lison tolosana - subjectivitat.pdf

7/21/2019 Lison Tolosana - subjectivitat.pdf

1/10


2/10

aquests, en la seva particularitat, puguin fer depetites lluernes en la nocturnitat d aquesta pro-blemiitica que plantejo en aquests termes: sotaquines condicions socioculturals atribui m sub-jectivitat? QuP t o fa una persona q ua n escomporta amb subjectivitat? Quines sn lesbases observables externes, els condicionants ideterminants pels quals atribui m estats mentalsi creativitat? Hi ha quelcom aix com una sub-

jectivitat estructural? I una subjectivitat inabas-table, misteriosa?

I. Per comenqar el viatge etnogrific els con-vido a traslladar-nos amb la imaginaci al Arag6 del segle XV que anem a veure a travsdels ulls de Gauberte Frabricio de Vagad, natu-ral de Saragossa, alferes del guerrer arquebisbede la ciutat, portaestendard del regne, cronistaprimer del prncep Ferran el Catblic, poeta, cro-nista oficial, desprs, del regne i monjo cister-cenc. Nua e n la seva persona l espasa, la plomai la creu. Cap al 1495, un grup de nobles ara-gonesos glossadors dels Furs del regne i impul-sors de la presa de consciPncia aragonesista,conviden Vagad a escriure la histbria del regned Arag6; li faciliten diners i li donen cartes de

L antropologia permetendinsar-se en l anirlisi de lasubjectivitat en el m n de lacreaci artstica grircies al seuradical comproms ambl anirlisi dels feniimensculturals. Fotografia. SandroBoticelli: Detall de 1 Adoracidels Mags.

presentaci perqui. pugui entrar en les bibliote-ques que atresoren els fasts dels aragonesos.Vagad posa la ploma en moviment per escriurela histbria de la seva ((naci)) perb abans viatjaper monestirs, copia les crbniques que tenen,consulta arxius i recull documents. Es tanca enla seva celela, llegeix, pensa i escriu amb inten-sitat, per anys; aquesta s la seva tasca perso-nal, idiosincritica, creativa. Resultat d aquest

esforq s la Coronicade Aragnlque va aparkixerl any 1499 a Saragossa, publicada per Pau10Hurus.

L autor, el cistercenc Vagad, el seu caricter ila seva ideologia aragonesista, sn presents vir-tualm ent e n totes les pigines de l incunable; elseu raonament prolix i erstic i la seva incautaincredulitat, els seus desitjos, gustos i fbbiesimpregnen tots els folis. Les personals expe-riPncies i el sojorn mental de l autor que esconsidera guardii de la histbria dlArag presi-deixen la redacci de la Coronicaen quP casti-

1. He glossat aquest aspecte ms extensament en e1captol IV pkgines 80 i segents de la meva obraAntropologia Social. Reflexiones incidentales.Madrid:C I S . 1986


3/10

ga sense misericbrdia les crbniques castellanesperb per a la qual selecciona ,les millors i msfidedignes, les ((nostres)), aixb s, les escritespels aragonesos, les que enalteixen Arag. Lalocuci ripida, concisa i expressiva del moltusat apotegma lapidari al final d un argument,1 6s abs del smil, del contrast i de la metifo-ra, de la hipilelage i de la metonmia, semprecarregats d aragonesisme sn seus: les frasesamb nervi provocant i guerrer, pluriadjectiva-des en contrastos i implicacions superposades ienvolvents, extraordiniriament eficaces perentonar l himne de les glbries aragoneses, sntamb seves, de Vagad, creaci exclusiva. Laforma, el to, la tensi i intenci personal confi-guren la poltica retbrica de Vagad que cerca dereduir el lector creant atmosfera i estat d inim;forrr~alismemagicolitrgic i primitiu que confe-reix credibilitat, significat i valor a la histbriacreada per la paraula.

