és … d) Hi havia una gran verdor pertot: el prat era ben

… i la muntanya era ben … e) La grisor caracteritzava l’edifici: la façana era …

i l’interior era …

f ) Alguns elements són de la comunitat: l’escala és… i l’ascensor és …

3.61. Escriu les frases següents posant tots elsnoms i adjectius en femení (tingues en compte queel nom aprenent té dues formes i que els adjectiussón invariables).a) El príncep anava molt elegant.b) Aquest alumne és una mica rebel.c) El teu amic no és gaire prudent.d) El president és un home molt intel·ligent.e) El nou aprenent és força obedient.f ) Tinc un gos molt dòcil.g) El cuiner és molt exigent.h) El teu cosí viu feliç i alegre.

3.62. Quan volem donar a l’adjectiu un to d’a-fecte o estimació, utilitzem la forma del diminu-tiu.Per exemple:petit petitet, petitó

Copia les frases següents i omple els buits utilitzantels adjectius en la forma del diminutiu.a) Apa, comporta’t bé que ja ets … (gran)!b) L’infant té la cara ben … (rodona).c) Del niu en va caure un ocell molt … (petit).d) El gató tenia un pèl molt … (fi).e) Tranquil, que tu encara ets … (jove)!

3.63. Alguns adjectius tenen formes especialsper indicar el grau comparatiu i el grau superla-tiu.Per exemple:gran major màximpetit menor mínimdolent pitjor pèssimbo millor òptim

Substitueix les formes destacades en negreta d’a-questes frases pel grau comparatiu o superlatiu ade-quat, escollit entre els anteriors.a) L’any passat la temperatura més alta va ser de

41°C i la més baixa de –13 °C.b) El rendiment de l’equip ha estat boníssim.c) Han hagut d’operar l’àvia tres cops: hem tingut

un any dolentíssim!

90

Unitat 3

Activitats

d) Quin dels dos projectes creus que és més bo?e) De vegades és més dolent el remei que la malaltia.f ) Si les dues opcions són dolentes, haurem de triar

el mal més petit.g) La festa més gran del poble se celebra al juny.

Ortografia

3.64. Copia les paraules següents i separa’n lessíl·labes:tretze, heroi, dutxa, piragua, llenya, pallissa, canya,seure, lliure, terrissa, pel·lícula, freqüent, trossos, coi-xinera, idea, freqüència.

3.65. Imagina que tens un full molt estret i noméshi pots escriure dues síl·labes per ratlla. Escriu-hi lesfrases que tens a continuació:a) La pel·lícula d’ahir no era gaire fidel a la novel·la

en què es basava.b) La reixa de la finestra quedava dissimulada per-

què les canyes del jardí la tapaven del tot.c) Si vosaltres hi col·laboreu, segur que l’estàtua es

podrà col·locar a la plaça a finals d’any.

d) La boira baixa pixanera deixava els carrers de laciutat ben mullats.

3.66. Copia el circuit sil·làbic de sota i comple-ta’l a partir de les definicions següents:a) Cadascuna de les parts d’una quantitat dividida

en mil parts iguals.b) Derivat augmentatiu de mare.c) Gec de roba gruixuda que usen els pastors.d) Animal amb ales i orelles llargues que dorm de

dia, i de nit està despert, i que viu en coves, ca-ses velles, etc. També se l’anomena vampir.

e) Acció de datar.f ) Diminutiu d’ocell.g) Relatiu o que fa referència a lleig o lletja.h) Que té relació amb la sanitat i la salut (feme-

ní).i) Fer passar alguna cosa d’un nivell més alt a un de

més baix.j) Cada glop d’un líquid que es xarrupa.k) Acció de rompre o rompre’s.l) Aparell, generalment portàtil, que conté un re-

ceptor de ràdio i un magnetòfon de casset.m) Període de set dies. 91

Unitat 3

Activitats

SET

MIL MA

RA

XAR

RI

O

SA

a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

h)

i)

j)

k)

l)

m)

92

Unitat 3

Avaluació

Literatura

1. Copia el text següent i omple els buits ambles paraules escaients:En el teatre es distingeixen sis elements bàsics: eltext, el … o la … , el director o la directora, els… i les … , l’escenari i el …

2. Digues quins són els tres gèneres teatrals.

Lèxic, gramàtica i ortografia

3. Identifica els morfemes (unitats significati-ves) que formen cada una de les paraules se-güents. Per exemple: irregularitats ir-(morfema derivatiu: prefix), regular (morfemalèxic: arrel), -itat (morfema derivatiu: sufix),-s (morfema flexiu: marca de nombre plural).

malaltissos, dificilíssima, descontentes, infelici-tat, defensors.

4. Copia el text següent i omple els buits ambles paraules escaients:Un adjectiu és una paraula que expressa una …del … que acompanya, amb el qual concorda en… i …

5. Copia els sintagmes següents i completa’lsamb la forma adequada de l’adjectiu.un camí ample, una carretera … ; al costat es-querre, a la banda …un noi obedient, una noia … ; un full verd,una fulla …un gos molt veloç, una guineu molt … ; el cos-tat paral·lel, la línia …el resultat exacte, la solució … ; un canari lliu-re, una cadernera …

6. Identifica els adjectius d’aquest text:El cel de primavera és sempre un espectacle be-

llíssim: jo hi imaginava cavalls blancs que cor-rien, ones escumejants, jardins florits i covesmisterioses.

MARIO LODI: El cel que es mou, Barcanova.

7. Substitueix, en cada una de les frases se-güents, l’expressió que fa de CN per un ad-jectiu que expressi la mateixa qualitat.a) Per la televisió van emetre unes imatges que

esgarrifaven.b) Van col·locar el cotxe sobre una plataforma

que girava.c) L’empresa ha retirat del mercat els models

que tenien defectes.d) De tant en tant pots trobar alguna ametlla

que amarga.

8. Copia les sèries següents i completa-les:

9. Copia les frases següents i completa-les:a) Una síl·laba és un … o un … de sons pro-

nunciats en una sola emissió de … Perexemple: …

b) Un diftong és un grup de dues … que espronuncien en una mateixa … Per exem-ple: …

10. Separa en síl·labes les paraules següents:dibuixos, cèl·lula, minaire, carretera, estàtua,corretja, ciutadella, migdiada, interessos, parai-gua.

Singular

Fem.Masc.

Plural

Masc. Fem.

ràpida… … …

…boig … …

Singular

Fem.Masc.

Plural

Masc. Fem.

…… lletjos …

…… … grogues

Característiques físiques i de caràcter de les persones

Quan volem conèixer com és una persona, no solament necessitem saber quin aspecte físic té, sinó també la

seva manera de ser i d’actuar, el seu caràcter.

1. LecturaEscolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta.

Text 1

Em coneixes?3

93

PA

RL

EM

-N

E

Hola, Albert:

Arribaré a l’estació de Sants a dos quarts de dotze del matí, el dissabte

dia 22. Em podràs venir a esperar?

Em sap greu* de no poder-te enviar una foto meva; amb les presses, no

m’he recordat de fer-me’n una de nova. De tota manera, ara et descriuré

com sóc.

Bé, ja saps que acabo de fer tretze anys. No sóc gaire alta i estic una

mica grassoneta. Tinc els cabells llisos, d’un castany més aviat fosc. Ara

porto els cabells llargs amb un serrell* que em tapa el front. Tinc els ulls

grossos i són d’un color entre blau i gris. I ara, a l’estiu, se’m posa la cara

ben pigada* pel sol. Aniré vestida amb pantalons texans i una camisa de

ratlles blaves. Ah!, i portaré vambes blanques. Diuen que faig cara de

bona persona i que sóc molt riallera.* Tinc ganes de coneixe’t.

Una abraçada, Olga

Saber greu (cast. sabermal; angl. to regret). La-mentar, sentir pena d’u-na cosa.Serrell (cast. flequillo;angl. fringe). Cabells quecauen per davant el front.Pigat, pigada, pigats, pi-gades (cast. pecoso; angl.freckled). Que té piguesa la pell. Rialler, riallera riallers,rialleres (cast. risueño;angl. cheerful). Que riufàcilment.

VOCABULARI

les onze un quart dos quarts tres quartsde dotze de dotze de dotze

11.00 11.15 11.30 11.45

Text 1

94

PA

RL

EM

-N

E

Infotec S.A.

Informe de personal

La senyoreta Ester Recasens i Torres ha treballat a l’em-

presa Infotec S.A. durant quatre anys com a responsable

del departament comercial. Ha estat una treballadora res-

ponsable i eficient. Ha desenvolupat el seu càrrec de

manera activa i discreta. Ha estat capaç de prendre les

decisions adequades davant situacions imprevistes. A

més, ha demostrat que és una treballadora molt impor-

tant per al treball en equip perquè té molta iniciativa i

alhora* és molt col·laboradora. Com a persona, és sim-

pàtica i afable,* encara que de tant en tant fa l’efecte*

de ser distant i tancada amb les persones amb les quals

no té prou confiança. En definitiva, ha estat una persona

molt positiva. Lamentem que deixi l’empresa, però res-

pectem la seva decisió d’emprendre nous reptes* pro-

fessionals.

El Cap de personal

Jaume Rico i Calvet

Alhora (cast. al mismotiempo; angl. at the sametime). A la vegada.Afable, afables (cast. afa-ble; angl. pleasant). Agra-dable, bondadós.Fer l’efecte (cast. tenerla impresión; angl. to ha-ve the impression). Sem-blar una cosa per la im-pressió que fa.Repte (cast. reto; angl.challenge). Objectiu difí-cil però estimulant.

VOCABULARIText 2

2. Comprensió

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents:

3. Paraules per expressar-se

a) Busca en el quadre anterior les paraules que corresponen

a aquestes definicions:

1. que té molt de greix

2. que pesa poc i no és grassa

3. que té el nas curt i aplanat

4. que porta els cabells despentinats

5. que porta els cabells cargolats en espiral

6. que és poc comunicatiu o comunicativa

7. que no li agrada la companyia dels altres

8. que xerra o parla molt

9. que explica a tothom les coses que li passen

10. que presumeix molt de les seves qualitats i de les coses que fa o té

95

Text 1

a) A quina hora arribarà l’Olga a l’estació de Sants?

b) Per què l’Olga no envia una fotografia a l’Albert?

c) És gaire alta, l’Olga? Està prima o més aviat gras-

soneta?

d) Com diu que té els cabells? I els ulls?

e) Com anirà vestida?

f) Quant al caràcter, com diuen que és, l’Olga?

Text 2

a) Quin càrrec ha exercit l’Ester a l’empresa Infotec?

b) ¿Ha estat capaç de prendre decisions adequa-

des?

c) Per què és una persona important per al treball

en equip?

d) Com a persona, quines qualitats té?

e) Com es mostra amb les persones amb qui no

té prou confiança?

f) Per què abandona l’empresa?

Característiques físiques Trets de caràcter

Edat Alçada Constitució

petit, petitajovegranvell, vella

baix, baixaalt, altamitjana2 m d’alçada

prim, primagras, grassacorpulent -aesvelt, esvelta

Cara Ulls Pell

rodonaallargadapigadapàl·lida

Nas

gros petitllarg xato

Cabells

llargs curts recollits esbullatsllisos arrissats ondulats rinxolatsblancs negres rossos castanys

grossospetitsrodonsclars foscosblausmarronsnegres

rosadablancamorenanegrapigadafoscaarrugadafina

actiu, -iva despreocupat, -daalegre trist -aafectuós, -a fred, -aamable esquerp, -aatent, -a distret, -abo, -na dolent, -acomunicatiu, -iva retret, -adecidit, -da tímid, -adòcil tossut, -daextravertit, -a introvertit, -dagenerós, -a egoistahumil orgullósnerviós, -a tranquil, -il·lapresumit, -da modest, -arialler, -a seriós, -asimpàtic, -a antipàtic, -asincer-a fals, -atreballador, -a gandul, -avalent, -a covard, -axerraire callat, -da

PA

RL

EM

-N

E

4. Sons i lletresLa vocal neutra [´] és el so amb què pronunciem les lletres a i e quan es troben

en posició fluixa (o àtona). El so de la vocal neutra no és ni el de la a ni el de la e;

és un so intermedi.

a) Llegeix a poc a poc les paraules següents remarcant la vocal neutra [´].

el gegant egoista / en Pere camina pel bosc / les meves companyes /

[´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´]

la meva mare / és una noia molt xerraire / porta els cabells esbullats

[´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´] [´]

5. GramàticaUn adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques de les persones, els animals o les co-

ses (noi simpàtic, gat negre, cabells rossos).

a) Identifica els adjectius que apareixen en les oracions següents:

És un noi molt tímid. Té la cara força pigada. La Rut és amable i simpàtica.

Porta els cabells massa llargs. La teva companya no és gaire treballadora.

L’adjectiu pot ser quantificat pels mots que expressen quantitat o grau.

96

Quantitatius per especificar el grau

Massa bo (en excés)Molt amable (en grau elevat)Força seriós (en grau abundant)Bastant tranquil·la (en grau regular)Prou treballador (en grau suficient)No gaire atent (en grau deficient)Poc eficaç (en grau insuficient)No gens interessant (en grau zero)

Quantitatius per comparar el grau

És més intel·ligent que el seu germà (en grau superior).És tan alt com el seu pare (en el mateix grau).Té els ulls menys grossos que jo (en grau inferior).

PA

RL

EM

-N

E

L’adjectiu és una paraula variable: en general, presenta dues formes per al singular, quan depèn dels noms de

nombre singular (aquests porten l’article el, la o un, una), i dues formes per al plural, quan depèn dels noms

de nombre plural (aquests porten l’article els, les o uns, unes).

b) Escriu les quatre formes d’aquests adjectius i classifica-les com en el quadre anterior: blanc, esvelt, gros, fred,

ros, llarg, nerviós, presumit, fosc.

c) Canvia el gènere de les paraules destacades:

1. En Joan és afectuós. La Maria també és …

2. El pare és molt tranquil, però la mare no és gaire …

3. El fill no és gens comunicatiu; en canvi, la filla és força …

4. Tinc uns germans molt seriosos. Les meves germanes no són tan …

5. Ells són uns presumits i elles també són unes …

6. Té els cabells blancs, les dents ben … i la pell … com la llet.

6. Expressió personala) Com ets? Prepara per escrit una breu descripció física i de caràcter de la teva persona o d’un company o

companya. Després exposa-la oralment.

b) Escriu un missatge, en forma de carta o de correu electrònic, a un noi o una noia de la teva edat que no co-

neixes personalment perquè us heu fet amics per Internet. L’aniràs a veure la setmana vinent. Li demanes

si pot venir a esperar-te a l’aeroport i li fas una descripció de la teva persona perquè et sàpiga identificar.

c) Elabora un horòscop de caràcter d’un company o una companya i després llegeix-lo davant la classe.

Primer, per conèixer el seu caràcter, convé formular-li unes quantes preguntes (per exemple: Si et proposessin

d’anar a unes colònies d’estiu, què faries?, etc.). Després, combina les característiques del seu signe del zo-

díac amb les que et suggereixen les seves respostes i escriu el seu horòscop.

97

Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

l’home simpàtic

un noi tímid

un poble trist

la dona simpàtica

una noia tímida

una família trista

els homes simpàtics

uns nois tímids

uns dies tristos

les dones simpàtiques

unes noies tímides

unes festes tristes

Ets una persona decidida: no t’ho penses gens nimica si tens l’oportunitat de viatjar o d’apuntar-te aqualsevol activitat…

ÀRIES (21 de març – 20 d’abril)Persona decidida, pràctica, treballadora,

enèrgica i ambiciosa.

PA

RL

EM

-N

E

98

Unitat 4

CONTINGUTS

LECTURA: El Príncep Feliç

LLENGUA I SOCIETAT: Les lle

ngües del món

GRAMÀTICA: L’article definit

ORTOGRAFIA: La síl·laba (II)

TIPUS DE TEXTOS: El text ins

tructiu; els consells

TEMPS VERBALS: El futur

PARLEM-NE: Relacions familiars

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Llegir en veu alta un conte i cop-

sar-ne els aspectes més significa-

tius.

Conèixer la diversitat lingüística

del món.

Reconèixer la funció de l’article.

Identificar els diftongs i reconèi-

xer la síl·laba tònica.

Donar consells de paraula i per

escrit.

Reconèixer i conjugar el futur.

99

Unitat 4

LecturaEl Príncep Feliç

L’autor d’aquesta narració, l’irlandès Oscar Wilde, va viure l’è-poca de la revolució industrial, durant la qual homes, dones i finsi tot infants, treballaven a les fàbriques en condicions molt du-res, gairebé miserables.

Oscar Wilde va començar escrivint narracions infantils, en lesquals va donar a conèixer les seves idees socialistes: consideravaque dedicar la vida a acumular coses, riqueses i poder era mal-baratar-la,* i que per sobre de tot això hi havia les persones. Arallegirem el seu conte més conegut, en el qual insisteix en aquestaidea.

L’estàtua del Príncep Feliç s’alçava damunt d’una elevada columna desd’on es veia tota la ciutat. Era una estàtua de bronze coberta de finescapes d’or, i els ulls eren dos brillants safirs.* Al puny de l’espasa res-plendia un gran robí* de color vermell. Quan la gent de la ciutat pas-sava per davant, feia comentaris.

–No ploris més! –deia una mare al seu fill–. Mira, mira el PríncepFeliç com no plora mai.

–Sembla content, el Príncep Feliç –deia la gent.–Sembla un àngel –deien uns nens que seguien el seu mestre.Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer per la ciutat. Era

estrany que s’hagués quedat a Anglaterra en aquella època de l’any: lesseves companyes ja se n’havien anat cap a Egipte perquè hi feia bontemps i no haurien resistit el fred d’Anglaterra. Però l’oreneta s’haviaenamorat d’un jonc* que havia conegut en començar la primaveramentre volava perseguint una papallona groga. La papallona s’haviaaturat damunt del jonc i l’oreneta, en veure’l, se’n va enamorar. El jonc

VOCABULARI

Malbaratar. Fer malbé lescoses, deixar-les perdre,gastar-les inútilment.Safirs. Pedres preciosesde color blau.Robí. Pedra preciosa decolor vermell.Jonc. Planta de tiges llar-gues i primes que creixen llocs amb aigua o molthumits.

5

10

15

se’n va adonar i li va fer una reverència, i l’oreneta va estar tan con-tenta que va començar a fer voltes i voltes entorn del jonc i, en fregarl’aigua amb les ales, es formaven dibuixos molt bonics. I el festeig* vadurar tot l’estiu.

