barcelona 22 de juliol de 2014 · Núm. 47

redacció: 93 458 87 80 – liniahorta@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

líniahortaguinardó www.liniahorta.cat

“El turisme generaincomoditats, però

també llocs detreball: seria un

error oposar-s’hi”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 6 i 7 Cultura pàg 8

El tancament dels Laurendeixa Horta-Guinardósense cap cinema

Guinardó pàg 11

Torre Garcini, la històricamasia del barri, acolliràequipaments municipals

Comerç pàg 13

La ruta de tapes del districtedesborda les previsions

Esports pàg 14

Uns 400 atletes participenen la quarta Milla d’Horta

Horta-Guinardó és el districteamb menys víctimes de delictesUn 16,6% dels hortencs afirma haver patit algun delicte mentre que la mitjana de la ciutat és del 20,8% pàg 8

Urbanisme pàg 9

Un procés participatiuacabarà decidint el futurde la plaça Botticelli

Reportatge pàg 3

L’hortenca Elvira Clara Bonetatresora objectes personalsde l’actriu Vivien Leigh

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 22 juliol 2014líniahorta.cat

3 | En Portada 22 juliol 2014 líniahorta.cat

Any 1957. Una jove d’Horta de15 anys inicia una relació epis-tolar amb Vivien Leigh, la granactriu britànica guanyadora dedos Oscars, un per la seva in-terpretació del personatge d’S-carlett O’Hara a Allò que el vents’endugué (1939) i un altre perUn tramvia anomenat desig(1951).

Aquest podria ser l’argu-ment d’una pel·lícula, però ésuna història real. És la històriad’Elvira Clara Bonet, una veïnad’Horta que actualment té 73anys i que ha convertit la sevacasa del carrer Sanpere i Miquel,la mateixa on va néixer, en unpetit museu ple d’objectes per-sonals de l’actriu després d’unarelació que va començar fa 57anys –amb un total de 45 car-

tes– i que ara continua a travésde l’amistat amb la família deLeigh. “L’any 1955 vaig tenirl’oportunitat de veure per pri-mera vegada Allò que el vents’endugué i vaig quedar fasci-nada. Vaig decidir que la volia

conèxier”, relata Bonet amb lamateixa convicció de l’admira-dora que va començar a ser apartir d’aquell dia. Dos anysdesprés, Bonet es va assabentara través de la revista SábadoGráfico que Leigh i el seu marit,Laurence Olivier, eren a Torre-Molinos de vacances. Li va en-

viar la seva primera carta però,quan va arribar, l’aleshores di-rector de l’hotel –el polític es-panyol Enrique Bolín, exsenadordel PP, exalcalde de Benalmá-dena i amic del matrimoni Oli-vier– va fer saber a Bonet que jaeren fora. La casualitat, però, vafer que poc temps després unexemplar de la revista Fotogra-mas que Bonet llegia publiquésl’adreça de diversos actors i ac-trius, entre els quals hi havia lade Leigh. La segona carta, ambdestinació a la plaça Eaton deldistricte londinenc de Belgravia,va ser la bona. El 6 d’agost del1957 la carta de resposta amb lafirma de Leigh arribava al barrid’Horta. Naixia una relació queva acabar provocant la trobadadel febrer de 1965.

UN REGAL ESPECIALEl motiu de la trobada va ser unmedalló que Bonet va regalar aLeigh un any abans. L’actriu, en

senyal d’agraïment, va accedir arebre-la a casa seva. Acompan-yada de la seva amiga Cristinaque parlava perfectament l’an-glès, ja que havia fet d’au pairen una família anglesa, i delpare d’aquesta família, Bonet es-

tava citada pel 18 de febrer a lessis de la tarda. “Vam arribar mit-ja hora tard pel trànsit i com queels anglesos són tan puntuals jano ens va poder rebre perquè te-nia l’agenda plena”, explica Bo-net. Va ser l’endemà quan per fiva arribar el moment més es-perat per aquella jove admira-

dora hortenca. “En un primermoment em va decebre, perquèencara me la imaginava de jovei la vaig trobar molt desmillo-rada. Recordo que tenia el me-dalló a sobre una taula”, reme-mora Bonet de la trobada que vadurar uns 25 minuts.

Leigh, que en aquell mo-ment tenia 51 anys, patia una tu-berculosi que li provocaria lamort dos anys i mig més tard.Aquell mateix any, concreta-ment el 27 de novembre, Bonetva tenir l’oportunitat de tornara Londres i trobar-se novamentamb l’actriu. “La vaig veure ambmillor aspecte que al febrer. Vaser molt amable i educada”, ex-plica. Es van continuar escrivintperò la tuberculosi va posar fi ala vida de Leigh un any i migdesprés, el juliol del 1967. Bonetva ser al funeral que va tenir llocel 15 d’agost i 47 anys després dela seva mort, l’esperit de Leighcontinua ben viu a Horta.

Albert RibasHORTA

Bonet va quedarfascinada desprésde veure ‘Allò queel vent s’endugué’

Vivien Leigh vamorir per culpa

d’una tuberculosials 53 anys

Allò que el vent no s’endugué» L’hortenca Elvira Clara Bonet atresora objectes personals de l’actriu Vivien Leigh fruit de la seva amistat» Després de 10 anys cartejant-se, es van conèixer personalment el 1965, dos anys abans de la seva mort

Elvira Clara Bonet mostra un passador de Vivien Leigh, un dels molts objectes personals que la família de l’actriu li ha entregat. Al costat, una de les parets del seu petit museu. Fotos: Albert Ribas

| 4Opinió22 juliol 2014líniahorta.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniahorta@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniahorta.cat Dipòsit legal: B.15472-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#QuartaEstrella#NoVolenVotar #UnPasMés

4Una trampaper Jordi Lleal

Sens dubte el salari i els costoslaborals en el seu conjunt sónelements claus del tarannà delmercat laboral. Però ho és en-cara més l'estructura d'aquestssalaris, és a dir, el guany brutanual per treballador/a classi-ficat per tipus de jornada, sexe,contracte, activitat econòmica,tipus d'ocupació, edat o nacio-nalitat.

