18

de cooperació al desenvolupament

1

Textos legislatius, 18

2

3

PARLAMENT DE CATALUNYA

Barcelona, 2002

Llei 26/2001,de 31 de,desembre,de cooperació aldesenvolupament

Aprovada pel Ple del Parlament(tramitació núm. 200-00014/06)en la sessió núm. 47.1, del 17 dedesembre de 2001 (Diari de Sessionsdel Parlament de Catalunya, sèrie P,núm. 73).

Publicada en el Butlletí Oficialdel Parlament de Catalunya, núm. 252,del 28 de desembre de 2001.

Promulgada el 31 de desembrede 2001, en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, núm. 3551,de l’11 de gener de 2002.

Presentació i edició a cura del lletratSr. Vicenç Santaló i Burrull

4

Primera edició, setembre del 2002(edició núm. 138)

© Publicacions del Parlament de CatalunyaA/e: edicions@parlament-cat.es

Tiratge: 1.000 exemplars

Imprès a Multitext, SA, Barcelona

Dipòsit legal: B-38787-2002

Edició no venal

5

Presentació

Aquesta Llei regula la cooperació al desenvolupa-ment feta des de la Generalitat, si bé disposa que elsvalors, les finalitats i els principis ordenadors de lacooperació informin també les actuacions dels enslocals catalans i estableix els mecanismes de coor-dinació, col·laboració i cooperació amb aquests. Hacalgut tenir en compte la Llei de l’Estat 23/1998, del7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolu-pament, per tal de respectar els principis, els objec-tius i les prioritats de la política espanyola que s’hiestableixen.

La competència exclusiva que l’article 149.1.3 de laConstitució atribueix a l’Estat no ha estat cap impe-diment per a l’aprovació d’aquesta Llei, i no ho haestat, tampoc, per a l’activitat que les institucionscatalanes de cooperació i desenvolupament i solida-ritat internacional han dut a terme durant tots aquestsanys, ja que, com sabem, la doctrina del TribunalConstitucional circumscriu aquella competència ex-clusiva estatal al ius contrahendi, el ius legationis i atots els actes que estiguin regulats pel dret interna-cional. Per tant, des d’aquest punt de vista, i sensperjudici de la Llei 23/1998, l’activitat de cooperacióal desenvolupament de l’Administració de la Genera-litat i dels ens locals catalans és, legítima i constitu-cionalment, adequada.

La Llei parteix d’una concepció de la intervenció pú-blica com a complementària i impulsora de les inici-atives cíviques de solidaritat i de cooperació. Enaquest sentit, vol fomentar l’esperit emprenedor enaquest àmbit per mitjà de la col·laboració, la coope-ració i la concertació entre les iniciatives socials i l’ac-tivitat administrativa.

6

S’estableixen com a prioritàries les accions per aldesenvolupament i la solidaritat internacional en elspaïsos i els pobles que són víctimes de situacions depobresa, d’emergència o de transgressió dels dretshumans. Des d’un punt de vista geogràfic, es fixencom a prioritaris els països i els pobles de la Mediter-rània, especialment els del Magrib, els de l’AmèricaLlatina, els de l’Àfrica subsahariana i els altres ambels quals Catalunya ha tingut o té especials relacionsde caràcter històric, social, econòmic, cultural i mi-gratori.

La gestió de la cooperació al desenvolupament s’arti-cula per mitjà d’un pla director quadriennal, dels plansanuals i dels diversos instruments en què aquests esmaterialitzen.

El pla director quadriennal és l’expressió tècnica prin-cipal de la política de la Generalitat en matèria decooperació al desenvolupament. Aquest pla ha de fi-xar les prioritats geogràfiques i sectorials, els objec-tius estratègics, els productes i els resultats que espretenen obtenir, i també els recursos humans, ma-terials, econòmics o de gestió necessaris. Aquest pladirector es desenvolupa anualment per mitjà d’un pla dedesenvolupament que programa l’activitat de l’Admi-nistració de la Generalitat en aquest àmbit i fixa elsobjectius, les prioritats i els recursos establerts al pladirector.

La Llei enumera els següents instruments concretsper mitjà dels quals es duen a terme les actuacionsde l’Administració de la Generalitat en aquest àmbit:la cooperació tècnica, la cooperació econòmica i fi-nancera, l’ajut humanitari i l’ajut humanitari d’emer-gència, l’educació i la sensibilització socials per aldesenvolupament i la generació de fons especials decooperació i altres instruments pertinents per a dur aterme les finalitats i els objectius establerts.

Com a òrgans rectors de la política de cooperació aldesenvolupament, la Llei es refereix al Parlament, elGovern, el conseller o consellera competent en matè-ria d’actuacions exteriors i la direcció general compe-tent en matèria de cooperació al desenvolupament.

7

A banda de les funcions clàssiques d’impuls i controlde la política del Govern en aquest àmbit, corresponal Parlament l’aprovació del pla director quadriennal,que li ha de presentar el Govern, i el coneixement delsplans anuals de desenvolupament.

Al Govern, li correspon la formulació, la direcció il’avaluació de la política de la Generalitat en matèriade cooperació al desenvolupament i l’aprovació delsplans anuals de cooperació al desenvolupament. Elconseller o consellera competent en matèria d’actu-acions exteriors és la persona encarregada, d’acordamb el que estableix la Llei, entre altres, de la direc-ció i coordinació polítiques de les actuacions que esduguin a terme, de la formulació definitiva del pladirector i dels plans anuals. També té sota la sevaresponsabilitat la proposta dels reglaments d’execu-ció d’aquesta Llei i l’avaluació de les actuacions decooperació al desenvolupament que hagin estat fi-nançades totalment o parcialment amb fons de laGeneralitat.

Pel que fa a la direcció general competent en matè-ria de cooperació al desenvolupament, la Llei li en-comana una sèrie de funcions que s’orienten princi-palment cap a l’execució i la gestió eficients delsinstruments per mitjà dels quals es vehicula la polí-tica del Govern en aquest àmbit, la qual cosa es tra-dueix, entre altres, en la direcció de l’execució delpla director i dels plans anuals i en l’impuls i la su-pervisió de tots els programes i projectes finançatso cofinançats amb fons de la Generalitat.

Pel que fa als òrgans de coordinació i col·laboració,la Llei l’existència de la Comissió Interdepartamentalde Cooperació al Desenvolupament i de la Comissió deCoordinació amb els Ens Locals. La primera, que éspresidida pel conseller o consellera competent en ma-tèria d’actuacions exteriors, és integrada pels repre-sentants dels diversos departaments i organismes dela Generalitat i té, entre altres, la funció d’assegurar lainformació, la coordinació, la coherència i la comple-mentarietat de l’activitat de l’Administració de la Gene-ralitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.

8

La segona comissió, que és presidida també pelconseller o consellera competent en matèria d’actu-acions exteriors, té una composició paritària de ma-nera que hi participen representants dels departa-ments i organismes de la Generalitat, dels ens localsi del Fons Català de Cooperació al Desenvolupa-ment, i té, en general, funcions d’informació, de de-liberació, de consulta i d’impuls de la col·laboracióentre les administracions públiques.

Com a òrgan consultiu i de participació de la comu-nitat catalana per al desenvolupament en l’activitat del’Administració de la Generalitat en aquest àmbit, laLlei estableix l’existència del Consell de Cooperacióal Desenvolupament. Aquest és format per represen-tants de l’Administració de la Generalitat i de les or-ganitzacions no governamentals per al desenvolupa-ment i altres institucions, entitats i personalitats relle-vants reconegudes com a membres destacats de lacomunitat catalana per al desenvolupament.

Les funcions més importants que cal fer ressaltar sónl’emissió, amb caràcter previ i preceptiu, d’informessobre els avantprojectes i altres disposicions gene-rals de l’Administració de la Generalitat en aquestàmbit, sobre el pla director i els plans anuals de des-envolupament, i també la possibilitat de fer arribar alGovern les iniciatives i les propostes que considericonvenients per a la millora de les actuacions decooperació al desenvolupament i solidaritat.

Finalment, en les disposicions addicionals es tractendos aspectes vitals perquè la política de cooperaciói desenvolupament i solidaritat internacional de l’Ad-ministració de la Generalitat pugui respondre real-ment als objectius que marca la Llei.

D’una banda, s’estableix que amb la presentació alParlament del primer pla director s’ha de proposar,d’acord amb l’experiència adquirida, amb la delibe-ració i el dictamen previs dels òrgans consultius, lacreació de l’Agència Catalana de Cooperació al Des-envolupament, o, si escau, de l’estructura organitza-tiva que es consideri més adequada per a consecu-

9

ció de les finalitats de la política de cooperació inter-nacional i solidaritat de l’Administració de la Genera-litat.

D’una altra banda, el pressupost que l’Administracióde la Generalitat ha de reservar cada any per a lacooperació al desenvolupament i la solidaritat inter-nacional s’ha d’anar incrementant anualment per talque, a tot tardar l’any 2010, compti amb la quantitatdel 0,7% dels seus ingressos corrents incondicionats.