Les seves companyes no comprenien l’amor de l’oreneta per aquelljonc.

–No sé què li veu –deia una oreneta–, ni parla ni riu.–Sempre coqueteja amb el vent i li fa reverències –deia una altra.–Sí –deia una tercera–, sembla que la nostra companya s’hagi be-

gut l’enteniment.Però s’acostava l’hivern, i com que el jonc no corresponia a l’amor

de l’oreneta, ella i les seves companyes van emprendre el camí cap aEgipte. I van passar per la ciutat on hi havia el Príncep Feliç. Totesvan seguir el viatge excepte l’oreneta enamorada del jonc, que plora-va per no haver-s’hi pogut casar. Estava cansada i, en veure l’estàtuadel Príncep Feliç, va baixar i es va arraulir* entre els seus peus.

–Oh, una habitació daurada –va exclamar, contenta, en veure elspeus coberts d’una fina capa d’or com la resta de l’estàtua. I es va pre-parar per dormir.

Però quan començava a endormiscar-se, va notar que una gotad’aigua li havia caigut al damunt.

Es va desvetllar i va mirar el cel i va veure unes estrelles clares i bri-llants.

–És estrany –va pensar– que plogui amb un cel tan clar.Però li va caure una altra gota d’aigua. I una altra.I en mirar amb deteniment, va veure, astorada,* que el Príncep

Feliç plorava i que les llàgrimes li regalimaven per les galtes i queien.L’oreneta va veure que el Príncep tenia una cara extraordinàriamentformosa, que la llum de la lluna feia brillar amb magnificència.* I se’lva mirar, emocionada, i li va dir:

–Qui ets?–Sóc el Príncep Feliç –li va contestar l’estàtua.–I, doncs, per què plores, si ets feliç?–Quan era viu –li va contestar el Príncep–, tenia un cor humà

i no vaig plorar mai perquè no em preocupava del que podia passaral meu voltant, i tothom em deia el Príncep Feliç, però

100

Lectura

VOCABULARI

Festeig. Relació de duespersones que s’estimeni volen casar-se o viurejuntes.Es va arraulir. Es va aju-pir, es va arronsar (defred, de por…).Astorada. Molt impres-sionada.Magnificència. Esplen-dor, bellesa.

Unitat 4

20

25

30

35

40

45

50

quan vaig morir, em van col·locar aquí dalt, des d’on veigtota la misèria i la infelicitat de la gent de la mevaciutat, i encara que el meu cor és de plom, plo-ro.

–Ara mateix –va afegir el Príncep– veigallà lluny, en un carrer brut i estret, com unadona defallida* per la fam s’esforça per brodar*un treball de passamaneria* en un vestit que liha encarregat una dama de la cort. I al costatd’aquesta pobra dona –continuava dient elPríncep, amb els ulls plorosos– hi ha un nenmalalt i amb febre.

–Però tu no hi pots fer res –va gosar dirl’oreneta–, perquè si haguessis de…

–Oreneta, oreneta –li va dir el Príncep–. Per què no arrenques elrobí de la meva espasa i el portes a la pobra dona? Se’l vendrà i tindràdiners per ocupar-se del nen i no haurà de treballar. A tu no et costa-rà gaire i jo no puc volar.

–Però és que ja sento el fred i les meves companyes m’esperen aEgipte.

–Però és que el nen potser es morirà. Té molta febre –deia elPríncep.

–Bé, arrencaré el robí de l’espasa i el portaré a casa de la dona i elnen i demà me n’aniré.

I l’oreneta va arrencar el robí de l’espasa del Príncep i, sostenint-lo amb el bec, se’n va anar volant.

Quan va arribar a la casa de la dona i del nen malalt, va entrar perla finestra i va deixar el robí al costat del didal.* La dona no se’n vaadonar perquè s’havia quedat adormida amb el cap damunt la taula.L’oreneta va acostar-se al llit on hi havia el nen malalt i va volar su-aument al seu voltant durant uns minuts per donar-li frescor amb lesseves ales i així alleujar-lo* de l’escalfor de la febre. I se’n va anar.

I I’oreneta va tornar on era el Príncep i li ho va explicar tot. Peròno es trobava bé perquè el fred ja se li feia insuportable.

–Bé –va dir l’oreneta al Príncep–, demà me n’aniré cap a Egipte.–Estimada oreneta –li va dir el Príncep–, lluny d’aquí veig un noi

assegut en una cadira davant d’una taula plena de papers que fa diesque intenta escriure una comèdia per al director d’una companyia deteatre, per guanyar alguns diners, però no pot perquè està molt dèbili no té diners per comprar menjar.

–I què vols que faci, jo? –li va contestar l’oreneta.–Els meus ulls són dos safirs i voldria que me n’arrenquessis un i

que l’hi portessis. Se’l vendria i podria comprar menjar.–Però tinc molt fred, Príncep, i no em trobo bé.–Fes-me aquest favor, oreneta, t’ho prego.

101

Unitat 4

Lectura

VOCABULARI

Defallida. Que ha perdutles forces o els ànims.Brodar. Adornar una ro-ba fent servir agulla i fil.Passamaneria. Art d’a-dornar les vores dels ves-tits amb teixits en formade cinta.Didal. Petit casquet demetall o de plàstic que,en cosir, es posa al capdel dit que pitja l’agullaper tal de protegir-lo.Alleujar-lo. Fer-li més fà-cil de suportar.

55

60

65

70

75

80

85

90

95

I l’oreneta va arrencar un ull del Príncep i el va portar a casa deljove escriptor. En tornar, va dir al Príncep que se n’anava cap a Egipteperquè no podia suportar més el clima fred d’Anglaterra.

El Príncep, però, li va pregar una altra vegada que es quedés no-més una altra nit.

–És que veig, allà, lluny –va dir el Príncep–, una nena que va des-calça i que ven llumins. Però li han caigut en un bassiol* i se li hanfet malbé, i a casa seva esperen els diners de la venda per poder men-jar. Voldria, estimada oreneta, que li portessis el meu altre ull.

I l’oreneta va arrencar l’altre ull del Príncep i el va portar a la nenaque plorava mentre recollia de terra els llumins mullats.

Quan l’oreneta va tornar cap on era el Príncep, li va dir plorant:–Ara m’hauré de quedar sempre amb tu perquè t’has tornat cec.–No, oreneta, no –li va contestar el Príncep–. Vés-te’n a Egipte

amb les teves amigues. Abans, però, voldria que m’arrenquessis la pelldel cos, que és una fina làmina d’or, i que la repartissis entre tots elspobres de la ciutat.

I l’oreneta ho va fer. I va tornar per acomiadar-se del Príncep. Peròestava cansada i se sentia malalta. Va voler besar el Príncep abans d’a-nar-se’n. Però després del bes va caure morta als seus peus. I tot seguites va sentir un soroll estrany dins del cos del Príncep. I és que el seucor s’havia esberlat.*

L’endemà, quan la gent passava per davant de l’estàtua deia que eltrobava lleig, el Príncep, i que li feia angúnia* amb aquella grisor depedra, sense ulls, i sense l’adorn del robí a l’espasa i amb aquell ocellmort als seus peus. I les autoritats van decidir treure aquella estàtua ifondre-la i llençar el cos de l’ocell a les escombraries. I com que el cordel Príncep no el van poder fondre, també el van llençar a les escom-braries amb el cos de l’oreneta morta.

OSCAR WILDE: El Príncep Feliç (adaptació de Josep Ferrer i Costa). Cavall Fort,

núm. 747.

102

Lectura

Oscar Wilde va néixer a Dublí

n, la capital

de la República d’Irlanda, el

1854, i va

morir a París l’any 1900. Co

nsiderava la

societat de l’època en què v

a viure molt

injusta i la trobava molt lletj

a. Ell, com a

artista, es va proposar de c

ercar la be-

llesa per contrarestar la lletjo

r que es ma-

nifestava en la pobresa i en

l’explotació

dels treballadors. Deia que la

bellesa es

troba en l’ànima de les perso

nes, i que

l’art havia de saber-la revelar

.

VOCABULARI

Bassiol. Toll d’aigua, bas-sal.Esberlat. Partit en dueso més parts pel punt mésdèbil.Angúnia. Malestar pro-duït per una cosa des-agradable.

100

105

110

115

120

125

Unitat 4

103

Unitat 4

Lectura

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

4.1. Oscar Wilde cercava en l’ànima humana elsbons sentiments per transmetre’n la bellesa en elsseus escrits. A continuació tens una sèrie de pa-raules que designen sentiments. Digues quins sónels quatre que hi ha en el conte de la lectura:l’amor, l’orgull, la generositat, el fàstic, la tristesa, laindiferència, l’avorriment, la compassió.

4.2. En el conte, l’oreneta es va enamorar d’unjonc que havia conegut en començar la primave-ra, però no va poder-s’hi casar. Per què?a) Perquè el jonc no va correspondre al seu amor.b) Perquè havia arribat l’hivern i l’oreneta se

n’havia d’anar a Egipte.

4.3. El plor és producte de sentiments com ara lasolitud, el desengany, l’enuig, la gelosia, l’enveja,etc. Quin d’aquests sentiments és la causa del plorde l’oreneta quan sap que el jonc no vol casar-seamb ella?

4.4. Com és que el Príncep, tot i que s’anomenaFeliç, també plora? Reconstrueix el fragment enquè ens ho explica.–Quan era … tenia un … humà i no vaig … maiperquè no em preocupava del que podia passar almeu voltant, i tothom em deia el … … , però quanvaig … , em van … aquí dalt, des d’on veig tota lamisèria i la … de la gent de la meva ciutat, i enca-ra que el meu cor és de … , ploro.

4.5. El Príncep demana a l’oreneta que li arren-qui el robí de l’espasa, els dos safirs dels ulls i lalàmina d’or de la pell i que els reparteixi. A quivol que els doni? Fes-ne la relació (a la dona de-fallida…) i redacta les frases corresponents. Perexemple:El Príncep vol que l’oreneta doni el robí de l’espasaa la dona defallida.

4.6. L’oreneta, tot i posar la seva vida en perill, de-cideix acontentar el Príncep. Per quins motius hofa? Tria’n un de cada parell:– per la caritat / timidesa que experimenta;– per la joia / compassió que sent;– per la felicitat / injustícia que veu;– pel cansament / per la pietat que la domina.

4.7. En el conte d’Oscar Wilde hi ha una críticasocial: s’hi censura el comportament de la gentbenestant i de les autoritats. Els ciutadans, què va-loren més del Príncep Feliç: la seva bellesa o laseva bondat?

Canviem el final del conte

4.8. Inventa’t un altre acabament per a aquestconte de manera que no sigui tan trist. Pots su-primir l’últim paràgraf i escriure’n un altre quetingui, si fa o no fa, la mateixa extensió.

Paraules i expressions

4.9. Les persones es defineixen per la seva mane-ra de ser i pel seu comportament. Així, si algúacostuma a tenir por, diem que és un poruc o unaporuga. Com és o com actua una persona que és xafarde-ra, xerraire, badoca, consentida, lleial, seriosa, fran-ca, avara, bon jan? Relaciona cada una de les ca-racterístiques anteriors amb la frase que la defineix:a) Li agrada molt parlar.b) No posa atenció en les coses o mira amb cara

d’encantada.c) Fica el nas on no la demanen.d) No és traïdora.e) Tot ho troba bé, no protesta mai.f ) Li deixen fer tot el que vol.g) És poc alegre o poc simpàtica.h) Diu el que pensa, no dissimula.i) No dóna res, tot ho guarda per a ella.

104

Unitat 4

Lectura

4.10. Relaciona cada grup d’adjectius de la co-lumna qualitats amb el grup d’adjectius de la co-lumna defectes que tinguin un significat oposato contrari.

4.11. Quin grup d’adjectius defineix més bé el ca-ràcter del Príncep Feliç? I el de l’oreneta?

4.12. Repassa el significat de les paraules defallit,brodar, didal i esberlat, del vocabulari de la lectu-ra i, després, utilitza-les en les frases que tens acontinuació.a) Per cosir el botó a la camisa necessites fil, agu-

lla i … b) Fa més de deu hores que no ha menjat res; està

… c) La síndria m’ha caigut a terra i s’ha … d) De l’acció de fer un dibuix amb fils de colors

damunt la roba, se’n diu …

4.13. Explica amb paraules teves el significat d’a-questes expressions del text.a) Sempre coqueteja amb el vent i li fa reverències

(ratlla 24).b) Sembla que la nostra companya s’hagi begut

l’enteniment (ratlla 25).c) Començava a endormiscar-se (ratlla 36).

Expressió personal

Expressió escrita

4.14. Redacta el retrat literari d’una persona prò-xima (familiar o coneguda). Estructura el text enquatre paràgrafs: a) la presentació general (qui és i quina relació hi

ha entre ella i tu); b) la descripció de l’aspecte físic (si vols, pots fer-

ne una petita caricatura exagerant els trets méssingulars);

c) la descripció del caràcter (la seva manera de seri d’actuar);

d) la valoració personal (les qualitats que en vulguisdestacar pel tracte que has tingut amb ella).

Expressió oral

4.15. Presenta’t als companys i companyes declasse com si no et coneguessin de res. Estructurala presentació en quatre apartats: a) les dades personals (nom, edat, lloc de naixe-

ment i de residència, estudis…); b) la informació familiar (quants sou a la família,

a què es dedica cadascú, anècdotes curioses queheu viscut junts…);

c) els teus interessos i aficions (tant en els estudiscom en el temps de lleure);

d) els teus projectes per al futur (com et veus d’a-quí a 20 anys).

Qualitats Defectes

generós, generosadesprès, despresaesplèndid, esplèndida

simpàtic, simpàticacomunicatiu, comunicativaafable

prudentformalassenyat, assenyada

treballador, treballadoraactiu, activadiligent

atent, atentaamicalservicial

sincer, sincerafranc, francalleial

desatent, desatentahostildescortès, descortesa

fals, falsamentider, mentideradeslleial

avar, avaraagarrat, agarradagasiu, gasiva

antipàtic, antipàtica reservat, reservadaesquerp, esquerpa

imprudentinformalesbojarrat, esbojarrada

gandul, gandulapassiu, passivanegligent

1. Les llengües del món1.1. La diversitat lingüística

Les persones tenim la facultat del llenguatge, és a dir, la capacitat decomunicar els pensaments o els sentiments als altres mitjançant un sis-tema de signes, oral o escrit, que anomenem llengua o idioma.

Al llarg de la història, els humans han format grups socials molt di-versos, més o menys aïllats els uns dels altres. Aquests grups han donatdiverses cultures i diverses llengües. En l’actualitat, arreu del món, esparlen entre 5.000 i 6.000 llengües.

1.2. Les famílies lingüístiques

Les llengües del món se solen classificar en famílies. Una família lin-güística és un conjunt de llengües emparentades; per tant, són llengüesque tenen un origen comú i presenten moltes característiques comu-nes. En el quadre següent pots veure algunes de les famílies lingüístiquesque tenen més parlants.

105

El quítxua, que pertany a la família ameríndia, és una llengua parlada a la regió dels Andes.

Unitat 4

Llengua i societat

Algunes famílies lingüístiques

Famílies Llengües

Família indoeuropea (2.000.000.000 de parlants)anglès, alemany, espanyol, català, francès, rus, polonès,hindi, persa, etc.

Família altaica (250.000.000 de parlants) turc, coreà, japonès, mongol, manxú, etc.

Família sinotibetana (1.000.000.000 de parlants) xinès o mandarí, cantonès, tibetà, etc.

Família afroasiàtica (175.000.000 de parlants) àrab, hebreu, tamazight, haussa, somali, etc.

Família nigerocongolesa (180.000.000 de parlants) mandinka, suahili, shona, igbo, etc.

Família ameríndia (180.000.000 de parlants) yurok, cheyenne, kwakiutl, cherokee, nàhuatl, quítxua, etc.

La majoria de les llengües europees actualsformen part de la família lingüística indo-europea. Aquestes llengües tenen un ori-gen comú: la llengua del poble indoeuro-peu que, fa uns 6.000 anys, habitava les es-tepes del sud de Rússia. Dins la família in-doeuropea, podem diferenciar diversosgrups de llengües: el grup romànic (queestudiarem en la unitat següent), el grupgermànic, el grup cèltic, el grup eslau, elgrup bàltic, etc.

106

Llengua i societat

0 2000 kmAltres famílies lingüístiques

Zones d’expansió llengües indoeuropees

Família afroasiàticaFamília sinotibetana

Família ameríndia

Família nigerocongolesa

Família indoeuropeaFamília altaica

En el mapa s’indica, amb ratlles vermelles,l’expansió que han tingut algunes llengüesindoeuropees en altres continents (Amèrica,Àfrica i Oceania) a causa de les granscolonitzacions europees, fins al punt que aquestesllengües (l’anglès, el castellà, el portuguès i elfrancès) s’han convertit en les llengüesmajoritàries en aquests territoris; en canvi, lesllengües indígenes han esdevingut minoritàriesi algunes estan en perill d’extinció.

Unitat 4 Llengües

indoiràniques

Llengües cèltiques

Llengües romàniques Llengües

germàniques

Llengües bàltiques

Llengües eslaves

Grec

Alban

ès

Arm

eni

Família indoeuropea

1.3. Les llengües que tenen mésparlants

Hi ha 10 llengües que superen els cent milions de par-lants; 70 tenen entre deu i cent milions de parlants; 240tenen entre un i deu milions de parlants (en aquest gruphi ha el català), i les aproximadament 5.500 restants te-nen menys d’un milió de parlants. Algunes d’aquestesllengües minoritàries es troben amenaçades de desaparèi-xer al llarg del segle XXI.

Tot i que les llengües són sistemes de comunicació si-milars, diversos factors culturals, socials i polítics han fetque no totes les llengües tinguin la mateixa consideraciósocial i internacional.

Les llengües que gaudeixen del suport d’un estat i sónconsiderades oficials tenen un reconeixement jurídicque no tenen les altres; les llengües que han tingut unatradició literària rica són considerades llengües de cul-tura i poden tenir un paper més rellevant en l’àmbit cul-tural; les llengües amb molts parlants tenen el reconeixe-ment com a llengües majoritàries.

Actualment la llengua que té major prestigi internacional i que ésutilitzada arreu del món en les trobades internacionals és l’anglès.Tanmateix són moltes les llengües que lluiten per tenir un espai enaquest àmbit de les relacions internacionals. La llengua catalana, perexemple, ha fet alguns passos importants per tal de ser reconeguda coma oficial per les institucions europees. Això representa, entre altres coses,que qualsevol ciutadà es pugui dirigir a les institucions d’Europa en llen-gua catalana i que aquestes tinguin l’obligació d’atendre la seva comu-nicació.

