16 Segre Dijous, 16 de juny del 2016

comarqueswww.segre.com/comarques

El Parlament garanteix el respecte a la identitat i l’autogovern d’Aran

p. 18Almenar tanca una part de l’església, que continuarà acollint misses

p. 20

Imatge de la nova seu de la Seguretat Social a Lleida.

òscAr mirón

redaccIó❘ llEiDA ❘ El nombre d’empleats públics a Lleida va arribar el mes de gener passat a les 22.192 persones (sense comptar la UdL), xifra que suposa un in-crement de 708 treballadors respecte als sis mesos anteriors, segons dades del Butlletí Esta-dístic del Personal al servei de les Administracions Públiques, publicat ahir pel ministeri d’Hi-senda i Administracions Públi-ques. El balanç, tanmateix, di-buixa un escenari oposat al que passa a la resta de l’Estat, on en el mateix període de temps la plantilla pública es va reduir en un 0,92% (de 2.542.787 a 2.519.280 persones).

De fet, fa anys que el nom-bre de treballadors públics a les administracions de Lleida (Estat, Generalitat i ens locals) registra un comportament ir-regular que coincideix amb la crisi, encara que la xifra mai ha caigut per sota de les 20.000 persones i tampoc ha excedit de les 22.000.

A més del que es va registrar el passat semestre, el segon in-crement més gran des del 2009 es va produir el gener del 2012, quan les administracions van incorporar 624 persones. En canvi, dos anys més tard, 1.279 treballadors van deixar la seua ocupació en la funció pública, mentre que entre el juny i el desembre del 2015 unes altres 818 persones van deixar de tre-ballar per a alguna de les tres administracions. Malgrat tot, entre els anys 2012 i 2016, el

Lleida guanya 708 empleats públics en sis mesos tot i perdre’n el 3,4% en quatre anysTotes les administracions augmenten les seues plantilles a Ponent mentre que a tot l’Estat han descendit un 6% des del 2012 || Les oficines del Govern central són les que registren més incorporacions

administracions ocupació pública

nombre d’empleats públics llei-datans ha descendit un 3,4%, amb 777 efectius menys. A tot l’Estat, no obstant, el descens és més gran, ja que en el ma-teix període el nombre d’em-

pleats públics es va reduir en 166.557 persones (6,20%). La majoria d’aquests treballadors es concentren a Lleida a l’ad-ministració de la Generalitat, que dóna feina al 59,7% dels empleats públics lleidatans (13.263). La segueixen els ens locals, que ocupen tres de cada deu efectius del sector públic lleidatà (6.902) i l’administració pública, amb 2.027 persones. En els tres àmbits es va guanyar nou personal en els darrers sis mesos, encara que va ser l’ad-

ministració central la que va incorporar més treballadors, amb 345 persones, mentre que la Generalitat en va incorporar 69 més i els ens locals fins a 294. Aquesta darrera dada també mostra un comportament di-ferent de l’ocupació pública a Lleida, ja que segons Hisenda, les autonomies van ser les que van crear més ocupació en l’àm-bit estatal l’any 2015, mentre que en l’administració central i en els ens locals la contractació es va reduir.

baLanç de 4 anySmalgrat l’última pujada, lleida ha registrat una pèrdua de 777 llocs de treball públics des del 2012

Majoria de dones en els ens locals i la Generalitatn El Butlletí Estadístic del Personal al servei de les Administracions Públiques del ministeri d’Hisenda indica que les administracions que hi ha a Lleida ocupen 9.373 homes i 12.819 dones. Aquestes últ imes són majoria a la Generalitat (8.409) i les entitats lo-cals (3.764), mentre que a l’Administració Central de l’Estat són la meitat que els homes: 1.381 homes i 646 dones.

Queixes sindicalsEls sindicats, per la se-

ua banda, van denunciar l’abril del 2015 que ajun-taments i consells comar-cals de Lleida van destruir 1.700 llocs de treball entre el 2011 i el 2014, cosa que va implicar un descens del 20% de la plantilla global d’aquestes institucions durant aquest període, que va passar de 8.300 treballadors a 6.600 du-rant aquells anys, marcats per la crisi econòmica, la caiguda dels ingressos per tributs i els conse-güents ajustaments a les administracions.

les línies de tren de lleida a Barcelona, amb més de 22 limitacions de velocitat

infraestructures inversió

Les obres d’estabilització del terraplè a la granyanella.

e. FarneLL❘ llEiDA ❘ Les línies de tren de Llei-da a Barcelona, la de la costa per les Borges Blanques (R-14), i la de Manresa (R-12), acumulen més de 22 limitacions de velo-citat que provoquen retards de fins a 16 minuts. En total, a la xarxa ferroviària catalana hi ha 126 punts de limitacions tem-porals de velocitat. La inesta-bilitat del terraplè a la Granya-nella (R12) obliga a anar a una velocitat de 20 quilòmetres per

hora: això fa que, en només mig quilòmetre, els trens acumulin 3 minuts de retard. Adif, respon-sable de les vies, assegura que treballa en 20 d’aquests punts i que preveu eliminar el 40% de les limitacions temporals de velocitat que hi ha actualment a Catalunya.