Intentarem analitzar demanera breu i concisa la re-centment publicada EnquestaAnual d'Estructura Salarial. Lacomplexitat d'aquesta en-questa provoca que les dadesens arribin amb un considera-ble retard. Tant és així que ladarrera publicació, a finals delmes passat, fa referència adades de l'any 2012.

Val a dir que cada vegadasón més els organismes inter-nacionals que es preocupenpels efectes de l'estructura delssalaris en la desigualtat. A mésde l'Organització Internacionaldel Treball, que és un clàssic enl'anàlisi d’aquest assumpte, re-centment l'Organització per a la

Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) haafirmat que “l'increment de ladesigualtat està bàsicament de-terminat per canvis en la distri-bució dels salaris”.

De fet, l'OCDE calcula queels salaris representen el 75%de la renda de les llars a l'àreaeuro, i que el 10% de treballa-dors i treballadores millor pa-gats han augmentat molt elsseus guanys, mentre que els sa-laris del 10% pitjor remuneratshan retrocedit. Aquesta majordesigualtat salarial és conse-qüència de la globalització deltreball, l'estirabot del treball atemps parcial i temporal, espe-cialment de les dones, l'aug-ment de l'autoocupació, moltsuperior en les rendes més bai-xes, i el major increment de lesrendes del capital en el total deles rendes.

Per tant, es pot afirmar queels salaris més desiguals són laconseqüència de la crisi de l'es-tabilitat en l'ocupació. O sigui,que a major flexibilitat precà-ria, més desigualtat salarial.

per El Periscopi

4Desigualtat salarial

Cada dia surt el tema del diàlegque s’ha de produir entre els go-verns de Catalunya i d’Espanya,entre Artur Mas i Mariano Ra-joy. Sembla oportú, el que noqueda gens clar és que es posincondicions ja d’entrada. Diàlegsí, però no parlarem de refe-rèndum; diàleg sí, però no par-larem de la nació catalana; dià-leg sí, però no acceptem dife-rències entre autonomies; capparticularitat que no sigui ambtotes les autonomies alhora.

Així es pot iniciar un diàleg?Que es prepari el president Ar-tur Mas, que amb l’excusa de feruna trobada pública, el porten avendre o, com diria algú mésagosarat, serà allò del silenci delsanyells que els porten al sacrifi-ci i no diuen ni piu (millor, sen-se ni belar). Salvant les distàn-cies, em recorda la immolaciópública d’en Thomas More de-cretada per Enric VIII, allà da-vant del populatxo perquè ser-

vís d’exemple i es prengués notade qui té el poder i qui mana. Caldeixar clar que portar la contraal poder comporta l’anorrea-ment.

Artur Mas, com l’autor d’U-topia on es relata l’organitzaciód’una nació amb una societatideal assentada en una illa, esplanta (en sentit figurat, és clar)allà al patíbul de genolls posantel cap sobre la pilona a punt deser sacrificat. Esperem que quanli preguntin si vol dir alguna cosaabans del seu linxament, pro-clami ben alt que ell representala gran majoria del poble cata-là, que vol votar democràtica-ment i pacíficament i que ambel seu sacrifici no morirà la vo-luntat de tot un poble que li facostat. Emergiran nous lídersque agafaran el testimoni i con-tinuaran la lluita per la plena lli-bertat. Que no es pensin que elpresident Artur Mas està sol. Totel contrari.

@HiginiaRoig: En fi. La diferència entre'Better Together' escocès i 'Libres e iguales'espanyol és que els primers volen votar. Elssegons, prohibir-ho.

@joanaortega: La llei de consultes avançaperquè el 9N tots puguem expressar lanostra opció de futur. Que ningú s'au-toexclogui. #volemvotar.

@xlemus: Alemanya campiona. Justguanyador del Mundial. És la selecció méscompleta, malgrat que Argentina també hatingut opcions per vèncer.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 22 juliol 2014 líniahorta.cat

| 6 22 juliol 2014líniahorta.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

7 | 22 juliol 2014 líniahorta.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

Entrevista

Darrerament s’han reactivatles mobilitzacions que dema-nen la reurbanització de laplaça Sanllehy. Des de l'Ajun-tament s'ha dit que es faràaquest estiu. Ens pot concretarquan començaran les obres?Aquestes obres s’emmarquen enles actuacions consensuadesentre la Generalitat i l’Ajunta-ment de Barcelona per arranjarl’entorn de la plaça Sanllehy i al-tres espais afectats pel replante-jament de l’execució dels treballsde la Línia 9. En aquest sentit, jas’han reurbanitzat les places deMaragall i de Joaquim Folguera(estacions de Maragall i Putxet) i

s’ha arranjat l’entorn de Sarrià iMandri. Segons el calendari de laGeneralitat, les obres de la plaçaSanllehy començaran a finals d’a-quest mes d’agost. Les obres mi-nimitzaran les molèsties a veïns icomerciants i milloraran la mobi-litat de vianants i vehicles, tot re-cuperant al màxim possiblel’espai públic de la plaça i am-pliant el carrer Ramiro de Maetzu.Aquest carrer comptarà amb doscarrils per als vehicles i voreresmés amples, tant al costat marcom al costat muntanya. Com aactuació prèvia, cal recordar quel’any passat es va retirar la grangrua d’obres de la plaça.