Perb hi ha quelcom que puc qualificar depropi i nic de Vagad, almenys en grau d inten-sitat i extensi, en el moment aragones en queescriu. El nostre monjo no solament llegeix leslnies dels documents i els parigrafs fatigososde les crbniques; s adona que aquests anticspergamins vibren amb significats latents, inti-men amb ell, li aclareixen, vociferen i cridenmissatges que ell sap escoltar i desxifrar.Acaricia la paraula de les paraules que engen-

dren altres i escolta el silenci de les paraulesparlades, la seva energia poetica. Activa frag-ments escollits i els obliga a significar, a cantaruna melodia aragonesa. Aquesta visi imagina-tiva de la histbria no s quelcom implcit,inconscient en Vagad; ell mateix es consideracom saur i articulador d essencies histbriques:((solo [cito] el discreto penetra las noblescoronicas.. tan vivas, perpetuas: y enseadasletras. En que consisteix aquesta penetraci?En una incursi i apropiaci personal de lesreserves significatives subjacents en les crbni-ques que llegeix i en la incorporaci al presenti per al present. I aquestes potencialitats sn lesque Vagad cerca i les que eleva a diifanes rea-litats guiat per la seva intui ci poetica. Peraquest aragones, historiar s reconstruir, trans-

formar, imaginar comprensivament, presentaral lector la poesia de la realitat, la seva metaf-sica. Ja a l inici de l obra, adverteix que, en sot-metre a escrutini les crbniques, no ens hemd aturar ((enla sola certeza)) d aquestes crbni-ques, sin que, molt al contrari, hem de saber((llegar [insisteix] al tuetano dela verdad dlapoesia)) que atresoren.

Aquestes demandes sobre el passat, conduei-xen Vagad a indagar moments fundadors, pro-blemes d origen i en ltima instincia a unafenomenologia de l esperit. A cop de ploma,crea el cistercenc els moments originals del reg-ne, descriu l epifania dels primers albors, dnavida als seus primers personatges. Amb la sevamigica ploma d au, no solament confirma alJustcia d Arag sin que, a ms, en narraresdeveniments preterits i originals, sacralitzaespais i temps regionals i, el que s ms impor-tant, configura quelcom ms radical: l arrelmetafsica de la persona i dels drets dels arago-nesos, la filosofia de les institucions i monar-quia pitries; en altres paraules, l especificitat iidentitat aragoneses.

Vagad s l autor de la C o r o n i c a el creador desentit col.lectiu i significat espiritual. Ell llegeixcartularis, es val d informants; els fets, temps iespais, cavallers, reis i narracions etiolbgiquesque relata, vnen seleccionades, esbiaixades irevalorades per ell; les prefertncies per certes

locucions i trops, signes i smbols li pertanyen.Seus sn els judicis, les avaluacions i crtiques,les adjectivacions tan romintiqu es, atrevidesi inversemblants, la imaginaci moral que laCoron ica traspua. Seva s, en definitiva, laversi final, rebutjada pels crtics estran-gers, aplaudida per l elit contemporinia arago-nesa.

Perb, s realment la seva versi? Certament,perb solament en part, ja que s tamb resultatde molts coautors, d un jo plural. Vagad, condi-cionat en la seva escriptura per les seves carac-terstiques personals i papers (poeta, alferesmajor, cronista, religis, humanista i viatger),s, a ms, ciutada de Saragossa en la segonameitat del segle XV Aquest context i Zeitgeist(esperit del temps) cesaraugustinii penetren i


4/10

saturen les pigines de la Coronica. Vagad esnodreix d escrits de l elit saragossana compostaper intel.lectuals i erudits humanistes, nobles,alt clergat, diputats i reconeguts juristes, con-temporanis i amics que, pri.viament, han com-pilat i glossat les institucions regionals, les acti-tuds vitals i les veritats morals essencials queconsideren especfiques de 1 Homo aragonensis.Quan aquests prohoms escullen el monjoBernat perqui. expliqui la histbria del regne,pensen en ell com en un ressb o amanuense deles idees, creences i frustracions poltiques quemimen, pateixen i comparteixen, les quals pro-venen, per la seva banda, de mites antics,escrits jurdics previs, desequilibris de poder iinteressos i situacions histbriques interpretadesper ells. Des d aquesta perspectiva, la Coronicas una creaci cultural feta per una elit en unmoment estructurant determinat.