Vicenç Santaló

10

11

Contingut sistemàticde la Llei

PrPrPrPrPreàmbuleàmbuleàmbuleàmbuleàmbul 13

Capítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsCapítol I. Disposicions generalsSecció primera. Objecte i àmbit d’aplicació de la LleiSecció primera. Objecte i àmbit d’aplicació de la LleiSecció primera. Objecte i àmbit d’aplicació de la LleiSecció primera. Objecte i àmbit d’aplicació de la LleiSecció primera. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei 20Article 1. Objecte de la Llei 20Article 2. Àmbit d’aplicació de la Llei 21

Secció segona. VSecció segona. VSecció segona. VSecció segona. VSecció segona. Valors, finalitats, prioritats i principis dealors, finalitats, prioritats i principis dealors, finalitats, prioritats i principis dealors, finalitats, prioritats i principis dealors, finalitats, prioritats i principis del’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritatl’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritatl’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritatl’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritatl’activitat de cooperació al desenvolupament i solidaritatinterinterinterinterinternacionalnacionalnacionalnacionalnacional 21Article 3. Valors 21Article 4. Finalitats 22Article 5. Prioritats 25Article 6. Principis ordenadors 26Article 7. Principi de coherència 27

Capítol II. Planificació, instruments i modalitats de laCapítol II. Planificació, instruments i modalitats de laCapítol II. Planificació, instruments i modalitats de laCapítol II. Planificació, instruments i modalitats de laCapítol II. Planificació, instruments i modalitats de lacooperació al desenvolupamentcooperació al desenvolupamentcooperació al desenvolupamentcooperació al desenvolupamentcooperació al desenvolupamentSecció primera. Els plans de cooperació al desenvolu-Secció primera. Els plans de cooperació al desenvolu-Secció primera. Els plans de cooperació al desenvolu-Secció primera. Els plans de cooperació al desenvolu-Secció primera. Els plans de cooperació al desenvolu-pamentpamentpamentpamentpament 27Article 8. El pla director 27Article 9. Els plans anuals 29

Secció segona. Els instruments de la cooperació al des-Secció segona. Els instruments de la cooperació al des-Secció segona. Els instruments de la cooperació al des-Secció segona. Els instruments de la cooperació al des-Secció segona. Els instruments de la cooperació al des-envolupament i solidaritat interenvolupament i solidaritat interenvolupament i solidaritat interenvolupament i solidaritat interenvolupament i solidaritat internacionalnacionalnacionalnacionalnacional 29Article 10. Enumeració dels instruments 29Article 11. La cooperació tècnica 30Article 12. La cooperació econòmica i financera 30Article 13. L’ajut humanitari: general i d’emergència 31

Article 14. L’educació i la sensibilització socials per aldesenvolupament 32

Secció terSecció terSecció terSecció terSecció tercera. Modalitats de la cooperació al desen-cera. Modalitats de la cooperació al desen-cera. Modalitats de la cooperació al desen-cera. Modalitats de la cooperació al desen-cera. Modalitats de la cooperació al desen-volupamentvolupamentvolupamentvolupamentvolupament 32Article 15. La cooperació bilateral 32Article 16. La cooperació multilateral 32

12

Capítol III. LCapítol III. LCapítol III. LCapítol III. LCapítol III. L’or’or’or’or’organització de la cooperació al desenvo-ganització de la cooperació al desenvo-ganització de la cooperació al desenvo-ganització de la cooperació al desenvo-ganització de la cooperació al desenvo-lupamentlupamentlupamentlupamentlupamentSecció primera. ÒrSecció primera. ÒrSecció primera. ÒrSecció primera. ÒrSecció primera. Òrgans rgans rgans rgans rgans rectors de la política de co-ectors de la política de co-ectors de la política de co-ectors de la política de co-ectors de la política de co-operació al desenvolupamentoperació al desenvolupamentoperació al desenvolupamentoperació al desenvolupamentoperació al desenvolupament 33Article 17. El Parlament de Catalunya 33Article 18. El Govern de la Generalitat 33Article 19. El conseller o consellera competent en ma-

tèria d’actuacions exteriors 34Article 20. Altres departaments 34Article 21. La direcció general competent en matèria de

cooperació al desenvolupament 34

Secció segona. ÒrSecció segona. ÒrSecció segona. ÒrSecció segona. ÒrSecció segona. Òrgans de coorgans de coorgans de coorgans de coorgans de coordinació i col·laboraciódinació i col·laboraciódinació i col·laboraciódinació i col·laboraciódinació i col·laboraciói òrgans consultiusi òrgans consultiusi òrgans consultiusi òrgans consultiusi òrgans consultius 35Article 22. La Comissió Interdepartamental de Coope-

ració al Desenvolupament 35Article 23. La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals 36Article 24. El Consell de Cooperació al Desenvolupament 37

Capítol IVCapítol IVCapítol IVCapítol IVCapítol IV. Coor. Coor. Coor. Coor. Coordinació, col·laboració i cooperació dedinació, col·laboració i cooperació dedinació, col·laboració i cooperació dedinació, col·laboració i cooperació dedinació, col·laboració i cooperació del’Administració de la Generalitat amb altrl’Administració de la Generalitat amb altrl’Administració de la Generalitat amb altrl’Administració de la Generalitat amb altrl’Administració de la Generalitat amb altres institucionses institucionses institucionses institucionses institucions 39Article 25. Principi general 39Article 26. La col·laboració amb l’Administració de l’Estat

i amb les comunitats autònomes 39Article 27. Relacions amb els països donants i receptors

de la cooperació 40Article 28. Relacions amb les organitzacions internaci-

onals de cooperació 40

Capítol VCapítol VCapítol VCapítol VCapítol V. Foment de les iniciatives i les capacitats socials. Foment de les iniciatives i les capacitats socials. Foment de les iniciatives i les capacitats socials. Foment de les iniciatives i les capacitats socials. Foment de les iniciatives i les capacitats socials 40Article 29. Principi general 40Article 30. Les organitzacions no governamentals per

al desenvolupament 41Article 31. Registre d’Organitzacions no Governamen-

tals per al Desenvolupament 42Article 32. Foment del voluntariat per a la cooperació al

desenvolupament i la solidaritat internacional 42Article 33. Foment de la formació en matèria de coope-

ració al desenvolupament 43Article 34. Ajudes i subvencions 43

Disposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionalsDisposicions addicionals 43

Disposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòriesDisposicions transitòries 44

Disposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finalsDisposicions finals 45

13

Llei 26/2001,de 31 de desembre,de cooperació aldesenvolupament

PREÀMBUL

L’ajut al desenvolupament és un component fona-mental de l’ordre i la cooperació internacionals disse-nyats després de la Segona Guerra Mundial per as-segurar l’estabilitat política i el benestar a tots elspobles del món. Després de cinquanta anys d’esfor-ços els resultats són força diversos. D’una banda,l’avenç produït tant en termes de desenvolupamenteconòmic com de desenvolupament humà és inne-gable. D’altra banda, les bosses immenses de pobre-sa i privació, la ingovernabilitat de tants territoris il’emergència de nous conflictes d’una crueltat esba-laïdora, la continuada opressió per raons de sexe,raça o ètnia, cultura, religió o edat, l’amenaça d’insos-tenibilitat mediambiental dels models de desenvolu-pament i consum vigents i la desigualtat econòmicacreixent, tant entre els països com a l’interior d’a-quests, fan avui més necessari que mai rellançar l’es-forç internacional de cooperació al desenvolupamenti solidaritat internacional, tot buscant un nou modelde creixement que permeti l’eradicació de la pobre-sa i les causes que la generen.

Com diu l’Informe sobre desenvolupament humà delPrograma de les Nacions Unides per al desenvolupa-ment (PNUD) per al 1999, no es poden negar elsavenços produïts en les darreres dècades: el món engeneral ofereix avui moltes més oportunitats per a lagent que no oferia fa vint o cinquanta anys. Des del1965 la mortalitat infantil s’ha reduït a més de la mei-tat i l’esperança de vida ha augmentat en una dèca-da. Als països en desenvolupament, la matriculació

14

combinada en l’ensenyament primari i secundari s’haduplicat i més i la proporció d’infants en l’ensenya-ment primari ha passat de menys de la meitat a mésde les tres quartes parts. La taxa d’alfabetització hapassat del 47% el 1970 al 72% el 1997.

Malgrat els progressos ressenyats, al món hi ha pri-vacions i desigualtats immenses, especialment alspaïsos en desenvolupament, on més d’una quartapart dels quatre mil cinc-cents milions de personesque hi viuen no compta amb algunes de les opcionsmés bàsiques de la vida: sobreviure després delsquaranta anys i accedir als serveis públics i privatsmínims. S’estima que mil tres-cents milions de perso-nes viuen en la pobresa absoluta, amb un ingrés infe-rior a un dòlar diari. Aquestes privacions i desigual-tats es podrien agreujar per la forma ràpida i desequi-librada com es produeix la globalització. Les diferèn-cies d’ingressos entre la gent i els països més pobresi més rics continuen augmentant seguint una tendèn-cia de fa dos segles que cal trencar: el 1960 el 20%més ric de la població mundial tenia trenta vegadesl’ingrés del 20% més pobre; el 1997 la diferència ha-via augmentat a setanta-quatre vegades. La globalit-zació pot produir, així, no sols integració econòmica,sinó també fragmentació i marginació social. La des-igualtat unida al canvi sobtat en l’economia i en lespautes culturals i de comportament planteja novesamenaces a la seguretat humana: atur i marginació,criminalitat internacional, sida i noves epidèmies, in-seguretat dels mercats financers, reescalfament del’atmosfera. Davant aquests vells i nous reptes cal unesforç més gran i renovat de cooperació internacio-nal, que haurà d’ésser protagonitzat ja no sols pelsgoverns, sinó també pels organismes internacionals,les comunitats, les associacions, les organitzacionsno governamentals per al desenvolupament, les em-preses i altres agents de cooperació, tots els qualshan d’integrar una veritable comunitat internacionalper al desenvolupament.