“Segons el calendari de la Generalitat,les obres de la plaça Sanllehycomençaran a finals d’agost”

HORTA-GUINARDÓ

22 juliol 2014

Horta-Guinardó| 8

líniahorta.cat

L’‘Enquesta de Victimització’que elabora anualment l’Ajun-tament mostra com Horta-Gui-nardó és el districte de la ciutatamb menys víctimes de delictes.

Així es pot observar a la clas-sificació per districtes, que as-senyala que un 16,6% dels habi-tants d’Horta-Guinardó afirmenque van ser víctimes d’un delic-te durant el 2013. La xifra mos-tra com el districte se situa qua-tre punts per sota de la mitjanade la ciutat, que té l’índex globalal 20,8%. És a dir, un de cadacinc barcelonins va ser víctima dedelicte. A l’altre extrem, ambdeu punts percentuals més, s’hitroba Ciutat Vella (26,3%).

Tot i liderar aquest rànquing,l’enquesta també mostra com lapercepció de seguretat a Horta-

Guinardó és baixa si es compa-ra amb els delictes que s’hi aca-ben produint, ja que ocupa la si-sena posició del total de 10 dis-trictes, amb una dècima per so-bre de la mitjana. Aquesta clas-sificació l’encapçalen les Corts,Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.

MILLORA GENERAL La xifra de l’índex global debarcelonins que va ser víctimad’un delicte (20,8%) durant el

2013 mostra una caiguda dequatre punts i mig respecte alsanys 2009, 2010, 2011 i 2012, enels quals va oscil·lar entre el24,2% i el 25,6%.

El primer tinent d’alcalde, Jo-aquim Forn, ha valorat de formapositiva aquestes dades desprésde considerar que estar al voltantd’un índex del 20% és “raona-ble”. Tot i això, ha remarcat queel consistori continuarà treba-llant per reduir aquesta xifra.

La percepció de seguretat al districte, però, és més baixa. Foto: Arxiu

Horta-Guinardó, el districteamb menys víctimes de delictes

» Així ho demostra l’‘Enquesta de Victimització’ de l’Ajuntament» Les xifres al conjunt de la ciutat experimenten una millora

Tres detinguts al Guinardó perferir dos Mossos d’Esquadra

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra i la Guàrdia Urbana vandetenir ahir a la matinada tresjoves després d’envestir durantuna persecució amb un cotxe ro-bat un vehicle de la policia ca-talana.

Els tres detinguts, junta-ment amb un altre ocupant delcotxe que va aconseguir fugar-se, havien atracat l’estanc delnúmero 209 de l’avinguda Marede Déu de Montserrat amb elmètode de l’allunatge. Una pa-trulla dels Mossos que en aquellmoment passava per la zona va

veure com el cotxe fugia a granvelocitat i va iniciar la persecu-ció. El cotxe fugit va circularamb els llums apagats en contradirecció i, quan va aparèixeruna altra patrulla, es va saltar unsemàfor i va xocar contra el ve-hicle dels Mossos. Els dos agentsque hi havia al seu interior vanpatir fissures a les costelles i fue-tada cervical. Els quatre lladresvan sortir del vehicle i van fugircorrent. Dos d’ells van ser de-tinguts de seguida pels Mossosi un altre, una estona més tard,per la Guàrdia Urbana.

El tancament dels Laurendeixa el districte sense cinemaCULTURA4El passat diumenge6 de juliol va tancar definitiva-ment les seves portes el cinemaLauren Horta, fet que deixa eldistricte sense sales. L’equipa-ment va obrir com a multisala el1998, agafant el relleu de l’his-tòric cinema Dante, inaugurat el1966 i que emetia reestrenes.

Aquests no són els únics ci-nemes que ha hagut de tancarLauren Films en els darrersanys a causa de la caiguda de pú-

blic i les dificultats econòmi-ques: a principis d’any va tancarles sales de Blanes; l’abril de2013, les de Viladecans; l’agostdel mateix any, les de Gràcia, iel gener de 2011 les de SantAndreu, les dues darreres a Bar-celona.

Així doncs, de moment, elgrup només conserva els cine-mes Lauren Universitat de Bar-celona i les sales de Vilanova i laGeltrú, Lleida i Reus.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4El passat 1 dejuliol es va distribuir la prime-ra edició de Línia BarcelonaTurisme, una publicació tri-mestral orientada als turistes(forans i nacionals) que visitenla ciutat. Amb un tiratge de100.000 exemplars gratuïts ésel primer periòdic de la ciutatque s’imprimeix en quatre idio-mes (català, castellà, anglès ifrancès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-

ralitat de Catalunya. El seu ob-jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat.

La primera edició també fauna mirada al moment políticque viu el país, amb la qüestiósobiranista al centre del debat,i compta amb una entrevista al’alcalde Xavier Trias. La prò-xima edició de la publicacióserà el 23 de setembre.

Celebració | Arriba la Festa Major de la ClotaEl pròxim cap de setmana arriba una nova edició de la Festa Major del barri de la Clota. Pel

divendres 25 a la tarda hi ha programats els primers actes d’aquests tres dies de celebracions.A les vuit del vespre tindrà lloc el pregó juntament amb un aperitiu i un concert. Al llarg de

dissabte i diumenge l’avinguda Marquès de Castellbell acollirà un programa carregat d’actes.

Horta-Guinardó9 | 22 juliol 2014 líniahorta.cat

El projecte de reforma de laplaça Botticelli començarà decap i de nou, a través d’un pro-cés participatiu, després que a fi-nals de juny l’Ajuntament co-muniqués durant una reunióals membres de la PlataformaSalvem Botticelli la suspensiódel projecte de reforma d’a-questa plaça.