Podem veure, a ms, la personalitat de

Vagad com un dipbsit de sediments heteroge-nis; en els seus escrits apareixen no solamentla retbrica renaixentista sin els clissics alesho-res de moda, grecoromans: Hesode, Suetoni,Juli Cksar, Cat, Dembstenes, Virgili, Plini, TitLivi, Cicer i TAcit, per citar-ne uns pocs, snestilsticament imitats. Vagad s, a ms, unvehicle del codi cavalleresc i ideals tardomedie-vals; participa, com no podria ser menys, en elsistema semibtic i cultural del perode, se ser-

veix d un univers semintic, potencia els signes,les idees, els significats i els smbols mateixosde l elit saragossana, reprodueix els valors, lesimatges i les representacions col.lectives, pre-dominants en la minoria aragonesa. Si des-comptem tots aquests estrats constituents, laCoronica restaria, virtualment, en molt poc.Vagad s el mirall (colorejat, en cert graudeformant) que reprodueix una imatge, elressb d un grup, la condensaci d un complexunivers mental; el nus aglutinador de psiquis-me, rols, ideologia, smbols i representacions;la plataforma integradora d aspectes del estructura politicosocial i historicoculturald un regne: un e certaine man itr e de faire. s lapolivalent miscara d un poders segment d unpoble.

Les cr6niques, a m b les sevespotencialitats discursives i

creatives, esdevingueren eines perreconstruir, transformar, im agina r

compre nsivame nt, presentar lapoesia i la metafisica de la realitat.

Fotografia: Genealogia de 10sReyes de Espaa, (1526-1539),

d Alfonso de Cartagena.

11. No tinc cap mena de dubte que tot el quehe dit fins ara no toca sin la pell del problemade la subjectivitat. Vagad va dir en el seu textmoltes ms i moltes menys coses de les queintencionalment va pretendre i va voler ex-pressar. ms, de la Coronica com a narracireferent al conjunt de gestes, guanys, derrotesi personatges aragonesos, podem, avui, analit-zar el text a n s ich des de perspectives formalis-tes i estructuralistes; ning ni res no ens im-pedeix de fer nostra la Coronica en la sevaobliqui tat semintica, de manera que, desd avui i per a nosaltres, Vagad diu una cosaperb en significa una altra, etc.; en altresparaules, mentre que la individualitat i la idio-sincrisia del cronista regi resta relegada a lapenombra, el que compta s l obra, la qual dis-ta molt de ser en realitat solament o predomi-nantment seva. I tot aixb, fixeu-vos, sense arri-bar als extrems, certament absurds, del

deconstruccionisme. No tot s relatiu o incom-mensurable, no tot exhibeix la mateixa p0ti.n-cia referencial ni tot resta relegat al mateixgrau de veracitat o falsedat moral.

Podem penetrar, potser, en algun indret msinterior del ben emmerletat castell de la subjec-tivitat si ens apropem amb cura al mn unamica hermctic de Garcilaso i Gngora, de JuanRamn, Jorge Manrique, Guillen i Salinas, aixbs, al procs de creaci poPtica. En aquest sen-

tit,, els convido a viatjar a la segona meitat delsegle XIV. La incomparable bellesa dels seussalons i miradors i el refinat estil de vida delsseus ms distingits habitants convidaven al dii -leg po?tic, a la glossa i divagaci de i sobre lapoesia. El tunisih, d origen espanyol, IbnIChaldQn (1332- 1406), viatger, poltic, filbsofi escriptor es refereix amb gust a aquestes san-ces potiques granadines2 qui. es deu queuns tinguin capacitat poetica i altres no, espregunta en els seus escrits ms d una vega-da. Quines sn les condicions que fan possi-ble, faciliten o inciten a la producci poeti-ca? Introdueix la reflexi concreta a la qual

2 . The Mugaddimah. Nova York: ~ o l l i n ~ e noundation,1958, vol. 111 phg. 349 i seg.