Catalunya ha de millorar també la seva responsabili-tat en la construcció d’una comunitat internacional méssegura, justa, rica i solidària. Avui no es pot construir

15

un projecte nacional creïble ni una societat democrà-tica avançada sense participar activament i decidida-ment en la construcció d’un ordre internacional mésjust i solidari. La pau, la llibertat, la dignitat de la per-sona, el treball, la justícia i el respecte al pluralismesón valors que fonamenten la convivència i el pro-grés. Aquests valors s’han de projectar internacional-ment per mitjà de les iniciatives de cooperació i soli-daritat internacionals de la comunitat catalana per aldesenvolupament, integrada per un teixit vibrant d’a-gents de cooperació l’acció dels quals ha d’ésserreconeguda, impulsada i complementada per l’acti-vitat de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya.En aquest sentit, aquesta Llei reflecteix la voluntat decontribuir des de Catalunya al compliment dels com-promisos assumits pels països desenvolupats, en elmarc de les Nacions Unides, de destinar el 0,7% delproducte interior brut al desenvolupament dels paï-sos i els pobles en desenvolupament.

En el context institucional actual, el compromís per lasolidaritat i el desenvolupament s’expressa, d’unabanda, en la contribució fiscal dels catalans als pres-supostos de l’Estat espanyol aplicats a aquests àm-bits. Això no ha tret, d’altra banda, que, des de la re-cuperació de la democràcia, tant la Generalitat comels ens locals hagin desplegat gradualment políti-ques de cooperació que expressen la voluntat cívicade fer una Catalunya més solidària i oberta als pro-blemes globals actuals. L’experiència guanyada i elsavenços fets són notoris. En aquest sentit, la coope-ració oficial descentralitzada impulsada a Catalunyai des de Catalunya ha estat positivament valorada enl’informe del Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD)de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolu-pament Econòmics (OCDE) de l’any 1998. Tot i això,cal reconèixer que molts d’aquests primers esforçoshan estat fragmentaris i insuficients. No podia ésserd’altra manera, considerant el caràcter nou d’aquestapolítica en la nostra història. Hem après que erennecessàries la planificació i l’estratègia en l’acció deles administracions i que es poden millorar les capa-citats operatives tant de l’actuació administrativa com

16

dels agents de cooperació; que cal més coordinaciói col·laboració interadministratives i amb la societatcivil; que cal garantir l’eficàcia de l’ajut dispensat i lacoherència amb les altres polítiques públiques cata-lanes; que cal augmentar substancialment i progres-sivament els recursos afectats a aquesta finalitat.

Ha arribat l’hora de traduir aquest aprenentatge en unmarc legislatiu capaç d’ordenar, dinamitzar i reforçarun sector d’importància creixent a casa nostra. Aixího aconsella el fet de l’aprovació de la Llei de l’Estat23/1998, del 7 de juliol, de cooperació internacionalper al desenvolupament, i en aquest sentit el Parla-ment de Catalunya va instar el Govern mitjançant laMoció 101/V, del 13 de maig de 1998, sobre la polí-tica de cooperació i de desenvolupament. El ConsellAssessor de Cooperació al Desenvolupament, creatmitjançant el Decret 201/1995, de l’11 de juliol, quecomprèn els agents de cooperació actuants en elsector, també s’ha manifestat a favor d’aquesta inici-ativa legal que el Govern desplega per mitjà d’aquestarticulat.

La primera i més important especificitat del modelcatalà de cooperació que aquesta Llei reconeix i im-pulsa és la concepció de la intervenció pública coma complementària i impulsora de les iniciatives cívi-ques de solidaritat i de cooperació. Aquesta Llei volfomentar l’esperit emprenedor en aquest àmbit permitjà de la col·laboració, la cooperació i la concerta-ció entre les iniciatives socials i l’activitat administra-tiva. El que es vol incentivar no és una burocràcia dela cooperació, sinó una multiplicitat d’iniciatives iagents de cooperació cada cop més capaços, con-nectats i reconeguts internacionalment, els quals,amb el suport de nuclis de gestió estratègica de lesadministracions públiques, són els que han d’assu-mir també una responsabilitat fonamental en l’execu-ció dels plans, els programes i els projectes de soli-daritat i cooperació al desenvolupament.

Aquesta Llei s’aplica, tot respectant els principis, elsobjectius i les prioritats de la política espanyola esta-blerta per la Llei de l’Estat 23/1998, a l’activitat de

17

cooperació al desenvolupament feta per la Genera-litat, la qual comprèn, no sols les actuacions directa-ment orientades a produir desenvolupament en elspaïsos beneficiaris, sinó també les orientades a aug-mentar la conscienciació i el grau de compromís delscatalans per la solidaritat internacional i el desenvo-lupament. Aquesta Llei regula la cooperació al des-envolupament feta des de la Generalitat, per bé quedisposa que els valors, les finalitats i els principisordenadors de la cooperació informin també les ac-tuacions dels ens locals de Catalunya, i estableix elsmecanismes de coordinació, col·laboració i coopera-ció amb aquests. La cooperació internacional que re-gula aquesta Llei s’ha d’entendre sens perjudici de lacompetència exclusiva de l’Estat en matèria de relaci-ons internacionals a què es refereix l’article 149.1.3 dela Constitució.

Aquesta Llei formula els valors i les finalitats o elsinteressos generals legitimadors de les actuacions iles despeses públiques en l’àmbit de la cooperaciódes d’una concepció integral del desenvolupamenthumà, inspirada en les aportacions del Programa deles Nacions Unides per al desenvolupament, quen’engloba les dimensions democràtica, econòmica,social i mediambiental. Els valors fan referència a lesraons últimes fonamentadores de les actuacions dedesenvolupament i serveixen per a marcar els crite-ris d’avaluació. Aquesta Llei destaca els valors comu-nament acceptats per les regulacions internacionals,per bé que des de la nostra experiència històrica esdóna prioritat especialment al dret dels pobles a ladefensa i la promoció de la cultura, la llengua i la iden-titat pròpies, i també al reconeixement de la pau, elsdrets econòmics i socials i la necessitat de contribuiral reforçament de la democràcia participativa i lagovernabilitat com a fonaments d’un indispensabledesenvolupament econòmic, durador, equitatiu i sos-tenible. Les finalitats fan referència als béns públicsespecífics que han de justificar cada actuació concre-ta de desenvolupament i que proporcionen també elscriteris per a una avaluació particularitzada. Aquestsvalors i aquestes finalitats són inseparables i consti-

18

tueixen el referent des del qual aquesta Llei formulales prioritats geogràfiques i sectorials que han d’és-ser després concretades en el pla director.

Aquesta Llei estableix els principis ordenadors del’activitat de la Generalitat en matèria de cooperacióal desenvolupament, els quals, com a principis jurí-dics, vinculen el conjunt de decisions públiques enaquest àmbit. Alguns d’aquests principis són trans-lació a aquest camp dels principis de bona gestió.Altres són principis generals de la cooperació al des-envolupament avalats per l’experiència internacional,com són el de col·laboració, el de participació i as-sumpció dels projectes pels països receptors o el deliberalitat de l’ajut. D’entre aquests darrers, aquestaLlei ha volgut destacar el principi de coherència en-tre la política d’ajut al desenvolupament i la resta depolítiques i actuacions desplegades per la Generali-tat i els ens locals de Catalunya. Aquesta Llei vol, així,destacar que el desenvolupament, que és el bé pú-blic global perseguit, mai no es pot considerar exclu-sivament fruit de l’ajut al desenvolupament.

Aquesta Llei vol que l’activitat de la Generalitat enmatèria de cooperació al desenvolupament respon-gui a una planificació estratègica quadriennal i que-di programada anualment. El pla director i els plansanuals són l’expressió més destacada de la políticade la Generalitat en aquest camp. Són elaborats se-guint un procés molt ampli d’informació i participacióde tots els agents de cooperació interessats. El prin-cipi de planificació de les actuacions de cooperacióal desenvolupament, del qual els plans director i anu-als són el corol·lari, ha de permetre la coordinació in-terdepartamental adequada, i el fet que les actuaci-ons singulars responguin a una visió estratègica iresultin més previsibles, focalitzades, disciplinadesi més fàcilment avaluables. Aquesta Llei ha enume-rat, sense fer-ne numerus clausus, els instrumentsmés usuals de la cooperació al desenvolupament.També ha volgut subratllar-ne les modalitats obrint ex-pressament la porta a la cooperació multilateral, quepot ésser un dels eixos estratègics de la presència in-ternacional de Catalunya en aquest àmbit.

19

Aquesta Llei reforça l’estructura organitzativa de laGeneralitat per a la cooperació al desenvolupamentdes de la consciència del nou temps que s’inicia. Laformulació de la política s’atribueix al Parlament, alGovern, al conseller o consellera competent en ma-tèria d’actuacions exteriors i a la Comissió Interdepar-tamental de Cooperació al Desenvolupament. L’exe-cució s’atribueix a la direcció general competent enmatèria de cooperació al desenvolupament, que had’ésser dotada dels recursos organitzatius, humansi materials necessaris per a assegurar l’exercici deles funcions que li atorga aquesta Llei. Tant pel quefa a la formulació com a l’execució de la política decooperació al desenvolupament, aquesta Llei es-tableix un règim ampli de consulta, d’informació iparticipació per mitjà, principalment, del Consell deCooperació al Desenvolupament, i també de coordi-nació i col·laboració amb els ens locals de Catalunyaper mitjà de la comissió de coordinació corresponent.Aquesta Llei estableix, a més, d’acord amb l’experi-ència adquirida en la seva aplicació, la creació d’unaestructura organitzativa per a la gestió de la políticade cooperació del Govern.