Feia mesos que els veïnsd’Horta-Guinardó havien mos-trat el seu rebuig cap a aquestprojecte, que contemplava trans-formar aquesta plaça en un granaparcament de pagament d’unnou supermercat que s’haviade construir als baixos d’un edi-fici de pisos de protecció oficialdel costat de la plaça. Una tren-tena d’entitats es van unir en laPlataforma Salvem Botticelli ides d’un primer moment vandeixar clara la seva oposició al’ampliació de la superfície co-mercial actual –de 900 metres–

que acabaria donant lloc a la ne-cessitat d’un nou aparcament.

REUNIÓ DE TREBALLSalvem Botticelli té previst reu-nir-se en els pròxims dies per talde preparar la seva estratègia pelprocés participatiu. Tot i quede moment no hi ha data pre-vista pel seu inici, Roser Vallho-

nesta, membre de la plataformai presidenta de la Coordinadorad’Entitats d’Horta, explica a Lí-nia Horta que la plataforma téclar que el seu objectiu “és queels veïns puguem utilitzar la pla-ça i que no es converteixi mai enun aparcament”. De moment,explica, “estem pendents de laproposta de l’Ajuntament”.

El futur de la plaça Botticelli es decidirà de nou. Foto: Google Maps

Un procés participatiu decidiràel futur de la plaça Botticelli

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

TRANSPORT4Els veïns de laTeixonera han aconseguit des-prés de setmanes de mobilitza-ció que les quatre parades delbus de la línia 17 que TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB) volia suprimir es man-tinguin.

L’Ajuntament va aprovar lasetmana passada per unanimi-tat la proposició del PP d’allar-gar el recorregut de la nova líniade bus V15, que en un primermoment hagués obligat als veïnsd’aquest barri a fer els 400 me-tres de forta pendent per agafarel Bus del Barri que també elspermet arribar a l’hospital de la

Vall d’Hebrón. Així doncs, unade les noves línies verticals del’ampliació ortogonal de la xar-xa de bus serà aquesta V15 queanirà de la Barceloneta a la Valld’Hebrón. El recorregut aprovatprovocarà modificacions i a par-tir d’ara deixarà de donar lavolta a la plaça de la Clota i gi-rarà per l’avinguda de MartíCodolar per continuar pel carrerde la Granja Vella.

Després de la pressió exer-cida pels veïns de la Teixonera,que en el moment que es va co-nèixer la supressió de la línia 17,i es va mostrar el primer traçatde la nova V15, van recollir fir-

mes i van presentar una queixaa l’audiència pública del Dis-tricte, TMB “mantindrà totes lesparades de bus que té actual-ment aquesta línia per garantirla mobilitat dels veïns del barride la Teixonera i per donar ser-vei als usuaris del barri que esdirigeixen a l’Hospital de la Valld’Hebron”.

L’únic canvi que es farà res-pecte a l’antiga línia 17 serà eltrasllat de la parada del carrerColl i Alentorn –a l’inici delParc dels Garrofers– a la can-tonada de l’Avinguda Martí Co-dolar que fa cantonada amb elmateix carrer.

Els veïns de la Teixonera salvenles parades de bus al barri

Imatge de la parada del carrer Coll i Alentorn que canviarà d’ubicació. Foto: Googe Maps

Horta-Guinardó| 10 22 juliol 2014líniahorta.cat

Les obres d’adequació del Turóde la Rovira i de les vies adja-cents avancen a bon ritme. Ambun pressupost global de prop de5,5 milions d’euros, l’actuació volmillorar aquesta zona que limi-ta entre els barris de Can Baró iel Carmel. Es tracta d’un seguitde treballs que, segons assegurael Districte, afavoriran els veïnsi veïnes de la zona amb diversesmillores, però també possibili-taran un accés millor a l’àreaconcreta del Turó de la Roviraque, a la finalització de les obres,seguirà sent gratuït.

La primera fase de les obresés la que en aquests momentss’està realitzant al mateix Turó.Contempla un seguit de treballsde caràcter marcadament de me-mòria històrica a l’anomenada‘Balconada de Barcelona’, que in-clou l’àrea de la Bateria antiaèria,i a les restes del barraquismeexistents. Els treballs que s’estanexecutant són d’adequació delsaccessos pel que fa a les escales

existents; la complementaciódels recorreguts entre els ves-sants nord i sud de l’indret; eltractament de millora de tipuspaisatgístic i de la vegetació,amb nou arbrat i arbustiva; lacomplementació de la restaura-ció arqueològica realitzada entreels anys 2010 i 2011; i l’adequa-ció de les edificacions existentscom a espais museístics per al co-neixement històric de l’indret.

OBRES PARAL·LELESPosteriorment a la finalització deles obres al cim del Turó, al mesde març de 2015 es posaran enmarxa altres obres a àrees pro-peres per tal d’aconseguir una vi-sió de conjunt de l’espai del Turóde la Rovira. Concretament,aquestes actuacions es faran alscarrers Labèrnia, Marià Labèrnia,Panorama i Mühlberg.

En el cas dels dos primers ca-rrers –Labèrnia i Marià Labèr-nia–, s’actuarà per possibilitaruna nova organització de l’espai,amb un nou accés urbanitzatdes del carrer Labèrnia; un nouespai de maniobres per a vehiclesd’emergències i serveis, novadisposició de l’aparcament per a

43 places i accés del Bus de Ba-rri al propi carrer Marià Labèr-nia, a més d’altres actuacions.

Pel que fa al carrer Panora-ma, les obres s’emmarquen enl’operació d’arranjament de l’àm-bit de l’antiga Bateria antiaèria iinclouran una vorera per millo-rar la mobilitat dels vianants, amés d’una nova pavimentaciódel carrer, xarxa de claveguerami enllumenat públic.