107

Unitat 4

Llengua i societat

SABIES QUE...?

Les deu llengües més parlades del món(en milions de parlants) són les següents:

xinès (mandarí) 900anglès 330espanyol 330hindi 300àrab 200bengalí 190rus 170portuguès 170japonès 130alemany 100

Només s’han considerat els parlants queutilitzen la llengua corresponent coma llengua familiar (nativa o materna).

A C T I V I T A T S4.16. Mirant el mapa de la pàgina anterior, diguesa quina família lingüística pertanyen la majoria deles llengües d’aquestes zones geogràfiques:a) zona europea;b) zona xinesa; c) zona del nord d’Àfrica; d) zona de l’Àfrica central; e) zona central d’Àsia.f ) zona indoirànica.

4.17. Segons el mapa lingüístic de la pàgina an-terior, quina és la situació lingüística del conti-nent americà i d’Austràlia?

4.18. Escriu una definició d’aquests termes quehan aparegut en l’explicació: a) facultat del llen-guatge; b) família lingüística; c) indoeuropeu;d) llengua majoritària; e) llengua minoritària, if ) llengua oficial.

2. L’article definitUn article és un determinant que va davant d’un nom per presen-tar-nos-el.

L’article fa que el nom es refereixi a una cosa concreta i coneguda.Per exemple:

Tinc una capsa (nom indefinit).La capsa és massa petita (nom amb article definit: ara es refereix a

una capsa concreta i coneguda).

L’article concorda amb el nom en gènere i nombre. Si la forma d’unnom no ens indica el gènere amb claredat, l’article es converteix en lamarca que ens diu si el nom és masculí o femení.Per exemple:

Noms masculins Noms femeninsel guia la guiaels pianistes les pianistes

2.1. L’apostrofació de l’article

Les dues formes del singular (el / la) s’apostrofen quan van davant d’u-na paraula que comença en vocal o h.Per exemple:

el l’ la l’l’ocell l’orenetal’envà l’herbal’hivern l’illa

Però hi ha tres excepcions:– la no s’apostrofa davant i o hi àtones

la intempèrie / la història

– la no s’apostrofa davant u o hu àtonesla universitat / la humitat

– el i la no s’apostrofen davant de diftongs creixents(i o hi seguides de vocal)

el iogurt / la hiena / la iaia

108

Unitat 4

Gramàtica

RecordaL’article indefinit un /una se sol utilitzar da-vant de noms que apa-reixen en el text perprimera vegada. Uncop són coneguts, uti-litzem l’article definit(el / la):

Un dia, una oreneta va

aparèixer. L’oreneta

s’havia enamorat d’un

jonc. El jonc se’n-

va adonar i li va fer

una reverència.

2.2. La contracció

El contacte entre algunes preposicions i les formes masculines de l’arti-cle definit (el / els) pot provocar contraccions, és a dir, la reducció dedues paraules en una. També causa contraccions el contacte entre ca(casa) i els articles masculins. Fixa’t en quins casos es produeixen:

2.3. L’article personal

Els noms de persona també poden anar precedits d’un article, que ano-menem article personal:

en Pere / el Pere l’Albertna Joana / la Joana l’Antònia

L’article personal se sol utilitzar davant del nom de les persones queconeixem. En canvi, no s’utilitza davant el nom de personalitats: JoanMiró, Jacint Verdaguer…

Per exemple: Jacint Verdaguer és el poeta català més important del segle XIX.

L’article personal en només es contreu amb la forma ca. Per tant,amb les altres paraules, es manté separat. Fixa-t’hi:

Soparem a can Soler. (ca + en)Aquest CD és d’en Marcel. (de + en)Aquesta carta és per a en Carles. (a + en)

2.4. L’article neutre

Diem que l’article el té valor neutre quan es refereix a una cosa o unescoses en general, sense concretar. Per exemple:

El més fàcil (la cosa més fàcil) és renunciar al projecte.El que vam pactar (les coses que vam pactar) beneficiava les dues parts

interessades.

109

Unitat 4

Gramàtica

a de per ca

el al teatre del cel pel passeig cal metge davant paraulescomençades perconsonant

el ( l’) a l’hotel de l’avi per l’aniversari ca l’Ernest davant paraulescomençades pervocal

els als jardins dels cotxes pels afores cals oncles en tots els casos

110

Unitat 4

Gramàtica

A C T I V I T A T S

Activitats orals

4.19. Identifica els articles definits que apareixenen aquest fragment de la lectura.Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer perla ciutat. Era estrany que s’hagués quedat aAnglaterra en aquella època de l’any: les seves com-panyes ja se n’havien anat cap a Egipte perquè hifeia bon temps i no haurien resistit el fredd’Anglaterra. Però l’oreneta s’havia enamorat d’unjonc que havia conegut en començar la primaveramentre volava perseguint una papallona groga.

4.20. Llegeix en veu alta les expressions següentsdient la forma de l’article adequada.… hivern passat… història interminable… idioma anglès… higiene personal… iogurt de fruita… Isabel… Isidre

4.21. Recorda que l’article indica el gènere delnom. Llegeix en veu alta els sintagmes de mésavall dient la forma de l’article que consideresadequada. (Entre parèntesis et diem el gènere delnom perquè no t’equivoquis.)… batent (masculí) de la porta d’entrada… full (masculí) de càlcul… fi (femení) del curs… claror (femení) del dia… compte (masculí) corrent del banc… senyal (masculí) de trànsit… pols (femení) del carrer… restes (femení) d’un naufragi… postres (femení) del dinar… llençols (masculí) del llit… sabates (femení) de pell… escacs (masculí)… golfes (femení) de casa

4.22. Llegeix en veu alta les oracions següents i di-gues també quina preposició i quin article hi had’haver davant de cada nom.a) De qui són aquests llibres: … Òscar, … Irene

o … Carles?b) A qui ho haig de donar: … Maria, … Ignasi

o … Joan?

Activitats escrites

4.23. Escriu les formes del singular dels sintagmesnominals de més avall i classifica-les d’acord ambla forma singular de l’article que presenten:Masculí: el / l’ Femení: la / l’

els ullals, els iogurts, els huracans, les il·lusions, lesamanides, els pinyols, les esgarrinxades, les urbanit-zacions, els uniformes, les assegurances, les impres-sions, els cascos.

4.24. Copia les frases següents i omple els buitsamb la preposició i l’article corresponents. Si cal,utilitza la forma contracta.a) Us acompanyaré fins … peu … turó Xic. Crec

que podreu continuar amb cotxe des … hostalfins … refugi.

b) D’ençà … incidents … any passat, l’àrbitresempre va a favor … equip local i en contra …de fora.

c) Cap … migdia surt un autocar que passa …autopista i arriba … poble abans … vespre.

d) Els monitors … vaixell organitzen activitats lú-diques tant … més joves com … més grans.

e) Si passes … carrer … Hospital i … avinguda… Til·lers, hi arribaràs abans.

4.25. Hem suprimit els articles i les formes con-tractes d’aquest text. Copia’l i reconstrueix-lo.… orenetes construïen … nius sota … porxos i en-tre … bigues de … pallissa. Moltes tornaven … niu

… humor negre… urpa de l’àguila… udol del llop… utilitat del casc… univers… única possibilitat… humitat de l’aire

111

Unitat 4

Gramàtica

que havien deixat a … tardor anterior, el refeien,hi covaven … ous i cuidaven … fills fins que po-dien volar sols. Tot … cel s’omplia amb … vols agi-tats d’aquests equilibristes de … aire que, amb …bec ben obert, volaven com fletxes àgils a … caçad’insectes. Quantes orenetes!

MARIO LODI: El cel que es mou. Barcanova.

4.26. Copia el text següent i completa’l posant-hiels articles només quan calgui.–Hola, … Àngela. Que has vist … Eduard?–No. Crec que se n’anava a … Empordà amb …Manel, … Susanna i … Elisabet.–I què en saps, d’ … Francesc i … Isabel?–Res. L’última vegada que els vaig veure va ser a …Seu d’Urgell. Practicaven esports de muntanya.

4.27. Explica en quins casos cal posar l’article da-vant els noms de persona i en quins no cal. Fes-ho utilitzant les frases següents:a) … Narcís ha pintat un quadre preciós.b) … Joan Miró és un dels pintors més interessants.c) Aquest noi es diu … Antoni, però li diem …

Toni.

4.28. Copia les frases de sota escrivint en singu-lar els sintagmes destacats en negreta.a) No t’enfilis als arbres que et faràs mal.b) Va rebre una trucada dels encarregats de les

altres empreses.c) Els lladres van fugir per les escales del darrere.d) A casa de l’àvia han deixat un paquet per als

oncles.e) Reserva aquestes preguntes per als exàmens.f ) Aquestes eines són dels ajudants del jardiner.

4.29. Copia les frases següents canviant la partdestacada en negreta per l’expressió que tens en-tre parèntesis. Fixa’t bé quan has d’escriure el iquan al.a) Ha plogut del matí a la tarda (… vespre).b) M’agrada més estudiar a la nit (… matí).c) La biblioteca (… museu) només obre un dia

(… diumenge).

d) Hem trobat la gata (… gat) a la plaça (… car-rer).

e) La gata (… gat) ha esgarrapat la nena (… nen).f ) He vist la dependenta (… mecànic) a la ter-

rassa (… terrat).g) Han deixat la presonera (… presoner) en lli-

bertat.

4.30. Copia les frases següents i omple els buitsamb l’article (l’) o amb la preposició més l’article(a + l’), segons correspongui.a) … hivern és llarg. / … hivern hi fa molt fred.b) He saludat … Albert. / Dóna records …

Albert.c) M’han ingressat … hospital. / Han inaugurat

… hospital.d) Visitarem … illa de Mallorca. / Ens estarem …

illa de Mallorca.e) Telefonaré … Isidre. / Visitaré … Isidre.

4.31. D’aquests topònims, deu han d’anar ambarticle. Quins són? Escriu-los amb l’article que elscorrespon.Jonquera LlagostaAmetlla de Mar Bellcaire d’UrgellGironella MasnouGarriga Pobla de LilletFigueres CollsuspinaVendrell Pont de SuertPrat de Llobregat Lloret de MarArenys de Munt Roca del Vallès

4.32. Substitueix les formes en cursiva de les fra-ses següents per l’article neutre. Per exemple:Les coses que havia promès als seus fills mai no lesva complir. El que havia promès als seus fillsmai no ho va complir.

a) Estava disposat a fer tot allò que li manessin.b) La cosa més increïble és que, sense saber nedar,

va aconseguir salvar-se.c) Això que t’ha receptat el metge és un antibiòtic.d) Les coses més interessants les va explicar els pri-

mers dies de classe.

3. La síl.laba (II)

3.1. Els diftongs

Hi ha dues classes de diftongs: els diftongs creixents (iot, hiat) i elsdiftongs decreixents (pau, rei).

Diftongs creixents

Diftongs decreixents

3.2. La síl.laba tònica

En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònica és aquella que es pro-

nuncia amb més força.

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:• Agudes. La síl·laba tònica ocupa l’última posició:

ma-ri-ner, hu-ra-cà• Planes. La síl·laba tònica ocupa la penúltima posició:

fi-gue-ra, nú-vol

112

Unitat 4

Ortografia

RecordaUn diftong és la unióde dues vocals ques’integren en una solasíl·laba. Per exemple:pau, rei, iot, hiat. Sempre es produeix diftong creixent en els grups següents:

gua, güe, güi, guo qua, qüe, qüi, quoai-gua, pin-güí qua-tre, qües-ti-ó

Sempre hi ha diftong creixent en les paraules que comencen en:ia, ie, io, iu hia, hie, hioio-gurt, iu-gos-lau hie-na, hie-rà-tic

Se sol produir diftong creixent en els grupssegüents, sempre que es pronunciïn en un solcop de veu i vagin darrere d’una vocal:ia, ie, io ua, ue, uono-ia, se-ient cre-uen, ri-uen

Se sol produir diftong decreixent en els grupssegüents, sempre que es pronunciïn amb unsol cop de veu:ai, ei, ii, oi, ui au, eu, iu, ou, uumai, noi veu-re, mou-re

Compte: No es produeix diftong si aquestsgrups no es pronuncien amb un sol cop deveu o bé si van darrere d’una consonant.tra-du-ï-a, o-be-í-em per-pè-tu-a, Ma-ri-a

Compte: No es produeix diftong si aquestsgrups no es pronuncien amb un sol cop deveu.pa-ï-sos, pa-ís o-ï-da, di-ürn

• Esdrúixoles. La síl·laba tònica ocupa l’antepenúltima posició:fà-bri-ca, his-tò-ri-a

Les paraules o mots monosíl·labs, segons la força amb què es pro-nuncien, es classifiquen en dos grups:

• Monosíl·labs tònics. La gran majoria de monosíl·labs tenen lasíl·laba tònica: pal, dit, mai, riu…

• Monosíl·labs àtons. Són monosíl·labs àtons els articles (el, la…),els pronoms febles (em, et, es, ens…), algunes preposicions (a, de, en,amb, per), la paraula que i alguns més.

113

Unitat 4

Ortografia

A C T I V I T A T S

4.33. Llegeix les paraules següents i comptaquants cops de veu fas en cada una. Després es-criu-les separant-ne les síl·labes i subratllant-ne latònica. Per exemple: aigüera ai-güe-ra (3 síl·labes)

rabiüt, freqüent, estàtua, pingüí, influent, notícia,idea, quaranta, riure, estiuejar, excessiu, palau.

4.34. En cada un dels grups següents hi ha unaparaula que no hi encaixa: té alguna característi-ca diferent. Identifica-la i explica el perquè.[ciència, pèrdua, paraigua, història]; [increïble, veï-na, diürna, Paula]; [guilla, quasi, guarda, quota];[sarau, Maria, desmai, dinou].

4.35. Classifica les paraules següents en agudes,planes i esdrúixoles:fàbrica, futbol, panera, portal, façana, música, oblit.

4.36. Escriu les paraules de sota separant-ne lessíl·labes i subratllant-ne la tònica. Després buscauna altra paraula de la mateixa família que siguiaguda. Per exemple:baixada bai-xa-da bai-xar

cartes, coixinera, taula, Anglaterra, préssec, aigua,eficàcia, neutre, ràbia, presència, guàrdia, riera, lle-bre.

4.37. Fes el mateix que en l’activitat anterior, peròara busca una altra paraula de la mateixa famíliaque sigui esdrúixola. Per exemple:historiador his-to-ri-a-dor his-tò-ri-a

perpetuar, preferent, eficaç, bestial, periòdic, fre-qüent, geòleg, metal·lúrgic, furiós.

Dictats per preparar

La papallona s’havia aturat damunt del jonc i l’o-reneta, en veure’l, se’n va enamorar. El jonc se’n vaadonar i li va fer una reverència, i l’oreneta va es-tar tan contenta que va començar a fer voltes i vol-tes entorn del jonc i, en fregar l’aigua amb les ales,es formaven dibuixos molt bonics.

OSCAR WILDE: El Príncep Feliç (adaptació).

L’oreneta sembla que pensi i tingui més cap quemoltes persones. I, com a graciosa i plena de quali-tats, és la reina de totes les bestioles de ploma.L’oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora.Sempre va neta, sempre va elegant. El cant de l’ore-neta és un xisclet fresc que no s’acaba mai. Els page-sos diuen que l’oreneta quan canta diu: «Lleva’t dematí, lleva’t de matí».

JOSEP M. DE SAGARRA:

Els ocells amics (adaptació). Joventut.

4. El text instructiu: els consells4.1. Llengua oral

Què passaria si…

Què passaria si tu fossis l’oculista (oftalmòleg o oftalmòloga) d’un po-ble i l’Ajuntament t’encarregués una campanya de sensibilització entreel jovent de cara a prevenir possibles problemes a la vista? Tal vegada or-ganitzaries una xerrada amb els nois i les noies de Secundària per donar-los alguns consells senzills i pràctics. Imagina’t parlant de la manera se-güent:

Quan l’objectiu d’un text és ensenyar i donar consells, diem quees tracta d’un text instructiu. Les característiques generals d’aquest ti-pus de text les pots llegir en el quadre del marge.

114

Unitat 4

Tipus de textos

La vista és un dels sentits més importants, i n’hem de tenir molta cura.Per això us donaré uns quants consells que us ajudaran a tenir semprebona vista:

PRIMER. Quan llegim o escrivim és molt important no acostar-nosgaire a la taula. La distància adequada entre els ulls i el llibre o la lli-breta és la mateixa que hi ha entre el colze i el centre de la mà, és adir, uns 30 o 35 centímetres.

SEGON. Si utilitzem l’ordinador, cal tenir l’habitació il·luminada,mai a les fosques, i ens hem de mantenir a una distància d’uns tres pamsde la pantalla. No s’ha d’abusar mai de l’ordinador; per això convé ferpetites pauses amb regularitat i, durant uns segons, bellugar els ulls entotes direccions.

TERCER. Si portem ulleres, hem de procurar tenir-les sempre en bo-nes condicions. Unes ulleres deformades o uns vidres ratllats poden per-judicar la visió.

QUART. Quan fem esport, també entrenem la visió: seguim el movi-ment, veiem els colors, calculem velocitats, reconeixem imatges… Totaixò és molt bo per aguditzar la visió.

Nois i noies, recordeu bé aquests quatre consells que us ajudaran a man-tenir la vista en bona salut. No us n’oblideu.

Característiques generals

dels textos instructius

– Intenció o objectiuInstruir, és a dir, trans-metre uns coneixe-ments per tal que lagent els aprengui i elsposi en pràctica en laseva activitat diària.– L’emissor (qui parla)La persona especialit-zada en la matèria, queparla amb propietat.– Els receptors (els quiescolten)La gent interessadaque vol instruir-se o que cerca consell.– LlenguatgeClar, precís i ben es-tructurat.– Modalitat exhortativaEs fa una exhortaciómitjançant: a) el man-dat: recorda, recordeu,

comprova, compro-

veu…; b) l’obligació ola necessitat: hem de

tenir, no s’ha d’abusar,cal tenir, convé tenir…;c) la prohibició: no llen-

cis, no llenceu, no utilit-

zis, no utilitzeu…

– EstructuraIntroducció (justificaciódel tema).Enumeració clara deles parts.Conclusió final.