En aquest sentit, aquesta Llei, com a reflex de laconsciència de la importància que tenen la coordina-ció i la col·laboració entre totes les administracions iles entitats públiques, nacionals i internacionals, bi-laterals o multilaterals, crida l’Administració de laGeneralitat a establir els acords, els convenis, elsconcerts o els contractes pertinents tant amb lesadministracions i les entitats esmentades com ambels governs i les organitzacions no governamentalsdels països beneficiaris, i l’habilita per a fer-ho.

Finalment, aquesta Llei regula alguns instrumentsespecífics a fi d’ordenar el foment de les actuacionsdels agents de cooperació en aquest sector a impul-sar per la Generalitat. Es crea, a aquest efecte, elRegistre d’Organitzacions No Governamentals per alDesenvolupament de Catalunya amb finalitats d’infor-mació i responsabilització. D’altra banda, es condici-ona la concessió de subvencions i ajudes per a ac-tuacions dels agents de cooperació en aquest àmbit

20

al requisit segons el qual les entitats actuants no tin-guin finalitat lucrativa. Estableix, finalment, que la Ge-neralitat dugui a terme, per la via de convenis i con-certs, les actuacions necessàries per al foment i laformació del voluntariat i per a la capacitació i la pro-moció tant dels professionals com dels agents de co-operació d’aquest sector.

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

SECCIÓ PRIMERA

OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLEI

ARTICLE 1. OBJECTE DE LA LLEI

1. L’objecte d’aquesta Llei és establir i regular el rè-gim jurídic al qual s’ha d’ajustar l’activitat de l’Admi-nistració de la Generalitat en matèria de cooperacióal desenvolupament i de solidaritat internacional, en-teses com a béns públics globals en la realització deles quals s’ha compromès la societat catalana.

2. Als efectes d’aquesta Llei, són actuacions de co-operació al desenvolupament:

a) Les que duen a terme les administracions públi-ques o els agents de cooperació per tal de contribuira fer que determinats països i pobles construeixin lescondicions i les capacitats necessàries per a llur des-envolupament humà i, en especial, l’eradicació de lapobresa.

b) Les que duen a terme les administracions públi-ques o els agents de cooperació a fi de fomentar lainformació, la sensibilització, l’educació, la formació,els valors, les capacitats i el compromís de la socie-tat, conduents a una cooperació millor i més granamb les persones, els pobles i els països en desen-volupament.

3. Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen per agents decooperació les institucions i les entitats legalment

21

constituïdes que actuen en l’àmbit de la cooperacióal desenvolupament.

4. Els recursos destinats a la cooperació al desenvo-lupament són qualificats d’ajut oficial al desenvolupa-ment (AOD) si compleixen els requisits establerts pelComitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD) de l’Orga-nització per a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmics (OCDE).

ARTICLE 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA LLEI

1. Es regeixen per aquesta Llei totes les activitats del’Administració de la Generalitat en matèria de coope-ració al desenvolupament i de solidaritat internacio-nal.

2. Els valors, les finalitats i els principis d’aquesta Lleiinformen l’activitat dels ens locals de Catalunya enmatèria de cooperació al desenvolupament. Aques-ta Llei regula també les relacions de coordinació, co-operació i col·laboració entre l’Administració de laGeneralitat i els ens locals en aquesta matèria, dinsel respecte degut a l’autonomia local.

SECCIÓ SEGONA

VALORS, FINALITATS, PRIORITATS I PRINCIPIS DE L’ACTIVITAT

DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I SOLIDARITAT IN-TERNACIONAL

ARTICLE 3. VALORS

L’activitat de l’Administració de la Generalitat i delsens locals en matèria de cooperació al desenvolupa-ment i solidaritat internacional es guia pels valorssegüents:

a) El reconeixement de l’ésser humà en la seva di-mensió individual i col·lectiva, com a protagonista idestinatari últim de la política de cooperació públicaal desenvolupament.

b) El foment de la pau, la justícia, la igualtat i l’equi-tat en les relacions entre persones, pobles, cultures,

22

nacions i estats, i també la prevenció i la solució pa-cífica dels conflictes i les tensions socials, i l’enforti-ment i l’arrelament de la pau i de la convivència.

c) La promoció i la defensa dels drets humans i lesllibertats fonamentals, indivisibles i interdependents,considerant la llibertat, la democràcia i la dignitat dela persona com a fonaments de tot l’esforç en pro deldesenvolupament humà.

d) El reconeixement del dret dels pobles a la defen-sa i a la promoció de la cultura, la llengua i la identi-tat pròpies, i també dels valors de la convivència mul-ticultural.

e) La defensa i la promoció de les persones i els col·lec-tius més desfavorits o dels que pateixen discrimina-cions polítiques o econòmiques per raons de sexe,de raça o ètnia, de cultura o de religió.

f) El reconeixement dels drets econòmics, laborals isocials, del treball, l’empresa i el bon govern com afonaments d’un desenvolupament econòmic durador,equitatiu i sostenible que incideixi també en la redis-tribució de la riquesa i en la justícia social.

ARTICLE 4. FINALITATS

1. L’activitat de l’Administració de la Generalitat i delsens locals en matèria de cooperació i solidaritat inter-nacional s’ha d’orientar a fomentar tant el desenvolu-pament humà com l’educació i el compromís cívicdels ciutadans de Catalunya en aquest àmbit.

2. L’activitat de l’Administració de la Generalitat i delsens locals en matèria de cooperació al desenvolupa-ment i solidaritat internacional ha d’impulsar el des-envolupament econòmic i el benestar social dels ha-bitants dels països receptors de la cooperació, a fique ells mateixos puguin instrumentar un sistema dedesenvolupament sostenible econòmic i social en unperíode de temps raonable, i ha de tenir les finalitatssegüents:

a) L’eradicació de la pobresa i, en especial, la facili-tació de l’accés efectiu a tots els béns i els serveis

23

necessaris per a la satisfacció de les necessitatshumanes bàsiques.

b) El reconeixement i la protecció dels drets humansi les llibertats fonamentals individuals i col·lectius re-coneguts internacionalment.

c) L’impuls d’un desenvolupament humà sostenibleintegrador de les seves dimensions democràtica,econòmica, social i mediambiental.

d) L’impuls de la igualtat d’oportunitats entre sexes enl’accés efectiu als recursos, als serveis, a l’educaciói a la formació i, en especial, la potenciació de la ple-nitud dels drets humans i les llibertats fonamentals deles dones i dels infants.

e) La defensa i la promoció de les identitats culturalsdels pobles, inclosos el patrimoni lingüístic universali el respecte a la pluralitat cultural.

f) La promoció de l’educació i la formació, especial-ment en els nivells bàsics i professionals, a fi d’afa-vorir la ciutadania, el bon govern, el desenvolupa-ment de les capacitats productives i la instrucció dela població en general en qüestions relacionadesamb la salut reproductiva.

g) El foment del treball i de la capacitat d’emprendrei l’accés al coneixement científic, tecnològic i de ges-tió, com a motors del desenvolupament econòmic isocial, i en especial la promoció de les empresespetites en els països en desenvolupament.

h) La contribució a eradicar les tensions i els conflic-tes socials i les seves causes, i també la promoció dela cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreli-giós.

i) La contribució a prevenir i solucionar les situacionsd’emergència.

j) El suport als processos de democratització, asse-gurant el reforçament de les institucions i les capaci-tats d’acció col·lectiva necessàries per al bon governi la durabilitat del desenvolupament humà.

24

k) El suport a una participació equitativa de tots elspaïsos en el comerç internacional i el desenvolupa-ment d’instruments i de condicions que afavoreixinamb justícia el comerç dels països amb economiesestructuralment més febles.

3. Per tal de fomentar el compromís i les capacitatsdels ciutadans de Catalunya a favor del desenvolu-pament, l’Administració de la Generalitat i els enslocals han d’emprendre i fomentar actuacions orien-tades a:

a) La informació, la sensibilització, l’educació i la for-mació necessàries per a fomentar el compromís cívicper a la solidaritat i el desenvolupament i per a millo-rar-ne el coneixement i les capacitats perquè es pu-guin fer efectius.

b) L’impuls de la iniciativa i el foment de les capaci-tats dels agents de cooperació per a formular i dur aterme programes i projectes de cooperació al desen-volupament, d’acord amb els valors i les finalitatsd’aquesta Llei, i especialment la formació i la capa-citació de voluntaris, cooperants i professionals peral treball especialitzat en aquest àmbit.

c) L’impuls de l’estudi, la recerca i la generació desistemes d’informació i bancs de coneixements inter-connectats internacionalment que donin suport a l’ac-tivitat de cooperació al desenvolupament de les ad-ministracions públiques i dels agents de cooperació.

d) L’impuls de la comunitat catalana per al desenvo-lupament per tal de facilitar l’intercanvi d’informació,idees i experiències, de compartir serveis i d’oferirsuport a l’aprenentatge permanent dels seus mem-bres, tot fomentant les relacions amb els països endesenvolupament i amb la comunitat internacionalper al desenvolupament.

e) La promoció del comerç just i solidari per a millo-rar el compromís de les institucions, les empreses iels consumidors a favor d’un comerç més equitatiuamb els països en desenvolupament, i, conseqüent-ment, l’impuls, en el conjunt de la societat de Cata-lunya, de propostes de reflexió sobre la necessitat

25

d’un consum sostenible i respectuós que possibilitique tota la humanitat es pugui mantenir amb unsmínims bàsics de benestar.

ARTICLE 5. PRIORITATS

1. Són una prioritat de les accions de cooperació aldesenvolupament i solidaritat internacional els païsosi els pobles que són víctimes de situacions de pobre-sa, d’emergència o de transgressió dels drets humans.