5/10

Ja al segle XZV Zbn ZChaldtin es vapreguntar pel problema de la subjectivitat

en la producci poitica, la q ual ha de seranalitzada sempre e n el context e n el qual

es produeix. Fotografia: Tipus itnicmu su lm h del regne de Granada. Detall deles pinture s del segle XZV de la volta de lasala dels Reis de I'Alhamb ra de Grana da

em referir amb aquesta curiosa ankcdota quecopio:

M i excelente colega Abul -Qas im b. Rid wan , seorde la 'a- ldm ah [o f irma] de la dinast ia merinida, mecont la siguiente historieta: (( Un dia tuve un a C O Mversacin con m i colega A b u 1- 'Ab bds b . Sha 'ayb, elsecretari0 del Sultn Abti I-Hasan, que era el mejorfillogo de su tiempo. Le reciti el comienzo de u n aqasidah [poema] de Ibn an -N ah wi sin mencionarleel autor . [El poema dice:]

' N o supe cua ndo estuve cerca de las seales de lasviviendas abandonadas cua1 era la diferencia entrelas nue vas y las casi desaparecidas'.

[Ibn Shu'ayb] me dijo inmediatamente: 'este esu n poema de u n urista ' , Le pregunti cm0 10 sabia.Respondi: 'po rqu e dice: cccul era la diferencia)) yesa es u n a expresin jurdica que n o pertenece a laforma propia del habla rabe'. Lleno de admiracinle dije que era, en verdad, de l b n an- Nah wiu .

D'aquesta manera indirecta i agradable,aborda Ibn IChaldCin el problema de la subjecti-vitat en la producci poPtica, s a dir,col. .ocant-la e n el context del qual, en part,sorgeix. Perb el nostre au tor s encara ms su b-til i incisiu. Copio de nou:

(~P reg unt n a vez [escriu3] a nues tro shayk h, elshar'f A b 6 I- Qd si m, el jefe de 10s jueces deGranada en aquel t iempo, porqui 10s rabes mus-l imes habian a lcanzado u n m s a l to n ivel [de poe-sia y elocuencia] que 10s rabes preislmicos. [Ab61-Qcisim] era la mayor autoridad en poesia. Habiaestudiado en Ceuta con ciertos shayk his qu e habi-a n sido discipulos de ash-Shalt ibin. Habi a estudia-do czdems f i lologia m u y seriamente y adquirido u nm u j ~erfecto conocimiento e n esa mater ia. Er a, porcon,siguiente, u n ho mbr e q ue con su preparacin ygusto podia responder a la pregunta. Permanecien silencio bastante rato. Despus me dijo: Por

Dios que no 10 s . Por m i parte le di je: Te voy asugerir [u na idea] en relacin a este problema qu em e h a venido a la me nte. Qu iz sea la explica-c i ~ ~

L'escriptor tunisii dedica un parigraf a

nomenar poetes i escriptors de les dinastiesUmayyed i Abbisida molt superiors en la sevaproducci literiria a un nombre d'autorspreislimics als quals tamb cita normalment. I

a continuaci contextualitza d'aquesta maneral'esmentada superioritat:

((La ra s que [els autors] qu e v an viure sotal 'ls lam va n aprendre aquesta superior forma literb-ria del Que'dn i de les tradicions, inimitables pelsssers humans. [El Que'dn i les tradicions similar s]va n entr ar e n els seus cors. Les seves ani mes v an sereducades en [la l lengua i mttodes [d'aquesta formad'eloqiitncia insuperable]. Aix6 va te nir com a resul-

tat que la seva natura fos elevada i que els seushabit s d'eloqiitncia fossin ta mb aixecats a alturesms grans de les qu e hav ien aconseguit els seus pre-decessors islamics que m a i n o v an aprendre aquestesformes retir iques perqui no foren educats en el seuus. D'aci qu e tan t la prosa com la poesia d'aquellsfos superior en estructura i brillantor a la dels seuspredecessors. Ere n m s sd id s e n la construcci ims similars en I'execuci literhria perqut havienaprt s u n l lenguatge i un estil molt superior [en elQur'dn i les seves tradicions]. Qualsevol que mediti

sobre aix6, sempre qu e tin gui gust pottic i entenguid'eloqiitncia, comprovarh la correcci d'aque sta infe-rtncia. u