115

Unitat 4

Tipus de textos

A C T I V I T A T S

Activitats orals

4.38. Selecciona una situació en què tu puguistransmetre uns consells als companys i a les com-panyes i enregistra la xerrada en una cinta de cas-set o fes-la directament davant de tota la classe.(Convé que la redactis abans i que l’ensenyis alprofessor o a la professora perquè te la revisi.) Etsuggerim algunes possibilitats:– Campanya per evitar lesions quan fem esport.– Quatre bons consells per fer amics i amigues.– Com ho podem fer per convèncer els pares.

Activitats escrites

4.39. El decàlegLa necessitat d’inculcar hàbits que permetin es-talviar els recursos del nostre planeta, fa que so-vint s’organitzin campanyes de conscienciació dela gent i que s’editin decàlegs, com ara aquest quehi ha al costat, sobre l’estalvi d’aigua.– Digues quin és l’objectiu que persegueix el

Decàleg per aprofitar l’aigua.– Digues qui és l’emissor i qui el receptor.– Escriu un decàleg humorístic dirigit als com-panys i les companyes. Et suggerim algunespropostes: decàleg del bon estudiant ode la bona estudianta; decàleg delbon fill o de la bona filla; decà-leg del bon amic o de la bonaamiga.

Presenta l’es-borrany alprofessor o a la professoraperquè te’l revisi.Després escriu-loamb la presentacióadequada.

DECÀLEG PER APROFITAR L’AIGUAL’aigua és vida: aprofiteu-la!

A casa

1. Pren una dutxa ràpida en comptes d’un bany. Pots arribar a estalviar 40 litres d’aigua.

2. Tanca l’aixeta del lavabo mentre et rentes les dents. Si no, pots llençar prop de 20 litres d’aigua.

3. Engega la rentadora i el rentaplats quan esti-guin plens del tot. Pensa que en una rentada de roba es consumeixen més de 60 litres d’aigua.

4. No llencis mai al vàter oli, gases, compreses o plàstics. Provoquen grans problemes a les clave-gueres i a les plantes depuradores.

5. Repara immediatament les aixetes que degotin.

A la terrassa o al jardí

6. Tingues plantes resistents que consumeixin pocaaigua.

7. Comprova periòdicament les conduccions i les mànegues perquè no tinguin fuites.

8. No seguis la gespa gaire arran de terra per tal de disminuir l’evaporació de l’aigua.

9. No utilitzis la mànega per netejar els patis o les terrasses. Si agafes preferiblement l’escombra,estalviaràs molta aigua.

10. Tanca la clau de pas de l’aigua en cas d’absèn-cies prolongades.

Fem un bon ús de l’aigua.És en benefici de tothom.

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Unitat 4

El futur

Utilitzem el temps futur per referir-nos a un fet o a una acció que es farà realitat en un temps pos-terior, després del present (ahir plovia, avui plou una mica, demà no plourà. Abans no rebia capmissatge, ara en rebo uns quants, d’ara endavant en rebré molts).

El futur dels verbs regulars es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb. Cal dirque les terminacions de futur són les mateixes per a tots els verbs.

4.40. Escriu totes les persones del temps futur dels verbs canviar, rebre, conèixer i conduir.

4.41. Completa les frases següents amb les formes corresponents del temps futur. Tingues present que totsels verbs segueixen el model 2a (com perdre).a) Si no treballo, jo no … (percebre) el sou.b) Tu … (interrompre) els estudis?c) L’emissora … (transmetre) el partit de bàsquet.d) Nosaltres … (combatre) contra la fam.e) Vosaltres … (incloure) el meu nom a la llista?f ) Els diaris … (difondre) la notícia.

4.42. Per què les formes del plural del temps futur (cantarem, temereu, serviran) no duen accent?

4.43. Transforma les frases següents de manera que els verbs apareguin en temps futur.a) Així que arribo al despatx, em poso a ordenar l’arxiu.b) Primer rep els convidats; després els serveix el sopar.c) Amb el clauer que et compro, ja no perds més les claus.d) Quan sentiu un xiulet, és que rebeu un missatge.e) Els bombers apaguen l’incendi i condueixen els ferits a l’hospital.

4.44. Converteix el text següent en una previsió canviant el passat perifràstic pel temps futur.Estat del celA partir del migdia van créixer nuvolades al Pirineu i al massís dels Ports que van deixar el cel molt ennu-volat durant la tarda. A la resta del territori va seguir l’ambient assolellat, amb el pas de bandes de núvolsalts, tot i que a partir de mitja tarda i al vespre els núvols alts i mitjans van ser més nombrosos i el cel vaquedar molt ennuvolat.

Temps verbals

116

1 Cantar

cant arécant aràscant aràcant aremcant areucant aran

2a Perdre

perd réperd ràsperd ràperd remperd reuperd ran

2b Témer

tem erétem eràstem eràtem eremtem ereutem eran

3a Dormir

dorm irédorm iràsdorm iràdorm iremdorm ireudorm iran

3b Servir

serv iréserv iràsserv iràserv iremserv ireuserv iran

117

Racó d’Internet

Unitat 4

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

Les campanyes institucionals

INTRODUCCIÓ

Un tipus de text instructiu o decàleg que veiem sovint són lescampanyes institucionals: campanyes de l’Ajuntament, de laGeneralitat o d’altres institucions, amb la intenció de fer canviaralgun hàbit dels ciutadans. De vegades van adreçades a tota laciutadania i altres vegades s’adrecen a un grup concret; així, hiha campanyes per als conductors, perquè condueixin amb mésprudència; per als fumadors, perquè deixin de fumar; per als jo-ves, per prevenir el consum de drogues…

TASCA

Dividiu-vos en grups de tres o quatre persones i esbrineu comsón les campanyes institucionals i quines possibilitats diferentshi ha. Després fareu la vostra pròpia campanya.

PROCÉS

1. Feu un cop d’ull a les campanyes que trobareu en els enllaços1-3 i esbrineu qui és l’emissor (per saber-ho potser haureu d’anara la pàgina d’inici i veure qui ha fet aquesta pàgina), qui creieu queés el receptor (fixeu-vos bé si és per al públic en general o per aun grup concret) i quin és el seu objectiu. Obriu un document detext i escriviu-hi a dalt de tot el títol «Campanyes amb text». A sotahi anireu escrivint el títol de la campanya i hi posareu l’emissor, elreceptor i l’objectiu de cadascuna, resumit en un parell d’oracions.

2. En els enllaços 4-7 trobareu campanyes en què els consellsvan acompanyats d’imatges que en reforcen o aclareixen el textper tal que el missatge arribi millor. Observeu que tant les imat-ges com el text són més o menys «seriosos» segons qui en siguiel receptor. Ara, en el mateix document anterior poseu-hi un altre títol, «Campanyes amb text i imatges», ifeu el mateix que abans: escriure el títol i les tres informacions (emissor, receptor i objectiu) de cada una.

3. Prenent exemple de les campanyes que heu vist, a continuació en dissenyareu una vosaltres. Imagineuque us han encarregat una campanya per al Departament de Família i heu de fer un «Decàleg dels paresperfectes». Segur que teniu unes quantes idees de com haurien de ser uns pares perfectes, oi?Per tal de fer més eficaç la vostra campanya, hi podeu afegir imatges. Teniu tres opcions: fer les fotografiesa casa i descarregar-les a l’ordinador; fer dibuixos en paper i escanejar-los, o bé fer els dibuixos directamenta l’ordinador amb un programa de dibuix. Tingueu en compte que les imatges han de representar el que diuel text (preneu com a model els enllaços 6-7).

RECURSOS

Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat

Genera

litat

de C

ata

luny

a.

Depart

am

ent

de S

alu

t

Llengua i societat

4.45. Respon breument aquestes preguntes:a) Què és una llengua? (És un sistema de … que ser-

veix per …)b) Aproximadament, quantes llengües hi ha al

món?c) Com s’agrupen les llengües? Què tenen en comú

les llengües que formen un d’aquests grups?

4.46. Relaciona aquests termes amb les defini-cions de més avall: mite de Babel, comunitat lin-güística, família lingüística, substitució lingüística,bilingüisme i indoeuropeu.a) Llengua d’un poble molt antic que habitava a les es-

tepes del sud de Rússia, la qual, amb els segles, vadonar la família de llengües indoeuropees, entre lesquals hi ha la majoria de les llengües d’Europa.

b) Procés històric pel qual una llengua desapareixd’un territori i és reemplaçada per una altra.

c) Llegenda bíblica segons la qual els constructorsd’una gran torre a Babel van ser comdemnats aparlar diverses llengües i a no entendre’s entre ells.

d) Grup de persones que comparteixen una matei-xa llengua.

e) Grup de llengües que tenen un origen comú i,per tant, comparteixen moltes característiques.

f ) Capacitat que tenen algunes persones d’utilitzardues llengües en un nivell d’igualtat.

Gramàtica

4.47. Copia les frases següents i omple els buitsescrivint de la manera adequada la combinació ques’indica entre parèntesis.a) … (per + el) maig m’agradava mirar les papallo-

nes que volaven … (per + el) jardí. Voleiavenamunt i avall com acròbates … (de + el) aire.

b) He descobert … (que + els) núvols són fills …(de + el) aire i … (de + el) sol.

c) La família … (de + en) Bernat viu … (a + els) afo-res … (de + el) poble.

d) … (per + el) camí podràs collir flors … (per a +els) avis.

e) Aquest castell és considerat patrimoni … (de + la)humanitat … (per + el) seu valor històric i artístic.

4.48. Escriu frases amb les paraules següents.Per exemple: acaba de sortir / banyLa Carme acaba de sortir del bany.

a) es queixava / esquenab) torna molt tard / universitatc) sempre ha de recórrer / amicsd) no tornaran fins / estiu que vee) els agrada passejar / avingudaf ) a la una / sortiran / hotel

4.49. La llengua castellana té un article neutre(lo) diferent de la forma de l’article masculí (el).Fixa’t en les equivalències següents:

Castellà CatalàLo más importante es… El més important és…Lo que me molesta es… El que em molesta és…

Seguint els models anteriors, tradueix del castellà alcatalà aquestes frases:a) Lo más difícil fue salir de la ciudad.b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al

desierto.c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo

que esperábamos.d) Sucedió lo que nos temíamos.

4.50. Copia les frases següents i omple els buitsamb l’article, si cal. Fixa’t en aquests exemples:Ens vam veure dilluns. Vol dir dilluns passat.Ja ens veurem dijous. Vol dir dijous que ve.Fa festa el dilluns. Vol dir cada dilluns.

a) L’especialista de la pell visita … dijous.b) Vaig anar a cal dermatòleg … dijous.c) Diuen que … divendres farem la festa del

Carnaval.d) Treballa de dilluns a dijous: … divendres fa festa.

Ortografia

4.51. Classifica les paraules de més avall en dosgrups:a) paraules que tenen una u muda perquè forma

part d’un dígraf (dues lletres que representen unso) com, per exemple, aquesta;

118

Unitat 4

Activitats

b) paraules que tenen un diftong creixent darrere d’u-na q o una g com, per exemple, pasqua o pingüí.

Després encercla els diftongs.

quadern, resseguir, guatlla, banquet, neguit, llengüe-ta, aquàtic, tomàquet, qüestió, piragua, guerra, aquí,aigüera, llonguet, llengües, aconseguir.

a) dígraf (u muda)…

4.52. Recorda que els grups ia, ie, io, ua, ue i uoformen diftong creixent (una sola síl·laba) quan estroben darrere d’una vocal (no-ia); en canvi, no for-men diftong (síl·labes diferents) quan es troben dar-rere d’una consonant (ma-ni-a).– Separa les síl·labes de les paraules de més avallagrupant-les en dos grups:a) paraules que tenen diftong creixent;b) paraules que no tenen diftong.

– Després encercla els diftongs.

joier, persiana, claraboia, gàbies, estàtua, estiuejar,grua, fuet, clauer, espècie, acció, seient, reial, mensual,estiuenc, lleial.

a) amb diftong creixent…

4.53. Recorda que els grups ai, ei, oi, ui, au, eu,iu i ou formen diftong decreixent (es-plai) excepteque la i o la u portin dièresi o accent (pa-ï-sos, pa-ís). – Separa les síl·labes de les paraules que tens a con-tinuació agrupant-les en dos grups:a) paraules que tenen diftong decreixent; b) paraules que no tenen diftong.

– Després encercla els diftongs.

ploure, diürn, preveure, descriure, Suïssa, veïnat, re-mei, greuge, suís, heroi, increïble, veí, espai, raïm,llauna, Raül, Pau, Lluís.

a) amb diftong decreixent…

4.54. Agrupa les paraules següents en tres grups:a) paraules agudes; b) paraules planes; c) paraules esdrúixoles.

humit, telèfon, clavell, pèrdua, verí, fórmula, angines,cactus, tendresa, rèptil, mandrós, descans, concurs, his-tòria, cérvol, segon, plàtan, tobogan, oxigen, fàbrica.

4.55. Llegeix en veu alta aquests versos i desprésdigues quines són les síl·labes tòniques. N’hi ha tresen cada vers excepte en el sisè, en què n’hi ha dues.

Cançó d’enyorançaEnyoro la vela lleugera,el còdol blavís i lluent,la vinya, la cala planera,el núvol, la boira i el vent;la corba suau de la platjai la marinada frescal,la barca que fuig de l’oratgei aquell gallaret en el pal.

TOMÀS GARCÉS

4.56. En cada un dels grups següents hi ha unaparaula que no hi encaixa. Troba-la i explica el per-què.

119

Unitat 4

Activitats

pou riu cua trau

tren del pèl mà

pingüí guanyar queixa quartet

països diürn qüestió traïdor

perpètua trànsit glòria ànsia

b) diftong creixent…

b) sense diftong (hiat)…

b) sense diftong (hiat)…

4.57. Les paraules compostes tenen, en general,dues síl·labes tòniques. Copia les paraules compos-tes següents i subratlla les dues síl·labes tòniques decada una:sobretot, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells, al-taveu, terratrèmol, filferro, setmesó.

4.58. Els adverbis acabats en -ment tenen duessíl·labes tòniques (len-ta-ment, rà-pi-da-ment). Encanvi, els noms acabats en -ment només en tenenuna (nai-xe-ment, a-co-lli-ment). Classifica les pa-raules següents en adverbis i noms, i subratlla’n lessíl·labes tòniques:

aparcament, fredament, campament, últimament,raonament, precisament, suggeriment, bàsicament,pressentiment, argument, legítimament, violentament.

4.59. Copia les paraules següents i separa’n lessíl·labes amb un guionet. Després, classifica-les enparaules agudes, planes i esdrúixoles:semàfor, empremta, angúnia, calaix, grandària, rot-llana, fuet, estalviar, saviesa, embolic, vàlua, bústia

4.60. Digues quins són els monosíl·labs àtonsque hi ha en el text següent:En arribar al lloc on el ramat havia de pasturar,Néstor descendí del cavall i li va treure la sella. A poca poc, el ramat es dispersà pel prat, cobert de rosada id’una boirina que s’aixecava lentament a mesura queel sol arrencava.

LLEÓ TOLSTOI:

Història d’un cavall. La Magrana.

Tipus de textos

4.61. Imaginem que un amic o una amiga t’ha fetsaber que els seus padrins li regalaran un gos pel seuaniversari. Escriu-li cinc consells que ha de tenirpresents per tal de cuidar-lo en les millors condi-cions possibles.

4.62. Seguint el model del text de la pàgina114, prepara un text instructiu per explicar alscompanys i companyes de classe com ho han de ferper organitzar un viatge col·lectiu a un lloc que tuja coneguis.

Entreteniment lingüístic

Els significats d’enganyar, endormiscar-se, manar,anar-se’n, pagar, subornar i tafanejar sovint s’expres-sen amb frases fetes de sentit figurat. Cada un delsjeroglífics que tens en aquesta pàgina correspon auna frase feta que es relaciona amb una de les pa-raules anteriors. Completa’ls i escriu-ne la relació.Després fes un jeroglífic per a cada una de les fra-ses següents i explica’n el significat.a) M’han carregat el mort.b) Està amb l’aigua fins al coll.c) No té pèls a la llengua.d) Ho tinc a la punta de la llengua.e) Li cantaré les quaranta.

120

Unitat 4

Activitats

aixecar laremenar les

ficar el

tocar elafluixar la

pesar

untar les

121

Unitat 4

Avaluació

Llengua i societat

1. Escriu una definició de família lingüística.

2. Completa aquest petit text amb les paraulesadequades.La majoria de les llengües europees formen part dela família lingüística … Aquestes llengües tenen unorigen …: la llengua del poble … Dins d’aquestafamília podem diferenciar diversos grups de llengües:el grup … , el grup… , el grup… , etc.

3. Digues tres factors que determinen que unallengua adquireixi prestigi social i internacional.

Gramàtica i ortografia

4. Copia el text següent i omple els buits amb lesparaules escaients:L’article és un … que va davant d’un … per pre-sentar-nos-el. L’article definit fa que el nom es refe-reixi a una cosa concreta i … L’article concordaamb el … en … i … Les quatre formes de l’article definit són … , … , …i …

5. Copia el text següent i omple els buits amb lesparaules escaients:L’article la no s’apostrofa quan va davant de … i… àtones. Per exemple: la … i la …

6. Escriu aquests noms precedits de l’article queels correspon:intempèrie, institut, humitat, humor, hiena, iogurt,Isabel, Isaac.

7. Copia aquestes frases i omple els espais buitsamb l’article neutre.a) No han complert … que ens van prometre.b) No tot … que es diu de mi és veritat.c) Recuperar la pau en tot el país és … més urgent.d) Has de subratllar només … més important.

8. En els espais buits d’aquestes frases hi ha d’ha-ver una preposició (a, de, per o per a) i un arti-cle. Copia les frases i omple els buits.a) Hem de telefonar … avis.b) Enfila’t a dalt … arbre.c) Passa … camí més curt.d) Aquest regal és … Òscar.e) Només hi viuen … estiu.f ) El fum sortia … tercer pis.g) No tenim menjar … gats.h) L’han condemnat … delictes comesos.

9. Copia aquestes frases posant en singular els sin-tagmes destacats en cursiva.a) Què hi has posat, als entrepans?b) Li agrada pujar als escenaris.c) Les històries que explicava eren increïbles.d) Ja han començat les activitats a les universitats

d’estiu.e) Van visitar les illes desertes del litoral.f ) Vam arribar fins als illots més petits.

