La literatura llatinaTransmissió de la literatura llatina:

Papir

Principals suports de transmissió de la paraula escrita:

Pergamí o membrana

Còdex, format per les làmines enquadernades

Gèneres literarisEls textos poden pertànyer a un gènere o un altre segons:-fons (contingut)

-forma (estructura).

Poden estar també escrits en:

-Prosa: història, oratòria, filosofia, epistolografia...

-Vers: èpica, teatre, lírica, sàtira, epigrames...

ÈpicaEs narren esdeveniments o fets heroics. Inicialment els escriptors romans tradueixen els models grecs, però aviat, l’èpica llatina es converteix en producte d’un poeta culte.

-Enni: Annals, obra que recull en vers els principals esdeveniments de la història de Roma.

-Virgili: La Eneida, obra que relata les gestes de l’heroi troià Eneas, antecedent llegendari del poble romà.

-Ovidi: Metamorfosis, poema èpic que relata les gestes de personatges mitològics amb el canvi de forma com a eix comú.

-Lucà: Farsalia o Bellum Civile, obra que relata la guerra entre Cèsar i Pompeu.

Eneas fuig de la ciutat de Troia amb el seu pare, la seva esposa i el seu fill. Barocci

TeatreGènere literari més antic juntament amb l’èpica.Sorgeix de l’adaptació dels esquemes dramàtics grecs després de la conquesta de la Magna Grècia (s.III aC).

Segons els models grecs, distingim dos gèneres:

-Tragèdia: grandesa de les situacions conflictives amb uns personatges conduüts a un destí fatal.

-Enni i Sèneca

-Comèdia: mostra situacions quotidianes relacionats amb un moment polític fàcilment reconeixible amb una finalitat de crítica i burla.

-Plaute i Terenci

LíricaGènere per transmetre sentiments i pensaments íntims.Sorgeix a finals del segle II aC. ,

Subgèneres:

-Ègloga: pastors que dialoguen en un ambient bucòlic de temes amorosos. Virgili.

-Elegia: sobre afers socials, amor a la vida, la mort... Properci, Tibul i Catul.

-Epigrama: inscripcions funeràries breus, més tard amb temàtica diversa: amor, sàtira... Marcial

-Oda: tema elevat, reflexions sobre assumptes relacionats amb la vida. Horaci

Lèsbia, amant de Catul i inspiració dels seus poemes

Hesterno fetere mero qui credit Acerram,Fallitur: in lucem semper Acerra bibit.

Qui imagina que Acerra fa pudor del vi de la vetlla,S’enganya: Acerra beu sempre fins a la llum del dia.Epigrama de Marcial

Traducció de Miquel Dolç

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis. Soles occidere et redire possunt: nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. Dein, cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut nequis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum.

“Visquem Lèsbia meva, i estimem-nos, i que les murmuracions dels vells massa severs no ens importin més que un as. Els sols es poden pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s’ha post el nostre breu dia, hem de dormir una nit que mai no s’acaba. Fes-me mil besades, després cent, després mil més, després una altra vegada cent, despre´s altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n’embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap envejós no ens pugui ullpendre quan sàpiga que han estat tants els besos.”

Traducció d’Antoni Seva

Poema de Catul

Gènere elegíac

Beatus ille (fragment)

Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenore. Neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina.

“Feliç aquell que, lluny de preocupacions,Talment com l’antiga estirp de mortals,llaura els camps dels pares amb els seus bous,Lliure de tota usura.I no es desperta, com el soldat, amb el toc de trompeta, ni l’espanta el mar irat.Evita el fòrum, les sobèrbies els portals dels ciutadans poderosos.”

Horaci

Gènere líric, oda. Fòrum romà

SàtiraGènere genuïnament romà que ataca persones, institucions i costums.

Lucili, Horaci i Juvenal.

Satura tota nostra est, tal com va dir Quintilià, estudiós de la oratòria llatina i dels gèneres literaris llatins.

Coronació de Juvenal

DidàcticaObres de la literatura llatina que pretenen instruir al lector. Hi ha diversos subgèneres:

-Poesia didàctica: s’uneix l’ensenyament amb la bellesa didàctica. (Lucreci)

-Faula: s’adoctrina sobre moralitat a partir d’uns personatges en forma d’animal i amb caràcter humà. (Fedre)

-Proses científica, jurídica, èdica, tècnica: és més important el contingut que la forma. (Sèneca, Vitrubi)

Edició il·lustrada del De rerum natura, de Lucreci

Fàbula, gènere didàcticDe Vulpe et uvaFame coacta vulpes alta in vinea

uvam appetebat summis saliens viribus;

Quam tangere ut non potuit, discedens ait:

Nondum matura est; nolo acerbam sumere"

Qui facere quae non possunt verbis elevant,

adscribere hoc debebunt exemplum sibi.

Spernit superbus quae nequit assequi

La guineu i el raïmAfamada una guineu, va voler agafar un gra de

raïm penjat d’una alta parra saltant amb totes les

seves forces. Com que no hi podia arribar,

marxant diu: “encara no és madura. No la vull

menjar àcida.” Els que treuen valor a les coses que

no poden fer amb les seves paraules, s’han

d’aplicar aquest conte a sí mateixos.

S’aparta el superb de les coses que no pot

aconseguir.

OratòriaÉs una de les manifestacions literàries més genuïnes del caràcter romà. El seu desenvolupament es vincula al de la República com a instrument per tal d’influir en la opinió pública.

Màxim exponent: CiceróSenat romà

HistòriaSorgeix de la imitació de la tasca dels historiògrafs grecs. S’intenta compatibilitzar la narració de fets històrics amb la bellesa del llenguatge.

Autors destacats:

Juli Cèsar, Sal·lusti, Tit Livi, Tàcit.

Detall del bust de Juli Cèsar

Novel·la

Subgènere narratiu que es caracteritza per relatar esdeveniments, ficticis o reals en una trama versemblant.

És tardà i sorgeix quan els valors de la societat romana entren en crisi.

Representants més importants:

Petroni i Apuleu

Eros i Psique

FilosofiaAtès al caràcter pràctic dels romans, centren la seva filosofia en els aspectes humans. La filosofia llatina no va aportar res de nou respecte de la grega.

Autors destacats:

Ciceró, Sèneca, Lucreci.

Sèneca