2. Són geogràficament prioritaris els països i els po-bles de la Mediterrània, especialment els del Magrib,els de l’Amèrica Llatina, els de l’Àfrica subsaharianai els altres amb els quals Catalunya ha tingut o té es-pecials relacions de caràcter històric, social, econò-mic, cultural i migratori.

3. Sens perjudici de la concreció que ha de fer el pladirector a què fa referència l’article 8, són prioritats sec-torials per a l’activitat de l’Administració de la Gene-ralitat en matèria de cooperació al desenvolupament:

a) L’eradicació de la pobresa, la cobertura de lesnecessitats socials i les infraestructures bàsiques,l’enfortiment del capital humà, el desenvolupamentdel teixit associatiu i productiu i el foment de la capa-citat d’emprendre.

b) La prevenció de conflictes i el foment de la pau, eldesenvolupament institucional civil i públic i la cons-trucció de les capacitats institucionals necessàriesper al desenvolupament humà i democràtic, amb unaatenció especial als processos de descentralitzaciói autogovern que respectin els drets humans i les lli-bertats fonamentals, individuals i col·lectives, recone-guts internacionalment.

c) La defensa i la promoció de les identitats i el plu-ralisme cultural entesos com a part del patrimoni uni-versal.

d) La sostenibilitat mediambiental.

e) La defensa de l’equitat entre homes i dones i lapromoció dels drets de les dones, especialment el dela salut reproductiva.

26

f) El foment d’un comerç internacional més just i so-lidari.

g) La protecció de la infància.

h) L’ajut d’emergència.

ARTICLE 6. PRINCIPIS ORDENADORS

L’activitat de l’Administració de la Generalitat i delsens locals en matèria de cooperació al desenvolupa-ment i solidaritat internacional s’atén als principis se-güents:

a) Els principis de col·laboració i complementarietatentre els poders públics i les iniciatives solidàries i decooperació al desenvolupament de la societat civilcatalana.

b) Els principis de transparència i informació i de par-ticipació dels agents de cooperació en l’activitat pú-blica en aquest àmbit.

c) El principi de planificació de l’activitat pública.

d) El principi de coordinació de tota l’activitat de l’Ad-ministració de la Generalitat en l’àmbit de la coope-ració al desenvolupament.

e) Els principis d’eficàcia, eficiència i responsabilitza-ció en l’aplicació de les polítiques, els programes, elsprojectes i les actuacions en general, tant dels po-ders públics com dels agents de cooperació que uti-litzin recursos públics amb finalitats de cooperació aldesenvolupament.

f) Els principis de responsabilitat, participació i as-sumpció dels programes i els projectes per les comu-nitats o els governs dels països en desenvolupamenti de concertació amb els agents de cooperació d’a-quests països.

g) Els principis de coordinació, col·laboració i coope-ració entre les administracions públiques, en el marcde les respectives competències, i també amb altresagències i organismes internacionals de solidaritat icooperació.

27

h) El principi de liberalitat de les actuacions de coo-peració que tinguin la consideració d’ajut oficial aldesenvolupament, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 1.4.

i) Els principis de control, seguiment i avaluació deles actuacions de cooperació al desenvolupament.

ARTICLE 7. PRINCIPI DE COHERÈNCIA

1. Els valors, les finalitats i els principis ordenadorscontinguts en aquesta Llei vinculen tota l’activitat del’Administració de la Generalitat i també informen l’ac-tivitat dels ens locals de Catalunya en l’exercici de lescompetències que tenen legalment reconegudes.

2. Quan una actuació pública de l’Administració de laGeneralitat no qualificable com de cooperació al des-envolupament pugui impactar significativament en unpaís en desenvolupament, el conseller o conselleracompetent en la matèria pot sol·licitar la deliberaciói el dictamen, facultatiu i no vinculant, dels organis-mes a què fan referència els articles 22, 23 i 24.

3. Quan una actuació pública d’un ens local no qua-lificable com de cooperació al desenvolupament pu-gui impactar significativament en un país en desenvo-lupament, l’autoritat local pot sol·licitar la deliberaciói el dictamen, facultatiu i no vinculant, dels organismesa què fan referència els articles 23 i 24.

CAPÍTOL II

PLANIFICACIÓ, INSTRUMENTS I MODALITATS DE LA COOPERA-CIÓ AL DESENVOLUPAMENT

SECCIÓ PRIMERA

ELS PLANS DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

ARTICLE 8. EL PLA DIRECTOR

1. L’Administració de la Generalitat ha d’elaborar ambuna periodicitat quadriennal un pla director que esta-bleixi les previsions de recursos i les prioritats geo-

28

gràfiques i sectorials que s’hauran de respectar i con-cretar en els plans anuals de cooperació al desenvo-lupament.

2. El pla director és l’expressió tècnica principal de lapolítica de la Generalitat en matèria de cooperació aldesenvolupament.

3. La formulació del pla director correspon a la direc-ció general competent en matèria de cooperació aldesenvolupament i s’ha de basar en un procés am-pli d’estudi, informació, consulta i participació i enl’avaluació de l’experiència precedent. El conseller oconsellera competent en matèria d’actuacions exte-riors ha de presentar al Govern el projecte de pla di-rector perquè sigui tramès al Parlament.

4. El pla director ha de fixar les prioritats geogràfiquesi sectorials del període, els objectius estratègics, elsproductes i els resultats que es pretenen obtenir, i tam-bé els recursos humans, materials, econòmics o degestió necessaris. El pla ha d’indicar també les líniesde coordinació, col·laboració o cooperació amb altresagents públics o privats, bilaterals o multilaterals, ne-cessaris o convenients per al reforçament dels objec-tius estratègics de la cooperació pública catalana.

5. El pla director ha d’ésser aprovat pel Parlament.

6. En l’establiment de les prioritats quadriennals sec-torials, el pla director ha de tenir en compte:

a) Els valors, les finalitats i els principis establerts peraquesta Llei.

b) Els recursos materials, humans i econòmics o degestió necessaris, i les capacitats de cooperació efec-tivament existents a Catalunya.

c) Les demandes formulades per les comunitats i elsgoverns més necessitats.

d) La cooperació ja facilitada als països en desenvo-lupament per altres institucions o agències, bilateralso multilaterals.

e) Les condicions de viabilitat, factibilitat i durabilitatdels programes i els projectes a dur a terme.

29

ARTICLE 9. ELS PLANS ANUALS

1. Els plans anuals de cooperació al desenvolupa-ment són l’instrument de programació de l’activitat del’Administració de la Generalitat en aquest àmbit i hande desenvolupar els objectius, les prioritats i els re-cursos establerts pel pla director.

2. Les actuacions de cooperació al desenvolupamentque impliquin despeses amb càrrec als pressupos-tos de la Generalitat han de figurar en el pla anual, elqual ha de contenir també una partida suficient pera afrontar les emergències i les situacions no previ-sibles.

3. La direcció general competent en matèria de co-operació al desenvolupament ha d’elaborar el projec-te del pla anual. La formulació definitiva correspon alconseller o consellera competent en matèria d’actu-acions exteriors, que, amb les preceptives consultesprèvies, entre altres als agents de cooperació, en elmarc del Consell de Cooperació al Desenvolupa-ment, l’ha d’elevar al Govern perquè deliberi i, si ésprocedent, l’aprovi.

4. El pla anual ha d’ésser presentat al Parlament per-què en tingui coneixement i el pugui debatre.

5. Les previsions del pla anual han d’ésser incorpora-des en les dotacions dels pressupostos de la Genera-litat de l’any respectiu i s’han d’establir amb l’antelaciósuficient perquè es puguin incloure en la corresponentllei de pressupostos de la Generalitat.

SECCIÓ SEGONA

ELS INSTRUMENTS DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPA-MENT I SOLIDARITAT INTERNACIONAL

ARTICLE 10. ENUMERACIÓ DELS INSTRUMENTS

Les actuacions de l’Administració de la Generalitat enmatèria de cooperació al desenvolupament i solida-ritat internacional s’instrumenten per mitjà de:

a) La cooperació tècnica.

30

b) La cooperació econòmica i financera.

c) L’ajut humanitari general i l’ajut humanitari d’emer-gència.

d) L’educació i la sensibilització socials per al desen-volupament.

e) La generació de fons especials de cooperació ialtres instruments pertinents per a dur a terme les fi-nalitats i els objectius establerts per aquesta Llei ipels plans de cooperació al desenvolupament.

ARTICLE 11. LA COOPERACIÓ TÈCNICA

1. La cooperació tècnica té com a finalitat el suporta l’esforç dels països en desenvolupament per a mi-llorar les capacitats de les persones, les organitzaci-ons i els marcs institucionals, tant en el terreny pro-ductiu com en l’educatiu, el sanitari, el científic, elcultural, el social, el sindical, el politicoadministratiui el democràtic.

2. El criteri determinant en què s’ha de basar la coo-peració tècnica és la contribució a la creació de ca-pacitats nacionals i locals per a la millora permanentdels recursos humans, de les institucions i del capi-tal social, que són la condició de tot desenvolupa-ment durable.

3. La cooperació tècnica es duu a terme mitjançantaccions, programes i projectes: d’educació i forma-ció; d’investigació i desenvolupament tecnològic; deprestació d’experts; d’informació, documentació, in-tercanvi, assessorament, consultoria i estudis i, engeneral, de tot allò que contribueixi a elevar les capa-citats institucionals en els països beneficiaris.

4. La cooperació tècnica de Catalunya s’ha de basaren el respecte i el foment de la identitat cultural delspobles i els països beneficiaris.