Línia de la PoblaD’altra banda, FGC continua

amb les proves dels dos nous trens de la línia de Lleida-la

Pobla de Segur, sense tenir un calendari oficial perquè entrin en servei, encara que Ferrocar-rils de la Generalitat preveu la que entrin en funcionament du-rant els propers dies a l’espera d’obtenir les homologacions pertinents per circular. Algu-nes fonts apunten que podrien començar a funcionar aquest mateix cap de setmana, a partir del diumenge dia 19 de juny. FGC no ho ha comunicat als al-caldes dels municipis de la línia.

x. sAntEsmAssEs

31economiaSegre Dijous, 16 de juny del 2016

n Aurora Muñoz, de 65 anys, va ser una de les assistents a la jornada. Té camps de fruita i de cereal a l’horta de Lleida que conrea des de fa 44 anys. Segons la seua opinió, és una feina com una altra qualse-vol”. Tanmateix, va advertir a qualsevol persona que es vul-gui ficar en aquest sector que “estigui ben assessorada i en tingui coneixements, perquè si estàs sola en això, és molt complicat seguir endavant”. Tot i així, va animar qualsevol dona que vulgui ser pagesa a ser-ho. “Si vols, ho fas, això he après avui. És igual que sigui

un món d’homes i com tots els llocs de treball, té la seua difi-cultat, però què importa si és el que t’agrada?”, va remarcar Aurora. D’altra banda, Anna Farràs Macià, de 37 anys, té una explotació de porcí, cere-als, ametller i olivera a Llordà (Isona i Conca Dellà) des de

fa tot just dos mesos. “M’agra-da la meua feina, malgrat que acabo de començar i encara m’he de situar. En tinc moltes ganes però reconec que em fa respecte.”

En relació amb la jornada, va comentar que volia “força” i en va aconseguir.

Així mateix, de les 56.917 Declaracions Úniques Agrà-ries (DUN) presentades el 2015 de tot Catalunya al de-partament d’Agricultura, un 32,1 per cent de les persones físiques que la van presentar van ser dones, davant el 67,9 per cent d’homes.

“Si de veritat vols ser pagesa, ho aconseguiràs”

declaracióA Catalunya es van presentar 56.917 DUN l’any passat, un 32% eren de dones

m. marquèS❘ lleiDA ❘ L’organització agrària Cerescat, vinculada a JARC, va organitzar ahir a Lleida la jornada Entrenament per l’apo-derament per animar les dones que es dediquen a l’agricultura que siguin capaces de donar-se a conèixer públicament en “un món d’homes”.

Cerescat és l’organització femenina de JARC i la seua presidenta, Carme Dalmau, va explicar que a Lleida només el 23% de les explotacions agrà-ries són propietat de dones. A Catalunya, el percentatge baixa al 19 per cent. “Les dones treba-llem de la mateixa forma que els homes en l’agricultura. Volem preparar les productores per-què siguin capaces de participar en entitats, partits o sindicats, perquè només hi ha homes”, va explicar Dalmau.

La jornada, finançada pel ministeri de Serveis Socials, va tenir lloc al Restaurant Cuina del País i hi van assistir 25 pro-ductores agrícoles, la majoria majors de 50 anys i de la pro-víncia de Lleida. D’una banda, la sociòloga Rosa Maria Gar-riga va explicar la invisibilitat de la dona al món rural al llarg dels anys. D’altra banda, la co-ach Reyes Fernández va fer un taller per reforçar l’autoestima de les dones perquè sàpiguen sentir-se importants realitzant la seua feina.

“Què espero de tot això?”, es va preguntar Dalmau, “que aquestes dones surtin i tinguin ganes de participar públicament en el món rural, que diguin «sí puc»”. També va comentar que Lleida és una ciutat una mica “oblidada” dins de Catalunya i per això van decidir realitzar aquí la jornada, “per les agri-cultores abandonades”.

