LEY DE MURPHY

AVÍS: aquells escèptics i aquells que creieu en coses tals com el

destí, patiu un risc. El risc de trencar amb totes les creences amb

les que veníeu fins ara i renovar els vostres valors envers una cosa:

la llei de l’atracció.

Mai més parlareu de la llei de Murphy per justificar un mal dia o

un dia vermell*. A partir d’aquest text, el que et passi només té un

responsable: TU.

*Concepte introduït per Holly Golightly a Desayuno con Diaman-

tes, 1961. Paper interpretat per Audrey Hepburn.

Es té molt present, en la vida que portem, la filosofia de la que par-

laré després. Es tracta d’una manera de veure els fets, una manera

de creure en les coses que passen, una manera filosòfica de treure

respostes sobre esdeveniments que ocorren sense avisar, tots ells

evitables.

Aquell que cregui fermament en aquesta llei i aposti realment per

allò que diu està realitzant un cicle inacabable de fabricació de

mals sentiments. Aquests mals sentiments acaben desembocant

en un estat d’infelicitat i generant, a la vegada, més pensaments

obscurs. El cas és: pot ser que tot allò que creiem que ocorre

sense saber el perquè pugui tenir resposta? I de ser així, pot ser

evitable?

Així doncs, recapitulem i anem a endinsar-nos en el concepte, en

l’inici de la llei de murphy: qui la va crear, com la va crear i en què

es basava al afirmar tal filosofia.

DESMITIFICANT LA LLEI DE MURPHY...

Per desmitificar llegendes, contes i mites amb gran transcendèn-

cia global cal dirigir l’anàlisi a l’arrel d’aquests. Els seus inicis a

vegades són exagerats i inclús modificats a la semblança d’algun

personatge amb aptituds creati-

ves. Tan sols calen quatre fets

manipulats per a que una sim-

ple anècdota causi el revolt que

l’autor en vol fer.

De la llei de Murphy suposem

que la va iniciar un senyor de

nom Murphy que un dia estava

teoritzant sobre el perquè dels

esdeveniments negatius i va es-

criure sobre el tema. Imagi-

nem que es tracta d’una

persona amb gran caris-

ma, amb gran poder entre la societat, que el tenia com a referència

filosòfica i, per què no, amb barba. Els teòrics, científics i demés

personatges curiosos sempre portaven barba. Deixem d’imaginar

o, si més no, intuir un inici que no va tenir aquesta llei. La gent que

fa referència a la llei de Murphy amb assiduïtat són ignorants del

principi de tot, del primer dia en el què es va fer menció a tal llei i

del què va desencadenar tal mite.

Comencem amb l’inici del conte doncs, anem a desmitificar les

seves clàusules i tot el que es refereix a quelcom que sembla que

sigui el final d’un gran procés d’anàlisi científica.

Corria l’any 1949, a la base Edwards de les Forces Aèries a Muroc,

California, i estaven portant a terme els últims retocs d’una nau.

Degut al mal funcionament d’una peça arreglada per un subordinat

del Capità Ed Murphy, aquest va exclamar “Si hi ha alguna manera

de fer-ho malament, ell ho trobarà”. A la vegada, George E. Ni-

chols, cap del projecte de Northrop (així es deia la companyia que

es feia càrrec de la construcció dels avions), va sentir la frase del

capità Murphy i li va donar forma. A tot allò que tenia a veure amb

que alguna cosa no estigués planejada i sortís malament, com la

exclamació del capità, li va donar el nom de la Llei de Murphy. Així

doncs, l’inici del mite ve de les mans del cap George E. Nichols, no

del senyor Ed Murphy.

Va començar a escampar-se quan un coronel que treballava a les

forces aèries va difondre el terme en una conferència de premsa,

referint-se a la llei com a salvació, ja que, gràcies a les seves direc-

trius varen poder preveure que tot aniria malament i van treballar

per resoldre allò que podria passar i arribar a l’exitós resultat acon-

seguit.

A partir d’aquí va començar la conquesta global de la llei i les seves

premisses. Aquí va néixer l’era Murphy, l’època en que ja hi havia

una explicació per a tot allò dolent que passava, l’era de la filosofia

del pessimisme.

Un cop explicat el vertader esdeveniment que va originar la llei de

Murphy sé i comprenc que hauré trencat més d’una perspectiva,

desig, somni i creença. Jo també era d’aquells que creia que la llei

era fruit d’un exhaust estudi d’anys i d’una sèrie d’anàlisis basats

en física, química i tot allò que té a veure amb les ciències. Jo tam-

bé he caigut al forat del vertader saber. Seguiré amb el meu discurs

per ensenyar-vos de quina pasta està feta la famosa llei.

Després de desmitificar al senyor

Murphy, introduiré la filosofia que

va fer d’aquest esdeveniment un

mite. Dono pas a la mitificació de

la llei de Murphy.

MITIFICANT LA LLEI DE MURPHY...

Per què quan se’t cau una torrada untada de mantega sempre

cau pel costat de la mantega? Per què sempre que sortim de casa

de pressa, ens oblidem les claus dins del pany de l’altre costat de

la porta? Per què quan tens una cita important sempre acabes

arribant tard? La llei de Murphy dóna resposta a totes aquestes

preguntes i a moltes més.

És posible que esdeveniments de tot tipus, sense cap mena de

relació entre els fets i les persones afectades, puguin tenir una arrel

igual? Pot ser que només una cosa doni resposta a tot allò que

passa a diferents persones i al mateix temps? Sí, se’n diu filosofia

de Murphy i respon a tots els dubtes amb la següent conclusió: tot

allò que pot anar malament, anirà malament.

