Nom: L’habitació vermella

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1908

Mides: 180,5 x 221 cm

Estil: fauvista

Localització: Museu de l’Ermitage ( Sant Petersburg)

Tècina: oli sobre tela

Suport: tela

Estat de conservació: òptim

Tema: escena costumista o de gènere

Nascut a França el 31 de desembre de 1869 i mort a Niça, también França, el 3 de novembre de 1954. fou un pintor, escultor i dissenyador francès, que va destacar per l’ús característic del color i per un dibuix fluïd, brillant i original. Tot i que és considerat com el màxim representant del fauvisme, l’estil que conrea els seus primers anys, també ha estat aclamat com un dels representants de la tradició clàssica de la pintura francesa. El 1890, va abandonar a els estudis de dret per dedicar-se a la pintura i als l'escultura, havia decidit convertir-se en un artista, tot i que aquesta decisió va decebre profundament al seu pare. Inicialment, pintava natures mortes i paisatges, en el més tradicional estil flamenc, i era un admirador de Chardin, un dels seus pintors preferits. Matisse va exposar per primera vegada al Salon des Cent i el Saló de la Société Nationale des Beaux-Arts. Van ser cinc quadres i l'Estat li va comprar dues de les seves pintures. Matisse va morir el 1954 d'un atac al cor, a l'edat de 84 anys.

La Danza

La blusa rumana

L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l'art i que porta l'artista a la recerca d'elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten. L'art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l'artista, un artista sovint rebutjat que busca altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

Importància dels colors.

Combinació de colors freds i càlids.

La llum es creada gràcies als colors.

Captació d’un moviment instantani.

Estàtic i equilibrat.

Composició asimètrica, rectangular, amb distribució tancada dels elements i predomini de les linies corbes.

Perspectiva pròpia dels fauvistes.

El volum s’aconsegueix mitjançant el color. La profunditat consta de tres plans.

• La pintura fauvista es basa en l'exaltació del color com a element principal de la pintura. Els pintors fauvistes, o fauves, van tractar d'elaborar una pintura en la qual el color, el color pur, construís l'espai i els objectes, i en la que va ser, però, un mitjà per expressar la subjectivitat emocional de l'artista.

•La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es deixen de banda; amb la puresa colorista es busca aconseguir la màxima expressivitat

•El fauvisme no tradueix un sentiment dramàtic i fortes tensions espirituals, sinó tan sols una sensualitat vibrant, barreja de refinament i ingenuïtat.

•El paisatge i el retrat van ser els temes favorits d'aquest grup, que es va disgregar aviat, el 1907, amb l'aparició del cubisme.

L’habitació vermella mostra una escena cuotidiana a l’interior d’una casa. Però la importància de l’obra no rau tant en allò que representa, sinó en la manera com ho representa. En aquest sentit, l’obra s’emmarca en l’ús de temàtiques tradicionals de la pintura, ue serveixen a Matisse per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista. És un art que no defensa cap bandera ideològica, només aporta una nova tècnica pictòrica.La funció del quadre és estètica, Matisse va afirmar que l’objectiu dels seus quadres era proporcionar plaer i alegria de viure. Ell deia ‘’somnio amb un art equilibrat , pur i afable , on el tema no sigui inquietant ni torbador, que serveixi com a calmant cerebral.

L'obra va ser un encàrrec del milionari rus Sergei Shukin, col·leccionista patològic de les pintures de Matisse (per això hi ha tantes a l'Hermitage de Sant Petersburg). La volia per decorar el menjador del seu palau de Moscou i l'única cosa que li va demanar a l'artista és que fos gran i en tons blaus. Matisse es va portar bé i va pintar tot el fons de color blau clar (encara es pot veure una mica a les vores), però quan ho tenia gairebé acabat, va decidir que no li agradava i el va pintar per sobre amb aquest vermell tan intens (tirant a fúcsia ). El client, en veure el resultat, no es va queixar.