Una de cada quatre explotacions agràries a Lleida la porten donesL’organització femenina de JARC anima productores agrícoles a donar-se a conèixer en un “món d’homes” || Critiquen la “invisibilitat” de les “pageses”

agricultura jornada

l’experta en ‘coaching’ reyes Fernández, ahir al seu taller al restaurant cuina del País.

mAriA mArqUès

Acomiadaments arbitraris a BBVA, segons UGT❘ bArCeloNA ❘ La secció sindi-cal de l’UGT al BBVA va de-nunciar ahir que la direcció de l’entitat bancària ha aco-miadat catorze empleats de forma arbitrària a tot l’Estat, un d’ells a Cervera. Denun-cien el pretext arbitrari del “baix rendiment” d’alguns treballadors, una pràctica que, segons el sindicat, no resol les necessitats de for-mació i adequació comerci-al de la plantilla. Per la seua part, fonts de l’entitat van assegurar que els acomiada-ments són puntuals en casos de persones que han presen-tat un acompliment inferior als estàndards que demana l’entitat. A més, segons les mateixes fonts, els empleats no van mostrar resposta de millora després d’avisos con-tinus i els acomiadaments no tenen cap implicació amb els altres empleats.

L’absentisme laboral puja fins al 4,7%❘ mADriD ❘ La taxa d’absentis-me laboral es va aguditzar el 2015 per segon any conse-cutiu al situar-se en el 4,7%, tres dècimes més que l’any anterior. Principalment, pel nombre d’hores no treballa-des per incapacitat temporal i a causa en gran manera a la millora de la situació econò-mica i de l’ocupació.

Banc Popular descarta interès en fusions❘ sANtANDer ❘ El president de Banc Popular, Ángel Ron, va descartar ahir dimecres un “especial interès” per em-prendre operacions de fusió amb una altra entitat una vegada que ha llançat l’am-pliació de capital de 2.500 milions d’euros, al prioritzar l’execució del model de nego-ci focalitzat en pimes. A més a més, va avisar que “no es pot mantenir en un model de baixos salaris per sempre” i va apostar per la contractació indefinida.

londres premia una pime de lleida entre mil d’europa

empreses innovació

❘ brUssel·les ❘ La Borsa de Londres ha seleccionat la pime lleidatana Grup Català entre les 1.000 més inspiradores d’Europa. La com-panyia forma part d’una llista que inclou les petites i mitjanes empreses que “tenen un creixe-ment més pronunciat a la UE”, segons va explicar ahir el Di-rector de Relacions Governa-mentals a la Borsa de Londres, Xavier Solano. “La majoria són molt petites, molt desconegu-des però són les que realment

generen llocs de treball i rique-sa”, va destacar Solano des de Brussel·les, on es va presentar l’informe.

Grup Català és una empre-sa de la Portella que es dedica a la producció i distribució de fruita de pinyol i llavor. A més a més, dotze pimes catalanes més també formen part d’aques-ta llista. Les pimes representen dos terços de l’ocupació a Euro-pa i el 60 per cent del valor de l’economia.

reComanaCió de regneceSSitatS SetmanalS d’aigua delS PrinciPalS cultiuS (m3/ha). Setmana: del 15 al 21 de juny de 2016

cultius aitona el poal la granadella albesa torres de segre maials(segrià) (pla d’urgell) (garrigues) (noguera) (segrià) (segrià)

Pomera 305 303 -- 315 318 --Perera 322 320 -- 332 336 --Presseguer (agost) 302 299 -- 311 314 --Alfals mínim (acabat de segar) 171 169 -- 176 178 --Alfals màxim (per segar) 417 414 -- 430 435 --Presseguer (juny) 379 376 -- 391 395 --Ametller (reg suport) 45 45 47 47 47 47Nectarina (juliol) 379 376 -- 391 395 --Presseguer (agost rDC) 95 94 -- 98 99 --olivera (reg suport) 95 94 99 98 99 99Panís 240 238 -- 248 -- --evapotranspiració (eto) 379 376 394 391 395 394Precipitació efectiva 0 0 0 0 0 0

A lA PÀGiNA Web De rUrAlCAt http://www.ruralcat.net es Pot CoNsUltAr lA PreDiCCiÓ meteorolÒGiCA Del serVei meteorolÒGiC De CAtAlUNyA Per Als PrÒXims 8 Dies Al seU mUNiCiPi.Càlcul realitzat amb dades de la XAC, setmana del 8/06 al 14/06. les recomanacions es refereixen a plantacions adultes i per necessitats màximes d’aigua, amb plena disponibilitat d’aigua; si no hi ha disponibilitat, ajusteu les dosis. Per convertir la dosi de m3/ha a l/arbre, s’ha de dividir entre 10 el valor de la taula i multiplicar-lo pel marc de plantació. Dades més específiques a l’eina de recomanacions de reg de ruralcat a www.ruralcat.net o a l’oficina del regant (eCA de tàrrega).