Per últim, en el cas del carrerMühlberg s’hi faran també di-

versos treballs, com ara una ac-tuació complementària de pro-tecció i estabilització del talús dela muntanya; la implantació denova vorera i espais d’estada,amb continuïtat al llarg de tot elcarrer; un nou espai de manio-bres per a vehicles d’emergènciesi serveis; i ordenació i normalit-zació de l’aparcament compati-ble amb l’espai per als vianants,entre d’altres.

El Districte recorda que lesobres impossibiliten la visita al re-

cinte del cim del Turó de la Rovirai assegura que intensificarà la vi-gilància de la Guàrdia Urbana iprendrà mesures contra aquellsvisitants que saltin les tanques perseguir accedint a l’indret. Enaquest sentit, afegeixen que elTuró del Carmel (per damuntdel Park Güell, amb el mirador delCarmel) i el Turó del Coll (alqual s’accedeix des del Parc de laCreueta del Coll) són dues bonesalternatives mentre duren lesobres al Turó de la Rovira.

Millorant el Turó de la Rovira» Les obres d’adequació de l’indret i de les vies adjacents continuen avançant a bon ritme

» El Districte assegura que els treballs afavoriran els veïns i que l’accés a la zona seguirà sent gratuït

Actualment l’accés al Turó de la Rovira està tancat per les obres de millora. Foto: Arxiu

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Horta-Guinardó11 | 22 juliol 2014 líniahorta.cat

La masia històrica Torre Garcini en una imatge d’arxiu. Foto: Ajuntament

La històrica masia Torre Garciniacollirà equipaments municipals

La històrica masia Torre Garci-ni del barri del Guinardó ja ésmés a prop de convertir-se enmunicipal després que el passatdivendres 27 de juny el Plenaride l’Ajuntament de Barcelona vaaprovar inicialment la Modifi-cació del Pla General Metropo-lità que permetrà destinar-la aequipaments municipals i asse-gurar-ne la conservació i man-teniment. L’adquisició per partde l’Ajuntament ha estat possi-

ble gràcies a la permuta d’uns te-rrenys amb la promotora Nuñezi Navarro i d’aquesta manera s’a-conseguirà evitar l’enderroca-ment que permetia la seva si-tuació actual.

Els veïns, que fa anys que re-clamen l'espai, ja treballen en laplanificació dels usos del futurequipament i volen, també, queel barri guanyi una nova zonaverda gràcies als jardins d’a-questa finca.

VALOR HISTÒRICLa masia Torre Garcini, docu-mentada de finals del segle XVI,és una de les poques masies

que queden en peu al districted’Horta-Guinardó després quela majoria que van formar partdel paisatge rural del barri delGuinardó fins al segle XVII,amb els seus camps de cultiu,van ser enderrocades.

El seu valor històric és es-pecialment valuós, ja que durantla dictadura de Primo de Rive-ra i el franquisme va ser la seude diverses reunions clandesti-nes del partit nacionalista AccióCatalana. La masia va ser com-prada per la família Alòs l’any1882 i es va conservar durant di-verses generacions fins que vaser venuda l’any 2010.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

VALORACIONS4La regidorad’Horta-Guinardó, FrancinaVila, ja assegurat després d’ha-ver-se conegut l’acord amb lapromotora que “amb aquestamodificació urbanística iniciemels tràmits administratius per-què Torre Garcini sigui munici-pal i de gaudi per als veïns i veï-nes del Guinardó. El governmunicipal dóna compliment alPla d’Actuació del Districte ela-borat per a aquest mandat, ambel consens veïnal”.

La conversió en equipamentmunicipal de la masia TorreGarcini va ser una promesaelectoral de l’actual govern mu-nicipal en la qual “s’hi ha estattreballant des del principi delmandat”, assegura Vila. Desprésde la jornada de portes obertesque va tenir lloc durant la pas-sada Festa Major del Guinardógràcies a les reivindicacions deles associacions de veïns, el pro-cés perquè aquest edifici histò-ric pugui ser utilitzat per tota lagent del Guinardó ja és més aprop de finalitzar.

“Complimamb el Pla

d’Actuació”

22 juliol 2014

Ciutat| 12

líniahorta.cat

Redescobrint Barcelona» L’Ajuntament treballa per descentralitzar el turisme i fomentar noves rutes pels diferents districtes

» D’aquesta manera, els ingressos i la riquesa generada pels visitants es redistribuirà per tota la ciutat

TECNOLOGIA4Horta-Guinardóserà el primer districte de Barce-lona que estreni una aplicacióper a mòbils adreçada a potenciarel coneixement de la zona per partdel públic visitant.

El projecte d’aplicació Rutesd’Horta-Guinardóveurà la llumdurant la darrera setmana de ju-liol i facilitarà informació detalladade tres rutes o itineraris del dis-tricte: una relacionada ambl’art –Modernisme i les millorsvistes de Barcelona–, una altrasobre la idiosincràsia local –De laidentitat tradicional als JocsOlímpics del 1992– i una altraadreçada a destacar el valor pa-trimonial dels edificis –Arqui-tectura al peu de Collserola–.

Aquesta aplicació neix de lamà del Pla de promoció econò-

mica i cultural d’Horta-Guinardóque té dos vessants principals: elcomercial i el turístic. En aquestsentit, l’aplicació mòbil tambétindrà referències de prop de 600comerços del districte i d’hotels.

L’aplicació s’oferirà en tresidiomes –català, castellà i an-glès– i donarà informació sobreels equipaments i serveis d’inte-rès, com són els mercats, els cen-tres esportius, la seguretat o la sa-nitat, entre altres. A més, un vídeogenèric donarà la benvinguda al’usuari, on es descriuran les po-tencialitats mediambientals, pa-trimonials i històriques d’Horta-Guinardó. Al setembre es farà unavaloració del primer mes d’acti-vitat de l’aplicació i s’hi afegirannoves característiques, com larealitat augmentada.