10. Copia les paraules següents, separa’n les síl·la-bes amb un guionet i subratlla’n la síl·laba tòni-ca. Després, busca una altra paraula de la matei-xa família que sigui plana.fruit, esquerrà, distret, darrer, captar, formiguer,taulell, deixar, coixí, bruixot.

11. Classifica les paraules següents en tres grups:a) paraules agudes; b) paraules planes, i c) parau-les esdrúixoles.estàtua, príncep, safir, oreneta, festeig, hivern, llà-grimes, robí, làmina, escalfor, escombraries, angú-nia, espasa, misèria, dèbil.

Tipus de textos

12. Escriu dos o tres consells dirigits a un com-pany o una companya per tal que mantingui labicicleta sempre en bon estat.

Relacions familiars

La majoria de les societats humanes es basen en la família. La família

és un conjunt de persones que estan unides per vincles de parentiu.

1. LecturaEscolta atentament la lectura d’aquest text i després llegeix-lo en veu alta.

La meva família

Pagès (cast. campesino,labrador; angl. peasant).Persona que cultiva elscamps per obtenir-ne ali-ments.Assemblar-se (cast. pa-recerse; angl. to look li-ke). Tenir dues personeso dues coses caracterís-tiques gairebé iguals.Retirada (cast. parecido;angl. similarity). Sem-blança.Besavi, besàvia (cast. bis-abuelo, bisabuela; angl.great-grandfather, great-grandmother). El pare ola mare dels avis.Fer goig (cast. estar gua-po; angl. to look nice). Seragradable de veure.Nebot, neboda (cast. so-brino, sobrina; angl. ne-phew, niece). Fill d’ungermà o d’una germana.Avenir-se (cast. llevarsebien; angl. to get on well).Entendre’s bé dues o méspersones.

VOCABULARI

JULIÀ: Què hi tens, aquí: una foto de tota la família?

ÀNGELA: Sí, és una fotografia que m’agrada molt. Vaig demanar a la mare que me’n

fes una còpia per tenir-la a la meva habitació. Em porta molts records. Encara

recordo com l’àvia Agnès es posava d’allò més contenta quan l’anàvem a veu-

re al poble. A mi em feia seure a la seva falda, em donava un caramel i m’ex-

plicava unes històries…!

JULIÀ: Llavors devies ser molt petita, oi? On surts, tu?

ÀNGELA: Fixa’t, jo sóc aquesta, la de la cua de cavall. Llavors tenia només qua-

tre anys. Aquesta foto ens la vam fer per l’aniversari de l’àvia. Feia setanta

anys. Quatre anys abans havia mort l’avi Miquel. Em sap greu: no el vaig arri-

bar a conèixer. Diuen que era el millor pagès* del poble (tenia un hort que

era una meravella). Guaita, aquest cap pelat que surt dels braços de la mare

és el meu germà, en Toni; encara no tenia l’any! La mare diu que jo m’as-

semblo* molt a l’àvia i que en Toni té una retirada* a l’avi, però el meu on-

cle Albert diu que en Toni és clavat al besavi.* Quina mania de voler trobar

semblances!

JULIÀ: Doncs, de mi diuen que sóc tossut com un cosí meu. Coses de família! Qui

són aquests altres de la fotografia?

ÀNGELA: Mira, aquest és el meu pare. No ha canviat gaire, deu ser perquè sempre

ha portat barba. La meva mare sí que ha canviat; mira quin goig feia* amb els

cabells llargs. Aquest és l’oncle Albert, el de les ulleres, i la tieta Carme, la

seva dona. Llavors, el meu oncle encara no tenia fills i estava molt per nosal-

tres perquè en Toni i jo érem els únics nebots.* Però a mi m’hauria agradat te-

nir un cosí o una cosina de la meva edat per poder jugar. Llavors els únics néts

de l’àvia Agnès érem nosaltres

dos. Em penso que l’àvia em tenia

tan consentida perquè jo era l’úni-

ca néta. La cosa va canviar quan

va néixer la meva cosina Raquel, i

reconec que li vaig agafar una mica

de gelos quan anàvem al poble.

Però ara que ja som més grans ens

avenim* molt, encara que ens por-

tem cinc anys de diferència. Ella

m’observa admirada, com dient:

«Quan jo sigui gran com l’Àngela,

seré com ella».

PA

RL

EM

-N

E

122

4

2. ComprensióDesprés de la lectura del text anterior respon les preguntes següents:

3. Paraules per expressar-se

a) Digues de què treballen els teus pares o els teus germans grans. Per exemple: el meu pare treballa (o fa) de

taxista i la meva mare és mestressa de casa.

b) Digues quantes persones viviu a casa teva. Per exemple: A casa som cinc persones. Visc amb el meu pare i

la meva mare. Tinc dos germans: l’un és més gran i l’altre és més petit que jo.

123

a) Qui apareix a la fotografia de l’Àngela?

b) Per què té aquesta fotografia a la seva habitació?

c) Què recorda de l’àvia Agnès?

d) Quan diu l’Àngela que es van fer aquesta fotografia?

e) Com és que ella no va arribar a conèixer l’avi?

f) A qui diu la mare que s’assembla l’Àngela? I en Toni?

g) Des de llavors, qui ha canviat més d’aspecte: el pare o la mare?

h) Qui és el parent de la fotografia que porta ulleres? Tenia fills?

i) En aquell temps, qui eren els únics néts de l’àvia?

j) A qui va agafar gelosia l’Àngela? Per què?

k) Com és ara la relació de l’Àngela i la Raquel?

Vincles de parentiu Ocupació Accions

besavi, besàviaavi, àvia (fam. iaio, iaia)pare, marefill, fillagermà, germanabessó, bessona

Altres persones de la família

padrí, padrinafillol, fillolagendre, nora (o jove)

funcionari, -àriapagès, -acambrer, -acuiner, -adona de fer feinesfuster, -ainfermer, -amestressa de casametge, -essapaletapastisser, -a

educarestudiartreballar de/a/perfer dededicar-se atenir negocicasar-sedivorciar-se separar-seviure (junts)festejar

oncle, tia (fam., tiet, tieta)nebot, nebodasogre, sogracunyat, cunyadacosí, cosinanét, néta

home, donamarit, mullerespòs, esposa

Masculí dos

dos germansdos cosins

Femení dues

dues germanesdues cosines

PA

RL

EM

-N

E

124

c) Observa l’arbre genealògic següent i digues quins vincles de parentiu tenen l’Agnès, l’Albert i l’Àngela amb

els altres membres de la família.

d) Quins vincles de parentiu hi ha: 1) entre l’Agnès i en Ferran; 2) entre l’Albert i en Ferran; 3) entre la Carme

i l’Agnès? Utilitza els noms cunyat, cunyada; sogre, sogra; gendre, nora per respondre la pregunta. Per exem-

ple: L’Agnès és la … d’en Ferran i en Ferran és el … de l’Agnès.

4. Sons i lletresDe forma general, distingim set vocals tòniques:

mal [a] mel [ε] fet [e] fi [i] bo [ɔ] fons [o] fum [u]

Aquests set sons vocàlics es transcriuen només amb cinc lletres. Així, la lletra e pot transcriure una e oberta

([ε] mel) o bé una e tancada ([e] fet). Igualment, la lletra o pot transcriure una o oberta ([ɔ] bo) o bé una o tan-

cada ([o] fons).

a) Escolta atentament el so de la lletra e i de la lletra o d’aquestes paraules i classifica-les.

1. cel, cent, nen, llet, preu, dent, verd, mes;

2. pont, fosc, cor, forn, sort, som, vol, tot.

e oberta [ε] e tancada [e] o oberta [ɔ] o tancada [o]

… … … …

Ara llegeix en veu alta les paraules classificades remarcant el so de cada vocal.

PA

RL

EM

-N

E

Agnès

Ferran

Toni Àngela

Teresa

Miquel

Raquel

Albert Carme

5. GramàticaEls possessius són els mots que indiquen la possessió o alguna mena de relació dels noms amb les tres per-

sones gramaticals. Per exemple: –Vindreu a casa meva (de mi)? –Sí, vindrem a casa teva (de tu) i no anirem a

casa seva (d’ell o ella).

a) Copia les frases següents i substitueix els mots destacats per

la forma del possessiu adequada.

Per exemple: El cosí que tinc el meu cosí.

1. Ahir va venir el germà que tinc amb els amics d’ell i les ami-

gues d’ell.

2. És a prop d’aquí el pis on viviu vosaltres? –No, el pis on vi-

vim nosaltres és lluny d’aquí.

3. Coneixes els pares de l’Àngela? Avui aniré a casa d’ella.

4. La intenció que tinc és aconseguir la confiança d’ells.

5. Si has perdut el llapis que tu tens, agafa el llapis que tinc jo.

6. La germana que tenim va perdre el discman de nosaltres i

ara vol que li deixem els jocs de nosaltres.

7. Alguns cosins que té viuen a França. Una cosina que té viu

a Anglaterra.

6. Expressió personal

a) Busca una fotografia de la teva família i explica com és.

Escriu un text com el de l’Àngela i després comenta la

fotografia oralment.

b) Què recordes de la teva família de quan eres petit o petita? Prepara’t un text escrit sobre aquest tema

i després llegeix-lo en veu alta.

c) En parelles. Parleu sobre què us agrada i què us desagrada de la vostra família. ¿Us aveniu amb els

pares i amb els germans o germanes? Quin paper tenen els amics o les amigues en la vostra vida?

Possessius

Persona

1 de mi

2 de tu

3 d’ell, d’ella

Si és d’una sola persona

singular

masculí femení masculí femení

meu meva meus meves

teu teva teus teves

seu seva seus seves

plural

Possessius

Persona

1 de nosaltres

2 de vosaltres

3 d’ells, d’elles

Si és de dues o més persones

singular

masculí femení masculí femení

nostre nostra nostres nostres

vostre vostra vostres vostres

seu seva seus seves

plural

Observacions

1. Generalment, els possessius portenl’article definit quan van davant el nom:la seva àvia,

els meus pares.2. Quan els possessius van darrere el

nom, no porten l’article definit:una cosina seva,són parents meus.

Els demostratius són mots que indiquen siel nom a què ens referim és a prop o éslluny.

Proximitat (aquí)

aquest aquestaaquests aquestes

això

Llunyania (allà)

aquell aquellaaquells aquelles

allò

125

PA

RL

EM

-N

E

126

Unitat 5

CONTINGUTS

LECTURA: Odisseu al país dels ciclops

LLENGUA I SOCIETAT: Les lle

ngües romàniques

LÈXIC: Les paraules derivade

s

GRAMÀTICA: Els determinants demostratius, poss

essius i interrogatius

ORTOGRAFIA: Els emmudiments vocàlics

TEMPS VERBALS: El condicional

PARLEM-NE: El vestit

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Llegir en veu alta un relat èpic

i copsar-ne els aspectes més signi-

ficatius.

Conèixer l’origen de les llengües

romàniques i identificar-les.

Practicar la derivació de paraules.

Aprendre la funció i l’ús dels de-

mostratius, els possessius i els in-

terrogatius.

Dominar els emmudiments de les

vocals i l’ús de l’apostrofació i la

contracció.

Reconèixer i conjugar el condicio-

nal.

127

Unitat 5

LecturaOdisseu al país dels ciclops

Odisseu (anomenat Ulisses pels llatins) és un dels grans herois deles llegendes de l’antiga Grècia, probablement l’heroi més astut,més enginyós i més intel·ligent.Els dos grans poemes èpics d’Homer, la Ilíada i l’Odissea, nar-

ren les aventures d’aquest heroi. La Ilíada explica la guerra deTroia, una guerra que els aqueus (els grecs) porten a terme per-què Paris, un dels herois troians, havia raptat Helena, l’esposa delrei d’Esparta. Odisseu té un paper important en el saqueig i ladestrucció de Troia: és ell qui té la idea de construir un gran ca-vall de fusta dins el qual un petit escamot de soldats podrà en-trar a la ciutat i obrir les portes a l’exèrcit aqueu.Destruïda Troia, Odisseu inicia el seu retorn cap a l’illa d’Íta-

ca, la seva pàtria. Però els déus i la força dels vents faran que aquestretorn sigui extremadament llarg i ple d’aventures i perills.Perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, Odisseu sofrirà moltespenalitats i perdrà les dotze naus i tots els tripulants; però, a la fi,quan ja ningú no l’espera, aconseguirà arribar a casa, al seu país.El text que ara llegiràs és un fragment d’un dels episodis més

coneguts de l’Odissea. Odisseu desembarca al país dels ciclops, unsmonstres gegants amb un sol ull al front que no practiquen l’hos-pitalitat envers els estrangers. Odisseu s’ha d’enfrontar a la cruel-tat d’un d’ells, Polifem.

Amb el cor entristit, vam navegar endavant i vam arribar al país delsciclops, gent superba* i sense lleis, que, refiant-se dels déus immor-tals, no llauren ni planten, i esperen que la pluja de Zeus* els faci créi-xer el blat, l’ordi i les vinyes. No tenen àgores* per reunir-se i parlar,sinó que viuen sols en coves, sense preocupar-se els uns dels altres.

Quan hi vam ser a prop, vam veure una cova ombrejada* amb llo-rers, on passaven la nit grans ramats d’ovelles i cabres. Al voltant hihavia una tanca amb pedres clavades a terra, amb pins immensos i al-zines de capçada* molt alta.

Llavors vaig triar els dotze homes millors de la tripulació i vam des-embarcar. Ens vam emportar un gran bot* de vi negre, dolç, que m’havia donat Maró, el sacerdot d’Apol·lo.* Era un vi exquisit, unabeguda divina, amb una olor tan deliciosa que era impossible abste-nir-se’n.* I és que el meu cor generós va tenir el pressentiment que se’ns presentaria un home salvatge, dotat d’una gran força i desconei-xedor de les lleis humanes i divines.

VOCABULARI

Superba. Que es consi-

dera superior i menys-

prea els altres, orgullo-

sa.

Zeus. Déu grec que reg-

nava sobre tots els altres

déus; senyor de l’univers

que imposava l’ordre i la

justícia.

Àgores. Places de les ciu-

tats gregues que es con-

vertien en centres de reu-

nió per parlar dels pro-

blemes comuns.

Ombrejada. Que els ar-

bres de l’entorn hi fan

ombra.

Capçada. Conjunt de

branques d’un arbre des

de l’enforcadura fins al

cimall.

Bot. Recipient gran de

cuir en forma de sac que

s’utilitzava per transpor-

tar el vi.

Apol·lo. Un dels déus

més venerats a Grècia;

déu del Sol, de la músi-

ca i la poesia, es consi-

derava portador de la jus-

tícia i la prosperitat.

Abstenir-se’n. Deixar de

prendre alguna cosa.

5

10

15

Ben aviat vam arribar a la cova, però no hi vam trobar el propie-tari, perquè encara devia estar pasturant els ramats. Mentre entràvema la cova, ho anàvem observant tot. Uns canyissos* plens de format-ges es vinclaven* pel pes. Els corrals eren plens de xais i cabrits: en unabanda, els més grossos; en una altra, els mitjans, i en una altra, els lle-tons.*

Des d’un bon principi, els companys em vam demanar que ens entornéssim cap a la nau tan aviat com ens haguéssim apoderat dels for-matges i dels cabrits. Però jo no els vaig fer cas, perquè volia veure elciclop i comprovar quina era la seva hospitalitat.*

Vam encendre foc, ens vam menjar uns quants formatges i el vamesperar asseguts dintre de la cova. Quan va tornar de pasturar el bes-tiar, portava un enorme feix de llenya seca; en deixar-la caure a terra,va fer un terrabastall* tan gran que nosaltres, espantats, ens vam ama-gar al racó més profund de la cova. Tot seguit va fer entrar les ovellesi les cabres que solia munyir;* en canvi, va deixar els mascles, els mar-rans* i els bocs,* a la porta. A continuació va aixecar una gran pedra plana i la va posar a l’entrada perquè fes de porta. Pesava tant que nol’hauria pogut arrossegar ni un tir* de vint-i-dos cavalls. Llavors, as-segut, va començar a munyir les ovelles i les cabres, tal com tenia percostum.

Quan va haver enllestit la feina, el gegant d’un sol ull va revifar elfoc, i les flames van il·luminar tots els racons de la cova. En veure’ns,el ciclop ens va preguntar:

–Forasters, qui sou? ¿És per fer negocis que viatgeu o aneu errants*sense rumb,* com els pirates per la mar?

128

Lectura

VOCABULARI

Canyissos. Reixats fets

de canyes.

Es vinclaven. Es corba-

ven, s’arquejaven.

Lletons. Animals que en-

cara mamen de la mare.

Hospitalitat. Acolliment

a la gent estrangera, ofe-

rint-li casa i menjar.

Terrabastall. Soroll fort

que fa una cosa de cert

embalum en caure.

Munyir. Treure la llet d’u-

na femella prement-li les

mamelles.

Marrans. Mascles de les

ovelles.

Bocs. Mascles de les ca-

bres.

Tir. Conjunt de cavalls

que mouen un carruatge

o que arrosseguen un ob-

jecte pesant.

Errants. Que viatgen a

l’atzar, sense saber quin

és el seu destí.

Rumb. Camí que se se-

gueix o ruta programada.

Unitat 5

20

25

30

35

40

A nosaltres el cor se’ns va glaçar; teníem por de la seva veu pode-rosa i d’ell mateix, un gegant monstruós. Amb tot, vaig dir-li aques-tes paraules:

–Nosaltres, perquè ho sàpigues, som aqueus* que venim errantsdes de Troia per damunt de l’abisme* de la mar, portats per vents detota mena. Hem arribat aquí per abraçar els teus genolls i demanar-teel do de l’hospitalitat o algun obsequi. Tingues pietat* dels déus, iacull-nos a casa teva com a hostes* venerables.

Immediatament em va respondre:–O ets un ximple, foraster, o bé véns de terres llunyanes, que em

demanis que respecti els déus. Els ciclops no ens preocupem ni deZeus ni dels déus benaurats, perquè nosaltres som molt més podero-sos que ells.

I aixecant-se de sobte, va allargar les mans, va agafar dos dels meuscompanys i els va rebotre* a terra com si fossin cadells.* Tot seguit elsva agafar i se’ls va cruspir* com un lleó muntanyenc, sense deixar en-tranyes ni carn ni ossos. Nosaltres, sanglotejant,* vam aixecar les mansa Zeus mentre contemplàvem aquelles accions tan cruels. La desespe-ració es va apoderar del nostre cor. El ciclop es va omplir l’enorme ven-tre devorant carn humana i bevent llet fresca acabada de munyir, i des-prés es va ajeure a l’interior de la cova estirant-se enmig de les ovelles.