38 esports Segre Dijous, 16 de juny del 2016

L’Espardenyada espera superar els 200 atletes❘ la pobla De segur ❘ L’Associa-ció Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa pre-veu superar el 2 de juliol els 200 atletes en la seua nove-na Espardenyada Popular, una cursa de muntanya de 23 quilòmetres i 900 metres de desnivell, a la Festa dels Raiers.

Luis Milla és el nou tècnic del Saragossa❘ saragossa ❘ Luis Milla es va convertir ahir en el nou en-trenador del Reial Saragossa.L’exjugador de Barça i Ma-drid i exseleccionador es-panyol sub-21 va dirigir el Lugo la passada temporada. D’altra banda, el Vila-real va anunciar ahir el fitxatge del madridista Denís Txérixev per 5 temporades i un traspàs valorat en 7 milions d’euros.

Segona victòria en el Preolímpic de bàsquet❘ nantes ❘ La selecció espa-nyola femenina de bàsquet va complir el pronòstic i va aconseguir la segona victòria en el Preolímpic al guanyar còmodament Veneçuela 83-55 i s’enfrontarà a Corea en els quarts de final.reyes llança cistella davant de l’oposició d’Oleson.

efe

barcelona r. madrid

100 99satoransky (13), navarro (10), perperoglou (18), Doellman (19), tomic (14) -cinc inicial- abrines (7), samuels (7), oleson (6), Vezenkov (3) i ribas (3).

sergio rodríguez (6), Maciulis (8), taylor (2), Hopkins (4), ayón (11) -cinc inicial- llull (14), rudy fernández (9), Carroll (21), Hernangómez (4), reyes (13) i nocioni (7).

Parcials: 22-22. 25-26. 33-27. 20-24.

Àrbitres: Juan Carlos garcía, Miguel Ángel pé-rez, fernando Calatrava. Van eliminar per cinc faltes personals taylor (min.34).

incidències: primer partit de la final de la lli-ga aCb, disputat al palau blaugrana davant de 6.471 espectadors.

efe❘ barCelona ❘ Una cistella del grec Stratos Perperoglou sobre la botzina va donar la victòria al Barcelona davant del Reial Ma-drid (100-99), en el primer partit de la final de la Lliga ACB i va tancar, de forma èpica, un duel atapeït d’alternatives i que va suposar la tercera millor mar-ca anotadora en un play-off fi-

nal de l’ACB. Perperoglou (18 punts) va ser l’heroi d’una nit en què també van brillar Doellman (19 punts) i Tomic (14 punts, 8 rebots i 8 assistències), pel bàn-dol local, i Carroll (21 punts) i Llull (14 punts i 10 assistències), pel visitant. El Barça va comen-çar a tot drap per endossar un 7-0 inicial. Satoransky, Tomic i el primer triple de Doellman van obligar els de Pablo Laso a anar a remolc. Va aparèixer Perpe-roglou per eixamplar la bretxa (14-6, min.5), però la sortida de Llull i Rudy Fernández va revitalitzar el Madrid. Un triple de cada un i una cistella d’Ayón deixaven un ajustat 19-18 a falta de menys de dos minuts per al final de primer quart, que va acabar 22-22. La igualtat es va mantenir en el segon, encara que al descans es va arribar 47-48. Va millorar el Barça en el tercer, que es va tancar 80-75 però un parcial de sortida de 0-9 en el quart va portar el Barça a l’èpica, primer remun-tant, patint en els últims minuts i sentenciant sobre la botzina.

Victòria èpica del Barcelona L’equip blaugrana s’anota el primer punt de la final gràcies a una cistella de Perperoglou sobre la botzina || El partit va tenir constants alternatives

bÀsquet lliga acb

Diari SEGRE SLU. Carrer del Riu, 6. 25007. Lleida. Tel. 973 248 000. “Club del Subscriptor”: 973 248 008. Fax Redacció: 973 246 031. Fax Publicitat: 973 229 076. Fax Administració: 973 224 688. Apt. de Correus: 543. Correu electrònic: redaccio@segre.com • Impressió. C-13, km 11. 25660. Alcoletge. Tel. 973 196 600. Fax: 973 197 001.