Alguns indrets d’interès de la ciutat: El Laberint d’Horta (esquerra), la nòria del Tibidabo (a dalt) i el parc del Fòrum (a sota). Fotos: Ajuntament i Arxiu

Barcelona és molt més que elcentre i els grans monumentsque apareixen a totes les guiesturístiques. Barris singulars iracons amb una gran càrregahistòrica s’amaguen a diversosindrets de la ciutat. Llocs quemolt sovint són desconeguts finsi tot pels mateixos barcelonins.En aquest sentit, Barcelona ésuna ciutat encara per descobrirpels seus veïns i veïnes.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment vol promoure el trànsitde barcelonins i visitants entreels diversos barris amb l’objec-tiu de redistribuir per tot el te-rritori els ingressos i la riquesagenerada pel turisme. Cada dis-tricte i cada barri és un món ambla seva personalitat pròpia, elsseus monuments, les seves fes-tes i la seva configuració urba-

nística característica. Tanma-teix, quan un barceloní ha d’en-senyar la ciutat a una personaque ve de visita, cau en el tòpicde mostrar el seu barri i el cen-tre de la ciutat. Per trencar ambaquest vici, el consistori vol quetant barcelonins com visitantss’endinsin en els diferents dis-trictes per descobrir les Barce-lones més amagades.

D’aquesta manera, els dis-trictes podran atraure el turismeper tal de dinamitzat l’economiadel territori. En aquesta línia, elcomerç de proximitat i la res-tauració seran dos sectors que espodran beneficiar de l’arribada

de visitants, tant barceloninscom de fora de la ciutat, alhoraque es contribuirà a la millora dela imatge del territori entre elsciutadans.

NOUS ATRACTIUSLa marca Barcelona ofereix unselements que són coneguts in-ternacionalment. Tot i això, la re-descoberta d’indrets i elementsamagats als districtes barceloninsincorpora nous atractius a l’ofertaturística barcelonina i fomentaque els turistes repeteixin la sevavisita a la capital catalana.

En aquest sentit, l’Ajunta-ment està treballant per fer pos-sible aquesta descentralitzaciódel turisme a la ciutat, una accióque contribueix a descongestio-nar algunes zones tradicional-ment turístiques que reben unagran afluència de visitants i fo-mentar que els barcelonins co-neguin degudament la seva ciu-tat i en redescobreixin els seussecrets més ben guardats.

Barcelona és moltmés que el centrei els monuments

RedaccióBARCELONA

Horta-Guinardó estrena unaaplicació mòbil pionera

Líders | Catalunya, destinació turística per excel·lènciaSegons les dades de l’Enquesta de Moviments Turístics a la Frontera (Frontur),

Catalunya es manté líder a l’Estat com a destinació principal del turisme internacional, ja que allotja 1 de cada 4 estrangers que viatgen a Espanya.

Entre els mesos de gener i maig, Catalunya va rebre 5,4 milions de turistes.

13 |

22 juliol 2014

Comerçlíniahorta.cat

A poc a poc el comerç va veientla llum al final del túnel. Segonsles dades de l’Indicador de Co-merç de Barcelona (IcoB) pre-sentades dijous passat, la caigu-da de les vendes durant el segontrimestre de l’any va ser inferiora l’1% –0,8%–, un aspecte queconfirma la disminució de la cai-guda dels resultats que ja es va re-gistrar durant el primer trimes-tre de l’any –d’un 1,4%, inferiora la que es va produir l’any pas-sat durant les mateixes dates–.

Aquestes dades esperança-dores fan que els comerciants es-perin que els resultats millorin amolt curt termini i que les vendesdurant aquest estiu i el següenttrimestre puguin millorar. En elmarc d’aquest panorama, desta-ca la dinàmica del sector de l’a-

limentació, que ha registrat du-rant els últims tres mesos un aug-ment de vendes de l’1%, el primersaldo positiu de tots els sectorsdes del 2010.

Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç, in-dica que la disminució de la cai-guda de les vendes per sota del’1% i la millora dels resultats du-rant la primera setmana de re-

baixes “semblen augurar el co-mençament de la recuperació”.

L’INTERÈS PER LES REBAIXESL’IcoB també mostra que les re-baixes han deixat de ser un fe-nomen de vendes, a causa que elsclients poden trobar avui diadescomptes i ofertes especials percanals diferents i en qualsevolèpoca de l’any.

Els botiguers, esperançats amb els resultats de venda de l’estiu. Foto: Arxiu

Es confirma la frenada de lacaiguda de vendes del comerç» La facturació cau només un 0,8%, una xifra que dóna esperances

» L’ interès per les rebaixes descendeix pel canvi d’hàbits dels clients

El ‘Tasts d’Horta-Guinardó’desborda les previsions

GASTRONOMIA4La nova rutade tapes permanent del distric-te, el Tasts d’Horta-Guinardó, vaaconseguir aplegar un gran nom-bre de visitants durant el seu pri-mer dia de vida, el passat dime-cres 16 de juliol de 7 a 10 del ves-pre. “Molts bars a les 8 de la tar-da ja s’havien quedat sense tapes”asseguren a Línia Horta des deCor d’Horta i Mercat, un dels ei-xos comercials participants en lainiciativa gastronòmica.

Idèntica visió comparteixenels comerciants de l’Eix Mar-gall. Mireia Romero, la seva di-namitzadora, explica a aquestapublicació que “la gent va res-

pondre bé perquè es va fer unabona propaganda de l’acte” iafegeix que “aquesta és una ini-ciativa que agrada a la gent”.