ARTICLE 12. LA COOPERACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

1. La cooperació econòmica consisteix en aportaci-ons a projectes d’inversió per al desenvolupamentamb la finalitat de millorar el capital físic dels països

31

beneficiaris, i també en projectes d’ajut econòmic adeterminats sectors d’aquests països, com l’educa-tiu, el sanitari, l’agroalimentari, l’infraestructural, elsocial i el productiu.

2. La cooperació financera consisteix en contribuci-ons oficials a organismes internacionals de caràctereconòmic i financer, en donacions, en l’atorgamentde crèdits destinats a programes i projectes de des-envolupament social bàsic, en l’atorgament de crè-dits concessius i en tota altra mesura destinada amillorar l’accés dels països beneficiaris al capital fi-nancer.

ARTICLE 13. L’AJUT HUMANITARI: GENERAL I D’EMERGÈNCIA

1. L’ajut humanitari general comprèn:

a) L’ajut per a la rehabilitació i la reconstrucció tant deles infraestructures físiques com de les econòmiquesi socials, i per a l’establiment de les capacitats neces-sàries per a reduir la vulnerabilitat i determinar lesbases del desenvolupament dels països i les comu-nitats afectats.

b) La prevenció de desastres originats per causesnaturals o humanes, mitjançant la informació, la pre-venció i la cobertura dels riscos a què estan sotme-ses determinades comunitats humanes.

2. L’ajut humanitari d’emergència comprèn:

a) L’ajut d’emergència amb l’objectiu de salvar videshumanes amenaçades per catàstrofes naturals, con-flictes o guerres.

b) L’ajut immediat als refugiats i els desplaçats coma conseqüència de catàstrofes naturals, conflictes oguerres, i també als països receptors d’aquests refu-giats.

3. Les previsions de l’ajut humanitari d’emergènciahan de tenir una partida específica als pressupostosde la Generalitat.

4. L’ajut humanitari de la Generalitat s’ha de coordi-nar amb el dels altres donants i ha d’ésser coherent

32

amb les prioritats i l’assignació de tasques establer-tes per la planificació estratègica de l’ajut global.

ARTICLE 14. L’EDUCACIÓ I LA SENSIBILITZACIÓ SOCIALS PER

AL DESENVOLUPAMENT

1. L’educació i la sensibilització socials per al desen-volupament comprenen la realització d’accions, pro-grames i projectes orientats a assolir les finalitatsestablertes per l’article 4.

2. Els programes i els projectes d’educació i sensibi-lització consisteixen en campanyes de difusió i su-port, programes de formació, sistemes d’informaciói altres accions que serveixin per a millorar el compro-mís i les capacitats nacionals per al desenvolupa-ment.

SECCIÓ TERCERA

MODALITATS DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

ARTICLE 15. LA COOPERACIÓ BILATERAL

1. La cooperació bilateral consisteix en les activitatsdutes a terme per les administracions públiques di-rectament amb les institucions i les entitats dels paï-sos beneficiaris o bé les que aquestes instrumentenper mitjà dels agents de cooperació finançats per lesadministracions o que formin part d’un pla acordatper aquestes.

2. Les actuacions bilaterals finançades per l’Adminis-tració de la Generalitat s’han de basar en un conei-xement suficient de l’entorn i en una coordinació ambles dels altres donants.

ARTICLE 16. LA COOPERACIÓ MULTILATERAL

1. Constitueixen la cooperació multilateral els progra-mes i els projectes empresos conjuntament o mitjan-çant contribucions financeres a organitzacions inter-nacionals que tinguin per finalitat la promoció deldesenvolupament.

33

2. L’Administració de la Generalitat pot constituir fonsde desenvolupament amb les organitzacions interna-cionals a què fa referència l’apartat 1, o adherir-s’hi.La Generalitat ha de participar en l’administració d’a-quests fons, els quals han d’estar afectats a la con-secució de les finalitats i els objectius establerts peraquesta Llei, pel pla director i pels plans anuals decooperació al desenvolupament.

CAPÍTOL III

L’ORGANITZACIÓ DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

SECCIÓ PRIMERA

ÒRGANS RECTORS DE LA POLÍTICA DE COOPERACIÓ AL DES-ENVOLUPAMENT

ARTICLE 17. EL PARLAMENT DE CATALUNYA

1. El Parlament impulsa i coneix la política i l’activitatdel Govern en l’àmbit de la cooperació al desenvolu-pament, delibera sobre aquestes i en fa el control.

2. El Parlament, per mitjà dels mecanismes que s’es-tableixin, ha de debatre les línies generals i les direc-trius bàsiques de la política de la Generalitat en ma-tèria de cooperació al desenvolupament.

3. El Parlament ha d’aprovar el pla director quadrien-nal i ha de conèixer els plans anuals de cooperacióal desenvolupament, d’acord amb el que estableixenels articles 8 i 9.

ARTICLE 18. EL GOVERN DE LA GENERALITAT

1. Correspon al Govern la formulació, la direcció il’avaluació de la política de la Generalitat en matèriade cooperació al desenvolupament.

2. El Govern, a proposta del conseller o conselleracompetent en matèria d’actuacions exteriors, ha depresentar el pla director al Parlament perquè aquest,si és procedent, l’aprovi. També a proposta del ma-teix conseller o consellera, el Govern ha d’aprovar elsplans anuals de cooperació al desenvolupament.

34

ARTICLE 19. EL CONSELLER O CONSELLERA COMPETENT EN

MATÈRIA D’ACTUACIONS EXTERIORS

Corresponen al conseller o consellera competent enmatèria d’actuacions exteriors:

a) La direcció i la coordinació polítiques de les actu-acions dutes a terme en l’àmbit de la cooperació aldesenvolupament pels diversos departaments i orga-nismes de la Generalitat, d’acord amb les competèn-cies respectives.

b) La formulació definitiva del pla director i dels plansanuals de cooperació al desenvolupament i la pro-posta d’aquests al Govern per a la deliberació i l’a-provació final, si és procedent, dels plans anuals.

c) La proposta al Govern dels reglaments d’execuciód’aquesta Llei i l’exercici de la potestat d’instrucció atots els departaments i organismes de la Generalitatque actuen en aquest àmbit.

d) L’avaluació de les actuacions de cooperació aldesenvolupament finançades totalment o parcialmentamb fons de la Generalitat.

ARTICLE 20. ALTRES DEPARTAMENTS

Els departaments de la Generalitat que emprenguinactuacions de cooperació al desenvolupament enl’àmbit de les respectives competències han de res-pectar les directrius estratègiques del pla director iles han d’incloure en els plans anuals, en l’elaboraciódels quals participen per mitjà de la Comissió Inter-departamental de Cooperació al Desenvolupament.

ARTICLE 21. LA DIRECCIÓ GENERAL COMPETENT EN MATÈ-RIA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

1. Corresponen a la direcció general competent enmatèria de cooperació al desenvolupament, sota ladirecció del conseller o consellera corresponent:

a) L’elaboració i el seguiment del pla director i delsplans anuals de cooperació al desenvolupament.

b) L’elaboració de les propostes de reglament neces-sàries per a aplicar aquesta Llei.

35

c) La direcció dels treballs de coordinació tècnica detots els departaments i organismes de la Generalitatque duguin a terme actuacions en l’àmbit de la coo-peració al desenvolupament.

d) L’establiment i la conducció de les relacions decoordinació, col·laboració i cooperació amb els agentspúblics o socials i amb les agències, bilaterals o mul-tilaterals, necessàries per a assolir millor els objectiusestratègics de la política de la Generalitat en l’àmbitde la cooperació al desenvolupament.

e) La direcció de l’execució del pla director i delsplans anuals de cooperació al desenvolupament.

f) L’impuls i la supervisió dels programes i els projec-tes finançats o cofinançats amb fons de la Generali-tat, i la prestació de suport a aquests.

g) L’avaluació de les actuacions sectorials i geogrà-fiques de programes i projectes per a reforçar-ne lescapacitats de formulació i gestió.

h) La coordinació amb l’Agència Espanyola de Coo-peració Internacional (AECI) en les actuacions en quècalgui, atès llur caràcter urgent i necessari.

i) L’exercici de totes les funcions que li atribueix aques-ta Llei o li encomani el conseller o consellera compe-tent en matèria d’actuacions exteriors.

2. La direcció general competent en matèria de coo-peració al desenvolupament s’ha de dotar dels òrgansadequats per a complir les funcions que té encoma-nades en l’àmbit de la cooperació al desenvolupa-ment i la solidaritat internacional.

SECCIÓ SEGONA

ÒRGANS DE COORDINACIÓ I COL·LABORACIÓ I ÒRGANS CON-SULTIUS

ARTICLE 22. LA COMISSIÓ INTERDEPARTAMENTAL DE COO-PERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

1. La Comissió Interdepartamental de Cooperació alDesenvolupament és l’òrgan tècnic de coordinació

36

interdepartamental de l’Administració de la Genera-litat en aquest àmbit.

2. La Comissió Interdepartamental de Cooperació alDesenvolupament és presidida pel conseller o con-sellera competent en matèria d’actuacions exteriorsi és integrada per representants dels departaments iels organismes de la Generalitat, d’acord amb el ques’estableixi per reglament.

3. La Comissió Interdepartamental de Cooperació alDesenvolupament té les funcions següents:

a) Assegurar la informació, la coordinació, la cohe-rència i la complementarietat de l’activitat de l’Admi-nistració de la Generalitat en l’àmbit de la cooperacióal desenvolupament.

b) Conèixer el pla director i els plans anuals i delibe-rar i dictaminar sobre aquests.

c) Conèixer el seguiment dels plans anuals i l’avalua-ció de la política i del pla director de cooperació aldesenvolupament, i informar i deliberar sobre aquests.

d) Qualsevol altra funció que li encomani el seu pre-sident.