ToTS eLS dReTS ReSeRvATS. PRohibidA LA RePRoduCCió ToTAL o PARCiAL SenSe AuToRiTzACió exPReSSA de L’emPReSA ediToRA. www.segre.com

la imatge del dia

Dijous, 16 De juny Del 2016

l’ascensorprivatLa samarreta de Cristianoel candidat del PP josé ignacio llorens va seguir la final de la Champions lea-gue amb la penya del Reial Madrid a la Bordeta i va tenir la sort que li toqués al sorteig una sa-marreta de Cristiano Ronaldo. Després de celebrar el triomf el va saludar un dels socis més veterans i llorens li va regalar la samarreta. li va fer una abraçada de campionat, el va fer l’home més feliç del món i no cal dir que li va prometre el vot.

Arrimadas ve informadaen la visita de la líder de Ciutadans a Cata-lunya a Tàrrega, inés Arrimadas va parlar del segarra-Garri-gues, la xarxa de dis-tribució o l’alt preu de l’aigua. Davant la cara de pòquer dels periodistes pel discurs poc habi-tual, Arrimadas va rematar: “És el que m’han informat.”

Jove agricultora de Llordà (Isona i Con-ca Dellà), propietà-ria d’una explotació agrícola i ramadera que exemplifica el ca-mí de la dona rural.

Anna Farràs

Aquesta atleta d’Ar-beca de 17 anys ha fitxat per una univer-sitat nord-americana de Carolina del Nord i combinarà estudis i carrera esportiva.

núria Tilló

Director de l’SCS, de qui depenen les am-bulàncies, una de les quals va tardar sis hores de Lleida a Bar-celona amb un con-valescent d’un ictus.

David elvira

Encapçala el comitè de la UEFA, que es-tà sent poc resolutiu davant dels greus in-cidents que van tenir lloc fora i dins dels estadis a l’Eurocopa.

Ángel María Villar

La Seu Vella, un gran platóel monument més em-blemàtic de lleida es converteix durant tres dies d’aquesta setma-na en un gran escenari per rodar un programa sobre la Guerra Civil, un documental tea-tralitzat i entrevistes amb líders polítics.

iTMAR FABReGAT

Comentava aquí dies enrere el cas del nou president conserva-dor del Brasil, que entre reunió i reunió o entre recepció i recep-

ció o entre classe i classe, perquè fins fa poc exercia la docència –igual que Inma Manso, que malgrat les seves idees i el seu càrrec hi té tot el dret–, es dedica a escriure versos. No és el primer ni serà l’últim a repartir els seus esforços entre la prosa de la gestió pública i la poesia de les belles paraules, les belles imatges, les belles metàfores i els bells sentiments, entre altres belleses (recordem que està casat amb una noia quaranta anys més jove que va ser reina de la bellesa, per la qual cosa cal suposar que va també tan enfeinat per aquest cantó que poc temps li deu quedar per confegir ratlles curtes).

Doncs resulta que, salvades distàncies i oceans, als antípodes si no geogràfics com a mínim ideològics, el cèlebre líder dels jornalers agraris i alcalde de la localitat sevillana de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, també ens ha sortit poeta i als 64 anys acaba de publicar el seu primer llibre, Las cárceles y otros poemas, que conté peces amb títols tan previsibles i que fan venir unes ganes boges de llegir-les com El niño palestino o

Por colgar una bandera blanca y verde, els colors de l’ensenya andalusa. Influït pel poeta-pastor Miguel Hernández i per Blas de Otero, es veu que l’afició a rimar li ve d’antic, d’abans i tot de començar a ocupar finques dels señoritos terra-tinents, sempre amb un fort contingut social i alguns trets autobiogràfics, com quan explica que va nàixer tan pobre que “mi primer pañal fue de esparto”.

Per aquests verals també hem tingut i encara tenim qui compagina política i lírica, com ara Francesc Pané o Josep Borrell, vull dir en aquest cas el Borrell literat de Mollerussa i no pas el jacobí de la Pobla, cada cop més madrileny, el qual per cert ha sigut notícia no fa gaire per la seva candidatura a ingressar a la Real Academia de la Lengua Española, ignoro en base a quins mèrits literaris o filològics –reialisme i espanyolisme a banda, que sovint acredita–, perquè el

tenia per un home més de números (i no sempre exac-tes, com quan calcula el dèficit fiscal català) que no de lletres, com la K de la cadira d’aquell organisme que havia deixat vacant Ana María Matute i on finalment el superb i antipàtic exministre no podrà seure, vés quina pena.

Presons i acadèmies

Tenia Josep Borrell més aviat per un home de números (i no sempre exactes, com quan calcula el dèficit fiscal català)

vidal vidal || dia de reg

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)