Aleshores jo em vaig acostar al ciclop amb una gerra ben plena devi negre i li vaig dir:

–Ciclop, té, beu vi, serà millor que la llet per remullar la carn hu-mana. Te l’he portat com a libació,* per si et compadies de nosaltresi ens ajudaves a arribar a casa.

El gegant va acceptar el vi i se’l va beure. Li va agradar tant de beu-re el dolç licor que me’n demanà per segona vegada:

129

Unitat 5

Lectura

45

50

55

60

65

70

VOCABULARI

Aqueus. Habitants de l’an-

tiga Grècia.

Abisme. Profunditat molt

gran, lloc molt perillós.

Pietat. Devoció, respec-

te a les coses sagrades.

Hostes. Persones acolli-

des a casa, a les quals

s’ofereix hospitalitat.

Rebotre. Llançar una co-

sa violentament.

Cadells. Criatures peti-

tes; es diu principalment

dels fills dels gossos.

Cruspir-se. Menjar-se amb

desfici, amb molta ànsia.

Sanglotejant. Plorant fent

sanglots o sospirs.

Libació. Sacrifici en ho-

nor d’una divinitat que

consisteix a vessar vi so-

bre la víctima que se li

ofereix.

–Dóna-me’n una altra gerra, i di-gues-me el teu nom perquè et doni eldo d’hospitalitat amb el qual et com-plauré.

Tres vegades li’n vaig donar i tres ve-gades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tanaviat com el vi va arribar a l’entenimentdel ciclop, li vaig dir amb paraules dol-ces com la mel:

–Ciclop, ¿em preguntes el meunom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però,dóna’m el present* d’hospitalitat quem’has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la marei el pare i tots els meus companys.

Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar sense gens decompassió:

–Em cruspiré Ningú en darrer lloc; tots els altres me’ls cruspiréabans. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat.

Quan va acabar de parlar, va caure de panxa enlaire i, encara rient,s’adormí amb els cabells gairebé a tocar del foc. Aleshores vaig acos-tar una estaca* d’olivera a les brases i vaig esperar fins que la punta vaser roent.* Mentrestant encoratjava* els companys, no fos que algun,posseït pel terror, es fes enrere. Quan l’estaca ja estava a punt d’en-cendre’s, tot i que era verda, lluïa terriblement. Llavors, entre tots, vamagafar l’estaca punxeguda, la vam treure del foc i, amb tota la força,la vam dirigir a l’únic ull del gegant i la hi vam clavar de ple. El baf liva cremar totalment les parpelles i les celles, mentre se li encenia la ni-neta de l’ull. Aleshores el ciclop va fer un gemec tan terrible que lesroques del voltant van retrunyir.* Nosaltres, aterrits, vam fugir nova-ment cap al fons de la cova. Ell es va arrencar de l’ull l’estaca, tota xopade sang, i, enfurit, la va llençar ben lluny d’on era.

Tot seguit es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien a lescoves del voltant. Ells, en sentir els crits, hi van acudir de tot arreu i,des de fora estant, li van preguntar:

–Per què crides, Polifem? Que potser algú t’està matant amb en-ganys i violència?

I el robust Polifem els va contestar des de l’interior de la cova:–Companys, Ningú em mata amb enganys i violència.Els ciclops li respongueren:–Doncs si ningú no t’ataca, es tracta d’una malaltia vinguda de

Zeus, que no és possible evitar. Demana protecció al déu Posidó, elteu pare, ell potser t’ajudarà.

I dit això, se’n van tornar a dormir, cadascun a la seva cova.Gemegant de dolor, el ciclop va arribar a les palpentes fins a l’entra-da i va retirar la pedra per sentir la frescor de la nit a la ferida; però es

130

Unitat 5

Lectura

VOCABULARI

Present. Regal, obsequi.

Estaca. Pal acabat en

punta que es clava a ter-

ra, sovint per lligar-hi (es-

tacar) un animal.

Roent. Encesa, en bra-

ses.

Encoratjava. Animava.

Retrunyir. Ressonar com

ho fa un tro.

75

80

85

90

95

100

105

110

115

va asseure al llindar* de la cova amb les mans esteses per tal d’enxam-par-nos si provàvem de sortir.

Jo meditava com ens ho faríem per escapar-nos de la mort. I aques-ta fou la decisió que em va semblar millor. Hi havia uns marrans benalimentats, plens de llana, magnífics i grossos, que tenien els flocs* decolor violeta. Els vaig lligar de tres en tres amb vímets* llargs i flexi-bles, que vaig agafar del jaç on dormia el ciclop monstruós, i, després,vaig subjectar els meus homes, un per un, sota el marrà del mig. Així,si el cec palpava els marrans, només tocaria els dels costats. Per a miem vaig reservar el marrà més fort i valent de tot el ramat, i em vaigaferrar amb mans i peus a l’espessa llana que li penjava del ventre.

En aparèixer l’aurora,* els animals començaren a inquietar-se i, be-lant, van avançar cap a l’entrada, on Polifem seia amb els braços esti-rats. Afligit per dolors fortíssims, el ciclop palpava el llom de cada undels animals, però no va poder descobrir els homes que anàvem ama-gats sota el pit d’aquells marrans llanuts. I així vam poder sortir d’a-quella cova i escapar d’una mort segura.

Quan vam ser prou lluny de la cova i del corral, ens vam deslligari, sense perdre temps, vam conduir les millors ovelles del ramat cap ala nau, que ens esperava bressant-se* damunt la mar. Vam embarcarde seguida. Aleshores em vaig dirigir al ciclop amb aquestes paraulespunyents:*

–Ciclop, no hauries d’haver emprat* la teva força prepotent percruspir-te els companys d’un home indefens. Per això Zeus i els al-tres déus t’han castigat.

Ell encara es va irritar més. Va arrencar el cim sencer d’unagran muntanya i ens el va tirar. Va caure davant de la nau, i nova faltar gaire perquè no toqués la part alta del timó.Immediatament vaig apressar els companys i els vaig ordenarque fessin força amb els rems per fugir del perill.

131

Unitat 5

Lectura

VOCABULARI

Llindar. Espai d’entrada

d’una casa on sol haver-

hi una pedra o una fus-

ta travessera que evita

l’entrada de l’aigua.

Flocs. Porcions petites

de llana.

Vímets. Branques pri-

mes, llargues i flexibles

que s’utilitzen per fer cis-

tells, seients, etc.

Aurora. Primera claror del

dia.

Bressant. Fent que una

cosa es mogui d’un cos-

tat a un altre, gronxant.

Punyents. Combatives,

feridores.

Emprat. Utilitzat.

120

125

130

135

140

145

Quan ja érem mar endins, vaig tornar a parlar al ciclop, ara d’a-questa manera:

–Ciclop, si mai un dels homes mortals et pregunta per la vergo-nyosa ceguesa de l’ull, digues-li que te’l va treure Odisseu, el fill deLaertes, que té el seu estatge* a Ítaca.

HOMER: L’Odissea (adaptació). La Magrana.

132

Lectura

VOCABULARI

Estatge. Casa, lloc on es

viu.

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

5.1. Odisseu és un personatge que es caracteritzapel seu esperit previsor, curiós i aventurer.a) Quin pressentiment va tenir Odisseu sobre la

mena d’home que se’ls presentaria en aquellpaís? En previsió, què portava?

b) ¿Els seus companys li van proposar de tornar-se’n cap a la nau? Quan?

c) Per què Odisseu no els va fer cas?

5.2. Una altra característica d’Odisseu és la seva as-túcia. Explica com es manifesta l’astúcia d’Odisseuper aconseguir escapar de la crueltat del ciclop, res-ponent aquestes preguntes:a) Com va aconseguir ocultar el seu nom? Quina

conseqüència avantatjosa va tenir aquesta astú-cia per a Odisseu i els seus?

b) Què va fer per aconseguir que el ciclop s’ador-mís?

c) Què va fer per aconseguir deixar-lo cec?d) Com va aconseguir de sortir de la cova amb els

seus companys?

5.3. L’Odissea és un llarg poema èpic que està es-crit en vers. A continuació en tens un fragmentque es refereix al passatge que has llegit. Diguesqui parla en aquests versos i a qui s’adreça.»–Som uns aqueus que venim de Troia, errants

[a l’arbitride tota mena de vents pel gran avenc de les ones;i als teus genolls venim, per si ens daves hostatge

[i ens feiesd’altra banda un present, com és llei amb els hostes.

5.4. En els viatges fabulosos de l’Odissea, Odisseu s’en-dinsa en l’espai dels contes populars de misteri i de me-ravelles i s’enfronta als seus personatges més temuts.a) Quin ensenyament devien transmetre els con-

tes populars que parlaven de ciclops? b) Creus que la ceguesa final del ciclop Polifem és

un càstig pel fet de no complir les lleis dels grecs?Quines lleis incompleix? Raona la resposta.

5.5. Malgrat els elements fantasiosos de l’obra,Odisseu és un personatge de talla humana i unmodel de virtuts. Compara Odisseu amb Polifem

La tradició atribueix a Homer l’autoria de les dues grans epopeies gregues: la Ilíada

i l’Odissea, els dos poemes èpics més cèlebres de la literatura universal. Es creu que

Homer era un aede (persona que componia poesies i les cantava en les festes) pobre

i cec, que anava de poble en poble i de palau en palau recitant els seus versos. Per

altra banda, devia ser un bon coneixedor dels himnes tradicionals que narraven les

grans gestes dels guerrers antics. Aquests himnes li van servir de base per a la crea-

ció dels seus poemes èpics.

Unitat 5

150

133

Unitat 5

Lectura

pel que fa al grau de sociabilitat (la relació socialque mantenen amb les altres persones de la sevacomunitat) i a la moral (els criteris que tenen delque està bé i el que està malament).a) Odisseu és … sociable perquè … ; en canvi,

Polifem no és … sociable perquè …b) Polifem no respecta … ; en canvi, Odisseu res-

pecta …

Fem una descripció

5.6. A partir de la informació que ens dóna la lec-tura, fes un retrat del ciclop Polifem. Descriu, pri-merament, els aspectes físics (constitució, pes, al-çada, cabells, cara, ulls, boca, nas…). Desprésdescriu la seva personalitat (caràcter, costums,creences…). Pots acompanyar el retrat escrit ambun dibuix del monstre Polifem.

Paraules i expressions

5.7. Els grecs també van ser els inventors de la filo-sofia i la ciència. Per això en el vocabulari científictrobem nombroses paraules d’origen grec. Observaaquests exemples: oftalmòleg (del grec ophthalmós,que significa ‘ull’, i lógos, que significa ‘qui tracta’);otorinolaringòleg (del grec otós ‘orella’, més rhinós‘nas’, més lárygx ‘gola’, més lógos); dermatòleg (delgrec dérmatos ‘pell’ i lógos); traumatòleg (del grectraúmatos ‘ferida produïda per un cop’ i lógos); es-tomatòleg (del grec stómatos ‘boca’ i lógos); psicò-leg (del grec psyké ‘ànima’ i lógos).Digues a quin especialista mèdic caldria que anes-sin els qui pateixen els mals següents. Contestaconstruint frases. Per exemple:Si no hi veu prou bé d’un ull, cal que vagi a un …o una … .

a) No hi veu prou bé d’un ull.b) No hi sent gaire bé d’una orella.c) Li han sortit unes butllofes a la pell.d) S’ha refredat i té mal de coll.e) Li fa molt de mal el queixal del seny.f ) Ha caigut i s’ha torçat el turmell.

5.8. Repassa el significat de les paraules superb,abstenir-se, present, vinclar, terrabastall, cruspiri retrunyir (vocabulari de la lectura). Despréssubstitueix les paraules destacades que hi ha en lesfrases següents per les anteriors.

a) Va arribar al país del ciclops, gent orgullosa isense lleis.

b) Era un vi exquisit que era impossible deixar deprendre’n.

c) Els canyissos, plens de formatges, es corbavenpel pes.

d) En deixar caure el feix de llenya, va fer un so-roll molt fort…

e) Va agafar els meus companys i se’ls va menjaramb ànsia.

f) Dóna’m l’obsequi d’hospitalitat que m’has pro-mès.

g) Les roques del voltant ressonaven com ho fa un tro.

Expressió personal

Expressió escrita

5.9. Escriu la descripció d’un ésser estrany, d’unmonstre. Pots recórrer a la teva imaginació i crearel teu propi personatge literari o bé cercar en elrecord la imatge d’algun personatge que hagis co-negut a través dels contes infantils, a través de lesteves lectures o a través del cinema. Si no en tenscap de preferit, pots triar entre personatges tanconeguts com Frankenstein, un home llop, unamòmia, el geperut de Notre Dame, E.T., etc.

Expressió oral

5.10. Prepara’t una historieta per explicar a classeque tingui com a protagonista una criatura fan-tàstica o misteriosa, com el Ieti (el gegant de lesneus que, segons diuen, viu a les muntanyes del’Himàlaia), King Kong (el goril·la gegant deNova York que rapta una noia i fuig), Joan de l’Ós(el fill d’un Ós i una noia, que és temut i odiatper tota la població), etc.

1. Les llengües romàniquesQuan es va constituir la república romana (segle VI aC), els seus ciuta-dans parlaven llatí, una de les llengües de la família indoeuropea (re-corda el que vam veure en la unitat anterior, pàg. 105). Roma, a partirdel segle IV aC, va formar un gran imperi i va conquerir tots els territo-ris de l’àrea mediterrània. En alguns d’aquests territoris la cultura i lallengua romanes s’hi van implantar de manera definitiva i, per tant,s’hi han mantingut fins als nostres dies. Fins al segle V aC el llatí es par-lava només a la ciutat de Roma, però ràpidament es va anar estenent pertot Itàlia i, després, per altres països del sud d’Europa.

A finals del segle III aC, els romans inicien la seva expansió per tota laMediterrània i a finals del segle II dC arribaran a dominar bona part d’Europa,extensos territoris de l’Àsia i la franja costanera del nord d’Àfrica.

La romanització* dels països de parla catalana va començar l’any218 aC, quan l’exèrcit romà va ocupar-ne el territori. Els ibers que po-blaven la zona oriental de la Península Ibèrica van sentir la necessitatd’integrar-se a la civilització romana i d’adoptar-ne també la llengua.Així va ser com el llatí va passar a ser la nostra llengua.

El llatí, com que es va estendre per molts països, no era gaire uni-forme, ja que a cada lloc es parlava d’una manera diferent. Amb el pasdels segles, les seves variants van evolucionar i es van convertir en mo-dalitats ben diferenciades: així van néixer, derivades del llatí, les llen-gües romàniques o neollatines.

134

Unitat 5

Llengua i societat

M A R

ME D I T E R R À N I A

Tíber

Ebre

Roine

Danubi MAR NEGRA

MAR

CÀSPIA

Nil

OCEÀATLÀNTIC

Po

Roma

Troia

CartagoMAURITÀNIA

HISPÀNIA

GÀL·LIA

BRITÀNIA

GERMÀNIA

CÒRSEGA

SARDENYA

SICÍLIA

ÀFRICA

CIRENAIC

A

EGIPTE

JUDEA

ARÀBIA

MESOPOTÀMIAÀSIA MENORGRÈCIA

MÈSIA

XIPRECRETA

ITÀLIA

0 400 km

La paraula llatí signifi-

ca ‘propi del Laci’, la

regió de la península

d’Itàlia on es va fun-

dar la ciutat de Roma.

Romanització. Procés

històric produït entre

el segle IV aC i el se-

gle v de la nostra era,

en què la cultura i la

llengua dels romans

(el llatí) es van im-

plantar en els territo-

ris conquerits per l’Im-

peri romà. Es va pro-

duir principalment en

els països del sud-oest

d’Europa i a Romania.

1.1. La Romània

La paraula Romània es refereix alconjunt de països on es parla algu-na de les llengües romàniques. LaRomània europea està formada pelspaïsos del sud-oest d’Europa i Ro-mania. La Romània no europea estàformada bàsicament pels països del’Amèrica Central i l’Amèrica delSud, els anomenats països llatinoa-mericans, i alguns països d’Àfrica.

Tenen la consideració de llen-gües romàniques el galaicoportu-guès (el gallec i el portuguès), elcastellà, el català, l’occità (o pro-vençal), el francès, el retoromà-nic, el sard, l’italià i el romanès.

135

Unitat 5

Llengua i societat

Roma

MARNEGRA

OCEÀATLÀNTIC

M A R

ME D I T E R R À N I A

Frontera estatalFrontera lingüística

Castellà

Sard

CatalàGalaicoportuguès Occità

Francès

Retoromànic

Italià

Romanès

0 400 km

A C T I V I T A T S

5.11. Completa aquest petit text:El llatí era la llengua dels … És una de les llengüesde la família … Durant l’Imperi romà es va esten-dre per molts territoris i es va diversificar: així vadonar origen a les llengües … , que són les següents:el galaicoportuguès, el … , el … , l’occità, el … , elretoromànic, el … , l’… i el romanès.

5.12. Observa el mapa de les llengües romàniquesd’aquesta pàgina i digues quines són les que esparlen a l’Estat francès i quines a l’Estat espanyol.

5.13. Fixa’t en les variants que han donat les pa-raules llatines HOMINEM, DUOS i FILIUM:Portuguès: homem dois filhosCastellà: hombre dos hijosCatalà: home dos fillsFrancès: homme deux filsItalià: uomo due figliRomanès: om doi fii

Digues a quina llengua romànica pertany cadauna d’aquestes frases:a) Um homem tenha só dois filhos.b) Un om avea decît doi fii.c) Un hombre sólo tenía dos hijos.d) Un homme n’avait que deux fils.e) Un uomo aveva soltanto due figli.f ) Un home només tenia dos fills.

5.14. Tenint en compte les formes que hem visten l’activitat anterior, digues quines llengües ro-màniques han prescindit de la lletra hac. Per quèho deuen haver fet?

5.15. Quines llengües romàniques són les ques’han implantat en diversos països d’Amèrica id’Àfrica? Per què?

5.16. Què volem dir quan parlem dels països lla-tinoamericans?

2. Les paraules derivadesJa vam veure en la unitat 3 que les paraules estan formades per morfe-mes, i que cada morfema aporta un significat:

Les paraules derivades són aquelles que estan formades per un mor-fema lèxic i un morfema derivatiu com, per exemple, carn-isser (pa-raula derivada de carn) o en-llest-ir (paraula derivada de llest).