D'aquesta manera tan atractiva i sobtadasuggereix el nostre autor en Gramhica que res,


6/10

ni tan sols la personal creaci poktica, no esprodueix en el buit, que s possible i raonablebuscar i trobar ancoratges prosaics, connexionsdirectes reals i paral.lels significants entre el ferprofessional, el viure quo tid ii i el sublim poe-titzar. Tant el genius loci com el spirit of timefonamenten molta producci artisticoliterhria.Efectivament, la nostra literatura hispanaabun da en circumstancialitat, o dit d una altramane ra, s, en un a mesura Amplia, loco- i tem-po-sensitiva; subratlla amb freqkncia la valkn-cia bntica de moments i paisatges concrets iocasionals; sotmet a inspectio mentis la variadatopografia peninsular que transfigura e n belle-sa literi ria. Perb lfexistPncia material o riginiriai l experikncia perceptual anterior perviuen is endevinen tant en la pigi na escrita com en latela acolorida que les representen. La topogra-fia paisatgstica es converteix en topologiaal-legbrica, per6 ambdues sn aqu, en simbiosi

inseparable.Quelcom similar succeeix amb la segona

d aquestes categories, amb la histbria. Tots elsmanuals de la nostra literatura ens recordenque la histbria ha estat fons de material epico-lric; el romancer i la literatura folltlbrica libend una gesta assenyalada, d un personatge od un esdeveniment ; reexpedeixen correlatsobjectius. L empresa de Granada va posar enactiva versificaci moltes plomes romanceres;

la impressi produida per la presa d Alhama,que marca l inici de la fi de la Granada mora,fou extraordinhria:

Pasebase el rey Moropor la ciudad de Granadadesde la puerta de Elvirahasta la de Bibarrambia.jAy d e m i A l h a v ~ a ~

Per6 una vegada ms s ha de recordar qu e lapoesia epicohistbrica de carhcter nacional olocal amplifica els temes i motius realistes, ensubratlla aspectes lrics, eleva i dignifica. Lapoesia histhrica no descriu ni narra; apropaesdeveniments llunyans al lector que no s nihistoriador, ni guerrer i li oferieix aspectes, per-fils i ressons de fets humanitzats, liritzats, fets

l espai dels quals n o s histbric sin poetic. Elquintet que he citat n s u n bon e ~ e m p l e . ~Aquesta poesia relega fre qen tment a u n segonpla el seu fons histbric inicial i la seva afinitattematicoobjectiva i ressalta altres irees semin-tiques que van des de l 'exemplum moral subja-cent a la gesta o a l heroi fins a l evaporaci delmotiu concret per tal de donar peu a la lliber-tat imaginativa de la fantasia poktica. La varia-tio interna s mltiple i mudable per6 la trans-figuraci del que s dingliche en undingliche,inseparable i permanent.

Aquest t rai t d 'union de l objectiu i el subjec-tiu, a ques t lligam dialktic ent re l impersonal i elpersonal reapareix amb brillantor i forca para-digmitica en la novel.la realista de la segonameitat del segle passat. El distingit aristbcrataJuan Valera porta amb moixaina a les phginesde les seves novel-les el seu camp cordovks; laseva Pepita Jimnez (1 874) traspua ambient

andals i Juanita la larga (189 6), costumismelocal. Un antropbleg interessat pot espigolar enaquestes novel.les detalls etnogrifics rellevantsreferits a feines agrcoles masoveres, a perso-natges i companatges provincials, dades sobreromeries o sobre la migica nit de Sant Joan,etc. Perb la visi antropolbgica percep tamb ide manera immediata una coratjosa tensient re la forca realista condicionant i el personallirisme valerii irreal. Inspiraci regional patent

i el consegent registre documental distingei-xen El sabor de la tierruca (188 2) -ttol bensignificatiu- i Sotileza (1885), obres en lesquals Pereda narra la vida de muntanya i de lacosta de Santander; perb en aquestes obres cap-tem, a la vegada, tot u n univers de ficci, s adir, l estilitzaci paradisaca del m n ru ral i elmite del retorn a la natura. La Barraca (1898) i

3. Ibid., phg. 398.

4. Ibid., phg. 397-398. Ho he traduit amb certa fol-ganga.

5 6s interessant tornar a llegir el romang: El rey moroque perdi Alh ama .