ARTICLE 23. LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ AMB ELS ENS

LOCALS

1. El Govern i els ens locals es coordinen i col·laboreni cooperen en l’execució de les activitats respectivesde cooperació al desenvolupament, sens perjudici del’autonomia respectiva.

2. Es crea la Comissió de Coordinació amb els EnsLocals amb la funció d’impulsar la informació i la co-municació, la col·laboració, la cooperació i l’assistèn-cia recíproca en l’execució de les actuacions de co-operació al desenvolupament de l’Administració de laGeneralitat i dels ens locals.

3. Les administracions públiques han d’informar laComissió de Coordinació amb els Ens Locals de lesactuacions que duguin a terme en l’àmbit de la coo-peració al desenvolupament.

37

4. La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals téfuncions d’informació, de deliberació, de consulta id’impuls de la col·laboració entre les administracionspúbliques. Sens perjudici d’altres funcions que espuguin establir per llei o per reglament, li correspon:

a) Conèixer el pla director i els plans anuals de laGeneralitat, i també la programació dels ens locals enaquests àmbits, i emetre’n informe.

b) Promoure accions conjuntes per a la identificació,la formulació, l’execució, el finançament i l’avaluacióde programes i projectes de cooperació al desenvo-lupament.

c) Promoure la creació d’una base de dades on cons-ti sistematitzada la informació a què es refereix l’apar-tat 3.

d) Conèixer els informes de seguiment i d’avaluaciódels plans i els programes anuals de les administraci-ons públiques de Catalunya, i deliberar sobre aquests.

e) Totes les funcions conduents a impulsar la coordi-nació, la col·laboració i la cooperació voluntàries en-tre les administracions públiques catalanes en l’àm-bit de la cooperació al desenvolupament.

5. La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals técomposició paritària, i hi participen representants delsdepartaments i els organismes de la Generalitat,dels ens territorials i locals designats per llurs entitatsrepresentatives, i del Fons Català de Cooperació alDesenvolupament. La Comissió és presidida pel con-seller o consellera competent en matèria d’actuacionsexteriors, que pot delegar en el director o directorageneral que correspongui.

6. La composició i el funcionament de la Comissió deCoordinació amb els Ens Locals s’han de regular perreglament, havent consultat prèviament els ens locals.

ARTICLE 24. EL CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVOLU-PAMENT

1. El Consell de Cooperació al Desenvolupament ésl’òrgan consultiu i de participació de la comunitat

38

catalana per al desenvolupament en l’activitat del’Administració de la Generalitat en aquest àmbit. Ésadscrit al departament competent en matèria d’actu-acions exteriors mitjançant la direcció general corres-ponent.

2. El Consell de Cooperació al Desenvolupament ésformat per representants de l’Administració de laGeneralitat i de les organitzacions no governamentalsper al desenvolupament i altres institucions, entitatsi personalitats rellevants reconegudes com a mem-bres destacats de la comunitat catalana per al des-envolupament.

3. El Consell de Cooperació al Desenvolupament téles funcions següents:

a) Emetre informe, amb caràcter previ i preceptiu,sobre els avantprojectes i altres disposicions gene-rals de l’Administració de la Generalitat en aquestàmbit.

b) Emetre informe, amb caràcter previ i preceptiu,sobre el pla director i els plans anuals de cooperacióal desenvolupament.

c) Conèixer els informes de seguiment dels plansanuals i les avaluacions del pla director i proposar,després de fer-ne l’estudi i la deliberació, les recoma-nacions oportunes.

d) Fer arribar al Govern, per mitjà del conseller o con-sellera competent en matèria d’actuacions exteriors,les iniciatives i les propostes que consideri convenientsper a la millora de les actuacions en aquest àmbit.

e) Proposar, en funció de circumstàncies especials,la modificació dels plans anuals i, si escau, del pladirector.

f) Les altres funcions que li assigni el conseller o con-sellera competent en matèria d’actuacions exteriorso li siguin atorgades expressament per les lleis o elsreglaments.

4. S’han d’establir per reglament la composició, l’or-ganització i el funcionament del Consell de Coopera-

39

ció al Desenvolupament, havent informat prèviamentel Consell Assessor de Cooperació al Desenvolupa-ment.

CAPÍTOL IV

COORDINACIÓ, COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ DE L’ADMINIS-TRACIÓ DE LA GENERALITAT AMB ALTRES INSTITUCIONS

ARTICLE 25. PRINCIPI GENERAL

1. L’Administració de la Generalitat, en l’àmbit de lesseves competències, es relaciona amb els ens localsi amb les altres administracions i institucions públi-ques que actuen en la cooperació al desenvolupa-ment a l’efecte de millorar l’eficàcia i l’eficiència delsprogrames i els projectes respectius.

2. L’Administració de la Generalitat, amb la finalitat aquè es refereix l’apartat 1, pot establir protocols, con-venis, concerts, plans i programes conjunts i altresformes de col·laboració i cooperació, i també partici-par en consorcis o en altres tipus d’entitats que resul-tin convenients per a assolir els objectius comuns decooperació al desenvolupament.

3. L’Administració de la Generalitat ha de posar adisposició dels ens locals i les altres administracionsi institucions públiques interessades la informaciónecessària per a facilitar la coordinació i impulsar lacol·laboració i la cooperació al desenvolupament.

ARTICLE 26. LA COL·LABORACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ DE

L’ESTAT I AMB LES COMUNITATS AUTÒNOMES

1. L’Administració de la Generalitat participa en laComissió Interterritorial de Cooperació al Desenvo-lupament, creada per l’article 23 de la Llei de l’Es-tat 23/1998, del 7 de juliol, de cooperació internaci-onal per al desenvolupament.

2. L’Administració de la Generalitat vetlla especial-ment per la coordinació amb l’Administració de l’Es-tat i impulsa les fórmules pertinents de col·laboració,cooperació i informació mútua per a dur a terme pro-

40

grames i projectes d’interès comú en l’àmbit de la co-operació al desenvolupament.

3. L’Administració de la Generalitat impulsa també lacol·laboració i la cooperació amb les altres comuni-tats autònomes per a dur a terme programes i projec-tes d’interès comú en aquest àmbit.

ARTICLE 27. RELACIONS AMB ELS PAÏSOS DONANTS I RECEP-TORS DE LA COOPERACIÓ

L’Administració de la Generalitat ha d’impulsar lesfórmules de col·laboració i de cooperació que siguinpertinents amb les institucions públiques i les entitatsprivades dels països donants i receptors de la coo-peració, per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència delsprogrames i els projectes d’interès comú en aquestàmbit.

ARTICLE 28. RELACIONS AMB LES ORGANITZACIONS INTER-NACIONALS DE COOPERACIÓ

L’Administració de la Generalitat ha d’impulsar la re-lació i la col·laboració amb les organitzacions interna-cionals i amb altres agents internacionals, a fi de fo-mentar els objectius i els resultats indicats en elsplans i de facilitar la contribució dels agents de coo-peració i les administracions locals als programes iels projectes de cooperació al desenvolupament delsorganismes i els agents internacionals.

CAPÍTOL V

FOMENT DE LES INICIATIVES I LES CAPACITATS SOCIALS

ARTICLE 29. PRINCIPI GENERAL

1. El compromís de Catalunya envers la cooperacióal desenvolupament i la solidaritat internacionals’expressa en la voluntat política i en les actuacionsdel Govern i dels ens locals, i també en l’esforç fiscali les contribucions voluntàries dels seus ciutadans ien les iniciatives impulsades des del seu teixit soci-al i protagonitzades per les organitzacions no gover-

41

namentals per al desenvolupament, les universitats iels centres educatius, les empreses i les associaci-ons empresarials, els sindicats, els col·legis profes-sionals, les esglésies i altres agents de la societatcivil que impulsin i projectin arreu l’esperit solidari deCatalunya.

2. L’Administració de la Generalitat ordena les sevesactuacions de cooperació al desenvolupament i so-lidaritat internacional des dels principis de col·labo-ració i de complementarietat amb la iniciativa delsagents de cooperació. Per tal de fomentar i reforçarla iniciativa i la capacitat dels agents de cooperacióque operen en aquest àmbit, l’Administració de laGeneralitat ha de:

a) Facilitar la informació i la relació dels agents decooperació amb les administracions i les institucionspúbliques i amb les entitats privades dels països do-nants o dels receptors de cooperació.

b) Donar suport als serveis d’informació, de docu-mentació, d’estudis, d’educació i de formació neces-saris per a millorar el compromís i les capacitats peral desenvolupament, especialment dels que tinguino puguin tenir relleu internacional.

c) Atorgar ajuts i subvencions i establir convenis decooperació o altres fórmules de col·laboració amb elsagents de cooperació als quals es refereix l’apartat 1que tinguin per finalitat l’assoliment dels objectiusinclosos en el pla director i en els plans anuals decooperació al desenvolupament.

ARTICLE 30. LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS

PER AL DESENVOLUPAMENT

Als efectes del que estableix aquesta Llei, s’entén perorganitzacions no governamentals per al desenvolu-pament les entitats de dret privat, sense ànim de lu-cre, legalment constituïdes, que tenen com a fins ins-titucionals principals expressament recollits en elsestatuts respectius l’execució de les activitats decooperació al desenvolupament i solidaritat interna-cional a què es refereix l’article 1.2, en coherència

42

amb els valors, les finalitats i els principis que esta-bleix aquesta Llei.