El Tasts d’Horta-Guinardó ésuna proposta que tindrà lloc cadadimecres de l’any, on per un preud’1,95 euros els visitants podrangaudir d’una tapa especial i unabeguda. En total són 30 els esta-bliments de restauració que par-ticipen en la ruta, que es divideixen 5 itineraris diferents: el verd,el lila, el taronja, el blau i el groc.

La ruta compta amb el suportd’un plànol i una guia i té l’ob-jectiu de dinamitzar el comerç dela zona i posar en valor el territori.

PROJECTE4La novena ediciódel programa El Comerç i les Es-coles ja està en marxa. L’Ajun-tament va presentar fa uns diesal Cosmo Caixa aquesta inicia-tiva que té com a objectiu afa-vorir el coneixement de l’en-torn cultural, històric i socialde Barcelona mitjançant el co-merç de proximitat.

Durant la presentació, elstècnics van explicar els contin-guts del programa, que estanadreçats a alumnes d’educació

infantil, primària i secundària.Les escoles interessades a parti-cipar poden inscriure’s fins alpròxim 11 d’octubre.

Una de les activitats que mésinterès aixeca són les visitesguiades als comerços de la ciu-tat, que enguany arriben al seuquart any de vida. En aquestanova edició, un total de 46 esta-bliments obriran les seves por-tes als joves. Des que es va in-corporar aquesta iniciativa alprograma, ara fa quatre edi-

cions, el nombre de botiguesparticipants ha crescut expo-nencialment. Una altra de les ac-tivitats pel curs vinent són els ta-llers sobre consum i publicitat acàrrec d’experts en la matèria.Necessito el que compro o Pu-blicitat dins la xarxa són algunsdels títols d’aquestes activitatsamb les quals els alumnes de ci-cles superiors aprendran quècal saber per exercir un consumcrític i responsable, un altre delsobjectius del programa.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

La ruta de tapes compta amb més de 30 locals participants. Foto: Arxiu

L’escola fa comerç un any més

Les escoles interessades poden inscriure’s-hi fins a l’octubre. Foto: Arxiu

Trobada | L’alcalde Trias es reuneix amb Cor d’Horta i MercatL’alcalde Xavier Trias es va reunir fa uns dies amb la junta de l’Eix comercial Federació Cor d’Horta i

Mercat. Durant la reunió, on també va ser-hi present la regidora del Districte, Francina Vila, es van tractar diversos aspectes relatius al comerç d’Horta i sobre l’aplicació del Pla de Comerç del Districte, que

vol potenciar el teixit comercial a partir de diverses iniciatives coordinades amb les associacions comercials.

22 juliol 2014

Esports| 14

líniahorta.cat

Horta-Guinardó va tornar a viu-re una jornada esportiva el pas-sat 13 de diumenge, amb la dis-puta de la quarta edició de la Mi-lla d’Horta, una cursa atlèticaque compta amb un circuit d’1,6quilòmetres que enguany ha es-tat més assequible i diferent deld’edicions anteriors, i que vacomençar i finalitzar a l’Eurofit-ness d’Horta –organitzadora del’acte–, al carrer de Pedrell. Elscorredors van continuar fins alPasseig de la Font d’en Fargues,on van agafar el Carrer de Mont-serrat Casanovas fins a la Ram-bla del Carmel, des d’on vantornar a pujar a l’Eurofitnesshortenc.

Els guanyadors de la com-petició van ser Miguel ÁngelBalaguer i Mireia Suñé. En el cas

de Balaguer, l’atleta va aconse-guir completar el recorregut enun temps de 4 minuts i 54 se-gons, mentre que Suñé va creuarla meta amb un registre de 6 mi-nuts i 42 segons.

En general, la resposta delscorredors va ser molt positiva,tant en l’àmbit de l’organitzaciócom en el canvi de recorregut,

més pla que el d’altres edicionspassades.

Els participants van rebre amés una samarreta com a regalper la seva participació en lacursa. Tot i el nom que rep aques-ta competició –’milla’, és a dir, 1,6quilòmetres–, alguns corredorshan demanat a les xarxes socialsl’ampliació de la prova.

La cursa va comptar amb uns 400 corredors. Foto: Arxiu

Balaguer i Suñé, campions de la quarta Milla d’Horta

» Prop de 400 atletes participen en la competició atlètica hortenca» Els organitzadors van canviar enguany el recorregut de la cursa

El Martinenc debutarà contrala Monta a la Copa Catalunya

FUTBOL4El Martinenc dispu-tarà el primer partit oficial de latemporada contra la Montañesael pròxim 1 d’agost, durant la pri-mera eliminatòria de la CopaCatalunya.

Aquest enfrontament serviràper veure el què és capaç d’ofe-rir el conjunt de Manel Moya,que jugarà contra un dels millorsequips de Tercera de la passadatemporada, rival de la tempora-da que ja s’acosta i que va estara punt d’assolir l’ascens a Sego-na divisió B. Tres dies més tard,el Municipal del Guinardó aco-

llirà el tradicional Torneigd’Històrics del futbol català, unacompetició creada l’any 1984 encommemoració de l’aleshores75è aniversari del FC Martinenc,i que vint anys després ha esde-vingut tot un referent del pano-rama estiuenc del futbol català.

La casuística ha fet que elMartinenc hagi de tornar a jugarcontra la Montañesa en aquesttorneig, ja que tots dos conjuntsvan quedar enquadrats en elGrup 1, conjuntament amb elCornellà, un club recentmentascendit a Segona B.

La UE Horta debutarà a casadavant el CN Metropole

WATERPOLO4Després del pasfugaç de l’absolut masculí dewaterpolo de la UE Horta per laPrimera divisió estatal, ara tocatornar a la feina per intentar as-solir de nou l’ascens a la catego-ria de plata del waterpolo.