2.1. Els sufixos

Un sufix és un morfema derivatiu (o afix) que va darrere del morfemalèxic. Per exemple: carn-isser, pian-ista, hàbil-ment. A continuació es-tudiarem algunes paraules derivades mitjançant la incorporació de sufi-xos.

1. Paraules que indiquen grau (més gran o més petit) o tendència

2. Paraules que indiquen ofici o botiga

3. Paraules que expressen el gentilici (d’on és una persona o una cosa)

136

Unitat 5

Lèxic

carn -isser- -es

‘aliment que obtenim dels animals’ ‘professional’ gènere femení i nombre plural

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

rodó

peu

sabata

dolç

-et-às-ot-íssim

intensius i superlatius

(petit, gran, grandíssim)

rodonetpeuàssabatotdolcíssim

groc

malalt

verd

-enc-ís-ós

tendències (tirant a una

certa característica)

groguencmalaltísverdós

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

València

Alacant

Empordà

Sabadell

--à-í-ès-enc

gentilicis (d’on és algú

o alguna cosa)

valenciàalacantíempordanèssabadellenc

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

pastís

escombra

dent

-er-aire-ista

oficis pastisserescombriairedentista

llibre -eria botiga llibreria

4. Paraules que indiquen plantacions o boscos

5. Paraules que indiquen una característica

6. Paraules que indiquen la manera de fer una cosa

2.2. Els prefixos

Un prefix és un morfema derivatiu (o afix) que va davant del morfe-ma lèxic. Per exemple: dis-continu, bes-nét, re-caure. A continuació es-tudiarem alguns dels prefixos més importants:

Paraules que veuen el sentit modificat per un prefix

137

Unitat 5

Lèxic

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

dur

just

boig

auster

-esa-ícia-eria-itat

noms abstractes (qualitats) duresajustíciabogeriaausteritat

mentida

nadal

-er-enc

característiques mentidernadalenc

piga

greix

ràbia

-at-ós-ut

propietats en escreix pigatgreixósrabiüt

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

pi

alzina

-eda-ar

plantacions o boscos pinedaalzinar

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

ràpid -ment manera Ràpidament

Paraules primitives Sufixos Significat dels sufixos Paraules derivades

avantatge

continu

adequat

mòbil

lògic

des-dis-in-im-il-

negació desavantatge

discontinu

inadequat

immòbil

il·lògic

viure con- companyia conviure

fluix

vell

malalt

fred

tòxic

a-en-em-re-in-

accions que expressen

un procés

afluixar

envellir

emmalaltir

refredar

intoxicar

138

Unitat 5

Lèxic

A C T I V I T A T S

5.17. Escriu el diminutiu, l’augmentatiu, el pejo-ratiu i el superlatiu dels adjectius següents: tran-quil, jove, gran, quiet, fresc i rodó. Per exemple: tranquil, tranquil·let, tranquil·làs,tranquil·lot i tranquil·líssim.

5.18. Escriu els adjectius que indiquen tendènciaals colors vermell, groc, verd, marró i negre.Per exemple: tirant a vermell vermellós o ver-mellenc.

5.19. Escriu els noms que indiquen professió i bo-tiga relacionats amb aquests elements: llibre, peix,carn, rellotge, confit, sabata i perruca. Per exemple: llibre llibreter, llibreria.

5.20. Escriu els gentilicis d’aquests territoris:Eivissa, Andorra, Nicaragua, el Marroc, Menorca,el Rosselló, la Xina, Manresa, Polònia, Terrassa,Tortosa, Reus, París, Bolívia, Escòcia i el Perú. Per exemple: Eivissa eivissenc, eivissenca.

5.21. Escriu els noms abstractes que expressen qua-litats relacionades amb aquests adjectius: deixat, brut,dolent, tossut, humil, savi, dur, gran, actiu i generós. Per exemple: deixat deixadesa.

5.22. Escriu adjectius que indiquin abundànciad’una característica a partir dels noms enveja, rat-lla, pèl, gruix, ambició, rigor i gepa. Per exemple: enveja envejós.

5.23. Forma adverbis amb el sufix -ment a partirdels adjectius lent, suau, alegre, modest, humil idur. (Tingues en compte que l’adverbi es forma apartir del femení de l’adjectiu.)Per exemple: lent, lenta lentament.

5.24. Escriu la idea contrària de fer, precís, feliç,regular i lleial fent una paraula derivada amb unprefix de sentit negatiu. Per exemple: fer desfer.

5.25. Escriu verbs derivats de segur, sec, brut, cec,pitjor, dins, fresc, baix, quiet, darrer, trist i vell uti-litzant un prefix i el morfema verbal d’infinitiu.Per exemple: segur assegurar

5.26. El sufix -er /-era pot expressar diverses coses:arbre, professió, objecte, etc. Forma les paraules de-rivades que corresponen a aquestes definicions:a) Arbre que fa figues: …b) Arbre que fa castanyes: …c) Persona que treballa el ferro: …d) Persona que fa o ven joies: …e) Objecte on llencem els papers: …f) Objecte que subjecta les claus: …g) Lloc on es tanquen les gallines: …h) Lloc on viuen les formigues: …

5.27. Defineix aquestes paraules derivades, demanera que hi aparegui la paraula primitiva. Per exemple: drapaire: persona que compra i vendraps, papers, ferros, etc.

drapaire, massatgista, alzinar, cirerer, ganivetada,arrossada, novetat, penediment, xerraire, defectuós,dolcíssim, embenar.

5.28. Identifica les paraules derivades d’aquestsfragments de la lectura i separa’n els morfemesque les formen. Per exemple: en-tris-tit.

• Amb el cor entristit, vam navegar endavant i vamarribar al país dels ciclops.• Refiant-se dels déus immortals, no llauren niplanten. No tenen àgores per reunir-se i parlar.• Llavors vam desembarcar. Ens vam emportar ungran bot de vi negre.• Feia una olor tan deliciosa que era impossible abs-tenir-se’n.• Era un home salvatge desconeixedor de les lleis hu-manes i divines.• Dins la cova hi havia uns canyissos plens de for-matge.

3. Els determinants demostratius,possessius i interrogatius

3.1. Els demostratiusEls determinants demostratius solen anar davant d’un nom per de-terminar si l’objecte es troba a prop o lluny de la persona que parla.

3.2. Els demostratius i els temps verbals

La utilització dels demostratius manté una estreta relació amb els tempsverbals.

Per exemple:

3.3. Els possessiusEls determinants possessius solen anar davant un nom per indicarde qui és l’objecte enunciat.

139

Unitat 5

GramàticaEls demostratius com-

prenen els determinants

demostratius aquest i

aquell; els pronoms de-

mostratius neutres això

i allò, i els adverbis de-

mostratius aquí, allà (o

allí).

Determinants demostratius

Formes que indiquen

proximitat (aquí, a prop)

Formes que indiquen

llunyania (allà, lluny)

Singular

Masculí Femení Masculí Femení

aquest llac aquesta riera aquests llacs aquestes rieres

Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

aquell llac aquella riera aquells llacs aquelles rieres

Plural

Un posseïdor Més d’un posseïdor

Possesius

Persona

gramatical

1a

2a

3a

Singular

Masculí Femení Masculí Femení Masculí Femení Masculí Femení

meu meva meus meves nostre nostra nostres

teu teva teus teves vostre vostra vostres

seu seva seus seves seu seva seus seves

Plural Singular Plural

Aquesta pel·lícula que hem vist (avui).perfet

Aquella pel·lícula que vam veure (ahir).passat perifràstic

Aquest llibre que llegeixes (ara).present

Aquell llibre que llegies (abans).imperfet

Generalment el possessiu porta article quan va davant el nom:

El nostre autobús passa a les set.

En canvi, quan va darrere el nom, l’article desapareix:

En Carles vindrà a viure un temps a casa nostra.Dóna-li això de part meva.

No hem d’abusar dels possessius quan el que indiquen ja és evident.Així doncs, no direm:

Li van saltar les seves llàgrimes dels seus ulls.Es va ficar les seves mans a les seves butxaques.

En aquests exemples els possessius són innecessaris i cal evitar-los:

Li van saltar les llàgrimes dels ulls.Es va ficar les mans a les butxaques.

Davant els noms que indiquen relacions de parentiu es poden utilit-zar els possessius àtons. Per exemple:

mon pare ma mare mos cosins mes cosineston germà ta germana tos oncles tes tiesson cunyat sa cunyada sos nebots ses nebodes

També es poden utilitzar en algunes frases fetes i en tractaments:

Cada terra fa sa guerra.Sa Majestat / Sa Santedat

3.4. L’interrogatiu i l’exclamatiuEls determinants interrogatius ens permeten preguntar per algunacosa concreta.

El determinant interrogatiu té quatre formes: quin, quina, quins,quines.

Quin diari vols?Per quina carretera has passat?

Aquestes formes també serveixen per fer exclamacions:

Quin ensurt!Quines sabates més netes que portes!

En aquests últims casos diem que es tracta d’un exclamatiu.

140

Unitat 5

Gramàtica

141

Unitat 5

Gramàtica

A C T I V I T A T S

Activitats orals

5.29. El demostratiu aquest se sol pronunciar«aquet» quan darrere hi ha un nom començat enconsonant: aque[s]t turó. En canvi, se sol pro-nunciar amb la s quan darrere hi ha un nom co-mençat en vocal tònica: aquest any. Tenint encompte això, llegeix en veu alta les frases següents:a) Aquest cuc és molt llarg.b) Aquest ànec té un coll molt llarg.c) Aquest migdia no he dinat.d) Aquest oli és molt àcid.e) Aquest altre enciam és molt tendre.f ) Aquest terratrèmol ha estat molt intens.g) Aquest home és massa egoista.h) Aquest acte serà solemne.

5.30. Utilitza els possessius àtons per indicar lesrelacions de parentiu d’acord amb l’arbre genea-lògic de sota. Per exemple:La Marta diu: «Mon pare es diu Josep i ma mare,Mercè.»

a) La Marta diu: «En Joan és … i l’Anna és … ».b) L’Isaac diu: «L’Anna és … i la Sílvia i en David

són … ».c) En Ramon diu: «L’Isaac i en David són … i l’An-

na i la Sílvia, … En Joan és … i la Rosa… ».

5.31. Normalment no cal utilitzar el possessiu quanens referim a les parts del cos, a la casa o a la roba.Llegeix aquestes frases i escull l’opció adequada.a) Agafa … (l’abric / el teu abric), que fa molt fred.

b) Quan acabis, vés-te’n … (a casa / a casa teva).c) Guarda les claus … (a la butxaca / a la tevabutxaca).

d) Dóna’m … (la mà / la teva mà).e) Tenia … (els ulls / els seus ulls) plorosos. f ) Té pigues … (a la cara / a la seva cara).

Activitats escrites

5.32. Copia les expressions següents i completa-les amb el demostratiu adequat (aquest / aquell)d’acord amb el grau de proximitat o llunyania quees dedueix del context.a) … vestit d’aquí és més car que … d’allà.b) … emissora que escoltes avui emet més músi-

ca que no pas … que escoltaves ahir.c) … estovalles que has posat avui m’agraden més

que … que vas posar diumenge passat.d) … sorolls no em deixen dormir.e) … sorolls no em deixaven dormir.

5.33. Algunes expressions preposicionals portensempre el possessiu darrere el nom. Per exemple:a casa meva, a càrrec meu, al voltant meu, a favormeu, de part meva. Completa les frases següentsamb l’expressió preposicional adequada i amb lapersona gramatical del possessiu que hi correspon.a) Si jugueu vosaltres, segur que l’àrbitre anirà …b) Si t’ho envio per correu, les despeses hauran

d’anar …c) Cadascú que s’estigui …d) Ella sempre és el centre d’atenció; tot gira …e) No podrem veure la tieta; dóna-li records …

5.34. Escriu una expressió equivalent a cada unade les expressions destacades en negreta. Per exemple: damunt d’ell damunt seu

a casa d’ella, imaginacions d’ell, davant de nosal-tres, a prop de vostès, de part de vostè, a favor detu, en contra de mi, lluny d’elles

Josep Mercè

Joan Marta

Isaac Anna

Ramon Martí Rosa

Sílvia David

142

Unitat 5

Gramàtica

5.35. Copia les frases següents i substitueix les ex-pressions destacades en negreta per una expressióequivalent. Per exemple:Aquest és el poble on vaig néixer. Aquest és elmeu poble.

a) Ara arriba el tren que haig d’agafar.b) Aquestes són les postres preferides per mi.c) No sé on tinc el dossier que he preparat.d) No sé quin és el carrer on viviu.e) La cadernera que tinc jo canta més que la que

tens tu.

5.36. Copia les frases següents i omple els buitsamb els possessius nostre / nostra o vostre / vos-tra segons correspongui. Fixa’t bé en el gènere encada cas.a) El … aniversari és pel març, i el … ?b) La … comarca té uns cinquanta mil habitants,

i la … ?c) Crec que el … ofici és més manual que el …d) Quan la … germana va néixer, la … ja tenia

cinc anys.

5.37. Quan tractem algú de vostè, utilitzem latercera persona (seu / seva). Tenint en compteaixò, copia les frases següents i completa-les.a) Escolti, de quina raça és el … gos?b) Escolta, de quina raça és el … gos?c) Assegui’s aquí, que aquest és el … seient.d) Asseu-te aquí, que aquest és el … seient.

e) Passin i mirin: a partir d’avui aquest pot ser el… pis.

f ) Passeu i mireu: a partir d’avui aquest pot ser el… pis.

5.38. Copia les expressions que tens a continua-ció i completa-les amb una forma d’interrogatiuo exclamatiu i amb els signes de puntuació ade-quats.… joc més divertit / … noia tan simpàtica… arracades són més exòtiques / … joguina vol

5.39. Copia aquest text amb les paraules adequa-des d’acord amb la categoria gramatical que t’in-diquem en cada cas.– Escolta, Agnès, per què l’has fet, … [demostratiu]ninot de neu? –va preguntar … [article] Eloi a …[article + possessiu] dona.– … [demostratiu] ninotet serà des d’avui … [ar-ticle + possessiu] filla.– I … [interrogatiu] roba li posaràs?– … [demostratiu] mateixa nit cosiré una robetatan bonica que semblarà una nena de debò –va con-testar … [article] dona a … [article + possessiu]marit.– … [exclamatiu] alegria! –va exclamar …[article]home.

5.40. Escriu un petit text que almenys tingui tresarticles, dos demostratius, dos possessius, un in-terrogatiu i un exclamatiu.

4. Els emmudiments vocàlicsQuan una paraula acabada en vocal va davant d’una altra que començatambé en vocal, es poden produir quatre fenòmens:

• Apostrofació: una vocal s’emmudeix i en el seu lloc s’escriu un apòstrof.

de + estiu Sol d’estiu.

• Contracció: les dues paraules es contreuen en una.

de + els La velocitat dels vaixells.

• Elisió: s’escriuen les dues paraules separadament però una de les vo-cals en contacte no es pronuncia.

no + em No em sembla gens bé.[nom]

• Sinalefa: s’escriuen les dues paraules separadament i es pronuncien lesdues vocals en contacte formant una sola síl·laba.

no + ho No ho sé pas![now]

4.1. L’apostrofació dels pronoms febles

Alguns dels pronoms febles s’apostrofen davant d’un verb que comencien vocal o h, i darrere d’un verb que acabi en vocal (però no darrere elsdiftongs au, eu, iu):

em + he perdut M’he perdut.agafa + em Agafa’m fort!

Però el pronom la no s’apostrofa davant de i o u àtones:

la + informarem La informarem de tot.

També s’apostrofen algunes combinacions de pronoms febles. Enaquest cas, l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta com sigui possible:

se + en No se’n surt. me + ho M’ho han dit.Vagi-se’n! No volien dir-m’ho.

se + el Se l’emporta? te + els Te’ls deixo.Emporti-se’l! Llegeix-te’ls.

143

Unitat 5

Ortografia

RecordaL’article masculí (el)

s’apostrofa (l’) davant

els mots començats

per vocal o hac (l’avi,

l’infant, l’home), i l’ar-

ticle femení (la) tam-

bé s’apostrofa (l’) da-

vant els mots comen-

çats per vocal o hac

(l’àvia, l’illa, l’hora), pe-

rò la forma la no s’a-

postrofa davant els

mots començats per

i o u àtones (la infan-

tesa, la història, la unió,

la humitat).

La preposició de tam-

bé s’apostrofa davant

els mots començats

per vocal o hac (llibre

d’història).

144

Unitat 5

Ortografia

A C T I V I T A T S

5.41. Si només escrivíssim les lletres que diem,potser ho faríem així:a) Saps quin-hor-és?b) Vés a compra-l pa!c) Er-un lloc perillós.d) Va caure-l llac.e) Que-n tens cap, de coixí?f ) Sempre-ns ho diu.

Escriu les frases anteriors correctament.

5.42. Torna a escriure aquests sintagmes canviant laparaula en negreta per la que hi ha entre parèntesis.Per exemple:el llibre de llengua (història) el llibre d’història

a) sóc la primera (última)b) el servei de vigilància (urgència)c) la declaració de béns (hisenda)d) abans del juliol (agost)

5.43. L’article no s’apostrofa davant del nom deles lletres (la u), però sí davant els nombres quecomencen en vocal (l’onze), excepte quan dieml’hora (la una).En quins dels casos següents apostrofaries l’article?… efa … 1 d’abril… essa … 11 de maig… ics … onzè… i grega Ens veurem a … una.

5.44. Escriu la combinació adequada en cada cas:me + el … ha regalat. Regala …

… va regalar. Va regalar …te + el … emportaràs? Emporta … !

… quedaràs? Pots quedar …se + en … anirà. Vagi … !

… vol anar. Vol anar …

5.45. Copia les frases següents i omple els buitsamb la forma correcta que correspon a cada cas.

mi / m’hi … jugo el futur.A … , no … emboliquis.

si / s’hi … vols saber el meu nom, te’l diré.Va beure’s el vi sense pensar-…

tu / t’ho … vas fer venir molt bé.Per a … , això és bufar i fer am-polles.

mà / m’ha … alçat la … més d’un cop.… vingut al cap.

ni / n’hi Ja … ha prou!No diu … piu.

la / l’ha Qui … fa … paga!Ha tallat un esqueix de gerani i …plantat.

te / t’he … dit que no ho facis més!Vindré a portar-… el llibre.