ARTICLE 31. REGISTRE D’ORGANITZACIONS NO GOVER-NAMENTALS PER AL DESENVOLUPAMENT

1. Es crea el Registre d’Organitzacions No Governa-mentals per al Desenvolupament, en el qual es podeninscriure totes les entitats definides per l’article 30que tinguin seu social o delegació permanent a Ca-talunya. Aquest Registre té caràcter públic i se n’hande determinar per reglament la forma d’accés i el fun-cionament.

2. Les organitzacions no governamentals per al des-envolupament que vulguin accedir a qualsevol ajut osubvenció de les administracions públiques que si-gui computable com a ajut oficial al desenvolupa-ment han de complir les dues condicions següents:

a) Ésser inscrites en el Registre d’Organitzacions NoGovernamentals per al Desenvolupament, o en el del’Agència Espanyola de Cooperació Internacional.

b) Tenir seu social o delegació i estructura permanenta Catalunya per a assegurar l’assoliment de les fina-litats estatutàries respectives.

ARTICLE 32. FOMENT DEL VOLUNTARIAT PER A LA COOPERA-CIÓ AL DESENVOLUPAMENT I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL

1. L’Administració de la Generalitat ha de fomentar,per mitjà dels ens competents, el voluntariat al serveide programes i projectes de cooperació al desenvo-lupament i solidaritat internacional a càrrec d’entitatspúbliques i privades sense ànim de lucre, especial-ment dels que responen als valors, els principis, lesfinalitats i els plans establerts per aquesta Llei.

2. A l’efecte del que disposa l’apartat 1, l’Administra-ció de la Generalitat pot establir convenis amb lesentitats a les quals es refereix; aquests convenis, dinsel marc legislatiu vigent, han de concretar els com-promisos de les parts signants, a fi d’assegurar queles entitats esmentades proveeixin la formació, lesnecessitats bàsiques, la seguretat personal, la res-

43

ponsabilitat i la informació necessàries per a l’acom-pliment del contracte no laboral de voluntariat.

ARTICLE 33. FOMENT DE LA FORMACIÓ EN MATÈRIA DE CO-OPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

1. L’Administració de la Generalitat ha de donar su-port a les iniciatives dels ens locals i de les instituci-ons i les entitats per a l’educació i la formació de pro-fessionals de la cooperació al desenvolupament,especialment de les que rebin reconeixement interna-cional. També ha de vetllar per la formació continua-da dels cooperants en actiu.

2. L’Administració de la Generalitat, amb la finalitat aquè es refereix l’apartat 1, pot establir convenis ambles universitats, les organitzacions no governamen-tals per al desenvolupament i entitats d’altre caràcter.

ARTICLE 34. AJUDES I SUBVENCIONS

1. L’Administració de la Generalitat pot finançar, mit-jançant ajudes o subvencions directes, els progra-mes i els projectes de les organitzacions no governa-mentals per al desenvolupament que compleixin elsrequisits establerts per l’article 31.2 i es correspon-guin amb les previsions del pla director i dels plansanuals en aquest àmbit.

2. L’Administració de la Generalitat també pot finan-çar programes i projectes de cooperació al desenvo-lupament mitjançant convenis de col·laboració i co-operació amb les administracions, les institucions iles entitats públiques o privades d’arreu que convin-gui en cada cas, sempre que no tinguin finalitat delucre i es corresponguin amb les previsions del pladirector i dels plans anuals.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA. PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPA-MENT I SOLIDARITAT INTERNACIONAL

El Govern, en el termini màxim de nou mesos a par-tir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha de presen-

44

tar al Parlament, perquè, si escau, l’aprovi, el primerprojecte de pla director de cooperació al desenvolu-pament i solidaritat internacional.

SEGONA. CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ADE-QUADA A LA POLÍTICA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPA-MENT

Amb la presentació del primer pla director s’ha deproposar, d’acord amb l’experiència adquirida i ambla deliberació i el dictamen previs dels òrgans consul-tius, la creació de l’Agència Catalana de Cooperacióal Desenvolupament o, si és procedent, de l’estruc-tura organitzativa més adequada per a la consecucióde les finalitats de la política de cooperació al desen-volupament i solidaritat internacional de l’Administra-ció de la Generalitat. La proposta s’ha de presentaral Parlament, amb la deliberació i el dictamen previsdels organismes a què fan referència els articles 22,23 i 24.

TERCERA. RECURSOS DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERA-LITAT DESTINATS A LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

L’Administració de la Generalitat ha d’augmentar gra-dualment les aportacions destinades a la cooperacióal desenvolupament i la solidaritat internacional finsa assolir l’aportació del 0,7% dels seus ingressoscorrents incondicionats, en els pressupostos per al’any 2010, com a màxim.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA. COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ AL

DESENVOLUPAMENT

L’òrgan a què fa referència la disposició addicionalsegona ha d’assumir, des del moment de la seva cre-ació, l’organització i les competències que aquestaLlei estableix per a la direcció general competent enmatèria de cooperació al desenvolupament, que li as-signi el conseller o consellera corresponent.

45

SEGONA. VIGÈNCIA DEL DECRET 201/1995

Fins que no s’estableixi el desenvolupament regla-mentari d’aquesta Llei, i en allò que no la contradigui,continua vigent el Decret 201/1995, de l’11 de juliol,de creació del Consell Assessor de Cooperació alDesenvolupament.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA. DEROGACIÓ

Es deroguen totes les disposicions de rang igual oinferior en allò que s’oposin al que estableix aques-ta Llei.

SEGONA. DESPLEGAMENT REGLAMENTARI

Es faculten el Govern i, en allò que li correspongui, elconseller o consellera competent per raó de la matè-ria per a fer el desplegament reglamentari d’aques-ta Llei en el termini màxim de sis mesos a partir del’entrada en vigor.

46

47

Índex analític

Actuacions de cooperació al desenvolupamentActuacions de cooperació al desenvolupamentActuacions de cooperació al desenvolupamentActuacions de cooperació al desenvolupamentActuacions de cooperació al desenvolupament art. 1.2

Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-

lupamentlupamentlupamentlupamentlupament DA 2.ª

Ajut humanitariAjut humanitariAjut humanitariAjut humanitariAjut humanitari

- General art. 13.1

- D’emergència art. 13.2

Àmbit d’aplicacióÀmbit d’aplicacióÀmbit d’aplicacióÀmbit d’aplicacióÀmbit d’aplicació art. 2

Col·laboració interadministrativaCol·laboració interadministrativaCol·laboració interadministrativaCol·laboració interadministrativaCol·laboració interadministrativa art. 26

Comissió de coorComissió de coorComissió de coorComissió de coorComissió de coordinació amb els ens localsdinació amb els ens localsdinació amb els ens localsdinació amb els ens localsdinació amb els ens locals

- Creació art. 23.2

- Funcions art. 23.4

- Composició art. 23.5

Comissió InterComissió InterComissió InterComissió InterComissió Interdepardepardepardepardepartamental de cooperació altamental de cooperació altamental de cooperació altamental de cooperació altamental de cooperació al

desenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupament

- Composició art. 22.2

- Funcions art. 22.3

Consell de Cooperació al DesenvolupamentConsell de Cooperació al DesenvolupamentConsell de Cooperació al DesenvolupamentConsell de Cooperació al DesenvolupamentConsell de Cooperació al Desenvolupament

- Composició art. 24.4

- Funcions art.24.5

CooperacióCooperacióCooperacióCooperacióCooperació

- Bilateral art. 15

- Multilateral art. 16

Cooperació econòmica i financeraCooperació econòmica i financeraCooperació econòmica i financeraCooperació econòmica i financeraCooperació econòmica i financera art. 12

Cooperació tècnicaCooperació tècnicaCooperació tècnicaCooperació tècnicaCooperació tècnica art. 11

FinalitatsFinalitatsFinalitatsFinalitatsFinalitats art. 4

48

GeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitatGeneralitat

- Parlament de Catalunya art. 17

- Conseller/a competent art. 19

- Govern art. 18

- Direcció general competent art. 21

Instruments de cooperacióInstruments de cooperacióInstruments de cooperacióInstruments de cooperacióInstruments de cooperació art. 10

ObjecteObjecteObjecteObjecteObjecte art. 1.1

OrOrOrOrOrganitzacions no goverganitzacions no goverganitzacions no goverganitzacions no goverganitzacions no governamentals per al des-namentals per al des-namentals per al des-namentals per al des-namentals per al des-

envolupamentenvolupamentenvolupamentenvolupamentenvolupament

- Definició art. 30

- Registre art. 31

Pla dirPla dirPla dirPla dirPla directorectorectorectorector

- Concepte art. 8.2

- Elaboració art. 8.1

- Formulació art. 8.3

- Aprovació art. 8.5, DA 1.ª

Plans anualsPlans anualsPlans anualsPlans anualsPlans anuals

- Concepte art. 9.1

- Elaboració art. 9.3

- Aprovació art. 9.3

Principi de coherènciaPrincipi de coherènciaPrincipi de coherènciaPrincipi de coherènciaPrincipi de coherència art. 7

Principis orPrincipis orPrincipis orPrincipis orPrincipis ordenadorsdenadorsdenadorsdenadorsdenadors art. 6

PrioritatsPrioritatsPrioritatsPrioritatsPrioritats art. 5

Recursos per a la cooperació al desenvolupa-Recursos per a la cooperació al desenvolupa-Recursos per a la cooperació al desenvolupa-Recursos per a la cooperació al desenvolupa-Recursos per a la cooperació al desenvolupa-

mentmentmentmentment DA 3.ª

VVVVValorsalorsalorsalorsalors art. 3

VVVVVoluntariatoluntariatoluntariatoluntariatoluntariat

- Foment art. 32