6. M. Menndez Pelayo es va adonar j a d aques-ta estratigrafia romancesca. Vegeu la seva Antologia depoetas lricos castellanos. Madrid: C S I C , 1994, vol. VII,phg. 128.


7/10

Caas y barro de Blasco Ibez sn valencianis-tes, Los pazos de Ulloa (1886) una nissaga galle-ga de la decadent aristocricia rural, FortunataJacinla (1887) de Galds molt madrilenya, etc.,ja que haur em de seguir amb un a llista de pri-meres figures literiries que es distingirien coma reporters mimetics del fluir de la vida regio-nal.

Tots ells palesen, d una manera difcilmentmillorable, el debit de l escriptor a la seva so-cietat. Reflecteixen, examinen -a vegades modoanthropologico, o s hi apropen -expliquen lasocietat que viuen i coneixen. El seu realismenarratiu ens ha deixat una anatomia de lasocietat hispana. La seva detallada observaci,l ambientaci ecolbgica i costumista, 1 s delllenguatge local, la semireproducci histbrica ila quasi objectivitat sn caracterstiques comu-nes que fan la delcia de l antropbleg. Tots obe-eixen i sn tributaris d un corrent literari que

ni t an sols s origina a Espanya; reprodueixenun ambient costumista seguint tendencies,maneres i estils que no sn propis sin externs,comuns, col.lectius; les seves novel.les hi sncanalitzades i dirigides per una moda tan impe-rant com passatgera; els seus processos mentalsobeeixen un genere configurant, estructurant,determinant. El lligam cultural domina ambuna ms gran inflexibilitat i duresa que el ques social. I... amb tot, els filtres a qu e sotmeten

la realitat ambient que observen sn molts; unssn estktics, d altres temperamentals i altrespersonals, productes de la seva unicitat genkti-ca histbrica absolutament individual. Tots ellsi cadasc a la seva manera emmascaren, acolo-reixen, fantasiegen; tots ells transcendeixen lavagant realitat que es dramatitza al seu costat,arriben a la metifora des de la qual llisquen ala simbolitzaci i d aquesta a llal.legoria perregalar-nos una Espanya poktica. Els meuspreferits Ramn Maria del Valle-Incln i Fe-derjco Garcia Lorca, tan gallec el primer i tanandals el segon en algunes de les seves obresms importants, mostren en acci aquesta lli-bertat associativa sublim, imparable, incontro-lable, aquesta creativitat misteriosa, divina queres no t a veure amb la facticitat de la vida

La histbria h a estat fons demateria l epicoliric: la poesiaepicohistbrica ha posat especialemfa si en els aspectes lrics a travsde la dign ificaci o l'elevaci.Fotografia: Els cavallers d'A l6a la conquesta d'Hispania .Miniatura d' un manuscrit delsmacames de al-Har iri (segle XIII).

quotidiana, potkncia sagrada a la qual dedicounes breus lnies finals.

111. Ramn Maria, (cel fill prbdig del 9 8 ~ , squi tradueix en bellesa poetica com ning msla brutal realitat rural del seu temps en algunsdels seus aspectes; realisme, veracitat i objecti-vitat sn qualificatius essencials de la seva obragallega. He viscut personalment o he presen-ciat virtualment tots els continguts principalsdel seu cicle mtic galaic en el meu continuatperegrinar per les aldees de les quatre provn-cies gallegues. Va observar, va profunditzarcom ning -i ha tingut notables competi-dors- i va descriure realitat, sent iment enoperaci, vida en acci. I, amb tot, Valle-Inclndramatitza el prototip de la paradoxa interior-exterior, de la dialectica objectiu-subjectiu. Peruna part, estilitza, fantasieja, deforma i violen-