Dictats per preparar

El ciclop PolifemEl gegant va acceptar el vi i se’l va beure. Li va agra-dar tant de beure el dolç licor que me’n demanà persegona vegada:

–Dóna-me’n una altra gerra, i digues-me el teunom perquè et doni el do d’hospitalitat amb el qualet complauré.

Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l vabeure sense pensar-s’hi.

HOMER: L’Odissea (adaptació). La Magrana.

El senyor de l’OlimpZeus era el déu del cel, de la pluja, del llamp i deltro. Era, per tant, el més poderós de tots els déus, elmés respectat i el més temut, perquè, si bé concediadons i beneficis arreu, quan s’enfurismava, i aixòpassava sovint, els seus càstigs eren exemplars. En de-finitiva, Zeus regia el món, vigilava l’ordre existenti regulava les relacions dels altres déus. Tant aGrècia com a Roma, tenia innombrables santuarison era venerat.

ALBERT JANÉ: «L’Olimp». Cavall Fort, núm. 633.

El condicional

Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futura vista des del passat(Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria).

El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos a:

El condicional es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

5.46. Completa aquesta sèrie:estalviaria … estendria … sortiria …… debatries … coneixeries … aplaudiriesestalviaria … estendria … sortiria …… debatríem … coneixeríem … aplaudiríemestalviaríeu … estendríeu … sortiríeu …… … … coneixerien … aplaudirien

5.47. Completa aquestes frases amb la forma adequada del condicional:a) Si jo fos el seu pare, no … (permetre) que fes això.b) Si et fessis voluntari, … (aprendre) a socórrer els accidentats.c) Si tinguéssim més temps, … (assajar) una altra cançó.d) Si fossin més humils, … (admetre) que estan equivocats.e) Si els hagués agradat l’espectacle, ara … (aplaudir) amb més entusiasme.

5.48. Completa les frases següents amb el consell corresponent:a) No podeu jugar un partit de bàsquet si només sou tres. Nosaltres, en aquest cas, … (retirar-se).b) El revolt no ens deixa veure si ve algú en direcció contrària. Jo, de tu, no … (avançar).c) L’estada a Anglaterra és molt cara. Nosaltres, en el vostre lloc, … (sol·licitar) una beca.d) Volen que els deixi la casa. Tu els la … (deixar)?e) Aquesta masia està en molt mal estat. Vosaltres hi … (viure)?

Temps verbals

145

Unitat 5

1 Cantar 2a Perdre 2b Témer 3a Dormir 3b Servir

cant ariacant ariescant ariacant aríemcant aríeucant arien

perd riaperd riesperd riaperd ríemperd ríeuperd rien

tem eriatem eriestem eriatem eríemtem eríeutem erien

dorm iriadorm iriesdorm iriadorm iríemdorm iríeudorm irien

serv iriaserv iriesserv iriaserv iríemserv iríeuserv irien

un fet o una acció que només es pot realitzar si

es compleix la condició

Si pogués, m’apuntaria a natació.

Si et llevessis més d’hora, hi arribaries a temps.

un fet o una acció com a probable Crec que ara el partit no el guanyaríem.

l’expressió de demanar i donar consells –Tu t’hi apuntaries? –Jo, si fos de tu, m’hi apuntaria.

146

Unitat 5

Racó d’Internet

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

Viatge per les llengües romàniques

INTRODUCCIÓ

En Paulus Perdutum és un soldat romà que ha sortit en vaixell de Roma

per visitar la seva família de la província tarraconense. Però, quan arri-

ba a la seva destinació, es troba en un gran embolic: resulta que Tàrraco

ja no és Tàrraco, sinó que té l’estrany nom de Tarragona i, el més greu:

no entén el que diu la gent! «Què dimonis parlen aquesta gent?». En

Paulus és al mig del port, sense saber què fer. Però, al cap d’una es-

tona de parar l’orella, s’adona que, tot i que no parlen llatí, els entén

una mica, i que, si es mira els cartells, també hi entén alguna cosa:

«Port? Això deu voler dir portus, en llatí», «Pa i vi? Això deu ser panis et

vinum... Què ha passat aquí?».

TASCA

Què us sembla si ajudeu en Paulus? El que li ha passat és que s’ha

equivocat de segle i ha anat a parar al segle XXI. Els noms han canviat

i la gent parla llengües diferents, però provinents del llatí; per això li so-

nen. Feu grups i repartiu-vos les tasques per ajudar-lo.

PROCÉS

1. Primer ha d’entendre què ha passat amb el «seu» llatí. A partir de la informació de l’apartat 1 d’aquesta uni-

tat, redacta una breu explicació del que va passar amb el llatí després de l’Imperi romà. Quan la tinguis feta,

pots enganxar-hi el mapa de les llengües romàniques que trobaràs en l’enllaç 1.

2. Per tal d’il·lustrar l’explicació anterior, posarem alguns exemples pràctics. Torna’t a mirar l’activitat 5.13.

Hauràs de fer una taula semblant a la d’aquella activitat, en la qual escriuràs a la primera columna les parau-

les originals llatines i en les altres columnes l’equivalent actual en català, castellà, francès, italià i portuguès.

Les paraules en llatí seran les següents: frigus, aqua, panis, annus, ridere (enllaços 2-4).

3. En Paulus vol anar a veure com està la ciutat on havia viscut abans la seva família, però ara ja no es diu

igual, ni tampoc els llocs per on passava per anar-hi. Com hi arribarà? Ell només sap que la ciutat on vivien es

deia Baetulo; hauràs de trobar-ne el nom actual. L’itinerari que en Paulus haurà de seguir és el següent:

Tarragona, el Vendrell, Castelldefels, Barcelona. Busca els noms llatins d’aquestes poblacions i escriu

l’itinerari (enllaç 5).

4. Un cop hagi visitat la família, en Paulus vol anar a veure els altres llocs on encara parlen llengües semblants

al llatí. Per poder viatjar, necessitarà saber, com a mínim, algunes paraules bàsiques per poder saludar, pre-

sentar-se… Vés a l’enllaç 6 i prepara-li una llista, en castellà, italià, francès i portuguès, de les expressions

bàsiques següents: hola; adéu; com et dius?; si us plau; no t’entenc.

RECURSOS

Per fer aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat

Llengua i societat

5.49. Contesta les preguntes següents:a) Quina llengua parlaven els romans?b) A quina època es va començar a implantar lallengua llatina a la península Ibèrica: al segle IIIaC, al segle II dC o al segle VII dC?

c) Com s’anomenen les llengües que provenen delllatí?

d) El català, a quin grup de llengües pertany?e) Digues tres llengües romàniques que es parlin ala península Ibèrica.

f ) Digues tres llengües romàniques que es parlin enaltres indrets (fora de la península Ibèrica).

5.50. Digues quines de les afirmacions següentssón certes i quines són falses. Rectifica les que con-sideris falses.a) La Romània europea està formada pels païsosorientals.

b) La Romània no europea està formada només pelspaïsos de l’Amèrica Central, que són els païsosllatinoamericans.

c) L’italià i el francès són llengües romàniques. d) Les llengües romàniques de la península Ibèricasón el basc, el castellà i el català.

e) La paraula llatí vol dir ‘propi del Laci’, que és laregió on es troba la ciutat de Roma.

5.51. Busca informació en una enciclopèdia ienumera les llengües indoeuropees que pertanyen ala família germànica, les que pertanyen a la famí-lia eslava i les que pertanyen a la família cèltica.

Lèxic

5.52. Escriu les paraules derivades a partir de les de-finicions de les paraules en cursiva i els afixos donats.a) Sufixos: -era, -eria, -erLocal on fan cafès: …; botiga on venen pastissos:…; moble que té diversos calaixos: …; corral ones tanquen les gallines: …

b) Sufixos: -esa, -or, -iaLa qualitat d’allò que és dur: …; allò que té unapersona malalta: …; la qualitat que tenen els sa-vis: …; allò que tenen les coses fredes: …

c) Sufixos: -ès / -esa; -à / -ana; -enc / -enca; -í / -inaGentilicis (noms amb què són conegudes lespersones i les coses d’un lloc determinat) d’Ar-gentina: … ; de Portugal: … ; del Canadà: … ;d’Itàlia: …

d) Sufixos: -ós / -osa; -at / -ada; -üt / -üdaQue té molta enveja: … ; que es deixa emportarfàcilment per la ràbia: … ; que té molt d’enginyen fer les coses: … ; que té moltes pigues: …

e) Sufixos: -ill, -im, -ó, -ola, -etDiminutiu de bèstia: … ; de pols: … ; de carrer:… ; de corda: … ; de collar: …

f) Prefixos: en-, em-, a- i el morfema verbal d’in-finitiu -arFer que una cosa sigui cada cop més bruta: … ;fer que el preu d’una cosa sigui més baix: … ; pu-jar a una barca per fer un viatge: … ; donar vería algú per matar-lo: …

g) Prefixos: in-, des-El contrari de segur: … ; el contrari d’avantatge:… ; el contrari d’estable: … ; el contrari de lli-gar: …

5.53. Escriu les paraules derivades de les que etdonem en cursiva i que tenen els significats se-güents.a) Botiga on venen cansalada: … ; persona que fapeces de terrissa: … ; persona que es dedica a fermassatges: … ; lloc on es guarda el carbó: …

b) Arbre que fa avellanes: … ; arbre que fa codonys:… ; arbre que fa nous: … ; arbre que fa til·la: …

c) La qualitat (el nom) d’allò que és suau: … ; allòque té una persona audaç: … ; la cautela ambquè actuen els traïdors: … ; característica dels quesón sords: …

d) Els gentilicis (els noms amb què són conegudesles persones i les coses d’un lloc determinat) deNàpols: … ; de Londres: … ; d’Ucraïna: … ;d’Alemanya: …

e) Que té molt greix: … ; qui té escrúpols: … ; quité gepa a l’esquena: … ; que té molt de pèl: …

f) Posar una cosa en un racó: … ; prendre terra unavió: … ; fer que una cosa esdevingui tèrbola:… ; donar coratge: …

g) El contrari d’exportar: … ; el contrari d’enriquir:… ; el contrari d’alegrar: … ; el contrari de mi-llorar: …

147

Unitat 5

Activitats

5.54. Escriu els noms derivats dels verbs se-güents amb els sufixos -ment, -ança, -atge, -alla,-ció o -issa.Per exemple: aplaudir aplaudiment.Aplaudir, enterrar, assegurar, cobrar, aprovar, exhibir,escalfar, aterrar, endevinar, trencar.

Gramàtica

5.55. Els possessius els utilitzem sovint en lloc deles expressions de mi, de tu, d’ell, etc. Digues en veualta cada una de les expressions següents fent servirun possessiu.a) La Gemma anava davant … (de nosaltres).b) A l’aula, la Maria Pau seu al costat … (de mi).c) No m’agradaria viure a prop … (d’ells).d) Estic al servei … (de vosaltres).e) Ens trobarem a casa … (de tu).f ) Són manies … (de mi).

5.56. Fixa’t en el temps dels verbs destacats ennegreta i tria el demostratiu adequat per a cadacas.a) … (aquests / aquells) bolets que has collit sónrossinyols.

b) … (aquests / aquells) bolets que vas collir erenrovellons.

c) … (aquest / aquell) llibre que volies està exhau-rit.

d) … (aquest / aquell) llibre que em demanes estàexhaurit.

e) … (aquesta / aquella) taca que li va sortir a lacara havia de ser d’algun cop.

f ) … (aquestes / aquelles) taques que han sortit a laparet són d’humitat.

5.57. Copia aquestes expressions i completa-lesamb una forma de l’interrogatiu o l’exclamatiu i ambels signes de puntuació adequats.a) … galetes prefereixesb) … genoll més inflatc) … ermites heu visitatd) … dia marxaràse) … xisclesf ) … ganivet talla mésg) … olor més bona

5.58. En alguns casos, el pronom en substitueixel possessiu. Transforma les oracions següents se-guint aquest exemple:No conec el (seu) nom. No en conec el nom.

a) Va ser el (seu) responsable.b) No tinc cap notícia (seva).c) He calculat la (seva) distància.d) Ja he desxifrat el (seu) sentit.e) Va ser la (seva) fundadora.

5.59. Quan hi ha dos noms seguits, el demos-tratiu aquest / aquesta pot servir per referir-nos al’últim que ha sortit i el demostratiu aquell / aque-lla, al primer. Utilitza el demostratiu adequat encada cas i digues el significat de cada demostratiu.Per exemple:Aquest sintagma està format per un article i un nom.Aquest és el nucli, i aquell és el determinant. (Aquestvol dir el nom, i aquell, l’article.)

a) Hem comprat dues tovalloles i unes estovalles;… són de bany, i … són per a dotze comensals.

b) Vindran en Marc i l’Albert. … últim és moltamic de la Laia, i … ho és de la Mercè.

c) La notícia l’han publicada dos diaris: El Punti El 9 Nou. En … surt a primera plana, i en … ,a les pàgines interiors.

5.60. La col·locació del possessiu i la presènciao no de l’article definit o d’un indefinit poden apor-tar algun sentit especial. Copia les frases següents icompleta-les amb l’expressió adequada.

el meu amic / un amic meu / amic meua) Tu, estigues tranquil, …b) No sé pas si … podrà venir a l’hora.c) … sempre diu que somio truites.

les seves manies / algunes manies seves / manies sevesa) … són prou conegudes per tothom.b) Oblida-ho; són …c) Ja se m’encomanen …

5.61. Escriu la traducció al català d’aquestes ex-pressions en castellà i explica la diferència entre quèi quin / quina:

148

Unitat 5

Activitats

a) ¿Qué día vendrás?b) ¿Qué dices?c) ¿De qué hablaban?d) No sabe qué respuesta darme.e) ¡Qué ganas tenía de verte!f ) ¿Con qué lo han hecho?

Ortografia

5.62. Escriu l’article definit (el, la, l’) davant d’a-quests noms:… armari, … adreça, … edifici, … espiga, … Ernest,… informe, … iogurt, … imatge, … illa, … Isabel,… Ignasi, … iode, … oceà, … oficina, … univers,… ungla, … universitat, … habitació, … herba, … hi-vern, … història, … hiena, … hospital, … hora, … hu-racà, … humitat.

5.63. Escriu en els espais buits les contraccions(del, al, pel…) o bé la preposició (de, a, per) segui-da de l’article definit.

a) El menjar … gos; el menjar … ocell; el menjar… gats.

b) Van anar … Delta … Ebre; van anar … Empor-dà; van anar … aiguamolls … Empordà.

c) Avançava … centre … camp; atacava … costats;va fer un gol … escaire.

5.64. Escriu la combinació de pronoms febles te-nint en compte que l’apòstrof ha d’anar tan a la dre-ta com sigui possible.a) De seguida … (me + en) hauré d’anar; ara mateix… (me + en) vaig.

b) L’altre dia … (te + en) vas oblidar; avui no …(te + en) oblidis.

c) Aquest cotxe, … (se + el) volia comprar i, mira,ja … (se + el) ha comprat.

d) D’aigua, no … (en + hi) havia gens.e) Els entrepans de formatge … (se + els) han men-jat tots.

5.65. Llegeix en veu alta aquest fragment d’ElPríncep Feliç, d’Oscar Wilde, i digues quines eli-sions hi fas.Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer perla ciutat. Era estrany que s’hagués quedat a Anglaterraen aquella època de l’any: les seves companyes ja sen’havien anat cap a Egipte perquè hi feia bon tempsi no haurien resistit el fred d’Anglaterra. Però l’orene-ta s’havia enamorat d’un jonc que havia conegut encomençar la primavera mentre volava perseguint unapapallona groga.

5.66. Canvia les formes destacades en negretaper les que hi ha entre parèntesis.Per exemple:Te les poses (els). Te’ls poses.

a) Me la deixen (el).b) L’hi deixo (la).c) Se les quedarà (els).d) Apunteu-vos-hi (la).e) No puc posar-me’l (ho).f ) Deixa-me-la (els).g) Pren-te-la (els).h) No us ho va dir (et)?i) Agafa-les-hi (els).j) L’inscriurem a la llista (la).

149

Unitat 5

Activitats

150

Unitat 5

Avaluació

Llengua i societat

1. Explica quan es va produir el procés de roma-nització i què va representar en els aspectes cultu-ral i lingüístic.

2. Digues quines són les nou llengües romàni-ques.

Lèxic, gramàtica i ortografia

3. Escriu les paraules derivades següents:a) El diminutiu, l’augmentatiu i el superlatiu del’adjectiu jove.

b) Les professions i les botigues relacionades ambsabata i perruca.

c) Els gentilicis d’Eivissa, Menorca, Polònia i Aus-tràlia.

d) Els noms abstractes que expressen qualitats re-lacionades amb brut, humil i savi.

e) Les idees contràries de fer, precís, feliç i lògic.f ) Els verbs derivats de segur, brut, dins i fresc.

4. Copia el text següent i omple els buits amb lesparaules escaients:Els demostratius indiquen si l’objecte designat pelnom ens queda … o … ; i els possessius indiquen …és l’objecte.

5. Identifica els demostratius, els possessius i elsinterrogatius del text següent:Amb aquella pudor que feia no crec que el deixessinentrar enlloc… El meu germà havia decidit no dut-xar-se durant una setmana en un acte de protestacontra els seus caps. Quin disbarat! Quina personaamb dos dits de front hauria triat aquesta opció perprotestar?

6. Copia les expressions següents i substitueixl’expressió destacada en negreta per una expressióequivalent:ses nétes el meu paretos oncles la seva tiadavant de vostès a prop de midarrere de vostè a casa d’ella

7. Copia les frases següents i completa-les amb uninterrogatiu o un exclamatiu. Escriu també elssignes de puntuació adequats.a) … vergonya que he passatb) … somnis més estranysc) … sandàlies has triatd) … magnòlia fa més olore) … tempestes més terriblesf ) … bolets més bons

8. Escriu de nou aquests sintagmes canviant la pa-raula destacada en negreta per la que hi ha entreparèntesis:a) melmelada de préssec (albercoc)b) abans de setembre (octubre)c) la història del món (humanitat)d) tercer curs de medicina (infermeria)

9. Copia aquestes frases i omple els buits combi-nant els pronoms:a) Els avis … (es + en) aniran de casa. b) Ja són les vuit. … (et + en) hauries d’anar. c) Si no hi està bé, que … (es + en) vagi. d) Qui … (et + ho) ha dit? e) No … (em + ho) puc creure. f ) A mi, no … (em + hi) emboliquis. g) Aquí … (es + hi) està molt bé. h) Demà … (em + el) emportaré. i) Aquests pantalons, … (et + els) vols emprovar?