No és una premissa per enfonsar a la gent. És una directiu que re-

geix la vida de molts de nosaltres i per la qual has de preveure que

tot anirà malament, de manera que acabes anticipan-te a allò que

passarà, una espècie de màquina del temps, sense veure el futur.

Vist des d’aquesta perspectiva, tothom hauria de ser regit per

aquesta llei, així res dolent passaria, tothom estaria avisat i actuaria

contra aquell factor de desviació o tendència negativa.

Tot i tenir les seves bases establertes i les seves premisses “guia-

tòries”, també afecta molt el factor de la actitud d’un mateix cap

a la llei, és a dir, hi ha un alt grau de les vegades que el fet ocorre

perquè tu t’ho busques, que et passa quelcom dolent perquè ja

t’has predisposat a que passarà i acaba ocorrent.

Aquí puc introduir una segona llei que em crida molt l’atenció i cal

tenir present en el dia a dia: la llei de l’atracció. Aquesta segona

directriu parla sobre el factor de preparació cap a alguna cosa, la

mentalitat d’un és el primer pas pels esdeveniments: si vols que

passi alguna cosa bona només cal que ho pensis i generaràs tal

energia amb els teus pensaments i sentiments que atrauràs allò

que vols. En el cas contrari passa igual. Si t’ocorre quelcom dolent

ja vas amb la mentalitat que tindrà lloc un altre fet indesitjable i,

per tant, generaràs aquella energia “imant”, però en aquest cas

atraient tot allò negatiu.Pot ser que d’aquesta llei sorgeixi la llei de

Murphy com a conseqüència de la mentalitat negativa. Així doncs,

afirmo que d’una llei s’esdevé una altra.

Per afirmar tal teoria, cal primer tenir en consideració i fer una anàli-

si de la que origina la llei de Murphy: la llei de l’atracció.

Rhonda Byrne, una escriptora australiana, va descobrir que molts

antics pensadors, alguns dels quals tenim molt presents avui en

dia com Shakespeare, Edison, Einstein, Plató, Beethoven o Lin-

coln, varen parlar o teoritzar algun cop de la filosofia de l’atracció.

Això mai es va saber fins que segles després Rhonda Byrne va

redescobrir aquests textos i va publicar les conclusions que varen

desenvolupar aquesta llei en un llibre: El Secret.

No vaig descobrir aquest llibre fins que una tercera persona em va

recomanar el film que acompanyava el llibre per a realitzar aquesta

investigació. Un cop vista la pel·lícula documental que parla del

tema, em vaig fer amb el llibre.

La gent s’ha acostumat tant a la llei de Murphy que la té molt pre-

sent a la seva vida quotidiana, tendint a la negativitat de les seves

vides i ignorant que, aquesta, tenia una explicació i que tenia una

via oposada. Tot seria molt més fàcil si no fossim ignorants de la

nostra pròpia felicitat, si sabéssim que hi ha un camí alternatiu per

agafar i així no tenir que anar amb compte amb cada cosa que

fem, sinó gaudint de tots aquells moments.

Estudis psicològics es refereixen a la llei de l’atracció quan diuen

que la percepció de la realitat pot anar condiciona- d a

per l’estat emocional i psicològic i l’actitud

amb la que un s’enfronta a la vida.

Per una altra banda, la teoria de la llei

de l’atracció no només trenca amb la

llei del pessimisme (la llei de Murphy),

sinó que també actua contra la idea que

existeixi un destí, un camí marcat que s’ha

de seguir. Com Winston Churchill deia “crees el teu propi univers

sobre la marxa”*. Tu ets l’únic responsable de tots aquells fets que

t’ocorren, ets com un imant que atreus allò que vols o no vols. Un

cop sabent la premissa principal de la llei de l’atracció, cal desen-

volupar-la al teu favor i així faràs el que vols fer, seràs el que vols

ser i tindràs allò que vols tenir. Sembla molt utòpic, molta màgia pel

mig, com un conte de genis que concedeixen desitjos però és la llei

que regeix la natura, sense temps pel mig.

Sé que et costarà d’entendre-ho, que necessitaràs un temps per

pair-ho, però acabaràs per creure-hi i començaràs a regir la teva vida

amb les teves emocions. Ja no existiran més mals dies, s’acabaran

les supersticions i creences basades en mites.

Un cop inculcada aquesta llei s’acabarà el creure en éssers omni-

potents, perquè cadascú serà el seu propi Déu.

Així doncs, donem pas a l’era de la llei de l’atracció, no la de la llei

de Murphy.

*Cita de Winston Churchill mencionada al llibre El Secret, Rhonda

Byrne, 2007.

GUIA PEL DÉU NOVELL

No s’utilitzin aquestes directrius en contra d’algú, per fer mal o per

desitjar el mal d’alguna persona, és una filosofia per arribar a la fe-

licitat, no per arribar a la venjança.

1. Pensar i desitjar el que vols aconseguir, fer o ser.

2. Visualitzar que ja posseeixes allò que vols, que ja fas allò que

vols fer o que ja ets allò que vols ser.

3. Posar-se en conseqüència a allò demanat, actuar quan es té

l’oportunitat desitjada.

4. Acte de gratitud: donar les gràcies*.

BIBLIOGRAFIANT...

- La ley de Murphy, Arthur Bloch. Madrid: 2005, Ed. Temas de

hoy.

- El Secret, Rhonda Byrne. Barcelona: 2007, Ed. Entramat.

- El secreto: la ley de la atracción, la pel·lícula. 2006.

- www.latecladeescape.com

- www.thesecret.tv