8/10

ta aquesta observable, al.lucinant i esquincadarealitat; la reinventa en distorsi; ens la pre-senta en mode ambigu, absurd i de farsa en elque podria definir-se com imaginhria antropo-logia creadora. Els seus bhrbars esperpents nosolament sn una transfiguraci literhria de lavida popular sin que en sub specie aeternitatis.Aix6 es deu al fet que el gran mestre gallec, ensegon terme, descriu en, i des de la seva Ga-lcia, impulsos elementals, forces primordialspanhumanes, l irreductible misteri de la vida,navegant, timonejant per la llibertat de la sevaimaginaci creadora, de la realitat al smbol,d aquest al mite i del mite al misteri, ltimamhscara de la qual es revesteix la subjectivitat.anima Creadora)) va escriure8 ((hi s fora del

temps)); i tamb: ((Sigues com l ocell, que nomira a la terra des de la branca verda on can-tan, ael poeta solament t quelcom seu perrevelar als altres quan la paraula s impotentper a l expressi de les seves sensacions: tal

aridesa s l inici de l estat de gracia)), ((la belle-sa s la intui ci de la unitat, i els seus ca-mins, els mstics camins de Du.)) Som davantla bellesa inherent al text, sense ancoratgesocial.

El mateix itinerari lric recorre Garcia Lorcaa Bodas de sangre 1933), Yerrna (1934) i en el

L obra de Valle-Znclnpresenta tant la bellesapoitica com la brutal realitatrural del seu temps.Fotografia: Els picapedrersde Gustave Courbet:

Divn de Tamarit (1936); del pol tradicional,col.lectiu, ancestral i estructurant salta al de lallibertat creadora; des del c(follet)) s apropacavalcant forces ocultes, irracionals i tel.lri-ques, a la nocturnitat del misteri. ((La magina-ci)) escriu ((s limitada per la realitat neces-sita objectes, paisatges, nombres, planetes ... Noes pot saltar a l abisme ni prescindir dels termesreals.)) Per6 no s suficient amb la imaginaci;el poeta ha de passar del ((camp imaginatiu)) ala ((inspiraci, que s un estat de l hnima. Passa

de l anhlisi a la fe. Aqu ja les coses sn perquPsi, sense efecte ni causa explicable. Ja no hi hatermes ni lmits, admirable llibertat ) la ins-piraci s un do, un inefable regal.)) ((El fetpoPtic no es pot controlar amb res.))9 Gngora,conclou, s imaginatiu, Sant Joan de la Creuesta inspirat.

7. Recomano, com a lectura de fons, per als no iniciatsen aquesta temltica: F. Montesinos. Introduccin a una his-toria de la novela en Espa a e n el siglo XIX . E d . Castalia: 1955

Costumbrismo y novela. Ensayo sobre el descubrimiento de larealidad espaola. Ed. Castalia: 1960.

8. La l mpar a maravillosa (ejercicios espirituales), plg. 16,20 i 23. La citaci s de la segona edici de la Col.lecci6Austral, 1960.

9 Imaginacin, inspiracin, evasin, phg. 86 i 88. A:Obras completas. Madrid: Aguilar, 1965.


9/10

La creaci artstica est2sempre, malg rat les difer2nciesde te mps i de contextos socialsiculturals, revestida de m isteri.Fotografia: El cavall blanc,Paul Gauguin.

E n conversaci amb Gerardo Diego li vaintimar: ((Que dir jo de la poesia? ni tu ni joni cap poeta n o sabem quP s la poesia)); ((scpoeta per la gri cia de Du -o del dimoni-.))'OMs i ms pertinent encara: l'any 1926 pro-nuncii una conferPncia sobre el Romancero; enaquesta conferencia adverteix de la impossi-bilitat d'ccexplicar el senti t)) de moltes de lesseves imatges poPtiques i, fixant-se concreta-ment en aquella admirable poesia Verde quete quiero verde del Romancero sonmbulo va dir:

((ning no sap quk passa, n i encara jo, perquPel misteri poctic s tamb misteri per al poe-ta que el comunica, per6 que moltes vega-des h o ignora.))l l En el seu prbleg a la Su-bida del monte Carme10 diu Sant Joan de la Creude la seva experiencia mstica: ( ( N ibasta scienciahumana para 1 saber entender n i experiencia pa-ra ls saber decir; porque s610 el que por el10 pasa10 sabr sentir, mas no decim. Sobre aques-ta mateixa idea del misteri interior diu unanadala:

Entrme donde n o supey quedme n o sabiendotoda sciencia tra~scendiendo.

l$n realitat, aquest sentiment de n o com-

prendre la seva mateixa experiilncia s undels temes de Sant Joan de la Creu ms recur-rents:

Era cosa secretaque me qu ed i balbuciendo.

o tamb

djame muriendou n no se que que qued an balbuciendo.