En aquest sentit, els hortencsja coneixen el calendari de partitsde lliga de la pròxima tempora-da. El passat dia 11 de juliol va ce-lebrar-se el sorteig a Terrassa, queva deixar com a primer rival de laUE Horta l’equip canari del CN

Metropole, que també va des-cendir de Primera a Segona di-visió la temporada passada.

La Segona divisió masculinade waterpolo es posarà en mar-xa el pròxim 4 d’octubre amb 12equips a la llista. Els hortencs ju-garan a la segona jornada decompetició regular contra el CDWaterpolo Málaga.

La UE Horta va finalitzar latemporada a Primera en últimlloc, després d’haver guanyat 6partits i haver-ne perdut 16.

Sanz i Skufca revaliden el títol de campions d’Europa

PILOTA4El Centre Municipalde Pilota de la Vall d’Hebron vaser l’escenari al llarg d’aquest pas-sat cap de setmana de la vintenaedició de la Copa d’Europa declubs en les modalitats de fron-tó de 36 metres.

Els representants pertan-yents al CN Barcelona –l’únicequip català– Carles Sanz i Emi-lianao Skufca, van aconseguirper cinquena vegada el títol decampions d’Europa a la modali-

tat de pala curta. De fet, un copfinalitzat el partit de semifi-nals –on van derrotar Dan Necoli Remy Carrere per 15-14, 12-10i 10-07–, la Federació Catalanade Pilota va retre un homenatgea Skufca pels seus dotze anys d’è-xits al club cenebista.

El torneig continental va ate-rrar a Horta-Guinardó amb qua-tre modalitats: mà individual,mà per parelles, paleta cuir i pa-leta curta.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

El Martinenc ha aconseguit enguany l’ascens a Tercera. Foto: FC Martinenc

Natació | Gran participació en la BCNSwimEl Port del Fòrum va aplegar aquest cap de setmana més de 300 persones a la segona edició de la BCNSwim, una cursa popular en aigües obertes d’una distància de 1.500 metres en total. Mario Espinosa, en categoria masculina,

i Marta Flores, en femenina, van ser els guanyadors de la competició.

Agenda15 | 22 juliol 2014 líniahorta.cat

DIVENDRES 25 DE JULIOL22:00 Os Ovos a Can Baró. Aquest grup de bos-

sa nova actuarà en un concert a la fresca alCasal de Barri Can Baró-El Pirineu.

FINS AL 23 DE JULIOL18:00-19:30 En el marc de la Festa Major del

Carmel 2014, el Centre cívic El Carmel orga-nitza un taller de dansa del ventre, que s’es-tà celebrant des d’inicis de mes els dimecresa la tarda.

FINS AL 24 DE JULIOL15:30-17:00Taller Fes-t’ho tu. Amb aquesta ac-

tivitat s’ensenyarà els participants a dissen-yar la seva pròpia peça d’estiu, ja sigui ambpunt o ganxet. No cal tenir coneixements pre-vis. / Centre cívic El Carmel.

FINS AL 22 DE JULIOLMatí-Tarda Improvitzacions. Exposició de pin-

tura a càrrec de l’artista Bernat Pàmies. L’en-trada a la mostra és gratuïta, i se celebra alCentre cívic Teixonera del districte.

FINS AL 27 DE JULIOLMatí-Tarda Adoberies de Fez: tradició i sacrifi-

ci. Exposició fotogràfica sobre les adoberiesque es troben a la Medina de Fez el Bali, lazona més gran de vianants del món. Mostraa càrrec de Flashmebcn. / Centre cívic de laCasa Groga.

DIMARTS 22 DE JULIOL11:00 Explica’m un conte. Sessió de conta con-

tes a càrrec de la companyia Vivim del cuen-tu. Activitat que posa en valor el reciclatge ila reutilització dels objectes. / Centre cívic Tei-xonera.

DIMARTS 19 D’AGOST18:00 Taller de descoberta El Coet d’en Tintín, una

activitat on es muntarà un model de coet sem-blant al que van fer servir el Tintín per arri-bar a la Lluna. / Biblioteca Guinardó.

DISSABTE 26 DE JULIOL19:00 En el marc de la Festa Major de la Clota,

el pròxim dissabte tindrà lloc una trobada onles bitlles catalanes seran les protagonistes./ Passatge Isadora Duncan.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Compartir amb la família una estonade cinema a l’aire lliure. Aquest és l’ob-jectiu del cicle de cine del programa Pa-tis Escolars Oberts al Barri. Divendres25 s’emetrà Turbo, una pel·lícula d’a-nimació. / Escola Font d’en Fargas.

Cinema a la frescaTurbo

Dv. 25 de juliol a les 21:30

AGENDA MENSUAL

Jornada de portes obertes del Centrecívic Teixonera per conèixer els tallersde la nova temporada abans d’apun-tar-s’hi. Activitat sens cap compromísper descobrir tallers per a totes lesedats.

Portes obertesUn tast de tallers

Dv. 19 de setembre a les 9:00

La Festa Major del barri de la Clota arri-barà aquest cap de setmana al districteamb un munt d’activitats. Aquest di-vendres, com a toc d’inici, el pregó i elconcert d’Speed Turtles obrirà la fes-ta. / La Clota.

Pregó Festa MajorLa Clota

Dv. 25 de juliol a les 20:00

Cursa Solidària Nick que donarà els be-neficis a la lluita contra el càncer he-pàtic. Activitat emmarcada en els ac-tes de la Festa Major d’Horta. / CarrerTajo (sortida).

Cursa solidària contra el càncer hepàtic

Dg. 21 de setembre a les 9:00

| 16 22 juliol 2014líniahorta.cat Pròxima edició: 30 de setembre