Ms encara: no solament no puc compren-dre ni explicar les seves mateixes experisnciessin que tampoc no puc comprendre els poe-mes sorgits d'aquelles experiPncies. L'acte POP

tic es va realitzar al dictat de forces que no sapexplicar.

Perb aixb s quelcom que no solament lipassa al poeta i al mstic. El compositorStockhausen va escriure: ((veig el pentagramaple de notes i escolto en conjunt el so sensepoder dir el que ve a continuaci i com so na rien detall. Pero l'escolto com un tot, com unpanorama o una muntanya es veu des de mol-ta distincia i aixb s el que s ms impor-tant.))'* Pintar per a Paul Gauguin s: ((crearcom el nostre Div Mestre)), arribar a quelcomaix com u n estat mstic ((l'nica forma d'ele-var-nos cap a Du.))13 Max Beckmann creia que

tot veritable art, des del principi fins avui, (cesva originar en el ms profund sentiment delmisteri del Ser));14 Rimbaud va escriure aIzamboral: ((La posie n'est pas le produit d'un

je pense , mais le lieu d'u n on me pense ));William Burroughs va dir: ((This novel is ha p-peningn; Garcia Lorca va compondre u n dibuixal qual va subtitular: ((Solament el misteri en sfa viure. Solament el misteri)). El poeta s elvertex dinimic de la seva terra i de la sevagent, de la seva llengua, de la seva societat con-tingent i del seu moment cultural, el punctumsimbiotic de l'interior i de l'exterior, de l'erno-ci6 i de la idea, l'obscur situs de pulsions imisteri.

IV. Quan la subjectivitat s conscihcia de


10/10

E n el rerefons de moltes obresd autors de diferents generacionsliterhries hisphn iques (J . Valera,E. Pardo Bazhn , V Blasco Ibhez,B. Pkrez Galds, F. Garcia Lorca,etc.) es poden trobar gr an nombr ede detalls etnogrilfics. Fotografia:Prova de bous de Pablo Urand a.

quelcom o es refereix a quelcom, pot expres-sar-se per paraules o per obres; en ambdscasos, hi ha quelcom relatiu a l'observador,a l'intitrpret, a l'antropbleg. El pun t de vistasubjectiu s tamb part del mn objectiu ireal i pot, fins a un cert punt, descriure'sobjectivament. La subjectivitat pot expressar-se en produccions tangibles, temporals, ques6n la seva altra dimensi. Perb hi ha quelcom,a ms a ms, en l'ontologia de la subjectivitat,intrnsec i inabastable en la seva essencia itotalitat.

En I tut potique hi ha pulsions, trans-cenditncies i epifanies inefables, hi ha quelcomessencial que no pot ser plenament descrit desde fora. En la creaci artistica h i ha u na quiddi-tus misteriosa que cap subtilesa d'anXisi ni capprofunditat analbgica no poden revelar. No potidentificar-se amb successos, fets o coses, nidefinir-se des d'un altre punt de vista; s vhlidaper i en si mateixa. La creativitat artstica s unprocs misticoepifhnic en l'existencia humana

individual qu e s'emmascara de misteri. PerquPs misteri.

10. Ho agafo de Libro de poernas. Ed. Losada, 1945,p g. 9.

11. G G Brown. Historia de la literatura espaola.Vol. 6, 1. Barcelona: Ariel, 1983, p g. 159.

12. London Review of Books ( 19 92) . Vol. 14, n m. 6.13. H. B. Chipp. Theories of Modern Art. University of

California Press, 1968, pig. 60.14. Ibid., p g. 189.

lison tolosana - subjectivitat.pdf

Documents